Els diftongs

A cada vocal hi correspon una sllaba, fora de pocs casos en qu una sllaba
correspon a ms d'una vocal: diftongs i u darrere q i g seguida de vocal (evidentment,
quan i i u sn consonants van amb la vocal o les vocals segents: iaia, fieu, uadi,
veuen).
Diftongs u darrere q i g +vocal
au, eu, iu, ou, (uu),* ai, ei, (ii),* oi, ui,
qua, qe, qui, quo, gua, ge, gi, guo,
guai, qeu
jaure, duus, xai, niu, noi, treu. quadern, paraiger, guaitem, obliqeu.


* N'hi ha pocs casos; noms en persones d'algun verb (uu) i dialectalment (ii).


Norma general

La diresi es posa sobre les vocals i i u.
que es pronuncia la u davant de e i i quan
s precedida de q i g.
llengeta, seqela,
ping.
que una seqncia de vocals que formaria
diftong no en forma.
sac, amonar,
venatge.
La funci
de la diresi
s indicar
que una i o una u que per la situaci a la
paraula serien consonants sn vocals.
redua, malees,
condua, agraen.

Per tant, no t la funci d'accentuar.
Si accent i diresi coincideixen en una mateixa lletra, t preferncia l'accent.

reduem, sus (diferent de sus, forma del verb suar), agrassiu, llussim.


Excepcions

No es posa diresi, encara que no hi hagi diftong, en els quatre casos segents:
1. En els compostos amb prefix acabat en vocal (fora de rell, i les formes del
verb reeixir).

reuni, reincidir, contraindicaci, coincidncia.
2. En les terminacions llatines -us i -um.

Mrius, aqurium.
3. En els sufixos -isme i -ista (els acabaments de prosme i llusme no sn
sufixos).

egoisme, altruista, arcaisme.
4. En les terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la
tercera conjugaci (acabats en -ir).

agraint, conduir, lluiran.