Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn.

Curs 2006/07 1
Fonaments de Cartografia i
Sistemes dInformaci Geogrfica


Tema 3: Introducci als SIG.
Histria, definici i components
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 2
Fonaments de Cartografia i
Sistemes dInformaci Geogrfica


Tema 3.1
Histria dels SIG: antecedents,
etapes i evoluci
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 3
Histria dels SIG
ANTECEDENTS
Certs fets han propiciat laparici dels SIG i entre ells
cal destacar:
Laparici dels primers ordinadors personals, els PC
La necessitat de moure grans bases de dades
El desenvolupament de tecnologies afins com el CAD
(Computer-Aided Design)
La necessitat de moure grans bancs de dades
Laparici dinformaci georeferenciada: altimetria i
planimetria

Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 4
Histria dels SIG
ETAPES

etapa pionera: 1960-1975
etapa de resoluci de problemes: 1975-1980
etapa comercial: 1980-1990
etapa dusuari: 1990- ....

Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 5
Histria dels SIG
EVOLUCI

Cas americ

Cas espanyol

Cas catal

Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 6
Histria dels SIG
Cas Americ
UNIVERSITAT
1966: H. Fisher crea el Laboratory for Computer
Graphics and Spatial Analysis (L.C.G.) destinat al disseny
i desenvolupament de software per aplicacions
cartogrfiques amb finalitats danlisi espacial.
1968: Aparici del SYMAP, un programa de cartografia
automtica amb capacitat per generar mapes disolinies i
coropletes
1975: Aparici del ODISSEY, que es pot considerar el
primer SIG amb estructura topolgica darc/node
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 7
Histria dels SIG
Cas Americ
ADMINISTRACI
1967: United States Census Bureau (U.S.C.B.)
Estudi de processament automtic dinformaci
geogrfica.
Dual Independent Map Encoding (D.I.M.E.): Esquema
de codificaci de carrers en base a les relacions
topolgiques dels propis carrers i lestructura urbana.
1973: United States Geologycal Survey (U.S.G.S.)
Centra el seu inters en la gesti i lanlisi dels
recursos del sl.
Geographic Information Retrieval Analysis System
(G.I.R.A.S.): Programa que gestiona lexplotaci dels
recursos ecolgics dels EEUU.
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 8
Histria dels SIG
Cas Americ
INICIATIVA COMERCIAL
1969: Environmental Systems Research Institute
(E.S.R.I.) Fundada per J. Dangermond fou la pionera en
lelaboraci, comercialitzaci i distribuci de SIG amb
finalitats comercials.
AUTOMAP II
GRID
GRID 3D
ARC/INFO (1982): Primer sistema complert danlisi espacial que
utilitza lestructura vectorial topolgica darc/node i degut a la
seva gran versatilitat pot executar-se en diverses plataformes. El
mdul ARC processa les dades cartogrfiques, la informaci
grfica mentre que el mdul INFO processa la informaci
associada als elements, la informaci -numrica.
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 9
Histria dels SIG
Cas espanyol
Instituto Geogrfico Nacional (I.G.N)
1970: Adquisici del SYMAP per lelaboraci de lAtlas Nacional de
Espaa.
1980: Sistema de Informacin Geogrfica Nacional (SIGNA)
1988-1995: SIT-200, Model dElevacions del Terreny amb
resoluci de cella de 200 metres.
1988-1999: SIT-25, Model dElevacions del Terreny amb resoluci
de cella de 25 metres.
1990: Creaci del Centro Nacional de Informacin Geogrfica
(C.N.I.G.)
Centro de Gestin Catastral y Cooperacin Tributaria
1988: Actualitzaci del cadastre amb eines SIG
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 10
Histria dels SIG
Cas catal
Institut Cartogrfic de Catalunya
1985: Elaboraci del Sistema dInformaci Territorial de
Catalunya, el S.I.T.C.
Pla Territorial Metropolit de Barcelona
1988: Adquisici de la primera llicencia a Catalunya dArc/Info
(E.S.R.I.)

Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 11
Fonaments de Cartografia i
Sistemes dInformaci Geogrfica


Tema 3.2
Definici dun SIG
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 12
Definici dun SIG
Segons el National Center of Geographic
Information Analysis, 1990 (N.C.G.I.A.):

Un Sistema dInformaci Geogrfica s un sistema
de hardware, software i procediments per realitzar
la captura, emmagatzematge, manipulaci, anlisi,
modelitzaci i representaci de dades referenciades
espacialment per la resoluci de problemes
complexos de planificaci i gesti
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 13
Definici dun SIG
Un SIG no s noms un sistema informtic per
dibuixar mapes a diferents escales i amb
projeccions i colors diferents. Un SIG s una eina
danlisis que permet identificar relacions espacials
entre les diferents informacions contingudes dins
del mapa.
Un SIG no emmagatzema un mapa de forma
convencional, un SIG guarda les dades de tal
manera que es poden mostrar en funci del nostre
propsit o b en funci de les eines danlisis que el
propi sistema ens facilita.
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 14
Definici dun SIG
Les principals qestions a les que ha de respondre
un SIG sn:

LOCALITZACI (que hi ha a...?)
Permet saber que es troba en una localitzaci determinada
CONDICI (on es troba...?)
Permet trobar quin lloc reuneix certes caracterstiques
determinades
TENDNCIA (que ha canviat des de...?)
Permet comparar situacions temporals diferents
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 15
Definici dun SIG

RUTES (quin s el cam ms ptim...?)
Permet calcular quin s el millor cam en funci del temps, el
cost, la distncia, etc.
PAUTES (quins patrons de distribuci existeixen...?)
Permet analitzar les regularitats espacials que es produeixen
MODELS (que ocorreria si...?)
Permet generar models per simular lefecte que produiria cert
fenomen

Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 16
Definici dun SIG
Altres definicions dun SIG
Conjunt de procediments manuals o computeritzats
usats per emmagatzemar i tractar dades referenciades
geogrficament. Aronoff (1989)
Potent conjunt deines per recollectar, emmagatzemar,
recuperar, transformar i presentar dades espacials
procedents del mn real. Burrough (1986)
Entitat institucional reflex duna estructura organitzativa
que integra tecnologia amb una base de dades, experts i
financiaci continua en el temps. Carter (1989)
Base de dades computeritzada i amb informaci
espacial. Cebrin (1988)
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 17
Definici dun SIG
Sistema dajuda a la presa de decisions que integra
dades referenciades espacialment en un context de
resoluci de problemes. Cowen (1988)
Un cas especial de sistema dinformaci en el que la
base de dades consisteix en observacions delements,
activitats o successos distributs espacialment, s a dir
que es poden definir a lespai com a punts, lnies o rees.
Un SIG manipula dades sobre punts, lnies i rees,
recuperant les dades per preguntes ad hoc i anlisis.
Duecker (1979)
Sistema computeritzat de hardware, software, dades i
aplicacions que sutilitza per registrar digitalment, editar,
modelitzar i analitzar dades espacials, i presentar-les en
forma alfanumrica i grfica. Hewlett Packard (1993)
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 18
Fonaments de Cartografia i
Sistemes dInformaci Geogrfica


Tema 3.3
Components dun SIG
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 19
Components dun SIG
Elements dun Sistema dInformaci Geogrfica:
Hardware Software Informaci Organitzaci
personal
Sistema Informaci Geogrfica
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 20
Components dun SIG: Hardware
Perifrics dentrada
Monitor
Teclat
Mouse
Tauleta digitalitzadora
Scanner
Camara de vdeo
Interfases de:
Dades provinents de teledetecci
Dades provinents de fotogrametria
Dades provinents de llibretes electrniques
Dades provinents de GPS
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 21
Components dun SIG: Hardware
Perifrics de sortida
Impressora (matricial, lser, injecci o trmica)
Plotter (injecci, lser, plumilles o electrosttic)
Gravadora de celluloide
Arxius grfics
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 22
Components dun SIG: Hardware
Perifrics demmagatzematge
Disc dur
Disc magntic
Disc ptic
Cinta magntica
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 23
Components dun SIG: Software
Qualsevol software SIG ha de ser capa de realitzar
les segents operacions:
Entrada de dades (representa el 70% del treball)
Entrada de dades
Edici
Correcci derrors
Representaci interactiva
Gesti de dades
Emmagatzematge
Recuperaci
Actualitzaci de dades
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 24
Components dun SIG: Software
Manipulaci de dades
Estructuraci topolgica
Transformaci
Superposici
Integraci de dades
Anlisi de dades
Recuperaci
Recuperaci dinformaci a partir de filtres
Consultes a la base de dades (interrogaci)
Reclassificaci
Estadstica espacial
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 25
Components dun SIG: Software
Superposici
Geomtrica (o cartogrfica)
Lgica (datributs)
Venatge
Contingut en...
Poligonaci
Isolnies
Interpolaci
Clculs topogrfics
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 26
Components dun SIG: Software
Connectivitat
Contiguitat
Proximitat
Difusi
Xarxes
Visibilitat

