EL FRANQUISME.

(:
1. El franquisme: ideologia i bases ol!"iques i so#ials.
Amb el final de la Guerra Civil (1 d'Abril de 1939) s'inici un perode de dictadura imposat
pels vencedors, no acab fins la mort de Franco el ! de "ovembre de 19#$% &a dictadura
fran'uista es caracterit( sempre pel seu personalisme i intolerncia a l'oposici)%
*s tractava d'un r+,im autoritari de carcter conservador% Al,uns l'-an 'ualificat de r+,im
fei.ista i uns altres -an cridat l'atenci) sobre les difer+ncies 'ue presenta el Fran'uisme
respecte a a'uests sistemes (manca d'una ideolo,ia definida, pluralisme limitat entre els
diversos sectors 'ue li donaven suport%%%) i l'-an 'ualificat de r+,im autoritari per/ no
totalitari% *l r+,im fran'uista va evolucionar, els primers an0s predominaven elements
tpicament fei.istes per/ a partir de 191$, amb la derrota de les pot+ncies de l'*i. en la
22G3, s'inici una suavit(aci) dels aspectes totalitaris i fei.istes del r+,im%
*l r+,im comptava amb el suport de sectors poltics diversos% *ren les anomenades
4famlies5 les 'uals tenien ori,en en els partits dretans de la 6e,ona 7ep8blica% 9aren
,audir de ,raus d'influ+ncia molt diferents se,ons les diverses etapes del r+,im, per/ mai
amb un predomini absolut% :rincipals; &a Falan,ista, la tradicionalista (antics Carlins), la
cat/lica, la monr'uica, la militar i la dels tecn/crates (vinculats a l'<pus =ei)% *l
fran'uisme no tenia una doctrina definida, recollia elements procedents de tots a'uests
,rups amb pautes molt simples 'ue es caracterit(aven per; l'autoritarisme militar, el
nacionalisme espan0ol, el catolicisme tradicional, el rebui, al comunisme, ma>oneria i el
separatisme%
?rets bsics; 1%Concentraci) personal del poder; Atribucions molt mplies de Franco
%*.ist+ncia d'un partit 8nic i pro-ibici) de tota oposici) or,anit(ada 3%3anca de
Constituci)% &'*stat fran'uista comptava amb un con@unt de normes bsi'ues; &leis
fonamentals% 1% Control de societat; rebut@ava el sistema democrtic liberal i controlava els
mit@ans de comunicaci)% $%"acionalcatolicisme; :lena identificaci) de l'*s,lAsia Cat/lica
amb l'*stat *span0ol B%Centralisme; radical nacionalisme espan0ol i #%3ilitarisme;
pres+ncia constant de l'e.+rcit dins la vida poltica%
$. %os"guerra i ro#&s d'ins"i"u#ionali"(a#i) del r*gim (1+,+-1+.+/.
