Professional Documents
Culture Documents
4
46. ELS DISTINTIUS AMBIENTALS .
L'ETIQUETATGE DE SERVEIS I PRODUCTES .
Les ecoetiquetes o etiquetes verdes
? L'Ecoetiqueta Europea.
? El Distintiu Àngel Blau
? NF-Environnement
? El Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat
de Catalunya
? L'Ecoetiqueta d'AENOR
? Forest Stewardship Council (FSC)
? Sense Experimentació Animal. CCIC Approved
Els logotips
? La identificació dels plàstics
? L'alumini
? El paper
? Producte o envàs reciclable
? Dolphin Safe
? Certificació forestal Paneuropea (PEFC)
? El Punt Verd
? El Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR)
? Protegeix la capa d'ozó o no perjudicial per a la capa d'ozó;
envàs fotodegradable; envàs ecològic, etc.
5
p r e s e n t a c i ó
7
UNA ETIQUETA ÉS QUALSEVOL RÈTOL, MARCA, IMATGE, MATÈRIA descriptiva o
gràfica que s'hagi escrit, imprès, marcat en relleu, gravat o adherit a l'envàs d'un pro-
ducte. Tots els aliments ja siguin envasats o a l'engròs han d'anar proveïts d'informació
general que permeti al consumidor saber què compra i què menja. Aquesta informa-
ció ha de ser clara i no ha de confondre al consumidor.
Existeixen diferents tipus d'etiquetatge que fan referència als productes alimentaris i ens
indiquen la seva qualitat, com és el cas dels aliments que provenen de l'agricultura eco-
lògica. Altres fan referència al seu origen, però no ressaltant la seva qualitat sinó fent
referència al lloc típic on s'han produït: són les denominacions d'origen.
El distintiu i els segells de garantia són una altra tipologia d'etiquetatge, però que tenen
com a finalitat diferenciar un producte o servei d'un altre per la seva qualitat ambien-
tal. Ambdós fan referència als serveis i als productes que ofereixen determinades
empreses o entitats. Per utilitzar-los es necessita una acreditació de l'organisme autorit-
zador. Per obtenir el segell de garantia s'ha de fer una sol·licitud de registre de mar-
ques per a la seva protecció davant tercers. Aquesta ha d'incloure un reglament d'ús
on s'indicarà la qualitat, els components i l'origen o altres característiques dels produc-
tes o serveis.
També hi ha altres productes d'ús diari que trobam al mercat i que contenen elements
perjudicials per al medi ambient i la salut de les persones. L'actual reglament obliga
que a l'envàs hi aparegui un símbol o pictograma que indica el tipus de toxicitat del
producte.
Finalment, hem elaborat un petit diccionari sobre què signifiquen determinades frases
que apareixen a molts productes per evitar males interpretacions.
Aquesta guia, que no pretén ser exhaustiva, vol donar a conèixer la diversitat d'etique-
tes, distintius i logotips més comuns que trobam al mercat. Hem intentat incloure les
més habituals i les que poden causar malentesos. ?
10
L'ETIQUETATGE ÉS UN MÈTODE PER Tots els aliments, ja siguin a pes o
INFORMAR ALS CONSUMIDORS envasats, han d'anar etiquetats. L'únic
sobre la identitat, la naturalesa, la pre- que diferencia l'etiquetatge és el suport
paració, els ingredients i els additius on apareix la informació. L'etiqueta ha
que conté un aliment que es troba a la d'estar escrita, com a mínim, en una de
venda. També informa del seu valor les llengües oficials de l'Estat Espanyol.
nutricional -aquesta informació és obli-
gatòria en els aliments infantils, els Segons la Norma General
productes de règim i els que tenen pro- d'Etiquetatge, Presentació i Publicitat
pietats nutritives-, i indica el nom i l'a- tots els productes alimentaris han de
dreça del fabricant. La finalitat última dur la següent informació:
de l'etiquetatge és millorar la informa-
ció i la seguretat dels compradors, per 1. N OM DEL PRODUCTE, no de la
la qual cosa aquest ha de ser visible i marca. Ha d'indicar què estam com-
clar i no ha de confondre al consumi- prant.
dor. Tampoc es poden usar determinats
qualificatius per distingir-se d'altres 2. LLISTA D’INGREDIENTS EN ORDRE
productes, sobretot quan aquests són DECREIXENT, SEGONS PES. Un ingredient
extensius a tots. És el cas dels colorants és qualsevol substància que hagi estat
en els aliments infantils: l'etiquetatge usada en la fabricació o la preparació
no pot dur com a reclam "aliment sense d'un producte alimentari, i que es troba
colorants", ja que la llei prohibeix que present o modificada. Els additius ali-
aquest tipus d'aliments en portin. mentaris també són ingredients, i es
poden anomenar segons el grup al
Existeixen determinats productes ali- qual pertanyen: colorants, emulsio-
mentaris que no van envasats, o que el nants...
propi venedor els envasa directament,
com fruites, verdures, carn... Aquests 3. QUANTITAT DE DETERMINATS INGRE-
han d'indicar la denominació de DIENTS O LA SEVA CATEGORIA. La cate-
venda, i en el cas de la carn és obliga- goria és el grup en el qual es classifica
tori que s'indiqui la seva procedència i un producte depenent de la qualitat
la denominació comercial de la peça. dels ingredients que el componen i el
resultat final.
