que habitualment viuen, i de vegades moren, entre la passivitat i el menyspreu dels seus conciutadans. Qui dorm al carrer? Una investigaci social i ciutadana sobre les persones sense sostre Qui dorm al carrer? 4 Qui dorm al carrer? Una investigaci social i ciutadana sobre les persones sense sostre Edita: Fundaci Caixa Catalunya Antoni Maura, 6 08003 Barcelona Autors: Pedro Cabrera, Mara Jos Rubio, Jaume Blasco Collaboradors de suport en el treball de camp: Miquel Juli, Albert Garcia, Alexandra Dufour Anlisi de dades i redacci del apndix: Andrea Balletb Roldn Correcci i traducci dels textos: INK Catalunya Diseny i maquetaci: SUBJECT mrqueting social, SCP Fotografa de portada: Helena Encinas Impressi: Centre Especial de Treball Apunts Agraments: els autors agraeixen la collaboraci essencial dels voluntaris participants en la nit del recompte sense el treball dels quals no hagus estat possible realitzar aquest treball, aix com dels responsables i professionals de la Xarxa dAtenci Social a les Persones Sense Sostre de la ciutat de Barcelona i de manera particular agraeixen el suport prestat per Carme Fortea, responsable del Programa dAtenci a Persones Sense Sostre (Ajuntament de Barce- lona), Enrique Rodrguez (Institut Municipal dInformtica) i Jordi Arilla. Fundaci Caixa Catalunya Nmero de registre editorial 1535/76 Novembre de 2008 Dipsit legal: B-47309-2008 ISBN: 978-84-612-7227-3 Imprs en paper ecolgic 75% Aquesta obra est sota una llicncia de Reconeixement-No comercial 2.5 Espanya de Creative Commons. La llicncia es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/ by-nc/2.5/es/legalcode.ca Sautoritza la reproducci total o parcial daquest llibre sempre que sen faci constar el ttol, lautoria i leditor i no sutilitzi per obtenir benefcis comercials.lautoria i leditor i no sutilitzi per obtenir benefcis comercials. Qui dorm al carrer? Una investigaci social i ciutadana sobre les persones sense sostre (Autors: Pedro Cabrera, Mara Jos Rubio, Jaume Blasco) Pg. 226; 21 cm Ttol al llom: Qui dorm al carrer? ISBN: 978-84-612-7227-3 I. Fundaci Caixa Catalunya. II. Caixa Catalunya. III. Ttol: Qui dorm al carrer? Una investigaci social i ciutadana sobre les persones sense sostre 1. Espanya Catalunya Inclusi Social - Persones sense llar Qui dorm al carrer? 5 NDEX PRESENTACI 1. PERSONES SENSE LLAR 1.1. Quants en sn? 1.2. Qui sn? 2. PERSONES SENSE LLAR A BARCELONA 2.1. Histria recent de latenci social a persones sense llar a Barcelona 2.2. Leclosi del fenomen dels immigrants sense llar 2.3. Lordenana del civisme del 2005 2.4. El nou model datenci a les persones sense llar en el marc de lAcord Ciutad per a una Barcelona Inclusiva 2.5. La Xarxa dAtenci a les Persones sense Sostre 2.6. Comptar persones sense llar a Barcelona 2.7. Cap a un marc de coneixement del fenomen de les persones sense llar a Barcelona 2.8. Les s-nights 3. METODOLOGIA 3.1. mbit geogrfc de lestudi 3.2. La ftxa dobservaci i lenquesta 3.3. Les limitacions del recompte 3.4. Lhorari 4. RESULTATS 4.1. Quantes persones? 4.2. On sestaven? 9 11 12 27 51 51 53 56 58 62 64 66 69 73 76 81 92 98 101 101 107 Qui dorm al carrer? 6 4.3. Qui eren les persones que dormien als carrers de Barcelona la nit del 12 de mar del 2008? 4.4. Notes dobservaci dels equips de recompte 4.5. Persones sense sostre, persones sense llar 4.6. En quin tipus de centre residencial van estar acollides les persones sense llar? 5. VOLUNTARIS PER UNA NIT 5.1. Sentit i funci del voluntariat en les s-nights 5.2. Qui hi va participar com a voluntari? 5.3. La nit del recompte: desmitifcaci, organitzaci i experincia 5.4. La trobada dels voluntaris: el sentiment de tothom a luna 5.5. Les persones sense llar: la sensaci de mirar duna altra manera el carrer 6. CONCLUSIONS I SUGGERIMENTS 7. APNDIX. EL RECOMPTE DE LLEIDA 8. ANNEXES 9. BIBLIOGRAFIA 114 134 138 140 149 149 152 162 169 171 177 187 213 221 Qui dorm al carrer? 9 PRESENTACI Un dels rostres ms visibles i ms crus de lexclusi social s el de les persones que dormen al carrer. La manca dun sostre que implica que una persona es vegi obligada a pernoctar al carrer s una de les realitats que mos- tra ms clarament la injustcia social. LObra Social de Caixa Catalunya compta, des de lany 2005, amb un programa dHabitatge Social en el marc de les seves actuacions per pro- moure la inclusi social. Part dels recursos i dels esforos daquest progra- ma shan destinat a persones sense llar i a entitats que hi treballen espec- fcament. Addicionalment, sha promogut el treball conjunt entre aquestes entitats i lany 2007 es va entrar a formar part de la FEANTSA (Federaci dAssociacions Nacionals que Treballen amb Persones Sense Llar). Com a via de sensibilitzaci i de generaci de coneixement, aquest hivern de 2008 es van organitzar els primers recomptes censals nocturns de per- sones sense sostre a les ciutats de Barcelona i de Lleida. Un dels objectius daquests recomptes va ser la mobilitzaci dun elevat nombre de voluntaris que poguessin entendre millor aquesta problemtica social. Laltre va ser el de conixer millor el collectiu de persones sense sostre. El recompte censal nocturn de persones al carrer no noms havia de permetre dimensionar el problema, sin tamb posar rostre a aquestes persones, poder saber com sn i concretar quines sn les seves necessitats. Parallelament al recompte al carrer, es van recollir dades de les persones allotjades en recursos pblics o privats, per tal de poder establir una comparaci entre aquests dos grups. Aquesta publicaci sinicia amb una presentaci de diferents caractersti- ques de les persones sense llar segons lenquesta a aquest collectiu que efec- tua lInstitut Nacional dEstadstica; posteriorment es recullen les principals ftes de latenci social a la ciutat de Barcelona, i fnalment es presenten els resultats del recompte censal nocturn efectuat a Barcelona i la comparaci amb les dades del recompte efectuat a Madrid amb la mateixa metodologia i en les mateixes dates. El llibre tamb recull limpacte en la sensibilitzaci dels Qui dorm al carrer? 10 voluntaris i els resultats del recompte censal nocturn de persones sense llar a Lleida, aix com una aproximaci a la realitat daquesta ciutat. Desitgem que aquesta publicaci sigui de linters dentitats pbliques i privades i de totes aquelles persones que treballen per a la inclusi social daquells que dormen al carrer i que permeti continuar la refexi sobre les formes dintervenci ms adequades i efectives per a aquest collectiu. Narcs Serra i Serra President de Caixa Catalunya Qui dorm al carrer? 11 1. PERSONES SENSE LLAR Poques realitats humanes sn tan velles i tan noves, tan conegudes i igno- rades, tan prximes i alhora tan llunyanes com la pobresa severa i miserable dels qui no tenen ni tan sols un lloc per aixoplugar-se. Utilitzant els termes amb qu shi va referir lhistoriador i activista contra la pobresa Bronislaw Geremek, mort fa poc, els pobres sense llar sn una mena destirp de Cam que de manera misteriosa i interminable es perllonga al llarg de les poques i els sistemes poltics i culturals ms diversos. Lobstinada persistncia de la pobresa sense sostre s una mena de maledicci que, si b en les nostres societats riques la pateixen tan sols uns quants ssers humans, acaba sent expressi i refex del nivell dindignitat moral i poltica en qu, dalguna ma- nera, tots ens veiem embolicats. Moltes societats del passat, i tamb actualment molts pasos pobres, no han tingut prou sostres per acollir els seus membres. Lescassesa de mitjans dallotjament a conseqncia dels baixos nivells de desenvolupament, o de la destrucci dels ja existents a conseqncia de guerres, catstrofes naturals, etc., ha multiplicat una vegada i una altra el nombre dels homeless. Aquesta era, per exemple, la situaci viscuda al nostre pas desprs de la Guerra Civil, o a tot Europa al fnal de la Segona Guerra Mundial com a resultat de la destrucci massiva del parc immobiliari a causa dels bombardejos i laband. Per aix mateix, labat Pierre, fundador de Drapaires dEmas, emprn en aquell moment una campanya, ininterrompuda des de llavors, per tractar daconseguir que no hi hagi cap francs sense sostre. Tot i aix, no hi ha al nostre pas en el moment present, un problema descassetat de sostres que expliqui lexistncia entre nosaltres de gent sense llar. Ben al contrari, la situaci s dhiperabundncia. Si ens atenim a les dades de lltim cens elaborat per lInstitut Nacional dEstadstica (INE), al comenament de lany 2001 a Espanya hi havia 20,1 milions dhabitatges per a un total de 40,8 milions dhabitants. El 68,5% daquests habitatges es feien servir com a habitatge principal, un 16% sutilitzava com a habitatge secun- Qui dorm al carrer? 12 dari (per a vacances, etc.) i gaireb un 14% o, que s el mateix, 2.894.986 habitatges eren buits. Fins i tot si acceptem que els errors durant el treball de camp nhaguessin elevat el nombre o que el mal estat de conservaci duna part dels habitatges els fes inhabitables, com es pot explicar que un any ms tard el mateix INE estims que a Espanya hi ha entre 15.600 i 20.600 perso- nes sense llar? 1 s a dir, com podrem esbrinar i desentranyar la lgica oculta perqu puguem comprendre com s possible que visquem en un pas on hi ha cent sostres per cada sense sostre, cent habitatges buits i sense habitar per cada persona que viu al carrer, sense llar? De tota manera, la claredat aclaparadora amb qu parlen aquestes xifres exigeix que abans ens posem dacord sobre alguns dels supsits en qu des- cansen. Per comenar, de qui parlem quan diem persones sense llar? 1.1. Quants en sn? Les paraules mai no sn neutrals, la realitat que diem queda inevitable- ment connotada, construda i recreada en virtut del terme que fem servir per designar-la. Aquesta estirp maleda de pobres sense aixopluc ha rebut al llarg de la histria innumerable noms: de pobres a ptols, de captaires a rodamns i daqu a peresosos, ganduls, dropos, malfeiners, perdularis, murris, aproftats, pocavergonyes, bandarres, lladregots, xorios i crimi- nals. La distncia que es recorre a cada pas s massa curta i fcil de tras- passar. Tanmateix, el resultat fnal s una completa falsifcaci de la realitat inicial. La pobresa extrema sempre s sospitosa i difcil dobservar. Per aix mateix s tan difcil reconixer-la i fer-la visible. La primera via per intentar fer-la desaparixer consisteix a negar-ne lexistncia. I una manera de negar-la consisteix a no dir-la o, encara millor, anomenar-la de manera errnia. Al llarg de les ltimes dues dcades, a Espanya sha fet servir so- bretot el terme transent per designar la gent que anava dalberg en alberg 1. INE, Encuesta sobre las personas sin hogar (centros) 2003. Informe publicat al maig de 2004 disponible a http://www.ine.es/prodyser/pubweb/epsh_052004/epshcen_0504.pdf. Qui dorm al carrer? 13 i de rober en menjador, buscant-se la vida en un rgim itinerant que, en bona mesura, afavoria i estimulava la xarxa de serveis dacollida pretesa- ment orientats a fer-lo desaparixer. La majoria daquests centres funcio- naven segons el sistema de porta giratria: tres dies destada i al carrer. Altra vegada de cam, i tornem-hi a lalberg segent. Si ara ens estimem ms parlar de persones sense llar no s per un nomi- nalisme diletant i estril, sin per intentar posar lmfasi, en primer lloc, en la condici dels qui sofreixen el problema i, en segon lloc, en la circumstncia de privaci dallotjament que pateixen. No es tracta, per tant, ni dssers estranys i atpics, ni de gent que comparteixi pautes de conducta extraordinries (vida errant, alcoholisme compulsiu, etc.). En aquest sentit, tampoc no es tracta dun collectiu, ja que no som davant cap comunitat humana amb una iden- titat compartida i semblant, sin que tot just es tracta de persones enorme- ment heterognies que viuen una determinada situaci dexclusi residencial. s la situaci que comparteixen el que ens interessa analitzar: quines sn les trajectries que menen ms fcilment a aquesta situaci?, qui sn els qui hi estan i quants la pateixen?, amb quin grau de severitat?, com saconsegueix sobreviure enmig daquestes privacions? i, fnalment, com es pot abandonar aquesta situaci?, o fns i tot com podrem intentar eradicar-la? Quan parlem de persones sense llar (o sense sostre) i, per extensi, de fe- nomen de les persones sense llar, no estem sin traduint els termes anglesos homeless (roofess) i homelessness que susen, respectivament, per referir-se als qui no tenen llar, habitatge o allotjament, i al problema social en si mateix. En aquest sentit, hem adoptat la pauta seguida pels qui parlen francs (sans-abri), itali (senza dimora) o espanyol (sin hogar, sin techo). Tot i aix, la rpida adopci del terme, indubtablement ms difan i absent de connotacions pejoratives que daltres que fiem servir fns ara, no vol dir pas que incorporem tan rpid ni el marc institucional en qu sorgeix, ni el nivell de desenvolupament de les poltiques de benestar i dhabitatge dels pasos a qu es remet, ni encara menys les conseqncies que comporta per a la intervenci i lacci social. Qui dorm al carrer? 14 Vivint a la intemprie, o gaireb, hi podem trobar no solament la fgura tpica i tpica del qui arrossega els estris en un carret de supermercat pels carrers duna gran ciutat, sin gent tan diferent com treballadors a latur, me- nors que shan escapat de casa, joves contraculturals, dones prostitudes, im- migrants sense papers, malalts mentals sense famlia, persones amb problemes dalcoholisme o drogoaddicci, famlies desnonades, etc. Tots sense res en com que no sigui no tenir un lloc per allotjar-se, tant de manera temporal com permanent. Ni ledat, ni el sexe, ni el nivell educatiu, o el recorregut pro- fessional, ni els problemes o les conductes, ni el passat, ni les expectatives de futur no han de ser pas idntiques per res. Lnica circumstncia compartida per tots s el lloc (un no-lloc, en realitat) on viuen. Certament, ben lluny del que pomposament es proclama en larticle 47 de la Constituci espanyola: Tots els espanyols tenen dret a gaudir dun habitatge digne i adequat. Entendre el fenomen de les persones sense llar en termes dexclusi re- sidencial vol dir abandonar la visi daquest com una qesti de deixadesa personal i de desadaptaci individual. s ms, moltes de les conductes espe- cials o estranyes dels qui estan sense sostre no sn sin una resposta adap- tativa a les condicions extremes en qu viuen. Lluny de buscar explicacions al problema basades en la naturalesa peculiar dels qui el pateixen, segons qui sn, vol dir mirar de resoldre lenigma basant-se fonamentalment en la des- cripci i lanlisi de la situaci en qu estan. La seva peripcia vital no explica res sin en la mesura en qu s analitzada com a biografa, s a dir, en un context histric, social i poltic determinat. Ms enll de les paraules que fem servir, s enormement important mirar darribar a una defnici consensuada del problema i de quines sn les perso- nes sense llar, a partir de les condicions dallotjament en qu viuen i no pels trets personals o intrnsecs. Aquest s lintent que mantenen des de fa dca- des tant els investigadors i acadmics que shan ocupat danalitzar la qes- ti 2 com les entitats socials que sencarreguen de combatre-la (per exemple, 2. Snow (1986); Wright (1988); Burt i Cohen (1989); Jencks (1994); Marpsat i Firdion (2000); Edgar et al. (2000) Qui dorm al carrer? 15 FEANTSA) i ms recentment les agncies pbliques i de ladministraci que se nocupen (INE, 2005; Ministeri de Treball i Assumptes Socials en cadascun dels plans nacionals dinclusi social, i en lmbit europeu Euros- tat i Comissi Europea, Direcci general dOcupaci, Assumptes Socials i Igualtat dOportunitats). En aquest sentit, podem acceptar com a punt de partida la defnici que fa anys va idear Dragana Avramov, llavors coordinadora de lEuropean Obser- vatory on Homelessness, segons la qual persones sense llar serien totes les persones que no poden accedir o conservar un allotjament adequat, adaptat a la seva situaci personal, permanent i que proporcioni un marc estable de convivncia, sigui per raons econmiques o altres barreres socials, sigui per- qu presenten difcultats personals per dur una vida autnoma. 3 A partir daquesta defnici, que situa la crrega de la prova en les barre- res per accedir o conservar lallotjament per raons econmiques o socials, i noms en ltim lloc per difcultats personals, podem entendre levoluci experimentada els ltims anys dins la comunitat dinvestigadors europeus del problema, que ha dut a formular lany 2005 una tipologia europea del fenomen de les persones sense llar i lexclusi residencial (ETHOS: European Typology on Homelessness). Aquesta tipologia, desprs dun parell de revisions el 2006 i 2007, en qu es van introduir algunes petites variacions per mirar de facilitar-ne ladaptaci al context de cadascun dels Estats membres de la UE, continua sent la guia de lectura i investigaci a lhora de tractar de quantifcar i mesurar un fenomen enormement complex i canviant. La idea principal que hi ha rere la proposta ETHOS s distingir en el fe- nomen de les persones sense llar, ents com un procs dexclusi residencial ms o menys severa, quatre categories principals o conceptuals, que es po- den subdividir en tretze categories operatives, i que al seu torn es poden tra- duir en diverses situacions residencials, fruit en gran part de les peculiaritats nacionals i del funcionament dels diferents rgims de provisi dallotjament 3. Avramov (1995). Qui dorm al carrer? 16 que hi ha a cada pas. Com es mostra a la taula 1.1, les quatre categories conceptuals bsiques sn el resultat de lexistncia o no dexclusi en tres mbits o dominis fonamentals, entorn dels quals sorganitza la qualitat de lallotjament de qu disposa una persona: a) el rgim legal dutilitzaci de lallotjament, b) la vida social i privada que permet i c) les condicions fsiques dhabitabilitat que t. Segons que es donin condicions dexclusi o manca en cadascun dels tres mbits o dominis, hi ha una possibilitat diferent dexperimentar el fenomen de les persones sense llar (homelessness), que va des de les maneres ms greus com s el cas dels qui viuen literalment sense sostre i, per tant, no tenen un lloc fsic per residir, no disposen dun espai per a la privadesa i les rela- cions socials, ni disposen de cap ttol legal que els permeti reclamar ls dun espai per a ells mateixos fns a altres modalitats ms suaus o mitigades del problema, com s el cas dels qui viuen en barraques, en edifcis ocupats o en condicions damuntegament extrem. La importncia dabordar el problema en aquests termes s que s capa Categoria conceptual Domini Fsic mbit Social Domini Legal Sense sostre (Rooessness) - - - Sense Habitatge (Houselessness) + - - Habitatge insegura (Insecure Housing) + + - Vivienda Inadecuada (Inadequate Housing) + + Taula 1.1. Categories conceptuals i la relaci amb els mbits o dominis Qui dorm al carrer? 17 dexplicar la crisi social i personal dallotjament que pateixen (cadascun amb els seus matisos, no cal dir-ho) tant els usuaris dun alberg demergncia com les mplies capes de persones pobres que malviuen en nuclis de barraques, o en masos i magatzems a la vora dels camps de cultiu, com ara molts im- migrants, per no parlar dels collectius que resideixen en allotjaments socials sota un o altre rgim, per exemple els refugis per a dones maltractades, els menors en institucions, les famlies amenaades de desnonament, o fns i tot els joves que veuen allunyar-se la possibilitat demancipar-se a causa de la carestia de lhabitatge i la precarietat i escassetat dels seus ingressos. Des daquest marc conceptual, que permet parlar del fenomen dels sense llar en termes restringits o estrictes (les persones sense sostre i sense habi- tatge), o b optar per fer-ho en termes amplis i extensos, podem entendre la taula 1.2, que correspon a una traducci una mica lliure i adaptada al context espanyol de lltima revisi de la tipologia ETHOS proposada lany 2007 per FEANTSA, a partir del treball desenvolupat a lEuropean Observatory on Homelessness. Qui dorm al carrer? 18 Categoria conceptual Categoria operativa Situaci residencial Denici SENSE SOSTRE 1 Viure en un espai pblic o a la intemperie 1.1 Espai pblic i exterior Dormir al carrer o en espais pblics, sense un alberg 2 Pernoctar en un alberg i/o forat a passar la resta de dia en un espai pblic 2.1 Alberg o refugi nocturn Persones sense un lloc on residir habitualment que utilitzen albergs o centres dallotjament de molt baixa exigncia SENSE HABITATGE 3 Persones que viue en albergs o centres per a persones sense llar/allotjament temporal 3.1 Albergs i centres dallotjament Quan la estancia s a curt o mig termini i de forma temporal, no com a lloc de residncia denitiva 3.2 Allotjament temporal i de trnsit 3.3 Allotjament amb suport 4 Persones que viuen en refugis per a dones 4.1 Albergs per a dones (amb o sense lls) Dones allotjades degut a haver patit violncia de gnere, sempre i quan sentengui com a residncia temporal 5 Persones que viuen en allotjaments temporals reservats als immigrants i als demandants dasil 5.1 Allotjament temporal /centres dacolliment Immigrants en centres dacollida o dallotjament temporal degut a la seva condici dimmigrants / Centres de repatriaci (interns) 5.2 Allotjament per a treballadors temporers Sense habitatge disponible en el moment de lexcarceraci Estancia superior a la estrictament necessria degut a la manca dhabitatge 6 Persones que en un termini dnit seran acomiadades dinstitucions residencials o dinternament 6.1 Institucions penitenciries 6.2 Institucions sanitries 6.3 Centres de menors Sense habitatge al que dirigir-se al complir 18 anys, per exemple 7 Persones que viuen en allotjaments amb recolzament sostingut degut a la condici de persones sense llar 7.1 Residncies per a persones sense llar grans Allotjament amb suport de llarga estada per a persones que han viscut sense llar 7.2 Habitatge tutelat i amb suport a llarg termini per a persones anteriorment sense llar HABITATGE INSEGUR 8 Persones que viuen en un habitatge amb rgim de tinena insegur. Sense pagar lloguer 8.1 Viure acollit a casa de familiars Residir en un allotjament convencional, per que no s lhabitual, degut a la prdua de lhabitatge. Ocupaci illegal o sense cap tipus de garan- tia jurdica per poder resirdir-hi 8.2 Sense tinna legal (per exemple, subar- rendat) 8.3 Ocupaci illegal 9 Persones que viuen sota lamenaa de desnonament 9.1 Enrgim de lloguer Amb ordre de desnonament per impagament del lloguer 9.2 En habitatge de propietat A punt de ser expropiats per impagaments dhipoteca 10 Persones que viuen sota lamenaa de violncia per part de la famlia o parella 10.1 Amb denuncies presentades davant la polcia Quan ha actuat la polcia i/o els centres dintervenci rpida per a trac- tar de trobar un allotjament segur i fora de perill. Ordres de devoluci (habitatge en propietat) HABITATGE INADEQUAT 11 Persones que viuen en estructures temporals o no conven- cionals 11.1 En caravanes o similars Casa mbil/ caravana (que no s utilitzada com a habitatge de vacances) 11.2 Edicacions no convencionals ni pensades per a la residncia de persones Allotjament autoconstrut: barraques, cabanyes 11.3 Estructures temporals 12 Viure en un habitatge no apropiat segons la legislaci estatal 12.1 Edici ocupat que no s apropiat per a viure-hi Habitacle impropi per a ser utilitzat com a habitatge per ssers humans segons la legislaci nacional 13 Viure en un habitatge massicat 13.1 Molt per sobre dels estndarts habituals que marquen la massicaci Per sobre de les normes nacionals de massicaci Taula 1.2. Tipologia Europea de Sense Llar i exclusi residencial (Revisi 2007) Qui dorm al carrer? 19 Categoria conceptual Categoria operativa Situaci residencial Denici SENSE SOSTRE 1 Viure en un espai pblic o a la intemperie 1.1 Espai pblic i exterior Dormir al carrer o en espais pblics, sense un alberg 2 Pernoctar en un alberg i/o forat a passar la resta de dia en un espai pblic 2.1 Alberg o refugi nocturn Persones sense un lloc on residir habitualment que utilitzen albergs o centres dallotjament de molt baixa exigncia SENSE HABITATGE 3 Persones que viue en albergs o centres per a persones sense llar/allotjament temporal 3.1 Albergs i centres dallotjament Quan la estancia s a curt o mig termini i de forma temporal, no com a lloc de residncia denitiva 3.2 Allotjament temporal i de trnsit 3.3 Allotjament amb suport 4 Persones que viuen en refugis per a dones 4.1 Albergs per a dones (amb o sense lls) Dones allotjades degut a haver patit violncia de gnere, sempre i quan sentengui com a residncia temporal 5 Persones que viuen en allotjaments temporals reservats als immigrants i als demandants dasil 5.1 Allotjament temporal /centres dacolliment Immigrants en centres dacollida o dallotjament temporal degut a la seva condici dimmigrants / Centres de repatriaci (interns) 5.2 Allotjament per a treballadors temporers Sense habitatge disponible en el moment de lexcarceraci Estancia superior a la estrictament necessria degut a la manca dhabitatge 6 Persones que en un termini dnit seran acomiadades dinstitucions residencials o dinternament 6.1 Institucions penitenciries 6.2 Institucions sanitries 6.3 Centres de menors Sense habitatge al que dirigir-se al complir 18 anys, per exemple 7 Persones que viuen en allotjaments amb recolzament sostingut degut a la condici de persones sense llar 7.1 Residncies per a persones sense llar grans Allotjament amb suport de llarga estada per a persones que han viscut sense llar 7.2 Habitatge tutelat i amb suport a llarg termini per a persones anteriorment sense llar HABITATGE INSEGUR 8 Persones que viuen en un habitatge amb rgim de tinena insegur. Sense pagar lloguer 8.1 Viure acollit a casa de familiars Residir en un allotjament convencional, per que no s lhabitual, degut a la prdua de lhabitatge. Ocupaci illegal o sense cap tipus de garan- tia jurdica per poder resirdir-hi 8.2 Sense tinna legal (per exemple, subar- rendat) 8.3 Ocupaci illegal 9 Persones que viuen sota lamenaa de desnonament 9.1 Enrgim de lloguer Amb ordre de desnonament per impagament del lloguer 9.2 En habitatge de propietat A punt de ser expropiats per impagaments dhipoteca 10 Persones que viuen sota lamenaa de violncia per part de la famlia o parella 10.1 Amb denuncies presentades davant la polcia Quan ha actuat la polcia i/o els centres dintervenci rpida per a trac- tar de trobar un allotjament segur i fora de perill. Ordres de devoluci (habitatge en propietat) HABITATGE INADEQUAT 11 Persones que viuen en estructures temporals o no conven- cionals 11.1 En caravanes o similars Casa mbil/ caravana (que no s utilitzada com a habitatge de vacances) 11.2 Edicacions no convencionals ni pensades per a la residncia de persones Allotjament autoconstrut: barraques, cabanyes 11.3 Estructures temporals 12 Viure en un habitatge no apropiat segons la legislaci estatal 12.1 Edici ocupat que no s apropiat per a viure-hi Habitacle impropi per a ser utilitzat com a habitatge per ssers humans segons la legislaci nacional 13 Viure en un habitatge massicat 13.1 Molt per sobre dels estndarts habituals que marquen la massicaci Per sobre de les normes nacionals de massicaci Taula 1.2. Tipologia Europea de Sense Llar i exclusi residencial (Revisi 2007) Qui dorm al carrer? 20 Naturalment, una de les conseqncies ms bvies que resulten daplicar aquesta reixeta de lectura a la realitat s que sobtenen unes xifres sobre el nombre de persones sense llar que hi ha en un pas que varien enormement segons que hi incloguem una o altra de les 24 subcategories que recullen les diferents situacions residencials en qu es divideix el fenomen de les persones sense llar, ents aquest com un problema dexclusi residencial. La decisi dincloure-hi o no les dones que viuen temporalment en refugis per problemes de violncia domstica, els immigrants internats als centres dinternament destrangers o la poblaci que viu en barraques modifcar substancialment el perfl sociodemogrfc de la poblaci afectada, les causes principals de la seva precria situaci habitacional i, per descomptat, les es- tratgies destinades a solucionar el problema. Aix, per exemple, si ens limitem a utilitzar les 13 categories operatives i les apliquem a la realitat espanyola de lany 2003 moment en qu lINE ela- bora la primera enquesta a persones sense llar 4 enquesta que constitueix, juntament amb les dues que seguiran els anys 2004 i 2005, la font ms fable a lEstat espanyol sobre extensi i dimensions del fenomen de les persones sense llar estricte, hi ha el resultat que apareix a la taula 1.3. Pensem que les limitacions de les fonts i estadstiques ofcials no ens permeten cobrir tot lespectre observat a la reixeta ETHOS. Malgrat aix, s evident dacord amb els resultats obtinguts que el fenomen de les persones sense llar pot ser tant un problema que afecta tot just uns pocs milers de persones que viuen estrictament sense sostre com un problema dabast ampli que afecta un mi- li i mig de persones a Espanya. 4. INE, Encuesta sobre las personas sin hogar (centros) 2003. Qui dorm al carrer? 22 Si resumim el contingut de la taula anterior i la redum als quatre grans trams tractats per ETHOS, podrem dir que a lany 2003 (data de referncia de lnica enquesta elaborada a lEstat espanyol per tal destimar la poblaci Categoria Estimaci Font Data de referncia A. SENSE SOSTRE (ROOFLESS) 1. Viure en un espai pblic (sense domicili) 3.200 Elaboraci propia en base a INE (2004) 2003 2. Pernoctar en un alberg i/o forat a passar la resta del dia en un espai pblic 2.990 Elaboraci propia en base a INE (2004) 2003 B. SENSE HABITATGE (HOUSELESS) 3. Estancia en centres de serveis o refugis (hostals per a sense sostre que permeten diferents models destancia) 10.800 INE (2004) 2003 4. Viure en refugis per a dones 4.400 Instituto de la Mujer 2003 5. Viure en allotjaments temporales reservats als immigrants i als demandants dasil 2.100 Elaboraci propia en base a dades facilitades per la Secreta- ra de Estado de Inmigracin y Emigracin 2005 6. Viure en institucions: presoners, centres datenci sanitria, hospitals sense tenir on anar, etc.) 2.100 (noms presons) Estimaci propia en base a Direccin General de Institucio- nes Penitenciarias 2005 7. Viure en allotjaments de suport (sense contracte darrendament) 14.064 (menors) Direccin General de las Familias y la Infancia del Ministerio de Asuntos Sociales 2003 Resta sense dades C. HABITATGE INSEGUR (INSECURE HOUSING) 8. Viure en un habitatge sense ttol legal (viure temporalment amb familiars o amics de forma involuntaria, viure en un habi- tatge sense contracte darrendament sexclouen els ocupes-, etc.) Sense dades 9. Noticaci legal dabandonament de lhabitatge Sense dades 10. Viure sota lamenaa de violncia per part de la famlia o parella Sense dades D. HABITATGE INADEQUAT 11. Viure en una estructura temporal o barraca 52.051 Elaboraci propia en base a Censo 2001 2001 12. Viure en un habitatge no apropiat segons la legislaci estatal 112.824 Elaboraci propia en base a Censo 2001 2001 13. Viure en un habitatge massicat 1.310.162 Elaboraci propia en base a Censo 2001 2001 Taula 1.3. Tipologia europea de persones sense llar i exclusi residencial Qui dorm al carrer? 23 sense llar usuria de la xarxa de centres, albergs i menjadors per als ms exclosos) 6.000 persones vivien a Espanya sense sostre (roofess), uns 50.000 no disposaven dhabitatge (houseless), un nombre impossible de determinar Categoria Estimaci Font Data de referncia A. SENSE SOSTRE (ROOFLESS) 1. Viure en un espai pblic (sense domicili) 3.200 Elaboraci propia en base a INE (2004) 2003 2. Pernoctar en un alberg i/o forat a passar la resta del dia en un espai pblic 2.990 Elaboraci propia en base a INE (2004) 2003 B. SENSE HABITATGE (HOUSELESS) 3. Estancia en centres de serveis o refugis (hostals per a sense sostre que permeten diferents models destancia) 10.800 INE (2004) 2003 4. Viure en refugis per a dones 4.400 Instituto de la Mujer 2003 5. Viure en allotjaments temporales reservats als immigrants i als demandants dasil 2.100 Elaboraci propia en base a dades facilitades per la Secreta- ra de Estado de Inmigracin y Emigracin 2005 6. Viure en institucions: presoners, centres datenci sanitria, hospitals sense tenir on anar, etc.) 2.100 (noms presons) Estimaci propia en base a Direccin General de Institucio- nes Penitenciarias 2005 7. Viure en allotjaments de suport (sense contracte darrendament) 14.064 (menors) Direccin General de las Familias y la Infancia del Ministerio de Asuntos Sociales 2003 Resta sense dades C. HABITATGE INSEGUR (INSECURE HOUSING) 8. Viure en un habitatge sense ttol legal (viure temporalment amb familiars o amics de forma involuntaria, viure en un habi- tatge sense contracte darrendament sexclouen els ocupes-, etc.) Sense dades 9. Noticaci legal dabandonament de lhabitatge Sense dades 10. Viure sota lamenaa de violncia per part de la famlia o parella Sense dades D. HABITATGE INADEQUAT 11. Viure en una estructura temporal o barraca 52.051 Elaboraci propia en base a Censo 2001 2001 12. Viure en un habitatge no apropiat segons la legislaci estatal 112.824 Elaboraci propia en base a Censo 2001 2001 13. Viure en un habitatge massicat 1.310.162 Elaboraci propia en base a Censo 2001 2001 Taula 1.3. Tipologia europea de persones sense llar i exclusi residencial Qui dorm al carrer? 24 de gent residia en un habitatge insegur (insecure housing) i prop de 1.500.000 persones ho feia en un habitatge inadequat (inadequate housing). Aix, si agrupem sota la denominaci de persones sense llar els qui viuen al carrer i els qui (entre els qui no disposen de casa) estan allotjats de manera provisional i transitria per serveis dallotjament destinats a gent sense llar, tindrem com a resultat que les persones sense llar per aquella data a Espanya serien unes 23.500. De fet, lINE va estimar al febrer de 2005, que 21.900 van ser ateses en centres per a persones sense llar 5 . Si, com hem dit, ms que no pas dun collectiu, es tracta dun agregat estadstic reunit segons la situaci residencial, quina s la seva distribuci segons el tipus dallotjament que utilitza? (Vegeu taula 1.4.) 5. INE, Encuesta sobre las personas sin hogar (Personas), 2005. Les taules completes amb els resultats de lenquesta es poden consultar a http://www.ine.es. Tipus dalotjament Total Persones % Alberg o residncia 8.454 38,6 Centre dacollida a dones maltractades 666 3,0 Centres dinternament 618 2,8 Pis facilitat per una ONG o organisme 1.862 8,5 Pis ocupat 1.765 8,1 Pensi pagada per una ONG o organisme 316 1,4 En espai pblic 4.924 22,5 Allotjaments de fortuna 3.294 15,0 Total 21.900 100,0 Font: INE 2005 Taula 1.4. Persones sense llar segons tipus dallotjament Qui dorm al carrer? 25 En lnies generals, aquest seria el panorama que presenta lexclusi resi- dencial ms greu a Espanya. Els albergs acullen aproximadament el 40,0% de la poblaci sense llar; aquest percentatge seleva fns al 50,0% (la meitat) si hi incloem la places pagades en pensions i lallotjament en pisos o habitatges tutelats o de transici. De la meitat restant, la majoria viu a la intemprie: gaireb la quarta part de les persones sense llar (22,5%) dormen literalment sense sostre. Una altra bona part (15,0%) sinstalla en allotjaments de fortu- na (una botiga, un cotxe, una barraca ms o menys lleugera, etc.), o b opta per ocupar un edifci buit (8,1%), normalment sense les condicions mnimes dhabitabilitat. Creiem que en trets generals el panorama continua sent el mateix a mitjan any 2008, tot i que probablement la poblaci sense llar ha crescut a un ritme lent per sostingut, probablement fns a arribar a 25.000-30.000 persones. Per fer aquesta afrmaci ens limitem a aplicar un increment anual que po- dria oscillar entre un 2,0% i un 3,0%. Aix no sembla massa si pensem que les xifres de lINE en els seus diferents estudis sobre persones sense llar relatives a levoluci del nombre de places dallotjament ofertes per la xarxa datenci en albergs, pensions i pisos tutelats ha crescut a un ritme del 3,8% anual entre lany 2002 i lany 2006 (per al 2004 i 2005 no hi ha dades, veure grfc 1.1). Si fs certa lestimaci segons la que les persones sense llar podrien cifrar-se en torn a 25.000-30.000 a Espanya i es mantingus el per- centatge del 22,5% vivisquent al carrer, podriem concloure que la gent que viu literalment sense sostre en el nostre pas podra cifrar-se, actualment, al voltant de les 5.600-6.800 persones. Qui dorm al carrer? 26 Tamb s veritat que el grfc 1.1 amaga que la composici interna de loferta de la xarxa especfca datenci a persones en situaci dexclusi re- sidencial severa no ha estat uniforme, sin que, mentre que les places en alberg shan incrementat entre 2003 i 2006 un 4,6%, loferta de places en pensions ha patit una important retallada, ja que ha disminut en un 20,1%. Aquesta tendncia, refecteix tot un canvi en la flosofa de treball social, que cada vegada confa menys en les possibilitats dintervenci per a una vida normalitzada des de la residncia en hostals i pensions barates, on, si b es t un sostre, sovint es donen constriccions (de ls de laigua, els horaris dels pats i accs, etc.) i limitacions de la privadesa que difculten ms que no pas ajuden a normalitzar hbits de vida. Aix, a ms dun elevat cost, ha fet que les entitats i institucions que treballen amb persones sense llar hagin optat cada vegada ms per reduir lallotjament en pensions i incrementar loferta Qui dorm al carrer? 27 de places en habitatges i pisos dacollida, de manera que loferta de places en pisos ha crescut un 33,7% en el mateix perode (vegeu el grfc 1.2). 1.2. Qui sn? Cadascuna de les persones que atenen els ms exclosos als albergs, centres de dia, menjadors i robers, siguin voluntries o professionals, podria respon- dre aquesta pregunta duna manera diferent i nica. Res no pot substituir aquesta impressi que neix de la trobada cara a cara, personal i directa amb les mateixes persones sense llar, que permet aproximar-se de manera imme- diata a lenigma que representa cada vida humana situada ms enll de les lnies que separen la precarietat i la inclusi social. Qui dorm al carrer? 28 De la mateixa manera pot ser til fer una aproximaci qualitativa a la qesti mitjanant lestudi de casos concrets ms o menys tpics, sigui mitjanant en- trevistes a fons que ens permetin presentar la seva trajectria biogrfca, sigui amb un acompanyament de la seva peripcia diria com a observadors atents i respectuosos. Encara que no hi ha gaires estudis i investigacions sobre perso- nes sense llar elaborats al nostre pas, nhem tingut alguns a labast que adop- ten tots dos models dabordatge. Tenim un exemple excellent daproximaci qualitativa a lobra Vides al descobert. 6 Ens hi presenten els perfls biogrfcs de catorze persones nou homes i cinc dones que viuen sense sostre a la ciutat de Barcelona. La profunditat, la intelligncia i la complicitat plena de rigor metodolgic amb qu les autores exposen el mn de les persones sense llar tal com s viscut i experimentat pels mateixos protagonistes resulten ex- traordinriament tils per tractar dentendre qui sn, don vnen, qu senten, temen i desitgen els qui viuen al carrer. Tamb tenim un magnfc exemple dinvestigaci elaborat mitjanant tcni- ques dobservaci (desgraciadament encara sense publicar) en la tesi doctoral de Santiago Bachiller (2008), jove antropleg argent que ha acompanyat du- rant ms de tres anys la vida quotidiana dun grup de persones sense sostre que dormien habitualment a la plaa de lpera de Madrid. Grcies al perllon- gat treball de camp elaborat durant anys pot exposar amb minuciositat i gran nombre de detalls signifcatius les estratgies de supervivncia quotidiana i la vida social que duen a terme les persones excloses sense sostre en un espai urb a laire lliure, en qu sexpressa no solament el dolor per la prdua de vincles i fliacions dunes vides trencades, sin tamb la capacitat daquestes mateixes persones per reafliar-se i generar vincles nous, no solament amb al- tres persones sense sostre sin tamb amb vens, propietaris de bars i negocis de la zona, conductors dautobs, etc. Tot un micromn de relacions socials signifcatives que els permeten fns i tot vivint a la intemprie, reconstruir en- cara que sigui precriament un univers de sentit i pertinena. 