Manifest per a la defensa dun nou model educatiu propi del segle

XXI.

- Justificaci/defensa del model educatiu o descola proposat
Evidentment, una escola que obliga els infants actius a romandre asseguts en uns pupitres per
estudiar matries, la major part de les vegades intils, s una escola dolenta. s una bona
escola noms per als qui creuen en una escola daquest tipus, s a dir per als ciutadans sense
esperit creador que volen infants dcils sense esperit creador, infants que encaixin en una
societat que t com a model de lxit el diner. Neill, A.S. (6, 2003) - Summerhill

No s quelcom noveds que el nostre sistema educatiu est obsolet i que la nostra escola
davui segueix educant per un mn que provablement ja no existeix. En lactualitat ens referim a
preparar als alumnes per a la vida (una vida que sembla ser plena de llions inservibles i
proves escrites de memria), com quelcom que els ha de proporcionar uns coneixements
obligatoris a assolir per ascendir de curs, coneixements que, al no estar lligats, no estan ni
assimilats ni integrats. Schn
1
parla dun concepte de coneixement privilegiat que constitueix
all que han densenyar els mestres i aprendre els alumnes. En referim doncs, a un sistema
educatiu que perpetua la meritocrcia dels individus a travs duna escola que no tan sols no
prepara els alumnes per a la vida, sin que a ms oblida lessncia deducar, del llat educere
que significa extreure com si de lnima ens referssim, o b ducere, que significa guiar o
conduir.

s en aquest anlisi de lescola davui dia on ens adonem que moltes concepcions, idees,
tradicions o costums que any rere any es manifesten en els cursos escolars no guarden cap
relaci amb una escola que hauria de ser autolgica, s a dir, schola del llat que significa
lleure, oci, temps lliure. En lloc daix, lescola noms proposa normes i vetlla per al seu
compliment, explica continguts inservibles i inconnexes que, per desgrcia, sn reproduccions
de les actituds de la societat. Queda clar, doncs, que des de l'escola hem d'ajudar a canviar la
societat. Com va insinuar Jordi vole en un article a El Peridico
2
: "Amb els mestres, i no pas
amb els poltics, comena el canvi duna societat".

1
Schn, D. (292, 1998) El profesional reflexivo: cmo piensan los profesionales cuando actan.
Barcelona: Paidos Iberica
2
vole, J. (2014, juny). Maestros. El Peridico: Opinin. Recuperat a
http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/maestros-3322226

Ens trobem en una societat que encara avui es troba liderada pel capitalisme, on els individus
narcisistes noms vetllen pel seus interessos i les descompensacions socials sn cada vegada
ms abismals. Una societat en qu la productivitat, la riquesa i tamb, en certa manera, el
poder estan mpliament determinats per la capacitat de generar coneixement i processar
informaci. Daltra banda, per, estem convenuts que hi ha una conscincia social latent en
aquesta societat emmascarada per la falsedat. Considerem aquesta societat com la del multi,
on hi ha realitats i circumstncies molt diferents; una societat multicultural, multiideolgica,
multidimensional i multireligiosa. Una resistncia amb pensament holstic, que no tracta de
parcellar l'educaci en moments particulars i inconnexes entre s, sin que gestiona la tasca
educativa sota una concepci que aprengui all hum en una perspectiva histrica, amb
passat, present i futur, amb criteris epigentics i de transcendncia.

I s que des de la llei Moyano de 1850 prcticament s'ha mantingut el mateix currculum
acadmic, amb modificacions marginals sense que ning s'hagi parat a pensar per qu encara
estudiem aix i no una altra cosa. Tal i com ens planteja Sebasti Barajas
3
, el sistema educatiu
est equivocat des de la base i no seria ptim plantejar la soluci daquesta equivocaci a
travs de solucions senzilles. Com defensaria Zadeh, un sistema complex com leducatiu
requereix solucions tamb complexes.
Per tant, aquella societat en qu estudiar i disposar dun ttol universitari garantia tenir una feina
i una bona posici en la societat ja no t cabuda en la societat actual.

s per aix que ens plantegem donar-li a lescola el valor que es mereix: dotar-la i capacitar-la
de qualitats que ajudin a impulsar lavan cap a una societat autolgicament educada, plena de
js reflexius que cooperen per aconseguir lutopia dun contracte multi-social. Heus aqu on
exposem, doncs, la nostra idea dun nou model educatiu propi del segle XXI.

