Catalunya

1
Catalunya
Catalunya
Catalonha
(En detall) (En detall)
Localitzaci
Dades indicadores:
Estat
NUTS
Espanya
ES51 (regi est)
Capital Barcelona
Gentilici Catal, catalana
SuperfcieTotal
% Espanya
Posici 6a
31895 km
6,3%
Longituds Costa 580 km.
PoblaciTotal (2012)
% Espanya
Densitat
Posici 2a
7.570.908 hab.
16,0%
237,37 hab/km
Coordenades
4149N, 0128E
[1]
Coord.: 4149N, 0128E
[1]
NacionalitatOrigen
Principat
Espanya
Estatut d'Autonomia
S. X (Comtats Catalans)
988 (de facto)
1716 (Nova Planta)
1833 (divisi prov.)
2006
Diada nacional 11 de setembre
Catalunya
2
OrganitzaciOrg.
territorial
Forma de govern
President autonmic:
President parlament:
Representaci
Parlament de Catalunya
Corts Generals
Congrs
Senat
Provncies i comarques
Generalitat (parlamentarista)
Artur Mas (CiU)
Nria de Gispert (CiU)
135 diputats
47 diputats
23 senadors
ISO 3166-2 CT
Himne Els Segadors
Web
www.catalunya.cat
[2]
Catalunya (Catalonha en occit) s un pas europeu de la Mediterrnia occidental constitut com a comunitat
autnoma d'Espanya. s situat a la costa nord-est de la pennsula Ibrica limitant al nord amb Andorra i Frana, a
l'oest amb Arag, al sud amb el Pas Valenci i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya s la part ms extensa del
territori histric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o els Pasos
Catalans. Per diferenciar-la del territori histric, sovint es denomina comunitat autnoma de Catalunya. Amb un
estimat de 7.546.522 d'habitants del 2013, s la segona comunitat autnoma ms poblada d'Espanya, i agrupa el
51,55% de la poblaci total de les comunitats on el catal s llengua prpia.
Catalunya va ser una possessi de l'imperi Rom que va passar a mans dels gots i els alans el segle V. Els
musulmans la van conquerir el 712, per en van ser expulsats de la riba nord del Llobregat a finals del mateix segle i
el comenament del segent amb el suport de Carlemany. Amb el temps, els comtes francs van convertir Catalunya
en un domini independent
[3]
i es van confederar el 1137 amb la Corona d'Arag, acabant la conquesta dels territoris
musulmans de Catalunya el 1154.
[4]
La Corona d'Arag es va unir a la Corona de Castella el 1476 i va conservar les
seves institucions autnomes de govern fins a l'acabament de la Guerra de Successi Espanyola el 1714, uns anys
desprs del seu desmembrament per la cessi al Regne de Frana del comtat del Rossell i part del de la Cerdanya.
El 1978, va recuperar autonomia i es va constituir com a comunitat autnoma del Regne d'Espanya.
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya
com a naci d'una manera mpliament majoritria en el Prembul de l'Estatut d'autonomia. Tanmateix, la Constituci
espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.
En l'actualitat, Catalunya s una de les comunitats ms riques i prsperes d'Espanya. La capital s Barcelona.
[5]
La
poblaci de Catalunya el 2012 7.570.908 d'habitants,
[6]
en un total de 947 municipis. Dos teros de la poblaci viuen
a la regi metropolitana de Barcelona.
Toponmia
El nom de Catalunya, com a tal, es va comenar a utilitzar a mitjan segle XII per designar el conjunt de comtats que
formaven la Marca Hispnica que es van desvincular, gradualment, de la tutela franca fins a esdevenir sobirans.
L'origen del mot, Catalunya, encara s incert i obert a interpretacions. Una teoria s que es deriva de "terra de
castells",
[7]
i que hagi evolucionat del terme castl, el governador d'un castell.
[8][9]
D'acord amb aquesta teoria, el
terme castell en seria homleg. Una altra teoria suggereix que Catalunya prov de "Gotholndia" s a dir la terra
dels gots; de fet, els francs sovint anomenaven el territori catal (o fins i tot, la pennsula Ibrica) com a Gtia.
Talunya o Taluniya fou una localitat musulmana a la regi d'Ath-Thaghr al-Al prxima a Lleida. s esmentada per
l'historiador i gegraf musulm Al-Udhr (1002 ~1085) en la seva obra Tarsi al-akhbr. Segons aquest, estava
situada a meitat de cam entre Lleida i Osca, fet que fa que molts experts la identifiquin amb Monts. El nom atorga
al poblat un origen ibric. Durant l'poca sarrana dispos d'una fortificaci o castell (kalat en rab), que don kalat
Catalunya
3
Talunya o, usant la contracci ka- per referir-se a castell, ka Talunya (en catal castell de Talunya). Segons aquesta
hiptesi, els rabs anomenarien els habitants de la Marca Hispnica com els que viuen ms enll de ka Talunya.
L'origen rab, a travs d'un topnim iber, podria explicar la falta de correspondncia exacta entre el gentilici catal i
el topnim Catalunya.
Altres teories suggereixen que prov d'un mtic prncep alemany, Otger Catal, o del mot laketani, tribu que habitava
les terres del que avui sn el Valls i el Barcelons, i que per influncia italiana va evolucionar a katelans i d'aqu a
catalans.
[10]
El Principat de Catalunya s un terme jurdic (en llat principatus) que aparegu al segle XIV per indicar el territori
sota jurisdicci de les Corts Catalanes, el sobir del qual (en llat, princeps) era el rei del Casal de Barcelona, sense
ser formalment un regne sin una agrupaci de comtats amb unes lleis uniformades per les Corts. Tot i que el
territori del Principat fou posteriorment confederat amb la corona d'Arag i aquesta amb el regne de Castella, i que
una porci en va ser annexionada per Frana (en l'actualitat, territori conegut com la Catalunya del Nord), el terme
"Principat" sovint ha estat utilitzat per referir-se a les quatre provncies catalanes que conformen la comunitat
autnoma, de manera informal, fins a l'actualitat.
Histria
La histria de Catalunya, tant al nord com al sud dels Pirineus es pot dividir en les segents etapes:
Histria geolgica de Catalunya
Prehistria a Catalunya
Perode iber a Catalunya
Perode rom a Catalunya
Perode visigot a Catalunya
Edat mitjana de Catalunya
Edat moderna de Catalunya
Histria contempornia de Catalunya
Segle XX a Catalunya
Catalunya
4
El 1714 la radicalitzaci poltica catalana accentu els plantejaments
republicans. L'opscle Lealthad Catalana
[11]
publicat el 1714
sostena que a la Naci noms la representen les Corts, soles, com a
reuni dels tres braos, sense la necessria presncia del rei: Solo
las resoluciones que se toman en cortes de un reyno o provincia son
las que se atribuyen a la Nacin [...], que slo se representa en sus
braos unidos. Toda la Nacin Cathalana, junta en sus Braos,
resolvi el defenderse por el rey, en cuyo dominio estava [...]
[12]
El territori que ocupa Catalunya fou conquerit per
l'imperi Rom el 218 aC i form part de la provncia
Tarraconense; al segle V la Tarraconense fou
conquerida pels gots i form part del Regne de Toledo.
Els 712 els musulmans derrotaren els gots i ocuparen la
Tarraconense, per a finals d'aquell mateix segle en
foren expulsats de la part nord pels francs amb el suport
de Carlemany.
[]
La Gtia franca fou organitzada en
comtats, que a l'extinci de la dinastia carolngia no
renovaren el vassallatge a la nova dinastia reial franca.
El comte de Barcelona va apoderar-se de diversos
comtats i el 1137 es cas amb Peronella, filla del rei
d'Arag, constituint una uni dinstica entre ambds
llinatges. Alfons el Cast, el primer a ser rei d'Arag i
comte de Barcelona, unific polticament l'heterogeni
grup de comtats catalans que estaven sota la jurisdicci
mitjanant tres documents de carcter legislatiu, jurdic
i cultural: els Usatici Barchinonae (Usatges de
Barcelona), el Liber domini regis (Llibre del domini del
rei), i la Gesta Comitum Barchinonensium (Gestes dels
comtes de Barcelona), documents que configuraren
Catalunya com un estat medieval
[13]
amb un corpus
legislatiu i judicial unificat, uns referents culturals
comuns, i unes fronteres que foren definides com la
terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida (de
Salsis usque Dertusam et Ilerdam cum suis
finibus).
[14]
Administrativament Catalunya fou
articulada mitjanant una estructura jurisdiccional
d'mbit territorial, les vegueries,
[15]
al capdavant de les
quals hi havia un representant de l'autoritat reial, el
veguer. La fundaci de Catalunya com a estat es veu representada per l'aparici del terme Cathalonia en la
documentaci legal de la cancelleria del rei d'Arag, que pass de tenir la mera i vaga accepci geogrfica anterior a
esdevenir la denominaci oficial d'un espai poltic i tnic definit.
El 1319 el rei Jaume el Just consagr la Uni indissoluble d'Arag, Valncia i Catalunya, transformant la uni
dinstica en una potent federaci d'estats
[16]
anomenada Corona d'Arag
[17]
respectant les singularitats de cada
territori i desenvolupant-hi una estructura poltica equivalent i similar entre si: Parlaments, Generalitats i sistema
constitucional. La uni dinstica del Casal d'Arag amb la Dinastia Trastmara i la Dinastia dels Habsburg no alter
el sistema constitucional dels estats de la Corona d'Arag. El 1640 el projecte centralista del comte duc d'Olivares
desencaden la Guerra dels Segadors, que acab ocasionant la separaci del regne de Portugal i prdua per cessi al
Regne de Frana dels Comtats de Rossell i Cerdanya.
[]
L'entronitzaci de la Dinastia borbnica desencaden la
Guerra de Successi Espanyola a escala europea i el 1705 la vulneraci del sistema constitucional catal
desencaden un aixecament que convert el conflicte en una guerra interna entre els estats de la Monarquia Catlica.
La guerra acab amb la cessi d'estats hispnics d'Itlia, de Flandes, de Menorca i Gibraltar, i la imposici de
l'absolutisme borbnic amb els Decrets de Nova Planta.
El collapse de l'Antic rgim absolutista al llarg del segle XIX i l'establiment de rgims lliberals no supos la
recuperaci del sistema constitucional propi de Catalunya i dels altres estats de la Corona d'Arag, sin que
Catalunya
5
consagraren el Regne d'Espanya com un rgim poltic centralitzat. Al llarg del segle XX s'assajaren diferents
mtodes de descentralitzaci administrativa com la Mancomunitat de Catalunya o la Generalitat republicana, per no
fou fins a la promulgaci de la Constituci Espanyola de 1978 i l'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia quan es
consolid l'actual sistema espanyol de delegaci politicoadministrativa en les comunitats autnomes. L'Estatut
d'Autonomia de Catalunya de 2006 estatueix en el seu prembul que el Parlament de Catalunya, recollint el
sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a naci, tot i que la vigent
Constituci espanyola limita el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya al d'una nacionalitat histrica.
[]
Geografia fsica
Imatge de satllit de Catalunya
Catalunya t una superfcie aproximada de 32.000 km. Limita al nord
amb Andorra (65,3 km) i Franael Departament dels Pirineus
Orientals(315 km), a l'oest amb l'Arag (359,9 km), al sud amb el
Pas Valenci (52,9 km) i a l'est amb la Mar Mediterrnia. La seva
situaci geogrfica ha afavorit, des de temps medievals, una relaci
propera i intensa amb la resta dels pasos mediterranis i alhora amb
l'Europa continental.
Aproximadament el 28,7% del sl de Catalunya es dedica als conreus;
el 15,7% sn prats i pastures, l'1% correspon a rius; el 43,4% a boscos,
el 6,7% a rees urbanes o urbanitzables, i el 4,6% a altres activitats no
especificades.
[18]
Vegeu tamb: Llista de rius de Catalunya, Llista de platges de
Catalunya,i Llista de muntanyes de Catalunya
Topografia
Catalunya t una diversitat geogrfica molt marcada, tenint en compte la superfcie relativament petita del seu
territori. La geografia est condicionada pel litoral mediterrani, aquest, amb 580 quilmetres de costa, i les grans
unitats de relleu dels Pirineus al nord. El relleu catal presenta, a grands trets, tres unitats morofestructurals
generals:
[19]
els Pirineus: la formaci muntanyosa que connecta la pennsula Ibrica amb el territori continental europeu, i
situats al nord de Catalunya;
el Sistema Mediterrani Catal o les Serralades Costaneres Catalanes: una alternana d'elevacions i planes
paralleles a la costa mediterrnia; i
la Depressi Central Catalana: unitat estructural que configura el sector oriental de la Vall de l'Ebre.
