1

LA HIDROSFERA




La hidrosfera (del grec hydros: aigua i sphaira: esfera) descriu a Cincies de la Terra el
sistema material constitut per l'aigua que es troba a la Terra.
La Terra s l'nic planeta del sistema solar en el qual es coneix l'aigua en els seus tres estats:
slid, lquid i gass. Si mirem el nostre planeta des de l'espai, caldria anomenar-lo "aigua", ja
que aquesta cobreix gaireb les tres quartes parts de la seva superfcie. L'aigua s el ms
valus dels recursos naturals, ja que forma part de tots els ssers vius i de molts minerals i
roques.
En l'actualitat, els mars i els oceans sn un motiu de preocupaci per a una gran part de la
humanitat: la meitat de la poblaci mundial habita a menys de 150 km de la costa i ms de 200
milions viuen directament del mar. La hidrosfera es va formar per la condensaci i solidificaci
del vapor d'aigua contingut en l'atmosfera terrestre primitiva, a mesura que la temperatura del
planeta anava disminuint. La vida s'hi origin fa ms de 3.000 milions d'anys i, a hores d'ara, la
hidrosfera contribueix en gran mesura a conservar-la, ats el seu paper essencial en la
regulaci dels climes.
2

Distribuci de l'aigua a la Terra

L'aigua de la hidrosfera, en cas d'estar repartida uniformement al voltant de la Terra,
representaria una capa de prop de 3 km d'espessor. Ats que seva distribuci no s uniforme,
podem considerar sis sistemes aqutics: oceans, glaceres, aiges subterrnies, aiges
superficials (aiges salvatges, llacs i rius), atmosfera i biosfera.

La taula inferior representa una estimaci aproximada del volum d'aigua present en cada un
dels 6 sistemes. Cal destacar que la immensa majoria de la hidrosfera es troba en forma
d'aigua salada, no utilitzable directament pels humans. La resta correspon a les aiges
continentals: fixeu-vos en l'important volum d'aigua retinguda en forma de gel en els continents
(si tenim en compte que vivim en un perode interglacial); fixeu-vos tamb en el volum d'aigua
subterrnia, molt superior al de llacs i rius. Aix doncs, l'aigua que corre pels rius i que utilitzem
com a font primria d'aigua per als nostres usos, s molt escassa.


Volum (km
3
) % Sobre el total Temps que hi roman laigua
Total d'aigua 1.386 x 106 100

Oceans 1.350 x106 97,2 3.000 anys
Glaceres 28 x 106 2,2 8.000 anys
Aiges subterrnies 8 x 106 0,6 300-5.000 anys
Llacs i rius 200.000 0,02 1-100 anys /12-20 dies
Atmosfera 13.000 0,001 9-12 dies
Biosfera 600 0,00004

Taula: Reserves hdriques de la Terra
La quantitat d'aigua de la hidrosfera es pot considerar constant. Existeixen en l'alta atmosfera
reaccions de fotodissociaci provocades per la radiaci solar que destrueixen el vapor d'aigua.
Tamb, hi ha aigua que entra a la Terra en els meteorits, per en ambds casos es tracta de
quantitats menyspreables. La quantitat d'aigua que surt de l'interior de la Terra (volcans, fonts
termals) s compensada per l'aigua que hi entra en les zones de subducci.


Imatge de laigua



3
EL CICLE DE LAIGUA

Aquest vdeo senzill i cientfic ens serveix per fer una introducci al cicle de laigua. Aquest altre
vdeo tamb s senzill per una mica diferent i descriu les funcions del cicle de l'aigua. Espero
que us agradi. Finalment podeu veure aquesta animaci.