- Contextualitzaci del model
Dotar a lescola daquestes eines, per, no s tasca fcil. I s que constantment es posa en
dubte el valor de leducaci. La crtica a lescola s, en els darrers anys, certa constant en els
mitjans de comunicaci, el mn professional i la poltica. Les polmiques sobre els nivells
educatius, el fracs escolar, la cultura de lesfor, etc. han servit ms per intentar repartir

3
Rib, M. (2014, gener). Escoltar s una tcnica intil pel que fa a laprenentatge Sebastin
Barajas. Edu21. Recuperat a http://www.edu21.cat/ca/continguts/943.
culpabilitats que per fer anlisis aprofundits a lentorn de les causes i les solucions als reptes
plantejats. El govern nacional estableix els objectius i els nivells dassoliment de la vida escolar
de lalumne, i hom posa les escoles sota una gran pressi perqu arribin a assolir aquests
objectius. A ms, sen fa una gran comparaci pblica amb classificacions, igual que els diaris i
les televisions treuen les classificacions de lactualment tant criticat Mundial de futbol al Brasil.

Amb aix no voldrem donar a entendre que som partidaris que no shagin destablir uns
objectius i uns continguts mnims, per el que tampoc pot sser s aquest encegament envers
corrents pedaggics o lleis deducaci, tal com si estigussim bojament enamorats i no
pogussim veure ms enll. O encara pitjor, a la renncia dall desconegut tant sols perqu no
ho coneixem. Perdent-nos en aquests corrents, per, no hem sabut preveure que estem
convertint leducaci en quelcom definit per Adam Smith com la paradoxa del valor o paradoxa
del diamant i laigua. Amb aquesta paradoxa, dins de leconomia clssica, es parla del valor
econmic, i sexpressa que encara que laigua sigui ms til que els diamants, aquests tenen
un preu ms alt en el mercat. Observem i qestionem-nos, doncs: quin valor volem donar a
leducaci?, i ara encara ms, quant cada cop ms les empreses hi estan posant cullerada,

Ja ho cant Dylan: The times they are a-changin. El model descola que va sorgir de la
societat industrial sesquerda per donar a llum un altre model descola, ms adequat a un nou
model de societat. Una escola que no podr ser aliena als canvis que es produeixin, sin que
esdevindr part del problema o part de la soluci.
4
Per tal de donar a leducaci el valor de
laigua, cal que lenvolcallem amb el que douard Claparde
5
anomen educaci funcional. Per
aquest autor, aquesta s la que pren la necessitat del nen, el seu inters per aconseguir una
fita com a palanca de lactivitat que es desitja despertar-li.
Partint daqu, anem a veure doncs, quines sn les qualitats amb les que hem de dotar aquest
nou model educatiu dels segle XXI.


4
Prleg de Castells, M. (7, 2003) a Lescola i la ciutat: el repte educatiu del Segle XXI. Institut
dEducaci de lAjuntament de Barcelona i Diputaci de Barcelona
5
Claparde, E. (1991) Leducaci funcional. Gonzlez-Agpito, J. (trad.). Vic: Eumo Editorial.
- Desenvolupament/Presentaci del model

1. UNA ESCOLA AMB UNA CLARA VISI I DIRECCI
El lideratge transformacional s el comportament de certs directius que tendeixen a convertir
als seus professors en lders de lactivitat educativa que duen a terme. Aix ho aconsegueixen
motivant-los a travs de lassoliment, s a dir, facilitant-los recursos per a que aconsegueixin
ms del que esperaven aconseguir per ells mateixos.
6


Vaig creure en ells com ells no gosarien creure. A cada cosa que no entenien, ells hi veien una
paret - jo sabia que era tan sols una porta ajustada, per no em volien creure. Renunciaven a
tot all que no se'ls rends amb facilitat - jo els cridava a treballar per conquerir-ho, per no em
volien creure
7
. Amb aquest magnfic pargraf, David Jou comen a redactar la seva poesia
referida al mestre dinfants i joves, per creiem que s aplicable a qualsevol lder educatiu.
Precisament, el pathway o cam cap a la confiana s quelcom que ens impulsa a seguir les
directrius/consells daquests lders pro-actius.
La supervivncia de la figura del director passa per ser capaos dactivar eines pel lideratge i la
cultura a les organitzacions. Per fer de la cultura quelcom central en les organitzacions cal que
ens assegurem que dediquem prou temps i diners per garantir una visi compartida amb el
conjunt de persones de lequip. La cultura depn que siguem capaos de crear i mantenir
aquesta visi compartida.

