You are on page 1of 21

Prehistria

EL NEOLTIC
David Garca i Rubert
Conceptes generals:

Tipus dorganitzaci social a nivell antropolgic:
-BandaCabdillatge/LideratgeEstat
Sn percebudes segons/ en funci de la seva complexitat estructural socio-poltica,
sense associar connotacions negatives o positives, simplement diferents. Una mateixa
civilitzaci pot trobar-se en diversos estadis, depenent del punt de vista des on sigui
observat...

Epipaleoltic: societats que mantenen el modus vivendi del paleoltic.
Neolititzaci. Les societats del mesoltic.
s el moment en qu es desenvolupen el conjunt de processos que acabaran
conformant el neoltic. Aquest perode s anomenant cientficament com el mesoltic i
culturalment ha pres el nom de natufi.
Cal esmentar que la neolititzaci no sorgeix de la mateixa manera en cada regi, per
tant sestudia el procs de neolititzaci per nuclis o per focus de neolititzaci. Aquest
fenomen no apareix a tot arreu , s exclusiu duns pocs nuclis que gradualment
expansionaran difonent les innovacions.
Un clar exemple de focus s el originari del prxim orient, en el qu sha atribut
tradicionalment i de forma errnia la concepci de revoluci neoltica, concepte erroni
ja que la neolititzaci es tracta dun procs lent ,desenvolupat al llarg dels millennis i
de forma inconscient, a diferncia de la forta dinmica que caracteritza les revolucions.
Aquest procs ser determinat per la adopci progressiva de lagricultura i la
ramaderia , s a dir una economia productiva.
Les cultures mesoltiques es desenvolupen principalment en el Orient Prxim, durant
el 10.500-8.200 BP, a diferncia dEuropa on sadopta el neoltic directament, passant
del epipaleoltic al neoltic degut a la difusi de la cultura neoltica del P.Orient.

Prehistria


A nivell tecnolgic es desenvolupen eines adaptades a la nova economia de producci
com el mol de pedra i les Sitges per lemmagatzematge. La poltica agro-ramadera
minimitza la problemtica alimentaria de la comunitat, a dems proporciona un
excedent emmagatzemable, que donar a pas a lintercanvi comercial i ms endavant
en conseqncia la necessitat de gesti i lapropiaci i acumulaci del poder i laparici
dels estrats socials.

CLASSSIFICACI PERIODES NEOLTICS

Les fases del neoltic reben el nom segons la cultura material que es generi,
principalment sha classificat segons la presncia de cermica en el context
arqueolgic, daquesta manera tenim:

PRE-POTTERY NEOLITHIC (neoltic pre-cermic) s la fase mes temprana del neoltic
i es caracteritza per labsncia de producci de cermica. Leconomia de producci que
desenvolupen aquestes societats es bsicament lagricultura i la recollecci.
Dins daquesta primera classificaci hi distingim dos moments diferenciats entre si:
PPN A: Es desenvolupa aproximadament entre el 8.300-7.600 aC . Es caracteritza per
les segents variables:
-No presenta una arquitectura estable els materials emprats son peribles... (tovot
..tapia)
-Existeix una tendncia cap al nomadisme.
-Les cabanes elaborades tendeixen a presentar una planta circular.
-Son societats productores, no obstant cal no oblidar que el neoltic no implica una
estructura scio-poltica, aquest fenomen es produeix per una qesti econmica.

En el creixent frtil i sobretot en dins de la zona sirio-palestina, en la ciutat de Jeric,
considerada la ciutat ms antiga, s una petita elevaci artificial creada per les
diferents fases docupaci que es destaca per la seva gran extensi i una de les
primeres muralles. Aquestes muralles han protagonitzat un doble debat degut a la
Prehistria

particularitat del cas*.

*NUCLI SIRIO-PALEST. Jeric, lexcepci.

Jeric , coneguda com la ciutat ms antiga, citada en el nou testament, fou un jaciment
trobat en un Tell (elevaci del terreny com a conseqncia de la incidncia de lacci
antrpica) situat a Cisjordnia a prop del riu Jord en territoris palestins. Se li
atribueixen 10.000 anys des la seva formaci pel que s considerada com la ciutat ms
antiga *1.

La fase neoltica de Jeric , s excepcional, les dimensions que disposa la ciutat , 4ha i
la muralla que lenvolta dota al conjunt despectacularitat.
La fortificaci est construda amb estructures defensives , no obstant , la voluntat
defensiva que projecta la muralla cap a qui anava dirigida? Doncs pel que es coneix, no
existia cap enemic extern a laltura que pogus generar la necessitat de construir una
fortificaci, no obstant la funcionalitat de larquitectura va ms enll de lo material i es
converteix en una arma de doble fil projectant un missatge transversal tant de
muralles endins com de muralles enfora. Aquest fet ens indica que la societat que es
desenvoluparia a Jeric constava dun cabdillatge *2, s a dir duna organitzaci socio-
poltica, centralitzada en un poder que es reafirma amb la construcci destructures
monumentals com la muralla per exemplificar i legitimar el prestigi/poder social del
que gaudeix.