L'aigua de la Terra est en continu moviment. L'aigua circula contnuament d'uns llocs a uns
altres, tot canviant el seu estat fsic. Els moviments i canvis de fase de l'aigua en la hidrosfera
constitueixen un circuit tancat, anomenat cicle hidrolgic, que es mant en funcionament
grcies a l'aportament d'energia solar i per la fora de la gravetat.
El Sol proporciona l'energia necessria per a elevar l'aigua en evaporar-la i la gravetat fa que
l'aigua condensada als nvols precipiti i que, una vegada a la superfcie, s'escorri sempre cap a
zones topogrficament ms baixes. La hidrosfera es troba en contnua interacci amb els altres
subsistemes terrestres (atmosfera, geosfera i biosfera).



Canvis d'estat de l'aigua
4

Caldria esmentar, a ms dels processos anteriors, el concepte de dissoluci que fa referncia
a l'estat de les substncies slides que pot dur l'aigua en dissoluci.
En el cicle hidrolgic, l'aigua passa de la hidrosfera a l'atmosfera mitjanant l'evaporaci . El
refredament del vapor d'aigua ascendent produeix la seva condensaci i la formaci de nvols,
i per mitj de la precipitaci l'aigua s retornada en forma lquida o slida a la superfcie
terrestre. L'aigua que cau sobre el continent pot seguir diversos camins: el superficial , que
consisteix en el seu desplaament en superfcie cap a les zones ms baixes, de manera lliure
(aiges salvatges) o canalitzada (rius). L'aigua retinguda, la quantitat de la qual est d'acord
amb les caracterstiques d'absorci del sl, del clima (que afavoreix o dificulta la seva retenci
en forma de gel) i de l'acci dels ssers vius que la incorporen i, finalment, l'agua que s'infiltra
per les capes permeables del terreny, fins incorporar-se a les aiges subterrnies.

Finalment, tota aquesta aigua caiguda sobre el continent, acabar en els mars. El concepte
d'evapotranspiraci agrupa dos processos, l'evaporaci i la transpiraci: el primer fa
referncia al pas de l'aigua des de la superfcie terrestre a l'atmosfera, en forma de vapor, per
mitj d'un procs purament fsic, mentre que la transpiraci t lloc a travs de l'acci dels
ssers vius, fonamentalment la vegetaci.

Pel que fa a la quantificaci del balan hdric, en els oceans les prdues per evaporaci
superen a les precipitacions, obtenint-ne un balan negatiu; per contra, sobre els continents les
precipitacions superen a les prdues per evapotranspiraci i infiltraci, i aquest excedent s
igual a la quantitat d'aigua que, en forma de vessament superficial o subterrnia, flueix dels
continents als oceans pels rius superficials o subterranis. Aquestes quantitats sn en resum per
la Terra i en un any les segents:

Balan en l'oce: Precipitaci - Evaporaci = 324.000 km
3
- 361.000 km
3
= - 37.000
km
3
/any
Balan en el continent: Precipitaci - Evapotranspiraci = 99.000 km
3
- 62.000 km
3
= +
37.000 km
3
/any



Iceberg


5
AIGES OCENIQUES




El mar sota la llum de la lluna

Com hem vist abans, el 97% de l'aigua del planeta correspon a les aiges marines o
oceniques. L'rea superficial que ocupen suposa el 71% de la superfcie de la Terra, Per tant,
no s difcil de pensar que tant pel cicle de l'aigua com per la vida en el planeta ser molt
important el que passi a les aiges oceniques. Aquesta animaci, encara que est en angls,
es pot seguir molt b, ens explica la circulaci general de laigua dels oceans de la Terra.

A continuaci estudiarem les propietats i les funcions de laigua del mar:

Salinitat i densitat: s'anomena salinitat a la quantitat de sals dissoltes per litre d'aigua i sol ser
de 35 g/l (g=grams i l=litre), s a dir, un litre daigua cont 35 grams de sals en dissoluci
(valors normals entre 33 i 39 g/l), de les quals la principal s el clorur sdic que li dna el gust
salat caracterstic. Degut a la concentraci salina de l'aigua de mar, la seva densitat s ms
gran que la de l'aigua pura. La densitat de laigua depn de la temperatura i la salinitat. s
directament proporcional a la salinitat (s a dir, com ms salinitat, ms substncies en
dissoluci, ms densitat), i inversament proporcional a la temperatura (s a dir, com ms
temperatura, menys densitat).

