1

Itinerari
romnic i gtic.































Dossier didctic.


2
Itinerari
romnic i gtic.



Antecedents: el conjunt episcopal dgara____________ 4

Lesclat de lart romnic__________________________ 5

Larquitectura romnica: Santa Maria i
Sant Pere de Terrassa___________________________ 6

La vida monstica: la comunitat de Sant Ruf
dAviny_____________________________________ 9

El cicle mural de Sant Toms Becket_______________ 11

Lescultura romnica de Sant Pere_________________ 13

Larribada del gtic, els retaules___________________ 14
















3



































INTRODUCCI.


Aquest dossier didctic s una proposta de treball
per conixer els trets essencials de lart romnic i el
gtic, que actualment podem observar al recinte de
la Seu dgara. El dossier consta de diverses
activitats que ens portaran a conixer la revifalla
artstica que va tenir lloc amb larribada de lart
romnic. Primer amb ledificaci de Santa Maria (
consagrada lany 1112) i larribada de la comunitat
monstica de lorde de Sant Ruf dAviny i, al mateix
segle XII, la construcci de la nau romnica de
Santa Pere. El gtic no va suposar una gran
transformaci al recinte de Sant Pere. Tanmateix,
daquest perode hem conservat tamb importants
retaules, que van ser encarregats a prestigiosos
artistes i artesans de lpoca a Catalunya.

A partir daquest context, el Museu de Terrassa
proposa treballar aquest dossier com a eina
complementaria al quadern didctic , on hom hi pot
trobar les manifestacions artstiques ms rellevants
de lart romnic i el gtic a la Seu dgara



4
Antecedents: el conjunt episcopal dgara

1. Situa els segents esdeveniments a letapa corresponent de la histria de la Seu
dgara:



















2. Completa la frase amb la resposta correcta: Amb la creaci del Bisbat dgara a
partir de lany 450 de la nostra era, es constru una gran complex episcopal. El componien
Santa Maria (la catedral), amb columnes i amb el baptisteri als peus de ledifici; Sant
Miquel ( lesglsia funerria) i Sant Pere ( l esglsia parroquial de tres naus). Actualment,
daquella poca (segles IV-VI) conservem...

a) ...integrament ledifici de Sant Miquel, i els absis de Santa Maria de San Pere,
que van reaprofitar-se per a les construccions dpoca romnica, i altres
elements com la piscina baptismal de la rectoria.
b) ...noms ledifici de Sant Miquel.
c) ...la totalitat dels tres edificis s a dir, les esglsies de Sant Pere, Santa Maria i
Santa Miquel.
ETAPA
IBRICA
ETAPA
ROMANA

ETAPA
ALT MEDIEVAL

EL ROMNIC

EL GTIC

s. IV a.C s.II a.C s.IV d.C s. XI s.XIII s.XV
- Creaci del Bisbat dEgara (any 450). -Creaci del Municipium Flavium Egara.
- Primers pobladors ibers. -Retaule Sant Abd i Senn (1460)
- Topnim Egosa. -Talla de fusta de la Mare de Du.
- Retaule de Sant Miquel (1450). -Escultura de lexterior de Sant Pere.
- Pintures murals de Thomas Becket. -Construcci de la nau de Sant Pere.
- Construcci de labsis de Santa Maria. -Construcci de labsis de Sant Pere.
-Construcci de la nau i la resta de ledifici -Retaule de Sant Pere, de Llus Borrass.
de Santa Maria.
5
Lesclat de lart romnic


El terme art romnic sutilitza per designar...



Quins sn els tres aspectes histrics que van contribuir a la difusi de lart romnic?
Explica breument cadascun dells.



Quin va ser el principal cam de peregrinaci durant lEdat Mitjana?




