Introducci

Principi i final del franquisme.

Resistncia i lluita
Joan Cams
Historiador
En el context de la commemoraci dels quaranta anys de les associacions de vens,
hem volgut incloure en aquest Quaderns dEstudi, nmero 23, dos articles emmarcats
en el temps del franquisme a lHospitalet, un perode iniciat el 17 de juliol de 1936 al
nord dfrica. El que fou una sublevaci militar don lloc a una guerra civil entre els de-
fensors de la legalitat republicana i els que consideraren que shavia de salvar Espanya
en nom de la unitat de la ptria i dels valors tradicionals de lEspanya dels reis catlics.
Els dos articles daquest quadern son deutors dels ajuts per a la investigaci rebuts
del Memorial Democrtic. Bombardeigs i refugis s el resultat duna beca dinvesti-
gaci promoguda per lArxiu Municipal de la Ciutat lany 2008 i Presos i preses 1969-
1976 formava part del projecte dinvestigaci collectiva LHospitalet sota el
franquisme que durant anys ha rebut el suport econmic del Memorial Democrtic.
El primer article, de Josep Ribas, Bombardeigs i refugis ens situa en el temps de gue-
rra, quan a lHospitalet es deixaren sentir els efectes de la repressi a la ciutat. El temps
de la guerra civil a lHospitalet fou viscut com un procs revolucionari liderat per la CNT-
FAI amb profundes contradiccions amb els republicans que fins aleshores havien dirigit
lajuntament. Josep Ribas ens aproxima al context histric per poder entendre les con-
tradiccions entre dues visions del significat daquells dies, els enfrontaments entre una
visi revolucionria optimista i una altra visi, representada sobretot per Esquerra Re-
publicana a lAjuntament, que considerava imprescindible preparar-se per als atacs
bllics feixistes. Primer fou la fam i larribada de refugiats i, ben aviat, es feren sentir
els efectes de la militarada a la ciutat amb els bombardejos. Des de desembre del 1936
la poblaci hospitalenca vivia amb la sensaci que en qualsevol moment laviaci ene-
miga podia fer acte de presncia. Ser el diumenge 25 de juliol del 1937, a la matinada,
quan es produ el bombardeig ms sagnant amb 18 vctimes mortals. Des daquell dia
i fins al final de la guerra es repetiren els bombardejos. La resposta a la rereguarda va
ser la creaci de refugis antiaeris, alguns dels quals estan documentats, ja que foren
planificats per la Junta de Defensa Passiva, daltres fets pels mateixos vens i dels quals
tenim el testimoni al subsl de la ciutat i a la memria collectiva.
7
La investigaci de Josep Ribas ens endinsa en les condicions en les quals es port a
terme aquesta resposta a lamenaa de laviaci, els savoies, els junkers i els heinkel
de laviaci italiana i de la legi Condor alemanya que bombardejaren fins al dia 24
de gener del 1939.
El dia 26 de gener entraven les tropes franquistes a lHospitalet, lltima reuni de la
comissi de govern de lajuntament republic, sota la presidncia de lalcalde repu-
blic Vicens Fort Sancho, shavia celebrat el 19 de gener de 1939. Els dies immediats
a lentrada de les tropes nacionals, el secretari municipal, el Sr. Coca, fa constar :
Con motivo de los hechos realizados en esta ciudad, ante la proximidad de su li-
beracin por las fuerzas Nacionales y durante la ocupacin de la misma, no se han
celebrado sesiones de la Comisin Permanente debido a la huida de los miembros
que la componian. Hospitalet a 3 de febrero 1939. Tercer ao triunfal.
Aquest mateix dia es constitua el primer consistori municipal del nou regim.
Segons podem llegir en el llibre dactes del plenari municipal, el dia 3 de febrer es va
constituir la Comissi gestora municipal:
Se reune la Comisin gestora provisional en sesin de constitucin, bajo la pre-
sidencia del alcalde D. Jos W. Marn Lpez y con asistencia de todos los dems
integrantes de la misma, concejales, Sr. Enrique Jonama Darmantella, Fco. Cam-
precis Melich, Antonio Barba Tubau, Jos Estany Pina y Gonzalo Pons Forns.