Representaci de dades
Anotacions i tractament de textos
Simbolitzaci
Comunicaci amb perifrics
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 27
Components dun SIG
TOPOLOGIA: Part de la matemtica que estudia
aquelles propietats dels conjunts de punts de la
recta, del pla i de lespai que no sn alterades per
les transformacions continues. Sn propietats
geomtriques que no depenen de cap magnitud
sin de la posici relativa dels punts
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 28
Topologia (exemples)
El teorema dels cuatre colors
estableix que qualsevol mapa
geogrfic pot ser pintat amb
quatre colors diferents, de tal
manera que no quedin regions
adjacents amb el mateix color.
Dues regions son adjacents si
comparteixen un segment de
vora en com, no noms un
punt. s fcil veure que no s
possible pintar qualsevol mapa
daquestes condicions
condiciones amb noms tres
colors, i s sumament complicat
per no complexe de demostrar
la mateixa teoria per amb cinc
colores.
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 29
Topologia (exemples)
Plnol del metro de Madrid: Aqu es
representen les estacions y les lnies de
metro que les uneixen. Per no sn
geomtricament exactes. La corbatura
de les lnies de metro no coincideix, ni
la seva longitud a escala, ni la posici
relativa de les estacions... Tot i aix, s
un plnol perfectament til (de fet, si
fos exacte seria ms dificil dutilitzar).
Aquest plnol s exacte en cert
sentits: representa fidedignament cert
tipus de informaci, lnica que
necessitem per decidir el nostre cam
per la xarxa de metro: informaci
topolgica.
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 30
Components dun SIG: Informaci
INFORMACI
La informaci s el pilar sobre el qual es sustenta qualsevol SIG.
Les dades constitueixen una representaci simplificada del mn real
amb la qu els experts han de treballar.
La disponibilitat dinformaci constitueix el tal dAquiles del sector
dels SIG.
La captura de informaci, ja sigui de cartografia o de bases de dades
pot representar ms del 70% en lesfor final de muntar un SIG i
esdev lnic element que li dona sentit ja que sense informaci
alfanumrica estarem parlant de cartografia digital i al mateix
noms informaci alfanumrica podria fer referncia a daltres
sistemes dinformaci sense potencialitat de georeferenciar.
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 31
Components dun SIG: Informaci
Lobjectiu de la base de dades s representar digitalment la realitat
territorial, la qual cosa noms s possible de manera parcial i
limitada. La realitat geogrfica s complexa i cal simplificar-la,
discretitzar-la, esquematitzar-la i modelitzar-la. Quins? daquests
objectius i com? estaran relacionats directament amb el tipus de
software SIG que utilitzem ja que la forma i el funcionament de la
base de dades depn directament del model conceptual de la realitat
geogrfica de lestructura de les dades.
El model de dades vectorial i el model de dades rster defineixen dos
models dorganitzar la informaci. El model vectorial utilitza les tres
primitives grfiques (punt, lnia i polgon) per representar els
elements cartogrfics mentre que el model rster utilitza una
primitiva molt similar al punt, el pixel (picture element). Es tracta
duna malla de punts de forma quadrada o rectangular que cont
valors numrics per representar els elements cartogrfics.
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 32
Components dun SIG: Organitzaci
ORGANITZACI
Una organitzaci ja sigui pblica o privada, que disposi
dun SIG tindr ms o menys xit en funci del grau
deficcia del propi SIG com a eina de treball quotidi.
No tots els SIG resolen els mateixos problemes, en funci
de les necessitats de cada usuari i sobretot, en funci
dels parmetres que ofereix cada tipus de SIG
sobtindran uns resultats ms o menys eficients.
De leficcia en la integraci de la informaci dins duna
jerarquia sobtindran uns millors resultats.
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 33
Components dun SIG: Organitzaci
Un SIG no opera en el buit ni es pot autopropulsar per si
sol. Necessita un manteniment continuat, no es tracta
duna joguina dalta eficincia sin un mitj per guanyar
eficcia.
Pel potencial integrador que ofereix la georeferenciaci
de la informaci, un SIG fa augmentar leficcia
productiva i estratgica en el s de qualsevol organitzaci
de caire territorial.

Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 34
Fonaments de Cartografia i
Sistemes dInformaci Geogrfica

Tema 3.4
Software SIG
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 35
Software SIG
Empreses
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 36


Introduccin
Solucin Escalable
Solucin Completa
Solucin Basada en Estndares
Geodatabase
Topologa
Modelos de datos



Introduccin
ArcView
ArcEditor
ArcInfo
ArcReader



ArcGIS 3D Analyst
ArcGIS Geostatistical Anlayst
ArcGIS Military Analyst
ArcGIS Publisher
ArcGIS Schematics
ArcGIS Spatial Analyst
ArcGIS Survey Analyst
ArcGIS Tracking Analyst
ArcPress para ArcGIS
ArcScan para ArcGIS
Image Analysis para ArcGIS
Stereo Analyst para ArcGIS



Introduccin
ArcSDE
ArcIMS
ArcGIS Server
Portal ToolKit



ArcPad
ArcPad Application Builder
Tablet PC



Introduccin
ArcIMS
RouteMap IMS
ArcWeb Services



Introduccin
ArcObjects
MapObjects Java
MapObjects Windows
MapObjects LT
NetEngine
ArcGIS Engine



ArcExplorer
ArcReader




PLTS
Maplex para ArcGIS

Productes ESRI
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 37
Filosofia ESRI (1)
Un sistema de informacin geogrfica es un
sistema para la gestin, anlisis y visualizacin
de conocimiento geogrfico, el cual se
estructura en diferentes conjuntos de
informacin:
Mapas
Proporcionan una visin interactiva de la
informacin geogrfica que permite dar
respuesta a cuestiones concretas, y presentar
un resultado de dichas respuestas. Los mapas
proporcionan al usuario las herramientas
necesarias para interactuar con la informacin
geogrfica.
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 38
Datos Geogrficos
En la base de datos se incluye informacin
vectorial y raster, modelos digitales del terreno,
redes lineales, informacin procedente de
estudios topogrficos, topologas y atributos.

Modelos de Geoprocesamiento
Son flujos de procesos que permiten
automatizar tareas que se repiten con
frecuencia, pudiendo enlazar unos modelos con
otros.
Filosofia ESRI (2)
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 39
Modelos de datos
La informacin geogrfica en la Geodatabase es
algo ms que un conjunto de tablas
almacenadas en un Sistema Gestor de Base de
Datos. Incorpora, al igual que otros sistemas
de informacin, reglas de comportamiento e
integridad de la informacin. Tanto el esquema,
como el comportamiento y las reglas de
integridad de la informacin geogrfica juegan
un papel fundamental en un Sistema de
Informacin Geogrfica.


Filosofia ESRI (3)
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 40
Metadatos
Son los datos que describen la informacin
geogrfica, facilitando informacin como
propietario, formato, sistema de coordenadas,
extensin, etc... de la informacin geogrfica.
Un catlogo de metadatos permite al usuario
organizar, realizar bsquedas y acceder a
informacin geogrfica compartida. Cualquier
catlogo de metadatos debe tener
herramientas disponibles para generar, editar y
sincronizarse de forma automtica con la
informacin que describen los metadatos.