6
Larquitectura romnica: Santa Maria i
Sant Pere de Terrassa

3. Llegeix el text i respon les preguntes segents:


ACTA DE CONSAGRACI DE LESGLSIA DE SANTA MARIA DE TERRASSA

Lany mil cent dotze de lencarnaci del Senyor, el dia de les nones de gener, vetllant pel b de tots, el
venerable Ramn, bisbe de Barcelona, per la grcia de Du, i el captol de canonges que li sn encomanats
i que sesmenten ms avall, a ms de la nombrosa concurrncia de molts altres clergues amb una multitud
del poble i de nobles cavallers que shi aplegaren, es reuniren per a la consagraci de la casa de Du en
honor de Santa Maria, mare de Du, al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, al costat de lesglsia
parroquial de Sant Pere, al mateix lloc on antigament hi havia construda la seu dgara. El dia de la
consagraci confirmaren totes les possessions que lesmentada esglsia tenia o havia de tenir a qualsevol
lloc, o sigui, delmes, terres, vinyes i cases amb arbres. Establiren tamb que lesmentada esglsia tingus
un cementiri de trenta passes eclesistiques tot al voltant, i tot el que hi ha contingut en aquest espai ho
posaren sota lempara de lesglsia i condemnaren rotundament com a culpable de sacrilegi tot el que en
tragus quelcom temerriament , fins que satisfs lesmena cannicament. A lesmentat altar foren
dipositades les relquies venerables dels sants mrtirs de Saragossa i dels sants mrtirs, Sever, Juli i
Valent. El mateix dia, Guillem Guadall i el seu germ Berenguer donaren a lesmentada esglsia dos olivars
que tenien a Olmells, als mas que es troba davant de la casa de Bernat Belsom, al Valedell. La qual cosa es
realitz el dia i lany abans esmentats.


A quina data va ser consagrada la nova esglsia romnica de Santa Maria? Quin
bisbe va dur a terme la consagraci?



Qui va assistir a la consagraci de lesglsia?



Qu es diposit a laltar de Santa Maria?



El text diu que lesglsia va ser construda al mateix lloc on antigament hi havia
construda la seu dgara. Cita els elements que hem conservat de lantiga Seu
Episcopal dgara (s.V-VII).



7

4. Omple els espais buits amb el nom dels elements arquitectnics corresponents:







































8




5. Relaciona els termes amb la imatge corresponent:


























Arcs cecs
Faixes lombardes
Campanar
Volta de can





Arc de mig punt
Planta de creu
llatina




9
La vida monstica: la comunitat de Sant Ruf
dAviny

6. Llegeix el text i respon les preguntes segents:

DOCUMENT FUNDACIONAL DEL MONESTIR PRIORAL DE SANTA MARIA DE TERRASSA

Ramn, bisbe de Barcelona per elecci divina, a Oleguer, abat de Sant Ruf, als germans daquest lloc i als
seus successors per sempre. Si la pau s eterna i Du i el seu fill volen la pau, cal que estimem la pau i per
damunt de tot ens esmercem a aconseguir-la. Vellant, doncs, per la pau, hem cregut necessria fer conixer
a tothom que lesglsia de Sant Adri, situada a la ribera oriental del riu Bess, fou lliurada pel bisbe
Bertran, de venerable memria, i pels canonges de la seu de Barcelona a alguns dels nostres germans que
servien a Du en aquell lloc i que vivien segons la regla de Sant Agust, i fou confirmada per sempre a la
comunitat religiosa per un privilegi del para Urb de santa memria. Per en els darrers temps ha semblat
als bisbes successors daquesta seu i als seus clergues que la lnia de comportament daquesta esglsia
constitua un gran perjudici per a lesglsia principal, de la qual cosa soriginaren i es promogueren grans
discrdies entre ells fins a tal punt que a causa daix aquest lloc ha hagut de suportar perjudicis per a la
religi i per a les possessions. Sospesant-ho, doncs, jo, Ramn, bisbe de Barcelona pel voler de Du, dono
a Du i a lesglsia de Sant Ruf i a labat esmentat i als seus successors les esglsies dgara, o sigui, la de
Santa Maria i la de Sant Pere, amb els seus cementiris tal com termenegen per tres bandes amb el fons
dels torrents i, per la banda superior, cap a tramuntana, amb trenta passes eclesistiques des de lesglsia
de Sant Pere, i tot el que hi ha contingut dintre daquest espai, com tamb lesglsia de Sant Juli de
Terrassa, amb el seu cementiri. Donem , doncs, a les persones i als lloc esmentats aquestes esglsies amb
totes les coses que pertanyen al dret daquestes esglsies, o sigui, delmes, les primcies i totes les altres
coses que sn o que han dsser de llur dret, salvaguardant-hi el respecte i lobedincia cannica a la nostra
seu, perqu estableixin a gara la vida religiosa cannica tal com havien comenat a crixer a Sant Adri i
perqu hi restin per sempre tal com estableixen en altres llocs sn tota lobedincia de Sant Ruf. Aix fou fet
el dia cinqu de les calendas de novembre de lany mil cent tretze de lencarnaci del senyor.

A quina data es va fundar el monestir prioral de Santa Maria de Terrassa? Don
procedien els monjos que lintegraven? Quina regla seguien?



