Gneis (granit metamrfic)

Roca gnea (granit)

Formaci del sl
Minerals primaris
Meteoritzaci
(Weathering)
Minerals secundaris
Sl: fase disgregada,
majoritriament slida,
per porosa.
Meteoritzaci. Minerals 1
aris
a 2
aris
Meteoritzaci mecnica
Disgregaci mecnica i alliberament
de minerals primaris
Agents meteoritzants
(canvis de temperatura, aigua, vent,
vegetaci, deposici de cristalls)
Diferents minerals:diferents fases
Meteoritzaci qumica
Transformaci qumica (afavorida per
laugment dinterfase causat amb la
meteoritzaci mecnica) i major
disgregaci.
Formaci de minerals secundaris
Agents meteoritzants
(H
2
O, O
2
, CO
2
, comp.orgnics)
Diferents minerals:diferents fases
Agents meteoritzants: H
2
O
- Hidrataci
Fe
2
O
3
(s) + 3H
2
O Fe
2
O
3
3H
2
O(s)
hematita limonita
(vermella) (groga)
CaSO
4
(s) + 2H
2
O CaSO
4
2H
2
O(s)
anhidrita yeso
- Dissoluci
pKa =9,7
- Dissoluci
feldspat(s) + H
3
O
+
silicat laminar(s) + H
4
SiO
4
(aq) + cati(aq)
mineral secundari
pKa =9,7
lixiviaci
2 KAlSi
3
O
8
(s) + 2H
3
O
+
+ 7H
2
O Al
2
Si
2
O
5
(OH)
4
(s) + 4H
4
SiO
4
(aq)+ 2K
+
(aq)
Exemple:
ortoclasa
caolinita
mineral primari
Agents meteoritzants: O
2
3FeMgSiO
4
(s) + 2H
2
O + O
2
(g) 4Mg
3
Si
2
O
5
(OH)
4
(s) + SiO
2
(s) +3/2Fe
2
O
3
(s)
oliv antigorita
Oxidaci del mineral
Exemples:
FeS
2
(s) + 15O
2
(g) +30H
2
O 8SO
4
2-
(aq) + 4Fe(OH)
3
(s) + 16H
3
O
+
augment fort de lacidesa
(aiges cides de mina)
pirita
Agents meteoritzants: CO
2
Dissoluci del CO
2
Increment de lacidesa del medi
(CO
2(g)
+ H
2
O HCO
3(aq)
-
+ H
aq
+
)
Nota: Els protons necessaris per la meteoritzaci provenen de:
- CO
2
alliberat per la respiraci microbiana.
- cids carboxlics de la descomposici orgnica.
- Fertilitzant (productors de HNO
3
).
- Pluja cida.
Carbonataci
CaCO
3
(s) + CO
2
(g) + H
2
O Ca
2+
(aq) + 2HCO
3
-
(aq)
calcita
MgCa(CO
3
)
2
(s) + 2CO
2
(g) Ca
2+
(aq) + Mg
2+
(aq) + 4HCO
3
-
(aq)
dolomita
- Pluja cida.
- Compostos orgnics complexants (afavoreixen la lixiviaci dels metalls)
COOH
+