*ntre 1939 i 191$ la poltica espan0ola 'ued marcada per les conse'C+ncies de la
Guerra Civil i l'evoluci) de la 22G3% &a Guerra Civil va tenir unes importants repercussions
demo,rfi'ues (mAs de $!!,!!! morts), econ/mi'ues; destruccions d'infraestructures, de
fbri'ues, d'-abitat,es, morals; divisi) de la societat en dos bndols irreconciliables i
culturals; e.ili i depuraci) d'intelDlectuals%
&a poltica es relacion amb la mar.a de la 22G3, 'ue inicialment es favorable a les
pot+ncies fei.istes per/ des de 1913 canvia de si,ne en benefici dels aliats% :er a'uest
motiu, la dictadura va con+i.er un aEllament internacional 'ue l'obli, a suavit(ar al,uns
aspectes fei.istes del sistema% &'evoluci) econ/mica i social del perode est marcada per
la prctica de l'autar'uia, una poltica radicalment aEllacionista i intervencionista 'ue tindr
resultats desastrosos%
$.1. La ol!"i#a ofi#ial del rimer franquisme. (1+,+ a 1+0./
*ntre 1939 i 191$ el fran'uisme fou un r+,im tpicament totalitari 'ue present
caractersti'ues molt semblants a les de la 2tlia fei.ista o l'Aleman0a "a(i% *n a'uests
an0s els sectors procedents de la Falan,e tin,ueren una considerable influ+ncia% =estaca
la fi,ura de 7am)n 6errano 6uFer, ministre d'afers e.teriors% ?rets bsics d'a'uest
perode; 1.1esman"ellamen" de l'obra legisla"i2a de la Segona Re3bli#a (Constituci)
de 1931, estatus d'autonomia) i establiment d'un sistema le,al 'ue asse,urava el control
de la societat i predomini dels sectors socials privile,iats% &'*s,lAsia es va fer amb el
control de l'ensen0ament i els treballadors van perdre bona part dels seus drets%
$.Reressi) imla#able #on"ra els 2en4u"s; es practic una cruel repressi) contra els
partidaris del bndol republic amb milers d'e.ecutats i detin,uts a les presons i camps de
concentraci)% 6'establ una r,ida vi,ilncia policial i els mit@ans de comunicaci) van ser
utilit(ats com a instruments de propa,anda del r+,im% 3%2mportncia del partit 8nic (F*? i
de les G<"6) el 'ual es complement amb altres or,anit(acions com el Front de
Goventuts, la secci) femenina%%%
=es de 191$, l'aEllament internacional va posar en perill la continuEtat del r+,im% &a reacci)
del r+,im consist en; 3obilit(ar els seus partidaris per demostrar 'ue tenia el suport
ma@oritari de la poblaci), s'adoptaren mesures per millorar la imat,e e.terior del r+,im,
encara 'ue mantenint el carcter dictatorial% Ga 'ue el 1913 s'-avien creat unes Corts tot i
'ue no eren ele,ides democrticament i tenien po'ues atribucions% *s refor> la
pres+ncia de membres de 4la famlia5 cat/lica en el ,overn, es suprim el salut fei.ista i
s'aprovaren lleis 'ue, en teoria, liberalit(aven el r+,im% *l 191# es celebr un refer+ndum
per aprovar la &lei de 6uccessi), 'ue establia 'ue *span0a era un re,ne, Franco
esdevenia cap d'*stat vitalici i li era ator,ada la decisi) de proposar el futur rei 'ue el
substituiria desprAs de mort%
$.$. 5osi#i)6 e7ili i reressi)
*n la fase final de la Guerra Civil abandonaren *span0a una mica mes de 1!! mil
persones% Gran part d'a'uest e.ili torn a *span0a al comen>ament de la Guerra 3undial%
=es del comen>ament de la dictadura, la prctica de repressi) contra a'uells 'ue el re,im
considerava antiespan0ols va ser una prctica sistemtica% &'an0 1939 es public la &lei
de 7esponsabilitats polti'ues amb la 'ual el r+,im pretenia depurar totes les persones