Quins sn els motius pels que el bisbe Barcelona va cedir les esglsies de Terrassa a
la comunitat de monjos de Sant Ruf dAviny?



A ms a ms de les esglsies de Sant Pere i Santa Maria, qu donava el bisbe de
Barcelona a la nova comunitat de monjos?




10
7. Encara que no em conservat vestigis arqueolgics, s molt possible que al sud de
lesglsia de Santa Maria es construs un claustre, espai entorn del qual sorganitzava la
vida dels monestirs. Completa la planta segent amb els noms de les diverses estances
que conformaven un monestir, en aquest cas, el de Poblet. A continuaci, escriu la
definici de cadascun dels termes.


1.

2.

3.

4.
5.


6.

7.

8. Claustre: era el veritable centre neurlgic del monestir. Consisteix generalment en
quatre galeries tancades en quadrat decorades amb columnes, capitells i voltes. Al centre,
a cel obert, shi disposa un pati, hort o jard. Al voltant del claustre sarticulaven els espais
on vivien els monjos.

9.



1.
2.
3.
4..
5..
6.
7.
8. Claustre
9.
10.

Monestir de Poblet

1
2 3
4 4
5
6 6
7
8
9
10
11
El cicle mural de Sant Thomas Becket.

8. A partir de la informaci que pots trobar al quadern del museu i la informaci
proporcionada per la guia del Museu, completa la segent fitxa artstica sobre les pintures
de Thomas Becket.

DADES GENERALS

Nom de lobra:
Autor:
Cronologia:
Estil:



DESCRIPCI


ANLISI FORMAL



Composici.
Espai.
Figures.
Llum.
Color.
INTERPRETACI

Tema i iconografia.
Context histric.
Significaci.
Relacions amb altres obres.
12
9. Cada text que hi ha a continuaci descriu una de les figures que tens a la
llista. Escriu el seu nom a la casella corresponent.

Soldats / Thomas Becket / Edward Grim / Crist en Majestat / ngels / Enric II / Joan de
Salisbury.


Figura inscrita en la mndorla mstica. Crist fa lacci de
beneir dos personatges disposant simtricament un objecte
(possiblement un llibre obert) al cap de cadascun dells.

Va ser martiritzat i assassinat a la catedral de Canterbury
per homes fidels a Enric II. El fet, que va tenir lloc el 29 de
desembre de 1170.

Volia ser monarca absolut tant del seu regne com de
lEsglsia. Com a representant del poder laic, va acusar
lesglsia de malversaci de fons

T enlaire lespasa amb la qual ha tallat la part superior del
cap de sant Toms, just per la part que tapava la mitra. El
segon talla el cap del sant i una part del bra amb el qual el
diaca intentava protegir-lo.


Porten lnima del Sant al Cel.

Diaca de Thomas Becket. Apareix al registre superior de les
pintures ( al costat esquerre de Crist).


Capell de Tomas Becket Fou present en la trobada de
larquebisbe amb els cavallers, on fou testimoni que
Thomas va afrontar la mort sense tenir altra alternativa. Des
daquell moment, es va dedicar a reivindicar per al seu amic
laurela de mrtir i sant. A les pintures, sel representa
dipositant el cos del Sant.













13
Lescultura romnica de Sant Pere

10. Contesta les segents preguntes:

A quina data es va construir la nau romnica de Sant Pere? On trobem la decoraci
escultrica?



Quins sn els temes que es representaven habitualment a lescultura romnica?
Quins motius es van esculpir a Sant Pere?



Cita i explica breument les principals caracterstiques de lescultura romnica.



Llegeix el text i contesta les preguntes.

Quan una nima fidel veu la Passi de Jesucrist representada en dibuix, es compungeix;
quan mira els suplicis que els sants han suportat aqu a baix i les seves recompenses en
leternitat, retorna a les prctiques duna vida millor; quan t present les joies del cel, les
tortures, el foc dels inferns, sanima desperana per les seves bones accions i queda
aterrida per laspecte dels seus pecats.
Tefil. Assaig sobre diversos arts. Llibre III. Prleg. (segle XII)


Per quins motius creus que es representaven motius tenebrosos ( dimonis, monstres,
tortures) a les portades de les esglsies romniques?


