DIRECTA 162 • 25 de novembre de 2009 r0da el món • 17

, roda el món internacional@setmanaridirecta.info

BARCELONA • SOLIDARITAT SÀHARA OCCIDENTAL • LA INTRANSIGÈNCIA MARROQUINA HA PARALITZAT CONTÍNUAMENT EL PROCÉS DE PAU
Construir un
‘lobby’ mundial Determinació saharauí per la independència MIQUEL CARTRÓ

Joan Canela i Barrull

Barcelona

mb la voluntat de visualitzar la

A solidaritat i el suport de la so-

cietat civil europea a la causa
sahrauí –ben al contrari dels seus go-
verns–, el cap de setmana del 21 i 22 de
novembre s’ha celebrat la Trenta-cin-
quena Conferència Internacional de
Solidaritat am el Poble Sahrauí (Euco-
co) a Barcelona. El seu objectiu és
anar més enllà de la solidaritat for-
mal i l’ajuda humanitària i començar
a “construir un lobby mundial de
pressió social” –en paraules de la pre-
sidenta de l’Associació Catalana d’A-
mistat amb el poble Sahrauí (ACAPS),
Núria Salamé– que permeti desblo-
quejar un conflicte enquistat des de
fa 34 anys, tot i les múltiples resolu-
cions de les Nacions Unides que em-
paren el dret sahrauí a l’autodetermi-
nació. La creació d’un Intergrup
parlamentari mundial que coordini
els diferents intergrups nacionals és
el proper objectiu del moviments soli-
daris amb el Sàhara Occidental. Més
de 750 participants, 140 delegacions
de 37 països dels cinc continents són
les dades d’una conferència que “cada
cop va a més” –en paraules d’una vo-
luntària– i que va comptar amb el su-
port dels màxims dirigents del Front
Polisario, inclòs Mohamed Abdelaziz,
president de la República Sahrauí.
Campament de les refugiades saharauís situat al Sàhara Occidental