Com he esmentat anteriorment , la fortificaci s un missatge de 2 cares, que pretn
convertir-se amb la reafirmaci dun sistema poltic imperant.
Pel que fa la societat de Jeric , sobserva una dinmica de canvia accelerada , fruit de
leconomia productiva i de la nova necessitat dorganitzaci i conseqentment de
gesti, aquesta ltima donar pas a lapropiaci i finalment a la manipulaci poltica i
creaci dels llinatges i estrats governants.

Prehistria

Tot i el gran grau de desenvolupament i complexitat socio-poltica que esdev a Jeric
hi perduren prctiques molt extenses i comunes del perode com en culte al crani,
registrat fins hi tot en lmbit domstic.

1* Es coneix que a mesopotmia podria haver sorgit una ciutat amb ms antiguitat, Zawi
Chemi Shanidar.
2*En el moment en que les societats neoltiques sn capaces datresorar i gestionar els bns ,
aquets sn susceptibles dsser manipulats polticament ( capital poltic) fent-se amb el control
ideolgic de la comunitat.

PPN B: Aquest es desenvolupa des el 7.600-5.500 aC aproximadament.
Larquitectura evoluciona sorgint les estructures dangles rectes , s a dir construccions
amb base quadrada o rectangular. Per primera vegada sutilitzen materials no periples
i materials com el tovot. Aquets canvis tcnics en larquitectura ,canvis i produccions
culturals , sn el resultat dun procs de canvi socio-cultural, intangible. El format
dassentament aglomerat ms representatiu s el de Catal Huyuk .

ATAL HUYUK , LASSENTAMENT AGLOMERAT.

El format dassentament de Catal Huyuk est compost habitacles que estan junts entre
s, compartint parets, sense carrers i amb un nic accs en el terrat. Un altre tipus
dassentament s el denominat poblat despai central, ents com un carrer o b una
plaa rodejada dels habitacles adossats. A nivell tcnic, lassimilaci de la tcnica de
construcci de tpies i el tovot permet desenvolupar tcniques dallament de la
humitat del terra, afegint una base e paret de pedra (interior), revestint les parets amb
fang o cal (exterior), i en el cas del terrat el mateix procs com a allant trmic.

En Catal Huyuk, van aparixer objectes estranys des el punt de vista artstic com caps
de bvid de cermica trobats en recintes domstics que deixa entreveure una possible
religiositat o culte de la societat. Apareixen tamb panteres antropomorfes, suggerint
la importncia del rol daquest animal en el sistema de creences de la comunitat de
Catal Huyuk.
Prehistria






*El neoltic europeu ( el mes antic) s cermic des al principi degut a qu el neoltic a
Europa arriba degut a un fenomen difusor a partir de les migracions de poblacions del
Prxim Orient.
*El concepte poblat s utilitzat de forma errnia, doncs el significat antropolgic de
poblat s que es tracta duna comunitat que pot viure de forma no agrupada , es a dir
dispersats pel territori, no obstant es tracta dun poblat. La creena popular es associar
el terme poblat a una aglutinaci de cases en un espai redut.

CULTURES DEL NEOLTIC PLE (6.000-3.000 BP)

Com ja sha esmentat anteriorment , el prxim orient formaria part del que anomenem
com els principals focus de neolititzaci. Els canvis que van suposar el procs de
neolititzaci girarien en torn al desenvolupament de les relacions socio-poltiques, a la
domesticai dels recursos naturals i en gran mesura a la subordinaci de lentorn, cal
remarcar que les relacions socio-poltiques foren molt importants per al
desenvolupament de la societat no obstant sn prcticament intagibles, ja que no
deixen rastre en el registre arqueolgic
Laparici de la cermica , instrument imprescindible per datar ja que les societats
humanes no sn persistents i a mesura que avancen cronolgicament modifiquen la
cermica . Aquesta seriaci tipolgica associada a la estratigrafia es un element bsic
de dataci del conjunt. Travs dun fssil director sestableixen diferents cultures
cermiques. A nivell urbanistic seurgeixen els habitacle amb pati , entes com a espai
de convivncia i producci dactivitats econmiques i domstiques, a dems de
convertir-se en una elemt dostentaci.
Degut a les noves tcniques i desenvolupament tecnolgic es milloren les condicions
de vida i es produeix un esclat demogrfic rn ls zona del prxim Orient.
Prehistria

Pel que fa Europa comencen a arribar lentament poblacions emigrades del P.O ,
introduint les novetats del neoltic com , la domestiacaci, la disposici urbana
quadrangular, la cermica, utillatges relacionats amb leconomia de producci i nous
conceptes ideolgics.


