HISTORIA DE LA FILOSOFIA MODERNA II.

DR. SALVI TURR.

LA ILLUSTRACI.
1. Caracteritzaci genera
1
.
Si els innovadors del XVII s'havien enfrontat a l'antiga sistematitzaci aristotlica,
de manera que la totalitat del segle pot entendre's com a una polmica entre els "antics" i
els "moderns"
2
, el XVIII s'inicia a partir del resultat am qu s'ha resolt aquell conflicte!
"a superioritat de la nova cincia i les seves primeres aplicacions tecnol#giques $s
un fet "evident"! el pro%ecte cartesi& d'esdevenir "matres et possesseurs de la
nature" 'Discours VI( comen)a a fer*se efectiu+
,onseq-entment, no hi ha dute que la humanitat ha recuperat i &dhuc depassat
l'estadi cultural de civilitzaci de l'antiguitat cl&ssica+
,oncepci aquesta que cristal.litza en la matei/a perioditzaci de la hist#ria!
l'humanista 0ustus "ipsius '1234*1565( i el seu dei/ele aleman7 0a8o 9homasius
'1522*15:3( *fundador de la hist#ria de la filosofia
;
i mestre de "einiz*
introduei/en i popularitzen el concepte d'edat mit%ana
3
+ <ue hi ha un "entremig"
entre els antics i nosaltres, significa prendre conscincia de la sustantivitat de
l'poca "nova", i+e+ de la seva diferncia qualitativa en relaci a les "dues"
anteriors+
=esulta ai/> la "comprensi historicofilos#fica" del XVIII! posats els primers
rudiments del saer en l'antiguitat i despr$s del parntesi medieval, la modernitat
arria a la "plenitud dels temps"+
?o $s d'estran7ar ai/> que els plante%aments filos#fics del XVII, malgrat la
diversitat doctrinal de llurs posicions, en el canvi de segle
2
es diluei/in i es confonguin en
una atmosfera eclctica+ @clecticisme sostingut per una "cosmovisi" genricament 'i
tam$ confusament( admesa per la ma%or part de la intel.lectualitat del moment! l'afirmaci
del progr$s
5
, ents fonamentalment en el vessant cientificotcnic, per# d'e/tensi
immediata a l'&mit politicomoralA i l'autoconscincia de troar*se en el cimal la hist#ria,
1
Ber a una visi general del per>ode il+lustrat seguei/en essent te/tos molt valuosos les dues
monografies de 0+B+ Cazard! La crisis de la consciencia europea 'trad+ cast+ Dadrid, Elianza, 1F:;( i El
pensamiento europeo en el siglo XVIII 'trad+ cast+ Dadrid, Elianza, 1F:3(+ D$s espec>ficament per a les
q-estions filos#fiques cal consignar l'estudi d'@+ ,assirer, La filosofa de la il.lustracin, trad+ cast+ D/ic,
G,@, 1F42+
2
Bolmica aquesta que recorre tot el segle XVII, especialment a Gran)a, i que es vertera al voltant de
dos pilars! el cient>fico*filos#fic i el literari 'les noves ret#riques neocl&ssiques(+ Vegeu! D+ Gumaroli, La
Querelle des Anciens et des Moderns, Bar>s, Hallimard, 2661+
3
@n l'ora de 1552! c!ediasma !istoricum" #uo occasione definitionis" #ua p!ilosop!ia dicitur "gnosis
ton onton"" $aria discutiuntur ad %istoriam p!ilosop!icam tum ecclesiasticam pertinentia+ =eeditada l'an7
155F am el t>tol areu%at d'&rigines !istoriae p!ilosop!icae et ecclesiasticae.
4
,fr+ I+ Ielaval! Lei'ni() initiation * sa p!ilosop!ie, p+ ;6*;1A Lei'ni(" criti#ue de Descartes, p+ 116+
5
,om a dates cronol#giques apro/imades poden valer les fi/ades pel B+ Cazard! La crise de la
conscience europ+enne ,-./01-2-03+
6
Vegi's l'e/cel+lent te/t de 0+ Iur7 on resseguei/ la gnesi i formulaci del tema del pogr$s a la
modernitat! 4!e idea of progress. An in#uir5 into its origins and gro6t!, "ondon, 1F54 'trad+ cast+ a
Elianza @ditorial(+
en el segle de les "llums" o "il.lustraci" 'Auf7l8rung" Enlig!tenment(, en l'poca de la ra+
Equest rerefons comJ als autors del XVIII es concreta en el que podr>em qualificar
de pro%ecte criticoreformador en torn a tres pilars!
