1

Optimitzaci de tractaments trmics en elements de un motlle de injecci de termoplstic s 1
RESUM
La finalitat daquest projecte es, tal com diu el ttol, optimitzar els tractaments trmics aplicats en
elements per un motlle de injecci de termoplstics de 8 cavitats per aconseguir la qualitat
desitjada.
Sescolleixen quatre peces ja que es considera que son elements de comproms dins del motlle.
Tant el tubular expulsor, punx refrigeraci i el cilindre hidrulic ( format per cos i mbol) han de
presentar molt bona resistncia al desgast, a la corrosi, a la fricci i a la fatiga. A ms a ms el
tubular expulsor, degut a les parets bastant primes que cont, presenta un problema de
deformaci. Tamb sha de tenir en compte que tot aquest seguit doperacions que es realitzen
han de ser econmicament rentables i tcnicament han de conservar propietats mecniques
com la duresa.
Es comencen a fabricar les peces i sobserven els primers resultats. El tubular expulsor
presenta unes deformacions que son inadmissibles, el punx refrigeraci es gripa i els cilindres
tenen molts problemes en la mecanitzaci al no utilitzar un acer aliat i no ser tractats.
En un primer moment pel punx refrigeraci saplica un tractament termoqumic que soluciona
el problema de desgast i en els cilindres es decideix utilitzar un acer aliat i aplicar, tamb, un
tractament termoqumic que millora el procs de mecanitzaci.
Tant per les peces que composen els cilindres com pel punx es conserven o varien molt poc
les dureses, tot aix es certifica mitjanant els assatjos corresponents.
El problema es troba en el tubular que com es comentava anteriorment, resulta provocat per un
creixement dimensional. Per sort la Cincia i Enginyeria de Materials disposa deines per
solucionar-ho. Lexistncia de diferents tractaments termoqumics: nitrocarburaci,
carbonitruraci, oxinitrocarburaci,...facilita la resoluci. No obstant es realitzen dues seqncies
ms per aconseguir que la distorsi mxima sigui la que els requeriments qualitatius admeten.
Reorganitzan els mecanitzats i tractaments inicials, i aplicant una Oxinitrocarburaci el procs
resulta rentable econmicament i les dureses es mantenen en els nivells exigits.
2 Optimitazci de tractaments trmics en elements de un motlle de injecci de termoplstics
SUMARI
RESUM .................................................................................................................................... 1
SUMARI .................................................................................................................................... 3
1 OBJECTIU DEL PROJECTE ............................................................................................... 7
2 QUE ES UN MOTLLE DE INJECCI DE TERMOPLSTICS? BREU DESCRIPCI ...... 9
3 METAL.LRGIA APLICADA EN AQUEST ESTUDI .......................................................... 11
3.1 MATERIALS UTILITZATS ............................................................................................. 11
3.1.1 Acers de Nitruraci ................................................................................................. 11
3.1.2 Acers Inoxidables ....................................................................................................13
3.1.3 Acers de Cementaci ............................................................................................. 15
3.1.4 Acers al Carboni ......................................................................................................16
3.2 TRACTAMENTS TRMICS REALITZATS .................................................................... 19
3.2.1 Bonificat (Tremp i Revingut) ................................................................................. 19
a) Tremp ........................................................................................................................ 19
b) Revingut. Etapes ....................................................................................................... 20
c) Trempabilitat .............................................................................................................. 24
d) Medis de tremp ......................................................................................................... 24
3.2.2 Nitruraci ................................................................................................................ 26
a) Introducci ................................................................................................................ 26
b) Mecanisme ................................................................................................................. 27
c) Realitzaci i factors que intervenen ........................................................................ 31
d) Nitruraci gasosa .......................................................................................................33
e) Nitruraci lquida o en banys de sals ..................................................................... 35
f) Nitruraci inica ....................................................................................................... 36
g) Avantatges i propietats de les peces nitrurades .................................................... 41
h) Aplicacions ................................................................................................................. 42
i) Acers emprats ............................................................................................................ 43
3.2.3 Carbonitruraci ...................................................................................................... 43
3.2.4 Nitrocarburaci ...................................................................................................... 44
3.2.5 Oxinitrocarburaci ................................................................................................ 47
3.2.6 Cementaci ........................................................................................................... 48
a) Introducci ................................................................................................................ 48
b) Cementaci slida .................................................................................................... 53
c) Cementaci gasosa .................................................................................................. 54
d) Cementaci lquida ................................................................................................... 55
e) Cementaci al buit i en plasma ............................................................................... 56
3.2.7 Sulfocarbonitruraci (Sulfonitruraci o Sulfinitzaci) ...................................... 57
4 PROCS MECNIC I METAL.LRGIC .............................................................................. 59
4.1 MECANITZACI ........................................................................................................... 59
4.2 PROCS DE FABRICACI INICIAL ............................................................................. 59
4.2.1 Tubular expulsor ..................................................................................................... 59
4.2.2 Punx refrigeraci ................................................................................................. 61
4.2.3 Cilindre hidrulic .................................................................................................... 62
4.3 CARACTERSTIQUES MECNIQUES ......................................................................... 64
4.3.2 Punx refrigeraci .................................................................................................. 64
4.3.3 Cilindre hidrulic ................................................................................................... 65
4.4 MILLORA DEL PROCS .............................................................................................. 65
4.4.2 Punx refrigeraci .................................................................................................. 69
4.4.3 Cilindre hidrulic .................................................................................................... 69
5 CONCLUSIONS ................................................................................................................... 71
6 RELACI DE NORMES I REGLAMENTS ........................................................................... 75
7 BIBLIOGRAFIA RELACIONADA ......................................................................................... 77
8 AGRAMENTS ...................................................................................................................... 79
1 OBJECTIU DEL PROJECTE
En aquest projecte fi de carrera de la titulaci dEnginyer de Materials, lobjectiu principal es
loptimitzaci de seqncies de Tractaments Trmics per un motlle de injecci de termoplstics
de vuit cavitats.
El tipus de motlle a utilitzar es per injectar taps de Polipropil destinats al sector alimentaci.
Els materials utilitzats seran:
Acers aliats (de cementaci i de nitruraci)
Acers inoxidables
Acers no aliats
Els Tractaments Trmics es realitzaran en 4 peces essencials daquest motlle: tubular
expulsor, punx refrigeraci i cilindre hidrulic (cos pist i mbol pist).
Per aconseguir loptimitzaci desitjada es partir de les caracterstiques mecniques inicials
de les peces i posteriorment es confirmar mitjanant assatjos(de duresa, destructura
metal.logrfica). Per arribar a obtenir un resultat positiu sestudiar la possibilitat de canviar
lacer o canviar el TT.
Per finalitzar es realizaran comparacions inicials i finals i es contemplaran un seguit de
conclusions.
2 QUE ES UN MOTLLE DE INJECCI DE TERMOPLSTICS? BREU DESCRIPCI
Respecte al motlle sha de dir que es troba enmig del procs de transformaci del
termoplstic. Hi ha un infinit nombre de possibles tipus de productes, per, encara que es
tracti del mateix producte, existeix una amplia gama de possibles dissenys de motlles i
construccions dacord amb els requeriments de producci especfics, a lestat de
sofisticaci aplicada al disseny i el mtode de treball.
Els principals carcters son comuns I essencials per tots els motlles: part de injecci i part
dexpulsi, zona dalimentaci (entrada de material), bescanvi de calor, acabament
superficial, refrigeraci i resistncia. La part de resistncia de materials s la que interessa
ms en aquest projecte.
Aquests elements compleixen fonamentalment les segents funcions:
Permetre lentrada i distribuci de la massa fosa.
Emmotllar la massa fosa fins donar-li la forma desitjada.
Facilitar el refredament de la massa fosa (termoplstics) o aportar lenergia
dactivaci necessria (termoestables i elastmers).
Desemmotllament (o expulsi de la pea).
La classificaci dels motlles es realitza atenent als criteris segents:
Construcci bsica.
Tipus de sistema de desemmotllament.
Tipus de beveder.
Nombre de cavitats.
Nombre de particions.
Tamany.
Els costos de un motlle son molt elevats. Per tant, sols resulten rentables fabricacions de
grans sries de peces.
Pel que fa referncia al sistema de desemmotllament sha de indicar que al final del temps
de refredament la unitat de tancament sencarrega dobrir el motlle. La utilitzaci de un
sistema hidrulic es una de les solucions projectades per a realitzar aquest funcionament,
aleshores la pea es obligada a sortir de la cavitat fins caure del motlle.
En el sistema dalimentaci la massa fosa es introduida a pressi durant la fase de injecci
i, posteriorment, mitjanant unes entrades, en la cavitat que dona forma a la pea. El
sistema dalimentaci pot sser de bloc calent - canal calent o de bloc fred - canal calent .
Evidentment es pot aconseguir una major rentabilitat del procs emprant motlles de varies
cavitats. En aquests casos, el canal nic que prov de la unitat de plastificaci es divideix
en diversos canals que condueixen a les diverses cavitats.
Aquests sistemes dalimentaci shan de dissenyar per poder omplir totes les cavitats al
mateix temps, permetent que la massa fosa que arribi a les cavitats tingui les mateixes
pressions i temperatures (per sempre sorgir el problema afegit de que el plstic dins del
motlle te unes variacions molt importants daquests dos parmetres).
3 METAL.LRGIA APLICADA EN AQUEST ESTUDI
En aquest captol es realitza una detallada descripci dels acers emprats en aquest projecte aix
com els diferents TT que es portaran a terme.
3.1 MATERIALS UTILITZATS
En el captol C de la carpeta destinada a Annexos, es situa una taula despecificaci dels
acers utilitzats en aquest projecte (1.8509, 1.2083, 1.1730 i 1.5732).
3.1.1 Acers de Nitruraci
Els acers de nitruraci han dsser acers aliats ja que , com es veur ms endavant en el
captol destinat a tractaments, el nitrogen al formar nitrurs en la massa de lacer amb alguns
elements daliatge dona lloc a una capa de gran duresa.
Dentre els elements formadors de nitrurs els ms importants sn: Al, V, Ti, Cr, Mo, W, Mn i Fe.
El Ni no forma nitrurs, pel que no sols no contribueix a lenduriment sino que perjudica a la capa
nitrurada al disminuir la quantitat de N absorbit pels acers al augmentar el contingut de Ni.
El C, que com es lgic no forma compostos amb el N, tendeix a incrementar la concentraci de
N en la superfcie a laugmentar el contingut en C de lacer.
De tots els elements formadors de nitrurs, els normalment utilitzats en els acers de nitruraci
son: Al, Cr, V i Mo. El percentatge daquests elements que normalment proporciona resultats
ptims es situa entorn del 3%.
LAl es el que proporciona les mximes dureses de capa, per sempre ha danar acompanyat
daltres elements per evitar que les capes nitrurades siguin massa frgils.
El Cr proporciona una duresa inferior a lAl per augmenta la fondria de capa i intensifica els
efectes de lAl i Mo.
El Mo, proporcionant una duresa de capa exterior, ofereix una bona tenacitat del nucli i elimina
el risc de fragilitat que solen presentar els acers al mantenir-los durant molt de temps a T entorn
dels 500C.
El V proporciona una important duresa i aconsegueix una gran fondria de nitruraci, provocant
que augmenti el gruix de les capes nitrurades.
La duresa de la capa s funci de la quantitat i naturalesa dels elements formadors de nitrurs
presents en lacer, mentre que la fondria de la capa disminueix a laugmentar el contingut
daquests.
Les capes ms dures, acompanyades duna relativament bona fondria, saconsegueix amb els
acers de nitruraci amb Al i Cr-Al-Mo, arribant als 1050-1100 HV, seguits pels Cr-Mo-V i Cr-Mo
que arriben als 700-900 HV. Alguns acers de baix aliatge, no previstos inicialment per sser
nitrurats i per tant, sense Al, per amb diversos continguts totals delements formadors de
nitrurs, tamb es poden arribar a endurir superficialment mitjanant nitruraci, amb capes
bastant ms fondes que els acers especials de nitruraci, amb dureses superficials compreses
entre 600 i 700 HV.
Els acers rpids de tots els tipus poden tamb endurir-se superficialment per nitruraci,
especialment en els casos deines que no tinguin angles de tall molt aguts, matrius, fileres i
calibres. No obstant, abans de la nitruraci es precs trempar, revenir i rectificar les eines en la
manera acostumbrada.
Els inoxidables, al contenir Cr i altres vegades Mo o Ti i W, poden tamb endurir-se mitjanant
nitruraci. Per obtenir resultats satisfactoris es necessari eliminar totalment lxid existent en la
superfcie daquests acers abans de la nitruraci.