14
4. E N ELS PRODUCTES ENVASATS HA DE ductes que es fan malbé ràpidament.
FIGURAR EL PES NET I EL PES NET ESCO -
LAT. El pes net es calcula llevant l'envàs 6. I NSTRUCCIONS SOBRE LA CONSERVA -
i l'embalatge, i l'escolat sense líquid. En CIÓ DEL PRODUCTE.
el cas de productes líquids el pes s'ex-
pressa en litres, i en el cas de produc- 7. Ú S ADEQUAT COM A PRODUCTE ALI -
tes sòlids en quilos. MENTARI.
15
La carn
Es classifica segons l'espècie de l'ani- complint la Normativa General
mal, la seva edat i categoria. La cate- d'Etiquetatge, Presentació i Publicitat
goria depèn de la part de l'animal que d'Aliments. Aquesta està exposada a
comprem i difereix de la qualitat de la l'apartat anterior.
carn en què aquesta depèn de l'origen
de l'animal i de la seva correcta mani- LA VEDELLA , UN CAS ESPECIAL
pulació.
Arrel de la crisi produïda per l'encefa-
Quan anem a comprar carn, aquesta lopatia espongiforme bovina, o “mal
ha d'estar degudament etiquetada, de les vaques
boges”, les con-
dicions d'etique -
tatge d'aquest
producte han
canviat. L'1 de
setembre del
2000 la Unió
Europea establí
una nova norma-
tiva amb la finali-
tat de tornar a
guanyar la con-
fiança del consu-
midor. Aquesta
entrà en vigor a
l'Estat Espanyol el
gener de 2002.
La normativa
estatal exigeix
que a l'etiquetat-
ge hi aparegui:
1. DENOMINACIÓ
DEL P RODUCTE .
Ex.: Carn de boví.
2. C ATEGORIA
DELS CANALS. Fa
referència a l'edat
que té l'animal
16
quan és sacrificat, per tant haurem de cria (si ambdós coincideixen n'hi ha
saber si es tracta d'un bou, una vede- prou amb indicar "Origen: nom del
lla, etc. país").
La carn picada de vedella també ha de
3. D ENOMINACIÓ COMERCIAL DE LA complir amb la normativa estatal
PEÇA. Ex.: Entrecot, bistecs del coll... abans esmentada, i, a més, l'europea:
17
Els embotits
Es tracta de productes manipulats i que Vermell: categoria extra; verd: primera
provenen d'una matèria, com és la qualitat; groc: segona categoria, i
carn, que es fa malbé amb molta faci- blanc, de tercera.
litat. Per això és convenient que ens
fixem molt bé en l'etiquetatge d'aquest 2. Q UANT AL PES DE L'EMBOTIT, no és
tipus de productes, que ha d'incloure: sempre obligatori indicar-lo, ja que pot
variar segons el seu grau de curació.
1. LA CATEGORIA COMERCIAL. Aquesta
fa referència a la proporció de proteï- 3. L A LLISTA D 'INGREDIENTS. Aquí
nes, teixit nerviós, greix i substàncies podrem veure si s'han utilitzat proteïnes
afegides que té el producte. No s'han de soja i llet per engreixar el producte,
fixat categories per a tots els productes, si s'han usat fosfats per retenir aigua o
però les comunes són quatre, i cadas- glutamats per intensificar el sabor.?
cuna està indicada amb un color;
El peix i el marisc
Aquests han d'anar degudament eti- MÈTODE DE PRODUCCIÓ O EXTRACCIÓ .
quetats, i correspon fer-ho a qui el Peix, peix d'aigua dolça o criat.
comercialitza per primera vegada. Les
etiquetes han d'estar a un lloc visible i ZONA DE CAPTURA .
les dimensions mínimes són de 9,5 cm ? Peix de la mar. S'inclou la zona on
de llargària per 4 d'amplada. s'ha pescat: Atlàntic nord-oest, nord-
est, centre-oest, centre-est, sud-oest o
Segons la normativa europea és obli- sud-est, Mar Bàltic, Mar Mediterrània,
gatori que a l'etiquetatge sobre el con- Mar Negre, Oceà Índic, Oceà Pacífic o
sum de peix hi apareguin els següents Antàrtic.
elements: ?Peix d'aigua dolça. Estat membre o
tercer país d'origen.
NOM COMERCIAL DE LA PEÇA. S'ha d'in- ?Piscifactoria. Estat membre o tercer
cloure el nom científic per evitar el frau país de cria.
habitual d'anomenar dues espècies
diferents pel mateix nom. CALIBRE. És la mida de la peça, en fun-
S ABEU QUE...
EL BOTULISME, MALALTIA QUE ES POT CONTREURE MENJANT EMBOTITS, ES CONTROLA USANT NITRITS
I NITRATS. AQUESTS A LA VEGADA DONEN UN COLOR MÉS VIU A LA CARN I FA QUE SEMBLI MÉS
FRESCA.
18
ció de la seva talla i pes. L'escala va de constar el nom o l’adreça de l'expene-
l'1 al 5, sent el número 1 la major. dor (primera venta) i la classificació.
S ABEU QUE...