No obstant cal tenir present que en Europa i pervivien les societats epipaleoltiques,
pel que es produeix un contacte entre ambdues societats i lgicament es realitza un
conjunt dintercanvis culturals.
Les onades migratries es van produir a travs del continent tot i que no es descarta la
migraci pel mar, principalment es va extendre per:

ZONA GREGA: Una primera zona dextensi fou la rea grega, com el poblat de
Sesklo, conegut per una disposici quadrangular del poblat amb una fortificaci que
lenvolta. Cal destacar la construcci dun mgaron central , que sadmet com una
nova com un element dostentaci, insinuant una societat molt jerarquitzada. Pel que
fa la cultura material es visible un clar contacte estilstic en quant la cermica i
lescultura.

CENTRE EUROPA, cultura de la cermica de vora (LBK) Conforme les cultures
neoltiques sintrodueixen en el cor dEuropa, aquestes es veuen afectades per un
canvi mediambiental , amb un clima i entorn totalment diferent. En aquest moment les
poblacions sadapten al medi i canvien els recursos constructius dels seus habitacles,
deixant la terra crua i aprofitant els grans recursos arboris com la fusta. Daquesta
manera es construeixen grans cabanes allargades de 2 pisos amb base rectangular i
allades de les temperatures amb terra. El carcter orgnic daquestes construccions ha
produt que en el registre arqueolgic noms es puguin trobar les estructures
negatives, com forat o zones de sediment amb una coloraci diferent.
Tot i grans elements constructius , aquestes societats segueixen sent seminmades .
En el mn funerari es practica la inhumaci en posici fetal dins del propi habitatge-
Cultura de Starcevo en la zona de los Balcanes.

Prehistria

CULTURA DE LA CERMICA CARDIAL DE LA PENINSULA IBRICA (VI V
millenni a.C.)

La cermica cardial, no s caracterstica de la P.I sin que les seves primeres aparicions
soriginen en la zona mediterrnia ms orienta, com la zona itlica, a travs
principalment del mar, ja que la cermica cardial es caracteritza per tenir unes
incursions a mode decoratiu fetes amb petxines.
Les formes que mantenen sn molt simples, ovoides i amb coll dampolla.
Pel que fa el nord es donen casos excepcionals com els assentaments palaftics, com el
jaciment de la Draga, caracteritzar per sser un poblat lacustre amb uns habitacles de
planta rectangular, a diferncia de la plata circula com del perode, no obstant els
materials emprats segueixen sent periples. Aquestes estructures es disposaven al
costat del llac, per els habitatges del sud mantenien una planta circular.

ART MACROESQUEMTIC

Desenvolupat en la zona dAlacant, es tracta de lelaboraci de representacions molt
simples i esquemtiques didees. Aquestes pintures es realitzaven generalment en
abrics o en zones elevades molt visibles
Caracterstiques generals :
-Localitzaci en abrics.
-Sn pintures de grans dimensions.
-Le pintures emprades sn de colors vermellosos
-Sn realitzades per societats productores.
-En les diverses formes representades, figures antropomrfiques, hi apareixen motius
serpentiformes que foren la representaci dun culte agrri.

ART LLEVANT

Prehistria

Lart llevant es desenvolupa en la zona costera del est . Es desenvolupa en abrics molt
illuminats, per tant es tracta dun art accessible i vists. Les caracterstiques bsiques
daquestes representacions sn:
-En llocs molt visibles: funcionaren com a element didentificaci dun territori (?)
-Sempra una coloraci vermellosa.
-Les representacions generalment sn escenes de caa , les figures que es presenten
en moviment no fan ms de 10 cm, i es tracten de representacions molt naturalistes a
diferncia de lesquematitzat art macroesquemtic.
-Es registra una interacci home-natura, representant ambds individus, les
representacions antropomrfiques ara presenten un distintiu de gnere, s a dir es
marquen els atributs sexuals de cada sexe.
-Sidentifica un una especialitzaci, s a dir un encarregat que observ la natura i la
represent.
-Art com a element identitari i utilitzat/emprat en un context ritual.

En aquest marc temporal les poblacions neoltiques (productores) convivien amb
societats epipaleoltiques (caadores-recollectores) de la Pennsula Ibrica, aquest fet
ens indica que en algun moment es deuria efectuar algun contacte cultural entre
ambdues comunitats.