6. Tejero i Torrabadella (2005). Qui dorm al carrer? 29 Tanmateix, tractant-se dun estudi de caire sociogrfc, no tenim altra possi- bilitat de presentar els qui viuen sense llar que no sigui per mitj de lenquesta elaborada per lINE lany 2005. Fins ara s lnic estudi fet al nostre pas amb una mostra mplia i representativa de la poblaci que acudeix a la xarxa de centres (albergs, menjadors, centres de dia) que atenen, bsicament o exclusi- vament, persones sense llar. Els altres dos estudis que ha fet lINE lany 2003 i 2006 sn enquestes que recullen les dades relatives als centres, mentre que aquest del 2005 presenta les respostes obtingudes mitjanant entrevistes cara a cara a 2.854 persones sense llar contactades en aquests centres. 7 Tenint en compte que el nostre objectiu s presentar les caracterstiques generals de la poblaci que viu sense llar a Espanya i que, dacord amb la vi- si del problema que es refecteix a ETHOS, ens interessa particularment el subgrup dels qui viuen sense sostre, ja que van ser lobjectiu de loperaci de recompte censal que vam portar a terme a Barcelona el mes de mar passat, a continuaci mirarem dexposar fl per randa els resultats de lINE, distin- gint, entre el total de 21.900 persones que es va estimar que vivien sense llar, les qui estaven allotjades en algun tipus de recurs i les qui vivien literalment al carrer. Per fer-ho tenim la classifcaci que ens presentava lINE segons el lloc de pernoctaci que ja hem presentat ms amunt (vegeu la taula 1.4). Si ens atenim a la literalitat de les categories recollides, podem acceptar que, dalguna manera, els qui viuen en un espai pblic i en allotjaments de fortu- na es corresponen amb els qui viuen al carrer, s a dir, sense sostre, mentre que la resta de les categories es corresponen amb els qui, estant sense llar, disposen dun sostre per dormir i, per tant, corresponen aproximadament al que en la tipologia dETHOS s la categoria dels qui estan sense casa o sense habitatge. Segons aquesta categoritzaci, per tant, a principis de lany 2005 a Espanya 13.682 persones vivien sense casa i 8.218 vivien literalment sense sostre. Els primers constitueixen el 62,5% de les persones sense llar, mentre que la gent a la que ens interessa descriure en aquest moment, s a 7. INE, Encuesta sobre las personas sin hogar (Personas), 2005. Qui dorm al carrer? 30 dir, la gent que dorm a la intemperie, era el 37,5% de la poblaci sense llar. No obstant, aquesta correspondncia no s pas estricta, ja que, segons la perspectiva europea dETHOS, caldria incloure entre la gent sense sostre els qui sallotgen momentniament en un alberg, sempre que aquest funcioni amb criteris durgncia estricta, amb la possibilitat de passar-hi tot just les hores de dormir, havent dabandonar-lo de dia i podent-shi estar un perode destada breu, de tan sols uns quants dies. Dissortadament, les dades que ofereix lINE no permeten desagregar les 8.454 persones que pernocten en albergs o residncies entre les que pernoctaven en albergs destada breu i baixa exigncia i els que es trobaven en albergs que actuen amb criteris de ms estabilitat residencial. Persones % Sense Casa Alberg o residncia 8.454 38,6 Centre dacollida a dones maltractades 666 3,0 Centres dinternament 618 2,8 Pis facilitat per una ONG o organisme 1.862 8,5 Pis ocupat 1.765 8,1 Pensi pagada per una ONG o organis- me 316 1,4 Sense Sostre En espai pblic (estaci de ferrocarril, metro, aparcament, jard pblic, ...) 4.924 22,5 Allotjaments de fortuna (hall dun inmoble, cova, cotxe,...) 3.294 15,0 Total 21.900 100,0 Font: INE 2005 Taula 1.5. Persones sense llar segons el lloc de pernoctaci Qui dorm al carrer? 31 a) Gnere Endinsant-nos ara en les caracterstiques sociodemogrfques de les per- sones sense llar, ens trobem en primer lloc un fet que, tot i ser conegut, no pot deixar de sorprendrens: es tracta dun problema que afecta essencial- ment homes en una proporci que s gaireb de cinc a un (vegeu el grfc 1.3). Dalguna manera els patrons tradicionals que reserven el carrer per a lhome, mentre que a la dona la confnen a dins de la casa, es tradueixen en aquesta disposici ms gran dels homes a anar-sen a viure al carrer quan apareixen els problemes. El carcter de fugida, duna banda, i la convicci que en determinades circumstncies s una sortida digna per a un home, mentre que la dona cal que sacomodi i trobi la manera de resignar-se a conviure fns i tot en les pitjors condicions (violncia, maltractament, etc.) abans que veures al carrer, t com a resultat fnal un clar patr sexista en el repartiment de lexclusi residencial extrema. Aquest patr sexista no fa sin aguditzar-se a mesura que avana lexclusi cap a les formes ms severes, de manera que, si entre les persones sense llar les dones representen un 17,3%, entre la gent literalment sense sostre les dades de lINE ens revelen que el percentatge decau fns al 8,4%, i en aquest cas la proporci s d11 homes per cada dona. Com deien els vells enunciats sexistes, fns i tot en el moment de ms exclusi el carrer no s cosa de dones. Persones % Sense Casa 13.682 62,5 Sense Sostre 8.218 37,5 Total (Sense Llar) 21.900 100,0 Elaboraci propia amb dades dINE, 2005. Taula 1.6. Persones sense llar per lloc de pernoctaci Qui dorm al carrer? 32 Molt probablement, tamb collabora en aquest resultat fnal el mateix funcionament de la xarxa demergncia, que reserva amb ms facilitat un lloc sota sostre a una dona sense llar que no pas a un home. Aix es pot comprovar revisant la proporci segons el sexe dels diferents subgrups de persones sense llar en ra del lloc en qu diuen que pernocten (vegeu el grfc 1.4), si deixem a una banda el cas dels centres de dones maltractades, en qu bviament el 100% sn dones. La dona, abans que veures al carrer, sen va a algun pis buit i locupa (30,7%). I, pel que fa al funcionament de la xarxa dallotjaments demergncia, ens trobem que laccs de les dones a pisos facilitats per entitats socials o organismes pblics ascendeix fns a 25,2%, i una cosa semblant passa amb les pensions (22,2%) i els centres dinternament (20,5%). Tot aix fa que la presncia de la dona al carrer da- valli fns a tot just un 8% de la poblaci sense sostre, prcticament la meitat del que li correspondria si ens atenim al que suposa la proporci de dones Qui dorm al carrer? 33 entre les persones sense llar (17,3%). I tot plegat a pesar que tot just un 14,5% de dones sallotgen als albergs especfcs per a gent sense llar, ja que tradicionalment han funcionat a partir del fet que sn centres per a homes, cosa que ha fet que sigui ben escs el percentatge de centres mixtos o que poden acollir dones. 8 b) Edat Pel que fa a ledat, lenquesta de lINE ens ofereix la dada duna mitjana de prop de 37,9 anys, aix com un tram dedat modal situat entre 30 i 44 anys, en qu hi ha el 42% de les persones sense llar (vegeu el grfc 1.5). No es pot menysprear que una bona proporci (30,0%) siguin joves menors de 30 8. Tot i que no est disponible el nombre de places per sexe, pot ser indicatiu pensar que, de les 11.305 places dallotjament que hi havia a la xarxa el 15 de desembre del 2006, noms el 40% eren en centres de titularitat pblica i que el 60% eren places de centres privats, la majoria destinades a homes. Qui dorm al carrer? 34 anys, fet que sens dubte indica una infncia plena de difcultats i una com- plicada incorporaci al mercat de treball i a la vida adulta independent. En canvi la presncia de persones dentre 45 i 64 es redueix (25%), i la de ms de 65 anys s merament testimonial (3%). Aquest fet vol dir dues coses: de pri- mer, com ns de difcil sobreviure al carrer; els estudis sobre mortalitat entre gent que viu sense sostre, a partir de ledat mitjana en qu mor la gent que viu al carrer, ens indiquen un escurament de lesperana de vida de gaireb trenta anys, 9 i, desprs, labsncia de majors de 65 palesa que una poltica de pensions per als ancians de carcter universalista juntament amb lobligaci social de facilitar-los plaa en residncies de majors permet prcticament eradicar el fenomen de les persones sense llar entre els ancians. No fa gaires anys aix era un fet habitual i quotidi. 9. Ruiz Farrona (2007). Qui dorm al carrer? 35 Si distingim, de bell nou, entre la gent sense llar dels qui sallotgen (sense casa) i de les persones sense sostre (vegeu el grfc anterior), no hi trobem gaires diferncies. A tot estirar es pot apreciar un cert nombre ms elevat de joves (potser per lincrement destrangers que viuen al carrer?) i la prc- tica desaparici dels ancians, fet que a parer nostre demostra que lobjectiu daconseguir leradicaci del fenomen extrem de les persones sense llar que fa poc ha assumit el Parlament Europeu en una declaraci per escrit sobre la resoluci del problema de les persones sense llar installades a la via pblica abans del 2015 10 podria ser perfectament viable si hi hagus una clara voluntat poltica i es posessin els mitjans per aconseguir-ho. c) Situaci familiar Pel que fa a la situaci familiar, en qu dalguna manera es resumeix lestat dels vincles i les relacions ms intenses, s obvi que quan alg no t llar no s noms perqu no t mitjans econmics per pagar un allotjament, sin que en bona mesura la seva situaci signifca una fallida o una manca de la xarxa social de suport personal. La gent sense llar s gent que est sola (encara que potser no tant com se sol pensar), de manera transitria o sostinguda en el temps. Tot just un 18% diu que est casat o en parella. La resta, s a dir, el 80%, estan sols, b perqu mai shan arribat a casar i establir una famlia de destinaci (55%) o b perqu sels ha trencat (25%). 10. http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?reference=P6_TA(2008)0163&language=ES. Qui dorm al carrer? 36 Lenorme solitud afectiva que indiquen aquestes xifres es fa encara ms gran entre els qui estan sense sostre, amb prou feines un 15% de casats o en parella, enfront dun 19% entre la gent sense casa (vegeu el grfc 1.6) i sobretot un important increment dels solters (61%), que compensa de so- bres la relativament menor presncia de ruptures afectives. Sent el nombre daquestes important, sembla que la gent del carrer sobretot sn persones que mai shan arribat a casar. Qui dorm al carrer? 37 d) Situaci laboral Si el capital social s important a lhora de tenir un lloc per viure i con- viure, no ho s pas menys el capital econmic i material, cosa que per a la major part dels qui vivim en una societat salarial vol dir que es disposa duna feina i dun sou. No s aquest el cas de les persones sense llar, que segons les dades de lenquesta de lINE en una aclaparant proporci sn aturats: un 76%, gaireb nou vegades la taxa datur daquella poca, ja que lenquesta de poblaci activa (EPA) corresponent al quart trimestre del 2005 indicava una taxa datur del 8,7%. Qui dorm al carrer? 38 Si a aquest enorme percentatge de desocupats hi sumem els inactius destar jubilat, en situaci dinvalidesa o daltres causes, hi ha una pobla- ci severament marginada del mercat de treball i amb poques possibilitats dobtenir prou mitjans per pagar lallotjament. No obstant aix, conv no menysprear aquest 12% que diu que t feina i que, tot i aix, no t llar. Aquests treballadors pobres poden haver que- dat en situaci dexclusi residencial per raons ben diverses, per en tot cas el fet s que la feina no els proporciona, almenys de moment, els mitjans necessaris per tenir, per ells mateixos, un lloc per viure. Aquesta precarietat laboral saguditza encara ms entre la poblaci que viu sense sostre, en qu el percentatge de desocupats puja fns al 84%. Alhora es redueixen les circumstncies dinactivitat legtimes (jubilaci, invalidesa, estatut de refugiat) fns a un pobre 3,2%. En canvi, entre la poblaci sense casa els desocupats baixen fns a 71% i els inactius ascendeixen fns a 13% Tot i aix, fns i tot entre la gent que viu al carrer, hi ha un 11% que diu que t feina, dada que no s gens menyspreable, tot i que no es pugui saber si es tracta duna ocupaci en sentit estricte o, com s fcil dimaginar, es tracta de feines marginals que els permeten obtenir ingressos, per exemple recollint ferralla, venent petits objectes, etc. e) Nacionalitat En el moment actual tot el que sha dit per presentar una imatge general i exhaustiva de les persones sense llar a Espanya sha de matisar i inter- pretar a la llum de la segent dada sobre la nacionalitat dels afectats pel problema: tan sols una mica ms de la meitat sn espanyols. Si tenim en compte que al comenament del 2005 la poblaci estrangera era el 8,5%, la taxa dun 48% que trobem entre la gent sense llar s gaireb sis vegades la que els correspondria si aplicvem criteris de proporcionalitat estricta. Estar sense llar avui a Espanya afecta sobretot els estrangers, el 59% dels quals fa menys de tres anys que resideix a lEstat espanyol. Qui dorm al carrer? 39 En la majoria de casos s gent que est en les primeres fases del seu pro- jecte migratori i que no disposa de xarxes de suport sufcients en la societat de destinaci, o fns i tot es tracta de persones que travessen perodes en qu han de fer un s estratgic de la xarxa de serveis destinada a la poblaci ms pobra (albergs, menjadors) per cobrir les necessitats ms bsiques o per abaratir costos de permanncia entre treballs estacionals i de temporada. En tot cas, la condici destranger actua com un element ms per afegir a la llista de circumstncies excloents que es donen entre la gent sense llar. Per aix no s gens estrany que el percentatge destrangers torni a crixer quan comparem la gent sense casa amb els qui viuen al carrer, sense sostre. Entre aquests darrers, lenquesta de lINE va de- tectar un percentatge del 54% destrangers. Aquesta xifra, com veurem ms endavant, coincideix gaireb exactament amb la trobada en diferents Qui dorm al carrer? 40 operacions de recompte nocturn desenvolupades a Madrid i, ara tamb, a Barcelona. f) Temps sense llar Si per a gaireb una tercera part de la gent sense llar (30%) la crisi ms aguda s relativament a prop i van perdre lallotjament fa menys de sis mesos, no s menys cert que hi ha un 37% que no t un lloc al mn des de fa ms de tres anys. No es tracta, per tant, duna crisi momentnia, sin dun problema perllongat que no han pogut resoldre ni els afectats ni la xarxa de serveis socials destinats a posar-hi remei. Qui dorm al carrer? 41 Aquest s, sens dubte, un dels grans interrogants que planegen sobre lacci social destinada a les persones excloses sense llar: combatem el pro- blema o ens limitem a gestionar-lo? Aquesta pregunta encara s ms inquie- tant si pensem (vegeu el grfc 1.9.) que, entre la poblaci que disposa dun allotjament facilitat per la xarxa datenci, el percentatge dels qui estan sense llar des de fa ms de 3 anys seleva fns a fregar el 40%. Entre els qui viuen sense sostre, els veterans amb ms de tres anys al carrer, encara que sn molt nombrosos, es redueixen al 35%. Res destrany si pensem que una manera dabandonar el carrer, sens dubte terrible per quotidianament repetida, consisteix a morir-hi. g) Salut Viure sense sostre s fora perills, no pas per als vens que de vega- des esclaten aqu i all en reaccions histriques oposant-se a lobertura dun centre per a persones excloses sin per a les mateixes persones sense llar. De fet, fns i tot tenint en compte un cert grau de sobrevaloraci optimista quan es respon la pregunta Actualment com s el vostre estat de salut? tot just la meitat diuen que s bo o molt bo recordem que es tracta en la major part de persones joves, amb 38 anys de mitjana, mentre que un 16% diu que es troba malament o molt malament (vegeu el grfc segent). Qui dorm al carrer? 42 Aquesta deteriorada salut s encara pitjor entre la gent que viu al carrer, en qu el percentatge dels qui diuen que es troben malament o molt ma- lament puja fns al 18%, mentre que es redueix el dels qui afrmen que se senten b o molt b. Qui dorm al carrer? 43 Pensem, a ms, que en una pregunta posterior un 29% de les persones sense llar manifesten que pateixen una malaltia crnica, percentatge que s igual entre les qui estan albergades o al carrer. Els dfcits de salut sn, per tant, molt elevats i estar-se al carrer, amb tot el que implica, comporta seriosos handicaps per accedir al sistema de salut en igualtat de condicions que la resta de ciutadans, per ms universalista que sigui en la concepci. De fet, segons lenquesta de lINE, noms el 67% de les persones sense llar disposa de targeta sanitria. Quan es viu en un parc o en un banc, la relaci amb el metge de capalera sinterromp o no existeix, els medica- ments es tornen inaccessibles i, sobretot, el rgim de cures que requereix tota malaltia es torna impossible. En aquest sentit, les altes hospitalries desprs dun ingrs per accident o desprs duna operaci sovint no es Qui dorm al carrer? 44 duen a terme en condicions adaptades a la duresa que implica viure sense llar o sense sostre. Finalment, la difcultat per seguir una dieta saludable i el fet de no poder rentar-se i descansar com cal esdev un factor que contribueix a degradar les condicions de vida i la salut de les persones sense llar. En aquest sentit, un dels aspectes ms negatius s la manca crnica de son, que naturalment afec- ta de manera especial els qui viuen al carrer. Aix, per exemple, les respostes obtingudes de la pregunta Quantes hores diries soleu dormir? es resumeixen en el grfc segent i posen de manifest que un 56% de les persones que viuen sense sostre dorm 6 hores o menys de mitjana i que gaireb una quarta part (22%) noms dorm entre 1 i 4 hores diries. Qui dorm al carrer? 45 h) Drogues Un dels captols que ms sovint contribueixen a deteriorar la imatge de les persones sense llar entre la ciutadania s la prctica identifcaci, sense cap evidncia emprica que la sostingui, amb alcohlics i drogoaddictes. De fet, si ens atenim a les dades que recull lINE, que essencialment coinci- deixen amb altres estudis autonmics i locals, el 41% no consumeix alcohol, i un 36% ho fa noms de manera lleugera, mentre que a la pregunta que els feien sobre si mai havien consumit drogues (al llarg de la vida) noms res- ponia afrmativament el 41% dels entrevistats. s veritat que es tracta duna autodeclaraci a una pregunta plantejada de manera molt genrica i oberta, per el context en qu es produa lentrevista no indueix a pensar que es poguessin produir greus ocultacions. Qui dorm al carrer? 46 Si tenim present que prop dun 30% diu que no pren lalcohol ni cap tipus de droga, i que aproximadament un 50% t una relaci molt moderada amb aquestes substncies, resultaria que tot just un 20% de les persones sense llar es correspondrien amb les categories de consumidors excessius, sigui dalcohol o dun altre tipus de drogues. A ms, tan sols un 8% els qui declaren, a la vegada, haver consumit drogues al llarg de la vida i que tenen un consum alt o excessiu dalcohol en aquests moments, per la qual cosa podrien ajustar-se a la imatge ms tpica de la persona sense llar com alg que sofreix una elevada deterio- raci fsica a conseqncia de les seves addiccions. No obstant aix, s veritat que la incidncia del problema de les addic- cions augmenta entre la poblaci que viu sense sostre, tal com es mostra en el grfc 1.14, en qu els qui diuen que han consumit drogues al llarg de la Qui dorm al carrer? 47 vida sn el 37% entre la poblaci albergada (sense casa) i ascendeixen fns al 49% entre la gent que viu al carrer. Seria interessant poder realitzar altres anlisis ms afnades amb les dades que facilita lINE, com ara desagregar segons la nacionalitat o el temps al carrer, que ens permetrien concretar molt ms on es genera i es concentra aquesta subcategoria tpica i tpica de lexcls sense llar politoxicman. i) Serveis socials Si laccs al sistema de salut s complicat i difcil, una cosa semblant oco- rre tamb, paradoxalment, amb el sistema de serveis socials, que per defni- ci hauria de ser particularment prxim a les persones sense llar. Tot i aix, el funcionament habitual de la xarxa datenci primria fa molt complicada la intervenci amb la gent sense llar i especialment amb la que viu al carrer. La sobresaturaci de feina dels professionals, el tipus de demandes que plan- tegen els qui viuen al carrer, lescassetat de mitjans per atendre les deman- des dallotjament i el model de treball social excessivament burocratitzat i confnat a dins els despatxos fa que la distncia entre els serveis socials i les persones ms excloses sigui un fet mpliament constatable. Si ms no ho s des de la perspectiva dels afectats, que prcticament en dues terceres parts manifesten no haver rebut cap (35%) o molt poc ajut (26%) dels serveis socials (vegeu el grfc 1.15). Qui dorm al carrer? 48 s veritat que un 12% declara que els serveis socials lhan ajudat molt, per sobserva en el grfc que aquest grup es concentra gaireb exclusiva- ment entre els qui salberguen en algun centre, pensi o residncia. En canvi, entre la gent que viu sense sostre, sn un 49% els qui diuen que no els han ajudat gens i un 28% els qui afrmen que han rebut molt poc ajut. Aquesta mplia desafecci de la gent sense sostre respecte de la feina que fan els serveis socials s una dada particularment digna de tenir en compte, donat que, aquesta visi escptica sacaba convertint en un altre obstacle que fa encara ms difcil la intervenci dels treballadors socials. La alienaci respecte dels serveis socials esdev una nova barrera per a la recuperaci personal i la inserci social fns i tot quan saplanen els obstacles i es redis- Qui dorm al carrer? 49 senya la intervenci per tal dacostar-se als qui viuen sense sostre, tal com sha fet a moltes grans ciutats obrint centres de baixa exigncia i de dia, la multiplicaci del treball social de carrer, laparici dequips de salut mental que intervenen en medi obert, els serveis de proximitat i acompanyament, etc. Tanmateix, quan es demana als mateixos afectats que han de dormir al carrer, es constata que per a prcticament la meitat, tot aquest esfor no sha tradut a parer seu en res positiu de deb. I la veritat s que cada persona que trobem vivint sense sostre no deixa de ser el testimoni fefaent dun desacord i dun fracs, no noms personal, sin tamb social i institucional. j) Inestabilitat residencial Finalment, per completar lanlisi de dades nacionals, si tenim en compte que, tal com hem afrmat des del principi, el problema de les persones sense llar es deu essencialment a la seva situaci dexclusi residencial i no tant als problemes personals que poden acumular els afectats (que sens dubte hi infueixen per, per si mateixos, no haurien dimplicar per res viure sense sostre), hi ha la paradoxa que loferta dallotjament que reben de la xarxa datenci s molt inestable i precria (vegeu el grfc 1.16). nicament les dones que viuen en centres dacollida per a dones maltractades diuen que hi han dormit cada dia de la setmana de referncia, s a dir, la setmana anterior a ser entrevistades. A un percentatge proper al 100% saproximen tamb els qui sestan en una pensi pagada per una entitat social (94%) o en un pis tutelat (89%), per en canvi noms el 70% dels usuaris dalbergs diuen que hi han dormit cada dia de la setmana de referncia. Aix indica que, dalguna manera, una part considerable dels usuaris dalbergs no considera (o no es desitja que considerin) la possibilitat de dormir-hi establement, per la qual cosa, han dalternar les nits a lalberg amb les nits en un parc, un banc, un caixer, un edifci ocupat, etc. Si tenim en compte que la immensa majoria de les places de la xarxa dallotjament sn als albergs (81%) i que les places en pisos tutelats o de transici tot just representen el 16%, i les concertades en pensions noms sn un 3% del total, hem de concloure que, ara com ara, Qui dorm al carrer? 50 considerada en conjunt, loferta dallotjament que es posa a la disposici de les persones sense llar a Espanya est marcada per la inestabilitat residencial i la precarietat. Precisament all que es pretn combatre. Qui dorm al carrer? 51 2. PERSONES SENSE SOSTRE A BARCELONA En aquest captol voldrem fer una breu descripci de levoluci ms re- cent de la intervenci social amb persones sense llar a Barcelona per tal de contextualitzar loperaci de recompte que vam portar a terme el 12 de mar passat i per justifcar ls daquest tipus de metodologies en un marc general de desenvolupament del coneixement sobre el problema del fenomen dels sense llar. 2.1. Histria recent de latenci social a persones sense llar a Barcelona Segons el document de presentaci del programa datenci a perso- nes sense sostre del 2006, hi ha constncia de la intervenci municipal en latenci a les persones sense llar des del segle XIX, quan lAjuntament de Barcelona va instituir tres albergs () que seguien la tradici creada per les ordes monstiques i religioses 11 . Desprs de la guerra civil, aquestes installacions van desaparixer i es va crear un alberg municipal al carrer Valldonzella, que es va mantenir actiu fns a lany 1998, un perode en qu lactuaci amb les persones sense llar es va regir, fonamentalment, per les directrius que establia la Llei de ganduls i malfactors, promulgada, malgrat el que creuen molts, durant la Segona Repblica el 1932, encara que mantingu- da i aplicada mpliament i injustament durant el franquisme. La modernitzaci dels serveis datenci a les persones sense llar a Barce- lona es va produir desprs de la constituci de lajuntament democrtic el 1979, moment a partir del qual la intervenci amb les persones sense sos- tre canvia dorientaci: dun model en clau dordre pblic i benefcncia es transita cap a un altre model de responsabilitat pblica, i molt especialment, amb laprovaci de la Llei de serveis socials de Catalunya del 1985, que va establir el dret genric als serveis socials per a tota la poblaci, aix com les 11. http://www.bcn.es/barcelonainclusiva/docs/cat/atencio_persones_sense_sostre.pdf Qui dorm al carrer? 52 bases per a lestructuraci del sistema de serveis socials. Arran de laprovaci de la llei, els serveis de Barcelona van comenar una lenta transici des de la tradici assistencialista o datenci a emergncies fns a la lgica de la inclu- si social. Es van comenar a diversifcar i especialitzar els serveis segons la fase de desestructuraci que patissin les persones sense llar inicial, avanada o consolidada i es van crear els primers equips datenci al carrer i els ser- veis dinserci social, que, a ms doferir cobertura de necessitats bsiques en casos demergncia, oferien la possibilitat de dissenyar, juntament amb les persones sense llar, plans personalitzats dinserci social amb un elevat grau dacompanyament socioeducatiu. Igualment, lAjuntament va establir durant aquesta primera etapa acords de collaboraci i coordinaci amb les entitats socials que, durant dcades, havien suplert la inacci dels poders pblics en latenci a persones sense llar, i que a partir del 1980 tamb van viure el seu procs dintens desenvolupament. En efecte, la dcada dels 80 va suposar un perode dimportant creixement i professionalitzaci dels projectes datenci a persones sense llar, que histri- cament havien portat a terme diferents ordes i comunitats religioses. El 1979, lorde hospitalria Sant Joan de Du va crear un alberg per oferir acollida noc- turna i serveis integrals dinclusi a persones sense llar. Un any ms tard, sor Genoveva, de la Companyia de les Filles de la Caritat, va sollicitar el trasllat del servei dentrepans, menjar i espai per dormir per a homes convalescents i sense llar que membres de la companyia prestaven en un vag de tren situat en una via morta de lestaci del Nord a ledifci que fns pocs anys abans havia ocupat lescola Mare de Du de Montserrat que la Companyia gestionava a la Barceloneta. Naixia, daquesta manera, el centre residencial que actualment continua acollint homes sense llar que necessiten un perode de convalescncia. Aix mateix, el 1987 un grup de persones vinculades a comu- nitats cristianes va crear al barri del Raval lentitat Arrels Fundaci, orientada a oferir diferents programes dactuaci per a les persones que de manera crnica eren al carrer, des dequips datenci al carrer fns a un centre de dia, tallers ocupacionals i un servei dacollida en pensions. Qui dorm al carrer? 53 La consolidaci del canvi de model iniciat per lAjuntament es va pro- duir els anys fnals de la dcada dels 90 i inici del 2000. Es va tancar el vell alberg de Valldonzella i es va crear, en lloc seu, el centre residencial de can Planes, orientat especfcament a persones sense llar compromeses en un pla dinserci personalitzat. Es va inaugurar, igualment, el centre de dia de Meridiana, un espai que combinava la provisi de serveis bsics, com dutxes, rober, bugaderia i menjador, amb activitats ludicoformatives orientades a promoure les relacions socials de les persones sense llar i a facilitar la creaci de vincles entre elles i els professionals del programa datenci a les perso- nes sense llar. A la banda negativa de la balana, la polmica va continuar acompanyant ls del poliesportiu de la Mar Bella per albergar i alimentar persones sense sostre durant lanomenada Operaci Fred. Aix, Salvador Busquets, director dArrels Fundaci, va declarar a les pgines de 20 Minutos que algunes persones sense sostre abandonaven el seu lloc habitual durant les nits de fred sever per evitar que les detects la furgoneta dels serveis so- cials, que hauria de recollir-les per dur-les fns al pavell de la Mar Bella: la gent que ha estat en aquest equipament, va exposar Busquets, no t gaires ganes de tornar-hi 12 . El pavell de Mar Bella fnalment va ser substitut, a partir de lOperaci Fred del 2005, per una ampliaci temporal de places a la resta dequipaments residencials municipals. 2.2. Leclosi del fenomen dels immigrants sense llar Un canvi substancial en la composici de la poblaci sense llar de Barce- lona es va comenar a produir al llarg de la dcada dels 90, amb lincrement progressiu de persones immigrants en situaci irregular als carrers. El 1995, un 13,6% de les persones sense llar ateses pel servei dinserci social muni- cipal i acollides a un pla individual de treball eren nascudes a lestranger 13 . El 2003, la proporci shavia prcticament triplicat i, segons fonts de 12. La presin de la Urbana expulsa a los sin techo de Barcelona, 20 minutos, 27/12/2005. 13. Vegeu Cabre C. et al., (2006) . Vegeu Cabre C. et al., (2006) Qui dorm al carrer? 54 lAjuntament, un 36,2% de la poblaci sense llar atesa pel servei dinserci social era nascuda a lestranger. Aquest mateix any el regidor de Benestar So- cial va declarar que els immigrats en situaci irregular constituen el 61% de les persones sense sostre que pernoctaven als carrers de la ciutat 14 . El 2004 el diari La Vanguardia va publicar que, segons fonts municipals, el 60% de les persones sense sostre vivien en assentaments situats en descampats, ma- gatzems o antigues installacions industrials, i prop de la meitat daquestes eren immigrants indocumentats 15 . Aix mateix, els estrangers representaven el 48,2% de les persones sense llar allotjades en recursos residencials en el conjunt de lEstat espanyol, dels quals un 79,2% eren extracomunitaris, segons lenquesta estatal de persones sense llar de lINE del 2005 16 . Actual- ment, els estrangers constitueixen el 79% de les famlies ateses per Crites Diocesana, el 32,7% de les persones sense llar ateses per Arrels Fundaci, ,el 33% del Centre dEstada Limitada i el 37% del Servei dAcollida i Orientaci de lObra Social de Santa Llusa de Marillac. LAjuntament de Barcelona, per la seva banda, estima que el 2008 la poblaci de nacionalitat extracomuni- tria sense papers constitueix aproximadament el 10% de la poblaci que pernocta al carrer. 17 El fort creixement de la poblaci sense llar estrangera, amb independncia de les xifres, va elevar el problema de les persones sense llar a posicions promi- nents de lagenda pblica, i va acaparar latenci dels mitjans de comunicaci durant diversos episodis despecial dramatisme ocorreguts entre 2001 i 2003. Van ser especialment notries les acampades dimmigrants subsaharians acabats darribar a la plaa de Catalunya entre maig i agost del 2001 i el desallotjament posterior per part de les forces de seguretat. Els desallotjaments de campaments dimmigrants sense llar es van repetir, entre 2001 i 2003, a les casernes militars 14. El 61% de los sin techo de Barcelona carece de papeles, La Vanguardia, 9/10/2003 15. La Barcelona sin techo, La Vanguardia, 22/10/2004 16. http://www.ine.es/prensa/np398.pdf 17. Dades corresponents a 2007 facilitades per els responsables de les organitzacions i institucions ci- . Dades corresponents a 2007 facilitades per els responsables de les organitzacions i institucions ci- tades. Com comprovarem ms endavant, les dades obtingudes durant aquesta operaci de recompte quintupliquen lestimaci dels responsables municipals. Els extracomunitaris representen el 52,6% de les persones que pernocten als carrers de Barcelona. Qui dorm al carrer? 55 de Torres i Bages, a Sant Andreu, als terrenys de RENFE a la Sagrera, a can Batll a Hostafranchs, a la plaa dels Pasos Catalans a Sants i a la plaa Andr Malraux a Fort Pienc, amb el trasllat, en alguns casos, dels immigrants acampats al centre de detenci de la Verneda per deportar-los desprs 18 . Els ltims anys, els campaments dimmigrants shan redut signifcativament i, segons fonts mu- nicipals, actualment es limiten als de galaicoportuguesos dtnia gitana al districte de Sant Mart. Una vegada superats els successos que van captar latenci pblica durant tres anys, lincrement de persones estrangeres sense domicili ha suposat, per a les institucions i entitats que a les persones sense llar, lemergncia dun nou perfl amb una problemtica especfca, molt diferent, en alguns aspec- tes, de la de la resta de poblaci sense llar. Carme Fortea i Albert Garcia, de la Direcci dAcci Social de lAjuntament de Barcelona, admeten que les persones estrangeres sn i seran un collectiu que estar exposat a la vida al carrer amb ms facilitat que altres collectius, i que tindr ms difcultats per aconseguir sortir-ne, especialment els qui no tenen la situaci legal regula- ritzada. Segons Miquel Juli, dArrels Fundaci, aquesta situaci sagreuja quan la persona t una edat que, sense tenir ingressos econmics, comena a necessitar un seguit de serveis a qu no t accs, com ara lassistncia mdica gratuta i continuada, places en recursos pblics dallotjament, tramitaci de pensions, etc. Per satisfer aquestes necessitats noves es va establir el 1989 el Servei dAtenci a Immigrants Estrangers i Refugiats (SAIER), constitut per lAjuntament amb les organitzacions Associaci Catalana de Solidaritat i Ajut als Refugiats (ACSAR), Creu Roja, Centre dInformaci per a Treballa- dors Estrangers (CITI), el Collegi dAdvocats, Associaci dAjuda Mtua dImmigrants a Catalunya (AMIC) i el Consorci per a la Normalitzaci Lin- gstica de Catalunya. El SAIER ofereix, entre altres serveis, atenci social als immigrants estrangers sense domicili, assessorament i tramitaci de per- 18. Vegeu Delgado (2007). Qui dorm al carrer? 56 misos de residncia, treball i reagrupament familiar, orientaci per a la for- maci i inserci laboral i cursos gratuts de llengua catalana. Daltra banda, la majoria dentitats que ofereixen atenci a persones sense llar han desenvolu- pat, en els darrers anys, recursos especfcs propis per a estrangers. 2.3. Lordenana del civisme del 2005 El problema de les persones sense llar va tornar a ocupar espais rellevants en lagenda pblica el desembre del 2005 amb laprovaci per part del con- sistori de lOrdenana de mesures per fomentar i garantir la convivncia ciu- tadana en lespai pblic de Barcelona, comunament anomenada lordenana del civisme. Lordenana, que es va declarar destinada a preservar lespai pblic com un lloc de convivncia i civisme, incloa entre les conductes sancionables les que adopten formes de mendicitat. La regulaci pretenia afrontar la mendicitat organitzada, la mendicitat agressiva o les manifesta- cions de mendicitat, directa o encoberta, que generen rebuig o incomoditat i pertorben la tranquillitat del vianant. Entre les conductes tipifcades com un s impropi de lespai pblic i, per tant, prohibides i sancionables, shi van incloure dormir de dia o de nit als espais pblics, fer servir els bancs i els seients pblics per a usos diferents daquells als quals estan destinats, rentar-se o banyar-se a les fonts i rentar roba a fonts, dutxes o semblants. Tot i aix, la normativa especifcava que, quan linfractor era una persona en si- tuaci dexclusi social, els serveis municipals havien dacompanyar aquestes persones fns a lequipament ms escaient per atendrel, cosa que certes en- titats van interpretar com una manera datorgar a la Gurdia Urbana mplies competncies per retirar les persones sense sostre del carrer. Desprs dun llarg debat que va enfrontar els partits de la coalici de govern, lordenana fnalment va ser aprovada grcies a una aliana entre partits membres del go- vern municipal i de loposici, i rebutjada per Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), el partit que, precisament, ocupava la Regidoria de Benestar Social. La reacci contrria al projecte dordenana i a laprovaci posterior per part de les entitats socials que treballen en benefci de la poblaci sense llar va Qui dorm al carrer? 57 ser generalitzada. El 27 dabril del 2006, sis entitats van emetre un comunicat conjunt en qu exposaven que la mendicitat que no adopta forma, sin que s mendicitat, no hauria de ser un objecte jurdic per perseguir, i denunciaven que laplicaci de lordenana a les persones sense llar originava un model que estigmatitza encara ms aquest collectiu considerant-lo legalment excls i le- gtimament perseguible per la seva condici sense llar. Aix mateix, advertien que el nou model institut per lordenana semblava orientat al cstig com a resposta a la complexitat de les difcultats socials i que les sancions previstes per castigar les conductes que les persones sense llar podien cometre consti- tuirien un llast brutal que, lluny de redundar en la inclusi o atenci social, facilitar la perpetuaci de lexclusi 19 . Laplicaci de lordenana a les persones sense llar aviat es va fer efec- tiva, ja que al gener del 2007 un informe intern de la Gurdia Urbana va informar que les denncies rebudes el primer any daplicaci de lordenana per activitats que adopten la forma de mendicitat havien augmentat de 60 a 838 20 . No obstant, lAjuntament i les entitats socials van negociar la retirada de sancions per a les persones sense llar. Ricard Gom, el regidor de Benestar Social, va declarar al respecte que encara que lordenana havia creat preocupaci i inquietud perqu feia ms vulnerables les persones en risc dexclusi social, gracies al treball amb les entitats i a una mica de bona voluntat per part de tothom shavia aconseguit un mecanisme ms gil per a gestionar la retirada de les sancions 21 . Tot i que fnalment no es va modi- fcar lordenana, a lestiu del 2007 les entitats van pactar un protocol amb lAjuntament per recrrer les sancions a persones sense llar. Cada recurs ha- via danar acompanyat dun informe que indiqus que la persona sancionada estava en un procs de recuperaci de lautonomia personal. 19. http://www.sanjuandedios.net/documents/Ordenan%E7a%20sobre%20Civisme%20i%20les%20 Persones%20Sense%20Llar.pdf 20. Delgado (2007). 21. Les entitats alerten que multar els sense sostre no s til, Avui, 30/10/2006 Qui dorm al carrer? 