Antropologia Mdica

Un cant pic afric

Una crtica al poder absolut
Llus Mallart Guimer
17
Medical Anthropology in Tarragona
Medical anthropology at the Universitat Rovira i Virgili (until 1991, the University of Barcelona
at Tarragona) has a history going back more than 30 years.
In 1981, the rst medical anthropology course in Spain was offered here as part of the under-
graduate degree program in anthropology; in 1984, a medical anthropology course was offe-
red here for the rst time in a Spanish university as part of the degree program in nursing; and
in 1986, medical anthropology became part of a Ph.D. program here for the rst time in a
Spanish university. A required course in medical anthropology has been part of the URV un-
dergraduate program in social anthropology since 1993, and will remain so until this program
is phased out in 2016.
In 1982, the rst medical anthropology symposium in Spain (Primeres Jornades dAntropolo-
gia de la Medicina) was held in Tarragona. It was an international event and marked the
formal founding of the specialty in this country.
Between 1988 and 1994, medical anthropologists in Tarragona organized an interdepartmen-
tal Ph.D. program in social sciences and health (Cincies Socials i Salut) jointly with the Uni-
versity of Barcelonas Department of Sociology.
A masters degree program in medical anthropology was offered at URV between 1994 and
2000, and a Ph.D. program in medical anthropology between 1998 and 2007.
In 2005, with the so-called Bologna reform of European universities and related changes in
the Spanish legislation governing universities, the current two-year masters degree program
in medical anthropology and international health (Mster en Antropologia Mdica i Salut Inter-
nacional) was initiated. A year later, this focus became a priority research line of the depart-
ments Ph.D. program in anthropology (2006-2013). In 2013, this Ph.D. was transformed into
a new doctoral program in anthropology and communication with two priority research lines:
medical anthropology and global health, and risk and communication.
The students enrolled in these programs come not only from Catalonia and elsewhere in
Spain, but also from other European Union countries and Latin America.
Between 1996 and 2013, 74 doctoral dissertations in medical anthropology were defended
at URV, 23 of them by foreign students.
The Department of Anthropology, Philosophy and Social Work, founded at the same time as
the Universitat Rovira i Virgili in 1991, has medical anthropology as one of its hallmarks both
in Spain and abroad. During the summer of 2013, URV will create an interdisciplinary Medical
Anthropology Research Center (Centre de Recerca en Antropologia Mdica) with the partici-
pation of medical anthropologists and researchers from other departments: Nursing, Commu-
nication Studies, Sociology, History, and Medical Sciences.
Un cant pic afric
Una crtica al poder absolut
Tarragona, 2014
Llus Mallart Guimer
Edita:
Publicacions URV
1a edici: Juliol de 2014
ISBN: 978-84-697-0516-2
Dipsit legal: T 1122-2014
Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili
Av. Catalunya, 35 - 43002 Tarragona
Tel. 977 558 474
www.publicacionsurv.cat
publicacions@urv.cat
El blog de la collecci:
http://librosantropologiamedica.blogspot.com/
Consell editorial:
Xavier Allu (URV)
Josep Canals (UB)
Josep M. Comelles (URV)
Susan DiGiacomo (URV)
Mabel Gracia (URV)
ngel Martnez Hernaez (URV)
Enrique Perdiguero (UMH)
Oriol Roman (URV)
Fotografa de coberta: El trobador de mvet Owona Apollinaire en el pas evuzok
(Xavier Miserachs, 1968).
Aquesta edici est subjecta a una llicncia Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0
Unported de Creative Commons. Per veuren una cpia, visiteu http://creativecommons.
org/licenses/by-nc-sa/3.0/ o envieu una carta a Creative Commons, 171 Second Street,
Suite 300, San Francisco, California 94105, USA.
Aquesta editorial s membre de la Xarxa Vives i de lUNE, fet que garanteix la difusi
i comercialitzaci de les seves publicacions a escala estatal i internacional.
Mireu quin poc seny que t aquest home...!,
diu el trobador i afegeix: noms pot servir per governar
Zw Nguma, X.25
SUMARI
Introducci ........................................................................................................ 9
Un cant pic del trobador Zw Nguma ...................................................... 13
Primer cant .................................................................................................. 13
Segon cant .................................................................................................... 16
Tercer cant ................................................................................................... 19
Quart cant .................................................................................................... 24
Cinqu cant .................................................................................................. 27
Sis cant ........................................................................................................ 31
Set cant ....................................................................................................... 34
Vuit cant ..................................................................................................... 43
Nov cant ..................................................................................................... 47
Des cant ...................................................................................................... 56
Onz cant ..................................................................................................... 68
Dotz cant .................................................................................................... 76
Aproximacions ............................................................................................... 87
Les tres parts del cant de mvet de Zw Nguma ................................. 88
El problema de la immortalitat ................................................................. 92
La qesti del ferro en el mvet de Zw Nguma ................................. 99
Els orgens mtics dels primers ssers i pobles de la terra ................... 104
Els orgens dels poders mgics ................................................................ 113
Una crtica al poder absolut? ................................................................... 123
Maneres de pensar el meravells ............................................................ 138
Maneres de dir el meravells ................................................................... 140
Annex ............................................................................................................. 143
Referencies sobre l'us del ferro tant pels immortals com pels mortals 143
Bibliografa .................................................................................................... 153
Sigles:
TFG: text fang del cant de mvet de Zw Nguma
TFR: traducci francesa
DFG: diccionari fang-francs-fang de Gallay
DET: diccionari ewondo de Todore Tsala
INTRODUCCI
Jess Tuson ens parla de lHomo loquens, de lhum que parla, i ens recor-
da que aquest fet excepcional va comenar, ara fa ms de cent mil anys, en
algun lloc ignot de lfrica oriental, el bressol de la humanitat.
1
La paraula
dita, la paraula nua, la forma oral de transmissi dun pensament quan no-
ms sn sons humans que sarticulen per signifcar-nos les coses daquest
mn, constitueix el do pur, gratut, que loda i lenteniment de laltre poden
fruir per un instant al mateix temps que el vent se lenduu per sempre ms,
tot deixant que ressoni uns instants ms en la memria dels oients.
I, amb el pas dun millenni darrere de laltre, insensiblement, lsser
hum daquella parla primignia va fer-ne relats, curts i llargs, poemes,
plecs de paraules, dites o cantades, que els homes tamb oen, que el vent
tamb semportava i que noms la memria dalguns homes clarividents
guardava un temps en un rac per fer-los fruir desprs a altres, repe-
tint-los, fent-ne cada vegada una nova creaci. La paraula esdevenia aix
un do encara ms pur, ms gratut. Potser podrem dir que aquells plecs de
paraules eren oferts graciosament als homes i a la natura.
Per la forma oral de transmissi de la paraula ens ha deixat orfes de
moltes formes del saber hum, dobres literries, de reculls de paraules
noms dites i escoltades, potser guardades i transmeses durant un temps
per certament perdudes per sempre ms.
Lescriptura en qualsevol de les seves formes va permetre que al-
gunes daquelles paraules dites, de relats, curts o llargs, fossin consignades
en alguna matria per vncer el carcter efmer dels sons. I aix tenim les
epopeies de Gilgames, la Ilada, lOdissea... Daix tamb fa alguns segles.