El lideratge ha dentendre el desig de significat de les persones del seu equip, la necessitat
que tenim destablir un comproms en quelcom ms gran que nosaltres, de posar ms pes en el
per a nosaltres que en el per a mi. De la necessria autenticitat del relat, del comproms i
intenci de canvi per trobar sentit al treball de lequip i al propi. El lder ha de tenir cura i fer
crixer el jard.
8
Remarquem, per, que tot i aquest altruisme calen lders transformatius que
es preguntin sobre el propi jo, que tinguin cura de les competncies i habilitats personals i

6
Bass, B. a lvarez, M. (56,2009) Lideratge compartit. Bones prctiques de direcci escolar.
Madrid: Wolters Kluwer
7
Jou, D. (2006, novembre/desembre). El professor: Cinc poemes sobre lensenyament. Revista
de Girona, 239. Recuperat a
http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/download/96392/151180
8
Girona, L. (2014, juny). Eines pel lideratge i la cultura a les organitzacions. Ladislau Girona.
Recuperat a http://www.laugirona.cat/2014/06/eines-pel-lideratge-la-cultura-les-
organitzacions.html
externes, i que cuidin les seves habilitats comunicatives, les seves relacions interpersonals, ja
que lactitud s el reflex del lideratge.

2. UNA ORGANITZACI DINMICA, TICA I FONAMENTADA EN EL TREBALL EN EQUIP
Entenem per gesti dels recursos humans el conjunt dactivitats que posen en funcionament,
desenvolupen i mobilitzen les persones que una organitzaci necessita per tal de realitzar els
seus objectius. Les persones duna organitzaci sn ssers autnoms que intervenen
activament o reactivament en el procs de gesti
9


Dacord amb en Xavier Kirchner, un bon projecte sha de planificar correctament i cal tenir
present el conjunt de factors implcits. En primer lloc, hem de tenir la capacitat didentificar tots
els membres de lequip i conixer-los per fer-ne una bona gesti; amb aix no noms
contemplem els docents i personal, sin alhora dalumnes i famlies. Com va dir Edmund Burke,
cap grup pot actuar amb eficcia si manca el concert; cap grup pot actuar amb concert si
manca la confiana; cap grup pot actuar amb confiana si no es troba lligat per opinions
comunes, afectes comuns, interessos comuns
10
.

s clar que alg se nha de fer crrec en un moment o altre, per no oblidem que al final de la
partida descacs, el pe i el rei van al mateix lloc. Lestructura, doncs, hauria de ser quasi
horitzontal, i lalumne, per exemple, estar, a la mateixa altura en lorganigrama educatiu que
qualsevol altre agent, tenint present el seu nivell maduratiu en la presa de decisions. Com
vrem sentir dir de boca de Joan Queralt: hem de saber donar la volta a una pirmide
jerarquitzada per una societat antiga.

3. UNA ESCOLA AMB CAPACITAT DINNOVACI CONTNUA
En una escola que recolzs lensenyament reflexiu, els professors desafiarien lestructura de
coneixement imposat.
11



