L'apstrof reflecteix en l'escriptura l'elisi d'un so en la llengua parlada.

Norma general
s'apostrofa
davant de totes les vocals (tamb precedides de
h muda): l'home, l'ingrat, l'arc.
mascul
no
s'apostrofa
davant de i i u consonants: el iogurt, el
uoquenc.
s'apostrofa
davant de totes les vocals menys i i u tones
(tamb precedides de h muda): l'Anna,
l'organista, l'ndia, l'nica (per: la
unilateralitat, la innecessria).
la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la
e, la hac, la erra).
davant de i i u consonants: la hiena.
Article
femen
no
s'apostrofa
davant del prefix negatiu a: la anormalitat.

s'apostrofa
davant de totes les vocals (tamb precedides de h
muda): d'herba, d'altres, d'universitat.
davant de noms de lletra: darrere de i.
davant de i i u consonants: de iens, de iod.
Preposici
de
no
s'apostrofa
davant del prefix negatiu a: de asimtric.

davant de verb comenat en vocal: m'est, n'agafa,
s'integra, l'obt.
darrere de verb acabat en vocal: compra'n, porta'l,
pondre's, porta'ns.
s'apostrofa
en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que
es pugui): te'n, la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi.
us, hi, ho, li, les en cap posici: us el pren, se us
emporta, treure-us.
Pronom
no
s'apostrofa
la davant de i i u tones: la inclou, la hi porta, la
unifiquem.



Observacions

El signe de l'apstrof consisteix en una coma volada (') i no en un accent (`),
com es posa de vegades i passa sovint inadvertit.
Amb les sigles i els acrnims se segueix la mateixa norma general:
s'apostrofa l'article mascul i la preposici de sempre que es troben amb vocal
(escrita o pronunciada) i l'article femen quan es troba amb vocal, llevat de i i
u tones. No s'apostrofen, s clar, davant de i i u consonants: l'ISO, l'OTAN,
l'URL (m.), l'IEC, l'URSS, d'FC, la UOC, l'FCI, l'SMI, l'R+D, la IBEC, la
XDSI, la UE.
Davant de nombres s'apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb
lletres: d'11, l'1 d'agost, l'XI colloqui, l'11a. partida.
Davant d'una s lquida s'apostrofa l'article mascul per no pas el femen ni
la preposici de: l'striptease, de strictu sensu, la Scala de Mil.
Davant de hac aspirada no s'apostrofa: el Hamlet , de Haydn, el hawai.
Davant de cometes, cursiva i negreta s'apostrofa segons la norma general:
d'"iniciats", la crtica d'Aqu no paga ni Du, l'inventor.
Davant de ttols i noms d'entitats o grups comenats amb article, la
preposici de s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc no s'hi
contrauen les preposicions a i per): d'El Temps, a Els Pets.
Davant de topnims amb article mascul la preposici de s'apostrofa si el
topnim no s catal o no s'ha catalanitzat; si s catal o catalanitzat, la
preposici es contrau amb l'article (igual que s'hi contrauen les preposicions a
i per): d'El Bierzo, del Baix Camp, del Caire.
Davant de smbols qumics i frmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la
preposici de, encara que el nom desenvolupat corresponent s que s'apostrofa,
perqu es llegeix el nom sencer: el Al (per l'alumini), de H
2
O (per d'aigua).
No es deixa mai l'apstrof a final de ratlla.