Manual Atencion Cat

a nens i nenes
vctimes de violncia de gnere

a lmbit familiar
Manual datenci
Amb el suport de:
D
i
b
u
i
x

d
u
n

n
e
n

d
e

3

a
n
y
s
Autors:
2 Manual datenci per als nens i nenes de dones vctimes de violncia de gnere en lmbit familiar
COORDINACI
Liliana Orjuela Lpez. Psicloga. Save the Children.
liliana.orjuela@savethechildren.es
Pepa Horno Goicoechea. Psicloga. Save the Children.
pepa@savethechildren.es
AUTORS
Liliana Orjuela Lpez. Psicloga. Save the Children.
liliana.orjuela@savethechildren.es, liliorjuela@gmail.com
Antonio J. Perdices. Advocat. IRSE-EBI (Institut de Reintegraci Social de Biscaia).
ajperdices@terra.es
Montserrat Plaza. Psicloga social experta en violncia de gnere.
mplazaa@gmail.com
Mara Tovar Belmar. Psicloga. Save the Children.
mariatovar8@yahoo.com
TRADUCCI AL CATAL
Ester Oll Prez
MANUAL DATENCI PER ALS NENS I NENES DE DONES VCTIMES
DE VIOLNCIA DE GNERE EN LMBIT FAMILIAR
NDEX
1. INTRODUCCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5
2. ELS NENS I NENES COM A VCTIMES DE LA VIOLNCIA DE GNERE
EN LMBIT FAMILIAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7
a) Conceptualitzaci de violncia de gnere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7
b) Nens i nenes vctimes de la violncia de gnere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11
3. ELS DRETS DELS NENS I NENES VCTIMES DE LA VIOLNCIA DE GNERE . . . . . .14
a) Eliminaci dobstacles i inters superior de linfant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16
b) Ptria potestat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17
c) Guarda i acolliment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18
d) Majoria dedat i emancipaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19
e) Convenci sobre els Drets dels Infants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19
f) Sobre lexercici dels drets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21
4. ALGUNS ASPECTES RELLEVANTS DEL DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU
DELS NENS I NENES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24
a) Etapes del desenvolupament evolutiu de linfant: necessitats i indicadors . . . . . . . . . . . . .25
b) Influncia del vincle pare/mare - fill/filla en el desenvolupament dels nens i nenes . . . . .33
c) Vincle i figura paterna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37
5. CONSEQNCIES DE LA VIOLNCIA DE GNERE EN ELS NENS I NENES . . . . . . .39
a) Efectes de la violncia de gnere en el desenvolupament dels nens i nenes . . . . . . . . . . . . . . .39
b) Efectes de la violncia de gnere en les relacions de les figures parentals amb els fills i filles 42
c) Factors de risc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43
d) Factors de protecci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44
6. INTERVENCI DIRECTA EN NENS I NENES VCTIMES DE LA VIOLNCIA DE GNERE
a) Contextualitzant la intervenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47
b) Valoraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56
c) Com es facilita lexpressi de necessitats i la revelaci de la violncia que sha patit.
Pautes per a les entrevistes exploratries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60
d) Acompanyament emocional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70
e) Orientacions educatives per treballar amb nens i nenes vctimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .73
f) Consideracions finals sobre la intervenci directa en nens i nenes vctimes de la violncia
de gnere en lmbit familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .77
7. CONCLUSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .79
8. BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .81
1. INTRODUCCI
Save the Children, amb el suport de la Direcci de Benestar Social del Govern Basc, i la
collaboraci de lIRSE-EBI i de lAjuntament de Barcelona, ha elaborat aquest manual per a la
formaci de professionals en latenci als nens i nenes vctimes de la violncia de gnere en lmbit
familiar que li plau de presentar tot seguit.
Aquest manual editat en catal grcies a la Secretaria de Poltiques Familiars i Drets de Ciutadania
i lInstitut Catal de les Dones del Departament dAcci Social i Ciutadania de la Generalitat de
Catalunya est adreat als i les professionals que treballen en latenci a les dones vctimes de la
violncia de gnere en lmbit familiar; a les institucions pbliques competents en la matria, en els
mbits jurdic, policial, sanitari, social i educatiu, i a les persones que estan en contacte, des
d`aquests diferents vessants, amb els nens i nenes daquestes dones.
Els objectius plantejats a lhora delaborar aquest material sn:
1. Fer visibles els fills i filles de les dones vctimes de la violncia de gnere com a vctimes
directes de la mateixa violncia.
2. Dotar els professionals dun coneixement especfic sobre els drets dels nens i nenes, el seu
desenvolupament evolutiu i les seves necessitats.
3. Dotar els professionals de tcniques per facilitar la participaci dels nens i nenes en el
procs dintervenci.
4. Dotar els professionals de tcniques per efectuar una primera valoraci de lestat i de les
necessitats dels nens i nenes vctimes de la violncia de gnere.
Aquests objectius es desenvolupen en cinc temes generals: els nens i nenes com a vctimes de la
violncia de gnere en lmbit familiar, els drets dels nens i nenes vctimes de la violncia de gnere,
alguns aspectes rellevants del desenvolupament evolutiu dels nens i nenes, conseqncies de la
violncia de gnere en els nens i nenes i intervenci directa en nens i nenes vctimes de la violncia
de gnere.
Per elaborar el manual hem comptat amb el suport de la Direcci de Benestar Social del Govern
Basc. Aquest manual que presentem ara neix arran de diverses iniciatives importants de Save the
Children en relaci amb la violncia que pateixen els nens i nenes en lmbit familiar com a
conseqncia de la violncia de gnere. Aix, Save the Children va publicar el 2006 la investigaci
Atencin a los nios y nias vctimas de la violencia de gnero, pionera a lEstat a lhora de fer
visibles els nens i nenes com a vctimes directes de la violncia de gnere, no noms com a
vctimes secundries o testimonis. El 6 de febrer de 2007, Save the Children va convocar a Vitria
les institucions pbliques dels mbits judicial, policial, social, sanitari i educatiu a una mesa de treball
interdisciplinari per analitzar el grau daplicaci de les recomanacions recollides en la investigaci
elaborada entre Save the Children i lIRSE-EBI al Pas Basc. Com a resultat daquesta mesa de
treball, es va preparar un document de conclusions en qu es recollia, entre daltres, la necessitat
duna formaci especfica dels professionals per poder atendre correctament els nens i nenes
vctimes de la violncia de gnere. Finalment, lAjuntament de Barcelona va publicar el mar de
2007 Pautes orientatives dexploraci i dintervenci amb els fills i filles de les dones ateses per
situacions de violncia de gnere, per la qual cosa comptem amb laportaci tcnica de Montserrat
Plaza, coautora daquest document.
Volem agrair la seva valuosa i generosa feina als autors del manual: Montserrat Plaza, psicloga
social experta en violncia de gnere; Antonio J. Perdices Maas, de lIRSE-EBI (Institut de
Reintegraci Social de Biscaia); Pepa Horno, Mara Tovar i Liliana Orjuela, del Departament de
Promoci i Protecci dels Drets de la Infncia de Save the Children, aix com a la Direcci de
Benestar Social del Govern Basc, que nha fet possible la publicaci, a la Secretaria de Poltiques
Familiars i Drets de Ciutadania i lInstitut Catal de les Dones del Departament dAcci Social i
Ciutadania de la Generalitat de Catalunya per ledici en catal i a lAjuntament de Barcelona i a
lIRSE-EBI, que hi han collaborat.
Liliana Orjuela Lpez
Save the Children
2. ELS NENS I NENES COM A VCTIMES DE LA VIOLNCIA DE GNERE
EN LMBIT FAMILIAR
Per a molts, trobar-se fora de perill consisteix a tancar portes i finestres i evitar els lloc perillosos.
Daltres, no tenen cap escapatria, perqu lamenaa de la violncia s darrere aquestes portes,
oculta als ulls dels altres.
(Gro Harlem Brundtland, directora general de lOMS entre 1998 i 2003)
A) CONCEPTUALITZACI DE VIOLNCIA DE GNERE
i. Definici de violncia
LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) defineix la violncia com ls deliberat de la fora fsica
o el poder, ja sigui en grau damenaa o efectiu, contra un mateix, una altra persona o un grup o
comunitat que causi o tingui moltes probabilitats de causar lesions, mort, danys psicolgics,
trastorns del desenvolupament o privacions.Aquesta definici inclou tant les accions fsiques com
les intimidacions o amenaces.
Un estudi de les Nacions Unides defineix la violncia contra els nens i nenes com ls deliberat
de la fora o poder, real o en forma damenaa, que tingui o pugui tenir com a resultat lesions,
danys psicolgics, un desenvolupament deficient, privacions o, fins i tot, la mort.
1
ii. Definici de violncia de gnere
Seguint aquestes definicions, Save the Children entn que els nens i nenes de les dones
vctimes de violncia de gnere sn tamb vctimes de la mateixa violncia, que tant pot ser
psicolgica com fsica. I ho sn perqu depenen emocionalment de les persones que els cuiden i
perqu la violncia exercida contra la mare t conseqncies sobre el seu desenvolupament. Tal
com recomana lestudi de les Nacions Unides sobre la violncia contra els nens i nenes, tots els
pasos poden i han de posar fi a aquest tipus de violncia. Aix no noms vol dir castigar els
agressors, sin que tamb cal transformar la mentalitat de les societats i les condicions
econmiques i socials subjacents a la violncia.
Quan es garanteixen els drets de les dones vctimes de la violncia de gnere, es protegeixen els
drets dels seus fills i filles, per cal prendre mesures addicionals per atendre les necessitats
daquests. Dos elements clau a tenir en compte en el concepte de violncia sn labs de poder i
els danys en el desenvolupament que es produeixen com a efecte de la situaci violenta.
2
El Consell dEuropa, seguint el que estableix la Declaraci de lONU sobre leliminaci de la
violncia contra la dona (1993) i la plataforma dacci adoptada en la IV Conferncia Mundial de
la Dona (Pequn, 1995), ha definit violncia contra la dona
3
(en endavant, violncia de
gnere) com:
1
La violencia contra los nios [en lnia] <http://www.unicef.org/violencestudy/spanish/index.html>.
2
Aquests conceptes es desenvolupen ms mpliament en Amor, poder y violencia. Save the Children, 2005.
3
Recomanaci Rec (2002)5, aprovada el 20 d'abril de 2002, del Comit de Ministres als estats membres sobre la
protecci de la dona contra la violncia.
[...] qualsevol acte violent per ra de sexe del qual resulta, o en pot resultar, dany fsic, sexual o
psicolgic o el patiment de la dona, incloent-hi les amenaces defectuar aquests actes, la coacci
o la privaci arbitrria de llibertat, tant en la vida pblica com en la privada. Aix inclou, tot i que
no shi limita, el que segueix:
a) La violncia que es produeix en la famlia o en la unitat domstica, incloent-hi, entre
daltres, lagressi fsica i mental, labs emocional i psicolgic, la violaci i els abusos
sexuals, lincest i la violaci entre cnjuges, companys ocasionals o estables i persones que
conviuen.
b) Els crims perpetrats en nom de lhonor, la mutilaci genital i sexual femenina i altres
prctiques tradicionals perjudicials per a la dona, com ara els matrimonis forats.
c) La violncia que es produeix dins la comunitat general, incloent-hi, entre daltres, la
violaci, els abusos sexuals, lassetjament sexual i la intimidaci a la feina, a les institucions
o a qualsevol altre lloc; el trfic illegal de dones amb finalitats dexplotaci sexual i
dexplotaci econmica, i el turisme sexual.
d) La violncia perpetrada o tolerada per lEstat o els seus oficials.
e) La violaci dels drets humans de les dones en circumstncies de conflicte armat,
particularment la presa dostatges, el desplaament forat, la violaci sistemtica,
lesclavitud sexual, els embarassos forats i el trfic amb finalitats dexplotaci sexual i
explotaci econmica [...].
Aquest concepte fa referncia a una realitat ms restringida o concreta que el terme violncia
domstica, el qual, dacord amb la Comissi Europea
4
, podrem definir com:
[...] qualsevol violncia fsica, sexual o psicolgica que posi en perill la seguretat o el benestar
dun membre de la famlia; el recurs a la fora fsica o al xantatge emocional, i les amenaces de
recurs a la fora fsica, incloent-hi la violncia sexual, en la famlia o a la llar. En aquest concepte
sinclouen el maltractament infantil, lincest, el maltractament de dones i els abusos sexuals o de
qualsevol altre tipus contra qualsevol persona amb qui es convisqui [...].
Diferenciar prviament entre violncia de gnere i violncia domstica s fonamental per a
lobjectiu daquest manual. El concepte de violncia domstica sutilitza des dun punt de vista ms
ampli: s qualsevol forma de violncia que pugui esdevenir-se en lentorn domstic entre
qualssevol dels membres duna unitat familiar, incloent-hi el maltractament infantil. No obstant
aix, ms enll de conceptes o definicions, la realitat ens mostra que quan la destinatria final de
la violncia s la dona totes dues definicions se superposen. En aquest document, quan ens referim
a la violncia de gnere
5
, fem referncia a la violncia que pateix la dona en lmbit familiar.
Les caracterstiques bsiques de la violncia de gnere sn aquestes:
6
G Es basa en una desigualtat entre lhome i la dona derivada dun codi patriarcal.
G La violncia de gnere s una forma de violncia duna invisibilitat social elevada.
4
100 palabras para la igualdad. Glosario de trminos relativos a la igualdad entre hombres y mujeres. Comissi Europea,
1999.
5
Tot i que existeix un ampli debat sobre les diferents formes de violncia de gnere, en aquest manual es defineix
d'acord amb el plantejament de la Llei orgnica 1/2004.
6
ALBERDI, I. i MATAS, N. La violencia domstica. Informe sobre los malos tratos a las mujeres en Espaa. Fundacin La
Caixa, 2002.
G Sutilitza com un mecanisme de control i cstig sobre la dona.
G Genera un sentiment de culpa en qui la pateix.
G Sol generar una relaci en la qual queden atrapats tant lagressor com la vctima: el poder,
duna banda, i la por i la submissi, de laltra.
Perqu una agressi pugui considerar-se com a violncia de gnere, shan de complir quatre
condicions:
G LAGRESSOR: sempre s un home.
G La VCTIMA: sempre s una dona.
G La CAUSA: les relacions de poder entre els sexes com a conseqncia de la socialitzaci
genrica (domini de lhome i submissi de la dona).
G LOBJECTIU: el control i el domini de la dona
7
.
iii. Factors que afavoreixen la pervivncia de la violncia de gnere
8
Culturals
G Desigualtats basades en el gnere.
G Definici cultural estereotipada dels rols sexuals apropiats.
G Expectatives que sassignen als diferents rols dins les relacions.
G Creena en la superioritat innata del sexe mascul.
G Sistemes de valors que atribueixen als homes el dret de propietat sobre les dones i les nenes.
G Concepci de la famlia com a esfera privada sota el control de lhome.
G Tradicions matrimonials (preu de la nvia, dot).
G Acceptaci de la violncia com a mitj per resoldre conflictes.
Econmics
G Dependncia econmica de la dona respecte de lhome.
G Restriccions en laccs als diners i en el maneig pressupostari de la llar.
G Lleis discriminatries en matria dherncia, dret de propietat, s del terreny pblic i
pagament de pensions alimentries a divorciades i vdues.
G Restriccions en laccs a locupaci en els sectors formals i informals.
G Restriccions en laccs a leducaci i la capacitaci.
Legals
G Inferioritat jurdica de la dona, ja sigui segons la llei escrita o el dret consuetudinari i la seva
aplicaci prctica.
G Lleis discriminatries en matria de divorci, cura dels fills i filles, pensions alimentries i
herncia.
G Definicions jurdiques de la violaci i dels abusos domstics.
7
Definici presa de l'Asociacin de Mujeres para la Salud (La Boletina, nm. 23 [novembre 2004]).
8
HEISE, 1994, citat per Innocenti Digest, nm. 6 (2000): La violencia domstica contra mujeres y nias.
G Coneixements escassos dels seus drets per part de les dones.
G Actituds estereotipades i amb prejudicis en el tracte a dones i nenes per part de la policia
i del personal judicial.
Poltiques
G Representaci insuficient de la dona en els mbits del poder, la poltica, els mitjans de
comunicaci i les professions mdica i jurdica.
G Tractament poc seris de la violncia domstica.
G Concepci de la vida familiar com un afer privat i fora del control de lEstat.
G Risc de desafiar lstatu quo o les doctrines religioses.
G Restriccions a lorganitzaci de les dones com a fora poltica.
G Restriccions a la participaci de les dones en el sistema poltic organitzat.
La violncia de gnere s una de les formes de violncia que ha rebut ms atenci social i
institucional a Espanya els darrers anys, la qual cosa ha culminat, entre altres mesures, amb
laprovaci de la Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de lordre de protecci de les vctimes de
la violncia domstica i la Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci
integral contra la violncia de gnere, aix com del II Pla Nacional de Mesures contra la Violncia
Domstica 2001-2004 en el marc de lObservatori Nacional de la Violncia Domstica i de Gnere.
Per a aquest document sha pres tamb com a referncia la mateixa Llei orgnica 1/2004, que en
lexposici de motius 1 parla del concepte de violncia domstica: Es tracta duna violncia que es
dirigeix a les dones pel sol fet de ser-ho, per ser considerades, pels seus agressors, com a mancades dels
drets mnims de llibertat, respecte i capacitat de decisi. Tamb sen parla en larticle 1.3: La violncia
de gnere a qu es refereix la present Llei comprn qualsevol acte de violncia fsica i psicolgica, incloent-
hi les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privaci arbitrria de llibertat.
En la Llei orgnica 1/2004, en lexposici de motius, es parla de la sndrome de la dona
maltractada i es reconeix que aquestes situacions afecten tamb els menors que es troben dins
lentorn familiar (exposici de motius 2). No obstant aix, a lhora de desenvolupar la llei i els
recursos que requereix la seva aplicaci i posada en marxa, apareix una preocupaci bsica de Save
the Children: latenci als menors fills i filles de dones vctimes de la violncia de gnere. La Llei
no els reconeix com el que sn: vctimes de la violncia de gnere.
iv. Algunes dades sobre la dimensi del problema
9
Amb el seguiment jurdic i penal establert, durant els primers dos anys i mig daplicaci de la
Llei de violncia de gnere (des de juny de 2005), 50.086 homes han estat condemnats per
maltractar les seves parelles o exparelles, la qual cosa equival al 72 % del total de les sentncies
emeses per aquests delictes. Amb aquestes actuacions judicials ha acabat la sensaci
dimpunitat que abans afavoria els agressors, per no sels ha frenat.
LObservatori contra la Violncia Domstica i de Gnere, sota els auspicis del Consell General
del Poder Judicial (CGPJ), assenyala que entre gener i mar de 2007 es van presentar 29.277
denncies per violncia de gnere, de les quals el 80 % van ser presentades directament per la
vctima; el 9 %, per intervenci policial; el 10 %, per notificaci de lesions a centres hospitalaris,
9
Observatorio de la Violencia [en lnia] <http://www.observatorioviolencia.org/documentos.php?id=120>. S'hi inclouen
delictes de violncia de gnere: homicidi, avortament, lesions al fetus, lesions i maltractaments, delictes contra la llibertat,
contra la llibertat i la indemnitat sexual, contra la integritat moral i contra drets i deures familiars, entre d'altres.
i l1 %, per familiars. De les denncies presentades per la vctima, el 9 % es van retirar per
renncia a continuar el procediment contra lagressor, un percentatge menor que el danys
anteriors.
El 2005 van morir a mans dels seus promesos o marits 52 dones; el 2006 van ser 62, i el 17
de desembre de 2007 la xifra arribava a 71. Igualment, lObservatori dna una xifra mitjana
de 58 assassinats de gnere lany en el darrer lustre.
Noms un 30 % de les dones assassinades havia denunciat la parella.
B) NENS I NENES VCTIMES DE LA VIOLNCIA DE GNERE
Els menors fills i filles de dones vctimes de la violncia de gnere sn tamb vctimes daquesta
violncia, i per aquest motiu han de ser atesos i inclosos en el sistema de protecci
10
. En sn
vctimes perqu moltes vegades pateixen agressions directes, perqu presencien la violncia entre
els pares o simplement perqu viuen en un entorn de relacions violentes o abs de poder. Aquest
context que justifica, legitima i desencadena la violncia acaba per formar part de les relacions
afectives i personals i fa que els i les menors rebin un model negatiu de relaci que perjudica el
seu desenvolupament. Veuen i pateixen una mare maltractada, en comptes de protectora. Veuen i
pateixen un pare maltractador, en comptes de protector. A lhora de formar els i les professionals,
s bsic que sadonin que la violncia no s noms lagressi fsica. La violncia de gnere ns una
prova: els fets que converteixen tant les dones com els i les menors en vctimes no sn les lesions
fsiques sin la por i lanullaci que pateixen.
Latenci integral als nens i nenes de les dones vctimes de la violncia de gnere ha de ser
abordada des duna perspectiva de gnere i una perspectiva de drets, tant pel que fa a lanlisi com
a les propostes datenci a les dones i als seus fills i filles.Aquest punt de vista implica lestabliment
de poltiques i lleis que incorporin mesures orientades a promoure lequitat de gnere, centrades
en els drets de les vctimes i el seu exercici; el reconeixement de lautonomia de les dones i els
nens i nenes com a subjectes de dret, aix com el ple reconeixement de la participaci de les dones
i tamb dels nens i les nenes en aquelles mesures i decisions que els afecten. Finalment, aquesta
perspectiva inclou tamb destinar recursos a prevenir, atendre i eradicar la violncia.
i. Algunes dades sobre els nens i nenes vctimes de la violncia de gnere
G En relaci amb els fills i filles de les dones vctimes de la violncia de gnere, cal destacar
que a Espanya no existeix un seguiment estadstic centralitzat des del CGPJ o de les dades
de les ordres de protecci, tot i que s shan incls les dades sobre les mares. Noms
existeixen les dades de les comunitats autnomes que esmenten els nens i nenes que es
troben amb les seves mares a les cases dacolliment.
G LObservatori contra la Violncia Domstica i de Gnere t registrats, el primer trimestre
de 2007, en la categoria de lesions al fetus
11
13 casos a Extremadura, 1 a Castella i Lle i 34
a Madrid. En el segon trimestre de 2007, es registren 288 casos a Andalusia i 1 a Castella -
la Manxa.
10
Save the Children va elaborar una investigaci el 2005 (publicada el 2006) per analitzar si el sistema considerava el
nen o nena com a vctima de la violncia de gnere, amb tot el que aquest fet comportava: dotaci de recursos, creaci
d'equips i professionalitzaci de la intervenci en aquests menors.
11
No s'especifica com s'ha exercit la violncia, es podria deduir que s contra la mare embarassada. En el captol 4 es
parla de les conseqncies que t la violncia de gnere en el fetus quan es produeix durant l'embars.
G El 2007, a partir del seguiment meditic, la Federacin de Asociaciones de Mujeres
Separadas y Divorciadas
12
registra 4 casos de nenes mortes per violncia de gnere.
Tot seguit es presenten les estadstiques per grups dedat de dones mortes per violncia de gnere
a mans de les seves parelles o exparelles. Shi observa que les dones mortes per violncia de
gnere es troben majoritriament en els grups dedat d`entre els vint-i-un i els quaranta anys, que
sn tamb edats en qu trobem moltes dones que tenen a crrec seu fills o filles que depenen
emocionalment delles.
DONES MORTES PER VIOLNCIA DE GNERE A MANS DE LA SEVA PARELLA
O EXPARELLA, PER GRUPS DEDAT
http://www.mtas.es/mujer/mujeres/cifras/tablas/W807.XLS
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Fins a l1 febrer
Menors de 16 1 0 0 0 0 3 0 0 0 0
16-17 1 1 0 2 1 1 1 0 0 0
18-20 2 2 0 2 0 5 4 2 2 1
21-30 9 15 18 16 16 13 14 15 18 2
31-40 17 26 18 11 27 17 15 27 16 0
41-50 6 8 5 6 15 9 10 9 15 2
51-64 3 7 5 7 4 11 3 5 10 2
Majors de 64 4 4 9 7 11 10 10 10 0
Desconeguda 9 0 0 1 1 2 1 0 0 0
TOTAL 54 63 50 54 71 72 58 68 71 7
Font: entre 1999 i 2005, elaboraci del Ministeri de Treball i Afers Socials a partir de notcies de premsa i de dades del
Ministeri de lInterior, i a partir de 2006, dades de la Delegaci Especial del Govern contra la Violncia sobre la Dona.
Tamb sobserva els darrers anys un augment de denncies de noies entre divuit i vint anys
vctimes de maltractaments per part de les seves parelles o exparelles
13
.
Sobre les conseqncies i limpacte que la violncia de gnere pot tenir sobre el
desenvolupament psicolgic i emocional dels fills i filles de la vctima (qestions que es tractaran
mpliament en el captol 4), sha afirmat el que segueix:
Sha demostrat tamb que lexposici a la violncia de gnere en lmbit domstic causa efectes negatius
en els infants, amb independncia de ledat dels nens i nenes que la pateixen: diversos problemes fsics
(retard en el creixement, alteracions del son i lalimentaci, disminuci dhabilitats motores...), alteracions
emocionals greus (ansietat, ira, depressi, autoestima baixa, trastorn per estrs posttraumtic...), certs
problemes cognitius (retard en el llenguatge, afectaci del rendiment escolar...) i nombrosos problemes de
conducta (habilitats socials escasses, agressivitat, trastorn per dficit datenci amb hiperactivitat,
immaduresa, delinqncia, drogoaddiccions...). Aquestes alteracions se superposen al patr descrit en els
12
Federacin de Asociaciones de Mujeres Separadas y Divorciadas [en lnia]
<http://www.separadasydivorciadas.org/violencia.asp>
13
Ministeri de Treball i Afers Socials, 2006.
nens i nenes que sn vctimes directes dabusos. Per aix, comena a incloures dins dels tipus de
maltractament infantil lexposici a la violncia de gnere a la llar.
14
Daltra banda, el grup PrevInfad, de la Sociedad Espaola de Medicina de Familia y Comunitaria, ha
definit el maltractament infantil com qualsevol acci, omissi o tracte negligent, no accidental, que
priva el nen dels seus drets i benestar i que amenaa i/o interfereix en el seu desenvolupament
ordenat, fsic, psquic o social, els autors del qual poden ser persones, institucions o la mateixa
societat. El maltractament infantil inclou lamenaa o el dany fsic, psquic o social.
15
Dins del
maltractament emocional i psicolgic sinclou el fet de ser testimoni de la violncia.
Limpacte de la violncia de gnere en el nucli familiar, que s la unitat on es posen les bases de
les relacions de les persones amb els i les altres, s molt alt i ha de ser abordat de manera global,
atenent a totes les vctimes: dona, nens i nenes, gent gran i altres persones dependents.
ii. Algunes dades en relaci amb limpacte de la violncia de gnere
En relaci amb els fills i filles de les dones vctimes de violncia de gnere, un estudi de lAsociacin
de Mujeres Progresistas (2005) elaborat a centres i cases dacolliment dEspanya amb dones
maltractades revela que el 80 % delles va pensar a sucidar-se desprs de viure la violncia de
gnere durant un perode llarg de temps. Les dones daquest estudi tenien una mitjana dedat de
trenta-tres anys, i el 72 % delles, una mitjana de dos fills. La situaci de desesperaci, temor,
culpabilitat i autoestima baixa les va dur a pensar en el sucidi com a sortida malgrat lexistncia
dels fills.
16
En un projecte de la Universitat de Valncia (2006), sesmenta que el 26 % de les dones
participants informen que lagressor tamb maltracta els menors. A ms, el 16 % de les
mares informen que van patir maltractaments durant lembars.
17
Les dades sobre menors maltractats en lmbit familiar per grups dedat i sexe confirmen la
tendncia segons la qual les nenes no noms continuen sent les vctimes principals dels
maltractaments, sin que la distncia respecte dels nens segueix augmentant. Lany 2001, el 55 %
de les vctimes de maltractaments van ser nenes i el 45 %, nens. Lany 2005, 4.077 vctimes de
maltractaments van ser nenes (63,3 %), enfront de 2.361 nens (36,7 %).
18
Aix, dins lestructura familiar jerrquica, el gnere i ledat constitueixen els eixos de desequilibri: les
dones, els nens i nenes i la gent gran sn les vctimes principals de la violncia dins la famlia.
19
Si partim de la premissa que els nens i nenes sn vctimes de la violncia de gnere que pateixen
les seves mares, podem concloure que, a partir de les estadstiques esmentades, s ms gran el
nombre de nens i nenes vctimes daquesta violncia que el de les mateixes dones.
14
AGUILAR REDORTA, L. Hijos e hijas de la violencia. Federacin de Asociaciones de Mujeres Separadas y
Divorciadas, 2004.
15
SORIANO FAURA, F. J. Prevencin y deteccin del maltrato infantil. PrevInfad. Grupo de trabajo de la Sociedad
Espaola de Medicina de Familia y Comunitaria, 2001.
16
LORENTE, M., SNCHEZ DE LARA, C. i NAREDO, C. (2005)
17
MESTRE, M. V., TUR, A. M. i SAMPER, P. (2006)
18
Ministeri de Treball i Afers Socials, 2006.
19
PATR, R. i LIMIANA, R. (2005)
3. ELS DRETS DELS NENS I NENES VCTIMES DE LA VIOLNCIA DE
GNERE
En la feina de lmbit jurdic amb les vctimes de la violncia de gnere hi ha dos grans obstacles: la
complexitat de la matria, fet que safegeix a les caracterstiques de la poblaci atesa, que, pel seu
desenvolupament o habilitats personals, pot tenir dificultats per entendre la terminologia jurdica, i
la falta dhabilitats o coneixements del professional per aconseguir explicar els conceptes jurdics,
sobretot si es t en compte la necessitat dels professionals dels diferents serveis de guanyar-se la
confiana de qui sha acostat a ells i de crear una empatia que els permeti conixer-ne les
necessitats, amb la finalitat de poder cobrir-les de la manera ms adequada per als seus interessos.
Per conciliar la necessitat de claredat i senzillesa amb la precisi de certes nocions jurdiques
bsiques, es proposa un petit recorregut jurdic, amb les referncies corresponents a cada qesti.
La primera pregunta que es planteja s: quines coses pot fer un infant per ell mateix? La resposta
ms exacta seria totes aquelles que no li prohibeixi lordenament jurdic. Aquesta resposta
quedaria sota el paraigua del que sanomena conceptes jurdics indeterminats, que serien
aquells tan amplis que som incapaos de mesurar-los o controlar-los en un primer intent.
El conjunt de les normes que formen un ordenament jurdic, que duna manera corrent anomenem
Dret, s un intent dordenar les conductes humanes per aconseguir el b com.
Un ordenament jurdic est constitut per una collecci de normes, que sanomenen fonts i que
poden ser de diferents tipus. Aix, les fonts del nostre ordenament jurdic sn la llei, el costum i
els principis generals del dret. Aquesta collecci es completa amb els tractats internacionals
20
i, en circumstncies concretes, amb la jurisprudncia o la interpretaci de lordenament jurdic que
fan els jutges.
La norma lelaboren els representants del poble, escollits per mitjans democrtics, que assumeixen
daquesta manera el mandat que els encarrega la ciutadania en el moment que expressa la seva
voluntat en les urnes (poder legislatiu). Per al desenvolupament tcnic de la norma, se sol habilitar
o facultar els diferents ens de les administracions pbliques, que no poden desviar-se de les pautes
marcades per la mateixa norma (poder executiu). Els jutges i els tribunals sencarreguen de