M
e
n
+
COO
-
M
e
( n
-
2
)
+
Agents meteoritzants: Matria Orgnica (MO)
OH
+


M
e
n
+
O
-
M
e
( n
-
2
)
+
Etapes Recurrents
2KAlSi
3
O
8
(s) + 2H
3
O
+
+ 7H
2
O Al
2
Si
2
O
5
(OH)
4
(s) + 4H
4
SiO
4
(ac) + 2K
+
ortoclasa caolinita
consum de H (pH)
alliberament de Me alcalins i
alcalinoterris
mineral secundari (silicat laminar)
1
Al
2
Si
2
O
5
(OH)
4
(s) + 6H
3
O
+
2Al
3+
(aq) + 2H
4
SiO
4
(aq) + 12H
2
O
2
Al
2
Si
2
O
5
(OH)
4
(s) + 6H
3
O 2Al (aq) + 2H
4
SiO
4
(aq) + 12H
2
O
alliberament de Me de transici
3 Al
3+
(aq) + 6H
2
O Al(OH)
3
(s) + 3H
3
O
+
El pH es recupera (pH)
Conseqncies de la meteoritzaci qumica
1. Alliberament de Si a la hidrosfera. Una part important queda insoluble
formant minerals 2aris.
2 KAlSi
3
O
8
(s) + 2H
3
O
+
+ 7H
2
O Al
2
Si
2
O
5
(OH)
4
(s) + 4H
4
SiO
4
(ac)+ 2K
+
(ac)
antigorita
talc
2. Alliberament de cations alcalins i alcalino-terris (lixiviaci). Una part queda
retinguda en les partcules de minerals 2aris.
3. Els cations dels metalls de transici (Al, Fe, Ti, Mn...), sacumulen en el sl
formant xids (tamb sn minerals secundaris). Els sls molt meteoritzats
(sls vells) tenen elevades proporcions dxids.
4. Els minerals 2aris (silicats laminars i xids), tenen una elevada superfcie
especfica amb molts defectes cristallins i crrega negativa.
5. A linici de la meteoritzaci (sls joves) el pH s elevat (hi ha consum de H
+
)
tendint a la neutralitat a mesura que la meteoritzaci progressa.
Slice
SiO
2
Silicats
NaAlSi
3
O
8
aluminosilicat
Capacitat dintercanvi
Catinic (crregues fixes)
Silici
Crrega
variable
Silici
Oxgen
Caolinita: 2SiO
2
Al
2
O
3
2H
2
O
-Baixa substituci isomrfica: poca crrega superficial.
- Les lmines paralleles de caolinita estan unides a travs de ponts dhidrogen (espai
inter-laminar de dimensions fixes).
-Baixa capacitat dintercanvi
catinic (1-10 mEq / 100 g).
- Per la fora dels enllaos
inter-laminars aquest material inter-laminars aquest material
no sinfla (no expansi amb
aigua).
- rea superficial moderada
( 7-30 m
2
/g).
- s largila ms abundant en
els sls del planeta.
Montmorillonita: 4SiO
2
Al
2
O
3
H
2
O
-Les lmines paralleles de montmorillonita no estan unides a travs de ponts
dhidrogen (espai inter-laminar de dimensions variables).
- Alta capacitat dintercanvi
catinic (70 mEq / 100 g).
- Per la no existncia denllaos
inter-laminars aquest material
sinfla (incorpora aigua en els canals).
- Gran rea superficial ( 700-800 m
2
/g).
El 80% s superfcie interna.
La textura dun sl
La textura ve determinada per la granulometria de la fase slida
Fraccions:
- grava: >2 mm
- sorra: 2-0,05 mm
- llim: 0,05-0,002 mm
- argila: <0,002 mm
Roca original esmicolada (minerals 1aris)
Roca transformada qumicament (minerals 2aris)
Qualsevol sl s una barreja daquests components. Les diferents proporcions
dels mateixos determina la textura del sl.
La textura del sl comporta unes propietats fsiques:
Porositat
Permeabilitat
Estructura
Porositat: s la relaci entre el volum corresponent als porus dun sl i el volum
total daquest. Normalment s de 40-60%. Un sl pors cont ms aigua i aire,
i s ms actiu qumicament que un sl no pors.
La quantificaci experimental de la porositat es realitza saturant amb aigua una
certa quantitat coneguda de sl pors, i registrant la diferncia de pes corresponent.
Permeabilitat: velocitat amb la que circulen els fluids (aigua) cap a horitzons ms
Profunds. Est relacionada amb les dimensions mitjanes de porus.