Una vegada arribat a aquest punt es procedeix a realitzar un resum dels acers ms emprats en
la fabricaci de peces nitrurades. Es parteix de que el contingut de C varia entre un 0.2 i un
0.6%, segons les caracterstiques mecniques que es desitgin obtenir en el nucli.
a) Acers Cr-Mo; de 0.90 a 1.70% de Cr, 0.80 a 1.20% de Al i 0.20% de Mo. Donen la
mxima duresa: 1000-1100 HV.
b) Acers Cr-Mo; amb un 3% de Cr i 0.40 a 1% de Mo. Sobtenen dureses compreses entre
800 i 850 HV, amb capes amb ms tenacitat que els anteriors. Amb addici de 0.25%
de V, augmenta la duresa a 850-950 HV.
c) Acers Cr-Mo de baix aliatge en Cr, amb 1% daquest element i fins 1.20% de Mo; donen
menors dureses, 650 HV, i capes amb ms tenacitat.
En aquest treball sempra el 1.8509 (Segons Norma W-Nr). La composici daquest acer es
troba en el captol C dAnnexos. Tot seguit es situa la taula 3.1 amb les caracterstiques i
aplicacions ms importants daquests acers.
Caracterstiques
Acer per peces de gran duresa exterior, bona resistncia i tenacitat en el nucli.
La duresa superficial un cop nitrurada oscil.la entre 1000 i 1100 HV.
Aplicacions
Camises de cilindre, casquets, eixos dmbol, eixos, rotors, leves, eixos de leves,
engranatges i pinyons, guies dentades, matrius per fosa injectada,...
Taula 3.1 Caracterstiques i aplicacions ms importants de lacer 1.8509
3.1.2 Acers inoxidables per a motlles de injecci.
Sn aliatges Fe-Cr (mn. 11%). El Cr forma una capa contnua de Cr
2
O
3
que protegeix de la
corrosi atmosfrica.
La presncia daltres elements com Ni i Mo millora la resistncia a la corrosi.
Els tipus principals sn: ferrtics, martenstics, austentics, dplex i austentics endurits per
precipitaci.
a) Ferrtics; Essencialment son Fe-Cr>12%. Al refredar no passen per la zona i per tant
no te lloc cap transici de fases. No es possible la transformaci martenstica. No son
enduribles per tremp. Si que son enduribles per acritud. Son els inoxidables ms
econmics ja que no contenen Ni. La resistncia es moderada a la corrosi humida i
bona a la corrosi seca. Presenten bona resistncia a la termofluncia.
b) Martenstics; El camp de fase augmenta a laugmentar el contingut de C. Per exemple:
Si el contingut de Cr es baix (p.ex. 12.5%) i el contingut de C s 0.15 es creua la regi .
Per continguts de Cr del 17%, cal 0.70% de C per creuar la regi . Entre daltres
caracterstiques destaquen: sobtenen directament estructures martenstiques previa
austenitzaci i tremp poc sever (oli o refredament a laire), la resistncia mecnica es de
les ms altes dels inoxidables i presenten una bona resistncia a la corrosi malgrat no
es excepcional.
c) Austentics; Formen aliatges ternaris Fe-Cr(16-35)-Ni(7-20). Presenten millor resistncia
a la corrosi que els ferrtics i martenstics. Si el refredament es rpid, els carburs es
retenen en soluci en laustenita. Presenten una estructura FCC i per tant amb una alta
ductilitat i una excel.lent conformabilitat. Gran enduriment per acritud, son soldables (si
no es sensibilitzen). Son els inoxidables ms importants. El problema de la
sensibilitzaci apareix quan sescalfen per sobre de 600C i es refreden lentament:
precipitaci Cr
23
C
6
en lmit de gra corrosi intergranular. Per evitar el problema: es
redueix el C < 0.03, safegeix Nb i Mo per augmentar la resistncia a picadura.
d) Dplex; Aliatges bifsics Ferrita-Austenita (aprox. 50-50%). Contenen Cr 22-26%, Ni 4-7,
Mo fins 4.5, N 0.08-0.35. El N actua com estabilitzador daustenita, augmenta la
resistncia a la picadura (Cl
-
) i millora la soldabilitat. Altres avantatges daquests acers
sn: milloren la resistncia a la corrosi sota tensi durant la presncia de ferrita, millora
de la tenacitat i ductilitat degut a la presncia daustenita i elevat lmit elstic (550-
900MPa).
e) Austentics endurits per precipitaci; si en la composici entren elements (Al) que donen
intermetl.lics amb Ni (Ni
3
Al), poden ser endurits per precipitaci. En estat de soluci
presenten aquestes propietats mecniques: resistncia a la tracci 897 MPa, lmit elstic
275 MPa i ductilitat de un 35%. En forma de precipitat: resistncia a la tracci 1480 MPa,
lmit elstic 1345 MPa i ductilitat de un 9%. Les aplicacions son similars a les dels
martenstics per amb millor resistncia a la corrosi atmosfrica.
Arribats a aquest punt es parla de linoxidable aplicat en aquest projecte, el 1.2083. Les
caracterstiques i aplicacions ms importants es troben en la taula 3.2.
Caracterstiques
Acer inoxidable martenstic aliat al Cr amb electrorefinat descria, amb el fi
daconseguir una millor pulimentabilitat .
Resistent a la corrosi i al tremp.
Gran resistncia al desgast i a la pressi.
Molt bona aptitud pel pulit.
Bones propietats de maquinabilitat.
Es subministra en estat de recuit globular a 205 HB de mitja.
En el cas del bonificat, la duresa adquirida en el tremp desprs de 15 a 30
descalfament a 1050C s de 55-59 HRC. El revingut es realitza immediatament
desprs del tremp fins la temperatura de revingut (600C).
Aplicacions
Motlles de injecci termoplstics, termoestables, de compressi i bufat.
3.1.3 Acers de Cementaci
Les peces que han d`sser cementades es fabriquen en els anomenats acers de
cementaci que es caracteritzen pel seu baix contingut en C, no superior al 0.20%, amb
lobjectiu de que existeixi una diferncia important entre el contingut de C de la pea i la del
medi cementant. Cada cop que resulta major aquesta diferncia, sincrementa la velocitat
de difusi del C en la pea.
En aquest projecte sanalitza el 1.5732. En la taula 3.3 es troben indicades algunes
caracterstiques i aplicacions per aquest material.
Caracterstiques
Acer per peces de gran duresa superficial i resistncia mitja en el nucli de 784 a
1078 MPa desprs de cementades i trempades.
Aplicacions
Engranatges, caixes de canvi, pinyons, lleves, etc.
3.1.4 Acers mitjos en C
Aquests tipus dacers , 0.25<%C<0.55, sutilitzen en aplicacions de major resistncia ja que
admeten tractament de tremp i revingut. Presenten prdua de tenacitat i ductilitat.
No obstant aquests acers presenten un seguit de limitacions:
No poden assolir-se resistncies a la tracci per sobre dels 600MPa, sense una greu
prdua de tenacitat i ductilitat.
Els mitjos en C tenen velocitats crtiques de tremp molt elevades.
No son totalment trempables en peces de gran espessor.
Poca resistncia a la corrosi seca i humida.
Molt baixa resistncia a limpacte a baixes temperatures.
Per tant, est clar que els acers aliats venen a resoldre en bona part aquests problemes.
En aquest projecte lacer emprat es el 1.1730. Tot seguit en la taula 3.4 sindica resumidament
les caracterstiques i aplicacions daquest acer.
Caracterstiques
Acer no aliat per tremp i revingut.
Acer al C de trempabilitat limitada; admet TT de bonificaci i tremp superficial, sent
tena en el nucli.
Es caracteritza per una excel.lent mecanibilitat.
Es subministra en estat de recuita amb una duresa aproximada de 185 HB.
Aplicacions
Portamotlles, suplements de tils, utillatjes de construcci, eixos, elements
normalitzats, etc.
3.2 TRACTAMENTS TRMICS REALITZATS
En aquest subcaptol es realitza una explicaci detallada dels principals tractaments trmics
aplicats en aquest treball.
3.2.1 Bonificat (Tremp i revingut)
a) Tremp
Senten per tremp aquell TT en que desprs de una austenitzaci, la velocitat de
refredament es suficientment elevada com per evitar la formaci destructures o
constituents intermitjos (ferrita-perlita, bainites) i dona lloc a la formaci del constituent
metaestable martensita. El cas dels acers es peculiar per lalta duresa i fragilitat que
adquireix aquest nou constituent. Aix es degut a que lestructura tetragonal de cos centrat
de la martensita acomoda intersticialment al C i perque a ms a ms durant la seva
formaci tant ella com laustenita que la volteja relaxen lenergia elstica de deformaci
mitjanant la generaci de una alta densitat de dislocacions.
En la figura 3.1 es representa un TT de tremp caracterstic de un acer daliatge mig. Com es pot
apreciar, evita tallar alguna lnea de transformaci abans de travessar la lnea Ms. La velocitat
crtica de tremp es representa mitjanant una lnea de traos.
Est clar que aquesta velocitat crtica de tremp dependr de la composici qumica i tamany de
gra austentic de cada tipus dacer, ja que es la responsable de que la corva CCT estigui ms o
menys desplaada cap a la dreta. Per altre costat es fcil apreciar que aquesta velocitat crtica
de refredament deu estar assegurada en tot el volum de la pea si es vol aconseguir una
transformaci homognia.
En els acers trempats es prcticament inevitable, a partir de un cert grau daliatge de
lexistncia de certa quantitat daustenita retinguda o no transformada, ja que la temperatura Mf
resulta inferior a la T ambient. Tant la temperatura Ms com Mf disminueixen amb el contingut en
C i elements daliatge dels acers. Per aquesta ra els acers molt aliats i amb alt contingut en C
presenten alts continguts en austenita retinguda.
Figura 3.1 TT de tremp en un acer daliatge mig
Com a conseqncia de tot lesmenat anteriorment es pot concluir dient que el tremp dels acers
dona lloc a la formaci de una nova fase metaestable Martensita i a la retenci tamb fora de
lequilibri, de considerables quantitats daustenita, segons el grau daliatge de lacer.
b) Revingut. Etapes
Els acers desprs del tremp encara no resulten utilitzables des-de un punt de vista industrial,
donat que la seva fragilitat es elevada, les tensions residuals son tamb importants i
generalment mal conegudes, i per ltim lelevada duresa dificulta mecanitzats finals posteriors.
Per evitar aquest problema sha dissenyat el TT de revingut. Aquest TT es realitza a
temperatures inferiors a A
1
i produeix com sexplicar posteriorment levoluci de lestructura de
tremp fins un estat ms prxim al dequilibri. Les caracterstiques mecniques evolucionen de
forma paral.lela a la dels microconstituents, produint-se per tant una disminuci de la duresa i
resistncia mecnica de lacer per un augment de les seves caracterstiques de ductilitat,
allargament i resilincia. Un tractament revingut correcte es aquell que produeix una combinaci
adequada daquestes caracterstiques mecniques. Daqu el nom de Bonificat que rep el
tractament combinat de tremp ms revingut. En la figura 3.2 sesquematitza un tractament de
bonificat.
Figura 3.2 Esquematitzaci de un tractament de bonificat
Levoluci de les caracterstiques mecniques amb la temperatura de revingut es mostren en la
figura 3.3 . Es pot apreciar la disminuci de Rm i HRC amb la temperatura, aquesta es suau en
un inici i es fa ms abrupta a laugmentar la temperatura. Les caracterstiques de ductilitat A i
segueixen un procs invers per hi ha que destacar laparici de un mnim en aquestes
caracterstiques entre 200 i 400C.
Aquest fenmen resulta especialment marcat en els acers aliats al Cr i Mn i rep el nom de
fragilitat de revingut. Desprs de moltes i varies teories que intenten explicar aquest fenomen,
es creu en lactualitat que es degut a la segregaci en bordes de gra delements com el P, S,
As, Sb i altres, fragilitzant la cohesi entre grans cristal.lins. El Cr i el Mn actuarien com
potenciadors daquest fenomen; per el contrari elements daliatge com el Si i el Mo produeixen
lefecte contrari. El Mo sol estar present en quantitats properes al 0.25% en els acers de tremp i
revingut amb lnica finalitat de prevenir aquest fenomen de fragilitzaci. Altres mesures
precautries a pendre son: evitar estncies prolongades en linterval de temperatures indicat i
utilitzaci dacers amb continguts molt baixos en els elements fragilitzants.
Figura 3.3 Evoluci caracterstiques mecniques amb temperatura de revingut
Levoluci de la microestructura durant el revingut sindica en el diagrama de fluxe 3.1 de la
pgina 23.