CONSUMIM MOLT MÉS PEIX PROVINENT DE PISCIFACTORIES DEL QUE ENS IMAGINAM. EL SALMÓ ,
L'ORADA, EL LLOBARRO, EL RÈMOL, ETC., SÓ N CRIATS A PISCIFACTORIES. AQUESTA TÈCNICA SI BÉ
POT SER CONSIDERADA COM UNA MANERA DE PROTEGIR ALGUNES ESPÈCIES DELS ABUSOS PES-
QUERS, TÉ ASPECTES CONFLICTIUS. ES TRACTA D'UNA TÈCNICA QUE NO DISTA MOLT DE LA RAMA-
DERIA ESTABULADA PROVOCANT UN GREU IMPACTE AMBIENTAL: RESIDUS, FUITA DE PEIXOS, ALLIBERA-
MENT D'AIGÜES CONTAMINADES, IMPACTE VISUAL, ETC. TAMBÉ POT TENIR CONSEQÜÈNCIES SOBRE
LA NOSTRA SALUT, JA QUE ELS PEIXOS SÓ N ALIMENTATS AMB PINSOS ESPECIALS I AMB HORMONES.
A MÉS, PER CONTROLAR LES MALALTIES S'USEN MEDICAMENTS I COMPOSTOS QUÍMICS.
19
Els ous
A les etiquetes d'aquest producte han estrictes. L'altra categoria inclou els ous
d'aparèixer les següents dades: que s'han refrigerat.
21
Les verdures i les fruites
SABEU QUE...
P ER TAL QUE LES FRUITES I VERDURES QUE CONSUMIM ES CONSERVIN MÉS TEMPS SÓ N SOT-
MESES A TRACTAMENTS QUÍMICS AMB FUNGICIDES. ACTUALMENT UN EQUIP D 'INVESTIGA-
DOR DE L'I NSTITUT DE
R ECERCA I T ECNOLOGIES AGROALIMENTÀRIES (IRTA) DE BARCELONA
ESTUDIA LA MANERA DE SUBSTITUIR AQUEST TRACTAMENT QUÍMIC. D E MOMENT SEMBLA SER
QUE S'HAN DESCOBERT UNS BIOFUNGICIDES QUE REDUEIXEN EL DETERIORAMENT D 'AQUESTS
ALIMENTS SENSE USAR PRODUCTES QUÍMICS.
22
L ‘o l i d ‘o l i v a
23
partir d'aquest oli s'obté l'oli d'oliva refi- superior d'aquest tipus d'oli del 50%.
nat, que té la mateixa estructura quími-
ca que l'oli d'oliva, però no conserva la L'oli de pinyolada d'oliva és el
seva olor ni el seu color. L’ acidesa no residu sòlid o pasta que queda després
pot superar el 0,5%. del premsat i la centrifugació de l'oli
d'oliva. Posteriorment és tractat amb
L'oli d'oliva és una mescla d'oli refi- dissolvents per extreure l'oli de pinyola-
nat amb oli d'oliva verge. El nou regla- da cru, no comestible i que ha de pas-
ment indica que a la llegenda hi ha de sar per un procés de refinat.
figurar "mescla d'olis vegetals (o els Seguidament s'enriqueix amb oli d'oli-
noms específics dels mateixos) i oli d'o- va verge resultant l'oli d'oliva de pinyo-
liva". Sols es podrà vendre com a oli lada; la seva acidesa no supera
d'oliva aquell que tengui un contingut l'1'5%.?
24
Els làctics
Aquest apartat inclou la llet i un dels totalment l'aigua.
seus derivats, el iogurt. S'anomena
simplement llet quan és de vaca, men- Alguns experts qüestionen la pasteurit-
tre que si és d'altres animals s'ha d'es- zació de la llet i d'altres tècniques que
pecificar, com és el cas de la llet de s'usen per a la seva conservació. Es
cabra o d'ovella. tracta de processos que afecten a la
qualitat biològica d'aquest producte,
Segons el tractament que hagi sofert la fent-li perdre entre un 50% de vitamina
llet la classificarem com a llet "pasteu- C i un 25% de vitamina A. Indiquen
ritzada", "UHT" i "esterilitzada". I depe- que aquests tractaments responen
nent del seu contingut en matèria gras- exclusivament a interessos comercials
sa la llet és "sencera", quan conté com per poder allargar la data de caducitat
a mínim un 3,2% de greix; "semidesna- i així transportar-la a grans distàncies.
tada", quan el percentatge de greix Recordem que el consum de llet local,
oscil·la entre l'1'5 i l'1'8, i "desnatada" en el cas de les Balears i concretament
quan aquest és d'un 0,3% com a a Mallorca, gairebé ha desaparegut.
màxim.
