El cicle poltic

(Model d'Alesina)

Introducci

El problema de la discrecionalitat pot donar lloc a l'aparici d'un cicle econmic que
vindria originat per les alternncies poltiques. Alberto Alesina
1
planteja un model que
illustra aquest problema i que es pot exposar fcilment en els termes del nostre model de
poltica monetria discrecional.

Suposem que l'economia que estem analitzant s una societat "democrtica" on hi ha
eleccions cada x perodes (per exemple, cada 4 anys). En el sistema hi ha noms 2 partits.
El partit A s el partit "conservador" (republicans, tories, PP, dretes, etc.) i el partit B s el
partit "progressista" (demcrates, laboristes, PSOE, esquerres, etc.).

Tal com sol passar a la realitat, les diferncies entre els partits sn molt ms petites que el
que sembla. En el nostre cas, l'nica diferncia entre el partit A i el partit B, s queel partit
A (conservador) t ms aversi a la inflaci que el B (progressista). En altres paraules, els
conservadors sn ms antiinflacionistes que els progressistes. Per tant,
A
>
B
.

Els dos partits tenen com objectiu que la producci sigui ms gran que el seu nivell
"natural". Per tant, y* >0 pels dos partits.

La seqncia temporal del model s que en un moment determinat del temps, t-1, els
agents econmics han de signar els contractes laborals pel segent perode, fixant aix w
t
.
Les eleccions tindran lloc durant aquest perode t i el partit que guanyi romandr com a
mnim 2 perodes ms en el govern, realitzant poltica monetria discrecional, m
t
. El
segent grfic representa aquesta seqncia.

Suposem que les eleccions sn un procs aleatori en el que hi ha una probabilitat q que el
partit A guanyi les eleccions. La probabilitat que guanyi el partit B ser 1- q. Els dos partits
tenen la mateixa funci de preferncies L(y, p) amb l'nica diferncia del valor del
parmetre .


1
Alesina, A. (1987): "Macroeconomic Policy in a Two Party System as a Repeated Game", Quarterly
Journal of Economics; Alesina, A. i Sachs, J (1988): "Political Parties and the Business Cycle in the USA
1948-1984", Journal of Money Credit and Banking.
t t+1
w
t
=
t-1
p
e
t

eleccions
m
t
j

y
t
j

p
t
j

t-1
p
e
t

2 perodes

Obtenci del nivell de preus i de producci d'equilibri
Si el partit j guanya les eleccions, aplicar una poltica monetria discrecional m
t
j
que haur
de complir la condici de minimitzar la funci de prdua social subjecta a la restricci de
la funci d'oferta de Lucas:

min L
t
=min (y
t
j

y*)
2
+

j
(p
t
j
p
t-1
)
2

s.a y
t
j
=p
t
j

t-1
p
t
e
+
t
Substituint la restricci dins L
t
tindrem que la funci a minimitzar s:
min (p
t
j

t-1
p
t
e
+
t
y*)
2
+

j
(p
t
j
p
t-1
)
2

La condici de primer ordre per mnim s:
L
t
p
t
= 0 = 2 p
t
j

t1
p
t
e
+
t
y*
( )
+2
j
p
t
j
p
t1 ( )

La condici de segon ordre per mnim es compleix per construcci atesa la forma de la
funci de prdua social (utilitat marginal decreixent, concavitat).
Allant els preus es t:
1+
j
( )
p
t
j
=
t1
p
t
e
t
+ y*+
j
p
t1

t

i, finalment el preu d'equilibri queda:
p
t
j
=

j
p
t1
+
t1
p
t
e
t
+ y*
t
1+
j
[1]
Cal destacar que el nivell de preus d'equilibri depn de quin partit governi desprs de les
eleccions i de quin era el preu esperat abans de les eleccions. El moment del temps s
decisiu ats que en formular les expectatives no es sap quina poltica es realitzar i desprs
s que ja s'est realitzant una de les dues poltiques.
Com es determina el preu esperat? Dependr del partit que guanyi les eleccions, per
aquesta informaci s desconeguda abans de les eleccions. L'nic que coneixem s quina
probabilitat de guanyar t cada partit. Per tant el preu esperat abans de les eleccions ser la
mitjana dels preus esperats quan guanya cadascun dels partits, ponderada per la
probabilitat que guanyi:
t1
p
t
e
t
= q
t1
p
t
A,e
+ 1q
( )
t1
p
t
B,e
=
= q
t1
E( p
t
A
) + 1q
( )
t1
E( p
t
B
) =
= q
t1
E