58 2.4. El nou model datenci a les persones sense llar en el marc de lAcord Ciutad per a una Barcelona Inclusiva Amb laprovaci del Pla dActuaci Municipal 2004-2007, del Pla Muni- cipal per a la Inclusi Social 2005-2010 i la signatura de lAcord Ciutad per a una Barcelona Inclusiva el 2006, lAjuntament de Barcelona va plantejar el triple repte dampliar els recursos i serveis per a les persones sense llar, reforar lorientaci dels serveis cap a la construcci ditineraris persona- litzats dinclusi social i consolidar un model de cooperaci entre el sector pblic i la iniciativa social, a partir de la confguraci de la Xarxa dAtenci a Persones sense Sostre. En relaci amb lincrement de loferta de recursos, el grfc 2.1 illustra el creixement pressupostari del programa datenci a les persones sense sostre, que va augmentar un 137% en euros corrents entre 2000 i 2006. Per la seva banda, el grfc 2.2 mostra levoluci tant del nombre de per- sones sense sostre ateses pels equips dinserci social al llarg de lany com del nombre destades efectuades als equipaments residencials entre 1993 i 2006: lincrement dambds indicadors refexa tant un augment de loferta de recursos com de la demanda datenci social. Cal tenir en compte, quan sinterpreta el grfc, que el 2001 va canviar la manera de computar els immi- grants atesos com a persones sense llar, fet que explica la davallada temporal del nombre destades efectuades. Qui dorm al carrer? 59 Qui dorm al carrer? 60 En la prctica, laugment de recursos es va traduir, duna banda, en lampliaci dels equips de detecci i datenci al carrer, amb lobjectiu de reduir lrea dintervenci de cada professional i incrementar, en conseqncia, la rapidesa i la intensitat de latenci en medi obert, i, per altra banda, en lobertura de nous centres de dia, que sumats als que ja hi havia ofereixen actualment 170 places datenci, distribudes en quatre centres repartits per diverses zones de la ciutat. Aix mateix sha incrementat i millorat la implantaci territorial dels recursos clssics per cobrir necessitats bsiques dalimentaci i higiene, s a dir, menjadors, robers, dutxes i bugaderies, que sn a centres independents, vinculats als centres de dia o a centres residencials. No obstant aix, la major part de les inversions shan dedicat a ampliar i diversifcar els recursos residencials per adaptar-los a les diferents etapes de desarrelament i perfls de les persones sense llar. Aix, segons consta en el Qui dorm al carrer? 61 document explicatiu del Programa dAtenci a les Persones sense Sostre, un primer tipus de servei residencial el constitueixen els tres centres de primera acollida dAlmogvers, Zona Franca i Sant Gervasi, que ofereixen conjunta- ment 220 places (ampliades a 280 a lhivern) per a estades curtes. Els serveis de primera acollida sn daccs directe, s a dir, la persona que no t sostre pot presentar-se pel propi peu sense necessitat dhaver contactat prviament amb la xarxa datenci, i estan previstos per donar una cobertura puntual a la manca de lloc per passar la nit, entre altres necessitats bsiques. Alhora serveixen de porta dentrada perqu lusuari conegui i es vinculi als serveis i professionals de la xarxa, que desprs de valorar la seva situaci li aconsella- ran la derivaci a altres recursos pblics o dentitats socials. Un segon tipus sn els nous centres residencials datencions bsiques dHorta i Meridiana, que disposen de 30 i 40 places residencials, respecti- vament, reservades per a persones sense sostre en fases de desarrelament consolidades i sense capacitat o motivaci inicial per comprometres en un procs dinserci social. En aquest cas, lobjectiu del centre residencial s cobrir temporalment les necessitats bsiques de les persones, ajudar-les a recuperar hbits personals i socials i, en ltim terme, derivar-les a recursos residencials estables, com ara residncies geritriques, centres de salut men- tal o centres sociosanitaris o a recursos de ms exigncia de la mateixa Xarxa dAtenci a les Persones sense Sostre. Laccs als dos centres datencions bsiques es produeix exclusivament a travs de la derivaci per part de pro- fessionals de la xarxa pblica o de les entitats socials. Loferta de recursos residencials pblics es completa amb els serveis tem- porals dinserci, adreats a persones que, amb independncia de la fase de desarrelament, shagin vinculat als professionals dels serveis de detecci o de primera acollida i hagin mostrat la voluntat de comprometres en un procs dinserci social. Les estades, que poden ser de curta a mitjana du- rada, es produeixen b al centre residencial de can Planes, b en hotels o pensions. Aix mateix, lAjuntament disposa de 72 places residencials en 18 pisos dinclusi repartits per la ciutat, en qu les persones i les famlies amb Qui dorm al carrer? 62 menors poden desenvolupar una vida autnoma, en un entorn normalitzat i amb suport socioeducatiu, abans de desvincular-se defnitivament dels ser- veis de la Xarxa dAtenci a les Persones sense Sostre. 2.5. La Xarxa dAtenci a les Persones sense Sostre El repte de construir una xarxa de responsabilitat pblica que integri lAjuntament i el sector diniciativa social es va formalitzar amb la constitu- ci labril del 2006 de la Xarxa dAtenci Social a les Persones sense Sostre. La xarxa, de la qual formen part setze entitats dacci social de la ciutat, es va fundar amb lobjectiu principal denfortir la capacitat dacci de la ciu- tat amb la fnalitat dacompanyar les persones sense sostre en el procs de recuperaci de la mxima autonomia personal i de restabliment de vincles interpersonals i socials. La creaci dun sistema integrat de centres municipals i concertats es va iniciar amb la formalitzaci de nous convenis i concerts amb les entitats que integren la xarxa. Segons Carme Fortea, en aquell temps directora del Programa dAtenci a les Persones sense Sostre, el partenariat publico- privat i la creaci de la xarxa s una lnia estratgica de la poltica social de lAjuntament. s un tipus dactuaci conjunta, de creaci de discurs com de ciutat i doferir serveis compartits. Per tant, dna ms potncia a la ciutat per abordar els problemes del collectiu de persones sense sostre. Per la seva banda, les entitats es mostren a favor de la iniciativa per la- menten que encara no hi hagi un veritable mecanisme de coordinaci entre entitats i Ajuntament. El treball conjunt amb les entitats est ben plantejat per poc desenvolupat, -assegura Salvador Busquets, dArrels Fundaci- cal avanar molt ms en lelaboraci de protocols comuns, compartir la informaci peridicament, defnir conjuntament criteris dactuaci i establir de manera consensuada les prioritats. Teresa Bermdez, de Crites Dioce- sana, coincideix a dir que shan fet passos importants, si b cal consolidar el treball de la xarxa i fer-la visible i dotar-la de ms representativitat i reco- neixement. Eduard Sala, de lObra Social de Santa Llusa de Marillac, co- Qui dorm al carrer? 63 incideix en valorar positivament la voluntat de treballar en xarxa i la millora en la fudesa i agilitat dels circuits de derivaci i els espais de collaboraci i coordinaci entre recursos municipals, serveis tcnics i entitats privades. No obstant, reivindica, al mateix temps, la necessitat dimpulsar la taula dentitats de la xarxa com una veritable plataforma de participaci i millora de les accions de la ciutat dirigides al collectiu de sense sostre. Els motius del desacord entre lAjuntament i les entitats socials semblen que sn les concepcions diferents sobre el paper que lAjuntament hauria de tenir en ladministraci duna xarxa de responsabilitat pblica de la qual for- men part entitats socials que sn, alhora, provedores de serveis concertats i components duna advocacy coalition que promou els drets i interessos de la poblaci sense llar i fscalitza lacci de govern municipal. Seria bo que en lmbit pblic sentengui lacci social com un mitj de liderar, coordinar i organitzar el treball que cal fer en diferents nivells del teixit social, associatiu i comunitari de la ciutat, -manifesta, en aquest sentit, Miquel Juli, dArrels Fundaci- que es veis lorganitzaci del teixit social com un potencial de treball per actuar conjuntament i no com un element de control extern sobre la funci pblica. En aquest sentit, Eduard Sala de lObra Social de Santa Llusa de Marillac, valora positivament que formar part de la xarxa impliqui fer-se corresponsable de latenci a les persones sense llar, participar acti- vament, abordar els aspectes a millorar en espais que tenen capacitat per a transformar les propostes en accions, i abandonar certs posicionaments de- maggics, enquistats en la queixa permanent o en lenfrontament que shagin pogut donar en el passat el que acaba redundant en una millora de latenci general a les persones sense llar. No obstant, reconeix el risc que, en aquest nou marc de relacions, una entitat deixi de realitzar certes aportacions o renunci a llegir i comunicar la realitat duna certa manera per por a perdre fnanament, un concert o una subvenci municipal. Qui dorm al carrer? 64 2.6. Comptar persones sense llar a Barcelona Linterrogant que ha motivat lelaboraci daquest estudi ha estat present de manera permanent en el debat sobre les poltiques per a les persones sen- se llar a Barcelona. Encara que no shavia elaborat cap estudi per quantifcar el fenomen en el conjunt de la ciutat, diverses entitats i mitjans de comuni- caci havien intentat estimar, en diverses ocasions, un ordre de magnitud del nombre de persones que dormen als carrers de Barcelona. Aix, el 1995 Carles Cabr i altres membres del Programa dAtenci a les Persones sense Llar de lAjuntament van escriure en un article a la revista Barcelona i Societat que s complex estimar la quantitat de persones que dor- men als carrers de la ciutat. Amb les dades procedents de la feina que han fet els treballadors socials al llarg dels darrers quatre anys, podem determinar que qualsevol nit trobarem al voltant de 200 persones dormint als carrers de la ciutat, tot i que, al llarg de tot un any, les persones que entrarien i sortirien de la situaci de dormir al carrer serien prop de 2.000 22 . Al mar de 2000 la Diputaci de Barcelona va publicar un estudi en el que xifrava en 3.741 les persones sense llar a la comarca del Barcelons (cons- tituda per la ciutat de Barcelona i quatre municipis ms) 23 . Loctubre del 2003, La Vanguardia va publicar un article en qu, citant fonts de lassociaci Rauxa, estimava que unes 4.000 persones dormien habitualment en els ca- rrers de la ciutat de Barcelona, en edifcis abandonats o temporalment en albergs 24 . En el mateix article, responsables dArrels Fundaci xifraven la poblaci sense sostre en la meitat: al voltant dunes 2.000 persones. Lautor de larticle es lamentava, sobre aix, que la xifra exacta no es coneix ben b perqu no sha volgut esbrinar. El 22 doctubre del 2004, La Vanguardia va publicar un altre article que xifrava en una mica menys de 4.000 les perso- nes que a Barcelona no tenien sostre o llar estable 25 . El 2005, un informe de 22. Vegeu Cabre C. et al. (1996) . Vegeu Cabre C. et al. (1996) 23. Diputaci de Barcelona, Disseny del model dintervenci social amb persones sense sostre a la provncia de Barcelona, 2000 24. El 61% de los sin techo de Barcelona carece de papeles, La Vanguardia, 9/10/2003 25. La Barcelona sin techo, La Vanguardia, 22/10/2004 Qui dorm al carrer? 65 lAssociaci Prohabitatge assenyalava que a Barcelona hi havia 800 persones pernoctant al carrer, segons la regidoria de Benestar Social, 2.000, segons la Comunitat de SantEgidio, i 2.704, segons fonts del diari La Vanguardia, dels quals 1.711 residien en assentaments i la resta al carrer, en pensions o en rgim de relloguer 26 . Un altre interrogant recurrent es refereix al nombre de persones que viuen amagades a les zones boscoses o a les infraestructures que envolten la ciutat de Barcelona i que sescapen a lobservaci habitual de ciutadans i profes- sionals, en alguns casos perqu no es troben ubicades al terme municipal de Barcelona, encara que tinguin com a referent real i directe la mateixa ciutat (per exemple, laeroport del Prat). Lany 1998, El Peridico va informar que dos agents de la Gurdia Urbana adscrits al districte de Sarri Sant Gervasi havien censat, durant tres mesos, les persones sense llar que vivien camu- fades als boscos de la serra de Collserola pertanyents a aquest districte. El recompte, que segons va informar la Gurdia Urbana shavia dut a terme a lefecte de facilitar levacuaci en cas dincendi o nevades, va resultar en la identifcaci de 40 persones sense llar 27 . Aix mateix, el 30 doctubre del 2005 El Peridico va informar que, segons fonts d Aeropuertos Espaoles y Navegacin Area (AENA), un grup habitual de 15 persones sense sostre, que selevava a unes quantes desenes segons lpoca de lany, pernoctaven habitualment a les installacions de laeroport de Barcelona. Tot i aix, la font dinformaci ms fable i contnua sobre levoluci del nombre i les caracterstiques de les persones sense sostre la constitueixen les prospeccions que, de manera sistemtica, duu a terme des de fa anys lequip de detecci municipal a tot Barcelona, i en qu es registren el nombre de persones diferents identifcades i les caracterstiques personals, localitzaci i el tipus de pernoctaci. Dissortadament, aquesta informaci t dos seriosos inconvenients: el primer s que es tracta de dades de prevalncia acumulades 26. http://www.feantsa.org/fles/Month%20Publications/EN/Articles_and_documents_related_to_the_ Flash/Barcelona_2005_Catalan.pdf 27. Collserola cobija a 40 indigentes, El Peridico, 6/3/1998 Qui dorm al carrer? 66 al llarg dun perode ms o menys ampli, ja que amb els mitjans humans de qu disposa lequip no pot obtenir dades sobre lestoc de persones sense llar que hi ha a Barcelona en un moment concret; el segon inconvenient s encara ms difcil de solucionar, ja que consisteix en qu, fns ara, aquesta informaci no sha fet pblica. 2.7 Cap a un marc de coneixement del fenomen de les persones sense llar a Barcelona Per tractar de superar aquestes dues difcultats sha posat en marxa una operaci tan complexa i difcil dorganitzar com s mobilitzar prop de 800 persones entre voluntaris i tcnics, i generar un marc de consens i collaboraci entre totes les institucions i entitats implicades que ens per- meti acostar-nos de manera rigorosa a la realitat de les persones que viuen sense sostre a Barcelona, tant en termes quantitatius (comptar quants en sn i quines caracterstiques tenen) com qualitatius (relatar i transmetre el que ens vulguin fer saber). Actuant daquesta manera no solament generem sensibilitzaci i conscin- cia ciutadana, ja que la metodologia aplicada requereix que hi participin cen- tenars de voluntaris disposats a actuar com a subjectes investigadors, sin que estem aplicant les recomanacions dels experts ms qualifcats en el camp de la investigaci i el seguiment del fenomen de les persones sense llar, recollides en linforme Measurement of Homelessness at European Union Level editat per la Co- misin Europea. 28 En aquest informe, en qu hem tingut ocasi de participar aportant informaci sobre la situaci a Espanya, shi repassen fl per randa les difcultats per mesurar el fenomen de manera rigorosa i harmonitzada a tota la UE, tenint en compte la seva complexitat intrnseca, la situaci desigual de partida als diferents Estats membres, tant des del punt de vista de lstatus legal que es reconeix a les persones sense llar com de la tradici estadstica particu- lar, i lmplia varietat dindicadors que es podrien generar per avanar en el dis- 28. Vegeu Edgar, et al. (2007). . Vegeu Edgar, et al. (2007). Qui dorm al carrer? 67 seny de poltiques efcaces, ms bona planifcaci dels serveis i un reforament dels mecanismes de prevenci enfront de lexclusi residencial extrema. En aquest sentit, el cam que cal recrrer encara s llarg i passa per: a) Un acord conceptual que permeti consensuar una defnici operativa del fenomen de les persones sense llar i caracteritzar-lo en les diverses for- mes i graus de presentaci. b) Una classifcaci dels centres, serveis i organitzacions que actuen a favor de les persones sense llar, que permeti generar un directori actualitzat i perma- nent de serveis, 29 en qu shaurien dincloure els centres i recursos de: - Allotjament per a persones sense llar. - Serveis no residencials per a gent sense llar. - Centres dallotjament per a altres grups i collectius, que tamb poden fer servir persones sense llar (residncies de diferent tipus i centres dallotjament per a persones amb problemes dalcohol, drogues, salut mental, etc.). - Serveis adreats a la poblaci general que tamb usen les persones sense llar. - Serveis especialitzats que tamb fan servir les persones sense llar. c) Fer passos per generar un sistema dinformaci amb les dades dusuaris registrats als diferents serveis, com s natural respectant escrupolosament la legislaci en matria de confdencialitat i privadesa de les dades personals; per fer-ho avui dia hi ha desenvolupaments ms que sufcients en matria de programari i integraci de bases de dades. d) Triar un grup de variables centrals estandarditzades que permetin fer el seguiment del fenomen i observar-ne levoluci. Entre aquestes variables bsiques hi hauria dhaver les que refecteixin algunes caracterstiques demo- grfques bsiques (edat, gnere), nacionalitat i recorregut migratori (pas de naixena), composici de les llars en situaci sense llar, situaci residen- 29. Una referncia exemplar de directori que poden consultar en lnia tant professionals com les mateixes . Una referncia exemplar de directori que poden consultar en lnia tant professionals com les mateixes persones sense llar o els qui hi estiguin interessats s el que elabora la Homeless Agency a la ciutat de Dubln (http://www.homelessagency.ie/services/index.html). Qui dorm al carrer? 68 cial, temps que fa que estan sense llar i raons o motius pels quals estan en aquesta situaci. e) Dur a terme enquestes que permetin captar informaci actualitzada, sufcient i representativa sobre les caracterstiques de la poblaci sense llar, tant de la que fa servir els serveis com de la que es mant al marge. 30 f) Adoptar metodologies dmbit estatal i regional (i local) que permetin establir una estratgia per implantar un sistema dinformaci que permeti el seguiment monitoritzat del fenomen de les persones sense llar. g) Triar un conjunt mnim destadstiques i indicadors que permetin conixer la situaci en els termes segents: - Puntuals, cosa que implica conixer lestoc que hi ha en un moment donat. - De prevalena, s a dir, al llarg dun perode de temps (mensual, anual, etc.), que per la seva naturalesa mateixa han de ser ms elevats que no els indicadors puntuals. - De fux, sobre el nombre de persones que entren i surten dels serveis i, en general, del sistema datenci a persones excloses sense llar. Cadascun daquests tres tipus dindicadors serveixen per a propsits dife- rents, i entre els objectius de les dades destoc, els autors assenyalen el de servir per establir loferta de places dallotjament demergncia. En tot cas, lestratgia que cal adoptar per fer el seguiment del fenomen ha de ser mplia i integral, desenvolupant lexplotaci sistemtica dels registres de dades acumulats per les institucions i la coordinaci entre les diferents fonts dinformaci existents, sense deixar de banda la presa de dades puntuals i que puguin mostrar, com en una fotografa, lestat de la qesti en un instant concret. 30. Entre les conclusions de linforme sindica que tot i que laccent principal daquest informe se centra . Entre les conclusions de linforme sindica que tot i que laccent principal daquest informe se centra a considerar lefectivitat dels sistemes de registre dusuaris com el mtode principal per portar a terme la recollida de dades continuades sobre el fenomen de les persones sense llar i per aconseguir la comparabi- litat de les dades, no hi ha cap dubte que les enquestes poden tenir un paper molt til en el mesurament. De fet, sn una part essencial de lestratgia que cal desenvolupar, sobretot a curt i mitj termini, i es poden fer servir en combinaci amb altres dades administratives i de registre (Edgar et al. 2007:12). Qui dorm al carrer? 69 2.8. Les s-nights En concret, les operacions censals i de recompte de tota la poblaci que viu literalment sense sostre es duen a terme des de fa anys a moltes de les grans ciutats del mn i s un dels pocs mitjans que ens permet saber quantes i quines sn les persones que en un dia prviament designat viuen als carrers duna gran ciutat i dormen en bancs, passatges comercials, estacions de tren, parcs, etc. El principal objectiu que cal aconseguir mitjanant les experincies que en la literatura nord-americana es coneixen com a nits s (s-night, street-night o survey-night) consisteix a estimar el nombre de persones sense llar que, en un instant determinat, no fan servir cap tipus de recurs social (albergs, menja- dors socials, banys, robers, etc.). Es tractaria, per tant, dintentar quantifcar la poblaci sense llar oculta o estrictament de carrer, o literalment sense sostre: els qui estan al marge de la xarxa institucional. 31 Aquesta dada t molta importncia perqu la poblaci sense llar que que- da fora de la xarxa de recursos s especialment difcil dabastar i, per tant, en un bon nombre destudis, es parteix de la selecci duna mostra representati- va de persones sense llar entre les usuries dalbergs. En aquests estudis, ens podem trobar que el perfl i caracterstiques que presenta la mostra resultant quedin esbiaixades si la poblaci que no est atesa en aquests centres (la gent que viu sense sostre, a la intemprie) s molt nombrosa o t caracterstiques diferents de les de la poblaci sense llar albergada. Daltra banda, tot i que sigui un nombre relativament petit dins la poblaci sense llar, la importncia de descriure les caracterstiques bsiques dels qui estan estrictament sense sostre, dormint al carrer, s inqestionable, ja que s la fracci ms desatesa, 31. Sn diverses les referncies en la literatura nord-americana des de comenaments dels 90 a locupaci . Sn diverses les referncies en la literatura nord-americana des de comenaments dels 90 a locupaci de les s-nights com a estratgia metodolgica per assolir quantifcar i caracteritzar la poblaci sense sostre que es mant al marge dels serveis. A tall dexemple es pot consultar Cousineau i Ward (1992); Devine i Wright (1992); Edin (1992); Hopper (1991); Hopper (1992); Martin (1992); Stark (1992). De llavors en, els mtodes han guanyat en sofsticaci, per exemple introduint plantades que permeten avaluar els errors de detecci, o intensifcant lentrenament i la formaci dels voluntaris per reduir les discrepncies entre observadors, els dobles recomptes i els problemes didentifcaci (Berry, 2007). Qui dorm al carrer? 70 la part ms visible del fenomen de les persones sense llar urb i la que acaba fxant a la retina del ciutad mitj la imatge ms estereotipada de la persona sense llar. Lestratgia bsica de les nits-s consisteix a fer un recorregut pels carrers de la ciutat identifcant totes les persones que dormen a la intemprie. Per fer-ho es tria una nit de mxima ocupaci dels recursos de la ciutat gene- ralment nits de fred intens i es recorre un nombre determinat de carrers o rees. Lideal seria cobrir tots i cadascun dels carrers i barris de la ciutat. Tot i aix, en el cas de les grans metrpolis aquesta pretensi dexhaustivitat geogrfca no sol ser fcil de dur a terme per lenorme desplegament logstic i de personal que requereix. Per aquesta ra, el rastreig se sol fer sobre una srie de zones prviament seleccionades ja sigui mitjanant procediments aleatoris de selecci de districtes o illes que solen ser ms tils a zones urbanes amb un gran nombre de persones sense llar o per procediments guiats i orientats per experts en qu se seleccionen els carrers o rees que tenen ms concentraci de persones sense llar. Aquesta ltima possibilitat de selecci sol donar ms bons resultats a les zones urbanes que previsiblement contenen un nombre petit de persones sense llar. En tot cas, un procediment que se sol seguir s lassignaci dun ndex segons quina s la probabilitat, ms gran o ms petita, de trobar persones sense llar a cada barri o rea. Com s natural, la informaci de partida per assignar aquesta ndex lhan de submi- nistrar els serveis municipals que se solen moure pel terreny i poden oferir una aproximaci detallada sobre la prevalena del fenomen de les persones sense llar al territori urb. Per exemple, la policia, els equips de carrer, les entitats socials, les associacions de vens, els serveis municipals de neteja, etc., poden ser informants qualifcats que ens permetin fer aquesta categoritzaci de les quadrcules en qu es descompon el mapa que es vol rastrejar. Aix resulta especialment necessari quan es tracta duna primera experincia de recompte, mentre que en edicions successives, lexperincia acumulada en els anteriors censos constitueix una bona base dassignaci de prioritats perqu el treball de camp es realitzi de manera ms o menys exhaustiva a cada rea. Qui dorm al carrer? 71 Aquest tipus de recomptes solen estar patrocinats per les autoritats mu- nicipals ja que el seu inters ms gran s dimensionar el problema i donar pistes per a la intervenci social a escala local. A les grans ciutats nord-ame- ricanes es duen a terme de manera peridica, i en el cas de Nova York han esdevingut referent internacional. 32 A Europa tamb shan portat a terme a moltes ciutats. Edgar et al. (2007: 14) recullen les referncies de recomptes similars a Dubln, Lisboa, Hongria (Budapest i Debrecen), Viena, Praga, etc, encara que probablement, la referncia ms consistent s la del Regne Unit, on el Department of Communities and Local Government publica anualment les xifres de la gent que viu literalment sense sostre a partir duna combinaci de recomptes de carrers i estimacions. Dirigeixen els recomptes les autoritats municipals en collaboraci amb les entitats socials. Les dades ms recents, corresponents a lany 2005, mostren que 106 autoritats locals, sobre un total de 354, van portar a terme recomptes nocturns, mentre que la resta van fer una estimaci. La periodicitat daquests recomptes varia segons el nombre de persones sense sostre que hi ha: on napareixen 20 o ms, es recomana que se nhi facin dos al cap de lany. 33 Finalment, en alguns pasos com Frana el cens de poblaci serveix tamb per comptar les persones que dormen a la intemprie a escala nacional. Per fer-ho estableixen acords de collaboraci amb les entitats socials (FNARS), 32. La difusi de les dades i la discussi sobre aquestes sn accessibles per Internet, des del web ofcial . La difusi de les dades i la discussi sobre aquestes sn accessibles per Internet, des del web ofcial del Department of Homeless Services de la ciutat de Nova York (http://www.nyc.gov/html/dhs), en una mostra exemplar duni entre la investigaci social i la planifcaci de poltiques pbliques que deu en gran me- sura la credibilitat grcies a la feina de Maryanne Schretzman, a qui agram lacollida i suport. La visita a aquesta pgina web, en un exercici de transparncia informativa que vist des de la nostra cultura poltica sembla inconcebible, permet a qualsevol visitant estar informat, dia a dia, del nombre de persones que estan sense llar a Nova York i sn ateses pel departament. En concret el dia 31 de juliol del 2008, es tractava de 7.371 famlies amb infants, 1.169 llars dadults i 6.648 adults sols, que sumaven un total de 32.687 persones sense llar allotjades en centres o en habitatges pel DHS. 33. Un exemple del nivell de detall amb qu es duu a terme aquest tipus de metodologia pot ser el tre- . Un exemple del nivell de detall amb qu es duu a terme aquest tipus de metodologia pot ser el tre- ball denquesta al carrer portat a terme recentment per Homeless Link entre el 19 i el 25 de novembre a Londres per avaluar la situaci de partida abans dimplantar un projecte que intenta reduir el nombre de persones sense sostre procedents de lEuropa Central i de lEst. Les dades obtingudes al carrer per catorze equips de detecci es comparen amb les dades registrades per Chain, una xarxa de 133 serveis pertanyents a 42 entitats i ONG diferents. En aquest cas, loperaci de recompte i enquesta es va centrar bsicament en determinats barris i es va allargar durant tota una setmana. (http://ec.europa.eu/citizens_agen- da/social_reality_stocktaking/contributions/docs/contrib91-2.pdf). Qui dorm al carrer? 72 de manera que a les ciutats de menys de 10.000 habitants les persones sense sostre sn censades alhora que la resta de la poblaci (cada 5 anys). Donem aquests exemples i referncies per posar en relleu la importncia de portar a terme investigacions i treballs de visibilitzaci estadstica del fenomen de les persones sense llar com el que ara presentem que ens permetin conixer-ne el veritable abast i dimensions. Tot plegat com a pas previ per combatre-ho de manera efcient i efca. Qui dorm al carrer? 73 3. METODOLOGIA Un recompte nocturn de persones sense llar constitueix, dalguna manera, una fotografa fxa del voum i les caracterstiques de la poblaci sense llar, presa en una nit determinada. Tot i que la poblaci sense llar varia estacio- nalment, i encara dun dia a lendem, el recompte en una nit concreta ens permet aproximar una resposta a la pregunta sobre quantes i quines sn les persones que, precisament aquella nit, no tenen allotjament, de manera que les podem considerar, estrictament, persones que viuen sense sostre. Per fer aquesta fotografa la nit del 12 de mar del 2008 a Barcelona vam seguir tres mtodes complementaris denumeraci: 1. Un recompte al carrer, desenvolupat per equips de voluntaris que prvia- ment havien estat formats i assignats a rees geogrfques especfques. La nit del 12 de mar els equips van pentinar a peu la zona que els havien assignat, i van registrar en una ftxa dobservaci totes i cadascuna de les persones que van trobar pernoctant als carrers, places, parcs, caixers automtics, locals co- mercials, al voltant dinfraestructures i, en general, en indrets no previstos per habitar-hi. A ms de dur a terme un recompte mitjanant lobservaci directa, els equips de voluntaris van establir contacte verbal amb totes les persones que estaven despertes i van fer una entrevista mitjanant un qestionari estructurat a les que hi van accedir. A ms, un equip especial compost per membres de la Gurdia Urbana i dels equips de detecci del Servei dInserci Social de lAjuntament de Barcelona va recrrer dues zones amb caracterstiques espe- cials: el parc de Montjuc i la serra de Collserola, on no semblava apropiat, per qestions de seguretat, assignar un grup de voluntaris. 2. A ms del recompte al carrer, tamb vam disposar de les dades relatives a les persones que van estar allotjades durant la nit del 12 de mar en els recursos residencials per a persones sense llar de la Xarxa dAtenci Social a les Persones sense Sostre de Barcelona, tant pblics com dentitats no lucra- tives amb conveni o concert amb lAjuntament. Van elaborar aquestes dades els mateixos responsables dels recursos residencials, que van emplenar, per Qui dorm al carrer? 74 a cada centre residencial, un formulari amb el nombre i les caracterstiques sociodemogrfques bsiques de les persones que van tenir allotjades la nit del recompte. 3. Per acabar, vam disposar de les xifres relatives a les persones que van pernoctar en assentaments collectius (s a dir, en campaments situats en descampats o edifcis abandonats), que ens van facilitar els membres dels equips de detecci de lAjuntament de Barcelona, a partir del treball que van fer els dies 11 i 12 de mar. Lobjectiu ltim de la investigaci, que havia dorientar lelecci de la me- todologia, era aportar informaci rigorosa, exhaustiva i sufcient per perme- tre millorar i dimensionar correctament les intervencions datenci social a les persones sense llar que fan lAjuntament de Barcelona i les entitats de la Xarxa dAtenci a les Persones sense Sostre. Per atansar-nos a un objectiu tan ambicis cal tenir en compte que linters i la rellevncia de la informaci augmenta enormement quan saconsegueixen construir sries histriques, basades en la repetici peridica de la mateixa metodologia de recompte al llarg de diversos anys, de manera que puguem detectar tendncies tant en el nombre com en la composici i caracterstiques de la poblaci sense llar que viu a Barcelona. El seguiment peridic del problema i la seva evoluci al llarg del temps ens pot arribar a mostrar les eventuals necessitats dajustament que cal fer en loferta dels serveis i avaluar limpacte efectiu de nous serveis i programes sobre la poblaci sense llar. Per aix, des de linici del projecte considerem necessari defnir lenfocament metodolgic de manera precisa i deixar constncia per escrit del desenvolupament que sen fa amb el mxim nivell de detall, de manera que loperaci de recompte sigui reproduble en les mateixes condicions en edicions futures. Daltra banda, rem conscients que hi ha altres fonts dinformaci sobre la poblaci sense llar de Barcelona que havem de mirar de complementar. Com a resultat de lactivitat desenvolupada per lAjuntament i les entitats socials, es disposa destadstiques de fux i de prevalena que resumeixen les caracterstiques de la poblaci sense llar atesa al llarg dun perode (anual, Qui dorm al carrer? 75 trimestral o mensual, segons els casos). Aix mateix, cada entitat o grup dentitats sol elaborar aquestes bases de dades de manera independent i amb criteris classifcatoris diferents, de manera que no es poden distingir les duplicitats: una mateixa persona que hagi estat atesa al llarg dun deter- minat perode per diverses entitats apareix comptabilitzada repetidament en cadascuna de les estadstiques que aquestes elaboren. En conseqncia, no podem limitar-nos a sumar els resultats fnals sobre poblaci sense llar atesa que fgura a les memries de les respectives institucions i entitats per saber quantes persones shan trobat vivint sense llar a Barcelona en un mo- ment donat. Aix noms es podria fer si exists una base de dades personal dusuaris, amb registres personals, compartida i accessible des de tots els punts de la xarxa, i aix ara com ara s molt lluny dimplantar-se. Igualment, les bases de dades sobre persones a les que sha proporcionat allo- tjament tenen una segona limitaci: deixen de banda aquells que opten o no poden sin dormir al carrer, s a dir, la part menys assistida i exclosa de la po- blaci sense llar, precisament la que ms ens interessa i la que ms preocupa als responsables poltics i a la ciutadania en general, donat que s la que fa visible so- cialment el problema. Per a compensar aquesta limitaci, Barcelona compta amb les dades de les prospeccions de carrer desenvolupades per lequip de detecci municipal, que recorre diriament els carrers i treballa directament amb les per- sones que sinstallen als espais pblics. No obstant aix, es tracta novament destadstiques de prevalena al llarg dun perode de temps (s a dir, enumeren les persones sense sostre diferents identifcades al llarg dun mes, un trimestre o un any) i no poden ser sumats i prou a les xifres dels qui dormien en centres dacollida una nit concreta. Donat que els equips de carrer sols no poden dur a terme una operaci de recompte que pentini tot el territori duna gran ciutat com Barcelona en una sola nit, lnica alternativa per obtenir xifres de lestoc de persones sense llar i sense sostre que hi ha en un moment concret s aconseguir portar a terme una mplia operaci censal exhaustiva i completa en tots els ba- rris i districtes de la ciutat, i ara per ara aix noms es pot fer grcies al treball i la mobilitzaci massiva de voluntaris sensibilitzats i formats prviament. Qui dorm al carrer? 76 Aix com la principal limitaci duna operaci censal de recompte nocturn radica en el carcter puntual en el temps, el principal avantatge s el grau potencial de detall, ja que un gran esfor de moltes persones i institucions concentrat en unes poques hores permet un elevat grau dexhaustivitat te- rritorial. Aix, la fotografa fnalment obtinguda, encara que fxa, hauria de ser dalta resoluci. Per aquest motiu lorganitzaci es va proposar el re- compte cobrs prcticament el 100% del territori de Barcelona. Criem que daquesta manera els resultats daquest informe serien un bon complement i ajudarien a posar en context la informaci ja existent sobre el nmero i les caracterstiques de la poblaci sense llar de Barcelona. A les pgines segents descrivim el procs de selecci de lmbit territorial destudi i els instruments estadstics utilitzats per estimar la poblaci sense llar en certes parts de la ciutat. Tot seguit descrivim el procs de recollecci de la informaci sobre caracterstiques de la poblaci sense llar, obtinguda mitjanant les ftxes dobservaci i les enquestes realitzades, i els motius que ens van dur a triar lhorari per al recompte i altres detalls del treball de camp. Presentant de manera detallada la metodologia que hem fet servir, esperem oferir elements sufcients perqu pugui utilitzar-se i reproduir-se fcilment a altres ciutats. 3.1. mbit geogrc de lestudi Segons el sistema estadstic municipal, el municipi de Barcelona sestructura en quatre tipus dunitats geogrfques: 10 districtes, 38 zones estadstiques grans, 248 zones dinvestigaci petites i 1.917 seccions esta- dstiques. A lefecte del recompte, vam dividir les zones estadstiques petites en zones dalta densitat i zones de baixa densitat, segons la probabilitat de trobar-hi persones pernoctant al carrer, determinada en una sessi de tre- ball amb el director de lequip de detecci del Servei dInserci Social de lAjuntament de Barcelona i el responsable dels equips de carrer dArrels Fundaci. El motiu de fer aquesta classifcaci va ser el segent: les zones dalta densitat (aquelles en qu es considerava probable trobar-hi persones Qui dorm al carrer? 77 sense llar) es rastrejarien al 100% (s a dir, els equips de voluntaris les reco- rrerien completament, carrer per carrer i plaa per plaa). No obstant aix, per estalviar esforos i recursos noms es rastrejaria una mostra aleatria de les zones qualifcades de baixa densitat (s a dir, aquelles en qu es conside- rava improbable trobar persones dormint al carrer). Per tant, mentre que en el captol de resultats daquest informe el nombre de persones sense llar a les zones dalta densitat respon a una observaci directa, el nombre total de persones que pernoctaven en el conjunt de zones de baixa densitat s fruit duna estimaci estadstica. Tot i aix, tal com mostra el mapa 3.1, vam ser poc restrictius identifcant les zones dalta densitat, de manera que la major part de la ciutat es va rastrejar al 100%. Tot seguit, vam desagregar les 39 zones dinvestigaci petites classifcades com de baixa densitat en les 290 seccions estadstiques corresponents. Per obtenir una mostra del territori de baixa densitat, vam fer una extracci aleatria simple de 38 seccions estadstiques, i per a cadascuna daquestes tamb vam seleccionar la secci adjacent amb una numeraci immediata- ment superior (s a dir, si la secci extreta aleatriament era la 118, tamb vam seleccionar la 119, sempre que fos adjacent a la 118). En total, la mostra de zones de baixa densitat va quedar constituda per 38 parelles de seccions estadstiques. Com es pot observar a la taula 3.1, la distribuci de les sec- cions de la mostra per districtes representava de manera fora aproximada la distribuci del total de seccions de baixa densitat. En lannex 1, per la seva banda, es mostra la relaci completa de les seccions estadstiques que van constituir la mostra. Qui dorm al carrer? 78 Qui dorm al carrer? 