No tants.
Durant millennis i millennis, lfrica subsahariana ha tingut la pa-
raula com a principal mitj de comunicaci. Fins no fa gaire. Hi ha hagut
certament altres formes de grafsmes que han servit per transmetre idees i
pensaments, diferents, per, del grafsme propi de lescriptura fnica.
En els darrers decennis, grcies a la tcnica dels magnetfons ja su-
perada en la seva forma primera no numrica, shan pogut conservar
no tan sols les paraules sin tamb algunes de les veus daquells que les
produren.
1 Jess Tuson, Histries naturals de la paraula (Barcelona, Empries, 1998).
10
LLUS MALLART GUIMER
I aix shan pogut comenar a crear arxius de veus africanes,
2
la qual
cosa permet aproximar-se a la mateixa producci oral duna altra manera,
a aquell do pur i gratut. I aix aquesta paraula gravada es converteix en un
do per a la posteritat.
L'arpa-ctara mvet
(a) Anelles per acordar l'instrument; (b) caixes de ressonncia auxiliars (mitja carbassa);
(c) caixa de ressonncia principal. (d) pontet; (e) cordes extretes de l'escora de l'arc
(nsang).Font: Boyer, p. 119.
2 Com per exemple <www.oraleafrique.org:8090/dspace>. La cerca de mvet permet
escoltar alguns fragments cantats i tocats per Amugu Pancrace, un trobador evuzok, enregis-
trats a la mateixa poca que el relat de Zw Nguma.
11
UN CANT PIC AFRIC
Entre aquestes veus podem gaudir del relat pic que fou cantat du-
rant una nit sencera pel trobador Zw Nguma lany 1960 a Anguia (el
Gabon) en llengua fang, enregistrat amb un magnetfon daquell temps
per Herbert Pepper (Orstom),
3
transcrit i tradut al francs pels lingistes
Monsieur i Madame de Wolf i publicat pels Classiques Africains (Arman
Colin) lany 1972 en una edici excellent, model de publicaci duna obra
cientfca daquest gnere. s aquest relat de mvet el que em proposo
presentar en aquest llibre. En aquell mateix temps, no gaire lluny de la
clariana de Zw Nguma, a la vall de Nsola del pas evuzok, havia pogut
escoltar altres trobadors, Amugu Maurice, Ngul Zamba i Owona Apo-
llinaire. Elundu David, del llinatge Nlomo del pas evuzok, va oferir-me
linstrument que ell mateix havia fabricat.
En aquesta contrada de lfrica central (el Gabon, Guinea Equatori-
al i el Camerun) els llargs relats de caire pic reben el nom de mvet.
mvet s, doncs, el nom dun gnere de transmissi de la paraula, canta-
da i acompanyada essencialment dun instrument que rep aquest mateix
nom. Tamb rep el nom de nne zam, la branca de rfa, que forma
larc de linstrument. De lescora de la branca en surten les cordes, que se
separen longitudinalment en una banda de linstrument, mentre que en
laltra es fxen duna a quatre mitges carbasses que fan de caixa de resso-
nncia. Daquest instrument els etnomusiclegs en diuen una arpa-ctara.
Crec que val la pena fer conixer al pblic catal encara que sigui en
forma de resum aquest gran relat de ms de dues mil estrofes, entenent per
estrofa un conjunt de dos, tres o quatre enunciats que el trobador canta
acompanyat-se del seu instrument. Entre una estrofa i laltra el trobador
segueix tocant breus instants en silenci, i reprn tot seguit el fl de la seva
narraci, deixant sentir de vegades el so metllic ben ritmat dels casca-
vells que porta lligats als braos i als peus, dialogant al fnal de cada cant
amb el seu auditori, que forma una rotllana ben oberta al seu costat.
3 LOrstom va publicar-ne primer una edici ciclostilada lany 1966. Aquest text va ser
reprs pels Classiques Africains i publicat en leditorial esmentada.
UN CANT PIC DEL TROBADOR ZW NGUMA
4
Resum
Primer cant
5
Els orgens del poble dEngong: clans i famlies
Per saber els orgens del poble dEngong
6
cal remuntar-se al poblat avui
abandonat on els seus avantpassats van nixer i crixer. Aquest lloc, per,
no va plaure a un dells, anomenat Ekang fll de Nna, i sen va anar a viure
a Oba, un poblat avui tamb abandonat, on va morir. Fou all on va engen-
drar quatre flls: Evine,
7
Oyono, Meye i Ngam. El ms petit es va separar
dels seus germans i sen va anar a viure a Edume Ndzem, on fund un gran
llinatge. Aquesta situaci va permetre als uns i als altres viatjar i visitar-se.
Els altres tres germans van fer-se molt rics.
Comencem parlant del germ gran, Evine fll dEkang. Reun un dot
i es cas amb Andeme Eyene, la primera flla dEyene Mba. Tingueren un
fll que es digu Mba Andeme Eyene. Tenia una fora excepcional, com
4 El relat no t un ttol particular.
5 Escric en lletra rodona les seqncies ms resumides, i en itlica aquelles altres que
sn molt ms properes al text. En tots dos casos he procurat estar molt atent tant al text fang
com a la seva traducci francesa, i he donat preferncia al text original fang.
6 Quasi sempre el TFG designa aquest poble amb el nom complet dEngong Zok Me-
mebge me Mba. En la nota 1 de la plana 19 els editors especifquen que aquest nom s el
del poble dels immortals. Per abreujar el text daquest resum utilitzar el terme dEngong o
dimmortals per designar els seus membres.
7 En general el TFG designa els diferents actors del relat a travs duna cadena genea-
lgica que assenyala els seus orgens. En aquest resum procurar ser breu en la majoria de
les ocasions.
14
LLUS MALLART GUIMER
demostr amb algunes proeses lluitant contra homes dOku,
8
el pas dels
mortals. Per un dia les seves dones es cansaren dell, li lligaren les mans
a lesquena com si fossin les ales dun esparver i el llanaren al riu, un riu
molt gran. Malgrat aix, les seves proeses continuaren i, sense asfxiar-se,
el seu cos tot allargat va fer com una mena de resclosa perqu quan es bui-
ds les dones poguessin atrapar-hi molts peixos, i va fer, al mateix temps,
que riu amunt les aiges provoquessin una greu inundaci. Ms tard les
dones tragueren el seu cos del riu i el portaren a la casa comuna del poble,
on es pos a suar i la seva suor va ser tan abundosa que caus una altra
inundaci.
El trobador es complau descrivint altres proeses i quan acaba des-
mentar-les compara aquest personatge amb un arbre que serveix de cau
als ximpanzs, un arbre daquells que creixen a les fonts dels rius, un arbre
infexible, un gran arbre que cap altre pot fer caure. s per aix que Mba
diu que, desprs de la seva mort, els infants del clan Yendzok ungiran les
seves despulles amb un ungent fet de plvores vermelles i oli per esdeve-
nir coratjosos com ell.