La densitat tamb s ms alta com ms freda i/o salada estigui l'aigua. Les diferncies de
salinitat i temperatura originen masses d'aigua de diferent densitat que tendeixen a desplaar-
se en sentit vertical i horitzontal, de manera que les ms denses se situen a sota de les de
densitat menor. Aquesta tendncia, juntament amb altres factors com la rotaci de la Terra,
origina els corrents marins

Laigua ocenica, degut a la seva abundncia, el seu poder calorfic i els corrents que t,
constitueix un mecanisme de transport molt efica (ms que latmosfera), de forma que t una
gran importncia sobre la regulaci del clima terrestre. Altres sals que es troben en l'aigua de
mar contenen elements com el iode, el fluor, el ferro, el coure, etctera. La composici de
l'aigua de mar s per tant molt complexa per es pot considerar bastant constant, encara que
presenti variacions locals. Aquesta composici mitjana de l'aigua marina sembla no haver variat
durant els ltims 600 milions d'anys.

6


Temperatura: pel que fa a la temperatura, l'aigua dels oceans es pot considerar dividida en
dues parts: la zona superficial, damunt de la termoclina, i les aiges profundes, sota de la
termoclina (vegeu el grfic inferior).

Termoclina: Zona o capa en la qual la temperatura disminueix bruscament amb la profunditat,
generalment 1C per metre; se situa entre 100 i 1000 m de profunditat. En els oceans de les
zones tropicals existeix una termoclina permanent durant tot l'any i que sol ser molt acusada.
La termoclina impedeix la barreja de l'aigua que hi ha per sobre della amb que hi ha per sota;
aix porta conseqncies importants per als ssers vius que habiten aquests mitjans. Per
exemple: per sobre de la termoclina disminueixen els nutrients, en ser consumits pel
fitoplncton i sedimentats a capes ms profundes. Per sota, en les capes profundes pot
disminuir o fins i tot desapareix l'oxigen, ja que aquest es consumeix en l'oxidaci de la matria
orgnica i en no estar aquesta capa en contacte amb l'atmosfera no es pot renovar aquest gas.

.



Termoclina


7

Les aiges superficials estan en continu moviment com a conseqncia principalment dels
vents. Aquesta capa superficial t una temperatura prou uniforme en tot el seu espessor, entre
12 i 30C segons la latitud, com a resultat de la radiaci solar i la barreja produda pel moviment
de les aiges.



Aigua superficial del mar intensament moguda pel vent

Les aiges profundes suposen la major part de l'aigua marina: presenten temperatures entre 5 i
-1C, sense massa variaci trmica en profunditat. Aquestes aiges tamb es mouen, encara
que per altres motius, formant uns corrents marins profunds que van pels fons dels oceans a
una velocitat molt lenta. La temperatura de laigua depn de la radiaci i labsorci de la
radiaci solar, que es produeix en els primers metres de la columna daigua. La temperatura de
les aiges dels oceans est superficialment sotmesa a les oscillacions estacionals i condicions
meteorolgiques; encara que les variacions (degut a l'elevat calor especfic de l'aigua) sn
menors que a l'atmosfera.

L'energia solar mou els oceans de la mateixa forma que passava en l'atmosfera, ja que aire i
aigua sn dos fluids que es regeixen per les mateixes lleis fsiques. Tot i aix, hi ha importants
diferncies, ja que l'aigua, en ser prcticament incompressible i unes 1000 vegades ms densa
que l'aire, presenta uns moviments molt ms lents. A ms, els continents actuen com una
barrera a aquests moviments, cosa que no passa amb l'aire. De totes maneres, aquest
moviments d'aigua o corrents marins realitzen una redistribuci importantssima del calor rebut
per la Terra. La temperatura superficial varia d'uns 32C a les regions clides a uns 2C a les
regions polars, encara que a partir d'una certa profunditat la temperatura es mant constant
entre 2 i 4C.






