La segona repblica

La segona repblica. 1931-1936

- Quines sn les qestions socials clau que sarrosseguen des del segle XIX que es planteja
resoldre a repblica (i no ho aconsegueix) i que sn detonants de la guerra civil del 1936?
Espanya est molt enrederia i el que vol fer la segona repblica s modernitzar-la, el fracs de
aquests modernitzaci porta a la guerra civil.
Problema anterior intent de soluci fracs guerra civil
Problemes de lEspanya al s XIV (19 i principis dels 20.) tenia problemes amb 4 mbits
(econmics, social, cultural i poltic).
1.Economics.
Hi ha 2 problemes.
1. No havien fet una revoluci industrial en condicions, noms a Catalunya i al Pas basc. Aix
s un problema perqu la resta dEuropa si que ho havia fet.
2. Espanya shavia installat un capitalisme agrari estrany. Aquest capitalisme t 3
caracterstiques:
a. Capitalisme depenent, no pot funcionar per si sol, no capitalisme autnom depn dels
altres pasos.
Exemple. Com no tenim industria important havien de canviar els nostres productes
agraris ho intercanviem per productes industrial.
aa. Les terres estaven mal repartides. Estaven en mans de grans propietaris que tenien
extensssims terrenys. Aquests terrenys eren els latifundis, grans extensions de terrenys de
una sola persona que no els cultivava ell. Latifundis de grans propietaris
-No totes les terres sn explotades, no totes estan fetes servir.
aquests pas no es viable en aquesta organitzaci capitalista.

2.Socials.
Tremenda explotaci que sotmetien els pagesos i obrers. Salaris baixssims, condicions
nefastes, els pagesos no podien treballar tot lany i cobraven a jornades. Es deien jornalers,
pagesos cobraven a parts. Dels amos del latifundis i dels burgesos catalans.
A partir aquesta tremenda explotaci fan unes respostes amb assaciants, atemptats, i havia
molta conflictivitat. Problema social important.
3.Culturals.
1 analfabetisme.
2. la desigualtat amb les dones. Problema de masclista , la dona era un ciutada de segona,
sense drets, cuidava a casa....
Parlem de una ciutat masclista conservadors...
3.poder de la esglsia que controla leducaci19 i 20 controla la educaci.
4.Politic.
1. no hi ha burgesia en canvi hi ha una forta noblesa.
2. el paper de lexrcit. Sempre va intentar les coses en cops de estat. Intervenen en el poder.
En Espanya en un segle surten 133 cops de estat. Que volgus intervenir i que volgus canviar
la poltica a traves de cops destat.
3. perden les ultimes colnies que Espanya tenia. Deixen de ser espanyoles : Cuba, Puerto rico
i filipines. El pas vol ser industrial per perd colnies.
4. particularisme catalans i bascos. Catalunya i el pas basc no encaixen (Burgus catalans i
bascos volen canviar les coses i resta de Espanya no.)
5. tremenda corrupci poltica i falsejament deleccions.

?A qui li funcionava aquesta situaci i qui necessitava fer canvis?
Continues igual:
- La esglsia
- Els nobles
- El exercit
- Gent amb molts diners (alta burgesia, una part i un a part no vol canviar coses per per
laltre banda no vol canviar lexplotaci)

Qui vol canviar
- obrers
- Jornalers
- Alguns intellectuals que volen canviar algunes coses perqu no els funcionen.



