MUR DE TERRA COMPACTADAAL PRIORAT

Lencrrec del projecte neix de lactual propietria de Mas Martinet, Sara Prez, empresa
familiar de producci vincola a les terres del meravells Priorat. Fa uns 35 anys que es
troben en aquesta comarca, treballant, cuidant, estimant i millorant la terradia a dia de
manera professional i seriosa, seguint els cicles naturals del sol, la lluna, el vent, laigua, el
fred i la calor perqu la vinya i el seu ram ho donin tot en el producte final.
Processos manuals i artesans per no perdre els orgens del que ha estat sempre el treball
en les pendents terres del Priorat i lelaboraci del vi artes i dexcellent qualitat.
Lantic celler construt fa aproximadament uns 20 anys ha quedat desfasat en els
moments actuals. La tipologia de lantic edifici amb planta soterrani ms planta baixa i una
petita primera planta serveix per elaborar el vi en els seus diferents processos.
Per la primera planta hi arriba tot el ram on es tritura aconseguint el most, daqu es
condueix cap a les tines ubicades a la planta baixa, on sestar un temps concret perqu
selabori el vi i finalment es guarda a la planta soterrani amb botes de fusta perqu el vi
reposi, es curi i agafi la qualitat que es mereix.
La seva ubicaci i tipologia s purament prctica, aprofitant els desnivells del terreny per
facilitar tot el procs comentat, per laspecte arquitectnic s poc important jaque en el
seu moment no es deuria plantejar aquest concepte.
Edifici senzill amb estructura prefabricada de formig pretesat mitjanant prtics formats
per pilars i encavallades amb corretges tamb de formig pretesat, solera dobra cermica,
peces de siporex, les mateixes que conformen els murs de tancament i acabat de teula
rab.
Les peces que conformen els murs de tancament i part de la coberta sn de 30cm
damplada. Material prefabricat dalta porositat i de baixa densitat el qual li dona les
caracterstiques dallament trmic per amb escassa inrcia trmica.
Els materials allants solen funcionar durant les poques ms extremes de lany, per
tenen mancana de la propietat coneguda com a inrcia trmica, aquests materials estan
estudiats per evitar el pas de calor en les dues direccions, tan exterior com interior, per
no tenen la capacitat demmagatzemar i acumular la calor i deixar-la anar lentament,
segons en lpoca de lany de que estiguem parlant.
Els arquitectes de pas14 Arquitectures, atenent les demandes programtiques de la
propietat, plantegen la construcci duna pell per ledifici, a base de mur de tpia, de gran
massa, per donar-li linrcia trmica desitjada, i tamb, cobrir la teulada existent amb una
lmina de bruc sec, a mode de barret, i aix disminuir limpactedel sol en la coberta.
Per elaborar el material base de la tpia, sutilitzen matries primeres locals, amb sorres,
graves llicorelles i argiles, que permeten una dosificaci i resultat ptim, i alhora vincular-se
amb el cromatisme i la freqncia de la comarca.
La soluci arquitectnica passa per canviar radicalment laspecte esttic delactual celler,
per una Arquitectura ms contempornia per sense perdre laspecte tradicional lligat al
territori i a lelaboraci del mateix vi.
Arestes rectes i volums geomtrics fan de ledifici un aspecte ms racional i ordenat,
manera dentendre lArquitectura no pas barallada amb la natura ni la tradici
arquitectnica i constructiva de tots els edificis construts durant tota lexistncia de la
humanitat.
El desig s de donar protagonisme al propi material emprat, mantenir les obertures existents
de petit format, fer crixer fins el carener les dues faanes modificades, la sud i loest.
Aquestes conformenun paralleleppede simple, installat en el terreny en pendent, i amb dos
plans de diferent nivell. Les obertures existents, petites finestres i portes, no esmodifiqueni
sintegren en la nova visi de ledifici, i solament seran tractades amb color, amb intenci de
mxima discreci. Lacabat de coberta, doncs, relliga els dos plans de diferent nivell, i agafa
laspecte dun camp de conreu, amb textura del recobriment de bruc, element dombreig que
permet la ventilaci de la coberta inferior de teula rab i alhora proporciona una visi
cromtica integradora, des del paisatge immediat. Les plaques fotovoltaiques ja collocades
actualment a la coberta, amb una estructura auxiliar, segueixen donant el suport de rendiment
elctric de totes les installacions de lempresa.