8
CORRENTS OCENICS

Recordem que laigua dels oceans es pot considerar dividida en dues parts: la zona superficial,
per sobre de la termoclina i les aiges profundes. Les aiges superficials estan en continu
moviment com a conseqncia dels vents dominants, els quals produeixen dos tipus de
moviments els corrents i les onades. Les aiges profundes tamb es mouen lentament
formant uns corrents que circulen pel fons.

Corrents superficials: Els vents que bufen per sobre de les masses oceniques transmeten
una gran quantitat denergia a laigua, per aix, el seu desplaament el determina el sentit en
qu bufen els vents dominants, encara que les masses continentals modifiquen la seva
trajectria, i fins i tot les poden interrompre impedint la transferncia de calor cap a les zones
polars i afavorint la formaci dels casquets polars. A la grfica adjunta podem veure:




Corrents equatorials del nord i del sud, dirigides cap a l'oest i originats pels vents alisis
Aquests corrents equatorials viren cap al seu pol al llarg del marge occidental de l'oce, tot
formant corrents clids parallels a les costes dels continents (corrent del Golf, Kuro Shivo,
Brasil, etc)
Els vents de l'oest de les latituds temperades provoquen corrents en aquesta direcci, els
quals, en aproximar-se als marges orientals dels continents es desvien cap al nord i sud
originant corrents freds com el del Per, Benguela o Canries.
Com que la terra gira cap a l'Est, les aiges tenen tendncia a endarrerir-se en els marges
occidentals dels oceans, cosa que explica que els corrents ms intensos apareguin en
aquestes zones. Altrament, en els marges orientals dels oceans es produeix una espcie de
separaci de les aiges superficials respecte als continents, fet que afavorir els processos
d'aflorament: moviment ascendent de l'aigua marina profunda cap a la superfcie produt per
una divergncia de corrents o per l'efecte de vents terrals, que es dna en determinades zones
oceniques i t molta importncia econmica perqu els indrets on hi ha afloraments, l'aigua
porta molts nutrients del fons del mar, aix atrau als animals marins a aquest indrets i tamb als
humans que sabem que sn zones riques en pesca.

9
Onades: les onades sn moviments de laigua superficial de loce originades pels vents. El
vent transfereix la seva energia a laigua produint onades, que es mouen en la direcci del vent
allunyant-se del centre dorigen, per lnic moviment progressiu que es produeix s de
lenergia a travs de laigua, laigua mateixa no pateix cap transport horitzontal. Quan les ones
sapropen a zones poc profundes, en trobar una resistncia en el fons, trenquen sobre la costa,
alliberant lenergia que cont laigua. Caracterstiques de les onades:

Sn moviments ondulatoris de laigua induts pel vent.

Les partcules de laigua, en rebre limpuls del vent, descriuen un moviment circular.



Ona perfectament circular

Londulaci de la superfcie de laigua es produeix a causa de la diferent posici de les
partcules en la seva trajectria circular. Totes les partcules comencen i acaben el seu
moviment en el mateix punt, de manera que la massa daigua no es trasllada.
Quan el moviment t lloc prop de la costa, el fregament amb el fons altera el moviment de les
partcules daigua, es deforma el moviment circular i augmenta lalaria de les onades, fins que
la part superior cau i lonada trenca sobre la costa.
En aquest vdeo podrs veure lexplicaci de la formaci i el moviment de les onades.
Marees: Les marees sn variacions peridiques del nivell delmar causades per la fora
datracci de la Lluna i el Sol. A causa de la seva menor distncia a la Terra, l'atracci lunar s
unes 2,2 vegades major que la solar. La marea lunar t un perode de 12h 30m, que s el
temps que transcorre entre dos estats consecutius de mxim nivell (plenamar) o de mnim
(baixamar). La diferncia d'altura entre aquests dos nivells, o amplitud de la marea, sol
oscillar entre dos i tres metres en els oceans i mars oberts com per exemple, el Cantbric; en
canvi, en mars tancats, com el Mediterrani, s gaireb imperceptible.

