Llus Bosch_PAC3 01/06/2014

Majoritriament el terme de globalitzaci s associat a processos econmics, per aquests no

sn els nics. El fenomen de la globalitzaci s dordre cultural tamb. Aix el procs de
globalitzaci econmica ha anat acompanyat dun procs anleg de globalitzaci cultural.
Podem entendre aquest procs com laugment i intensificaci de les relacions interculturals
produts per laven en les telecomunicacions i en els mitjans de transport, el qual ha facilitat
enormement els contactes entre nacions, tnies i civilitzacions diferents. Associada a aquesta
globalitzaci cultural neix el concepte de cultura global, que fa referncia a una cultura de
carcter mundial deslligada del territori i que es nodreix i conviu amb les altres cultures
1
. Al
voltant daquest procs de globalitzaci cultural sha originat un debat sobre si aquesta cultura
global que sest gestant s una cultura homognia i estandarditzada dinfluncia occidental o
b s una cultura caracteritzada per la fusi multicultural.
La globalitzaci cultural s sinnim dhomogenetzaci cultural?
Les tesis que defensen lhomogenetzaci cultural prediuen que, com a conseqncia de
linexorable avan i difusi del procs de globalitzaci econmica, es produir una paulatina
universalizacin, en el sentido de unificacin de modos de vida, smbolos culturales y modos
de conducta transnacionales
2
. Aix la lliure circulaci mundial de productes i mercaderies
causaria una progressiva homogenetzaci cultural erosionant les diferncies entre unes i
altres cultures, fet que implicaria la prdua de cultures locals. La cultura global resultant del
procs de globalitzaci seria una cultura estandarditzada, uniforme i de matriu occidental, que
s la cultura don provenen majoritriament les empreses multinacionals que es troben al
capdavant del mercat mundial. Beck resumeix aquesta tesis de la convergncia de la cultura
global de la segent manera:

Bajo el discurso del mercado mundial subyace, segn esta perspectiva, una utopa negativa. Conforme
los ltimos rincones del planeta se estn integrando tambin al mercado mundial, est surgiendo un solo
mundo, pero no como el reconocimiento de la multiplicidad y de la apertura recproca, es decir de una
imagen pluralista y cosmopolita de uno mismo y el otro, sino bien al contrario, como un solo mundo
mercantil. En este mundo, las culturas y las identidades locales se desarraigan y sustituyen por smbolos
mercantiles, procedentes del diseo publicitario y de los iconos de las empresas multinacionales.
3



1
Tulio Hernndez. Mdul 1: Cultura i globalitzaci, diversitat i homogenetzaci. La cultura en la
societat contempornia. Mster de Gesti Cultural. Universitat de Girona, 2010.
2
Ulrich Beck. Qu es la Globalizacin? Falacias del globalismo, respuestas a la globalizacin. Eidicones
paids Iberca, Barcelona, 2008. P.95
3
Ulrich Beck. Qu es la Globalizacin? Falacias del globalismo, respuestas a la globalizacin. Eidicones
paids Iberca, Barcelona, 2008. P.96
Llus Bosch_PAC3 01/06/2014