Diagrama de flux 3.1 Evoluci de la microestructura durant el revingut
En el cas dels acers aliats amb elements fortament carburgens aquest comportament varia
quelcom i a partir dels 450C i fins els 550C es produeix una parcial i a vegades total
substituci de la cementita per altres tipus de carburs, es lanomenat enduriment secundari que
sutilitza normalment en els acers rpids i en molts acers deines. Aix es pot observar en la
Figura 3.4 de la pgina 24.
ESTRUCTURA TREMP
MARTENSITA AUSTENITA RETINGUDA
Precipitaci carbur-.
Prdua parcial tetragonalitat
martensita.
Transformaci carbur- en
cementita. Total prdua de
Coalescncia i esferoiditzaci
cementita. Recristal.litzaci de la
ferrita.
Descomposici austenita en
ferrita i cementita.
Figura 3.4 (Figura 9.9) Enduriment secundari en acers rpids i deines
c) Trempabilitat
Aquest concepte fa referncia a la capacitat intrnseca del material dsser trempat amb major o
menor dificultat. Est clar que la dificultat en aquest cas es refereix a la necessitat demprar
majors o menors velocitats de refredament per aconseguir la transformaci. Un altre forma
indirecta de mesurar la trempabilitat es determinar lanomenat radi crtic de tremp que es
defineix com el radi daquell rod per el que amb un determinat medi de tremp almenys el 50%
de lestructura en el nucli es martenstica.
Es obvi que el factor determinant de la trempabilitat de un acer es el grau daliatge del mateix, ja
que un major grau daliatge desplaar la corba CCT cap a la dreta fent possible que menors
velocitats de refredament produeixin tamb la transformaci martenstica.
d) Medis de tremp
Est clar que per aconseguir refredaments suficientment rpids shan elaborat tot un seguit
de medis de tremp diferents, i que venen caracteritzats per lanomenat coeficient de
severitat del bany H= C/2K (Eq 3.1) on C es el coeficient de transferncia de calor entre el
medi i la superfcie de la pea i K es la conductivitat trmica de la mateixa.
Una corba tpica de T-t en el refredament de una pea en, per exemple, aigua, es mostra en la
segent figura 3.5.
Figura 3.5 Refredament en aigua (Corba T-t)
El significat daquesta corba queda patent en aquesta altre figura 3.6 que representa T- dT/dt.
Est clar que dels tres mecanismes que intervenen en el refredament: calefacci, ebullici,
convecci, s el debullici el que major velocitat de refredament produeix.
Figura 3.6 (Figura 9.11) Velocitats de refredament (Corba T - dT/dt)
Figura 3.7 (Figura 9.12) Velocitats de refredament global
Durant la calefacci es produeix levaporaci instantnia del lquid i es forma una capa de vapor
que alla la superfcie de la pea del medi de refredament. En cadascuna daquestes etapes el
valor de H es modifica al variar C. Els diferents medis de tremp poseeixen corbes en que
cadascuna daquestes etapes estigui ms o menys desenvolupada, donant lloc a diferents
velocitats de refredament global. (H=1, tremp en aigua i H=1/100, a laire). Aix es pot
comprovar en la Figura 3.7 de la pgina 25.
3.2.2 Nitruraci
a) Introducci
Es coneix per nitruraci el procs denduriment superficial daliatges frrics, de composici
especial per norma general, mitjanant el qual saconsegueix la formaci de una capa dura
per absorci i difusi de N, sense necessitat de TT posterior perque citada capa arribi a la
mxima duresa.
La duresa que les capes nitrurades presenten resulta superior a la de qualssevol capa
obtinguda per altre mtode denduriment superficial dacers, encara que depn en gran
mesura dels elements daliatge que acompanyen al ferro. Aix per exemple, en un acer
especial de nitruraci sarriben a dureses superficials de 1000 HV, ms elevades que les
aconseguides en la cementaci, que son de lordre de 700 HV.
La nitruraci dacers, com procs industrial, es comena a estudiar fa uns quaranta anys,
essent Fry el primer que consider les propietats del N com agent enduridor, arribant a
obtenir resultats prctics.
La possibilitat dabsorci de N per lacer es dedueix del diagrama del sistema Fe-N. En la
figura 3.8 apareix la part del diagrama Fe-N ms coneguda. Veiem lexistncia de una
soluci slida de molt baix contingut en N, tant en el Fe- com en el Fe-, arribant a sser
quasi nul.la a la temperatura ambient, ja que el lmit de solubilitat es redueix a 0.001%; a
591C es produeix una eutectoide anomenada braunita. Aix mateix, sha comprovat
lexistncia de dos nitrurs de Fe, el Fe
4
N, anomenat constituent , estable en un estret
marge de composicions al voltant de 5.9%, i el Fe
2
N estable a T ambient, en un ampli lmit
de composicions compreses entre el 9 i 11.3% de N, nitrur-.
A la vista del diagrama es podria pensar que la nitruraci del ferro, al crear els nitrurs abans
comentats, conferirien una gran duresa al mateix. Per aix no resulta aix. Els nitrurs del
ferro no confereixen duresa a lestructura dels acers, de forma que el ferro i els acers al C
no sendureixen per nitruraci. Ara b, si a un acer que cont elements especials sel
nitrura, el N, al formar nitrurs en la massa de lacer amb alguns elements daliatge, nitrurs
en general complexes, dona lloc a una capa de gran duresa. Aquesta es la causa de que
els acers per nitruraci son acers aliats, tema de que sha parlat en lapartat destinat a
acers de nitruraci.
Figura 3.8 Diagrama sistema Fe-N
b) Mecanisme
La nitruraci consisteix en la formaci de nitrurs en lacer a temperatura relativament baixa,
mitjanant absorci de N de lexterior. Per a lsser el N mol.lecular estable, es precs que
el N exterior es trobi en forma atmica.
El N que sutilitza en el procs prov normalment de lamonac que, a temperatura elevada
i en presncia de catalitzadors, es dissocia en N i H atmics. En aquest cas, el catalitzador
es la prpia superfcie metl.lica que es desitja nitrurar i les reaccions que es produeixen
son les (3.2, 3.3 i 3.4) de la pgina 28.
NH
3
N + 3H (Eq. 3.2)
2N N
2
(Eq. 3.3)
2H H
2
(Eq. 3.4)
Els dos gasos en estat atmic son molt inestables per tant sols es troben en aquest estat
molt pocs instants, es durant aquest temps quan el N es susceptible dsser absorbit, pel
que es nicament una petita proporci de N la que reacciona amb lacer. Per aconseguir la
nitruraci, es necessari assegurar el manteniment de latmosfera de N atmic en contacte
amb la superfcie metl.lica, el que saconsegueix amb el subministre continu damonac.
El N absorbit per la superfcie de lacer es difon cap el interior de forma que va creant-se un
gradient de contingut en N. Al mateix temps, el N va combinant-se amb el Fe i altres
elements existents en laliatge, formant nitrurs. Daquests nitrurs, els efectius per
lenduriment son els dels elements especials. Els de Fe no donen gran duresa i presenten
molt poca tenacitat, provocant capes frgils. Per aix, tal com es comentava en la
introducci daquest apartat, en els acers al C no resulta satisfactria la nitruraci. En els
acers aliats, per el contrari, les capes logrades son de gran duresa i bona qualitat.
El mecanisme de la nitruraci es pot explicar mitjanant el diagrama dequilibri Fe-N. Veiem
en ell que el N es dissolt en el Fe fins una certa proporci, depenent de la T. En la
superfcie, el N es comena a dissoldre fins el grau de saturaci de la soluci slida;
aleshores aquesta, reaccionant amb noves quantitats de N
2
, formar succesivament nitrur
Fe
4
N i la fase . Per com aquests nitrurs permeten la difusi del N, es mant una velocitat
de penetraci elevada, incls on apareix la fase , ja que no hi ha distorsi apreciable de la
xarxa cristal.lina. Ra per la que es poden obtenir grans fondries en la nitruraci del Fe i
dels acers al C. Si lacer es aliat, el procs varia. En la superfcie es forma la fase , per
simultniament el N
2
dissolt al posar-se en contacte amb els toms dels aliants distributs
en la xarxa del Fe, es combinen amb ells formant nitrurs, que poden sser insolubles en el
Fe, precipiten com partcules submicroscpiques. Al formar-se aquests nitrurs, disminueix
el contingut de N
2
dissolt, per tant es continuar dissolvent en la superfcie i es difondr en
el metall. Aqu, tamb es capa el N de difondres a travs dels nitrurs, encara que en
aquest cas la continuada precipitaci de nitrurs altament dispersos presenta una forta
barrera a noves precipitacions. Aix justifica la reduda fondria de les capes nitrurades en
els acers especials de nitruraci.
Lexterior daquesta capa es troba format per una capa de nitrurs de ferro, que observada
al microscopi, es blanca i en el cas dels acers aliats, prima (0,05 mm), per resulta frgil i
de no molt alta duresa. En aquests acers, sota daquesta capa apareix altre ms obscura
que es troba formada per nitrurs delements especials i de Fe, en dispersi crtica, i resulta
dextraordinria duresa. Aquesta darrera capa pot arribar a una fondria de 0.6 mm.
Aprofundint ms en lestructura de la capa nitrurada es confirma que en el material
apareixen, tal com es comentava anteriorment, dues zones conegudes com capa blanca o
de combinaci i zona de difusi. La capa blanca es troba constituida per nitrurs i . La
formaci daquesta capa es troba estrictament relacionada amb la temperatura, temps i el
potencial de nitruraci, aix com els elements daliatge, decreixent el gruix quan els
elements aliants formadors de nitrurs augmenten. En les segents micrografies 3.1 i 3.2
(Fig.2) es revelen la capa blanca i la de difusi.
Micrografies 3.1 i 3.2 Micrografies de les capes blanques i de difusi
La importncia de les operacions deriva del coneixement prctic: la capa de combinaci,
rica en nitrurs, millora la resistncia al desgast i la resistncia a labrasi; mentre que la
zona de difusi, la seva influncia beneficiosa comporta una alta resistncia a la fatiga.
Es pot realitzar un esquema, com la taula 3.5 de la pgina 30, on figuren les propietats de les
dues capes i el seu comportament mecnic.
Capa de combinaci
Propietats Comportament mecnic
Duresa elevada Bona resistncia al desgast i a labrasi
Baix coeficient de fricci Fort augment de la resistncia a la
corrosi.
Absorci de lubrificant pels porus
Possibilitat de pasivaci
Zona de difusi
Propietats Comportament mecnic
Tenacitat feble Desconxament i ruptura
Alta resistncia Fort augment de la resistncia a la fatiga
Millora de la resistncia en calent Millora de lestabilitat dimensional
Relativa resistncia al desgast en calent
Taula 3.5 Propietats i comportament mecnic de les capes de combinaci i difusi
En la pgina 31 es representen dos diagrames relacionats amb la velocitat de nitruraci,
com es pot observar en la figura 3.9, i la corresponent formaci de les capes anteriorment
explicades, en la figura 3.10.
Figura 3.9 Coeficient de difusi del N en funci del % de C per a diferents temperatures
Figura 3.10 Espessor de la capa de nitruraci en funci de la temperatura de nitruraci
c) Realitzaci i factors que intervenen
La nitruraci es realitza normalment a una temperatura de nitruraci de uns 500-525 C,
sempre inferior a la de formaci de leutectoide braunita, per donar lloc aquest constituent a
capes frgils.
Les peces amb la seva superfcie ben neta, desgreixada i desprovista dxid,
sintrodueixen en el forn; es comena a passar el corrent damonac per desallotjar laire
abans darribar a la temperatura de treball, el que impideix l oxidaci de les peces en el
propi forn, i es mant a la temperatura fixada el temps precs per arribar a la fondria de
capa desitjada.
El gruix de capa, en cada cas, es funci de la seva composici, temps i temperatura de
nitruraci. Quan ms elevada sigui la temperatura o major el temps, ms profunda es la
capa obtinguda. Les capes nitrurades son poc profundes, donada la lentitud de difusi del
N, ja que amb tractaments de 60-70 h de duraci sols sarriben a fondries de lordre de
0.5 - 0.65 mm, dependents de la composici de lacer i de la temperatura de nitruraci.
Respecte a la composici, al disminuir el contingut delements daliatge, augmenta el gruix
de capa obtingut per un temps donat.
Els factors que influeixen sobre la duresa de les capes nitrurades son: temperatura de
nitruraci, quantitat i naturalesa dels elements formadors de nitrurs en soluci slida en
lacer, estructura de lacer anterior a la nitruraci, i de manera ms aparent que real, la
fondria de la capa.
La duresa superficial aparent varia, en efecte, amb el gruix de la capa, per la duresa
intrnseca de una capa fina es idntica a la de una capa gruixuda del mateix acer
obtingudes les dues amb la mateixa temperatura de nitruraci. La diferncia es deu a la
incapacitat de algun dels equips normals de mesura de duresa per apreciar la duresa de
gruixos fins.