supervisar el compliment i el desenvolupament correcte de les normes (poder judicial).
La figura central de lordenament jurdic s la persona i la finalitat del dret s reconixer la
dignitat de la persona i oferir-li una tutela decidida i incondicional.
Laptitud de la persona per ser titular de drets i poder ser part en les relacions jurdiques
sanomena capacitat jurdica i no implica cap activitat per part seva. No s una condici que
satorgui, ja que ve donada pel simple fet de ser persona (dignitat), sin que el dret vetlla perqu
quedi prou reconeguda i crea els mecanismes perqu pugui gaudir-se i desenvolupar-se en
plenitud.
La capacitat dobrar s la qualitat duna persona per exercitar per ella mateixa els seus
drets, per expressar la seva voluntat de manera conscient. Si aix no s possible, qui completa
aquesta facultat, per disposici legal o per ordre judicial, s el representant legal (pare, mare,
20
Article 1.1 del Codi civil d'acord amb l'article 96 de la Constituci i l'article 1.5 del Codi civil: Els tractats
internacionals formalitzats vlidament, un cop publicats oficialment a Espanya, formaran part de l'ordenament intern [...].
Aix implica que la Convenci de Nacions Unides sobre els Drets dels Infants forma part del nostre ordenament jurdic.
tutor/ra, etc.). Un exemple daquesta diferncia pot ser pensar en un infant acabat de nixer que
s propietari dun cavall:
- T capacitat jurdica? S, perqu pot ser vlidament propietari del cavall sense que
aquest fet impliqui cap activitat per part seva.
- T capacitat dobrar? No, perqu, entre moltes altres coses, no pot expressar la seva
voluntat de manera conscient.
Quotidianament diem que podem fer una cosa perqu hi tenim dret, s a dir, que una norma
protegeix un inters a favor nostre. Lexpressi ms grfica i completa que nhem trobat s la del
professor De Castro:
21
[...] dret subjectiu s la situaci de poder concret concedida sobre una certa
realitat social a una persona (com a membre actiu de la comunitat jurdica), i a larbitri de la qual es confia
el seu exercici i defensa [...]. Potser amb un exemple es veu que en la definici no hi sobra res.
Pensem en el dret a vot en les eleccions:
G No tothom qui viu al voltant nostre pot votar; per exemple, no poden votar els turistes o
els que no tenen el perms de residncia (tcnicament, no sn membres actius de la
comunitat jurdica).
G La situaci de poder concret s la de manifestar la voluntat per mitj de les urnes el dia fixat,
dins de les hores marcades i sempre que la persona estigui inscrita correctament en el cens.
G La decisi de si es vota o no (exercici del dret) o de si es reclama quan alg ens impedeix
votar (defensa) pertany a cadascun de nosaltres.
En resum, existeixen un seguit de facultats que poden o han de ser exercides directament pels fills
i filles (per exemple, assimilar leducaci que sels proporciona o formar part duna associaci
juvenil) i altres en les quals la capacitat dobrar haur de ser completada pels qui tinguin legalment
aquesta facultat (com pot ser el cas, per exemple, de la compra dun immoble).
s interessant analitzar, com a base i document ms important del marc jurdic sobre la violncia
exercida contra els nens i nenes, la Convenci de Nacions Unides sobre els Drets dels Infants.
22
La Convenci pot ser considerada com el primer tractat universal i
multilateral que, en termes generals, estableix el reconeixement internacional
dels drets de linfant com a sser hum; s a dir, com a subjecte actiu de drets
i no com a simple objecte passiu dun dret a ser protegit. Aquesta concepci s la
base dun nou enfocament del treball a favor de la infncia, basat en els drets humans i no, com
abans, en lenfocament tradicional, que consista a satisfer necessitats des duna ptica assistencial
i caritativa. Des de lentrada en vigor de la Convenci, la comunitat internacional sobliga a garantir
el compliment dels drets dels nens i les nenes.
Perqu una convenci internacional tingui rang de llei en un Estat, ha de ser signada i desprs
ratificada per aquest. La Convenci sobre els Drets dels Infants va ser aprovada per unanimitat
per lAssemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i s el document
internacional que ms pasos han ratificat. La seva transcendncia rau en lobligatorietat per als
estats que comporta el fet de ratificar-la. Aquest carcter de llei internacional, a diferncia daltres
textos anteriors, obliga els estats part a assegurar-ne laplicaci adaptant la legislaci interna al text
de la Convenci i a cada nen subjecte a la seva jurisdicci, a promoure les mesures adequades per
garantir la protecci dels infants i a ser responsables davant la comunitat internacional de les seves
accions pel que fa als drets dels nens i nenes.
21
NGEL YAGEZ, R. DE. Introduccin al estudio del derecho. Universidad de Deusto, 1988, p. 264.
22
Campanya Educa, no pegues. Save the Children, 1999.
En resum, la Convenci s un text legalment vinculant en els estats que van
ratificar-la: tots els estats membres de Nacions Unides, excepte els Estats Units i Somlia.
Espanya va signar la Convenci el 26 de gener de 1990, va ratificar-la el 30 de
novembre del mateix any i el text va entrar-hi en vigor el 5 de gener de 1991.
La Convenci sobre els Drets dels Infants abraa tot lespectre dels drets humans, s a dir,
reconeix tant els drets civils i poltics com els econmics, socials i culturals, i afirma implcitament
que el gaudi dun dret no es pot separar dels altres: lentorn que un nen necessita per
desenvolupar les seves capacitats fsiques, intellectuals, morals o espirituals requereix tant una
atenci mdica i una educaci adequades com un medi social i familiar sa i segur, una alimentaci
equilibrada i unes normes mnimes que regulin lactuaci dels mitjans de comunicaci.
El text es compon dun prembul que napunta els principis bsics fonamentals i de 54 articles,
estructurats en tres parts:
G la primera, que inclou de larticle 1 al 41, defineix els drets que la comunitat internacional
reconeix als nens i nenes (enunciats des del punt de vista de les obligacions que contreuen
els estats part);
G la segona, de larticle 42 al 45, estableix el mecanisme per controlar el compliment de la
Convenci. Amb aquest objectiu, sacorda la creaci del Comit dels Drets dels
Infants, per fer el seguiment dels progressos assolits pels estats en laplicaci de la
Convenci. El Comit examina els informes que els estats part li presenten peridicament
i emet recomanacions;
G la tercera, de larticle 46 al 54, fixa les condicions per a laplicaci de la Convenci: entrada
en vigor, esmenes, reserves, etc.
A lhora danalitzar latenci jurdica als nens i nenes vctimes de la violncia de gnere, cal aclarir
alguns conceptes clau.
A) ELIMINACI DOBSTACLES I INTERS SUPERIOR DE LINFANT
Segons larticle 9.2 de la Constituci, als poders pblics els correspon:
- Promoure les condicions perqu la llibertat i la igualtat de lindividu i dels grups en els quals
sintegra siguin reals i efectives.
- Eliminar, apartar o obviar els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar
la participaci de tots els ciutadans en la vida poltica, econmica, cultural i social.
Linters superior dels nens i nenes comporta la protecci i la garantia dels seus drets fonamentals
com a persones i de la seva dignitat i el foment del desenvolupament lliure de la seva
personalitat,
23
uns valors i uns drets reconeguts en larticle 10.1 de la Constituci (dignitat,
desenvolupament lliure de la persona i drets fonamentals).
I, per la seva banda, larticle 39 de la Constituci estableix que:
1. Els poders pblics asseguraran la protecci social, econmica i jurdica de la famlia.
2. Els poders pblics asseguraran, aix mateix, la protecci integral dels fills, tots iguals davant
23
Sobre aix, vegeu els articles de l'1 al 41 de la Convenci i l'article 10, entre d'altres, de la Constituci.
la llei amb independncia de la seva filiaci, de la mare i de lestat civil della. La llei
possibilitar la investigaci de la paternitat.
3. Els pares han de prestar assistncia de tot tipus als fills nascuts dins o fora del matrimoni,
durant la minoria dedat i en la resta de casos en qu sigui procedent.
4. Els nens gaudiran de la protecci establerta en els acords internacionals que vetllen pels
seus drets.
Save the Children considera que, basant-se en aquest principi de linters superior, quan una famlia
es troba en situaci de violncia de gnere, s linfant qui ha de tenir prioritat en lavaluaci de les
necessitats i latenci adequades.
B) PTRIA POTESTAT
24
s la figura establerta per completar la capacitat dobrar. Dacord amb larticle 154 del Codi civil,
aquesta potestat comprn els deures i facultats segents respecte dels infants:
- vetllar per ells
- acompanyar-los
- alimentar-los
- educar-los i proporcionar-los una formaci integral
- representar-los
- administrar els seus bns.
Si els fills tenen prou judici, sempre sels haur descoltar abans de prendre decisions que els
afectin. A ms, els pares podran, en lexercici de la seva potestat, demanar lajut de lautoritat.
Per la seva banda, mentre estiguin sota la potestat dels pares, els fills estaran obligats a:
- obeir i respectar sempre els pares
- contribuir de manera equitativa, segons les possibilitats, al manteniment de les
crregues de la famlia.
Com a caracterstiques de la ptria potestat, podem destacar que s:
- irrenunciable
- intransmissible
- imprescriptible.
s a dir, que es tracta dun deure al qual no es pot renunciar, i negligir-lo pot arribar a constituir
un delicte daband de famlia. No es pot transmetre, llevat dels casos de tutela administrativa,
guarda de fet, guarda administrativa o adopci. Sextingeix amb la majoria dedat (tret que existeixi
una incapacitaci), lemancipaci, la mort o la declaraci de defunci.
24
Articles 154-171 del Codi civil. Vegeu la Llei 54/2007, de 28 de desembre, d'adopci internacional (BOE
<http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2007/22438> [29 desembre 2007]), en el DFI de la
qual ha desaparegut de l'article 154 la possibilitat d'una correcci raonable.
C) GUARDA I ACOLLIMENT
Quan sincompleixen o sexerceixen inadequadament els deures de protecci i els i les menors
sn privats de lassistncia necessria moral o material, es diu que existeix una situaci de
desemparament. En aquests casos es pot recrrer a la figura de la guarda, per mitj de la qual una
entitat pblica es fa crrec datendre les necessitats dels infants.
De vegades, aquesta manca dassistncia necessria ve donada pel maltractament al qual sha
sotms la famlia. Aquest maltractament, que tant pot ser fsic com moral, es manifesta de manera
cruel en el que sanomena maltractament econmic, que suposa la humiliaci necessria per
vncer la voluntat de la vctima, mitjanant labs del dret o el seu exercici antisocial en tots els
aspectes econmics que el lliguin amb les vctimes, per fer que es trobin atrapades en una
teranyina daparena legal, a la merc del maltractador. La llei no empara aquesta situaci de
maltractament.
25
Per aquest motiu, i sense perjudici del que sexposar ms endavant, no sha de tenir por a
denunciar qualsevol tipus de maltractament. La denncia no ens privar de drets sobre els fills i
filles, no ens prendr els fills i filles; per contra, posar en relleu la situaci real i enfortir les
pautes de comportament dels nens i nenes. Tot i aix, s recomanable assessorar-se prviament
per preparar una estratgia efica i informar-nos dels trmits administratius o processals pels quals
haurem de passar, amb la finalitat defectuar-los amb coneixement de causa. Podem expressar-ho
dient que una persona no es pot llanar per un tobogan si no se li ha explicat com fer-ho.
En els casos en qu realment falta, de manera provisional, lassistncia necessria, la figura de
lacolliment s una soluci transitria interessant, amb els matisos que tot seguit sindiquen.
Sanomena acolliment la guarda o protecci del menor assumida per lentitat pblica
competent, a petici dels pares o tutors (quan per circumstncies greus no puguin atendre el
menor) o en lexercici de la funci protectora que la llei atribueix a aquestes entitats.
Les modalitats dacolliment familiar, segons la seva finalitat, sn les segents:
- Acolliment familiar simple. T lobjectiu de garantir latenci del menor fins que es
convingui una altra mesura de protecci ms estable. Aix, destaca pel seu carcter
transitori, ja sigui perqu es veu factible la reinserci del menor en la famlia dorigen o
perqu sha acordat mentre no sadopti una mesura de protecci ms estable.
- Acolliment familiar permanent. Saconsella en determinats casos de menors, per
ra de la seva edat, circumstncies o context familiar. En aquesta modalitat, lentitat pblica
podr demanar al jutge que atribueixi a les persones acollidores facultats de la tutela que
en facilitin lexercici de les responsabilitats.
- Acolliment familiar preadoptiu. Normalment constitueix lestat anterior a ladopci
i t lobjectiu de determinar un perode previ de convivncia del menor amb la previsible
famlia adoptiva, amb la finalitat de comprovar que les relacions que sestableixin entre ells
facin pensar en un bon desenvolupament dels llaos familiars. Es formalitza per part de
lentitat pblica quan seleva la proposta dadopci del menor a lautoritat judicial. La seva
durada ser tan breu com es pugui i no podr passar de lany.
25
Article 7.2 del Codi civil.
D) MAJORIA DEDAT I EMANCIPACI
Llevat dels casos en qu hi hagi una prrroga de la ptria potestat o es declari la incapacitat duna
persona, la capacitat plena dobrar sobt amb la majoria dedat, que en el nostre ordenament
jurdic, aix com en la Convenci de Nacions Unides sobre els Drets dels Infants, est fixada en els
divuit anys.
26
No obstant aix, malgrat que s un principi general, t excepcions, perqu no tots els drets poden
exercir-se des del moment en qu sarriba a la majoria dedat. Aix, ens trobem que, per exemple,
per cobrar una pensi de jubilaci cal haver cotitzat durant un perode mnim de temps
27
o que
cal tenir una edat mnima per adoptar.
28
Daltra banda, abans de la majoria dedat es t la capacitat per a determinats negocis si hi ha hagut
una emancipaci.
Lemancipaci s la situaci jurdica en virtut de la qual una persona major de setze anys i menor
de divuit pot disposar de la seva persona i els seus bns com si fos major dedat (llevat de casos
especials establerts per la llei). Perqu es porti a terme lemancipaci per concessi de qui
exerceixi la ptria potestat, cal que el o la menor hagi fet setze anys i que ho consenti.
Lemancipaci satorgar per escriptura pblica o per compareixena davant el jutge encarregat
del registre.
29
E) CONVENCI SOBRE ELS DRETS DELS INFANTS
Si b s cert que les normes de cada Estat sn les que regeixen els mbits en qu puguin ser ms
beneficioses, a partir de la Declaraci Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per
lAssemblea General de les Nacions Unides en la resoluci 217 A (III), de 10 de desembre de
1948
30
, i la Convenci sobre els Drets dels Infants, aprovada a Nova York el 20 de novembre de
1989
31
, es poden classificar els drets dels nens i nenes dacord amb les categories segents:
- Drets de supervivncia: per protegir i garantir els drets a la vida i a satisfer les
necessitats ms bsiques (alimentaci, empara i protecci de la salut).
- Drets de desenvolupament: per protegir i garantir el desenvolupament ple (fsic,
espiritual, moral i social) dels infants, com ara els drets a leducaci, la cultura, el joc i la
llibertat de pensament, conscincia i religi.
- Drets de protecci: per protegir els infants i garantir que no siguin vctimes dabusos,
negligncia o explotaci, com ara el dret a un nom (identitat), la nacionalitat i latenci.
26
Articles 1 i 37 de la Convenci sobre els Drets dels Infants i article 12 de la Constituci espanyola.
27
Una persona que, per llei, no t l'edat mnima per treballar tampoc pot cotitzar.
28
Segons l'article 175 del Codi civil, cal tenir vint-i-cinc anys.
29
Articles 214 i segents del Codi civil.
30
Declaracin Universal [en lnia]
<http://www.justizia.net/Docuteca/ficheros.asp?intcodigo=2828&IdDoc=SP&Idioma=sp>.
31
Convenci de Nacions Unides sobre els Drets dels Infants, adoptada i oberta a la signatura i ratificaci en la resoluci
44/25, de 20 de novembre de 1989, de l'Assemblea General. D'acord amb el seu article 49, va entrar en vigor el 2 de
setembre de 1990. Convencin sobre los Derechos del Nio [en lnia]
<http://www.unhchr.ch/spanish/html/menu3/b/k2crc_sp.htm>.
- Drets de participaci: per protegir i garantir la participaci dels infants en les decisions
que els afecten i en les activitats de les seves comunitats i pasos, com ara la llibertat
dexpressi.
La Convenci pot ser considerada com el primer tractat universal i multilateral que, en termes
generals, estableix el reconeixement internacional dels drets de linfant com a sser hum, com a
subjecte actiu de drets i no com a simple objecte passiu dun dret a ser protegit. Es treballa a favor
dels drets humans de la infncia, no noms per satisfer-ne les necessitats des duna ptica
assistencial i caritativa. Amb la Convenci, la comunitat internacional sobliga a garantir el
compliment dels drets dels nens i les nenes, a vetllar per la seva dignitat.
s el document internacional que ms pasos han ratificat.T carcter obligatori per als estats que
lhan ratificat
32
i implica lobligaci dadaptar la legislaci interna al text de la Convenci. A ms,
saplica a tots els nens i nenes subjectes a la jurisdicci de lEstat, que ha de promoure les mesures
adequades per garantir-ne la protecci i respondre davant la comunitat internacional de les
accions adoptades pel que fa als drets dels infants.
La Convenci sobre els Drets dels Infants abraa tot lespectre dels drets humans, s a dir,
reconeix tant els drets civils i poltics com els econmics, socials i culturals, i afirma implcitament
que el gaudi dun dret no es pot separar dels altres: lentorn que un nen necessita per
desenvolupar les seves capacitats fsiques, intellectuals, morals o espirituals requereix tant una
atenci mdica i una educaci adequades com un medi social i familiar sa i segur, una alimentaci
equilibrada i unes normes mnimes que regulin lactuaci dels mitjans de comunicaci.
El text es compon dun prembul que napunta els principis bsics fonamentals i de 54 articles,
estructurats en tres parts:
- la primera, que inclou de larticle 1 al 41, defineix els drets que la comunitat internacional
reconeix als nens i nenes (enunciats des del punt de vista de les obligacions que contreuen
els estats part);
- la segona, de larticle 42 al 45, estableix el mecanisme per controlar el compliment de la
Convenci. Amb aquest objectiu, sacorda la creaci del Comit dels Drets dels Infants, per
fer el seguiment dels progressos assolits pels estats en laplicaci de la Convenci. El Comit
examina els informes que els estats part li presenten peridicament i emet recomanacions;
- la tercera, de larticle 46 al 54, fixa les condicions per a laplicaci de la Convenci: entrada
en vigor, esmenes, reserves, etc.
Tamb podem trobar la normativa bsica aplicable al nostre ordenament jurdic, entre daltres
33
,
en els segents documents jurdics i institucions:
- Regles de Pequn
- Carta de Drets Fonamentals de la Uni Europea
- Convencions del Consell dEuropa sobre els drets dels infants
- Conveni de lHaia sobre protecci dels infants i cooperaci en matria dadopci
internacional (29 de maig de 1993)
- Constituci espanyola de 1978
34
- Llei orgnica 1/1996, de 15 de gener, de protecci jurdica del menor
32
La Convenci ha estat ratificada per tots els estats membres de les Nacions Unides, excepte els Estats Units i Somlia.
Espanya va signar la Convenci el 26 de gener de 1990, va ratificar-la el 30 de novembre del mateix any i el text va
entrar-hi en vigor el 5 de gener de 1991.
33
Vegeu les referncies bibliogrfiques.
34
Vegeu-ne, com a mnim, els articles 9.2, 12 i 39.
- Llei 3/2005, de 18 de febrer, datenci i protecci a la infncia i ladolescncia del Pas Basc
- Llei orgnica 5/2000, de 12 de febrer, reguladora de la responsabilitat penal dels menors
- Codi civil
- Centro Reina Sofa (documents sobre normativa autonmica)
- Ararteko (documents sobre menors).
En lesquema segent senumeren els drets recollits en la Llei 3/2005, de 18 de febrer, datenci i
protecci a la infncia i ladolescncia del Pas Basc:
Drets bsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Articles 10-17
Drets a la salut i a latenci sanitria . . . . . . . . .Articles 18-21
Dret a leducaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Articles 22-25
Dret a la cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Articles 26-33
Dret al temps de lleure actiu . . . . . . . . . . . . . . .Articles 34-35
Dret al medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Articles 36-37
Dret a lentorn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Articles 38-39
Dret a la integraci social . . . . . . . . . . . . . . . . .Articles 40-44
Tot seguit sadjunta, a manera de sinopsi, una petita comparaci entre el Codi civil i la normativa
del Pas Basc:
Comparaci de normatives Codi civil Llei 3/2005
35
Deures Article 155 Article 45
Representaci legal Articles 162-163 Article 46
Administraci de bns Articles 164-168
Extinci de la ptria potestat Articles 169-171
Guarda i acolliment Article 172 Articles 64 i 69
Adopci Articles 175-180 Articles 82 i 85
Tutela Articles 215-222
Guarda de fet Article 303
Majoria dedat Article 314
Emancipaci Articles 314-324
F) DE LEXERCICI DELS DRETS
Com ja sha exposat, els poders pblics tenen la responsabilitat deliminar els obstacles per al gaudi
ple dels drets i les llibertats.
La normativa processal, en totes les seves jurisdiccions, sha pensat per a les persones majors
dedat, fet que comporta que, llevat dels drets de tipus personalssim, la capacitat dobrar dels nens
i nenes shagi de completar amb qui exerceixi les facultats de la ptria potestat o amb el Ministeri
Fiscal (en els casos de desemparament o de conflicte dinteressos). Per exemple, s significativa la
redacci de larticle 180.5 del Codi civil (per la Llei 54/2007, de 28 de desembre, dadopci
internacional), en el qual, referint-se al dret de les persones adoptades a conixer les seves dades
biolgiques, sestableix que ho podran fer per elles mateixes un cop hagin arribat a la majoria
35
Llei 3/2005, de 18 de febrer, d'atenci i protecci a la infncia i l'adolescncia. BOPV [en lnia]
<http://www.euskadi.net/cgi-bin_k54/bopv_20?c&f=20050330&a=200501476>; Ley 3/2005, de 18 de febrero, de
atencin y proteccin a la infancia y la adolescencia [en lnia] <http://noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/pv-l3-
2005.html>
dedat o representades pels pares adoptius durant la minoria dedat. Per aquest motiu es crea un
servei especialitzat dassessorament i ajuda per als sollicitants.
El Ministeri Fiscal t les obligacions legals de vetllar pels interessos dels menors i dels incapacitats
i dactuar perqu puguin gaudir plenament dels seus drets i llibertats, afavorint la intervenci de
les institucions administratives de protecci
36
i impulsant judicialment les mesures que consideri
adequades per als i les menors. T una rellevncia especial la funci del Ministeri de vetllar per la
protecci de la intimitat dels nens i nenes.
37
Cal escoltar els infants per resoldre totes aquelles qestions que els afectin, sempre que tinguin
prou judici. Moltes vegades, per, pot haver-hi problemes dinterpretaci, i, per tant, la participaci
dels i les menors acaba sent escassa. Els casos els resolen els jutges i els tribunals dacord amb el
seu saber i entendre, sense el suport de tcnics que puguin valorar o encarrilar les opinions dels
nens i nenes.
Tant en els processos civils com els penals
38
, els nens i nenes poden ser testimonis des dels
catorze anys, sempre que no estiguin privats de la ra o de ls dels sentits. No obstant aix, els
menors de catorze anys podran declarar com a testimonis si, a parer del tribunal, tenen prou
discerniment per conixer i declarar de manera vera
39
. Pel que fa a les qestions controvertides
al voltant de la ptria potestat, tamb poden ser escoltats si tenen prou judici i si, en tot cas, sn
ms grans de dotze anys.
40
Ms enll de les qestions patrimonials (com lexemple del cavall), en les quals la participaci dels
menors es canalitza per mitj dels seus representants legals, en les qestions relacionades amb els
processos del dret de famlia sentn que la participaci dels infants hauria de canalitzar-se a travs
dequips tcnics psicosocials. Aquesta soluci sha adoptat en els processos per exigir la
responsabilitat penal dels menors, per en els relatius a les relacions familiars (guarda, custdia,
tutela, etc.)
41
, aquesta potestat resta a larbitri de la persona que jutja, que, a la vegada, est
sotmesa als condicionants de la productivitat i dels objectius marcats per lagenda judicial.
Les modificacions processals dutes a terme els darrers anys en les diferents jurisdiccions han
comportat una acceleraci a lhora de resoldre determinats conflictes i dadoptar mesures
cautelars de manera ms gil, per, tamb, han reforat la invisibilitat dels nens i nenes en molts
processos i en les seves conseqncies. Un exponent clar ns la combinaci entre lordre de
36
Quan consideri que existeix desemparament.
37
Instrucci 1/2007, de 15 de febrer, sobre actuacions jurisdiccionals i intimitat dels menors. Instruccin 1/2007 [en lnia]
<http://www.fiscal.es/csblob/INSTRUCCIN%201-
2007.doc?blobcol=urldata&blobheader=application%2Fmsword&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwhere=11092
48173454&ssbinary=true>.
38
Vegeu:
_ Articles 433 i 438 (menors d'edat) de la Llei d'enjudiciament criminal, en relaci amb l'article 706 de la mateixa llei.
_ Protecci de testimonis en causes criminals: article 2.b de la Llei orgnica 19/94, de 23 de desembre, de protecci a
testimonis i perits en causes criminals.
_ Jurisdicci civil: article 361 (idonetat per ser testimonis) de la Llei d'enjudiciament criminal. L'article diu: Totes les
persones podran ser testimonis, llevat de les que es trobin permanentment privades de ra o de l's dels sentits
respecte de fets dels quals noms es pugui tenir coneixement per mitj d'aquests sentits. Els menors de catorze anys
podran declarar com a testimonis si, a parer del tribunal, tenen prou discerniment per conixer i declarar de manera
vera.
39
Cal recordar que, d'acord amb l'article 180.1.3 del Codi penal, es produeix violaci si la persona t menys de tretze
anys.
40
Article 156 del Codi civil.
41
Article 92.6 del Codi civil.
protecci i els judicis rpids. No obstant aix, la creaci dels jutjats de violncia sobre la dona ha
redut en part aquests problemes, ats que, a ms de la instrucci del procs penal, sencarreguen
dadoptar mesures en qestions de dret de famlia.
Tot i aix, quan no s possible recrrer a un sistema alternatiu de resoluci de conflictes com ara
la mediaci
42
, la participaci dels nens i nenes pot ser ms activa i canalitzada per experts dequips
multidisciplinaris, que analitzen les necessitats de les persones implicades i proposen solucions
adequades.
En resum, leliminaci dobstacles consisteix a crear els mecanismes per conixer tan b com es
pugui les necessitats dels nens i nenes i intentar satisfer-les per facilitar-ne el desenvolupament
integral. Els infants no poden ser una simple motxilla de la mare, sin que tenen necessitats prpies
que shan de valorar de manera independent, per defensar la dignitat que formalment sels
reconeix.
42
Sobre aquest tema, es poden consultar les actuacions que es desenvolupen en els processos de reparaci compresos
en la jurisdicci penal de menors, les intervencions recents en l'mbit de la mediaci penal, les intervencions dels equips
de mediaci familiar i les intervencions de les comissions de convivncia de les delegacions d'Educaci.
4. ALGUNS ASPECTES RELLEVANTS DEL DESENVOLUPAMENT
EVOLUTIU DELS NENS I NENES
Lsser hum s el mamfer que depn dels seus pares durant ms temps abans darribar a la
independncia total. Malgrat que el temps pugui variar molt segons la famlia, la societat i la cultura
en qu es desenvolupi, linfant no pot crixer de manera sana si no rep alimentaci, afecte i
educaci dels pares durant, almenys, els primers anys de vida.
Qu necessita un infant per crixer de manera sana? s evident per a tothom que un nen o nena
necessita menjar, acolliment, exercici fsic i moltes hores de son per crixer fsicament sa, i tamb
se sap que necessita anar a lescola per fer amics i aprendre a llegir i escriure. Per, qu necessita
un infant per crixer emocionalment sa i poder establir bones relacions amb els altres? Necessita
un vincle sa i segur amb els adults que sencarregaran de criar-lo els primers anys de vida.
Des que s molt petit, el nad pot percebre lestat dnim de les seves figures parentals; cerca la
mirada, el somriure i el consol per sentir-se tranquil i reconfortat. Per contra, quan a linfant li
manca la tranquillitat i la moderaci dels pares, comena a generar ansietat i desassossec des
dels primers mesos de vida. El tipus de relaci que el nad estableix amb les figures parentals i el
que sestableix entre pare i mare repercuteix directament en el desenvolupament emocional del
nen o nena.
Parlar del desenvolupament evolutiu dels nens i nenes s una qesti que comporta integrar molts
factors que intervenen perqu un nen o nena estigui b. Cada infant, segons letapa evolutiva en
qu es trobi, va adquirint habilitats en les diferents rees de desenvolupament. Les etapes estan
relacionades directament amb la maduraci. Tots els nens i nenes viuen aquestes etapes per es
diferencien pels moments en qu apareixen aquestes habilitats, ja que creixen immersos en famlies
i entorns socials diferents. Tot i que, per descomptat, existeixen uns requisits mnims per garantir
un desenvolupament ptim que estan recollits en els drets de la infncia, el tipus de context,
destimulaci i de motivacions que tingui un infant influeixen de manera determinant en el seu
desenvolupament.
Diverses investigacions en psicologia infantil
43
donen molta importncia a la influncia sobre el
procs de desenvolupament, des dels primers anys de vida, dels diferents vincles entre linfant i les
seves figures daferrament.
El benestar dels nens i nenes i la garantia dels seus drets saconsegueixen amb les aportacions dels
pares i mares i el suport social de la comunitat, incloent-hi els recursos de protecci dinstitucions
de tots els mbits. Aquesta proposta de benestar es basa en el principi de coresponsabilitat, segons
el qual tots i totes tenim alguna responsabilitat en la garantia dels drets de qualsevol nen o nena.
Aix vol dir que quan els pares o mares no poden garantir les atencions bsiques dels nens i
nenes, les institucions han de vigilar que els menors no quedin desatesos.
Les necessitats dels nens i nenes canvien amb el temps i les respostes en cada cas han de ser
diferents i adaptar-se a aquests canvis. La satisfacci de les necessitats ha de tenir en compte els
processos evolutius dels nens i nenes i els adults han de garantir que els espais fsics, afectius i
socials nafavoreixin un desenvolupament adequat.
43
BOWLBY, J. (1998), BARUDY, J. i DANTAGNAN, M. (2005) i CRITTENDEN, P. M. (2005).
El fet de treballar amb dones vctimes de la violncia de gnere ens obliga a parar atenci a les
condicions en qu els seus fills i filles es desenvolupen. Amb quin criteri supervisarem aquest
desenvolupament? Per garantir unes respostes adequades en latenci als fills i filles de les dones
vctimes de violncia de gnere, s convenient repassar el desenvolupament evolutiu dels