Quan la llet s'ha sotmés a un procés de
La pasteurització de la llet és un procés fermentació mitjançant bacteris làctics
que consisteix en encalentir-la a una com el Lactobacillus bulgaricus i
temperatura molt alta (72ºC durant l'Streptococcus thermophilus obtenim el
15 minuts o 62ºC durant 30 minuts) iogurt. Es tracta d'un aliment molt salu-
amb l'objectiu de destruir molts dels dable i més digerible que la llet, i una
gèrmens patògens que conté. La UHT font important de proteïnes i calci. A
és un altre procés emprat per conser- més, estimula el sistema immunitari i
var la llet, i es basa en el seu encalen- regula el trànsit intestinal. Avui podem
timent a una temperatura d'entre 135 i trobar iogurts que també incorporen a
145ºC durant 8 segons. L'esterilitzada la seva fermentació el Lactobacillus
s'envasa primer en botelles de plàstic o Bifidus i se'ls coneix amb el nom de
vidre i passa durant 20 minuts a una "BIO". Hem de tenir present que es
temperatura de 110ºC tracta d'una marca comercial i no indi-
quen que estats elaborats amb llet pro-
Podem trobar altres tipus de llets. A la vinent de l'agricultura ecològica. Així
llet "concentrada" o "evaporada", se li com a altres països europeus el terme
ha llevat part de la seva aigua, igual "bio" està protegit i és emprat pels pro-
que a la "condensada", però a aquesta ductes ecològics, a l'Estat Espanyol
se li ha afegit sucre. Finalment trobam s'ha liberalitzat. ?
la llet "en pols", a la qual se li ha llevat
26
Les begudes no alcohòliques
Podem trobar una àmplia oferta d'a- ELS REFRESCOS AROMATITZATS. Utilitzen
quests productes, des de begudes de molts colorants i no poden dur la
fruites fins a refrescos i begudes ener- paraula "suc" ni usar imatges de fruites
gètiques. Des del punt de vista de la com a reclam.
salut és molt més adequat ingerir sucs
naturals o d'aigua que les begudes que A partir del 12 de juliol de 2003 serà
es venen. La majoria contenen un obligatori aplicar la nova Directiva
excés d'additius i una concentració ele- 2001/112/CE relativa als sucs de frui-
vada de sucre. Per a les begudes light ta i altres productes semblants desti-
s'utilitza l'aspartamo, un edulcorant nats a l'alimentació humana. Aquesta
sense calories prohibit en alguns paï- estableix un nou sistema d'etiquetatge
sos per ser sospitós de provocar càncer on s'ha d'indicar clarament quan un
de bufeta. producte és una mescla de suc de frui-
ta i de suc a base de concentrat; a
Un dels dubtes més comuns quant a més, si un suc ha estat elaborat amb
les begudes de fruites és conèixer la una sola fruita haurà de constar el
diferència que hi ha entre suc, nèctar, nom d'aquesta, i en el cas que s'hagin
etc. Passem a descriure-les. emprat vàries s'indicaran els noms en
ordre decreixent. En el nèctar l'etiqueta
E L SUC DE FRUITA. És 100% suc de frui- ha d'indicar quan s'obté total o parcial-
ta, però se li pot afegir vitamina C, 15 ment d'un producte concentrat. En
grams de sucre per litre, aigua quan ambdós casos l'etiqueta haurà d'in-
s'elabora a partir de concentrats i cloure "elaborat a base de concentrat
aroma. (s)" o "elaborat parcialment a base de
concentrat (s)". En el cas del nèctar a
E L NÈCTAR DE FRUITA . És una mescla més s'haurà d'indicar el contingut
d'aigua i suc de fruita i aquesta varia mínim de suc de fruites, puré de fruites
segons la marca. A més, pot dur més o mescla d'aquests ingredients "contin-
15 grams de sucre per litre. gut de fruita: mínim...%". En els sucs de
fruita als quals s'hagin afegit sucres
UN REFRESC A BASE DE SUC . La mescla s'haurà d'utilitzar el terme "ensucrat" o
d'aigua i de suc de fruita encara és més "sucre afegit" seguit de la quantitat
diluïda, i a més de sucre i aromes màxima de sucre afegit. ?
també du conservants i colorants.
28
Les begudes alcohòliques
29
Els aliments congelats
Són aliments que han estat sotmesos a gelador:
un procés de congelat ràpid o d'ultra- ?Una estrella: la temperatura del con-
congelació que permet conservar el gelador és de fins a 6ºC i els congelats
producte en totes les seves parts a - poden conservar-se una setmana.
18ºC. ?Dues estrelles: la temperatura és de
-12ºC i els congelats poden conservar-
Abans de ser congelat el producte ha se 15 dies.
de tenir una qualitat sanitària i comer- ?Tres estrelles: la temperatura és de -
cial adequada, i ha de ser fresc. Tots 18ºC i els congelats poden conservar-
els aliments congelats o ultracongelats se 3 mesos.
han de complir en el seu etiquetatge ?Quatre estrelles: arriben a tempera-
les següents condicions: tures més baixes de -18ºC i poden
conservar-se 1 any.
1. D ENOMINACIÓ DEL PRODUCTE. Hi ha
de constar "ultracongelat" o "congelat 3. EN EL PRODUCTE HA DE FIGURAR
ràpidament". OBLIGATÒRIAMENT la següent llegenda:
"No congelar una vegada desconge-
2. V ÀRIES DATES DE DURADA MÍNIMA, lat".?
segons les estrelles que tingui el con-
30
Les conserves
Són aliments envasats en recipients de ra que oscil·la entre els 50 i 60ºC. Són
vidre o metall, i que per esterilitzar-los els peixos fumats, el caviar... És neces-
han estat sotmesos a altes temperatu- sari guardar-les dins el frigorífic.
res, entre 90 i 120 ºC. Es poden
emmagatzemar durant uns quants Degut a la llarga durada de les con-
anys sense que les seves propietats es serves, uns 5 anys generalment, només
vegin alterades. Així s'envasen verdures és obligatori indicar l'any que cadu-
i llegums, fruites, peix, carn... quen sense especificar la data concre-
ta. En cas que els productes envasats
Altres conserves sofreixen un tracta- estiguin coberts de líquid és obligatori
ment més lleuger i s'anomenen semi- informar sobre el pes net i el pes esco-
conserves, sotmeses a una temperatu- lat. ?