Els Encantats, dos pics emblemtics dels Pirineus
i l'estany de Sant Maurici.
Els Pirineus catalans representen gaireb la meitat, en longitud, de tot
el Pirineu espanyol, ja que s'estn per ms de 200km. Tradicionalment
s'ha diferenciat el Pirineu Axial, el principal del Prepirineu (meridional
al territori catal) i que sn formacions muntanyoses paralleles a les
serralades principals per amb altituds menors, menys escarpades i
d'una formaci geolgica diferent. Ambdues unitats sn ms amples a
l'occident que no pas a l'orient, on es presenten els pics ms elevats.
L'elevaci ms alta de Catalunya, que es troba al nord de la comarca de
Pallars Sobir, s la Pica d'Estats amb 3.143 m, seguida del Puigpedrs
Catalunya
6
Montserrat
(2.914 m) i el Puigmal (2.910) tots dos en la frontera amb Frana. Al
Preprineu hi destaquen diverses serralades com la serralada del Cad o
la de Pedraforca.
El Sistema Mediterrani Catal t la seva base en dues serralades ms o
menys paralleles amb la costa, en una orientaci del nord-oest cap al
sud-oest. Aquestes dues serralades sn la Serralada Litoral i la
Serralada Prelitoral. La Serralada Litoral s de menor extensi i amb
altituds menors, mentre que la Serralada Prelitoral s major tant en
extensi com en altitud. Dins el sistema es troba una srie de terres
planes, les entitats majors de les quals formen la Depressi Litoral i la
Depressi Prelitoral. La Depressi Litoral se situa a l'est de la
Serralada Prelitoral cap a la costa. La Depressi Prelitoral, per contra, se situa a l'interior, entre les dues serralades, i
constitueix la base de les terres planes del Valls i el Peneds. Altres planes majors sn la Depressi de la Selva i la
Plana de l'Empord, majoritriament a les comarques de la Selva i l'Alt i el Baix Empord respectivament.
Finalment, el Sistema tamb inclou la Serralada Transversal i el Subpirineu,
[20]
que sn formacions tardanes al nord
de la Serralada Prelitoral i amb contacte amb els Pirineus i Prepirineus que originen altituds mitjanes i, en el cas de la
primera, volcans a l'rea de la Garrotxa.
La Depressi Central Catalana s una plana situada entre els Pirineus i la Serralada Prelitoral. Les comarques del sud
de la provncia de Lleida i les centrals de Barcelona ocupen aquest territori. Les terres de la Depressi se situen entre
els 200 i els 600 m d'altitud. Les planes i les aiges que descendeixen dels Pirineus han fet que el territori sigui frtil
pels camps de conreu i s'hi han construt nombrosos canals d'irrigaci.
Hidrografia
L'Ebre a Miravet
Gaireb la totalitat de Catalunya pertany a la conca mediterrnia. La
xarxa hidrogrfica catalana est integrada per dues conques
hidrogrfiques importants, la de l'Ebre i les conques internes de
Catalunya, totes desguassant al Mediterrani. A ms, hi ha la conca del
Garona que desemboca a l'oce Atlntic, per noms abasta l'1,73%
del territori catal.
La xarxa hidrogrfica es pot dividir en dos sectors, un de vessant
occidental o de l'Ebre i un de vessant oriental format per rius menors
que desemboquen al Mediterrani al llarg del litoral catal. El primer
aporta una mitjana de 18.700 hm
3
/any, mentre que la segona noms
aporta una mitjana de 2.020 hm
3
/any. La diferncia s deguda a la gran aportaci de l'Ebre, del qual el Segre s un
important tributari. A Catalunya hi ha, a ms a ms, una relativa riquesa d'aiges subterrnies, tot i que tamb
existeix la desigualtat entre comarques, atesa l'estructura geolgica complexa del territori. Als Pirineus catalans hi ha
molts estanys petits, restes de l'poca glacial. El major n's el de Banyoles.
La costa catalana s gaireb rectilnia, amb una longitud superior als 500km i amb pocs accidents geogrficsels
ms rellevants sn el cap de Creus i el golf de Roses al nord, i el delta de l'Ebre al sud. On la Serralada Litoral se
submergeix dins el mar, ho fa en dos segments, un entre l'Estartit i la poblaci de Blanes (la costa Brava) i ms al
sud, les costes de Garraf.
[21]
Catalunya
7
Clima
Catalunya gaudeix d'un clima mediterrani temperat propi de la seva latitud a l'hemisferi septentrional. Tot i aix,
atesa la seva variada topografia, hi ha una diversitat de climes i trets particulars. Les temperatures mitjanes anuals
oscillen des del 0C als Pirineus, fins als 17C a la costa del sud; les temperatures mximes poden arribar als 43C
(a les Garrigues), i les mnimes als -30C (als Pirineus).
Quant a la pluviositat, Catalunya pot dividir-se en dues regions:
la Catalunya humida, integrada pels Pirineus, els Prepirineus, el Subpirineu i alguns illots muntanyosos de la
serralada Prelitoral, on la pluviositat s superior als 700 mm anuals; i
la Catalunya seca; la resta del territori, on la pluviositat s inferior als 700 mm anuals.
La pluviositat t una tendncia equinoccial. Al mediterrani, els estius sn secs i hi ha pluges primaverals. Als
Pirineus, les precipitacions hi sn abundants durant maig i juny, i els estius, en general, sn humits.
En considerar tant les temperatures com la pluviositat, Catalunya es divideix en tres grans dominis climtics:
un de clima alp (als alts Pirineus);
un de clima atlntic (a la conca de la Garona);
i un de clima mediterrani (la resta del territori), que se subdivideix en una rea de muntanya alta i una de
muntanya baixa.
Protecci de la natura
El 1990 el govern catal va crear el Consell de Protecci de la Natura, un rgan consultiu en matria de protecci de
la natura i del paisatge, amb el propsit de conixer, estudiar, protegir i gestionar el medi natural catal. Existeixen
onze parcs naturals a Catalunya: el Parc Natural de l'Alt Pirineu, Aiguamolls de l'Empord, el Parc Natural del
Cad-Moixer, el Cap de Creus, els Ports, el Delta de l'Ebre, Parc Natural del Montseny, Montserrat, Sant Lloren
del Munt, la Serra de Montsant i la Zona volcnica de la Garrotxa; un parc nacional, Aigestortes i Estany de Sant
Maurici; una reserva natural, la Delta del Llobregat; i una reserva marina, les Illes Medes.
Poltica i govern
La Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat
La comunitat autnoma de Catalunya exerceix el seu autogovern que la
constituci espanyola li garanteix com a nacionalitat. La norma
institucional bsica de Catalunya s l'Estatut d'Autonomia. D'acord
amb aquest, l'autogovern de Catalunya s'organitza polticament en
l'administraci de la Generalitat de Catalunya. La Generalitat de
Catalunya est formada per diverses institucions de govern, entre
elles:
[22]
el Parlament de Catalunya: el poder legislatiu del govern catal; al
parlament es realitza el debat poltic i es controla i impulsa l'acci
poltica i de govern. Entre les seves potestats, el Parlament aprova
els pressupostos de la Generalitat. Est constitut per un mnim de 100 diputats i un mxim de 150, elegits per
representaci proporcional amb
Catalunya
8
Parlament de Catalunya.
El President de la Generalitat Artur Mas
llistes de partits tancades, per un termini de quatre
anys;
la Presidncia de la Generalitat, encapalada pel
president. El president s la ms alta representaci
de la Generalitat i alhora de l'Estat espanyol a
Catalunya. La seva funci s dirigir les accions del
Govern; per tant s el representat del poder executiu
de Catalunya; i
el Govern o Consell Executiu s l'rgan superior
collegiat que dirigeix l'acci poltica i
l'administraci de la Generalitat. El Govern est
presidit pel president de la Generalitat, el conseller
primer i els altres consellers. D'acord amb aquest,
les competncies principals del Govern sn en
l'mbit de l'educaci, la sanitat i la cultura. El
finanament de la Generalitat s regulat per la Llei
Orgnica de Finanament de les Comunitats
Autnomes i per l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya.
A ms d'aquestes institucions, les altres institucions de
la Generalitat sn totes les que cre el Parlament
mateix. Com a rgans de garantia i control, en
l'actualitat formen part de la Generalitat, el Sndic de
Greuges, el garant dels drets i les llibertats dels
ciutadans, la Sindicatura de Comptes de Catalunya que
controla els comptes econmics de les institucions
pbliques de Catalunya, i el Consell de Garanties
Estatutries, que vetlla per l'adequaci a l'Estatut i a la
Constituci de l'Estat espanyol de les disposicions de la
Generalitat.
La mxima instituci del poder judicial a Catalunya recau sobre el Tribunal Superior de Justcia, segons l'Estatut del
2006. Les competncies del Tribunal Superior de Justcia inclouen conixer els recursos i procediments en els
diversos ordres institucionals i tutelar els drets reconeguts per l'Estatut. En tot cas, s competent en els ordres
jurisdiccionals, civil, contencis administratiu i social, i en els altres que es puguin crear en el futur.
El Govern s part integrant de la Generalitat de Catalunya. La capital i seu del Govern s la ciutat de Barcelona. El
President de la Generalitat entre 1980 i 2003 ha estat Jordi Pujol i Soley, de Convergncia i Uni, que fou seguit per
Pasqual Maragall i Mira, del Partit dels Socialistes de Catalunya, entre el 2003 i el 2006, i per Jos Montilla
Aguilera, entre el 2006 i finals del 2010, tamb del Partit dels Socialistes de Catalunya. Desprs de les eleccions del
20 de novembre del 2010, un cop constitut el nou Parlament, el 23 de desembre va ser elegit nou president Artur
Mas i Gavarr, de CiU.
Catalunya
9
Policia de la Generalitat Mosso d'Esquadra amb
uniforme de gala.
Catalunya tamb disposa d'una policia prpia, els Mossos
d'Esquadra, la fora de policia civil ms antiga d'Europa, els orgens
de la qual es remunten al segle XVIII. Des de 1980 est sota les
ordres de la Generalitat, i des del 1994 fins al 2008 va fer un procs
de desplegament substituint a la Gurdia Civil i a la Policia Nacional,
cossos dependents directament del Ministeri de l'Interior d'Espanya.
L'Estat, per, conserva un nombre limitat d'agents a Catalunya per
exercir altres funcions especfiques: vigilncia dels ports, aeroports,
costes, fronteres, duanes, rgim general d'estrangeria, documents
d'identitat, trfic d'armes i explosius, protecci fiscal de l'Estat i
d'altres funcions que la Constituci estableix.
Tamb en l'mbit de la seguretat, existeixen en les localitats ms
importants les Policies Locals, que sn cossos policials depenent dels
Ajuntaments. En aquests moments existeixen aproximadament 200
d'aquests cossos. Cada Policia Local, tamb denominat en alguns
municipis Policia Municipal (per exemple al Vendrell) o Gurdia
Urbana(per ex. a Barcelona o Reus), s un institut armat, de
naturalesa civil amb estructura i organitzaci jerarquitzada.
Exerceixen funcions com:
Protegir a les autoritats de les corporacions locals, i vigilncia o
custdia dels seus edificis i installacions.
Ordenar, senyalitzar i dirigir el trfic en el nucli urb, d'acord amb
l'establert en les normes de circulaci.
Instruir atestats per accidents de circulaci dins del nucli urb.
Policia administrativa, quant a les ordenances, bndols i altres disposicions municipals dins de l'mbit de la seva
competncia.
Participar en les funcions de policia judicial.
La prestaci d'auxili, en els casos d'accident, catstrofe o calamitat pblica, participant, en la forma prevista en les
Lleis, en l'execuci dels plans de protecci civil.
Efectuar diligncies de prevenci i quantes actuacions tendeixin a evitar comissi d'actes delictius en el marc de
collaboraci establert en les juntes de seguretat.
Vigilar els espais pblics i collaborar amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i amb la policia de les
Comunitats Autnomes la protecci de les manifestacions i el manteniment de l'ordre en grans concentracions
humanes, quan siguin requerits per a aix.
Cooperar en la resoluci dels conflictes privats quan siguin requerits per a aix.
Catalunya
10
Els smbols nacionals
Bandera de Catalunya.
Escut de Catalunya.
Catalunya t tres smbols representatius i distintius propis anomenats
estatutriament smbols nacionals:
[23]
la bandera, l'himne i la festa
nacional.