79 La nit del recompte, a ms de totes les zones dalta densitat, els equips de voluntaris van recrrer i van recomptar les persones sense llar en cadascun dels 38 parells de seccions estadstiques de baixa densitat de la mostra. Per tal destimar el nombre de persones que van pernoctar en el conjunt de seccions estadstiques de baixa densitat, vam calcular el terme mitj de la mostra (s a dir, vam dividir el nombre de persones trobades en aquestes seccions entre el nombre de seccions rastrejades) i vam multiplicar pel total de seccions censals de baixa densitat de la ciutat. M = N* (m/n) On M s el total de persones sense llar estimada per al conjunt de sec- cions de baixa densitat, N el nombre total de seccions de baixa densitat, m el nombre de persones sense llar trobades en la mostra de seccions de baixa densitat i n el nombre de seccions de baixa densitat rastrejades. No- teu que per fer aquesta estimaci vam suposar que les persones sense llar estaven disperses aleatriament entre les seccions estadstiques de baixa densitat i que les seccions tenien una rea igual. Districte Total seccions estads- tiques qualicades de baixa densitat Mostra de seccions es- tadstiques qualica- des de baixa densitat Seccions % Seccions % Nou Barris 124 42,8 30 39,5 Horta Guinard 73 25,2 18 23,7 Sant Mart 35 12,1 10 13,2 Grcia 28 9,7 8 10,5 Sarri Sant Gervasi 17 5,9 6 7,9 Les Corts 13 4,5 4 5,3 Total 290 100,0 76 100,0 Taula 3.1. Distribuci per districtes de les seccions estadstiques de baixa densitat Qui dorm al carrer? 80 Per tal destablir el lmit per a lerror daquesta estimaci vam fer servir lequaci segent: 2 * N * arrel (m/n 2 ) * arrel [(N-n) / (N-1)] Com veurem en el captol de resultats, es van trobar 4 persones a les 76 seccions de la mostra (en 74 seccions no es va trobar ni una sola persona, mentre que en una es va trobar una persona i en una altra sen van trobar tres). El mitjana de la mostra va ser m/n = 4/76=0,0526. Per tant, tenint en comp- te que 290 zones estadstiques van ser classifcades de baixa densitat, vam es- timar que en el total de seccions de baixa densitat van pernoctar M = N * (m /n) = 290 * 0,0526 = 15,3 persones. El lmit per a lerror s 2 * N * arrel (m/ n 2 ) * arrel [(N-n) / (N-1)] = 2 * 290 * arrel (4/76 2 ) * arrel [(290- 76) / (290-1)] = 13,1. En conseqncia, vam estimar que el total de persones sense llar en el conjunt de seccions de baixa densitat va ser 15,3 13,1, s a dir, un interval entre 2,2 a 28,4 persones. Com que sabem que almenys hi havia 4 persones (les que es van observar directament), vam estimar que hi hauria entre 0 i 24 persones sense llar addicionals. 34 Aix mateix, certes zones dinvestigaci petites es van excloure del re- compte ordinari seguint criteris de seguretat per als equips de voluntaris, o b a causa de la difcultat per detectar persones que hi pernoctessin. Es tractava, fonamentalment, de zones boscoses o semiboscoses de la serra de Collserola i de Montjuc i dalgunes zones amb una estructura urbanstica dispersa, com Zona Franca-Port (excepte lentorn del centre dacollida re- sidencial de Zona Franca), Trinitat Vella, Bar de Viver i Bon Pastor. Les zones de Collserola i Montjuc, a causa de lelevada probabilitat de pernoc- tacions de persones sense llar, es van classifcar com a zones especials, que havia de rastrejar un equip mixt format per la Gurdia Urbana i membres de lequip de detecci municipal. Per contra, els altres barris esmentats es van excloure del recompte. Com a resum, la taula 3.2 mostra la distribuci 34. Agram a Anna Cuixart i Clara Riba, de la Universitat Pompeu Fabra, la inestimable collaboraci en . Agram a Anna Cuixart i Clara Riba, de la Universitat Pompeu Fabra, la inestimable collaboraci en el disseny de la mostra i el clcul de lestimaci. Qui dorm al carrer? 81 de les 248 zones dinvestigaci petites de Barcelona segons la classifcaci a lefecte del recompte. De la mateixa manera, en lannex 2 presentem la relaci completa de zones dinvestigaci petites segons la classifcaci com a zones dalta densitat, baixa densitat, especials o excloses. 3.2. La txa dobservaci i lenquesta Durant la nit del recompte els equips de voluntaris estaven provets dunes ftxes dobservaci per prendre nota de cadascuna de les persones que de- tectessin, i duns quants qestionaris per entrevistar els qui hi accedissin. Els voluntaris van ser instruts per emplenar una ftxa dobservaci sobre totes i cadascuna de les persones sense llar que trobessin, amb informaci bsica sobre les caracterstiques sociodemogrfques visibles (gnere i estimaci de ledat), ladrea exacta i el tipus de localitzaci en qu es trobava i una bateria dobservacions sobre laspecte i lestat de salut de la persona. Els equips de voluntaris havien de demanar perms a les persones que estiguessin despertes per fer-los una breu enquesta de manera annima. Si acceptaven, les dues preguntes inicials servien perqu lequip confrms que efectivament es tractava duna persona sense llar. Aix, de primer es dema- nava a la persona enquestada si tenia un lloc que considers la seva llar per Classicaci Zones dInvestigaci Petites % Alta Densitat 192 77,4 Baixa Densitat 39 15,8 Especials 9 3,6 Excloses 8 3,2 Total 248 100,0 Taula 3.2. Distribuci de les zones dinvestigaci petites de Barcelona segons la seva classicaci a efectes del recompte. Qui dorm al carrer? 82 dormir-hi aquella nit i, a continuaci, quina mena de lloc era. Les persones que deien que tenien un domicili propi per acudir, en principi, es descarta- ven. No obstant aix, lenquesta oferia loportunitat a lequip de voluntaris de determinar si, al marge de les respostes fltre, consideraven que es trac- tava duna persona sense llar per laspecte i comportament. En aquest cas, es demanava als voluntaris que continuessin lenquesta i emplenessin la ftxa dobservaci. En cas contrari, sagraa a la persona la collaboraci i no que- dava comptada com a persona sense llar. Els tems de lenquesta, que es reprodueix a les pgines segents, conte- nien informaci sobre variables sociodemogrfques (estat civil, edat, nivell destudis, nacionalitat), economicolaborals (professi, feina actual i fonts dingressos) i sobre lexperincia de viure al carrer (temps transcorregut sen- se llar, percepci dels motius que han fet que la persona estigui sense llar, record ds de recursos, sollicituds dajut no ateses, delictes que ha patit, relacions socials i familiars, i estat de salut i atenci mdica que ha rebut). De la mateixa manera, soferia tant a la persona sense llar com a lequip de voluntaris loportunitat dexpressar qualsevol opini o comentari en una pregunta oberta. Qui dorm al carrer? 83 Qui dorm al carrer? 84 Qui dorm al carrer? 85 Qui dorm al carrer? 86 Qui dorm al carrer? 87 Qui dorm al carrer? 88 Qui dorm al carrer? 89 De les 591 persones comptades pels equips de voluntaris la nit del 12 de mar, 205 van ser trobades despertes i, daquestes, 101 van accedir a respon- dre la nostra enquesta. Daix sen deriva que la taxa total de resposta de lenquesta va ser del 17,1% sobre el total de persones comptades, i del 49,3% sobre el total de persones despertes, cosa que, tenint en compte les circums- tncies especials del treball de camp nocturn, suposa una taxa de resposta relativament alta. De la mateixa manera, el fet que accedissin a respondre la meitat dels possibles entrevistats eleva la taxa de resposta a un nivell molt semblant a la de qualsevol altra enquesta de carrer ms convencional. Cal tenir en compte, per, que la proporci de ftxes dobservaci mal em- plenades va ser considerable, tal com es mostra en el grfc 3.1. Aix, en 144 ftxes no es va indicar si la persona estava desperta o adormida, de manera que la proporci de persones despertes seleva al 45,9% si la considerem sobre el total de persones de qui va quedar constncia si dormien o no. De la mateixa manera, en 58 de les 205 ftxes en qu la persona consta com a desperta no es va registrar si la persona havia accedit a respondre a lenquesta. Sobre el total de 147 persones despertes restants, a qui consta explcitament que van proposar lenquesta, 101 van accedir a respondre i 46 shi van negar, cosa que representa una taxa dacceptaci del 68,7%. Aques- ta taxa, que sembla certament elevada, segurament s esbiaixada ja que s probable que alguns equips tendissin a plantejar lenquesta solament a les Total % Sobre perso- nes sense sostre % Ajustat Persones comptades 591 100,0 100,0 Persones despertes 205 34,7 45,9 Persones que van respondre lenquesta 101 17,1 26,0 Taula 3.3. Taxes de resposta a lenquesta Qui dorm al carrer? 90 persones amb un aspecte i una conducta que fes presagiar que acceptarien contestar. Aix, s possible que una part substancial de les 58 ftxes de perso- nes despertes sense enquesta i sense que consti la negativa de la persona sen- se sostre a respondre corresponguin a casos en qu els equips de recompte van presumir que la persona shi negaria i no van arribar a plantejar-li la possibilitat de fer-la. En sntesi, si no calculem la taxa de resposta sobre el total de persones detectades, sin sobre les qui sabem si estaven despertes o adormides i si van voler respondre o no a lenquesta en cas de ser despertes, el resultat selevaria al 26%. Aquesta taxa ajustada s semblant a la daltres recomptes nocturns amb enquesta (per exemple, a la dels dos recomptes celebrats a Madrid el 2007 i 2008), que mostren un patr notablement constant segons el qual aproximadament la meitat de les persones sense sostre estan despertes, i entre aquestes prop de la meitat accedeixen a respondre lenquesta. Qui dorm al carrer? 91 Una qesti que ens sembla interessant a lefecte metodolgic s saber com afecta lhora del recompte la probabilitat que la persona estigui des- perta i vulgui respondre lenquesta. El grfc 3.2 mostra levoluci dels percentatges de persones despertes sobre el total de persones comptades, de persones que van accedir a respondre sobre el total de persones des- pertes i denquestes emplenades sobre el total de persones comptades, segons lhora en qu va ser localitzada la persona sense sostre, conside- rant solament les ftxes dobservaci amb informaci completa sobre si la persona estava desperta o adormida i sobre si va accedir o no a respondre lenquesta. Sobserva que la proporci de persones amb lenquesta emple- nada declina a mesura que avana la nit, bsicament perqu, amb el pas de les hores, s ms gran la proporci de persones sense llar adormides. Per contra, la proporci de persones que accepta respondre lenquesta entre les qui estan despertes no presenta un patr clar en relaci amb lhora en qu es va trobar la persona sense llar. Qui dorm al carrer? 92 3.3. Les limitacions del recompte s important tenir en compte que, si b la metodologia del recompte sha dissenyat de la manera ms precisa possible, no s possible censar i enquestar totes i cadascuna de les persones sense llar de Barcelona. Concre- tament, els recomptes nocturns de persones sense sostre presenten quatre fonts principals derror. De primer, s possible que una mateixa persona sigui comptada ms duna vegada, sigui perqu la persona est desperta i Qui dorm al carrer? 93 es mou duna zona de recompte a una altra, i els equips de recompte de les zones per on passa la consignen dues o ms vegades, sigui perqu un equip de recompte no respecta els lmits de la zona que li han assignat i pren nota dalgunes persones sense llar a la zona dun altre equip, que tamb la deu haver comptada. Lgicament, com que el doble recompte condueix a una sobreestimaci de la poblaci de persones sense llar, vam revisar ladrea de les localitzacions a les ftxes de recompte per confrmar que correspongues- sin a la zona de recompte assignada a lequip de recompte. Tot seguit, vam eliminar els registres que no complissin aquest criteri. Tamb vam suprimir els registres en qu la persona sense sostre havia respost lenquesta i havia manifestat que altres persones li havien fet preguntes molt semblants aquella mateixa nit. No obstant aix, el ms probable s que la xifra resultant del recompte sigui, en realitat, massa baixa, ja que les altres tres fonts principals derror tendeixen a generar una subestimaci del nombre real de persones sense llar. En aquest sentit, la xifra obtinguda s una mena dndex de mnims: es compten tots els qui estan a la vista, per no estan a la vista tots els qui de fet estan sense llar. Per les raons segents: - De primer, s possible que una part de les persones que dormien al ca- rrer passessin desapercebudes als equips de recompte, que o no les van arri- bar a veure perqu shavien amagat o les van veure per no les van comptar pensant, errniament, que no es tractava de persones sense llar. - A ms, un nombre indeterminat de persones sense llar va pernoctar a indrets que els equips de recompte ni tan solament van recrrer, fet que inclou tant zones geogrfques senceres que van quedar excloses per motius de seguretat o per la difcultat de detectar-hi persones dormint, com la zona porturia, la Zona Franca i, en general, les rees en blanc del mapa 3.1, com els llocs que quedaven dins les zones de recompte, per que no estaven a la vista dun equip que recorria el carrer, com ara terrats, soterranis, apar- caments, edifcis o naus abandonades. s important tenir en compte que algunes persones que tenen necessitat de pernoctar al carrer tendeixen a Qui dorm al carrer? 94 amagar-se per evitar que les molestin o ser vctimes de delictes. - Tampoc no sha doblidar que un recompte nocturn, com explicvem a linici daquest captol, constitueix la fotografa fxa duna nit i, per tant, no inclou pas totes les persones diferents que es poden trobar sense llar al llarg dun perode. En aquest sentit, algunes persones no sn comptades perqu, tot i que no tenen domicili permanent, la nit del recompte estaven allotjades en cases de familiars o amics, hospitalitzades o en un altre municipi. Algunes tcniques permeten estimar quantitativament la magnitud daquesta subestimaci. Per exemple, lenquesta de lendem consisteix a calcular quina proporci dusuaris de serveis bsics utilitzats per persones sense sostre (com dutxes, robers o menjadors) declaren, el dia posterior al recompte, haver pernoctat la nit anterior en llocs que havien quedat fora de l mbit de recompte. Aix mateix, ls de persones voluntaries palplantades, s a dir, dun numero conegut de voluntaris que simulen ser persones sense sostre i que es reparteixen per la ciutat, permet estimar quina proporci de persones queden sense comptar malgrat trobar-se en llocs dins de lmbit del recompte. Lamentablement, la nit del 12 de mar no va ser possible apli- car aquestes tcniques, per la qual cosa el nombre de persones que no van arribar a ser comptades noms pot valorar-se de manera qualitativa, a travs de lopini dexperts. No obstant aix, la seva opini difereix considerable- ment. Carme Fortea i Albert Garcia, de lAjuntament de Barcelona, postulen que, encara que hi ha qui creu que hi ha gent que dorm en teulades i pr- quings, dubten que aquest tipus de pernoctes siguin habituals ja que no es reben demandes dintervenci per part de les comunitats de vens, i sens dubte, sn situacions que les generarien, no tant per una qesti humanitria sin de seguretat. Miquel Juli, dArrels Fundaci comparteix lopini que no es tracta dun nombre elevat de persones -ja que les comunitats de vens ho denunciarien- encara que sospita que algunes persones puguin dormir en amagatalls amb el perms de propietaris, porters o vigilants. Salvador Busquets, dArrels Fundaci considera que no deuria haver un gran nom- bre de persones sense recomptar encara que manifesta alguns dubtes res- Qui dorm al carrer? 95 pecte a els solars buits, i llocs amb obres paralitzades, en els quals no es va entrar la nit del recompte. Igualment, considera que el nombre de persones sense sostre detectades en els parcs de Collserola i Montjuc pot incrrer en una subestimaci important, ja que sn llocs ideals per a la pernocta de persones en situaci de sense llar: allats, amagats i a la vegada difcils de detectar per a un equip de recompte. Eduard Sala, de lObra Social Santa Llusa Marillac opina que la subestimaci pot ser molt important, tenint en compte el nombre de persones que manifesten pernoctar en no-llocs, com locals, habitatges ocupades o en obres, pisos massifcats, infrahabitat- ges i pensions. En aquest sentit, Sala indica que si el recompte contem- pls persones sense llar, segons la defnici de FEANTSA, estarem parlant duna dimensi molt superior a la de sense sostre. En relaci amb el recompte de persones allotjades en recursos residen- cials, cal tenir en compte que el recompte inclou solament els centres mu- nicipals o dentitats que formen part de la Xarxa dAtenci a les Persones sense Sostre de Barcelona. Tot i aix, hi ha algunes entitats que ofereixen allotjament a persones sense sostre i que no formen part de la xarxa, com per exemple el Projecte Sostre al barri de la Barceloneta. Aix mateix, tamb hi ha una mplia gamma de recursos per a persones en diverses situacions de vulnerabilitat residencial que no sn prpiament recursos per a persones sense sostre per s en risc notori de trober-se sense llar. Per exemple, Cri- tes Diocesana disposa de pisos compartits en qu allotja de manera perma- nent 21 persones majors de 60 anys que han viscut en el passat episodis de residncia en albergs per a persones sense llar o dormint al carrer. Aquest tipus de persones no consta en el recompte de recursos residencials, si b a algun efecte es podrien considerar persones sense llar aplicant les catego- ries ETHOS. Daltra banda, el programa dajut a famlies en relloguer de la mateixa organitzaci va atendre 1.499 famlies durant els cinc primers mesos del 2008, en la majoria de casos amb ajuts econmics per afrontar els pagaments del relloguer, fet que les convertiria en persones amb greu risc dexclusi residencial amenaades de desnonament. Qui dorm al carrer? 96 Per tot plegat, el recompte de persones allotjades en recursos residen- cials ens proporciona una xifra aproximada sobre les persones sense llar que disposen dun lloc per dormir temporal en albergs o institucions, per no refecteix el nombre total de ciutadans de Barcelona amb ines- tabilitat residencial, residncia inadequada o residncia permanent en institucions datenci a persones que no tenien llar. En aquest sentit, no indica totes les possibilitats que comprn la reixeta ETHOS. Per cobrir aquestes llacunes informatives es requereix laplicaci daltres metodolo- gies dinvestigaci i lexplotaci ad hoc daltres fonts de dades. Respecte a les dades que presenta lenquesta, es dna una qesti crtica per a la interpretaci dels resultats com s la representativitat de la mostra fnalment obtinguda: sn les respostes de les 101 persones enquestades ge- neralitzables al total de la poblaci sense llar de Barcelona o hi ha un biaix de selecci, pel qual la mostra de persones que fnalment aconseguim enquestar no representa de manera fdedigna lheterogenetat de la poblaci sense llar de Barcelona? Encara que, idealment, un recompte exhaustiu identifca totes les persones sense llar de la ciutat, ja hem comentat que aquestes no sempre sn fcils de detectar, pel que s probable que una proporci de la poblaci sense llar, de magnitud difcil destimar, no fos localitzada. Cal afegir que no hi ha cap certesa que la poblaci no localitzada fos semblant, en totes les variables mesures, a la que s que va ser comptada. s possible, per exemple, que les persones ms joves tinguessin ms habilitat per amagar-se en llocs que no van quedar a la vista dels equips de recompte, encara que tamb s possible el revs: que les persones grans se sentissin ms insegures i, per tant, tinguessin ms propensi a buscar llocs recndits. Igualment, cal recor- dar que, entre les persones sense llar localitzades, solament un 34,7% cons- tava que estaven despertes, de les quals aproximadament la meitat va accedir a respondre lenquesta. Sn semblants les persones que dormen a les onze de la nit i les que sestan despertes fns tard? Les persones que van accedir a respondre lenquesta sn semblants a les que shi van negar o a aquelles a que, pel seu aspecte, els equips de recompte no van arribar ni tan sols a Qui dorm al carrer? 97 proposar-ho? La informaci de lenquesta es deriva dun 17% de les perso- nes detectades, i els integrants de la mostra fnal sn persones que sestaven al carrer, en llocs visibles, despertes i amb predisposici a respondre, i no hi ha garanties que no constitueixin una mostra esbiaixada, per a una o diverses de les variables estudiades, del conjunt de la poblaci sense sostre de la nit del 12 de mar. No obstant aix, encara que el biaix de selecci no es pot controlar perqu es tracta duna mostra de convenincia, s que s possible pronosticar-ne el sentit. De primer, encara que un dels objectius de fer el recompte a primeres hores de la nit era integrar tipologies de persones sense llar diverses, s obvi que en la nostra mostra hi ha sobrerepresentades les persones literalment sen- se sostre que a ms no fan servir els recursos residencials de la xarxa datenci, ja que a partir de les 10.30 de la nit la major part de la poblaci amb una residncia precria, en risc de perdre lhabitatge, o que pernocta en pensions o centres residencials de la Xarxa dAtenci a les Persones sense Sostre, ja no eren al carrer. En segon lloc, un recompte fet durant una sola nit sobre- representa necessriament les persones en una situaci sense sostre crnica: si hagussim fet un seguiment al llarg de tot un any, el grup de les persones sense llar de llarga durada hauria representat una fracci relativament petita al costat de les qui, en un moment o altre de lany, sofreixen un episodi puntual de fenomen de les persones sense llar. Tot i aix, quan es fa el recompte en una sola nit, les mateixes persones sense sostre crniques representen una fracci molt ms gran del total de poblaci sense llar comptada, ja que shi afegeixen solament les persones amb episodis al carrer de curta durada que precisament aquest dia sn al carrer. Finalment, es pot pensar raonablement que les perso- nes a qui els grups de voluntaris van proposar lenquesta i les que van acceptar i van poder respondre probablement infrarepresenten la poblaci que estava en pitjor estat fsic o psicolgic, les persones amb problemes dalcoholisme o daddicci a les drogues, les que per motius de salut mental o daltres sn ms refractries a socialitzar-se i les persones estrangeres amb difcultats per enten- dre o expressar-se en catal o en castell. Qui dorm al carrer? 98 El biaix de selecci no invalida pas els resultats de lenquesta, per obliga a considerar els possibles efectes de la sobrerepresentaci i la infrarepresen- taci de determinats grups en extrapolar els resultats al total de la poblaci sense llar. 3.4. Lhorari Una decisi especialment delicada quan es fa un recompte de persones que dormen al carrer s triar b lhorari en qu es far el rastreig de carrers. Vam decidir fer-lo entre les 22.30 i les 2.30 perqu vam considerar que aquest horari ens permetria detectar una franja de poblaci sense llar ms mplia i diversa, ja que inclouria algunes persones que, una vegada dormissin, serien difcils de localitzar. Daltra banda, fer el recompte relativament aviat presen- tava lavantatge addicional que, previsiblement, hi hauria ms persones sense llar despertes i, per tant, facilitava la possibilitat de fer lenquesta, cosa que ens semblava positiu per dos motius: primer, perqu, a ms de determinar el nombre de persones sense llar, lenquesta permetia generar una informaci qualitativa sobre les caracterstiques i necessitats de les persones sense llar ms excloses, la fracci que sobreviu a la intemprie, i, segon, perqu oferia als voluntaris sense experincia una oportunitat de tenir un contacte ms ric, personal i directe amb les persones que dormen al carrer. No obstant aix, efectuar el recompte a les primeres hores de la nit com- porta tamb algunes complicacions. En primer lloc, la possibilitat de con- fusi s ms gran, ja que no sempre s fcil distingir una persona que no t llar quan no est literalment dormint al carrer, en un caixer o en un parc. Segon, les persones despertes es poden moure duna rea de recompte a una altra i, per tant, augmenta la probabilitat que siguin comptades dues vegades. Amb la fnalitat de minimitzar aquests inconvenients vam introduir en el qestionari les preguntes fltre esmentades ms amunt per destriar si la persona enquestada no tenia domicili, i vam incorporar a lenquesta una pregunta per identifcar les persones que ja havien enquestat i eliminar aix els dobles recomptes. Qui dorm al carrer? 99 Tot i aix, a causa de lelevada disponibilitat de voluntaris, vam voler fer una segona volta del recompte al districte de Ciutat Vella, que va consistir a recrrer per segona vegada totes els carrers del districte entre les 4 i les 6 del mat. Les persones sense llar identifcades es registraven amb les ma- teixes ftxes dobservaci, si b a aquesta hora no es va fer cap entrevista ats que es preveia que una part considerable de les persones sense llar es- tarien dormint, i laltra part ja lhauria respost en la primera volta. Lobjectiu de la segona volta era fonamentalment metodolgic: comprovar com varia el nombre persones sense llar detectades mitjanant observaci entre les primeres i les ltimes hores de la nit. No noms per conixer ms b les caracterstiques de les pernoctacions que es fan al carrer, sin per tractar desbrinar en quina franja horria es pot comptar un nombre ms elevat de persones sense llar al carrer. Els resultats de les dues voltes del recompte a Ciutat Vella es mostren en el mapa segent. En resum, els equips de recompte van trobar 10 persones ms en la primera volta que en la segona, fet que sembla indicar que el re- compte s ms inclusiu a primera hora de la nit que no a lltima. No obstant aix, destaca el fet que les dues voltes van donar resultats molt semblats a tots els barris de Ciutat Vella, tret del Raval, en qu la diferncia va ser de 10 persones, s a dir, igual a la del conjunt del districte. Cal destacar que, de les 49 persones localitzades al barri del Raval en la primera volta, 18 estaven despertes, mentre que 15 dormien, i en 16 casos no es va registrar aquesta informaci. En conseqncia, la proporci de persones despertes en la pri- mera volta del recompte al Raval (54,5%) va ser sensiblement superior a la del conjunt de Barcelona (45,9%). Sembla, per tant, que una part substancial de les persones sense llar que a primeres hores de la nit passegen o desen- volupen les seves activitats al Raval es desplacen ms tard a altres zones fora del districte Ciutat Vella per dormir, o b pernocten a indrets no visibles dins el Raval mateix. Qui dorm al carrer? 100 Qui dorm al carrer? 101 4. RESULTATS En aquest captol, presentarem els resultats obtinguts desprs de la do- ble operaci de recompte i enquesta portada a terme entre les persones que viuen sense sostre als carrers de Barcelona 35 . En la mesura en qu sigui possible, presentarem una anlisi comparativa amb les dades obtingudes a la ciutat de Madrid en un recompte de caracterstiques similars organitzat uns dies abans. 36 4.1. Quantes persones? Durant la tasca de rastreig duta a terme la nit del 12 de mar del 2008, els equips de recompte van trobar 591 persones pernoctant als carrers i parcs de Barcelona. Daquestes persones, 4 van ser localitzades a les 76 zones de baixa den- sitat mostrejades, totes al districte de Sarri-Sant Gervasi. Segons el clcul detallat al captol 3, vam estimar que en el conjunt de zones de baixa densitat hi hauria entre 0 i 24 persones sense llar addicionals. Aix mateix, segons el recompte fet la mateixa nit per la Gurdia Urbana i els equips de detecci municipals, 43 persones van pernoctar al parc de Montjuc i a Collserola, les dues grans zones classifcades com a especials, que havien quedat excloses del recompte ordinari amb voluntaris. Per tant, estimem que entre 634 i 658 persones van pernoctar als carrers i parcs de Barcelona la nit del 12 de mar. 35. El recompte de persones que pernocten als carrers de Barcelona no hagus estat possible sense la collaboraci i organitzaci de Miquel Juli, responsable dels equips de carrer dArrels Fundaci i dAlbert Garcia, director del SIS Detecci de la Direcci dAcci Social de lAjuntament de Barcelona. 36. Els recomptes de persones sense llar a Madrid es porten a terme per encrrec de lrea de Govern . Els recomptes de persones sense llar a Madrid es porten a terme per encrrec de lrea de Govern de Famlia i Serveis Socials de lAjuntament de Madrid, que va seguir la recomanaci del Foro Tcnico de Personas sin Hogar de tirar endavant un programa dinvestigaci sobre aquesta qesti. Aquest pro- grama est coordinat pels professors Rosario Snchez Morales, de la Universitat Nacional dEducaci a Distncia, Manuel Muoz, de la Universitat Complutense de Madrid, i Pedro Cabrera, de la Universitat Pontifcia de Comillas, i hi han collaborat les entitats socials i del mateix Samur Social. Volem donar les grcies a totes les persones responsables daquest projecte, els donem les grcies per haver-nos perms usar les dades del recompte madrileny del mes de febrer de 2008 per comparar-les amb les obtingudes a Barcelona. Qui dorm al carrer? 102 Daltra banda, en el recompte de persones en assentaments collectius fet per lequip de detecci de lAjuntament de Barcelona entre els dies 11 i 12 de mar en horari dirn es van comptabilitzar 265 persones, totes al districte de Sant Mart. Segons fonts de lAjuntament, la poblaci que pernocta en as- sentaments s molt estable i les variacions solen respondre a desallotjaments i reubicacions, dels quals el Programa dAtenci a Persones sense Sostre acostuma a estar al corrent. Per aix, sembla raonable assumir que la xifra de persones en assentaments la nit del recompte va ser molt semblant a la proporcionada per lAjuntament. Finalment, segons fonts de lAjuntament de Barcelona, els recursos resi- dencials de la Xarxa dAtenci a Persones sense Sostre van acollir la nit del recompte a 913 persones. Per fer aquest clcul, segons mostra la taula 4.1, es van tenir en consideraci els recursos residencials pblics i de les entitats diniciativa social de la Xarxa dAtenci a Persones Sense Llar, que inclouen el Centre Asss, Centre Heura, Llar Santa Isabel, Critas, Obra Social de Santa Llusa de Marillach, Sant Joan de Du, Arrels Fundaci, Llar de Pau, Llar Santa Isabel i els equipaments municipals de can Planes, els centres dacollida nocturna dAlmogvers, Sant Gervasi i Zona Franca, els Centres Residencials dAtencions Bsiques Meridiana i Horta, aix com les pensions i els pisos dinclusi. En sntesi, vam calcular que la poblaci de persones sense llar a Barcelona la nit del 12 de mar, incloent-hi les persones que van pernoctar al carrer o en assentaments i les acollides per la xarxa, estava compresa per una xifra entre 1.812 i 1.836 persones, de les quals aproximadament el 50,1% van passar la nit en els recursos residencials de la xarxa, el 35,4% van pernoctar al carrer i el 14,5% ho van fer en assentaments Qui dorm al carrer? 103 Comptat i debatut, si volem sintetitzar els resultats en una xifra de bon re- cordar, podem dir que a Barcelona hi havia 1.800 persones estrictament sen- se llar en la data de referncia. Daquestes, unes 650 estaven literalment sense sostre, dormint al carrer o a altres espais pblics. La xarxa dallotjament so- cial destinada especfcament a aquestes persones allotjava aproximadament la meitat de la poblaci sense llar (unes 900 persones); mentre que la resta quedava, de fet, fora de la xarxa, sigui perqu no sadaptava al perfl establert en els dispositius residencials, perqu no en sabia lexistncia, perqu prefe- ria buscar-se la vida pel seu compte o perqu no hi havia prou places o no estaven adaptades a les seves caracterstiques o a la problemtica especfca que presentaven en aquests moments. La veritat s que la nit del recompte no es va aconseguir trobar una resposta adient a la meitat de la demanda dallotjament realment existent. Font del recompte o estimaci Nombre de persones sense llar Persones comptades directament 634 Persones comptades directament en les zones dalta densitat per els equips de recompte 587 Persones comptades directament en les zones de baixa densitat per els equips de recompte 4 Persones comptades directament per la Guardia Urbana i equips de detecci municipals en les zones especials de Collserola i Montjuc 43 Estimaci de persones addicionals en zones de baixa densitat 0-24 Estimaci de persones en assentaments segons recompte dirn dels equips de detecci municipals 265 Persones allotjades en recursos residencials de la Xarxa dAtenci a persones sense sostre 913 Total 1.812-1.836 Taula 4.1. Persones sense llar segons la font del recompte o estimaci Qui dorm al carrer? 104 Doblar la oferta dallotjament...per, de quin tipus? Ja que la meitat de la poblaci sense llar est al carrer o en assenta- ments, la conclusi ms bvia s que caldria doblar loferta residencial demergncia o primera acollida per proveir a tota la poblaci sense sostre de Barcelona. No obstant aix, els experts municipals i dentitats socials coincideixen a apuntar que, si b el dfcit doferta residencial per a persones sense sostre s innegable, les carncies es concentren bsicament en els recursos de continutat o llarga durada que sadaptin als diferents perfls i necessitats de les persones sense sostre. s pre- cisament la insufcincia daquests recursos de llarga durada la que comporta el mal s i la saturaci dels recursos residencials de primera acollida. Aix, els recursos que van ser concebuts per solucionar situa- cions demergncia, facilitar un primer contacte amb els serveis socials i remetre a lusuari al recurs ms adequat, acaben en realitat sent utilitzats de manera recurrent per persones que surten i tornen als carrers, i no noms per aquelles que estan en una fase inicial del procs dexclusi: Efectivament, la conclusi ms bvia seria que fa falta doblar les places de primera acollida, que s, en aquests moments, el tipus dallotjament majoritari a Barcelona. No obstant aix, si analitzem el problema ms a fons veurem que el que realment fa falta no sn tant places residencials de primera acollida com places de mitjana o llar- ga estada per a persones en situaci dexclusi (). El que ens diu lexperincia s que la majoria de persones que estan dormint al carrer han estat allotjats alguna vegada en algun centre de primeres atencions. El que passa s que no hi ha recursos de sortida per a aquests albergs, i els usuaris han dabandonar-los per tornar al carrer. Tan sols aquells usuaris amb uns objectius molt clars en el seu procs dinclusi po- den gaudir duna estada ms llarga en lalberg, de manera que els que necessitarien un treball dacollida i motivaci ms prolongat acaben Qui dorm al carrer? 105 sent rebutjats (). Lefecte fnal s el de la porta giratria: es realitzen petites estades temporals en albergs per desprs tornar al carrer. Si hi hagus ms recursos de mitja durada i de baixa exigncia no hauria tanta pressi sobre els recursos de primera acollida. Miquel Juli, Arrels Fundaci La diferncia entre oferta de places residencials i necessitats ser sempre difcil dequilibrar. En aquest sentit, cal diferenciar les places de primera acollida i les de llarga durada. En els centres residencials de primera acollida dirigides a la poblaci que es troba dormint al carrer i que utilitza aquest allotjament de manera puntual i sovint com primer recurs de contacte amb els serveis socials, el grau de rotaci de les places pot ser molt elevat, donat el perfl de persones als quals estan di- rigits, i en alguns moments loferta pot ser insufcient. En canvi, en els recursos residencials de llarga durada o defnitius, el volum de places s defcitari d entrada: no hi ha prou places ni en nmero ni en tipologia, que ens permetin donar una sortida adequada a les necessitats de la poblaci toxicmana, malalta mental, als malalts crnics, les persones amb necessitat de tutela i acompanyament soci-educatiu tota la vida, etc. Aquesta s fns i tot una assignatura pendent per part de tots els agents implicats. Carme Fortea i Albert Garcia, Ajuntament de Barcelona Continua havent un dfcit de places de primera acollida, ja que s freqent trobar-se amb persones que no han pogut accedir a aquests equipaments a falta de places. No obstant aix, segurament s cert que aquest dfcit es deu al fet que hi ha persones que utilitzen aquests re- cursos de manera recurrent, donada la falta de recursos de continutat. En aquest sentit, subscrivim la petici de Los Hijos de Don Quijote Qui dorm al carrer? 106 quan diuen que la sortida dun alberg ha de ser un recurs ms estable, una situaci que no sempre es dna a Barcelona. Si existissin recursos de continutat sufcients, probablement lactual estructura de centres de primera acollida seria sufcient per atendre les necessitats que sn, realment, de primera acollida. Salvador Busquets, Arrels Fundaci Fan falta places residencials, bsicament en les fases extremes del procs. Duna banda, fan falta recursos residencials de molt baixa exi- gncia per a persones amb consums en actiu o amb trastorns mentals que impedeixen la implementaci de plans de treball. Daltra banda, fan falta recursos de mitjana i llarga durada i fnalistes, () des de re- sidncies amb presncia professional continuada, fns a pisos tutelats o semitutelats i habitatges compartits sense acompanyament per a perso- nes autnomes. Tamb fan falta recursos especialitzats que contemplin una acci interdisciplinria i transversal que impliqui les xarxes de salut, salut mental, drogodependncies i serveis socials per a aquelles perso- nes que, donada la problemtica que presenten, acaben sent expulsats dels recursos datenci existents Eduard Sala, Obra Social Santa Llusa Marillac Qui dorm al carrer? 107 4.2. On sestaven? LEixample (26,5%), seguit de Ciutat Vella (23,8%), van ser els dos dis- trictes de Barcelona amb ms pernoctacions de persones sense sostre. Ms de la meitat de les pernoctacions es van produir en aquests dos districtes, i prcticament el 80,0% de les persones sense sostre es van concentrar en quatre districtes: Ciutat Vella, lEixample, Sants-Montjuc i Sant Mart. Lloc de pernocta Nombre de persones sense llar % Persones que van pernoctar al carrer 646 1 35,9% Persones en assentaments 265 14,7% Persones allotjades en recursos residencials 887 49,4% Total 1.798 100,0% 1. s el resultat de sumar lestimaci de 16 persones en les zones de baixa intensitat a les 587 contades directament en les zones dalta intensitat i a les 43 de les zones especials. Taula 4.2. Persones sense llar segons el lloc de pernocta Qui dorm al carrer? 108 Si comparem el nombre de persones sense llar comptades amb el de la po- blaci resident i la superfcie dels districtes vam comprovar, tal com mostra la taula 4.4, que lEixample i Ciutat Vella compten amb una poblaci de persones sense sostre molt superior tant al seu pes demogrfc com territorial. Per contra, a Sants-Montjuc i Sarri-Sant Gervasi, en els dos districtes amb les zones verdes ms grans de Barcelona, la proporci de poblaci sen- se sostre es troba en un punt mitj entre el pes demogrfc i territorial, en el cas de Sants-Montjuc, i de lordre del pes demogrfc a Sarri-Sant Gervasi. De la mateixa manera, a Sant Mart la poblaci de persones sense sostre Districte Persones en zones de recompte directe Persones en zones de recompte especials Total persones sense llar % Respecte del total Eixample 168 - 168 26,5 Ciutat Vella 151 - 151 23,8 Sants-Montjuc 80 26 106 16,7 Sant Mart 68 - 68 10,7 Sarri-Sant Gervasi 50 7 57 9,0 Les Corts 24 - 24 3,8 Grcia 22 - 22 3,5 Horta Guinard 9 9 18 2,8 Sant Andreu 13 - 13 2,1 Nou Barris 6 1 7 1,1 Total 591 43 634 100,0 1. Considerant les persones recomptades que van pernoctar al carrer. No sinclouen, per tant, les persones sense llar en assentaments o allotjades en recursos residencials. Igualment, no sinclouen les persones sense sostre estimades en les zones de baixa densitat (s, en canvi les observades directament), al no poder ser assignades a cap districte. Taula 4.3. Distribuci de persones sense sostre per districtes 1 Qui dorm al carrer? 109 s dun ordre aproximat tant al pes demogrfc que representa el districte com al territorial. Finalment, els districtes de Grcia, Sant Andreu, Horta- Guinard i Nou Barris compten amb una poblaci de persones sense sostre sensiblement inferior tant a la proporci que els correspondria per poblaci total com per superfcie. Qui dorm al carrer? 