Lacta de designaci de la comissi gestora estava signada per Manuel Elosegui del
cos jurdic militar en nom del general en cap del cos de lexrcit marroqu i deia:
En Hospitalet de Llobregat, partido judicial de Sant Feliu de Llobregat, provincia
de Barcelona, a 3 de febrero de 1939, III ao triunfal.
Presentes los mencionados seores juran por su honor desempear fielmente sus
respectivas funciones con celo, austeridad, y energa, inspirndose en las normas
de la Espaa nacional y del Generalsimo Franco, nuestro glorioso caudillo.
La primera sessi de la nova corporaci es celebrava el dia 10 de febrer i els acords
evidenciaven la nova situaci poltica: subvenci a la Falange; formaci de las Juven-
tudes de Falange; suport a l'Auxilio Social, a ms dimposar crucifixos a les escoles,
banderes nacionals i canviar els noms dels carrers. Acabava amb aquestes paraules:
Felicitacin al Generalsimo por la total y absoluta liberacin de Catalua y in-
corporacin al glorioso movimiento nacional.
1
Siniciava la llarga dictadura militar, el que sha anomenat primer franquisme fou un
regim feixista inspirat en el nacionalsocialisme alemany i algunes de les seves carac-
terstiques definitries, com fou el nacionalcatolicisme, sha mantingut ms enll del
temps de la dictadura. Una altra caracterstica que sinici en aquell moment i perdur
fins lany 1977 fou la repressi permanent contra els venuts.
8
1
Llibre dActes 2, 3 i 10 de febrer de 1939.
9
El 9 de febrer de 1939 la llei de Responsabilidades polticas definia com a finalitat li-
quidar las culpas... contraidas por quienes contribuyeron... a forjar la subversin roja.
El nou ordre establert considerava la Repblica causa de tots els mals i els republicans
culpables de guerra, per la qual cosa, qualsevol persona podia ser acusada per haver
participat en la vida poltica i social des doctubre de 1934, segons la llei de Represin
de la masoneria y el comunismo d1 de mar de 1940. Sarriben a justificar els homi-
cidis fets en nom del Glorioso Movimiento tamb en temps de la Repblica.
2
Els seus objectius i atribucions seran assumides pel Tribunal dOrden Pblico (el TOP)
instaurat el desembre de lany 1963.
No tenim encara dades prou representatives del nombre de vens i venes de la ciu-
tat que hagueren dexiliar-se, si b unes xifres aproximades estarien entre 450 i 500
persones hospitalenques. S que coneixem els que tingueren un paper poltic ms
destacat, com els alcaldes dERC Ramon Frontera i Bosch i Francesc Martnez Alves,
i els regidors Carles Mart Feced, Ramon Moral, Laure Lorca, Mari Asn o Gaiet Ri-
poll del PSUC i dirigents de la CNT com Josep Xena, Josep Peyrats, Josep Abella, Ddac
Lpez, Francesc Pedra, els germans Cano, Severino Campos i tota la famlia Ocaa de
lescola Racionalista de la Torrassa.
Dels que marxaren cap a lexili, molts combateren a la segona guerra mundial i al-
menys cinquanta-quatre acabaren als camps de concentraci i dextermini nazis, en
sobrevisqueren vint-i-un, com van explicar Enric Gil i Josep Ribas (2007). Entre 1939
i 1943 foren afusellats vint-i-quatre vens de lHospitalet: vint-i-dos al Camp de la
Bota, un a Tarragona i un a Girona, segons Jordi Canovas (2007).
3
Com sabem, a ms de les depuracions de funcionaris, mestres i treballadors, la forma
repressiva constant al llarg de tot el franquisme fou la instauraci dun rgim de por
que perdur en intensitats diferents fins al final del franquisme.