INICI DE LA SEGONA REPBLICA.
Entre lany 1923 1930 hi va haver una dictadura brutal on lexrcit va dominar i va afavorir,
esglsia, nobles... Primo de Rivera.
Alfons XII es va implicar molt en la dictadura, va recolzar el dictador i donar suport a les
mesures. El rei va arribar a un punt on leconomia era molt dolenta i el rei demana a Rivera
que dimiteixi i ell dimiteix.
Aqu ens trobem en un buit de poder. Acabar amb la dictadura perqu es ms cara costa de
mantenia i fan una pseudodemocrcia, democrcia falsa. (fan que votin per noms pels
alcaldes, les municipals)
Implantar democrcia i fer unes votacions, per intentar manipular-les. Problema que la ciutat
hi ha molta gent i es difcil de manipular-les.
Fan les votacions municipals i guanya els republicans. El que votaven era per els alcaldes i va
sortir tant a gent que van declarar-se la repblica, tant emocionats que el rei li quedaven dos
alternatives.
Marxar o em quedo i faig un bany de sang.
Es va marxar perqu va pensar que el cridarien i tornarien, per no causar problemes i matar a
molta gent.
RESUM. Assessors dels reis diuen que facin unes eleccions. I guanyen els republicans.
Tornen a tenir un buit de poder.
El que va passar es que hi havia un grup de intellectuals que ja shavien organitzat abans de
tot aix. Un grup de persones havien predit aquest buit de poder aix es van reunir de forma
clandestina a sant Sebasti per proclamar la repblica.
Quan sen va el rei ja estaven organitzats. Agafen el poder, com a govern provisional. Un pas
endavant per agafar el poder i organitza unes eleccions perqu la gent pugui votar. Al cap
davant daix va anar el ms vell. Que va ser qui ho va organitzar tot.








Aquesta gent que agafa el poder quin tipus de repblica volia fer?
Van fer una imatge que volien representar aquest valors amb
lallegoria de la repblica
Balana igualtat.
Bandera republicana, bandera diferent. Vol canviar alguna
cosa. Hi ha franja lila femen
Llo poder fora
Llibres al terra desenvolupar la cultura i l ensenyament a la
gent
El sol el sol surt, tornar a comenar, un nuevo amanecer
La dona va vestida amb un tnica recorda un imperi roma es
on es fa la primera repblica
A darrere hi ha un pags amb uns bous treball esfor
recolzament amb els treballadors
Port comer
Via ferrocarrilmodernitzaci.
Barretina un gorro com els sants culotte.
LapidaLibertad, igualtad i freaternidad
Palla importncia que li donarem al camp
Roda maquina evoluci
Arc de sant mart felicitat








Al haver-hi aquests buit els del pacte de sant Sebasti fan un govern provisional (republic)
que nomes preparen les eleccions.
Proclama la repblica per la pressi de la gent i es fan unes eleccions. Aix no te importncia el
important s el com es vol fer.
Es una repblica per aclamaci del poble i no es legal i per tant fan aquestes eleccions perqu
siguin legals. Les eleccions es preparen en 2 mesos.
Cal destacar algunes coses.
15 partits diferents que esta tothom representat en la repblica de esquerres a dretes.
Guanyen els socialistes que son la fora ms votada (sense majoria absoluta) si sumssim tots
els vots dels partits guanyarien els de esquerres.
?Per qui vota? - Es fa per sufragi universal mascul
Les dones no poden votar. Des de els inicis de la dictadura no hi havia parlament per es crea
desprs.
Qui hauria de guanyar hauria de governar que eren els socialistes amb 116 per en canvi
governa Azaa que s de acci republicana 26. Perqu?
- Perqu era un home de centres. Volien una repblica de acords i llavors no podien posar
un govern socialista marxista (revolucionari) perqu dreta sespantaria hi hauria
problemes. Llavors posem de cap alg de centre que pugui fer un pacte.
El primer govern legtim es la coalici de socialistes i acci republicana .