110 Si analitzem les pernoctes segons el tipus de localitzaci, les persones sense sostre sestaven sobretot en carrers i places (31,0%) tal com mostra la taula 4.5. s sorprenent, per, que una de cada quatre persones censades estigus pernoctant en caixers automtics, fet que certament s una particularitat de la ciutat de Barcelona. Aproximadament una altra quarta part de les persones sense sostre van ser trobades en parcs, entre els quals destaquen Montjuc (26 persones), el Parc de lEspanya Industrial (14 persones), el de lEstaci del Nord (13 persones) i el Parc dels Tres Xemeneies (7 persones). Districte % de persones sense sostre respecte del total % de pobla- ci resident respecte del total 1 % de super- fcie respecte del total 2 Eixample 26,5 16,5 7,4 Ciutat Vella 23,8 7,0 4,5 Sants-Montjuc 16,7 11,2 21,1 Sant Mart 10,7 13,9 10,7 Sarri-Sant Gervasi 9,0 8,8 19,9 Les Corts 3,8 5,2 6,0 Grcia 3,5 7,6 4,1 Sant Andreu 2,8 8,9 6,5 Horta Guinard 2,1 10,6 11,8 Nou Barris 1,1 10,3 8,0 Total 100,0 100,0 100,0 1. Font: Anuari estadstic de Barcelona 2007. Poblaci a 1/1/2006. 2. Font: Anuari estadstic de Barcelona 2004 Taula 4.4. Comparaci entre el nombre de persones sense sostre comptades i el pes demogrc i la superfcie del districte. Qui dorm al carrer? 111 La distribuci de les persones sense sostre segons el tipus de localitza- ci difereix entre districtes, tal com mostra la taula 4.6. Aix, els caixers au- tomtics sn el tipus de localitzaci majoritari a lEixample, el districte amb un major nombre de persones sense sostre, i a Sarri Sant-Gervasi, on ms del 40% de les persones identifcades estaven pernoctant en un caixer. Per contra, a Ciutat Vella, el segon districte amb ms persones sense sostre, la presncia de persones en caixers s prcticament marginal, el que pot Tipus de localitzaci Persones en zones de recompte directe Persones en zones de recompte especials Total persones sense llar % respecte al total Al carrer o plaa 164 - 164 31,1 Caixer automtic 135 - 135 25,5 Parc 84 43 127 24,0 Dins o al voltant duna infrastruc- tura (tnel, estaci, etc.) 62 - 62 11,7 Interior dun lloc no previst per a viure-hi (nau indus- trial, terrat, etc.) 15 - 15 2,8 Establiment com- ercial (botiga, bar, centre comercial, etc.) 13 - 13 2,5 Dins dun vehicle 8 - 8 1,5 Casa o edici aban- donat o en obres 5 - 5 0,9 Total 486 43 529 1 100,0 1. No sinclouen les persones sense sostre de les que els voluntaris no van registrar el tipus de localitzaci. Taula 4.5. Distribuci de les persones sense sostre segons el tipus de localitzaci Qui dorm al carrer? 112 respondre tant a diferncies en el tipus de poblaci sense sostre com una major propensi de les entitats fnanceres a tancar els caixers de nit. A Sants- Montjuc, on hi ha els parcs amb ms pernoctacions de Barcelona (Montjuc i LEspanya Industrial), i a Sant Mart els parcs sn el tipus de localitzaci majoritari, seguits en els dos casos pels caixers. Si comparem la localitzaci de les persones sense sostre detectades a Bar- celona amb la de les qui es van detectar en el recompte nocturn fet a Ma- drid el 26 de febrer del mateix any, dues setmanes abans del de Barcelona, observem que les diferncies ms grans sn el percentatge de persones que pernocten als caixers dels bancs i caixes destalvis: un 26% a Barcelona en- front dun 11% a Madrid. Aix vol dir que les entitats bancries sn ms acollidores a Catalunya que no a Madrid? Cal dir que ens consta que deter- minades entitats de Madrid envien agents de seguretat privada a desallotjar els caixers quan descobreixen per les cmeres de vdeo que hi ha installades que hi dorm algun indigent. Quants bancs i caixes segueixen aquesta pauta, o si aquesta varia dunes ciutats a daltres, no ho podem saber ben b, per en Districte Persones sense sostre amb la localitzaci determinada % en el carrer/ plaa % en caixers automtics % en parcs Eixample 118 33,3 37,4 8,8 Ciutat Vella 147 60,2 3,4 9,3 Sants-Montjuc 93 9,7 16,1 63,4 Sant Mart 51 17,6 27,5 37,3 Sarri-Sant Gervasi 45 11,1 42,2 24,4 Taula 4.6. Distribuci de les persones sense sostre segons els principals tipus de localitzaci en els cinc districtes amb major poblaci de persones sense sostre Qui dorm al carrer? 113 tot cas constatem aqu aquestes diferncies. Pensem que, a lefecte prctic, acollir 135 persones en una sola nit, com suceeix a Barcelona, equival a les places que ofereix un alberg prou gran i important; per tant seria xocant, per indiscutible des del punt de vista dels fets comprovats, fer constar les entitats fnanceres entre les entitats que proporcionen allotjament demergncia. De la mateixa manera sobta la diferncia en els percentatges de la pobla- ci sense sostre que es refugia en cases o edifcis abandonats o en obres. Certament aix pot respondre a una particular dedicaci dels voluntaris que van rastrejar Madrid per intentar localitzar persones en aquesta mena de localitzacions. De fet, com que ens constava que a totes les obres que es feien per soterrar la M-30 hi havien trobat refugi moltes persones sense llar, durant la formaci es va animar els equips de voluntaris a intentar explorar (seguint sempre els criteris de seguretat) les obres i edifcis en construcci. Tipus de localitzaci % Barcelona % Madrid Al carrer o plaa 31,1 31,6 Caixer automtic 25,5 10,5 Parc 24,0 18,4 Dins o al voltant duna infrastructura (tnel, estaci, etc.) 11,7 14,9 Interior dun lloc no previst per a viure-hi (nau industrial, terrat, etc.) 2,8 2,6 Establiment comercial (botiga, bar, centre comercial, etc.) 2,5 1,8 Dins dun vehicle 1,5 6,1 Casa o edici abandonat o en obres 0,9 11,4 Altres - 2,6 Total 100,0 100,0 Taula 4.7. Les persones sense sostre segons el tipus de localitzaci a Madrid i a Barcelona Qui dorm al carrer? 114 4.3. Qui eren les persones que dormien als carrers de Barcelona la nit del 12 de mar del 2008? a) Gnere. Repetint una pauta que s ben coneguda, la poblaci sense sostre de Barce- lona s desproporcionadament masculina. De les persones que van pernoctar al carrer, i el sexe de les quals es va poder determinar, un 89,5% eren homes, i noms un 10,5% dones. Curiosament aquests percentatges coincideixen gai- reb exactament amb els del recompte de Madrid (89,1% i 10,9%). A desgrat que el petit nombre de dones detectades al carrer (52 persones), obliga a interpretar amb cautela les diferncies per gnere, sembla que shi de- tecta un patr singular segons el qual les dones poden mostrar ms tendncia a pernoctar a Ciutat Vella i Sants-Montjuc, i menys preferncia pels districtes de lEixample i Sant Mart, en comparaci de la contrapart masculina. Districte % de dones per districte % dhomes per districte Eixample 19,2% 30,0% Ciutat Vella 34,6% 24,8% Sants-Montjuc 17,3% 11,1% Sant Mart 5,8% 12,0% Sarri-Sant Gervasi 11,5% 8,6% Les Corts 1,9% 4,3% Grcia 1,9% 4,3% Sant Andreu 3,8% 2,5% Horta Guinard 0,0% 1,6% Nou Barris 3,8% 0,9% Total 100,0% 100,0% N 52 443 Taula 4.8. Distribuci de les persones sense sostre per a les quals sha pogut determinar el sexe, segons districte Qui dorm al carrer? 115 Igualment, tal com mostra la taula 4.9, les dones mostren ms disposici a passar la nit en parcs i menys tendncia a fer-ho en caixers que no els homes, fet que sembla degut, almenys en part, a la propensi ms gran de les dones a concentrar-se a Ciutat Vella, on les pernoctacions en caixers sn rares. b) Edat La poblaci sense sostre de Barcelona s relativament jove. La mitjana de ledat de les persones comptades al carrer va ser de 41 anys (a Madrid va ser de 41,5 anys), mentre que prcticament el 40,0% era menor de 35 anys. Les persones ms grans de 65 anys que pernocten al carrer sn excepcionals, i noms sumen el 2,2% del total de les localitzades. La mitjana de ledat dhomes i dones s prcticament la mateixa, lleuge- rament superior a 41 anys. Tot i aix, la distribuci per grups dedat s sig- nifcativament diferent segons el gnere, ja que la igualtat entre les mitjanes amaga que hi ha una proporci ms gran tant de dones joves com de dones grans, en comparaci del grup dels homes, que es concentren ms en les franges dedat entre els 36 i els 65 anys. Sexe Persones sense sostre amb la localitzaci i el gnere determinat % en el carrer/ plaa % en caixers au- tomtics % en parcs Homes 293 43,3 41,0 15,7 Dones 28 46,4 21,4 32,1 Taula 4.9. Distribuci de les persones sense sostre per gnere, segons els principals tipus de localitzaci Qui dorm al carrer? 116 Si comparem ledat per intervals amb la poblaci sense sostre de Madrid, observem que, si b la mitjana dedat s prcticament idntica, a Barcelona el pes dels joves s ms gran, mentre que el tram modal a Madrid s el situat entre els 36 i els 49 anys, tots dos inclosos (vegeu el grfc 4.2). Qui dorm al carrer? 117 c) Nacionalitat La majoria de les persones sense sostre recomptades a Barcelona eren estrangeres (el 62,2%). Solament un 37,8% de les persones enquestades te- nien nacionalitat espanyola, mentre que Romania (16,3%), el Marroc (8,9%) i Polnia (5,2%) van ser les nacionalitats estrangeres ms freqents. En el cas de Madrid, els estrangers van representar el 53,0% en el recomp- te de febrer de 2008. En el que es va fer lany anterior van constituir el 55,0% i en el del mes de juny ascendien al 56,0%; el que sembla indicar que el percentatge destrangers a Barcelona s particularment elevat. De la mateixa manera, s probable que la major presncia de joves amb edats inferiors a 35 anys en Barcelona es degui, precisament, a la major proporci destrangers entre la poblaci sense sostre. Qui dorm al carrer? 118 Coincideixen, en canvi, les nacionalitats que presenten ms persones sense sostre, donat que a Madrid sn Romania (36,2% sobre el total destrangers), Polnia (10,5%) i el Marroc (7,7%), igualat amb Portugal (7,7%). No obstant aix, sembla que a Barcelona hi ha ms presncia deuropeus extracomuni- taris i magrebins, mentre que a Madrid creix el percentatge dels estrangers procedents de lampliaci de la UE, bsicament per linfuncia dels roma- nesos (vegeu el grfc 4.3). Qui dorm al carrer? 119 d) Estat civil El 50,0% de les persones que van pernoctar al carrer la nit de referncia eren solteres. Tan sols un 21,8% estaven casats o tenien parella, una propor- ci semblant a la de separats i divorciats. Els vidus, per contra, van represen- tar un 6,5% del total. La distribuci s molt semblant a la trobada en el recompte madrileny, amb lnica particularitat duna lleugera presncia ms elevada de casats a Madrid, molt probablement a causa del predomini del tram dedat madura entre les persones sense sostre madrilenyes. Qui dorm al carrer? 120 e) Temps al carrer El temps transcorregut al carrer s una variable particularment difcil de mesurar, ja que les persones enquestades poden no referir-se a un perode ininterromput destada al carrer al respondre les enquestes sin al temps transcorregut des que es van trobar al carrer per primera vegada, moment a partir del qual poden haver alternat estades al carrer amb perodes amb domicili fx o en recursos dallotjament. Tenint en compte aquestes precau- cions, el resultat de lenquesta mostra que el 45,7% de les persones sense sostre van declarar que portaven ms dun any pernoctant al carrer, el 41,3% portava ms dun mes i menys dun any que sest al carrer i noms el 13,1% feia menys dun mes que estava en aquesta situaci. Com ja hem dit ms amunt, aix vol dir per a una majoria de la poblaci sense sostre no es tracta duna crisi passatgera sin que dura des de fa massa temps. Si ho comparem aquestes dades amb les de Madrid, comprovem que la situaci s encara pitjor en aquesta segona ciutat, donat que els qui fa ms dun any que sestan al carrer pugen al 61,8% dels enquestats. Molt proba- blement aix posa en relleu el pes ms petit dels estrangers joves entre la gent sense sostre madrilenya, de manera el perfl de la poblaci sense sostre es fa una mica ms clssic (vegeu el grfc 4.5). Qui dorm al carrer? 121 f) Nivell destudis El nivell formatiu de la poblaci s, en termes generals, baix. Ms de la meitat de les persones sense sostre van declarar tenir, com a mxim, un nivell destudis de primria o inferior. Un 39,7% tenien estudis de batxillerat o for- maci professional completats, i un 8,8% van declarar que havien obtingut un ttol universitari. La semblana amb la distribuci del nivell destudis trobat a Madrid s enormement alta, amb una lleugera desviaci en els trams intermedis entre la secundria i la formaci professional (vegeu el grfc 4.6). Qui dorm al carrer? 122 g) Situaci laboral Les persones sense sostre enquestades van declarar que tenen professions molt diverses. Destaca que el 18,7% tenien una feina relacionada amb la construcci, i el 14,7% amb lhostaleria i la restauraci. Noms un 10,7% va esmentar professions de coll blanc. En el cas de Madrid, les referncies dels qui deien que han treballat en la construcci suposaven el 33%, seguides tamb per lhostaleria (10%). Tot just un 6% feia referncia a professions que requerien estudis universitaris, i un 7% havien estat empleats amb qualifcaci en els serveis. La resta eren treballadors manuals amb alguna (15%) o nulla qualifcaci (29%). Com ja hem posat en relleu altres vegades, no s pas casual que siguin precisament els sectors, com la construcci i lhostaleria, en qu s habitual la precarietat laboral i latur cclic els que proporcionen el contingent ms Qui dorm al carrer? 123 gran dexclosos socials. I tampoc no sn casuals la baixa qualifcaci laboral i lorigen social aclaparadorament humil de les persones sense sostre. s cert que hi ha casos de persones amb estudis universitaris i recorreguts profes- sionals de ms nivell, per sn lexcepci i no pas la regla. Sn aquests casos minoritaris per molt cridaners els que trien una vegada i una altra els pe- riodistes i els mitjans de comunicaci cada vegada que tracten aquest tema, precisament perqu sobten i sn atpics. Amb aix es difon el missatge que lexclusi social ens pot tocar a tots, com si es tracts duna loteria, mentre que levidncia emprica demostra tossudament que sota lamenaa de la pobresa extrema hi ha preferentment (qui ho havia de dir!) els pobres. Aix inclou, s clar, els treballadors pobres i amb escassa qualifcaci. s important assenyalar-ho per intentar trencar la identifcaci entre po- bresa i vagncia. Sobreviure sent pobre implica moltssima feina. s veritat que normalment es tracta duna feina molt poc productiva, per en tot cas implica desenvolupar una activitat profusa. Per exemple, un 19,3% de les persones sense sostre enquestades als carrers de Barcelona van manifestar que tenien feina tot i viure al carrer: de les 12 persones que van especifcar quina feina tenien, 6 eren drapaires, 3 eren artistes, un era repartidor de pu- blicitat, un altre vigilant i un ltim feia venda ambulant. Aquests feines marginals formen part del parany en qu estan atrapats i sovint representen, a ms duna estratgia per a la supervivncia, la penltima demostraci de dignitat personal i independncia. Treballar de drapaire, vendre mocadors, fer feinetes, remenar entre el que llena la gent a les escombraries per trobar-hi coses per vendre sn feines que, sense treure ning de la misria, els permeten sentir-se autosufcients lliures i orgullosos dells mateixos. h) Fonts dingressos Fins i tot per viure al carrer cal tenir alguns ingressos, encara que siguin mnims i irregulars. Ser pobre no s pas barat. En tot cas, sempre hi ha despeses i, per tant, cal tenir ingressos. A Barcelona, un 24,0% de les per- Qui dorm al carrer? 124 sones enquestades va manifestar que lalmoina era la seva principal font dingressos. El 20,0% obtenia ingressos duna pensi o subsidi (de vellesa, vidutat dinvalidesa, renda mnima dinserci o altres), mentre que el 6,7% lajudaven econmicament familiars o amics. Un 36,0% va declarar que ob- tenia fonts dingressos daltres fonts, fonamentalment la venda de ferralla. Les respostes obtingudes a Madrid i Barcelona, tenint en compte, a ms, que sn molt pocs els informants (75 a Barcelona i 153 a Madrid), sn sor- prenentment semblants (vegeu el grfc 4.7), amb lexcepci dels qui diuen que obtenen els ingressos duna feina, que sn un 21,6% a Madrid i noms Qui dorm al carrer? 125 un 6,7% a Barcelona. s possible que aquesta diferncia es degui a dife- rencies de criteri entre els equips de recompte barcelonesos i madrilenys al valorar quines activitats poden ser considerades com a feina. De qualsevol manera, es pot afrmar amb prou fonament que, contra el que pensa molta gent, tan sols un 25% de les persones sense sostre obtenen els ingressos dalmoines, de forma que s clarament abusiu identifcar persones sense sos- tre amb captaires. i) Factors causals del fenomen dels sense llar En un moment determinat de lentrevista, preguntvem a les persones sense sostre els motius que els havien dut al trobar-se al carrer. Literalment, la pregunta deia Segons la vostra opini, quins han estat els principals mo- tius que us han dut a dormir al carrer?. En els qestionaris de Barcelona tenim 73 respostes efectives, en qu es recull el que expressa la persona en aquest moment. bviament s una resposta tan propera a la realitat com la hi vulguem considerar, per en tot cas s lexplicaci que la persona ofereix della mateixa en un moment en qu no t res per aconseguir a canvi, tret duna estona de petar la xerrada. s a dir, no s pas en un despatx de ser- veis socials o a la porta dun alberg; per tant, de la manera com es presenti ella mateixa no sen derivaran conseqncies en forma daccs a prestacions bsiques (menjar, alberg, pensi, etc.). Per aix mateix sn respostes molt valuoses, per la difcultat que ha comportat recollir-les i per la gratutat amb qu shan fet. No cal dir-ho, la persona que viu sense sostre com qualsevol sser hum, no deixa de voler projectar sobre els altres una imatge favorable della mateixa, 37 per aix no fa pas que les seves respostes sobre els motius que lhan dut al carrer siguin ms falses o errnies que les que qualsevol de nosaltres podrem adduir per explicar per qu hem arribat fns on som en la vida. 37. Remetem al llibre clssic de Goffman (1987). . Remetem al llibre clssic de Goffman (1987). Qui dorm al carrer? 126 En tot cas, les respostes recollides pels voluntaris inclouen frases tan expressives com la de qui diu Es comena a decaure amb una separaci sentimental, es deixa la feinaTot va junt. Et vas deixant Solitud, o la de qui resumeix tres raons que sencadenen en una de sola que afecta particularment els estrangers dient: No tens ni feina, ni diners ni papers; o la de qui resumeix i concreta fns a nivells dramticament minsculs en una frase que pot resumir tota una davallada cap al carrer: La separaci. Em vaig haver de buscar una habitaci a Santa Coloma. En tot cas, sol ser una barreja de circumstncies, personals i de lentorn, que en una complexa dinmica dacci i reacci acaba portant la gent al carrer, com per exemple en la resposta de qui diu que est sense sostre per alcohol, drogues i perqu la dona em va fer fora de casa (!). Vides senceres resumides en una frase presa al vol enmig de la nit per un voluntari a qui es fa una confdncia com- plexa i difcil de pronunciar per la persona que ha de viure al carrer. Per tal de resumir les respostes hem assignat un sistema de 10 categories que, sens dubte, esquematitzen, simplifquen i fns a cert punt desfguren la gran crrega humana que hi ha darrere de cada resposta literal, per que apleguen la major part dels motius enunciats i ens permeten comparar les respostes niques recollides a Barcelona amb les que uns dies abans vam recollir a Madrid (vegeu el grfc segent) i la Xarxa dHabitatges dInclusi promoguda per lObra Social de Caixa Catalunya i la Generalitat de Cata- lunya. Qui dorm al carrer? 127 Tant en una ciutat com en una altra, emergeix com a ra principal la falta de feina; a Madrid vnen darrere els problemes familiars i les ruptures afecti- ves, a Madrid, mentre que a Barcelona es recullen ms referncies explcites a la falta de diners (que en molts casos concreta la falta de feina). El quart gran motiu (tercer a Madrid) es refereix a la falta de papers o, que s el mateix, recull les difcultats dels estrangers en situaci irregular. Aix no s gens estrany tenint en compte lenorme proporci destrangers que hem trobat dormint als carrers. En tot cas, la referncia als problemes amb lalcohol o les drogues no representa ms dun 15-20% de la mostra enquestada. Probablement molts dels qui han mencionat altres raons per estar al carrer beuen massa o potser han tingut relaci amb altres drogues, per en tot cas no ho consideren el Qui dorm al carrer? 128 motiu de veures al carrer, o no desitgen reconixer-ho aix. El desacord en- tre la imatge dels propis afectats i la imatge que sost lopini pblica i el ciu- tad mitj s pals de nou. Per la gent que viu als carrers de Barcelona, sest sense sostre, essencialment, perqu no hi ha manera de trobar feina, no es tenen diners i a ms no es disposa de suports familiars i afectius. Aquesta s la realitat. Com a mnim s la realitat que viuen i expressen. j) Relaci amb els serveis socials La majoria de les persones sense sostre enquestades feia servir algun dels recursos de la Xarxa dAtenci a les Persones sense Sostre. Concretament, el 65,4% recorda que han utilitzat almenys un dels recursos de la xarxa, mentre que el 34,6% manifesta que no nha fet servir cap. Els menjadors sn el re- curs ms esmentat per les persones que viuen al carrer (37,2%); seguits pels albergs (26,9%), els banys (15,4%), els centres de dia (14,1%) i els robers (11,5%). De bell nou el perfl de les respostes trobades a Barcelona i Madrid mostra un alt grau de semblana. Menjadors i albergs per aquest ordre ocupen els primers llocs en la lluita per satisfer necessitats bsiques dels qui viuen al carrer. s veritat que la freqncia ds ms gran o ms petit no solament depn de la voluntat dacudir-hi dels usuaris, sin tamb, de la disponibilitat daquest tipus de serveis. Aix, per exemple, lelevada assidutat amb qu acudeixen als banys pblics la gent del carrer a Madrid t relaci estricta amb lexistncia de diversos serveis de dutxes i banys municipals, mentre que a Barcelona se solen trobar integrats als centres de dia. En tot cas, la qesti de laccs a laigua i a la higiene personal s un assumpte al qual no se sol donar importncia per que t una enorme gravetat per al qui no t casa. El fet de poder utilitzar els serveis en una cafeteria, que sovint es reserven no- ms als clients, o la progressiva desaparici de fonts daigua potable, urinaris pblics i cases de banys municipals, que durant segles han format part del paisatge urb de les grans ciutats, poden ser aspectes importantssims que facin la vida quotidiana de qui viu sense sostre una mica ms fcil o molt ms Qui dorm al carrer? 129 miserable i indigna. La impossibilitat daccedir a laigua no s solament un problema planetari i massiu entre els habitants dels pasos menys desenvo- lupats; tamb hi ha un quart mn a les escletxes de les societats riques a qui est prcticament vedat usar-ne. k) Solucions residencials Ja que la qesti sense llar s un problema que remet directament a la falta dallotjament, encara que estigui acompanyat, tenyit i matisat per altres pro- blemes, quina s la soluci residencial que desitjarien els mateixos afectats? En aquest punt, les respostes de la gent que viu sense sostre a Barcelona no Qui dorm al carrer? 130 deixa cap mena de dubte: la gran majoria de primer voldria viure en un habi- tatge propi, sigui compartit amb altres persones (60,7%) o b per a ells sols (42,9%). En canvi, noms voldrien una habitaci en una pensi el 14,3% dels enquestats, mentre que un 12,5% expressa que el seu desig seria obtenir una plaa en un alberg. Fent lexcepci prvia que en lenquesta madrilenya es va incloure una op- ci (un pis per a la meva famlia) que a Barcelona es va descartar, de mane- ra no la van poder triar els qui responien, el fet s que, si observem el grfc 4.10, es pot apreciar una mateixa lgica en lescala de desitjos dels qui viuen al carrer. La tnica general de les respostes s la expressi de lesperana darribar a viure en un pis, sigui compartit amb altres persones o per a elles soles, mentre que la pensi o lalberg queden molt lluny de les seves preten- sions. Davant aquesta situaci, les preguntes sn: per qu les institucions persisteixen a fer una oferta dallotjament centrada en lalberg i les pensions concertades?, per qu es continua apostant per la vella soluci dasilar ms o menys modifcada en comptes de multiplicar i diversifcar les alternati- ves dallotjament social en habitatges?, per qu sobren pas amb tanta feina les iniciatives que pugnen per recuperar habitatges pblics o de lloguer per donar cobertura (amb el lgic suport i suport dacompanyament social) a la necessitat imperiosa dallotjament de qui viu sense llar o sense sostre? 38
No sens acudeixen altres explicacions que no siguin la inrcia institucional adquirida al llarg de segles, els interessos creats i la mandra intellectual per pensar el problema en altres termes que no siguin la reeducaci moral del pobre i la seva reclusi ms o menys forada en institucions collectives. 38. En aquest sentit ens sembla esperanadora la iniciativa que ha posat en marxa la Fundaci Mam- . En aquest sentit ens sembla esperanadora la iniciativa que ha posat en marxa la Fundaci Mam- br de crear una xarxa dhabitatges socials amb suport per oferir una sortida residencial normalitzada i permanent a les persones sense llar, aix com el programa de pisos dinclusi iniciat pel Ajuntament de Barcelona. Qui dorm al carrer? 131 l) El carrer s perills El carrer s perills i insegur. Sobretot per al qui hi viu. Ben al contrari del que sol pensar el bon ve que es troba en un portal, en un caixer o al banc de davant de casa amb una persona dormint en plena nit, la inseguretat no la creen pas les persones sense llar; per contra, sn aquestes habitualment qui la pateixen. Concretament, el 48,8% de les persones sense sostre de Barcelo- na diuen que han estat vctimes dalgun delicte mentre pernoctaven al carrer, essent els ms habituals els robatoris i les agressions. Un 72,7% dels qui han estat vctimes dalgun delicte denuncia que han sofert robatoris i un 39,4% agressions. En 3 daquests casos, les persones sense sostre afrmen que els autors daquestes agressions havia estat la policia o la gurdia urbana. Aix mateix, una persona va denunciar haver sofert una violaci. Qui dorm al carrer? 132 En aquest aspecte, tant hi fa viure als carrers de Barcelona o als de Madrid donat que la taxa de victimitzaci s molt semblant: prcticament la meitat de la gent sense sostre ha estat vctima de delictes durant el temps que fa que viu al carrer. m) El carrer es perjudicial per a la salut. El carrer no noms s perills: s dall ms perjudicial per a la salut. El 45,9% de les persones sense sostre enquestades a Barcelona van manifestar patir algun problema de salut (a Madrid van ser el 46,3%). I, que s ms greu, noms una mica ms de la meitat daquestes persones (56,7%) van declarar que estaven rebent tractament per a aquesta malaltia (a Madrid la situaci s encara ms greu ja que el percentatge cau fns al 40,0%). Les patologies declarades sn ben diverses, i les malalties osteoarticulars, els problemes pul- monars i les patologies associades al consum dalcohol i drogues (hepatitis, Qui dorm al carrer? 133 cirrosi, etc.) sn les ms repetides. Una sola persona va declarar que tenia anticossos del VIH, i una altra que estava embarassada. n) Relacions socials. Si a la mala salut fsica hi afegim lefecte destructiu de la solitud i el so- friment interior que comporta veures al carrer, no s gens estrany que lesperana de vida mitjana daquestes persones es redueixi sensiblement pel sol fet de viure sense sostre. Pel que fa a les relacions socials, el 39,8% de les persones sense sostre enquestades sempre passaven el dia sols, mentre que el 49,4% el passava sempre en companyia daltres persones en la meitat dels casos es tractava daltres persones sense llar i un 10,8% declara que pas- sa el dia sol o amb companyia daltres, alternativament. Entre les persones sense sostre que passen el dia acompanyades daltres persones, el ms habi- tual s que ho facin amb amics (73,1%) o amb altres persones sense sostre (51,2%). Estar sol tot el dia, o amb gent en la mateixa situaci, no semblen les millors vies per reincorporar-se a la vida social Tot i que noms un 2,4% diu que sol passar el dia amb algun familiar, no implica pas que les persones que pernocten al carrer hagin perdut el contacte amb els familiars: un 45,6% dels enquestats manifesten que mantenen algu- na mena de relaci amb la famlia. El ms habitual s que aquest familiar si- gui el pare o la mare (50,0%), el germ o germana (38,5%) o els flls (34,6%). Noms en casos excepcionals les persones sense sostre mantenen relaci amb la parella, o amb altres familiars ms llunyans, com per exemple cosins, nts o sogres. En tot cas, aquestes respostes, molt semblants a les obtingu- des a Madrid, posen en relleu alguna cosa que sovint soblida: les persones sense sostre no estan totalment desprovedes de capital social; en molts ca- sos conserven, encara que deteriorat, un mn relacional que constitueix tot de possibilitats que no sempre es tenen. No hi ha ning que visqui al carrer que hagi estat sempre un tom allat i sense connexions, cap persona neix sense cord umbilical que el lligui a altres ssers humans. Desprs dhaver vist horroritzats les imatges de lassassinat de Mara Rosario Endrinal Petit, Qui dorm al carrer? 134 una dona de 50 anys a qui uns joves, gaireb adolescents, van calar foc men- tre dormia en un caixer a Barcelona a la f del 2006. Els dies segents, molts espectadors van assistir sorpresos a la recuperaci de la biografa, la famlia i les relacions que havien acompanyat la vida daquesta dona. Tot plegat ens mostra la lleugeresa, la falta de sensibilitat i la ignorncia amb qu habitual- ment ens aproximem als qui ens semblen una pura deixalla, sense origen ni sentit, alg rar, extravagant i anormal, al capdavall un complet estrany, sent, com de fet sn, persones molt ms prximes a nosaltres que no imaginem sovint. 4.4. Notes dobservaci dels equips de recompte Una aproximaci a aquesta mirada convencional, per feta de manera sistemtica i exhaustiva, s el que pretenem obtenir amb les anotacions que vam demanar als equips de voluntaris que consignessin a la ftxa dobservaci. Independentment de si mantenien contacte verbal o no, de si la persona sense sostre estava desperta o adormida, vam demanar als voluntaris que observessin si la persona sense sostre estava sola o acompanyada, tenia la roba bruta, mostrava signes aparents que poguessin ser deguts a problemes amb lalcohol, les drogues o la malaltia mental, etc. El resultat fnal el tenim refectit a la taula 4.10, en qu es presenten or- denats cadascun dels tems que contenia la ftxa dobservaci de grau ms gran a ms petit daparici. En els casos en qu no podia determinar-se amb certesa si es donava o no la circumstncia que calia observar, tamb sen deixava constncia. El primer que crida latenci s que la persona que viu sense sostre es deixa veure sobretot perqu, com el caragol, duu casa seva (o el que en queda) al damunt. s a dir, est envoltat de bosses, paquets i altres pertinences (69%). La solitud tamb s una dada majoritria (52%) encara que no universal, ja que prop de la meitat de les persones sense sostre van ser detectades en companyia duna altra o altres persones. Sn menys de la meitat (43%) els qui porten la roba bruta o molt bruta, i, com aquest ltim, tots els altres aspectes que constitueixen lestereotip de la Qui dorm al carrer? 135 persona sense llar tenen una incidncia fora inferior a la que suposa el ciu- tad mitj: el 39% presenta una higiene dolenta o molt dolenta, el 23% mos- tra un mal aspecte fsic, el 19% es deixa veure amb signes dalcoholisme, el 6% mostra signes daddicci a altres drogues, percentatge idntic al dels qui mostren smptomes de malaltia mental observables a primera vista. Aix sig- nifca que, si mantenim la visi estereotipada del problema i identifquem la gent sense sostre amb un home malgirbat amb pinta dalcohlic, que arros- sega un carret de supermercat i mostra indicis de malaltia mental, deixem fora la gran majoria dels afectats. O, que s el mateix, ens passen desaperce- budes, es fan invisibles als ulls dun passant poc atent, la major part de les persones sense sostre que viuen als carrers de Barcelona, i que sn persones que ni van tan brutes com ens pensem, ni beuen de manera tan ostentosa, ni descuren la higiene fns a nivells cridaners. Finalment, una mica ms dun 4% sacompanya danimals, cosa que vol dir que hi ha pel cap baix 25 persones que viuen sense sostre que tindrien molt difcil laccs a un centre dallotjament, tret que renunciessin a lanimal i a tots els vincles afectius que hi tenen. Una dada ms preocupant fns i tot s el daquest 3% (14 persones) que pateixen una discapacitat fsica visible i, tot i aix, viuen al carrer. Qui dorm al carrer? 136 Altra vegada, si comparem els perfls que mostra lobservaci atenta dels signes externs que mostren les persones que viuen sense sostre a Madrid i a Barcelona, les dades mostren una gran semblana bsica (vegeu el grfc 4.12). Atenent als seus trets ms visibles, el fenomen es presenta, per tant, de manera molt semblant a les dues grans rees metropolitanes de lEstat espanyol. Si de cas es pot dir que els signes aparents de ms deterioraci personal tenen una incidncia superior en el cas madrileny en qu, com ja hem apuntat en altres moments daquest informe, semblaria que es dna Observaci S (%) No (%) No es pot determinar (%) N Est acompanyat de bosses, paquets i altres pertinen- cies 68,6 24,4 7,0 561 La persona es troba sola 51,9 42,8 5,3 563 T la roba bruta o molt bruta 42,7 31,5 25,9 572 Presenta una higiene do- lenta o molt dolenta 39,1 29,8 31,2 568 Presenta un aspecte fsic dolent o molt dolent 22,8 42,2 35,0 566 Mostra signes que podrien ser deguts a alcoholisme 18,5 25,1 56,3 545 Mostra signes que podrien ser deguts a drogaaddicci 6,2 28,6 65,1 562 Mostra signes que podrien ser deguts a enfermetat mental 5,5 32,3 62,1 560 Est acompanyat dalguna mascota 4,4 78,2 17,4 563 Presenta alguna discapaci- tat fsica visible 2,5 50,9 46,6 566 Taula 4.10. Observacions dels voluntaris Qui dorm al carrer? 137 perfl ms cronifcat i tradicional de la poblaci sense sostre. En el cas de Barcelona, sembla probable que la massiva presncia destrangers amb poc temps de permanncia al carrer fa que els trets ms tradicionals i arquetpics que mostra en major mesura la poblaci sense sostre dorigen local quedin atenuats. Igualment, s possible que, degut a la diferncia entre el perfl dels voluntaris en les dues ciutats (major presncia de membres dentitats amb experincia amb persones en llar a Barcelona i destudiants a Madrid), els estndards utilitzats per valorar laspecte fsic i els signes de deteriorament de les persones sense sostre fossin substancialment diferents. Qui dorm al carrer? 138 4.5. Persones sense sostre, persones sense llar Arribats a aquest punt, les preguntes que ens fem sn com eren les perso- nes sense sostre que van pernoctar al carrer en comparaci de les persones sense llar que es van allotjar en recursos residencials de la xarxa?, canvia el perfl entre els ms exclosos a mesura que sagreuja la seva situaci? Com hem dit ms amunt, per comparar els uns i els altres disposem dalgunes dades que recullen de manera agregada algunes variables so- ciodemogrfques corresponents a les persones que aquella nit van ser acollides pels recursos dallotjament de la xarxa (gnere, edat, nacionali- tat, estat civil, nivell destudis i situaci laboral). Dacord amb aquestes sis variables bsiques que exposem a la taula 4.11, podem concloure que troben ms fcilment acollida a la xarxa dallotjament demergncia de la ciutat de Barcelona les dones, els menors i la gent gran, els espanyols, les persones solteres i divorciades, les persones sense estudis o amb estudis primaris, i aquelles que es troben a latur. En canvi les possibilitats de dormir al carrer augmenten per als homes, jo- ves, estrangers, amb estudis mitjans i que treballen, encara que normalment ho facin en leconomia submergida o irregular. Aquestes diferncies sn particularment acusades pel que fa al gnere, ledat i la nacionalitat, de manera que es pot concloure que, en aquests mo- ments, els qui tenen ms difcultats sn els homes, els joves i els estrangers de lEuropa no comunitria. Llegits els percentatges de la taula en termes de probabilitat, i tenint en compte que cada variable suma els seus efectes a les altres, podrem dir que una dona espanyola de ms de 65 anys t unes 175 vegades ms de probabilitats de trobar plaa a la xarxa actual que un home de lEuropa no comunitria amb una edat compresa entre els 19 i els 35 anys. Qui dorm al carrer? 139 Caracterstica Categories Persones comptades al carrer (%) Persones acollides en centres 1 (%) Gnere Homes 89,5 74,2 Dones 10,5 25,8 Edat 0-18 0,0 11,5 19-35 39,1 18,2 36-49 30,7 32,3 50-65 28,0 30,5 66-70 1,4 4,3 70 o ms 0,8 3,2 Edat (mitjana) 41,3 anys Nacionalitat Espanya 37,8 57,1 UE-25 17,7 10,9 Resta dEuropa 20,7 3,5 Magreb 14,1 11,0 frica Subsahariana 3,7 6,0 Asia 3,0 1,5 Amrica del Nord 0,0 0,1 Amrica Llatina i Carib 3,0 9,8 Estat Civil Solter/a 50,0 67,7 Parella 9,8 1,2 Casat/da 12,0 4,8 Divorciat/da o separat/da 18,5 23,1 Vidu/a 6,5 3,2 Nivell destudis Primria o inferior 51,5 73,5 Secundria 39,7 20,6 Superior 8,8 5,9 Taula 4.11. Comparaci entre les caracterstiques de la poblaci sense sostre i la poblaci sense llar acollida en recursos residencials (Barcelona, 12 de mar de 2008) Qui dorm al carrer? 140 4.6. En quin tipus de centre residencial van estar acollides les persones sense llar? La nit de referncia del recompte hi va haver 913 persones ms sense llar que van tenir un sostre sobre el cap grcies als centres dacollida, tant de titularitat pblica com diniciativa social que funcionen a la ciutat de Barce- lona. Si considerem el conjunt de la xarxa, la nit del 12 de mar van dormir en centres dacollida 913 persones, quan la xarxa disposa dun total de 739 places; lexpansi ms enll de la capacitat dels centres es produeix grcies a la utilitzaci de places en pensions, opci que encara s molt important a Barcelona. Aix vol dir que la xarxa funcionava al 123,5% de la seva ca- pacitat ofcial. Com sobserva a la taula 4.12, el sobreesfor per acollir les persones sense sostre s similar als centres de les entitats socials i als centres municipals. Paradoxalment, la mateixa nit en qu al voltant de 650 persones dormien als carrers, places i parcs de la ciutat, hi va haver un total de 75 places als cen- tres residencials que no estaven ocupades, que dalguna manera vol dir que el Caracterstica Categories Persones comptades al carrer (%) Persones acollides en centres 1 (%) Situaci laboral Treballa 19,3 17,4 Atur o inactiu 80,7 82,6 Temps sense allotjament propi Menys duna setmana 2,2 - Duna setmana a un mes 10,9 - Dun mes a un any 41,3 - Ms dun any 45,7 - 1. Font: Programa dAtenci a les Persones sense Sostre. Ajuntament de Barcelona Qui dorm al carrer? 141 seu accs s restringit a un perfl que o b no existeix, o la seva dimensi no sajusta a la oferta, o no troba el cam fcil per arribar a aquests dispositius. Aix explicaria lincongruncia de diversos centenars de persones al carrer mentre recursos com el centre residencial dAlmogvers, Can Planes o la xarxa de pisos de lAjuntament mostren taxes docupaci en aquesta nit del 80%, 78% i 64% respectivament. La situaci paradoxal de infrautilitzaci residencial en moments dexcs de demanda es produeix sobretot als cen- tres de titularitat pblica (51 places sense ocupar, enfront de noms 24 de buides als centres privats). Fins i tot amb la necessitat de mantenir una certa fexibilitat per a situacions demergncia, s xocant descobrir que, mentre el programa municipal fnana 155 places en pensions, hi hagi 51 places buides als seus centres. Qui dorm al carrer? 142 Centre residencial Tipus de centre residencial (CR) Total persones acollides 1 Capacitat dacollida 2 3 Taxa docupaci Places lliures CEL Santa Llusa Marillac CR de convalescncia 28 34 94,1% 6 Pensi (Santa Llusa Marillac) Pensions 3 - - - Pisos dinclusi (Santa Llusa Marillac) Pisos dinclusi 30 36 83,3% 6 Llar Ronda (Asss) CR dinclusi 6 6 100,0% 0 Pensi (Asss) Pensions 7 - - - Pisos tutelats (Asss) Pisos dinclusi 8 8 100,0% 0 Llar Santa Isabel CR dinclusi 2 2 100,0% 0 Pensi (Arrels) Pensions 53 - - - Pisos (Arrels) Pisos dinclusi 30 30 100,0% 0 Llar Ronda (Arrels) CR dinclusi 3 3 100,0% 0 Llar Pere Barns (Arrels) CR dinclusi 29 30 96,7% 1 Llar de Pau CR de convalescncia 24 25 96,0% 1 Pisos (Llar de Pau) Pisos dinclusi 7 8 87,5% 1 Pensi (Critas) Pensions 31 - - - Pisos (Caritas) Pisos dinclusi 40 44 90,9% 4 Habitatges (Critas) CR dacollida temporal 24 24 100,0% 0 Alberg Sant Joan de Du CR dinclusi 45 50 90,0% 5 Subtotal titularitat privada Sense places a les pensions 276 300 92,0% 24 Amb places a les pensions 370 300 123,3% - CRAB Meridiana CR datencions bsiques 38 40 95,0% 2 CRAB Horta CR datencions bsiques 30 30 100,0% 0 Pisos (Ajuntament) Pisos dinclusi 25 39 64,1% 14 SAN Sant Gervasi CR dacollida temporal 58 60 96,7% 2 SAN Zona Franca CR dacollida temporal 118 120 98,3% 2 Can Planas CR dinclusi 39 50 78,0% 11 SAN Almogvers CR dacollida temporal 80 100 80,0% 20 Taula 4.12. Persones acollides la nit del 12 de mar de 2008 als recursos residencials de la Xarxa dAtenci a les Persones sense Sostre. Qui dorm al carrer? 143 Centre residencial Tipus de centre residencial (CR) Total persones acollides 1 Capacitat dacollida 2 3 Taxa docupaci Places lliures CEL Santa Llusa Marillac CR de convalescncia 28 34 94,1% 6 Pensi (Santa Llusa Marillac) Pensions 3 - - - Pisos dinclusi (Santa Llusa Marillac) Pisos dinclusi 30 36 83,3% 6 Llar Ronda (Asss) CR dinclusi 6 6 100,0% 0 Pensi (Asss) Pensions 7 - - - Pisos tutelats (Asss) Pisos dinclusi 8 8 100,0% 0 Llar Santa Isabel CR dinclusi 2 2 100,0% 0 Pensi (Arrels) Pensions 53 - - - Pisos (Arrels) Pisos dinclusi 30 30 100,0% 0 Llar Ronda (Arrels) CR dinclusi 3 3 100,0% 0 Llar Pere Barns (Arrels) CR dinclusi 29 30 96,7% 1 Llar de Pau CR de convalescncia 24 25 96,0% 1 Pisos (Llar de Pau) Pisos dinclusi 7 8 87,5% 1 Pensi (Critas) Pensions 31 - - - Pisos (Caritas) Pisos dinclusi 40 44 90,9% 4 Habitatges (Critas) CR dacollida temporal 24 24 100,0% 0 Alberg Sant Joan de Du CR dinclusi 45 50 90,0% 5 Subtotal titularitat privada Sense places a les pensions 276 300 92,0% 24 Amb places a les pensions 370 300 123,3% - CRAB Meridiana CR datencions bsiques 38 40 95,0% 2 CRAB Horta CR datencions bsiques 30 30 100,0% 0 Pisos (Ajuntament) Pisos dinclusi 25 39 64,1% 14 SAN Sant Gervasi CR dacollida temporal 58 60 96,7% 2 SAN Zona Franca CR dacollida temporal 118 120 98,3% 2 Can Planas CR dinclusi 39 50 78,0% 11 SAN Almogvers CR dacollida temporal 80 100 80,0% 20 Taula 4.12. Persones acollides la nit del 12 de mar de 2008 als recursos residencials de la Xarxa dAtenci a les Persones sense Sostre. Qui dorm al carrer? 144 En el conjunt de la xarxa, les 913 persones que van ser acollides ho van fer majoritriament en centres residencials collectius (el 57,4%), mentre que en habitatges sota la forma general de pisos dinclusi (tutelats, supervisats, amb suport social, etc.) amb prou feines si va rebre allotjament el 15,3% de les persones sense llar. En canvi, la utilitzaci de pensions va servir per allot- jar el 27,3% de la gent sense llar, un percentatge sens dubte sorprenentment alt (vegeu el grfc segent). Centre residencial Tipus de centre residencial (CR) Total persones acollides 1 Capacitat dacollida 2 3 Taxa docupaci Places lliures Pensions Ajuntament Pensions 155 - - - Subtotal titularitat pblica