La bandera o senyera, va sorgir de la translaci del senyal de l'escut
dels comtes de Barcelona a un teixit. Encara que no n'hi ha cap
referncia documental abans del segle XIII, s una de les banderes ms
antigues d'Europa.
[24]
La bandera catalana s una faixada amb cinc
faixes grogues i quatre de vermelles, totes del mateix gruix.
L'himne nacional de Catalunya s Els Segadors, escrit en la seva forma
actual per Emili Guanyavents el 1899. La versi musical s de
Francesc Ali de l'any 1892. Els orgens darrere l'himne es remunten a
una primitiva can nascuda arran dels fets histrics de 1640 durant la
guerra dels catalans contra el rei Felip IV, en la qual els pagesos van
protagonitzar episodis importants. s oficial per llei del Parlament des
del 25 de febrer, 1993.
La festa nacional de Catalunya es va constituir com a primera llei que
va aprovar el Parlament restaurat de Catalunya el 1980. La diada
nacional o Festa de Catalunya, se celebra l'11 de setembre, recordant la
prdua de les llibertats del mateix dia de l'any 1714, desprs del Setge
de Barcelona, i alhora l'actitud de reivindicaci i resistncia activa
enfront de l'opressi: l'esperana d'un total recobrament nacional.
Divisi territorial i administrativa
Catalunya s'organitza territorialment en provncies. L'Estatut d'Autonomia del 2006 estableix l'organitzaci
administrativa de Catalunya en tres ens locals: els municipis, les comarques i les vegueries.
Provncies
Provncies de Catalunya
Catalunya est dividida administrativament en quatre provncies,
l'rgan rector de les quals s la Diputaci.
Provncia de Barcelona
Provncia de Girona
Provncia de Lleida
Provncia de Tarragona
Les capitals de provncia sn les poblacions del mateix nom:
Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Catalunya
11
Els municipis
Mapa municipal de Catalunya
L'Estatut defineix el municipi com l'ens local bsic i el mitj essencial
de participaci de la comunitat local en els afers pblic. A ms, li
garanteix autonomia per a l'exercici de les seves competncies i la
gesti dels seus interessos respectius. Hi ha a Catalunya en l'actualitat
947 municipis. Per sota d'aquests ens locals hi ha les entitats
municipals descentralitzades, que tamb gaudeixen d'una certa
autonomia tot i dependre dels municipis respectius; actualment a
Catalunya n'hi ha un total de 58.
Els municipis amb ms habitants sn (vegeu la Llista Completa):
Posici Municipi Comarca
Poblaci
[25]
1
Barcelona
Barcelons 1.619.337
2
L'Hospitalet de Llobregat
Barcelons 258.642
3
Badalona
Barcelons 218.886
4
Terrassa
Valls Occidental 212.724
5
Sabadell
Valls Occidental 207.338
6
Lleida
Segri 140.184
7
Tarragona
Tarragons 137.387
8
Matar
El Maresme 122.905
9
Santa Coloma de Gramenet
Barcelons 120.060
10
Reus
Baix Camp 106.622
11
Girona
Girons 96.236
Les vegueries
La vegueria, una nova divisi territorial, es defineix com un mbit territorial especfic per a l'exercici del govern
intermunicipal i de cooperaci local amb personalitat jurdica prpia, i s la divisi territorial que ha adoptat la
Generalitat, d'acord a l'Estatut del 2006, per a l'organitzaci territorial dels seus serveis. Tamb gaudeix d'autonomia
per a la gesti dels seus interessos. L'administraci de les vegueries correspon als Consells de Vegueries que van
substituir les diputacions.
Catalunya
12
Les comarques
Comarques de Catalunya
Finalment, les comarques sn entitats integrades per municipis per a la
gesti de les seves competncies i serveis locals. L'actual divisi
comarcal t el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya
de 1936 en vigncia fins al 1939 quan seria suprimida pel franquisme.
El 1987 la Generalitat torn a adoptar aquesta divisi territorial i el
1988 s'hi afegiren tres noves comarques. Actualment n'hi ha 41.
L'Aran
La comarca de l'Aran disposa d'un rgim jurdic especial amb
autonomia per ordenar i gestionar els afers pblics del seu territori. La
seva instituci de govern s el Conselh Generau, format pel Sndic, el
Plen des Conselhrs e Conselhres Generaus i la Comission d'Auditors
de Comdes. El sndic hi s la ms alta representaci i l'ordinria de la
Generalitat a l'Aran. La llengua prpia de l'Aran s l'occit arans, el qual tamb s oficial a Catalunya.
Economia
Indicadors econmics
Economia
PIB (PPP) 170.450 milions
PIB per capita 24.858 (2005)
Creixement real PIB 3,6% (2007)
RNB per cpita n/a
Inflaci anual 4,1% (2005)
Taxa d'atur 6,6% (2006)
Importacions 67.748 milions
Exportacions 42.087 milions
Font: CIA Factbook
[26]
i el [27]
Catalunya s un pas de tradici industrial des del segle XIX. En l'actualitat la indstria, el turisme i els serveis sn
els principals sectors econmics de Catalunya. El creixement mitj anual del perode 1995-2004 en termes reals va
ser inferior a la mitjana espanyola. No obstant aix, el 2005 va crixer un 3,3%, el mateix percentatge que la mitjana
espanyola i per damunt la mitjana europea. Segons les mateixes fonts, Catalunya es troba a la quarta posici de la
classificaci de comunitats segons llur Producte Interior Brut per capita en paritat de poder adquisitiu i aporta el
18,8% del PIB total d'Espanya, 25,5% del sector industrial del PIB i el 17,5% del sector dels serveis.
[28]
La taxa
d'atur catalana, el 2005 era del 6,6%.
Durant el 2008, el creixement del PIB de Catalunya ha anat minvant de forma molt clara, passant del 3,6%
d'evoluci interanual durant el 2007, a 2,5% el primer trimestre i a 1,5% el segon trimestre.
Com a percentatge del total espanyol, les exportacions d'alta tecnologia de Catalunya representaren, el 2005, el
34,6%. El mateix any les importacions de Catalunya van representar el 29% del total espanyol i les exportacions el
26,8%. De les despeses per a la recerca i el desenvolupament de l'Estat, el 22,8% es van realitzar a Catalunya.
Catalunya
13
Catalunya s la primera destinaci turstica d'Espanya; el 2005 va rebre 13,2 milions de turistes entre gener i
novembre, equivalent al 25,3% de tots els turistes que van arribar a Espanya, un increment del 12,7% en un any. Les
principals destinacions turstiques de Catalunya sn la ciutat de Barcelona i les platges de Costa Brava, les platges de
Costa Barcelona des de Matar a Vilanova i la Geltr i les platges de Costa Daurada a Tarragona, aix com els
Pirineus amb 10 estacions d'esqu: Vaquira-Beret, La Molina, Espot Esqu, La Masella, Port Ain, Vall de Nria,
Bo Tall, Port del Comte, Rasos de Peguera, Tavascan Pleta del Prat i Vallter 2000.
El preu de l'habitatge a Catalunya s el segon ms alt d'Espanya, desprs de Madrid. El 2005 es pagaven 3.397 euros
per metre quadrat. No obstant aix, per ciutat, Barcelona s la ciutat ms cara d'Espanya, amb un preu mitja de 3.700
euros el metre quadrat.
Des del punt de vista financer, cal destacar la tradici i xit de les caixes d'estalvis de Catalunya, major, fins i tot,
que els bancs privats. De les 46 caixes d'estalvi espanyoles, 10 sn catalanes. Destaquen, especialment, La Caixa, la
primera caixa d'estalvis d'Europa i Caixa Catalunya. Dels bancs, el ms important de Catalunya s el Banc de
Sabadell, el quart grup bancari ms gran de l'Estat.
Infraestructura
Catalunya est ben comunicada tant per terra, mar i aire. Per a accedir per terra existeix una mplia xarxa
d'autopistes i carreteres i la xarxa de trens.
Aeroports
Fotografia de la Terminal T2B de l'Aeroport del
Prat.
Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat, situat a quinze
quilmetres de Barcelona, s el ms important de Catalunya i el
segon d'Espanya. L'aeroport disposa de dos grans terminals, la T1 i
la T2, amb una capacitat per a ms de 55 milions de passatgers a
l'any.
Aeroport de Girona-Costa Brava, utilitzat especialment per les
companyies de baix cost, s la base del trasllat de turistes a la Costa
Brava.
Aeroport de Reus, orientat al turisme de la provncia de Tarragona.
A poc ms d'una hora de Barcelona.
Aeroport de Sabadell, no t vols comercials per admet aviaci
executiva.
Aeroport de Lleida-Alguaire, inaugurat el 2010.
Aeroport de la Seu d'Urgell, tancat en 1984 i reobert el 2010.
Ports
Els dos principals ports de Catalunya, tant pel transport de passatgers com de mercaderies sn el Port de Barcelona i
el Port de Tarragona que, a ms, estan considerats dos dels ports ms importants d'Espanya i del Mediterrani.
A part, el litoral catal t una gran quantitat de ports, tant de pescadors com d'esportius.
Xarxa viria
Vegeu tamb: Llista de carreteres de Catalunya i Llista d'autopistes i autovies de Catalunya
A Catalunya hi ha 12.000 quilmetres de vies per al trnsit d'autombils, tot i que 10.843 d'aquests quilmetres
corresponen a carreteres de calada nica. 962 sn d'autopistes (665 amb peatge i 307 lliures de pagament).
D'aquests 12.000 quilmetres, 5.600 corresponen a carreteres la titularitat de les quals s de la Generalitat de
Catalunya, 4.400 a les diputacions provincials i 1.955 al Ministeri de Foment de l'Administraci central.
Catalunya
14
L'estructura de les autopistes est centralitzada cap a Barcelona. La principal autopista s l'AP-7, coneguda com a
"Autopista del Mediterrani", que travessa Catalunya unint, per un costat, Barcelona amb La Jonquera, passant per
Girona, i Barcelona amb Valncia, passant per Tarragona. L'AP-7 t un desviament que uneix Molins de Rei amb
Montmel, evitant passar per Barcelona ciutat. Aquesta carretera, la B-30, s el tercer cintur de Barcelona i va de
nord a sud del Valls. L'AP-2, que uneix Barcelona amb Saragossa, passant per Lleida, s la segona autopista en
trnsit de vehicles. La C-32, tamb coneguda com a "Autopista Pau Casals", uneix Barcelona amb El Vendrell amb
tnels que eviten el Parc Natural del Garraf. Amb una longitud total de 56,3 quilmetres, la C-32 s l'autopista ms
cara d'Europa perqu t dos peatges. L'autopista de pagament de Barcelona a Palafolls tamb s'anomena C-32 tot i
que s coneguda com a "Autopista del Maresme". Finalment, la C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb
Cervera (Lleida) evitant Barcelona. T 153 quilmetres i s coneguda com a "Eix Transversal". La C-15, coneguda
com a Eix Diagonal, uneix Manresa amb Vilanova i la Geltr i la Mar Mediterrnia.
Ferrocarril
Catalunya va ser el primer territori de la pennsula en tenir ferrocarril, el 28 d'octubre de 1848, quan es va inaugurar
la lnia entre Barcelona i Matar, d'una distncia de 28,4km. Els anys segents, abans de l'entrada del segle XX, es
van construir ms de 1.000 quilmetres de via (quasi el 80% de les vies actuals), amb diverses rutes entre les
principals ciutats catalanes i Barcelona. La majoria de les vies van ser finanades pel capital privat d'industrials que
volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins a la gran ciutat.
Actualment, tot i que s'han modernitzat els trens, la xarxa viria segueix sent prcticament la mateixa que fa cent
anys, amb una estructura molt centralitzada cap a Barcelona. Les dues rutes principals sn la de la costa, que uneix
Frana i el Pas Valenci pel litoral catal, i la ruta cap a Saragossa, que uneix Barcelona amb Lleida passat per
Manresa.
L'Estaci de Sants.
Les propietries de les lnies ferroviries de Catalunya sn l'ADIF i els
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Operen a Catalunya les
operadores Renfe i FGC.
Durant els primers mesos del 2008, va entrar en servei la lnia d'alta
velocitat (AVE) a l'Estaci de Sants, amb tres lnies de servei:
Barcelona - Madrid, Barcelona - Sevilla i Barcelona - Mlaga. La lnia
d'alta velocitat ser prolongada fins a la frontera francesa, on
continuar fins a connectar amb l'actual xarxa francesa d'alta velocitat,
de manera que s'establir, tamb, una connexi ferroviria rpida entre
Barcelona i Pars.