La duresa de les capes nitrurades disminueix a laugmentar la temperatura de nitruraci,
especialment en el rang de temperatures comprs entre 505 i 540C. A ms a ms de la
temperatura, la duresa depn principalment de la quantitat i natura dels elements
formadors de nitrurs existents en lacer. Lelement ms enduridor es lAl, desprs el Cr,
ssent el Mo i V menys efectius que el Cr.
En les 2 figures que es representen en la pgina 33 sindica la duresa en funci de
diversos parmetres com son: els elements generadors de carburs, en la figura 3.11, i la
temperatura de nitruraci en la figura 3.12.
Figura 3.11 Duresa en funci del % delements generadors de C
Figura 3.12 Duresa en funci de la temperatura de nitruraci
d) Nitruraci gasosa
En les nitruracions gasoses el nitrogen saporta a les peces partint del NH
3
que a la
temperatura doperaci (500 550 C), es dissocia donant N
2
i H
2
. A ms a ms, es passa
de lestat molecular a latmic i aix difon el N.
Lestructura metal.logrfica de les peces a nitrurar es molt important, les capes ms dures i
amb ms tenacitat saconsegueixen amb estructures de martensita revinguda provinents
de un tremp i revingut previ, sent aquest el tractament usual en les peces que van a ser
nitrurades. El revingut del bonificat previ, sha defectuar a una temperatura mnima, de uns
20 a 50 C per sobre de la de nitruraci, aix sevita modificar les caracterstiques
mecniques del nucli de la pea quan es nitrura, ja que si no, es produiria un sobrerevingut
del nucli durant la nitruraci, disminuint duresa i resistncia mecnica.
Per ltim indicar que masses de ferrita lliures donen lloc a capes frgils que poden saltar.
Per aix del perill que representa lexistncia de decarburaci en les peces que es van a
nitrurar.
Tot seguit sesquematitzen els processos a aplicar per obtenir productes nitrurats, tant
partint de barres laminades com de peces forjades, mitjanant el diagrama de flux 3.2
PROCESOSENPECESPERANITRURAR
BARRESLAMINADES PECESFORJADES
TREMP
REVINGUT
BARRESTRACTADES
MECANITZAT VAST
RECUITA
MECANITZAT BASTO
TREMP
REVINGUT
ELIMINACI DE TENSIONS
REVINGUT
A
A
Diagrama de flux 3.2 Esquema de processos de un producte nitrurat
e) Nitruraci lquida o en banys de sals
En aquest tipus de nitruraci el cicle trmic es troba prcticament fixat i es:
570 C en 2 hores en el bany
En aquests casos son les sals que constitueixen el bany lquid les que aporten els elements que
formen la capa nitrurada, conjuntament amb lacer base.
Existeixen fonamentalment dos tipus de banys, uns constituits per cianurs + cianats + carbonats
que donen lloc a nitrocarburacions amb capes riques en nitruren dispersi en soluci slida-
i altres que sels afegeixen addicionalment compostos de S i Li donant lloc a les sulfo-nitro-
carburacions. La presncia de compostos de sofre en la capa superficial proporciona gran
capacitat autolubricant i disminueix el desgast en medi sec i altes pressions de contacte.
El parmetre de control ms important per aquests processos es la concentraci de sals en els
banys, la qual ha de ser verificada peridicament i corregida als valors ptims.
Aquestes nitruracions son processos relativament econmics que imprimeixen un cert refor
superficial principalment de cara al desgast i que saplica en molts casos en Acers al C i de baix
MECANITZAT DE TERMINACI O RECTIFICAT
DESENGREIXAT
NITRURACI
PRODUCTE NITRURAT
aliatge.
En la segent figura 3.13 es mostra la duresa i fondria de la capa per diferents acers que han
sigut sotmesos a un procs standard de sulfo-nitro-carburaci.
Figura 3.13 Diagrama HV-m en procs de sulfo-nitro-carburaci
Saprecia que per aquests acers;
Acer 35CrMo4, de baix aliatge
Acer F-1142 (%C 0.45)
Acer F-212 (%C 0.10)
quant menys aliants i menys C cont lacer, menys efectiva sigui la nitruraci.
f) Nitruraci inica
Des-de mitjans de 1960 una nova tcnica anomenada nitruraci inica o nitruraci per plasma
sha mantingut en continu creixement. La nitruraci inica es un procs termoqumic assistit per
plasma, per aix es tamb coneguda complasma nitriding.
Lequipament utilitzat pel tractament de la nitruraci per plasma consisteix essencialment de
una cambra de buit, un sistema de bombeig, un sistema de distribuci de gasos i una font
elctrica.
Les peces a ser tractades son col.locades dins del reactor, on aquestes son el ctode de un
circuit elctric i la cambra lnode (connectada a terra). Entre aquests dos elctrodes sestableix
un camp elctric. A P (100 a 1000 Pa) i V (300 a 1000V) les molcules i toms de gas
son excitats i ionitzats, produint el fenomen conegut comglow discharge (descrrega lumnica).
La tensi no descen en forma lineal entre node i ctode, sin que el fa bruscament a pocs
milmetres del ctode, aquesta regi sanomena cathode fall.
Els ions positius bombardejen el ctode (peces) i al transferir la seva energia cintica
produeixen defectes en la xarxa, pulveritzaci dtoms en la superfcie (sputtering), oclusi de
ions condensats i un augment de temperatura en les peces degut al intercanvi denergia;
afavorint daquesta forma les reaccions fsico-qumiques necessries per produir lenduriment
superficial, amb el conseqent augment de velocitat de penetraci del N.
Mentre que els ions positius son accelerats cap el ctode, els electrons ho son cap lnode
(parets del reactor).
Arribat un equilibri es genera un fluxe estacionari que permet la deposici dels ions sobre la
superfcie del substracte.
Els principals avantatges daquesta nitruraci son:
Aquest procs proveeix la resposta a la gran qesti daconseguir una reducci en el
temps de tractament de nitruraci, ja que durant molt temps es van realitzar estudis
extensius amb el fi deliminar els llargs temps emprats en la nitruraci gasosa, aquesta
disminuci es degut al diferent mecanisme de difusi en la superfcie.
A ms a ms, els avantatges daquest tractament es troben relacionats amb laugment
de la cintica de la nitruraci.
El bombardeig inic introdueix vacants i imperfeccions en la xarxa que accelera el procs
de difusi, a ms a ms de una alta concentraci de N en la superfcie.
En comparaci amb la nitruraci gasosa, durant la qual els nitrurs son formats en la
superfcie quan sha arribat a un nivell de saturaci, per un mecanisme de nucleaci i
creixement, el que requereix un temps de incubaci de 20 a 120 minuts, en la nitruraci
inica la formaci de nitrurs que produeix un gran gradient de concentraci en la
superfcie es immediat. Avantatge que es deu principalment a: la pulveritzaci catdica
(desprendiment accelerat de ions metl.lics del ctode), lactivaci de la superfcie de les
peces i destrucci de les pel.lcules dxids i a la implantaci dels ions de N.
La nitruraci per plasma presenta lavantatge daplicar-se a baixa temperatura des-de els
350C, el que permet una mnima distorsi.
Degut a la gran versatilitat que presenta la nitruraci inica, la capa blanca pot estar
absent o present. Depenent dels parmetres de tractament, els compostos en la capa
blanca, poden ser nitrurs -Fe
4
N i/o - Fe
2-3
N.
Per altre costat la capa de compostos obtinguda mitjanant nitruraci inica es ms
compacta en comparaci a la produida per nitruraci en sals, que presenta porositat.
Aquest tractament permet mitjanant el control de les variables: pressi, densitat de
corrent, temps, potencial, etc. ajustar el procs per cada material i aplicaci requerida
amb total repetibilitat.
La Nitruraci inica es un dels processos fcils de controlar per aconseguir el tipus de
capa ms adequat i en el menor temps de tractament. Gruixos de capa de 0.20 a 0.30
mm, sobtenen amb temps de nitruraci compresos entre les 50 i 60 h i a unes
temperatures normals de tractament (450, 520C).
Per acabar tots aquests punts referits a les avantatges del procs sha de comentar que
la nitruraci per plasma no produeix gasos txics, riscos dexplosi o contaminaci. Com
una conseqncia directa de la legislaci dissenyada a protegir el medi ambient, hi ha un
creixent inters en els tractaments termoqumics assistits per plasma.
En altre ordre de coses es comenta que per mitj del tractament de Nitruraci inica sobtenen
estructures en la superfcie de les peces; per sempre quan aquestes es nitruren a
temperatures convenients i amb la colaboraci de una acurada atmosfera nitrurant. Per
exemple amb temperatures prximes als 550C i en presncia de petits continguts de S,
incorporat en forma de gas sulfhdric, sobt la fase . Amb temperatures de N compreses entre
450 i 570C i aportant ladequada dosificaci de N, es forma sols la fase . Nitrurant a
temperatures compreses entre 490 i 570C, i disminuint la concentraci de N en latmosfera del
forn, sobt sols la soluci slida .
No obstant aquesta facilitat operativa i de control es tradueix, sols, en avantatges de tipus
tcnic. No obstant, presenta inconvenients molt significatius, tals com: elevat cost de les
instal.lacions i el del seu manteniment; elevat preu de la nitruraci i la precisi que representa la
col.locaci ordenada de les peces en el reactor amb similitud fsica de les mateixes.
El segent esquema representat amb la figura 3.14 indica el funcionament daquest tipus de
nitruraci.
Figura 3.14 Esquema de funcionament de un reactor de plasma
En altre ordre de coses i per finalitzar la part relacionada amb la Nitruraci inica es parla de
conceptes com: descrrega lumnica, sputtering, condensaci; aix com uns resultats i unes
conclusions finals.
Respecte a la descrrega lumnica sha de comentar que els plasmes trmics es troben fora de
lequilibri termodinmic. Aquests tenen entre altres caracterstiques, una temperatura uniforme
per a totes les partcules i una alta temperatura en la zona de descrrega (hot plasma), aquests
inclueixen en particular descrregues darc.
Una condici essencial per la formaci de plasmes trmics es lalta pressi de treball (sobre els
10 KPa). Resultant un gran nmero de col.lisions entre partcules (electrons i ions positius
pesats o partcules neutres).
Els plasmes no-trmics, es troben allunyats de lequilibri. Tpicament els electrons en aquests
plasmes tenen una major temperatura que els ions pesats i les partcules neutres (cold plasma).
Aquest grup inclueix glow discharges, RF i descrregues de microones a baixa pressi (per sota
de 10 KPa). Els seus usos industrials coneguts inclouen: soldadura, tall, fosa, atac qumic,
deposici de pel.lcules primes, enduriment superficial (nitruraci per plasma),etc.
En el procs de Sputtering el material es ejectat des-de la superfcie de un slid o lquid degut al
intercanvi de momentum associat amb el bombardeig de partcules energtiques. Les espcies
bombardejades son generalment ions de un gas inert pesat, sent lAr el ms comunment
utilitzat. La font de ions pot ser un ion beam o un plasma discharge on el material a sser
bombardejat es troba immers. El mecanisme de sputtering pot ser utilitzat com un mtode
datac o de recubriment.
El fenomen de condensaci es troba associat al sputtering. Els toms del substrat ejectats des-
de la superfcie poden combinar-se amb els toms altament reactius de Nitrogen en el plasma
aprop de la superfcie, i ser dipositats com FeN. El FeN que es troba condensat en la superfcie
a temperatura de tractament (350 - 600C) es inestable i es descomposa en nitrurs Fe
2
N, Fe
3
N i
Fe
4
N. El Nitrogen alliberat en aquest procs difon en la pea i part torna al plasma.
La Nitruraci per plasma pot ser portada a terme amb diferents mescla de gasos (generalment
Nitrogen - Hidrogen) aconseguint mitjanant la seva variaci diferents caracterstiques
metal.lrgiques en les peces tractades.
Aparentment dos son els factors que acceleren la difusi de Nitrogen en la Nitruraci per
plasma, la major concentraci de Nitrogen sobre la superfcie i laugment de velocitat de la
penetraci de Nitrogen degut al diferent mecanisme de difusi en la interfase plasma -
superfcie.
Sha de tenir en compte que en la nitruraci per plasma el contingut de N aprop de la superfcie
es ms alt degut a la condensaci de FeN.
Depenent dels parmetres de tractament, la capa blanca pot estar absent, presentar una
mescla de - Fe
4
N i - Fe
2-3
N o sols una fase.
Diferents investigacions amb respecte la ductilitat, desgast, fricci, etc., han mostrat que
leficincia de la capa de compostos depn fonamentalment de dos factors, lhomogeneitat de
lestructura i el gruix de capa.
