Matilde Camps 2013

CIDS NUCLEICS

1. Estructura dels nucletids.
2. Mononucletids
3. ADN
4. ARN
ESTRUCTURA DELS NUCLETIDS
Els cids nucleics sn
macromolcules polimriques
formades per C ,O ,H ,N i P.
Les seves unitats bsiques reben
el nom de nucletids.
A diferncia dels aminocids,
cadascun dels quals s una espcie
qumica definida, els nucletids sn
molcules complexes que resulten
de la combinaci d'una molcula
d'cid fosfric amb una pentosa i
una molcula cclica anomenada
base nitrogenada.
Nuclesid
Molcula formada per una pentosa (ribosa o
desoxirribosa) ms una base nitrogenada
unides per un enlla N-glicosdic.
Lenlla N-glicosdic es realitza entre el C
1
de la
pentosa i el N
1
en les bases pirimidniques o el
N
9
en les bases priques
El nom dels nuclesids es forma afegint el sufix
-osina al nom de la base prica i el sufix-idina
al de les bases pirimidniques. Aix, els
nuclesids sn:
Adenosina, Desoxiadenosina,
Guanosina, Desoxiguanosina,
Citidina, Desoxicitidina,
Uridina i Desoxitimidina
Nucletid
Molcula formada per un nuclesid ms cids
fosfrics. Lcid fosfric sesterifica amb un
grup OH de la pentosa, normalment en les
posicions 3 o 5.
El nombre de grups fosfat varia entre 1 i 3
Funcions:
1. Portadors denergia. Ex.: ATP, GTP
2. Coenzims. Ex.: Coenzim A, FMN
3. Donadors-receptors delectrons. Ex.: NAD,
FAD, NADP
4. Actuen com a segons missatgers. Ex.:
AMP
c

5. Constitueixen els cids nucleics
MONONUCLETIDS
Els Adenosinafosfats sn nucletids
formats per adenosina i cids
fosfrics. Depenent del nombre,
distingim:
AMP (adenosina-monofosfat),
ADP (adenosina-difosfat)
ATP (adenosina-trifosfat)
ATP: La moneda energtica
LATP es pot sintetitzar de 3 maneres diferents
1. Fosforilaci a nivell de substrat (FERMENTACIONS)
2. Fosforilaci oxidativa (RESPIRACI CELLULAR)
3. Fotofosforilaci (FOTOSNTESI)
El NAD
+
i el FAD sn transportadors de hidrgens a les oxidacions biolgiques
El Coenzim A s un cofactor enzimtic.
LAMPc actua com a segon missatger
hormonal.
ADN
L'ADN est constitut per la
polimeritzaci de nucletids
d'adenina, guanina, citosina i
timina. Presenta un gran pes
molecular. Al medi aqus cellular
els llargs filaments d'ADN adopten
una configuraci espacial en la qual
es poden descriure diversos nivells
estructurals diferents, de
complexitat creixent.
Tipus:
ADN monocatenari (molt rar):
Lineal: Ex.: parvovirus (virus animals)
Circular: Ex.: Fag -X-174
ADN bicatenari:
Lineal: Ex.: nucli de cllules eucariotes
Circular: Ex.: mitocondris, cloroplasts, bacteris
CHARGAFF
Demostra, a linici dels anys 50, que a lADN, el n. de bases priques s igual al n.
de bases pirimidniques
1
G de molcules n.
C de molcules n.
1
T d' molcules n.
A d' molcules n.

1
C T
G A

FRANKLIN & WILKINS

Tamb a linici dels anys 50 demostren, mitjanant la difracci dels raigs X, que lADN
s una fibra de 20 de dimetre
Rosalind Elise Franklin
1920-1958
Doctorada en Fsica i Qumica
1945
JAMES WATSON, FRANCIS
CRICK, MAURICE WILKINS.

Premi Nobel de medicina 1962.
van determinar l'estructura de
la doble hlix de l'ADN:
helicodal, complementria,
antiparallela.
FIBRA CROMATINA 100
FIBRA CROMATINA 300
CROMOSOMES 1400 nm


Sn molcules portadores de la informaci gentica.
Sn els encarregats de transmetre la informaci biolgica dun individu a la
seva descendncia.

FUNCIONS DE lADN
ARN
L'ARN s un biopolmer
format per l'encadenament de
nucletids d'A, U, C i G. Les
caracterstiques qumiques que
diferencien l'ARN de l'ADN sn les
segents:
1. Presenten ribosa en lloc de
desoxiribosa.
2. Resoecte les base, tres delles es
troben als dos tipus d'cids nucleics,
per a l'ARN en lloc de timina hi ha
uracil.
3. LARN presenta en eucariotes
una estructura, constituda per una
nica cadena, tot i que en alguns
casos existeixen certes regions de la
mateixa cadena amb un
aparellament parcial. En aquest cas
les correspondncies serien: (A=U) i
(GC).
ARNm o missatger.
El podem trobar al nucli i al citoplasma. Es tracta d'una cadena lineal , no
massa gran d'ARN que participa al procs de transcripci , s a dir , el podren
considerar com una fotocpia de lADN nuclear que transportar la
informaci daquest des del nucli al citoplasma cellular perqu se sintetitzen
les protenes. Cada tres bases consecutives constitueix un triplet o cod.
ARNr o ribosmic.
Juntament amb protenes forma uns orgnuls cellulars anomenats
ribosomes i que estan relacionats amb la sntesi de protenes.
ARNt o de transferncia.
Est present al citoplasma cellular i tamb participa al procs de sntesi
de protenes on ser lencarregat de dirigir la seqncia daminocids que
constituiran la protena.
Sn molcules petites (80-100 nucletids) que presenten un
aparellament parcial entre les seues bases , cosa que li atorga un aspecte de
fulla de trvol.
Presenta un triplet de bases anomenat anticod, que ser
complementari d'un determinat cod de l'ARNm. En altre costat de la seva
estructura est unit a un determinat aminocid (en funci del seu anticod)

Sn molcules responsables de la
transmissi de la informaci gentica en
les cllules. Aquesta transmissi es
realitza en dues fases:
TRANSCRIPCI (ADN ARN)
TRADUCCI (ARN Protena)
FUNCIONS DE lARN