'ue -avien colDlaborat amb la 7ep8blica% *l 191! s'-i va afe,ir una nova llei, la &lei de
7epressi) del Comunisme i la 3a>oneria%
Huan a l'oposici) del r+,im, el 1939 es trob desarticulada a causa de la mort o
empresonament de les forces d'es'uerres% =es de 1913, la perspectiva d'una derrota de
les pot+ncies fei.istes facilit una or,anit(aci) de l'oposici) interna% A la fase d'aEllament
a'uests ,rups intentaren va,ues a Catalun0a i al :ais Iasc% &es forces d'es'uerra
clandestines i l'e.ili van formar al,unes aliances com l'Alian>a "acional de Forces
=emocrti'ues% *ls comunistes van dur a terme un intent d'ofensiva ,uerrillera a *span0a
per la 9all d'Aran% ?ot i 'ue a'uesta operaci) fracass, paralDlelament es van activar ,rups
,uerrillers (ma'uis) a l'interior d'*span0a a partir de 1911 i fins 19$!%
A mAs a mAs al,uns sectors 'ue -avien donat suport al bndol fran'uista, s'en distancien%
=e tota manera, des del final dels an0s 1! l'oposici) entrar en crisi a causa de la
intensificaci) de la repressi) i del canvi de la situaci) internacional% (amb l'inici de la
,uerra freda el 191J el r+,im fran'uista es consolida en trencar pro,ressivament amb
l'aEllament internacional)%
$.,.Esan8a da2an" la II9M (1+,+-0./ i l'a:llamen" in"erna#ional (1+0.-.;/
*l setembre de 1939 amb la invasi) de :ol/nia per l'Aleman0a na(i inicia la
6e,ona Guerra 3undial% 2nicialment es considerable molt probable 'ue l'*span0a
fran'uista particip+s a la ,uerra fent costat a les pot+ncies fei.istes, les 'uals li -avien
donat suport a la Guerra Civil i estaven molt pr/.imes ideol/,icament al r+,im espan0ol%
Franco era ben conscient de 'u+ la situaci) econ/mica espan0ola complicava l'implicaci)
directa en el conflicte, i tenia en compte 'ue *stats Knits i Gran Iretan0a proporcionaven
aliments i petroli a *span0a% A mAs Litler no es mostr e.cessivament interessat en una
participaci) espan0ola%
*l ,overn espan0ol intent con@uminar la seva amistat amb Aleman0a i 2tlia amb el desi,
de no participar en la ,uerra i canvi d'actitud en funci) de l'evoluci) dels esdeveniments
b+lDlics% *l 1939, *span0a es declar neutral% *l 191! per/, davant els +.its aleman0s
s'adopt a l'estatut de 4no belDli,erncia5 el 'ual implicava una actitud favorable al bndol
na(iMfei.ista sense participar en la ,uerra% *l 1911 amb l'invasi) de la K766 per
Aleman0a, Franco envi al front rus una divisi) de voluntaris per lluitar contra els sovi+tics
4=ivisi)n A(ul5, la 'ual va patir importants p+rdues% &es vict/ries dels aliats a partir de
1913 for>aren el r+,im espan0ol a tornar a la neutralitat i a repatriar la 4divisi)n a(ul5 amb
l'ob@ectiu d'atenuar les conse'C+ncies 'ue podia tenir la derrota aleman0a%
&a derrota dels r+,ims fei.istes el 191$, dei. en una situaci) molt delicada la dictadura
fran'uista% 2nicialment les pot+ncies vencedores condemnaren el r+,im espan0ol i
l'oposici) al r+,im va incrementar les seves esperances d'un possible retorn de la
democrcia% 6'imped l'in,res d'*span0a a l'<"K i es retiraren els ambai.adors a 3adrid,
e.cepte els d'Ar,entina, :ortu,al, 2rlanda, 6uEssa i el 9atic%
$.0. La guerra freda i el final de l'a:llamen" in"erna#ional (1+.1-1+.+/
=es del final del deceni dels 'uaranta el conte.t internacional vari radicalment i el
r+,im fran'uista es consolid% Amb l'inici de la Guerra Freda es revalorit( el paper de