"a cr>tica a tota forma de tradici, en especial la pr#pia de la religi, en tant que
regir*se per la tradici implica sotmetre's a un principi d'autoritat ali i oposat a
l'e/ercici lliure i aut#nom de la ra+ Bunt aquest magn>ficament e/pressat per Kant!
"Il9lustraci :s la sortida de l;!ome de la se$a minoria d;edat autoculpa'le.
Minoria d;edat $s la incapacitat de servir*se del seu enteniment sense la guia d'un
altre+ Autoculpa'le $s aital minoria, quan la seva causa no rau pas en la manca
d'enteniment, sin de decisi i de valor per a servir*se'n sense guia d'un altre+
apere audeL 9ingues valor per a servir*te del teu propi entenimentL $s, doncs, la
m&/ima de la il.lustraci+"
4
"a formulaci d'un programa d'e/tensi universal de l'educaci, asat %ustament en
el conreu de la nova cincia i les tcniques que se'n deriven, i en tant que
instrument &sic per a acaar am les formes d'irracionalitat i superstici del passat
medieval+
"'e/igncia d'una reforma pol>tica en el govern dels estats segons el model
constitucional del lieralisme angls, reforma vista alhora com a conseq-ncia i
causa de l'esmentada tasca educativa+
"liertat de pensament, educaci del gnere hum& i lieralisme pol>tic configuren
precisament les idees &siques del que ,ondillac ate%& com a "ideologia" per a la
reglamentaci pr&ctica de la humanitat futura, i que els "ide#legs" ',ondorcet, ,aanis,
Mestutt de 9rac7, ,onstant, M$gerando+++( traduNren a la pr&ctica del proc$s revolucionari
de 14:F+
"'ora m$s significativa del "pro%ecte ideol#gic" dels il.lustrats $s, sens dute,
l'edici de l'Enciclop:die ou Dictionnaire raisonn: des ciences" des Arts et des M:tiers
'14 vol+, 1421*1452(, on la sistematitzaci dels conei/ements i tcniques oferei/ el resultat
final del progr$s de l'espcie i, a la vegada, est& al servei de l'e/tensi general de la cultura+
@ntre els seus articles cal esmentar especialment el Discours pr:liminaire
:
, que es deu a
Miderot i M'Elemert, on s'e/posen les idees directrius de l'poca i es %ustifica, en ase a
una peculiar s>ntesi "loc8eanoracionalista", la classificaci i divisi del saer hum& que
presidei/ l'ora+
Era $, si del pro%ecte il.lustrat passem a les seves realitzacions concretes, el segle
mostra unes posicions filos#ficament prou superficials, que constituei/en vertaderes
"omres" de la pretesa lluminositat racional!
On eclecticisme epistemol#gic que comina indiscriminadament elements del
racionalisme de Daleranche o "einiz i de l'associacionisme perceptiu de "oc8e o
Ier8ele7, sense adonar*se de la prolematicitat de la cominaci matei/a+
S'e/plica ai/> que coe/istei/in com a igualment il.lustrades tan antittiques
posicions com el sensualisme de ,ondillac i l'hiperracionalisme de "aplace+
On escepticisme metaf>sic paral.lel a un dogmatisme cientista, sense plante%ar*se
*llevat de Cume i Kant* que la ruNna del programa fonamentador de la metaf>sica
moderna comporta un proailisme cognoscitiu dif>cilment compatile am el
cientisme de l'poca+
Ona amig-itat tica que situa la moralitat de l'acci entre un difJs sentiment
interior i una simple utilitat social, confonent en amds casos el refinament de la
7
<as ist Auf7l8rung= 'S8, XI, p+ 2;(+
8
Enciclop:die, vol+ I, p+ I*"III+
civilitzaci am les e/igncies imperatives de la conscincia *com delataran
=ousseau i Kant*+
Ona equivocitat pol>tica entre el programa educatiu i reformador i la pra/i de
defensa i col.laoraci am el despotisme mon&rquic del XVIII *cas paradigm&tic
de Voltaire*, que e/plica el radicalisme de =ousseau a l'hora de criticar la noci
lieral 'hoesiana, loc8eana o humeana( de contracte social+
"a il.lustraci $s, doncs, en gran part un moviment de difusi i propagaci d'idees
*si hom ho preferei/, $s m$s un pensament "propagand>stic" que no pas d'aprofundiment*, i
sols en uns pocs autors '=ousseau, Cume, i especialment Kant( depassa el nivell del mer
sincretisme ideol#gic per a encarar*se als temes filos#ficament essencials i prolem&tics
llegats pels grans autors del XVII+
!. Te"e# i a$t%r#.