Sense places a les pensions 388 439 88,4% 51 Amb places a les pensions 543 439 123,7% - Total Sense places a les pensions 664 739 89,9% 75 Amb places a les pensions 913 739 123,5% -- 1. Recompte realitzat pel Programa de Atenci a les Persones sense Sostre. Ajuntament de Barcelona. 2. Balan 2006 del Programa i de la Xarxa dAtenci Social a Persones sense Sostre 3. Comunicaci personal amb les entitats Qui dorm al carrer? 145 Centre residencial Tipus de centre residencial (CR) Total persones acollides 1 Capacitat dacollida 2 3 Taxa docupaci Places lliures Pensions Ajuntament Pensions 155 - - - Subtotal titularitat pblica
Sense places a les pensions 388 439 88,4% 51 Amb places a les pensions 543 439 123,7% - Total Sense places a les pensions 664 739 89,9% 75 Amb places a les pensions 913 739 123,5% -- 1. Recompte realitzat pel Programa de Atenci a les Persones sense Sostre. Ajuntament de Barcelona. 2. Balan 2006 del Programa i de la Xarxa dAtenci Social a Persones sense Sostre 3. Comunicaci personal amb les entitats Qui dorm al carrer? 146 En els grfcs segents es poden comparar els diferents models que es do- nen a lactuaci en matria dallotjament per a persones sense llar que por- ten a terme els centres municipals i els diniciativa social. Les dues terceres parts de les places de titularitat pblica se centren en centres residencials collectius, i sobretot en centres que es limiten a acollir temporalment (prc- ticament la meitat de totes les places pbliques), alhora que es continuen fent servir molt les pensions (28,5%) i es fa un s molt escs de lallotjament en habitatges (noms un 4,6% en pisos dinclusi). Ens trobem, en canvi, que entre les entitats diniciativa social, encara que tamb prevalen lallotjament en centres collectius, ho fan en una proporci molt ms petita (43,5%) i shan especialitzat sobretot en estades ms llargues (un 23,0% en centres residencials dinclusi i un 14,1% en centres de convalescents), mentre que han redut lacollida temporal a un 6,5% de la capacitat. Aquesta utilitzaci ms petita dels equipaments collectius sexplica perqu, si b continuen fent servir fora les pensions (25,4%), han donat un fort impuls a lallotjament en pisos, fns al punt que shi alberga prcticament un ter de les persones que acullen (31,1%). Qui dorm al carrer? 147 Qui dorm al carrer? 149 5. VOLUNTARIS PER UNA NIT La metodologia que es fa servir en les s-nights (street night o survey night) implica que hi participi un nombre considerable de voluntaris disposats a recrrer els carrers de la ciutat a la recerca (i no noms recompte) de les persones sense llar que pernocten a la intemprie. 39 Aquesta collaboraci suposa alguna cosa ms que lacompliment duna mera funci instrumental per fer una tasca, ja que contribueix decisivament a atnyer lobjectiu de sen- sibilitzar lopini pblica sobre un problema encara poc conegut, amb unes causes i unes solucions que, en alguna mesura, ens interpellen a tots. 5.1. Sentit i funci del voluntariat en les s-nights Efectivament, la participaci de voluntaris en loperaci dun recompte censal nocturn de persones sense sostre suposa un exercici daproximaci a una qesti encara distant i poc visibilitzada per la immensa majoria dels ciutadans, per ms que les seves manifestacions ms cridaneres i estereotipa- des es mostrin quotidianament a tots als carrers de les nostres ciutats. Com b explica la teoria de linvisible, una mateixa cosa pot passar desapercebuda tant per excs com per defecte. Lanonimat i els estils de vida de les grans urbs acaben per arraconar i obviar, de tan evident, la presncia de gent so- litria en condicions dextrema indigncia a les voreres o bancs de les seves vies. Mentre que la presncia menys cridanera i ms oculta dels altres que, vivint al lmit, fugen dexposar-se a les mirades dels altres converteix en inexistent un fet que, no obstant aix, tamb habita en aquests llocs. Daltra banda, la idea, tradicionalment estesa, que redueix el problema de les persones sense llar a una qesti merament essencialista (sser un sense llar), fxant les seves causes en conductes i actituds de caire merament indi- vidual, i fns i tot moral, sense tenir en compte altres factors de tipus ms 39. En la literatura nord-americana es poden trobar les principals obres que desenvolupen la tasca del . En la literatura nord-americana es poden trobar les principals obres que desenvolupen la tasca del voluntariat en les s-nights; entre aquestes cal destacar linforme elaborat per Thurnham, Wilson i Burt per al US Department of Housing and Urban Development of Community Planning and Development (2006). Qui dorm al carrer? 150 estructural o sociorelacional, ha infut en el fet cert danar arraconant, com a estrany i ali, un fenomen social cada vegada ms present en les nostres so- cietats complexes. Daquesta manera, els ms despossets i pobres de la nos- tra societat han acabat per convertir-se en una mena de casta dintocables, amb una imatge que es presenta distant i desenfocada a la mirada de la resta dels ciutadans. Amb aquesta concepci ontolgica, lestereotip i la incul- paci 40 shan inscrit com a llegenda o missatge bsic (ser un rodamn, un captaire, un indigent per prpia tria o a conseqncia duna manera poc adequada de captenir-se en la vida) amb el qual es concep un fenomen social mpliament desconegut, extremadament singularitzat (perqu s di- ferent i atpic de la norma social) i, de vegades, agressivament rebutjat. Aquest rebuig t la ra dsser en el fet que els qui no tenen un lloc propi en la societat, aquests que han vist com sesfondraven els vincles socials que do- naven sentit a la seva existncia, ens retornen en la seva mirada la incertesa, cada vegada ms certa en les nostres societats del risc, de no ser ms que un lloc un cos sense residncia, deixalles segregades en racons oblidats, cossos caiguts sense destinaci 41 . En aquest context una investigaci daquesta ndole ens confronta da- vant un doble repte: el ms operatiu comporta intentar que hi participi un nombre sufcient de voluntaris que, distributs per grups i zones de la ciutat, mostrin la realitat que es vol estudiar, tal com es presenta a la via pblica de les nostres ciutats. I un altre, si es vol ms transcendental, que consisteix a fer ms visible i prxima una realitat urbana, i humana, que t a veure amb la fracci ms extrema de lexclusi social, aquella en qu es cristallitzen de la manera ms rotunda els avatars objectius i subjectius de la nostra poca. Afrontar aquest doble repte suposa una empresa de tan abast que no- ms es pot dur a terme grcies a la mateixa naturalesa del subjecte investi- gador daquest tipus destudis: els voluntaris. Aquests, a tall dinvestigador 40. El procs dinculpaci de la vctima s el mecanisme pel qual es fa caure la crrega de la culpa sobre . El procs dinculpaci de la vctima s el mecanisme pel qual es fa caure la crrega de la culpa sobre la vctima i es desresponsabilitza, i es justifca, lagressor. En aquest cas el mecanisme consisteix a culpa- bilitzar lexcls de la seva situaci, fet que comporta la desresponsabilitzaci social. 41. Gallano (2006) . Gallano (2006) Qui dorm al carrer? 151 collectiu, degudament instruts i assessorats per investigadors experts que aporten coordinaci i pautes metodolgiques, transmeten un carcter pecu- liar a la investigaci i la doten duna potencialitat que permet la consecuci de tres tasques principals: 1. la realitzaci efectiva de loperaci censal; 2. el descobriment duna realitat ms enll dels llocs comuns i les imatges ms estereotipades; 3. la contribuci a lmbit de la sensibilitzaci de lopini pblica. A ms, la participaci puntual en la nit del recompte permet als volunta- ris conixer les institucions i organitzacions socials que treballen en latenci i inserci de les persones sense llar, fet que els obre la porta a una futura collaboraci en els processos dintervenci social que aquestes porten a ter- me. Aquesta qesti ha estat expressament assenyalada i valorada pels parti- cipants de la nit del recompte de Barcelona. Com que sn les organitzacions socials que treballen amb persones sense llar menys conegudes, en general, que altres dedicades a collectius de poblaci ms prxims i integrats social- ment (discapacitats, infncia, joves, gent gran, etc.), aquest tipus doperacions s molt til a lhora de difondre la seva missi o de captar nous voluntaris. En paraules duna de les voluntaries la qesti pot resumir-se aix: Tenir contacte amb persones que la vida els ha canviat dun dia per laltre La veritat ho he comentat a les meves companyes, comenar alguna activitat per intentar ajudar la gent sense llar. 42 La captaci de voluntaris per a loperaci del recompte censal a Barcelona es va fer mitjanant la difusi de lesdeveniment a travs de les entitats que constitueixen la Xarxa dAtenci a Persones sense Sostre i lObra Social de Caixa Catalunya, que van distribuir una carta per correu electrnic als volun- taris i a les organitzacions afns, i la promoci de la investigaci a la pgina web de Caixa de Catalunya en qu, a ms, es va penjar una ftxa dinscripci per a tots els qui hi volguessin participar. Lobjectiu de trobar una quantitat sufcient de voluntaris, que permets pentinar, en grups de treball, gaireb 42. Cita extreta de les respostes del . Cita extreta de les respostes del Qestionari davaluaci del recompte nocturn. Qui dorm al carrer? 152 tots els districtes de la ciutat, va poder resoldres de manera satisfactria quant al nombre defectius i els temps de reclutament. El fet que la llista de captaci de voluntaris hagus de ser tancada al cap de pocs dies destar ope- rativa suposa un signe evident de la vitalitat de la ciutadania de Barcelona. En termes quantitatius, de la confrontaci fnal entre el nombre de partici- pants (708 voluntaris) i el de persones sense sostre comptades directament (634), es pot concloure que almenys per cada persona en situaci de carrer (sense sostre) es pot trobar un voluntari disposat a collaborar en la investi- gaci i descobriment del problema. Daltra banda, els relats emesos pels voluntaris a travs del Qestionari davaluaci del recompte nocturn (vegeu lannex 2) permeten constatar fns a quin punt la funci i el sentit de la seva participaci (no noms comptar, sin anar a la trobada duna realitat encara molt desconeguda, amb tot el que aix implica) han quedat plenament exercits i desenvolupats durant la investiga- ci. Acostar-se a la fracci ms empobrida i desatesa de lexclusi social i contribuir en la tasca de la sensibilitzaci de lopini pblica, semblen dos objectius plenament aconseguits en aquesta primera edici de recompte de persones sense sostre a Barcelona. 5.2. Qui hi va participar com a voluntari? Per participar en loperaci censal del recompte de persones sense sos- tre a Barcelona els voluntaris havien demplenar una ftxa dinscripci que contenia 11 camps dinformaci, 43 sobre qestions com dades bsiques dels participants, districte de residncia, edat, activitat principal, si collaboraven amb alguna entitat social i de quina manera, experincia prvia en latenci a les persones sense llar, etc. Les dades que es refecteixen en aquest epgraf shan elaborat mitjanant lanlisi de la base de dades confeccionada a partir daquesta ftxa. 43. Vegeu lannex 1. . Vegeu lannex 1. Qui dorm al carrer? 153 En loperaci censal de persones sense sostre (PAC-2008) hi van partici- par 708 voluntaris. Aquesta xifra s molt destacable si recordem qu hem dit sobre com ns de distant i que poc que es visibilitza encara en els nostres dies el problema que tractem. A ms, la dada es fa encara ms signifcativa si es t en compte el procs de captaci dels voluntaris, en qu van ser su- fcients 11 dies perqu la llista de participants es tanqus anticipadament perqu ja shavien aconseguit els 700 voluntaris que es requerien segons la planifcaci metodolgica, i amb la fnalitat de no seguir sumant una quanti- tat tan crescuda de persones que fes difcilment viable la participaci activa en la nit del recompte. Si comparem la participaci de voluntaris a Barcelona amb la daltres ciu- tats en qu tamb shan fet recomptes de persones sense sostre el 2008, com s el cas de Madrid, 44 sobserva que Barcelona supera mpliament en nombre de voluntaris Madrid, que va tenir la collaboraci de 457 persones. I, de la comparaci entre la participaci de voluntaris i el total de poblaci de cadascuna daquestes ciutats, sobserva que la taxa de Barcelona (0,44 per 1.000 habitants) supera clarament la de Madrid (0,14 per 1.000). 44. . II recuento censal de personas sin techo en Madrid. Foro Tcnico de Personas sin Hogar. Ajuntament de Madrid (28 de febrer del 2008). Barcelona Madrid N de voluntaris 708 457 Poblaci 1.595.110 1 3.132.463 2 Taxa de participaci 0,44 0,14 Fitxa dinscripci de voluntaris. 2008 1. Anuari Estadstic de Barcelona (1/1/2007) 2. Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid. Taula 5.1. Taxes de participaci de voluntaris a Madrid i Barcelona Qui dorm al carrer? 154 Centrant-nos en el cas de Barcelona, la rtio de voluntaris (708) per per- sones sense sostre trobades (634) mostra un saldo a favor dels primers. Daquesta manera, com ja hem dit, almenys per cada persona sense sostre trobada es va tenir la collaboraci dun voluntari disposat a implicar-se, al- menys per una nit, en el problema. En aquest sentit, si acceptem considerar la participaci ciutadana en un esdeveniment daquesta naturalesa com un indicador de la vitalitat del teixit social de la ciutat, no hi hauria cap mena de dubte que la ciutadania de Barcelona es va mostrar la nit del 12 de mar del 2008 certament solidria, sollcita i vigorosa. El 60,5% dels voluntaris la nit del recompte de Barcelona van ser do- nes, que van superar en ms de 20 punts percentuals els homes (39,4%). Aquestes proporcions no fan sin confrmar la tendncia general de la composici del voluntariat social tant a Catalunya com a altres comunitats autnomes i la daltres recomptes de persones sense sostre fets a Espanya, com el que es va organitzar a Madrid un mes abans (febrer del 2008), en qu les dones van arribar a una taxa del 70,0%. Qui dorm al carrer? 155 Ledat mitjana dels voluntaris va ser de 40 anys. Aquesta mitjana estadsti- ca s representativa duna participaci, per grups dedat, fora equilibrada. 45
Tot i que, com es pot observar a la taula segent, prevalen les cohorts dedat joves (gaireb la meitat dels voluntaris comptava menys de 35 anys), la ve- ritat s que la resta de grups t una presncia signifcativa. Per exemple, cal destacar els 43 participants amb ms de 66 anys, o els 73 voluntaris entre 56 i 65 anys. En aquest sentit, el recompte a Barcelona ha aconseguit captar un voluntariat ms representatiu del conjunt de la demografa de la ciutat que no daltres, com el de Madrid, en qu ledat mitjana va ser de 29 anys. Estant el fenomen del voluntariat fortament marcat per la joventut, s exemplar la diversifcaci per edats que es va aconseguir aquesta vegada, so- bretot si es t en compte que la seva participaci implicava una activitat fsica i un horari (recrrer durant la nit mplies rees de la ciutat) que en principi podia dissuadir els ms madurs. 45. Coefcient de variaci de Pearson: 0,36. . Coefcient de variaci de Pearson: 0,36. Edat N de voluntaris % % acumulat 18-25 anys 108 17,8 17,8 26-35 anys 180 29,7 47,4 36-45 anys 116 19,1 66,6 46-55 anys 87 14,3 80,9 56-65 anys 73 12,0 92,9 66 i ms 43 7,1 100,0 Total 607 1 100,0 Fitxa dinscripci de voluntaris. 2008 1. No sinclouen els voluntaris que no van omplir aquest camp a la ftxa dinscripci Taula 5.2. Distribuci dels voluntaris segons la edat Qui dorm al carrer? 156 Quant a la comparaci entre la mitjana dedat pel gnere, els homes (40,7 anys) solament superen en un any les dones (39,5 anys). La distribuci en cadascun dels trams dedat tampoc va ser signifcativament diferent segons el gnere. LEixample (19,0%) i Sarri-Sant Gervasi (16,7%) sn els districtes de Barcelona que aporten un nombre ms elevat de voluntaris. Gaireb un ter dels voluntaris viuen en aquests dos districtes. Sumats als de Grcia i Ciutat Vella, aquests sols apleguen ms de la meitat dels voluntaris. Gnere Edat mitjana Dones 39,5 Homes 40,7 Edat mitjana 40,0 Fitxa dinscripci de voluntaris. 2008 Taula 5.3. Edat mitjana dels voluntaris segons gnere Qui dorm al carrer? 157 Si es compara el percentatge de voluntaris que aporta cada districte amb el pes de poblaci que cadascun suposa respecte de la poblaci total del municipi de Barcelona, lEixample, Sarri-Sant Gervasi, Grcia i Ciutat Vella fan una contribuci de voluntariat superior a la del seu pes demogrfc, es- pecialment el districte de Sarri-Sant Gervasi. Les Corts segueix la mateixa dinmica per duna manera molt ms suau. Per contra, la proporci de voluntaris dHorta-Guinard, Sant Mart i Sants-Montjuc se situa per sota del seu pes demogrfc, i les diferncies saccentuen encara ms en el cas de Nou Barris i Sant Andreu. Districte N de voluntaris % % acumulat Eixample 117 19,0 19,0 Sarri-Sant Gervasi 103 16,7 35,8 Grcia 62 10,1 57,7 Ciutat Vella 56 9,1 66,8 Horta-Guinard 44 7,2 74,0 Sant Mart 43 7,0 81,0 Sants-Montjuc 39 6,3 87,3 Les Corts 38 6,2 93,5 Nou Barris 25 4,1 97,6 Sant Andreu 15 2,4 100,0 Otros (Fora Barcelona) 73 11,9 47,6 Total 615 100,0 Fitxa dinscripci de voluntaris. 2008 Taula 5.4. Distribuci dels voluntaris per districte de residncia Qui dorm al carrer? 158 Districte % de voluntaris % de poblaci 1 Eixample 19,0 16,5 Sarri-Sant Gervasi 16,7 8,8 Grcia 10,1 7,6 Ciutat Vella 9,1 7,0 Horta-Guinard 7,2 10,6 Sant Mart 7,0 13,9 Sants-Montjuc 6,3 11,2 Les Corts 6,2 5,2 Nou Barris 4,1 10,3 Sant Andreu 2,4 8,9 1. Font: Anuari Estadstic de Barcelona 2007. Poblaci a 1/1/2006. Taula 5.5. Distribuci dels participants segons el pes demogrc dels districtes de Barcelona Qui dorm al carrer? 159 Quant al tipus dactivitat que desenvolupen quotidianament els partici- pants del recompte, la majoria absoluta (64%) est composta per treballa- dors, fet que es correspon amb la maduresa de ledat mitjana indicada ms amunt. I un 19% senquadra sota la categoria altres, formada majoritria- ment per jubilats i mestresses de casa. Per acabar, els estudiants suposen un sis dels participants. Qui dorm al carrer? 160 La major part dels voluntaris (66,9%) collabora amb alguna entitat social. Aquest tret del perfl dels voluntaris participants en el recompte obeeix en gran mesura a les preferncies expressades per alguna de les institucions que van participar en el desenvolupament del recompte nocturn, que des del principi va assenyalar la convenincia de fomentar especialment la parti- cipaci dels voluntaris dentitats socials que tinguessin certa experincia en latenci a persones sense llar. En tot cas, sembla lgic pensar que el fet que la gran majoria dels voluntaris fossin duna manera o daltra collaboradors dalguna entitat social ha facilitat el bon desenvolupament del recompte. Daquesta manera la sensibilitat social i lhbit participatiu van contribuir que la tasca es desenvolups amb gran rigor i sentit de la responsabilitat. Qui dorm al carrer? 161 La forma de collaboraci ms nombrosa dels participants en les entitats socials s la voluntria (59,0%), si b no cal oblidar que un 19,9% dels par- ticipants t experincia en qualitat de treballador daquestes organitzacions. Finalment gaireb un 20% collabora amb alguna entitat social per mitj de donacions o pagant quotes com a soci. Una mica ms dun ter dels voluntaris (39,9%) ja tenia alguna mena dexperincia amb persones sense llar. De les 618 persones sobre les quals sha pogut recaptar informaci sobre lexperincia amb persones sense llar, el 60,2% no havia treballat ni collaborat mai en lmbit de les persones sen- Collabora amb alguna entitat social N de voluntaris % S 413 66,9 No 204 33,1 Total 617 100,0 Fitxa dinscripci de voluntaris. 2008 Taula 5.6. Distribuci dels voluntaris segons si collaboren amb entitats socials Tipus de collaboraci N de voluntaris % Voluntari 287 59,0% Treballador 102 20,9% Donant 54 11,1% Soci 43 8,8% Total 486 100,0% Fitxa dinscripci de voluntaris. 2008 Taula 5.7. Distribuci dels voluntaris segons la manera en qu collaboren amb les entitats socials Qui dorm al carrer? 162 se llar, i el 39,8% restant declara que ho ha fet alguna vegada en aquest sector dactivitat. Aquestes proporcions van possibilitar la presncia de personal experimentat en tots els equips del recompte i en la coordinaci daquests, al mateix temps que donaven loportunitat de descobrir el problema de les persones sense llar als qui hi tenien menys experincia. 5.3. La nit del recompte: desmiticaci, organitzaci i experincia Per explicar lexperincia de la nit del recompte, tal com la van viure els voluntaris, en aquest i en els epgrafs segents daquest captol sanalitzen les respostes al Qestionari davaluaci del recompte nocturn PAC 2008 46 que van donar els mateixos participants a la f de lesdeveniment. Aquest qes- tionari estava format per 14 preguntes relacionades amb la valoraci de lexperincia viscuda la nit del recompte, les qestions ms ben i ms mal valorades, la qualifcaci de diferents aspectes relacionats amb lorganitzaci, alguns suggeriments per a edicions futures i la disponibilitat per participar en nous recomptes. Una primera aproximaci a les valoracions dels voluntaris es pot obtenir a partir de les respostes a la pregunta 2 del qestionari, en qu es podien escriure 46. El . El Qestionari davaluaci del recompte nocturn PAC 2008 el van emplenar els mateixos participants de la nit del recompte quan van acabar les seves rutes de treball (vegeu lannex 2). Experincia N de voluntaris % sobre el total No t experincia 372 60,2% T experincia 246 39,8% Total 618 100,0% Fitxa dinscripci de voluntaris. 2008 Taula 5.8. Distribuci dels voluntaris segons la seva experincia amb persones sense llar Qui dorm al carrer? 163 les impressions generals sobre com va transcrrer la nit del recompte (pregun- ta 2: Des del teu punt de vista, i en termes generals, com ha transcorregut el recompte?). Les respostes emeses per 616 participants que van respondre aquesta qesti estan relacionades principalment amb tres dimensions. La pri- mera es refereix a la imatge i a lestereotip clssic de les persones sense llar i a la desmitifcaci que en bona mesura sen va fer la nit del recompte. La segona alludeix a la manera com es va organitzar la mateixa operaci del recompte. I, fnalment, la tercera dimensi t a veure amb la valoraci de lexperincia com a esdeveniment personal viscut pels voluntaris. Fent un tractament de totes les respostes i reduint-les a aquests tres eixos principals obtenim lestimaci quantitativa que apareix a la taula segent. 47 a) Desmitifcaci: trencar estereotips Com es pot observar a la taula anterior, ms de la meitat (50,9%) dels qui responen aquesta pregunta assenyalen la dimensi relacionada amb la imatge percebuda sobre les persones sense llar. Una operaci com la del 47. El tractament de les respostes a les preguntes obertes, i la reducci a un seguit de categories tancades . El tractament de les respostes a les preguntes obertes, i la reducci a un seguit de categories tancades per quantifcar-les desprs, sha elaborat amb el mdul danlisi de contingut del programa informtic estadstic Sphinx Survey. Nombre de respostes % Imatge de les persones sense llar 311 50,9% Organitzaci del Recompte 274 44,8% Experincia personal 77 12,6% Altres 32 5,2% Total de respostes 694 Qestionari davaluaci del Recompte nocturn. 2008 1. La suma dels percentatges s diferent de 100 en funci de les respostes mltiples. Taula 5.9. En termes generals, com ha transcorregut el recompte? 1 Qui dorm al carrer? 164 recompte censal de persones sense sostre ajuda a desmuntar aquesta imatge estereotipada. La percepci social del fenomen de la gent sense llar en bona mesura est ancorada en una visi tpica i limitada de la qesti, que t com a imatge i referent central lhome solitari i malgirbat que vaga o pidola pels carrers de les ciutats. Es tracta duna fgura tradicionalment associada a una conducta desviada, anmala i marginal, que pot fregar les conductes peri- lloses, agressives o fns i tot delictives. 48 Certament, en limaginari social, les persones sense llar solen suscitar un sentiment de recel, de certa inseguretat i intranquillitat, quan la veritat s que els estudis sobre violncia i gent sense llar demostren una vegada i una altra que sn precisament ells els receptors duna violncia fsica i estructural sense cap contrapartida. 49 Amb aquest tel de fons, un dels aspectes ms reveladors i interessants de lexperincia viscuda pels voluntaris s la sensaci que desprs de la con- versa cara a cara amb les persones sense sostre (amb el qestionari com a vehicle de comunicaci), es trenca una part daquest mite. En paraules dun dels voluntaris lexperincia sobretot ha servit per trencar estereotips. Els estereotips construts a cpia de desconeixement habitualment serveixen per protegir-nos dun problema social que creiem, i volem, distant i ali. Daquesta manera tractem de posar fora de perill una suposada unitat i coherncia lliure dinseguretats i abismes, estrangeries, en suma, de lhome modern 50 . Enfront del prejudici de la inseguretat que, en principi, limaginari collectiu pot sostenir, sobretot quan la trobada amb la gent sense sostre es fa en horari nocturn, el substantiu repetit ms vegades en les respos- tes a la pregunta 2 s tranquillitat, esmentat 209 vegades (b, tranquil, 48. En aquest sentit cal tenir en compte que una part important de la tradici sociolgica i antropolgica . En aquest sentit cal tenir en compte que una part important de la tradici sociolgica i antropolgica sha ocupat destudiar el fenomen de la gent sense llar (homelessness) vinculant-lo a lanlisi de la desviaci social i de les conductes inadaptades i marginals (sociologia de la desviaci). Daltra banda, la falta secular duna poltica social que afronti el problema sovint sha substitut per mesures repressives i fns i tot policaques. Esmentem a tall dexemple la Llei de ganduls i malfactors, per no remuntar-nos ms enrere en el temps, o moltes de les ordres municipals actuals que netegen de gent sense sostre els carrers de les nostres ciutats. 49. De les 85 persones sense sostre mortes a Espanya el 2006, el 23% va morir per agressions (violncia . De les 85 persones sense sostre mortes a Espanya el 2006, el 23% va morir per agressions (violncia directa; Ruiz Farrona, J., 2007). 50. Kristeva (1991) . Kristeva (1991) Qui dorm al carrer? 165 molt tranquilla, tranquillament sense problemes, sense novetat, amb tranquillitat, molt tranquil, sense imprevistos, tranquil, fuid, sense in- cidncies, amb tranquillitat), 51 i caldria afegir-nhi daltres associats al seu camp semntic, com els segents: sense incidncies (77), sense proble- mes (40), amb normalitat (24). En el context dels relats dels voluntaris del recompte, aquests adjectius fan referncia a labsncia del perill que podria desprendres dun suposat mn de captaires i vagabunds que, com una mena Cort de Miracles (recrea- da per la literatura de segles passats, per que en alguna mesura persisteix encara en els nostres dies), simbolitzaria una frontera imaginria entre un mn legtim dordre i un altre de condemnable basat en el desordre, la pi- cardia, lengany i el malviure. Aquests referents avui dia encara impregnen un imaginari social, que pressuposa en la gent del carrer un mn inquietant i fns i tot amenaador. La sorpresa consisteix precisament a descobrir que aquestes persones no comporten en la prctica aquesta amenaa (caminar pels carrers de la zona i no tenir por, al contrari, tranquil i sense perill), i que, lluny dadoptar actituds frontalment poc inclinades o agressives, la gent sense sostre collabora i es mostra disposada a conversar i relatar la seva experincia malgrat la sensaci dintromissi en la seva intimitat, dinvasi del seu espai personal, que les entrevistes poden suscitar (tranquil, sense cap incidncia, a gust amb lequip de recompte, i amb la collaboraci de les persones que dormen al carrer, de manera bastant natural, les persones tenien ganes de participar tot i no ser gaire oberts). Enfront de tanta anomalia imaginria, levidncia aporta normalitat, absncia dincidncies i problemes (sense incidncies, sense incidncies a la nostra zona, b, amb total normalitat, sense problemes, molt agra- dable i amb calidesa, sense problemes, plcid, sense incidncies, amb normalitat, tenint en compte les circumstncies de lactivitat, amb nor- malitat, cap incident, tranquil), de manera que el collectiu sense sostre 51. Tots els textos entre cometes sn cites textuals extretes del . Tots els textos entre cometes sn cites textuals extretes del Qestionari davaluaci del recompte nocturn. Qui dorm al carrer? 166 comena a semblar una mica ms com i proper a la resta dels ciutadans. A partir daquest instant, entendre el problema social de les persones sense llar com una situaci producte dun seguit de circumstncies i successos vitals (personals, relacionals, socials), i no com una qesti ontolgica, i moralment reprovable, pot obrir-se pas en la conscincia, per afavorir actituds i compromisos ciutadans ms propers i conscients (conixer una realitat dels sense sostre a Barcelona, i veure que sn gent com nosaltres per que per circumstncies especials sn al carrer). b) Organitzaci Passant a un terreny ms operatiu, lexperincia del recompte censal de perso- nes sense sostre a parer dels voluntaris ha tingut un element clau: lorganitzaci. Com es pot observar a la taula 5.9 un 44,8% dels voluntaris han incidit duna manera o altra en aquesta qesti. Les expressions b, molt b, apareixen una vegada i una altra, referint-se a la planifcaci i gesti general del recompte, o a lorganitzaci i coordinaci de cada equip de treball (molt ben organitzat per lorganitzaci i el grup, ben organitzat, ha estat fcil, ben organitzat i sense cap tipus de complicaci). Tamb tot sovint la qesti organitzativa fa allusi a aspectes estrictament relacionats amb el mtode emprat en la investigaci per obtenir la informaci que es pretenia. En aquest ltim sentit, noms la idea de recrrer els carrers de la ciutat i tenir loportunitat dentrevistar la gent del ca- rrer sembla una metodologia dinvestigaci prou nova i atractiva per convocar linters i lesfor dun bon nombre de ciutadans, tant en aquesta com en futures edicions (haver collaborat en una experincia innovadora en aquest pas, la participaci en una experincia diferent, interessant daprenentatge personal). c) Experincia La participaci en el recompte de persones sense sostre ha signifcat per als voluntaris una font dexperincies personals, que en gran part t a veure amb la metodologia emprada en la mateixa investigaci, la qual els ha perms una trobada breu per enormement signifcativa amb la gent sense llar i amb tots Qui dorm al carrer? 167 els qui van estar disposats a collaborar-hi, per una nit, en favor de la fracci ms desprotegida de lexclusi social (una experincia molt positiva, mha agradat cooperar-hi, ho considero un gran idea, una bona experincia). En termes quantitatius, la qesti es tradueix que el 12,6% dels participants que responen a la pregunta 2 (En termes generals com ha transcorregut el recompte?) han fet referncia explcita a aquesta experincia personal que va suposar la nit del recompte (vegeu la taula 5.9). A parer dels voluntaris lexperincia va estar revestida dun inters i una singularitat especial, que en primera instncia t a veure amb la novetat duna experincia no coneguda fns llavors a Barcelona (lexperincia en si mha semblat molt original). Per lesdeveniment tamb va estar marcat per cert aire de misteri i aventura (per no aventurisme, ateses les condicions i cauteles amb qu es va desenvolupar loperaci censal, i lassessorament transms prviament en les sessions formatives), que es desprn del mateix objecte destudi. La trobada duna realitat diferent, oculta o semioculta, en- cara molt desconeguda per a la majoria dels ciutadans. Un mn a part que histricament limaginari collectiu ha recobert amb una aurola dexotisme i misteri que envolten els qui se situen als marges de lordre social. Alguns testimoniatges referits a linters de lexperincia i a aquest carcter dintriga o daventura que de vegades va arribar a tenir, expliquen aix que diem: intrigant, aventurer i divertit, crec que ha estat una activitat interessant, molt interessant, ha estat interessant i molt positiu, tranquil, segur, di- vertit i enriquidor, molt tranquil i divertit, interessant i enriquidor. Per acostar-se a descobrir el problema dels sense sostre suposa endinsar- se en una realitat tan prxima com llunyana en la nostra concepci de lespai social. Una realitat invisible, laltra cara oculta de la ciutat que tot just si arriba a captar lobjectiu de la cmera fotogrfca que sol retratar les nostres ciutats. El recompte censal permet veure alguna cosa daquest costat tan diferent com hum (una mica de la ciutat desconeguda), aix suposa una experincia plenament enriquidora (ha estat molt enriquidor tant a des del punt de vista personal com per conixer la problemtica) que contribueix Qui dorm al carrer? 168 a fer ms propera la situaci daquests altres vens, els nostres vens del carrer 52 (perfecte!!, una gran experincia per conixer aquesta realitat del meu barri, una experincia ben bonica, i tamb una manera per conixer de ms a prop una realitat diferent, realment, el carrer s ben a prop). Tamb de lexperincia ressalta la gran capacitat mobilitzadora de lorganitzaci de lesdeveniment en relaci amb un problema encara poc co- negut i difs en la nostra societat. Per als participants va resultar estimulant trobar tanta gent sensible i disposada a collaborar en aquesta causa (b, molta gent sensibilitzada amb el tema, veure tantes persones unides per a una mateixa causa, hi ha ms gent que no sembla sensibilitzada amb el tema). Per el que s veritablement catalitzador, la pea clau perqu els voluntaris se sentissin plenament satisfets de lexperincia, va ser la mateixa trama que teixeix lacci voluntria: veures refectit en daltres que compar- teixen un mateix sentiment de solidaritat, reconixer la riquesa que aporta la gratutat, advertir els llaos de cooperaci i ajut que es despleguen, trobar-se amb la mirada amable del company. Sentir, en suma, la fora del grup (molt bon ambient dins el grup, positivament, el grup especialment b, molta diversitat, molt enriquidor, tots illusionats, parlant tothom amb tothom, ens partem per recrrer els carrers o per fer les enquestes, amb naturalitat, amicalment, molt agradable, bona relaci amb lequip, confana i grans descobriments, el fet que ens barregem gent amb sostre i sense convoca gent diferent, joves, grans, homes, dones, de diferents professions, etc.). Enriquiment personal, una nova realitat per descobrir i solidaritat sn, doncs, les tres baules que trenen lexperincia dels voluntaris del recompte de la nit del 12 de mar a Barcelona. 52. Aquesta frase ha estat literalment presa del ttol del llibre de Busquets, S. (2007) . Aquesta frase ha estat literalment presa del ttol del llibre de Busquets, S. (2007) Qui dorm al carrer? 169 5.4. La trobada dels voluntaris: el sentiment de tothom a luna Ms enll de les impressions generals sobre la nit del recompte de persones sense sostre que hem exposat fns ara, els punts que ms ressalten els volunta- ris es poden trobar en les respostes a la pregunta 3, que volia aprofundir en els aspectes ms positius de lexperincia (pregunta 3: Quins destacaries com a aspectes ms positius daquesta experincia?). Aquesta vegada les dimensions principals sobre les quals shan articulat les respostes sn: 1. La trobada amb els altres voluntaris. 2. Loportunitat de conixer el problema i prendren cons- cincia. 3. La possibilitat dentrar en contacte i parlar amb les persones sense llar. 4. De nou, la bona organitzaci de loperaci censal, qesti que aquesta vegada apareix mesclada amb les referncies a aquestes altres dimensions. Tenint en compte la naturalesa dun estudi com el recompte censal de persones sense sostre, participar en una experincia com aquesta suposa una trobada privilegiada amb els altres, els voluntaris, com a investiga- dor collectiu. Aquest, precisament, suposa lelement vertebrador de tota lexperincia, sense el qual aquesta no seria ms que una aportaci me- Nombre de respostes % La trobada dels voluntaris 304 51,4 Conixer el problema 201 34,0 Parlar amb les persones sense llar 83 14,0 La organitzaci del Recompte 66 11,1 Altres 67 11,3 Total de resposts 721 Qestionari davaluaci del Recompte nocturn. 