You are on page 1of 1

10 LOCAL

Diari de Balears Diumenge, 21 d’octubre de 2007

LA NOVA. Aquest és un exemplar de Pipistrellus LA COMUNA. El Pipistrellus pipistrellus és l’espècie LA MÉS PETITA. El Pipistrellus pygmaeus és
natusii, una espècie que fa dos mesos que fou vista més nombrosa. Es coneix amb el nom de ratapinyada l’espècie més petita de les ratapinyades balears.
per primera vegada a les Balears, a s’Albufera petita comuna. Igual que l’anterior, també és petita i es Habita a les esquerdes de les coves i de torres o
d’Alcúdia. No fa més de cinc centímetres de distingeixen just per la posició de les seves dents, la molins abandonats. Per al qui no se n’entengui, es
llargària i s’alimenta bàsicament de moscards. qual cosa evidencia hàbits alimentaris diferents. pot confondre amb les dues anteriors.

Cada ratpenat ha de saber trobar el seu forat
Fins a denou espècies de ratapinyades hi ha a Balears, animal simbòlic d’arreu de tota la catalanística
ANTONI MATEU. Palma. rets. D’aquesta manera,
La dita popular catala- els animals moren enter-
na «cada ratpenat ha de rats sense que ningú no
saber trobar el seu forat» se’n temi», explica García.
pot tenir diverses inter- Fa uns mesos que
pretacions. Deixant de l’equip d’investigació en
banda les connotacions què treballa David García
eròtiques, una altra inter- descobrí a s’Albufera d’Al-
pretació possible és que cúdia una espècie de rata-
cada ésser humà, durant pinyada que fins ara no
la seva trajectòria vital, havia estat vista mai a les
ha d’assolir les seves fites Balears. Es tracta d’un
personals, ja siguin en exemplar de Pipistrellus
l’àmbit professional com natusii, que capturaren
en el sentimental o l’emo- amb l’ajut de xarxes.
cional, de manera autòno- «Amb aquest descobri-
ma i autosuficient. David García ha observat el «Pipistrellus natusii». ment, sabem que són
El que molts desconei- denou les espècies de rata-
xen, però, és que aquesta roca. També pertanyen a amencen les ratapinya- pinyades que habiten a
metàfora té una base cien- aquesta classificació els des, segons aquest estudi- les Balears. Es tracta
tífica en el comportament muricecs —així és com ós, són les obres de restau- d’una espècie molt petita,
d’aquests animals, que s’anomena aquests ani- ració fetes en elements pa- de només cinc centíme-
són d’hàbits nocturns. mals a la Franja trimonials com són les tres, que ha estat observa-
Segons explica David d’Aragó— que habiten torres d’aguait que hi ha a da en molt poques ocasi-
García (Tenerife, 1976), dins torres d’aguait, mo- tota la costa de Balears. ons arreu de la Penínsu-
els quiròpters —o ratapi- lins o cases abandonades. «Les institucions no la», assegura García.
nyades, que és així com el El segon grup cerca ai- tenen en compte aquests De moment, aquest ani-
poble els anomena— es di- xopluc a les encletxes de animals. La ratapinyada mal no té nom popular. I
videixen en dos grups: els les soques dels arbres. més grossa que viu a Ma- és que el poble només
que hebiten dins coves o Ratapinyada de la font de la plaça d’en Coll, de Palma. Foto: A.M. «Per això és important — llorca només fa entre set i batia allò que coneix. Els
abrics naturals, i els que avisa García— que es con- vuit centímetres. Moltes seus hàbits nocturns ho
habiten a l’exterior.
Els animals del primer Aquests animals es divideixen en servin els boscs d’arbres
antics, ja que són els únics
vegades es duen a terme
obres de restauració de
dificulten. De totes les es-
pècies que hi ha a les Illes,
grup passen les hores del dos grups, els que habiten dins coves i que els poden proporcio- molins o torres durant els només un parell tenen
dia a recer de la llum, fi- els que viuen a les encletxes de les nar fissures als seus mesos d’hivern, temps en nom comú, com és la rata-
cats dins els enfonys natu- soques dels arbres troncs». què els quiròpters hiver- pinyada orelluda i la rata-
rals que els proporciona la Un altre dels perills que nen, i es retoquen les pa- pinyada de peus grossos.