SABEU QUE...
31
ES DEFINEIX COM LA INFORMACIÓ (1 Kj equival a 4,2 calories).
QUE APAREIX A L 'ETIQUETA I infor-
ma sobre el valor energètic del pro- ? Proteïnes. Un gram aporta 4 Kcal.
ducte i de les proteïnes, hidrats de car-
boni, greixos, fibra alimentària, sodi, ?Hidrats de carbó. Poden ser simples
vitamines i sals en quantitats significa- (sucres) o complexes (farina, pastes...).
tives. Tota aquesta informació està Un gram aporta 4 Kcal.
expressada agafant com a referència
100 grams o 100 mil·lilitres del pro- ?Greixos. Poden ser de tres tipus:
ducte. saturats, monoinsaturats i poliinsatu-
rats.
Encara que es tracti d'una informació
cada vegada més consultada i que ?La fibra. Ha d'indicar -ne la quanti-
interessa a un nombre major de gent tat.
preocupada pel valor nutritiu del que
menja, no és obligatòria. Sols ho és en ?Les vitamines (àcid fòlic, B12, C, A i
els aliments infantils i quan el fabricant E).
d'un determinat producte li confereix
propietats nutricionals extres. En ?Els minerals (calci, ferro, sodi, iode).
aquest cas la informació ha d'incloure
els següents punts: Tota aquesta informació ha de venir
estructurada en forma de taula i amb
E LS MACRONUTRIENTS DE L'ALIMENT les xifres en columnes. Si es tracta de
productes sense envasar, la informació
?Energia. S'expressa en quilocalories haurà d'estar disponible en un
o calories, també pot anar en quilojuls cartell.?
S ABEU QUE...
34
AQUEST TIPUS D'ETIQUETATGE ENS L' ESPIGA CREUADA. Legalment no està
OFEREIX INFORMACIÓ SOBRE EL regulada, i per tant el seu grau de fia-
producte i les característiques que el bilitat ofereix alguns dubtes. Indica que
distingeixen d'un altre, com és el cas el producte que hem adquirit conté,
dels productes que provenen de l'agri- com a màxim, 200 parts per milió de
cultura ecològica. També ens ofereix gluten.
informació sobre el seu origen i el tipus
d'envàs.
Sobre el producte
38
certificacions tant privats com públics temps després es traslladaren les com-
que acrediten que el que compram és petències a les Comunitats Autònomes.
realment un producte procedent de la A les Illes Balears, el Consell Balear de
producció agrària ecològica, ja sigui la Producció Agrària Ecològica s'ocupa
agrícola o ramader. de fer complir el reglament CEE
2092/91. Tots els productes que dispo-
sen d'aquest segell han passat per un
Sistemes de certificació control estricte abans d'obtenir-lo.
atorgats per l'Administració Aquests avals garanteixen al consumi-
dor que el producte adquirit és ecolò-
gic, és a dir, no s'han utilitzat productes
AVAL EUROPEU "ESPIGA DE BLAT" químics ni plaguicides en el seu cultiu i
Es tracta d'un segell d'àmbit europeu els animals han estat criats de manera
que avala els productes provinents de natural. Tampoc s'autoritza l'ús d'orga-
l'agricultura ecològica i assegura el nismes modificats genèticament
compliment de la normativa europea. (OMG) ni d'aliments irradiats.
És poc utilitzat, perquè ja existeixen eti-
quetes nacionals que tenen aquesta
funció i que són obligatòries. Podem
trobar productes que duen els dos
segells: el nacional i l'europeu.
Sistemes de certificació
independents
SABEU QUE...
L'ANY 2000 ICELAND, UNA DE LES CADENES DE SUPERMERCATS MÉS IMPORTANTS DEL R EGNE
UNIT, VA DECLARAR QUE ESTAVA RECONVERTINT LA VENDA D 'ALIMENTS EN ECOLÒGICS SENSE
COSTOS ADDICIONALS PER ALS CONSUMIDORS. SIS MESOS MÉS TARD TESCO, LA PRIMERA
CADENA DE SUPERMERCATS BRITÀNICA, VA FER AL MATEIX . ACTUALMENT ELS COMPRADORS DE
TESCO DISPOSEN DE MÉS DE 700 ARTICLES ECOLÒGICS PER ELEGIR ( L 'ANY 1992 AQUESTA
MATEIXA CADENA NOMÉS N 'OFERIA 5).
39
compliment de les normes de l'agricul- ? "Producte natural". És un aval que
tura ecològica. es concedeix als productes que han
estat fabricats amb matèries primeres
obtingudes respectant els ritmes natu-
rals, i que en la seva elaboració no
s'han incorporat substàncies artificials.