Bodem agrupar els autors de la il.lustraci al voltant de tres grans deats
intel.lectuals que recorren el segle! la q-esti teol#gica, la fonamentaci de la moral i la
filosofia pol>tica+
"a q-esti teol#gica centra ona part de les discussions filos#fiques en tota @uropa+
@l seu principal desencadenant fou l'aparici i progressiva consolidaci de la cr>tica
filol#gica dels te/tos >lics
F
! aquest fet implic& la presa de conscincia de llur gnesi
historicocultural i la conseq-ent prolematitzaci de la noci de "revelaci"+ Bodr>em dir
que si am Halileu f$u crisi el "llire de la natura" del mn antic i medieval, la cr>tica
>lica comport& la caiguda del "llire de l'@scriptura", la segona pilastra de la tradici
europea fins a aquell moment+
Equesta crisi tingu$ com a conseq-ncia al llarg del XVIII el desferma ment de les
polmiques sore la possiilitat d'una religi purament racional, la coincidncia o no
d'aquesta am el missatge central del cristianisme i la valoraci del paper que cal assignar
als seus continguts dogmaticorevelats 'mera supersticiP, antropomorfisme a e/tingirP,
funci historicoeducativa am una certa veritat de fonsP(+ Ber &rees geogr&fiques!
E Englaterra es desplega una llarga controvrsia a dues andes! els latitudinaris
influenciats per "oc8e '9oland, 9indal, ,oQard, ,ollins( que oscil.len entre el
deisme i un cert panteisme, i els seguidors de ?eQton 'especialment S+ ,lar8e(,
defensors d'una teologia positiva concordant am la dogm&tica cristiana+
E Gran)a el deisme $s "purificat" de tot tipus de finalisme antropom#rfic *clere
cr>tica de Voltaire a l'optimisme de "einiz en motiu del terratrmol de "isoa*, i
&dhuc "superat" per un materialisme clarament ateu '"a Dettrie, M'Colach,
Celvetius(+
E Eleman7a la causa del deisme i d'una religi purament racional '=eimarus,
Dendelssohn( $s depassada per dues andes! un panteisme naturalista '"essing,
Cerder( que inicia la recuperaci de Spinoza i que aparei/ com a suspecte
d'ateisme, i un fideisme asat en el sentiment i en la presncia immediata de M$u
en la conscincia 'Camann, 0acoi(+ I simult&niament, am l'Educaci del g+nere
!um* '1444, 14:6( de "essing, es plante%a la possiilitat d'entendre la gnesi
hist#rica de la religi com al progressiu desplegament de la racionalitat, am la
qual cosa alira all# que assolir& la seva maduresa an7s despr$s! la idea d'una
9
Spinoza am el 4ractatuts t!eologico1politicus de 1546, =ichard Simon am l'%istoire criti#ue du
Veieu> 4estament de 154:, i finalment els estudis del ?ou 9estament de C+S+ =eimarus 'c!ut(sc!rift f?r
die $ern?nftiger Vere!rer @ottes( pulicats postumament i an#nima per "essig l'an7 1443 com a
Aragmente eines Bngennanten+ Em aquests darrers es desferm& la "polmica sore l'ateisme" a
Eleman7a, que arriar& fins a la matei/a e/pulsi de Gichte de 0ena l'an7 1:66+
historicitat de la ra+ Bosicions totes aquestes que configuren el conte/t hist#ric
immediat de la filosofia 8antiana
16
i de les controvrsies post8antianes sore
teologia i religi '=einhold, Gichte, Schelling, Cegel+++(+
E Englaterra el conreu de les anomenades "moral sciences" comporta una
important discussi sore els fonaments de la moral que es desenvolupar& en diverses
direccions!
