32

7. Els prats submarins i el territori

El litoral s un terreny pblic, s a dir, que pertany a la societat
sencera, que tothom en pot fer s. El problema sorgeix quan, en
un indret determinat, shi poden donar molts usos diferents,
sovint poc compatibles entre ells. Qu passa si una part de la gent vol anar a la platja per pren-
dre el sol o banyar-se mentre una altra part desitja construir-hi un port? Com resoldre aquest
conflicte dinteressos? Daltra banda, s cada cop ms evident que qualsevol aprofitament que
es faci del litoral ha de ser respectus amb la natura i lha de conservar.
La veritat s que no s gens fcil fer tot aix alhora; la soluci ha de procurar compaginar, fins
all on sigui possible, les diverses alternatives. Abans de res s, doncs, necessria una bona
planificaci.
El concepte
Imagineu-vos que ens remuntem a lany 1950, abans que es produ-
s larribada del gran desenvolupament turstic del litoral catal. Si ho
preferiu, per, podeu situar-vos en el present i desplaar-vos imagi-
nriament a qualsevol indret de la riba mediterrnia on aquest desenvolupament encara no sha
donat (per exemple Crsega, una bona part de les illes gregues o les costes de Turquia).
Et proposem que, amb la collaboraci dels vostres companys de classe, repartits en grups,
decideixis quin hauria de ser el desenvolupament daquest indret ideal, procurant satisfer les
aspiracions dels diferents sectors de la societat: enginyers i constructors, pescadors, banyis-
tes i navegants. La soluci hauria dincloure alhora, per descomptat, la conservaci dels prats
submarins de posidnia.
A continuaci, es presenten tres alternatives o escenaris possibles de desenvolupament i orde-
naci del territori. Valoreu i discutiu plegats els avantatges i desavantatges de cadascun. Amb
les conclusions que nextraieu, planifiqueu un quart escenari on la distribuci dels diversos ele-
ments sigui ptima. Podeu triar la millor soluci per a cada element dentre les tres que us ofe-
rim o plantejar-ne de noves.
Lactivitat
Els excessos urbanstics i la mala
pl ani fi caci comporten sovi nt l a
massificaci de la costa, ms enll
dels lmits que pot sostenir el medi.
Ara tens loportunitat de posar-hi
remei .
33
7. Els prats submarins i el territori
Adjuntem tamb una llegenda amb els criteris bsics que shaurien de tenir en compte en la
installaci i localitzaci de cada element.
Prat submar de posi dni a
Ai guamol l l i toral L mi t de t erme muni ci pal
Port: els ports sn desitjats per pescadors i navegants que hi troben recer i per engin-
yers i constructors que es guanyen la vida fent-los; a ms, acostumen a tenir associa-
da una rea recreativa amb bars, discoteques, restaurants i botigues. Sn, per tant, una
important font dingressos. Daltra banda, resulten perjudicials per a la posidnia si es
construeixen al damunt dels prats i representen un obstacle per al corrent de deriva lito-
ral, ja que interrompen la lliure circulaci de sorra. Com a conseqncia, les platges
situades a llevant dels ports (dall on ve el corrent) experimenten un creixement en
detriment de les platges situades a ponent que pateixen una forta erosi.
Apartaments: els apartaments sn desitjats per la gent del poble propietria dels
terrenys, per botiguers, turistes, arquitectes, enginyers i constructors. Tanmateix, acos-
tumen a tenir un fort impacte en el paisatge sobretot quan es construeixen a primera
lnia de la costa i duen associades altres infrastructures com accessos per carreteres,
ports i emissaris que aboquen les aiges residuals al mar. Una alternativa menys impac-
tant consisteix a construir al voltant dels nuclis urbans, en lloc de crear nuclis allats.