9
Louart, P. (54,1994). Gestin de los recursos humanos. Barcelona: Ed. Gestin 2000
10
Girona, L. (2014, abril). Com captar latenci dels estudiants a laula i aconseguir que facin
els deures. Ladislau Girona. Recuperat a http://www.laugirona.cat/2014/04/com-captar-latencio-
dels-estudiants-laula-aconseguir-que-facin-els-deures.html
11
Schn, D. (1998) El profesional reflexivo: cmo piensan los profesionales cuando actan.
Barcelona: Paidos Iberica.
s estrany que lescola, la qual t com a objectiu principal promocionar els aprenentatges, no
sigui, tamb, un espai on els docents aprenguin. Aquesta s una definici descola que tampoc
s autolgica ja que no es retroalimenta del seu propi servei; es tractaria com si un xef no
provs els plats que cuina pels seus clients. Que lescola i els seus docents no aprenguin pot
ser un smptoma anestesiant en el qual els propis professors no sn capaos de qestionar-se
un discurs pedaggic que ja ve determinat per les administracions i les seves lleis deducaci.
No podem permetre que els docents continun submergits en un corrent frentic de lleis
deducaci, de corrents pedaggics antics i dopinions dexperts que lnica cosa que fan s
portar-los ben avall del cabal del riu, sense deixar loportunitat de que treguin un bra i
arrepleguin qualsevol branca que troben en el cam, qualsevol bri de lucidesa en aquest corrent
de la inconscincia.

Per tal de mantenir-se al marge daquest corrent de la inconscincia, creiem que s vital la
reflexi en termes dexaminar quina s la nostra posici inicial i, per tant, qu s el que pensem
de tot plegat, ja que la grandesa de lhomo sapiens consisteix exactament e n la reflexi, en
lassoliment de la saviesa i en la recerca del coneixement desinteressat. Evitant aquest
smptoma anestsic i endormiscat, evitarem tamb que aquest grup de docents continu amb
activitats desencertades en el que cap membre del grup vol fer-les, per que tampoc no hi ha
ning disposat a expressar objeccions. Quan tot lequip docent sigui capa de qestionar-se el
seu entorn professional i treballi des de la reflexi crtica, estar llavors preparat per a fer canvis
i, finalment, podrem dir que s una escola innovadora que vetlla per la seva contnua renovaci.

4. UNA EDUCACI LLIURE PLENA DE MOMENTS VITALS DE LINFANT
La lentitud implica aprendre a badar, a observar, a perdre el temps en el sentit dassaborir-lo
12


I s aix tot el que un infant necessita. El respecte per els diferents ritmes daprenentatge i el
treball a partir daquests ha de ser tamb element primordial en lescola del segle XXI. I s que
no podem aprendre fent quelcom b. Ja sabem com fer-ho. Per descomptat que confirmem el
que ja sabem i aix t un valor en si mateix, per aix no s aprenentatge. Aprenem quan
innovem, quan fem les coses diferents, quan ens atrevim a explorar altres camins i com a
resultat daix obtenim lxit. Dels errors aprenem si els identifiquem i els corregim, per tant,
aix requereix una aproximaci diferent a la forma en la que ho veiem.

12
Domnec, J. (2010). Elogi de leducaci lenta (3a ed.). Barcelona: Gra.
Hem de donar la possibilitat de desvincular lobligatorietat en leducaci. El objetivo no es
ensear todo lo que sera posible saber, sino que se aprenda lo que no debiera permitirse
ignorar.
13
Possibilitar la transmissi del coneixement com alguna cosa ms que un simple
contingut, s a dir, com diu Freud (1956),
14
transmetre limpossible densenyar (no un
reproducci, sin que els alumnes subjectivin lexperincia). Ls de les hores no lectives com a
forma deducaci shaurien de contemplar ms que com a hores per omplir o hores guarderia.
Una bona planificaci daquestes, coordiandes amb lescola, de ben segur que donarien fruits
in-imaginables. Acceptem que un moment de la vida sigui lliure daquest jou que la natura no
ens ha imposat, i deixem a la infncia i lexercici de la llibertat natural, que lallunya, si ms no
per un temps, dels vicis que sadquireixen amb lesclavatge.
15


5. UNA ESCOLA DIGITAL
Els alumnes davui volen aprendre duna manera diferent al passat. Volen formes daprendre
que tinguin significat per a ells, mtodes que els facin veure (dimmediat) que el temps que
passen en la seva educaci formal t valor, i formes que facin bon s de la tecnologia que
saben que s el seu dret de naixement.
16


Vivim en una poca dincertesa i de temps lquid, com manifesta Zygmunt Bauman. Daltres,
com en feia esment Marc Prensky, posen la mirada en la immediatesa com a tret ms rellevant
de la societat actual. En qualsevol cas, els temps actuals estan marcats per la presncia de les
noves tecnologies (si s que en podem dir noves).