9ematitzaci d'un "sentit intern" caracter>stic de la valoraci moral en paral.lelisme
a l'anal>tica sensitivocognoscitiva de "oc8e, com $s el cas de Shaftesur7+
=educci de la moral a un simple criteri d'utilitat individual o social 'Dandeville,
Cutcheson, Ientham, Edam Smith(+
Efirmaci d'una "facultat estimativa" depenent del "sentit comJ" com a ase de la
moralitat, tesi central de la filosofia escocesa 'Brice, =eid, SteQard(+
@n la confluncia d'aitals plante%aments no sols se situa el pensament de Cume, sin tam$
la primera "refle/i filos#ficopositiva" sore la interrelaci entre valors, eleccions
individuals i organitzaci social del treall, de la producci i del consum! am Edam
Smith nai/er& la moderna cincia econ#mica+
"a filosofia pol>tica del XVIII perllonga dues l>nies de pensament anteriors!
@l lieralisme de "oc8e determina tant la fonamentaci de l'estat constitucional i
de la divisi de poders en l'ora de Dontesquieu com la revisi cr>tica del contracte
social en =ousseau+
"a tradici %usnaturalista de l'escol&stica espan7ola, per la mediaci de 0+ Iodin i
C+ Hrocio, determina el ressorgiment doctrinal del dret internacional a les
universitats aleman7es! S+ Bufendorf i ,h+ 9homasius seran els seus m&/ims
e/ponents i els qui transmetran la prolem&tica a Kant i als %uristes del XIX+
I, d'altra anda, en enlla)ar*se am la tesi del progr$s de la humanitat per la cincia i la
moral, la filosofia pol>tica esdev$ filosofia de la !istCria, tot formulant*se les primeres
grans concepcions al respecte, que constituiran el rerefons de l'idealisme aleman7 i del
positivisme del XIX! l'avan) lineal de ,ondorcet, la doctrina dels cicles de Vico i la
concepci de la hist#ria com a manifestaci de la divinitat a Cerder+
&. E raci%nai#"e e#c%ar' (%)).
El llarg del segle XVIII, a Eleman7a es desenvolupa un corrent de pensament prou
homogeni, lRanomenat Sracionalisme escolarT, i+e+ la confluncia de la tradici
neoescol&stica 'via Delanchton i SuUrez( assumida per la teologia reformada i la s>ntesi de
la modernitat duta a terme per "einiz+ Si tenim en compte que el moviment pietista, en
renovar la religiositat luterana, comin& el rigorisme moral i ritual am una concordan)a
entre fe i ra, s'ent$n que aquest "racionalisme escolar" domin$s l'&mit universitari
aleman7 fins a les acaalles del XVIII i que tingu$ en ,hristian Volff 'praeceptor
@emaniae( es seu autor m$s destacat+ E aquesta filosofia "acadmica" 'c!ul'egriff der
D!ilosop!ie(, en e/pressi de Kant, es deuen tres aportacions decisives pel que fa a la
continuNtat entre el pensament medieval i modern!
"a renovaci i aprofundiment del %usnaturalisme, punt esmentat aans+
"a s>ntesi i sistematitzaci de la tem&tica metaf>sica duta a terme per Volff
'D!ilosop!ia prima si$e &ntologia de 142:, Eosmologia rationalis de 14;1,
Ds5c!ologia rationalis de 14;3 i 4!eologia rationalis de 14;2( i difosa en el
compendi del seu dei/ele Iaumgarten 'Metap!5sica de 14;F(+
10
Bel que fa a aquesta conte/tualitzaci en referncia al desenvolupament de la filosofia de la hist#ria a
Kant, vegeu el meu estudi! LliFons so're !istCria i dret a Gant, @dicions Oniversitat de Iarcelona, 1FF4+
"a fi/aci d'un lloc disciplinar i propi per al tema de la ellesa am l'Aest!etica
'1426( de Iaumgarten+
Ets que Kant es form& a KWnigserg am professors Qolffians i impart> els seus
cursos de metaf>sica am el manual de Iaumgarten *en di&leg am el qual es gest& la
primera cr>tica*, cal detallar els punts cadals de la metaf>sica de Volff+ M'una anda,
Volff dna la forma definitiva a la metaf>sica moderna" tant pel que fa a la divisi interna
com al mtode e/positiu+ 9em&ticament la metaf>sica es dividei/ en!