Estructura: Est determinada per la intensitat duni entre les partcules. Estructura: Est determinada per la intensitat duni entre les partcules.
caracterstica sl sorrenc sl argils
permeabilitat alta baixa
aeraci alta baixa
porositat baixa alta
retenci daigua baixa alta
Propietats dun sl
retenci nutrients baixa alta
C
O
O
H
O
H
2
+
O
H
C
O
O
H
O
H
_
C
O
O
El paper de lhumus
pK
a
~3
C
O
O
_
O
H
C
O
O
_
O
_
pK
a
~9
Lhumus contribueix a tamponar el pH del medi
Caracterstiques qumiques de lhumus
C
O
O
_
O
H
M
n
+
1. Lhumus presenta llocs de retenci catinica
2. Complexaci de Me de transici 2. Complexaci de Me de transici
3. Capacitat damortiment de pH.
Episodis de precipitaci cida, provoquen lalliberament dels cations
retinguts.
Caracterstiques qumiques de lhumus
4. Formaci del complex argilo-hmic. Millora estructural del sl
5. Increment de la retenci daigua. Establiment denllaos dhidrogen
Humus silicats laminars
rea especfica 90010
3
m
2
/kg (600-800) 10
3
m
2
/kg
Capacitat retenci 1500-3000 mmols/kg 800-1200 mmols/kg
(depn del pH) (fora independent del pH)
Afavoreix la productivitat vegetal
- Porositat i laireaci
- Creixement de la flora bacteriana
- Subministra nutrients
meteoritzaci
Formaci del sl
En volum
50% matria slida
20-30% dissoluci aquosa
20-30% aire
45% matria inorgnica
5% matria orgnica
Perfil de sl (horitzons)
Matria orgnica fresca i resistent (humus). Degradaci MO
Molta meteoritzaci i lixiviaci
Zona (eluvial) de rentat dargiles i MO capa horitzonts inferiors
s permeable. Molta lixiviaci i meteoritzaci. Hi ha degradaci de la MO
Complexaci de Me per part dels cids hmics i flvics presents en laigua
de percolaci
Constituci: Majoritriament minerals 1aris
Zona (iluvial) de deposici de materials provinents dA.
Poc permeable i molt porosa
Lixiviaci baixa
Els cids hmics i flvics es degraden i alliberen els Me complexats
(es formen xids de Me de transici)
Meteoritzaci baixa
Constituci: majoritriament minerals 2aris Constituci: majoritriament minerals 2aris
Composici: material original
No hi ha ni meteoritzaci ni lixiviaci
En les esquerdes i parts poroses de la roca es formen els aqufers
Fase fluida del sl
Porositat: Espai disponible per la circulaci de laire i de laigua del sl.
Zona daireaci o vadosa: permeable amb presncia daire
Zona saturada: molt porosa plena de dissoluci del sl
Laire del sl
En horitzons superiors la composici de laire s semblant a laire atmosfric.
En horitzons ms profunds, disminueix loxigen i augmenta la concentraci de CO
2
Adsorci fsica o fisisorci
- Forces dinteracci febles entre adsorbat i adsorbent (origen electrosttic)
(els ions conserven les seves capes de solvataci).
Qu sadsorbeix? Cations intercanviables:
Ca
2+
>> Mg
2+
>> K
+
Na
+
NH
4
+
Qui adsorbeix?
-xids i feldspats amb pcz< al pH del sl.
(punt de crrega zero)
-Silicats laminars:
- OH superficials. Retenci: 10 a 100 mmols/kg (depn del pH de la d del sl).
- substituci isomrfica. Retenci 800 a 1200 mmols/kg (no depn del pH).
- Humus. -COOH i OH. Retenci 1500 a 3000 mmols/kg (depn del pH).
CIC =
i
mols de crrega positiva adsorbits reversiblement per kg de sl
adsorci fsica
Intercanvi catinic
(M)
1/m
X
(s)
+ 1/n N
n+
(aq)
(N)
1/n
X
(s)
+ 1/m M
m+
(aq)
Procs dequilibri
( )( )
( )( )
1/n
n
1/m
1/m
m
1/n
G
N X M
M X N
K
+
+
=
Equaci de Gapon
[ ]
[ ]
( )
X) (M
K
M
1/m
G
1/m
m
=
+
Equaci de Gapon
[ ]
( ) X N
K
N 1/n
G
1/n
n
=
+
K
G
: constant de Gapon
1/m
m
1/n
n
M
N
select
K
+
+