Accessos: les carreteres sn necessries per connectar els nuclis de poblacions
entre ells o amb les zones dapartaments. Tamb poden, per, tenir un negatiu
impacte paisatgstic en travessar rees naturals molt sensibles i facilitar laccs a
platges i cales allades. Per tant, faciliten laugment de la freqentaci humana, cosa
que comporta un major risc dincendis, degradaci del medi, erosi i contaminaci.
Per contra, els camins de ronda, que ressegueixen la costa, noms sn transitables a
peu; daquesta manera redueixen la massificaci i sovint permeten, alhora, recuperar
antics camins abandonats.
Carret era Cam Cam de ronda
Prat submar de Cymodocea
34
7. Els prats submarins i el territori
Espai protegit: les activitats a linterior dels espais protegits estan normalment fora
restringides (s prohibida la pesca, la caa, el fondeig, el trnsit a grans velocitats, la
immersi lliure i de vegades fins i tot laccs). Per aquest motiu hi ha gent que shi
oposa. No obstant aix, les reserves, els parcs naturals, nacionals, etc. sn essencials
per a la conservaci de la biodiversitat i esdevenen els darrers refugis per a la fauna i la
flora amenaada.
Granges pisccoles: les granges pisccoles, on es crien generalment dorades i lloba-
rros, sn desitjades pels pescadors que les installen en indrets arrecerats dels tempo-
rals. Daltra banda, el pinso de sobres que els peixos no consumeixen, juntament amb
els seus excrements, sacumula al fons sota les gbies, perjudicant greument els eco-
sistemes bentnics en general i els prats submarins en particular. A ms, constitueixen
un obstacle per a la navegaci.
Pesca de la tellerina: la tellerina s una petxina molt apreciada comercialment que
viu enterrada sota la sorra a poca fondria i prop del litoral; es pesca arrossegant pel
fons una mena de gbia amb dents anomenada rascle. Sovint, per, la tellerina viu entre
els prats de gram mar (Cymodocea). Al seu torn, aquest tipus de pesca pot interferir
amb les zones de bany i la navegaci.
Pesca de rssec: la pesca de rssec noms s permesa a fondries superiors als 50
metres. Daquesta manera sevita que les xarxes sarrosseguin per damunt dels prats
submarins i arrenquin les plantes (recordeu que la profunditat mxima on creix la posi-
dnia al nostre litoral s duns 25 metres). Alguns pescadors, per, sapropen al litoral,
especialment quan fa mal temps o no troben peix, i arrosseguen per damunt dels prats
submarins.
Emissari daiges residuals: els emissaris sn tubs necessaris per on saboquen al
mar les aiges residuals que han estat prviament tractades a les estacions depurado-
res. En tot cas, quan ms allunyat estigui lextrem de lemissari de les platges i dels
prats submarins, millor.
35
7. Els prats submarins i el territori
Fondeig lliure: les zones de fondeig lliure sn indrets poc profunds i ms o menys pro-
tegits de mar obert on els navegants aturen les seves embarcacions i hi llencen lnco-
ra. Tanmateix acostumen a coincidir amb les rees on es troben els prats submarins de
posidnia. Les ncores actuen com aixades que llauren el fons i arrenquen les plantes.
A ms, el fondeig lliure pot representar una font de conflictes en compartir espai amb
les zones de bany i/o de pesca artesanal.
Fondeig regulat: per evitar els problemes del fondeig lliure, es poden installar boies
fixades al fons mitjanant un mecanisme que no malmet la posidnia. Les embarcacions
que desitgin aturar-se prop de la costa noms ho poden fer utilitzant aquestes boies.
Cal, per, evitar les interferncies amb altres activitats que es desenvolupin al litoral
(bany, pesca artesanal i navegaci).
Lespai litoral s una mena de membrana que acumula bona part de les interacions entre els humans i el
mar. La defensa dels interessos dels diferents sectors i la conservaci dun medi de qualitat noms hi s
possible amb una gesti acurada.
36
7. Els prats submarins i el territori
Escenari 1
Escenari 2
37
7. Els prats submarins i el territori
Escenari 3
Escenari 0