Les noves autoritats consideraven Catalunya com territori conquerit que shavia de re-
espanyolitzar i aix implicava la supressi de la llengua catalana en la vida oficial i p-
blica. Detenci, pres preventiva, judici i condemna fou la constant ms evident de
la repressi franquista. La majoria dels hospitalencs anaren a la pres Model i a la de
la Trinitat, per tamb a altres centres penitenciaris i destacaments penals repartits
per tota la geografia espanyola. Podem suposar que lany 1943 hi havia ms de 500
vens i venes de lHospitalet a les presons (Santacana 1994) i la por estesa entre tota
la poblaci. Els informes fets per lajuntament o la falange necessitaven la compli-
citat daltres ciutadans, vens de lescala, botiguers, etc. En resum, una tercera part
de la poblaci del 1939 va estar implicada, com a acusada o com a informant sobre
2
Vegeu PAGS, Pelai. Franquisme i repressi: la repressi franquista als pasos catalans (1939-
1975). Universitat de Valncia 2004, pg. 81.
3
Tant les xifres dhospitalencs afusellats com les dhospitalencs en els camps nazis, publicades
a LHospitalet lloc de memria. CELH 2007, han tingut posteriorment algunes variacions a causa
de la continutat de les investigacions dels mateixos autors.
algun ve o vena, com fou el cas del regidor dERC Josep Bassas Puiggrs, ve de la
plaa Espanyola i denunciat el mar de 1939 per una vena, ell i la seva dona, Bien-
venida Lus, ingressaren a la pres i inicialment foren condemnats a mort. La delaci
ens mostra el regim de terror en el qual vivia la poblaci.
4
Almenys fins al 1943 la por era permanent des de la detenci, les tortures no es li-
mitaven a comissaria, tamb a la pres, podien ser cridats a diligncies, la qual cosa
significava novament tortures, a ms de la por permanent a les execucions.
Si ms no, al llarg de tot el franquisme el pas per comissaria sempre fou viscut com
de mxim pnic. A la Prefectura de Policia de Via Laietana destacaven per la seva
brutalitat, especialment els comissaris Polo, Quintela i els germans Antonio i Vicente
Creix (Antoni Batista 1997).
Hores dara s ja important la bibliografia sobre el pas per la comissaria i la pres en
aquest primer franquisme, com Notcia de la negra nit (1939-1959)
5
aix com els tes-
timonis de vens de lHospitalet o de gent vinculada a lHospitalet com els testimonis
de Jaume Fortuny (1984) i Manuel Cruells (1977) o dAvelino Agudo, Felipe Cruz,
Josep Cutillas, Carmen Diaz, Antonio Dubizn, Francisco Garca, Lus Moreno, Jos
Muoz, Francesca Noes, Francesc Pedra i Victoriano Ramos.
6
Les tortures a la comissaria de Via Laietana han estat especialment explicades, entre
altres per Tomassa Cuevas o Miquel Nez.
7
Reprodum el testimoni dAngel Rozas,
de lany 1958, per la seva especial vinculaci amb lHospitalet i, en concret, amb Fe-
lipe Cruz i Felip Gmez, militants del PSUC aquells anys.
Va ser la detenci ms dura. Em van torturar molt. Vaig ser ms de 20 dies a Pre-
fectura, al ritme duna o dues pallisses diries. Em venien a buscar a partir de la
mitja nit, a la una o les dues, em duien a baix, obrien larmari que ocupava tot un
pany de paret i all hi havia tot tipus deines de tortura. Sovint feien servir el ver-
gazo de toro, una verga dissecada coberta de filferro enrotllat i enfundada en cuir.
Feia un mal terrible. Era molt flexible, sadaptava a cada corba del teu cos i ta-
rrencava la pell. I quan acabaven, et duien a la dutxa, et fotien un cubell daigua
freda, i de nou a la cel.la... Sis mesos desprs de ser a la pres encara tenia les
costelles, lesquena, les cames, les cuixes... de tots els colors.
8
10
4
Testimoni de Marta Pallars i Bassas i Montserrat Vidal i Bassas el 7 de maig de 2003.