Filosofia ESRI (4)
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 41
Arquitectura sistema
ArcGIS constituye una familia escalable de productos cuya unin forma un
sistema de informacin geogrfica completo.
Es integrable con otras tecnologas (no necesariamente de ndole
geogrfica: bases de datos, aplicaciones empresariales, etc.), ya que se
construye en su totalidad siguiendo estndares.
ArcGIS es un conjunto de productos de sencilla instalacin y manejo, que
combinados, dan respuesta a las necesidades concretas de cualquier
organizacin.
En definitiva, la arquitectura ArcGIS cumple con las necesidades presentes
y futuras de cualquier usuario en el campo de los Sistemas de Informacin
Geogrfica.
GIS Desktop: ArcReader, ArcView, ArcEditor y ArcInfo constituye un
conjunto escalable de productos que permiten al usuario generar, importar,
editar, consultar, cartografiar, analizar y publicar informacin geogrfica.
GIS Embebido: El empleo de ArcGIS Engine, permite a desarrolladores
embeber funcionalidad GIS dentro de aplicaciones existentes (no
necesariamente GIS), adems de desarrollar aplicaciones adicionales.
GIS Servidor: ArcSDE (servidor de datos), ArcIMS (servidor de mapas y
servicios GIS en Internet) y ArcGIS Server (solucin para desarrollo de
funcionalidad GIS en el servidor), constituyen las tres piezas fundamentales
en el nivel de servidor de la arquitectura ArcGIS. Su empleo, simultneo o
no, satisface toda la funcionalidad necesaria en este aspecto, dentro de un
Sistema de Informacin Geogrfica.
GIS Mvil: ArcPad instalado sobre dispositivos mviles y haciendo uso de
tecnologa GPS, se utiliza cada vez ms frecuentemente en trabajos de
captura y edicin de informacin geogrfica en el campo.

Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 42
Productes INTERGRAPH (1)
Edicin Cartogrfica:
La familia de productos de Edicin Cartogrfica ofrece a la
comunidad cartogrfica herramientas para disear mapas
estticamente aceptables, claros y concisos.
Esta familia es un entorno topolgico altamente robusto e
interactivo, que proporciona funcionalidades nuevas y mejoradas
para cartgrafos y analistas GIS - un nuevo modelo tanto para
productores como para usuarios de datos geoespaciales. Este
entorno de trabajo mantiene de forma automtica estructuras de
datos topolgicas limpias, mientras usted aade y edita
caractersticas y atributos.
Productos:
Digital Cartographic Studio
Dynamo
Dynamo Terrain Modeler
DynaGen
Geospatial DataPipe
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 43
Productes INTERGRAPH (2)
SIG
GeoMedia es el nombre de una tecnologa GIS de nueva generacin
que Intergraph cre en el ao 1996. Los criterios bsicos que se
tuvieron en cuenta desde su gnesis fueron:
Funcionamiento en ambiente Windows
Acceso en tiempo real y sin necesidad de conversin a todos los
formatos GIS y CAD del mercado
Almacenamiento de informacin grfica y alfanumrica en Bases de
Datos
Programacin con lenguajes estndar de mercado
Evolucin hacia plataforma Web y dispositivos mviles
El cumplimiento de estos criterios se verifica actualmente en todos los
productos GeoMedia que estn en el mercado, y especficamente en
todos los de la familia de productos GeoMedia Sobremesa
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 44
GeoMedia
Acceso transparente al usuario a diversos formatos de datos rster o
vectoriales:
oMGE o FRAMME de Intergraph
oArc/Info (coberturas)
oArcView (shape)
oMapinfo
oCAD (AutoCad o Microstation)
Numerosas posibilidades de anlisis GIS:
oGeneracin de zonas de influencia (buffer zones)
oConsultas (queries) grficas/alfanumricas
oSuperposicin de polgonos
Directamente accesible desde cualquier herramienta de desarrollo
estndar de Windows:
oDelphi Borland, PowerBuilder de Powersoft, Microsoft Excel (con VBA), Visual
Basic, C++, FoxPro
Posibilidad de exportacin de imgenes a formatos grficos comunes:
oJpeg, Bmp, Tiff
Interfaz de usuario:
oCompatible con entorno Windows
oAmigable
Fcilmente personalizable
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 45
GeoMedia Professional
Funcionalidades principales:
oCaptura, automatizacin y mantenimiento de datos
oManejo de datos corporativos
oAnlisis espacial avanzado
oProduccin de mapas
oDesarrollo en entornos estndar
Posibilidad de combinar datos GIS con textos y hojas de clculo
para:
oGeneracin de informes
oAnotaciones en planos
oCreacin de presentaciones
Integracin sencilla con otras aplicaciones como:
oWord, Excel, PowerPoint, Access, etc.
Soporte para la mayora de las bases de datos existentes en el
mercado incluido, sin necesidad de ningn otro mdulo:
oAccess
oSQL Server
oOracle (con su extensin espacial)
oDB2

Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 46
GeoMedia GRID
Tpico producto GIS con rejillas (grids), permite anlisis muy complejos
entre mltiples capas de grid rster.
Conversin vector-rster y rster-vector.
Procesamiento y filtrado (varios algoritmos) sobre grids.
Basado en el producto Keigan Grid.
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 47
Permite visualizacin 3D de modelos digitales de terreno. Anlisis de
intervisibilidad entre puntos (para posicionamiento de antenas).
Generacin de: perfiles de terreno a lo largo de lneas, curvas de nivel,
etc.
Realizacin de "flight through" (simulacin de vuelo) con gran realismo.