14
Larribada del gtic, els retaules


11. Colloca els segents termes a la columna corresponent:

art agrari, feudal i monstic
art urb
formaci duna nova orde religiosa, lorde del cster
sostres construts amb voltes de can
Sostres construts amb voltes de creueria
larc ogival
arcs cecs i bandes lombardes
rosasses i vitralls multicolors que cobreixen les obertures
contraforts exteriors que deixen de ser massissos i es converteixen en arcbotants
arc de mig punt
el naturalisme va ser el principal tret que caracteritz lescultura
escultura antinaturalista, figures esttiques i poc expressives
introducci de fons i paisatges a les obres
pintura caracteritzada pel domini de la lnia i el dibuix gruixut
temes menys dramtics i radicals; es representaren moltes marededus amb el nen





















12. Omple els espais buits amb el nom dels
elements arquitectnics corresponents:

ROMNIC

GTIC

15
13. Llegeix el text i respon les preguntes.

Document 1. Fragment de la Llegenda Aurea.

Abd i Senn van morir martiritzats per ordre de Deci. Aquest emperador, desprs de sotmetre
sota el seu domini Babilnia i altres provncies, va fer presoners uns quants cristians que va trobar
en terres conquerides per ell, i els va portar a Crdova; all, desprs de torturar-los cruelment, els
va fer matar. Abd i Senn, que eren virreis, es feien crrec dels cossos i els hi donaven sepultura.
Quan Deci estava a punt de tornar a Roma, alg li va fer saber el que feien els virreis.
Lemperador, indignat, va manar que fossin arrestats, encadenats i conduts com a presoners fins
a la capital de limperi. En arribar a Roma, Deci va reunir el Senat, i en una sessi presidida per ell,
va explicar als senadors el delicte coms per Abd i Senn. El Senat va concedir als acusats
lopci delegir entre adorar el deus, en aquest cas salvarien les seves vides i recuperarien la
llibertat, o serien llenats a les feres. Portats davants del dols, els virreis van manifestar el
menyspreu que aquelles divinitats els inspiraven, escopint sobre les imatges, llavors van ser
conduts al circ i collocats al mig de la pista. Es van deixar anar dos lleons i quatre ossos, per les
sis feres, en lloc datacar els mrtirs, es van situar al voltant per protegir-los. Deci va manar llavors
que Abd i Senn fossin degollats. Els botxins, un cop executada lordre de lemperador, van lligar
els cossos dels mrtirs pels peus, i els van portar arrossegant-los a un lloc on hi havia una esttua
dedicada al sol i all els van abandonar. Tres dies ms tard un subdiaca anomenat Quirini els va
portar a casa seva on els va enterrar.
Jaume de la Vorgine. Llegenda Aurea.

1. Tria un ttol per al text.



2. Quin va ser el motiu de lexecuci dels dos Sants?


3. Identifica les segents escenes del retaule:


16
14. Llegeix el text i respon les preguntes.
.
Document 2. Fragment de la Llegenda uria sobre Sant Cosme i Sant Dami.

Cosme i Dami, eren dos germans, nascuts a Egea i fills duna dona profundament religiosa,
anomenada Teodora. Els dos es dedicaven a lart de la medecina, i ajudats per lEsperit Sant, van
adquirir una tal habilitat i competncia en lexercici de la seva professi, ja que aconseguien curar
totes les malalties, fossin quines fossin, no noms de les persones, sin tamb dels animals...La
fama dels dos germans havia arribat al procnsul Lisies, que va manar que anessin a buscar-los
juntament amb els seus altres tres germans, i quan els va tenir reunits a la seva presncia, els va
ordenar que oferissin sacrificis en honors als dols. Ells shi van negar amb fermesa. El procnsul
indignat els va fer passar per tot tipus de turments i, finalment a tots cinc germans els va fer
apedregar i crucificar i tallar el cap.
Jaume de la Vorgine. Llegenda Aurea.

1. Per qu van ser martiritzats Cosme i Dami?



2. Com van ser martiritzats?



3. Explica lepisodi que es representa a la segent escena:




15. Llegeix el segents episodis de la vida de Sant Pere, i identificals al retaule:

Segons el Nou Testament, Sim Pere, conegut com Sant Pere fou un dels Dotze
Apstols de Jess de Natzaret i es convert en el primer Cap del Cristianisme. Originari de
Betsaida, el seu nom era Sim. Estava casat i se n'an a viure a Cafarnam, on
treballava com a pescador al Llac Tiberades acompanyat del seu germ Andreu; va ser
un dels primers deixebles de Jess i ho va abandonar tot per seguir el Messies.