Entrem en la PRIMERA ETAPA

1. Manuel Azaa i el BIENNI REFORMISTA (1931-1933)
Qui era? President del govern
*llista de partits rellevants de la repblica i els seus lders . reconeix amb imatge.
Esquerres
- Els catalans desquerra (ERC)
Francesc Maci (primer president que va recuperar la generalitat de Catalunya)i Llus
Companys








- Els socialistes(Espanyols)
Indalecio Prieto y Largo Caballero









Largo Caballero Indalecio Prieto


Extrema esquerra
- Els comunistes (extrema esquerra): stalinistes i trotskistes
Histria. Revoluci russa la primera revoluci obreres va donar a Rssia tal com revoluci
francesa primera revoluci burgesa.
Quan mor el lder rus del comunista Leni hi ha una disputa entre els dos sbdits.
1.Staling (dictador ascesi unipersonal re a veure amb la dictadura de marx) i
2. Troskin esta a favor del concepte de un govern de dictadura de grup que reflexiona ms.
Va guanyar Stalin i va ordenar matar a Toskin. Stalin va dicta 30 anys.
Aix tamb passa a Espanya la dona s Stali vol una dictadura ms forta i lAndreu es ms toski
(tant que staliski el va matar), la dona anava a visitar stali per rebre els seus consells....

Dolores Ibarruri anomenada la pasionaria i Andreu Nin











Extrema dreta.
- La falanje. El lder era Jose Antonio Primo de rivera (fill del dictador anterior).





Largo Caballero
Andreu nin

Partits de centre
1. Centre esquerra

- Accin republicana manuel azaa






2. Centre dreta
- Partit repblica progressista, centre dreta de alcal zamora







(dreta ideologia conservadora defensa ideologia de la gent rica, burgesia, esglsia)
(esquerra defensa el poble, obrers, pagesos..).







Dreta espanyola i la catalana. (no faxista)
- CEDAGil robles i calvo sotela








- La lliga(catalana) dreta per no extrema
Francesc Camb.















A
C
E
S
AZ CEDA
LLIGA AR
ExtE
CD
ExtreD
CE
DA
D
S T
ERC



El que intenten s governar des de el centre per no causar una revoluci i al no funcionar
aquests govern, provoca un cop destat o una revoluci i forma la guerra civil. Les dues parts
no volen acordar, els dos demanen el mxim, ning no cedeix.
Noms es pot negociar amb els mnims no amb els mxims.
2.Etapa de les reformes. (1931-1933)
Manuel Azaa proposava una reforma moderada.
1. Reforma agrria. Lexpropiaci amb indemnitzaci. Es a dir les terres que no estiguin
conreades se les quedar lestat i a canvi pagar un indemnitzaci.
?Es una mesura revolucionaria?
- No la revolucionaria seria treurel sense indemnitzaci.
Per lestat al principi surt carssim i estem en una crisi i econmica (crac del 29) don surten el
diners?
- crea aquesta instituci per tira el projecte endavant. IRA crea dinstitut de reforma agrria.
Estudiava les terres sense treballar i les indemitcacions que havia de pagar.
Don treuen els diners?
Aquestes terres pretenia repartir-les entre els jornalers. Per no les va regalar( que seria
revolucionari) les venien o les llogaven.
400 mil camperols i podrem explotar 200 mil hectrees. Aix ho deia lestudi.
Per donen resultats fatals, un trement fatal. (treball a 4.339, 24.203 hectrees expropiades.),
perqu?
Aix va passar la pressi dels propietaris que no volien expropiar i llavors les conreaven
perqu no passes. I per no gastar diners van conrear oliveres per fotre ls pagesos ja
que les olives es fan per eelles soles i nomes necessiten 1 pagues, no recareixen ma
dobra.
I van anar massivament al jutjat per bloquejar els jutjats i que no poguessin expropiar-ho ja
que quan vas al jutjat i el queixes de que no vols que texpropien sha de fer el judici la opini
del jutjat i fins llavors no poden fer res.
Fracassa la reforma agrria
2. Reforma autonmica/territorial.
Al 1714 Catalunya havia perdut els seus drets. No exists Catalunya existia Girona Tarragona
Lleida i Barcelona no havia un terreny Catalunya li deien las provncies catalanes. Passa de una
Catalunya que no existeix a que tingui parlament que recuperi la generalitat.. no tenir res a
passar a tenir-ho to. Aix gracies a la reforma de Azaa. Tot aix ho va fer grcies a Francesc
Maci.
Quan es va proclamar la repblica a Madrid Francesc Maci va sortir al balco de la generalitat
i va proclamar la repblica catalana de la federaci Iberica. Azaa t dos opcions enviar el
exercit o enviar negociaci. Va posar el punt molt alt repblica catalana i llavors al negocia
Francesc Maci va dir que retiraria la repblica catalana a canvi de
El retorna de la generalitat
Poder fer lleis
Un estatut.
I Azaa tamb que era llest va dir que ho acceptava per a canvi dunes normes i el es pensava
que trigaria temps ho compls com 2 anys o aix.
- Escriure lestatut. (3 o 4mesos)
- Fer que firmi lestatut tots els alcaldes de Catalunya (3 o 4 mesos)
- Referndum perqu Catalunya (3 o 4 mesos)
- Envia a Madrid perqu es tramiti (3 o 4 mesos)
Azaa va pensar que trigaria 2 anys per Maci va trigar 6 mesos, ho va fer rapidssim.
- 99 per cent dels alcaldes aproven
- 80 pico per cent persones aproven
- ....
Maci si va avocar a fer possible aix ja que era les u somni, una Catalunya federal. Va fe un sal
de gegant.
Es va acabar aprovant a lany 32. Per Azaa o va guardar ja que no volia obrir aquets meollo
ara
Ho va obrir quan....
Al 1932 un general espanyol que es deia Sanjurjo va fer el cop militar (fracasa). Desprs de la
cop de estat la repblica podia tenir perills i per poder tenir aliats va firmar lestatut per tenir
el poble catal. Azaa va apropar la estatut. Aquesta autonomia necessiten diners (fer el
parlament , la generalitat)...
Va exiliar a Sanjurjo, va ser greu perqu el exercit va veure que era barat fer cop destat,
perqu el mxim era lexili.