nens i nenes i resumir les pautes generals del desenvolupament psicomotor, cognitiu i
socioafectiu. Ms endavant es descriuran les necessitats bsiques dacord amb les diferents
etapes.
A) ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU DE LINFANT: NECESSITATS I INDICADORS
s oport oferir una idea general del desenvolupament evolutiu dels nens i nenes enunciant alguns
indicadors sobre els assoliments als quals arriben al llarg del creixement. Shan considerat tres
rees: lrea psicomotora, relativa a les habilitats fsiques; lrea cognitiva, que inclou les habilitats
de pensament, llenguatge, aprenentatge i memria, i lrea socioafectiva, que comprn les relacions
afectives, la socialitzaci i la formaci de la identitat.
Tot seguit senuncien les pautes principals del desenvolupament evolutiu dels infants, dividides en
quatre grups dedat: de zero a dos anys, de dos a set anys, de set a dotze anys i de dotze a divuit
anys. Les edats shan dentendre com a referents, perqu existeix una variaci molt mplia en les
edats en qu els nens i nenes poden adquirir les diferents habilitats.
i. Desenvolupament del nen o nena de zero a dos anys
Desenvolupament psicomotor
G Reflex de cerca i succi del pit (en el moment del naixement).
G Reflex de prensi (en el moment del naixement).
G Agafa un objecte amb les mans (quatre mesos).
G Fa la volta completa sobre si mateix (sis mesos).
G Aixeca el cap estant ajagut de bocaterrosa (sis mesos).
G Sasseu (vuit mesos).
G Sarrossega (nou mesos).
G Llana la pilota (deu mesos).
G Va de quatre grapes (deu mesos).
G Agafa la cullera i se la posa a la boca (un any).
G Es posa dret si est recolzat (deu mesos).
G Comena a caminar sol (un any).
G Fa servir les mans perfectament per agafar i deixar anar coses (un any i sis mesos).
G Camina perfectament (un any i set mesos).
G Comena a exercitar els esfnters (un any i vuit mesos).
G Corre amb caigudes (dos anys).
Desenvolupament cognitiu
G Quan neix, linfant explora el mn per mitj dels sentits, la boca i la manipulaci
dobjectes.
G Somriure reflex des del moment del naixement.
G Plora per expressar les seves necessitats.
G Reconeix cares i sons familiars (quatre mesos).
G Segueix un objecte amb els ulls (quatre mesos).
G Balbuceja i riu quan es troba en contacte amb un adult (quatre-sis mesos).
G Busca un objecte que se nha anat (vuit mesos).
G Imita sons (nou mesos).
G Primeres paraules o sons (un any).
G Comprn que les coses existeixen tot i que no les pugui veure, s a dir, entn que
existeix un mn ms enll dell (divuit mesos).
G Comprn i executa ordres senzilles (un-dos anys).
G Al final del segon any neix en linfant un gran inters comunicatiu, coneix al voltant
de cinquanta paraules i estructura frases de dues paraules.
Desenvolupament socioafectiu
G Dependncia total de la figura daferrament, creaci de la confiana que es percep a
travs de les atencions fsiques, la higiene i les carcies.
G Intercanvi de mirades, gestos i vocalitzacions.
G Plor i/o timidesa davant els estranys (vuit mesos).
G Creaci dels vincles daferrament.
G Per mitj del plor, els gestos, els balbucejos i les primeres paraules, el nad comunica
els seus desitjos i necessitats. El fet que els pares interpretin i satisfacin aquestes
demandes ofereix seguretat i fortalesa a linfant.
G Comena a reconixer la propietat dels objectes.
G El joc s exploratori.
Aspectes crtics
G El nen o nena pot despertar-se diverses vegades a la nit.
G Pot presentar plor permanent quan ja se lha alimentat i se li han canviat els bolquers.
G Plor davant dels estranys i rebutjar que persones poc properes laixequin.
G Desig de tocar tots els objectes a labast.
G Exigncia dactivitat o joc permanent.
G Increment de rebequeries o marraneries.
ii. Necessitats del nen o nena de zero a dos anys
Necessitats fsiques
G Alletament matern o, si no, alletament artificial.
G Incorporaci daliments nous segons ledat del nen o nena (mai sha de fer servir
laliment com a recompensa o cstig).
G Controls peridics de la salut i del desenvolupament per part del pediatre.
G Vacunacions corresponents a ledat.
G Atenci a la higiene fsica (es recomana banyar-lo cada nit).
G Vestuari adequat a les condicions meteorolgiques.
G Horaris adequats de son i descans, estables i dacord amb les necessitats del nen o
nena. Fixar rutines per a les hores danar a dormir, del bany i dels pats s fonamental
per controlar correctament lansietat de linfant.
G Supervisi de lactitud de les altres persones que el cuidin.
G Oferiment dactivitat i exercici a la llar.
G Eliminaci del tabaquisme passiu.
G Seguretat als autombils.
G Entorn de lhabitatge segur i adaptat per prevenir-hi accidents, perqu afavoreixi el joc
lliure i la possibilitat daprendre a anar de quatre grapes i caminar (protecci
dendolls, seguretat a les escales).
Necessitats afectives
G Creaci de vincles afectius, presncia estable duna o diverses persones que el cuidin.
Lestat dnim de ladult sencomana al nad, cal procurar no angoixar-se pels plors i
comprendre que s un fet propi de ledat.
G Procurar que hi hagi ms duna persona que el cuidi, per distribuir les tasques i evitar
lesgotament.
G Espais i temps de joc i interacci amb adults i nens:
o Posar msica.
o Mostrar-los objectes brillants i que es moguin.
o Facilitar-los objectes que puguin mossegar, tocar i llanar.
o Escoltar i respondre al nad imitant els sons que fa.
o Parlar-los freqentment. Els nadons comencen a entendre les coses abans de
poder parlar, no sha desperar que ho repeteixin o ho comprenguin tot.
G Exploraci del propi cos.
G Creixement de lautonomia: afavorir i atendre les conductes de jo sol.
G Impuls de les relacions entre iguals lliures de violncia.
G Quan arriba a lany dedat, cal comenar a refermar el sentit dindependncia del nen
o nena, que sorigina quan comena a desplaar-se sol i a comunicar-se amb les seves
paraules.
G Iniciar lensenyament de ls de lorinal quan el nen o nena adquireixi el llenguatge per
poder avisar i quan el seu cos estigui preparat per a les evacuacions.
ii. Desenvolupament del nen o nena de dos a set anys
G Sap fer servir la cullera i el got (dos anys).
G Salta amb tots dos peus (dos anys i sis mesos).
G Construeix torres amb sis cubs (dos anys i sis mesos).
G Control desfnters (dos-tres anys).
G Corre, salta, puja i baixa escales, carrega objectes pesats (tres anys).
G Desenvolupament fi de la coordinaci visuomotora (tres anys).
G Camina de puntetes (tres anys).
G Baixa escales alternant tots dos peus (tres anys)
G Pot girar els fulls dun llibre (tres anys).
G Pot vestir-se sol (tres-quatre anys).
G Llana una pilota lluny (quatre anys).
G Bon control de moviments i impulsos (quatre anys).
G Pot atrapar una pilota que li llancen (cinc anys).
G Habilitat per utilitzar smbols com les paraules per evocar objectes o persones o un
objecte per evocar-ne un altre; per exemple, una cullera pot ser un telfon (dos anys).
G Construeix frases senzilles (dos anys i sis mesos).
G Comprn gaireb tot el que li diuen (dos anys i sis mesos).
G Imita accions que no veu en aquell moment (tres anys).
G Li neix fora curiositat per saber el perqu de les coses (tres anys).
G Sorgeix el concepte jo (quatre anys).
G Nocions de gnere i nombre (quatre anys).
G Llenguatge ben establert, estructura frases complexes (cinc anys).
G Aprn a llegir i escriure (cinc-sis anys).
G Sincrementa considerablement la memria i latenci de linfant.
G Sincrementa el vocabulari del nen o nena.
G Comprn relacions causa-efecte.
G Desenvolupa el pensament intutiu.
G Desenvolupa la prpia autonomia a travs del moviment i del llenguatge.
G Adopta hbits per cuidar dell mateix: vestir-se, rentar-se i dutxar-se.
G Etapa dun gran egocentrisme i de dificultat per posar-se en el lloc de laltre (fins als
quatre anys).
G Sorgeixen rebequeries i enrabiades perqu vol separar-se de les figures daferrament
per, a la vegada, tamb vol que continun al seu servei.
G Comparteix coses amb amics i aprn a jugar cooperativament.
G Identificaci de gnere.
G Curiositat pel cos i la sexualitat. Es preocupa pel naixement dels nens i nenes i per
les relacions de parella.
G Li fa grcia dir paraulotes.
G Comprn i assimila el concepte de norma a travs de lexemple i els ensenyaments
dels adults ms propers.
G Elabora un ideal basat en les principals figures daferrament.
G Gran desenvolupament de les fantasies sobre les quals basa els seus jocs o ideals.
G A partir dels cinc anys disminueixen les rebequeries, descobreix que pot integrar-se
en el medi i cerca que el reconeguin i lacceptin en el seu ambient.
G Apareix el desig dajudar en les feines de casa o a lescola.
G Apareixen els terrors nocturns, tenen por de monstres, animals, etc.
Aspectes crtics
G Increment dels terrors nocturns que interrompen el descans dels pares.
G Posa a prova ladult perqu accedeixi als seus desitjos a per mitj de rebequeries i
marraneries, pot intentar manipular-lo per aconseguir el que es proposa.
iv. Necessitats del nen o nena de dos a set anys
Necessitats fsiques
G Adequaci de lalimentaci a ledat.
G Regulaci i establiment dhoraris adequats de son.
G Ensenyar-li a menjar sol.
G Supervisi de possibles deficincies sensorials.
G Supervisi i estimulaci de les motricitats fina i bsica.
G Educaci per al control desfnters. Treure-li el bolquer primer de dia i desprs a la
nit. Cal recordar que el bolquer nocturn s ms difcil de treure i que els nens tarden
ms que les nenes a aconseguir el control desfnters.
G Vacunacions segons ledat i riscos de grup o personals.
G Ensenyar-li a mantenir la higiene fsica, incloent-hi la bucodental.
G Eliminaci del tabaquisme passiu.
G Adequaci de la seguretat als autombils.
G Organitzaci de lescola adequada a la seguretat.
G Ensenyar-li a nedar, anar en bicicleta i educaci viria.
G Establir hbits per anar a dormir i una higiene de la son.
G Establiment de normes:
o Es decideixen entre tots i totes per lltima paraula la tenen els pares, amb la
finalitat que el nen o nena participi, ho comprengui i es faci responsable del que
sha decidit.
o Que siguin poques normes.
o Clares i senzilles, escriure-les o dibuixar-les pot servir dajut.
o Parlar-ne amb tots els membres de la llar i que tots i totes compleixin all que els
correspon: coherncia i exemple.
o Repetir-les de manera tranquilla tantes vegades com calgui.
o No parlar-ne quan hi hagi conflicte.
o Que tinguin continutat.
G Participaci i interacci amb iguals.
G Jocs simblics i amb regles.
G Estimulaci adequada, tant fsica com intellectual.
G Nucli relacional ampli i variat.
G Adquisici duna identitat sexual.
G Permetre i no censurar les manifestacions de curiositat sexual i els primers jocs
sexuals entre iguals i amb ells mateixos. Respondre les seves preguntes i oferir-los
informaci perqu puguin explicar-se les coses que perceben en lambient.
G Desenvolupar elements dautoprotecci contra els abusos sexuals.
G Control i protecci al voltant de la informaci a la qual accedeixen tant per la
televisi com per internet.
G Si el nen o nena t problemes de son, es recomana:
o Escoltar les seves pors i fer que se senti protegit per tranquillitzar-lo en cas
de terrors nocturns.
o Acollir-lo quan demani ajut.
o Portar-lo a beure aigua i acompanyar-lo quan torni al llit fins que sadormi.
o Procurar que no miri pellcules que langoixin abans danar a dormir i que es
reconcili amb aquells amb qui sha barallat durant el dia. Aix ajudar que
dormi ms tranquil.
v. Desenvolupament del nen o nena de set a dotze anys
G Creix en pes i alada acceleradament.
G Desenvolupa significativament la motricitat fina (pintar, retallar, escriure).
G Guanya fora, agilitat i control sobre el seu cos per mitj de la participaci en jocs,
esports i altres activitats fsiques generalment en grup (dansa, futbol, bicicleta).
G Es redueix el seu egocentrisme i sorgeix una curiositat ms gran pels altres i pel seu
ambient, fet que li permet entendre i fer servir nous conceptes.
G Entn el concepte segons el qual una cosa pot canviar i desprs tornar a ser com era
(reversibilitat).
G Aprn que malgrat que les coses canvin de forma, conserven la composici, el pes,
el volum, lalada, el nombre i lespai (conservaci).
G Sorgeix la discussi i largumentaci.
G Aprn a classificar les coses en categories i a jerarquitzar-les.
G Reflexiona sobre la moral i les normes.
G Aprn a pensar abans dactuar.
G Aprn el funcionament social i les seves normes i exigncies.
G Necessitat ms gran de conviure amb gent de la mateixa edat. Els nens conviuen amb
els nens i les nenes amb les nenes; en tots dos casos, troben poc agradable laltre
sexe.
G Vol adquirir un lloc en el seu nucli social, tant a casa com amb les amistats, el
reconeixement dels altres (especialment dels pares) s fonamental per a la seva
autoestima.
G Sol tenir sentiments dinferioritat a lescola, el suport del nucli familiar s molt
important per contenir les crisis.
G s una etapa en qu canalitza lenergia i els impulsos en activitats creatives i
complexes, fet que lajuda a sentir-se segur sobre la seva identitat.
G La productivitat i la competncia guanyen importncia i si sn moderades, sn
saludables.
Aspectes crtics
G Falta de motivaci per les tasques escolars.
G El nen o nena voldria estar sempre fora de casa jugant amb els amics i amigues.
G Comena a rebel l ar-se i lluita per aconseguir ms independncia.
vi. Necessitats del nen o nena de set a dotze anys
Necessitats fsiques
G Educaci alimentria i nutricional.
G Higiene bucodental autosuficient.
G Regulaci i establiment dhoraris adequats de son.
G Educaci per prevenir hbits txics o addictius.
G Educaci viria per als infants que van sols.
G Exercici i activitats a laire lliure.
G Ensenyar als infants a respondre a les necessitats de vestuari i de neteja de lhabitatge
quan es trobin sols.
G Supervisi del desenvolupament puberal i dels dficits sensorials o causes fsiques que
alterin laprenentatge.
G Intervenci quan hi hagi un control desfnters incorrecte.
G Higiene alimentria als menjadors escolars i prevenci daccidents a lescola.
G Seguretat a parcs i jardins.
G Educaci sexual adequada a ledat.
G Educaci escolar i extraescolar.
G Espais doci i lleure.
G Participaci en les decisions familiars.
G Constituci i enfortiment del grup diguals.
G Aprenentatge de normes i regles.
G Expressi i control dels canvis emocionals.
vii. Desenvolupament del nen o nena de dotze a divuit anys
G Les funcions motores ja han madurat tot i que els canvis fsics propis de letapa les
dificulten.
G Apareixen els carcters sexuals secundaris (onze-tretze anys): vellositat, canvi de veu,
canvi del cos.
G Maduraci de les funcions reproductives: menarquia en les noies, aparici desperma
en els nois.
G Gran activitat hormonal que produeix gana, irritabilitat, sudoraci i canvis
intempestius de lestat dnim
G Ladolescent desenvolupa el pensament abstracte.
G Genera hiptesis sobre diverses situacions, presents o no.
G Tendeix a la fantasia sobre ell mateix i els seus ideals.
G Integra diversos factors que componen un fenomen.
G Pot plantejar-se problemes intellectuals relacionats amb el seu ambient i amb ell
mateix.
G Segons el nivell educatiu i cultural, pot desenvolupar un raonament moral en diferents
graus. Primer el o ladolescent accepta les regles morals per agradar als altres, desprs
les assimila i pot tenir un conflicte entre dues normes acceptades socialment. Ms
endavant, sinteressa pel b dels altres i no noms pel propi i, finalment, assimila
normes interioritzades que aplica de manera general, sabent que es condemnaria ell
mateix si no actus aix.
G La tasca ms important s la recerca de la identitat. Aix li comporta una certa
confusi, que es reflecteix en el culte a lheroi o ldol, impulsivitat infantil i
intolerncia envers els altres.
G Presenta conductes rebels per una necessitat de diferenciar-se dels pares malgrat que
segueixi depenent dells.
G Tamb nhi ha que es tornen molt tmids i temen les exigncies del medi, sestimen
ms estar sols o amb poca gent de la seva edat amb qui se sentin identificats de deb.
G Pertnyer a un grup damics de la mateixa edat s fonamental, perqu la identitat de
grup refora el sentiment de pertinena que li assegura un lloc al mn.
G Li ve de gust experimentar coses noves i desenvolupar diferents rols, incloent-hi el
de parella. Generalment, aix sol passar abans en les noies que en els nois.
Aspectes crtics
G Presenta actituds crtiques i denfrontament davant de figures dautoritat com els pares i els
professors per una necessitat de diferenciar-se.
G Canvis sobtats dhumor.
G Preocupaci excessiva per laspecte fsic.
G Preocupaci excessiva per adequar-se al grup diguals.
G De vegades exigeix que el tractin com un adult i altres, com un nen.
viii. Necessitats del nen o nena de dotze a divuit anys
Necessitats fsiques
G Educaci alimentria i nutricional segons ledat.
G Higiene bucodental.
G Higiene fsica adequada a la maduraci sexual.
G Seguretat en les activitats esportives.
G Orientaci sexual adequada a ledat.
G Prevenci de les malalties de transmissi sexual i de lembars.
G Si ladolescent t alguna malaltia, que pugui tenir cura dell mateix.
G Hbits regulars de son.
G Converses obertes amb els pares i figures de referncia sobre els temes que li causin
curiositat (sexe, drogues, viatges...).
G Replantejament de normes i sancions segons ledat, tenint en compte sempre lopini
i inquietuds de ladolescent.
G Relacions afectives o de parella.
G Educaci escolar i extraescolar.
G Informaci adequada i vera sobre labs del tabac, les drogues i lalcohol.
Un cop acabada aquesta llista, posem lmfasi en les necessitats principals dels nens i nenes segons
les diferents rees de desenvolupament.
1. Necessitats fisiolgiques i fsiques
Lespai fsic on es trobi el nen o nena ha de garantir-ne la seguretat i evitar la violncia i els perills
que namenacin la integritat. Les necessitats fisiolgiques i fsiques inclouen tamb disposar
dassistncia mdica, higiene i nutrici adequades i viure en entorns que permetin lexercici fsic
necessari per al desenvolupament.
2.Vincles afectius segurs i continus
s important desenvolupar el sentiment de pertinena a una comunitat, fet que garantir que el
nen o nena pugui participar en dinmiques socials de reciprocitat. Els nens i nenes necessiten
assegurar llaos afectius amb adults que estiguin disponibles i que siguin capaos de transmetrels
acceptaci incondicional i bon tracte.
Per prendre decisions administratives sobre canvis dinstitucions i/o cuidadors, cal tenir en compte
que els infants es vinculen afectivament amb les persones que els cuiden i que s convenient que,
en la mesura que es pugui, no es produeixin gaires canvis en aquest mbit, per evitar vincles
daferrament desorganitzats, les conseqncies dels quals sexposaran ms endavant.
Per enfortir els vincles afectius, cal fixar normes clares, coherents i lliures de qualsevol tipus de
violncia, basades en el respecte i que, alhora, afavoreixin lautonomia. Les mostres explcites
destimaci i afecte per mitj del contacte fsic i la comunicaci verbal proporcionen seguretat i
fortalesa als nens i nenes. Un infant estimat podr sentir-se motivat per establir altres relacions
afectives i jugar i estudiar en un espai segur damor i protecci.
3. Necessitats cognitives
Els adults han daportar als nens i nenes lestimulaci, la motivaci i la informaci necessries per
satisfer la seva curiositat i la necessitat de conixer el mn on viuen i els diferents aspectes que
componen la realitat, tenint en compte ledat i el nivell de comprensi, tant per no exclourels com
per no tenir expectatives que vagin ms enll de les seves possibilitats. s important afavorir la
incorporaci de noves experincies dacord amb ledat i els processos de maduraci.
Dins de les accions per cobrir aquestes necessitats sinclouen les que garanteixen el dret a
leducaci: possibilitar laccs a leducaci formal, promoure i donar suport al desenvolupament
acadmic dacord amb les possibilitats individuals dels nens i nenes i afavorir unes relacions
adequades amb pares i professors.
El joc forma part de lmbit que afavoreix les competncies cognitives i, en la mesura que el nen
o nena participi en jocs cooperatius, tamb contribueix a desenvolupar les competncies socials.
Cal esmentar que molts videojocs als quals accedeixen els nens i nenes avui dia tendeixen a reduir
espais importants de socialitzaci i que bona part dells ofereixen un contingut violent i competitiu
que fomenta antivalors i redueix les possibilitats per al desenvolupament dhabilitats importants
per a la intelligncia emocional, com ara lempatia, lexpressi democions i lassertivitat, fet que
limita lexistncia dopcions tiques importants per al creixement dels individus i de la societat.
4. Necessitats socials
Si es parla de necessitats socials, es torna a posar de manifest la importncia per a lsser hum
del sentiment de pertinena a una comunitat. s la prolongaci de la necessitat de comptar amb
vincles afectius i espais socials amb normes clares, coherents i estables, basades en el bon tracte i
en els drets de la infncia.
Per aconseguir la satisfacci daquestes necessitats, cal afavorir les capacitats comunicatives del nen
o nena a travs del joc i de la relaci amb iguals.Aquestes capacitats tamb es desenvolupen creant
espais on sescolti els nens i nenes, on puguin expressar emocions, desitjos, vivncies i pensaments.
Alhora, s important oferir canals alternatius de comunicaci per mitj del joc i de lart.
s bsic tenir en compte que si el nen o nena es troba en una situaci familiar de risc, les
institucions han de garantir, fins on sigui possible, el contacte del menor amb el seu entorn familiar,
social i escolar.
B) INFLUNCIA DEL VINCLE PARE/MARE - FILL/FILLA EN EL DESENVOLUPAMENT DELS NENS I NENES
El vincle s la necessitat innata que t lsser hum de relacionar-se amb una altra persona per
mitj de conductes dintimitat com sn la cerca i el manteniment de la proximitat, les abraades i
els somriures; lsser hum vol que el corresponguin amb suport, contenci i tranquillitat. Les
figures principals de vincle per als nens i nenes sn les que es fan crrec de la seva cura i protecci,
siguin els pares biolgics o no. En aquest document anomenarem pare i mare a les figures
significatives que fan aquestes funcions.
Aleshores, el vincle estaria compost pels sentiments, fantasies, memries, expectatives i desitjos
que soriginen dins la ment duna persona respecte duna altra que representa una relaci propera
i una referncia important. El tipus de vincle desenvolupat pel nen o nena dependr de la resposta
de ladult a la seva demanda dafecte.
En quin moment comena a establir-se el vincle entre els pares i els fills? En el moment que neix
el desig del pare o mare de tenir un fill.Aquest desig inclou les fantasies al voltant del nen o nena
que li agradaria tenir, haver de pensar en el nom que li posar, canvis dhbits dels pares previs a
lembars (higiene, horaris...), preparaci dun espai fsic per al nen o nena, conscincia de les
responsabilitats que sassumeixen i, sobretot, disposici per cuidar amb afecte el nou membre de
la famlia.
Abans de nixer, el nad ja t un lloc tant en la ment com en el discurs dels pares. Quin lloc
ocupar el nen o nena dins la famlia? Lideal s que ocupi el lloc de fill o filla desitjat, criat i protegit,
per la realitat no sempre s aix. Molts nens i nenes tenen un paper que no els correspon dins
la famlia. Sovint es troben casos de dones que es queden embarassades perqu la parella no les
abandoni, o que tenen fills per no estar soles, o que volen donar un nt als avis sense que tinguin
un desig real dexercir la maternitat. Pot passar el mateix amb els homes: nhi ha que volen un fill
per retenir la dona al costat seu o per mostrar la seva virilitat sense que tinguin el desig dexercir
la paternitat. s interessant reflexionar amb mares i pares. Quin rol tindr el nen o nena en la
dinmica familiar? Quina funci t la seva arribada?
Les relacions de vincle en la infantesa sn prototips de les futures relacions afectives de la persona
quan arribi a ledat adulta amb les parelles, la famlia i les amistats. Li serveixen per aprendre
algunes caracterstiques del funcionament de les relacions, tant en la vida quotidiana com en els
moments destrs.
La parella t un paper fonamental en el vincle que estableix el pare o mare amb el fill o filla. Un
pare o mare insegur pot generar un vincle segur amb el fill si la parella li ofereix un suport ferm.
En canvi, un pare o mare amb un vincle insegur amb la parella molt probablement generar un
vincle insegur amb el fill o filla.
Quan sesdev una crisi, com pot ser la violncia de gnere a la llar, els vincles tendeixen a
desorganitzar-se i el pare o mare poden evitar contactar amb les prpies emocions, agredir els
altres i originar ms sentiments de dependncia i culpa.
Els tipus de vincles en les relacions humanes no sn rgids ni inalterables, poden anar canviant
segons el context social, la famlia, el moment de la vida o la persona amb la qual sestableixi la
relaci. s possible que un infant estableixi un vincle segur amb la mare o el pare durant la primera
infncia i un vincle insegur en etapes posteriors de crisi conjugal o de depressi, per sempre amb
la possibilitat de restablir un vincle segur i estable. El nen o nena aprn all que ha prevalgut i que
sha repetit amb les figures principals de vincle al llarg de la vida.
Tot seguit es descriuen els tipus principals de vincle (segur, insegur devitaci o despreocupat,
insegur ambivalent o preocupat i vincle desorganitzat) i la seva relaci amb les caracterstiques de
la figura de vincle (mare, pare o qualsevol adult que sencarregui de la cura de linfant), lactitud de
ladult envers el nen o nena i les respostes de linfant dacord amb el tipus de vincle afavorit per
la relaci amb el pare o la mare.
i. Segur
Caracterstiques del pare o mare:
- Es troba cmode en les relacions afectives.
- Pot ser proper i ntim i, alhora, autnom.
- T una visi positiva tant dell mateix com dels altres.
- Se sent fort per afrontar situacions diverses a casa i a la feina.
Actitud del pare o mare envers el nen o nena:
- Escolta i satisf les demandes de linfant.
- Pot allunyar-se del nen o nena per sempre torna al costat seu quan ho necessita, li
dna protecci i suport en situacions que linfant percep com a perilloses.
- No t expectatives concretes sobre les respostes del nen o nena, sin que s flexible
i receptiva a les expressions de linfant.
Caracterstiques del nen o nena amb vincle segur:
- El nen segur plora quan la mare sallunya i es tranquillitza quan arriba, i ms
endavant, sadapta b a la separaci.
- Pot jugar lliurement perqu sap que est protegit.
- T bones relacions amb els altres nens i nenes i ni es fa la vctima ni converteix els
altres en vctimes; de fet, els companys i companyes el troben positiu i disposat.
- No tem el fracs, perqu la mare o el pare estan segurs que pot aconseguir el que es
proposi.
ii. Insegur devitaci o despreocupat
- Valora ms la independncia.
- Rebutja la intimitat com a protecci, tot i que, en el fons, tamb necessiti lafecte dels
altres.
- Expressa poques coses sobre ell mateix i els seus sentiments.
- Sol tenir dificultats en les relacions interpersonals.
- Sol sentir-se ms cmode en lmbit laboral que en les relacions personals.
- Se sent incapa de contenir les ansietats i les pors, les evita, les nega i les diposita en
els altres, moltes vegades en els fills o la parella.
- Tendeix a rebutjar les conductes daferrament del nen o nena.
- El contacte tctil li produeix aversi.
- Es queixa de manera verbal i no verbal de la nosa que li fa haver tingut el nen.
Caracterstiques del nen o nena amb vincle insegur devitaci o despreocupat:
- Es presenta ms sovint en homes.
- No presenta reaccions afectives o inters envers les figures daferrament; pot arribar
a mostrar ms inters per un estrany que pel pare o la mare.
- Tendeix a posar una barrera entre ell i les seves emocions, es mostra aptic, no s
afectus, rebutja el contacte fsic.
- T dificultats socials, ja que tendeix a ser agressiu amb els companys.
iii. Insegur ambivalent o preocupat
- Presenta ansietat constant.
- Simplica massa en les coses.
- Tendeix a generar relacions de dependncia.
- T grans dificultats per mantenir relacions afectives satisfctries.
- Tendeix a sentir solitud i tristesa amb freqncia.
- Li costa separar-se del fill o filla.
- Tendeix a ser confusa: de vegades mostra calidesa i daltres, enuig, sense que hi hagi
un motiu lgic per a aquests canvis.
- Resposta inestable als senyals del nen o nena: no el rebutja per s mostra incapa
de consolar-lo a la falda.
- Sovint els seus comentaris frenen lautonomia del nen o nena.
- Li costa establir un bon contacte amb el nen o nena i no sap llegir qu li passa.
Caracterstiques del nen o nena amb vincle insegur ambivalent o preocupat:
- Est molt angoixat i amonat pel que fa o deixa de fer la figura de vincle; aquest fet li
impedeix desenvolupar les seves activitats dexploraci i joc.
- Labsncia del pare o mare lestressa, per la seva presncia tamb: quan s a prop,
no se sent reconfortat ni tranquil.
- Quan hi ha conflictes en la parella, el nen o nena tendeix a involucrar-se i a sentir
culpabilitat, genera conductes molt dependents i pren partit per un dels pares.
iv. Desorganitzat
- s el tipus daferrament que generen els pares o cuidadors amb malalties psquiques
greus.
- Poden ser depressius, excessivament ansiosos, amb trastorn bipolar,
drogodependents o amb altres afeccions greus.
- En general, el maltractament i/o la violncia es troben presents en les seves relacions.
- s molt probable que abans hagin viscut situacions traumtiques.
- Sovint presenta conductes contradictries: demana una aproximaci al nen o nena
per desprs posa distncia.
- No pot tranquillitzar linfant, sespanta amb les seves demandes.
- Els rols habituals sinverteixen: vol que linfant li doni seguretat.
- A vegades presenten conductes sexualitzades o massa ntimes amb el nen de manera
prolongada.
- Existeix una distncia afectiva i verbal.
Caracterstiques del nen o nena amb vincle desorganitzat:
- Pautes de conducta contradictries, com ara una conducta molt forta daferrament
seguida de sobte per levitaci, la congelaci o les conductes absortes.
- Indicadors de desorganitzaci i desorientaci, com ara deambular sense orientaci,
expressions confuses o absortes o canvis rpids i mltiples dafecte.
- Expressa angoixa per no vol acostar-se a la figura de vincle, sin evitar-la.
- Tendeix a presentar conductes agressives, hiperactivitat i dificultats en laprenentatge.
C) VINCLE I FIGURA PATERNA
I qu passa amb la relaci entre el pare i els fills o filles? Quin paper exerceix la relaci entre el
pare i els fills sobre el desenvolupament daquests?
Evidentment, la interacci entre el pare i els fills o filles _com en el cas de la mare_ est
relacionada amb el context social i institucional que envolta la vida familiar i amb el
desenvolupament duna disposici personal per part del pare per establir un tipus concret de
relaci amb els fills _tamb com en el cas de la mare. Les expectatives socials de comportament
i les experincies dels pares durant la infantesa influeixen en el desenvolupament de la seva
autoestima _per mitj del conjunt de sentiments i expectatives sobre ells mateixos i les seves
relacions ms properes_ i, per tant, influeixen en la qualitat de la interacci amb els fills i filles.
La presncia duna figura paterna s molt important per al desenvolupament dels nens i nenes.Tot
i que la mare ha estat histricament la principal encarregada de les tasques educatives, el pare pot
oferir molts beneficis per al desenvolupament de linfant. s evident que, en alguns mbits, avui dia