l'*span0a fran'uista% &'anticomunisme radical 'ue s'impos a *uropa occidental i els
*stats Knits, va impulsar a'uests paEsos a considerar el r+,im fran'uista com un possible
aliat davant l'e.pansionisme sovi+tic% =es del 19$! l'<"K anulDl l'aEllament diplomtic del
r+,im espan0ol i el 19$3 els **KK si,naren el pacte de 3adrid% *ls acords tenien un
carcter militar i econ/mic i implicaven la vinculaci) d'*span0a amb el bloc occidental% &a
ma@oria de paEsos tornaren a enviar els seus ambai.adors i el 19$$ *span0a in,ress a
l'<"K% *l 19$3 es si,n un nou Concordat amb el vatic, amb la 'ual cosa es confirmava
el suport al r+,im per part de l'*s,lAsia, i a'uesta ampliava els seus privile,is%
&'oposici) al r+,im cone,uA una important reestructuraci)N va ser substituEda
pro,ressivament la ,eneraci) de resistents de la post,uerra per noves ,eneracions 'ue
no -avien viscut la ,uerra% &'anti,a oposici) interna entr en crisi al final dels 'uaranta i
durant els primers cin'uanta a causa de intensificaci) de la repressi) i el reconei.ement
del r+,im fran'uista; des de 19$ els nuclis ,uerrillers desapare,ueren, al,uns ,rups com
el :C* van variar totalment d'estrat+,ia i d'altres com la C"?, s'enfonsaren% 6or, una
nova oposici) inte,rada per cat/lics pro,ressistes, sectors del sindicalisme oficial% *l 19$1
-i -a,uA una important va,a a Iarcelona i el 19$B varen tenir lloc enfrontaments i
manifestacions estudiantils a 3adrid%
$... La ol!"i#a e#on<mi#a i so#ial duran" el rimer franquisme: l'au"arquia.
=urant els an0s 'uaranta, *span0a cone,uA una etapa de forta crisi econ/mica,
amb una notable reducci) de nivell de vida, un estancament de la producci) a,rria i
industrial i un enfonsament del comer> e.terior% Ai./ es devia a les repercussions de la
Guerra Civil i de la 22G3 per/, sobretot a la poltica 'ue es basava en l'autar'uia, principi
econ/mic 'ue pretAn limitar al m.im les importacions e.tran,eres substituint a'uestes
per productes propis% &a recerca de l'autosufici+ncia es devia fonamentalment a
motivacions polti'ues i supos una reducci) al mnim de les importacions de productes
e.tran,ers% &'estat practic un intervencionisme 'ue fou molt marcat en el sector
industrial% *l 1911 es cre &'institut "acional d'2nd8stria% &a industria s'enfons fins el punt
'ue el nivell de producci) d'abans de la ,uerra no es recuper fins el 19$!% Huant a
l'a,ricultura, l'*stat determinava els preus dels productes bsics i la seva distribuci) fet
'ue provoc la reducci) de la producci)%
A'uesta poltica tin,uA conse'C+ncies socials molt elevades, especialment per a les
classes populars% &'enfonsament de la producci) obli, a implantar, des de 1939 i dins
19$1, el racionament dels aliments bsics% &es 'uantitats distribuEdes eren insuficients, fet
'ue determin l'aparici) de l'estraperlo (l'aclaparament i venda de productes a uns preus
per sobre dels del mercat oficial), d'adulteracions, trfic de cartilles de racionament%%% Kna
bona part de la poblaci) va caure en la mes absoluta mis+ria
*ls treballador foren sotmesos a una le,islaci) laboral 'ue afavoria els interessos dels
sectors econ/mics privile,iats% *s van pro-ibir els sindicats i foren obli,ats a afiliarMse a la
Central "acional 6indicalista, el seu ob@ectiu era el d'en'uadrar i adoctrinar els
treballadors per asse,urar el seu suport al r+,im fran'uista%