RESUMUna forma de aliar-se amb Catalunya.


Estatut dautonomia del 1932
Azaa va acceptar que Catalunya era un estat autnom dintre de la repblica espanyola
El poder es de Catalunya i el poble i el representa la generalitat
La llengua oficial era el catal

Aquest estatut s ms avanat que el propi que tenim ara.
3. Reforma educativa.
Abans de la repblica en imaginem una escola...
Amb un crucifix a dalt de la paret
Separaci de nens i nenes
Professors capellans
Escola no obligatria per tant van la gent que t diners ( estan treballant) no tenen
igualtat de oportunitats.
Molta disciplina
Humiliaci i agressi fsica i psicolgica
Repressora
Els nens no aprenien res aprenien a recitar no a pensar

A la repblica. Azaa diu que no podem seguir hagi era un intellectual. Va millorar lescola
amb ...
La coeducaci. Convivncia entre nois i noies.
Educaci obligatria fins els 14 anys
Mestres no religiosos, formar-los construir escoles...
Moments ldics religi desapareix de la escola (no es prohibeix, Azaa diu que la
religi no es el lloc de la religi.
Les dones poden ser mestres
Missioners pedaggiques (altre mesura) arte tibetano
Va ser un voluntariat. Els intellectuals de las universitats i els altres
intellectuals, van al poble i els ensenyen coses que no havien vist ( van a un
poble que un home no ha vist res a la vida i els ensenyen coses , parlen dart,
de cultura cincia...) fan recitals de poemes... ho expliquen a gent que no sabia
ni llegir ni escriure i que no havien vist fora del poble, al monte que no sabien
res per descobrir-los el mon.