D'altra banda, el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del 2005 un pla per a construir 1.100
quilmetres de noves lnies, 300 en vies convencionals i 800 en vies d'alta velocitat, que uniran les principals ciutats
catalanes de forma transversal. El pla suposar la inversi de 25.000 milions d'euros entre el 2006 i el 2026.
Catalunya
15
Altres transports pblics
L'nica xarxa de metro de Catalunya s el Metro de Barcelona que comunica entre si les ciutats de Barcelona,
l'Hospitalet de Llobregat, Cornell de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Boi de Llobregat i
Montcada i Reixac. Actualment hi ha onze lnies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC. A la
provncia de Barcelona tamb s'hi pot trobar el tramvia (Trambaix i Trambess) i el Bicing, un sistema de lloguer de
bicicletes.
Pel que fa a la xarxa catalana d'autobusos, Catalunya t ms de 300 lnies d'autobs urb i interurb, segons dades de
la Generalitat del 2010. Les lnies d'autobs interurb amb ms demanda a Catalunya, formaran la xarxa d'autobusos
interurbans Exprs.cat.
Geografia humana i societat
Demografia
Evoluci de la poblaci de Catalunya en termes
absoluts (barres) i en relaci amb la poblaci total
d'Espanya (lnia)
Densitat de poblaci absoluta de les comarques
catalanes
La poblaci catalana en l'actualitat supera els 7 milions d'habitants.
[29]
Segons l'Institut d'Estadstica de Catalunya la poblaci de Catalunya el
2005 era de 6.995.206 habitants, el 15,9% del total de la poblaci
espanyola. D'aquests, 603.636 o el 8,9% eren estrangers, el 22,3% del
total d'estrangers que habiten a Espanya. Aproximadament 1,5 milions
viuen a la capital, la ciutat de Barcelona (el 22,8% de la poblaci de
Catalunya); i 5 milions viuen a l'rea metropolitana de Barcelona, (el
72,7% de la poblaci total de Catalunya), fent-la una de les rees
metropolitanes ms grans d'Europa. Per contra, les zones ms
despoblades de Catalunya sn les comarques pirinenques.
Al voltant de 2,5 milions de persones viuen en un radi de 25km des de
la capital. Dins la primera corona metropolitana es troben ciutats com
ara l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i
Cornell. Les principals poblacions de la segona corona sn Terrassa,
Sabadell, Montcada i Reixac, Granollers, Martorell, Molins de Rei,
Sant Feliu de Llobregat, Gav i Castelldefels.
Catalunya ha rebut diverses onades d'immigrants al llarg del segle XX.
El 1900 la poblaci de Catalunya era de dos milions d'habitants. En la
dcada de 1960 ja comptava amb ms de cinc milions d'habitants;
aquest creixement no noms va ser degut a l'explosi demogrfica
natural ans tamb al gran contingent migratori des de diverses regions
d'Espanya, especialment d'Andalusia, Mrcia i Extremadura. Una
segona onada migratria hi va arribar des de principis de la dcada de
1990, aquesta vegada no noms d'altres regions d'Espanya sin de
l'estranger.
La taxa de natalitat, el 2005 era de l'11,6% i la taxa de mortalitat, del 8,9%.
[30][31]
La taxa de creixement poblacional
era del 2%. Pel que fa a la pirmide d'edats, el grup ms nombrs es troba entre els 20 i 50 anys, i com s el cas de la
majoria de les societats europees benestants, es percep un envelliment substancial de la poblaci (s a dir, la cohort
d'ancians cada vegada s major)
[32]
i alhora un increment en l'esperana de vida, que arriba als 80 anys.
[33]
Catalunya
16
Llengua
La llengua prpia de Catalunya s el catal, excepte a la Vall d'Aran on ho s l'arans. Tant el catal com el castell,
llengua oficial de l'Estat espanyol, sn oficials en tot el territori. L'occit, denominat arans a la Vall d'Aran, s
tamb oficial a Catalunya. Segons les dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya, el 36% dels catalans utilitza el
catal com a llengua habitual, el 46% el castell, 12% ambdues i el 0,03% l'arans. El 6% de la poblaci resident de
la comunitat utilitza habitualment altres llenges.
El catal s una llengua romnica parlada per ms d'onze milions de persones a Catalunya, al Pas Valenci (tret
d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Arag), la ciutat de l'Alguer (a
l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Mrcia poblat per immigrants valencians.
[34]
El seu domini lingstic, amb una superfcie de 59.905 km i 12.805.197 d'habitants (2006), inclou 1.687 termes
municipals. Com les altres llenges romniques, el catal descendeix del llat vulgar, el llenguatge com dels romans
que s'establiren a Hispnia durant l'edat antiga.
El catal posseeix dos estndards principals: el regulat per l'Institut d'Estudis Catalans, o estndard general, que pren
com a base l'ortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch; i el regulat per l'Acadmia Valenciana de la Llengua,
estndard d'mbit restringit, centrat en l'estandarditzaci del valenci i que pren com a base les Normes de Castell,
s a dir, l'ortografia de Pompeu Fabra per ms adaptada a la pronncia del catal occidental i als trets que
caracteritzen les variants valencianes. El catal t diversos dialectes (se n'han arribat a comptar fins a vint-i-un)
dividits en dos grans blocs: el catal occidental i el catal oriental. Aquests dialectes presenten divergncies del
catal estndard a nivell gramatical, fontic i de lxic. Al llarg dels darrers decennis, la majoria dels dialectes del
catal han rebut una forta influncia de l'espanyol, o del francs a la Catalunya del Nord, que ha deixat empremta en
forma de nou vocabulari i noves expressions, i que tamb ha funcionat en sentit invers.
L'ordre estndard de les frases s Subjecte-Verb-Objecte, tot i que aix pot canviar en certs tipus de frases com ara
les oracions interrogatives. La morfologia del catal s similar a la de la resta de llenges romniques, s a dir,
relativament poques flexions; dos gneres, cap cas (excepte en els pronoms personals, on encara romanen vestigis de
la declinaci llatina), i una distinci entre singular i plural. Els adjectius van generalment darrere el substantiu que
modifiquen, i tamb es flexionen segons el gnere i el nombre. La prosdia presenta un accent prosdic que pot ser
marcat per mitj d'accent grfic. La llengua t una varietat voclica mitjana, amb vuit sons voclics diferents. El
catal tamb s notable pel pretrit perfet perifrstic, un temps verbal singular per la manera com es construeix.
Al seglexiv ja es constata la denominaci d'aquesta llengua, entre altres noms, com a valenci, denominaci
emprada sobretot al Pas Valenci. Actualment, i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a
arma poltica per afeblir la llengua basant-se en aquesta doble denominaci, l'Acadmia Valenciana de la Llengua
defensa que:

s un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valenci, establida en l'Estatut
d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de catal, reconeguda en els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i les Illes Balears.

El catal s una llengua indoeuropea, i pertany a la branca occitanoromnica de les llenges romniques. El catal t
una classificaci fora complexa i no exempta de polmica (fins amb un cert rerefons poltic), car comparteix moltes
caracterstiques amb el castell (llengua iberoromnica), i amb l'occit i el francs (galloromniques). s per aquest
motiu que la classificaci de la llengua catalana canvia segons les fonts.
Catalunya
17
Coneixement del catal
Segons dades del 2007,
[35]
el 93,8% de la poblaci de Catalunya entn el catal, el 75,6% el sap parlar, el 73% el sap
llegir i el 56,3% el sap escriure. Tot i que el 38,7% el tenen com a llengua inicial o materna, el 49,3% el tenen com a
llengua d'identificaci i el 50,7% com a llengua habitual.
[36]
La taula segent mostra el coneixement del catal a
Catalunya:
Catal
Coneixement Persones Percentatge
L'entn 6.610.202 93,8%
El sap parlar 5.331.000 75,6%
El sap llegir 5.143.100 73,0%
El sap escriure 3.967.500 56,3%
Poblaci total major de 2 anys 7.049.900 100%
Coneixement del castell
Segons dades oficials de 2008 publicats a la web de l'Institut d'Estadstica de Catalunya, el castell s la llengua ms
parlada de Catalunya, on supera el catal tant com a llengua materna, d'identificaci i habitual.
Castell
Coneixement Persones Percentatge
L'entn 6.973.500 99,0%
El sap parlar 6.793.900 96,4%
El sap llegir 6.440.300 91,4%
El sap escriure 6.258.200 88,8%
Poblaci total major de 2 anys 7.049.900 100%
Font: Idescat. Enquesta demogrfica
Coneixement de l'occit arans
La taula segent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de l'occit arans a la Vall d'Aran (l'any 2001). Els
percentatges corresponen a la poblaci total d'aquest territori i no pas a la poblaci total de Catalunya.
Coneixement de l'arans
[37]
Coneixement Persones Percentatge
L'entn 6.712 88,88%
El sap parlar 4.700 62,24%
El sap llegir 4.413 58,44%
El sap escriure 2.016 26,69%
Catalunya
18
Coneixement de llenges estrangeres
El mar del 2011 el Barmetre de la Comunicaci en collaboraci amb l'IEC feren un estudi sobre l's social de les
llenges a Catalunya i el seu coneixement entre la poblaci amb els segents resultats:
Coneixement Catal Castell Angls Francs rab Altres
L'entn 95,3% 99,9% 24,1% 13,2% 3,1% 9,6%
El sap parlar 77,5% 99,8% 18,8% 10,8% 3,0% 8,5%
El sap escriure 60,6% 99,0% 15,8% 8,2% 2,6% 6,7%
Llengua habitual i llengua materna
A Catalunya el factor ms important del bilingisme social s la immigraci des de la resta de l'estat espanyol. Hom
ha calculat que, sense migracions, la poblaci de Catalunya hagus passat d'uns 2 milions de persones el 1900 a 2,4
al 2001,
[38]
en comptes dels ms de 6,1 milions censats en aquesta data (i que sn ms de 7 al 2008); s a dir, la
poblaci sense immigraci hauria estat el 39% de la real. El percentatge de parlants de catal com a primera llengua
a Catalunya ha passat del 36,2%, ms 2,5% de bilinges el 2003 al 31,6% ms un 3,8% de bilinges el 2008, unes
dades
[39]
que confirmen el retrocs del catal a Catalunya, encara que, ms lentament que en altres territoris.
Segons l'Enquesta Demogrfica de 2007, de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relaci a les de
l'any 1986, tot just encetada la poltica lingstica, destaca el fet que mentre la poblaci en aquests 11 anys havia
crescut en 1.193.467 habitants, la poblaci que havia adquirit les distintes habilitats lingstiques ho havia fet de
manera superior: 1.304.446 persones ms entenien el catal, hi havia 1.570.034 nous parlants, 1.588.658 eren nous
lectors i 2.116.533 persones ms sabien escriure en catal, factor que s atribuble a una actitud social favorable i a
poltiques pbliques eficaces.
[40]
Tot i aix, pel que fa als usos, el catal s la segona llengua ms parlada de Catalunya, on s superada pel castell
tant com a llengua materna, d'identificaci i habitual segons les dades oficials de l'Institut d'Estadstica de Catalunya
2008. Segons les dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya (Idescat) per a l'any 2008, el catal s la llengua
habitual del 47,6% de la poblaci de Catalunya (un 35,6% en exclusiva i un 12% bilinge amb el castell). En termes
absoluts, 2.933.300 persones tenen al catal com a idioma habitual (2.196.600 en exclusiva i 736.700 bilinge amb el
castell),
[41]
davant de 3.566.700 (57,90%) que tenen al castell com a llengua habitual. Respecte a l'enquesta
anterior d'Idescat s'observa un augment en xifres absolutes de l's habitual del catal (2.933.300 enfront de 2.850.000
de 2003) per un retrocs en valors relatius (47,6% davant del 50,7%). S'observa tamb un creixement, tant en valors
absoluts com relatius, dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castell com el catal (en valors
absoluts es produeix gaireb una triplicaci, passant de 265.40 a 736.700; en valors relatius, el creixement s del
4,7% al 12%), el que es tradueix en la disminuci de les persones que utilitzen habitualment noms el catal.
