Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................

Unitat didctica 1


CATAL (1r ESO)

Unitat didctica 1

Comprensi lectora


Llegeix aquest text i respon les preguntes.
El pare de lEnric caminava nerviosament amunt i avall pensant, cavil lant, rumiant.
Ja ho tinc! va exclamar finalment.
Va agafar el lloro, li va espolsar les plomes, que eren plenes de terra, i es va encaminar cap a casa
dels vens tot decidit. LEnric i la seva mare li anaven al darrere, sense dir res, per mirant-se
mtuament amb una expressi destranyesa mentre arronsaven les espatlles, com si es pregun-
tessin lun a laltre quina una en portava de cap.
Va entrar, va anar directe al menjador, i es va encaminar cap a la gbia buida situada al costat de
la finestra, com sempre. La va obrir i hi va ficar el pobre ocell difunt.
I ara va dir a esperar que tornin els vens i trobin el lloro mort, a la seva gbia. Al capdavall,
no ens van especificar que li donssim menjar.
S, per nosaltres tenim la clau i se suposa que... insinuava la Merc.


Qu feia el pare de lEnric abans de dir: Ja ho tinc!?



Per qu el pare de lEnric va espolsar les plomes del lloro?



Qu feien lEnric i la seva mare quan el pare sencaminava cap a casa dels vens?



Qu fa el pare de lEnric quan s a dins la casa dels vens?



Qu insinua la Merc quan diu: Per nosaltres tenim la clau i se suposa que...?





Lalfabet i el diccionari
Digues quina de les paraules de cada grup aniria en primer lloc, en un diccionari:

lligam / lligar
estrpit / estrnyer
coix / coixinera
esquerp / esqueixat
disseny / disgust
recollir / recollectar



Activitats de refor per lestiu
Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................


Les categories lxiques


Escriu expressions que corresponguin a les categories lxiques segents, com en lexemple:
Determinat + Nom La platja
Nom + Adjectiu + conjunci i + Adjectiu
Determinant + Adjectiu + Nom
Determinant + Nom + Verb + Nom
Verb + Determinant + Nom
Pronom + Verb + Nom



La vocal neutra


Forma el plural de les expressions segents. Compte amb els canvis ortogrfics: j > g; g > gu,
c>qu
Una plaa groga :
Aigua roja :
Mossega la llengua :
Adrea antiga :
Dia lliure :
Palanca blanca :
Platja grega :
Tortuga salvatge :



Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................
Unitat didctica 2

Lectura expressiva


Es tracta de preparar la lectura en silenci i desprs llegir-la en veu alta. Es pot fer amb qual-
sevol poema. En proposem un:

EL CLOT DE LES GRANOTES
Quan cauen quatre gotes,
aix que ve la nit,
al Clot de les Granotes,
un devessall de notes
seleva a linfinit.
Concertistes ignotes
en nombre indefinit,
sajunten cantant jotes
no s si a les xicotes
o a lastre de la nit.
Les estrelles remotes
al finestr han eixit.
Alg, per, fa un crit:
No callareu, idiotes?
Aix que lhan sentit,
porugues les granotes
es colguen dins el llit
de fang, amb cap i potes.
La llum s al zenit,
i al Clot de les Granotes
la pau vetlla la nit.
AGUST BERNAUS
(Extret de CELDONI FONOLL: Versos diversos. Barcelona, Edicions de la Magrana, 1996.)



Comprensi del poema


Respon les preguntes segents:

Qu fan les granotes aix que ve la nit?



De qui deu ser la veu que diu: No callareu, idiotes?.




Qu fan les granotes desprs de sentir el crit?






Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................
Mtrica


Respon les preguntes segents:

Quantes sl labes tenen els versos del poema?



Quins versos rimen?






Conceptes


Defineix aquests conceptes:

vers:
estrofa:
rima:



La vocal neutra


En el conjunt de les oracions segents falten 4 a, 4 e, 4 o, 4 u:

La Mireia quan cant fa riur i jo quan cant faig pl rar.
Hem vist un individ s spits amb la m a la b txaca en un r c.
Vin i tr balla com t thom.
El pianist tocar al muse .
Tinc febr alt des que he tornat de la m ntanya.




Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................
Unitat didctica 3

Lectura escenificada


De dos en dos llegiran un fragment de la lectura donant-hi lexpressi prpia duna repre-
sentaci teatral. Pot servir, per exemple, aquest fragment:
SUPERTOT: Aqu t la bossa.
GLADYS: Com li podria pagar el que ha fet per mi?
SUPERTOT: Mirim. Somrigui. Ja mha pagat.
GLADYS: Quina bstia! Tinc un pressentiment. Vost s...
SUPERTOT: El capit Supertot, per servir-la.
GLADYS: Supertot! s clar que s! (Intensa emoci!) Havia somiat tantes vegades poder-lo
conixer algun dia!
SUPERTOT: Cada cop que em necessiti tornar a ser al seu costat, Gladys.
GLADYS: Recordar aquest encontre, Supertot.
SUPERTOT: Ens tornarem a veure, Gladys.
(SUPERTOT sen va rabent. GLADYS, sola.)
GLADYS: Era ell, lheroi preferit. Les meves amigues gasten desodorant Supertot, es renten
les dents amb dentifrici Supertot, netegen amb detergent Supertot i es moriran
denveja quan spiguen que Supertot en persona mha salvat la vida... Supertot,
mhe enamorat de tu!





Transformaci


Es tracta de transformar un fragment del text teatral en un text narratiu sense dileg. Pro-
posem el mateix fragment de lexercici anterior.





























Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................
Famlies de paraules


Forma per a cada paraula dues paraules ms de la seva famlia, seguint lexemple. Recorda
que el canvi de gnere i nombre no serveix en aquest cas.
Fusta fusteta, fusteria

Blanc
Fort
Brut
Ferro
Banc
Gos
Llum


Morfologia de ladjectiu


Escriu les quatre formes daquests adjectius, tot seguint lexemple:
humit, poruc, tranquil, actiu, com, lleig, escs, ingenu, ambigu.

Ex: humit, humida, humits, humides

















Ortografia


Digues quins sn els noms propis i escriu-los adequadament (en majscula) fent dos grups:
els antropnims (noms de persona) i els topnims (noms de lloc).
balc, arnau, tortosa, rastre, domnec, balaguer, matar, ceclia, olot, passeig, campanar,
maria, espatlla



Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................
Unitat didctica 4

Antnims


Quines sn les paraules oposades pel sentit, contrries?
geners negligent
afable gasiu
assenyat desconsiderat
diligent esquerp
servicial fals
franc esbojarrat



Les llenges del mn


Digues quines sn les 10 llenges ms parlades del mn. En acabat, indica quines 5 daquestes
es parlen a Europa









Apostrofaci


A partir daquests exemples, explica les normes i les excepcions de lapostrofaci de lar-
ticle.

luniforme
lolla lhivern
la humitat lhospital
la intemprie lestil
lherba lalcohol
lilla
lhistorial
laigua

Diftongs


En cada paraula de la llista hi ha un diftong. Encerclal. Quins sn els dos nics diftongs
creixents que hi ha?
Aire, cacau, quatre, moure, museu, estiu, riuria, ou, reina, segent, feina, gripau.




Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................
Unitat didctica 5

Llenges


Completa aquests enunciats:
La llengua dels romans era el . Fins al segle V aC el noms es parlava a
la ciutat de , per a partir del segle IV aC es va anar estenent per tot i,
desprs, per altres pasos del sud d .
Les llenges romniques deriven del parlat que els romans van estendre per molts
pasos. Les llenges romniques sn el galaicoportugus, el , el catal, l ,
el francs, el , el sard, l i el romans.


Apostrofaci de pronoms febles


Escriu correctament els conglomerats segents de pronoms i verbs, com en lexemple. En
acabat, escriu-hi una frase curta.
Mheperdut: mhe perdut al bosc
Agafam:
Senva:
Mhohandit:
Melregalaran:
Mhagradat:
Magrada:
Lhemvist:


Classes de determinants


Classifica els determinants segents en el quadre que hi ha a continuaci. Te nha sobrat
algun? Per qu?
La seva, quines, aquelles, el nostre, quin, ma, ses, la vostra, el seu, aquests, aix, quins

Possessiu
mascul
Possessiu
femen
Demostratiu
mascul
Demostratiu
femen
Interrogatiu
mascul
Interrogatiu
femen






Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................

Paraules derivades


Forma les paraules derivades que sindiquen. A continuaci, separa-hi el morfema lxic del
morfema derivatiu, com en lexemple

Molt i molt fort: fort/ssim
Fer tornar net:
Cadira petita:
Home que treballa la fusta:
Noia nascuda a Tarragona:
Que no s possible:
Ple de greix:

Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................
Unitat didctica 6


Numerals


Escriu els ordinals (en mascul i femen) del primer/primera al trent/trentena.


















Ortografia


Escriu amb lletres aquests numerals:
135:
2.308:
16.027:
269.498:

Quantitatius i indefinits
Identifica els quantitatius i els indefinits i digues quin nom determinen.

Els ciutadans li donaven cada dia dues ovelles.


Si enverinava laire, molta gent moria.


El drac es va menjar tots els fills de la gent.


Qualsevol dia apareixer una altra vegada.


El periodista va obtenir poca informaci: no va trobar gaires testimonis daquella feta.





Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................
Accentuaci


Escriu els accents en aquestes frases:

a) La Maria va entrar esveradissima, amb la cara desencaixada i els ulls fora dorbita.

b) Despres daquella feta cruel, tots nosaltres estavem preocupats pel desti que ens esperava. De
moment, vam restar arraulits en el nostre raco, esperant el nou dia.

c) Arrencare el robi de lespasa i el portare a casa de la dona i el nen i dema me nanire.

d) Els ciutadans li havien de donar per fora cada dia dues ovelles. I, si no ho feien, el drac enve-
rinava laire perque la gent moris.


Redacci


Escriu una carta a una amiga amb lobjectiu dexplicar-li una experincia que hagis viscut
recentment. Fes tamb el sobre.

Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................
Unitat didctica 7


Expressi oral


Explica en veu alta la versi que coneguis de la llegenda de sant Jordi.




Qu volen dir aquestes expressions?

Aquest xicot s un capbuit.


Tants caps, tants barrets.


Hem danar amb peus de plom.


Van arribar a les mans.


Tens les mans lliures.


Em va donar un cop de m.



Animals en sentit figurat


Digues amb quina caracterstica (adjectiu) de les persones associes cada animal dels
segents; en acabat, fes-hi una frase lliure, com en lexemple:

Gallina: covard/a; no siguis gallina, Merc, i salta!

Porc:
Rata:
Lle:

Toro:
Gos:
Mula:


Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................
Accents diacrtics


Escriu laccent diacrtic a les paraules que lhagin de dur.
Afanyat, que es tard! / Ni es parlen!
Te mes son que gana. / Encara no son les deu.


Regles bsiques daccentuaci


De cada parella dexpressions noms duu accent grfic una de les paraules duna de les
expressions

poligon industrial / Ramon cantaveu / hereu vine aqui / llavi gros
mon pare / el mon fa sol / sol industrial es fosc / es pentina
carrer net / lavi i el net el crater / el saler fastigos / fastigosos
un pesol / un mussol lestatua / carn crua historia / dia

Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................
Unitat didctica 8


Oraci o sintagma?


Busca entre les expressions que hi ha a continuaci les que sn oracions completes. Com que
limportant s fixar-se si hi ha verb, subratllal.

Sortiu daqu!
Totes les coses de larmari.
Encara no ha comenat el concert.
La nevada dahir.
Plou.
El tren especial de la matinada.
No vull aquests pantalons.
En Pere i la Maria.



Conceptes gramaticals


Completa els enunciats segents:
Una oraci s un conjunt de paraules amb ... complet i amb una ... prpia. En general est forma-
da per dos constituents bsics: el SN que fa la funci de ... i el .... que fa la funci de predicat.


s de la diresi


En cada parella, noms una de les paraules ha de portar diresi. Escriu-la correctament i indi-
ca a continuaci per qu en porta: a) perqu soni la u dun dgraf; b) per separar un diftong
guerra /seguent:
paraigua / raim:
traidor / guineu:
diurn / riu:
pingu / aire:
captiu / consequncia:
paisos / aigua:
cuina / veina:
questi / guitarra:




Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................
Redacci


Fes una descripci ( 1 5 l n i e s ) dun personatge pblic que et cridi latenci.

Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................
Unitat didctica 9


Les oracions interrogatives


Imagina que les expressions segents sn respostes. Escriu una pregunta adequada per a cada
una i a continuaci indica si la teva oraci interrogativa s total o parcial. Fixat en lexemple
Tres i mig Quants quilmetres falten? Parcial
No ho faran.
La verda.
S, per a poc a poc.
Pol.
Res de res.
La mar de b.
A la terrassa.


Puntua les oracions segents:

Ja nhi ha prou The dit moltes vegades que no tiris petards
Com ho saps que no hi ha entrat ning Que ets vident, tu
Si mai et decideixes a
A les vuit del vespre sha declarat un incendi en una fbrica txtil Els bombers lhan pogut
extingir a les dotze de la nit


Definici de paraules


Defineix aquestes paraules:


Armari:
Habitatge:
Mitjons:
Cendrer:
Cavall:
Roser:


Nom i cognoms: ....................................................................................... Curs i grup: ....................


Definir paraules


Completa les definicions que hi ha a continuaci amb un hipnim extret de la llista. Si et
cal, ajudat dun diccionari
Instrument; Os; Inflamaci; Eina; Mamfer; Vent; Flor.
Gingivitis: f de les genives.
Cisell: m de metall llarga i plana amb tall a la vora extrema de la fulla.
Viola: f de corda de la famlia del viol.
Rosa: f del roser.
Gregal: m que ve del nord-est.
Rtula: f rod que forma la part anterior del genoll.
Mostela: f carnisser duns 25 cm de llargria, cos llarg, potes curtes i pl bru amb
les parts inferiors blanques.