La massa i densitat del mur de terra compactada i la seva amplada de 45cm eviten que
entri la calor a linterior de ledifici, tenint la garantia que un sobreescalfament del mur
salliberar durant les moderades i fresques temperatures del vespre i la nit en aquesta
zona de linterior de Tarragona. El segent dia el mur torna a emmagatzemar temperatura
per evitar que aquesta es filtri cap a linterior del celler, evitant aix lentrada de calor a
linterior. Ledifici tamb t la possibilitat de ventilar interiorment.
La gran massa del mur tamb ens fa dallament acstic, aspecte important perqu
aquesta propietat afavoreixi el curat del vi, quan a menys sorolls externs estigui exposat el
vi ms qualitat sobtindr.
Les construccions amb terra tenen beneficis mltiples, i ms quan parlem de una gran
massa com s en aquest cas ja que les propietats de la terra i concretament de largila com
a material natural que s, sexperimenta quan es pot gaudir i sentir un edifici amb
aquestes caracterstiques.
La intenci de tota la Direcci Facultativa i de la propietat ser la dobservar i valorar
lestalvi energtic durant els propers anys per treureles conclusions ajustades i correctes.
El cam de tot lequip, Arquitectes, Tcnics, Constructora i Propietat, abans i durant tot el
procs constructiu, s pea clau perqu lobra flueixi i arribi a bon port servint aix com a
aprenentatge professional i personal en tots els aspectes de la professi i de la vida.
Per nosaltres aquesta prctica arquitectnica s per responsabilitat professional i
ambiental ja que molts dels edificis construts en els ltim anys van acompanyats
dexcessiva despesa energtica i desconfort interior per diverses causes que no entrarem a
valorar.
LARQUITECTURA i la CONSTRUCCI van molt ms enll de noms els aspectes de disseny
o de la utilitzaci de nous material o tecnologia, fent una simbiosi de materials naturals i
respectuosos per el medi, les persones i el planeta, amb la utilitzaci de tecnologia
moderna per facilitar i donar comoditat a totes les persones implicades en el procs
constructiu i d s de lobra.
La categoria en que ens presentem en el concurs s la del III PREMI, A LA INNOVACI EN
LA CONSTRUCCI, ja que creiem que la principal innovaci saquella que s conseqent i
responsable de treballar per un mn ms eficient, solidari i respectus, tornant als orgens
dels nostres coneixements humans i utilitzaci de la tecnologia del segle XXI, formant part
sens dubte de la nostra evoluci com a espcie.
La tradici constructiva i la utilitzaci de materials naturals no est renyida amb la
tecnologia moderna, noms cal acompanyar-les perqu elles mateixes es complementin i
aconseguim aix el millor per a lexecuci de lobra. Construir amb terra s tenir una
mirada menys particular i ms holstica i solidria, superant la visi individualista per
arribar a linters collectiu.
Per nosaltres, la innovaci en la construcci tamb passa per la utilitzaci de materials els
quals han estat sotmesos a menor industrialitzaci, i que no han estat sotmesos a tant
consum energtic en la seva elaboraci, tot i que som conscients, que de vegades la
producci dalguns elements tecnolgics van associats al consum energtic en la seva
elaboraci industrial i tecnolgica. Cal buscar lequilibri de totes les actuacions i de
vegades no s fcil.
PROCS CONSTRUCTIU I ASPECTES TCNICS DE LEXECUCI DEL MUR DE TERRA
COMPACTADADEL PRIORAT
En la memria del procs constructiu fem referncia a la categoria en que ens presentem
en el concurs, la del III PREMI DE LA INNOVACI EN LA CONSTRUCCI, ja que innovem en
el mn de la construcci barrejant dos conceptes importants com sn la tradici i la
modernitat. Femreferncia com a tradici als materials naturals utilitzats i les tcniques
constructives que apliquem en els projectes i femreferncia a la modernitat utilitzant
tecnologia i maquinria de fora mecnica per facilitar lesfor fsic dels operaris i fer
competitiva la bioconstrucci.
En la majoria de casos per realitzar qualsevol construcci amb terra cal estudiar primer si
hi ha tradici constructiva a la zona per facilitar lobtenci del material adequat per fer-ho
possible.
Contactar amb la gent del territori tamb s un
aspecte bsic perqu et donin les pistes correctes don
localitzar el material que ser necessari. Tamb ens
caldr mquines per lexcavaci del material i el
transport.
A travs de la propietat varem aconseguir el contacte
dun propietari que tenia argila de qualitat don
nextreia per a la fabricaci de maons cermics, i que a
ms a ms dargila, emmagatzemava grava tritura de
pedra de llicorella duna antiga explotaci de cantera.