Segons l'Enquesta d'usos lingstics de la poblaci 2008, de l'Institut d'Estadstica de Catalunya, el 31,6% de la
poblaci tenia com a llengua materna el catal, el 55% el castell i el 3,8% era bilinge matern. La llengua catalana
ha patit tamb un fort retrocs com a llengua habitual passant del 46% el 2003, al 35,6%
[42]
el 2008, mentre que el
castell es mant des del 47,2% el 2003 al 45,9% el 2008. Per la seva banda els bilinges perfectes segueixen
incrementant-se fins a l'11,9% el 2008. Segons la mateixa font, el catal ha seguit augmentant tant en parlants com
en coneixement escrit de la poblaci, per continua disminuint en percentatge respecte al total de la ciutadania
catalana.
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catal sn menys que aquells que la fan servir de
manera habitual. Segons l'Idescat, el 2008, 2.186.000 persones (34,60%) tenien al catal com a llengua materna
(enfront de 3.625.500, 58,00%, que tenen al castell). Aquestes xifres inclouen a 236.500 que tamb tenen com a
llengua materna al castell. Es mostren fenmens similars als descrits amb la llengua habitual en relaci amb les
dades de 2003: estabilitzaci de parlants que tenen al catal com a llengua materna (2.177.800 el 2003 enfront dels
citats 2.186.000 de 2008), amb la reculada en termes relatius (38,70% enfront del 34,60%), augment dels parlants
Catalunya
19
que tenen com a llenges maternes al castell i al catal (es passa de 141.600 a 236.500 parlants; augment del 2,5%
al 3% en termes relatius), amb la consegent disminuci del nombre de persones que consideren exclusivament al
catal com a llengua materna.
[43]
En sentit similar, els catalans que consideren al catal com a llengua d'identificaci sn menys (per no de manera
tan acusada) que els que la fan servir de manera habitual. Segons les dades d'Idescat, el 2008, 2.770.500 persones
(49,30%) tenien al catal com a llengua d'identificaci (per 3.410.300, el 55,30% que ho feien amb el castell).
Aquestes xifres inclouen a 542.800 persones que tamb s'identifiquen amb el castell. Es mostren els mateixos
fenmens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2003: lleuger augment del nombre de
parlants que s'identifiquen amb el catal (2.770.500 el 2003 enfront dels citats 2.770.500 de 2008), amb retrocs en
termes relatius (49,30% enfront del 46%), augment dels parlants que s'identifiquen amb el catal i el castell (es
passa de 278.600 a 542.800 parlants; augment del 5% al 8,8% en termes relatius), amb la simtrica disminuci del
nombre de persones que identifiquen exclusivament amb el catal.
[44]
El catal a Catalunya
a
Any 2003 Any 2008
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2.850.300 50,7% 2.933.300 47,6%
Llengua materna 2.177.800 38,7% 2.186.000 34,6%
Llengua d'identificaci
[45]
2.770.500 49,3% 2.838.100 46%
:
a
Xifres que inclouen tant els parlants que consideren noms al catal com a llengua habitual, materna o d'identificaci com als
que consideren d'aquesta manera tant al catal com al castell.
rees funcionals de Catalunya. mbit metropolit de
Barcelonarea Metropolitana de BarcelonaCamp de
TarragonaCatalunya CentralPonent (regi)PonentComarques
gironinesAlt Pirineu i AranTerres de l'Ebre
S'observa que el catal es mant com a llengua habitual en
termes absoluts entre 1980 i 2008, encara que de manera
lenta, en comptes de retrocedir com al Pas Valenci o a la
Catalunya del Nord. El retrocs en termes relatius que s'ha
produt en el perode 2003-2008 es deu a la important
arribada d'immigrants a Catalunya, ms de mig mili en
aquest perode, un 36% dels quals tenen al castell com a
llengua prpia.
[46]
Altres estudis, com La Segona
Generaci a Barcelona: Un Estudi Longitudinal (mar de
2009),
[47]
aplicat a l'rea metropolitana de Barcelona,
assenyalen que aproximadament el 80% dels immigrants de
la zona d'estudi considerada prefereix utilitzar el castell, un
percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen. Els
autors creuen que s aix per haver-se installat els
immigrants en barris on el castell s ms habitual.
Pel que fa a la distribuci territorial (dades de 2008), l's del
catal (exclusiu, sense comptar els que parlen tamb
habitualment en castell) s predominant en les rees funcionals de les Comarques gironines (50,9%), Terres de
l'Ebre (72,8%), Ponent (64,4%), Catalunya Central (56,7%) i Alt Pirineu i Aran (60,1%), on el catal com a llengua
habitual (exclusiva) s usat per ms del 50% de la poblaci. Els graus menors d's es donen en el Camp de
Tarragona (33,1%) i l'rea Metropolitana de Barcelona (27,8%).
[48]
Respecte a les dades de 2003, s'observa un
retrocs percentual dels parlants habituals exclusius de catal en totes les rees, que va del 8,8% a Ponent al 16,5%
del Camp de Tarragona.
[49]
Catalunya
20
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciaci de l's del catal com la llengua
prioritria a Catalunya. Tant l'estatut d'autonomia de 1979 com el de 2006 defineixen al catal com llengua prpia de
Catalunya. L'estatut de 2006 indica a ms que:
[50]

El catal [...] s la llengua d's normal i preferent de les administracions pbliques i dels mitjans de comunicaci pblics de Catalunya, i s
tamb la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.

Estatut d'Autonomia de Catalunya, article 6.a.

Cultura i oci
Pantocrtor de Sant Climent de Tall, al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
La Sagrada Famlia
Belles arts i arts populars
Catalunya ha donat al mn moltes figures
importants en els mbits de la cultura. Els
pintors catalans ms coneguts
internacionalment sn Salvador Dal, Joan
Mir i Antoni Tpies. Molt enllaat amb
l'ambient pictric catal, va ser el
malagueny Pablo Picasso que va viure a
Barcelona durant la seva joventut,
formant-s'hi com a artista i iniciant-hi el
moviment del cubisme. Altres artistes
plstics catalans sn Ramon Casas, Josep
Maria Subirachs i Mari Fortuny. Els
museus pictrics ms rellevants de
Catalunya sn el Teatre-Museu Dal, el
Museu Picasso de Barcelona, la Fundaci
Antoni Tpies, la Fundaci Joan Mir, el
Museu Nacional d'Art de Catalunya
(MNAC), el Museu d'Art Contemporani de
Barcelona (MACBA), el Centre de Cultura
Contempornia de Barcelona (CCCB) i el
CaixaFrum.
En l'mbit de l'arquitectura es van
desenvolupar i adaptar a Catalunya els
diversos estils artstics predominants a
Europa, deixant petjada en les moltes
esglsies, monestirs i catedrals, d'estils
romnic (els millors exemples de la qual es
troben a l'antiga Gtia o Marca Hispnica) i
gtic (els millors exemples de la qual es
troben a les ciutats i a la Catalunya Nova).
Altres exemples sn l'arquitectura
renaixentista, barroca i neoclssica. El modernisme, a la fi del segle XIX es presenta com l'art nacional, en especial
en les arts decoratives. Els arquitectes catalans de renom mundial d'aquest estil sn Antoni Gaud, Llus Domnech i
Montaner i Josep Puig i Cadafalch. En l'mbit del racionalisme arquitectnic, destacaren Josep Llus Sert, Torres
Catalunya
21
Clav, i altres. Ms recentment, destaquen els urbanistes Josep A. Coderch i Ricard Bofill entre molts altres.
En la literatura, destaquen dos moments histrics d'esplendor de les lletres catalanes. El primer comena amb les
crniques historiogrfiques dels segles XIII i XIV contempornies a les novelles cavalleresques del valenci Joanot
Martorell i la poesia del tamb valenci Ausis March. El segon moment d'esplendor va comenar durant el segle
XIX amb la Renaixena cultural i poltica. Destacaren Jacint Verdaguer, Narcs Oller, Joan Maragall i ngel
Guimer. Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els moviments d'avantguarda i hi destacaren els
poetes Josep Carner, Carles Riba i J.V. Foix. Durant la Guerra Civil i el perode del franquisme destacaren Josep Pla,
Merc Rodoreda i Salvador Espriu.
L'mbit de la msica s un dels sectors ms vigorosos de la indstria cultural catalana, pel nombre d'activitats i
esdeveniments musicals aix com per la xarxa de recintes musicals, productores, compositors, intrprets i grups de
diferents gneres que van nixer a Catalunya. Entre els compositors de msica culta catalana ms hom pot citar el
violoncellista Pau Casals, la pianista Alcia de Larrocha i el violinista de gamba i musicleg Jordi Savall. Entre els
cantants d'pera destaquen Victria dels ngels, Montserrat Caball, Jaume Aragall i Josep Carreras.
Entre els cantautors de msica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Can,
com ara Llus Llach, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra; en castell van destacar
Serrat, Luis Eduardo Aute i Manolo Garca. En el jazz destaca Tete Montoliu, i en el rock Companyia Elctrica
Dharma El ltimo de la Fila, Sopa de Cabra, Els Pets i amb un estil ms pop, Gossos. La msica electrnica,
experimental i independent s'ha vist beneficiada amb la celebraci de festivals com ara LEM, el Snar o el Primavera
Sound.
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles dels Castellers de
Vilafranca
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya. s una
dansa de grup que es balla en rotllana, on els balladors s'agafen de
les mans, si s possible home-dona-home-dona... mirant tots al
centre de la rotllana. S'acompanya amb el so dels instruments de
vent de la cobla. El ball de bastons i la jota de les Terres de l'Ebre
tamb sn danses populars catalanes, aix com les cantades
d'havaneres, prpies de la costa.
Una manifestaci molt rellevant i molt coneguda
internacionalment s l'aixecament de castells (torres humanes),
tradici original del Camp de Tarragona, i que s'ha ests a altres
regions de Catalunya. Els participants rivalitzen per formar-ne de
ms alts i de millor estructura, coronats amb l'enxaneta, un nen o
nena que aixeca el bra.
El 23 d'abril, se celebra Sant Jordi, patr de Catalunya. Aquesta
festa se celebra amb la tradici de regalar roses i llibres als
familiars i amics.
El 23 de juny, viglia del dia de Sant Joan, se celebra la revetlla de
Sant Joan. La tradici antiga popular inclou cremar fogueres per a
allunyar els dimonis, les malalties i altres desgrcies; es menja
coca i es beu cava.
El 28 de juliol del 2010, Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de braus. Aquesta nova llei, que ser
efectiva a partir de l'1 de gener de l'any 2012, va partir d'una Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes
180,000 persones.
[51][52]
Catalunya
22
Cultura catalana
Els catalans i les catalanes sn un poble o una tnia europea i mediterrnia que t les seves arrels als Pirineus
orientals i territoris adjacents. Histricament, es consideren com a catalans els individus de parla catalana
[53]
que,
generalment, sn originaris d'algun dels territoris anomenats modernament Pasos Catalans. A partir del segle XVI es
va generalitzar l's del gentilici de valenci, tant per la llengua com pels habitants, i ms tard el gentilici de
mallorqu, perdent-se la unitat del gentilici catal i la conscincia de collectivitat sobretot a partir de la Guerra de
Successi. Al comenament del segle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperaci de la generalitzaci
del gentilici catal com, malgrat la regionalitzaci del gentilici al Principat i de les reticncies sorgides en amplis
sectors de les Illes Balears i del Pas Valenci. Acadmicament es va superar la polmica sobre el nom de la llengua i
de la literatura comunes (catal), mentre que en l'mbit poltic determinats sectors intenten (especialment des de la
transici democrtica) de promoure la disgregaci. Aix no obstant, segons el Diccionari de la Llengua Catalana de
l'Institut d'Estudis Catalans, catal s la persona natural dels Pasos Catalans. Tanmateix, la condici poltica de
catalans nicament s reconeguda oficialment en dos territoris:
En la Comunitat Autnoma de Catalunya,:
[54]
Article 7:
1. 1. Gaudeixen de la condici poltica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen
venatge administratiu a Catalunya. Llurs drets poltics s'exerceixen d'acord amb aquest Estatut i les lleis, aix
com els que emigren i els seus descendents.
Tamb s reconegut el gentilici catal en la Catalunya del Nord.
[55][56]
El mot catal/-ana s el gentilici de Catalunya. L'etimologia d'ambds mots s incert i obert a interpretacions. La
teoria ms acceptada s que fa referncia al terme castl o catl, mot que guardaria relaci amb el governador d'un
castell, en francs chastelain i chtelain, en occit chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals,
pronunciat "castel"), en espanyol castellano. Amb l'addici del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de
Catalonia i Catalaunia, que significaria terra de castells, D'acord amb aquesta teoria, el terme castell en seria
homleg. Una altra teoria suggereix que Catalunya prov de "Gotholndia" s a dir la terra dels gots; de fet, els
francs sovint anomenaven el territori catal (o fins i tot, la pennsula Ibrica) com a Gtia. Altres teories suggereixen
que prov d'un mtic prncep alemany, Otger Catal, o del mot laketani, tribu que habitava les terres del que avui sn
el Valls i el Barcelons, i que per influncia italiana va evolucionar a katelans i d'aqu a catalans.