Mba es cas amb una noia dun clan
9
pigmeu anomenada Bela Midzi,
i va nixer Mborozok fll de Bela Midzi.
Mborozok va rebutjar portar el nom de la seva mare i va proclamar
que de llavors endavant es faria dir Akoma fll de Mba, a ms de molts
altres sobrenoms.
El trobador dna desprs algunes informacions sobre els germans
dAkoma Mba Ondo, Engoang, Otuang, Bengone i Aviereman, per
tornar desprs a la generaci del pare del pare dAkoma Mba, els germans
dEvine Ekang: Oyono, Meye i Ngame.
Del matrimoni entre Ondong Oyono i Otugue Ndon va nixer Medza
me Otugue, un gran defensor de tots els clans dels pas dels immortals,
dur com els tendons dun elefant, anomenat Basal dAigua on Viuen les
Granotes i les Salamandres. Aquest home tenia el costum de dir que si fos
8 Els pobles dels mortals i dels immortals sn designats tamb en termes de llur situaci
geogrfca. s aix que els mortals poden ser designats com la gent damunt, mentre que la
gent davall sn els immortals. El TFG utilitza els termes okn i nki fent quasi sempre
referncia a un riu: riu amunt i riu avall. El DFG transcriu aquests termes com ok, ak
i ki. Per facilitar la lectura i seguir lesperit del text original, en aquest resum aclarir la
condici dels dos pobles utilitzant els conceptes de mortals i immortals, encara que desprs
aquests conceptes siguin discutits en les Aproximacions que aportar al fnal del llibre.
9 Ay en el TFG.
15
UN CANT PIC AFRIC
per ell no es faria mai la guerra contra els mortals, ja que entre ells no es
pot trobar ni un sol clan sense un parent o aliat. Medza me Otugue era un
home molt ric, ning podia comparar-se amb ell. Es deia que tenia ms de
900.000 esposes.
Les seves riqueses, com tamb les dAkoma Mba, el seu cos, van tenir
aquest origen. Un dia Akoma Mba el va convidar per anar a casa dels seus
oncles materns per tal de trobar-hi Nnang Ndong, un personatge una mica
estrany, de dos colors, fosc de cintura cap amunt i rogenc de cintura cap
avall, per tal que els inicis en el do de poder esdevenir molt rics. Aquell mag
coneixedor dels secrets que permeten afaionar la vida va estar-hi dacord,
amb la condici que ells es conformessin a compartir aquell ritual. Primer
inici Medza me Otugue. Pos tres objectes a terra i lin va fer escollir un. Va
procedir de la mateixa manera amb Akoma Mba. Tenint en compte el que
havien escollit, el mag va concloure que el primer havia escollit les riqueses,
tot preferint laudcia i la vida, mentre que el segon havia preferit rebre lau-
dcia, lagressivitat i lorgull. Akoma Mba, per, esdevindria tamb un home
ric. El mag els va imposar una prohibici: la de no barallar-se amb ning, ja
que si ho feien esdevindrien per sempre ms uns cerca-raons. Tamb els va
aconsellar que ning ms dEngong ans a veurel, ja que aix faria que el ta-
lism de les riqueses que havien obtingut, en ser divulgat, deixs de produir
el seu efecte. Si alg dEngong satreveix venir, els va dir, li tallar el cap
perqu no pugui dir a ning el que succeeix aqu.
Els dos cosins van tornar als seus poblats respectius. El germ de la
segona esposa dAkoma Mba es va proposar danar a visitar el seu cunyat
per benefciar-se una mica de les riqueses obtingudes. Va preparar un petit
obsequi per oferir-li. Akoma Mba el va rebutjar perqu no el va conside-
rar de prou valia. Va fer esclatar el seu cascavell mgic i va matar el seu
cunyat. Fou aix com Akoma Mba va violar la seva iniciaci en el do de
les riqueses, i des de llavors esdevingu fams per ser un gran faedor de
confictes. Medza me Otugue, en canvi, espos moltes dones i esdevingu
un home ric.
Els orgens mtics
Desprs dhaver explicat els orgens del poble dEngong, el trobador parla
de lorigen dels ssers daquest mn. Yo Mebege va engendrar Zame. Zame
va engendrar lhome negre i lhome blanc. Desprs engendr el ximpanz,
16
LLUS MALLART GUIMER
el peix, larc de Sant Mart i el gos. En un principi, els blancs i els negres
visqueren plegats, desprs se separaren. Els habitants dEngong i els dOku
tamb visqueren plegats en un principi; desprs se separaren, cada un se-
guint el seu cam.
Segon cant
Zong Midzi, del pas dels mortals,
es creu que governa sol el mn
Heus aqu el cant de mvet!
Una notcia inquietant arriba a oda dAngone fll dEndong Oyono pro-
cedent del pas dels mortals,
10
exactament del clan
11
Okane. Hom li fa saber
que Zong fll de Midzi mi Obame, que es creu que est sol en aquest mn,
diu: Com s possible que una alenada marribi a cau dorella i que tot ca-
minant senti un vent que bufa en sentit contrari que ve daiges avall del riu
Eko? Diuen a Zong fll de Midzi que s Angone fll dEndong, lanomenat la
Manxa que Fon el Ferro, el Mamfer Odzam de lEstaci de Pluges que T
Milers de Caus, el Destructor de Pobles Sencers, el que respira aix al pas
dels immortals, aquell pas que hom anomena lArbre Adzab que Roman Sol
i Dret al Capdamunt duna Muntanya i que Tots els Pobles Poden Contem-
plar.
Zong Midzi desafia Angone Endong Oyono,
del pas dels immortals
Zong fll de Midzi entra a casa seva, redueix a pols una gran quantitat de
tabac, lensuma, senlaira i volteja per laire fns a caure dret a la casa co-
muna. Entra de nou a casa seva i torna a la casa comuna portant un gran
10 El TFG dna a aquesta estrofa, com tamb passa en moltes altres, el nom sencer
daquest poble, Mikul i Menyun Eko Mb Etn Abandzik Mekok Mengone, que en la nota 1
de la plana 48 els editors diuen que s el pas dels mortals, situat en les contrades dOku, riu
amunt. Cf. nota 7.