&'intent de control social impos canvis profunds en la vida de la societat espan0ola%
*s va produir una tornada al camp de la poblaci)% *l "acionalcatolicisme i el men0spreu
de la llibertat de consci+ncia van fomentar una direcci) paternalista de la societat
espan0ola a trav+s d'or,anit(acions afins al 3oviment "acional 'ue adoctrinaven a la
poblaci)% &a moral mAs rncia de catecismes i vicaries es va imposar en la concepci) de
la famlia% &a dona va veure rele,ada la seva condici) a la de mestressa de casa
depenent i sotmesa a l'-ome%
,. L'era de la "e#no#r=#ia i del #rei7emen" e#on<mi# (1+.+-1+>+/
3%1% 2ns"i"u#ionali"(a#i) defini"i2a del r*gim
*ls an0s cin'uanta i sei.anta es caracterit(en per la consolidaci) del r+,im fran'uista i es
veu beneficiat per la re-abilitaci) de la seva imat,e internacional% *s entre 19$9 i 19B9
'uan *span0a va con+i.er un espectacular desenvolupament 'ue li va permetre una
modernit(aci) econ/mica% Ai./ determin importants transformacions socials i culturals, el
r+,im poltic es consolid i va introduir canvis per a asse,urar la seva superviv+ncia sense
dur a terme una democratit(aci) del sistema% =urant els an0s sei.anta es van dur a terme
reformes polti'ues per asse,urar la continuEtat del sistema desprAs de la mort de Franco%
Al 19BB s'aprov la Llei 5rg=ni#a de l'es"a" 'ue mantenia el carcter autoritari del r+,im
incorporant al,unes mesures liberalit(adores% *l matei. an0s es va aprovar la Llei de
%remsa 'ue suprimia la censura% *l 19B9 Fran#o 2a nomenar el r!n#e ?oan @arles
#om a su##essor a ttol de rei%
A'uest matei. an0 va esclatar un important cas de corrupci) poltica 'ue va afectar el
presti,i del r+,im%
*n el decenni dels sei.anta, *span0a va incrementar les seves relacions amb el m)n
occidental% Cal destacar la descolonit(aci) de Guinea *'uatorial i del 3arroc espan0ol%
,.$. L'oosi#i) a la fase "e#no#r="i#a
Als an0s sei.anta es va reactivar l'oposici)% :articipaci) de diferents opcions polti'ues
d'oposici) al Con,rAs de 3unic% *studiants i obrers prota,onit(en va,ues i manifestacions
contra la dictadura%
*l moviment obrer reaparei. amb for>a des del final dels cin'uanta ,rcies als canvis
socials%
9an sor,ir les CC<<%
Cal tenir en compte l'aparici) de ,rups armats 'ue optaren per la via terrorista com l'*?A o
el F7A:%
,.,. El #rei7emen" e#on<mi#
*l fracs de la poltica autr'uica i intervencionista i el final de l'aEllament va provocar al
comen>ament dels an0s cin'uanta l'inici d'una liberalit(aci) econ/mica 'ue permet una
modesta recuperaci) del nivell de vida i de l'nde. de producci)% *s liberalit(a el comer> i
es suprimei. el racionament% Crei.en les importacions i es recupera la renda per -abitant%
*l sector industrial fou el 'ue va con+i.er un crei.ement mAs important% 3al,rat a'uest
crei.ement l'economia espan0ola encara patia importants dese'uilibris, sobretot l'elevada
inflaci), el d+ficit en la balan>a de pa,aments i la manca de divises%
=urant els sei.anta es va trencar amb l'autar'uia i el r+,im va promoure una obertura
econ/mica% *l 19$# es produei. l'ascens al ,overn dels anomenats "e#n<#ra"es; t+cnics
vinculats a l'<pus =ei 'ue volien liberalit(ar l'economia% *ls tecn/crates duen a terme una
obertura de la poltica espan0ola 'ue permet l'inici del desenvolupament econ/mic%
=estacar el %la d'Es"abili"(a#i) 'ue va limitar els controls de l'*stat sobre la 2ndustria va