S’ha viscut un
increment important
de la repressió als
territoris ocupats
pel Marroc i
l’empresonament
de set persones
Aquest any, l’Eucoco ha coincidit
amb un increment important de la re-
pressió als territoris ocupats pel Ma-
rroc, amb el judici i l’empresonament
de set militants independentistes i
–amb molt més ressò mediàtic– l’ex-
pulsió de l’activista sahrauí pels
Drets Humans Aminetu Haidar a les
Canàries, amb la permissivitat del go-
vern espanyol. D’aquesta manera,
Haidar es convertia en protagonista
absent de les jornades i prometia –via
videoconferència– “continuar la llui-
ta, si cal, fins a la mort”.
Una concentració a la plaça de
Sant Jaume de Barcelona va servir per
treure al carrer les reivindicacions
sahrauís i demanar al govern de l’Es-
tat espanyol que “deixi de permetre la
impunitat del Marroc” i s’impliqui en
“una situació justa per al Sàhara Oc-
cidental”. L’any vinent, l’Eucoco enca-
ra té un objectiu més complicat, ja
que se celebrarà en territori francès,
l’Estat més incondicionalment favo-
rable a les tesis marroquines.
Miquel Cartró i Boada
Associació Catalana d’Amics
del Poble Sahrauí
Barcelona
ot i les nombroses resolu-
T cions de l’ONU que declaren
que l’única solució al conflic-
te del Sàhara Occidental passa per
aplicar el dret a l’autodeterminació
segons indica el dret internacional,
la intransigència marroquina ha
paralitzat de forma contínua el pro-
cés de pau, amb la impunitat que li
ha donat la inoperància –quan no la
complicitat directa– de la comuni-
tat internacional.
Les negociacions estan estanca-
des des de fa cinc anys i només s’han
dut a terme reunions directes a Man-
hasset (EUA), que han acabat sense
ni tan sols apropar postures, ja que
Rabat només admet negociar si és en
base a la seva proposta d’autonomia
pel territori amb la intenció d’inten-
tar excloure l’opció independentista
de la taula de negociacions. Una pos-
tura que sols ha pogut mantenir grà-
cies al joc que li han fet l’ONU, la
Unió Europea i l’Estat espanyol.
Però és normal que el poble sah-
rauí desconfiï del tipus d’autonomia
que pot oferir Mohamed VI tenint en
compte les condemnes de presó a pe-
riodistes, els tancaments de diaris o
la prohibició d’altres com Le Monde i
El País, les detencions per qüestions
religioses, les llibertats vigilades,
les desaparicions, etc. I mentre, fa
més de 34 anys que els sahrauís es-
tan esperant la culminació de la des-
colonització del Sàhara Occidental.
Perquè s’ha de tenir en compte que el
Marroc manté una ocupació il·legal
de la majoria de la nació que no és re-
coneguda per cap país i que l’ONU té
classificat com a territori “no autò-
Rabat només
admet negociar si
és en base a la
seva proposta
d’autonomia i tracta
d’excloure l’opció
independentista
nom” pendent de descolonització.
Durant tots aquests anys de conflic-
te, només ha canviat que hi ha un al-
to-el-foc, perquè el bloqueig del pro-
cés de pau, la violació sistemàtica
dels Drets Humans a l’àrea ocupada i
l’espoli de les seves riqueses natu-
rals continuen com el primer dia.
Viratge preocupant de la UE
El recent Estatut Avançat que ha es-
tablert el Parlament Europeu amb el
Marroc inaugura un panorama des-
moralitzant i immoral. Tot i els infor-
mes negatius dels Drets Humans al
Regne Alauita, aquesta consideració
permet que la UE i el Marroc desen-
volupin una zona de lliure comerç
com a pas previ a la integració de Ra-
bat al mercat únic i a les xarxes ener-
gètiques i infraestructures de trans-
port europees. Aquest Estatut també
inclou la cooperació especial en ma-
tèria de seguretat, immigració i llui-
ta contra el terrorisme, amb l’asso-
ciació de Rabat a diferents agències
de seguretat europees.
Darrere aquest tracte preferen-
cial trobem la col·laboració europea
a l’espoli de les riqueses naturals del
Sàhara Occidental, tals com l’atorga-
ment de llicències de pesca, la co-
mercialització dels fosfats o el nego-
ci immobiliari i turístic. Una
actuació que va en contra del dret in-
ternacional sobre protecció de recur-
sos naturals als territoris pendents
de descolonització.
I en aquesta situació és espe-
cialment sagnant l’actuació de l’Es-
tat espanyol que, en contra del que
va signar als Acords Tripartits de
1976 i les múltiples promeses de di-
ferents governs, s’ha alineat de for-
ma incondicional amb el règim
alauita i ha defensat interessos
compartits com la immigració irre-
gular, el control del tràfic de droga,
la instal·lació d’empreses espanyo-
les al Marroc o a Ceuta i Melilla. És
especialment lamentable que el go-
vern espanyol no compleixi la llei i
vengui armes al Marroc, fet que
constata una política militar clara-
ment favorable a un dels bàndols
dels conflicte i que desmunta la se-
va suposada neutralitat.
Mesures urgents
El conflicte del Sàhara Occidental
s’acabaria amb l’exercici del dret
d’autodeterminació, d’acord amb les
resolucions de les Nacions Unides.
Amb tot, mentrestant, és urgent pa-
ralitzar el comerç d’armes, aturar
l’espoli dels recursos naturals i eco-
nòmics dels territoris ocupats i per-
seguir els culpables de les vulnera-
cions dels Drets Humans. També
caldria revisar el dret d’asil –espe-
cialment per als activistes de drets
humans al Sàhara Occidental–, do-
nar suport i assistència a les vícti-
mes del conflicte i proveir-los de tot
allò necessari per al seu desenvolu-
pament personal, social i polític.
El recent Estatut
Avançat inaugura
un panorama
desmoralitzant
i immoral
Es vergonyós que, avui dia, enca-
ra hi hagi països que no respectin les
normes internacionals impune-
ment, perquè tenen el suport dels
que lideren la política internacional.
Amb tot, el poble saharauí manté la
determinació de lluitar per recupe-
rar allò que se li ha robat i l’orgull de
ser un poble que mai no ha estat ven-
çut militarment.