11 Ay (clan) en el TFG i el TRF.
17
UN CANT PIC AFRIC
sac. Desprs deixa la casa comuna n solot
12
volant com un turac a la
recerca dels fruits duna musanga. Reuneix tots els habitants del seu poblat
i de la rodalia. Fa posar tots els estrangers i parents sobrevinguts a un cant
i tots els flls del clan Okane a laltre. No tinc res contra vosaltres, els diu,
i afegeix: sin noms contra la gent del sud. Llavors treu de la seva gran
capsa cilndrica dobjectes mgics dues fautes molt llargues, una de coure i
una altra de ferro. En treu tamb lescora dun arbre i amb un gran ganivet
que porta lligat a la cintura es posa a rascar-la korg korg korg
korg korg korg i, mirant en direcci al pas dels immortals, bufa
sobre el polsim daquella escora i diu: El que jo dic que succeir, succei-
r irremeiablement a la gent dEngong. I agafa tot seguit les dues fautes,
luna amb la m esquerra i laltra amb la m dreta, i es dirigeix primer al
grup destrangers i sobrevinguts, desprs al grup de parents propers, per or-
denar-los descampar per tot arreu les paraules del seu desafament: Si a
Angone fll dEndong Oyono li queda encara una gallina al seu galliner que
se la mengi rpidament. Li dono dues llunes per fer-ho, a la tercera arribar
al pas dels immortals, a aquell pas del qual hom diu que s com larbre
adzab, i el trobi on el trobi sabr qui sc jo. I acaba dient: Aquells que
soposin a transmetre aquesta nova moriran sota el so de les meves dues fau-
tes. Cal que tothom spiga que tinc el cor ple de rbia i em fa mal que An-
gone fll dOndong Oyono mimpedeixi respirar. Em diuen que anomena els
seus homes els Vencedors, i jo em pregunto: a qui han venut? Aneu, doncs,
a dir a Angone fll dEndong Oyono que potser desconeix la mort, per el dia
que ens trobem cara a cara que es prepari, car aquell dia noms ser capa
danar a respirar entre els esperits dels morts.
El trobador inaugura aqu una breu histria dins del relat principal
que tracta del mal consell que una flla dna al seu pare de menjar-se un
pollastre tot sol i al vespre per no haver-lo de compartir amb ning.
Transmissi del desafiament de Zong Midzi
El trobador reprn el relat principal. Tots els homes sen van. La notcia del
desafament es transmet seguint els camins de qualsevol forma de comu-
nicaci oral: de boca en boca, de famlia en famlia, de poble en poble, de
12 En aquest resum conservo moltes onomatopeies i idifons que assenyalo amb negre-
ta per tal de marcar la seva expressivitat.
18
LLUS MALLART GUIMER
clan en clan. En el cant es van explicant els noms i les reaccions dels uns
i dels altres. Quan arriba al clan Mbek, el seu cap vol amagar la notcia
perqu sap el mal geni que gasten els immortals. Al cap duns dies, cinc
nounats del clan apareixen morts. Les fautes de Zong fll de Midzi han
causat el seu efecte. Sense pensar-sho ms, el cap del clan Mbek dna
lordre descampar la notcia per tot arreu. La topografa del pas i la seva
organitzaci clnica es va teixint sota els acords de larpa-ctara de Zw
Nguma. La notcia del desafament arriba a lnica persona que mant re-
lacions amb els immortals. Es diu Ndzoge fll dObame Ndong. Est casat
amb una tal Eyenga flla de Medang. Viu a la vora del gran riu que separa
el pas dels mortals del pas dels immortals. El travessa i es troba amb el
vigilant de dia del pas dels immortals, Mone Ebo, que com de costum va
xiulant per fer-se limportant.
El trobador explica aqu com va comenar aquell costum de xiular
fent-ne una histria dins de la gran histria, en la qual descriu un gran
consell convocat per Akoma Mba per elegir el vigilant de dia.
La gent del pas dels immortals emmudeix en veure aquell gendre seu
travessar el pas. Es diuen que deu ser per una ra molt greu perqu satre-
veixi a anar a veure els seus sogres. Mone Ebo va al davant tot xiulant i li
demana el perqu daquella visita. Ndzoge fll dObame Ndong li repeteix
punt per punt els termes de la declaraci de desafament que Zong Midzi ha
fet a Angone fll dEndong Oyono: el dia que tots dos es trobin, ja sigui en
un cam, ja sigui en un camp de lluita, ja sigui en una festa, ja sigui en un
campament de caa, aquell dia la mort dAngone ser tan real com ho han
sigut les altres morts que shan produt al pas dels immortals.
A Mone Ebo li falta temps per anar a donar la notcia a Akoma Mba.
Akoma Mba es sorprn de saber que entre els centenars de milers dhomes
que t el pas dEngong els mortals shan fxat en la persona dAngone fll
dEndong Oyono. Per qu els homes dOku intenten provocar-lo? Qui anir
a anunciar-li aquesta notcia? I com li diran? Per on comenaran?
Akoma Mba es diu a si mateix: No puc guardar-me ms aquesta no-
tcia. On s Avieleman?. Avieleman arriba. Akoma Mba li diu: Toca el
tambor de guerra Sang dels Homes i anuncia que acaba darribar-nos una
notcia del pas dels mortals que concerneix Angone fll dEndong Oyono.
19
UN CANT PIC AFRIC
Tercer cant
Akoma Mba, cap dels immortals, convoca tots els seus guerrers
Seguint les ordres dAkoma Mba, Avielemam toca el tambor de guerra per
imposar silenci entre tots els habitants dEngong. En sentir-lo ressonar, els
vells fan callar tothom. El silenci esdev total. Fins i tot les gallines deixen
descatainar i les ovelles de belar.
Desprs Avieleman convoca els grans guerrers del pas fent ressonar
les seves divises personals. Successivament tamborineja les divises de Me-
dang Elang Suga, Otang Mba, Mfule Engbang, Bengone be Ebe, Angone
Endong, Mone Ebo, Obiang Medza i la de Medza me Otugue, que s la
mateixa que la dAkoma Mba, potser per signifcar que per les seves qua-
litats ambds personatges es complementen perfectament, com el cel i la
terra, ja que a Engong res s senar. I fnalment convoca Engbang Ondo,
13
la
divisa del qual sembla fer referncia a un determinat saber sobre les coses
de la vida (fek enyin) que tindria aquest personatge. El trobador dna el
contingut en paraules dels sons que reprodueix el tambor de guerra i deixa
entendre que aquells missatges es transmeten de poblat en poblat.
El poble dEngong o dels immortals est format per tretze grans po-
blats. El trobador els esmenta un per un, i assenyala la seva situaci venint
de la frontera que separa aquest poble del poble dels mortals, i el personat-
ge ms important de cada poblat i pel qual s conegut.
Tots els homes dEngong deixen els seus poblats per reunir-se al punt
de trobada. Tots sense faltar-ne cap. Les dones deixen els camps per poder
contemplar els seus guerrers, que amb tota la seva magnifcncia responen a
aquella crida com si fossin ocells que planegen per les valls i senlairen per les
altes i escarpades muntanyes armats amb llances que podrien tocar linfnit
del cel.
La gent sap que el tambor de guerra no ressona en va. Els uns es pre-
gunten qu passa. Els altres comenten que un eixelebrat mortal ha gosat
desafar Angone Endong Oyono i es proposa matar-lo. El trobador, ms
13 Sobre aquest personatge, vegeu II: 081, 082, 083, 100, 108, 113, 115, 123, 126, 128;
III: 026 (ndan), 029 (ndan), 030, 103, 108, 109, 112 (text fang), 116, 127, 130, 131, 134,
136; IV: 002, 004, 006, 007, 009, 011, 015, 018, 019, 072; V: 104. Els editors tradueixen fk
eni per secret de la vie (III: 030), moyen de vie (IV: 007) i la ruse de la vie (XI: 027),
referint-se al mateix personatge i a la mateixa divisa.
20
LLUS MALLART GUIMER
equnime, recorda que un arbre no sescora mai per un sol cant, ja
que si per una banda hom hi troba els immortals, per laltra hom hi troba
els mortals.