devaluar la pesseta i liberalit(a el comer>% *s complementat pels lans de
desen2oluamen", 'ue pretenien fomentar la creaci) d'ind8stries
A'uesta nova poltica permet una reinte,raci) d'*span0a en l'economia internacional%
&'au,ment de les inversions e.tran,eres i el crei.ement del turisme permeten l'acumulaci)
de divises i com a conse'C+ncia el :2I i la renda per capita es van multiplicar per dos% 9a
millorar el nivell de vida, van au,mentar els salaris%%%
3adrid va esdevenir ciutat industrial i *span0a una de les principals destinacions
tursti'ues d'*uropa% *n 19#! el #$O de la poblaci) activa espan0ola es dedica a la
ind8stria i els serveis%
&'a,ricultura conei. una profunda transformaci), es modernit(a i desaparei. l'a,ricultura
tradicional% Ai./ va provocar un +.ode de les (ones rurals cap a les industrials i
tursti'ues%
&a millora econ/mica 'ue conei. *span0a tA limitacions; depend+ncia de la inversi)
estran,era, dese'uilibris re,ionals, desastres ecol/,ics, d+ficit p8blic, sistema fiscal
deficient i manca d'inversi) p8blica en sectors com -abitat,e i infraestructures%
,.0. Els #an2is so#ials i #ul"urals
*ls canvis econ/mics tenen un enorme impacte en la societat espan0ola, la societat rural,
tradicional i fortament influenciada per l'es,lAsia es substituEda per una societat mAs
moderna, oberta i tolerant% &a classe obrera crei. en benefici del camperolat i comen>a a
despuntar una nova classe mit@ana de t+cnics i professionals% *ls ,eneralit(a l'educaci) i
l'accAs a la cultura, au,menta l'nde. d'alfabetit(aci)% Amb la &lei de bases de la se,uretat
social au,menta la cobertura social de l'*stat 'uant a sanitat, pensions tot i 'ue de
manera encara insuficient%
Cal tenir en compte per/ 'ue el desenvolupament econ/mic tin,uA tambA conse'C+ncies
ne,atives davant les 'uals el ,overn va demostrar poca sensibilitat% &'emi,raci) cap a les
ciutats va ,enerar l'aparici) de ,rans barris perif+rics de,radats i mancats
d'infraestructures i va ,enerar bosses de mis+ria% *l r+,im fran'uista no va fer cap esfor>
per afavorir la redistribuci) de la ri'uesa i les difer+ncies socials van tendir a au,mentarM
se%
&'abs+ncia d'una reforma social 'ue ,raves els sectors benestants 'ue s'-avien enri'uit
rpidament en a'uests an0s va fer 'ue l'estat no disposAs de recursos suficients per fer
front als enormes d+ficit socials, educatius i culturals de la societat espan0ola%
0. El final de la di#"adura (1+>+-1+A./
*ntre el 19B9 i 19#$ tA lloc la crisi de la dictadura fran'uista% &a recessi) econ/mica de
19#3, el crei.ement de la contestaci) popular i les dissensions internes dins el r+,im entre
el partidaris de l'obertura poltica i els immobilistes va provocar el deteriorament del
sistema%
"ous sectors socials es van allun0ar de manera clara del r+,im, el 'ual a mAs es veu
aEllat d'*uropa 'uan cau a :ortu,al la darrera dictadura 'ue restava%
0.1. El final del #rei7emen" i l'ini#i de la #risi e#on<mi#a
&es defici+ncies del crei.ement econ/mic espan0ol del decenni dels sei.anta restaren
amb la crisi econ/mica internacional del 19#3% &'au,ment dels preus del petroli va afectar
molt a *span0a a causa de la seva depend+ncia ener,+tica i financera i la manca de
competitivitat de la ind8stria% A mAs, inicialment no es prenen mesures ade'uades per'u+
la feblesa del r+,im impedia prendre decisions impopulars% Al llar, del 19#1M#$ la crisi es