La mxima elevaci es produeix en el punt de la hidrosfera ms prxim a la Lluna, on l'atracci
s mxima, i en el diametralment oposat, on l'atracci s mnima. Aquest augment de nivell en
aquests punts es compensa amb el descens en els intermedis. Al girar la Terra, aquestes
posicions es van alternant cada 6 h 15m.


10
Quan el Sol es troba en lnia recta amb la Terra i la Lluna, la seva acci se suma a la d'aquesta
ltima, i es produeixen les marees vives (Situaci A en la figura inferior) de mxima amplitud,
mentre que si els dos astres es troben en angle recte respecte a la Terra, els seus efectes es
contraresten i es formen unes marees d'escassa amplitud anomenades marees mortes
(situaci B en la figura inferior).



En ascendir la marea, i fins arribar a el nivell de la plenamar, es produeix un corrent cap al
continent (flux), mentre que en descendir la marea, fins a la baixamar, el corrent es dirigeix cap
al mar (reflux). Aquest fenomen dna lloc a una barreja d'aiges dolces i salades en la
desembocadura dels rius, especialment en ries i estuaris.


Marea baixa: en retirar-se laigua, les barques toquen el fons del mar
11

Corrents profunds: els corrents ocenics profunds o termohalns s'originen per diferncies
de densitat. que recordem depn de la salinitat i de la temperatura. La interacci entre els dos
tipus de corrents, els superficials i els profunds produeix un moviment o corrent de grans
masses d'aigua a escala de tot el planeta que s'anomena cinta transportadora ocenica. s a
dir, afecta a tots els oceans de la Terra, i representa un mecanisme d'intercanvi d'aigua i calor
entre els diferents oceans.


Cinta transportadora ocenica

Per aquest motiu, podem afirmar que les aiges marines del planeta constitueixen de fet un sol
oce. La circulaci s'inicia amb un refredament de les aiges superficials, que s'enfonsen
perqu arriben a ser ms denses que les inferiors. La principal zona de formaci d'aquests
corrents es situa al nord de l'oce Atlntic.
L'aigua densa enfonsada comena un recorregut pels nivells inferiors de l'oce, per la qual
cosa aquest tipus de circulaci s' anomena circulaci profunda. D'acord amb els estudis
realitzats, s'han proposat dos esquemes de circulaci termohalina que es basen en el
recorregut seguit per l'aigua en el seu cam de tornada a l'oce Atlntic. Provinent de l'Atlntic
Nord, l'aigua s'escampa cap al sud de l'oce Atlntic, i es dirigeix cap a l'oce ndic i el Pacfic.
Posteriorment l'aigua torna per nivells superiors cap a l'Atlntic nord, on s'iniciar un nou cicle.
En el cas del primer esquema, l'aigua torna cap a l'Atlntic nord desplaant-se cap a l'est des
del Pacfic; en el segon esquema, l'aigua torna a l'Atlntic movent-se cap a l'oest, a travs de
l'arxiplag d'Indonsia i l'oce ndic.
El cas de la Mediterrnia.
La mar Mediterrnia est comunicada amb lOce Atlntic a travs de lestret de Gibraltar.
Laportaci daigua dels rius, lescassa precipitaci i la intensa evaporaci fa que tingui una
salinitat ms elevada que lAtlntic, i per tant laigua del Mediterrani s ms densa. Com a
conseqncia: a nivell superficial hi entra aigua de menor salinitat, menys densa, procedent de
loce Atlntic i a la vegada de la mar Mediterrnia surt aigua de major salinitat, ms densa que
circula a un nivell ms profund.