A
p
t1
+
t1
p
t
e
t
+ y*
t
1+
A

+(1q)
t1
E

B
p
t1
+
t1
p
t
e
t
+ y*
t
1+
B

=

= q
1
1+
A

A
p
t1
+
t1
p
t
e
t
+ y*
( )
+(1q)
1
1+
B

B
p
t1
+
t1
p
t
e
t
+ y*
( )

allant
t-1
p
t
e
tindrem:
t1
p
t
e
1
q
1+
A

1q
1+
B

=
q
A
1+
A
+
(1q)
B
1+
B

p
t1
+
q
1+
A
+
1q
1+
B

y*
t1
p
t
e
=
q
A
1+
A
+
(1q)
B
1+
B

p
t1
+
q
1+
A
+
1q
1+
B

y*
1
q
1+
A

1q
1+
B

si es treu factor com (1+
A
)(1+
B
) l'expressi anterior queda:
t1
p
t
e
=
1+
B
( )
q
A
+(1q)
B
1+
A
( )
1+
A
( )
1+
B
( )
p
t1
+
1+
B
( )
q +(1q) 1+
A
( )
1+
A
( )
1+
B
( )
y*
1+
A
( )
1+
B
( )
q 1+
B
( )
(1q) 1+
A
( )
1+
A
( )
1+
B
( )
=
=
1+
B
( )
q
A
+(1q)
B
1+
A
( )

p
t1
+ 1+
B
( )
q +(1q) 1+
A
( )

y*
1+
A
( )
1+
B
( )
q 1+
B
( )
(1q) 1+
A
( )
=

desenvolupant l'expressi dna:
t1
p
t
e
=
q
A
+q
A

B
+
B
+
B

A
q
B
q
B

A
( )
p
t1
+ q +q
B
+1+
A
q q
A
( )
y*
1+
A
+
B
+
A

B
q q
B
1
A
+q +q
A
=
=
q
A
+
B
+
B

A
q
B
( )
p
t1
+ q
B
+1+
A
q
A
( )
y*

B
+
A

B
q
B
+q
A
=

i finalment s'obt l'expressi pel preu esperat:
t1
p
t
e
= p
t1
+
1q
A
+q
B
+
A

B
+
A

B
q
B
+q
A
y* [2]
Substituint aquesta expressi dins de l'equaci de preus [1] s'obt el nivell de preus
d'equilibri:
p
t
j
=

j
p
t1
+
t1
p
t
e
t
+ y*
t
1+
j
=
=

j
p
t1
+ y*
t
1+
j
+
p
t1
+
1q
A
+q
B
+
A

B
+
A

B
q
B
+q
A
y*
1+
j
=
=

t
1+
j
+ p
t1
+
y*
1+
j
1+
1q
A
+q
B
+
A

B
+
A

B
q
B
+q
A

Per tant, finalment, el preu d'equilibri ser:
p
t
j
= p
t1
+

t
+ y* 1+
1q
A
+q
B
+
A

B
+
A

B
q
B
+q
A

1+
j
[3]
D'aqu podem obtenir directament la taxa d'inflaci, que ser:

t
j
= p
t
j
p
t1
=

t
+ y* 1+
1q
A
+q
B
+
A

B
+
A

B
q
B
+q
A

1+
j
[4]
Aix, la inflaci resultant segons que guanyi un o altre partit ser:

t
A
= p
t
A
p
t1
=

t
+ y* 1+
1q
A
+q
B
+
A

B
+
A

B
q
B
+q
A

1+
A

t
B
= p
t
B
p
t1
=

t
+ y* 1+
1q
A
+q
B
+
A

B
+
A

B
q
B
+q
A

1+
B

Per tant, ats que
A
>
B
, tindrem que
A
<
B
.
Obtenci de la producci d'equilibri

Partim de la funci d'oferta de Lucas:
y
t
j
= p
j
t

t1
p
t
e
+
t
[5]
Ats que abans hem trobat el nivell de preus d'equilibri (model Barro-Gordon) i el nivell de
preus esperats, els substitum dins de l'expressi anterior i obtindrem el nivell de producci
d'equilibri
y
t
j
=

j
1+
j
p
t1
+
t1
p
t
e
1+
j
+
y *
1+
j

t
1+
j

t1
p
t
e
+
t

es treu factor com amb els preus esperats (
t1
p
t
e
) i amb la pertorbaci (
t
) i queda:
y
t
j
=

j
1+
j
p
t~1
+
1
1+
j
~1
[
\
|
|

)
j
j
t~1
p
t
e
+
y *
1+
j
+
~1
1+
j
+1
[
\
|
|

)
j
j
r
t

y
t
j
=

j
1+
j
p
t1

j
1+
j
t1
p
t
e
+
y *
1+
j
+

j
1+
j

t

substituint el nivell de preus esperats per la seva expressi [2]:
y
t
j
=

j
1+
j
p
t~1
~

j
1+
j
p
t~1
+
1~q
A
+ q
B
+
A

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
y *
[
\
|

)
j
+
y *
1+
j
+

j
1+
j
r
t

es treu factor com amb l'objectiu de producci (y*) i els preus anteriors ( p
t1
) l'expressi
queda:
y
t
j
=

j
1+
j
p
t~1
~

j
1+
j
p
t~1
+
1
1+
j
1~
j
1~q
A
+ q
B
+
A

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
[
\
|

)
j
y *+

j
1+
j
r
t

s a dir, que s'eliminen els dos primers elements en termes dels preus anteriors:
y
t
j
=
1
1+
j
1~
j
1~q
A
+ q
B
+
A