Comentari Nomen...
Els rgims autoritaris sempre han cremat els llibres i els regim de democrcia sempre han
conservat els llibres i els han fet font de la llibertat. La llibertat comena pels llibres. Els
intellectuals no neixen els formen. No s ha de deixar de llegir mai. El llibre, la lletra t obliga a
imaginar, en canvi la imatge no . en els pasos nrdics i ha mitjana de 20 llibre lany. Renunci a
llegir renuncia a pensar per ell mateix i la els afecta massa la revoluci meditica

4. La Reforma militar
Azaa es un home intelligent , gran orador, te molt clar que lexrcit te 2 problemes
1. Sobren comandaments (es desequilibrat) exagerat hi ha 4 que manen i un soldat.
2. La polititzaci del exercit lexrcit interv massa a la poltica.
La mesura que proposa Azaa es ( nomes els crrecs superiors)
1. Jura la lleialtat a la repblica
2. si no et jubiles amb el sou integrat
Et podies jubilar molta gent perqu no treballaves amb el mateix sou ( es va jubilar els que no
volien fer el cop d estat ja que els que volien fer el cop destat trobaven ms atractiu tenir el
poder i pe poder fer el cop destat necessitaven el contacte amb lexrcit).
Es a dir Franco va jurar lleialtat.
Els 58 generals que van quedar dels 146 que havien no van ser lleials, 5 van fe el cop destat.
Aquesta reforma valia diners.
(imatge llibre)
5. Reforma religiosa.
- Desapareix el pressupost del culte i el clergat. Suprimeix dels pressupostos generals
del estat lesglsia (els treuen els diners a lesglsia). Actualment si que ho paguem .
pagaven molt diners lestat a lesglsia com ara (tots els monges monjos , capellans...
esglsies tots els llocs de culte...) i aix va aportar tots els diners. Deien que la religi
cosa personal, ell era catlic. Deia que si volies ser budista, o islmic es cosa personal.
La gracia que ho va fer un catlic ell anava a missa per tenia molt clar que la religi
era un assumpte privat , no te res a veure amb lesta.
Li treu el pressupost (guanya tants diners que li permet fer laltre reforma)
- La congregaci religioses tenen prohibit ensenyar. Prohibia ensenyar a lesglsia i aix
cop dur perqu aix podien influir als nen . i no hi havia esglsia a l escola eren lliures
de pensar el que volguessin
- Llibertat de consciencia i culte . podies ser el que volgus.
- Es regula el matrimoni civil i el divorci. Allibera a la dona es ama del teu dest ests be
amb la teva parella quedat amb ell si no divorciat. El matrimoni civil es pot anular.
La repblica va conduir a lesglsia a la part privada.

6.Reforma laboral.
Dignificar els obrers: salari mnim , assegurances daccidents---
En general millorar les condicions de vida dels obrers. Aix consta de molts diners que ho
paguen els empresaris. Lempresa veu augmentada les seves despeses
Llavors com els costa diners els burgesos estan en contra de la repblica per no perdre diners.
?Qui esta a favor de les reformes (repblica) i qui no?
- A favor: lesquerra moderada(PSO, Azaa, esquerra...), les dones progressistes (les que
sabien la seva situaci),pagesos, obrers, intellectuals progressistes,
En contra: els anarquistes i comunistes(perqu no anaven prou enll), clergat, nobles i
burgesia (perqu ataquen els seu poder clergat, perqu no vol perdre terra i poder,
b perqu perden diners.

?Reformes de intentar una millora de la societat era un concepte Utpic o realista?
Pitjor moment per fer- ho perqu estaven en crisi es utopic que surti endavant
Era el nic assaig, nic intent possible per evitar un enfrontament violent armat.