Segons Beltran, per, els productes i mercaderies distribudes globalment no necessriament
sn portadors de la cultura que els ha produt. A ms, la realitat ens mostra com lluny de
desaparixer, les diferncies culturals es mantenen
4
. Tot i aix per, no podem menystenir la
influncia homogenetzadora que exerceixen els productes i els continguts de les indstries
culturals i els mitjans de comunicaci de masses occidentals, que sn els que tenen
lhegemonia en la seva producci i difusi. s a dir, com que un nombre redut de grans
conglomerats dindstries culturals i mass media controlen la producci i difusi mundial de
productes i contingut culturals, s lgic pensar que poden exercir certa influncia en la cultura
global, ja que els seus productes i continguts es difonen amb molta ms facilitat, arribant a tots
els racons del planeta. Com diu Beltran, per, tot i que en gran mesura es perpetuen encara
relacions de poder i els fluxos transnacionals sn ms nombrosos en unes direccions que unes
altres, aquests no sn unidireccionals
5
. s a dir, hi ha una mplia difusi dels productes
culturals produts pels grans conglomerats dindstries culturals i mass media, que posa
entrebancs per que no reprimeix absolutament les manifestacions culturals regionals, les
quals son cada vegada ms accessibles a pblics de tot el mn. Un exemple: les pellcules
produdes per Hollywood tenen molt ms ress mundial que no pas una pellcula catalana per
exemple, per, tot i aix, res no impedeix que aquesta mateixa pellcula catalana, si troba els
canals adequats, arribi a telespectadors de tot el mn. Per tant, dins del procs de globalitzaci
cultural s que trobem forces que tendeixen cap a una certa homogenetzaci de la cultura
global per tamb existeixen forces en sentit contrari.
La globalitzaci cultural comporta la prdua de les cultures locals?
Com he dit anteriorment, el fluxos transnacionals que la globalitzaci possibilita no sn
unidireccionals, per tant, les cultures locals tamb poden trobar els seus canals per difondres
globalment. Aix enfront de la tendncia a lhomogenetzaci cultural que els mitjans i la
indstria cultural afavoreixen, shan generat espais de resistncia on les cultures i les identitats
locals es resituen i es mostren ms actives. En paraules de Beck sha produt una nueva
acentuacin de lo local
6
. Aquest renaixement de la cultura local no neix en oposici a la nova
cultura global sin que en forma part. Per tant, no s tracta duna defensa a ultrana de la
prpia cultura local sin que significa una reactualitzaci, una nova posada en valor dels trets

4
Joaqun Beltran; Adela Ros (coordinadora). Interculturalitat. Bases antropolgiques, socials i poltiques.
Capitol I El nou valor de la diferncia. Editorial UOC, Barcelona, 2003. P.39
5
Joaqun Beltran; Adela Ros (coordinadora). Interculturalitat. Bases antropolgiques, socials i poltiques.
Capitol I El nou valor de la diferencia. Editorial UOC, Barcelona, 2003. P.40.
6
Ulrich Beck. Qu es la Globalizacin? Falacias del globalismo, respuestas a la globalizacin. Eidicones
paids Iberca, Barcelona, 2008. P.100
Llus Bosch_PAC3 01/06/2014

ms caracterstics, significatius i valuosos, per tal de fer-se desitjable i atractiva a ulls del mn.
s a dir, a travs dall que les defineix situar-se en aquest nou mn global. Beck utilitza el
concepte de glocalitzaci per a definir aquest procs, on les cultures locals es redefineixen per
a poder ser atractives globalment
7
.
Aix, segons Garca Blanco, el concepte de cultura global que sest gestant degut al procs de
globalitzaci fa referncia no pas a una nica cultura homognia i estandarditzada sin a una
cultura on la diversitat cultural hi entra en joc sense problemes, degut a la resistncia i
revitalitzaci de les cultures nacionals i tniques, que desemboca en una constant
contraposici entre tendncies uniformitzants i tendncies diversificants
8
. Pluralisme o
multiculturalisme serien les paraules que defineixen la nova cultura global, per no en
referncia a lacceptaci daltres cultures, sin com a una nova manera dorganitzar la prpia
cultura.
Com ha afectat la globalitzaci cultural a la identitat?
Cultura i identitat sn conceptes molt relacionats entre s. La identitat, el sentit de pertinena
a un grup ve donat pel fet de compartir uns mateixos valors, significats, en definitiva una
cultura. La globalitzaci cultural ha facilitat que valors i significats provinents de cultures
daltres llocs i territoris sintrodueixin en la prpia i siguin presos com a propis. Per tant,
observem com es produeix un canvi de perspectiva dels referents que conformen la identitat,
els quals ja no es troben noms dins el marc referencial de la naci o de la regi, sin que van
ms enll. Aix dins la configuraci de la identitat hi entren en joc valors transnacionals i
interregionals, els quals conformen una gran heterogenetat de models de viure i de conducte.
Segons Touraine, la globalitzaci ha debilitat la identitat nacional i ha despertat forces i formes
didentitat ms profundes, els referents dels quals inclouen, entre altres, identitats de gnere,
tnia, sexualitat, edat, comproms ecolgic, etc...
9
s a dir, jo em puc sentir catal i identificar-
me amb la cultura catalana que engloba tots els pasos catalans, i al mateix temps sentir-me
empordans. Ambds serien trets identitaris relacionats amb el territori del qual formo part. Al