=


Ca
1/2
X
(s)
+ NH
4
+
(aq)
NH
4
X
(s)
+ Ca
2+
(aq)
[ ]
[ ]
+
+
=
4
2 / 1
2
NH
Ca
K
sel
Exemple:
Srie liotrpica
H
+
(Al
3+
) > Ba
2+
Sr
2+
> Ca
2+
> Mg
2+
Cs
+
> Rb
+
> NH
4
+
K
+
> Na
+
> Li
+
Lordre depn de la densitat de crrega del cati solvatat. Ms adsorci quan ms gran s
la relaci crrega/radi
Aspectes cintic i termodinmics del bescanvi catinic
Cintica de lintercanvi
Intercanvi a la superfcie
(rpida)
Intercanvi a la interlmina
(lenta)
dissoluci desplaant:
1 mol/L de NH
4
+
(pH=4,6)
Desplaament de cations intercanviables adsorbits
Na
+
, Mg
2+
, Ca
2+
adsorbits
Na
+
, Mg
2+
, Ca
2+
desplaatsen dissoluci
Concentr.
Na
+
Mg
2+
Ca
2+
Cromatografa inica
bombes peristltiques
Temps de retenci
Na
+
, Mg
2+
, Ca
2+
detector
conductimtirc
columna
(separaci
dels cations)
Exemple. Clcul de CIC duna mostra dun gram de sl que ha estat tractada amb
100 mL de NH
4
Cl i que ha alliberat la segent composici: [Ca
2+
]=30,3 gmL
-1
,
[Mg
2+
]=3,2 gmL
-1
, [K
+
]=2,2 gmL
-1
, [Na
+
]=no detectat, [H
3
O
+
]=2,6 mmolL
-1
.
Es calcula el total de crrega positiva associada a aquests cations
2 2
2
6 2 2
30, 3 100 1000 1 1 2 ( ) ( )
0,151
1 1 1 10 40,1 1
g Ca mL g g mol Ca eq eq
Ca
mL g sol kg g g Ca mol Ca kg sol

+ +
+
+ +
+ +
=
2 2
2
6 2 2
3, 2 100 1000 1 1 2 ( ) ( )
0, 026
1 1 1 10 24, 3 1
g Mg mL g g mol Mg eq eq
Mg
mL g sol kg g g Mg mol Mg kg sol

+ +
+
+ +
+ +
=
1 1 1 10 24, 3 1 mL g sol kg g g Mg mol Mg kg sol
6
2, 2 100 1000 1 1 1 ( ) ( )
0, 006
1 1 1 10 39, 0 1
g K mL g g mol K eq eq
K
mL g sol kg g g K mol K kg sol

+ +
+
+ +
+ +
=
3
2, 610 0,1 1000 1 ( ) ( )
0, 26
1 1 1 1
mol H L g sol eq eq
H
L g sol kg sol mol H kg sol
+
+
+
+ +
=
0,151 0, 026 0, 006 0, 26
( )
0, 443
eq
kg sol
CIC = + + +
+
=
pH en sistemes edfics
El pH dun sl natural ve donat pel balan entre cations bsics i cations cids
Cations bsics: Ca
2+
, Mg
2+
, K
+
, Na
+

Cations cids: H
+
, Al
3+
, Fe
3+
, NH
4
+

Percentatge de saturaci de bases (PSB)