EL NEOLTIC PLE O POSTCARDIAL EN EL NORD-EST DE LA PENINSULA
IBRICA (IV millenni a.C)

La principal diferncia que difereix amb el perode anterior recau en els rituals
funeraris. En aquest cas es segueixen inhumant, en posici fetal, per ara es realitzen
grans estructures sota terra en el que es dipositen els cadvers (enterrament
collectius). Aquest moment sanomena cultura del sepulcre de fossa.
A ms a ms, apareixen les primeres estructures megaltiques, desenvolupades en
Europa Occidental, durant el neoltic final, calcoltic i bronze.

EL MEGALITISME
Prehistria


s un fenomen que es desenvolupa durant el neoltic final, calcoltic i bronze antic en
lEuropa Occidental.
El meglit ha generat un conjunt de llegendes populars, ja que s un monument molt
visible i de fcil accs. Aquest fet a contribut a que gran part de les contruccions
megaltiques hagin estat saquejades algun cop.
A nivell interpretatiu, tradicionalment sha atribut la seva construcci com a resultat
del fenomen difusionista de les grans civilitzacions arquitectes del P.Orient, no obstant
les ltimes datacions han fet evident el seu carcter singular i autcton, revelant una
antiguitat major que a les civilitzacions dorient.

Lespectacularitat del megalitisme recau en la organitzaci social que esdev darrera
la seva construcci, ja que aquesta obra arquitectnica s el resultat dun esfor fsic
dun collectiu que alhora s comandat o b dirigit per un individu.
Els meglits es poden classificant en els segents:

a)Estructures megaltiques funerries
b)Estructures megaltiques simbliques (Menhir)

Els meglits funeraris

Els meglits funeraris poden esdevenir collectius o b per 2 enterraments.
Els meglits funeraris ms representatius sn:
Les cistes
Els sepulcres collectius:
-Dolmen
-Formes paradolmniques
-Hipogeu

LES CISTES: Es tracten de caixes de pedra. Es fa un solc a terra que queda recobert
per lloses de pedra, lestructura es tapia amb una gran llosa de pedra i es recobreix la
cista formant un tmul.
Prehistria


DOLMEN: Disposa de 4 elements bsics:
-El corrdor
-La cambra
-Cromelech . anell de pedres
-Tmul: recobreix estructura.


FUNCIONALITAT DE LES ETSRUCTIRES MEGALTIQUES

*Marcador territorial: Es disposen en llocs clau i mantenen una orientaci (VISIBILITAT)
*Legitimador de terres: Els ancestres legitimen la possessi ancestral de les terres.
*Missatge poltic: Lespectacularitat del conjunt llana un missatge de poder cap al
visitant (OSTENTACI)

Estructures megaltiques simbliques

Els menhirs sn elements de grans dimensions, al igual que els dlmens es situen en
llocs estratgics, per tal de tenir visibilitat

EL CALCOLTIC ( III millenni a.C.)

Aquest perode es caracteritza per la introducci duna nova tcnica en el context
Europeu, la metallrgia. Sorgeix en la zona dels Balcans, al mar negre i lEgeu. Aquesta
tcnica es desenvolupa amb el coure, i es va difondre a partir del ficus principal que
foren els Balcans.
Ls que sen fa a priori s ostentatiu, degut a les caracterstiques dctils podent
elaborar una amplia varietat destris, que es poden modificar. No obstant el coure s
un material costs, ja que la seva obtenci s molt difcil, daquesta manera es
converteix en un material molt apreciat.
Prehistria

-En el context comercial els metalls sn molt apreciats i rpidament es converteixen en
marques de valors.
-Per una altre part tamb esdevenen objectes amb una forta clau poltica. Economia
poltica:
Reafirmaci prestigi=poder=obtenci productes rars Aquest fenomen s
anomenat . BNS DE PRESTIGI.


ELS FORNS METALLRGICS

El treball del coure implica la invenci de forns. En aquest perode es desenvolupen
forns semienterrats que segueixen la dinmica segent:
-Per a fondre els metalls cal una temperatura determinada , daquesta manera
necessitem :
-reduir el nivell del forn
-Insuflaci oxigen a partir de les toveres: Tubs fets de cermica refractria que entren
en els forns metallrgics per introduir oxigen i alimentar el combustible. El element
ms important s la distncia que esdev entre la manxa i la tovera.
ELEMENTS PRINCIPALS:
-Solc
-Combustible
-Gresol: Vol semicircular on es disposa el metall pur.
-Motlle: univalv o vivalv...
-Tovera+manxa
EL POBLAT DE LOS MILLARES (Cultura de los millares)
Prehistria