40
democràtic i la participació de tots en tes directament per després comercia-
la presa de decisions. Comprant litzar-los amb les seves marques.
aquest tipus de productes es dóna
suport i ajuda a un gran nombre de També existeixen altres organitzacions
gent que d'una altra manera no podria com IFAT, EFTA, NEWS i la
subsistir. Coordinadora d'Organitzacions de
Comerç Just -aquesta darrera d'àmbit
En aquests moments existeixen tres nacional- que s'encarreguen d'avalar
segells de garantia: Max Havelaar la procedència dels productes i el com-
(Països Baixos), Transfair (Alemanya) i pliment de les normes en què es basa
Fairtrade (Regne Unit). Hi ha una ini- el comerç just.
ciativa per part de l'organisme FLO
(Organització de l'Etiquetatge Just) que
té com a objectiu crear un segell únic.
De moment, s'ha aconseguit que els
criteris seguits per cada segell siguin
els mateixos, unificant el registre de
productors i el sistema de control. Les
etiquetes disposen d'un registre de pro-
ductors de comerç just als que les
empreses poden comprar els produc-
ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS
SABEU QUE...
41
Fins fa molt poc el Reglament de la tant polèmic, mentre l'Organització
Unió Europea obligava a etiquetar els Mundial de la Salut dóna suport a
derivats de soja i blat de les índies, els aquesta tècnica, alguns col·lectius
additius i els aromes, però sols si es ambientalistes n'estan totalment en
detectaven en el producte final. Però desacord. Aquests argumenten que a
des del mes gener de 2003 tots els ali- més d'alterar el sabor dels productes i
ments elaborats usant organismes reduir el seu contingut vitamínic, els
modificats genèticament, fins i tot quan aliments reben nivells baixos de
no apareguin en el producte final, han radioactivitat que fan que encara que
d’indicar-ho a l'etiquetatge. Les gale- el producte no es converteixi en
tes, el sucre i l'oli refinat elaborats a radioactiu pugui sofrir canvis en la
partir de soja, blat de les índies i remo- seva estructura molecular, augmentant
latxa transgènics han de figurar. És la quantitat de carcinògens a la nostra
obligatori que tots els ingredients, els dieta. A més, no es coneixen els efectes
additius i els aromes que continguin a llarg termini dels aliments irradiats.
més d'un 0,9% d'un organisme modifi-
cat indiquin a l'etiqueta: "Fabricat a La manera en què s'han d'irradiar els ali-
partir d'un producte modificat genètica- ments està regulada a nivell internacio-
ment". nal. A la Unió Europea de moment sols
es permet comercialitzar espècies irra-
Una altra novetat del nou reglament és diades. Tots els productes irradiats han
que tots els pinsos de ramat elaborats de dur la següent llegenda: "irradiat" o
amb blat de les Índies o soja transgè- "tractat amb radiacions ionitzants".
nics han de ser correctament etiquetats
i superar els controls de seguretat.
Sobre l’origen del producte:
Paradoxalment, la carn, la llet i els ous
els distintius reguladors
d'animals alimentats amb pinsos trans-
gènics no estan obligats a indicar-ho a
l'etiqueta. Són segells de distinció que indiquen
que els productes han passat per una
ELS ALIMENTS IRRADIATS sèrie de controls de qualitat. Aquests
productes destaquen per les seves
La irradiació és un procediment que té característiques peculiars i per l'àmbit
com a finalitat perllongar la frescor de geogràfic on s'elaboren.
molts dels aliments que consumim:
kiwis, maduixes, pollastres, gambes Les figures que a continuació es des-
crues o espècies que perden la seva criuen són promogudes per les
aroma a causa de la calor. Consisteix Comunitats Autònomes, però l'autorit-
en la irradiació mitjançant energia zació final correspon al Govern central
ionitzant (raigs X, raigs gamma, etc.) a i en darrera instància a la Comissió
partir de substàncies radioactives (radi, Europea. A les Balears existeixen les
cobalt 60, celsi 137) o d'acceleradors següents denominacions d'origen:
de partícules. És un procediment bas-
42
D ENOMINACIÓ D'ORIGEN PROTEGIDA. Es en el Registre de Denominacions de la
tracta d'una figura de protecció que Unió Europea. A les Balears els pro-
defineix un producte agrari o alimenta- ductes que compleixen aquest requisit
ri que s'ha produït, elaborat i transfor- són la sobrassada mallorquina i l'en-
mat en una àrea geogràfica determi- saïmada de Mallorca.
nada, ja sigui una localitat, una regió
o un país. Les característiques del pro-
ducte i la seva qualitat es basen exclu-
sivament en el seu medi geogràfic,
incloent els factors naturals i humans.
Aquesta figura es correspon amb la
Denominació d'Origen Protegida euro-
pea. A les Balears tenen Denominació
d'Origen el vi de Binissalem, el vi de DENOMINACIÓ GEOGRÀFICA. Defineix i pro-
Pla i Llevant i el Formatge de Maó. tegeix un producte agrari o alimentari
Recentment s'ha aprovat la que ha estat produït, elaborat i transfor-
Denominació d'Origen de l'oli de mat en una zona geogràfica delimitada.
Mallorca. La qualitat i les característiques es basen
exclusivament en el medi geogràfic.
Tenen aquesta denominació el Palo de
Mallorca, el Gin de Menorca, les Herbes
Eivissenques i els Vins de la Terra
d'Eivissa.