12
AIGES CONTINENTALS

Laigua continental es pot trobar com aigua en forma slida o geleres que representa un 2%,
en forma daigua lquida superficial (rius i llacs), laigua subterrnia, i laigua retinguda en
els sls, que representa un petit percentatge de la hidrosfera (inferior a l1%). Les aiges
lquides continentals representen la fracci de la hidrosfera que l'home pot utilitzar directament,
especialment: aiges subterrnies (reserves d'aigua potable), aiges lacustres (els llacs d'aigua
dola) i aiges corrents (rius, torrents) i geleres o glaceres.



Composici de les aiges continentals: La quantitat i el tipus de substncies dissoltes en les
aiges continentals sn molt variables en funci del substrat geolgic, el clima, la vegetaci,
etc. La concentraci salina sol ser molt baixa (<1g/l) i per aix sn conegudes com aiges
dolces. El component ms abundant sol ser el bicarbonat de calci. En funci de la seva
distribuci, podem distingir entre aiges subterrnies i aiges superficials (aiges salvatges,
rius, llacs i glaceres). En funci del seu contingut en sals (i clorur) distingirem entre aiges
dolces (<0,2 g/l) i aiges salobres (>0,2g/l).

Les propietats ms importants en les aiges superficials sn les segents:

Salinitat: la concentraci total de ions (sals) dissolts en laigua.
Alcalinitat: quantitat danions dbils que cont un aigua en dissoluci. Generalment depn de
carbonats i bicarbonats.
Duresa: les aiges dures sn les que tenen molt Calci i Magnesi en dissoluci.
pH: el pH s una mesura de lacidesa, es correspon amb la concentraci dions H+que hi ha
en dissoluci.

La salinitat s baixa degut a que l'aigua de pluja s gaireb aigua pura i el temps que triga
l'aigua d'un riu en anar de la capalera a la desembocadura no s suficient per dissoldre moltes
quantitats de soluts. Les proporcions de les substncies dissoltes sn molt diferents de les que
cont l'aigua de mar, per exemple a l'aigua dola ms del 55 % dels soluts sn Carbonats de
Calci i Magnesi. L'aigua dola o continental no t una composici tan uniforme com l'aigua
marina i depn del tipus de roques que ha travessat o amb les que es troba en contacte, la
13
salinitat s per tant molt diversa, tant pel que fa a la concentraci com per la proporci dels
diferents ions. El ms habitual s que els ions ms abundants siguin els bicarbonats i el calci.

Laigua de pluja t un pH lleugerament cid (al voltant de 6), quan cau al sl dissol minerals
augmentat la seva alcalinitat i el seu pH (podent passar a bsica). Les roques sedimentries
sn molt solubles i laigua de drenatge daquestes roques t una alta alcalinitat i un pH neutre o
bsic. Les roques gnies (i metamrfiques) estan formades per materials menys solubles i aigua
de drenatge daquestes roques cont menys sals en dissoluci i per tant baixa salinitat,
alcalinitat i pH.

Aiges salvatges i torrents

Generalment sinclouen dins de les aiges superficials: laigua descorrentia de la pluja, els
torrents, els rius, les glaceres, els llacs i els aiguamolls.

1.- Aiges d'escorrentia: Les aiges descorrentia o aiges salvatges sn les que circulen
desprs de les pluges, sense una llera fixa, a favor del pendent. Constitueixen una pellcula
daigua que recorre la superfcie del terreny fins arribar a llera dun riu o dun torrent o fins a
infiltrar-se en el subsl. Les aiges descorrentia erosionen el terreny i transporten els materials
fins que es suavitza el pendent. Aiges salvatges que circulen pels vessant de les muntanyes
desprs de perodes de fortes pluges o desgel. Les pluges torrencials sobre terrenys sense
vegetaci i fcilment erosionables provoquen formacions caracterstiques com els xaragalls.