5
Notcia de la negra nit. Vides i veus a les presons franquistes (1939-1959). Associaci cata-
lana dexpresos poltics. Ed. Diputaci de Barcelona 2001. Un dels testimonis s Llus Mart
Bielsa, relacionat amb Noes del primer nucli del PSUC de lHospitalet.
6
Tots ells empresonats abans sota la legislaci del primer franquisme. Vegeu els seus testimonis
a LHospitalet lloc de memria. Ed. CELH. 2007.
7
CUEVAS, Tomasa: Crcel de mujeres. Ed. Siroco, 1985, pg. 239-240. NEZ, Miguel. La revo-
lucin y el deseo. Ed. Cahoba 2008, especialment les pgines 203-206.
8
MARTN RAMOS J. L., PERNAU G. Les veus de la pres. Ed. La Campana (2003), pg. 320. Quan
els estem revisant ens comuniquen la mort dngel Rozas: 1 de juny de 2010.
11
Desprs del pas per comissaria, la pres era com una alliberaci. Tots els testimonis
ho confirmen, fins i tot quan shan passat molts anys a la pres, com el cas de Miquel
Nez, a les seves memries, La revolucin y el deseo (2008), on explica els 14 anys
que pass a les presons, en tres llargues estades, o el testimoni de Marcos Ana, a De-
cidme como es un rbol (2008), on reviu la seva detenci i tortures i els seus llar-
gussims vint-i-tres anys empresonat, entre 1939 i 1961.
Desprs de lafusellament de Julin Grimau i les protestes internacionals, el rgim
franquista buscava millorar la imatge exterior, canviant la jurisdicci militar per la civil,
substituint el Tribunal Especial de Repressi de la Maoneria i del Comunisme pel Tri-
bunal dOrdre Pblic (TOP), desembre de 1963. El TOP va estar vigent durant 14 anys,
fins al gener de 1977, i milers de ciutadans en foren condemnats. Cal recordar que
quan lacusaci era de lluita armada, actuaven els tribunals militars, causa sumars-
sima en consells de guerra, que es mantingueren durant tot aquest temps, on se se-
guiren aplicant les penes de mort fins a les viglies de la mort del dictador. Daltra
banda, els estats dexcepci deixaven sense cap garantia els detinguts i la repressi
policial sincrementava.
Com diu Pelai Pags (2004, pg. 29), fins al 1959 shavia viscut en permanent estat
excepci, si b explcitament noms se nhavien declarat dos, el de 1952 i el de 1958.
Els anys seixanta siniciaren amb lestat dexcepci de 1962, primer per les vagues
dAstries i al juny ampliat a tot el territori com a resposta al contubernio de Munic;
els anys 1967 i 1968 els estats dexcepci es limitaren al Pas Basc.
Els anys finals del franquisme, el sistema es descomponia, malgrat aparentar que tot
estava atado y bien atado i els governs del bnquer de Carrero Blanco i Arias Na-
varro poc podien fer davant les mobilitzacions obreres que des dels seixantes impul-
saven CCOO, les mobilitzacions dels estudiants des del SDEUB, a les quals safegirien
les de les associacions de vens i lAssemblea de Catalunya.
En relaci amb la memria democrtica de lHospitalet, els testimonis de detenci i
empresonament jutjats pel Tribunal dOrdre Pblic, han estat recollits en el llibre
collectiu LHospitalet lloc de memria (2007), on sinclouen els testimonis dAvelino
Agudo del 1968, Felipe Cruz del 1967 i 1968, Modesto Cancio del 1970, Josep Cuti-
llas del 1967, Matias Castells del 1971, Pura Fernndez del 1967 i 1968, Toms Mar-
tnez del 1976, Antonio Mayo del 1970, Gonzalo Montesinos del 1970, Jlio Morera del
1975, Josep Ribas del 69, Jos Maria Rodrguez Mesa del 1974 i 1975, Antonio Ruiz
del 1972 i Jaume Valls del 1968, 1969, 1971, 1972 i 1976.