43
Certifica les característiques de quali- productes agroalimentaris, artesanals i
tat, els components i l'origen dels pro- industrials que han estat elaborats amb
ductes o serveis elaborats o distribuïts matèries primeres autòctones o que
per persones autoritzades i controlades s'han elaborat i transformat a les
pel titular de la marca. Aquest ha d'es- Balears. Es tracta d'un segell que pre-
tar inscrit en una secció especial del tén impulsar i diferenciar la producció,
registre de marques per a la protecció elaboració o transformació feta aquí.
davant tercers. A les Balears, existeix la L'Institut d'Innovació Empresarial del
marca "Porc Mallorquí Selecte". Govern de les Illes Balears i la
Aquesta ha estat enregistrada i és ges- Conselleria d'Economia, Comerç i
tionada per l'associació Provincial de Indústria s'encarreguen d'atorgar
Productors de Bestiar Porcí de Balears aquesta marca. Aquest indicatiu el
amb l'objectiu de garantir la qualitat i tenen productes com la fruita, les ver-
aportar un valor afegit a la carn que dures i hortalisses, la carn, els embotits
ha obtingut aquest distintiu. i els ous, el peix i el marisc, el menjar
EL PRODUCTE BALEAR . Identifica els preparat, la farina, la sal i les espècies,
l'oli, les olives, el vinagre i els envina-
grats, els vins, els licors i les begudes,
les postres i els fruits secs.?
44
Les ecoetiquetes o etiquetes verdes
48
many mitjançant el Ministeri de Medi Medi Ambient de la Generalitat de
Ambient, i que es començà a aplicar a Catalunya per identificar aquells pro-
l'any 1977. Amb aquest logotip es per- ductes i serveis més respectuosos amb
seguia potenciar la fabricació de pro- el medi ambient. Es té en compte la
ductes respectuosos amb el medi minimització de residus o la seva recu-
ambient i al temps que servís com a peració, les matèries o substàncies que
reclam comercial. En aquests moments el contenen i l'estalvi de recursos com
existeix un gran nombre de productes l'energia i l'aigua. L'objectiu d'aquest
que disposen d'aquest segell. distintiu és promoure la producció,
Cadascun es complementa amb un comercialització i consum d'aquest
text que especifica la seva categoria. tipus de productes. Poden sol·licitar-lo
Els productes fabricats fora d'Alemanya els fabricants de productes i els titulars
poden usar aquest logotip. de serveis que desenvolupen la seva
feina a l'àmbit de Catalunya. El reben
els productes que es fabriquen o
comercialitzen a Barcelona, així com
els serveis que es presten. La
Generalitat també concedeix ajuts per
a la realització d'assaigs o controls per
a l'obtenció d'aquest distintiu.
NF-ENVIRONNEMENT
També d'àmbit nacional, en aquest cas
és l'Associació Francesa de
Normalització (AFNOR) la que certifica
que un producte industrial o de con-
sum compleix les normes de qualitat L'ECOETIQUETA D'AENOR
franceses, europees i internacionals. A diferència de les anteriors, està pro-
moguda per una entitat privada,
l'Associació Espanyola de
Normalització i Certificació (AENOR).
S'encarrega de certificar els productes
que tenen una menor incidència sobre
el medi ambient i durant el seu cicle de
vida. Els serveis tècnics d'AENOR verifi-
quen el compliment dels requisits, i el
D ISTINTIU DE G ARANTIA DE Q UALITAT Comitè Tècnic de Certificació
AMBIENTAL DE LA G ENERALITAT DE Mediambiental concedeix la marca.
C ATALUNYA Aquest distintiu garanteix que el pro-
Es tracta d'un distintiu de caràcter ducte que du l'etiqueta ha passat per
regional creat pel Departament de un estudi exhaustiu sobre el seu cicle
49
de vida per comprovar la incidència obtingudes minimitzant els impactes
que han tengut sobre el medi ambient sobre el medi ambient i la població
la seva fabricació, distribució, ús i eli- local.
minació. Aquesta etiqueta no vol dir
que el producte no causi danys
ambientals, sinó que aquests són
menors als generats per altres produc-
tes similars.
50
Els logotips
51
Totalment lliure de clor (TCF). Per al EL PUNT VERD
seu blanquejat s'ha utilitzat oxigen o És un logotip que provoca certa confu-
ozó. sió al consumidor, ja que ens pot sem-
blar que ens trobam davant un envàs o
PRODUCTE O ENVÀS RECICLABLE producte ecològic. Però en realitat indi-
Aquest logotip, conegut amb el nom ca que el fabricant de l'envàs o el seu
de "rínxol de Moebius", és molt fre- distribuïdor paguen la quota obligatò-
qüent i indica que el producte o envàs ria a una entitat -ECOEMBES- per tal
que l'exhibeix és susceptible de ser reci- que es responsabilitzi del seu tracta-
clat. Contràriament al que es pot pen- ment.
sar, aquest símbol no vol dir que el
material en què ha estat fabricat el
producte és reciclat.