els rols de la mare i del pare shan anat igualant. En aquest sentit, ja no es pot parlar duna funci
paterna concreta, perqu ambds progenitors poden exercir tots dos papers (mare i pare). Fins i
tot, una mare sola o un pare sol poden assumir tots dos rols amb el suport daltres persones
properes. En qualsevol cas, s important assenyalar quines funcions pot complir el pare per
afavorir el bon desenvolupament del fill o filla:
G Pel que fa a la relaci directa amb el nen o nena, el pare, com la mare, pot oferir-li
seguretat i suport a la seva autonomia, reforar la formaci de la seva identitat sexual, ser
figura de referncia per interioritzar correctament normes i lmits clars i donar suport
logstic i econmic a les seves necessitats.
G La funci indirecta t a veure amb proporcionar suport a la mare perqu
exerceixi les tasques primries de criana des de lembars. La presncia dun pare adequat
facilita que la mare se senti segura i protegida en el procs de gestaci i criana. En cas que
aquesta figura no hi sigui present, les seves funcions han de ser cobertes per les xarxes de
suport de la mare. El ms important s que la mare senti que t suport en les tasques
primries de criana. En aquest sentit, cal aclarir que la mare tamb ha de donar suport al
pare en les tasques de criana per fomentar un vincle afectiu adequat.
La presncia dun pare que exerceix el maltractament dins de la familia pot perjudicar el
desenvolupament afectiu dels fills.
Daltra banda, els continguts de la interacci amb els fills o filles tenen un paper important en la
formaci de lautoimatge i lautorepresentaci dels pares, aix com en la descripci de la prpia
experincia dexercici de la paternitat, i no noms en el desenvolupament dels fills o filles. A ms, en
relaci amb el paper dels pares en la interacci amb els fills, Barudy i Dantagnan (2005) afirmen que,
generalment, els homes que assumeixen la cura dels fills tenen el suport de dones que els han perms
sortir de la pressi patriarcal i els han fet perdre la por a la tendresa i a les cures corporals dels fills.
Malgrat que calgui recrrer encara un cam molt llarg, les experincies ms actuals mostren noves
prctiques de relaci amb la paternitat associades a dinmiques socials i de poder vinculades a
noves formes de relaci entre homes i dones en els espais pblics i privats. Daquesta manera, el
model de construcci de la identitat masculina tendeix a proposar models de relaci ms
sensibles, que han facilitat la incorporaci dels homes als processos de criana i que, alhora,
serveixen per replantejar els fonaments dominants i dabs de poder de la identitat masculina que
ha establert jerarquies excloents en les relacions entre els sexes i les generacions que afavoreixen
la submissi, la subordinaci i la violncia.
Molts homes mostren avui una tendncia a assumir un paper tan destacat com el de la mare en la
famlia i en els aspectes emocionals i afectius. s aix com sha de tractar el cas del pare que ha
exercit actes de violncia contra la mare, perqu pugui assimilar noves formes de relaci entre els
gneres i les generacions, basades en lafecte, la igualtat i el respecte.
5. CONSEQNCIES DE LA VIOLNCIA DE GNERE EN ELS NENS I
NENES
Lexposici a la violncia de gnere pot tenir repercussions negatives considerables en el
desenvolupament emocional, social, cognitiu i acadmic dels nens i nenes. Les ltimes
investigacions assenyalen que aquesta exposici pot tenir conseqncies a llarg termini i afectar la
seva vida adulta.
Mentre que en els ltims anys ha augmentat la conscienciaci sobre limpacte que t la violncia de
gnere en la dona, no sha generat la mateixa conscienciaci sobre les necessitats dels fills i filles.
Tot seguit sexposaran els principals efectes de la violncia de gnere en els nens i nenes, amb la
intenci de facilitar el diagnstic i la intervenci dels professionals que intervenen en ells i en les
seves mares.
A) EFECTES DE LA VIOLNCIA DE GNERE EN EL DESENVOLUPAMENT DELS NENS I NENES
Moltes dones vctimes de la violncia de gnere estan embarassades. Lestrs afecta els nivells de
lhormona cortisol, fet que provoca que el creixement fetal quedi per sota dels valors normals i,
com a conseqncia daix, que el cervell es desenvolupi poc i es presentin defectes de
mielinitzaci que sassocien a sndromes dhiperactivitat.
Alguns desenllaos adversos de lembars, com lavortament espontani, la mort del fetus durant el
part o el naixement dun nad amb discapacitat o amb un pes baix, poden atribuir-se a la violncia
de gnere traumtica. Lestrs de la violncia i de labs poden comportar altres conseqncies,
com per exemple que la mare no atengui prou la nutrici, el descans i la vigilncia mdica del nad
pel fet de trobar-se en una situaci emocional que no li permet respondre a aquestes necessitats.
En el moment de nixer, el pes del cervell del nad s un 25 % del pes del cervell duna persona
adulta, percentatge que al final del primer any augmenta fins al 66 %. Durant aquest perode de
temps, el desenvolupament del cervell s ms vulnerable a limpacte de les experincies
traumtiques, que poden alterar lorganitzaci del cervell, fet que implica dificultats
posteriors en el maneig de lestrs. Lestrs crnic pot causar depressi del sistema
immunolgic i daltres sistemes controlats pel cervell. Per tant, en aquests casos no resulta
sorprenent trobar-se amb nadons menys saludables o que presenten canvis en el comportament,
com irritabilitat, alteracions del son i pors.
Mentre que es considera que el 70 % dels nens i nenes de llars mitjanes disposen de vincles segurs,
el 50 % de nadons en una mostra de mares que havien estat objecte de violncia domstica eren
classificats com a infants amb vincles desorganitzats. La figura daferrament (la mare en aquests
casos) s una font tant de por com de tranquillitat i confort, i si la mare s maltractada i
experimenta estrs, els nens i nenes tendeixen a tenir por. En aquestes circumstncies, el nad no
s capa de desenvolupar una estratgia consistent o coherent per obtenir ajut i tranquillitat de
la seva mare (Zeanah et al., 1999).
s ms fcil que els nens o nenes presentin problemes evidents de comportament quan els pares
o mares intenten negar la situaci violenta o insisteixen en la gran uni familiar sense tenir en
compte els greus conflictes que els nens o nenes hagin pogut veure o escoltar directament. En
moltes famlies existeix la por que la separaci de la parella faci mal als fills o filles, per si es donen
situacions molt conflictives o de violncia de gnere, acabar aquest cicle de violncia suposar un
benefici emocional per a tots els membres de la famlia.
Molts nens i nenes intenten donar poca importncia a la violncia a la qual estan o han estat
exposats, com una manera de protegir-se del dolor que els causa. Molt pocs parlen sobre qu els
passa o el sentiment de desprotecci emocional que viuen. Els sentiments i pensaments de linfant
sobre aquesta experincia poden ser fragmentats i desorganitzats i els nens tenen dificultats per
donar un sentit o una explicaci als fets que passen. La mare pot dissociar-se de la violncia:
quan no hi ha actes violents, ella pot actuar com si no hagus passat res dolent.
El fet que la mare consideri que al nen o nena no lha afectat el que ha passat o que linfant no
expressi cap malestar o no en parli no vol dir necessriament que la violncia de gnere no hagi
afectat el menor. Per aix, cal fer un seguiment socioemocional dels nens i nenes que han estat
exposats a situacions de violncia de gnere amb la finalitat de proporcionar-los el suport que
requereixen.
Molts nens i nenes exposats a la violncia a la llar pateixen en silenci i no sn
atesos perqu les mares o els pares creuen que els problemes es troben en la
parella i no afecten els fills o filles.
A partir de la revisi de diverses investigacions i documents, tot seguit sesmenten els efectes ms
importants de la violncia de gnere sobre els nens i nenes:
1. Problemes de socialitzaci:
* Allament.
* Inseguretat.
* Agressivitat.
* Reducci de les competncies socials.
2. Smptomes depressius:
* Plor.
* Tristesa.
* Autoestima baixa.
* Allament.
3. Pors:
* Pors especfiques.
* Pressentiments que passar alguna cosa dolenta.
* Por a la mort.
* Por a perdre la mare.
* Por a perdre el pare.
4. Alteracions del son:
* Malsons.
* Por a dormir sol.
* Terrors nocturns.
5. Smptomes regressius:
* Enuresi.
* Encopresi.
* Retard en el desenvolupament del llenguatge.
* Actuar com a nens ms petits del que sn.
6. Problemes dintegraci a lescola:
* Problemes daprenentatge.
* Dificultats de concentraci i atenci.
* Disminuci del rendiment escolar.
* Dificultats per compartir amb altres nens i nenes.
7. Respostes emocionals i de comportament:
* Rbia.
* Canvis sobtats dhumor.
* Ansietat.
* Sensaci de desprotecci i veure el mn com una cosa amenaadora.
* Sentiments de culpa (per ser el responsable dels conflictes entre els pares o per no
haver fet res per evitar la violncia).
* Dificultat en lexpressi i el maneig de les emocions.
* Negar o treure importncia a la situaci violenta.
* Tendncia a assumir el patiment i lagressi com a formes naturals de relaci.
Aprenentatge de models violents i possibilitat de repetir-los, tant en el paper de
vctima com en el dagressor, amb la interioritzaci de rols erronis de gnere.
* Lexposici crnica a conflictes parentals pot portar ladolescent a relacions
conflictives i addiccions.
* Lestrs associat amb la violncia a la llar pot comportar que ladolescent mostri
comportaments de risc i devasi i que comenci a actuar violentament dins de la llar.
* Fugida de la llar.
* Les relacions entre els pares poden tenir, a ms, una gran influncia en la manera com
els adolescents estableixen les primeres relacions sentimentals.
* Com ms violenta sigui lagressi que ha viscut el menor, existeix ms probabilitat
que vegi en el comportament dels altres intencions hostils i que respongui
violentament com a defensa.
8. Smptomes destrs posttraumtic:
* Insomni.
* Malsons recurrents.
* Fbies.
* Ansietat.
* Experimentaci reiterada del trauma.
* Trastorns dissociatius.
9. Parentalitzaci:
* Assumir rols parentals i protectors envers els germans petits.
* Assumir rols parentals de protecci envers la mare.
10. En alguns casos, la mort.
La violncia afecta la visi que el nen o nena t del mn i dell mateix, les seves idees sobre el
significat i el propsit de la vida i les expectatives duna felicitat futura.
Segons ledat, els efectes que el nen o nena pateix a conseqncia de la violncia de gnere en
lmbit familiar sn diferents
44
; tenir aquest fet en compte pot ajudar a identificar aquests efectes
per mitj dels seus indicadors conductuals, emocionals, fsics, cognitius i socials.
44
BAKER, L. i CUNNINGHAM, A. (2004).
Els efectes esmentats sn noms alguns dels que es poden detectar, per cal dir que en molts
casos sobserven altres conductes que, de vegades, fins i tot poden semblar contradictries. Un
exemple daix s el rendiment escolar: sovint les nenes i els nens vctimes de la violncia de
gnere presenten problemes a lescola, dificultats de concentraci i de relaci amb els companys
i companyes, etc., per molts dells mostren comportaments del tot contraris, com ara un nivell
de perfecci molt elevat en les tasques escolars; sn nens i nenes que passen desapercebuts davant
el professorat per la seva bona conducta, responsabilitat, etc. (fet molt freqent en el rol de fill
perfecte que sha comentat abans). Aix doncs, cal tenir en compte que els indicadors sn
orientatius i no determinants; prendrels com a referncia absoluta faria ms difcil la intervenci
i el diagnstic.
B) EFECTES DE LA VIOLNCIA DE GNERE EN LES RELACIONS DE LES FIGURES PARENTALS AMB ELS FILLS
I FILLES
La violncia de gnere afecta directament les pautes educatives dels nens i nenes, perqu el
patiment dels membres de la parella comporta que aquests no es trobin prou disposats
emocionalment per atendre els nens.A ms, les desavinences i lhostilitat entre la parella dificulten
els acords sobre leducaci dels fills, la qual cosa implica desacords en les normes de convivncia
Conductuals
Emocionals
Fsics
Cognitius
Social
NADONS
I PETITS
Irritabilitat
Problemes per
dormir i menjar,
angoixa
Dificultats de
comprensi
EDAT
PRE-ESCOLAR
Agressivitat, problemes
de conducta
Por, ansietat, tristesa,
preocupaci per la mare,
trastorn destrs
posttraumtic, dificultats
afectives
Nivell alt dactivitat,
intents de cridar
latenci i daferrar-se,
actes regressius
Comprensi limitada,
sentiments de
culpabilitat
Problemes a lhora
dinteractuar amb els
iguals o amb adults, relaci
ambivalent amb la mare o
la persona que el cuida.
EDAT ESCOLAR
Agressivitat,
problemes de
conducta,
desobedincia
Por, ansietat,
depressi, autoestima
baixa, culpabilitat,
vergonya, trastorn
destrs
posttraumtic
Culpabilitat,
problemes de
rendiment escolar,
actituds a favor de la
violncia
Pitjor qualitat de les
relacions amb els
iguals
ADOLESCENTS
Conductes
violentes, fugides,
delinqncia
Depressi, idees
sucides, trastorn
destrs
posttraumtic
Abs de
substncies
Actituds a favor
de la violncia
Relacions (de
parella) amb
conductes
violentes
i mesures de disciplina autoritria
45
. Aquests desacords sagreugen per la distncia emocional
entre els membres de la parella, lhostilitat i la desqualificaci de laltre i la situaci de triangle
en qu es troba el nen o nena.
Tal com sha explicat en el captol 4, dacord amb la teoria de laferrament, el sentiment de
seguretat dun infant depn de la seguretat del vincle amb les primeres figures daferrament; la
qualitat daquestes relacions representa un model per a la vida adulta. Les circumstncies violentes
a la llar frenen el desenvolupament dun sentiment de confiana o de seguretat. Sha observat que
els nens i nenes exposats a la violncia domstica poden respondre a lira de ladult amb un alt
grau destrs i que, alhora, tendeixen a ser ms agressius amb els altres infants.
La depressi i lautoestima baixa que es manifesten en la dona vctima de la violncia de gnere li
treuen seguretat i assertivitat en les tasques educatives dels fills i filles
46
. La situaci de violncia
comporta que la mare tingui un risc ms gran de presentar smptomes destrs posttraumtic i
que la qualitat de la relaci amb els fills i filles empitjori. A ms, els problemes psicolgics materns
i la qualitat de la relaci mare-fill shan associat als problemes de conducta dels fills i filles.
47
Les pautes educatives de les mares maltractades poden variar molt depenent de labsncia o
presncia de la parella maltractadora. Quan la parella s present, la mare pot mostrar-se ms dura
i autoritria, i quan s absent, la mare voldr compensar aquestes conductes amb manifestacions
excessives damor i permissivitat. Si els estils educatius sn contradictoris, la simptomatologia que
presenten els infants s ms aguda.
48
Els conflictes matrimonials dificulten una educaci sensible i afectuosa, especialment en el cas del
pare. Diversos estudis assenyalen
49
que les relacions entre el pare i els fills o filles sn ms
vulnerables als conflictes de parella que les relacions entre la mare i els fills o filles, i en general
sobserva que els homes tendeixen a desenvolupar un model de relacions en el qual si hi ha
conflicte lestenen als fills o filles, mentre que les dones tendeixen a diferenciar ms els seus rols
dins la famlia (mare, esposa).
Dades clniques i dinvestigacions han indicat que els pares i mares que viuen situacions conflictives
i agressives dins la relaci de parella tendeixen a agredir ms (verbalment i fsicament) els fills i
filles i a mostrar-los menys afecte i acceptaci.
50
Cal tenir en compte a lhora dintervenir en els nens i nenes que moltes vegades les seqeles de
la violncia de gnere no noms es relacionen amb la violncia que han viscut a la llar sin tamb
amb els canvis sobtats de vida derivats del conflicte, com ara el canvi de casa, descola i damistats.
C) FACTORS DE RISC
Les respostes dels nens i nenes a la violncia de gnere en lmbit familiar poden variar molt. Els
infants poden presentar molts comportaments psicopatolgics o, per contra, sortir poc
45
O'LEARY i VIDAIR, H. B. (2005).
46
DAVIES; STURGE-APPLE, M. L. i CUMMINGS, E. M. (2004).
47
LIEBERMAN; VAN HORN i OZER (2005).
48
HOLDEN i RITCHIE (1992) i ROSSMAN i REA (2005).
49
KERIG, P. K. i COWAN, C. P. (1993) i CLARK i PHARES (2004).
50
JUSTICIA i CANTN (2005) i KRISHNAKUMAR i BUEHLER (2000).
perjudicats daquesta experincia. Tot seguit sindiquen diversos elements que influeixen en la
resposta dels nens i nenes
51
:
G La manera de tractar els conflictes, dexterioritzar-los i de comunicar-los als fills o filles
influeix en la percepci que aquests tenen de les relacions entre les persones.
G La presncia daltres factors de risc, com labs de substncies psicoactives o de lalcohol,
la depressi de la mare, la personalitat antisocial del pare, les situacions econmiques
desfavorables o lallament social.
G Si un membre de la parella (o tots dos) desenvolupa els smptomes dalguna malaltia
(depressi, ansietat, estat paranoic, etc.), aquest fet pot alterar negativament el vincle amb
els fills o filles i leducaci que els ofereixi.
G La proximitat dels nens i nenes a les agressions, el fet de ser-ne testimonis.
G La gravetat i cronicitat de la violncia.
G El fet de convertir el nen o nena en partcip de la situaci, o que sigui un dels motius de
les situacions conflictives o que es vegi obligat a prendre partit per un dels pares.
G El fet que el nen o nena visqui una situaci de negligncia per la manca datenci dels pares,
o que es vegi obligat a prescindir dalguns recursos fsics bsics per al seu desenvolupament
o que es deixin sense cobrir les seves necessitats fsiques, emocionals o socials.
G Lalteraci significativa de la quotidianitat, haver de separar-se del pare o la mare.
G El fet que el nen o nena sigui vctima directa de maltractaments fsics o emocionals per part
dalguna de les figures parentals.
G Les caracterstiques prpies de linfant: el temperament, ledat, la interpretaci que fa de la
realitat, la seguretat dels vincles, les habilitats socials i la capacitat per expressar emocions i
demanar ajut.
G La possibilitat de disposar daltres figures de vincle que puguin protegir-los emocionalment
o donar-los suport i que pallin la manca datenci parental.
G La resposta rpida i efica de les institucions que tenen la responsabilitat datendrels.
D) FACTORS DE PROTECCI
Cal enunciar els factors de protecci que poden disminuir els danys per als nens i nenes derivats
de lexposici a la violncia de gnere:
G Qualitats del nen o nena, com un temperament tranquil i fcil i unes grans habilitats
cognitives.
G Lexistncia dalguna persona adulta que fomenti els recursos propis del nen o nena i que
nenforteixi la resilincia.
G Una actitud parental competent que satisfaci les necessitats fisiolgiques, afectives
i socials del nen o nena.
G Bona resposta de la mare. Sha observat que, malgrat els problemes, moltes mares
tenen prou capacitat emocional per estar disponibles per als fills i filles, mostrar afecte tot
51
LEVENDOSKY, A. A. i GRAHAM-BERMANN, S. A. (1998).
i les circumstncies i posar els lmits per a una educaci raonable dels infants. Moltes mares
fan grans esforos per compensar els efectes negatius de la violncia viscuda a la llar sobre
els fills i filles.
G Capacitat de la mare per participar i obtenir ajut de la xarxa social. En
aquest sentit, els serveis i recursos que donen suport a les dones vctimes de la violncia
de gnere tenen un paper important en la recuperaci i en lenfortiment de lautoestima i
de les competncies maternals daquestes dones.
G La comunicaci entre les mares i els fills o filles sobre els conflictes que aquests
han presenciat redueix les possibilitats que els infants mostrin problemes de
comportament i de violncia manifesta, sempre que el dileg no expressi hostilitat,
culpabilitat o rbia envers la parella.
G El suport de la famlia extensa, dels educadors o dels professionals que atenen les
dones pot ser una font de tranquillitat per als nens i nenes i per a les mares.
G La ruptura del cercle de violncia i una relaci amable i no violenta entre els pares
un cop han decidit separar-se.
G Durant ladolescncia, la cohesi i el suport del grup diguals pot tenir una influncia
positiva.
G La teoria dels sistemes familiars suggereix que una delimitaci clara entre el
subsistema matrimonial i el dels fills (per evitar la implicaci daquests en els
conflictes entre els pares) afavoreix un benestar ms gran de linfant, mentre que lexistncia
duns lmits pocs clars fa ms probable el desenvolupament de disfuncions.
G Un factor important de protecci s el paper que el pare o mare assigna als fills
o filles dins una situaci conflictiva. s a dir, els infants resulten ms afectats quan
assumeixen el paper dintermediaris entre els pares, quan es converteixen en el mitj a
travs del qual els pares es comuniquen de manera agressiva o quan els pares transmeten
rbia als fills o filles amb insults o crtiques destructives. Aquest punt es tracta extensament
en el captol 6.
G La formaci dels professionals que atenen les dones vctimes de la violncia de
gnere s un factor de protecci per als nens i nenes exposats a aquesta violncia a la llar.
6. INTERVENCI DIRECTA EN NENS I NENES VCTIMES DE LA
VIOLNCIA DE GNERE
Aquest captol tracta de la intervenci directa en els nens i nenes vctimes de la violncia de
gnere. Comena amb una mirada a les dones des del rol matern i segueix amb les diferents
posicions que les mares poden adoptar. Tamb sexposen elements que permetin comprendre
aquests nens i nenes, juntament amb criteris de valoraci i tcniques dobservaci que facilitin el
reconeixement dels indicadors. Finalment sinclouen algunes observacions sobre les entrevistes
exploratries amb aquests infants per poder arribar a orientacions educatives i dacompanyament
i suport emocional.
En aquest captol es pretn mostrar la importncia dintervenir en els nens i nenes vctimes de la
violncia de gnere en lmbit familiar, per, alhora, es vol posar mfasi en la necessitat que aquesta
intervenci sigui especialitzada i centrada en els infants.
En els serveis datenci a la dona no sempre ser possible intervenir en els seus fills o filles, ja sigui
per qestions de recursos humans, de temps o dun altre tipus. s fonamental tenir present que
la intervenci en infants no la pot efectuar qualsevol professional.
Els equips professionals que treballen amb la violncia de gnere en lmbit familiar estan fora
especialitzats i coneixen les implicacions del context de violncia per a les dones, com hi influeixen
certs aspectes personals i contextuals i quines sn les dinmiques familiars ms habituals. El fet de
treballar amb els fills i filles daquestes dones requereix una especialitzaci encara ms gran i,
sobretot, un coneixement profund de com els nens i nenes comprenen i es desenvolupen en el
seu entorn.
Per aquesta ra, lobjectiu del captol no s aconseguir que les persones que treballen en els equips
datenci a la dona puguin atendre els seus fills, sin que puguin veure la situaci de violncia amb
els ulls dels infants. Amb les pgines segents es pretn que els equips
professionals especialitzats en les dones vctimes de la violncia de gnere
puguin comprendre els fills i filles daquestes dones i, en el millor dels casos,
incloure recursos professionals per dur a terme latenci que els infants
necessiten.
Si amb les pgines segents es pot aconseguir que els i les professionals que atenen les dones facin
visible el patiment dels nens i nenes, comprenguin la importncia de tenir-los en compte i
transmetin la necessitat dintervenir-hi, aquest captol haur assolit el seu propsit principal.
No es tracta que tots els equips professionals atenguin totes les persones implicades en la violncia
de gnere en lmbit familiar. El que s important s tenir la mirada preparada per detectar totes
les vctimes de la situaci i els elements per poder enviar els nens i nenes a un servei datenci
psicoteraputica amb professionals especialitzats en violncia de gnere i en infncia.
Qualsevol professional no pot atendre un nen o nena vctima de violncia de gnere, per s pot
veurel per mitj del que explica la mare. S pot explicar-li a la mare com pot estar vivint la situaci
linfant. S pot i ha de buscar elements i recursos per comprendre el nen o nena i facilitar-li una
atenci especialitzada. S ha dajudar la mare a protegir el fill o filla.
A) CONTEXTUALITZANT LA INTERVENCI
i. Intervenci en les mares: contextualitzant el treball
La mare t un paper imprescindible en la recuperaci dels fills o filles. Per a qualsevol nen o nena,
la mare s un referent vital bsic, i per aix, cal procurar que la dona sigui la figura protectora dels
fills o filles. En general, la intervenci en les dones vctimes de violncia de gnere sha centrat
sempre en el seu procs de recuperaci personal, per la feina no pot acabar aqu. La recuperaci
personal s, per descomptat, un element imprescindible, previ o parallel a qualsevol altre tipus
dintervenci, perqu per poder afrontar lacompanyament dels fills o filles cal que la dona hagi
passat per aquest procs de recuperaci.
s important acompanyar la dona en el seu procs personal, per tamb s imprescindible ajudar-
la a prendre conscincia de les repercussions que tenen els maltractaments sobre els seus fills i
filles. Respectar el ritme de recuperaci de la dona s bsic per poder continuar treballant amb
ella i amb els nens i nenes, per cal tenir en compte el grau de risc en qu es poden trobar els
infants: si s molt elevat, caldr prendre mesures de protecci per als nens i nenes i tamb, si s
possible, per a la dona.
En el procs personal previ amb la dona, es treballa, entre altres aspectes, lautoestima i els
sentiments de culpabilitat i se lacompanya perqu comprengui els fets que ha viscut. s important,
sempre que es pugui, que la mare es trobi en unes condicions psicolgiques mnimes per assumir
linici del procs amb els fills o filles. Dient aix no es pretn situar els infants en un
segon terme, ja que han de ser considerats vctimes directes i no collaterals,
sin que es vol destacar la importncia de poder comptar amb la mare en el
procs de recuperaci dels nens i nenes.
s fonamental tenir present que aquests infants no poden avanar sols en el
procs de recuperaci: els cal lacompanyament duna persona adulta (la mare,
sempre que es pugui). Els nens i nenes vctimes de la violncia de gnere necessiten un
referent proper que els transmeti seguretat emocional, faciliti el context adient perqu puguin
expressar les seves emocions, estableixi lmits raonables i fomenti la comunicaci afectiva perqu
puguin comprendre la situaci que els ha tocat viure.
Desprs de comenar el treball personal amb la dona, s important ampliar aquesta intervenci
al rol matern perqu es converteixi en un element clau en la recuperaci dels fills i filles: lobjectiu
s proporcionar a les dones un apoderament i un paper actiu en el procs de recuperaci del nucli
familiar. Les mares deixen de sentir-se com un element passiu de la situaci de violncia que han
viscut i com a simples receptores duna intervenci que les acompanya i les orienta: recuperen la
sensaci de decidir com volen dirigir la seva vida i com consideren que han dacompanyar els fills
i filles durant el seu desenvolupament. Aquest rol actiu dajut i suport s molt important per a una
dona que, en molts casos, havia perdut la sensaci de control de la prpia vida.
Enfocar des del punt de vista del rol matern la intervenci en les dones vctimes de la violncia
de gnere s important per aconseguir un resultat integral en la dona i els fills i filles. Aix mateix,
s tamb una manera de fer visibles les altres vctimes de la violncia de gnere en lmbit familiar:
els fills i filles daquestes dones.
Els fills i filles de les dones vctimes de la violncia de gnere en lmbit
familiar necessiten una intervenci directa i una intervenci indirecta, aquesta
per mitj del treball amb les mares, que genera un context que refora el seu
procs de millora.
A lhora de planificar el treball amb els nens i nenes, s bsic plantejar a la mare, sempre que es
pugui, la necessitat defectuar una exploraci amb cadascun dels seus fills i filles. s important que
la dona no senti que es qestiona el seu paper de mare, sin que, per contra, pugui veure-ho com
un suport dels professionals envers ella en la tasca difcil dacompanyar la recuperaci dels fills i
filles. A causa de la desvaloraci i desautoritzaci que ha viscut, quan se li plantegi la intervenci
en els fills i filles, en alguns moments s probable que la dona pugui sentir-se qestionada i que
presenti algunes resistncies o dificultats. Moltes mares se senten culpables per no haver protegit
els fills o filles i per aix cal dedicar prou temps i atenci a aquest moment del procs.
Una intervenci en el nen o nena desvinculada de la mare noms pot portar-se a terme en
situacions molt concretes, com per exemple un trastorn mental o drogodependncia de la dona
que no li permeti acompanyar el fill o filla, que linfant hagi estat abandonat, que la mare tamb
exerceixi la violncia contra els fills de manera sistemtica o qualsevol altra situaci dalt risc per
als menors.
ii. Diferents discursos de les mares davant la proposta dintervenir en els seus fills o filles
Les dones que han estat vctimes de la violncia de gnere solen tenir lautoestima deteriorada, i
aquest fet influeix en la percepci que tenen sobre la seva capacitat dautonomia. Moltes delles
no se senten prou fortes per afrontar les necessitats dels fills o filles, per la qual cosa de vegades
opten per fer veure que no passa res. Darrere daquesta actitud sol haver-hi molta por i s
important que els i les professionals recordin a la dona que de la mateixa manera que lhan
acompanyada podran acompanyar els fills o filles.
Moltes vegades les mares se senten aclaparades per la quantitat de coses que han de fer, pels
processos judicials que decidiran sobre els rgims de visites i pel fet de remoure moments de la
seva vida que volen deixar enrere. Per ajudar la dona a superar aquesta situaci, s bsic recordar-
li la importncia denfortir els vincles afectius amb els fills i filles, aix com ajudar-la a establir una
llista de qestions prioritries a resoldre dins les necessitats mltiples que sorgeixen en aquest
moment. Cal que les mares no tinguin lexpectativa de fer canviar el pare dels fills o filles o de
considerar una resoluci judicial favorable com lnica soluci, entre altres actituds, perqu aix
fa que concentrin els esforos fora delles i fora de la relaci amb els infants. Tota lenergia i la
motivaci que tinguin han de dirigir-la cap a elles mateixes i la relaci amb els fills i filles.
Per la crrega emocional que arrosseguen, les dones vctimes de violncia de gnere no sempre
accepten que sinici una intervenci en els fills o filles en el moment que sels proposa. El motiu
pot ser la por, la sensaci desgotament, les ganes doblidar el passat o que no sigui el moment
adequat per proposar aquest tipus dintervenci. Aix doncs, en aquest moment del treball podem
trobar-nos amb diferents discursos o posicions de la mare i, en funci daquests, haurem dinsistir
ms en un aspecte o un altre.
G Mares que creuen que no cal intervenir en els seus fills o filles perqu estan protegits i no
sadonen de qu passa
En aquests casos s necessari que la dona prengui conscincia del patiment dels fills i filles; cal
acompanyar-la en aquest procs, que sol ser lent i dolors. A ms, s bsic ajudar-la a reforar la
importncia del seu rol matern i del vincle que la uneix als fills i filles.