9
Ens faltava, per, un estudi centrat en el final del franquisme que interrelacions les
persones que passaren per la pres, els advocats i advocades i les famlies, de manera
9
Altres testimonis, com els de Mara Rodrguez, Pablo Vera, Joan Montero, Bonifaci Espn, Mara
Luisa Gmez, Josep Costa, Antoni i Francesc Mart, els podeu veure a JAUMANDREU, Maurici. Olor
de plvora. Ed. PPM, 2007.
que ens permets observar i analitzar les diverses percepcions de la repressi i dels va-
lors en lluita per la democrcia. Per aquests motius, el segon article daquest Quaderns
correspon a Presos i preses de lHospitalet entre 1969 i 1976. Les entrevistes, les
transcripcions i la primera anlisi daquesta investigaci han estat realitzades per Mi-
guel ngel Montn i Maria Pau Trayner. Els protagonistes principals sn els homes i
dones que passaren per la pres, Julin Cabanillas Pozo, Jos Cortada Nusas , Gabriel
Garcia Ruiz, Francisco Javier Garcia Almirall, Aurora Gmez Cano, Remedios Gonz-
lez Medina, Tomas Marn Martnez, Clara C. Parramon Homs, Josep Ribas Vinyals,
Jaume Valls Piulachs, la majoria molt joves, estudiants de batxillerat i de la universi-
tat, treballadors de la construcci, administratius de banca, treballadors de la Seat, ta-
xistes. Advocats i advocades, Joan Lluis Jornet, Rodolf Guerra, Magda Oranich,
Assumpci Sol, Marc Palms, Joan Manel Gasch, Angelina Hurios i August Gil Ma-
tamala, que simplicaren polticament i humanament i les famlies, mares i pares, fills
i filles, companys i companyes i que, en molts casos, canviaren la seva visi de la so-
cietat incorporant-se, en nivells diferents, a la xarxa social de lantifranquisme. Uns re-
clamaven drets prohibits, daltres professionalment lluitaven per la consecuci
daquests drets democrtics i, finalment, les famlies se solidaritzaven amb les vcti-
mes de la repressi.
Si un dels elements caracterstics del franquisme fou aquest carcter repressiu, podem
dir que el final del franquisme, lanomenat tardofranquisme, la repressi sincrement.
El perode estudiat sinicia amb lestat dexcepci al gener de 1969 davant de les mo-
bilitzacions estudiantils i les vagues obreres. Novament, al desembre de 1970, davant
del consell de guerra, conegut com el judici de Burgos, el govern declara un nou estat
dexcepci a tot el territori. Els anys segents, sense aplicaci de mesures legals ex-
traordinries, la violncia policial mostra un augment de la repressi. El mateix dia de
lassassinat de Carrero Blanco, el 20 de desembre de 1973, siniciava el judici del TOP
contra els dirigents de CCOO, el judici 1001, els deu dirigents van ser condemnats a
162 anys de pres, per aix no va fer ms que esperonar loposici i incrementar les
mobilitzacions de rebuig al franquisme.
La repressi arrib al seu punt lgid al mar de 1974 amb lexecuci de Salvador Puig
Antich i la durssima llei antiterrorista lagost de 1975, que es concret en les exe-
cucions, al setembre del 1975, de dos militants dETA i tres del FRAP. El franquisme
pretenia mostrar aix la seva fortalesa, per la realitat era molt diferent: el que mos-
trava era la seva debilitat.
Des de principis dels setanta la societat catalana havia iniciat un procs de xarxes so-
cials clarament antifranquistes que es concretaren en la formaci de lAssemblea De-
mocrtica de Catalunya i lacci sociopoltica de les associacions de vens al barris i
de la lluita sindical en el sector productiu. Entre la mort de Franco i les primeres elec-
cions democrtiques del 15 de juny de 1977 es repetiren les mobilitzacions ciutada-
nes als barris encapalades per les associacions de vens i on confluen altres
plataformes reivindicatives com les de mestres i pares i mares a lentorn de les ne-
cessitats escolars, les dones, jubilats, esplais... amplis sectors de la poblaci es mo-
12
13
bilitzaren reivindicant els drets bsics collectius seguint, dalguna manera, el model
de les comissions obreres.