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
[
\
|

)
j
y *+

j
1+
j
r
t
[6]
Per acabar de solucionar quina s la renda d'equilibri, cal desenvolupar l'expressi entre
parntesi, tant pel cas que guanyi el partit A com pel cas que guanyi el partit B. Aix
tindrem que la producci d'equilibri, si guanya A s:
y
t
A
=
1
1+
A
1~
A
1~q
A
+ q
B
+
A

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
[
\
|

)
j
y *+

A
1+
A
r
t

Dins del parntesi, podem substituir 1 per un quocient amb el mateix numerador i
denominador:
y
t
A
=
1
1+
A

B
+
A

B
+ q
A
~q
B

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
~
A
1~q
A
+ q
B
+
A

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
[
\
|

)
j
y *+

A
1+
A
r
t

realitzant la multiplicaci per
A
de la segona expressi del parntesi queda:
y
t
A
=
1
1+
A

B
+
A

B
+ q
A
~q
B

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
~

A
~q
A
2
+ q
B

A
+
A
2

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
[
\
|

)
j
y *+

A
1+
A
r
t

s a dir,
y
t
A
=
1
1+
A

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
~
A
+ q
A
2
~q
B

A
~
A
2

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
[
\
|

)
j
y *+

A
1+
A
r
t

ara podem reagrupar els termes del numerador del parntesi, si es treu el factor com (1-q):
y
t
A
=
1
1+
A
(1~q)
B
+ (1~q)
A

B
~(1~q)
A
~(1~q)
A
2

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
[
\
|

)
j
y *+

A
1+
A
r
t

i si es treu (1-q) fora queda:
y
t
A
=
1q
1+
A

B
+
A

B

A

A
2

B
+
A

B
+q
A
q
B

y*+

A
1+
A

t

de nou, cercant factor com 1+
A
en el numerador queda:
y
t
A
=
1~q
1+
A

B
(1+
A
) ~
A
(1+
A
)

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
[
\
|

)
j
y *+

A
1+
A
r
t

s a dir, es pot reduir al segent:
y
t
A
=
1~q
1+
A
(
B
~
A
)(1+
A
)

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
[
\
|

)
j
y *+

A
1+
A
r
t

ats que 1+
A
est multiplicant i dividint a l'expressi, es pot eliminar i finalment queda:
y
t
A
=
(1q)(
B

A
)

B
+
A

B
+ q
A
q
B
y *+

A
1+
A

t
[7]
Ats que, per definici, el partit A s ms antiinflacionista que el B, tindrem que
A
>
B
,
cosa que implica que
B

A
<0 i, ats que 0<q<1, tindrem que 1-q >0 i, per tant, el
numerador del primer terme de y
t
A
t un valor negatiu o, el que s el mateix, la producci
esperada en cas que governi A ser menor que el nivell "natural" ( y
t
eA
<0).

Pel que fa a la producci d'equilibri en cas que guanyi B, partim de la renda
d'equilibri expressada en l'equaci [2] i substitum
j
per
B
:
y
t
B
=
1
1+
B
1~
B
1~q
A
+ q
B
+
A

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
[
\
|

)
j
y *+

B
1+
B
r
t

substitunt 1 de dins del parntesi i fent la multiplicaci del segon terme del parntesi per

B
, queda:
y
t
B
=
1
1+
B

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
~
B
+ q
A

B
~q
B
2
~
A

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
[
\
|

)
j
y *+

B
1+
B
r
t

en el numerador del parntesi hi ha diversos termes sumant i restant, que s'eliminen:
y
t
B
=
1
1+
B
q
A
~q
B
+ q
A

B
~q
B
2

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
[
\
|

)
j
y *+

B
1+
B
r
t

treient factor com q i, desprs, (
A

B
) queda:
y
t
B
=
1
1+
B
q(
A
~
B
) + q(
A
~
B
)
B

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
[
\
|

)
j
y *+

B
1+
B
r
t

s a dir,
y
t
B
=
1
1+
B
q(
A
~
B
)(1+
B
)

B
+
A

B
+ q
A
~q
B
[
\
|

)
j
y *+

B
1+
B
r
t

de on es pot eliminar 1+
B
, ja que est multiplicant el numerador i el denominador, i
s'obt finalment:
y
t
B
=
q(
A

B
)

B
+
A

B
+ q
A
q
B
y *+

B
1+
B

t
[8]
Degut a que
A
>
B
i a que q >0, el primer terme de y
t
B
t un valor positiu, en altres
paraules, que la producci esperada en cas que guanyi el partit B s ms gran que el seu
nivell "natural" ( y
t
eB
>0).
Resumint, si guanya el partit A la inflaci s ms petita que si guanya el partit B,
per en canvi, la producci ser menor que la natural, mentre que si guanya el partit B la
producci ser ms gran que el seu nivell natural. Aix explicaria com l'alternncia poltica
fa moure l'economia entre dues posicions amb diferents combinacions de inflaci-
producci com si es tracts d'una corba de Phillips que, en realitat, s el resultat de les
diferents opcions poltiques en una economia on els agents tenen expectatives racionals. Es
podria parlar, doncs, d'una corba de Phillips poltica i fonamentar una teoria del cicle
econmic d'origen poltic.