Detaf>sica general o ontologia, que s'ocupa de la determinaci racional de l'ens en
tant que sup#sit i fonament de qualsevol altra disciplina 'sigui metaf>sica o
emp>rica(+
Detaf>siques especials, que estalei/en els principis de les tres regions
diferenciades d'ens e/istents!
o Bsicologia racional o estudi de la res cogitans, de la qual depn la
psicologia emp>rica i la filosofia pr&ctica 'moral i dret(+
o ,osmologia racional o determinaci dels principis de la natura 'f>sica
racional( que suporten la f>sica emp>rica+
o 9eologia natural, on es recull tant la tem&tica cl&ssica de l'essncia i
e/istncia de M$u com els prolemes teleol#gico%ustificatius de la teodicea
leiniziana+
Bel que fa al mtode, la metaf>sica $s una cincia purament racional en el sentit fort de
"einiz! opera per evidncia apod>ctica dels seus principis i per demostraci rigorosa de
les seves proposicions derivades
11
+
Si passem als continguts, cal remarcar algunes aportacions originals del pensament
Qolffi&!
9ot seguint la tradici suareciana i medieval, la metaf>sica gira al voltant de la
noci d'ens! tota ella es recolza en l'onto1logia, terme consagrat per Volff i la seva
escola+ Era $, i recollint la via moderna, la noci d'ens no $s resultat de cap proc$s
astractiu a partir de l'e/perincia, sin que $s un concepte construNt des de les
e/igncies de la ra+ Em la qual cosa, l'ens commune dei/a de ser un concepte
indeterminat o confJs, per a esdevenir clar i distint *si volem, "un>voc"*+
Ber aquesta racionalitat de fons, s'invertei/ el plante%ament aristotlic! no $s la
noci d'ens la que servei/ per a %ustificar els primers principis, sin que $s des dels
principis racionals que es determina l'ens+ M'aqu> l'ordre e/positiu i ensems
deductiu de l'ontologia! principi de contradicci, principi de ra suficient, noci
d'ens+
,om que el principi de contradicci constituei/ la ase del sistema metaf>sic, no $s
demostrat, sin que $s evident per ell matei/! Volff invoca a l'efecte l'e/perincia
immediata de la identitat de l'autoconscincia com a condici de possiilitat de
qualsevol representaci mental i, per tant, tam$ de tot %udici
12
+
E diferncia de "einiz, Volff convertei/ el principi de ra suficient en susidiari
del de contradicci, de manera que cal demostrar*lo! com que $s contradictori que
11
"In philosophia prima utendum est methodo demonstrativa+ Si in "ogica, Bhilosophia practica X
Bh7sica, 9heologia naturali, ,osmologia generali X Bs7chologia omnia rigorose demonstranda suntA
saepius utendum est principiis ontologicis, consequenter in Yntologia admittendum non est, nisi quod
sufficienter e/plicatum atque e/perientia induitata X demonstratione nititur+ Otendum igitur in ea
methodo demonstrativa sive scientifica+" '&ntologia Z 3(+
12
"@am e/perimur mentis nostrae naturam, ut, dum ea %udicat aliquid esse, simul %udicare nequeat, idem
non esse+ @/perientia ad quam hic provocamus, ovia est, ut alia magis ovia censeri nequeat! ea enim
praesto est, quamdiu men sui sii conscia+" '&ntologia Z 24(+
el no*res pugui produir alguna cosa, tota cosa ha de tenir la seva ra en alguna
altra
1;
+ M'aquesta manera es diluei/ la matisada diferncia estalerta per "einiz
entre les veritats de ra i les de fet *en darrer terme, necessitat i contingncia*, tot
orint*se el pas a un logicisme que reconstruei/ la cincia moderna en termes
a/iom&ticodeductius i que, per tant, relega el moment e/perimental a un segon pla+
E partir d'amds principis podem definir la impossiilitat com a all# que inclou
contradicci
13
i, com que el contradictori no pot e/istir, resulta que en darrer terme
la possiilitat equival a l'e/istncia
12
+ M'aquesta manera Volff dna un tom
radicalment essencialista al pensament leinizi& i modern en general! la primacia
de l'enteniment en la comprensi de la realitat esdev$ ara reducci de la realitat
'e/istncia( a mera construcci l#gica 'essncia(+ "a diferncia entre l'e/istent i
l'ine/istent o imaginari es desprn de la simple an&lisi conceptual de les nocions! el
primer $s resolule sense contradicciA el segon $s confJs i, conseq-entment,
irresolule l#gicament+
Dalgrat el caire logicista i essencialista de la reconstrucci Qolffiana de la
metaf>sica i l'allun7at que ai/# semla estar del t#pic sensualisme i materialisme dels
il.lustrats, conv$ remarcar la lloan)a que li dedic& Miderot!