Dimissi Azaa
-Azaa va dimitir per un afair, per tica i moral. Va dimitir per tica personal no perqu les
reformes no funcionessin que tamb, sin per el que va passar a casas viejas al 1933, al
gener.
Casas viejas poble de Cadiz, un senyor que es deia seis dedos (apodo) i era anarquistes
sentia totalment decebut per les reformes dazaa. Es va ocupar les terres perqu estava
indignat. Llavors nobles van truca a la gurdia civil per anar all a treurels fora. I els seis
dedos va disparar als gurdia civil. I llavors els gurdies civils del costa vana anar a detenir-
lo i ell no volia sortir tampoc els va disparar i els gurdia civils van cremar la casa. Azaa va
dimitir perqu estava avergonyit de la reacci dels gurdia civil al cremar la casa perqu ja
que havia matat a dos gurdia civils tenia que ser jutjat no ser cremada la casa de les quals
van morir 20 persones. Com a primer ministre no puc acceptar que la gurdia civil actues
daquesta manera (fora de la llei) i a mes no es poguessin castigar.
Es produeixen noves eleccions on si que poden votar les dones.

2a ETAPA. El bienni negre1933-1936 o El bienni conservador.
Es fan unes eleccions i guanya la CEDA perqu va guanyar la dreta unes eleccions dos anys
desprs de que guanyes lesquerra, ?perqu es va tombar la situaci noms ne dos anys?
1. per la desillusi, la repblica va portar molt illusi , per al final desillusi perqu les
reformes no es van complir i per la dimissi de Azaa

2. poca participaci, la gen de esquerra no va votar perqu estava desillusionada, i la
gent de dretes majoritriament van a anar a votar.

3. la dona era el 50 per cent de la poblaci, perqu la dona no va votar a esquerra. La
dona esquerra no va anar a votar per desillusi i va anar a les dones de dreta que els
seus marits tamb eren conservadores.
?no eren conscients de si no anaven a votar guanyaria la dreta?
- Si que ho eren , per ja no els interessava la repblica el que volien era la revoluci i
si era un govern que ens ho donava a mitges . la esquerra es va radicalitzar millor que
governi la dreta perqu hagi tindrem un motiu er passar a a la revoluci , perqu
esquerra ens ha donat una reforma que no ens ha servit.
?A qui posen per primer ministre?
- Els ministre va ser de radical (de centre dretes), ja que va guanyar a la CEDA , perqu
guanya eleccions CEDA i es radical?
Perqu no sespantessin i poder evitar la revoluci i posem alg del centre, de centre dreta
per de centre.
El primer ministre va ser Alejandro Lerroux. La CEDA no estava dintre del govern (sostenia el
govern des de fora des de el parlament) govern nomes esta en el radical. El que va fer Lerroux
va ser comenar a desmuntar les reformes que havia fet Azaa ( la esglsia tornar a donar
classe, es comencen a tombar/canviar les mesures dAzaa).
El missatge d la CEDA deia que si volien evitar que tots acabem pobres voteu a dretes.
(missatge erroni per poder guanyar les eleccions).
El ideari de la CEDADretes espanyoles
Srie de problemes
Defensa de famlia
Religi
Propietat
Ordre
... idees conservadores idees de tota la vida .

La esquerra revolucionaria es preparen per la revoluci i va esclatar als 6 de octubre del 1934.
Es va produir a Astries. Eren uns homes dus (miners) del PSO .
?Perqu ?
Els que havien volgut fer les coses b van decidir res de reforma no funcionen revoluci. Quan
entren els de la CEDA al govern els miners asturians volen fer la revoluci i plantar el
comunisme. agafen la dinamita si amb el radicals han tret les reformes la CEDA ja faran tot ,
ocupen les conques mineres maten uns quants militars i Guardia civil que ho intentaven
impedir. Agafen la dinamita i volen com 2 pobles.
I llavors comencen a fer lleis i proclamen els soviets (inspirats amb els soviets de russos de la
implantaci del comunista). El govern de Lerroux va reaccionar de vamos a por ellos. Va
agafar militar jove fora ambicis i els i va dir que acabes la revoluci. Aquests era Francisco
Franco i va dir ok per doneu-me tot el que us demanin. Van matar 4.000 persones, l exercit
va anar a alo vestia Franco general, i van detenir moltssim a gent (tothom amb un parentiu),
va durar 3 setmanes per la brava.
Franco va dir jo acabo per carta blanca. Va ser n bany de sang i va acabar la revoluci.