2008 1. La suma dels percentatges s diferent de 100 en funci de les respostes mltiples. Taula 5.10. Aspectes ms positius de lexperincia 1 Qui dorm al carrer? 170 rament instrumental, que a penes hauria deixat petjada en cadascun dels collaboradors. Ms de la meitat (51,4%) de les persones que han respost la pregunta 3 parlen directament del pes tan decisiu que ha tingut per a ells la trobada amb els altres voluntaris. Lescenari del recompte del 12 de mar a Barcelona va aparixer con- format, en el primer acte, per ms de 700 voluntaris disposats a aportar la seva feina duna manera desinteressada. La posada en escena al Club Sant Jordi de lObra Social de Caixa Catalunya va servir per visualitzar la vitalitat ciutadana i la seva capacitat de resposta solidria. En relaci amb aquesta pri- mera trobada de tots els voluntaris, molts participants parlen obertament de sorpresa davant una quota tan important de participaci (sorpresa pel gran del nombre de voluntaris, el gran nombre de gent que hi ha intervingut, el gran nombre de voluntaris, la gran participaci, la sorpresa de veure un nombre tan important de voluntaris, la gran resposta de la gent a una crida de voluntariat com aquesta), sobretot quan aquest problema social s encara poc conegut (hi ha ms gent que no sembla sensibilitzada amb el tema). Aix parla de la gran capacitat mobilitzadora dels organitzadors i de la xarxa datenci a persones sense llar en conjunt. En aquesta primera trobada els voluntaris van tenir loportunitat dintercanviar expectatives i illusions i van escoltar les paraules de diferents representants de la xarxa publicoprivada datenci a persones sense llar, les quals van servir de fl enllaador de voluntats. Per, sobretot, aquesta prime- ra trobada va funcionar com a ltim impuls mobilitzador i de nexe duni abans de sortir al carrer. Shi va poder constatar lentusiasme, la fora que transmeten centenars de persones aplegades per una mateixa causa. La tro- bada prvia al recompte en si mateix va ser un acte de sensibilitzaci dels voluntaris (gent solidria, alegre, de diferents edats i nivells, experincia personal molt positiva fns i tot des del punt de vista familiar, la trobada amb la gent, la sensibilitzaci que aix proposa, veure tantes persones aplegades per a una mateixa causa, el bon ambient de la gent que ens hem trobat al Club Sant Jordi i el posterior treball en equip durant el recompte). Qui dorm al carrer? 171 Precisament, la visualitzaci de tots els voluntaris en un mateix espai va permetre una presa de conscincia ms ajustada de la magnitud de la inves- tigaci en qu es participava, fet que al seu torn va atorgar un plus de valor a la collaboraci de cadascun dels voluntaris (collaborar en un projecte global, participar en aquest projecte de tals magnituds). Per els testimonis dels voluntaris insisteixen a relatar lexperincia una ve- gada els equips van ser al carrer. El treball en equip, la companyonia i la so- lidaritat sentida dins els grups han marcat defnitivament la seva experincia (el treball en equip, la relaci amb els companys dequip, la companyonia, esperit dequip, lesperit de cooperar que tenen els voluntaris, la relaci amb la gent que hi ha participat, el treball amb equip i lentusiasme). 5.5. Les persones sense llar: la sensaci de mirar duna altra manera el carrer La segona dimensi ms important que assenyalen els voluntaris en re- laci amb els aspectes ms positius de lexperincia del recompte t a veure amb loportunitat que els ha ofert per conixer la franja ms extrema de lexclusi social i prendren conscincia. Aix, un 34% dels voluntaris (taula 5.10) assenyalen directament aquesta qesti. En aquest sentit, molts partici- pants confessen obertament el desconeixement del problema, i deixen veure que aquest s una barreja de desinformaci i dun cert no voler veure la realitat (conixer una realitat que ens s desconeguda, mirar de cara una realitat que coneixem, que existeix, per que hi girem lesquena). Per a ells haver participat en una experincia daquesta mena suposa una oportunitat extraordinria en el cam de descobrir, si ms no mnimament, aquesta part de la ciutat oculta, de vegades, desenfocada daltres, per que existeix (la possibilitat de reconixer aquesta realitat, poder conixer una realitat des- coneguda per mi, veure de primera m una realitat existent, conixer de primera m un problema que noms nhavia sentit a parlar, conixer motius de viure que tenim al costat i desconeixem). Qui dorm al carrer? 172 Per els voluntaris del recompte de Barcelona no solament han tingut loportunitat de veure de prop un problema social, sin de constatar que es pot fer una altra mirada sobre la realitat de les nostres ciutats (la pos- sibilitat dacostar-se digual a igual a altres persones, la sensaci de mirar duna altra manera el carrer, poder veure la ciutat amb uns altres ulls, de manera que sha pogut descobrir una Barcelona diferent aquesta vega- da, veure Barcelona de nit, lautntica Barcelona). Per la descoberta, en principi, no suposa un llast que noms actua devaluant la imatge de la ciutat, sin ms aviat una aportaci en el cam dassumir una cosa que requeria que es reconegus i la persistncia de la qual fa absurd lafany damagar la pols sota la catifa (observar un territori duna manera dife- rent, tenir una altra visi de la ciutat en qu vivim). Una altra mirada diferent sobre la ciutat, amb les seves llums i ombres, que la fa ms complexa, ms veritable i autntica (conixer una realitat ms de la nostra ciutat, veure un altre aspecte de la zona de la meva ciutat que el dia no em deixa veure, la possibilitat dacostar-se digual a igual a altres persones, la sensaci de mirar duna altra manera el carrer), per que alhora li exigeix un esfor ms gran per eradicar, o almenys atenuar, aquest pro- blema social les causes i solucions del qual en part intenta esbrinar aquesta investigaci. En gran mesura els voluntaris han sentit que han prestat un servei a la ciutat (ajudar les administracions a tenir informaci correcta, que tens la sensaci de poder contribuir mnimament a un servei de la ciutat, fer un servei a la meva ciutat), i es confa en la capacitat de les institucions i entitats implicades per articular mesures que contribueixin a eliminar pas a pas el problema. Lesfor invertit en una investigaci daquesta magnitud ha de tenir necessriament la contrapartida en una poltica publicoprivada de refor de la prevenci, latenci i la inserci de les persones sense llar. Per aix, directament o indirectament, els participants exhorten que els re- sultats de lestudi contribueixin a una efectiva presa de decisions i mesures (crec que el ms destacat daquesta experincia s que es trobi soluci per Qui dorm al carrer? 173 a les persones que no tenen sostre, la sensaci que aquest estudi serveixi per a una alguna cosa important, poder collaborar en el mapa dels sense llar i confar que serveixi per gestionar ms b). A ms de descobrir aquesta altra cara de la realitat fns ara certament allunyada i difusa, lexperincia ha perms als voluntaris aproximar-se a aquest mn extremadament afectat per la misria i tenir un contacte cara a cara amb la gent sense llar. Aproximar-shi, tenir-hi contacte, parlar sn expressions que apareixen abundantment en els relats dels voluntaris (saber o imaginar-se com viuen la gent sense llar, acostar-se, ni que sigui una mica, a la seva realitat, acostar-nos a la gent que dorm al carrer, i adonar-nos que sn gent com tots nosaltres, acostar-nos a aquesta realitat social, veure la realitat ms de prop, aproximar-se a la realitat dels sense sostre, la proximitat a una realitat, que, sense participar en experincies com aquesta, em resulta molt llunyana, acostar-se al que signifca passar nit rere nit al carrer, nosaltres anem a casa, a dormir... i ells shi queden). Un 14% dels voluntaris que han respost la pregunta 3 sobre els aspectes ms positius a destacar de lexperincia del recompte censal han esmentat expres- sament aquesta oportunitat dentrar en contacte i parlar amb les persones sense sostre (taula 5.10). La qesti de la proximitat i el contacte no s pas en va si parem esment a lenorme distncia que encara hi ha entre el ciutad mitj i aquesta franja de misria humana, dintocables de les grans urbs en qu shan acabat con- vertint la gent sense sostre. Acostar-se a laltre, mirar de cara el problema, posar-li cara i reconixer les petjades que la vida ha deixat en el qui parla explica la seva situaci (identifcar les cares en qu es concreta la falta de sostre), sn les bases dun mecanisme que anomenem empatia, aquesta acci per la qual busquem posar-nos en el lloc de laltre per intentar com- prendre la seva situaci (pensar on podrien viure, intentar posar-me al seu lloc). Potser no s lempatia el pol oposat de lestereotip sobre el qual pivota limaginari social sobre un problema? Enfront dels mecanismes defensius que desencadena lestereotip, lactitud predominant la nit del recompte va Qui dorm al carrer? 174 ser la de voler veure, conixer i entendre. En aquest escenari de noves ac- tituds, sorgeix la persona sense sostre com un ciutad ms, amb la mateixa dignitat i els mateixos drets que la resta. Conixer-entendre-dignifcar sn els esglaons daquest cam que sha de recrrer en el projecte de sensibilitzaci i conscienciaci ciutadana sobre el fenomen social de les persones sense llar. Per mitj dels seus testimonis, els voluntaris no fan sin retornar-nos, en positiu, una realitat durssima, de la qual es rescata el ms irreductible: un mn de riquesa personal, de dignitat, al capdavall, de moltes persones sense sostre enmig de la misria ms absoluta (contacte amb una realitat dura, per sobretot humana, posar-te en con- tacte amb la realitat dura de la nit al carrer de persones que tenen la mateixa dignitat que qualsevol sser hum). Conixer el problema a partir dels relats dels mateixos protagonistes, daquest altre estrany que ja no apareix mut, com fgura esttica i inerta a les voreres dels carrers en qu shan cristallitzat la misria i lallament hum, permet entendre el problema en termes de situaci i procs, i anar deixant a una banda les concepcions ms esttiques i moralistes sobre la qesti. Precisament un dels punts clau de la metodologia duna investigaci com aquesta consisteix a no limitar-se a fer un mer recompte de gent sense llar, sin a escoltar els relats, les narracions que aquests ciutadans poden aportar- nos (poder parlar i aproximar-me a les persones sense sostre, cosa per a la qual fns ara no havia trobat el cam, conixer la persona que hem pogut entrevistar, conversar-hi, comprovar que hi ha gent que no veus, per que hi s, escoltar histries increbles, el contacte hum establert en lnica en- trevista, molt positiva loportunitat de fer una entrevista, haver conegut gent sense sostre i haver-hi parlat, lacostament a aquestes persones, les ganes de parlar-hi, cosa que habitualment no em plantejo). Per al desig de conixer shi afegeix la sensaci dhaver contribut, en al- guna mesura, a transformar una realitat eminentment injusta. Els voluntaris descriuen la seva collaboraci ms enll duna aportaci tcnica, designant- se com un valor en la lluita contra el problema de les persones sense llar. Qui dorm al carrer? 175 Daquesta manera el sentit i la funci dels voluntaris en un estudi daquesta naturalesa es veuen plenament aconseguits i confrmats (compartir aquesta tasca amb persones motivades pel mateix inters i contribuir a una tasca dimportncia social, loportunitat de fer alguna cosa til pels sense sos- tre, haver posat la meva petita aportaci per aconseguir, i espero que sigui possible, que ning hagi de dormir al carrer). Qui dorm al carrer? 177 6. CONCLUSIONS I SUGGERIMENTS A tall de resum, volem presentar de manera esquemtica les principals troballes generats durant el procs dinvestigaci-acci desenvolupat en fa- vor de les persones sense sostre de Barcelona i apuntar modestament alguns suggeriments per al futur. 1. Generals 1.1. s importantssim defnir adequadament el problema de les persones sense llar com a requisit previ per arribar a establir un dileg fructfer entre els diferents interlocutors implicats en la lluita contra el fenomen de les per- sones sense llar: administraci local, entitats socials, mitjans de comunicaci i ciutadania en general. 1.2. En aquest sentit, ens sembla essencial assumir un enfocament de la qesti que se centri en lanlisi de la situaci i dels contextos socials en qu es produeix lexclusi residencial, ms que no en les caracterstiques personals dels mateixos afectats. Per fer-ho s particularment til emmarcar la comprensi i lanlisi del fenomen de les persones sense llar a partir de la proposta que ofereix FEANTSA mitjanant la tipologia ETHOS. 1.3. En aquest sentit, aplicada la reixeta de lectura de la realitat que re- presenta ETHOS en la situaci espanyola, ens trobarem que al nostre pas, on hi ha entre 2 i 3 milions dhabitatges buits, hi hauria prop de 25.000 o 30.000 persones sense llar. Daquestes, prop dunes 5.600 o 6.800 viurien literalment sense sostre. 1.4. Aquestes persones sn, sobretot, homes; amb prou feines hi ha un 8% de dones sense sostre segons lINE. Joves, amb una edat mitjana de prop de 38 anys. Solters o amb els vincles de parella trencats. Desocupats, per no pas inactius, ja que duen a terme una enorme activitat per intentar sobreviure. En una gran part estrangers. 1.5. Per a una tercera part la crisi fa ms de tres anys que dura. No es tracta, per tant, de res de passatger, sin que sn persones establement Qui dorm al carrer? 178 installades en lexclusi extrema. Amb una salut precria, per amb fora menys incidncia de lalcoholisme i les addiccions que no se sol pensar. En general, els fan una oferta dallotjament, marcada per la temporalitat i la inestabilitat residencial, i aix el seu problema, lluny darreglar-se, ms aviat sallarga i es cronifca. 1.6. Latenci a persones sense llar a Barcelona ha experimentat un clar procs de modernitzaci des de comenaments dels vuitanta, que sha tra- dut en una diversifcaci dels serveis i laband de la flosofa dallament en albergs, per avanar cap a la generaci de processos personalitzats dintervenci orientats a la inclusi social. 1.7. Tot i aix, els recursos disponibles, encara que shan expandit, han re- sultat insufcients davant leclosi del fenomen al llarg dels anys 90, sobretot a conseqncia de lincrement de persones immigrants en situaci irregular. El percentatge destrangers entre la poblaci sense sostre es va triplicar entre els anys 1995 i 2003. 1.8. La ciutadania de Barcelona ha viscut una certa sensaci de desborda- ment que sha tradut en mltiples iniciatives de solidaritat, per que tamb ha generat reaccions puntuals de rebuig i agressivitat, arran depisodis parti- cularment dramtics, com va ser el cas dalguns desallotjaments i agressions sofertes per persones sense sostre, mpliament divulgats pels mitjans de co- municaci. 1.9. Totes aquestes tensions que refecteixen els nous reptes i difcultats a qu sha denfrontar una ciutat com Barcelona a lhora dabordar un pro- blema complex i difcil, per per al qual hi ha solucions comprovades en altres escenaris urbans, shan tradut en un important esfor pressupostari i dampliaci de recursos socials fet en el Pla Municipal per a la Inclusi Social 2005-2010, que alhora ha esperonat que se signi lAcord Ciutad per a una Barcelona Inclusiva el 2006. 1.10. En aquesta mateixa lnia, la collaboraci entre ladministraci lo- cal i les entitats socials ha perms anar donant forma a la Xarxa dAtenci Social a les Persones sense Sostre, que, mantenint la responsabilitat pblica, Qui dorm al carrer? 179 integra tamb 16 entitats dacci social de la ciutat, amb lobjectiu principal denfortir la capacitat dacci de la ciutat amb la fnalitat dacompanyar les persones sense sostre en el procs de recuperaci de la mxima autonomia personal i de restabliment de vincles interpersonals i socials. 1.11. Un dels fruits daquesta xarxa ha estat poder generar una operaci de recompte de les persones que viuen sense sostre als carrers de Barcelona, en qu han collaborat totes les parts interessades (ajuntament, entitats so- cials, voluntaris i professionals), en un esfor investigador i de mobilitzaci ciutadana que shauria de traduir no noms en una millora del coneixement de base sobre el problema sin en un increment dels nivells de consens i collaboraci interinstitucional i de les iniciatives coordinades dintervenci sobre el fenomen de les persones sense llar a la ciutat. 1.12. La metodologia de recompte i enquesta nocturna que hem aplicat s la mateixa que es fa servir a moltes grans ciutats dels pasos ms desenvolu- pats i ha servit per establir programes reeixits de reducci signifcativa de la poblaci que viu sense sostre a ciutats com Londres, Dubln o Nova York. 1.13. Aix no vol dir pas que pugui esdevenir la panacea investigadora sobre la qesti, ni que es pugui prescindir de ls sistemtic dades i esta- dstiques generades a partir dels registres de lactuaci que duen a terme els serveis socials i els centres especialitzats dintervenci amb persones sense llar. Tanmateix, les enquestes puntuals, si es fan amb regularitat, poden ser molt tils, perqu proporcionen una informaci que no es pot obtenir amb altres fonts i estratgies de captaci de dades, que normalment operen sobre la base destadstiques de fux o prevalena i no destocs. 1.14. Aquestes operacions censals i denquesta nocturna ens poden per- metre conixer de primera m les caracterstiques i necessitats de la poblaci que queda fora de la xarxa de recursos, la qual cosa pot ser particularment til per orientar les actuacions en medi obert i per planifcar i modular loferta dallotjaments demergncia, dacord amb les necessitats de la poblaci que de facto viu al carrer, sense sostre. Qui dorm al carrer? 180 1.15. Creiem que la metodologia que hem presentat es pot fer servir i re- produir fcilment en altres ciutats; per aix animem els responsables poltics i les entitats socials implicades a tirar endavant els seus estudis locals. 2. Resultats obtinguts: les persones sense llar 2.1. Els equips de voluntaris van detectar la presncia de 591 persones sense sostre a les zones rastrejades. Amb aix estimem que entre 634 i 658 persones van pernoctar als carrers i parcs de Barcelona la nit del 12 de mar del 2008. 2.2. Si a les anteriors xifres hi afegim les 265 persones en assentaments i les 913 que estaven albergades als centres de la xarxa dallotjaments demergncia, podem dir que la nit de referncia entre 1.812 i 1.836 persones estaven sense llar, de les quals aproximadament el 50,1% van passar la nit als recursos residencials de la xarxa, el 35,4% van pernoctar al carrer i el 14,5% ho van fer en assentaments. 2.3. La major part de les persones sense sostre eren en quatre districtes: Ciutat Vella, lEixample, Sants-Montjuc i Sant Mart, que reuneixen prcti- cament el 80% de totes les persones sense sostre. 2.4. Una peculiaritat local de Barcelona s lelevat percentatge de perso- nes sense sostre que fan servir els caixers dentitats bancries per dormir: fns a un 26% de les persones sense sostre detectades dormien en aquests llocs. En canvi, en el recompte fet a Madrid uns dies abans aquest percentat- ge, tot i ser important, tot just arribava a l11%. 2.5. La poblaci sense sostre de Barcelona s essencialment masculina (89,5%). Relativament jove, amb una edat mitjana de 41 anys, prcticament idntica a la que sha trobat a altres ciutats, i amb un 40% de persones que tenen menys de 35 anys. 2.6. Potser la dada ms signifcativa s lenorme percentatge destrangers que sha trobat. Solament un 37,8% de les persones enquestades tenien na- cionalitat espanyola. La resta, un 62,2%, eren estrangeres (a Madrid, per exemple, aquest percentatge, tot i ser alt, noms arribava al 53%). Romania Qui dorm al carrer? 181 (16,3%), el Marroc (8,9%) i Polnia (5,2%) sn les nacionalitats ms fre- qents entre els estrangers. 2.7. El 50% de les persones que pernocten al carrer sn solteres. Tan sols un 22% sn casats o tenen parella, una proporci semblant a la de separats i divorciats. Els vidus representen un 6,5% del total. 2.8. Per a una bona part, el fet de veures al carrer no obeeix a una crisi breu i transitria, ja que un 46% est en aquesta situaci des de fa ms dun any. Tot i aix, una de cada vuit persones fa menys dun mes que s al carrer; per tant, t una enorme importncia intervenir-hi rpidament per evitar que la situaci esdevingui permanent. 2.9. En general es tracta de persones amb un nivell destudis equivalent a primria o inferior encara, que han treballat en feines manuals i poc qualif- cades. Sobretot en dos sectors en qu la precarietat laboral i la temporalitat sn molt altes: la construcci (19%) i lhostaleria (15%). 2.10. Encara que la immensa majoria est desocupat, un 19,3% de les persones sense sostre enquestades als carrers de Barcelona van manifestar que tenien una feina, tot i viure al carrer. En general sn feines marginals i en leconomia informal, per, en tot cas, la veritat s que sobreviure al ca- rrer exigeix desplegar una activitat molt important i, per descomptat, no es pot dir que sigui viure a costa dels altres o de pidolar. Solament un 28% manifesta que lalmoina s la seva principal font dingressos. En canvi, hi ha un 20% de pensionistes i un 40% que aconsegueixen obtenir el que cal per sobreviure venent ferralla, petits objectes i altres activitats similars. 2.11. Quant als motius que els han dut a veures al carrer, prevalen les re- ferncies a la falta de feina (25%), i a la seva conseqncia lgica: la falta de diners (22%). Amb aix, apareixen les ruptures afectives, els problemes amb la parella o amb la famlia dorigen (16%), que abans o desprs acaben per deixar sense suport afectiu i suport social la persona en crisi. 2.12. Amb aquests dos vectors dexclusi economicolaboral i afecti- vorelacional hi ha les referncies a la falta de papers (10%), que molts estrangers veuen com lorigen dels seus problemes (sense papers no hi ha Qui dorm al carrer? 182 feina, sense feina no hi ha diners, sense diners no hi ha sostre), i fora ms avall apareixen les allusions als factors de deterioraci personal que vincu- len la crisi residencial amb lalcoholisme (7%), la drogoaddicci (5%) o la malaltia mental (3%). 2.13. Encara que la majoria de les persones sense sostre amb qui hem par- lat (el 65%), recorre almenys a algun recurs social de la xarxa de Barcelona (el 65%), sobretot menjadors, el fet s que una mica ms duna tercera part (35%) es mant al marge de la xarxa, de manera que s crucial la intervenci en medi obert i el treball de proximitat al carrer. 2.14. En aquest sentit, loferta de la xarxa dallotjament social no estaria gaire dacord amb els desitjos que expressen els mateixos afectats, ja que no- ms un 13% vol trobar una plaa en un alberg que s loferta ms habitual que fan les institucions, mentre que la gran majoria expressa laspiraci de residir en un pis, sigui compartit amb altres persones (61%) o per a ells sols (43%). Aix signifcaria apostar ms decididament pels habitatges tutelats, amb suport, etc. 2.15. En tot cas, sn molt pocs, amb prou feines quatre o cinc, els qui diuen que estan a gust al carrer, i aix mateix fns i tot cal entendre-ho com una mena de verbalitzaci llanada ms en termes dorgull i autoafrmaci personal enfront del mn que els rebutja que no pas com un veritable de- sig. La veritat s que viure al carrer s perills i mals: la meitat han estat vctimes dalgun delicte des que sestan al carrer, i una proporci semblant diu que t algun problema de salut, menys del 60% dels quals reben trac- tament. 2.16. La inseguretat, les condicions insalubres i la solitud sn els elements que van degradant la vida i la condici daquestes persones, fns al punt de fer baixar la seva esperana mitjana de vida entre 25 i 30 anys per sota de la que t la poblaci general. Encara que noms sigui per aix s urgent posar els mitjans i desplegar la voluntat poltica necessria per aconseguir leradicaci del fenomen extrem de les persones sense llar. No fa gaire ha assumit aquest objectiu el Parlament Europeu en una declaraci per escrit Qui dorm al carrer? 183 sobre la resoluci del problema de les persones sense llar installades a la via pblica abans del 2015. 53 2.17. Aix implica ampliar els recursos disponibles i, sobretot, fxar una escala de prioritats adaptades a les demandes que realment plantegen els qui viuen sense sostre. En aquest sentit, el sobreesfor que, considerant-la en conjunt, fa actualment la Xarxa dAtenci a Persones sense Sostre de la ciutat de Barcelona la nit de referncia funcionava al 123,5% de la seva ca- pacitat, si comptem les persones allotjades en pensions junt a la lleu per signifcativa infrautilitzaci dels centres residencials la nit del recompte es trobaven al 90% de la seva capacitat, no pot amagar la inadaptaci en els criteris dadmissi i permanncia que plantegen alguns programes enfront de la situaci i el perfl que actualment es dna al carrer. 2.18. Alhora, sembla una mica contradictori que la major part de les pla- ces dallotjament demergncia continun concentrades en albergs de curta estada i en pensions concertades, quan la naturalesa de la crisi residencial de les persones sense sostre no s ni transitria ni momentnia, de manera que es requereix una provisi dallotjament bsic sostingut i de llarga durada, cosa que converteix en inviable, tant des del punt de vista econmic com des del punt de vista de la intervenci social, el recurs als albergs temporals i a les pensions. Creiem, en canvi, que, sense deixar de banda el que ja sofereix, seria convenient desplegar ms treball dacompanyament i suport social per situar en pisos i habitatges de lloguer (preferentment pblics, per no sola- ment) les persones que ara dormen al carrer. 3. Els voluntaris 3.1. En el recompte de persones sense sostre de Barcelona hi van partici- par 708 voluntaris. Aix suposa que, almenys, per a cada persona que es va trobar vivint al carrer, es va tenir la collaboraci dun voluntari disposat a implicar-se, almenys per una nit, en el problema. 53. . http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?reference=P6_TA(2008)0163&language=ES. Qui dorm al carrer? 184 3.2. Ledat mitjana dels voluntaris va ser de 40 anys. I, encara que la major part comptava menys de 35 anys, la resta de cohorts dedat tamb van apor- tar un nombre signifcatiu de persones. 3.3. La majoria dels voluntaris van ser dones (64,0%), treballadors (64%), collaboradors dalguna entitat social (66,9%) i gent sense experincia en el treball amb persones sense llar (60,19%). 3.4. Els districtes de lEixample (19,0%), Sarri-Sant Gervasi (16,7%) i Grcia (10,1%) van aportar ms de la meitat dels voluntaris al recompte de persones sense sostre. 3.5. Tenint en compte que la percepci social del fenomen de les per- sones sense llar encara est ancorada en una visi limitada i desfasada de la qesti, lexperincia del recompte ha servit perqu els voluntaris hagin pogut trencar alguns estereotips que atribueixen a la gent sense llar a un suposat mn de conductes anmales i desviades, basat en el desordre, la picardia i el malviure. 3.6. Aquesta ruptura s una condici imprescindible perqu el proble- ma de les persones sense llar sentengui com una situaci (estar sense llar), producte dun seguit de circumstncies i successos vitals, i no pas com una qesti ontolgica i moralment reprovable (ser un sense llar, un captaire, un indigent, un rodamn, etc.). 3.7. Loportunitat dentrevistar les persones sense sostre, i no solament de comptar-les, ha fet que, enfront del mecanisme defensiu que suposa lestereotip, els voluntaris hagin pogut desplegar el mecanisme proactiu de lempatia, s a dir, la capacitat de posar-se en el lloc de laltre i dentendre la seva situaci. 3.8. En aquest sentit, conixer i entendre la realitat de les persones sense sostre i dignifcar la seva imatge en limaginari collectiu sn esglaons daquest cam que cal recrrer en el necessari projecte de sensibilitzaci i conscienciaci ciutadana sobre el fenomen social de les persones sense llar. 3.9. Tamb els voluntaris han pogut descobrir que una altra mirada es possible sobre la realitat social de les nostres ciutats. Ha emergit una Bar- Qui dorm al carrer? 185 celona ms complexa, amb les seves llums i les seves ombres. Aix suposa una presa de conscincia i un comproms ms slid i realista amb la ciutat, que exigeix de la xarxa publicoprivada datenci a les persones sense llar un esfor ms gran per eradicar, o almenys palliar tant com sigui possible, aquest problema social. 3.10. Amb aquesta investigaci els voluntaris entenen que han prestat un servei a la seva ciutat, i hi confen per complir la missi darticular me- sures i actuacions slides, adaptades i efcaces. 3.11. Daltra banda, per als voluntaris, lelement clau per al bon funcio- nament de la nit del recompte de persones sense sostre ha estat la bona organitzaci de loperaci censal. 3.12. Per lelement vertebrador de lexperincia dels qui han collaborat en la nit del recompte ha estat la trobada dels mateixos voluntaris, i loportunitat de treballar en equip duna manera compromesa, entusiasta i solidria. 3.13. El recompte censal de persones sense sostre a Barcelona ha suposat, per tant, per als voluntaris una experincia enormement signifcativa tant pel que fa a la trobada amb les persones sense llar com pel contacte amb tots els qui han volgut collaborar-hi. 3.14. Tamb el recompte sha mostrat com una oportunitat privilegiada per constatar la vitalitat duna ciutat, que continua tenint en els voluntaris un dels seus actius ms excellents. Daltra banda, no ens queda sin donar les grcies a les institucions im- plicades, als responsables poltics i socials i, molt particularment, als mitjans de comunicaci que van saber fer-se ress amb professionalitat i rigor dun projecte que, si b t com a objectiu directe les persones excloses sense sos- tre, ens acaba afectant a tots en la mesura que ens permet recuperar per a tothom una ciutat ms solidria, democrtica, lliure i inclusiva. En aquest sentit sembla necessari continuar fent peridicament aquesta tasca dinvestigaci-acci-sensibilitzaci que ens serveixi per millorar el co- neixement del problema i per ser ms efcaos eradicant-lo. De la mateixa manera, shaurien de fer investigacions que desentranyin la percepci del Qui dorm al carrer? 186 fenomen social de les persones sense llar de lopini pblica i afavoreixin el disseny de projectes dinformaci, sensibilitzaci i conscienciaci ciutadana sobre el fenomen social de les persones sense llar. Qui dorm al carrer? 187 7. APNDIX: EL RECOMPTE DE LLEIDA 1. Context No solament sn les grans ciutats com Barcelona o Madrid les que pa- teixen el fenomen de les persones sense sostre; a Lleida hi ha un grup de per- sones en greu situaci dexclusi social a les quals no queda cap altre remei que dormir al carrer, a les places i altres infraestructures abandonades no aptes per a lhabitatge o b fer s dels escassos recursos municipals o daltres entitats no lucratives que existeixen actualment a la ciutat de Ponent. Si b la manca dhabitatge s una problemtica de gravetat extrema per a aquest collectiu, se nhi han dafegir daltres digualment corrosives per a la persona com pot ser tot tipus de malalties fsiques i mentals, drogodepen- dncies, addiccions i desarrelament o manca de documentaci, en el cas de persones immigrants. Per tractar de solucionar aquesta problemtica social, tan important s conixer les circumstncies per les quals aquestes persones han arribat a la situaci actual com avaluar quins han de ser els recursos ade- quats perqu es realitzi el procs dinclusi necessari perqu aquest collectiu pugui millorar la seva situaci vital. El recel que sempre ha existit cap a les persones sense sostre la por de la diferncia i lalteritat ha fet que quedin excloses i que existeixi molt poca conscincia ciutadana sobre la necessitat datenci que requereixen. Per tal de trencar aquesta barrera, alhora que se cerquen els recursos i els mitjans necessaris per millorar aquesta problemtica, amb la sinergia entre la Xarxa Lleidatana dEntitats en Lluita contra la Pobresa i lExclusi Social, lAjuntament de Lleida i la Obra Social de Caixa Catalunya, seguint la me- todologia dictada pel doctor Pedro Cabrera, de la Universitat Pontifcia de Comillas, sha dut a terme un recompte de persones sense sostre, en el qual sha volgut implicar la societat civil, aix com els professionals que treballen amb aquest collectiu. Les entitats coorganitzadores del recompte aposten per un futur en qu les persones afectades pel fenomen de la situaci sense llar aconsegueixin Qui dorm al carrer? 188 inserir-se en la societat. Per tal daconseguir aquesta fta tan necessria per a la cohesi social i la convivncia equitativa, els diferents agents que van participar en el recompte van marcar una srie dobjectius que era necessari assolir, entre els quals hi ha el treball en xarxa per aconseguir un apropament cap a aquest collectiu. Aix doncs, el govern local, les ONG que promouen la inclusi de les persones sense sostre i la Obra Social de Caixa Catalunya van cercar el suport i la participaci de voluntaris i professionals de les dife- rents entitats per dur a terme el recompte. A aquestes persones els van oferir una sessi informativa prvia, en la qual les preparaven per a lexperincia que tot just havien iniciat. Per tal de cobrir tota la ciutat de Lleida, es va dividir la ciutat en 4 zones, a cadascuna de les quals hi havia una persona responsable de la coordinaci, que alhora van ser subdividides en 54 sectors 54 . Un total de 54 grups entre 3 i 6 persones van rastrejar fns a lltim carrer de la ciutat, equipats amb carpetes, mapes, identifcadors per als participants, ftxes dobservaci i dentrevista, a ms dinstruccions concretes sobre com cal fer el recompte i les entrevistes a les persones sense sostre. Des de les 23:00 h del 28 dabril fns a la 1.00h de lendem els diferents grups van rastrejar els quatre punts cardinals de Lleida, excepte els indrets de difcil accs (lHorta, la Mitjana, les construccions mig derrudes i la canalitzaci del Segre), que van pentinar els tcnics municipals. s necessari remarcar un determinat nombre de persones sense sostre a Lleida que noms sn presents a la ciutat en una poca determinada de lany: durant la campanya de la fruita. Els anomenats temporers, la majoria dels quals sn dorigen immigrant, sapropen cada any a la ciutat amb lesperana de trobar una feina per als mesos destiu sense tenir un lloc habilitat i condicionat per passar les nits, la qual cosa fa que molts dells acabin convertint-se en persones sense sostre, tot i que de manera temporal. Un cop passada la campanya de la fruita, la gran majoria marxen de Lleida i no hi tornen fns a lany segent. 54. La organitzaci del recompte de persones sense sostre a Lleida no hauria estat possible sense la collaboraci de Joan Canut, Cap dUnitat Tcnica de lluita contra la pobresa i lexclusi social de lAjuntament de Lleida. Qui dorm al carrer? 189 La fnalitat principal del recompte no era altra que conixer i detectar el nombre i el perfl de les persones sense sostre que hi havia a la ciutat de Lleida en un dia determinat, i tamb saber quines daquestes persones feien s dels recursos que hi ha actualment disponibles per a aquest collectiu. Un cop fet el recompte, la feina tot just comena per als organitzadors, que, a partir de les dades obtingudes (tan quantitatives com qualitatives), hauran diniciar un procs de refexi i avaluaci sobre els recursos adreats a millorar la situaci daquestes persones a la ciutat de Lleida, la possible insufcincia, i plantejar nous reptes perqu es puguin cobrir les necessitats ms urgents daquest collectiu, alhora que sels ofereix un procs dinserci adequat i concloent. Pel que fa a la sensibilitzaci ciutadana, lobjectiu no s altre que fer dels voluntaris del recompte agents de sensibilitzaci i de canvi dactituds en els seus entorns de referncia. Per aquest motiu, es va procu- rar que molts dels voluntaris fossin estudiants i es va oferir una sessi als alumnes de la Universitat de Lleida, en la qual es va explicar la situaci de les persones sense sostre i els recursos dels quals disposa la ciutat per atendre- les, i posteriorment els van demanar la participaci. Val a dir que la resposta va ser del tot positiva per part dels estudiants. Tot i aix, lheterogenetat regnava entre els voluntaris, cosa que feia encara ms interessant i amena lexperincia, ja que la disparitat dedats, gnere i mbits professionals ator- gava un carcter inclusiu a tanta diferncia. 2. Informaci sobre els voluntaris A Lleida, el 28 dabril de 2008, a les 10 del vespre, 180 persones, entre voluntaris i professionals del tercer sector, preparen tot el material necessari per iniciar el recompte de persones sense sostre. Els uneix un objectiu com: fer daquesta nit linici duna anlisi refexiva que permeti unir forces entre tots els agents que treballen pel benestar daquest collectiu, i fer de Lleida una ciutat ms inclusiva, on tothom tingui accs a cobrir les necessitats ms elementals, entre les quals hi ha el dret de totes les persones a disposar dun habitatge per viure amb dignitat. Qui dorm al carrer? 190 De les 180 persones que van participar voluntriament en el projecte, el 70% eren dones, enfront de 54 homes. Si ens fxem en ledat dels voluntaris, ens sorprendr lelevada afuncia de joves, tal com sexposa en el grfc segent:
El 40% dels voluntaris tenien entre 18 i 25 anys i el 20% entre 25 i 30 anys. Aquesta mescla dedats refecteix tant la participaci destudiants com de treballadors, que representaven, respectivament, el 30% i el 62% del total de voluntaris: Qui dorm al carrer? 191 Com s natural, no totes les persones que van decidir participar en el recompte tenien experincia prvia amb persones sense sostre. De fet, aquesta era tota una oportunitat perqu professionals del sector i persones amb una certa sensibilitzaci es trobessin i compartissin una nit de dedi- caci a un collectiu que es mereix latenci i el contacte daltres persones, que, en el dia a dia, passen pel seu costat sense parar gaire atenci a la mar- ginaci i lexclusi que els envolta. En aquest sentit, la captaci va ser tot un xit, ja que el 65% dels voluntaris que hi van participar no havien tingut cap experincia prvia amb el collectiu de persones sense sostre. Qui dorm al carrer? 192 Creiem que, desprs del recompte, seran ms les persones que entendran la situaci de les persones sense llar com un problema que cal resoldre amb la participaci no noms dels organismes ofcials i les entitats no lucratives, sin tamb amb el suport i la voluntat ciutadana. Del total de voluntaris que van contestar linforme davaluaci sobre el recompte que es va lliurar en fnalitzar la nit, un 98,5% van manifestar que volien repetir lexperincia. A travs de les respostes dels participants sobre els aspectes ms positius de lexperincia, hem constatat els segents: - La solidaritat i la convivncia latents entre tots els voluntaris. - La qualitat del treball en xarxa dut a terme per tots els agents que van organitzar el recompte. - La possibilitat de contactar i mantenir una conversa amb persones sense sostre. - La satisfacci dels participants pel fet dhaver format part dun estudi que pretn propiciar un canvi profund en la manera de gestionar les neces- sitats del collectiu dels sense llar. - Loportunitat dapropar-se a una realitat per a molts desconeguda fns llavors. Qui dorm al carrer? 193 - Lempatia que es va arribar a sentir cap a les persones sense sostre. - Lheterogenetat entre tots els voluntaris que van formar part del recompte. Tot aquest cmul daspectes ens indica lambient de conscienciaci i sen- sibilitzaci que es respirava el vespre del 28 dabril. 3. Resultats del recompte La nit del recompte es van comptar un total de 70 persones sense sostre, 57 de les quals van ser localitzades directament pels equips del recompte, mentre que les altres 13 van ser trobades pels equips de detecci municipals a lHorta, la Mitjana, les construccions mig derrudes i la canalitzaci del Segre.