Els infants coneixen la lgica tecnolgica, per no saben treballar amb la tecnologia i no troben
qui els ajudi
17
. s per aix que un dels objectius imperatius per a lescola ha de ser el bon s de
les TIC. Prenent de referncia el Model SAMR, proposat per Ruben Puentedura, es tracta de

13
Claus, Ph (2005) Cmo aborda la exclusin educativa la escuela francesa?. Jornadas
Exclusin Social, Exclusin Educativa. Murcia: Fundacin Caja Murcia, marzo.
14
Citat per Pags, A. (136, 2005) a Limpossible densenyar. Notes per a una filosofia de la
transmissi
15
Rousseau, J. (80, 1989). Emili o de leducaci. (2a. ed.) Gispert, M. (trad.). Vic: Eumo
Editorial.
16
Prensky, M. (2011). Ensear a nativos digitales. Madrid: Ediciones SM.
17
Twitter. (2014). Recuperat a https://twitter.com/pau_nin/status/406022201469857792
perseguir una redefinici en qu la tecnologia permeti la creaci de noves tasques, prviament
inconcebibles
18
.
Tot plegat, per, sense oblidar els riscos de deixar descriure a m
19
, i daltres perills que pot
comportar la revoluci tecnolgica actual. Tal i com assenyala Marc Prensky, escriptor artfex
del concepte nadius digitals, la tecnologia cada vegada s millor per ensenyar continguts, per
per transmetre valors com el respecte, lempatia, motivaci i passi es requereix dun hum
20
.
Es tracta de pensar un nou model descola amb presncia de la tecnologia sense oblidar que la
millor tecnologia sn els petons i les abraades
21
.

6. UNA MULTI-ESCOLA - Collaborativa, social, multigeneracional, inclusiva
En consecuencia, el proceso educativo ha de ser visto como nico, como una ilacin en la
cual prime una comprensin holstica del ser humano: que no trate de parcelar la educacin en
momentos particulares inconexos entre s, sino que gestione la labor educativa bajo una
concepcin que aprehenda lo humano en una perspectiva histrica, con pasado, presente y
futuro, con criterios epigenticos y de trascendencia.
22


Leducaci ha dajudar a comprendre el mn en la seva globalitat, complexitat i
multidimensionalitat per resulta curis com, per contra, lescola fragmenta les cincies i les
humanitats; la dimensi social i leconmica; la religiosa i la psicolgica, ... creant, daquesta
manera, un tot fragmentat i sense cap oportunitat duni on es divideix leducaci de casa amb
leducaci de lescola i amb leducaci de les extraescolars.

Lescola del segle XXI ha de permetre que els aprenentatges sinterrelacionin entre s per tal de
treballar amb situacions hollstiques. Les escoles han de ser collaboratives, on hi participin
tots els membres de la comunitat educativa i tamb les famlies per aprendre tots de tots;

18
Sayrach, M. (2013, mar). Model SAMR - per integrar les TIC a laula. AmicsDeLesTICs: E.
Sadako. Recuperat a http://ticasak.wordpress.com/2013/03/29/model-samr-per-integrar-les-tic-
a-laula/
19
Quijada, P. i Trillo, M. (2014, juny). Los riesgos de dejar de escribir a mano. Abc.es:
Sociedad. Recuperat a http://www.abc.es/sociedad/20140616/abci-caligrafia-escribir-mano-
ordenador-201406141916.html
20
Tiching blog. (2014, juny). Marc Prensky: Debemos descubrir la pasin de cada estudiante.
Recuperat a http://blog.tiching.com/marc-prensky-debemos-descubrir-la-pasion-de-cada-
estudiante/
21
Twitter. (2014). Recuperat a https://twitter.com/pau_nin/status/406026941113044992
22
Barrera, M.F. (19, 2006) Holstica. Tellrium: Cincia transversal, Recuperat a
http://www.telurium.net/PDF/holistica.pdf
tamb han de ser inclusores i aix es pot aconseguir, tal i com diu Gordon Porter, flexibilitzant
el currculum i no buscant que tots els alumnes assoleixin els mateixos objectius, sin procurant
que cada alumne dongui el millor dell mateix.
23
Per altra banda, tamb han de vetllar per la
intergeneracionalitat viscuda com una oportunitat per a laprenentatge i la millora contnua.
Tampoc podem oblidar que ha de ser una escola en la que es treballin i es potencin totes les
dimensions de la persona i, per tant, que es treballin totes les intelligncies mltiples per tal de
poder, a la fi, individualitzar laprenentatge: En el futuro vamos a ser capaces de individualizar,
personalizar la educacin tanto cuanto queramos
24
diu Howard Gadner.