Per ajudar-la, se li pot explicar les conseqncies que la violncia pot tenir sobre els nens i nenes.
Moltes vegades s til:
G Fer la comparaci amb les prpies seqeles i ajudar-la a reconixer el patiment dels fills i
filles a partir dels exemples de la vida quotidiana que ella mateixa explica. Acompanyar-la a
lhora de reconixer que els nens i nenes tamb pateixen les conseqncies dels
maltractaments perqu la veuen trista o preocupada, perceben la tensi quan arriba el pare
o li pregunten perqu van discutir ahir a la nit.
G Fomentar lempatia amb els infants parlant sobre com se sentia ella durant la histria de
maltractament i veure quines conseqncies creuen que ha tingut aquesta situaci en ella.
G Facilitar que parli de les necessitats que ella tenia en aquell moment: per exemple, que
lescoltessin, que no la jutgessin o poder expressar el plor o la rbia.
G Parlar amb la mare sobre les conseqncies o efectes en els fills i filles que creu que ha
tingut la violncia, i a partir daix, comparar el que elles sentien que necessitaven durant la
situaci violenta amb el que poden necessitar els infants ara. Fent aquest exercici, les mares
poden reconixer les semblances entre el seu patiment i el dels fills i filles i els resulta ms
fcil identificar les necessitats dels infants, perqu solen coincidir amb les seves.
G Qestionar les creences que exposi la mare sobre els fills i filles i la violncia, com per
exemple que els nens no es van adonar que els pares discutien perqu estaven dormint.
G Mares que tenen molta por de les repercussions que pugui tenir la intervenci en els fills i filles
En aquests casos la mare sol veure la proposta del professional com una amenaa ms que com
una oportunitat; aquest s el primer punt que cal treballar amb ella. Aix mateix, s important que
la dona, seguint el seu ritme, pugui expressar les pors i la desconfiana.
Els temors principals que poden sentir les dones vctimes de la violncia de gnere davant una
proposta dintervenci sn:
- Que es qestioni el seu rol matern:
Les dones que han patit situacions de violncia de gnere han viscut una relaci en qu la
prpia autoritat i la possibilitat destablir lmits shan anat anul l ant. Aquest fet comporta
que la dona se senti intil en qualsevol mbit. El rol matern sol ser lltim que la dona es
qestiona, i per aix, s important tractar-lo amb delicadesa, perqu si la dona creu que es
critica aquest aspecte de la seva vida, pot sentir-se encara ms desvalorada. s habitual que
les mares tinguin reaccions adverses a la proposta dintervenci si senten que es posa en
dubte el seu exercici de la maternitat.
- Que els fills i filles resultin ms perjudicats desprs de parlar del que han viscut i del que
senten:
Hi ha dones que creuen que en el moment que els fills i filles comencin a parlar de la
situaci que han viscut, la seva relaci amb ells empitjorar. En aquests casos hi ha mares
que comparteixen creences socials sobre qu cal explicar als infants i que pensen que s
millor no parlar de qu ha passat perqu no aflorin els sentiments de rancnia o de rbia.
s important fer entendre a aquestes mares que les emocions dels fills i filles seguiran
existint encara que no en parlin i que el fet de no expressar-les els perjudicar i els far
sentir ms sols i incompresos.
- Que sels retiri la custdia dels fills o filles:
Una de les repercussions ms temudes per les dones vctimes de la violncia de gnere s
que la justcia els retiri la custdia dels fills o filles. Aquesta por es deu a les amenaces de
lagressor a la dona, que transmeten la idea que si vol pot prendre-li els fills o filles, que ella
no podr cuidar-los sola i que ell la denunciar per aquest fet. Desgraciadament, desprs de
la separaci, les dones han denfrontar-se molt sovint a processos judicials i/o avaluacions
pericials que posen en qesti la seva capacitat per cuidar els fills o filles. En aquest punt cal
tranquillitzar la dona pel que fa a la prdua de la custdia, per sha de ser realista i no
amagar-li que existeix la possibilitat que lagressor la reclami com una manera, en molts
casos, de continuar maltractant-la o de pressionar-la perqu torni amb ell.
G Mares que deleguen en els professionals la responsabilitat de la recuperaci dels fills o filles:
Darrere daquesta actitud sol haver-hi sentiments dimpotncia, tendncia a desviar la
responsabilitat o sensaci de decepci perqu el fill o filla no respon com la mare voldria. En
aquests casos cal treballar amb la dona perqu expressi les seves emocions, ja que s la via
principal per aconseguir que collabori i fer que tingui un paper actiu en la recuperaci dels fills
o filles.
Aquestes mares solen sentir-se molt desbordades, i de vegades, pot passar que no connectin amb
el patiment dels fills o filles. Tamb s possible que no se sentin implicades en el canvi dels infants
o que pensin que sn ells els que tenen el problema.
La intervenci dels professionals en aquests casos facilitar que la mare reconegui els aspectes
positius i saludables del fill o filla, de manera que pugui reforar-se el vincle i que lacompanyament
sigui viable.
G Mares que poden collaborar en la intervenci des del primer moment:
Aquestes mares poden expressar preocupaci pels fills o filles i mostrar una capacitat emptica
important envers el dolor originat en el seu entorn per la situaci violenta.
Es tracta de dones amb una histria menys violenta en la famlia dorigen o que, almenys, han tingut
la possibilitat de viure amb models de relaci no violents. Han pogut aprendre qu vol dir el
respecte i la cura dels fills o filles, i com a conseqncia daix, no veuen com a normals certes
accions i poden respondre davant indicadors de malestar dels infants.
iii. Comprendre els nens i nenes vctimes de la violncia de gnere: caracterstiques diferencials
Tornant a les conseqncies esmentades en el captol 5, tot seguit sindiquen algunes de les
situacions emocionals en qu es troben els nens o nenes i les possibilitats dintervenci.
Per poder entendre el patiment, el dany i la necessitat dintervenir en linfant vctima de la violncia
de gnere, s important conixer quina posici pren el nen o nena sobre la relaci parental en el
context de violncia. Lactitud pot ser molt diferent en cada cas, per permet veure els aspectes
diferencials dels infants que pateixen la violncia en lmbit familiar.
La descripci de cadascuna daquestes actituds (Agustn et al., 2007) pot servir-nos dindicador, tot
i que cal tenir en compte que es tracta de posicions dinmiques que canvien al llarg del temps
segons levoluci de linfant, dels altres membres de la famlia o de la situaci a la llar.
G El nen o nena considera la violncia com una conducta normal:
Probablement, aquest infant no percep la violncia com un fet problemtic, i per tant, no creu que
passi res o que calgui canviar alguna cosa.
El nen o nena viu en un entorn on el domini de la dona est legitimat i, tot i que no t per qu
repetir el mateix model, no es pot qestionar aquest tipus de relaci. En la intervenci en aquest
infant cal evitar que visqui un enfrontament directe amb les seves creences; s important fomentar
que es qestioni els models de relaci, per respectant-lo sempre i sense que se senti amenaat.
G El nen o nena nega lexistncia de la violncia com a mecanisme de defensa:
Per al nen o nena s massa dolors acceptar la violncia i, per tant, no en parla amb ning. Si alg
intenta que afronti aquesta realitat, linfant reacciona amb rebuig i fugint.
A aquest nen o nena li costa reconixer-se quan se li posen exemples de situacions de violncia,
i per aix, cal afavorir la confiana i anar disminuint lallunyament i la por de linfant. En aquests
casos s imprescindible respectar el ritme del nen o nena i evitar preguntar-li directament per la
violncia. El o la professional ha de mostrar-li un suport incondicional, sense jutjar-lo, per
aconseguir un vincle slid.
G El nen o nena se sent responsable de la violncia:
Aquest infant est convenut que s el detonant de la violncia i que sense ell aquesta no existiria.
En general, no t cap problema per parlar de la violncia que ha viscut i ho fa centrant-se en ell
mateix, no en la dinmica familiar. Se sol sentir rebutjat, culpable i el dolent de la famlia.
A lhora de treballar amb aquest nen o nena, primer cal que verbalitzi el sentiment de culpa, per
poder mostrar-li que la violncia no t cap justificaci i que, faci el que faci, la resposta violenta de
ladult sempre s desproporcionada. En aquests casos sn necessaris missatges clars i explcits
sobre la no-culpabilitat de linfant, perqu pot escoltar-los i s la manera doriginar un canvi en el
seu discurs. Amb aquests nens i nenes es fa encara ms imprescindible el treball parallel amb la
mare, perqu reforci aquest nou discurs de no-culpabilitat.
G El nen o nena es troba en una situaci triangular:
Linfant es troba enmig de la relaci parental, sense prendre partit per cap dels progenitors, ja sigui
perqu els adults lutilitzen com a intermediari o perqu el colloquen al mig i se sent
responsable dinfluir en els adults per acabar la violncia.
Quan el nen o nena es troba al mig pot ser que tingui un vincle slid amb tots dos progenitors o
que senti que si tria un traeix laltre; el nen o nena es troba en un conflicte de lleialtats. Linfant se
sent angoixat i culpable, pensa que si reparteix correctament la seva atenci es resoldr la
situaci i viu en un estat dalerta constant. La situaci converteix el menor, en certa manera, en
un adult prematur, pendent de tot el que passa en el seu entorn per que, alhora, reclama latenci
dels adults.
En aquest cas cal treballar amb el nen o nena perqu recuperi el seu paper de fill o filla i amb la
mare perqu no permeti que linfant assumeixi rols i funcions que encara no li corresponen. Cal
ajudar el nen o nena a rebaixar el seu nivell dexigncia, a centrar-se en les funcions prpies de la
seva edat i a ressituar els adults en la responsabilitat de prendre les decisions.
G El nen o nena es posa de part de la mare:
Linfant es troba ms definit dins la relaci conflictiva, tot i que la inseguretat i langoixa hi sn molt
presents. En aquest cas la simptomatologia de la mare i del fill o filla es diferencien molt poc.
Alguns nens i nenes se situen davant de la mare i altres darrere, per en tots dos casos cal ajudar
linfant a expressar les seves emocions i a recuperar una visi ms real del pare si lha perduda;
en aquest punt, la mare t una funci molt important, i de vegades molt complicada per a ella: no
demonitzar el pare.
Quan el nen o nena es colloca davant de la mare, vol protegir-la de lagressor, per, de vegades,
tamb pot arribar a reproduir amb ella actituds violentes, fruit de la impotncia motivada pel
sentiment de desprotecci. Linfant t un vincle molt fort amb la mare i sovint es converteix en el
confident de langoixa della, fet que facilita la demonitzaci del pare. Si en algun moment sesdev
una reconciliaci entre els adults, el nen o nena se sol sentir trat per la mare, una reacci que
posteriorment el fa sentir culpable. Cal treballar per trencar la relaci simbitica amb la mare i
fomentar una autonomia adequada a ledat de linfant com a persona independent de la mare.
Quan el nen o nena es colloca darrere de la mare, se sent desemparat i indefens, t molta por
i sol fer-li retrets a la mare perqu aguanta la situaci violenta. Moltes vegades parlen del conflicte
amb alguna persona adulta de confiana (parent, professor o amic) a causa del seu gran malestar.
s important treballar amb la mare per ajudar-la a donar seguretat al fill o filla i reforar el seu
paper de figura adulta i protectora.
G El nen o nena es posa de part del pare:
Pot passar si a linfant li fa pena el pare i el considera la vctima de la situaci (perqu est sol, ha
marxat de casa, ha estat a la pres o t dificultats econmiques) o si creu que el pare t ra i la
mare s la culpable de la violncia. Altres vegades el nen o nena es troba en aquesta posici per
compensar que un altre germ estigui de part de la mare o b perqu ha interioritzat el discurs
del pare. Un altre motiu pot ser creure que si es queda al costat de la mare, aix el marcar com
a vctima, cosa que li genera angoixa i por.
En aquests casos el vincle entre el fill o filla i la mare sol estar molt malms i, a ms, s habitual
que ella estigui molt desautoritzada per la relaci de violncia que ha viscut. Amb aquests infants,
s important aconseguir que tinguin una visi real tant del pare com de la mare, per evitar-ne la
desacreditaci. Tamb s imprescindible acompanyar-lo en el procs de dol per la separaci.
Amb la mare, s important treballar certes actituds envers el fill o filla, com per exemple no
interrogar-lo cada vegada que ve destar amb el pare, ja que se sol fer per por de perdre el fill
o filla, tant afectivament com legalment.Aquestes bateries de preguntes generen ansietat en linfant
i lallunyen encara ms de la mare.
Moltes vegades, el nen o nena, quan torna de les visites al pare, pot arribar alterat, desafiant la
mare; fins i tot, pot insultar-la o dir-li que no vol viure amb ella i que sestima ms anar-sen amb
el pare. Aquestes situacions sn molt dures per a la mare, ja que sol sentir que est perdent el fill
o filla i que no pot fer res per retenir-lo al costat seu, fet que li genera una gran impotncia.Alhora,
aquesta manipulaci pot despertar en la dona tota la rbia contra lagressor, una rbia que li pot
resultar difcil controlar davant el fill o filla.
En aquestes situacions s important recomanar a la mare que no tingui en compte les paraules de
linfant, perqu estan mediatitzades pel que el pare li ha dit o ha fet durant la visita. Aix mateix, s
bsic reconixer tots els sentiments que es manifesten en la dona; si no els reconeixem, qualsevol
intervenci que fem en la mare ser intil, perqu la desesperana i el dolor pesen molt en aquell
moment. Se li pot indicar a la mare algunes estratgies possibles en aquests casos, com ara:
- No enfrontar-se al nen o nena, perqu aix noms serviria per comenar una discussi que
podria convertir-se en fora desagradable.
- Dir-li al nen o nena que en aquell moment est nervis i que s millor que parlin ms tard.
- Fer alguna activitat quotidiana, com dutxar-se o preparar el sopar. Pot ser que linfant no hi vulgui
collaborar: s bsic no forar-lo inicialment i anar introduint-lo en lactivitat de mica en mica.
Aquest tipus dactuacions, que poden semblar molt trivials, sn bsiques, perqu transmeten al nen
o nena que la mare pot contenir langoixa, la rbia o la ira i fan que la vegi com una persona forta
que controla el seu malestar i que, passi el que passi, no desapareix. s un tipus dactuaci que
transmet molta seguretat a linfant i li ofereix un punt de referncia enmig de la situaci confusa
que viu.
Desprs de lepisodi crtic _no en el moment darribar de la visita al pare_, s important que la
mare pugui explicar al fill que entn que el que est vivint no s fcil, que ella voldra que no pats
o que fa el que pot per millorar la situaci.Tamb s bsic que, una vegada ms, la mare li expressi
que lestima i que sempre ser al seu costat per protegir-lo.
De vegades la mare no pot actuar aix, i s important remarcar-li que s normal, que se li proposa
una actuaci molt complicada, perqu requereix que contingui tota la rbia contra el pare i la
desesperaci pel que veu en el fill o filla. Cal transmetre-li que de vegades ho aconseguir i altres
se sentir desbordada i actuar duna altra manera; s bsic que ho tingui en compte i que no se
senti culpable. Les mares poden aprendre a actuar com sha dit quan aconsegueixen posar-se a la
pell dels fills o filles i comprenen la necessitat de seguretat que tenen. Tamb les ajuda el fet
dadonar-se que actuant duna altra manera (discutint amb el nen o nena, insultant el pare o trucar-
li per demanar-li explicacions o interrogant el fill o filla) el que fan s collocar el nen o nena al
mig de tots dos i fer que linfant, posteriorment, se senti culpable i pensi que pot perdre la seva
mare perqu ha actuat malament.
DIFERENTS ROLS QUE POT ASSUMIR EL NEN O NENA
Desprs de veure les diferents actituds, sembla evident que en qualsevol entorn familiar els
membres adopten (o sels atorguen) rols que, conscientment o inconscientment, exerceixen quan
interactuen amb els altres. Els rols que es desenvolupen o sassignen en famlies en les quals
existeix la violncia de gnere estan molt mediatitzats pels secrets, la confusi i la por derivats de
la situaci que es viu. Cap dels rols que sexposen tot seguit afavoreix un desenvolupament
saludable del nen o nena ni sha dentendre com una posici esttica dins el sistema familiar.
Baker i Cunningham (2004) posen com a exemples de rols el mediador en les disputes, el beb de
la famlia, el nen o nena que mai es pot equivocar, el responsable de tots els problemes dels altres
o lovella negra.Aix mateix, parlen de diferents maneres dactuar: distreure lagressor, endur-se els
germans ms petits o fugir.
Si sintenta encreuar els papers que assumeixen els nens i nenes amb les diferents formes
dactuaci que poden triar, s possible establir els diferents rols familiars que aquests nens i nenes
poden exercir davant la violncia. La tipologia que presenten Baker i Cunningham no es diferencia
gaire de la que sha esmentat abans dAgustn et al. (2007), per s que pot ajudar a complementar
la mirada amb un altre punt de vista.
Examinar els rols familiars ajuda a entendre, tamb, com els fills i filles duna mateixa famlia poden
entendre de manera completament diferent els fets que succeeixen a casa seva. Tenir presents
aquestes actituds s una manera daconseguir entendre ms com pateixen aquests nens i nenes
en els contextos de violncia de gnere.
EL ROL CUIDADOR
Aquest infant actua com a pare o mare dels germans petits i de la mare. Sol ocupar-se de rutines
i responsabilitats domstiques (cuinar o ficar al llit els ms petits), ajuda a mantenir fora de perill
els germans durant els episodis violents i procura el benestar de tothom (consolant els petits o
portant les medecines a la mare).
Sn nens i nenes que solen tenir dificultats per mostrar els comportaments i actituds propis de
la seva edat. La intervenci en ells i en la mare sha dadrear a afavorir el retorn al mn infantil
fent visible la mare com una persona protectora i amb prou fora per cuidar della mateixa i dels
fills i filles.
EL ROL DE CONFIDENT DE LA MARE
El nen o nena coneix del tot els sentiments, problemes i plans dactuaci de la mare (si est
enfadada o no, si existeixen problemes econmics, si ladvocada li ha demanat a la mare algun
document...). Desprs que hagi presenciat els episodis violents, el que linfant ha vist li serveix a la
mare per recordar qu ha passat, sobretot quan lagressor minimitza els fets o menteix.
En aquestes situacions els fills i filles assumeixen unes responsabilitats que no els corresponen,
com en el rol anterior, per a ms se situen clarament a la banda dun dels progenitors. Amb la
mare, s important treballar els lmits del paper del fill o filla i, alhora, acompanyar-la en el dolor i
la rbia que sol sentir quan admet la possibilitat que el fill o filla reconegui sentiments positius
envers el pare.
En aquests casos s bsic que linfant pugui identificar els seus sentiments envers la mare i el pare
i acceptar que pot sentir emocions positives i negatives per tots dos. Cal aconseguir que el nen o
nena reconegui totes les emocions que comporten les situacions de violncia, malgrat que moltes
vegades li semblin contradictries o cregui que est trencant algun tipus de lleialtat envers la mare.
EL ROL DE CONFIDENT DE LAGRESSOR
El fill o filla que rep ms bon tracte de lagressor pot tendir a justificar les agressions a la mare.
Pot arribar a qestionar el comportament de la mare i ser recompensat en forma de privilegis o
tracte de favor respecte dels altres germans o germanes, per exemple.
La intervenci en aquests casos ha daconseguir que linfant empatitzi amb el dolor de la mare i
els germans, sense deixar de banda el que senti ell mateix. Moltes vegades els fills i filles que
assumeixen aquest rol amaguen el dolor i les seves necessitats passen desapercebudes. s
important treballar el reconeixement del propi patiment, aix com els sentiments de culpabilitat
que, durant les agressions o desprs, pot presentar linfant pel fet de defensar la persona que
exerceix la violncia en comptes de protegir els qui la pateixen.
EL ROL DASSISTENT DE LAGRESSOR
Es tracta del fill o filla que s escollit o forat perqu maltracti la seva mare humiliant-la verbalment
o agredint-la fsicament. Aquests casos solen ocrrer en nens i nenes molt petits als quals es
convida a actuar violentament contra la mare com a part dun joc. Cal tenir molt present el
gran perjudici que suposen aquestes manipulacions per als nens i nenes. A ms, existeix un risc
elevat que assimilin aquesta manera violenta de relacionar-se i actuar i que la repeteixin, si no
sinterv, durant ladolescncia o la vida adulta.
La intervenci en aquests casos ha de centrar-se, sobretot, en el sentiment de culpabilitat que pot
presentar el fill o filla. Cal treballar la seva condici de vctima, no per fer-lo sentir aix sin per
situar-lo en un context de violncia en qu ell o ella ha estat un objecte ms de la manipulaci de
lagressor.
En aquests casos tamb s imprescindible treballar amb la mare perqu pugui entendre la condici
de victima del fill o filla i, aix, aconseguir lobjectiu de recuperar o reparar el vincle maternofilial.
EL ROL DE NEN O NENA PERFECTE
Es tracta del nen o nena que intenta prevenir la violncia comportant-se correctament: es
converteix en un estudiant excellent a lescola, no es baralla ni discuteix mai amb ning, no es
rebella mai o carrega els seus problemes sense compartir-los. s un infant que es pot mostrar
molt impacient amb ell mateix i amb els germans petits.
Evidentment, s una actuaci errnia per part del nen o nena, ja que no pot controlar de cap
manera la violncia i, a ms, li suposa un sentiment de culpabilitat molt gran quan veu que no ha
aconseguit evitar un episodi violent. Aix noms li genera una autoexigncia creixent per
aconseguir-ho la prxima vegada.
En aquests casos la intervenci ha de centrar-se en el fill o filla perqu accepti que la situaci de
violncia no depn dell o ella i que modificar-la no s a les seves mans. Cal acompanyar el fill o
filla (i tamb ajudar la mare a fer-ho) en els seus sentiments de rbia, incomprensi i impotncia.
El paper de la mare en aquests casos ha de ser de refor constant del nen o nena malgrat que els
resultats que obtingui (a lescola, en els esports o en qualsevol altra situaci) no siguin perfectes.
Aix, linfant tamb entendr que la mare s al costat seu i que lestima independentment dels seus
resultats.
EL ROL DRBITRE
Es tracta del nen o nena que fa de mediador entre els adults i intenta mantenir la pau. La
culpabilitat, langoixa per lexcs de responsabilitats o lesgotament sn aspectes a tenir en compte
a lhora de treballar amb aquests infants.
La intervenci en aquest cas s molt semblant a la que sha indicat abans per a les situacions
triangulars. Pel que fa a la mare, cal treballar amb ella la protecci del fill o filla i cercar estratgies
conjuntament perqu pugui treure linfant del centre del conflicte. En el moment que el nen o nena
vegi que la mare pot ocupar-se de la situaci, protegir els fills i protegir-se a ella mateixa,
comenar a relaxar-se i a deixar-se cuidar per ella, a qui fins aleshores ha vist com alg a qui
havia de protegir i no com una persona protectora.
El treball amb els fills i filles est molt vinculat al procs que segueix la mare, perqu s bsic que
recuperi la imatge dautonomia i seguretat davant dels infants. Quan aix es comena a aconseguir,
el nen o nena pot diferenciar el context (o la figura) de protecci i respecte dall que s insegur
i impredictible.
EL ROL DE BOC EMISSARI
Es tracta del nen o nena que s identificat com la causa dels problemes familiars i el culpable de
la tensi entre els pares. El seu comportament se sol utilitzar per justificar la violncia i sol ser el
fill o filla amb necessitats especials o que fa de pont amb lagressor.
Un dels efectes ms greus que pateix el nen o nena que ha adoptat aquest rol s lallament dins
de la familia, a ms del sentiment de culpabilitat si sesdev una ruptura o separaci dels pares.
A lhora dintervenir en aquests casos, s bsic treballar amb la mare lexplicaci i la responsabilitat
de la violncia per deixar datribuir-les al comportament de linfant boc emissari. Una vegada la
dona pot situar la responsabilitat de la violncia en la seva exparella, se sol sentir molt culpable
pels danys que ha patit el fill o filla que sha trobat en aquest rol.
Partint daquest punt, s important enfortir el vincle maternofilial afavorint la comunicaci i
ajudant la mare a cercar elements perqu pugui explicar al fill qu ha passat. Tamb s bsic
treballar amb linfant el ressentiment, la rbia i la impotncia que solen derivar-se del fet dhaver-
se sentit culpabilitzat de la situaci violenta.
B) VALORACI
i.Variables que cal considerar en el moment de la valoraci
El grau de repercussi de la violncia de gnere sobre cada nen o nena depn de moltes variables,
les quals cal tenir en compte a lhora de valorar lestat general de linfant. A banda daquests
elements, tamb cal tenir present la individualitat del nen o nena, per respectar-la, o els diferents
estats en qu es pot trobar segons les variacions en el seu context.
Les actituds del nen o nena, que shan comentat abans, sn elements clau a considerar, per tamb
hi ha altres aspectes que cal tenir en compte:
- tipologia, gravetat i freqncia dels maltractaments
- grau de protecci del nen o nena per part de lentorn ms immediat
- fora i qualitat del vincle amb la mare
- grau de resilincia
52
del nen o nena
- edat del nen o nena.
s molt important conixer el pes i la combinaci daquestes variables per poder fixar unes lnies
de treball adaptades a la realitat de cada infant; les intervencions educatives i teraputiques shan
dindividualitzar tant com es pugui.
Tipologia, gravetat i freqncia dels maltractaments
En aquest punt s important utilitzar els coneixements sobre com afecta la violncia de gnere a
les dones: com la tipologia, la gravetat i la freqncia dels maltractaments influeixen en les seqeles
sobre les dones. Durant molt de temps sha pensat que els fills i filles eren vctimes collaterals
52
Aquest terme, que prov de la fsica, ha estat introdut en el camp de la psicologia pel psiquiatre infantil Michael Rutter
i pel neurleg, psiquiatre i etleg francs Boris Cyrulnik per referir-se a la capacitat de les persones per superar tragdies
o esdeveniments molt traumtics.
de la violncia que rep la dona, una creena que ha comportat que no es tingus en compte els
infants i que no sels considers vctimes directes. En el captol anterior, quan shan exposat els
efectes de la situaci de violncia sobre els nens i nenes, sha fet pals que pateixen conseqncies
greus, independentment de les que suporti la mare.
Aix doncs, quan cerquem indicadors de valoraci dels nens i nenes, hem de fer servir els mateixos
que en les dones pel que fa a la tipologia, gravetat i freqncia dels maltractaments: si es
produeixen agressions fsiques al domicili, quina s la periodicitat de la violncia, si els infants
tamb reben maltractaments (insults, humiliacions, cops, puntades de peu, destrucci dobjectes
que els pertanyen, no deixar-los dormir, obligar-los a fer coses que no volen...), si hi ha armes de
foc a casa o si la violncia coexisteix amb algun tipus de drogodependncia dels adults.
Grau de protecci del nen o nena per part de lentorn ms immediat
s important valorar lentorn ms immediat del nen o nena i la reacci dels adults davant les
situacions de violncia. Tamb s important conixer amb quins elements de protecci pot
comptar el nen o nena. Alguns dels aspectes dels quals cal valorar si existeixen i en quin grau
sindiquen en el captol 5.
Per desgrcia, encara existeixen molts mites i estereotips que fan pensar que els nens i nenes no
sadonen de qu passa a la llar perqu no hi sn quan es produeixen les agressions, que noms
pateixen els infants que presenten smptomes evidents (agressivitat o smptomes depressius greus)
o b que si la mare es recupera, els fills i filles es recuperaran sense cap suport explcit.
A causa de lactitud general de no tenir en compte els infants, s habitual considerar els nens i
nenes com a futures persones, en comptes de valorar-les com a persones de ple dret des del
moment que neixen. En els contextos de violncia de gnere, a ms, cal afegir-hi la por dalguns
equips professionals de convertir la dona vctima de maltractaments en culpable dels patiments
dels fills i filles. Moltes daquestes dones, en algun moment del procs, solen verbalitzar aquesta
sensaci dient que han triat malament el pare dels seus fills, que elles sn culpables del patiment
dels infants o que no haurien dhaver perms que passessin el que han viscut. A lhora de treballar
amb la dona, cal recordar-li qui s lnic culpable de la violncia que han viscut els fills i filles i
reorientar aquest sentiment de culpa cap a la responsabilitat, per enfortir la possibilitat de canvi
que aquest concepte porta implcita.
Pel fet de no tenir en compte els infants i per la por a una intervenci que pugui ser contraproduent
per a la dona, entre altres motius, no existeix prou sensibilitzaci envers els fills i filles de les dones
maltractades. Precisament, per, la preocupaci per les conseqncies sobre la dona s la ra per
intervenir en els fills i filles, per evitar que el patiment i les repercussions familiars esdevinguin
crnics i, daltra banda, perqu tard o dhora les conseqncies en els infants es faran evidents, duna
manera o altra, i aquest fet pot fer crixer molt el sentiment de culpabilitat de la dona.
A banda de la tendncia social a no tenir en compte els infants, existeixen altres mites que
interfereixen en el plantejament duna intervenci especfica en els fills i filles de les dones vctimes
de la violncia de gnere. La utilitat social dels mites rau en el fet que intenten simplificar una
problemtica molt complexa i, alhora, procuren tranquillitzar les persones que no vulguin
afrontar-la o no puguin. Algunes de les creences falses que es poden trobar en els discursos de la
poblaci general, de les dones vctimes o dels equips professionals sn:
G Si al nen o nena lafects de deb la situaci es veuria a cop dull perqu presentaria
conductes agressives o desafiadores.
G La mare s igualment responsable dels maltractaments perqu coneix de manera conscient
o inconscient qu est passant (sobretot en els casos de maltractaments fsics o abusos
sexuals als fills i filles).
G Els nens i nenes i els i les adolescents tenen fantasies, sinventen histries i menteixen sobre
el que passa a casa seva; ho fan per captar latenci de les persones adultes sense pensar en
les conseqncies.
G Els efectes dels maltractaments no solen ser importants, amb el temps tot torna a la
normalitat (sobretot en el cas dels infants molt petits).
Aquestes creences poden compartir-les les mares, els professors i els professionals de la
intervenci social i fan que moltes vegades els nens i nenes no rebin tota la protecci que els
correspondria. s important canviar la mirada sobre aquests infants i intentar empatitzar amb ells,
posar-nos en el seu lloc. Els i les professionals que atenen les mares daquests nens i nenes ens
convertim, duna manera o altra, en persones que podem i hem de protegir-los.
Fora i qualitat del vincle amb la mare
El vincle del nen o nena amb la mare s un element imprescindible; per aix sha insistit tant en la
importncia de la participaci della, sempre que es pugui, en la recuperaci de linfant. Per al fill o