Xaragalls









14

2. Els Torrents: Els torrents sn corrents daigua que circulen per una llera, flueixen de
manera temporal, en les poques de pluja o de desgla. Es solen localitzar en zones de
muntanya amb forts pendents i erosionen fortament el terreny per on circulen. Un torrent
alluvial complet consta de :
- conca de recepci: zona caracteritzada per l'escorrentia i per corrents ms o menys
canalitzades que recullen l'aigua de precipitaci. Predomina l'erosi.
- canal de desgus: zona de transferncia o transport que drena i canalitza les aiges de la
conca de recepci. Predominen el transport i l'erosi
- ventall alluvial: Aquests sn estructures sedimentries d'acumulaci de materials, amb una
extensi que va des d'uns metres fins a quilometres i estan caracteritzades per una morfologia
conodal i planta de ventall Aquestes tres parts es poden distingir clarament en aquesta
fotografia.


Parts dun torrent
15
3.- Els rius: Un riu s un corrent continu daigua, el recorregut del qual depn del relleu, del
pendent del terreny i dels materials per on circula, que transporta les seves aiges fins el mar,
un llac o un altre riu (en aquest cas es diuen afluents), tamb es poden infiltrar i formar part de
les aiges subterrnies. La superfcie drenada per un riu i els seus afluents s'anomena conca
hidrogrfica.
Segons les condicions geogrfiques, geolgiques i climatolgiques de la conca hidrogrfica a
que pertanyin els rius es poden originar per una d'aquestes quatre causes: la concentraci
daiges descorrentia de torrents i rierols que coincideixen en una llera comuna, les aiges
subterrnies, que poden fluir a la superfcie en forma de deus, el drenatge natural de les aiges
dun llac, que originin un corrent daigua i constitueixin el naixement dun riu o la fusi duna
glacera.



Riu tropical

El cabal dun riu s el volum daigua que transporta, en un moment determinat, per unitat de
temps. Sexpressa normalment en metres cbics per segon (m
3
/s) i en casos de torrents i
rierols en litres per segon (l/s). El cabal del riu varia en diferents punts del seu curs i al llarg de
les estacions, segons la quantitat de precipitacions el desgla etctera. La variaci de cabal
dun riu en diferents poques de lany es representen grficament en forma dhidrogrames
(vegeu la grfica inferior). En general, els rius de Catalunya presenten ms cabal a la
primavera i a la tardor, poques en les que poden experimentar grans crescudes (augments
de cabal sobtats).


Hidrograma: variaci del cabal dun riu
16
4.- Els llacs: Els llacs sn masses daigua duna gran extensi i profunditat, localitzades en
depressions del terreny anomenades cubetes. En la seva gran majoria sn daigua dola, per
tamb poden haver-hi daigua salada. A Catalunya, els llacs poden tenir principalment dos
orgens:

1.- Origen crstic: les aiges subterrnies dissolen la roca i formen cavitats subterrnies. Quan
es produeix un esfondrament del sostre daquestes cavitats sorigina una cubeta.

2.- Origen glacial. El gla de les glaceres origina profundes depressions (tan per lavan de la
llengua de gel com en el circ). En retirar-se el gla, laigua ocupa les cubetes que shan originat,
principalment en el circ i en la morena frontal (o terminal).



Llac Tavascan, Pirineus

Els llacs sn sistemes oberts; sn alimentats per aiges procedents de precipitacions, rius o
glaceres i escorrentia. Laigua surt per evaporaci, a travs de rius o per corrents subterranis
que parteixen del llac. Les entrades i sortides sn molt inferiors al volum daigua que roman en
el llac, per la qual cosa laigua del llac t un temps de residncia de com a mnim un any.



Fotografia aria de la NASA de la regi dels grans llacs, USA.

17
5.- Glaceres o geleres: tot i que l'oce rtic i la perifria del continent Antrtic es troben
coberts d'una capa d'aigua marina gelada durant l'hivern, la major part de les masses de gel de
la Terra s'originen a partir d'acumulacions de neu que, de mica en mica, es va transformant en
gel. Aquest fenomen t lloc en les zones on la temperatura mitjana anual s menor a 0C
(zones de latituds altes en els hemisferis Nord i Sud i zones de gran altitud).