7. UNA ESCOLA OBERTA I TRANSPARENT. UNA ESCOLA SOCIAL
El medio educativo deba organizarse de modo tal que proporcione al nio los elementos de
observacin, reflexin y adaptacin que el hombre tuvo en diversas etapas de su evolucin.
25


Lescola s un reflex de la societat i, a linrevs tamb, la societat reflecteix el que les persones
han aprs a lescola i a casa; per tant podem confirmar que lescola s un espai obert al mn i
que no podem separar el qu passa a lescola amb tot el que passa al mn.
Tot i aix, perqu encara avui el professorat sencaparra a treballar amb temtiques totalment
descontextualitzades i no sajuda del qu passa a la societat o ofereix propostes de canvi i
millora a la societat?
Creiem fonamental, i tal com defensa la pedagogia de Decroly, que les escoles han de deixar
deducar als nens per a superar unes proves, i per contra, han dajudar als infants a adaptar-se
a les situacions que presenta la societat. Volem una escola participativa i oberta a la societat, al
poble, al barri on tots els agents educatius, i el dems, participin en lescola i per a lescola
per tal de promoure uns aprenentatges molt ms reals. I no noms sn aprenentatges
unidireccionals cap als infants, sin que tamb des de lescola es poden oferir propostes,
solucions i consells per tal de millorar el barri, el poble i la societat en general. Si realment
volem promoure una ciutadania activa a les nostres escoles, aleshores les escoles hauran de
comenar a pensar en la ciutat com a entorn daprenentatge. I malgrat que els infants seran a

23
Saura, V. (2014, abril). Gordon Porter: Agafeu els recursos de lescola especial i poseu-los al
servei de la inclusi. El diari de leducaci: Fundaci Periodisme Plural. Recuperat a
http://diarieducacio.cat/gordon-porter-agafeu-els-recursos-de-lescola-especial-i-poseu-los-al-
servei-de-la-inclusio/
24
Redes (2012). De las inteligencias mltiples a la educacin personalizada. [Documental].
Madrid: RTVE. Recuperat a http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-inteligencias-
multiples-educacion-personalizada-vo/1270214/
25
Besse, J.M. (23, 2005) Decrloy. Una pedagoga racional. Mxic: Editorial Trillas
lescola durant un llarg perode, fent activitats coordinades estaran ficats en xarxes
daprenentatge exterior a lescola.

8. UNS DOCENTS ACTUALITZATS, PROMOTORS DEXPERINCIES
La funci del nou professor s conixer com simparteix laprenentatge, per estimular, a partir
dels continguts aportats per lambient i per lentorn social, les diferents intelligncies dels seus
alumnes, i fer-los aptes per resoldre problemes o, qui sap, crear productes vlids per la seva
poca i la seva cultura.
26


La tradici escolar ha dividit lensenyament en mbits didctics cada cop ms allats i
desconnectats entre si. El coneixement, per, no el trobem en parcelles, sin que est
estructurat en nodes i format per una infinita xarxa de relacions amb la qual interactuem
diriament.

El docent, com a guia, ha de saber transmetre els valors culturals de la societat i encomanar en
els infants limpossible densenyar. Hem, doncs, de permetre als infants trobar-se en situacions
que puguin resoldre de forma autnoma o collectiva, pensades en un context real, que els
asseguri una certa destresa en tots els aspectes del seu desenvolupament. Per tal daconseguir
aix, els infants han de disposar duna certa llibertat proporcionada i controlada pel mestre.
Amb aix, no delimitem els mbits dactuaci en la prctica a laire lliure. Demanem una certa
equivalncia en les prctiques educatives durant lescolaritzaci. Compaginar tots els recursos
(materials i espacials) en situacions experimentals per a linfant pot aportar beneficis en el
creixement integral daquest. Saber seleccionar quins sn els idonis per part del mestre, i
saber-los-hi proporcionar correctament ha de ser una habilitat primordial en aquest.