filla, la figura de la mare s, o ha darribar a ser, la de la persona que el cuida i que li transmet
protecci i seguretat encara que es trobi en un context advers. La intervenci professional en les
mares i els fills i filles ha dafavorir aquest aspecte tant com es pugui.
Els vincles no sn res ms que els forts llaos afectius que es creen entre persones concretes,
per, alhora, permeten explicar algunes formes de dolor, com lansietat, la rbia o la distncia
emocional fruit duna separaci o prdua afectiva.
A lhora de valorar el vincle del nen o nena amb la mare, hem de tenir en compte, a ms del que
sha explicat en el captol 4, diferents aspectes:
* Que la mare estigui pendent de linfant i que aquest se li acosti cercant seguretat. Sha de
veure sobretot com un acostament emocional, no noms fsic.
* Que el nen o nena pugui recordar moments de la relaci que li proporcionin benestar
malgrat el context que viu.
* Que la mare pugui interpretar els senyals enviats pel fill o filla i aconsegueixi, daquesta
manera, que linfant es percebi ell mateix com una persona estimada i amb valor.
Grau de resilincia del nen o nena
La resilincia s la capacitat nascuda de les interaccions socials que permet al nen o nena
recuperar els seus recursos per fer front a la situaci que viu. Quan aquests recursos sn afavorits
pels llaos amb la mare i per altres elements afectius, relacionals i socials de lentorn, la capacitat
de recuperaci del nen o nena augmenta considerablement.
s important, aleshores, veure si la combinaci de lentorn i els recursos propis del nen o nena
ofereix un bon pronstic. Hi ha alguns factors en linfant que poden servir per valorar si t un alt
grau de resilincia:
- Es produeix un acostament actiu per part de linfant, es mostra disposat a intentar resoldre
i/o compartir les experincies emocionals doloroses.
- El nen o nena t lhabilitat daconseguir latenci positiva dels altres.
- Mostra un cert optimisme sobre les seves experincies.
- Dins de la seva etapa evolutiva, pot mostrar-se alerta i autnom.
- Tendeix a cercar noves experincies i explorar lentorn (fsic, cognitiu i emocional).
Cal remarcar que un nen o nena que no presenti aquestes caracterstiques pot aconseguir tamb
una recuperaci ptima, per en aquest cas, probablement, caldr treballar amb ell perqu
augmenti de mica en mica el grau de resilincia. Caldr donar-li el suport bsic que sha comentat
abans per aconseguir, a la llarga, que confi ms en ell mateix i en les seves possibilitats.
Edat del nen o nena
Com sexplica en el captol 5, cal tenir en compte que els efectes de la violncia sn diferents
segons ledat del nen o nena. Aix vol dir que davant de diferents situacions amb la mateixa
tipologia, gravetat i freqncia dels maltractaments, amb factors de protecci semblants i amb
vincles forts amb la mare, ledat en qu succeeixen els episodis violents pot marcar diferncies
importants.
ii. Indicadors i tcniques dobservaci
La violncia de gnere provoca en els nens i nenes una disminuci de lautoestima, una repetici
de rols (passius o agressius) o una desconfiana envers el mn dels adults. Els processos traumtics
deixen un seguit de seqeles que es manifesten de maneres concretes i que ens serveixen, tot i
que no de forma categrica, com a indicadors que podem observar i utilitzar en la valoraci del
nen o nena.
Els nens i nenes que viuen situacions de violncia de gnere en lmbit familiar pateixen
inevitablement, en un grau o un altre, un seguit desdeveniments que els generen dolor i estrs.
Aquests fets dolorosos i estressants semmarquen en les relacions significatives del nen o nena;
quan els fets esgoten els recursos propis de linfant i de lentorn, comencen a pertorbar la vida
afectiva, cognitiva, conductual i relacional del nen o nena i es converteixen en un procs traumtic.
Els processos traumtics provoquen danys en diferents mbits i en diferents graus. Cal tenir
present, a ms, que els continguts emocionals que acompanyen aquestes vivncies poden ser uns
bons indicadors per a un diagnstic i un pla de treball.
Els sentiments que solen tenir aquests nens i nenes sn de culpabilitat, estigmatitzaci, impotncia,
sensaci de prdua, rbia i dissociaci, entre daltres. Les diferents manifestacions psicolgiques i
conductuals de cadascuna daquestes emocions shan detallat en el captol 5. Evidentment, aquests
indicadors no sn els nics que poden observar-se en els nens i nenes vctimes de la violncia de
gnere en lmbit familiar. De les conseqncies que pateixen els infants, comentades en el captol
5, sen poden extreure alguns indicadors, els quals dependran, s clar, del tipus de maltractament
patit i de ledat del nen o nena.
Les manifestacions de la conducta sn la principal manera dobservar aquests indicadors, tot i que
tamb cal tenir en compte els relats que fa el nen o nena sobre ell mateix, com es descriu, com
es presenta en els dibuixos i quins personatges imaginaris sassemblen ms a ell i per qu.
Moltes vegades les estratgies de supervivncia (Baker i Cunningham, 2004) que adopten els nens
i nenes vctimes de la violncia de gnere es poden convertir tamb en indicadors relativament
fcils dobservar.
C) COM ES FACILITA LEXPRESSI DE NECESSITATS I LA REVELACI DE LA VIOLNCIA QUE SHA PATIT.
PAUTES PER A LES ENTREVISTES EXPLORATRIES
Lexploraci dels fills i filles ha defectuar-se sempre de manera individualitzada amb cadascun dels
germans. Pot passar que fer lexploraci amb els fills i filles posi en risc la dona, sobretot si encara
conviu amb lagressor. En aquests casos s important acompanyar la dona posant mfasi
especialment en la seva funci protectora i es pot fer una exploraci indirecta dels fills i filles a
travs della. Evidentment, aquesta actuaci depn del risc que estiguin vivint els nens i nenes
durant la convivncia i, per descomptat, en el moment que el risc desaparegui, es portar a terme
lexploraci directament en els nens i nenes.
Bloqueig mental
o desconnexi
emocional
s de la fantasia
Evitaci fsica
Cerca damor i
acceptaci en
llocs erronis
Obtenci dun
lloc (paper)
tenint cura dalg
Cerca dajuda
Cridar latenci
per aconseguir
ajuda
Reorientaci
democions cap
a activitats positives
Intents de
preveure,
explicar, prevenir
o controlar el
comportament
de lagressor
INDICADORS OBSERVABLES SEGONS LESTRATGIA DE SUPERVIVNCIA
ADOPTADA (EN POT ADOPTAR MS DUNA)
G Insensibilitat davant les emocions o bloqueig dels pensaments
G Desconnecten del soroll i el caos, aprenen a no sentir-lo
G Creuen que sn una altra persona concentrant-se molt
G Beuen alcohol i/o prenen drogues
I Pensen en venjar-se de lagressor, tenen la fantasia de matar-lo
I Tenen la fantasia duna vida ms feli, vivint amb una altra famlia
I Tenen fantasies sobre com ser la seva vida desprs del divorci o quan acabin les agressions
I Tenen la fantasia de tenir un accident
I Desitgen que els rescati un superheroi, la policia o un prncep
G Anar-sen a una altra habitaci, abandonar la casa durant una agressi
G Busquen excuses per no anar a casa
G Fugen de casa
I Es relacionen amb males influncies.
I Tenen relacions sexuals per trobar intimitat
I Es queden embarassades en ladolescncia per tenir alg que les estimi
G Protegeixen els germans i germanes del perill
G Tenen cura dels nadons com si fossin el pare o la mare, adoptant un rol patern o matern
G Tenen cura de la mare
I Expliquen qu passa a alg de lescola o del venat, a una amiga o amic de la mare, etc.
I Truquen a la policia
I Parlen amb els germans, amics o alguna persona adulta significativa
G Fan actes temeraris o intenten sucidar-se
G Sautolesionen
G Explosions dira, agressivitat amb altres persones, es fiquen en baralles
I Fan esport, surten a crrer, desenvolupen molta activitat fsica, etc.
I Escriuen, dibuixen, creen poesia, teatre o fan altres activitats artstiques
I Obtenen uns resultats acadmics excellents
G Creuen que la mama ha sigut dolenta o jo he sigut dolent o b que el papa est estressat
per la feina
G Pensen jo puc parar la violncia si canvio el meu comportament o puc saber quan ser la
prxima agressi
G Intenten ser la nena o el nen perfecte
G Menteixen per tapar alguna cosa dolenta (per exemple, males notes a lescola) i evitar crtiques,
agressions o situacions destrs a la famlia
Abans de comenar les entrevistes exploratries, cal tenir presents algunes recomanacions (Baker
i Cunningham, 2004) sobre com plantejar aquestes trobades, a causa de les limitacions existents a
lhora de recollir informaci:
G En cas que sigui necessari, utilitzar diferents informants o tipus dinformaci per poder
analitzar si existeixen contradiccions.
G Evitar la classificaci binria de nen/nena vctima i nen/nena no vctima i usar una lnia
contnua que permeti mirar ms enll dels extrems. Per exemple, amb una estructura binria
s fcil collocar els nens i nenes en els extrems i pensar o presenta evidncies clares de
maltractament directe o no sel pot considerar vctima perqu no hi ha elements clars que
ho demostrin. En canvi, una mirada amb la perspectiva dun contnuum entre tots dos
extrems permet valorar la condici de vctima tot i que sembli que no nexisteixen
evidncies clares.
G Valorar la situaci en termes de gravetat de la violncia en comptes de fer-ho amb el criteri
de la freqncia. s a dir, s ms important la gravetat que el nombre dels actes violents.
G Tenir en compte tant el referent patern com el matern del nen o nena, considerar el paper
del pare i el de la mare per poder obtenir indicadors de risc i de protecci. Cal no centrar-
se noms en els factors negatius que existeixen en lentorn del nen o nena, sin que tamb
cal cercar aquells elements importants per a ell o ella.
G Intentar conixer quan es va produir lltim episodi de violncia, perqu segons el moment,
a lhora dexplicar-ho, linfant pot minimitzar o augmentar els efectes de lagressi. s a dir,
el nen o nena no explicar de la mateixa manera qu va passar, qu el preocupa, com sn
el pare o la mare o com funciona quotidianament la famlia si ha existit un episodi de
violncia recent o si els pares es troben en un perode de lluna de mel, per exemple.
G Preguntar al nen o nena sobre la relaci amb el pare. Moltes vegades es tendeix a centrar
latenci en la relaci amb la mare, perqu s el referent protector de linfant, per tamb
cal tenir en compte que, com a fill o filla, el pare t un paper rellevant en la seva histria
personal i no se lha dignorar durant les entrevistes. Cal reservar un temps perqu el nen
o nena, si vol, parli del seu pare sense que senti que s un tema tab que no es pot esmentar.
G Considerar ledat del nen o nena en el moment de lexploraci, per tamb elaborar un
diagrama cronolgic per conixer quina edat tenia el nen o nena quan va comenar o es va
agreujar la violncia, quan hi va haver perodes de separaci o fugides, etc.
G Tenir una mirada mplia, ms enll de la violncia de gnere, per considerar situacions de
pobresa, negligncia, abs de substncies, problemes mentals, conflictes judicials pendents, etc.
G Reflexionar tenint en compte qu suposa en general la infantesa, ms enll del nen o nena
que entrevistem. s a dir, cal recordar que la infantesa s una etapa molt important del
desenvolupament de la persona o que ladolescncia suposa la cerca duna identitat prpia,
per exemple, i considerar quines repercussions comporta que durant aquests perodes es
visqui en un entorn de violncia i amb mancances afectives.
i. Objectius de les entrevistes exploratries amb el nen o nena
Lobjectiu general del treball amb el nen o nena s aconseguir que comparteixi les seves emocions,
necessitats i pors i que expressi la violncia que ha patit. Per aix s imprescindible garantir-li un espai
on ell o ella senti que pot comunicar-se i ser escoltat, un entorn tan clid i acollidor com es pugui.
Hem utilitzat el mot comunicar-se en comptes de parlar perqu depenent de ledat de linfant la
paraula no s el vehicle dexpressi i, tot i que per ledat pugui ser-ho, hi ha nens i nenes que
sexpressen millor daltres maneres. Amb dibuixos, jocs, histries i contes, els i les professionals
sadapten a les necessitats i possibilitats dels infants i els mostren el seu suport. Aquest s un dels
elements imprescindibles per facilitar el vincle amb el nen o nena i aconseguir, per mitj de la
flexibilitat, acostar-se al mn de la fantasia i dels altres llenguatges que no sn propis de les
persones adultes.
En qualsevol cas, les primeres entrevistes exploratries tenen uns objectius molt concrets:
G Aconseguir que sestableixi una relaci de confiana amb el nen o nena. Lobjectiu de la
primera entrevista s que nhi hagi una segona, que linfant vulgui tornar.
G Explicar-li al nen o nena el servei on es troba i com funciona. Cal que conegui qu succeir
si segueix treballant amb aquest equip professional: tipus dactivitats, professionals,
condicions bsiques de confidencialitat, periodicitat, etc.
G Intentar que el nen o nena proporcioni informaci sobre qu ha passat i sobre les seves
emocions.
ii. Informaci prvia a lentrevista amb el nen o nena
Evidentment, abans daconseguir informaci directament de linfant, cal tenir clars alguns aspectes
generals de la situaci que ens ajudin a ubicar-lo en el context familiar. La informaci de la qual
shauria de disposar, per mitj de la mare i/o daltres professionals, abans de treballar amb el nen
o nena s:
G La histria familiar i la histria de violncia (tipus, freqncia, persones implicades...).
G Actitud dels fills i filles durant els episodis violents i desprs daquests.
G Actuaci dels adults durant els episodis violents i desprs daquests.
G Informaci sobre cadascun dels fills i filles: embars, procs de desenvolupament fsic i
emocional, evoluci escolar, activitats doci, tipus datenci que rep o que hagi rebut linfant,
descripci del fill o filla per part de la mare, relaci de linfant amb tots dos progenitors i
amb els germans i germanes...
G Factors actuals de desprotecci del nen o nena.
G Danys causats per la violncia en el nen o nena (emocionals, cognitius, relacionals i
conductuals).
G Factors de protecci propis del nen o nena, de lmbit familiar i de lentorn (escola, amics...).
G Explicaci que sha donat al nen o nena sobre la situaci de violncia.
Aquesta informaci prvia ajuda a tenir una idea general de la situaci en qu es troba el nen o
nena, i aix, es pot comprendre millor en quin context sesdev el que explica directament ell o
ella. Abans de veure el nen o nena, s bsic treballar amb la mare com explicar-li que ha danar a
lentrevista; cal treballar les expectatives de la mare i procurar donar-li a linfant una explicaci tan
real com es pugui del que es trobar.
Tota aquesta informaci sobre el nen o nena s molt interessant i necessria, per tampoc shi ha
de confiar massa, perqu es pot acabar treballant amb la informaci i no amb el que expressi
linfant. Aix vol dir que la informaci s important i proporciona un context imprescindible, per
que no sha de treballar de manera rgida, sin tenint present la possibilitat de qestionar-la,
flexibilitzar-la, rellegir-la des duna altra perspectiva, complementar-la amb punts de vista diferents,
etc. Moltes vegades aquestes informacions sn percepcions (o fins i tot prejudicis) sobre linfant i
per atendrel adequadament cal comenar des del moment en qu es troba amb el professional,
sense considerar cap informaci prvia.
El nen est establint contacte amb alg que est disposat a acceptar-lo tal com s en aquell
moment, sense prejudicis ni opinions prvies sobre ell. Pot mostrar un altre aspecte dell mateix,
una part que potser li costa dexpressar davant dels pares i els professors. Si s un nen dcil i
receptiu amb mi, tot i que els informes el descriguin com a agressiu, o els meus tests el mostrin
com a agressiu, jo puc continuar relacionant-me amb ell de la mateixa manera que es comporta
amb mi en aquell moment, la manera com ara vol ser. Es tracta dun individu multifactic que s
capa de mostrar moltes maneres de ser. (Oaklander, 2005, p. 184)
iii. Estratgies per facilitar lexpressi de les necessitats i les emocions del nen o nena
El primer contacte amb el nen o nena s especialment important, ja que s el moment en qu ell
o ella veur si pot establir una relaci de confiana; per aix se li ha dassegurar la possibilitat
dexpressar les seves emocions sense que es trobi censurat o qestionat: el que sent s el que
sent i els professionals no el jutgen. s bsic que el nen o nena vegi aquestes trobades com un
espai de seguretat i protecci on una persona adulta es preocupa per ell i mira dajudar-lo. s
important que el professional atengui cada infant amb una mirada fresca, per poder copsar la
singularitat de cada situaci i entorn; aquest tipus dintervenci requereix un grau de flexibilitat
molt elevat (Agustn et al., 2007).
Normalment es pot establir una relaci de confiana que permeti el treball i la recuperaci dels
nens i nenes quan aquests:
- Se senten escoltats i perceben que la seva opini s vlida per a la persona adulta.
- Veuen que el professional que tenen davant els ajudar, per sobretot respectar el seu
temps i els seus silencis.
- Perceben que sels respecta com a persones independentment del seu context dorigen.
- Senten que sn importants per ells mateixos, no per ser fills o filles de.
- No perceben que sels jutgi o sels qestioni.
Hem de tenir en compte que la forma de comunicaci entre adults i infants s la connexi
lingstica, la qual depn del moment evolutiu de cada nen o nena. Es pot convidar el nen a
discutir en quins termes vol participar de forma ldica:Quina seria la manera ms divertida de parlar
sobre aix?,Qu et sembla si en parlem (o juguem) duna altra manera? Si volem canviar la conversa
verbal per altres formes dexpressi, els nens normalment tenen alguna idea sobre les seves
preferncies. Si no s aix, sol funcionar que els presentem diferents opcions. (Freeman, Epston i
Lobovits, 2001, p. 35).
Un element que tamb es pot utilitzar en aquestes entrevistes s el dibuix. Mentre el nen o nena
dibuixa, es poden aprendre moltes coses dell fixant-se en el procs que segueix: si dubta, si diu
constantment que no sap dibuixar, si s desorganitzat, si fa servir molts colors, etc. Les
interpretacions dels dibuixos no shan dutilitzar per jutjar sin per explorar i preguntar ms.
s responsabilitat del professional trobar les vies per entrar en el mn interior de linfant i perqu
aquest expressi els seus sentiments, de manera que es pugui treballar conjuntament amb el
material que el nen o nena aporta. La majoria de les tcniques amb infants estimulen la projecci,
i el que hi ha en les projeccions neix de les seves experincies, el que coneixen, el que s important
per a ells... Per aix s molt important respectar el ritme del nen o nena a lhora de parlar de
vivncies, emocions, relacions...
No es tracta tant dinterpretar les projeccions sin dintentar traduir all que diu linfant,
acompanyar-lo en els seus descobriments i ajudar-lo a verbalitzar els sentiments i comportaments
que han interferit en el seu benestar.
Les tcniques no sn el ms important, sin que sn un element per arribar als objectius
plantejats. Per al nen o nena s imprescindible sentir que el professional es mant al costat seu
durant tot el procs. Moltes vegades, en les sessions no passa res de destacable, per el nen o
nena i el professional estan junts, linfant veu que una persona adulta laccepta tal com s i que s
sincera. Mentre es produeix la interacci, sempre est passant alguna cosa, tot i que no sestigui
aconseguint informaci concreta o que sembli que el procs no avana. Cada trobada amb el nen
o nena s una oportunitat per oferir un model de relaci basat en lafecte, la confiana, el
respecte... Safavoreix en el nen o nena la sensaci que s alg important i mereixedor datenci.
Cada interacci del professional amb linfant ofereix a aquest la sensaci de seguretat que, amb el
procs, podr traslladar a lexterior per deixar de veure el mn com un lloc insegur i perills.
iv. Estratgies per comenar a parlar de la violncia que sha patit
Lentorn clid i acollidor que es comentava abans s imprescindible per a una bona relaci amb el
nen o nena i posa la base de confiana per poder treballar. Tot i aix, parlar de la violncia viscuda
amb els nens i nenes no s fcil, perqu els resulta dolors o poden sentir-se qestionats o pensar
que no els creuran. Aquests infants temen que es qestioni el paper dalgun dels pares i no volen
que es demonitzi el pare o que es faci explcit el patiment de la mare. La majoria de vegades,
utilitzar metfores amb els nens i nenes s molt til per poder transmetrels perqu s important
parlar del que han viscut. Evidentment, les metfores han dadaptar-se a ledat, moment i estat
emocional de cada nen o nena.
Un smil que sol funcionar molt b amb els nens i nens s de la ferida o el tall al bra. Es tracta de
demanar-los que imaginin que shan fet un tall al bra perqu, per exemple, han caigut de la bicicleta
i que la ferida els fa molt mal. Cal explicar que el que faria la majoria en un primer moment seria
tapar la ferida amb una bena i fer veure que no sha fet res. Aquesta opci en principi resulta
cmoda, perqu es toca la ferida i no fa mal, per el problema arriba quan la terra que hi ha quedat
a dins comena a infectar-se, i aleshores fa mal el bra quan sel toca o de vegades, fins i tot, quan
no sel toca. Laltre opci es que la mare ens porti al metge perqu ens curi la ferida i ens pugui
treure la terra que hi ha a dins. Aix al principi fa ms mal, perqu ens posen aigua, sab i fins i tot
alcohol. Si es fa aix, la ferida cicatritza sense infeccions i encara que durant un temps tamb faci
mal, quan ens traguem la bena podrem tocar-nos el bra sense dolor. Sempre veurem la cicatriu i
recordarem quan vam caure de la bicicleta, per ja no ens far mal.
La ment de linfant s diferent de la de ladult, perqu la imaginaci hi influeix en gran mesura. Aix
doncs, en comptes dutilitzar una tcnica de comunicaci massa explcita, poden fer-se servir
canons o contes infantils per trobar un llenguatge que els nens i nenes puguin relacionar amb els
seus coneixements i imaginaci. Daquesta manera s possible que el nen o nena desenvolupi idees
originals i que el professional sigui actiu i tamb acceptat en el mn de linfant. La comunicaci
ldica permet que els nens assumeixin la responsabilitats dels problemes i que tinguin enginy per
solucionar-los. (Freeman, Epston i Lobovits, 2001, p. 25). Evidentment, quan es parla de
responsabilitat no sel vol responsabilitzar dun problema dels adults, sin que es vol afavorir
aquelles petites parcelles en qu pot comportar-se activament per trobar-se una mica millor. Es
tracta denfortir linfant en la mesura que es pugui per la via que faci coses per al seu benestar,
com, per exemple, rebre el suport duns professionals que volen ajudar-lo.
Una altra estratgia del professional que ajuda molt els nens i nenes a parlar de la violncia que
han viscut (i de molts altres aspectes) s utilitzar les seves paraules i recollir els personatges de
les seves histries i els noms dels seus ninots perqu el nen o nena vegi que lentenem. Si no s
aix, ell mateix ens corregir a partir del seu llenguatge i imaginaci.
s molt habitual que, en aquests moments, els nens i nenes expliquin les situacions que han viscut
i les seves reaccions amb un contingut emocional molt negatiu; cal reformular en positiu la
informaci que donen. Es tracta de mostrar-li laltra cara de la situaci sempre que es pugui: la seva
valentia per explicar-ho, la satisfacci del professional pel fet que estigui parlant amb ell de coses
tan personals, la fora que t per continuar anant a lescola malgrat tot... Cal mostrar-li que la
situaci no permet portar les coses gaire millor i que ell o ella ja fa tot el que pot. s molt
important no recrrer en cap cas a la mentida o la trivialitzaci per rebaixar lansietat del nen o
nena. Si es fa, sadonar que li estan dient mentides o sentir que no sentn la gravetat de la
situaci. Sempre s molt ms recomanable copsar la seva angoixa i malestar i demostrar-li que se
lentn, dir-li que es cercar la manera que pugui trobar-se millor amb el pas del temps. Cal
motivar-los per participar en el procs de millora i transmetrels la part dactivitat que els
correspon en el procs de recuperaci.
v. Algunes pautes per a les entrevistes exploratries
Per poder estructurar aquestes primeres entrevistes cal definir b quina informaci volem donar
a linfant i quina volem recollir. Una proposta per iniciar aquest treball pot ser:
- Presentaci del professional i del nen o nena:
Noms es va coneixent el nen o nena al llarg de les sessions, el mateix context en qu ell o ella
anir coneixent el professional. s molt important la presentaci per part del professional: ha de
dir-li al nen o nena com es diu, exposar-li qu fa en aquest servei i mostrar inters en linfant i en
tot all que aquest expliqui. Quan es tracta amb nens i nenes, s imprescindible cuidar el to de
veu, la calidesa de les paraules i la comunicaci no verbal, sobretot lexpressi facial. Alguns
professionals utilitzen fitxes dadmissi per recollir la informaci i daltres noms treballen amb la
conversa i amb el dibuix.
De vegades es proposa que el primer contacte amb el nen o nena es faci conjuntament amb la
mare. Es demana a la mare, a qui ja sha entrevistat diverses vegades, que torni a explicar el
problema davant de linfant per alleujar les fantasies daquest sobre el que va malament.
Normalment, el que el nen o nena imagina sol ser ms dramtic que la realitat i, a ms, linfant sol
pensar que s el culpable del que passa. Si se segueix aquest procediment, no es recomana deixar
el nen o nena a la sala despera: aix sen poden observar les reaccions i la relaci amb la mare i
escoltar com les dues parts sexpliquen el que succeeix.
Daquesta manera es pot comenar a establir una relaci de confiana amb linfant, perqu aquest
veu que el professional s imparcial i est interessat en totes les persones, sobretot ell. Mentre la
mare parla, s important anar preguntant al nen o nena si est dacord amb el que escolta i donar-
li un paper actiu i loportunitat dexpressar el seu punt de vista. En aquesta primera entrevista tant
s si linfant no vol parlar; s ms important que percebi linters per escoltar-lo i tractar-lo amb
respecte. Cal no relacionar-se amb el nen o nena amb una actitud de superioritat, ignorant-lo o
tractant-lo com un objecte que sha danalitzar.
Un cop la mare hagi explicat el problema davant del nen o nena, se li pot demanar que esperi fora;
s el moment perqu el professional mostri a linfant la seva voluntat dintentar millorar la situaci
i descobrir coses sobre ell o ella i sobre qu passa a la llar. A partir daleshores, el nen o nena t
un mbit propi sense la presncia de la mare on es relaciona amb el professional i es va creant un
espai de seguretat i confiana.
- Fer-li saber al nen o nena per qu es troba en el servei, qu sespera dell o ella i que se li pot oferir:
En aquest punt s molt important saber com ha viscut linfant el que ha explicat la mare, qu ha
ents, qu simagina daquest espai i quines pors t, si existeixen. Cal escoltar les seves demandes
i ajustar-les a les possibilitats del context datenci; s un bon moment per aclarir dubtes,
confusions, expectatives... i afegir els aspectes que el professional tamb consideri importants per
treballar i establir les prioritats conjuntament amb el nen o nena.
Cal contestar totes les preguntes que faci el nen o nena sense dir-li mentides en cap moment.
Independentment de ledat, t tot el dret de conixer les implicacions que li suposa el fet de
participar en el procs.
- Comenar la recollida dinformaci:
Mai sha de forar el nen o nena a fer activitats (dibuixos, jocs...) que no li agradin o no vulgui fer
en aquell moment. Cal tenir molt present que en aquesta fase del procs s molt ms important
la qualitat de la relaci que la quantitat dinformaci.
El ms important no s qu ha passat, sin com ho explica linfant, com ho ha viscut, com se sent,
quins desitjos t... Seguint les directrius de la terpia narrativa, que ha demostrat una gran eficcia
en el treball amb nens i nenes, la tasca no sha de centrar en qu passa, sin en qu fa el nen o
nena amb el que passa.
Lexterioritzaci s una tcnica molt til en aquest moment, perqu permet separar el nen o nena
del problema i disminuir la sensaci de culpabilitat. Introduir elements ldics (titelles, dibuixos,
personatges imaginaris que assumeixen el paper del problema...) fa possible deixar dentendre
linfant com a centre del problema i centrar-se en la relaci que aquest mant amb el conflicte o
a la inversa. Els jocs de simulaci solen ser molt tils en aquest moment, tot i que puguin resultar
complexos per als adults: als infants, els permeten veure un escenari on tot s possible i on poden
pensar sense cap risc. De manera implcita, o a vegades explcita, els diem: Juguem com si el
problema estigus fora de tu, i des dall jugarem amb ell. (Freeman, Epston i Lobovits, 2001, p. 32).
Les preguntes que puguin plantejar-se en aquest moment serveixen ms per avanar i generar
experincia que no pas per recollir informacions o fer interpretacions o dictmens; la pregunta es
converteix en un element ms per avanar en el procs i el relat del nen o nena. A lhora de fer
aquestes preguntes, s molt important no identificar linfant amb el problema, sin situar aquest
fora de la identitat del nen o nena. Aix saconseguir que linfant adopti una posici ms distant i
crtica, amb ms possibilitats que es qestioni certes coses.
La informaci que cal recollir directament del nen o nena podria esquematitzar-se aix:
- Estat emocional de linfant.
- Impacte de la violncia que ha patit.
- Com se situa ell mateix dins la famlia.
- Altres persones significatives per a linfant i tipus de relaci que mant amb elles.
- Estratgies per afrontar els problemes i, concretament, els episodis de violncia.
- Pensaments en relaci amb la situaci familiar i la violncia, com les explica.
- Preocupacions i pors.
- Com es veu ell mateix (autopercepci i autoestima).
Com ja sha dit abans, aquesta informaci no sha daconseguir obligatriament per mitj de
preguntes directes com si mantingussim una entrevista amb una persona adulta. Sempre s
aconsellable obtenir la informaci del nen o nena a travs del dibuix, el joc, les activitats amb fang,
el treball amb msica i moviment corporal, etc.
En qualsevol cas, tenint en compte el nen o nena i ledat (sense que aquesta dada sigui determinant
del tot) i sempre que el professional es trobi cmode fent-les servir, hi ha algunes tcniques que
poden ser tamb tils:
* El mapa de la xarxa relacional s un esquema amb una forma semblant a una teranyina amb les
persones significatives per al nen o nena: ell o ella se situa al centre, i daqu en surten les persones
que considera importants, de la famlia directa, la famlia extensa, lescola i altres espais en qu
participi (activitats de lleure, venat...). Desprs, s interessant veure quin tipus de relaci mant
amb cadascuna delles, la distncia a la qual les colloca, el tipus de suport que en percep, etc.
- Retorn de la informaci rebuda i avaluaci del risc:
La informaci que es recull durant les entrevistes exploratries serveix perqu lequip
professional elabori un retrat de la situaci familiar, de lestat de la mare i del fill o filla, de la relaci
entre tots dos i dels seus punts forts i debilitats. Pel fet que la informaci que recopilem t a veure
amb les persones que atenem, s imprescindible que quan acabem lexploraci puguem tornar-los,
dalguna manera, les impressions que nhem recollit. En el moment dacabar aquesta fase amb el
nen o nena, haurem de poder explicar tant a la mare com al fill o filla els aspectes segents:
