QU S UN RESUM

En general, per, entenem per resum la capacitat de reduir un text

segons les necessitats o la quantitat de mots que ens demanin (en
una revista especialitzada, per exemple). Amb el resum s'ha
d'aconseguir reproduir fidelment, per no copiar, el contingut i
l'organitzaci d'un text original, per de manera reduda. Cal, doncs,
saber-hi distingir primer la informaci que s essencial de la que s
accessria, per poder-la expressar desprs d'una manera
condensada i objectiva. s a dir que cal cenyir-se a la informaci
que hi ha en el text original: es tracta, doncs, de reproduir aquesta
informaci, per amb menys paraules sense valorar-la ni comentar-
la personalment.
Per condensar la informaci i connectar les idees en un text ben
articulat caldr fer servir mecanismes de cohesi com ara mots de
lligam (marcadors textuals, connectors) i una puntuaci adient
perqu el producte final sigui un resum i no pas un esquema.
CARACTERSTIQUES DEL RESUM ADEQUAT
Precisi i concisi
Lobjectiu s buscar la brevetat, leconomia del temps, un text que
amb les dimensions mnimes reflecteixi lessencial del contingut
sense necessitat de llegir-lo. Cal arribar a la plenitud del contingut
amb el mnim de paraules.
To neutre, objectivitat
La diferncia entre un resum i una ressenya s que en aquesta
ltima hi ha dhaver sempre una valoraci personal i en canvi en un
resum si no s que ens ho demanen expressament intentarem
evitar-les. s a dir, les paraules escollides no haurien de deixar
traspuar cap mena dintencionalitat de qui el fa ni tampoc presentar
informaci nova, ni interpretar. La funci bsica del resum s
informar breument. Un cop el lector lha llegit decideix si va al text
punt de partida o no.
Clar i cohesionat
Qualsevol expressi escrita que tingui com a objectiu comunicar
buscar la transparncia de la informaci. Tamb, doncs, qualsevol
tipus de resum, i ms concretament les sntesis dels treballs
cientfics o tcnics publicades en revistes especialitzades en qu
semfasitzar un vocabulari ds corrent i no pas termes especfics
dautor.
Quant a la cohesi, la connexi didees facilita la lectura. Per tant,
caldr que el resum sigui un text tancat, amb una organitzaci
interna i que els pargrafs corresponguin a les diferents parts.
Fidelitat informativa
Perqu el repte s elaborar un resum efica que pugui substituir la
lectura de loriginal o que pugui fomentar-la no es poden tergiversar
les idees, ni malinterpretar-les. Cal, doncs, comprendre el missatge i
reproduir-lo sense desviar-se del sentit.
Formalment diferent
Un resum que fos una cpia o una simple extracci de frases del
text que es resumeix el podria fer un ordinador. All que el fa divers
de loriginal i que demostra la competncia lingstica de qui lescriu
s la varietat de recursos lxics i sintctics que utilitzem per
expressar el mateix que diu el document.
LECTURA GLOBAL I LECTURA DETALLADA DEL TEXT
Lobjectiu de la primera lectura s reconixer quin tipus de text es
tracta potser el ttol ja dona pistes sobre aquesta dada, quina
forma t, quin to shi fa servir, de quin tema parla i lobjectiu que t.
Per tant s una lectura rpida i global amb la qual ens podem
contestar preguntes com ara: s gaire llarg, el text? s esps?
Quina finalitat t?
Amb aquesta primera aproximaci haurem de descobrir lestructura
textual, de quines parts consta.
Desprs daquest pas fem una lectura detallada, pargraf per
pargraf. A cada pargraf trobem informaci nova i informaci vella.
Si no lentenem s que no reconeixem la informaci vella. Cal
relacionar les idees per veure que la que es repeteix s la principal
a la qual anem afegint nova informaci. Com a estratgia aquesta
idea podria esdevenir el ttol del pargraf, que tamb en seria el
resum.
Aquesta lectura s ms lenta que la primera i reflexiva ja que
implica una comprensi exhaustiva i minuciosa del lxic. Aquesta
vegada detectarem els mots clau i ens fixarem en la sintaxi.
Resumir no s una operaci mecnica: abans de res cal
preparar-shi, entendre mnimament el que hem sentit o llegit i
analitzar-ho.
IDEES PRINCIPALS I IDEES SECUNDRIES
Un text cont idees principals i idees secundries que matisen les
primeres. Si volem escurar un text haurem de suprimir all que no
s del tot imprescindible, els detalls, i emfasitzar la tesi ms
important del text. Didees principals nhi pot haver ms duna: la
dissertaci general del text, per tamb daltres que suportin
aquesta tesi. Daltra banda, pel que fa a les idees secundries, pot
ser que valgui la pena tenir-ne en compte algunes, ja que poden
ajudar a entendre el contingut de loriginal.
Per locatizar les idees cabdals podem subratllar les frases que ens
semblin ms rellevants o encerclar els mots clau de cada pargraf.
Una altra manera s posar un ttol al pargraf i aix condensarem el
que sens vol dir amb una lnia o b estar atents als indicadors que
ens podem trobar en el text com ara connectors que ens donin
pistes tipus: en conseqncia, com a conclusi, com a idea
principal, etc. Si prenem apunts duna conferncia no caldr que
apuntem tots els exemples, nmeros, tants per cents, adjectius
intils, noms propis difcils de recordar, s a dir, la informaci
marc, suprflua i circumstancial. Bastar que ens fixem en el
comenament dels pargrafs, que s la posici predilecta per
esmentar les dades escollides com a bsiques i que estiguem a
laguait de les pauses del discurs per establir la divisi de pargrafs.
CONSTRUCCI DEL RESUM
Com totes les expressions escrites hem de planificar el resum i no
pas plasmar fil per randa tot el que hem llegit o sentit. En aquest sentit
s clau saber quina estructura tindr, quants pargrafs escriur i quin
tipus de text ser. I daquesta mateixa manera tamb tindrem en
compte quan redactem cada fragment que hi hagi una frase
introductria, la idea central argumentada amb el suport si cal daltres
oracions i la frase que clou el pargraf.
Un cop ja tenim clar quin s el missatge del text punt de partida hem
de posar fil a lagulla i passar a lacci reformulant amb altres
paraules el significat de loriginal, i establint lligams de cohesi perqu
el resultat sigui un text clar i coherent.
Reformular vol dir expressar-se amb el lxic personal per demostrar
que hem ents el text i lhem interioritzat. Per aix ens caldr utilitzar
un ampli ventall de sinnims i hipernims.
Lligar les idees amb pargrafs que sn les unitats que les
desenvolupen, amb els mltiples mecanismes de la llengua far que
el producte no sigui un simple mosaic de peces sin un text nou i
autnom.
Com que hi ha moltes maneres de reformular i estructurar i cadasc
triar el sistema de cohesi que li sembli millor, tindrem tants resums
com persones resumeixin. Per tant, no hi ha un nic resum possible
sin que les possibilitats sn mltiples.
En l'estadi final cal revisar les caracterstiques del resum efica
abans esmentades i utilizar la llengua estndard per excellir amb
eficcia en la nostra tasca.