10
La mort del dictador mantingu Carlos Arias Navarro com a president de govern, co-
negut com el carnicero de Mlaga per la seva actuaci com a fiscal en els consells
de guerra daquella ciutat durant la Guerra Civil i primers anys de la postguerra, on
fou responsable de moltes execucions.
Lorganitzaci ms o menys pblica de loposici antifranquista amb la Plata-Junta de-
mocrtica, les mobilitzacions cada cop ms generalitzades a tot lEstat mostraven la
prdua de la por. Les manifestacions de febrer i mar de 1976 evidenciaven la inca-
pacitat de portar a terme el projecte rias Navarro de lespritu del 12 de febrero.
La seva substituci, al juliol del 1976, per Adolfo Surez iniciava un cam entre reforma
i ruptura, i mentre loposici seguia reclamant la repblica es produa el referndum
per la reforma poltica al desembre de 1976. Les mplies mobilitzacions per la demo-
crcia, els assassinats dAtocha, les negociacions amb lexrcit, amb els Procuradores
a Cortes i amb loposici donaren lloc a un procs de pactes que es concret en les
eleccions del 15 de juny de 1977 i la Llei damnistia del 15 doctubre del 1977.
Bibliografa
Actes del plenari municipal 2, 3 i 10 de febrer de 1939. Arxiu histric de lHospitalet
de Llobregat
BATISTA, Antoni. La brigada social. Ed. La Magrana 1997.
CUEVAS, Tomasa. Crcel de mujeres. Ed. Siroco, 1985.
CRUELLS, Manuel. Escrits a la pres de Barcelona (1944-1945). Ed. Galba 1977.
D. A. LHospitalet lloc de memria. Exili, deportaci, repressi i lluita antifranquista.
Ed. Centre dEstudis de lHospitalet. 2007.
D. A. Notcia de la negra nit. Vides i veus a les presons franquistes (1939-1959). As-
sociaci catalana dexpressos poltics. Ed. Diputaci de Barcelona 2001.
FORTUNY, Jaume. Tornarem a morir? Memries dun comissari poltic que intent lalli-
berament del president Companys. Ed. Prtic. 1984.
10
Per tenir una visi global del que signifiquen les mobilitzacions de finals del franquisme a
lHospitalet i en concret el paper de les associacions de vens, vegeu: PARRAMON, Clara i CAMS,
Joan. Crisi del franquisme, associacionisme i moviment ciutad a lHospitalet de Llobregat a
Franquisme i transici democrtica a les terres de parla catalana, Actes del 2n Congrs de la
CCEPC. Ed. Coordinadora de Centres dEstudis
JAUMANDREU, Maurici. Olor de plvora. Onze testimonis de la lluita antifranquista. Ed.
PPM, 2007.
MARCOS, Ana. Decidme como es un rbol. Ed. Umbriel-Tabla rasa 2008.
MARTN RAMOS, J. L., PERNAU, G. Les veus de la pres. Ed. La Campana. 2003.
NEZ, Miguel. La revolucin y el deseo. Ed. Cahoba 2008.
PARRAMON, Clara i CAMS, Joan. Crisi del franquisme, associacionisme i moviment ciu-
tad a lHospitalet de Llobregat a Franquisme i transici democrtica a les terres de
parla catalana, Actes del 2n Congrs de la CCEPC. Ed. Coordinadora de Centres dEs-
tudis de Parla Catalana 2001.
PAGS, Pelai. Franquisme i repressi: la repressi franquista als pasos catalans (1939-
1975). Universitat de Valncia 2004.
SANTACANA, Carles. Victoriosos i derrotats. El franquisme a lHospitalet 1939-1951. Ed.
Centre destudis de lHospitalet-Abadia de Montserrat. 1994.
14