""'ontologie, qui n'$tois autrefois [les scholastiques\ qu'une science des mots, prit
une toute autre face entre les mains des philosophes modernes, ou, pour mieu/
dire, de Don+ VolffA car le cours de cette science qu'il a puli$e, est le premier et
%usqu'&*present l'unique o] elle soit propos$e d'une manire vraiment
philosophique+ ,e grand homme m$ditant sur les mo7es de faire un s7stme
philosophique certain et utile au genre humain, se mit & rechercher la raison de
l'$vidence des demonstrations d'@uclideA et il d$vouvrait ien t^t qu'elle d$pendoit
des notions ontologi#ues+ ,ar les premiers principes qu'@uclides emploie sont ou
des d$finitions nominales qui n'ont pas elles*m_mes aucune $vidence, ou des
a/iomes dont la pl`part sont de propositions ontologi#ues+"
15

@logi que ens retorna a aquell eclecticisme inherent al segle de les llums i que e/plica, fins
a cert punt, la necessitat d'un replante%ament molt m$s radical de les q-estions
epistemol#giques i metaf>siques, com fou el de Kant+
*. R%$##ea$' +,e#ti%na"ent -e a i$#traci.
@n ple segle XVIII, la figura de 0+0+ =ousseau introduei/ un punt de fractura am la
cosmovisi general de l'poca+ "'optimisme del progr$s historicocultural de la humanitat i
el d'haver assolit la plenitud dels temps $s criticat de soca*arrel!
,al desfer l'equ>voc del progr$s! l'aven) en el terren7 cient>fic i tcnic no comporta
necess&riament aven) en l'&mit moral+ Ber tant, tot i concedir a l'poca que el
primer es doni efectivament, queda encara per demostrar la realitat del segon+
Moncs $, tant les dades historiogr&fiques que conei/em de l'antiguitat *comparaci
entre @sparta i Etenes, entre la =oma repulicana i la imperial*, com les
informacions etnol#giques que suministren els viatges geogr&fics, coincidei/en en
un matei/ punt! quant m$s es desenvolupa la cultura i la civilitzaci 'arts i cincies(
13
Iid+ Z25*46+
14
"Impossi'ile dicitur, quicquid contradictionem involvit+" 'Iid+ Z4F(+
15
"Ens dicitur, quod e/istere potest, consequenter cui e/istentia non repugnat+" 'Iid+ Z1;3(+
16
Enciclop:die, vol+ XI, p+ 3:5*3:4+
m$s perd l'home les virtuts elementals
14
+ @l matei/ segle XVIII fornei/ un e/emple
paradigm&tic! la transmissi dels saers m$s sofisticats va de la m& de
l'ensen7ament de la hipocresia social m$s refinada, de manera que el %ove ho aprn
tot, e/cepte el sentit del deure caracter>stic de la conscincia moral
1:
+
M'aqu> la posici anta il.lustrada de =ousseau! llun7 de sostenir el paral.lelisme
entre progr$s cultural i moral, cal afirmar m$s aviat que l'avan) de la civilitzaci
comporta un retroc$s de la moralitat+
Si apliquem retroactivament aquest principi a l'home actual i, am l'a%ut de les
dades etnol#giques, pro%ectem la humanitat vers un estadi desproveNt dels
desenvolupaments de la civilitzaci, otenim el model te#ric de l'home natural!
