1.

Els cids nucleics

Els cids nucleics (ADN i ARN)
- Sn principis immediats que tenen carcter cid.
- Contentenen C, H, O, N i P.
Sn llargues cadenes lineals no ramificades, constituides per la polimeritzaci dunes
subunitats: nucletids.


2.Nuclesids i nucletids.
Nucletids
Sn molcules formades per una pentosa ( glcid), lcid fosfric i una base nitrogenada.
Les bases nitrogenades sn estructures ccliques que contenen nitrogen i tenen carcter
bsic. Poden ser de dos tipus:
- Priques: derivades de la purina, es troben a tots els cids nucleics. Nhi
ha dues, ladenina (A) i la guanina (G). Dos anells.
- Pirimidinques: derives de la pirimidina. Nhi ha tres, la citosina (C), la
timina (T) i luracil (U). Un anell.





Pentoses
La pentosa que forma part dels cids nucleics pot ser la ribosa o la desoxiribosa. Que
suneixen mitjanant un enlla N-glucosdic entre el carboni 1 de la pentosa i el
nitrgen 1 de les bases pirimidniques o el 9 de les bases priques, formant un
nuclesid.


cid fosfric
Suneix als nuclesids per formar els nucletids, aquesta uni es fa per enlla ster al
carboni 5 de la pentosa.
3.ADN o cid desexiribonucleic.
Un cid nucleic s un polinucletid (polimer lineal de
nucletids units per mitj denllaos covalents). Sn enllaos
5-3 que configuren les cadenes lineals dels quals penjen les
bases nitrogenades en intervals regulars.
*(el que te el fosfor lliure es extrem 5, el que t l-OH lliure es
el 3)
Les cadenes estn constituides per lalternana de
desoxirribosa i fosfat.
- estn units mitjanant enllaos fosfodiester 5-3





3.1. la funci de lADN
s portador de la informaci gentica, que serveix per codificar lARN de la clula
o organisme.

Serveix per determinar les activitats de lesser viu, tant pel que fa els aspectes
biolgics com als ms especifics caracteristics dels individus.


Daltra banda tot la informacin gentica transmesa pels pares s transmesa en
forma dADN.

La informaci gentica es troba en la sequencia dels nucletids que formen
lADN.

3.2. La seqncia i la composici.
- ADN t una elevadissima massa molecular.
- Constituida per dues cadenes enfrontades de nucletids de desoxirribosa.(A-T o
C-G)
- Els procariotes tenen una gran molcula dADN que forma el cromosoma
- Es nuclis de les eucariotes contenen diverses molecules dADN, combinades
amb proteines que formen la cromatina del nucli o els cromosomes que
apareixen en el transcurs de la divisio celular.
- La informacin gentica que cont lADN consisteix en lordre en
qu es disposen els diferents nucletids de la cadena.




Estructura primaria:
s la disposici lineal dels nucletids units per enllaos ster dels grups P
del C5 amb el C3 del nucletid segent ( enlla fosfodister). Aquesta
disposici s caracterstica de cada DNA i s la que porta la informaci





Les nucleases.
Sn enzims que trenquen els enllaos existents entre els nucletids
duna cadena (enlla fosfodister) i son unes eines molt tils per
manipular els cids nucleics en el laboratori.
Estructura secundria:

Disposici de la primaria. s la forma de doble hlix. T 3 caracterstiques:

- s bicadenaria , les cuals sn complementaries : aix vol dir que amb una base
prica sempre hi va una pirimidica
- La complementarietat sn A-T C-G que suneixen mitjanat ponts dH.
- Sn antipaaraleles : una va de lextrem 3-5 i lltre 5-3.
- Es pot saber quant fa la volta i quants nucletids t.


Estructura terciaria: collaret de perles. Al nucleosoma (8 histones) , se li entrotlla 200
parells de bases .









formaci del nucleosoma
Enrotllament de lhlix al voltant de les histones que es disposen formant vuit peces
per formar un disc.




collaret de perles
Els nucleosomes es repeteixen i queden units per DNA.



Estructura quaternria:

s el cargolament del collaret de perles sobre s mateix. Es
forma una estructura anomenada solenoide, de 30nm de
dimetre que s'associa a les histones H1, tot el conjunt forma
la fibra cromatnica.

Cromosoma:
s la forma condensada, noms quan hi ha mitosis.







El valor C s el nombre dADN i de gens en els gmetes i cada grup dssers vius en t un
mnim.

ADN en virus/procariotes.
Els virus, tot i no ser formes vives, tenen (alguns) ADN i altres tipus dacids nucleics, fins
i tot casos dADN monocatenari , qu no existeix normalment.
Els virus amb RNA sn retrovirus i al infectar necessiten transcriptasa inversa per pasar
a DNA.
En els procariotes, lADN no t nucli. , s bicatenari i circular. Tenen petits cercles que es
poden intercanviar.












RNA
Format per polmers de ribonucleotids-5 -
monofosfat dA, G, C, i U.
s monocatenari. A vegades pot formar bucles per
aparellament de les bases de la mateixa cadena.



Tipus de RNA
- RNA missatger (RNAm)
- Format per cadenes llargues i filamentoses.
- Transporta la informaci del nucli al citoplasma per a la sntesi de protenes.
- A lextrem 5 tenen un grup trifosfat i a lextrem 3 hi ha un polmer de
adenines ( poliA).
- Cada RNAm codifica per una protena i poden tenir fins a 500 nucletids
22


- RNA ribosmic (RNAr)
Participa en la formaci dels ribosomes, orgnul on t lloc la sntesi de protenes. Cont
zones de doble hlix.
- RNA de transferncia (RNAt)
- Compost per uns 80-100 nucletids.
- Algunes regions presentes estructura secundria.
- Capta els aminoa cids i els transporta als ribosomes. A lextrem 5 hi ha una G amb
un grup fosfat lliure.
- T dos braos, el D que cont una seqncia de nucletids que es reconeguda
pels enzims i el bra T que reconeix el ribosoma.
- A lextrem 3 accepta els aminoa cids.
- T un bucle final amb tres bases nitrogenades anomenat anticod que reconeix
el cod del RNAm.