Desprs el trobador convida a contemplar aquella concentraci de
forces que ell descriu duna manera grandiosa i plena de detalls.
La concentraci dels guerrers dEngong
Els homes vestits de guerrers sapropen formant un tot. Pels camins els
membres dun clan o dun poblat shan anat unint amb els dun altre per
respondre al missatge del tambor de guerra. Altres arriben com lesclat
dun llampec o omplen lesplanada com gotes duna pluja forta. Els guer-
rers mostren amb orgull els seus tatuatges al pit, a lesquena, als braos i a
les cames. Arriben els anomenats Terribles, els caps ms poderosos, que
semblen uns sers vinguts dun altre mn. La gent els contempla, comenta,
els aprova, i es discuteix mentre els guerrers van arribant encara.
El trobador entona llavors un llarg soliloqui. Lauditori el segueix i
dialoga amb ell. Intercanvien emocions. Els tambors de fusta ressonen. El
trobador diu que cantar un mvet s com morir.
Segueix arribant gent. Apareix Medang, que presumeix de separar els
clans quan es barallen entre ells. Se sent la veu de Mfule Engbang, que ve
des de la frontera del gran riu que separa el pas dels immortals del pas dels
mortals, i que forma part duna de les tres grans famlies dEngong.
El trobador descriu aquest gran personatge.
El seu cos allargat es balanceja dun cant a laltre; el coll se li belluga
com una serp daigua, les nines dels seus ulls sassemblen a les dun calau de
bec gros i corbat. s lhome fort del seu poblat, capa de portar entre les mans
els afers dun gran tros de selva sense lajut de ning. Aquest home ve, passa
al davant de tothom, satura, ja s aqu.
Ara s el torn dOtuang Mba, un altre prohom del pas dels immortals.
s un home vell amb una gran barba blanca. Va empolainat amb collarets
de dents de lleopard que li envolten el coll, el front i les orelles. Quan mou el
cap vers un cant o vers un altre, les dents entrexoquen kpazang, kpazang.
Per de cop i volta les gallines, esverades, es posen a escatainar darrere
de les cases. Els bens fugen. A Otuang Mba se li posen de punta els pls de la
pitrera. La terra trontolla. Se sent un gran terrabastall. La gent se sobresal-
ta. Lartefacte-elefant ressona fort. Les cabres sesveren. s Angone Endong,
21
UN CANT PIC AFRIC
lanomenat la Manxa de Ferrer que Fon el Ferro i el Mamfer Odzam de lEs-
taci de Pluges que T Milers de Caus. Arriba amb el seu artefacte-elefant.
Tothom sapropa per veure arribar aquell gran enginy de guerra. Els guerrers
es posen en tres fles i enlairen les espases i els fusells de pist amb les mans.
Angone Endong es diu que cal que tots tinguin por dell, ja siguin parents del
cant matern o patern. I perqu aix sigui sabalana amb aquell artefacte
contra ells. Lesquiven i fan esclatar un cascavell mgic, que aixeca una gran
polseguera. Per lartefacte-elefant es dirigeix de nou contra ells. Llavors
Elang Suga crida Mone Ebo i aquest, dun salt terrible, es planta al davant de
lartefacte-elefant. Treu la seva espasa llarga, poderosa i fexible, que com si
fos un fuet lenvolta i limmobilitza. Angone Endong surt daquella mquina.
s un dels nostres caps, sexclama la gent dEngong, i es fa un gran silenci.
Intervenci dAkoma Mba: fa saber al seu poble el desafiament
de Zong Midzi, del pas dels mortals
Akoma Mba, el cap de tots els immortals, es belluga en el seu llit de fabri-
caci local com una bstia salvatge. Saixeca. Obre la porta i contempla tota
aquella gent. Akoma Mba s calb i t les orelles molt grosses. Es mira tota
aquella gentada i ordena que despertin Engbang Ondo, que s lencarregat de
vetllar per tot el que succeeix a Engong, i que surti de casa seva.
Tothom vol veurel com surt de casa. La seva dona sho pren de broma.
Akoma Mba insisteix. Llavors lordre dAkoma Mba es transmet de boca en
boca fns a arribar a Nseng Ondo, que s una noia duna bellesa excepcional:
cara allargada, galtes plenes, coll prim...
Les dones sn formoses de moltes maneres, comenta el trobador.
Pel que fa a Nseng Ondo, la seva pell s brillant com loli de palmera o els
fruits de larbre adzab, i dun color com les branques de rfa. s una dona
que quan somriu se li arrodoneixen les galtes i quan parla el seu somriure i
la seva paraula esdevenen com una sola cosa. Grossos sn els seus panxells,
i grosses sn tamb les seves cuixes; t uns genolls rodons com el puny duna
m i un melic que li surt del ventre. s una mica vergonyosa i sembla que
tingui por dels homes. Brilla com el sol. s ms bella que ning i el que la fa
ms bella que les altres dones s el sot llumins que separa el pit de la dreta
del pit de lesquerra, una lnia clara com el nervi de la fulla dun bananer.
La pell li brilla tant que podria pensar-se que es poleix el cos amb les fulles
duna fguera.
22
LLUS MALLART GUIMER
Demanen a aquesta dona que desperti Engbang Ondo i que li digui que
Akoma Mba el crida. Entra a la seva cambra. Li estira les cames; li toca les
cuixes, el sacseja, sense que Engbang Ondo li respongui. Li torna a estirar les
cames; li torna a tocar les cuixes, lagafa per la cintura i el sacseja de nou tot
dient-li: No magrada que siguis vanits ni tampoc que vulguis jugar amb
mi, jo s prou b que ests despert i que et fas ladormit. I afegeix: Alguns
diuen que ets cruel, dolent, valent, astut i mentider; daltres diuen que ning
s millor que tu. Jo, en canvi, et trobo fonjo: com s que pots passar-te el dia
dormint? No sents que Akoma Mba et crida per transmetre una gran notcia
al pas, que els tambors de fusta ressonen per tot arreu i que tots els homes
sn aqu?. Engbang Ondo fa un salt enorme i de cop i volta sel pot contem-
plar dret sobre la teulada de la casa dAkoma Mba vestit de guerrer i amb
un sac ple dobjectes mgics sota les aixelles. Els homes dEngong es queden
bocabadats sense dir res. Ell diu: Per qu em crideu?.
Akoma Mba pren la paraula i anuncia que t una mala nova per trans-
metre a Angone Endong Oyono, provinent de les terres dOku, el pas dels
mortals: Zong Midzi, del clan Okane, es pregunta qui ha donat el nom dIn-
vencibles als homes dEngong i per quina ra, quan ell es considera lnica
persona capa de fer bufar el vent. Per altra banda, Zong Midzi ha constatat
que el seu al no davalla ms cap al sud i vol saber qui ho impedeix. Sembla,
tamb, que hom li ha fet saber que era Angone Endong Oyono qui repellia
el seu al, i per aix li ha llenat un desafament i li envia el missatge que
comenci a pensar en la llet que va mamar de la seva mare perqu quan el
trobi i all on el trobi far el necessari perqu noms pugui respirar entre els
esperits dels morts.