La primera referncia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum
Illustribus, una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayurqa
cabdellada per l'arquebisbe de Nia Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona. Aquesta obra fou
redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona com Dux Catalanensis, al seu territori com a
Catalania, i als seus homes com a Catalanenses. Malgrat els diversos estudis, es desconeix encara l'etimologia
de la paraula catal i Catalunya, aix com tampoc s'entn perqu apareix primer en un document pis i no en la
prpia documentaci catalana.
Catalunya
23
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Peneds (s.XV)
Mitologia catalana s el llegendari que s'ha
explicat durant generacions a Catalunya o
als Pasos Catalans. Es tracta d'un conjunt
d'histries de transmissi oral centrades en
personatges singulars o en explicar
l'existncia de construccions i particularitats
locals. Poden ser la transformaci de mites
europeus similars o b tradicions prpies.
Com a representaci cultural transcendeix
els lmits fronterers actuals, essent una
manifestaci ms de la cultura catalana.
Eminentment de transmissi oral es pot dir
que hi ha similituds amb les cultures
limtrofes. No obstant aix, als Pasos
Catalans s'hi presenten una srie de
caracterstiques prpies com els diferents personatges fruit de la diferenciaci cultural.
L'origen de la mitologia possiblement recolls part de les creences preromanes integrades en el paganisme rom, s el
cas de les faies. Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets, les nimfes derivarien a moltes figures
lligades a l'aigua com ara les aloges o b les drades derivarien a esperits del bosc com ara les fades.
La crema d'objectes durant el solstici d'estiu s un
ritual habitual des de temps prehistrics al Pirineu
catal. (Haro de Les, 2008)
La cristianitzaci de l'imperi Rom i especialment l'edicte de Mil del
313 condemnarien prcticament aquestes manifestacions a la
clandestinitat cultural, no obstant aix, la penetraci fou ms profunda
a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelament que tingu
l'arrianisme al regne visigot peninsular. El sorgiment de l'Islam i la
conquesta de la pennsula Ibrica import algunes creences i llegendes
prpies dels pobles semtics i en generaren fora lligades als fets de
l'ocupaci sarrana i la contesta militar del Regne Franc (p.ex. can de
Rotllan), tot i aix el paganisme persist amb fora a les rees rurals.
Els rituals mgics, les rondalles i llegendes foren una forma d'entendre
i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres, la histria i la
moral entre les classes sense instrucci.
L'esglsia catlica gener la seva prpia mitologia al voltant de les
figures de determinats sants: Sant Narcs i la llegenda de les mosques
durant el setge de Girona del 1285, Sant Jordi i el drac,
[57]
el suposat
martiri de Santa Eullia de Barcelona i fins i tot en vida com sant
Vicent Ferrer. Tamb fou poca de les epidmies de pesta negra i com
a conseqncia es desenvoluparen les danses de la mort o danses
macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles.
A partir de la baixa edat mitjana els ssers mitolgics foren considerats dimonis o b entitats relacionades amb la
bruixeria i perseguits per l'esglsia catlica. La inquisici practic mltiples execucions pbliques i crema d'objectes
per tal d'eradicar la bruixeria. Molta de la casustica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i a
nivell peninsular autors com els religiosos Martn del Rio ("Disquisiciones mgicas", 1599), Fuentelapea ("El ente
Catalunya
24
dilucidado", 1676), Benito Jeronimo Feijoo ("Teatro crtico universal", segle XVIII). El racionalisme dels segles
XVII i XVIII releg les creences sobre bruixeria i els ssers fantstics als contes per fer por als nens i bandejada dels
costums i creences generals.
[58]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixena i el modernisme se cercaren els referents mitolgics catalans i molts
autors s'interessaren a cercar i documentar aquests costums i rituals propis, destacant-se'n entre tots la figura de Joan
Amades en la seva obra gaireb enciclopdica, recolliren moltes de les llegendes, costums, canons i rondalles.
L'esplendor medieval esdevingu un referent histric i cultural i per aquest motiu s'inventariaren especialment els
relats de l'poca.
Gastronomia
Llesques de pa amb tomquet.
La gastronomia de Catalunya posseeix una gran tradici culinria. Els
seus processos culinaris ja es descriuen documentalment des del segle
XV. Ofereix una gran varietat de productes tant del mar com de la
muntanya i l'horta. Sent en algunes ocasions caracterstica la mescla de
tots dos com s el cas dels mar i muntanya. La cuina catalana ha
aportat tot un seguit de plats tpics del pas amb guisats de peix com els
suquets o la sarsuela, l'escudella (una espcie de bullit), la calotada i
la salvitxada. s tpic de Catalunya el Pa amb tomquet, pa amb
tomquet que acompanya a molts plats de carn o embotits, i amb el
qual s'elaboren els entrepans. Les salses com l'allioli i el romesco sn
les salses ms caracterstiques de la cuina catalana. s destacable la riquesa d'embotits que s'elaboren a la comarca
d'Osona, especialment el fuet de Vic. Les butifarres de diverses composicions. Quant a la rebosteria, sn famoses la
crema catalana, els panellets, que s'elaboren especialment al novembre, el Menjar blanc etc.
Catalunya tamb es distingeix per la seva gran tradici vincola. Les zones del Peneds, Alella, Priorat i el Segre sn
grans productores d'una gran varietat de vins. El ms conegut i exportat s el cava del Peneds, la producci del qual
lideren empreses familiars com Freixenet i Codornu.
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles, aix com
de cuina internacional. Malgrat que Barcelona s la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants, els ms
prestigiosos, i distingits amb ms estrelles Micheln l'any 2012 sn el "Sant Pau" de Carme Ruscalleda que es troba a
Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca a Girona.
[59]
Altres referents gastronmics han estat "El Bulli" de Ferran
Adri, que es trobava a Roses, tancat el 30 de juliol de 2011;
[60]
i el restaurant "Can Fabes" de Santi Santamaria,
situat a Sant Celoni.
Mitjans de comunicaci
Catalunya s, al costat de la Comunitat de Madrid, la comunitat espanyola amb major nombre de mitjans de
comunicaci, tant audiovisuals com escrits. Hi ha una gran quantitat de mitjans de comunicaci tant en llengua
catalana com castellana, i fins i tot un gran nombre de mitjans bilinges.
Televisi
La Televisi de Catalunya, cadena pblica de Catalunya que emet ntegrament en llengua catalana, s la principal
televisi catalana. T cinc canals: TV3, Canal 33, el canal de notcies 24 hores 3/24, Esport3 i el Canal Super3. TV3
competeix en audincies amb les televisions estatals que emeten a Catalunya en llengua espanyola: tant la pblica
Televisi Espanyola (que des del seu centre de producci a Sant Cugat del Valls elabora continguts en llengua
catalana), com les privades Tele 5, Antena 3, Cuatro i La Sexta. Aquesta ltima t la seva seu central a Barcelona,
mentre que les altres tres cadenes privades, amb seu central a Madrid, tenen centres de producci a Catalunya, des
d'on emeten diversos programes.
Catalunya
25
Altres televisions de menor audincia, encara que de presncia destacable sn 8 TV, televisi privada del Grup God
que emet en catal, el Canal Catal de Televisi, Bara TV, i les televisions locals, el major exponent de les quals s
Barcelona Televisi, que tamb emeten en catal.
Premsa
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes sn el Grup God i el Grup Zeta. Cadascun dels grups
t una gran varietat de capaleres tant de diaris d'informaci general com esportiva, i de revistes.
Els dos principals diaris catalans d'informaci general sn El Peridico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia
(Grup God), tots dos amb edicions en catal i castell. Sn els dos peridics amb major tiratge i distribuci a
Catalunya, per davant de diaris en castell d'mbit estatal com "El Pas" o "El Mundo", que tamb tenen delegacions
a Catalunya. Tamb destaquen els diaris editats noms en catal El Punt Avui i Ara. Hi ha nombrosos diaris
comarcals escrits en catal, i d'mbit ms local. Els ms destacats sn El 9 Nou, Segre, Regi 7, Diari de Girona i el
Diari de Tarragona.
En l'mbit de la informaci esportiva destaquen Sport, del Grup Zeta, i El Mundo Deportivo (Grup God). Tots dos
estan escrits ntegrament en castell. En llengua catalana destaca El 9 Esportiu.
Rdio
La rdio amb major audincia a Catalunya s Catalunya Rdio, la rdio pblica pertanyent a la Corporaci Catalana
de Rdio i Televisi. T una audincia de 570.000 oents segons l'ltim Estudi General de Mitjans, la qual cosa la
converteix en la cinquena emissora amb ms audincia d'Espanya malgrat noms emetre a Catalunya i en llengua
catalana. La corporaci tamb t una emissora de notcies 24 hores, Catalunya Informaci. La segona cadena amb
ms oents s RAC 1 (Grup God), que tamb emet ntegrament en catal, i la tercera s la Cadena SER, que t en
Rdio Barcelona (la primera emissora de rdio que es va fundar a Espanya) al seu vaixell insgnia. A major distncia
en nombre d'oents es situen la resta d'emissores: tres que emeten ntegrament en catal, COM Rdio (rdio pblica
pertanyent a la Diputaci de Barcelona,), Rdio 4, i Onda Rambla; i les cadenes estatals que emeten en castell:
Rdio Nacional d'Espanya, la Cadena COPE, Onda Cero i Punto Radio.
Grups comunicatius i productores
Catalunya s seu de forts grups de comunicaci que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa,
l'edici de llibres i revistes, i la producci cinematogrfica. Els ms rellevants sn el Grup God, el Grupo Planeta i
el Grup Zeta. Tamb sn molt destacables, especialment en l'mbit audiovisual, les productores Gestmusic, El Terrat
i Mediapro. Tamb cal assenyalar la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, empresa pblica de
l'administraci autonmica catalana, titular de Televisi de Catalunya i Catalunya Rdio, entre altres mitjans.
Esports
Estadi Camp Nou
Catalunya s un pas amb gran tradici esportiva, especialment des de
finals del segle XX, data en qu s'hi van fundar els grans clubs en tots
els mbits que, en alguns casos, van ser els primers a fundar-se
d'Espanya. Els esports ms populars sn el futbol, el bsquet, el tennis,
l'hoquei i d'altres. Cal esmentar tamb l'afici per l'esqu, i les
nombroses estacions d'esqu situades als Pirineus catalans.
Els clubs de futbol ms importants de Catalunya sn el Futbol Club
Barcelona i el RCD Espanyol, ambds de Barcelona, que jugen a la
primera divisi del futbol espanyol. Altres equips importants sn el CE
Catalunya
26
Sabadell i el Girona FC, de la segona divisi. El FCB ha guanyat 21 vegades el ttol de campi de la Lliga Espanyola
i quatre vegades la Lliga de Campions, a ms d'altres ttols importants. Destaca la consecuci en una mateixa
temporada (2008-09) dels sis ttols possibles (Liga BBVA,Copa del Rei, Lliga de Campions, Supercopa d'Espanya,
Supercopa d'Europa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Bara, estant el primer equip de la histria que ho
aconsegueix.
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals ms importants: els Jocs Olmpics d'estiu, i
sent-ne l'nica seu espanyola a fer-ho, el 1992, els Jocs Mediterranis de 1955, els campionats del mn d'atletisme i
nataci, i l'Eurobasket. Catalunya va ser seu local per a la Copa del Mn de Futbol d'Espanya el 1982. S'hi celebren
tamb el Gran Premio de Espaa de Frmula 1, i el Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya
de Montmel; aix com el Ralli Costa Brava.
Dotze federacions esportives catalanes sn oficialment reconegudes per les federacions internacionals. Aquestes
federacions compten amb seleccions en catorze disciplines, cap d'elles olmpica, que participen a nivell internacional
de manera oficial, representant Catalunya. Les catorze seleccions catalanes sn de futbol sala, corfbol, pitch & putt,
futbol australi, fisicoculturisme, taekwondo, twirling, kickboxing, karate, icestock, raquetball, cursa de muntanya,
esqu de muntanya i escalada.
Selecci catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigria, de gener de 2013.
