deu majorals de Sant Roch, discutixen tots plegats lo que ha de ferse de foch en la festa dels casats. Hi qui diu que en los dins quels ha produit la plega nos pot pensar en fer res, mes altre li prova que es el que en poca aygua sofega: Perque en un dobl da huit que casc, com ell, donara, hiauria fondo cumplit pera que cada esclafit souira dende Almenara. Este vol que el foch retrone, pa que el nom del poble sone en los qui li son vehins, y als seus habitants atrone, ja quel prenen en comins; Y proposa mascletades, engraellats,canterelles, enc quen les disparades ouits, y els caps vegades, se tinguen que fer estelles. ms prudent y formal, vol quen conte dels masclets, que sempre sonen igual, y que poden fer molt mal, si esclaten boten drets, Hiaja una traca que siga tan bona com puga ser, perque, per fort que el tro estiga, may pot ferir,perque es lliga tan sols en fil y en paper. Y es sabuda veritat que podra eixir cremat duna traca, si fa el matjo, mes hia molt homsoterrat dun masclet cuet borratjo. Lo cueter els inclina al espectacle ms bell y la costm, molt ms fina, de cremar un bon castell, mes pochs opinen aixina; Y el que ms manco, diu que de cobarts no sescriu, y aix de pesay rodeta y eixida, no es un foch viu, sino foch de senyoreta. Quel poble est per lo fort, per ms quel perill saumente... Si hia algn ferit mort eixa era la seua sort: qui reventa, que revente. Demprs de un llarch cartapell y de molta fullaraca derrotj per lo consell, la cord vens al castell y la masclet la traca. Pues per ms que hi votants que diuen que pa ser bons y servir Deu y als sants, valen ms obres que cants, y ms los resos quels trons. Va lacort per majoria, y eixa majoria acorda donen al poble alegria cinch mascletades al da, y all a mitja nit, la corda. Com tamb s trova present lo bon cuter Ponent, la corda ajusta enseguida y les peses y armament de que deur ser bastida. Ha de tindre deu galeres de cuarantahuit, y es clar partici de cinch; llaujeres eixides al comensar, vistoses y joganeres. Y al estil del antigor murciana ben rebonica, paseante en rodador y un cut arrastrador que als chorros non deixe mica. Com terme, ja se sap, una traca en cuets borratjos, que cada tr du en lo pap, y que deixa els caps tots catjos, si encara queda algn cap. Y avans della un bou de foch no ha de fer falta tampoch; pero com tot en Espanya, tamb as ha sofrit retoch, y el bou ja no es bou, es canya. Convenguts, pues, en lo preu y en los dems punts del tracte, sen van cap casa els deu, buscant lo publich apreu y satisfets del seu acte. -------------------- En la alegre matin de la festa, el carreter de dels majorals sen va per la corda , ja acab, a casa del cuter. Y al carregarla en lo carro, ja es de sempre el advertir que ning encenga cigarro, perque una espurna al surtir podria ferne un esgarro. En tota la por del mon, arriba el crrech casa, y es guarda en un puesto ahon no perille, que may son en as els cuidados masa. Hasta que aplega el moment en que se ha de disparar, entre una mola de gent creua el cuter valent quant la corda va nugar. Y del balc del retor al balc de la alcaldesa al llarch del Carrer Major, en prontitut y primor deixa al fi la corda estesa. Sona demprs el clar del alguacil y el preg que priva fora de alli tirar cuts, y per fi sescomensa la funci. Aix que les llums sapaguen, mentres los cobarts samagen, els valents al carrer ixen, y no pochs saliva traguen per no dir que por patixen. Quant dende cada galera, com dimonis encesos, va cant una ringlera de cuts que, per lo espesos, fan de tot una foguera. Qu passa en aquell carrer dempres de as? Sols el Dant, fet a vore l infern ver, podria un relato fer despectacle tan brillant. Perque (dit siga en llahor dels pobles ahon se fa encara) all el tranquil llaurador donant proves de valor mira el perill cara cara; Y al vorel fort y ser, cm lo seu cos va esquivant del foch quen contra dell ve, y cm el torna tamb, sembla un diable jagant. Que no repara en si es culta la costm, ni ho sap tampoch, perque sols no se li oculta que deu llansar molt de foch en son bras de catapulta. Y cumplix be sa misi perquen adins del caix del sach ahon lo foch va, soviet fica la m pera traure altra porci; Y no descansa un minut y corre la desbandada, com si fos colom perdut, hasta quel sach deixa eixut y la munici acabada. Aix ho fan cincuenta cent docents homens al hora, y la furia va creixent, com si estigueren batent a algn enemich de fora. Uns als altres atacant van en filades en corros, sense mirar que entre tant per darrere y per davant lis cauen damunt els chorros Si alg amayna el foch li veden, sinsulten y se remeden, y pa quel calor nos perda, sou cridar: De canya verda! Ja no n queden! Ja no n queden! Y as aumenta l ardiment y fa reviure el coraje, hasta que aplega un moment en que no s pot fixament dir si all es bo, es salvaje. Dos ms bragats, fit fit se miren donantse guerra; el al altre algo s han dit, y ben pronte lesclafit dun cut alsa la terra. A la cara del company sen va recte comun fus. Fon llansat pa ferli dany, mes, comno l trova confus salva el cap per modo estrany. Arremet en furia brava al enemich que l acosa, y tan forta lluyta es trava que tot lo mon els alava persa actitut valerosa. Pues creuen que tot all solament est sent fill y efecte inocent y bo del calor de la afici y el despreci del perill. Mes al punt se veu ben clar que algn motiu t la brega, perque el modo de lluytar es de morir o matar; y ning dels dos sentrega. Demostrant que no es fingida la rinya, y que ja no es joch aquell joch, en que la vida sajen dos braus, sens mida tirantse al cap rius de foch. Per fi, el pblich sadvertix; els homens mediar volguren pero ning satrevix, lalcalde va, els despartix, y al dirlos per qu rinygueren Y quina rah han tingut pera fer lo que shan fet, l se calla comun mut, y l altre diu que ha segut perque siper un cut Ning ha conegut que ha estat la culpa del desafiu en una que ls ha mirat de darrere un enfilat, dende ahon coqueteja y riu: Fent ms mal que el bou canya que ompli de foch el carrer ; perque may es cosa extranya que el foch duns ulls vinga fer la crem que ms nos danya. Y ferits de mort van ells per los ulls daquella dona Que passara? Lo foch trona ms fort que may, y ramells cauen cutsCord bona! Per fi quant ja ls han cansat tres hores de foch seguit, y el dona per acabat la traca y la autoritat, sen van tots cap al seu llit. No sens que hiaja algn ruch quet solte un cut poch, pera, si tencn en foch, que pugues dir que has tret such la festa de Sant Roch. JOAN ESPIAU -1909