El trobador entona ara un llarg soliloqui. Lauditori el segueix i dialoga
amb ell. Intercanvien emocions. Els tambors de fusta ressonen. El troba-
dor recorda els moments greus de la seva iniciaci i de quina manera ell
pretenia rebutjar rebre aquest do precis que s lart de cantar el mvet.
Reaccions del poble dEngong
En sentir aquesta notcia, el poble dEngong queda tot silencis. El primer a
trencar aquest silenci s Ngyebe Mone Ebo.
14
Proposa enviar un gran guerrer
14 Aquell habitant dEngong que havia sigut elegit per vigilar el pas un cop Engbang
Ondo esdevingus incapa de fer-ho (II: 108).
23
UN CANT PIC AFRIC
al pas dels mortals per matar aquell home, que tracta de malaurat, gels
i idiota. El poble dEngong roman silencis. Al cap duna estona se sent un
gran terrabastall provinent de la muntanya de Bingokom. Dun salt pro-
digis, Angone Endong Oyono, all
present, es deixa caure al seu poblat.
Es posa a donar voltes a una gran
roda. Un artefacte en forma desti-
sores deixa lentrada de la casa i es
posa a leixida del darrere, de manera
que quan un animal o un home vol
entrar a la casa lartefacte en forma
destisores el mata. Res pot entrar-hi,
ni un escarabat, ni una abella, ni un
simple borinot. Lenginy en forma
destisores s implacable i capa de
matar qualsevol insecte. Angone En-
dong dna voltes a la gran roda i lar-
tefacte en forma destisores, aquesta
vegada, obre la porta de bat a bat.
Angone Endong treu a fora una gran
capsa que quan la posa a terra fa un
gran soroll. Li treu la cadena amb
qu est lligada. Endinsa les mans a
la capsa i en treu una pea de tela de
color negre i se la lliga a la cintura;
en treu una altra de color daigua de
mar i se la posa a sobre; desprs en treu una altra de color blanc i se la nua de
dalt a baix com ho fan els trobadors de mvet. Llavors fa un salt i es deixa
caure a la casa dels objectes mgics. Angone Endong es revesteix dun grapat
dobjectes mgics protectors.
El trobador en dna el nom, nassenyala la matria i la forma, nindica
les funcions protectores i descriu la manera com sels posa fns a desfgu-
rar-se completament.
Es fca un gran cascavell al cap. Se li aixeca la pell. Se la posa de nou
al seu lloc com el ferrer arregla la seva manxa quan la pell li surt de lloc. I
amb la cara una mica desfgurada agafa lobjecte mgic anomenat del Porc
Esp, sel fca sota la mandbula esquerra i lestreny amb les dents. La boca se
li omple de saliva. Se lempassa. Per tota la pitrera li regalima una suor com
A G. Tessmann: un guerrer fang
amb un capell fet de cauris.
24
LLUS MALLART GUIMER
si fos laigua dun torrent. Angone Endong deixa aquest lloc volant com un
turac que menja els fruits duna musanga. Per abans sen va a fer un tomb
a la seva gran casa dels capells. Nagafa un de fet amb pell desquirol volant
i sel posa; nagafa un altre de fet amb pell de la petita mona de cua llarga i
sel posa; en tria un de pell de lldria adobada i sel posa tamb. Satisfet, es
posa a respirar, infant les galtes com un gros silur quan es troba en un gual
o com un petit silur quan es troba al fons dun riu. Llavors agafa un gran
fusell de pist i sel posa en bandolera juntament amb un grapat de llargues
espases molt fexibles. Angone deixa aquest lloc i dun salt molt alt es dirigeix
vers una casa de grans dimensions on hi guarda un estoig dobjectes mgics.
Lobre. Salta la tapa kpikpikpik akpikpikpik. Agafa la campaneta dels
guerrers Invencibles i se la lliga al front. Agafa lescora darbre dels guerrers
anomenats els Invencibles i se la posa sobre el pit. Agafa dos corns del petit
antlop gris, que sn els corns dels guerrers Invencibles, sels enfonsa als na-
rius, i es posa a rufar amb fora. Sembla com si un calau negre cants sobre
el cap dAngone Endong.
s llavors quan Angone, dun sol salt, abandona el seu poblat per dei-
xar-se caure sobre lesplanada dEngong i diu: Ning del clan Ondong, nin-
g del clan Mba, ni tan sols ning del clan Meye ha de seguir-me al pas dels
mortals. Jo sol men vaig a combatre Zong Midzi mi Obame.
Quart cant
La donzella Nkudang, del pas dels immortals, anuncia
que es vol casar amb Zong Midzi, dOku, el pas dels mortals
Mira!... s el moment de lentrada solemne dEngbang Ondo. Mira!... com la
gent demostra dadmiraci vers aquell que hom anomena Pell Dura com la
Fusta. Fixeu-vos com camina. El seu cos avana i es balanceja dun cant a
laltre amb els aires duna persona segura de si mateixa, admirable.
15
Una
veu surt dentremig daquella massa de guerrers i el crida amb el seu sobre-
nom familiar, Mikibe.
16
La remor de veus que acompanya la seva arribada
es paralitza. Qui em crida?, sexclama el guerrer. s la veu de Nkudang, la
15 El trobador expressa aquestes idees amb les onomatopeies o idifons nglngln
ndnd ndoma ndoma ndomaan g g g g g g g g....
16 Pot ser un derivat del verb kibe, que segons el DFG vol dir respectar, venerar.
25
UN CANT PIC AFRIC
molt clebre flla de Medza me Otugue, aquella donzella amb set persones
disposades a aportar un dot i amb milers de pretendents sospirant per ella.
Qu vols?, respon el guerrer a aquella veu. Nkudang li contesta: Sc jo,
una daquelles germanes teves que et consideren el protector de tot el nostre
llinatge i que per aix them anomenat Model de Vida, perqu considerem
que mesures totes les coses daquesta vida amb el model que ens ofereix la
mateixa vida. I si madreo a tu s perqu tu mateix has dit que a Engong, el
pas dels immortals, ning implora res sense ser escoltat. Et demano, doncs,
que intercedeixis davant del meu oncle Angone fll dEndong Oyono perqu
no prengui les armes contra Zong fll de Midzi, car, noms de sentir el seu
nom i el del seu clan, Okane, em desfaig damor per ell.
En sentir aquelles paraules, es fa un silenci total
17
entre els immortals
dEngong, un silenci que ben aviat es trenca amb els improperis dels uns i
dels altres contra aquella donzella, flla de Medza me Otugue, Nkudang:
Qu diu aquesta dona?, Que ns destpida!.
I desprs de descabdellar tots aquests insults, el trobador segueix el
seu relat i el ritme harmonis de les paraules duna donzella profunda-
ment enamorada duna persona de la qual noms coneix el nom:
Oh, Engbang Ondo, dnam una resposta. No puc viure sense casar-me
amb el fll dObame Zong Midzi; el fll dObame ha trencat el meu cor sense
que els meus ulls lhagin vist mai. Oh, Zong Midzi, oh, fll dObame, oh, fll
del clan Okane!.