,al remarcar que =ousseau sap perfectament que es tracta d'un model construNt per
la ra a fi d'interpretar el nostre present i poder "corregir" el futur
1F
+ @n front de
certes lectures superficials, per tant, el "on salvatge" no $s cap dada
"hist#ricopositiva" uicale al "comen)ament dels temps", sin m$s aviat aquella
"essncia humana" connatural a cadascJ que $ podria desvetllar*se de nou si
desapareguessin les causes socioculturals que la corrompen+
Io i eliminant, doncs, totes els vicis i violncies que resulten de la civilitzaci,
l'home natural estaria definit per dos principis &sics! el de la conservaci d'ell
matei/ i el de la repugn&ncia al sofriment dels altres
26
+ Brincipis que, adequadament
conreats, sols poden donar lloc a una e/istncia asada en la sinceritat, l'honestedat
moral i els sentiments filantr#pics! virtuts impreses a la interioritat de la
conscincia i que conformen el sentit elemental del deure per a tot home no
e/cessivament corromput pels vicis de la societat+ @s nom$s am l'aparici de la
propietat privada que nei/ la "societat civil" i, am ella, la competncia i la
desigualtat entre els homes
21
, que conduei/en progressivament al refinament i vici
17
"et nos ames se sont corrompues & mesure que nos sciences et nos arts se sont avanc$s & la perfection+++
Yn a vu la vertu s'enfuir & mesure que leur lumire [des sciences et des arts\ s'elevoit sur notre horizon, et
le m_me ph$nomne s'est oserv$ dans touts les temps et dans tous les lieu/+" '=ousseau, Discours sur les
sciences et les artsA @d+ Harnier, p+ 5(+
18
""es soup)ons, les omrages, les craintes, la froideur, la r$serve, la haine, la trahison, se cacheront sans
cesse sous ce voile uniforme et perfide de politesse, sous cette uranit$ si vant$e, que nous devons au/
lumires de notre sicle"+ ",'est ds nos premires ann$es qu'une $ducation insens$e orne notre esprit et
corompt notre %ugement+ 0e vois de toutes parts des $talissements immenses, o] l'on $lve & grands frais la
%eunesse, pour li apprendre toutes choses, e/cept$ ses devoirs+" 'Iid+, p+2,1:(+
19
"car ce n'est pas une l$gre entreprise de d$m_ler ce qu'il 7 a d'originaire et d'artificiel dans la nature
actuelle de l'home, et de ien connobtre un $tat qui n'e/iste plus, qui n'a peut*_tre e/ist$, qui proalement
n'e/istira %amais, et dont il est pourtant n$cessaire d'avoir des notions %ustes, pour ien %uger de notre $tat
present+" 'Discurs sur l;origine de l;in:galit:A @d+ Harnier, p+ ;2(+
20
""aissant donc tous les livres scientifiques qui ne nous apprennent qu'& voir les hommes tels qu'ils se
sont faits, et m$ditant sur les premires et plus simples op$rations de l'ame humaine, %'7 crois apercevoir
deu/ principes ant$rieurs & la raison, dont l'un nous int$resse ardemment & notre ien*_tre et & la
conservation de nous*m_mes, et l'autre nous inspire une r$pugnance naturelle & voir p$rir ou souffrir tout
_tre sensile, et principalement nos semlales+ ,'est du concours et de la cominaison que notre esprit est
en $tat de faire de ces deu/ principes, sans qu'il soit n$cesaire d'7 faire entrer celui de la sociailit$, que me
paroissent d$couler toutes les rgles du dorit naturel+++" 'Iid+, p+ ;4(+
21
""e premier qui a7ant enclos un terrain s'avisa de dire! Eeci est * moi, et trouva des gens assez simples
pour le coire, fut le vrai fondateur de la soci$t$ civile"+ "+++ en un mot, concurrence et rivalit$ d'une part, de
l'autre opposition d'inter_ts, et tou%ours le d$sir cach$ de faire son profit au/ d$pens d'autrui! tout ces mau/
de la civilitzaci+
Ei/>, resulta totalment inadequada la teoria pactista del lieralisme angls o
il.lustrat en general! llun7 de ser la societat civil la que elimina les violncies,
aquestes li sn consustancialsA en lloc de ser l'estat natural de l'home la lluita de
tots contra tots descrita per Coes, si es don$s, seria una situaci d'ingenuNtat i
ondat radicals+
Era $, =ousseau tampoc no renuncia a l'e/igncia il.lustrada d'una millora de la
humanitat i, per tant, a la possiilitat d'un avan)! tema de les seves ores "constructives"+
@l que passa $s que el vertader progr$s nom$s pot donar*se invertint el sentit del
desenvolupament hist#ric actual, i+e+ en tant que retorn a la "natura" que permeti el
"ressorgiment" de la ondat innata en l'individu+ Me manera un tant parado/al, haur>em de
dir que el progr$s $s un regr$s a aquella originarietat humana que, si $ no ha pogut mai
desenvolupar*se del tot, roman, no ostant, en el cor de cada home disposada a donar
fruits+
?o hi ha, doncs, cap contradicci entre la cr>tica rousseauniana a la cultura i la seva
"doctrina constructiva"+ Equesta s'inserei/ en el moment cr>tic i sols des d'ell t$ sentit! no
es tracta de culminar la hist#ria passada, sin de reformar*la+ I reformar*la significa, al
capdavall, fer viale el desenvolupament de "l'home interior i o"+ M'aqu> les dues ores
program&tiques m$s importants del pensador!