La cultura de los millares, poblat que es situa a Almeria, es desenvolupa en el context
de calcoltic peninsular, durant la primera meitat del III millenni a.C.
Durant el neoltic final, les societat que hi vivien eren molt senzilles en tots els sentits,
el poblat de les millares pren fora durant el calcoltic on es desenvolupa grcies a un
conjunt de processos de canvi, poc estudiats/coneguts per el moment.
La clau interna en la cultura de les millares sha desenvolupat en un seguit de
processos de canvi que han revolucionat lestat socio-poltic del poblat. A nivell
peninsular el registre arqueolgic de los millares s molt important ja que s la primera
vegada que es constata un territori poltic.
Els successos ms significatius que ens evidencien aquet canvi, s laugment
poblacional que esdevingu durant el calcoltic fruit dun perode dun estat de
benestar.
La importncia daquest poblat es deguda a qu suposa la primera vegada que es
detecten territoris poltics, trencant amb les nuclis dhbitat autrquics. Fins al neoltic
final els nuclis de poblament eren nuclears pel que fa la qesti poltica. En aquest
moment diferents nuclis dhbitat passaran a formar part duna comunitat amb una
delimitaci territorial, que evidencia una complexitat poltica.

*Societat complexa: cabdillatge/o b/ estat
*Territoris poltics polinuclears: referents los millares.

PLANIFICACI DEL POBLAT

El poblat es disposa en cabanes de plantes circulars, construdes amb scols de
pedra, deixant de banda els materials periples, fenomen que podria significar una
voluntat de permanncia, s a dir es busca que la cabana sigui estable i perduri. El
dimetre de la cabana compren uns 7 metres i es tracta de nuclis familiars. La
distribuci espacial revela que no existeix una organitzaci espacial, cosa que els
antroplegs desmenteixen afegint que lorganitzaci espacial es duu a terme
mitjanant relacions de parentesc.
Un altre fet remarcable s lespectacularitat de les muralles, estructures carregades
ideolgicament . Arquitectura parlant.
Prehistria

Pel que fa el sistema defensius , s a dir les fortificacions, no existeix cap tipus
dagressor proper que justifiqui la seva existncia, daquesta manera, les muralles ms
que un element defensiu es tractaran delements dostentaci i rigidesa
poltica(social).
Les armes que disposaven llavors eren , arcs fletxes, fones i llances ltiques....
El component defensiu est sobresimensionat, cosa que com abans he dit es tracta
dun element simblic, que busca el impacte visual com a representaci dun lideratge
poltic/prestigi social. No obstant el missatge que transmet la muralla s
inetrdireccional, tant a linterior com a lexterior.
Les muralles consten de 3 lnies defensives, interpretades com a resposta dun
creixement demogrfic.(?) La primera muralla consta de 18 bastions semicirculars
adossats, i la porta forma un mur de tanca i est protegida per dos bastions+ una
corredor. Al llarg de la muralla tamb hi trobem espitlleres.

Pel que fa les necrpolis, sn familiars i de carcter tumular. Al igual que els
fenmens megaltics , expliquen una preservaci del llinatge i una legitimaci de la
societat que hi viu en el territori en qesti. Els enterraments acostumen a efectuar-se
davant de les muralles i portes. La morfologia que caracteritza aquets sepulcres s
circular amb un dimetre de 7 metres, que recorda a lestructura de les cases, no
obstant els meglits es construeixen amb pedres, unes pedres de mida mitjana i els
sostres son elaborats amb lloses de pedra amb unes cobertes planes i altres vegades
amb cpules de volat falsa(majoritria) i documentada per primera vegada en la
Penisula Ibrica.
La mitjana de cadvers dipositats sn de 20 per tmul. Alguns cadvers comencen a
sser incinerats; canvi social(?), a mesura que avana cronolgicament la cremaci
guanya en importncia i sinstaura.

Lorganitzaci social del poblat sha interpretat com el nucli central com a centre
poltic. Sestima que hi visqueren al voltant dunes 1.000-1.500 persones ( demografi
molt elevada pel context)
Els aixovars ,els morts no van acompanyats daixovars generalment.
Prehistria

Hi identifiquem alguns objectes fets amb os, amb slex. Hi ha puntes de fletxa fetes
amb slex.
De coure, en la cultura de los Millares apareix molt poc. Tenim ganivets, petits per
molt pocs. En aquesta cultura sels identifica amb armes.
La metallrgia del coure noms est en mans dalguns, no est socialitzada.
Hi ha qui diu que es tracta dun cabdillatge molt simple. Noms hi ha un llinatge
dominant.
Robert Chapman diu que s una societat jerarquitzada. No tots els tmuls tenen
objectes vinculats amb bns de prestigi. Hi ha gent que senterra, altres que no.
Shan trobat ous destruos, sn marcadors socio-poltics en certes tombes. s un
element de prestigi.
A la Pennsula mentrestant, durant el Calcoltic, hi ha poc metall, poc coure.
Al nord-est, Arag.. actua com a fssil director del vas campaniforme.

