Cerca

1. cordada

2. cordada
1. CORDADA f.

|| 1. Cop donat amb una corda (Cat., Val., Bal.); cast. cordelazo, cordonazo.
|| 2. Multitud de cordes (Mall., Men.); cast. cordaje.
|| 3. Conjunt de coses penjades o subjectes amb una corda. Especialment: a)
Conjunt de roba estesa penjada a una corda (Empord, Barc., Val., Mall., Men.).
Tenim una cordada de roba que fa por.b) Conjunt de persones lligades a una
corda per tal d'obligar-les a un treball o impedir-los la fugida; cast. cuerda. Com
una cordada d'esclaus tiraven la sirga, Roig Flama 192.c) Enfilall de coets
subjectes a una corda que va penjada de banda a banda de carrer, i que es fan
esclatar un darrera l'altre en la vespra de les festes majors (val.). El dia de la
cord (= cordada): la vespra de la festa major (Val., Al.).d) Senyal del fil
emmangrat a la pea que s'ha de serrar (Born).
|| 4. Corrua, colla nombrosa de gent (Empord); cast. grupo, bandada. Passa
desprs una cordada de mosses que xisclen i riuen, Ruyra Pinya, I, 125.
FON.: (or., men.); (mall.); (val.).
ETIM.: derivat intensiu de corda.
2. CORDADA f.

Acte de cordar; cast. abrochamiento.