Histricament s'ha conegut com a selecci o
seleccions catalanes de futbol a les
formacions que han competit sota la
jurisdicci de la Federaci Catalana de
Futbol (FCF). La selecci catalana de futbol
no est reconeguda per la FIFA, per
l'oposici de la Federaci Espanyola de
Futbol i del Consell Superior d'Esports
(CSD), i per tant noms pot jugar partits
amistosos a nivell internacional. Tanmateix
s que pot competir oficialment com a
selecci autonmica a les competicions de la
Federaci Espanyola de Futbol que
organitza normalment per a categories
inferiors.
La selecci absoluta masculina t com a seleccionador a Johann Cruyff des del novembre de 2009, havent comptat
anteriorment amb el valenci ngel "Pitxi" Alonso (1995-2005) i amb Pere Gratacs (2006-2009).
El 22 de desembre del 2009, Catalunya s'adjudic el I Trofeu Catalunya Internacional, guanyant la selecci
argentina.
[61]
Catalunya
27
Cincia i tecnologia
La recerca cientfica i tecnolgica ha estat un dels pilars del desenvolupament econmic i industrial de Catalunya.
Alguns dels cientfics ms clebres de Catalunya sn Narcs Monturiol, l'astrnom Josep Comas i Sol, el climatleg
Eduard Fontser, el bioqumic Joan Or o el bileg Ramon Margalef. En la recerca cientfica econmica destaca
Andreu Mas-Colell.
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econmiques per a potenciar les recerques
cientfiques i tecnolgiques. Destaca en aquest cas el Consell Superior d'Investigacions Cientfiques de Catalunya.
Notes i referncies
[1] http:/ / tools.wmflabs. org/ geohack/ geohack. php?pagename=Catalunya& language=ca&
params=41_49_N_01_28_E_region:ES-CT_type:adm1st
[2] http:/ / www. catalunya. cat/
[3] Catalonia (http:/ / encarta.msn. com/ encyclopedia_761556976/ Catalonia. html). MSN Encarta. Data d'accs: 22 de novembre, 2008
[4] Ezequiel Gort Juanpere, La reconquesta de Siurana segons la llegenda (http:/ / www. cornudellaweb. com/ siurana/ llegendes. htm)
[5] Article 10 de l'Estatut de Catalunya.
[6] http:/ / www. idescat. cat/
[7] La formaci de Catalunya (http:/ / www.gencat.cat/ catalunya/ cat/ historia/ historia2. htm)
[8] Curiositats sobre Catalunya i el catal (http:/ / neni. galeon. com/ aficiones1345631. html)
[9] Etimologa de Catalua (http:/ / dialnet.unirioja. es/ servlet/ fichero_articulo?codigo=1342520& orden=0)
[10] El Misteri de la Paraula Cathalunya (http:/ / www.histocat. cat/ pdf/ talaiotic_1. pdf)
[11] http:/ / books. google. cat/ books?id=_snwzlQro4sC& printsec=frontcover& source=gbs_atb#v=onepage& q& f=false
[12] [12] Fontana (2004: 20).
[13] [13] Sesma 2000, pg. 14
[14] [14] Sesma 2000, pg. 60
[15] [15] Sesma 2000, pg. 62
[16] [16] Hinojosa 2006, pp. 268-269
[17] Cfr. La expansin: el Casal d'Arag (1213-1412) / L'expansi: el Casal d'Arag (1213-1412) (http:/ / www. seacex. es/ Spanish/
Publicaciones/ 126/ corona_aragon_08_03_expan. pdf), en Ernest Belenguer, Felipe V. Garn Llombart y Carmen Morte Garca, La Corona
de Aragn. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII), Sociedad Estatal para la Accin Cultural Exterior
(SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de Espaa - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3:
[18] Quin tipus de territori tenim? (http:/ / www15. gencat.net/ pres_catalunya_dades/ AppPHP/ cat/ territori. htm#territori)
[19] El Relleu (http:/ / www. grec. cat/ cgibin/ heccl2.pgm?USUARI=& SESSIO=& PGMORI=& NDCHEC=0224004), "Grup Enciclopdia
Catalana". [Data de consulta: 26 de desembre, 2007]
[20] Jordi Sacasas i Llus, Geografa de Catalunya, Publicacions L'Abadia de Montserrat. ISBN 978-84-8415-915-5
[21] Catalunya (http:/ / es. encarta. msn. com/ encyclopedia_761556976_1____4/ Catalunya_Catalua. html#s4). MSN Encarta. Data d'accs:
26 de novembre, 2008
[22] De les institucions (http:/ / www. gencat.net/ generalitat/ cat/ estatut/ titol_2. htm) Estatut d'Autonomia de Catalunya, 2006
[23] Smbols de Catalunya (http:/ / www.gencat. net/ generalitat/ cat/ estatut/ titol_preliminar. htm#a8)
[24] Els Smbols Nacionals (http:/ / www.gencat.cat/ catalunya/ cat/ simbols. htm) Generalitat de Catalunya
[25] Actualitzaci INE 2009 (http:/ / www.ine.es/ jaxi/ menu. do?type=pcaxis& path=/ t20/ e260/ a2009/ & file=pcaxis& N=& L=0)
[26] http:/ / www.odci. gov/ cia/ publications/ factbook/ index. html
[27] http:/ / siteresources. worldbank.org/ DATASTATISTICS/ Resources/ GNIPC. pdf
[28] Facts and Figures (http:/ / www.cidem. com/ catalonia/ en/ about/ facts/ index. jsp)
[29] IDESCAT (http:/ / www. idescat.net/ dequavi/ ?TC=444& V0=1& V1=1)
[30] Moviment Natural. Fecunditat (http:/ / www. idescat.net/ territ/ BasicTerr?TC=5& V0=3& V1=3& V3=914& V4=917&
ALLINFO=TRUE& PARENT=1& CTX=B)
[31] Moviment natural. Mortalitat (http:/ / www. idescat.net/ territ/ BasicTerr?TC=5& V0=3& V1=3& V3=914& V4=918&
ALLINFO=TRUE& PARENT=1& CTX=B)
[32] Estructura per edats, envelliment i dependncia. Srie temporal (http:/ / www. idescat. net/ territ/ BasicTerr?TC=5& V0=3& V1=3&
V3=914& V4=915& ALLINFO=TRUE& PARENT=1& CTX=B)
[33] La poblaci de Catalunya (http:/ / www.gencat.cat/ catalunya/ cat/ poblacio. htm)
[34] Declaraci sobre la denominaci de la llengua catalana (http:/ / www2. iecat. net/ gc/ ViewPage. action?siteNodeId=941& languageId=1&
contentId=4483)
[35] Dades oficials de la Secretaria de Poltica Lingstica (http:/ / www20. gencat. cat/ portal/ site/ Llengcat/ menuitem.
b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/ ?vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&
vgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD& vgnextfmt=default)
Catalunya
28
[36] Estadstica d'usos Lingstics a Catalunya (http:/ / www20. gencat. cat/ portal/ site/ Llengcat/ menuitem.
b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/ ?vgnextoid=d5349cede4c43210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&
vgnextchannel=d5349cede4c43210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD& vgnextfmt=default)
[37] Cens lingstic de l'arans de 2001 (http:/ / www20. gencat. cat/ docs/ Llengcat/ Documents/ Altres/ Arxius/ aran_cens. pdf)
[38] Anna Cabr: Immigraci i estat del benestar (http:/ / www. ced. uab. es/ publicacions/ PapersPDF/ Text183. pdf)
[39] As.: Estadstica sobre els usos lingstics a Catalunya 2008 (http:/ / www. idescat. cat/ territ/ BasicTerr?TC=5& V0=3& V1=3&
V3=3313& V4=3314& ALLINFO=TRUE& PARENT=25& CTX=BVs. )
[40] Cens lingstic 2007 (http:/ / www20.gencat.cat/ portal/ site/ Llengcat/ menuitem. b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/
?vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD& vgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&
vgnextfmt=default)
[41] [41] Poblaci segons llengua habitual. Dades comparats 2003-2008. Catalunya. Any 2008], Enquesta d'Usos Lingstics de la poblaci (2003 i
2008), Institut d'Estadstica de Catalunya
[42] [42] Enquesta d'usos lingstics 2008, pg. 44
[43] [43] Poblaci segons llengua inicial. Dades comparats 2003-2008. Catalunya. Any 2008], Enquesta d'Usos Lingstics de la poblaci (2003 i
2008), Institut d'Estadstica de Catalunya
[44] [44] Poblaci segons llengua d'identificaci. Dades comparades 2003-2008. Catalunya. Any 2008], Enquesta d'Usos Lingstics de la poblaci
(2003 i 2008), Institut d'Estadstica de Catalunya
[45] Poblaci segons llengua d'identificaci. Dades enllaades 2003-2008 Catalunya. Any 2008. (http:/ / www. idescat. cat/ territ/
BasicTerr?TC=5& V0=3& V1=3& V3=3319& V4=3320& ALLINFO=TRUE& PARENT=25& CTX=B) Institut d'Estadstica de Catalunya
(Idescat)
[46] El catal perd pes com a llengua habitual per la immigraci], El Pas, 30 de juny de 2009.
[47] C3% B3 + a + BCN.pdf La Segona Generaci a Barcelona : Un Estudi Longitudinal (http:/ / www. cidob. org/ es/ content/ download/ 9512/
96862/ file/ WP+ 2aGeneraci%), d'Alejandro Portes (Universitat de Princenton), Rosa Aparicio (Universitat Pontifcia de Comillas) i Wiliam
Haller (Universitat de Clemson)
[48] [Http: / / www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=804&t=2008 Usos lingstics. Poblaci de 15 anys i ms. Per identificaci lingstica. mbits],
Enquesta d'Usos Lingstics de la poblaci (2008), Institut d'Estadstica de Catalunya.
[49] Usos lingstics. Poblaci de 15 anys i ms. Per identificaci lingstica. mbits (http:/ / www. idescat. cat/ pub/ ?id=aec& n=804&
t=2003), Enquesta d'Usos Lingstics de la poblaci (2003), Institut d'Estadstica de Catalunya.
[50] Ttol preliminar de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 (http:/ / www. gencat. cat/ generalitat/ cas/ estatut/ titol_preliminar. htm)
[51] Catalunya diu adu a les corrides de toros (http:/ / www. cronica. cat/ noticia/ Catalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
[52] Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (http:/ / avui. elpunt. cat/ noticia/ article/ 3-politica/ 17-politica/
200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012. html)
[53] Diccionari CA-VA-BA d' Alcover-Moll (http:/ / dcvb. iecat. net/ ):
catal
3b) m. i f. Que parla dita llengua com a vernacla. Catalans de Mallorca o de Valncia: els mallorquins o
valencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya.
[54] ; Estatut d'Autonomia de Catalunya (http:/ / www. gencat. cat/ generalitat/ cat/ estatut/ )
[55] Histric de la Ciutat - Perpiny (http:/ / www. perpignantourisme. com/ ca/ decouvrir/ historic-ciutat)
[56] Perpiny, Capital de la Cultura Catalana 2008 (http:/ / www. mairie-perpignan. fr/ sites/ default/ files/ fichiers/ pdf/
perpignan-capital-catalane-mythe-a-la-realite.pdf)
[57] "El Llibre dels Feits (S.XIII) relata aquest fet durant l'assalt final a Ciutat de Mallorca:E segons que els sarrans nos contaren, deen que
viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques, e a deu esser nostra creena que fos sent Jordi, car en hestries trobam
que en altres batalles l'han vist, de cristians e de sarrans, moltes vegades".
[58] Duendes. Guia de los seres mgicos de Espaa. Jess Callejo, Ricardo Sanchez. Ed. EDAF (5a Ed.) 1994 ISBN 84-7640-875-7
[59] Cita web|ttol=Restaurants a Catalunya|url=http:/ / viajes. viamichelin. es/ web/ buscar-restaurante/ espana-cataluna|data=21 de setembre de
2012|obra=Guia Micheln
[60] cita notcia|ttol=El Bulli tanca avui|url=http:/ / www.lavanguardia. com/ ocio/ 20110730/ 54192796806/ el-bulli-cierra-hoy. html|obra=La
Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataaccs=21 de setembre de 2012
[61] Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (http:/ / www. europapress. cat/ esports/
noticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802. html). EuropaPress.cat
Catalunya
29
Bibliografia
Albert i Casas, Elisenda. Dames, Reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (http:/ /
www. albertieditor. cat/ ficha. php?id_producto=5874). Albert Editor, 2007. ISBN 978-84-7246-085-0.
Sesma Muoz, Jos Angel. La Corona de Aragn. Una introduccin crtica. Zaragoza: Caja de la Inmaculada,
2000 (Coleccin Mariano de Pano y Ruata - Dir. Guillermo Fats Cabeza). ISBN 84-95306-80-8.