CALCOLTIC A EUROPA.CALCOLTIC FINAL. El vas campaniforme

T forma invertida. No s exclusiu de la Pennsula Ibrica.
Tenen decoracions particulars, horror vaqui, tot lobjecte est decorat. Amb frisos.
La decoraci s acurada. No sn vasos de la quotidianitat. Hi ha estils regionals.
Apareix sobretot en contextos funeraris.
Aixovar funerari de Txquia
Tenim punyals de coure, puntes de fletxa de slex, plaquetes per a arquers, vasos
campaniformes.
Sinterpreta com un b de prestigi. De celebraci, de consum singular, com la
celebraci dels banquets.
A partir de com mengen i beuen es pot saber com s una societat.
Quan les elits fan dinars, posen elements mobles que no sn quotidians i menjar que
no solen menjar. Susaven els vasos campaniformes en els banquets.
Aquests noms susen en certs contextos. Altres elements que tamb susaven en
aquests contextos sn uns bastons fets amb os.
I si el vas campaniforme sest comercialitzant com a bns de prestigi per a ells
mateixos, vol dir que potser simportaven.
Prehistria

El vas campaniforme s una mena de fenomen. Es produeix a la segona meitat del III
millenni, final del Calcoltic. En alguns llocs el trobem durant lEdat de Bronze.
El fenomen sintenta explicar a partir duna difusi i anir a parar a Europa Central.
La teoria del flux i reflux sassocia al vas campaniforme. Aquesta teoria implica que els
vasos van i venen.
Tamb es pot explicar a partir de la xarxa de relaci. Aquesta posa en contacte diverses
comunitats entre elles. Entre aquestes circulen productes.
Es diu que el vas campaniforme t dos possibles orgens, un a Portugal i laltre al Nord
dEuropa i justament en el mateix moment. Aix no s possible, les caracterstiques
daquesta cermica no poden ser creades iguals i al mateix temps.
A Gran Bretanya no hi ha perode Calcoltic. Es passa directament a lEdat del Bronze.
El vaso campaniforme fue una manifestacin cultural prehistrica asociada
al Calcoltico y al perodo inicial de la Edad del Bronce. Su cronologa e interpretacin
es controvertida, habiendo generado al respecto (y hacindolo todava) abundante
literatura. Gracias a la revisin sistemtica de los datos proporcionados por
el radiocarbono en vasos campaniformes de toda Europa, se ha podido establecer que
los ms antiguos seran los encontrados en el rea del bajo Tajo (Portugal), con una
cronologa que ira del 2900 al 2500 a. C.
2
Segn otros autores, su aparicin se situara,
en cambio, sobre el 2400 a. C., desapareciendo hacia el 1800 a. C.
3

Su nombre es la consecuencia de las especiales caractersticas de estas vasijas (en
arqueologa denominadas vasos) con forma de campana invertida y profusamente
decoradas que se han encontrado, generalmente en contextos funerarios, en buena
parte de Europa: por casi toda la Pennsula Ibrica, en islas
del Mediterrneo occidental, en la Francia mediterrnea y atlntica, Gran
Bretaa e Irlanda, los Pases Bajos y parte de Europa central.

Calcoltic a Europa
El prestigi es pot obtenir en conflictes.
Prehistria

Prestigi= poder. Societats pre i protohistriques. Les muralles sn una conseqncia
daquestes societats jerarquitzades, de com estan organitzades socio- polticament.
Hi ha muralles que no tenen un valor defensiu, sin simblic.
Durant el III millenni a nivell Peninsular, aquestes fortificacions ens mostren canvis
profunds en les comunitats. s desenvolupa un major grau de jerarquitzaci.
A la zona portuguesa tenim la cultura de Vilanova de Sao Pedro. s una cultura molt
mal coneguda. Les fortificacions daquesta cultura fan servir espitlleres.Dins aquesta
cultura hi tenim el poblat de Zambujal. On hi ha uns centres poltics que actuen com a
castells i parallelament tenim poblats, amb cabanes, protegits amb muralles...
La cultura de Vilanova la dividim en dos moments en presncia del vas campaniforme.
LA CULTURA DE VILA NOVA
La cultura arqueolgica de Vila Nova de So Pedro o del Tajo se desarroll durante
el Calcoltico de Portugal, a la vez que la de Los Millares en el sudeste peninsular. Se
caracteriza por la construccin de fortalezas de piedra en reas sin riquezas
econmicas concretas, lo que ha llevado a interpretarlas como lugares centrales de las
redes comerciales. Localizada en la regin en torno a la desembocadura del Tajo,
floreci entre aproximadamente 2700 y 1500 a. C. segn unos autores
1
o entre 3100 y
2200 a. C. segn otros.
2
Una serie de rasgos culturales especficos la diferencian de su
entorno: lnulas, copas rituales, placas de pizarra con aparente significado
astronmico, etc.
se suelen distinguir dos periodos:
Vila Nova I: durante toda esta etapa y el inicio de la siguiente aparece muy
vinculada a la cultura de Los Millares. El comercio o
intercambio frica septentrional (marfil, cscaras de huevo de avestruz), ya
existente desde siglos atrs, prosigue durante esta poca.
Vila Nova II: caracterizada por la presencia del vaso campaniforme. A finales del
periodo, mientras los grupos de Los Millares eran sustituidos por los de El Argar en
el sudeste espaol, los poblados del Tajo entraron en una lenta decadencia.
Prehistria