El trobador comena llavors un llarg soliloqui. Lauditori el segueix i
dialoga amb ell. Intercanvien emocions. Els tambors de fusta ressonen. El
trobador canta la mort dun altre trobador.
Dificultats per establir aquest matrimoni
Entre els immortals, els desigs de cadascun shan de veure satisfets. Engbang
Ondo fa cas de les paraules de la seva germana de clan i demana a Angone
Endong Oyono de desarmar-se. Tothom sestranya que una noia amb tants
pretendents romangui encara sense compartir el seu llit amb ning i ara
digui que vol casar-se amb un mortal. Per cal respectar el costum. Engbang
fll dOndo diu a Nkudang: Que Zong fll de Midzi, doncs, sigui el teu marit.
17 La idea de silenci total s expressada en el TFG amb lidifon n burug.
26
LLUS MALLART GUIMER
Et donem vuit dies per establir aquesta aliana; si al nov no ho ha esdevin-
gut, morir.
Per la boca de lintrpret del gran cap dels immortals Akoma Mba,
que sol parlar un llenguatge enigmtic,
18
el trobador es pregunta de quina
manera podr establir-se una aliana matrimonial entre una noia dEn-
gong i un home dOku, sense que cap dels dos conegui el pas de laltre. I
qui comenar les negociacions?
Nkudang demana a un dels seus pretendents, daquells que ja han co-
menat a pagar el dot, danar a Mikul i Menyung Eko Mbe, el pas dels mor-
tals, per demanar a Zong Midzi que vingui a esposar-la. Molt ofs, rebutja
de fer aquest encrrec. Desprs ho demana a dos dels seus germans, que ho
rebutgen igualment.
Passen els dies. Nkudang, feta una vall de llgrimes, demana llavors a
la seva mare que faci intervenir la gent del seu clan per obtenir el que ella
desitja tant. Malgrat que la seva mare tingui els seus dubtes per intervenir
en un afer que concerneix Angone Endong i temi les represlies dels ho-
mes dEngong, que el trobador en aquest moment tracta de cruels, agafa
la panera i emprn el viatge envers el pas dels mortals, desafant aix els
dos grans caps dEngong, Angone Endong Oyono i Engbang Ondo.
Mare i flla emprenen, doncs, el llarg viatge. El trobador anomena un
a un tots els venats, els seus caps i els clans als quals pertanyen; descriu
les contrades, les valls, les muntanyes i els rierols fns a arribar al gran riu
anomenat el Gran Riu,
19
que separa el pas dels immortals del pas dels
mortals. El travessen. Segueixen endavant i de nou el trobador anomena
un a un tots els venats fns a arribar al clan Yemve, a casa dels oncles de
Bengone be Ebe. Tothom es meravella en veure una noia del pas dels im-
mortals viatjant sola sense cap home o cap germ que lacompanyi i anant
al pas dels mortals per esposar Zong Midzi, sobretot quan tothom sap
que aquest t un gran nombre desposes. I del clan Yemve arriben al clan
Mebet. Mentrestant, sha format una gran comitiva de joves pretendents
que lacompanyen fns a arribar al clan Essis, a la riba del riu Melole.
18 El TFG (30) dna aquestes paraules enigmtiques: aale bib mi bibb ale bi m
mi ale ffulaba de ale bibb mi toode. Aquest seguit de lexemes incomprensibles no sem-
blen seguir tampoc les normes de la sintaxi de la llengua fang.
19 Dzam Ann en el TFG, que literalment vol dir Cosa Gran, esmentat en el cant
II (77 i 129).
27
UN CANT PIC AFRIC
Cinqu cant
Nkudang, al pas dels mortals amb els seus oncles materns;
altres pretendents
Nkudang va arribar al poblat dels seus oncles acompanyada de la seva
mare. La notcia de larribada duna noia del pas dels immortals va ser
notifcada tot seguit a Zeng Obame, un home ben plantat
20
del clan Yesi.
Acompanyat de quatre germans seus, Zeng Obame se nan a casa dels
oncles de Nkudang tot dient-se: Si aquesta noia em plau, em casar amb
ella.
A les dones de loncle de Nkudang els va faltar temps per anar-li a dir
que un home ple de bellesa, alt i fort, temerari i coratjs, el ms ben fet de
tot el pas del mortals, estava esperant-la a la casa comuna del poblat amb
la intenci desposar-la. Nkudang no va voler-ne saber res. Una vegada
ms va dir a la seva famlia que no havia vingut per passejar-se ni per
cercar un amant; que en la seva vida havia tingut milers de pretendents i
que fns i tot ms de set havien comenat a pagar el dot i que amb cap dells
havia compartit el seu llit. Des que ella havia sabut que en el pas dels mor-
tals hi havia un home que es deia Zong Midzi havia jurat que esdevindria
la seva esposa.
Per mentre jo somiava en aquest matrimoni, fa dir el trobador a
Nkudang, vaig saber que ell havia enviat al meu oncle un desafament.
Volia matar Angone Endong i aix era tan cert com diuen que ho s que
en el pas dEngong la gent no mor.
21
I Angone Endong va armar-se per
anar a combatre el meu amor. Va ser llavors quan jo vaig intervenir-hi. El
meu oncle va escoltar el meu prec i em va concedir set dies per cercar-lo
i casar-me amb ell. Si durant aquests dies no ho aconsegueixo, el matar.
Sc aqu per trobar la persona que jo estimo pel seu nom. No sc aqu per
deixar-me dur per les persones formoses, valentes i temerries.
Fou la primera vegada, comenta el trobador, que Zeng Obame va ser
rebutjat per una noia, i sen va anar.
20 El text fang diu ngura mor. Segons el lxic fang-espanyol de Bibang ladjectiu
ngura signifca: entero, completo; ngum, en llengua ewondo.
21 Tret duna expressi en forma de jurament (sn) que en el text es diu parlant tant
dEngong (els immortals) com dOku (els mortals). V: 12, 102; VI: 2, 3, 14...
28
LLUS MALLART GUIMER
Desprs arrib un altre pretendent, Edzila Ndong, del clan Yentut. La
resposta va ser la mateixa.
El pretendent Nsure Afan
Ara s el moment de Nsure Afan, fll dObama Miko, anomenat lIncom-
parable. El mn est ple dhomes duna gran bellesa vinavinavinavina
ngngngngngng bul bul bul bul bul. Negre i brillant, Nsure
Afan ns un, daquesta espcie. s membre del clan Yemveng. Li fan saber
que una donzella del pas dels immortals rebutja els nois de la contrada
dEssis, al costat del riu Melole. Nsure Afan sempolaina com cal en aquests
casos i juntament amb quatre germans seus es posa en cam per anar a con-
quistar-la. Encara es troba en la part alta del clan Essis quan diu als seus
germans: Poseu-vos darrere meu. Ho fan i, mentrestant, treu del seu sac
una punta de dent delefant, li treu el tap, hi enfonsa el dit i agafa una mica
de plvores blanques que hi ha a dins tot dient: Vull veure Nkudang, la
flla de Medza me Otugue. Vull que noms de mirar-li la cara soblidi de la
seva mare, del seu pare, del seu germ, de tots els homes, i noms pensi en
mi. Nsure Afan es posa aquelles plvores blanques al front i tot seguit treu
del seu sac un gran tros descora darbre, la rasca kloklokloklot i
bufa sobre les raspadures en direcci al poblat de Nkudang tot dient: Tant
la meva mare com els meus oncles i ella mateixa, tothom parlar noms de
mi i de ning ms, ni dun segon ni dun tercer pretendent, se celebraran els
meus mrits i es far saber a tothom que Nkudang s la meva estimada.