100
CIC
Na) K, Mg, (Ca,
PSB=
CIC
Si PSB > 80
50 < PSB < 80
PSB < 50
Sl molt frtil
Mitjanament frtil
Poc frtil
a. Fixaci nutrients/descomposici
b. Evaporaci/precipitaci
c. Intercanvi amb lhumus
d. Intercanvi amb els minerals
e. Percolaci/ascens capillar
f. Meteoritzaci
Factors que afecten al pH dun sl natural
Factors climtics
- Elevada pluviometriaacidificaci
- clima rid alcalinitzaci
Factors estacionals
- Primavera/estiu
(creixement vegetaci) acidificaci
- Tardor/hivern alcalinitzaci
Factors antropognics
Causes de lacidificaci dun sl
-Rentat excessiu (elevada pluviositat)
-Assimilaci intensiva de nutrients (Ca
2+
, Mg
2+
, K
+
)
-Degradaci de la MOS ( CO
2
) : CO
2(aq)
+ H
2
O HCO
3(aq)
-
+ H
+
-Precipitaci cida
-Fertilitzaci:
NH
4
+
+ 2O
2
NO
3
-
+ H
2
O + 2H
+
Ca(H
2
PO
4
)
2
Ca
2+
+ H
2
PO
4
-
(superfosfat)
H
2
PO
4
-
HPO
4
2-
+ H
+
H
2
PO
4
-
+ 3Ca
2+
Ca
3
(PO
4
)
2
+ 4H
+
- Alliberament daiges cides de mina
FeS
2
(s) + 15O
2
(g) +30H
2
O 8SO
4
2-
(aq) + 4Fe(OH)
3
(s) + 16H
3
O
+
- Abocaments antropognics
Efectes de lacidificaci
- Neutralitzaci per sls calcaris
CaCO
3(s)
+ H
+
HCO
3(aq)
-
+ Ca
(aq)
2+
- Alliberament de cations de metalls de transici
- Dissoluci de minerals
- Alliberament dions Al
3+
daluminisilicats
Al
2
Si
2
O
5
(OH)
4
(s) + 6H
3
O
+
2Al
3+
(aq) + 2H
4
SiO
4
(aq) + 12H
2
O
- Alliberament dions Al daluminisilicats
aluminisilicat Al
3+
pH<3
pH>3
Disminuci del CIC en disminuir el pH
Caracteritzaci dels sls cids
Mesura del pH. Es mesura la concentraci de H
+
en dissoluci en equilibri amb els retinguts en la fase
slida
1. Addici duna dissoluci que mimetitzi la d del sl (d de CaCl
2
, 0,1 mol/L).
2. Addici duna quantitat fixa daigua o dissoluci (1:1, 1:2 de mostra seca (kg):aigua(L))
o la quantitat suficient com per fer una suspensi
3. Un cop afegida laigua, es deixa equilibrar la suspensi i: 3. Un cop afegida laigua, es deixa equilibrar la suspensi i:
a) se separen les fases i es mesura el pH de la fase aquosa o
b) es mesura el pH del sobrenedant o
c) es mesura el pH de la suspensi
Parmetres de control de lacidesa dun sl
- Acidesa total. Quantitat de base forta que es requereix per elevar el pH dun sl fins un
valor determinat. Usualment 8,2 (pH del sistema CO
2(g)
/Ca
2+
(aq)
/CaCO
3(s)
).
CaCO
3(s)
+ 2H
+
Ca
(aq)
2+
+ CO
2(g)
+H
2
O
Acidesa total = acidesa intercanviable + acidesa no intercanviable
Acidesa intercanviable: Aquella que resulta del desplaament amb una
dissoluci de sal neutra (per ex., KCl).
X-H
+
(s)
+ K
+
(aq)
X-K
+
(s)
+ H
+
(aq)
X-Al(OH)
2
+
(s)
+K
+
(aq)
X-K
+
(s)
+ Al(OH)
2
+
(aq)
(+ H
2
O Al(OH)
3
+ H
+)
X-Fe
3+
(s)
+ 3K
(aq)
+
X-K
3(s)
+
+ Fe
3+
(aq)
(+3H
2
O Fe(OH)
3
+ 3H
+
)
X-NH
4(s)
+
+ K
+
(aq)
X-K
+
(s)
+ NH
4(aq)
+
(NH
3
+ H
+
)
Acidesa no intercanviable: Resultat dun consum dOH
-
Neutralitzacions
X-Al(OH)
2+
(s)
+ OH
-
(aq)
X-Al(OH)
2(s)
+
>Me-OH
(s)
+ OH
(aq)
-
>Me-O
(aq)
-
+ H
2
O
R-COOH
(s)
+ OH
(aq)
-
RCOO
(s)
-
+ H
2
O
R-OH
(s)
+ OH
(aq)
-
R-O
(s)
-
+ H
2
O
R-NH
3(s)
+
+ OH
(aq)
-
RNH
2(s)
+ H
2
O
O
Fe
O
Fe
O
O
O
P
O
O
2