- Qu caldria fer a partir daleshores, el pla de treball que lequip professional proposa a la
famlia.
- Quin servei hauria daplicar el pla de treball: si pot ser el mateix en qu shan fet les
entrevistes o si caldria enviar el cas a un altre servei; en aquesta segona opci, cal establir
qui ho faria i com es faria.
- Quins serien els objectius de la intervenci en el nen o nena i quin seria el paper de la mare.
De zero a tres anys De tres a dotze anys De tretze a divuit anys
Protocol dobservaci de les rees relacionals, conductuals, emocionals i
cognitives (es pot fer servir tant en sessions individuals amb linfant com en
sessions conjuntes amb la mare i els germans, en contextos de convivncia
com les cases dacolliment, etc.)
Escala observacional
del desenvolupament
(EOD)
Tcniques projectives:
HTTP, test del dibuix de
lanimal, test del dibuix de la
famlia, test Pota Negra, etc.
Entrevista
Mapa de la xarxa relacional del nen o nena*
- Quines serien les estratgies ms adequades: intervenci individual, grupal, sessions conjuntes
mare - fill o filla, etc.
A lhora de retornar la informaci, s fonamental vigilar molt com la donem, perqu podem posar
en evidncia els punts ms febles de la dona i de linfant. Per aquest motiu, cal enfocar aquest acte
des de la reflexi conjunta. Cal empatitzar amb la mare i tots els fills implicats i evitar que algun
dells se senti culpable de la situaci; s fcil que la mare o el fill o filla percebut com el ms
simptomtic dins la famlia assumeixi la culpa de la situaci.
En aquest moment del procs, podem trobar-nos amb diferents reaccions tant per part de la mare
com dels fills o filles:
* Que existeixi un acord entre totes les parts: cal assegurar-se que lacord s real i que no
respon a la voluntat dagradar o a la sensaci de no tenir cap altra alternativa diferent
dacceptar la proposta. De vegades es recomana posar lacord per escrit per concretar els
compromisos de cadascun. Si es fa aix, en el cas dels infants ms petits es pot concretar el
comproms per mitj dun dibuix, una figura de fang, etc.
* Que alguna de les parts demani temps per reflexionar: cal respectar el ritme de la famlia,
per tamb s fonamental pactar un termini de resposta, el qual dependr sempre de la
situaci de risc en qu es trobi el nen o nena.
* Que la mare o linfant no acceptin la proposta: cal mirar de redefinir-la per arribar a un acord.
Si s la mare qui no laccepta, cal treballar dins el seu procs personal, sempre que la situaci
del menor permeti aquest marge de maniobra. Si s el nen o nena qui no accepta la
proposta, sha dintentar que canvi dactitud, amb el suport de la mare; mentrestant,
sintervindr en els fills i filles de manera indirecta a travs de la mare.
* Que ni la mare ni linfant acceptin la proposta: cal respectar-ho i continuar el procs amb la
dona per aconseguir el seu consentiment, sempre que la situaci de risc ho permeti. Si no,
caldr informar-ne els organismes corresponents perqu puguin actuar dofici.
En aquest ltim cas, lequip professional es troba amb una tasca difcil: fer compatible el procs
datenci a la mare amb la protecci del menor. Algunes mares es troben molt deteriorades i no
poden exercir la funci protectora dels fills com a conseqncia de lalt grau danul l aci i
dependncia emocional que pateixen. Lequip professional ha dexplicar aquest argument a la dona
i fixar un perode de temps adequat perqu ella es recuperi i pugui ocupar-se, al cap dun temps,
dels fills i filles.
vi. Avaluaci del risc
Lavaluaci del risc que corren els infants s imprescindible i, alhora, s un element que permetr
mostrar a la mare la gravetat de les conseqncies que t i pot tenir la situaci violenta, aix com
fer-li explcita la importncia de protegir els fills i filles. Posar sobre la taula els factors de risc
tamb far que la mare sadoni de factors contextuals (diferents dels que es refereixen a ella) que
suposen que la situaci de desprotecci es mantingui. Si saconsegueix que la mare se senti menys
culpable i que percebi que els i les professionals tenen una mirada integradora i no la culpen del
problema, es pot facilitar que recuperi la funci protectora dels fills i filles.
Els factors de risc que influeixen en els fills i filles de les dones vctimes de la violncia de gnere
shan enunciat en el captol 5. En qualsevol cas, per avaluar el risc, s important considerar tamb
factors individuals de la mare i del pare (a banda dels propis del nen o nena), familiars, ambientals
i socioculturals.
Caracterstiques
INDIVIDUALS
DELS PARES I LES
MARES
Caracterstiques
INDIVIDUALS
DELS NENS I LES
NENES
FACTORS
FAMILIARS
FACTORS
AMBIENTALS
FACTORES
SOCIO-
CULTURALS
Caracterstiques
demogrfiques
Histria de
criana
Caracterstiques
del rol
parental
Personalitat i
conducta
Caracterstiques
fsiques
Personalitat i
conducta
Estructura
Familiar
Interacci i
dinmiques
familiars
Nivell
socioeconmic
i cultural
Habitatge
Xarxa social
Mobilitat
geogrfica
Desenvolupa
ment eco-
nmic i social
Ideologia social
Estatus socioeconmic
Analfabetisme
Pertinena a grups tnics marginats
Existncia de maltractaments o mancances afectives
Desatenci greu
Desestructuraci
Ruptures familiars
Pas per institucions dacolliment
Desconeixement de les necessitats dels nadons: alimentaci, horaris, higiene...
Maternitat o paternitat preco
Aptituds inadequades per a la infncia
Excs dactivitats professionals i socials
Allament
Impulsivitat
Capacitat emptica escassa
Trastorns psicolgics
Conductes de risc: delinqncia, alcoholisme, drogodependncia, prostituci...
Nens i nenes prematurs o amb poc pes
Minusvalideses
Nens i nenes amb esquemes alimentaris o de son alterats, anomenats habitualment nens difcils
Antecedents de malalties serioses
Caracterstiques del nen o nena que no compleixen les expectatives dels pares
Temperament difcil
Hiperactivitat o apatia
Desobedincia o conductes doposici irritables
Baixa responsabilitat
Fracs escolar
Famlia nombrosa amb poca diferncia dedat entre els germans i germanes
Diversos nadons a casa
Pares adolescents
Fills i filles desitjats o no
Suport de la famlia extensa
Convivncia inestable de la mare amb un company que no s el pare biolgic del nen o nena
Integraci familiar escassa
Estrs permanent
Mala comunicaci
Absncies llargues del domicili conjugal
Ruptures repetides de lestructura familiar
Atur
Autoestima professional baixa
Insatisfacci laboral
Estrs econmic
Estrs laboral
Falta dhabitatge
Amuntegament
Falta dhabitabilitat per als nens i nenes
Allament
Suport social escs
Rebuig social
Emigraci
Canvis freqents de domicili
Nomadisme
Crisi econmica
Benestar social
Canvis en lestructura social
Actituds envers la infncia, la dona, la maternitat i la famlia
Pot semblar obvi dir que els factors de risc sn noms aix, factors que poden posar en risc, en
major o menor grau, els nens i nenes. s imprescindible no considerar aquests elements com a
caracterstiques determinants, sin tenir-los en compte com a aspectes que si suneixen poden
posar en una situaci dalt risc els fills i filles de dones maltractades i que, per tant, poden obligar
a actuar contundentment si la mare no pot exercir la funci protectora.
Abans de prendre la decisi dactuar dofici, un cop avaluat el risc, es pot intentar que la dona es
decideixi a actuar a favor dels fills i filles. Moltes vegades, quan es planteja la decisi a la mare i se
li explica que lequip actuar igualment, tingui el seu suport i consentiment o no, la dona reacciona.
s un moment lmit pel que fa a la por de perdre els fills i filles i pot ser el detonant que faci
reaccionar la dona. En qualsevol cas, mai sha de fer servir com a mesura de pressi quan no calgui.
s important respectar el ritme de la mare i acompanyar-la en el seu procs, per els drets a la
vida i a la dignitat dels nens i nenes han de prioritzar-se en aquells casos en els quals continuar
amb la mare pot portar-los a una situaci extrema. Amb la dona cal reflexionar sobre la necessitat
de protegir els nens i nenes, i si ella no pot fer-ho, lequip professional haur de decidir si porta a
terme una actuaci de protecci dofici.
D) ACOMPANYAMENT EMOCIONAL
A lhora dacompanyar-los, cal tenir molt present que aquests nens i nenes viuen les emocions
molt intensament i que la majoria de vegades els costa posar-los nom i identificar-les. Moltes
daquestes emocions els solen semblar contradictries.
Aquests nens i nenes han vist com es trencava el nucli familiar (ja sigui per una separaci dels pares
o b per un clima tens que impedia qualsevol percepci duni familiar), han viscut com un espai
que suposadament sassocia a la seguretat i la tranquillitat es convertia en un entorn de por i
angoixa.
A ms, aquests infants expressen una dicotomia molt clara a lhora de comprendre la figura
paterna, perqu poden sentir amor i afecte per la persona que alhora s la que genera les
situacions violentes i la por.Tamb s cert que la figura materna els suposa algunes contradiccions,
perqu moltes vegades la mare no pot protegir-los com ells i elles necessiten, no pot oferir-los un
entorn de protecci i seguretat.
i. Objectius del procs dacompanyament i suport emocional
Qualsevol intervenci ha de procurar el desenvolupament de lequilibri emocional, les capacitats
personals i les funcions psquiques. Un dels objectius ha de ser que la persona (en aquest cas, el
nen o nena) aconsegueixi un contacte ms gran amb la realitat externa i la seva realitat interna.
Es tracta que entrellaci les seves vivncies, emocions i necessitats amb les persones i els objectes
del seu entorn (Torras de Be, 2007).
Abans de comenar a treballar amb els nens i nenes vctimes de la violncia de gnere, s
important tenir clar quins objectius es volen aconseguir amb la intervenci.Algunes de les finalitats
bsiques solen ser:
* Reforar els recursos de linfant perqu pugui protegir-se al mxim de lentorn violent.
* Acompanyar linfant perqu pugui elaborar el dolor i expressar les emocions.
* Treballar amb linfant perqu pugui suportar millor i fins i tot eradicar les seqeles de la
violncia que ha viscut perqu afectin el seu desenvolupament tan poc com es pugui.
* Ajudar-lo a situar la violncia fora dell, treure-li culpabilitat. Acompanyar-lo a lhora
delaborar una explicaci que integri les seves experincies traumtiques.
* Prevenir la repetici de les formes violentes de relaci.
ii. Aspectes bsics en aquest moment de la intervenci
- Visi real:
El tractament amb el nen o nena ha de ser, en la mesura que es pugui, parallel al dels germans
i la mare, ja que es tracta de propiciar un canvi en les relacions familiars i dafavorir la protecci i
la no-culpabilitat de les persones que sn vctimes de la situaci. En qualsevol cas, no sha de
demonitzar el pare ni idealitzar la mare, perqu linfant ha de tenir una visi tan real com es pugui
de la familia: les idees extremistes i simplistes (bo-dolent) sobre els membres de la famlia no
ajuden gens al procs de recuperaci dels nens i nenes.
- El nen o nena com a subjecte del procs:
s important treballar amb els recursos, habilitats i capacitats de linfant i considerar-lo sempre
com a subjecte del propi procs de recuperaci. Cal tenir en compte que molts daquests infants
no sn valorats en el context familiar, sovint sels ha anullat i constantment sels recorden les
seves mancances i faltes. Un dels elements del suport emocional a aquests nens i nenes ha de ser
el reconeixement de les coses que poden fer ells mateixos; aix no pot quedar en un discurs, sin
que cal aplicar-ho en la relaci dajut.
Qualsevol treball amb els nens i nenes ha de preparar-se en funci del seu nivell de simbolitzaci,
de letapa evolutiva en qu es trobi, del seu context relacional, etc. (Torras de Be, 2007) i ha de
convertir linfant en el protagonista nic de la intervenci, respectant en tot moment el nen o nena
com a persona activa en el seu propi procs.
- Habilitats de leducadora o educador:
En aquests processos, sn imprescindibles la pacincia, la constncia, la fermesa i lafecte. s molt
comprensible que el o la professional vulgui resoldre un problema amb el nen o nena (per
exemple, aconseguir que expliqui qu li va passar o com es va sentir en un moment concret) i es
frustri perqu linfant sestima ms jugar, dibuixar o parlar de qualsevol altra cosa. Entrar en el
problema de manera massa directa pot allunyar el nen o nena; per tant, el o la professional ha
daprofitar les aportacions del nen o nena (un dibuix, una proposta de joc o el relat de lltima
pellcula de dibuixos que va veure) per connectar-hi i enfortir la relaci.
No sha doblidar que el llenguatge com entre adults i infants per expressar emocions,
pensaments i experincies s el joc. En qualsevol terpia centrada en linfant,s imprescindible
respectar-ne la manera de ser i tamb la manera de comunicar-se.
iii. Aspectes que cal treballar en el procs dacompanyament i suport
Quan el nen o nena viu un procs traumtic, diferents rees de la personalitat en resulten afectades
i actuen com a mecanismes de defensa que linfant desenvolupa enfront del dolor i lestrs.
Recordant alguns aspectes assenyalats en el captol 5, en aquest moment de la intervenci cal tenir
en compte les dificultats en les rees evolutiva (empatia, autoestima i trastorns emocionals),
cognitiva (trastorns cognitius, dissociatius i de la identitat), conductual (comportaments
autodestructius i violncia envers els altres), relacional (bsicament, trastorns del vincle) i de
reflexi a causa del model tic que perceben en les seves persones adultes de referncia.
Cadascuna daquestes vivncies internes ha dafrontar-se amb unes tcniques teraputiques
diferents (Barudy, 1998). Evidentment, aquestes orientacions no sn directrius rgides ni exclusives
daquests processos, per poden ajudar a emprendre una tasca difcil com s treballar temes tan
complexos amb aquests nens i nenes.
Com que el nen o nena es creu culpable, sent que dins la famlia t la funci de protegir la
representaci idealitzada dels pares; aleshores, cal treballar per equilibrar la balana. Per a
qualsevol nen o nena, la mare i el pare sn els dos fonaments que donen sentit a la seva vida.Tots
dos sn persones importants que suposadament lestimen, el protegiran i procuraran el millor per
a ell, entre altres coses. Aix doncs, per a un infant, assimilar que el pare li fa mal a la mare i a ell
mateix comporta haver de fer una reestructuraci de les seves idees prvies sobre la famlia. Una
opci seria redefinir el pare agressor, per aix posaria en qesti una idea massa fonamental per
al nen o nena. Aleshores, el que sol fer linfant s redefinir-se ell mateix i passar a considerar-se
culpable de la situaci de violncia que viu.
Cal mirar deliminar el sentiment de culpabilitat del nen o nena i intentar responsabilitzar els pares
del que succeeix sense demonitzar-los; una opci per fer-ho s oferir al nen o nena una manera
diferent de relacionar-se. Si el nen o nena presenta un comportament negatiu i noms rep cstigs,
sen reforar el sentiment de culpabilitat. Aix doncs, de bon principi, cal negar explcitament la
culpabilitat de linfant. El que sol passar s que el nen o nena no pot redefinir la figura paterna i
actua inconscientment de manera que sel defineixi a ell mateix com a smptoma dels problemes.
Per exemple, a una nena de set anys que no pot assimilar el que el pare li ha fet a ella i a la seva
mare li s impossible pensar que el pare ha fet alguna cosa malament, perqu mentre convivia amb
elles era el pare qui sempre jugava amb la nena. Tot i aix, la nena ha percebut i patit directament
els maltractaments. La nena sent que no s mereixedora datenci, perqu lexplicaci que sha
donat a ella mateixa sobre qu passa, juntament amb els elements propis de la situaci de
violncia, la defineix a ella com la dolenta. Aleshores, quan aquesta nena arriba a un servei on se
latn i sintenta redefinir les seves idees dient-li que ella s mereix amor i atenci i que no s la
responsable del que ha passat, ella reacciona amb conductes negatives i violentes (donar puntades
de peu a la professional, trencar les joguines de la sala, voler marxar amb la mare demanant-ho a
crits o plorant, etc.). La nena no modifica la manera com percep les persones de lentorn ni com
es percep ella mateixa: el pare i la mare sn dues bones persones i ella s la dolenta. Aix, ella pot
explicar-se qu ha passat a la famlia sense qestionar cap aspecte dels dos adults de referncia,
els seus dos suports en aquest mn. En el moment que ella pugui deixar de veures com la
dolenta i sentir-se mereixedora damor, lexplicaci sobre qu ha passat canviar i tamb es
modificar la descripci i el rol del pare i de la mare.
Per treballar lestigmatitzaci, sha dajudar el nen o nena a diferenciar-se del problema mitjanant
tcniques com lexterioritzaci. Els nens i nenes vctimes de la violncia de gnere se senten
diferents a la resta dinfants per la situaci que viuen a casa i arrosseguen un pes en totes les
activitats i relacions quotidianes.
s important separar el nen o nena de la situaci (amb les tcniques dexterioritzaci que shan
comentat abans) i recuperar els seus punts forts i capacitats malgrat que el context familiar sigui
desfavorable. Aix sestimula la resilincia de linfant.
La impotncia acompanya la sensaci dinvalidesa i deixa seqeles en lautorepresentaci del nen
o nena. El o la professional ha de mirar de canalitzar la fora i les emocions de linfant perqu
aquest visqui un procs constructiu i no destructiu. La relaci teraputica ofereix al nen o nena la
possibilitat duna experincia reparadora i de sentir-se protagonista del seu propi procs. Aquest
rol actiu permet al menor desenvolupar dalguna manera el control, leficcia i la vlua personal.
Els nens i nenes vctimes de la violncia de gnere tenen un sentiment de prdua molt accentuat
i cal oferir-los espai i temps per expressar el patiment. Un cop el nen o nena hagi pogut verbalitzar
els possibles sentiments de traci, cal acompanyar-lo a lhora delaborar el dolor i comprendre
qu ha viscut. Una bona relaci teraputica, basada en la confiana, s el millor element per ajudar
linfant a reparar la confiana en el mn i les persones.
Una altra emoci molt habitual en aquests nens i nenes s la rbia, i per aix necessiten un espai
teraputic amb normes i lmits clars i coherents. s important planificar b la feina amb tots els
professionals que intervinguin en linfant per poder garantir la protecci de les seves prpies
agressions. s imprescindible treballar la modulaci afectiva, el desenvolupament de les habilitats
socials i lassertivitat.
iv. Algunes dificultats durant lacompanyament daquests nens i nenes
De vegades els nens i nenes no volen fer el que els proposa el professional, i tot i que lobjectiu
daquest ha de ser superar la resistncia, cal respectar-la i prendre-se-la seriosament. Els nens i
nenes tenen moltes maneres de mostrar resistncia (sorolls, rialles nervioses, llanar-se a terra...)
i no ens han de molestar, cal esperar-les i acceptar-les.
Sovint aquesta resistncia no s conscient per linfant es mostra inhibit o tens; en aquests
moments, s important proposar-li activitats que el facin sentir segur i que en fomentin la
imaginaci. Cal acceptar que cada nen o nena s com s, i si alguna activitat langoixa, sha de
canviar la proposta o parlar del motiu daquesta angoixa.
Quan els nens i nenes mostren resistncia, ho fan per alguna bona ra, es protegeixen i noms
comencen a obrir-se quan sen refien. Aix doncs, aquestes resistncies noms es poden combatre
amb suavitat i tacte, sense cap actitud que sembli amenaadora. Sha de canviar lenfocament i
entendre que cada vegada que es topa amb una resistncia sestan fent progressos: en aquest
moment, el nen o nena no pot funcionar com abans, se sent perdut i sense suport, un fet que cal
evitar.
Lequip professional que interv en el nen o nena ha de trobar lequilibri entre no dramatitzar ni
banalitzar lexperincia violenta. Es tracta de valorar el patiment que viu el nen o nena i, alhora,
descarregar-lo de la culpabilitat i de la idea de ser diferent. Daquesta manera, sen reforcen els
recursos naturals per mitj de la valoraci i el reconeixement i sen potencien les capacitats ms
enll de la situaci familiar, amb lobjectiu de millorar-ne lautorepresentaci.
E) ORIENTACIONS EDUCATIVES PER TREBALLAR AMB NENS I NENES VCTIMES DE LA VIOLNCIA DE
GNERE
La part educativa de la intervenci en els nens i nenes vctimes de la violncia de gnere en lmbit
familiar comporta treballar amb ells i elles la resoluci no violenta de conflictes, la gesti
democions per poder identificar-les i expressar-les, la comprensi de les situacions viscudes per
fomentar la no-culpabilitat, el suport a lapoderament i la resilincia daquests nens i nenes, etc.
En aquest tipus dintervenci, s important que els professionals puguin transmetre als infants
altres formes de relaci per mitj de la interacci que sestableix entre ells: s un moment clau
perqu linfant vegi i aprengui altres maneres de relacionar-se entre persones adultes i daquestes
amb ell.
i. Objectius de la intervenci educativa
Alguns objectius educatius que cal prioritzar en la intervenci en nens i nenes (individual o grupal)
sn:
* Poder parlar de la violncia i trencar la idea que s un tema tab.
* Definir els comportaments violents i expressar les emocions que sen deriven.
* Afavorir lautoprotecci i aprendre la resoluci no violenta dels conflictes.
* Mostrar que sn possibles les relacions igualitries entre persones, les quals sn ms
satisfactries que les de submissi-domini.
* Fomentar lautoestima reforant i valorant els sentiments expressats.
ii. Aspectes principals que cal treballar des del punt de vista socioeducatiu
Com ja sha indicat diverses vegades, la intervenci en els fills i filles de les dones maltractades ha
de portar-se a terme, sempre que es pugui, de manera parallela al treball amb les mares.
Qualsevol infant necessita tenir unes regles clares de funcionament dins i fora de la famlia, i en el
cas dels nens i nenes vctimes de la violncia de gnere laprenentatge dels lmits sha de reforar,
a causa de la situaci familiar que viuen.
s imprescindible intervenir de manera parallela en la mare, i per mitj del treball conjunt amb
ella, els equips professionals han de centrar els esforos en els aspectes segents (Baker i
Cunningham, 2004):
- Flexibilitzar els rols de gnere:
Els homes agressors viuen molt centrats en ells mateixos i ofereixen uns models de relaci molt
pobres. Els seus fills i filles aprenen que es pot exercir el poder i el control per mitj destratgies
violentes que, a ms, no tenen conseqncies negatives sobre qui les aplica. Depenent de la
situaci violenta que hagin viscut, aquests nens i nenes poden haver rebut un model que legitima
els actes criminals, el consum de substncies, el racisme i les actituds masclistes.
s important poder oferir a aquests infants uns models de relaci alternatius, basats en el
respecte, la confiana i lafecte. La mare s un element clau per transmetre aquests models, per
s fonamental tamb que els nens i nenes puguin aprendrels de professionals tant del sexe mascul
com del femen.
- Generar explicacions coherents:
Els infants vctimes de la violncia de gnere se senten atrapats entre les normes que imposa la
mare i les que imposa el pare. Tamb poden sentir fora confusi pel fet que les normes varin
segons lhumor de lagressor.
En els casos de violncia de gnere, les mares solen haver patit moltes humiliacions i
desvaloracions davant dels fills i filles, fet que suposa una desautoritzaci davant dells i dificulta
que posteriorment sestableixin lmits educatius. En aquest punt s bsic treballar amb la mare,
per tamb s important que els nens i nenes vegin que unes normes adequades, proporcionades
i coherents sn habituals en el seu entorn i que les apliquen persones que els estimen i a qui
importen. Els professionals que treballen amb els fills i filles es converteixen, al llarg de la
intervenci, en persones adultes significatives per als infants, i per aix s important que treballin
en aquesta lnia.
- Afavorir noves conductes i motivacions:
Aquests nens i nenes han patit abusos emocionals per part del pare i probablement aquest els ha
anomenat amb malnoms despectius, els ha corregit a cada moment de manera custica, els ha
insultat i pot ser que mai els hagi motivat prou. Segurament, en aquests nens i nenes ha crescut la
por al fracs, que els impedeix atrevir-se a provar coses noves.
Moltes vegades, lagressor ha dit als nens i nenes que eren estpids quan tenien dificultats per
aprendre alguna cosa. Com a conseqncia daix, qestiona lautoestima dels infants en comptes
de motivar-los per avanar.
s molt important que durant la intervenci en aquests nens i nenes sels reconeguin totes les
actituds i comportaments positius que desenvolupin, sels motivi per intentar coses noves i sels
acompanyi quan aparegui la frustraci, tractant-la com un sentiment normal que s bo
experimentar i que els ha de permetre continuar avanant.
- Moderar certes reaccions emocionals i cercar alternatives, oferir explicacions:
Els nens i nenes que viuen en entorns violents i conflictius intenten desconnectar del soroll, es
distreuen amb fantasies o bloquejos emocionals o fins i tot aprenen a castigar-se ells mateixos. Els
pares autoritaris i violents donen ordres impulsivament i esperen una resposta immediata, fet pel
qual moltes vegades els infants no comprenen per qu els exigeixen certes coses. En comptes
daprendre llions constructives, aprenen les coses perqu han destar b; es tracta duna
disciplina capritxosa i poc consistent que pot suposar que els nens i nenes acabin portant-se
malament o mostrant conductes agressives.
La intervenci directa dels professionals en aquests nens i nenes _i tamb la indirecta per mitj
del treball amb la mare_ ha de centrar-se a explicar per qu es fan unes peticions concretes,
relacionant-les sempre amb el component afectiu que impliquen. Per exemple, quan se li demana
a un nen o nena que faci una cosa concreta (dutxar-se, acabar-se el menjar, parlar amb els
companys de lescola en comptes de barallar-shi, etc.), ha dafegir-shi la importncia afectiva que
comporta: La mama tho diu perqu testima o s important que ho aprenguis perqu la gent
que testima no et rebutgi o Nosaltres volem ajudar-te, volem que estiguis millor.
- Valorar les opinions i desitjos dels infants:
A aquests nens i nenes, en les seves relacions amb les persones adultes (i sobretot amb lagressor),
mai els han preguntat sobre les seves preferncies, opinions, desitjos, etc. Aix els ha generat la
sensaci de no ser persones vlides, molta inseguretat i una autoestima fora baixa.
A lhora dintervenir en aquests infants, s fonamental fer-los sentir que les seves opinions sn
importants, per tamb cal actuar en conseqncia: s a dir, quan sels presenta el pla de treball,
per exemple, cal comptar amb la seva opini, i si s necessari i es considera adequat, modificar les
idees prvies per deixar un lloc a les preferncies del nen o nena. s bsic que sentin que la seva
opini es t en compte i que all que desitgen i volen s important per a les persones que tenen
al voltant.
- Establir expectatives reals:
Moltes vegades es demana als fills i filles de dones maltractades que estiguin tranquils, que siguin
nets i moltes altres peticions que no poden satisfer; aix comporta que aquests infants sempre
sentin que fan coses inadequades o insuficients. Per exemple, hi ha pares que exigeixen als nadons
que no sembrutin, demanda a la qual el nen o nena encara no pot respondre.
s important que aquests nens i nenes puguin aprofitar la intervenci educativa per tornar al mn
de la infantesa i per redefinir quines peticions sn adequades per a ells i quines sn responsabilitat
de les persones adultes. A ms, cal explicar-los que algunes demandes que han rebut al llarg de la
vida han estat errnies i que no han de sentir-se culpables per no haver-les assumit.
- Crear fronteres al voltant dels problemes de les persones adultes:
En els contextos familiars en els quals existeix violncia, els lmits entre generacions sn escassos,
fet que comporta que els infants escoltin i coneguin aspectes ntims o privats de la mare, fins i tot
els abusos sexuals, si els pateix.
En aquests casos, s important treballar amb la mare la importncia de mantenir uns lmits a lhora
dexplicar coses al nen o nena (estat dels processos judicials, detalls de la histria de violncia,
etc.). En realitat, s un aspecte relativament fcil per intervenir-hi; s ms complicat treballar amb
el que explica el pare o amb el que linfant viu directament a casa. Per aquest motiu, s important
intervenir directament en el nen o nena i ajudar-lo a redefinir quin tipus dinformaci hauria de
tenir i quina no hauria de conixer.Tamb s bsic deixar-li clar que la responsabilitat de protegir-
lo de la informaci inadequada no s seva, sin de les persones adultes que se nocupen.
- Fer-los sentir que mereixen que els dediquin temps:
Molts daquests nens i nenes poden sentir-se allats dels infants de la seva edat, especialment en
aquells casos en qu es produeixen canvis de domicili, estades a cases dacolliment, etc. A ms, les
mares solen trobar-se esgotades pel fet dafrontar les rutines quotidianes i no tenen prou energia
per als fills i filles. Els pares agressors, per la seva banda, moltes vegades ignoren els infants o
condicionen la seva atenci a demandes inadequades o a peticions basades en la manipulaci (per
exemple, dir-los que els comprar joguines quan marxin a viure amb ell).
En aquestes situacions, els fills i filles poden dubtar de lamor de la mare, sentir-se desatesos i
mancats dafecte o optar per no pressionar ms la mare demanant-li atenci. Per aix s
important treballar amb la dona la necessitat de jugar amb els fills i filles i ajudar-la a prioritzar
aquesta activitat per davant daltres aspectes quotidians. Cal que la mare comparteixi la
importncia del joc, lafecte i la interacci per al bon desenvolupament durant la infantesa.
A lhora dintervenir en els fills i filles, cal fer-los sentir que sn persones importants, que sels estima
pel que sn i tal com sn (amb les coses bones i les coses millorables que tenen, com totes les
persones). Segons ledat del nen o nena, tamb s efectiu explicar-los el cansament de la mare i,
alhora que sempatitza amb els seus sentiments de solitud, deixar-los clar que tot el que fa s pel
seu b (que puguin tenir joguines, que puguin anar a les excursions, que puguin tenir roba nova, etc.).
iii. El grup com a espai per a les orientacions educatives
La intervenci grupal s una estratgia fonamental per treballar limpacte de la violncia de gnere
en els nens i nenes. s un context que els obliga a relacionar-se amb iguals i que posa de manifest
rols, vincles, creences... Els grups permeten veure com resol els conflictes linfant, i alhora els nens
i nenes hi poden aprendre altres maneres dactuar, sentir que no sn els nics que han viscut la
situaci violenta, compartir el que han viscut amb altres nens i nenes...
F) CONSIDERACIONS FINALS SOBRE LA INTERVENCI DIRECTA EN NENS I NENES VCTIMES DE LA
VIOLNCIA DE GNERE EN LMBIT FAMILIAR
Al llarg del captol sha volgut fer un recorregut des de les mares, que sn les dones vctimes de
la violncia de gnere ateses pels equips datenci a la dona, fins als fills i filles.
Per als i les professionals que treballen amb les dones, s important poder
seguir un fil argumental daquestes mares que els condueixi als fills i filles. Una
vegada situats en aquest punt, s bsic empatitzar amb el que puguin estar vivint els nens i nenes,
per explicar a la mare com poden estar patint la situaci.
s fonamental no perdre mai de vista com est vivint el conflicte la dona, perqu noms amb un