Mientras que aquellos incorporaron la tcnica del bronce, estos permanecieron
estancados en el Calcoltico hasta su disolucin en la cultura de la cermica
bruida externa, integrada en el Bronce atlntico.
Aunque tambin se han llegado a diferenciar tres horizontes cronolgicos:
Inicial o de los copos canelados, entre 2700-2300 a. C.
Medio o de la cermica con decoracin folicea, entre 2300-2000 a. C.
Final o campaniforme, hasta 1500 a. C.
1

Los principales asentamientos son el yacimiento epnimo de Vila Nova de So
Pedro y Zambujal. El primero presenta una muralla exterior que protege unas
viviendas de planta circular y una fortaleza interior cuadrangular. El segundo tiene un
importante complejo defensivo formado por muros de hasta ocho metros de anchura,
una barbacana conaspilleras, torres y mltiples recintos. En ambos se han
documentado restos relacionados con la metalurgia tales como escorias, lingotes
de cobre o artefactos fabricados con este metal. Tambin en ambos, como en Los
Millares, se identifican dos fases relacionadas con los ajuares funerarios, que incluyen
en el segundo periodo el vaso campaniformey sus elementos asociados. Otros
asentamientos son Pedra de Ouro, Rotura o Penedo. En la zona de Zambujal hay unos
diez poblados relacionados, algunos de los cuales no presentan ningn tipo de
fortificacin, lo cual se ha interpretado como un indicio de la existencia de una
jerarqua de asentamientos. Los enterramientos eran colectivos y se realizaban
en megalitos, cuevas artificiales y tholoi.
1

Hay asentamientos fortificados similares en el Algarve y Alentejo, as como otros con
caractersticas distintas en Extremadura y Andaluca occidental. Pero todos ellos tienen
en comn su situacin en lugares estratgicos, el dominio sobre el medio circundante
y una economa agropecuaria.
1

Las tierras del estuario del Tajo son de las ms frtiles de la pennsula ibrica. En poca
calcoltica se produjo una intensificacin agrcola que provoc la aparicin de
excedentes, transformados por las lites dominantes en productos de lujo y prestigio,
que en muchos casos eran objetos de metal. Este proceso estuvo basado en el cultivo
detrigo, cebada, habas, lino, olivos y, quizs vid, que se complement con una
Prehistria

ganadera de bvidos, cerdos, ovicpridos y caballos. Se cree que ya se utilizaba
el arado tirado porbueyes. Aunque se constata un considerable crecimiento
demogrfico en comparacin con la anterior etapa neoltica, con el comienzo de la
Edad del Bronce se produjo una involucin, se abandonaron los poblados y la zona
qued al margen de las redes de intercambio.
3

FENOMEN DELS KURGAN. V-II millenni a.C

Kurgan significa tmul en rus. Aquest fenomen es desenvolupa en lEuropa oriental.
Aquest fenomen expansiu ocupa una extensa rea territorial. Abarca cronologies molts
diverses, no obstant a nivell del registre no es troben evidncies arqueolgiques de
lexistncia daquest cultura, s ms un conjunt de pobles que comparteixen una
tradici funerria, no obstant si que es registre un focus del calcoltic.
La investigaci eu sha dut a terme sha focalitzat en els espectaculars tmuls, deixant
de banda lestudi de lhbitat.
Es produeix un difusionisme des el Mar caspi i les zones estepries amb una
important base nmada
Sidentifiquen els poblats Kurgan com a portadors del indoeuropeu (?)...
Diferncies meglits i els tmuls Kurgan:
-Es tracten dinhumacions individuals, lenterrament sefectua en el subsl i a vegades
amb diferents plantes.L inhumaci es disposa en el centre dels nivells, i selaboren
cambres de fusta que delimiten diferents habitacions on es disposa laixovar, format
per:
Nivell inferior: carro
Centre: Cadver
Nivell superior: Cavall sacrificat associat amb lestatus social (smbol delit)
La societat era molt jerarquitzada , visible en les poques estructures que es troben
Societat dominada per un cabdillatge.


