ELS PRONOMS FEBLES

Formes

Els pronoms febles sescriuen sempre separats del verb, tant si se situen davant com darrere: ens
estima, lajuda, canvial, escriu-mel.

La major part dels pronoms febles presenten formes diferents segons la posici que prenen
respecte al verb (davant o darrere) i la grafia amb qu comena aquest (vocal o consonant). Les
formes sn les segents:

Plenes (me, te, se...) darrere un verb acabat en consonant o diftong decreixent: va trobar-te,
ajudau-me.

Reforada (em, et, es...) davant un verb comenat en consonant: el mira.

Elidida (m, t, s...) davant un verb comenat en vocal o h: mescriu, sha aixecat.

Reduda (l, n, m...) darrere un verb acabat en vocal: miral.


Collocaci

Els pronoms se situen, generalment, davant del verb: men dna, se sent, hi arribar.

Van darrere el verb quan aquest est en impertiu, gerundi o infinitiu: recorda-mho, anar-hi,
trobant-ne.

En els temps composts i les perfrasis verbals poden anar collocats tant davant com darrere
el verb: men vaig anar / vaig anar-men.

En cas de combinaci, tots els pronoms es colloquen davant o darrere del verb, segons
convingui. No podem collocar-ne un davant i laltre darrere: tel prendr, va recollir-mel.


Combinaci

Els pronoms em, et, es, en combinaci amb altres pronoms, adopten les formes plenes (me,
te, se): me la deixa, te la compra, sen recorda.

Si hi ha contacte de vocals entre pronoms (te + el, se + en...), es produeix elisi i en aquest
cas cal posar lapstrof tan a la dreta com es pugui: sen va (se + en), men ric (me + en).

Si el verb comena en vocal o h, el segon pronom sapostrofa amb el verb: te lagafa (te + el),
me lobre (me + el).

Els pronoms el, els, en, darrere dun verb acabat en consonant o diftong, adopten les formes -
lo, -los, -ne (va tenir-lo, agafau-ne); en canvi, si van darrere un altre pronom, adopten les
formes -el, -els, -en: mireu-vos-el, repartiu-los-en.

LA SUBSTITUCIO PRONOMINAL

Complement directe (CD)

singular em Em rent. 1a persona
plural ens Ens esperen.
singular et Testim. 2a persona
plural us Us odia.
3a persona reflexiu es Es renta.

pronoms substituci pronominal exemples

el, la, els, les
SN definit : introdut per article,
demostratiu i possessiu.
Has comprat el pa ? S, lhe comprat.
Tens els meus apunts ? No, ja tels he
tornat.
SN sense determinant. Vols carn? No, no en vull.
en SN introdut per indefinit, quantitatiu i
numeral. En aquest cas el pronom no
substitueix el determinant.
He duit molts dexmens i no nhe
corregit cap.
aix, all Has trobat all? No, no ho he trobat.
ho proposici subordinada Vols que tajudi? No, ara no ho vull.

Complement indirecte (CI)

singular em Em rent les mans 1a persona
plural ens Ens compren regals.
singular et Et rentes la cara. 2a persona
plural us Us duen les notes.
reflexiu es Es posa ms amanida.
singular
(mascul i femen)
li Has telefonat a na Paula? No, ja li telefonar dem. 3a persona
plural
(mascul i femen)
els Telefonars als mes pares? S, avui mateix els telefonar.

Combinaci CD i CI

Construcci habitual

En aquesta contrucci lordre de combinaci s el segent: primer el CI i desprs el CD.

Verb + CI + CD: Varen dur la capsa als nins a casa Varen dur-los-la a casa
(CD: la) (CI: els) (CI+CD)

CI + CD + verb: En Pere dna el paquet a les nines En Pere els el dna
(CD: el) (CI: els) (CI+CD)

Construcci amb canvi

Aquesta construcci es presenta quan es combinen: CD (el, la, els, les) + CI (li). En aquest cas :

el CI li es transforma en hi

lordre de combinaci saltera i primer es colloca el CD i desprs el CI

En Miquel du el disc a na Laia En Miquel lhi du.
(CD: el) (CI: li) (CD+CI)

Atribut


pronoms substituci exemples

el, la, els, les
substantiu determinat: introdut per
article, possessiu o demostratiu
s el secretari de lInstitut? S, ls.
substantiu interminat Aquell home s escriptor? S, ho s.
adjectiu Ets tmid? S, ho som. ho
proposici subordinada Pareix que plour. Ho pareix.


Complement de rgim verbal (CRV) i complement circumstancial (CC)


pronoms substituci exemples

en
complements introduts per la
preposici de
Tadones del que fas? No, no me nadon mai. (CRV)
Arriben turistes dAlemanya? Narriben turistes. (CC)
complements introduts per
qualsevol preposici que no
sigui de
Tacostumes a la bona vida? S, mhi acostum
rpidament. (CRV)
Anirs a Barcelona? S, hi anir dem. (CC)


hi
complements circumstancials
de mode (encara que vagin
introduts per la preposici de)

Saps caminar de genollons? No, no hi s caminar.



Lmits

No totes les combinacions de pronoms sn possibles. Per exemple, no podem combinar:

en + en

Ha duit pernil del poble Nha duit pernil (del poble)
(CD:en) (CC:en) Nha duit del poble (pernil)

hi + hi

Anirem a Mallorca amb avi Hi anirem a Mallorca (amb avi)
(CC:hi) (CC:hi) Hi anirem amb avi (a Mallorca)

en + ho

Treu aix de larmari Treu-ne aix (de larmari)
(CD:ho) (CC:en) Treu-ho de larmari (aix)

ho + hi

Duc aix al magatzem Ho duc al magatzem (aix)
(CD:ho) (CC:hi) Hi duc aix (al magatzem)