manifesta de manera clara; au,ment del d+ficit de la balan>a comercial, i de la inflaci),
increment de l'atur%%%
0.$. El #rei7emen" de l'oosi#i)
=es del final del decenni dels sei.anta, l'oposici) assol una for>a considerable, encara
'ue sense arribar en cap moment a impulsar una acci) decisiva contra la dictadura%
:odem destacar els se,Cents aspectes; 1/ L'esgl&sia #a"<li#a es dis"an#ia del r*gim $/
S'in#remen"en les a##ions armades, sobretot les d'*?A% *l desembre de 19#3 es
assassinat per *?A l'almirall &us Carrero Ilanco, president del ,overn des del Gun0
anterior% ?ambA realit(a diverses accions el F7A: i ,rups anar'uistes% ,/ El mo2imen"
obrer #on"inua #rei7en"% Au,menten les va,ues i manifestacions% *l ,overn accentua la
repressi) contra els sindicalistes%
0/ Un gru mol" e"i" de mili"ars imulsa la Uni) Mili"ar 1emo#r="i#a ./ L'oosi#i)
demo#r="i#a #rei7 i ini#ia un ro#es #a a l'uni"a". *l :C* impulsa, @untament amb
altres ,rups la @unta =emocrtica d'*span0a% *n el seu pro,rama defensa la formaci) d'un
,overn provisional 'ue recone,ues les llibertats democrti'ues, ator,uAs l'amnistia als
presos poltics, le,alit(As tot els partits poltics i sindicats, establs les llibertats sindicals i
proclamAs el dret de l'autonomia de Catalun0a, el :as Iasc i Galcia% *l :6<* impulsa la
:lataforma de Conver,+ncia =emocrtica% A Catalun0a, on l'oposici) tA considerable
for>a, es crea l'Assemblea de Catalun0a, 'ue reclama llibertat, amnistia i estatut
d'autonomia% >/ S'in"ensifiquen els mo2imen"s na#ionalis"es a @a"alun8a i el %a!s
Bas#.
.. La #risi del r*gim i la mor" de Fran#o
:aralDlelament, el r+,im Fran'uista inici una crisi interna important% *l matei. ,overn es
divid en sectors partidaris d'una obertura poltica (evolucionistes) i els immobilistes
(bunPers) 'ue s'oposaven totalment%
*l nomenament de &us Carrero Ilanco com a president del ,overn supos una
consolidaci) del sector immobilista% :er/ l'assassinat de Carrero per *?A desbarat el
pro@ecte d'asse,urar la continuEtat del r+,im en la seva persona desprAs de la mort de
Franco% *l nou president, Arias "avarro, oscilDla entre l'obertura i l'immobilisme, amb la
'ual cosa no satisf cap dels dos sectors% Ai., va prometre l'adopci) d'al,unes mesures
liberalit(adores 'ue facilitessin la participaci) popular, i el ministre :o Cabanillas
au,ment la tolerncia informativa per/ d'altra banda au,ment la repressi); e.ecucions
del 19#1M#$, llei antiterrorista, proclamaci) de l'*stat d'e.cepci) al :as Iasc%
3entrestant Franco va caure malalt l'estiu de 19#1 i es va veure obli,at a cedir al prncep
Goan Carles les seves funcions durant unes setmanes% *l setembre de 19#$ van ser
afusellats dos membres d'*?A i tres del F7A:, mentre es produEren nombroses protestes
nacionals i internacionals% *l r+,im torn a estar aEllat i l'u d'octubre es convocaren
manifestacions de suport al dictador%
Aprofitant la situaci), el 3arroc va ocupar el 6-ara <ccidental, col/nia *span0ola%
=avant la pressi) del 3arroc el ,overn espan0ol incompl les promeses fetes als
sa-arauis i el novembre lliur el territori a 3arroc i 3auritnia% &'octubre Franco torn a
caure malalt i mor el ! de "ovembre conven>ut 'ue la continuEtat del seu r+,im estava
asse,urada% 6'inici l'etapa cone,uda com a ?ransici) =emocrtica, 'ue conduir a
*span0a cap a un r+,im de monar'uia constitucional i democrtica%