Hinojosa Montalvo, Jos. Jaime II y las instituciones (http:/ / books. google. cat/ books?id=jbwoP1unhg0C&
lpg=PP1& ots=rz2a8ZWtYt& dq=jose hinojosa montalvo& hl=ca& pg=PA268#v=onepage& q& f=false). A:
Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragn. Editorial NEREA, 2006. ISBN 8489569991.
Enllaos externs
Generalitat de Catalunya (http:/ / www. catalunya. cat/ )
Institut d'Estadstica de Catalunya (http:/ / www. idescat. cat/ )
Atles Nacional de Catalunya (http:/ / www. atlesnacional. cat/ )
Fonts i contribudors de l'article
30
Fonts i contribudors de l'article
Catalunya Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=13586384 Contribudors: 13250daimiel, 4adensole, A14N14G14, Abelalaminos, Adriagalimany, Agalmon, Akvomelonulo,
Albertvillanovadelmoral, Aljullu, Altorrijos, Amadalvarez, Andreas Balart, ArinArin, Arnau Carmona, Arnaucc, Arnaugir, AstroCat, BSerra, Baggio, Bantulitu, Basque CH, Belchman,
BernardaAlba, Bestiasonica, Beusson, Bipolomux, Bob el manetes, Breathe, Canaan, Cantaire, Capcot, Capgrs, Capitana, CarlesMartin, Carlos96138, Carlosfernandezr1995, Casio de Granada,
Castor, Catalaalatac, Catalanet, Catgirl, Cd tenerife, Cesce78, Cimeraextra, Claudef, Climent Sostres, Coet, Colonization, CommonsDelinker, Conxita Llavero, Cristianho19, Cronos, Cymru123,
DMMKLS, Daniblanco, Daniel D.L., Danital, David, Davidpar, Delinbaqoqwiki, Dk1919 Franking, Dsoms, Dnadan, El noi de la garriga, Elisendaalberti, Eloi A., Enciclowiki, Enric, EnricX,
ErikvanB, Espencat, Euskaldunaa, Ev3c, Felato, Ferbr1, Ferran12345, Ferran123456789123456789, Flazzy, Florian 66, Friviere, Fubuki Shirou, Future, Gaizkaph, Galazan, Galifardeu,
Garriguee, Georg-hessen, Gerard-Ibars, Geriko96, Gegraf catal, Gibernauta, Glenrqz, Glm, Glorious 93, Goldorak, Guillem MCR&LP, Guillfraga, Guimy19, Hanipo, Hei hei, Incognit34,
Independncia, Jahecaigut, Jaume87, JaumeBG, Jaumeortola, Javierito92, Jcaraballo, Jcwarbler, Jey, Jgregori, Joan wiki, Joanjoc, Joanmars, Joaquim Link, Joarl, JoelFortuny, John1796, Jordi
G, Jordicollcosta, Jordiora, Jorgeee26, Jose Garcia Argemi, Joutbis, Jpgine, Judesba, Jugamaes, JuniorCat, KRLS, Kabri, Kalagard, Kilo567, Kippelboy, Lajsikonik, Layonard, Leptictidium,
LevvanPelt, Likan003, Lladojaume, Lluket24, Llull, Lohen11, Loupeter, MALLUS, Maqroll, Marc CAT, Marcbel, Mariolopez4, Markan, Markan80, Martorell, Martorell45, MaxQuintana,
Mbosch, Mcapdevila, Meldor, Mezod, Mgclap, Mhocalc, Miguel303xm, Mini4ndreu, Miquel Girones, Mirall, Mllturro, Mundokeko, Mutxamel, Netol, Newstile, Noviluni, Oersted, OlieteCa,
Orifero, Orila872, Oriol20, Osikerda1, P.G.Antolinos, PBadall, Palllaso, Panotxa, Pdg, Pediainteligent, Pepetps, Pere prlpz, Perico1992, Petogo, Pmmollet, Pontevedra78, Potato 1010, PrComp,
Quim9898, RRR, Ramon27, Ramoncod, Rastrojo, Recercaenaccio, Remigiu, Replayer, Rf, Robertcat, Rogerv67, Rubenset, SMP, Sa&Vilalta, Salamanca, Satesclop, Sergianko21, Servitje,
Sheldonspock, Soldadet de Plom, Ssola, Talmid3, Tanguy, Thor8, Tripallokavipasek, Tria, Uajorno, Urbanuntil, Vermell12, Vilallonga, Vinals, Vingadoncs, Vives Cantero, Vouillamoz21,
Vriullop, Wikiwiki, Willyvice, WolfTiger, Xadaga, Xamil, Xavigivax, Xavvrubi, Xevi, Xuaif, Xufanc, Yoni6, Youssefsan, Yuanga, lex, 62 modificacions annimes
Fonts, llicncies i contribudors de la imatge
Fitxer:Flag of Catalonia.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Catalonia.svg Llicncia: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribudors:
User:Martorell
Fitxer:Escut de Catalunya (apuntat).svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Escut_de_Catalunya_(apuntat).svg Llicncia: Public Domain Contribudors: HansenBCN
Fitxer:Mapa de localitzaci a la CCAA de Catalunya.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Mapa_de_localitzaci_a_la_CCAA_de_Catalunya.svg Llicncia: Creative
Commons Attribution-Sharealike 3.0 Contribudors: France_location_map-Regions_and_departements.svg: Eric Gaba (Sting - fr:Sting) Comunitats_autnomes_d'Espanya.svg: Joan M. Borrs
(ebrenc) Map_of_Italy_blank.svg: F l a n k e r derivative work: Joanot Martorell
Fitxer:1714-defenderse catalua por el rey y por la patria.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:1714-defenderse_catalua_por_el_rey_y_por_la_patria.jpg Llicncia:
Public Domain Contribudors: anonimus
Fitxer:NASA Satellite Catalonia.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:NASA_Satellite_Catalonia.jpg Llicncia: Public Domain Contribudors: David, Friviere, Joan
Puigbarcell, Jordiferrer, Juiced lemon, Martorell, Nachosan, Qllach, 1 modificacions annimes
Fitxer:Els Encantats.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Els_Encantats.JPG Llicncia: Creative Commons Attribution 3.0 Contribudors: Miguel303xm
Fitxer:Montserrat des del Bages.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Montserrat_des_del_Bages.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution 2.0 Contribudors: 122 /
joan ggk
Fitxer:Spain Ebre river in Miravet.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Spain_Ebre_river_in_Miravet.jpg Llicncia: Public Domain Contribudors: 1997, Balbo,
Friviere, Jordiferrer, Makinal, Mgclap, Vriullop
Fitxer:RJ-Barcelona2.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:RJ-Barcelona2.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution 2.0 Contribudors: 1997, Axelv, FlickrLickr,
FlickreviewR, Friviere, Jordiferrer, Josemanuel, 1 modificacions annimes
Fitxer:Parlament de Catalunya.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Parlament_de_Catalunya.JPG Llicncia: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported
Contribudors: 1997
Fitxer:PresidentMas.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:PresidentMas.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution 2.0 Contribudors: Ecemaml, LMLM, Lymantria,
Martorell45, Tamba52, Tyk
Fitxer:Catalunya-MossoDEsquadraEnVestitDeGala.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Catalunya-MossoDEsquadraEnVestitDeGala.jpg Llicncia: Creative
Commons Attribution-Sharealike 2.0 Contribudors: John
Fitxer:Senyera (Pl. Octavi, S. Cugat del Valls) 01.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Senyera_(Pl._Octavi,_S._Cugat_del_Valls)_01.jpg Llicncia: Creative
Commons Attribution-Sharealike 2.0 Contribudors: FlickreviewR, HansenBCN, J. Patrick Fischer, Zaqarbal
Fitxer:Aragon Arms.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Aragon_Arms.svg Llicncia: desconegut Contribudors: Ipankonin
Fitxer:Catalunya+Prov+Catal.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Catalunya+Prov+Catal.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported
Contribudors: HansenBCN
Fitxer:Mapa municipal de Catalunya.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Mapa_municipal_de_Catalunya.svg Llicncia: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.5
Contribudors: Bestiasonica, Ebrenc, Friviere
Fitxer:Escut de Barcelona.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Escut_de_Barcelona.svg Llicncia: desconegut Contribudors: Ebrenc First version Xavi Garcia Second
version
Fitxer:Spain.Hospitalet.de.Llobregat.Escudo.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Spain.Hospitalet.de.Llobregat.Escudo.svg Llicncia: Creative Commons
Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribudors: User:Yearofthedragon
Fitxer:Escut de Badalona.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Escut_de_Badalona.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: HansenBCN
Fitxer:Escut de Terrassa.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Escut_de_Terrassa.svg Llicncia: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.5 Contribudors: Ebrenc
Revision: Xavigivax
Fitxer:Escut de Sabadell.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Escut_de_Sabadell.svg Llicncia: Creative Commons Attribution-Sharealike 3.0 Contribudors:
User:Xavigivax, Xavigivax
Fitxer:Escut de Lleida.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Escut_de_Lleida.svg Llicncia: Creative Commons Attribution-Sharealike 3.0 Contribudors:
User:Xavigivax, Xavigivax
Fitxer:Escut de Tarragona.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Escut_de_Tarragona.svg Llicncia: desconegut Contribudors: Bgag, Ebrenc, Vilallonga, Vriullop, Xtv
Fitxer:Escut de Matar.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Escut_de_Matar.svg Llicncia: Creative Commons Attribution-Share Alike Contribudors: HansenBCN
Fitxer:Escut de Santa Coloma de Gramenet.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Escut_de_Santa_Coloma_de_Gramenet.svg Llicncia: Creative Commons
Attribution-Sharealike 3.0 Contribudors: User:Xavigivax, Xavigivax
Fitxer:Escut de Reus.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Escut_de_Reus.svg Llicncia: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.5 Contribudors: Ebrenc,
Havang(nl)
Fitxer:Spain.Girona.Escut.Timbrat.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Spain.Girona.Escut.Timbrat.svg Llicncia: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0
Unported Contribudors: Yearofthedragon
Fitxer:Catalunya+Comarques+Catal.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Catalunya+Comarques+Catal.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0
Unported Contribudors: HansenBCN
Fitxer:Terminal B.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Terminal_B.JPG Llicncia: Public Domain Contribudors: Grobuonis
Fitxer:Barcelona.Estacio.Sants.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Barcelona.Estacio.Sants.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported
Contribudors: User:Yearofthedragon
Fitxer:Poblacio-cat.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Poblacio-cat.jpg Llicncia: desconegut Contribudors: Dnadan
Fonts, llicncies i contribudors de la imatge
31
Fitxer:Densitat poblaci comarques catalanes-absolut (2006).svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Densitat_poblaci_comarques_catalanes-absolut_(2006).svg
Llicncia: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.5 Contribudors: Vilallonga
Fitxer: mbits de Catalunya 1995.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:mbits_de_Catalunya_1995.svg Llicncia: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.5
Contribudors: Joan M. Borrs, original V. Riullop
Fitxer:Meister aus Tahull 001.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Meister_aus_Tahull_001.jpg Llicncia: Public Domain Contribudors: AnRo0002, Balbo, G.dallorto,
Jordi Roqu, Kippelboy, Makemi, Mattis, Michel wal, Pere prlpz, SMP, Sailko, Vincent Steenberg, Vriullop, Warburg, 3 modificacions annimes
Fitxer:Sagrada Familia 01.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Sagrada_Familia_01.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution-Sharealike 3.0,2.5,2.0,1.0
Contribudors: Bernard Gagnon
Fitxer:3d10 fm de vilafranca.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:3d10_fm_de_vilafranca.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.5 Contribudors:
Eric Sala & Tnia Garca (uploaded to Commons by Baggio)
Fitxer:Drac vilafrancapenedes.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Drac_vilafrancapenedes.JPG Llicncia: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported
Contribudors: Genis
Fitxer:Haro de les.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Haro_de_les.jpg Llicncia: Public Domain Contribudors: Espencat
Fitxer:Pan con Tumaca.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Pan_con_Tumaca.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution 2.0 Contribudors: Javier Lastras from
Espaa/Spain
Fitxer:Barcelona 296.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Barcelona_296.JPG Llicncia: Creative Commons Attribution 3.0 Contribudors: JoJan
Fitxer:Catalan line-up 2013.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Catalan_line-up_2013.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.0 Contribudors:
Xavier Rondn Medina
Llicncia
Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0
//creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/