GeoMedia Terrain
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 48
Productes MapInfo
GIS Extension
Un cartucho de datos espaciales para Oracle Spatial
MapInfo Discovery
Permite a cualquier persona de su empresa el acceso a
sus mapas desde un navegador
MapInfo Map Basic
MapInfo MapX / MapInfo MapXtreme Java
Ayuda a la toma de decisiones y la realizacin de
anlisis.
MapInfo Professional
Anlisis cartogrfico basado en la ubicacin
MapInfo ProViewer
MapInfo VerticalMapper
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 49
Productes AutoDesk
Autodesk Map
Autodesk Map 3D
Autodesk Envision
Autodesk Raster Design
Autodesk Land Desktop
Autodesk Civil Design
Autodesk Survey
Autodesk MapGuide
Autodesk OnSite View
Autodesk OnSite Enterprise

Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 50
Solucions Electricitat i Gas (1)
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 51
Solucions Aigues (2)
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 52
Solucions Gesti de flotes (3)
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 53
Solucions Geomarqueting (4)
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 54
Solucions Hidrologia (5)
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 55
Solucions Logstica (6)
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 56
Solucions Medi ambient (7)
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 57
Solucions Telecomunicacions (8)
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 58
Solucions Transports (9)
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martn. Curs 2006/07 59
Bibliografia
- lvarez, Guillermo. COMUNICACIN PERSONAL. Departamento de Ciencias de la Conducta. USB. 1996.
- Aronoff, Stan. GEOGRAPHIC INFORMATION SYSTEMS: A MANAGEMENT PERSPECTIVE. WDL Publications.
Otawa, Canada. 1989. 294p.
- Boardman, John. SYSTEMIGRAMS, TECHNIQUE OF BOARDMAN SOFT SYSTEMS METHODOLOGY (BSSM). De
Montfort University. Science and Engineering Research Centre. Systems Engineering Group. Leicester, UK. 1995.
Papers Internet.
- Bosque Sendra, Joaquin. SISTEMAS DE INFORMACION GEOGRAFICOS. Ediciones Rialp. 1ra Edicin. Sebastin
El Cano 30-28012 Madrid, Espaa. 1994. 451 p
- Callaos, Nagib. METODOLOGIAS ABIERTAS Y CERRADAS. Callaos y Asociados Ingenieros Consultores C.A, abril
1991. 10 p.
- CPDI. COMUNICACIONES PERSONALES. Centro de Procesamiento Digital de Imgenes - Fundacin Instituto de
Ingeniera. Valle de Sartenejas, Baruta, Estado Miranda. 1996.
- Dangermond Jack, Derrenbacher Bill and Harnden Eric. DESCRIPTION OF TECHNIQUES FOR AUTOMATION OF
REGIONAL NATURAL RESOURCE INVENTORIES. Enviromental Systems Research Institute, Inc. 380 New York
Street. Redlands, California. September, 1992. 52p
- Guevara, Armando. ESQUEMA METODOLGICO PARA EL DISEO E IMPLEMENTACIN DE UN SISTEMA DE
INFORMACIN GEOGRFICO. The Geonex Corporation. 1992.
- Maguire, D.J and Dangermond, J. THE FUNCIONALITY OF GIS. Compendio de David Maguire, Michael Goodchild
and David Rhind titulado: Geographical Information Systems. Longman Scientific Technical. New York, 3th
Avenue NY10158, 1992.
- Marble, Duane. THE POTENTIAL METHODOLOGICAL IMPACT OF GEOGRAPHIC INFORMATION SYSTEMS ON THE
SOCIAL SCIENCES. The Ohio State University. Deparment of Geography. Columbus, Ohio. 1996. Papers Internet.
- Montilva C, Jons A. SISTEMAS DE INFORMACIN GEOGRFICA Y DISEO DE GEODATABASES. ULA- IGCRNR-
Esc. Geografa. Manual de Curso. 1994.