O
H
_
+
O
Fe
O
Fe
O
OH
OH
+ P
O
4
3
-
Desplaament espcies adsorbides
Rehabilitaci de sls cids
Esmenes de cal. Addici de material calcari (calcita, dolomita...)
CaCO
3(s)
+ H
2
O Ca
(aq)
2+
+ HCO
3(aq)
-
+ OH
(aq)
-
X-H
+
(s)
+ 1/2 Ca
(aq)
2+
X-Ca
1/2(s)
2+
+ H
(aq)
+
neutralitzaci
El pH quedar fixat a 8,2, sempre que hagi un excs de calcita (sistema CO
2(g)
/Ca
2+
(aq)
/CaCO
3(s)
).
Altres tipus desmenes
- CaMgCO
3
, CaO, Ca(OH)
2
- Na
2
CO
3
- CaCl
2
, CaSO
4
2H
2
O (guix)
Dna un sl massa alcal
No neutralitza els H
+
no shidrolitza i percola
+ CaSO
4
X-Ca + 2H
+
+ SO
4
2-
H
H
X
pH
sl a
sl b
Capacitat amortidora (tamponant) dun sl
quantitat de base afegida
El sl b presenta una major resistncia al canvi de pH que el sl a
pH
8
H
+
+ CaCO
3
HCO
3
-
+ Ca
2+
CO
2
+H
2
O
Capacitat amortidora (tamponant) dun sl
acidificaci
X-Al
1/3
3+
+ H
+
X-H
+
+ 1/3Al
3+
X-Ca
1/2
2+
+ H
+
X-H
+
+ 1/2Ca
2+
5
6
7
Sls sensibles al pH: sls sorrencs (grantics) amb poca MO
Sls poc sensibles al pH: sls calcaris i argilosos amb molta MO
Salinitzaci dun sl. Causes
-Aridesa en el clima
-Drenatge deficient
-Infiltraci marina
-s daigua dirrigaci de baixa qualitat
-Aplicaci en excs de NaNO
3
(fertilitzant)
-Deposici atmosfrica (aerosols marins)
-Abocaments antropognics
Cations preponderants en sls salins; Ca
2+
>> Mg
2+
>Na
+
,K
+
Molt abundant en sls calcaris pH fins a 8,2
Abundant en sls sdics el pH sincrementa, superant el 8,2
Salinitzaci dun sl. Efectes
- Reducci de la disponibilitat de nutrients
P (precipitaci com fosfat clcic)
Ca, Mg (precipitaci com carbonats)
micronutrients (precip. com hidrxids)
- Estrs hdric. Disminuci de la capacitat dabsorci daigua per la planta
membrana osmtica
Cllula
C
in
C
ex
dissoluci del sl
sl sal: C
ex
>C
in
H
2
O H
2
O
Salinitzaci dun sl. Efectes
- Disminuci de la permeabilitat del sl
microporus
Amb presncia dun excs de Na
+
a la dissoluci del sl:
macroporus
Intercanvi catinic
Fora inica baixa
colloides estables
Inflament del colloide i
taponament del porus
(el Na
+
atrau electrostticament
les lmines amb menys fora que
el Ca
2+
)
Parmetres de control de la salinitzaci
mostra seca suspensi fase lquida
residu slid
aigua filtratge
assecatge (105 C)
- Slids dissolts totals (SDT) (mg/L)
- Conductivitat - Conductivitat
CE = C(l/A)
constant de cella (m
-1
)
conductivitat (
-1
S)