7
Ulrich Beck. Qu es la Globalizacin? Falacias del globalismo, respuestas a la globalizacin. Eidicones
paids Iberca, Barcelona, 2008.
8
Jos Maria Garca Blanco. Globalizacin, riesgo, reflexividad.Tres temas de la teoria social
contemporanea. Captulo I, GLOBALIZACIN Y MODERNIDAD. De la mundializacin y la globalizacin al
sistema de la sociedad mundial, (pgs,21-56). Centro de investigaciones sociolgicas, Madrid, 1999.
P.26-27.
9
Alain Touraine, Manuel Antonio Garretn (coord.) Amrica Latina: un espacio cultural en el mundo
globalizado. Debates y perspectivas . Captol: Globalizacin, fragmentacin y transformaciones
culturales en el mundo actual (pp 30-36). Colombia, Bogot: Editorial Convenio Andrs Bello. 1999.

Llus Bosch_PAC3 01/06/2014

mateix temps, per, jo tamb em puc identificar amb referents identitaris que res tenen a
veure amb el territori com per exemple ser vegetari, i que aix sigui un tret principal que forja
la meva identitat. En definitiva, la globalitzaci cultural ha apropat cultures, creences, maneres
de viure, concepcions i al mateix temps les ha fet globals. Lindividu es pot sentir identificat
amb persones que no tenen perqu ser properes a ell territorialment parlant per si que ho
sn en maneres dentendre la vida. Jo em puc sentir molt ms identificat amb un vegetari
noruec que no pas amb el meu ve carnisser.
En realitat aquests referents identitaris no sn nous, no shan format a partir de la
globalitzaci, per, el que s que ha passat, s que grcies a la globalitzaci cultural aquells que
senten que aquests trets els identifiquen shan vist acompanyats per moltes ms persones que
tamb sidentifiquen amb els mateixos referents. Aix la globalitzaci cultural ha creat noves
identitats culturals no vinculades ni subjectes a un territori o estat, que no sn noves en s
mateixes per que no tenien tanta presncia com actualment.














Llus Bosch_PAC3 01/06/2014


Bibliografia
.- Beck, U. Qu es la Globalizacin? Falacias del globalismo, respuestas a la globalizacin.
Eidicones paids Iberca, Barcelona, 2008.
.- Beltran, J.; Adela Ros (coordinadora). Interculturalitat. Bases antropolgiques, socials i
poltiques. Capitol I El nou valor de la diferncia. Editorial UOC, Barcelona, 2003
.- Garca Blanco, J.M. Globalizacin, riesgo, reflexividad.Tres temas de la teoria social
contemporanea. Captulo I, GLOBALIZACIN Y MODERNIDAD. De la mundializacin y la
globalizacin al sistema de la sociedad mundial, (pgs,21-56). Centro de investigaciones
sociolgicas, Madrid, 1999.
.- Hernndez, T. Mdul 1: Cultura i globalitzaci, diversitat i homogenetzaci. La cultura en
la societat contempornia. Mster de Gesti Cultural. Universitat de Girona, 2010.
.- Touraine, A., Garretn, M., (coord.) Amrica Latina: un espacio cultural en el mundo
globalizado. Debates y perspectivas . Captol: Globalizacin, fragmentacin y
transformaciones culturales en el mundo actual (pp 30-36). Colombia, Bogot: Editorial
Convenio Andrs Bello. 1999.