Amb el material escollit, cal realitzar una srie
dassajos i estudis de camp per veure el
comportament del material amb diferents barreges i
composicions de la granulometria, ja que en les
construccions amb terra cal controlar acuradament la retracci de largila quan va
assecant el mur. Laltre dubte s posar en valor la utilitzaci de cal o ciment com a
estabilitzant. Els estabilitzants ens donen garanties de durabilitat del material, sobretot si
lacabat de lelement constructiu est molt exposat a les inclemncies del temps, la qual
cosa s el nostra cas en aquest projecte.
Una srie de quatre provetes per veure com es comporta la barreja estudiada i escollida, i
la seva compactaci ser el punt de partida per comenar lexecuci del mur de terra
compactada. Pot ser possible que hi hagi alguna petita modificaci molt puntual en les
primeres tapiades per acabar dajustar la mescla del
material.
Lobra es va realitzar coincidint amb lpoca de verema
i la propietat necessitava lespai exterior del celler per
els seus treballs, aix va comportar la decisi de fer
lemmagatzematge de tot el material en un espai
apartat i suficientment gran per realitzar tota la
barreja del material necessari. Un total de 85 m3, ja
que el mur de terra compactada s de 65 m3 i cal contar un 30%desponjament. Al
realitzar tota la mescla dun sol cop garantim que sigui quasi perfecte, totalment
homognia amb la seva granulometria i les argiles.
Un transport convencional de terres va anar
transportant la mescla al costat de lobra.
El mur descansa a sobre duna fonamentaci armada
amb formig i acer, perqu la seva crrega no ens
afecti el mur inferior de la planta soterrani.
La manera de barrejar s amb mitjans mecnics, es va utilitzar la mateixa maquinria que
sutilitza en lagricultura, un tractor amb trituradora que trenca els terrossos de terra
que encara es troben atarronats i realitza una barreja totalment homognia. Per garantir
una bona barreja del material la humitat que ha de tenir la mescla ha de ser
aproximadament del 10-12%en volum. Quan la terra t aquesta humitat la gent del camp
lanomena sauor. Vol dir que la terra es pot treballar i no queda enganxada ni a les eines
o a la maquinaria, segons el mitj que sutilitzi. Per fer-se una idea, s semblant a la prpia
humitat que t la terra quan realitzem algun tipus dexcavaci.
Lestabilitzaci es va realitzar amb ciment blanc, material amb qualitats de resistncia
notable, el seu color no ens va canvia el color natural vermells de la terra. La barreja de
lestabilitzant es va realitzar amb una pala mescladora incorporada a una petita mquina
mitjanant un bisenf. La humitat ptima tamb es realitza en aquest moment amb una
mnega daigua amb polvoritzador a la sortida perqu la humitat es reparteixi
homogniament i evitar que largilasadhereixi entre ella i es flocui.
La mateixa mquina, carrega un caix metllic fabricat per la ocasi perqu amb lajuda
dun cami grua elevi la mescla de la terra a linterior de lencofrat i omplir linterior del
mur per posteriorment comenar a compactar.
El caix metllic t lopci dajuntar-se amb ms mduls, segons la longitud i magnitud del
mur que es vulgui executar. El caix, porta incorporat un sistema de palanca que obre la
seva base i deixa que la terra caigui aplomada a
linterior del mur.
Lempresa constructora responsable de lexecuci de
lobra ha invertit econmicament i empresarialment
en aquets mitjans per poder realitzar nous projectes
de construcci.
Una de les parts importants va ser la decisi del tipus
dencofrat que es volia fer servir, ja que pel tipus de
mur que a executar shavia dencofrar noms a una cara, la paret existent de lactual celler
ens faria dencofrat perdut, menys a la part superior que es va poder encofrar a dues
cares. Lencofrat que es va utilitzar per lobra va ser el mateix encofrat metllic per
realitzar murs de formig armat amb sistemes dapuntalament amb forma de cartela. Es
volia que lacabat del mur de terra compactada fos homogeni i el ms fi possible.
Finalment, la compactaci de la mescla ha estat
grcies a dos elements hidrulics dagulla,
compactadors duns 25kg de pes i amb una pressi
regulable de 5kg per garantir una bona compactaci.
El ms important no s la fora sin les vegades que
compacta per minut.
Lestabilitzaci del 8% de ciment blanc, va ser
suficient i necessria perqu una pluja de 200l/m2 que va caure el Priorat per la tardor no
ens malmets lestabilitat del mur.
Per la Direcci Tcnica, Miquel Escobar i Albert Puy, membres de la xarxa EcoArquitectura,
i per la constructora Coecocoop,sccl, lexecuci del projecte ha tingut un resultat
satisfactori tant de resistncia com desttica, quedant totalment integrat en el paisatge
de colors i textureson est ubicada la construcci.