Millors resultats en ductilitat i fatiga van ser trobats quan la capa de compostos va ser
constituida per una sola fase, donat que la presncia de una polifase - produeix tensions
internes en les interfaces, resultants de les diferncies de volums, que poden produir esquerdes
si la pea es troba sotmesa a crrega cclica.
Quan el gruix de capa augmenta, tamb ho fa la fragilitat, per tant sha de trobar el gruix ptim
per les aplicacions requerides.
El gruix de la capa de compostos depn del temps durant les primeres hores, desprs quan
sha arribat a un determinat gruix el creixement es det.
g) Avantatges i propietats de les peces nitrurades
La primera avantatge que tenim en la nitruraci es la gran duresa de la capa, que varia entre
650 i 1100 HV, segons la composici dels acers. Les primeres dureses corresponen a capes de
no elevada tenacitat. Si es desitja que aquesta sigui elevada, tenim que acudir a acers que
donin duresa de capa no superiors als 850 HV.
Altra propietat de les peces nitrurades es que, fins temperatures de lordre dels 500 C,
mantenen la seva duresa especialment si el temps descalfament no es massa continuat. En
general, la prdua de duresa es reduida, incls durant grans temps descalfament, comparada
amb les produides en capes endurides per altres procediments.
La resistncia a la corrosi per aigua dola i salada, vapor o atmosferes contaminades per
productes de combusti de gas o gasolina, de les capes nitrurades dels acers ordinaris es
superior a la daquests. Quan interessa la mxima resistncia a la corrosi, no shan de
rectificar les peces nitrurades.
Labsncia de distorsi en les peces nitrurades, produida per canvis bruscos de T, com ocurreix
en el tremp, es altre de les avantatges de la Nitruraci. Sols apareix un increment de volum en
la capa nitrurada que sol estar compresa entre el 7 i el 10% del gruix de capa, per influeix
bastant la forma i lestructura. Lestructura martenstica revinguda de les mnimes dilatacions, la
ferrita lliure i la decarburaci superficial donen lloc a dilatacions anormals. En general, el
creixement depn del tipus dacer, temperatura del revingut anterior a la nitruraci, temperatura
a la qual sha efectuat aquesta, dimensions relatives de la capa i el nucli i forma de la pea.
Tamb resulta afectat si shan protegit certes superfcies enfront la nitruraci. Afortunadament,
la quantitat de creixement es quasi constant per una pea i cicle de nitruraci fixes, per el que
es suficient determinar experimentalment els canvis dimensionals en dos o tres peces per
determinar les tolerncies que es necessiten deixar a les peces en el mecanitzat anterior a la
nitruraci.
Si apareixen variacions dimensionals, seran degudes freqentment a tensions internes
residuals produides en el mecanitzat, evitant-se mitjanant una recuita destabilitzaci anterior a
la nitruraci o realitzant el TT de Bonificat immediatament abans del mecanitzat de finalitzaci,
efectuant aquest darrer amb gran compte per evitar que apareixin nous esforos residuals.
La nitruraci millora la resistncia a la fatiga dels acers, eliminant especialment la sensibilitat a
lentalla dels mateixos, sempre que aquesta tingui menor fondria que el gruix de la capa
nitrurada. Aquest augment de la resistncia a la fatiga es posa de manifest especialment en els
lmits de fatiga a flexi i torsi, que es solen elevar uns 960.4-1920.8 MPa. En fatiga a tracci-
compressi, lefecte de la Nitruraci es prcticament nul.
En aquest altre grfic de la figura 3.15 silustra esquemticament la resistncia al desgast
depenen de la fondria de capa.
Figura 3.15 Resistncia al desgast enfront de la distncia a la superfcie
h) Aplicacions
Les principals aplicacions del procs de nitruraci es en peces que requereixen de una elevada
resistncia al desgast, a la fatiga o ambdues coses a la vegada.
La resistncia al desgast es deu no sols a lelevada duresa que la capa nitrurada proporciona a
les peces, sin a la propietat de retenir-la a temperatures relativament elevades. La resistncia a
larrancament per soldadura de parts es, per tant, major en peces nitrurades, per tant sapliquen
on existeixin condicions de lubricaci dolenta o incls sense ella. Les superfcies nitrurades
presenten, a ms a ms, bones caracterstiques de fricci. La millor resistncia a la fatiga, unida
a que la nitruraci elimina la influncia dels defectes superficials, provoquen que aquest procs
sigui aplicable a peces que treballin en citades condicions.
La nitruraci no es aplicable on es necessiti una gran resistncia a lerosi o abrasi per ratllat
amb petits esforos.
i) Acers emprats
Dels acers ms importants utilitzats en la Nitruraci es parla en lapartat corresponent.
3.2.3 Carbonitruraci
El procs industrial conegut amb el nom de carbonitruraci, es pot considerar com un cas
particular de cementaci gasosa. Es defineix com un procs en el que un aliatge frric es pot
endurir superficialment per escalfament en una atmosfera gasosa de tal composici que permet
incorporar simultniament a laliatge C i N. Posteriorment es refreda convenientment
(generalment per tremp en oli), per obtenir les propietats desitjades. El C necessari en loperaci
sadquireix a partir de un gas carbons o lquids carburants vaporitzats. El N prov de lAmonac
que sincorpora al gas.
La Carbonitruraci es va comenar a utilitzar cap lany 1930, adquirint en els anys 50 una
mplia difusi. En realitat, qualssevol equip que sutilitza per cementaci gasosa es utilitzable
per carbonitruraci, ja que sols es necessari afegir-li amonac a latmosfera utilitzada en la
cementaci.
La composici i fondria de capa carbonitrurada depn de:
Temperatura operativa.
Temps del mateix.
Composici de latmosfera carbonitrurant.
Tipus dacer a carbonitrurar.
Generalment els gruixos utilitzats varien entre 0.1 a 0.6 mm i dureses superficials de 60 a 65
HRC.
Les temperatures de Carbonitruraci, son ms baixes que les de Cementaci, normalment entre
750 i 850C.
Una de les avantatges ms interessants del procs consisteix en que el N absorbit durant el
procs disminueix la velocitat crtica de refredament de lacer carbonitrurat. Es a dir, la
trempabilitat de la capa afectada es major que la corresponent al mateix acer cementat, la qual
permet la substituci de acers dalt aliatge, per altres de menor aliatge. Incls Acers al C en els
casos que les propietats de nucli ho permetin.
Per altra banda, la presncia de N en la capa carbonitrurada, incrementa la resistncia al
revingut, comparativament amb els mateixos acers sol cementats. Aquesta resistncia a
lentovament es una qualitat molt apreciada quan es preveu puguin presentar-se durant el
servei de la pea temperatures puntualment altes, o quan les peces tinguin que treballar en
calent. A ms a ms constitueix una avantatge addicional lefectuar revinguts posteriors al
tremp, relativament alts (200 300C), ja que es reduiran les tensions residuals de les peces.
Per ltim sha dapuntar que el N es un element estabilitzador de lAustenita, pel que les peces
carbonitrurades acostumen a presentar desprs del tremp percentatges dAustenita retinguda,
superiors als obtinguts en Cementaci, amb el conseqent aspecte negatiu. Aix ha de ser
paliat actuant sobre altres factors, com pot ser major temperatura de revingut per transformar
part daquesta austenita retinguda en el tremp anterior.
La carbonitruraci t la seva aplicaci ms amplia en engranatges per autombil.
3.2.4 Nitrocarburaci
En el procs de Nitrocarburaci gasosa sutilitzen temperatures de tractaments molt
prximes als 570 C; ja que temperatures majors, encara afavoreixen cinticament el
tractament, donant lloc a capes on apareix el constituent austenita, element aquest no
desitjable. No obstant, si sutilitzen temperatures menors als 550 C, sobtenen capes
bifsiques o duplex (fases psilon + gamma prima); propsit, tamb, contrari al desitjat; ja
que lideal es obtenir capes amb una sola fase. La consideraci bsica que hi ha enrera de
tot procs de Nitrocarburaci ferrtica gasosa es el tipus datmosfera utilitzat per adquirir
una perfecta i simultnia difusi del Nitrogen (N) i del Carboni (C), i aix aconseguir la tant
desitjada capa monofsica: psilon, o b gamma prima; ja que la importncia del
tractament de nitrocarburaci es fonamenta, bsicament, en la consecuci de capes
monofsiques de nitrurs i carboniturs (psilon, gamma prima) que, normalment, son difcils
daconseguir en la resta dels processos nitrurants, on lusual es obtenir capes de
combinaci bifsiques o dplex.
Les caracterstiques de les capes de combinaci de una sola fase t una importncia molt
significativa; ja que evita, de una forma quasi absoluta, la fragilitat superficial de la pea
corresponent. Donat que la difusi progressiva dels nitrurs en la capa, per exemple: els
nitrurs gamma prima asseguren una elevada cohesi, capa-substrat, on es seu.
La flexibilitat del procs, dona la possibilitat de variar a voluntat la atmosfera i la
temperatura de Nitrocarburaci segons les exigncies del moment, garantitza labsoluta
repetibilitat dels resultats, i permet un seguit de avantatges tals com:
La formaci de pel.lcules blanques molt primes, de composici i morfologia
predeterminades i lobtenci de capes monofsiques de constituents psilon o
gamma prima, segons les necessitats.
Labsncia de les primes pel.lcules blanques, en el cas que es determini.
La formaci de la zona de difusi amb concentracions, fixades a priori, de nitrogen i
de carboni respectivament, que permet respectar els valors i gradients de duresa
superficial exigits a les peces corresponents.
Les capes obtingudes per nitrocarburaci, fonamentalment, es caracteritzen per la seva
duresa, per la seva compacitat, i per la seva tenacitat; propietats a les que no es pot arribar
en les altres formes tradicionals de nitruraci.
Resumint, saconsegueix amb la nitrocarburaci ferrtica gasosa:
1. Elevada duresa de la capa nitrocarburada, que garantitza una gran resistncia al
desgast, i amb aix major duraci de les peces corresponents.
2. Superior tenacitat de les capes nitrocarburades. Fet que impideix el desprendiment de
les arestes vives i del desconxament superficial de peces que treballen, normalment, a
fatiga.
3. Absncia total del "efecte arista", que no ho impideix la hipernitruraci.
4. Menor temps de tractament (3, 4 hores), si el comparem amb la nitruraci gasosa i/o amb
la ionitruraci.
5. Simplicitat operativa de procs, el qual el control global es solicitat al ordinador. Al
personal responsable se li assigna la misi de seleccionar el cicle de tractament ms idoni,
optimitzat i memoritzat.
Com a desventatge fonamental es troba lelevat cost de les instal.lacions i del seu
manteniment; ja que son instal.lacions molt complexes, molt sofisticades i que tenen un alt
grau dautomatitzaci.
En la segent micrografia 3.3 s observa laspecte de la capa obtinguda per
Nitrocarburaci.
Micrografia 3.3 Aspecte de la capa obtinguda per Nitrocarburaci
Abans de parlar de un altre familia dins dels tractaments termoqumics, es comenta el control
de qualitat mitjanant observaci de micrografia per acceptaci/rebuig del recubriment.
Es pot observar en les segents micrografies, situades en la figura 16, com en la capa blanca
existeixen uns punts foscos tpics, originats per les prpies impureses del bany. A aquesta zona
ms irregular se lanomena porositat i el seu grau dafecci en la capa, origina criteris
daceptaci o rebuig en el seu control de qualitat.
Figura 3.16 Control de Qualitat en el tractament de nitrocarburaci
3.2.5 Oxinitrocarburaci
Loxinitrocarburaci es un tractament termoqumic per millorar la resistncia al fregament i a la
corrosi.
Dins daquesta famlia de la Oxinitrocarburaci sha desenvolupat la Tecnologia CLIN
(Controlled Liquid Ionic Nitriding). Aquesta tecnologia permet un control i un ajustament precs
de la concentraci superficial de les peces en Nitrogen i Oxigen durant el seu tractament. Es
possible dafavorir la resistncia a la fatiga, la formaci de una capa superficial de nitrurs
(protecci enfront del gripatge) i la resistncia a la corrosi. Aquest control permet oferir a dia
davui un seguit de tractaments multifuncionals per els quals aquestes diferents propietats es
veuen adaptades per a una aplicaci especfica. La realitzaci daquesta tecnologia presenta
les avantatges segents:
Homogeneitat trmica en totes les peces.
Homogeneitat de la composici qumica que porta a una uniformitat de tractament en la
totalitat de la superfcie dels components.
Depasivaci efica de les peces.
Agilitat en el tractament (tpicament de 45 a 90 minuts).
Prevenci dels fenmens de distorsi en les peces de formes complexes.
Respecte amb el medi ambient grcies al concepte de zero peces rebutjades.