Conductivitat especfica (CE,
-1
m
-1
)
Parmetres de control de la salinitzaci
SDT (mg L
-1
) = CE (S m
-1
) x 64 si 0,01< CE<0,5 S m
-1
SDT (mg L
-1
) = CE (S m
-1
) x 80 si CE> 0,5 S m
-1
(atm) = CE (S m
-1
) x 3,6
Pressi osmtica
[ ]
00 1
CIC
NaX
PSI =
- Percentatge de sodi intercanviable
Tipus de sls afectats per sals. Rehabilitaci
Sls salins
- CE>0,4 S m
-1
i PSI<15
- Elevat contingut en sals
- Predominen Ca
2+
i Mg
2+
i HCO
3
-
(Cl
-
, NO
3
-
, SO
4
2-
a menor concentracions)
- pH fins a 8,2
- Levaporaci provoca llcali blanc (crostes de sals)
- Els colloides en la dissoluci del sl coagulen. Bona permeabilitat
Rehabilitaci
Lixiviaci amb aigua de bona qualitat (baixa conductivitat)
Ca
2+
Ca
2+
+ 2H
2
O
Ca
2+
H
+
H
+
+ Ca
2+
+ 2OH
-
CaCO
3(s)
+ H
2
O
CO
2(g)
Limita la pujada en
excs del pH
Tipus de sls afectats per sals. Rehabilitaci
Sls sdics
- CE<0,4 S m
-1
i PSI>15
- Baixa concentraci salina (baixa fora inica). Els colloides sn estables
- Sls poc permeables
- La MO est dispersa (formaci de llcali negre)
- pH>8,2 (usualment entre 8,5 i 10)
- Cations: predomina el Na
+
(els cations Ca
2+
i Mg
2+
estan precipitats com a - Cations: predomina el Na
+
(els cations Ca
2+
i Mg
2+
estan precipitats com a
carbonats)
- Anions: predomina el Cl
-
, i en menor concentraci: NO
3
-
, SO
4
2-
(les
concentracions de HCO
3
-
i CO
3
2-
, sn molt baixes)
No s convenient, noms, lixiviar amb aigua de qualitat
no precipita com carbonat
queda en la dissoluci del sl
Sls salins. Rehabilitaci
Cal aplicar una sal soluble de calci (guix,clorur de calci..)
X-Na
(s)
+ Ca
2+
(aq)
X-Ca
1/2
+ Na
+
Lexcs de Ca
2+
segresta OH
-
i incrementa la fora inica (augmenta la permeabilitat)
Ca
2+
+ CO
2(g)
+ 2OH
-
CaCO
3(s)
+ H
2
O
Tamb es pot aplicar sofre:
2S
(s)
+ 3O
2(g)
+ 2H
2
O 2H
+
+ 2SO
4
2-
neutralitza els OH
-
i, si hi ha roca calcria la
dissol, fornint Ca
2+
al medi
Sls salins-sdics. Rehabilitaci
- CE>0,4 S m
-1
i PSI>15
- Alta concentraci salina (elevada fora inica). Els colloides no sn
estables (bona coagulaci)
- Sls permeables
- pH<8,2
-Cations: predomina el Ca
2+
i el Na
+
- Anions: predomina el HCO
3
-
Rehabilitaci
Si noms es lixivia, el sl pot esdevenir sdic. Cal, primer addicionar una
sal soluble de Ca
2+
(per disminuir el PSI) i desprs rentar amb aigua de
qualitat (per disminuir la conductivitat)