- Conclusions
Com ja hem exposat en la defensa del model, hem de saber dotar lescola daquest manifest de
qualitats essencials que ajudin a impulsar lavan cap a una societat del segle XXI, una societat
autolgicament educada, plena de js reflexius que cooperen per a aconseguir lutopia dun
contracte multi-social.

26
Antunes, C. (79, 2000) Estimular las Inteligencias Mltiples. Qu son, cmo se manifiestan,
cmo funcionan (ed.). Madrid; Narcea: S.A. de Ediciones.
De ben segur que en el transcurs haurem delirat, perdent-nos en aquest Aleph didees
idlliques sobre leducaci, per com hem sentit dir algun cop: abans dintentar viure millor,
intenta millorar.
Aquest manifest dun model educatiu o descola propi del segle XXI va anar prenent cos grcies
als diversos referents esmentats. Com hem explicat anteriorment, perdres en especulacions i
referents no ens far re-inventar el model, per si que pel simple fet de pensar-hi, de convertir-
nos en js reflexius, ens permetem el luxe de repensar el sistema educatiu a partir duna prvia
cerca del punt inicial.

La intervenci educativa s un procs dacci sobre altres subjectes, on es produeix una
intromissi i una alteraci de la seva realitat ambiental i personal, i on el mestre i la resta de
referents de linfant, jove i/o adult ha de saber actuar com un parallamps didees, essent capa
de transmetre les ganes eternes de conixer, de saber. Cal, per, tenir cura de com
intrometrens en el sistema educatiu sobre el qual volem actuar; donada la complexitat
daquest, i dacord amb el principi dincompatibilitat de Zadeh, cal ser prudents si volem fer
afirmacions precises i significatives alhora.

Haurem, doncs, de concebre lescola no com un espai de transmissi del coneixement, sin
com un espai de vivncia de la cultura on el coneixement s una eina fonamental per ajudar els
individus a viure aquesta cultura i a recompondre la seva estructura de pensament i de
sentiment vulgar, s a dir, demanar una transformaci radical tamb de la concepci de la
funci docent.

Davant tot aquest ventall de possibilitats de remodelaci, caldr per no caure en la paradoxa
de Teseu. Caldr tenir cura de quines peces, i en quin perode de temps, traurem o posarem en
aquest sistema complex, mantenint lessncia de leducaci, del terme llat emprat al principi.
s doncs, que amb aquest modest manifest, proposem les qualitats amb les que hem de dotar
aquest nou model educatiu dels segle XXI, per tal de donar-li a lescola el valor que es mereix:
dotar-la i capacitar-la de qualitats que ajudin a impulsar lavan cap a una societat
autolgicament educada, plena de js reflexius que cooperen per aconseguir lutopia dun
contracte multi-social. Heus aqu on exposem, doncs, la nostra idea dun nou model educatiu
propi del segle XXI.