Gran flexibilitat (adaptaci a les games de tractament, gesti de quantitats variables de
peces,)
La utilitzaci de la Tecnologia CLIN requereix de un saber fer molt especfic. Elecci dels
materials, la concepci dels forns i lautomatitzaci dels procediments pel tractament de grans
sries.
Lequipament comprn:
Els forns (escalfador elctric o gas).
Els sistemes de control de temperatura.
Les mquines del rentat de les peces.
Els evaporadors per les aiges de enjuage.
Els sistemes de tractament dels efluents gasosos.
Les lnees de tractament enterament automtiques resulten disponibles. Sota un concepte de
zero peces rebutjades es troben integrats els darrers desenvolupaments en temes de gasti
dels efluents. Tots son controlats per ordinador, permetent dassegurar una qualitat elevada per
un control en continu dels parmetres dels procediments, aix com una traabilitat total de les
peces tractades.
3.2.6 Cementaci
a) Introducci
La cementaci de lacer te per objecte augmentar la proporci de C en la superfcie de una
pea, mitjanant un procs de difusi. Aquest es realitza partint de peces fabricades en acers
de cementaci (C0,20%), posant-les en ntim contacte amb medis molt rics en C, que permetin
vagi penetrant en lacer a lelevada T que es desenvolupa en el procs (900950 C). Avui en
dia es realitzen cementacions fins a 1000C amb acers elaborats especialment.
Com lacer a temperatures per sota dels seus punts crtics no tenen el C homogniament
repartit, sin que tot ell es troba en la perlita, es necessari que la cementaci es realitzi per
sobre del punt crtic superior amb objecte de que, trobant-se tot lacer constituit per austenita, el
C es trobi totalment dissolt i, per tant homogniament repartit. Daquesta forma, el C del medi
cementant anir penetrant en la superfcie de la pea, dacord amb les lleis de difusi,
augmentant la concentraci que va sent decreixent des-de superfcie a nucli, segons sobserva
en la figura 3.17.
La quantitat i distribuci del C absorbit per les peces depen de quatre factors fonamentalment:
1
er
) Composici qumica, principalment el percentatge de C de lacer a cementar.
2
on
) Potencial de C del medi cementant.
3
er
) Temperatura de cementaci.
4
rt
) Temps a cementaci.
Figura 3.17 Gradient de concentraci del C
Aquestes variables son les que principalment es controlen en un procs de cementaci, actuen i
presenten els valors usuals que sindiquen en la pgina 50.
Les peces que van a ser cementades es fabriquen, com es comentava en la introducci
daquest apartat, en els anomenats acers de cementaci que es caracteritzen pel seu baix
contingut en C, no superior al 0.20%, amb lobjectiu de que existeixi una diferncia acusada
entre el contingut de C de la pea i la del medi cementant. Cada cop que es major aquesta
diferncia, sincrementa la velocitat de difusi del C en la pea. Aix te unes limitacions
imposades per la no formaci de sutge sobre la superfcie de la pea, que ocurreix quan el
potencial de C del medi cementant es excessivament elevat.
Es prctica industrial el no sobrepassar el 1% de contingut de C en el medi, aix mateix quan el
potencial de C del medi sobrepassa els valors indicats, en la capa cementada ms externa ens
apareixeren xarxes de cementita primria o proeutectoide per haver sobrepassat en aquesta
zona la composici de leutectoide (aprox. 0.8% 0.9% de C).
Pel que fa referncia a la incidncia en el procs de la temperatura de cementaci, sindica que
el tant per cent de C que a travs de la superfcie de la pea es introduit en lacer, es troba
limitat per la velocitat de difusi daquest C en laustenita, velocitat que sincrementa amb la
temperatura. Per exemple, la quantitat de C introduit en lacer en una cementaci a 930C es
aproximadament un 40% major que quan es cementa a 870C.
La temperatura de cementaci ms comunment utilitzada avui en dia es de 930C, aquesta
temperatura permet una raonablement rpida cementaci, sense excessiu deteriorament trmic
dels equips utilitzats, encara que en alguns casos particulars sarriba a temperatures de lordre
dels 1000C disminuint sensiblement els temps de cementaci, per tenint que utilitzar acers de
gra austentic fi a aquestes temperatures, pel que es necessari un procs delaboraci molt
cuidat de lacer, que inclou realitzar aportacions a lacer lquid de inhibidors especials de
creixement de gra com son el Ti, Al,...
En la figura 3.18 de la pgina 51 es mostra la correlaci que existeix entre fondria de capa
cementada, temps de cementaci i temperatura de la mateixa.
Figura 3.18 Relaci T-t amb la fondria de la zona externa
Per observar la incidncia del temps de cementaci amb la fondria de capa i temperatura, F.E.
Harris va desenvolupar la segent frmula:
Fondria de capa = 31.6 t / 10
(6700 / T)
(Eq. 3.5)
on t es el temps en hores i T es la temperatura absoluta en graus Rankine.
Per a una determinada temperatura de cementaci, lanterior expressi es simplifica a:
Fondria de capa = K t , prenent K diferents valors, funci de la temperatura, aix per a:
1700F 930C K=0.025
1650F 900C K=0.021
1600F 870C K=0.018
La cementaci es un procs trmic amb reaccions qumiques involucrades, pel que ms
concretament es un procs termoqumic. Les peces per sser cementades es tenen que posar
en contacte amb una atmosfera rica en CO, a lalta temperatura del procs aquest CO passa a
estat inic (COC
+
+O
-
) i el C
+
anomenat carboni actiu, el responsable de la cementaci.
La reacci bsica de la cementaci es:
Fe + 2CO Fe
(C)
+ CO
2
(Eq. 3.6)
representant el Fe
(C)
la dissoluci slida de C en Fe ().
Aquestes atmosferes riques en CO, es creen per crackitzaci de hidrocarburs de carena curta,
constituent aquesta el gas cementat; per exemple, si es parteix del met, les reaccions
qumiques que es produeixen per obtenir aquest gas cementant son:
CH
4
+ H
2
O CO + 3H
2
(Eq. 3.7)
CO + 1/2 O
2
CO
2
(Eq. 3.8)
CH
4
+ CO
2
2CO + 2H
2
(Eq. 3.9)
H
2
+ 1/2 O
2
H
2
O (Eq. 3.10)
En la prctica industrial es de primordial importncia controlar aquesta mescla de gasos, per
desplaar lequilibri qumic cap la formaci de la major quantitat possible de CO, ja que es
aquest lagent cementant. Generalment sutilitza la cromatografia de gasos per lanlisi
daquestes mescles, aix com la determinaci de lanomenat "Punt de Rosada", que ens indica
el tant per cent de vapor de aigua en la mescla gasosa i que es troba relacionat amb el tant per
cent de la resta de gasos presents, segons les anteriors reaccions qumiques.
En tota capa cementada hi ha que distingir dues subcapes, una de elles es la capa efica
cementada i laltre la capa de difusi. La primera queda definida per un nivell de duresa que es
troba entre 550 i 600 HV, nivell que colocat sobre la corba de microdureses HV (200 g) de
superfcie a nucli, ens defineix la fondria de capa efica; els valors de us industrial oscil.len
entre 0.4 i 1.6 mm. La segona capa de difusi o transici comprn des-de el final de la capa
efica fins la zona de la pea que no ha sigut afectada pel canvi de composici qumica
(variaci del contingut de C), introduit pel procs. En les figures de la pgina 53, 3.19 i 3.20, es
defineixen aquestes subcapes:
Figures 3.19 i 3.20 Subcapes produides en la cementaci
La definici de les subcapes efica i de difusi es mitjanant corbes de %C i microdureses cap
el interior.
b) Cementaci slida
Les peces es col.loquen en caixes envoltades amb carb vegetal, coque i aproximadament un
20% de Carbonat bric com a catalitzador. Les caixes es segellen i sescalfen a la temperatura
de cementaci. Com que existeix poc aire i per tant poc oxigen a linterior de les caixes, es
produeix una combusti incomplerta de la mescla cementant (carb vegetal + coque + carbonat
bric), produint-se una gran quantitat de CO, que en definitiva es el gas cementant.
Posteriorment les caixes es refreden i les peces queden cementades, per finalment, tornar a
escalfar a la temperatura de tremp i finalitzar el cicle de tractament complet mitjanant tremp en
oli i revingut a 150 200 C que es en lestat en que es munten les peces en els conjunts
(caixes de canvi de velocitats, etc.)
Aquest procs de cementaci slida presenta dos limitacions importants:
1) Greus dificultats en el control del potencial de C de la mescla cementant, que pot donar lloc
a estructures no desitjades en la capa cementada, com son xarxes de cementita lliure, per
haver-hi sobrepassat el % de C de leutectoide (0.8 0.9 % C) en la superfcie de la pea, aix
com excessiva austenita retinguda en el tremp posterior a la cementaci.
Aquesta mateixa problemtica porta a no poder predir amb suficient exactitud el gruix de capa
cementada, pel que es descarta la seva utilitzaci per gruixos petits o amb tolerncies molt
estretes.
2
on
) Aquest procs porta un cost major que en la cementaci lquida o gasosa, perque no es pot
efectuar el tremp directe subsegent a la cementaci, com ocurreix molt freqentment sobretot,
en la cementaci gasosa.
c) Cementaci gasosa
Presenta una gran versatilitat, automaticitat i facilitat en el control de capa cementada, actuant
sobre les concentracions dels diferents gasos en la mescla. Hi ha que distingir en aquest procs
un gas portador o de farcit que es generalment una mescla gasosa de gas endotrmic (40% N
2
+ 40% H
2
+ 20%CO) i el gas cementant prpiament dit que prov de la crackitzaci de un
hidrocarbur de carena curta (met, prop,etc.). Ambdues mescles de gasos es regulen per
separat de forma que sobt latmosfera ms apropiada en linterior del forn, segons el moment
del procs de cementaci. Aix per exemple es interessant al comenament de la cementaci
que latmosfera sigui fortament carburant (elevat percentatge de CO) i posteriorment en la fase
de difusi la concentraci de C en el forn disminueixi, el qual saconsegueix disminuint o tancant
el cabal de gas cementant i mantenint el de gas portador (gas endotrmic).
Un cicle complert de cementaci, tremp i revingut es grafia en la figura 3.21.
Figura 3.21 Cicle de cementaci
d) Cementaci lquida
Aquest tipus de cementaci es una evoluci del procs conegut amb el nom de nitruraci en
bany de sals, que consisteix en lescalfament de lacer en un bany apropiat de cianur sdic. La
capa cementada cont C i N i normalment poseeix menor fondria i major duresa que les capes
de C obtingudes per altres procesos. En aquestes capes es troben presents a ms a ms del C,
el N i el seu percentatge depen de la composici del bany i la temperatura de treball.
El descobriment de poder incrementar lactivitat del bany per addici al mateix de determinats
compostos qumics, ha perms lobtenci de capes ms profundes en les quals els
percentatges de C i N poden controlar-se amb ms facilitat. Les capes produides amb la
utilitzaci daquests nous banys, son ms semblants a les obtingudes per cementaci slida o
gasosa, que aquelles altres obtingudes per simple cianuraci o nitruraci en sals. Aquesta
diferenciaci en el carcter de les capes produides fa que es distingeixi el procs de cianuraci
del de cementaci lquida, ja que la capa cianurada es de alt contingut en N i baix en C, a la
inversa de lobtinguda per cementaci lquida, a ms a ms la velocitat de penetraci de C en la
cementaci lquida es ms rpida que en la cianuraci, per a una temperatura donada.
Tanmateix, en la cianuraci o nitruraci en sals, rarament sobtenen capes dures superiors a
0.25 mm de gruix, mentre que la cementaci lquida pot crear capes de fins a 5 mm de gruix.
Tot aix no vol dir que els dos processos no tinguin molts punts comuns, sols shan resaltat les
diferncies ms notables que els caracteritzen.
En el procs de cementaci o carburaci lquida, la gran duresa superficial que adquireix lacer
es deu bsicament a lacci del C. En essncia el procs consisteix en banys de cianur activats
amb agents catalitzadors. Es solen preparar amb elements bsics com el cianur sdic, clcic i
potsic, sals inerts del tipus clorur i carbonat sdic i activadors com clorurs i fluorurs de bari, Ca,
etc., que tenen com a missi incrementar la penetraci del C. Com a exemples tenim els
segents:
Per a capes cementades de 0.2 a 1.5 mm la composici de un bany tpic es:
17 23 % de Cianur sdic
14 40% de Clorur Bric
Per a capes cementades de 1.5 a 4 mm la composici del bany evoluciona a:
7.5 12 % de Cianur sdic
45 55 % de Clorur bric
es a dir, una major proporci dagent activador (Clorur bric).
La temperatura de treball, relacionada amb la composici del bany, es trobar compresa entre
els 850 i 950 C.
