Emigraci i Associacionisme Balear a Frana

Crisi econmica, caciquisme, quintes, misria... Molts sn els motius que foraren als illencs a emigrar en el darrer ter del
segle XIX.
Sller, per la seva particular situaci geogrfca, inicia una lucrativa exportaci de taronges a ports francesos. Els pobles de
s'Arrac i Andratx nodriren els seus vaixells de tripulants. Frana, escassa de m d'obra i amb bones oportunitats
econmiques, mantenia un marc legal propici per l'establiment d'estrangers dins el seu territori.
Aquests primers mallorquins crearen xarxes de distribuci de fruites i productes espanyols. Establiren negocis de queviures
i restaurants per pobles i localitats de tota Frana, installats estratgicament al llarg de les principals vies de comunicaci.
Anuncis en La Veu Arraconense o en Sller ens donen testimoni d'aquesta etapa.
Aquest corrent migratori es reactivar dues vegades en el segle XX. La primera amb els que fugiren de la Guerra Civil i la
repressi franquista. La segona comenar a principis dels anys cinquanta, fomentada per aquest mateix rgim. El pas no
havia superat la postguerra i mantenia una economia molt deprimida. S'aproft aix l'excedent hum com una font
d'arribada de divises, cercant la dinamitzaci econmica del pas. Aquests nous emigrants crearen les seves prpies xarxes
socials, moltes vegades promogudes per les autoritats franquistes. Sn centres i associacions de carcter ldic i cultural,
fomentats per evitar possibles dissensions. Les de carcter ms poltic i reivindicatiu fugien d'aquest control, amb
associacions i publicacions prpies allunyades del rgim.
Aquesta nova situaci remou sentiments de nostlgia en un grup de sollerics residents a Pars. Pierre Casasnovas,
Jean Coll, Marguerite Hache ne Casasnovas, Josette Bufotot ne Coll, Mathias Estades, Pierre Colom, Laurent Gelabert,
Antoine Vidal, Joseph Mora, Pierre Rullan, Jean Perell i Jos Vicens. Reunits a Pars el 3 de maig de 1953, estaven
d'acord que els models d'associaci dels seus compatriotes no eren vlids per a ells. La seva situaci diferia per dos motius;
era ms antiga i estaven ms dispersos. Necessitaven una eina de comunicaci i no tant un lloc de reuni. Aix, desprs
d'alguns experiments, veu la llum Pars-Balears, rgan de difusi de l'Associaci Les Cadetes de Majorque al gener de
1954.
Tots ells confessaven tenir Mallorca sempre dins el seu cor. Eren mallorquins emigrats, amb negoci propi i una
famlia totalment integrada en la societat Francesa. Els seus flls estudiaven, es feien majors, es casaven i creaven
la seva nova famlia lluny de la roqueta dels seus pares. Aquests seguirien sent fdels a ella, pensaven amb i ella i
somniaven en tornar, una vegada arribes la seva hora de jubilar-se. Molts l'aconseguiren.
Paris Baleares, l'Organ de difussi de l'associaci les Cadetes de Majorque
Pars-Baleares, amb el subttol Organe Mensuel de lAssociation Amicale des Originaires et Descendants des Balares
rsidant en France, fou lrgan difusor de lassociaci Les Cadetes de Majorque, nica associaci fns avui coneguda dels
emigrants balears a terres franceses.
La llarga vida que tingu la publicaci, quaranta-quatre anys, sinicia el mes de gener de 1954 a Pars. Sen publiquen un
total de 377 nmeros, el darrer el juny de 1998, a Palma. Tingu una periodicitat mensual fns a 1973, moment en el qual
comen a aparixer cada dos mesos.
Pars-Baleares s una publicaci feta en els seus orgens per emigrants per a emigrants. Escrita en tres llenges, castell,
catal i francs, eren les habituals entre els seus lectors. Simprim a Frana fns a 1965, moment que es trasllada a la
impremta Politcnica de Palma fns la seva desaparici.
La seva trajectria es pot dividir en tres etapes:
1954-1961. Etapa en la qual prevalia l'inters per donar a conixer les tradicions i la cultura prpia de les Illes a
travs de les seves pgines. Aquest inters cal cercar-lo principalment en dues qestions. Per una banda, reivindicar
la riquesa histrica i cultural de les Illes; per una altra, ajudar a conixer ms b la terra dels pares als flls educats a
Frana.
1961-1975. Moment de consolidaci i expansi de l'associaci. Destaca l'inters per fomentar la imatge turstica de
les Illes. Hi ha dues seccions fonamentals: Crnica de Francia i Crnica de Baleares. A la primera, els socis residents
a Frana escriuen crnica social de les seves vides. A la segona apareixen ms notcies generals, informant
d'esdeveniments locals als socis francesos. Comena un nou fenomen, els retorns. La jubilaci i la millora de les
condicions econmiques fomenten la tornada de molts d'emigrants i la prdua de socis a terres franceses.
1975-1998. Els canvis poltics a Espanya acceler el retorn de socis. Els que no tornen perden inters per
lassociaci. Aquesta situaci transformar la publicaci, en perill de desaparici des de la crisis econmica de 1973
per problemes econmics. Els socis, ara majoritaris del municipi d'Andratx, decideixen integrar-se dins lAssociaci de
Premsa Forana de Mallorca. Aquest fet transformar la lnia editorial, prioritzant les notcies locals dels pobles
d'Andratx, s'Arrac i Sant Elm. El seu nou paper es consolidar durant el moviment Dragonera pels Dragons, com a
portaveu dels sentiments de tot un poble, fns i tot com a font en premsa nacional.
Paris-Baleares en Premsa
6 octubre de 2011
Diari Balears
13 juliol de 2012
IB3
4 de agosto de 1967
La Vanguardia Espaola