Vocaci de Sant Pere: Tot caminant vora el llac de Galilea, vei dos germans, Sim,
l'anomenat Pere, i el seu germ Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors.
Jess els diu: --Veniu amb mi i us far pescadors d'homes. Ells deixaren immediatament
les xarxes i el van seguir. Una mica ms enll vei altres dos germans, Jaume, fill de
Zebedeu, i el seu germ Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les
17
xarxes, i Jess els va cridar. Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van
seguir. (Mateo 4:18-22)


Resurrecci de Tabita: A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita. Aquesta dona
feia moltes bones obres i almoines. Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Com
que Lida s a prop de Jafa, els deixebles van saber que Pere era all i li enviaren dos
homes a demanar-li que no trigus a anar a Jafa. Pere se'n va anar amb ells de seguida.
Un cop a Jafa, l'acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que
ploraven i li mostraven les tniques i els mantells que feia Dorques quan era amb
elles. Pere va fer sortir tothom i es qued pregant agenollat. Desprs, girant-se cap al
cadver, digu: --Tabita, aixeca't. Ella obr els ulls, vei Pere i es va incorporar. Pere
l'agaf per la m i la fu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres
del poble sant i els la va presentar viva. La nova va crrer per tot Jafa, i molts van creure
en el Senyor. Hechos 8:9-24

Triomf dels apstols Pere i Pau davant de Sim el Mag: Sim el mag exhibia els seus
poders a Roma. Un cop, mentre volava davant de lemperador Claudi per demostrar la
seva condici divina, els apstols Pere i Pau van pregar a Deu que aturs el seu vol. Sim
es va aturar i va caure a terra.

Sant Pere alliberat de la pres: La nit abans que Herodes anava a fer-lo comparixer,
Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i els sentinelles feien gurdia
davant la porta de la pres. 7 Tot d'una es va presentar un ngel del Senyor i el calabs
s'ompl de claror. L'ngel va tocar Pere al costat, el desvetll i li va dir: --Aixeca't, de
pressa! (Fets Apstols 12,6-19).

Quo Vadis: Cansat per les dificultats que troba a Roma, i potser aconsellat pels fidels, per
evitar la seva detenci o mort, Pere shauria posat en cam per sortir de Roma. En passar
per la porta de Sant Sebasti que est a la Via Appia, li hauria sortit a lencontre Jess.
Pere li pregunta Quo Vadis Domine ( on vas Senyor) i Jess li respon: vaig a Roma
perqu em tornin a crucificar.

Crucifixi de Sant Pere. Segons els testimonis del primers segles, Pere va morir
crucificat en el circ de Ner. La tradici afirma que Pere va demanar ser crucificat de cap
per avall, per considerar-se indigne de morir com havia mort Jess.

Lliurament de la clau: I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificar la meva
Esglsia, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donar les claus del
Regne del cel; tot all que lliguis a la terra quedar lligat al cel, i tot all que deslliguis a la
terra quedar deslligat al cel.
Mateo 16, 18-19:

Sant Pere in cathedra com a primer Papa. En l'Evangeli segons sant Mateu (16:16-
18), Crist li va dir: Feli de tu, Sim, fill de Jons: aix no t'ho han revelat els homes, sin
el meu Pare del Cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificar la meua
esglsia. La tradici catlica li assigna el primer lloc entre els apstols i el ttol de primer
Papa.



18













16. Observa detingudament el retaule de Sant Miquel i contesta les segents preguntes:

Qui va pintar el retaule de San Miquel? A quina data es va realitzar?




On es va ubicar el retaule?








19
Quins episodis de la vida de Sant Miquel es representen al retaule?



Qu s va representar al bancal de retaule?



Quines diferncies destil hi ha entre el retaule de San Miquel i les pintures de Sant
Thomas Becket?



Quina de les escenes representades illustra el segent episodi?

Un ric granger buscava un brau que se li havia perdut i el va trobar dins duna cova ajagut
i, per fer-lo sortir, un arquer li va disparar una sageta que es va girar a mig trajecte i se li
va clavar a ell mateix. Un bisbe, advertit del fet, va decretar tres dies doraci davant la
cova on se li va aparixer Sant Miquel i li va demanar que hi construs una esglsia perqu
ell ja lhavia consagrat. El granger, amb la capa, el bast i el seu ramat, apareix a dalt a la
dreta i, al fons, lesglsia i el brau. Al centre, larquer amb la safata a lull i, a lesquerra, el
bisbe amb el seu seguici.



a). b). c).

20