Com que els cianurs soxiden amb facilitat durant loperaci de cementaci, sha de impedir
aquesta reacci que ens degradaria el bany, cubrint la superfcie amb grafit i evitant el contacte
del bany lquid amb laire.
La utilitzaci daquests banys porta una cautelosa manipulaci degut a compostos verinosos
que existeixen, aix com una cuidadosa neteja de les peces abans dentrar en el bany, ja que
aquestes poden arrossegar aigua o restes de nitrats que provocaran perilloses projeccions del
bany lquid fora del mateix.
e) Cementacions al buit i en plasma
Els inconvenients de la cementaci slida i lquida propiciaren la cementaci gasosa que ha
anat evolucionant vers la cementaci al buit i amb plasma.
La cementaci gasosa amb met o prop es substitueix per la cementaci a baixa pressi amb
acetil. Lentalpia de lacetil s -226.7 MJ, la del met +74.8 MJ i la del prop 103.8 MJ. La
utilitzaci dacetil permet anar 2 vegades ms de pressa que en prop amb cicles totals de 80
minuts enfront dels 150 minuts i com que no hi ha formaci de sutge, el laboratori del forn
queda net. El procediment operatori consisteix en carregar el forn, fer un buit de 10 Pa, escalfar,
ladmissi dacetil a pressions entre 100 i 1000 Pa per fer la primera fase de cementaci, la
difusi de la capa cementada i, eventualment, un altre cicle de cementaci i difusi.
Sutilitzen forns de buit de doble cambra que combina una cementaci a baixa pressi amb
acetil i un refredament per gas a alta pressi. La crrega es col.loca a la cambra de
refredament on es fa un buit fins a 0.3 bars. Un empenyador la fa entrar a la cambra dalta
temperatura per fer la cementaci. Desprs es refreda fins a la temperatura de tremp i
lempenyador la posa a la cambra de refredament per gas a alta pressi. Aquests forns poden
treballar fins a 1050C. Tenen una capacitat de 0.35 m
3
permetent crregues de 500 Kg.
Lallament es cermic, eliminant el refredament per aigua. A ms de la seva aplicaci a
cementacions a baixa pressi serveixen per recuits i tremps al buit i nitruraci.
Per cementacions profundes, de 2 a 5 mm, es substitueixen els forns de pou per forns multi-
cambra escalfat per gas, compostos per dues cambres descalfament i una cambra de
refredament per gas. Treballa amb cremadors recuperatius cermics, tubs de flama cermics i
tubs radiants de SiC. La primera cambra te un ter ms de tubs radiants que la segona. Cada
una de les dues cambres empra gas endotrmic i gas natural com a gas denriquiment.
3.2.7 Sulfinitzaci
La sulfocarbonitruraci, tractament anomenat tamb sulfonitruraci, t per objecte incorporar a
la superfcie de les peces C, N i S. Per aix es submergeixen en un bany de sals lquides, a
base de Cianur i Sulfit de Na, a una temperatura prxima als 570C i temps de tractament entre
1 i 3 h com mxim.
El S baixa molt significativament el coeficient de fregament de la capa sulfocarbonitrurada i
augmenta molt la resistncia al desgast i sevita lagarrotament. La pea, en superfcie,
senriqueix en nitrurs, carbonitrurs i sulfurs que produeixen un efecte autolubricant. Hi ha que
advertir que el S aportat als banys en forma combinada, no es troba difs en la capa de nitrurs
i/o carbonitrurs; el S present es troba ocluit en les microporositats de la superfcie afectada. Aix
afavoreix el creixement i millora de les propietats tribolgiques de les parts actives de les peces
corresponents.
Al igual que les altres formes de nitruraci, la Sulfocarbonitruraci es un procs de difusi en
fase slida regit per les lleis de difusi; es a dir, que la fondria o gruix de la capa es
proporcional al temps de tractament. Les temperatures i temps ms usuals son: temperatures
compreses entre 560 i 580C i temps comprs entre 2 i 3 h.
Es realitza en un bany de sals de tipus: actius + reductors + de soport.
En la superfcie de les peces sulfonitrocarburades, vistes al microscopi, apareix una primera
capa constituida, normalment, per xids-carburs-nitrurs-sulfurs, que tenen un gruix de 0.05 a
0.10 mm i una segona capa, subjacent a la primera, que es troba formada per abundant C i N,
es de gruix variable i fonda, per que no supera els 0.3 mm. La seva duresa es sensiblement
ms baixa que la de la capa blanca.
4 PROCES MECNIC I METAL.LRGIC
4.1 MECANITZACI
Les principals operacions de mecanitzat a realitzar son les segents:
- Tornejar
- Rectificar
- Foradar
- Mandrinar
4.2 PROCS DE FABRICACI INICIAL
Tot seguit es comencen a analitzar les 4 peces esmentades en lObjectiu del Projecte. Es
realitza disseny de la pea i procs de fabricaci a seguir.
4.2.1 Tubular expulsor
Aquest element del motlle es el que sutilitza, en el cas daquest tap, per expulsar la pea.
Figura 4.1 Tubular expulsor en 3D
La construcci daquesta pea es realitza amb un acer de nitruraci 1.8509.
El tubular expulsor, tal com sobserva en el plnol conjunt, llisca sobre la superfcie de un altra
pea. Per tant requereix de un TT que previngui el material del desgast i la fatiga.
Segons la ruta de treball el procs de fabricaci a realitzar es el segent:
1- Tallar, de la barra en brut, el tro de pea a fabricar.
Sindica en la part destinada a Annexos el Certificat de Qualitat relatiu a aquest acer, CQ001.
2- Desbast inicial.
Amb un excedent entre 3 i 4 mm.
3- Estabilitzat.
La missi daquest tractament, tamb anomenat Recuita deliminaci o alliberament de
tensions, es eliminar o disminuir el grau de tensions que pot tenir la pea. En aquest cas
introduides per un mecanitzat de desbast.
Normalment el cicle trmic consisteix en un escalfament entre 400 i 600C i de 2 a 3 hores a
temperatura i refredament a laire, sempre i quan aquestes temperatures no afectin a les
caracterstiques mecniques i estructura metal.logrfica del material.
4- Bonificat a 1176 MPa 38 HRC
En lapartat de Bonificat del subcaptol destinat a Tractaments Trmics sexplica tot aquest
procs.
Tant el procs dEstabilitzat com el de Bonificat figuren en Annexos com a CT001.
5- Acabat de torn (sobremesura).
6- Nitruraci inica.
La Nitruraci inica o per plasma queda explicada en lapartat corresponent.
7- Rectificat.
Aquest mecanitzat final es de 0.1 mm.
En el Certificat de Tractament dels Annexos figuren els parmetres obtinguts en la Nitruraci,
CT002.
4.2.2 Punx refrigeraci
El punx refrigeraci es el que cont el pou de refrigeraci, imprescindible per aconseguir un
bon atemperament del interior de la figura.
Per tant es requereix de un material que presenti una excel.lent resistncia a la corrosi. En
aquest cas saplicar un acer inoxidable del tipus 1.2083.
Figura 4.2 Punx refrigeraci en 3D
Si sobserva el plnol de despeament, en la ruta de treball figura la seqncia de mecanitzaci
i de tractaments trmics a realitzar.
1- Tallar de la barra en brut el tro de pea a fabricar.
Sindica en Annexes el Certificat de Qualitat relatiu a aquest acer, CQ002. A ms a ms aquest
certificat inclou un estudi metal.lrgic on sespecifica un detall de la microestructura i una
micrografia a diferents augments daquest material.
2- Desbast inicial.
3- Estabilitzat.
4- Acabat sobremesura.
5- Mandrinat de lallotjament per les juntes triques.
6- Bonificat a 1845 MPa 52-54 HRC.
7- Rectificat final de 0.3 mm
En els Certificats de Tractament dels Annexos figuren els parmetres obtinguts en lEstabilitzat i
el Bonificat, CT009 i CT010 respectivament.
4.2.3 Cilindre hidrulic
El cilindre hidrulic consta de cos i mbol. Sanalitzen separadament cadascun dels elements.
a) Cos cilindre
El cos del cilindre es fabrica amb un acer al mig carboni, les caracterstiques daquest es troben
explicades en lapartat corresponent. Lacer aplicat es un 1.1730.
Com en els altres casos en el plnol de despeament figura la ruta de treball que tot seguit es
reprodueix.
El Certificat de Qualitat es troba en els Annexos, CQ003.
2- Desbast inicial.
4- Foradat del circuit dolis i dels allotjaments dels cargols.
5- Mandrinat dels allotjaments de les juntes triques.
6- Acabat.
7- Rectificat de 0.2mm
8- Brunyit
Seguidament es situa aquest cos, figura 4.3
Figura 4.3 Cos del cilindre en 3D
b) mbol cilindre
Lmbol del cilindre, igual que el cos del cilindre, es fabrica amb el mateix tipus dacer.
reprodueix.
1- Tallar de la barra en brut el tro de pea a fabricar. El certificat de qualitat es troba en els
Annexos, CQ004.
2- Desbast inicial.
4- Roscat del cargol.
5- Acabat.
7- Polit
Com en el cas del cos es realitza un dibuix en tres dimensions de l`mbol, figura 4.4 de la
pgina 64.
Figura 4.4 mbol del cilindre en 3D
4.3 CARACTERISTIQUES MECANIQUES
Segons el certificat de tractament del procs de nitruraci, CT002, sobt una duresa de 900
HV1 i una fondria de capa de 0.05 a 0.15 mm.
Per un cop analitzades les peces sobserva que a lsser les parets bastant primes sha
produit una deformaci, de 0.4 mm. Per tant sha de realitzar un rectificat posterior amb el
conseqent cost econmic que aix suposa.
En el subcaptol destinat a millora del procs es realitza un altre seqncia doperacions
encaminada a poder solucionar aquest problema de deformacions o sin a reduir-ho el mxim
possible.
La duresa obtinguda per aquestes peces i per aquest inoxidable es de 54 HRC.
No obstant per millorar el procs es realitza un tractament de sulfinitzaci. Tot aix queda
reflectit en el segent subcaptol.
La decisi descollir un tractament termoqumic i, a ms a ms, de sulfonitrocarburaci es que,
com es comentava en la introducci de l apartat destinat a aquest element: es necessita dacer
i TT que resisteixi a la corrosi i ara safegeix , observant els plnols conjunt, que presenti una
resistncia al desgast i a la fatiga. Segons les caracterstiques del procs de sulfinitzaci, la
resistncia al desgast es un dels punts forts daquest tractament.
En el cas dels elements que formen part dels cilindres hidrulics, cos i mbol, es necessari
optimitzar la seqncia de fabricaci i afegir tractaments trmics degut principalment als
segents factors:
En el rectificat interior dels cossos, els acers que no es troben aliats presenten problemes
amb leina (es pot emboar la mola).
El conjunt de que sest parlant ha de presentar una molt bona resistncia al desgast i a
la fatiga, caracterstiques que ens aporten els tractaments trmics.
Els acers aliats presenten ms bona aptitud pel polit.
En el segent apartat destinat a la millora del procs sindica quin es el tractament escollit i ,
si sescau, quin es el material modificat.
4.4 MILLORA DEL PROCES
Abans de procedir a realitzar un canvi doperacions es realitza un anlisi de variables en procs
per determinar les causes de limportant deformaci en aquestes peces.
Les conseqncies de la Nitruraci son bsicament per a aquest tipus de pea:
Generaci desforos de compressi decreixent cap el nucli.
Augment en la resistncia a la fatiga.
Augment de volum en tota la pea (0.01 - 0.03 mm mitjos de dimetre).
Per tant, tal com es comentava en el subcaptol destinat a caracterstiques mecniques , el poc
gruix que tenim en la punta de la pea es determinant.
Al refredar la pea es produeix la recuperaci de la dilataci. En la zona on el material es troba
col.lapsat de N, aquesta contracci no es possible i es produeix la deformaci de la punta del
punx (abocardament).
Es realitza un altre seqncia de mecanitzat i TT per solucionar el greu problema que sens
planteja.
1- Tallar de la barra en brut el tro de pea a fabricar. Segons Certificat de Qualitat 001.
2- Desbast (excedent de 3 a 4 mm).
3- Bonificat a 1176 MPa.
Els resultats obtinguts en aquest tractament es troben en el Certificat de Tractament 003.
4- Desbast (excedent de 1 mm).
5- Estabilitzat.
La composici qumica desprs del tractament es troba en el Certificat de Tractament 004.
5- Acabat.
6- Nitrocarburaci gasosa (Procs Tenifer).
El Procs Tenifer es una Nitrocarburaci realitzada en un bany de sals que combinada amb una
oxidaci associada i una impregnaci final, proporciona a les peces una capa de compostos
compacta, lleugerament porosa, amb la que saugmenten les prestacions mecniques de les
peces i una certa resistncia a la corrosi.