52
QUAN PARLAM DE PRODUCTES
TÒXICS ENS REFERIM A LES PILES,
els productes de neteja, els dissolvents,
les pintures, els insecticides, els aero-
sols, les coles... Es tracta de productes
que de forma habitual fem servir a
casa nostra. Per evitar que ens perjudi- (F) Fàcilment inflamable. Pot inflamar-
quin i que facin malbé el medi ambient se amb la presència d'una font de calor
és convenient prendre una sèrie de (O) Comburent. Accelera la combustió.
precaucions. Una d'elles és mirar les
etiquetes, que mitjançant una sèrie pic-
togrames informen de la seva perillosi-
tat:
56
Les etiquetes enganyoses
S ABEU QUE...
L'A SSOCIACIÓ DE CONSUMIDORS DEL R EGNE UNIT DU A TERME UNA CAMPANYA ANOME -
NADA "ETIQUETATGE HONEST" QUE PRETÉN DONAR A CONÈIXER LES TÀCTIQUES PUBLICITÀRIES
QUE PRACTIQUEN ALGUNES EMPRESES I QUE TENEN COM A OBJECTIU CONFONDRE A UN
" PÚBLIC VULNERABLE" PER VENDRE EL SEUS PRODUCTES.
60
E l s a l i m e n t s e n r i q u i t s
E l s a d d i t i u s a l i m e n t a r i s
SABEU QUE...
E NTRE 1998 I 1999 LA VENDA DE LLET ENRIQUIDA A L'ESTAT E SPANYOL PASSÀ DE L'1,2 AL
7,6%, I ELS INGRESSOS ECONÒMICS DERIVATS D'AQUESTA VENDA AUGMENTAREN DE L '1,4 AL
10,1%.
61
dentment del seu valor nutritiu. La seva diàries que l'organisme humà pot assi-
addició intencionada als productes ali- milar, però sense tenir en compte la
mentaris té un propòsit tecnològic en la ingestió d'un mateix additiu present a
fase de fabricació, transformació, pre- diferents aliments. A Europa els addi-
paració, tractament, envàs, transport o tius permesos es designen amb el codi
emmagatzematge, i pot esperar-se que E, i de forma ocasional amb la lletra H,
tengui, directa o indirectament, com a seguit d'uns determinats dígits.
resultat que el propi additiu o els seus
subproductes es converteixin en un En els darrers anys s'ha descobert l'e-
component d'aquests productes. xistència de determinats additius peri-
llosos per a la salut de les persones i
Aquests, abans de ser usats han de que han estat retirats del mercat. La
passar per una sèrie d'experiments pregunta que molts consumidors es fan
amb animals per determinar la seva és si són realment necessaris i si exis-
inocuitat o toxicitat. A partir d'aquests teixen els suficients estudis que demos-
estudis es determinen les quantitats trin la seva inocuitat. ?
L a m a r c a B I O
62
? Guia para el consumo responsable (de ropa), de Icària Editorial. Elaborada pel
CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum) i SETEM, s'emmarca dins la
Campanya Ropa Limpia.
66
www.productebalear.com www.setem.org
Pàgina web del Govern de les Illes Balears. Setem és una organització no governamen-
Ofereix informació dels diferents productes tal sense ànim de lucre i que treballa en l'e-
amb Denominació d'Origen de les Balears. ducació pel desenvolupament, la sensibilit-
zació i el comerç just.
www.aceitedeolivainfo.net
Hi ha informació sobre el procés de fabri- www.greenpeace.es
cació de l'oli d'oliva, així com dels diferents A més de les campanyes que du a terme
tipus. aquesta organització ecologista també hi
ha informació sobre els aliments que con-
www.consumaseguridad.com tenen transgènics. Es pot trobar un llistat de
Pàgina web de la Fundació Eroski. productes.
Especialitzada en temes de seguretat ali-
mentària. Disposa d'un butlletí electrònic www.ecodes.org/lifepapel
setmanal que ofereix les darreres novetats Web de la Fundació Ecologia y Desarrollo.
en matèria d'alimentació i consum. Molt Hi ha molta informació sobre tipologia i eti-
interessant. quetatge de paper i cartró.
www.ocu.org www.europa.eu.int/comm/environ-
Pàgina de l'organització de consumidors i ment/ecolabel/index.htm
usuaris. Hi ha molta informació sobre eti- Informació sobre l'Ecoetiqueta Europea.
quetatge d'aliments.
www.gencat.es/mediamb/cqa_i.htm
www.cbpae.org Web de la Generalitat de Catalunya on es
Pàgina del Consell Balear de Producció pot consultar informació sobre el Distintiu
Agrària Ecològica del Govern de les Illes de Garantia de Qualitat Ambiental.
Balears. Hi ha informació sobre com es
concedeix l'aval d'agricultura ecològica, i www.blauer-engel.de
sobre els productors de les Balears. Informació sobre el distintiu alemany Àngel
Blau.
www.vidasana.org
A més d'informació sobre les campanyes www.afnor.fr/activities/certifica -
que du a terme aquesta associació, hi ha tion/page9.htm
informació sobre els diferents avals que Pàgina web del distintiu francès NF AFNOR
concedeix.
www.fscoax.org
www.eco-label.com Web de la certificació FSC que promou una
Hi ha un catàleg on es poden consultar tots gestió sostenible del consum de fusta.?
els productes que duen l'Ecoetiqueta
Eeuropea, on trobar-los i què costen.
També es poden encarregar.
70