acompanyament proper i respectus saconseguir que no senti que es qestiona el seu paper
com a mare.
Per a una mare pot ser molt difcil comprendre els diferents rols i posicions que el fill o filla pot
adoptar al llarg de la histria de violncia. Aquestes mares necessiten molt de suport
per comprendre situacions fora complexes i doloroses. Aix, en el treball amb
aquestes dones sol ser imprescindible introduir-hi alguns aspectes sobre el rol
matern i el vincle amb els fills i filles. Una intervenci en aquestes dones que tingui una
mirada mplia (i que inclogui la faceta maternal, que en qualsevol dona que sigui mare sha de
treballar sempre) s una manera ms de protegir i ajudar els seus fills i filles.
Pel que fa a la intervenci directa en els nens i nenes, tal com sha assenyalat en la introducci
daquest captol, s important tenir en compte lespecificitat que requereix. Quan al llarg
daquestes pgines sha parlat dels indicadors i de les variables que cal considerar en una
intervenci en nens i nenes, sha volgut, sobretot, proporcionar elements per fer visibles
els fills i filles de les dones que pateixen situacions de violncia de gnere en
lmbit familiar.
Evidentment, les pautes per a les entrevistes exploratries i les estratgies dintervenci sn
orientatives i han dentendres en funci de ledat i les altres particularitats de cada nen o nena.
Res del que sha escrit en aquest captol ha de llegir-se com una frmula magistral que servir de
la mateixa manera per a tots els fills i filles de les dones ateses en els serveis professionals.
Que els equips especialitzats en atenci a les dones que pateixen violncia de gnere en lmbit
familiar tinguin una formaci especfica adreada als fills i filles daquestes dones s important per una
idea que sha comentat abans: aquests nens i nenes no poden avanar sols en el procs
de recuperaci, sin que necessiten lacompanyament duna persona adulta (la
mare sempre que es pugui).
Per aquest motiu, s bsic treballar amb la dona de manera especialitzada, com ja se sol fer, i afegir,
a ms, el punt de vista de la funci maternal. Com tamb sha esmentat anteriorment, a banda de
la intervenci directa, els fills i filles de les dones vctimes de la violncia de gnere
en lmbit familiar necessiten una intervenci indirecta per mitj del treball
amb la mare, que genera un context que refora el procs de millora dels
infants.
Aix doncs, si els equips professionals que treballen amb les dones vctimes de la violncia de
gnere poden ampliar la perspectiva per incloure-hi els fills i filles, hauran trobat una
manera ms dexercir la seva responsabilitat tica: protegir els nens i nenes
vctimes de les situacions de violncia de gnere en lmbit familiar. I aix es
podr fer amb la feina diria, veient els nens i nenes a travs de les mares, empatitzant amb ells i
sabent que sels ha de cercar suport especialitzat que els ajudi a superar el dolor
que pateixen i a prevenir la transmissi generacional de la violncia de gnere.
7. CONCLUSIONS
Save the Children considera que els fills i filles de les dones vctimes de la violncia de gnere sn
tamb vctimes de la mateixa violncia i que sels ha de valorar i atendre tenint en compte aquest
fet. Lobjectiu daquest manual s proporcionar coneixements i estratgies als professionals que
treballen en diferents mbits amb aquests nens i nenes per atendren adequadament les
necessitats.
Ls del terme vctima, per, no pretn situar el nen o nena com un subjecte passiu o disminuir-
ne la capacitat de resilincia i lhabilitat per afrontar les conseqncies que ha patit i recuperar-se;
per contra, el terme serveix per posar laccent en lassistncia i protecci que requereixen aquests
nens i nenes, ja que se nha alterat el desenvolupament i se nhan vulnerat els drets.
En la Convenci sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides sexposa que el nen o nena
ha de tenir una protecci especial i disposar doportunitats i serveis per desenvolupar-se
fsicament, mentalment i socialment duna manera saludable, en condicions de llibertat i igualtat,
prioritzant sempre linters del menor. En les famlies en qu existeix la violncia de gnere, cal
que els governs garanteixin latenci de les dones i els fills.
Viure la violncia de gnere en lmbit familiar impedeix que es compleixin plenament els drets de
linfant i en perjudica el desenvolupament, perqu altera els models afectius o genera trastorns en
el desenvolupament emocional, social, cognitiu o fsic, tal com sha explicat mpliament en aquest
manual, a banda de lesions corporals quan es produeixen agressions fsiques.
Les institucions competents tenen lobligaci dadoptar mesures adequades per protegir els nens
i nenes, especialment si viuen en un entorn de violncia com lexistent en els contextos familiars
amb violncia de gnere.
Limpacte i les conseqncies en els fills i filles de les dones vctimes de la violncia de gnere en
lmbit familiar depenen dels recursos emocionals daquests infants, duna resposta parental
competent i del maneig de la situaci per part de les mateixes figures parentals. Aix mateix, les
respostes institucionals eficients per atendre el nen o nena, les xarxes de suport social i familiar i
la formaci adequada dels professionals que treballen amb les dones i els infants sn fonamentals
per a una recuperaci adequada. Cal adaptar lestructura i el funcionament dels equips
multidisciplinaris inclosos en el sistema de protecci perqu puguin avaluar i protegir els nens i
nenes independentment de latenci que proporcionin a les mares.
Per donar una resposta adequada als fills i filles de les dones vctimes de la violncia de gnere, cal
garantir que els professionals que treballen en els serveis datenci a les dones tinguin una
formaci que els permeti comprendre i atendre els infants com a vctimes de la violncia de
gnere. Tamb cal crear equips especialitzats que assegurin una intervenci adequada en aquests
nens i nenes.
Save the Children considera, per tant, que alguns aspectes imprescindibles per millorar latenci
dels fills i filles de les dones vctimes de la violncia de gnere sn:
a) Reconixer que els infants fills i filles de les dones vctimes de la violncia de gnere sn
tamb vctimes de la mateixa violncia.
b) Incloure les dades sobre els nens i nenes vctimes de la violncia de gnere en els sistemes
de recollida dinformaci sobre aquesta problemtica.
c) Desenvolupar programes escolars de prevenci de la violncia de gnere, basats en els
principis digualtat entre homes i dones, i campanyes de sensibilitzaci social sobre aquesta
problemtica.
d) Incloure en la planificaci dels recursos per atendre a les vctimes de la violncia de gnere
les caracterstiques diferencials dels infants com a vctimes daquest tipus de violncia.
e) Dotar els professionals dels serveis datenci a les dones dels recursos i la formaci
adequats per avaluar i atendre correctament aquests infants.
f) Crear equips multidisciplinaris i especialitzats que atenguin les necessitats dels nens i nenes
de manera directa i separada de les mares. Aix mateix, incloure aquestes necessitats en el
procs datenci a les mares, per afavorir el seu paper de figures protectores i de vincle per
als fills i filles.
g) Promoure actuacions coordinades entre els serveis datenci a la infncia i els serveis
datenci a les dones vctimes de la violncia de gnere.
8. BIBLIOGRAFIA
AGUSTN, Sonia; ALEMANY, Rosa; LVAREZ, Marta; CRDOBA, Laura; MAURE, Laura; PALLEJ, Silvia;
PLAZA, Montse; SAIZ, Margarita (2007). Pautes orientatives dexploraci i dintervenci amb els fills i filles de
les dones ateses per situacions de violncia de gnere. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Regidoria de Dona
i Drets Civils. Sector de Serveis Personals.
BAKER, Linda; CUNNINGHAM, Alison (2004). What about me! Seeking to understand a childs view of violence
in the family. Londres: Centre for Children & Families in the Justice System.
BAKER, Linda; CUNNINGHAM, Alison (2004b). Helping Children Thrive: Supporting Woman Abuse Survivors
as Mothers. Londres: Centre for Children & Families in the Justice System.
BARUDY, Jorge (1998). El dolor invisible de la infancia: Una lectura ecosistmica del maltrato infantil. Barcelona:
Editorial Paids.
BARUDY, Jorge; DANTAGNAN, Maryorie (2005). Los buenos tratos a la infancia: Parentalidad, apego y
resiliencia. Barcelona: Gedisa Editorial.
BEEBE, B. et al. (2003). An expanded view of intersubjetivity in infancy and its applications to psychoanalisis.
Psychoanalytic Dialogues.
Boletn Marzo 2007. Observatorio Estatal de Violencia sobre la Mujer.
BOWLBY, John (1998). El apego. Barcelona: Editorial Paids.
CANTN, J.; JUSTICIA, M. J. (2005). The role of gender and developmental level in the relation between
marital conflicts and parenting practices. Comunicaci presentada en la XIIth European Conference on
Developmental Psychology. Universidad de La Laguna. Tenerife.
CANTN DUARTE, Jos; CORTS ARBOLEDA, Mara del Rosario; JUSTICIA DAZ, Mara Dolores (2007).
Conflictos entre los padres, divorcio y desarrollo de los hijos. Madrid: Editorial Pirmide.
CARLSON, Bonnie E. (2000). Children Exposed to Intimate Partner Violence: Research Findings and
Implications for Intervention. Trauma, Violence, & Abuse, vol. 1, nm. 4, p. 321-342.
CASAS, Ferran (1998). Infancia: perspectivas psicosociales. Barcelona: Editorial Paids.
CENTRO REINA SOFA [ed.] (2007). Violencia contra la mujer en las relaciones de pareja: Estadsticas y
legislacin. [http://www.centroreinasofia.es/informe/11Informe.pdf]
CERD, Enrique (1971). Una Psicologa de hoy. Barcelona: Herder.
CLARK,T.; PHARES,V. (2004). Feelings in the Family: Interparental Conflict, Anger, and Expressiveness in Families
with Older Adolescents. The Family Journal, vol. 12, nm. 2, p. 129-138.
CONSELL GENERAL del PODER JUDICIAL (2007). La violencia sobre la mujer en la estadstica judicial:
Segundo trimestre de 2007. [http://www.observatorioviolencia.org/documentos.php?id=120]
CRITTENDEN, P. M. (2005). Attachment and Early Intervention. Keynote address at the German Association
of Infant Mental Health (GAIMH), Hamburg, Germany.
CROWELL, J. A. (1995). A review of adult attachment measures: Implications for theory and research. Social
Development, vol. 4, p. 294-327. [State University of New York at Stony Brook]
CUNNINGHAM, A. [ed.] (2004). Protecting Children From Domestic Violence: Strategies for Community
Intervention. Nova York: Guilford Press.
CYRULNIK, Boris (2002). Los patitos feos: La resiliencia: una infancia infeliz no determina la vida. Barcelona:
Gedisa Editorial.
DAVIES, P.T.; STURGE-APPLE, M. L.; CUMMINGS, E. M. (2004). Interdependencies among interparental discord
and parenting practices: The role of adult vulnerability and relationship perturbations. Development and
Psychopathology, vol. 16, p. 773-797.
DIO BLEICHMAR, E. (2005). Manual de psicoterapia de la relacin padres e hijos. Barcelona: Editorial Paids.
EDELSON, Jeffrey L. (2006). Should childhood exposure to adult domestic violence be defined as child
maltreatment under the law?. A: JAFFE, P. G.; BAKER, L. L.; CUNNINGHAM, A. J.; ROSSMAN, J. G. (2006). Family
Court Review.
FANTUZZO, J.; MOHR, W. (1999). Prevalence and Effects of Child Exposure to Domestic Violence. The
Future of Children. Domestic Violence and Children, vol. 9, nm. 3.
FEDERACIN DE ASOCIACIONES DE MUJERES SEPARADAS Y DIVORCIADAS.
[http://www.separadasydivorciadas.org/violencia.asp]
FONAGY, P. (1999). Persistencias transgeneracionales del apego: Una nueva teora. Aperturas Psicoanalticas,
nm. 3. [http://www.apreturas.org]
FREEMAN, Jennifer; EPSTON, David; LOBOVITS, Dean (2001). Terapia narrativa para nios: Aproximacin a los
conflictos familiares a travs del juego. Barcelona: Editorial Paids.
FRIEDBERG, Robert D.; MCCLURE, Jessica M. (2005). Prctica clnica de terapia cognitiva con nios y
adolescentes: Conceptos esenciales. Barcelona: Editorial Paids.
HOLDEN, G. W.; RITCHIE, K. L. (1992). Linking Extreme Marital Discord, Child Rearing and Child Behavior
Problems: Evidence from Battered Women. Child Development, vol. 62, p. 311-327.
Informe mundial sobre la violencia y la salud (2002). Informe de lOrganitzaci Panamericana de la Salut per a
lOrganitzaci Mundial de la Salut. [http://www.paho.org/Spanish/AM/PUB/Contenido.pdf]
KERIG, P. K.; COWAN, P. A.; COWAN, C. P. (1993). Marital quality and gender differences in parent-child
interaction. Developmental Psychology, vol. 29, p. 931-939.
KRISHNAKUMAR, A; BUEHLER, C. (2000). Interparental Conflict and Parenting Behaviors: A Meta-Analytic
Review. Family Relations, vol. 49, p. 25-44.
LAFAURIE, Mara Mercedes (2007). La violencia intrafamiliar y el maltrato a la infancia en Colombia. Revista
Colombiana de Enfermera, vol. 1, nm. 2.
LEVENDOSKY, A. A.; GRAHAM-BERMANN, S. A. (1998). The Moderating Effects of Parenting Stress on
Childrens Adjustment in Woman-Abusing Families. Journal of Interpersonal Violence, vol. 13, p. 383-397.
Llei 27/2003 reguladora de lordre de protecci de les vctimes de la violncia domstica, publicada l1 dagost
en el BOE nm. 183.
Llei orgnica 1/2004 sobre mesures de protecci integral contra la violncia de gnere, publicada el 29 de
desembre en el BOE nm. 313.
Llei 15/2005 que modifica el Codi civil i la Llei denjudiciament civil en matria de separaci i divorci, publicada
el 9 de juliol en el BOE nm. 163.
LIEBERMAN, A. F.;VAN HORN, P.; OZER, E. J. (2005). Preschooler witnesses of marital violence: Predictors and
mediators of child behavior problems. Development and Psychopathology, vol. 17, p. 385-396.
LORENTE, M.; SANCHEZ DE LARA, C.; NAREDO, C. (2005). El suicidio como consecuencia de la violencia de
gnero. Federacin de Mujeres Progresistas.
MCALISTER, B. (1999). Mental Health Services for Children Who Witness Domestic Violence. The Future of
Children. Domestic Violence and Children, vol. 9, nm. 3.
MAIN, M. (2001). Las categoras organizadas del apego en el infante, el nio y en el adulto: Atencin flexible
versus inflexible bajo estrs relacionado con el apego. Aper turas Psicoanalticas, nm. 8.
[http://www.aperturas.org]
MARGOLIN, G. (2005). Childrens Exposure to Violence: Exploring Developmental Pathways to Diverse
Outocomes. Journal of Interpersonal Violence, vol. 20, nm. 1, p. 72-81.
MARGOLIN, G.; GORDIS, E. B. (2000). The effects of family and community violence on children. Annual
Review of Psychology, vol. 51, p. 445-479.
MESTRE, M. V.; TUR, A. M.; SAMPER, P. (2006). Proyecto de intervencin sobre mujeres y menores atendidos en
centros de servicios sociales especializados para mujeres. [http://uvalnoti.uv.es/intranet/ficheros/maltrato2.doc]
MINISTERI DE TREBALL I AFERS SOCIALS (2006). La infancia en cifras (2) (Observatorio de la Infancia).
MONCHER, Frank J. (1999). Relacin entre el tipo de apego de la madre y el riesgo de abuso fsico infantil.
Medical College of Georgia.
MYERS, Robert (1993). Los doce que sobreviven: Fortalecimiento de los programas de desarrollo para la
primera infancia en el Tercer Mundo. Washington: OPS - Oficina Regional per a lAmrica Llatina i el Carib
dUNICEF.
OAKLANDER, Violet (2005). Ventanas a nuestros nios: Terapia gestltica para nios y adolescentes. Santiago
de Xile: Editorial Cuatro Vientos.
OLEARY, S. G.; VIDAIR, H. B. (2005). Marital Adjustment, Child-Rearing Disagreements, and Overreacting
Parenting: Predicting Child Behavior Problems. Journal of Family Psychology, vol. 19, nm. 2, p. 208-216.
ORGANITZACI PANAMERICANA DE LA SALUT. UNITAT DE GNERE I SALUT (2004). Modelo de leyes
y polticas sobre violencia intrafamiliar contra las mujeres. Washington.
OSOFSKY, J. D. (2003). Prevalence of Childrens Exposure to Domestic Violence and Child Maltreatment:
Implications for Prevention and Intervention. Clinical Child and Family Psychology Review, vol. 6, nm. 3.
PAPALIA, D. E. (1988). Psicologa. Mxic DF: McGraw Hill.
PATR, R.; LIMIANA, R. M. (2005). Vctimas de violencia familiar: Consecuencias psicolgicas en hijos de
mujeres maltratadas. Anales de Psicologa [Universidad de Murcia], vol. 21, nm. 1, p. 11- 17.
PIAGET, J. (1961). La formacin del smbolo en el nio. Mxic DF: Fondo de Cultura Econmica.
ROSSMAN, B. B. R.; REA, J. G. (2005). The Relation of Parenting Styles and Inconsistencies to Adaptative
Functioning for Children in Conflictual and Violent Families. Journal of Family Violence, vol. 20, p. 261-277.
SAVE THE CHILDREN (1999). Educa, no pegues: Campaa para la sensibilizacin contra el castigo fsico en la
familia. Madrid: Top Publisim.
SAVE THE CHILDREN (2006). Atencin a los nios y nias vctimas de la violencia de gnero: Anlisis de la
atencin a los hijos e hijas de mujeres vctimas de violencia de gnero en el sistema de proteccin a la mujer.
Madrid: Save the Children Espaa.
STERN, D. N. (1991). El mundo interpersonal del infante: Una perspectiva desde el psicoanlisis y la psicologa
evolutiva. Barcelona: Editorial Paids.
TAYLOR, S. E. (2002). Lazos vitales: De cmo el cuidado y el afecto son esenciales para nuestras vidas. Madrid:
Editorial Taurus.
VANISTENDAEL, Stefan; LECOMTE, Jacques. (2002). La felicidad es posible: Despertar en nios maltratados la
confianza en si mismos: construir la resiliencia. Barcelona: Gedisa Editorial.
WACHTEL, Ellen F. (1997). La Clnica del nio con problemas y su familia. Buenos Aires: Amorrortu Editores.
WOLFE, D. A.; CROOKS, C. V.; LEE, V.; MCINTYRE-SMITH, A.; JAFFE, P. G. (2003). The Effects of Childrens
Exposure to Domestic Violence: A Meta-Analysis and Critique. Clinical Child and Family Psychology Review,
vol. 6, nm. 3.
ZEANAH, C. H.; DANIS, B.; HIRSHBERG, L.; BENOIT, D.; MILLER, D.; HELLER, S. (1999). Disorganized
attachment associated with partner violence: A research note. Infant Mental Health Journal, vol. 20, nm. 1, p.
77-86.
BIBLIOGRAFIA DELS ASPECTES JURDICS
NGEL YAGEZ, Ricardo de (1988). Introduccin al estudio del derecho. Universidad de Deusto, p. 264.
CALVO GARCA, Manuel (Laboratorio de Sociologa Jurdica de la Universidad de Zaragoza). Evolucin de la
respuesta jurdica frente a la violencia de gnero: Anlisis de la Ley Orgnica 1/2004 de Medidas de Proteccin
Integral contra la Violencia de Gnero. Curs en memria de Jos M. Lidn (Bilbao, 8 abril 2005). [Vegeu les
conclusions en els folis 31-33]
LARRAURI PIJOAN, Elena (professora titular de dret penal de la Universitat Autnoma de Barcelona). Se
puede proteger a la mujer contra su voluntad? Curs en memria de Jos M. Lidn (Bilbao, 8 abril 2005).
TAPIA PARREO, Jos Jaime (magistrat). La mediacin en el Derecho Penal. Curs de reformes del Codi
penal, execuci de penes i mediaci penal, organitzat pel Consell General del Poder Judicial (Vitria, 12-13 maig
2005).
COBO PLANA, Juan Antonio. La violencia con historia, la domstica y la de gnero: un punto de vista mdico
forense. Noticias Jurdicas [en lnia] (octubre 2004) <http://www.noticias.juridicas.com>
Llei 4/2005, de 18 de febrer, per a la igualtat d'homes i dones. BOPV (2 mar 2005), p. 3217.
<http://www.euskadi.net/cgi-bin_k54/bopv_20?c&F=20050302&S=2005042>
Llei 3/2005, de 18 de febrer, d'atenci i protecci a la infncia i l'adolescncia. BOPV (30 mar 2005)
http://www.euskadi.net/cgi-bin_k54/bopv_20?c&F=20050330&S=2005059 [Vegeu, entre d'altres, l'art. 16, sobre
el dret a ser escoltat, i l'art. 17, sobre el dret a la defensa dels seus drets]
Fons de garantia de pensions:
Llei 15/2005, de 8 de juliol, per la qual es modifica el Codi civil i la Llei d'enjudiciament civil en matria de
separaci i divorci (BOE, 9 juliol 2005), aix com el seu desenvolupament pel Reial decret 1618/2007, de 7 de
desembre, sobre organitzaci i funcionament del fons de garantia del pagament d'aliments (BOE, 14 desembre
2007).
Campanya per combatre la violncia contra les dones i la violncia domstica (en francs):
http://www.coe.int/t/dg2/equality/domesticviolencecampaign/default_FR.asp
Fiscalia General de l'Estat <http://www.fiscal.es/fiscal/public>:
* Circular 3/2001, de 21 de desembre, relativa a l'actuaci del Ministeri Fiscal en matria d'estrangeria:
http://www.fiscal.es/fiscal/public/!ut/p/_s.7_0_A/7_0_9J/.cmd/ad/.ar/sa.spf_ActionListener/.c/6_2_6G/.ce/7_1_2B
E/.p/5_1_1UU/.d/5/_th/J_2_9K/_s.7_0_A/7_0_9J?PC_7_1_2BE_spf_strutsAction=%212factionManager.do%21
3fCS_Param%3Dcid%253D1101371764843%2526docid%253D1101371765846%2526pagename%253DPort
alFiscal%25252FPaginaPF%25252FwpsPortalFiscal_DchoConstitIMPFTpl_xml%2526c%253DPaginaPF#7_1_2B
E
* Instrucci 1/2007, de 15 de febrer, sobre actuacions jurisdiccionals i intimitat de menors:
http://www.fiscal.es/csblob/INSTRUCCIN%201-
2007.doc?blobcol=urldata&blobheader=application%2Fmsword&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwh
ere=1109248173454&ssbinary=true
* Consulta 4/2005, de 7 de desembre, sobre algunes qestions al voltant del dret a l'assistncia per part d'un
lletrat en el procs penal de menors:
http://www.fiscal.es/csblob/CONSULTA%204.-
05.doc?blobcol=urldata&blobheader=application%2Fmsword&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwher
e=1109247932305&ssbinary=true
* Consulta 3/2005, de 2 de desembre, sobre la intervenci del Ministeri Fiscal en el judici d'aliments de l'art.
250.1.8 de la Llei d'enjudiciament civil quan s'insta a favor de menors d'edat:
http://www.fiscal.es/csblob/Consulta%203%20alimentos.doc?blobcol=urldata&blobheader=application%2Fmsw
ord&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwhere=1109247932347&ssbinary=true
* Consulta 2/2005, de 12 de juliol, sobre el dret discutit del menor detingut a entrevistar-se reservadament amb
el seu lletrat abans de declarar en les fases prvies a la incoaci de l'expedient:
http://www.fiscal.es/csblob/consulta%202-
05.doc?blobcol=urldata&blobheader=application%2Fmsword&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwher
e=1109247781006&ssbinary=true
* Circular 1/2007, de 26 de novembre, sobre criteris interpretatius desprs de la reforma de la legislaci penal
de menors de 2006:
http://www.fiscal.es/csblob/CIRCULAR%201-
2007.doc?blobcol=urldata&blobheader=application%2Fmsword&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwh
ere=1109248303789&ssbinary=true
Ararteko:
http://www.ararteko.net
http://www.ararteko.net/webs/publicaciones-menor-cast.htm
Centro Reina Sofa:
http://www.centroreinasofia.es/leyes.asp?prog=Leyes%20menor (referncies interessants sobre les legislacions
de menors estatals i autonmiques)
Acords de les Nacions Unides i normativa de dret internacional:
http://www.ohchr.org/spanish/law/index.htm
http://www.ohchr.org/SP/Pages/WelcomePage.aspx
Drets dels infants:
Convenci sobre els Drets dels Infants.
Protocol facultatiu de la Convenci sobre els Drets dels Infants relatiu a la participaci d'infants en els
conflictes armats.
Protocol facultatiu de la Convenci sobre els Drets dels Infants relatiu a la venda d'infants, la prostituci infantil
i la utilitzaci de nens i nenes en la pornografia.
Conveni sobre l'edat mnima d'admissi a la feina (1973).
Conveni sobre les pitjors formes de treball infantil (1999).
Observatori Basc de la Joventut
Uriortu, 11, baixos, 48007, Bilbao (Espanya). Telfon: 944 031 640. Fax: 944 031 641- gaztebehatokia@ej-gv.es
http://www.gazteaukera.euskadi.net/r58-7657/es/contenidos/informacion/3793/es_2890/es_13267.html
L'Observatori Basc de la Joventut es va crear el 10 de desembre de 1999 per una ordre de la Conselleria de
Cultura del Govern Basc
53
per desenvolupar les funcions d'investigaci, informaci i documentaci permanent
del Pla Jove del Pas Basc.
II Pla Jove del Pas Basc 2002-2005 (Vitria: Eusko Jaurlaritzaren Argitalpen Zerbitzu Nagusia - Servicio Central
de Publicaciones del Gobierno Vasco, 2002):
http://www.gazteaukera.euskadi.net/r58-
7657/es/contenidos/informacion/3793/es_2890/adjuntos/IIPlanJoven.pdf
53
http://www.gazteaukera.euskadi.net/r58-
7657/es/contenidos/informacion/3793/es_2890/adjuntos/Agindua1999_abe_10.pdf
Ministeri de Justcia:
* Menors: protecci jurdica, patria potestat, guarda i acolliment, adopci, adopci internacional, defensor del
menor, emancipaci, responsabilitat civil i penal del menor, sostracci internacional.
http://www.mjusticia.es/cs/Satellite?c=Page&cid=1151913189223&lang=es_es&menu_activo=1135609698330
&pagename=Portal_del_ciudadano%2FPage%2FMenores
Normativa sobre igualtat
Llei 4/2005, de 18 de febrer, per a la igualtat d'homes i domes. BOPV (2 mar 2005), p.3217.
* Pla d'Acci Positiva per a les Dones al Pas Basc (PAPME). Directrius de la vuitena legislatura (setembre
2006): http://www.emakunde.es/images/upload/IVPI_c.pdf
* Observatori sobre la Violncia de Gnere. Diputaci Foral de Biscaia:
http://www.bizkaia.net/gizartekintza/Genero_Indarkeria/ca_documentos.html
* Departament d'Acci Social. Diputaci Foral de Biscaia:
http://www.bizkaia.net/gizartekintza/Emakumea/ca_emakume.htm
* Departament d'Acci Social. Diputaci Foral d'laba:
http://www.alava.net/search.asp?q=departamento+de+acci%F3n+social
http://www.alava.net/search.asp?q=acci%F3n+social
* Departament d'Acci Social. Diputaci Foral de Guipscoa: http://www.gipuzkoa.net/asoAccSocial-c.html
* Diputaci Foral de Guipscoa: http://www.gipuzkoa.net/index-c.html, http://www.gipuzkoa.net
Referncies a la violncia de gnere
* Diputaci Foral de Guipscoa:
http://www.gipuzkoa.net/cgibin/gnetfinder.cgi?perfil=0&bsq=violencia%20de%20gnero
* Diputaci Foral d'laba: http://web.alava.net/ifbs/, http://web.alava.net/ifbs/servicios1.htm (mapa de serveis
socials de base)
* Justizia.net: lloc web oficial del Departament de Justcia del Govern Basc.
http://www.justizia.net/viodom/default.asp?accion=documentos&Idioma=sp
- Servei d'Assistncia a la Vctima del Pas Basc: http://www.justizia.net/sav/default.asp?Idioma=sp
- Mitjans d'assistncia i protecci: http://www.justizia.net/viodom/default.asp?accion=medidas&Idioma=sp
- Formulari de sollicitud de l'ordre de protecci
54
:
http://www.malostratos.org/images/pdf/protocolo_sanitario.pdf
- Protocol de coordinaci per a l'eficcia de l'ordre de protecci de les vctimes de la violncia domstica
55
:
o laba: http://www.justizia.net/Docuteca/ficheros.asp?intcodigo=2611&IdDoc=SP&Idioma=sp
o Biscaia: http://www.justizia.net/Docuteca/ficheros.asp?intcodigo=2610&IdDoc=SP&Idioma=sp
o Guipscoa: http://www.justizia.net/Docuteca/ficheros.asp?intcodigo=2609&IdDoc=SP&Idioma=sp
Violncia de gnere
* Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere.
BOE (29 desembre 2004). http://www.boe.es/boe/dias/2004-12-29/pdfs/A42166-42197.pdf
* Correcci d'errors de la Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra
la violncia de gnere. BOE (12 abril 2005). http://www.boe.es/boe/dias/2005-04-12/pdfs/A12505-12506.pdf
54
El nou formulari, de l'1 de gener de 2007, inclou una referncia als nens i nenes.
55
Nous protocols des de l'1 de gener de 2007.
* Instrucci 3/2003, de 9 d'abril, del Ple del Consell General del Poder Judicial, sobre normes penals de
repartiment i registre informtic de la violncia domstica BOE, nm. 90 (15 abril 2003).
http://www.boe.es/boe/dias/2003-04-15/pdfs/A14756-14759.pdf
* Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l'ordre de protecci de les vctimes de la violncia domstica.
BOE, nm. 183 (1 agost 2003). http://www.boe.es/boe/dias/2003-08-01/pdfs/A29881-29883.pdf
Correcci d'errors d'aquesta llei. BOE (25 maig 2004) http://www.boe.es/boe/dias/2004-05-25/pdfs/A19382-
19382.pdf
* Llei orgnica 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matria de seguretat ciutadana,
violncia domstica i integraci social de les persones estrangeres. BOE, nm. 234 (30 setembre 2003).
* Llei 30/2003, de 13 d'octubre, sobre mesures per incorporar la valoraci de l'impacte de gnere en les
disposicions normatives que elabori el Govern. BOE (14 octubre 2003).
http://www.mtas.es/mujer/Ley30genero.pdf
* Mesures per la igualtat aprovades pel Consell de Ministres (8 mar 2005): El Consell de Ministres va aprovar
un conjunt important de mesures per la igualtat, amb aportacions de tots i cadascun dels ministeris.
http://www.la-moncloa.es/web/docs/pdfs/medidasigualdad.pdf
* Ordre PRE/525/2005, de 7 de mar, per la qual es dna publicitat a l'acord del Consell de Ministres pel
qual s'adopten mesures per afavorir la igualtat entre homes i dones. BOE (8 mar 2005).
* Reial decret 237/2005, de 4 de mar, pel qual s'estableix el rang i les funcions de la Delegaci Especial del
Govern contra la Violncia sobre la Dona, establerta en la Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures
de protecci integral contra la violncia de gnere. BOE (8 mar 2005). http://www.boe.es/boe/dias/2005-03-
08/pdfs/A08114-08116.pdf
* Reial decret 233/2005, de 4 de mar, pel qual es disposa la creaci i constituci dels jutjats de violncia sobre
la dona corresponents a la programaci de l'any 2005. http://www.boe.es/boe/dias/2005-03-17/pdfs/A09423-
09424.pdf
* Ordre JUS/1037/2005, de 19 d'abril, per la qual es disposa la data d'entrada en funcionament dels nous jutjats
de violncia sobre la dona. http://www.boe.es/boe/dias/2005-04-21/pdfs/A13653-13653.pdf
* Ordre APU/526/2005, de 7 de mar, per la qual es disposa la publicaci de l'acord del Consell de Ministres
del 4 de mar de 2005 pel qual s'aprova el Pla per la Igualtat de Gnere a l'Administraci General de l'Estat.
BOE (8 mar 2005). http://www.boe.es/boe/dias/2005-03-08/pdfs/A08116-08119.pdf
* Creaci de l'Institut Europeu per la Igualtat. IP/05/266. Brusselles (8 mar 2005).
http://europa.eu.int/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/05/266&format=HTML&aged=0&language=E
N&guiLanguage=en
* Acord reglamentari 1/2005, de 27 d'abril, del Ple del Consell General del Poder Judicial, pel qual es modifica
el Reglament 5/1995, de 7 de juny, dels aspectes accessoris de les actuacions judicials.
* Reial decret 481/2005, de 4 de maig, pel qual es disposa la dotaci de places de magistrat en rgans
collegiats i la creaci i la constituci de jutjats dins de la programaci corresponent a l'any 2005.
* Reial decret 515/2005, de 6 de maig, pel qual s'estableixen les circumstncies d'execuci de les penes de
tasques en benefici de la comunitat i de localitzaci permanent, de determinades mesures de seguretat, aix com
de la suspensi de l'execuci de les penes de privaci de llibertat. http://www.boe.es/boe/dias/2005-05-
07/pdfs/A15660-15664.pdf
* Observatori contra la Violncia Domstica i de Gnere.
http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetRecords?Template=cgpj/cgpj/principal.htm
Save the Children s una Organitzaci No Governamental plural i independent que treballa per a la defensa i promoci dels
drets de la infncia, en el marc de la Convenci dels Drets del Infants de Nacions Unides (1989) i que lluita per un mn ms
just per a tots els nens i nenes.
Save the Children s la primera ONG independent dinfncia. Compta amb organitzacions nacionals a 28 pasos, que formen
lAliana Internacional Save the Children, i est present a ms de 120 a travs de programes dajuda.
Els infants han de ser els primers i sactua all on s necessari, sense importar la poltica, ltnia o la religi. Per aix, des de fa 80
anys treballa en les diferents rees que els afecta: Educaci, salut, nutrici, treball infantil, prevenci de labs sexual i altres tipus de
violncia, reunifcaci familiar desprs de catstrofes i guerres, etc.
Seu a Catalunya
Via Laietana 5, tic 1
08003 Barcelona
Telf: 93 310 52 00
Fax: 93 268 32 02
catalunya@savethechildren.es
www.savethechildren.es
D
i
b
u
i
x

d
u
n

n
e
n

d
e

4

a
n
y
s

Manual Atencion Cat

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Manual Atencion Cat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

a nens i nenes

vctimes de violncia de gnere

You might also like