10 LOCAL

Diari de Balears Diumenge, 21 d’octubre de 2007

LA NOVA. Aquest és un exemplar de Pipistrellus
natusii, una espècie que fa dos mesos que fou vista
per primera vegada a les Balears, a s’Albufera
d’Alcúdia. No fa més de cinc centímetres de
llargària i s’alimenta bàsicament de moscards.
LA COMUNA. El Pipistrellus pipistrellus és l’espècie
més nombrosa. Es coneix amb el nom de ratapinyada
petita comuna. Igual que l’anterior, també és petita i es
distingeixen just per la posició de les seves dents, la
qual cosa evidencia hàbits alimentaris diferents.
LA MÉS PETITA. El Pipistrellus pygmaeus és
l’espècie més petita de les ratapinyades balears.
Habita a les esquerdes de les coves i de torres o
molins abandonats. Per al qui no se n’entengui, es
pot confondre amb les dues anteriors.

Cada ratpenat ha de saber trobar el seu forat

Fins a denou espècies de ratapinyades hi ha a Balears, animal simbòlic d’arreu de tota la catalanística
ANTONI MATEU. Palma.
La dita popular catala-
na «cada ratpenat ha de
saber trobar el seu forat»
pot tenir diverses inter-
pretacions. Deixant de
banda les connotacions
eròtiques, una altra inter-
pretació possible és que
cada ésser humà, durant
la seva trajectòria vital,
ha d’assolir les seves fites
personals, ja siguin en
l’àmbit professional com
en el sentimental o l’emo-
cional, de manera autòno-
ma i autosuficient.
El que molts desconei-
xen, però, és que aquesta
metàfora té una base cien-
tífica en el comportament
d’aquests animals, que
són d’hàbits nocturns.
Segons explica David
García (Tenerife, 1976),
els quiròpters —o ratapi-
nyades, que és així com el
poble els anomena— es di-
videixen en dos grups: els
que hebiten dins coves o
abrics naturals, i els que
habiten a l’exterior.
Els animals del primer
grup passen les hores del
dia a recer de la llum, fi-
cats dins els enfonys natu-
rals que els proporciona la
David García ha observat el «Pipistrellus natusii».
roca. També pertanyen a
aquesta classificació els
muricecs —així és com
s’anomena aquests ani-
mals a la Franja
d’Aragó— que habiten
dins torres d’aguait, mo-
lins o cases abandonades.
El segon grup cerca ai-
xopluc a les encletxes de
les soques dels arbres.
Ratapinyada de la font de la plaça d’en Coll, de Palma. Foto: A.M. «Per això és important —
avisa García— que es con-
Aquests animals es divideixen en servin els boscs d’arbres
antics, ja que són els únics
dos grups, els que habiten dins coves i que els poden proporcio-
els que viuen a les encletxes de les nar fissures als seus
soques dels arbres troncs».
Un altre dels perills que
amencen les ratapinya-
des, segons aquest estudi-
ós, són les obres de restau-
ració fetes en elements pa-
trimonials com són les
torres d’aguait que hi ha a
tota la costa de Balears.
«Les institucions no
tenen en compte aquests
animals. La ratapinyada
més grossa que viu a Ma-
llorca només fa entre set i
vuit centímetres. Moltes
vegades es duen a terme
obres de restauració de
molins o torres durant els
mesos d’hivern, temps en
què els quiròpters hiver-
nen, i es retoquen les pa-
rets. D’aquesta manera,
els animals moren enter-
rats sense que ningú no
se’n temi», explica García.
Fa uns mesos que
l’equip d’investigació en
què treballa David García
descobrí a s’Albufera d’Al-
cúdia una espècie de rata-
pinyada que fins ara no
havia estat vista mai a les
Balears. Es tracta d’un
exemplar de Pipistrellus
natusii, que capturaren
amb l’ajut de xarxes.
«Amb aquest descobri-
ment, sabem que són
denou les espècies de rata-
pinyades que habiten a
les Balears. Es tracta
d’una espècie molt petita,
de només cinc centíme-
tres, que ha estat observa-
da en molt poques ocasi-
ons arreu de la Penínsu-
la», assegura García.
De moment, aquest ani-
mal no té nom popular. I
és que el poble només
batia allò que coneix. Els
seus hàbits nocturns ho
dificulten. De totes les es-
pècies que hi ha a les Illes,
només un parell tenen
nom comú, com és la rata-
pinyada orelluda i la rata-
pinyada de peus grossos.