El manteniment, creixement o desaparici d'una glacera depn del balan entre les
aportacions (nevades) i les prdues (fusi, sublimaci). Al llarg de la histria de la Terra hi ha
hagut tota una srie de variacions climtiques que han provocat l'aparici de grans extensions
de gel (glaciacions) Tot i la seva aparent rigidesa, el gel t capacitat per a deformar-se i flueix
lentament des de les seves zones d'acumulaci fins a zones ms baixes, comportant-se com
un agent modelador de la superfcie de la Terra. En l'actualitat, hi ha un retrocs important de
les glaceres a causa de l'increment de temperatures que pateix la Terra, fenomen conegut com
canvi climtic i que estudiarem en una futura quinzena.
Les parts ms importants d'una glacera sn el circ, zona dacumulaci on es diposita la neu i la
llengua, que talment com un riu condueix el gel muntanya avall. S'anomenen morrenes als
dipsits de materials transportats per la glacera que, quan el gel es fon, queden dipositats
damunt el sl de la vall.




Parts duna gelera
18
6.- Aiges subterrnies: Part de l'aigua procedent de les precipitacions rellisca sobre el
terreny fins arribar a rius i llacs per, altra part s'infiltra al subsl, b directament quan plou, o
des dels rius i llacs. Aquesta aigua encara que representa un petit
percentatge de la hidrosfera (inferior a l1%), actua com a reserva daigua (tant pel
funcionament dels ecosistemes com daigua potable). Les roques i sls que deixen passar
l'aigua es diuen permeables en contraposici als impermeables, que no deixen passar l'aigua.

L'aigua que penetra pels porus d'una roca permeable acaba arribant a una zona impermeable
que la det. Aix, la part permeable es va omplint d'aigua: zona de saturaci. La zona per
sobre d'aquesta en la qual l'aigua va descendint per en els porus encara hi ha aire es diu
zona no saturada o zona d'aireaci i el contacte entre les dues capes s'anomena nivell
fretic. El nivell fretic surt per sobre de la superfcie quan, desprs de fortes pluges, el sl
s'entolla.
Les roques permeables que emmagatzemen i transmeten l'aigua es diuen aqfers i sn una
font important d'aigua per a s hum. Els principals tipus d'aqfers sn: aqfer lliure, aquell
que noms s limitat inferiorment per una capa de roca impermeable, i aqfer captiu o
confinat, aquell que s limitat superior i inferiorment per capes de roca impermeable.

Roques: Porositat i permeabilitat:

Roques permeables sn les que deixen passar lliurement laigua i roques impermeables les
que no deixen passar l'aigua. Per tant, la permeabilitat s la capacitat d'una roca per a
permetre el pas de fluids a travs seu.
La porositat s la capacitat d'emmagatzemar aigua en els porus de la roca. La porositat ve
donada pel percentatge despais buits en el volum total de la roca, es pot calcular com el
percentatge despais buits (porus) respecte del volum total de la roca i expressa lacapacitat
daquesta per contenir aigua.
Porositat (%) =100 x (Volum dels espais buits / Volum de la roca).

19

Relaci entre laigua superficial i laigua subterrnia. Rius influents i rius efluents:


Laigua subterrnia pot tornar a sortir a lexterior formant deus o alimentant rius i llacs, tamb
por ocrrer que laigua de rius i llacs sinfiltri en el terreny i passi a les reserves daigua
subterrnia. Parlem de riu influent quan s el riu qui alimenta les aiges subterrnies, el nivell
fretic es troba per sota del nivell de laigua del riu. Parlem de riu efluent quan el riu salimenta
de laqfer, el nivell fretic est per sobre del nivell del riu i les aiges subterrnies
descarreguen en el riu.

En aquest document podrs veure grficament en 14 diapositives la relaci entre laigua
superficial i laigua subterrnia.




Aigua dins duna cavitat subterrnia