Du contrat social" ou principes du droit politi#ue '1423( intenta d'estalir les ases
d'aquella societat que, tot superant tota forma tir&nica de sotmetiment, garantei/i la
m&/ima lliertat individual
22
+ "a soluci sols pot venir de petites comunitats
regides per una democr&cia directa *model de la plis grega i d'alguns cantons
suNssos*, on la soirania, per raure enterament en la voluntat general dels ciutadans,
$s inalienale i indivisile
2;
! proposta molt allun7ada, doncs, del
constitucionalisme representatiu dels anglesos o de Dontesquieu+
"'Emile ou de l;:ducation '1452( s'ocupa de la pedagogia necess&ria per al
desenvolupament de "l'home nou"! educaci en la natura, austeritat espartana,
sentit del deure, religiositat natural de la ra i solidaritat envers els altres sn les
"regles d'or" de la proposta rousseauniana+
@n amds te/tos, doncs, hi ha un intent de resoldre la prolematicitat inherent al
progr$s m$s enll& dels t#pics il.lustrats! superar el mer increment de la cultura
cientificotcnica, en vistes a assolir un autntic perfeccionament moral per una radical
"con$ersio morum" individual i col.lectiva+ Equesta $s, com vei$ encertadament Kant, la
dificultat cadal que volgu$ encarar =ousseau! cper# en el seu Emili" Eontrate social i
altres escrits encara intenta resoldre un prolema m$s dif>cil! com la cultura hauria
d'avan)ar per a desenvolupar les disposicions de la humanitat pertan7ents a la seva
sont le premier effet de la propri$t$ et le cortge ins$parale de l'in$galit$ naissante+" 'Iid+, p+ 55, 45(+
22
"9rouver une forme d'association qui d$fende et protge de toute la force commune la personne et les
iens de chaque associ$, et par laquelle chacun, s'unissant & tous, n'o$isse pourtant qu'& lui*m_me, et reste
aussi lire qu'auparavant+ 9el est le prolme fondamental dont le Eontrat social donne la solution+" 'Du
Eontrat social, p+ 23;(+
23
"0e dis donc que la souverainet$, n'$tant que l'e/ercise de la volont$ g$n$rale, ne peut %amais s'ali$ner,
et que le souverain, qui n'est qu'un _tre collectif, ne peu _tre repr$sent$ que par lui*m_me! le pouvoir peut
ien se transmettre, mais non pasla volont$+++ Bar la m_me raison que la souverainet$ est inali$nale, elle
est indivisileA car la volont$ $s g$n$rale, ou elle ne l'est pasA elle est celle du corps du peuple, ou
seulement d'une partie+ Mans le premier cas, cette volont$ d$clar$e est un acte de souverainet$ et fait loiA
dans le second, ce n'est qu'une volont$ particulire, ou un acte de magistratureA c'est un d$cret tout au plus+"
'Iid+, p+ 226*221(+
determinaci en tant que espcie moral+++d
23
+ 9ema am el qual es trenca la simple
linealitat del progr$s *ai/>, a ,ondorcet* i s'ore una refle/i filos#fica, moral i hist#rica
molt m$s comple/a! la que reprendr& Kant i que, a trav$s de l'idealisme aleman7, arriar&
fins a Dar/+
24
KantA Mutmasslic!er Anfang der Mensc!engesc!ic!te 'S8, vol+ XI, p+ F;(+