Tamb al 6 doctubre es dona a Catalunya. Va passar que Lluis companys veu que els miners
asturians s han aixecat i ell esta fart del govern. Companys rep avis que Astries i ha revoluci.
Companya ha tingut diverses topades amb ells aquet govern ja que lerroux no esta dacord
amb la autonomia.
Companys pren la decisions de la seva vida , declara Catalunya lestat catal dins de la
repblica de la federaci Iberica.











Companys havia proclamat lestat catala i davant no tenia azanya sino lerroux que no li envia
negociadors, sino li envvia exercit. Companys es tanca a la generalitat per poder resistir.
Perqu companys pren aquesta desisio si sebria que fracasaria?i que no te prou forca per
defensarlo exercit vs mosso
Ell pensava uqe el poble lajudaria que el poble reaciionaria pero la idea del poble tenia una
idea anarquista que no els importa al estat atala ja que no els importa el estat no creuen en l
estat creuen en la humanitat. Els anarquistes el van deixar tirat. No els interesava per re a
lestat catala
Tambe va pensar que al aver aquests problema estudia si coincideix la propagacio am bel
problema el exercit es dividieix i si a mes els anarquistes lajudaven tenia opcions d
aconsseguir el que proposada.
Aixo va causar que fers la caiguda de l estat catala. Lestat va ser suspes. La estat espanyol pot
suspendre l estatu. Es el que va fer la 2 va pausar l estatu i va empresonar el president.
Es van anar separant mes perque la revolucio va treien a azanya ,, suspenen lestatut..... hi ha
mes revolucions , va l esxercit. Es van redicalitzant els dos extrems. Es formen dos vandos la
guerra.
La segona etapa acabar per una ssupte de la corrupcio (primera dimisi azaa), es va descobrir
lafer de lestraperlouni de dos cognomsi correspon a dos persones que van construir una
maquina de casino que estat inventada de dos senyors que estava trucada. Aquesta maquina
sempre feia guanyar la banca. Que van fer aquest senyors li van oferir al estat espanyol que a
canvi de instalrlo que ees repartireien els guanys. Aixo van acceptar. Ho van enxampar la
premsa i va dir que el govern robavafeia trampes, els politics van dimitir per pressio popular.
Resultat de l escandul la necessitat de dimitir.

3ETAPA. Eleccions del febre del 1936 , el front popular. 1936 febrer- juliol del 1936. Va durar 4
mesos.
Perqu noms va durar 4 mesos? Perque estava tornant a les reformes desquerra. La
revolucio socialista i neciolalits a sortit malament hi ha gent empresonada molta gent a
consequencia daixo. Esquerres veuen rebolucio no funciona. Els anaruistes no s han mogut
encara. I ara convoquen unes noves elecions. Van a votar perque es la unica esparanza que no
torni a aentrar la dreta un altre cop. Units per votar. Formarem un front. Esquerres decideixen
a nar a votar passivament i a mes a un sol partit i a espanya es dira front popular i a catalunya
a front esqueerra.
Els de dretes a veure que estan fent aixo els de esqueeres fan tambe un front popular.
Els anarquistes van a votar? Si que guanyi la esquerra que ens anira millor encara que no
creiem en el vot. Tornen a guanyar les esquerres. Sadonen que si no es vota la dreta tornar a
guanyar anarquista esta preparant la seva revolucio i com que hi ha un govern d esquerra
podra fer una revolcio mes facil.
Van veure que el govern de dreta que va dominar les altres revolucions com la dels miner si
llavors volen un mes facil.
A azaa el president de la republica. Esquerra va intentar portar les reformes. Pero molt mes
rapidament.
Signa erpublica falc(pagues) i el martell(obrer). En aquesttes eleccions hi ha bandols.quan hi ha
dos bandols clars no hi ha pau.
Anistia deixar lliures els presos de la segona republica.