Com es pot observar a la taula, gaireb la meitat de les persones que es van recomptar pernoctaven al sector 1 de la ciutat, que correspon al centre histric, el barri ms cntric de Lleida. Del total de les persones localitzades, ms dun 97% eren homes, mentre que noms es van trobar dues dones pernoctant pels carrers de Lleida, que representaven un percentatge inferior al 3%. Si b hauria estat del tot positiu per a lestudi enquestar totes les persones que es van recomptar, les dades obtingudes noms fan referncia a les 28 Persones trobades Sector N de persones % 1 34 48,6 2 6 8,6 3 12 17,1 4 5 7,1 Horta 13 18,6 Total 70 100,0 Qui dorm al carrer? 194 persones (el 40% del total) que van voler respondre les preguntes que els van plantejar els voluntaris. A continuaci presentem un grfc en qu apareixen els grups dedat i el nombre de persones corresponent. La mitjana dedat era de 41 anys. De totes les persones enquestades, no es va trobar cap menor dedat; la ms jove noms tenia 25 anys, mentre que la ms gran en comptava 67. Una altra dada important que cal tenir en compte a lhora de detectar el perfl de les persones que estan sense llar a Lleida s la procedncia. El 75% dels enquestats que dormien al carrer la nit del 28 dabril eren estrangers. Daquests, un 63,6% procedien del Magrib, i molt probablement havien arri- bat a Catalunya com a conseqncia de la campanya de la fruita, a la recerca duna vida millor de la que els podia oferir el seu pas dorigen. No obstant aix, shan acabat trobant en la situaci dhaver de pernoctar pels carrers, en la ms absoluta soledat i veient com les seves esperances minven cada dia que passa. Qui dorm al carrer? 195 Un fet que es repeteix en la problemtica de les persones sense sostre s la poca o nulla sociabilitat. Com ja hem expressat anteriorment, existeix un cert recel cap a aquest collectiu, que els fa estar la major part del temps sols o en companyia daltres persones en la mateixa situaci. En molts casos, fns i tot els parents ms propers shan anat allunyant de la persona que dorm al carrer, que es veu desplaada i marginada del clan familiar. De les persones enquestades, un 58,3% va reconixer que no mantenia cap tipus de relaci amb la famlia. En aquests casos, com que no hi ha contacte amb els ms propers, es pot accentuar el grau dexclusi social, ja que es tracta de perso- nes que ni tan sols mantenen les relacions socials ms bsiques i primries i, conseqentment, es troben totalment sols per fer front a la seva situaci. Qui dorm al carrer? 196 Un 61,5% de les persones enquestades eren separades o solteres, enfront del 38,5% restant, que o b estava casat o b vivia en parella. En aquest sentit, i en referncia a la pregunta sobre les relacions socials que mant la persona enquestada, un 44% de les persones sense sostre va afrmar que pas- sava el dia sempre sol, sense cap mena de companyia. No obstant aix, entre les persones que deien que passaven el dia acompanyats, un 52% es trobava amb amics o altres persones en la mateixa situaci que ells, mentre que tan sols una persona (4%) afrmava passar el dia amb algun familiar. Un factor que refecteix amb fora claredat la difcultat daconseguir pro- cessos dinserci dxit amb el collectiu de les persones sense llar s el temps que fa que aquestes persones dormen al carrer. De les 25 persones que van respondre aquesta pregunta, un 36% va manifestar que ha passat ms dun any en aquesta situaci, mentre que noms un 8% va afrmar que feia menys duna setmana que era al carrer. Qui dorm al carrer? 197 Hi ha una relaci molt estreta entre el nivell destudis que hom ha as- solit i la possibilitat de trobar una feina que permeti obtenir els ingressos necessaris per cobrir les necessitats bsiques. Una de les qestions que lenquesta va constatar s que un 58% de les persones sense sostre a Lleida tenien, com a mxim, un nivell destudis de primria. Qui dorm al carrer? 198 Malgrat lelevat percentatge de persones sense sostre que no han fnalit- zat els estudis obligatoris o que no tenen estudis, un 10% de les persones enquestades va afrmar que han cursat estudis universitaris o formaci pro- fessional. Amb relaci a lestatus laboral, moltes persones enquestades van declarar que sn professionals dels sectors que apareixen a continuaci, tot i que actualment no treballaven: A Lleida observem que el sector amb ms oferta s lagrari, contrriament al que podem trobar a les capitals, com Barcelona o Madrid. De les 23 persones que van respondre la qesti sobre la situaci laboral, noms 3 casos van manifestar que tenien una feina, malgrat viure al carrer: una al camp, una en fres i laltra fent feines ocasionals. Qui dorm al carrer? 199 A la pregunta de quant de temps esperaven quedar-se a Lleida, un 32% (de 25 casos) va afrmar que volia marxar de la ciutat, i en 2 casos van especifcar que esperarien que passs la campanya de la fruita per desplaar-se. El 72% restant va declarar que volia quedar-se a Lleida, sigui perqu els agradava la ciutat sigui perqu esperaven trobar-hi una feina estable. s duna necessitat imperiosa saber quin s lorigen dels ingressos daquestes persones per comprovar quina cobertura dna ladministraci pblica a les necessitats econmiques daquest collectiu. De les 15 per- sones que van respondre la pregunta, noms 2 casos van afrmar que ob- tenien els ingressos duna pensi atorgada per les institucions ofcials (de vellesa, vidutat o RMI 55 ). Per altra banda, les fonts dingressos ms esmen- tades a lenquesta van ser lalmoina, els familiars, els amics i la feina, a parts aproximadament iguals, amb la qual cosa queda constncia de la insuf- cincia de les aportacions que ladministraci pblica fa a aquest collectiu. 55. Renda mnima dinserci. . Renda mnima dinserci. Qui dorm al carrer? 200 Aquest pot ser un punt de refexi i anlisi per a la implementaci de noves mesures i poltiques socials que ajudin a palliar una urgncia daquestes magnituds, ja que, sense estabilitat econmica, aquestes persones no po- dran inserir-se en la societat. Cal remarcar que factors tan importants com lautoestima o la capacitat per valer-se un mateix sn crucials perqu una persona conf en les seves possibilitats de dur una vida millor. Per saber la capacitat dels recursos existents a Lleida per cobrir les neces- sitats bsiques daquest collectiu, era necessari preguntar quin s en feien aquestes persones: De les 19 persones que van respondre la pregunta, noms dues van ma- nifestar que no havien utilitzat mai cap recurs de la ciutat. Aix no obstant, la majoria de persones concentren ls dels recursos en el servei de dutxes, els robers i els menjadors. Cal remarcar que les persones que van contestar aquesta qesti van mencionar, en alguns casos, ms dun recurs emprat. Qui dorm al carrer? 201 Com s ben sabut, el fet de dormir al carrer fa de la persona un subjecte ms vulnerable i ms propens a patir agressions. De les 24 persones que van respondre la pregunta sobre si havien estat vctimes dalgun delicte, el 33,3% va manifestar que havia patit atacs fsics al carrer. s molt elevat el grau de desprotecci que pateixen aquestes persones, tot i que a Lleida aquest per- centatge s molt inferior a Barcelona, on el grau de delinqncia que sofreix aquest collectiu s del 48,8%. En matria de salut, sha detectat que existeixen moltes problemtiques que afecten directament aquest collectiu. En concret, el 54,2% de les 24 persones enquestades van manifestar que patien algun problema de salut, per noms 3 van afrmar que rebien el tractament mdic adequat per a la malaltia que pa- tien. En aquest sentit, lassistncia sanitria hauria de ser una de les qestions per analitzar i reestructurar a fons, ja que dormir al carrer agreuja els proble- mes de salut, i encara ms si es tracta de persones dedat avanada. A f de complementar el cmul de dades que hem exposat fns ara, i per assolir lobjectiu principal del recompte, la refexi i lanlisi de les poltiques socials que sestan duent a terme entorn del collectiu de les persones sense sostre, a continuaci exposem una de les parts crucials daquest petit infor- me: les dades recollides sobre els recursos existents a la ciutat i les persones que en fan s. Tipus de recurs N persones % Albergs 6 37,5 Servei de dutxes 6 37,5 Robers 2 12,5 Equips de carrer 2 12,5 Total 16 100 Feu servir habitualment algun del segents centres o recursos socials? Qui dorm al carrer? 202 4. Recursos de la ciutat Per analitzar i refexionar sobre la capacitat dels recursos existents a la ciutat per cobrir les necessitats bsiques de les persones sense sostre a Lleida i ajudar-les a iniciar un procs dinserci adequat, sha cercat la complicitat de lrea de Lluita contra la Pobresa i lExclusi Social, un programa destinat a atendre les persones transents i els ciutadans/es en situacions lmit o dalt risc dexclusi, mitjanant projectes que cerquen latenci de les necessitats bsiques de la persona i la seva inserci social i laboral, inclosa en lmbit de serveis personals de la Paeria. A travs daquesta rea es poden detectar els diferents recursos i accions a la ciutat, dirigides a tota la poblaci, autctona o immigrant, en situaci o possibilitat dexclusi social i amb un nivell de vulnerabilitat elevat. Juntament amb els serveis que ofereix lAjuntament de Lleida, hi ha una srie dentitats sense nim de lucre que es dediquen a proporcionar serveis a les persones sense sostre: lOfcina Maranyosa, que ofereix allotjament en una pensi; un pis tutelat datenci i reinserci social, gestionat per lAjuntament de Lleida i la Creu Roja; lassociaci de voluntariat per al servei dacollida residencial durgncia La Dona Samari- tana, que disposa dun pis residencial, i la Fundaci Social Sant Ignasi de Loiola, una comunitat teraputica perqu les persones sense sostre, aix com el collectiu dels toxicmans, gaudeixin de suport psicolgic. A conti- nuaci anirem exposant, un per un, els diferents mbits dactuaci, alhora que anem coneixent les accions particulars que shi realitzen. Allotjament: amb aquest servei es pretn facilitar lallotjament durgncia a les persones sense recursos que estan de pas per la ciutat, com per exemple els temporers, aix com oferir i gestionar recursos dacollida i manutenci per a emergncies socials. Igualment, es vol oferir allotjament, manutenci i atenci educativa a persones que segueixen un pla especfc dinclusi so- cial o estan a lespera dun altre tipus de recurs. Existeixen, per, dos tipus dallotjament diferents: el servei dallotjament residencial durgncia, que sofereix en hostals de la ciutat a persones sense recursos que estan de pas o a persones sense sostre arrelades a la ciutat amb les quals sinicia un procs Qui dorm al carrer? 203 dintervenci, o que estan en alt risc dexclusi social, i el servei dallotjament residencial per a persones adultes, que ofereix un tipus dhabitatge datenci social amb allotjament, manutenci i atenci socioeducativa a persones que segueixen un pla dinclusi social, aix com allotjament de llarga durada en hostals de la ciutat. 56 Tant lassociaci de voluntariat per al servei dacollida residencial durgncia La Dona Samaritana com la Fundaci Sant Ignasi de Loiola (les dues entitats privades que hi ha a Lleida) ofereixen al collectiu de les persones sense sostre la possibilitat dun allotjament; aquesta ltima, a travs del projecte datenci i acollida, coordinat per la Xarxa per la Llui- ta contra la Pobresa i lExclusi Social, allotja aquestes persones solament durant la campanya de la fruita. La problemtica de disposar nicament dhostals per allotjar aquestes persones s doble: per una banda, aquest tipus dallotjament no permet fer un bon seguiment i acompanyament per a la persona sense sostre i, per altra banda, el cost que suposa s molt elevat. Si es podia disposar dalbergs, els diners destinats al lloguer dhabitacions en hostals es podrien destinar a millorar els itineraris dinserci de les persones acollides. Atenci a les necessitats bsiques: el seu objectiu principal s el de cobrir els requeriments mnims de subsistncia de les persones en greu situaci dexclusi social, alhora que sintenten disminuir els riscos fsics i socials que comporta lexclusi. Dins daquest servei distingim el que es presta sense cap mena dexigncia, s a dir, sense demanar cap requisit previ a lusuari (repartiment dentrepans, servei de dutxes i servei rober), el que es fa amb exigncia, complint uns requisits previs o derivat dalgun altre servei social (servei de transport i servei de medicaments) i els serveis destinats a les persones que sn benefciries de projectes especfcs, com 56. El 2007 es van allotjar un total de 1.257 persones diferents en lallotjament residencial durgncia i hi . El 2007 es van allotjar un total de 1.257 persones diferents en lallotjament residencial durgncia i hi va haver un total de 18 persones acollides en el rgim dhabitatge datenci social. Qui dorm al carrer? 204 ara la campanya fruitera, 57 el projecte IGLU 58 o el repartiment daliments. 59
En el cas de la Fundaci Sant Ignasi de Loiola, disposen de dos centres que ofereixen aquest tipus de serveis: Arrels, centre obert, 60 que disposa de servei de dutxes i rober, i Arrels, servei daliments La Botigueta, 61 que socupa de distribuir aliments entre les persones sense sostre. Servei de menjador: la fnalitat daquest mbit dactuaci s proporcio- nar aliments calents a persones sense recursos durant tot lany; al llarg del 2007 es van servir un total de 37.917 pats. Atenci social i educativa: a travs daquesta lnia es vol facilitar laccs als serveis socials a les persones que no disposen de recursos i que, a ms, no estan empadronades a la ciutat. Inclou serveis dinformaci i acollida, un servei datenci social que presta atenci social primria a les persones que estan de pas per la ciutat i duu a terme intervencions per promoure la inser- ci social de les persones sense sostre, i una srie deducadors i educadores dentorn per a persones sense sostre, que cerquen intervencions educatives que promoguin la inserci social. 62 Des daquestes quatre entitats i amb el suport i la collaboraci de lAjuntament de Lleida, es vol acollir les persones sense sostre i impulsar-les perqu regularitzin la seva situaci i, a poc a poc, sinsereixin en la societat. Aix no obstant, observem que, tot i que existeix un projecte per acollir les persones sense sostre, hi ha una manca important de processos de llarga durada, per la qual cosa es fa ms difcultosa una reinserci social i laboral concloent. 57. Els mesos de juliol i agost de 2007 van ser ateses 920 persones que eren a la ciutat cercant feina en la . Els mesos de juliol i agost de 2007 van ser ateses 920 persones que eren a la ciutat cercant feina en la campanya fruitera; sels va oferir aliments, servei de dutxes, sels va proporcionar roba i, en 21 casos, van ser derivats a recursos sanitaris. 130 voluntaris van collaborar amb la Xarxa dEntitats en Lluita contra la Pobresa i lExclusi Social. 58. Projecte impulsat per lAjuntament de Lleida que pretn facilitar allotjament nocturn a persones sense . Projecte impulsat per lAjuntament de Lleida que pretn facilitar allotjament nocturn a persones sense sostre els mesos dhivern, en qu les temperatures baixen dels zero graus en aquesta provncia. El 2007, 55 persones diferents es van benefciar daquest servei. 59. El 2007 es van rebre un total de 53.970 kg. daliments excedents provinents de la UE, sen van repartir . El 2007 es van rebre un total de 53.970 kg. daliments excedents provinents de la UE, sen van repartir un total de 728 lots. 60. El 2007 shi van atendre 296 persones. . El 2007 shi van atendre 296 persones. 61. El 2007 shi van atendre 418 persones. . El 2007 shi van atendre 418 persones. 62. Al llarg del 2007 shi van atendre un total de 1.965 persones. . Al llarg del 2007 shi van atendre un total de 1.965 persones. Qui dorm al carrer? 205 La nit del 28 dabril, a ms del recompte que es va dur a terme als carrers de Lleida, tamb es van cercar les dades corresponents a aquestes organit- zacions. Les diferents entitats van proporcionar als agents encarregats de realitzar el recompte el nombre i el perfl de les persones que en aquell precs dia feien s dels serveis que sofereixen. A continuaci exposarem una srie dindicadors que ens proporcionaran un coneixement bastant acurat de les persones que saben que hi ha aquests recursos i, a ms, decideixen fer-ne s. Aix com a les persones que van dormir al carrer la nit del 28 dabril sels va demanar que responguessin una petita enquesta, tamb als qui sestaven sota el sostre duna entitat sels va convidar a participar en el recompte. La taula segent ens mostra el nombre de persones que sestaven a cadascuna de les entitats: Ja tenim una primera dada important que cal tenir en compte a lhora davaluar la sufcincia dels recursos per al nombre de persones que dormen al carrer a la ciutat, ja que, de 122 persones sense sostre que hi havia a la ciutat de Lleida el 28 dabril passat, noms el 42,6% va poder gaudir dun lloc adequat per passar la nit, mentre que el 57,4% restant pernoctava als carrers. Si ens fxem en el gnere de les persones que feien s dels recursos, obser- vem una notable diferncia respecte de les persones que dormien al carrer: Recursos N persones acollides Pblics Ocina Maranyosa 31 Pis dAtenci i Reinserci Social 7 Privats Ass. La Dona Samaritana 10 Fundaci Social St. Ignasi de Loiola 4 TOTAL 52 Qui dorm al carrer? 206 El nombre de dones augmenta amb relaci a les persones que dormen al carrer (+ 650%), mentre que el nombre dhomes disminueix considerable- ment (- 45,6%). Si ens fxem en ledat de les persones que sestaven a les diferents entitats, observem que no varia amb relaci a les persones que van dormir al carrer; la majoria compten entre els 36 i els 45 anys. No obstant aix, s que tro- bem que hi ha una persona que t ms de 70 anys i seguim sense detectar la presncia de cap menor dedat. Qui dorm al carrer? 207 Si b al carrer trobvem sobretot persones de nacionalitat estrangera, el que constatem fent lenquesta a les persones que dormen en una entitat s que la gran majoria sn de procedncia espanyola: Noms el 49% de les 52 persones enquestades sn estrangeres, mentre que, de les qui dormien al carrer, es va detectar que ms del 78% eren de procedncia internacional. Aquesta dada ens pot fer pensar en la ne- cessitat de prestar ms atenci social a les persones immigrants que, per Qui dorm al carrer? 208 desconeixena de lidioma, per ignorncia dels serveis socials o per por de possibles represlies legals en contra seu (molts poden estar en situaci legal irregular), no shi adrecen. En relaci amb lestat civil de les persones enquestades, la diferncia res- pecte a les persones que van ser trobades al carrer s quasi insignifcant, i no- ms destaca el percentatge de persones divorciades, que va del 0% al 29,7%. Detectem la mateixa situaci en relaci amb la pregunta pel nivell destudis assolits; gaireb el 52% de les persones sense sostre que hi havia repartides per les diferents entitats no ha sobrepassat els estudis primaris, mentre que noms un 5,4% afrma que ha cursat estudis superiors. Observem una di- ferncia molt marcada entre les dades recollides el dia del recompte i les que apareixen a lINE i al recompte dut a terme a Barcelona sobre la qesti del nivell destudis de les persones sense sostre. Pel que fa a la situaci laboral, observem que la gran majoria de persones est a latur, sense apreciar grans diferncies amb les persones enquestades al carrer. Per fnalitzar lexposici de dades, a continuaci presentem un quadre com- paratiu en qu apareixen totes les variables tractades fns a aquest punt, tant de les qui viuen al carrer com les qui fan s dels recursos que hi ha a Lleida. Qui dorm al carrer? 209 Caracterstica Persones acollides Persones al carrer Gnere Homes 37 68 Dones 15 2 Edat 0-18 0 0 19-35 14 6 36-49 24 17 50-65 12 5 66-70 1 1 +70 1 0 No sabem 0 41 Nacionalitat Espanyola 32 6 Europa Comunitria 7 4 Europa Extracomunitria 0 0 Magreb 4 14 frica Subsahariana 5 4 sia 0 0 Amrica del Nord 0 0 Amrica del Sud 4 0 No sabem 0 42 Estat civil Solter/a 14 14 Aparellat/da 1 2 Casat/da 8 8 Separat/da 0 2 Divorciat/da 11 0 Vidu/a 3 2 No sabem 15 42 Nivell destudis Sense estudis 0 7 Primari 19 4 Secundari 16 6 Superior 2 2 No sabem 15 51 Situaci laboral Treballa 9 2 Atur 30 13 Altres 13 55 Qui dorm al carrer? 210 5. Tancament El recompte de persones sense sostre a Lleida ha de ser linici duna nova estratgia social per donar resposta a una necessitat humana i sociolgica que ha esdevingut un problema de gravetat extrema. El fenomen dels sense sostre ha augmentat els ltims anys, la qual cosa indica que no sestan duent a terme les poltiques socials necessries per palliar la desigualtat que regna en la nostra societat. El nombre de places actuals en els recursos de Lleida s molt limitat i no cobreix ni la meitat de la poblaci sense llar. A ms, les entitats que proporcionen aquest servei no disposen de places residencials, i han dintentar acollir tot el collectiu en hostals i pensions, la qual cosa suposa un cost molt elevat i un menor grau dacompanyament i seguiment dels processos dinserci daquestes persones. Per tant, els processos de llar- ga durada sn escassos i els manca estructura i organitzaci, eines sense les quals es fa molt difcil dur a terme un itinerari dinserci efectiu i concloent. En termes de salut, la poblaci sense sostre de Lleida s molt ms vulnerable que la de ciutats com Barcelona, ja que les baixes temperatures a lhivern fan del fred un dels majors enemics daquest collectiu. De la mateixa manera, hem pogut detectar, a travs de les enquestes, que una mplia majoria de les persones amb problemes de salut no estan rebent el tractament necessari, i hem constatat que el servei sanitari no ofereix, actualment, la resposta que hauria doferir a les persones sense sostre, de manera que urgeix un replan- tejament de com cal gestionar aquest servei indispensable. s competncia de ladministraci pblica aconseguir que totes les persones tinguin cobertes les necessitats ms bsiques i primries, tal com sexposa a la Constituci espanyola, 63 per tal de garantir lequitat social i afavorir la igualtat de possibilitats per assolir una vida millor. Una de les causes probables que hagi augmentat el nombre de persones sense sostre s lincrement de la immigraci els darrers anys. Aquest fet ens pot fer pensar en la necessitat del treball en xarxa, tan esmentat, no noms entre 63. Vegeu la Constituci espanyola, articles 35, 47 i 50. . Vegeu la Constituci espanyola, articles 35, 47 i 50. Qui dorm al carrer? 211 els agents que es dediquen a lluitar contra la pobresa i lexclusi social, sin tamb entre tots els organismes destinats a fer front als canvis i les fuctua- cions que afecten directament la poblaci i les seves demandes ms urgents, com ara el Ministeri de Salut i el Ministeri de Treball i Immigraci, en el cas del govern espanyol, la Conselleria de Salut i la Conselleria de Treball, en el cas del govern catal, i la Regidoria de Drets Civils, Immigraci i Cooperaci i la Regidoria de Poltiques dIgualtat, en el cas del govern de Lleida. Noms si es produeix una bona entesa entre aquests actors saconseguiran unes po- ltiques socials que promoguin una societat ms inclusiva i cohesionada, tan necessria per garantir lequitat i la cobertura de les necessitats mnimes de tota persona, immigrant o autctona. Per aix, cal un canvi de mentalitat i perspectiva profundes en la manera de gestionar que caracteritza la majoria de pasos europeus; mentre segueixin prevalent els interessos econ- mics duna minoria per sobre dels interessos purament humans de la majo- ria, problemtiques com la de les persones que estan en situaci sense sostre no aconseguiran millorar i accions tan importants com el recompte del 28 dabril passat noms hauran servit per ratifcar que no sestan duent a terme les actuacions necessries per millorar les condicions de vida daquestes per- sones. Igualment, de la societat civil depn tamb, en gran part, la manera com sest abordant aquesta qesti. No s el mateix queixar-se de la lamen- table situaci en qu est aquest collectiu que fer pressi per tal que es bus- quin solucions factibles per anar traient del pou aquestes persones, perqu es considera que ning hauria de malviure daquesta manera tan inhumana, exclosa i marginada. Lactitud que prenguem des de la base de la societat pot ser un factor decisiu a lhora de combatre duna manera o duna altra el pro- blema de lexclusi social de les persones sense sostre. Per aquest motiu, els diferents agents que van organitzar el recompte trobaven de vital importn- cia implicar de manera directa la poblaci, no noms per tal de propiciar un apropament entre els voluntaris i el collectiu dels sense sostre, sin tamb per facilitar la uni de voluntats que lluitin per posar f a una problemtica tan inacceptable com la presentada en aquest informe. Qui dorm al carrer? 213 ANNEX 1. FITXA DINSCRIPCI DELS VOLUNTARIS Qui dorm al carrer? 214 Qui dorm al carrer? 215 ANNEX 2. QESTIONARI DAVALUACI DEL RECOMPTE Qui dorm al carrer? 216 Qui dorm al carrer? 217 ANNEX 3. MOSTRA DE SECCIONS ESTADSTIQUES DE BAIXA INTENSITAT Nou Barris 75-76 78-79 81-82 87-88 96-97 105-106 113-114 116-117 122-123 134-135 148-149 156-157 160-161 169-170 174-175 Les Corts 3,4 80,81 Sant Mart 75,76 79,80 92,93 221-222 224-225 Horta Guinard 121-122 131-132 136-137 141-142 144-145 172-173 200-201 205-206 217-218 Sarri-Sant Gervasi 96-97 102-103 176-177 Grcia 121-122 129-130 136-137 140-141 Qui dorm al carrer? 219 ANNEX 4. DISTRIBUCI DE LES ZONES DINVESTIGACI PETITES SEGONS LA SEVA CLASSIFICACI A EFECTES DEL RECOMPTE Districte Alta Densitat Baixa Densitat Especials Excloses Ciutat Vella Feb-37 1 Eixample 38-72 Sants-Montjuc 73-75 80-90 76 77-79 Les Corts 92-99 91 100-101 Sarri-Sant Gervasi 102-111 113-118 112 119-120 121 Grcia 122-138 139-144 Horta-Guinard 145-156 161-163 165 157-160 164 169-171 166-168 Nou Barris 172-177 181 178-180 182-193 194-197 Sant Andreu 198-214 215-218 Sant Mart 219-230 233-246 231-232 247-248 Qui dorm al carrer? 221 BIBLIOGRAFIA - AJUNTAMENT DE BARCELONA (2006) Programa Municipal dAtenci Social a les Persones sense Sostre. - AVRAMOV, D. (1995) Homelessness in the European Union: Social and Legal Context of Housing Exclusion in the 1990s. Fourth Research Report of the European Observatory on Homelessness. Bruselas: FEANTSA. - AVS (2006) Encuesta sobre la demanda de vivienda de AVS. Boletn informativo, n 85, mayo 2006. - BACHILLER, Santiago (2008) Exclusin social, desafliacin y uso del espacio: Una etnografa con personas sin hogar en Madrid. Madrid. Universidad Autnoma de Madrid. Facultad de Filosofa y Letras. Tesis doctoral. - BERRY, R.(2007) A repeated observation approach for estimating the street homeless population Evaluation Rev, April 1, 2007; 31(2): 166 - 199. - BURT, Martha R. y Barbara E. COHEN (1989) Americas Homeless: Numbers, Characteristics and Programs that Serve Them. Washington: The Urban Institute Press. - CABRE C., GMEZ P., SNCHEZ M. (2006). Persones sense sostre a Barcelona. Perfl dels usuaris atesos als serveis municipals, Barcelona i Societat Nm. 6. - CABRERA CABRERA, P.J. (1998) Huspedes del aire: sociologa de las personas sin hogar. Madrid: Universidad Pontifcia Comillas. Qui dorm al carrer? 222 - CABRERA CABRERA, P.J. (2000) La accin social con personas sin hogar en Espaa. Madrid: Foessa-Critas. - CABRERA CABRERA, P. J. (2007a) Exclusin social: contextos para un concepto R.T.S. Revista de Treball Social 180:9-21. - CABRERA CABRERA, P. J.. (2007b) Exclusin residencial de los inmigrantes: entre la precariedad y la calle S.O.S. RACISMO Informe Anual 2007: Sobre el racismo en el Estado Espaol. Barcelona: Icaria pp. 160-167. - CABRERA CABRERA, P.J. and RUBIO, M.J. (2003) Personas sin techo en Madrid: Diagnstico y propuestas de actuacin. Madrid: Dir. Gral. Servicios Sociales. Comunidad de Madrid. - CABRERA, P. J., MUOZ, M. SANCHEZ, R. (2008): Informe segudo. Recuento Nocturno de Personas sin Hogar en Madrid. Foro tcnico de Personas sin hogar. Ayuntamiento de Madrid. - COLECTIVO IO (2005) Inmigracin y vivienda en Espaa. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. - COUSINEAU, M. y WARD, T. (1992). An evaluation of the S-Night street enumeration of the homeless in Los Angeles. Evaluation Review, 16(4), 389-399. - DELGADO, Manuel (1999) El animal pblico: hacia una antropologa de los espacios urbanos. Barcelona: Anagrama. - DELGADO Manuel (2007) La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del modelo Barcelona. Madrid: Icaria. Qui dorm al carrer? 223 - DEVINE, J. y WRIGHT, J. (1992). Counting the homelessness: S-night in New Orleans. Evaluation Review, 16 (4), 409-417. - DEVINE, J. y WRIGTH, J. (1992). Counting the homeless: The Census Bureaus S-night in fve U.S. cities Evaluation Review, 16 (4), 355-364. - DIPUTACI DE BARCELONA (2000) Disseny del model dintervenci social amb persones sense sostre a la provncia de Barcelona. - EDGAR, Bill, Joe DOHERTY, y Amy MINA-COULL (1999) Services for Homeless People: Innovation and change in the European Union. Bristol: The Policy Press; Feantsa. - EDGAR, W. et al. (2007) Measurement of Homelessness at European Union Level. Bruselas: European Comission. Employment, Social Affairs and Equal Opportunities DG - EDGAR, W., J. DOHERTY, y A. MINA-COULL (2000) Support and housing in Europe: Tackling social exclusion in the European Union. Bristol: The Policy Press. - EDIN, K. (1992). Counting Chicagos homeless: An assessment of the Census Bureaus street and shelter night. Evaluation Review, 16 (4), 365-375. - EUROPEAN Foundation for the Improvement of the Living and Working Conditions (2004) Quality of Living in Europe . Dublin: EFILWC - GALLANO, C. (2006): Avatares Subjetivos en la sociedad global capitalista: trastornos individuales o males colectivos?. Conferencia pronunciada con motivo del acto de apertura de la celebracin del 150 aniversario del nacimiento de S. Freud en la Escuela de Derecho de la Universidad de Puerto Rico. Qui dorm al carrer? 224 - GARCA SERRANO, C., MALO, M. A. Y TOHARIA, L. (2001) La pobreza en Espaa: Un anlisis crtico basado en el panel de hogares de la Unin Europea (PHOGUE). Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. - GEREMEK, Bronislaw (1989) La piedad y la horca: historia de la miseria y de la caridad en Europa. Madrid: Alianza. - GOFFMAN, Erving (1987) La presentacin de la persona en la vida cotidiana. Madrid: Martnez de Murgua. - HOPPER, K. (1991) An ethnographic perspective on the S-night count. Proceeding of the Annual Research Conference. Washington, D.C: Bureau of the Census. - HOPPER, K. (1992) Counting the homelessness: S-night in the New York. Evaluation Review, 15 (4), 376-388 - INE (2004) Encuesta sobre las personas sin hogar (Centros). Madrid: Instituto Nacional de Estadstica. - INE (2005) Encuesta sobre las personas sin hogar (personas). Ao 2005. Consulta on-line. Primeros resultados publicados el 14 de diciembre de 2005 <http://www.ine.es/inebase> - INE (2006) Anuario Estadstico de Espaa 2006 Madrid: INE. [Disponible en formato pdf en http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuarios_mnu. htm?L=0 ] - JENCKS, Christopher (1994) The Homeless. Cambridge: Harvard University Press. Qui dorm al carrer? 225 - KRISTEVA, J. (1991): Extranjeros para nosotros mismos. Barcelona. Plaza y Jans. - MARPSAT, M. y FIRDION J.-M. (2000) La rue et le foyer: Une recherche sur les sans-domicilie et les mal-logs dans les annes 1990. Paris: INED-PUF. - MARTIN, E. (1992) Assessment of S-Night street enumeration in the 1990 Census. Evaluation Review, 16 (4), 418-438. - MINISTERIO DE LA VIVIENDA (2007): Estudio de Oferta de vivienda de nueva construccin en Espaa. Madrid: Ministerio de la Vivienda. - MORENO REBOLLO, J. L., MUOZ GARCA, J. y PASCUAL ACOSTA, A. (2003) Estudio sobre la Poblacin de Personas Sin Hogar. Sevilla: Centro Andaluz de Prospectiva. Junta de Andaluca. - MUOZ LOPEZ, M., VAZQUEZ VALVERDE, C. y CRUZADO RODRGUEZ, J. A. (1995) Personas sin hogar en Madrid: Informe psicosocial y epidemiolgico. Madrid: Consejera de Integracin Social. Comunidad de Madrid. - MUOZ, M., VZQUEZ, C. y VZQUEZ, J.J. (2003) Los lmites de la exclusin: Estudio sobre los factores econmicos psicosociales y de salud que afectan a las personas sin hogar en Madrid. Madrid: Ediciones Tmpora; Obra Social Caja Madrid. - RUIZ FARRONA, Jess (2007) Informe sobre la violencia directa, estructural y cultural: contra las personas en situacin de sin hogar en Espaa 2006. Barcelona: Fundaci Mambr. Qui dorm al carrer? 226 - SNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA (2005): El fenomen sense llar a Catalunya: Persones, Administracions y Entitats. Informe Extraordinari. Barcelona. (http://www.sindic.org) - SNOW D.A. et.al.(1986) The myth of pervasive mental illness among the homeless, Social Problems 33 (5): 407-423. - STARK, R. (1992). Counting the homeless: an assessment of S-night in Phoenix. Evaluation Review, 400-408. - TEJERO, Elisabet y Laura TORRABADELLA (2005) Vides al descobert: Els mons viscuts del fenomen sense sostre. Barcelona: Mediterrnia. - TURNHAM, Jennifer; WILSON, Erin; y BURT, Martha] (2006) A guide to counting unsheltered homeless people revised.. [Washington]: U.S. Department of Housing and Urban Development of Community Planning and Development. - WRIGHT, James D., Beth A. RUBIN, y Joel A. DEVINE (1998) Beside the Golden Door: Policy, Politics and the Homeless. New York: Aldine de Gruyter.