Be the change you want to see in the world Ghandi
- Referncies bibliografques
Antunes, C. (2000). Estimular las Inteligencias Mltiples. Qu son, cmo se manifiestan, cmo
funcionan (ed.). Madrid; Narcea: S.A. de Ediciones.
lvarez, M. (2009). Lideratge compartit. Bones prctiques de direcci escolar. Madrid: Wolters
Kluwer.
Besse, J.M. (2005). Decrloy. Una pedagoga racional. Mxic: Editorial Trillas
Claparde, E. (1991). Leducaci funcional. Gonzlez-Agpito, J. (trad.). Vic: Eumo Editorial.
Castells, M. (2003). Lescola i la ciutat: el repte educatiu del Segle XXI. Institut dEducaci de
lAjuntament de Barcelona i Diputaci de Barcelona
Claus, Ph (2005) Cmo aborda la exclusin educativa la escuela francesa?. Jornadas
Exclusin Social, Exclusin Educativa. Murcia: Fundacin Caja Murcia.
Domnec, J. (2010). Elogi de leducaci lenta (3a ed.). Barcelona: Gra.
Louart, P. (1994). Gestin de los recursos humanos. Barcelona: Ed. Gestin 2000
Neill, A.S.(2003) (trad. Mons i Pujol, J.) Summerhill. Vic: Eumo Editorial
Pags, A. (2005). Limpossible densenyar. Notes per a una filosofia de la transmissi. Ars
Brevis
Prensky, M. (2011). Ensear a nativos digitales. Madrid: Ediciones SM.
Rousseau, J. (1989). Emili o de leducaci. (2a. ed.). Gispert, M. (trad.). Vic: Eumo Editorial.
Schn, D. (1998) El profesional reflexivo: cmo piensan los profesionales cuando actan.
Barcelona: Paidos Iberica.

- Webgrafia
ABC (2010). Las redes socioeducativas como estrategia para mejorar la calidad. Recuperat a
http://www.abc.com.py/edicion-impresa/locales/las-redes-socioeducativas-como-estrategia-
para-mejorar-la-calidad-180794.html
Barrera, M.F. (2006). Holstica. Tellrium: Cincia transversal, Recuperat a
http://www.telurium.net/PDF/holistica.pdf
vole, J. (2014, juny). Maestros. El Peridico: Opinin. Recuperat a
http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/maestros-3322226
Girona, L. (2014, abril). Com captar latenci dels estudiants a laula i aconseguir que facin els
deures. Ladislau Girona. Recuperat a http://www.laugirona.cat/2014/04/com-captar-latencio-
dels-estudiants-laula-aconseguir-que-facin-els-deures.html
Girona, L. (2014, juny). Eines pel lideratge i la cultura a les organitzacions. Ladislau Girona.
Recuperat a http://www.laugirona.cat/2014/06/eines-pel-lideratge-la-cultura-les-
organitzacions.html
Jou, D. (2006, novembre/desembre). El professor: Cinc poemes sobre lensenyament. Revista
de Girona, 239. Recuperat a
http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/download/96392/151180
Molina, L. (2014, febrer). Formar per a la vida. El treball globalitzat. El diari de leducaci:
Fundaci Periodisme Plural. Recuperat a http://diarieducacio.cat/blogs/bofill/2014/02/14/formar-
per-a-la-vida-el-treball-globalitzat/
Quijada, P. i Trillo, M. (2014, juny). Los riesgos de dejar de escribir a mano. Abc.es: Sociedad.
Recuperat a http://www.abc.es/sociedad/20140616/abci-caligrafia-escribir-mano-ordenador-
201406141916.html
Redes (2012). De las inteligencias mltiples a la educacin personalizada. [Documental].
Madrid: RTVE. Recuperat a http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-inteligencias-
multiples-educacion-personalizada-vo/1270214/
Rib, M. (2014, gener). Escoltar s una tcnica intil pel que fa a laprenentatge Sebastin
Barajas. Edu21. Recuperat a http://www.edu21.cat/ca/continguts/943.
Saura, V. (2014, abril). Gordon Porter: Agafeu els recursos de lescola especial i poseu-los al
servei de la inclusi. El diari de leducaci: Fundaci Periodisme Plural. Recuperat a
http://diarieducacio.cat/gordon-porter-agafeu-els-recursos-de-lescola-especial-i-poseu-los-al-
servei-de-la-inclusio/
Sayrach, M. (2013, mar). Model SAMR - per integrar les TIC a laula. AmicsDeLesTICs: E.
Sadako. Recuperat a http://ticasak.wordpress.com/2013/03/29/model-samr-per-integrar-les-tic-
a-laula/
Tiching blog. (2014, juny). Marc Prensky: Debemos descubrir la pasin de cada estudiante.
Recuperat a http://blog.tiching.com/marc-prensky-debemos-descubrir-la-pasion-de-cada-
estudiante/
Twitter. (2014). Recuperat a https://twitter.com/pau_nin/status/406022201469857792
Twitter. (2014). Recuperat a https://twitter.com/pau_nin/status/406026941113044992