EDAT DEL BRONZE II-I millenni a.C
Prehistria


En aquets perode es desenvolupen els forns metallrgics i sintrodueix un nou metall,
el Bronze, produt a partir de laliatge del coure amb lestany.
La cronologia de ledat del bronze varia segons la regi, en el P.Orient es situaals
voltants del 3.000 a.C, en canvi a la Pennsula Ibrica es desenvolupa al 2.000 a.C i
perdura fins el 650 a.C.
El bronze es divideix en tres etapes:
-Bronze antic
-Bronze ple
-Bronze final Canvis en la estructura social, 1.200 a.C*

Els forns que es desenvolupen estan formats per un solc a terra, amb dos pals de fusta
que subjecten un gresol amb el que saboca el metall fos en un motlle de dimensions
redudes.
Apareixen dipsits metallrgics dutensilis metllics en dess o b trencats.
El bronze a diferncia daltres materials, es pot reciclar, per tant el registre metallrgic
que nobtenim s el trobat en aquets dipsits...

IMPLICACIONS DE LALITAGES: COURE+ESTANY

Tant el coure com lestany sn recursos daccs restringit, fet que va propiciar a una
reorientaci o creaci de les xarxes per a lobtenci daquets recursos. Generalment
els punts dobtenci de lestany es localitzaven al Nord dEuropa, cosa que va obligar a
establir contactes/comunicacions entres les localitats dels mediterrani amb Bretanya i
el Bltic. Daquesta manera samplien les xarxes comercials, ara de ms kms, on
sintercanvien objectes manufacturats i materials extics, no obstant cal recordar que
no es tracta tan sols duna via dintercanvi comercial, sin que tamb suposa una
transmissi de conceptes i idees (...)


*1.200 a.C a la P.IBRICA
Prehistria

-Es segueix produint el fenomen megaltic
-Perdura el fenomen campaniforme com a element de prestigi.
En aquest moment es produeix un canvi molt significatiu en lmbit funerari, a lrea
Nord-Est de la P.I relacionat amb Europa Trans-pirenaica sutilitzar la cremaci en
compte de la inhumaci. Aquest canvi en la tradici funerria ens indica un canvi
intern de la societat que no sabem explicar (...)

CULTURA DELS CAMPS DE LES URNES 1.300-1.200 a.C

Es desenvolupa en lEuropa central (Frana, Alemanya+ Itlia)+ P. Ibrica (Catalunya+
Arag+ Tros P.Valeci).
Es cremen els cadvers dels difunts i es dipositen en una urna individualment en uns
forats a terra senyalitzats per un petit tmul. Aquestes urnes cermiques es disposen
en un necrpolis.
Adaptaci daquest element cultural degut per un canvi ideolgic transcendent
produt per un contacte cultural (?)

BRONZE PLE i FINAL
Es detecten enterraments singulars, aixovars individuals amb la presncia
de metalls, aixovar militar(?)
Aquest tipus daixovar compost per lequipament i armes sanomenen , les
tombes principesques.
Es produeix un creixement dels territoris poltics.
El mn bllic s una font de poder del cabdill: la protecci de la comunitat legitima
la seva posici benestant.
Cabdillatges militars, que troben en la guerra la font de poder, daqu en deriven la
construcci delements ostentatius/defensiu i la panplia militar.

*Error (!): no pot haver cabdillatges sense la presncia darmes, la font de poder en
pot ser una altre.

Prehistria

CULTURA DEL ARGAR
A nivell peninsular s el poblat ms representatiu de les societat de bronze. Es situa al
sud-est de la pennsula (murcia).
Els poblats disposen de grans fortificacions, conegudes des el segle XIX.
Comena a finals del III millenni i decau en el 1.300-1.200 a.C.
El seu nucli es desenvolupa en la comunitat dAlmeria, disposa els sues assentaments
en territoris abruptes i en terrasses fluvials. Pel que fa la disposici del poblat, utilitzen
habitatges amb planta quadrada construts a partir de scols de pedra alats per
tovots. El poble disposa de carres.
El jaciment de largar t 16 ha, no obstant hi vivien uns 500 habitants( xifra elevada, ja
que els nuclis dhbitat del bronze aglutinaven 100 personesdeixant de banda P.O i
Grcia.
El sistema funerari es desenvolupa mitjanant la inhumaci individuals , i es
concentra en el assentament (sota les cases). A vegades es troben cistes o urnes
cermiques. A questes tombes disposen dun ric aixovar en cermica argrica.

You might also like