Una vegada realitzat aquest seguit de processos i desprs del TT de Nitrocarburaci es detecta
una deformaci de 0.25 mm, que segueix sent inacceptable. Per tant es requerir de un altre
seguiment i el disseny de un altre procs de mecanitzats i TT per aconseguir lobjectiu de que el
creixement dimensional mxim admissible sigui de 0.10 mm.
Per tant es requereix de un Rectificat final de 0.1mm perque les peces puguin sser validades i
puguin entrar en servei.
En Annexos figura el Certificat de Tractament de la Nitrocarburaci, CT005. On es destaca una
duresa de 850 HV1 65 66 HRC i una fondria de capa de 0.1 mm.
Tal com es comenta en unes lnies ms amunt es requereix de un altre seqncia de
mecanitzaci i tractaments trmics per arribar a aconseguir o, si ms no, apropar-nos a aquest
creixement mxim admissible de 0.10 mm.
Desprs de lanlisi de variables en procs es proposen un seguit daccions per minimitzar la
deformaci.
a) Realitzaci de tractaments a T baixa per evitar la dilataci excessiva.
b) Temps dexposici al gas curt per reduir la penetraci de la capa no til.
c) Preveure la deformaci en el mecanitzat i aix sevitaran mecanitzats posteriors al TT.
d) Material amb mnim coeficient de dilataci.
e) Col.locar un mascle i un anell per fixar la geometria durant el tractament.
f) Portar a terme un altre nitruraci.
g) Rectificat posterior al tractament.
Amb la finalitat de reduir al mxim el creixement dimensional admissible es porta a terme un
tractament dOxinitrocarburaci.
La seqncia es la mateixa que pel tractament de Nitrocarburaci.
1- Tallar de la barra en brut la pea a fabricar.
Segons Certificat de Qualitat 001.
2- Desbast (excedent de 3 a 4 mm).
3- Bonificat a 1176 MPa.
Segons Certificat de Tractament 006
4- Desbast (excedent de 1 mm).
5- Estabilitzat.
La composici qumica desprs del tractament es troba en el Certificat de Tractament 007.
6- Acabat.
7- Oxinitrocarburaci (Procs Arcor).
En el certificat de tractament corresponent a aquest tractament, CT008, es situa una
micrografia.
El procs emprat en aquesta Oxinitrocarburaci es lanomenat Arcor. Tractament termoqumic
produit en un bany de sals activat amb S, que combinat amb una post-oxidaci associada i una
impregnaci final, proporciona a les peces una capa de compostos compacta amb certa
porositat en el que es milloren les propietats mecniques (duresa, resistncia al desgast i al
gripatge, bons coeficients de fricci,), saugmenta la resistncia a la corrosi i proporciona
molt bones propietats tribolgiques.
Claus del procs:
Procs totalment ecolgic (sense Cr).
Minimitza els riscos de deformaci per tractament.
No produeix fragilitzaci per H.
Pot actuar com substitut de un tractament superficial ms recubriment.
Pot ser combinat amb altres tractaments i/o recubriments.
Pot actuar com a substitut del Cr dur.
Pot actuar com a substitut de la Nitruraci cianurada.
Pot actuar com a substitut de la Sulfinitzaci.
Degut al seu excel.lent rendiment i estabilitat, pot ser aplicat tant sobre curtes com
llargues sries.
Degut als seus amplis rangs de T i temps pot ser adaptable a les seves peces.
Al final del procs sha aconseguit arribar al creixement dimensional mxim admissible de 0.10
mm.
Tal com es comenta anteriorment, per millorar la resistncia a la fatiga i al desgast daquestes
peces, safegeix un tractament de sulfinitzaci. Per tant la seqncia complerta ser la segent:
2- Desbast inicial.
3- Estabilitzat.
En el Certificat de Tractament 011 es troba la composici qumica desprs del tractament.
5- Mandrinat de lallotjament per les juntes triques.
6- Bonificat.
Un cop realitzat el Tractament la duresa obtinguda es de 53 HRC. Veure CT 012.
7- Rectificat de 0.3mm.
8- Tractament de sulfinitzaci. Veure Certificat de Tractament, CT013
Per millorar el procs de fabricaci, tant del cos com de lmbol, es decideix realitzar un
tractament trmic de cementaci. Per tant lacer a aplicar en aquesta optimitzaci de la
seqncia es un acer de cementaci 1.5732. Les caracterstiques daquest es troben indicades
en lapartat corresponent.
Tot seguit sindica la seqncia a realitzar pels dos elements que composen el cilindre.
a) Cos cilindre
reprodueix.
El Certificat de Qualitat es troba en els Annexos, CQ005.
2- Desbast inicial.
4- Foradat del circuit dolis i dels allotjaments dels cargols.
5- Mandrinat dels allotjaments de les juntes triques.
6- Cementaci gasosa. Veure CT014.
8- Brunyit.
b) mbol cilindre
Lmbol del cilindre, igual que el cos del cilindre, es fabrica amb el mateix tipus dacer.
reprodueix.
El certificat de qualitat es troba en els Annexes, CQ006
2- Desbast inicial.
4- Roscat del cargol.
5- Cementaci gasosa. Veure CT015.
7- Polit
Tant per lmbol com pel cos sobtenen unes dureses de 64 i 62 HRC respectivament amb un
gruix de capa de 1 mm.
Per aquests valors i observades les caracterstiques funcionals i de disseny de la pea la
seqncia de procs es correcta.
5 CONCLUSIONS
En aquest subcaptol es realitza un anlisi final de tot aquest procs per optimitzar un seguit
delements en un motlle per injecci de termoplstics.
Si es comena analitzan el tubular expulsor es poden extreure les segents conclusions:
1. Degut a que es una pea que requereix de una resistncia al desgast i a la fatiga
elevades, sutilitza un acer de nitruraci ja que ser sotmesa a un procs de tractament
trmic de nitruraci.
2. El fet de realitzar un TT de Nitruraci inica es degut a un seguit daspectes positius
daquest procs:
Tractament ms eficient tcnicament i econmicament parlant (Temps de
tractament ms curts, Temperatures de procs ms baixes que altres
nitruracions i major eficincia energtica).
Mnima distorsi dimensional i ptim acabat final.
Procs no contaminant.
3. Per un cop tractades aquestes peces es detecta una deformaci de 0.4 mm,
inacceptable. Es preveu un creixement dimensional mxim admissible de 0.10 mm.
Per tant sha de seguir treballant per evitar aquesta deformaci tant crtica.
4. Es reorganitza la seqncia de mecanitzaci i de tractaments trmics, i es canvia el
tractament termoqumic.
5. Es decideix realitzar una Nitrocarburaci gasosa (Procs Tenifer) per diversos motius:
Elevada duresa i tenacitat de la capa tractada. Aix evita el desprendiment de
material i el desconxament superficial de peces que generalment treballen a
fatiga.
Procs econmicament ms rentable que els de Nitruraci inica (Menor
temps de tractament i major automatitzaci del procs).
6. Un cop realitzat aquest tractament sobserva una millora en el creixement
dimensional mxim, per es segueix estant per sobre del 0.10 mm. Ara la distorsi
es de 0.25 mm.
7. Per aconseguir baixar aquesta deformaci es canvia el tractament de nitrocarburaci
per un dOxinitrocarburaci (Procs Arcor). Les raons per haver escollit aquest
tractament son principalment les segents:
Reducci de temps de tractament.
Prevenci dels fenmens de distorsi en les peces molt compromeses.
Degut a la utilitzaci de la tecnologia CLIN, un respecte pel medi ambient.
8. Finalitzat aquesta darrera seqncia es pot afirmar que sha conseguit arribar als
0.10 mm de distorsi mxima acceptable.
Seguidament sanalitza el punx de refrigeraci:
1. Es un tipus delement que requereix de resistncia a la corrosi, al desgast i a la
fatiga. Es va aplicar un acer inoxidable martenstic i es va realitzar un tractament de
bonificat.
2. Per al finalitzar aquest procs i al transcrrer cert temps sobserva que aquestes
peces es gripen. Es decideix realitzar una Sulfinitzaci.
3. La Sulfinitzaci es un tractament termoqumic que es caracteritza per aquestes dues
avantatges:
Procs que afavoreix la lubricaci, resistncia al desgast i evita
lagarrotament.
La polidifusi dels diferents compostos qumics que afavoreixen el
tractament presenten un efecte autopropagant, aix implica que la pea o
peces sempre tindran la mateixa duresa i resistncia al desgast.
4. Aplicant un tractament termoqumic sevita que les peces es gripin.
El penltim element a extreure conclusions es el cos del cilindre.
1. Inicialment es va aplicar un acer no aliat, per es va comprovar rpidament que en el
rectificat intern la mola semboa.
2. Es decideix realitzar un tractament de cementaci, el que suposa modificar lacer no aliat
per un aliat (de cementaci). Amb aquest canvi de material i laplicaci de una
cementaci gasosa el problema queda solucionat.
Per finalitzar aquest subcaptol es realitza el mateix amb laltre element del cilindre, lmbol.
1. Inicialment es va aplicar un acer no aliat, per es va comprovar que presentava
molts problemes en loperaci de pulit.
2. Es decideix realitzar un tractament de cementaci, el que suposa modificar lacer
no aliat per un aliat (de cementaci). Amb aquest canvi de material i laplicaci de
una cementaci gasosa el problema queda solucionat.
6 RELACIO DE NORMES I REGLAMENTS
Respecte aquest subcaptol shan de distingir un seguit de parts.
Les diferents normes relacionades amb els materials a emprar es troben en els Annexes en la
taula despecificaci dacers. On existeix per a cada acer utilitzat en el projecte la seva definici
segons Norma:
W-Nr (Alemanya)
DIN (Alemanya)
UNE
AISI (USA)
Els controls de inspecci del subministre dels diferents materials es troben sotmesos a la Norma
DIN 50.049-2.2.
Les Normes relativa a dureses i a la conversi de dureses es la DIN 50150.
Les empreses de Tractaments Trmics es troben sotmeses al Real Decret 769/1999 (Disposici
daplicaci de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 97/23/CE relativa als equips de
pressi).
A ms a ms tot el procs de realitzaci dels Tractaments Trmics, aix com el de disseny i
fabricaci dels motlles es gestionen qualitativament mitjanant la Norma ISO 9000:2000 i
mediambientalment per la Norma ISO 14001.
Per finalitzar es comenta que en lannex destinat a impacte ambiental es troben algunes de les
directrius europees ms importants relacionades amb el sector metal.lrgic.
7 BIBLIOGRAFIA RELACIONADA
- UNDERSTANDING INJECTION MOLDING TECHNOLOGY ( Herbert Rees
(Hanser Understanding Books (1994))
- www.tscatalunya.com
- www.hef-nitruration.com
- www.metalia.es
- MINEFI / DGE / SIMAP
Les voies de linnovation dans la mtallurgie
- TRATAMIENTOS TERMICOS (OCTUBRE - NOVIEMBRE 2000) (N 62)
- METALURGIA Y ELECTRICIDAD (Nm. 768) (Junio 2004)
- OVAKO STEEL (RAPPORT TECHNIQUE 1 / 1999)
- Apunts de METALLS I ALIATGES de la titulaci dEnginyeria de Materials ETSEIB (Curs
2002-03) J. Tartera
- Apunts de TECNOLOGIA DE SUPERFICIES de la titulaci dEnginyeria de Materials. ETSEIB
(Curs 2003-04) A. Herrero
- Apunts de TECNOLOGIA METAL.LRGICA de la titulaci dEnginyeria de Materials. ETSEIB
(Curs 2003-04) A. Herrero
8 AGRAMENTS
A lEscola Tcnica Superior dEnginyers Industrials de Barcelona, en especial als
integrants de la titulaci dEnginyeria de Materials, i a la Facultat de Fsica i Qumica de la
UB, per donar-me ms coneixements en el camp dels Materials, les seves aplicacions i
els seus processos de fabricaci.
A lempresa Moldes Vimol, per tots aquests anys de desenvolupament professional i per
ensenyar-me tant en el camp dels motlles.
A un seguit dempreses subministradores dacers com: Uddelholm, Stahlmol i Novacer i
altres de Tractaments Trmics: Vacutrem, Lloyd, Tcniques de Superfcie Catalunya i TT
Carreras.
Als companys i amics de la carrera per tots aquells moments de preparaci de treballs,
dexamens i ,tamb, dels petits moments (per molt agrats) de descans.
Al meu pare, per lliurar-me els seus amplis coneixements en Tractaments Trmics,
Mecnica i Motlles.

1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Optimitzaci de tractaments trmics en elements de un motlle de injecci de termoplstic s 1

You might also like