22

Desprs diu als seus germans Anem!. I sen van.
Mira!... de quina manera larribada de Nsure Afan i els seus germans va
ser coneguda per tot el poblat ym ym ym ym ym ym. Mira!... es
diu que Nsure Afan fll dObama sapropa de mica en mica al poblat. Mira,
mira com ve! Quan les dones tornen del camp, en lloc danar a descansar
sen van a veure com arriba Nsure Afan. Veniu tots a contemplar aquell jove
incomparable!
I el trobador deixa llavors parlar algunes daquelles dones. Avui casa-
des, per que un dia van ser les amants de Nsure Afan i segueixen sospi-
rant per ell; llurs marits, en sentir-les, gelosos, les fan callar.
22 Aquest gest i aquestes paraules fan pensar en un bya ayas, acte ritual relacionat
amb levu per adquirir el do dinspirar lamor i que sol fer-se en aquestes circumstncies.
29
UN CANT PIC AFRIC
Per mireu els patis exteriors i oberts de les cases. Nsure Afan arriba!
Totes les dones del poblat sn a les portes de les cuines dub dub dub
dub dub dub dub dub dub dub dub. Al seu pas, en contemplar
aquell solc de llum ngngngngng, es deixen sentir crits
dadmiraci que vnen de tot arreu bulbulbulbulbulbul. Dos germans ca-
minen al seu costat dret, els altres dos al seu costat esquerre, i ell al mig com
una gran branca de palmera de rfa amb les que es fan les arpes-ctares,
com si fos el tronc de larbre ms gran que tenim en aquesta selva.
Desprs tot el poblat emmudeix.
La mare de Nkudang, que es troba davant la porta de casa seva, sent
que li puja una esgarrifana al front. Estranyada, crida la seva flla i li diu:
Tu has conegut molts homes per mai nhas vist un que sassembli tant a
un dels teus germans com aquest. Nsure Afan, aquest home, dret enmig de
leixida, sassembla com ning al teu propi germ Obiang. Surt a veurel!.
Mare, li contesta, tu saps molt b que no he vingut aqu a cercar cap
bellesa.
Llavors Nsure Afan demana als seus parents que facin el necessari per-
qu aquella noia laccepti i argumenta que mai cap dona lha rebutjat.
Loncle matern de Nkudang interv en lafer dient-li: Per qu, flla
meva, et fas la desmenjada?. La mare insisteix dient-li que almenys vagi a
veurel. Vs-hi tu, li contesta la flla, no ets tu tamb una dona?. Final-
ment, Nkudang accepta.
Nkudang esdev lamant de Nsure Afan
Saixec. Quan aquesta donzella travess la porta i es pos a caminar pel
pati, les gallines deixaren descatainar i els bens de belar, mentre que els gos-
sos es posaren a lladrar i fugiren tots sols. Les dones es mantenien davant de
les portes de les cases, els homes eren drets al mig de la clariana tot dient-se:
Caram, noi! Que ns de maca! Quan va arribar del seu pas no ho sembla-
va tant. Ei! Mireu com camina! dna dna dna dna dna dna dna
dna dna dna dna dna dna dna dna dna dnan. Amb quina gr-
cia! Amb el cap baix i mirant a lesquerra com si tingus vergonya dels homes
o com si tingus por!.
Nsure Afan, aquell jove que la gent anomenava lIncomparable, es tro-
bava al bell mig de la clariana. Nkudang sel va mirar de cap a peus una
bona estona i li va dir: Testimo perqu els meus oncles mhan parlat molt
30
LLUS MALLART GUIMER
de tu. No testimo com si fossis per a mi un futur esps, testimo com un
amant. Vull ser sincera amb tu, jo noms estimo un sol home i aquest es diu
Zong Midzi.
Nsure Afan la va agafar pel bra i sen va anar amb ella a buscar una
casa pel poblat, portant-la sempre agafada pel bra.
Trobaren una casa. Hi entraren. Nsure Afan es despull. Lagaf i li va
fer una volta com els lluitadors solen fer-ho, i tots dos van caure ben aja-
guts sobre el llit. Pos les seves cames sobre les seves cuixes i la va empnyer
desquena al llit de bamb. Mireu-los amb els caps ben junts mentre el llit
es sacseja.
I una veu del pblic saixeca dient: Aix s un veritable relat de
mvet!. I el trobador li contesta: Amic meu, sobre aquest punt no tinc
res ms a dir-vos, sin que van acabar estimant-se. I, com sempre, les do-
nes van fer el que solen fer als homes, el mateix que nosaltres fem a les
mones petites: les insultem, els diem que tenen poca cua, que tenen els
ulls molt grossos i el pit esquift. Per quan estan ben cuites, deixem de
criticar-les.
Nsure Afan va dir a la seva amant: Al meu poblat tinc set dotzenes de
dones, i pel que fa a la vuitena, ja en tinc nou, i cap s tan maca com tu. Di-
gues sincerament que vols ser la meva esposa. Jo no em casar amb tu aqu,
en el pas dels mortals, damagat. Ho far a Engong. Anir a veure el teu pare
i li dir que em deixi casar-me amb tu. Si rebutja la meva proposta, vindrs
amb mi sense el seu consentiment. Si el pare dun noia complica lafer, jo me
lemporto; si la noia em pren el pl, em caso amb ella.
Nkudang li va respondre: Calla! Tanca la boca! Tu no saps qui sn els
meus germans ni com es comporten. Que en saps res dObiang fll de Medza
me Otugue, dOtuang Mba o dOndo Biyang? Que en saps res de Ngyebe
Mone Ebo, que s com una malaltia contagiosa, com una banda de bandits
en una sola persona, com alg que ha acceptat morir i ha rebutjat viure, que
sha passat la vida desafant la mort, dient: Si la mort no pot matar-me s
que no li sap gens de greu veure morts els seus propis parents; o aquella altra
expressi: La mort no es posa mai trista quan veu morir algun dels seus
parents. Si fos aix ja mhauria matat.
Pel que em dius, les persones del teu pas sn com vermines i escur-
ons.
I fnalment la nova que Nkudang volia casar-se amb Zong Midzi va
arribar al clan Okane.
31
UN CANT PIC AFRIC
Sis cant
Zong Midzi rep les propostes amoroses de Nkudang
I aquella nova va arribar a Zong Midzi, del clan Okane. Alg va dir-li:
Saps? Aquella donzella que sospirava per tu a Engong, el pas dels immor-
tals, es troba actualment a casa dels seus oncles del clan Essis, a la vora del
riu Melole. I tha enviat un desafament que si tu no ets capa danar-la a
cercar i casar-te amb ella s que en el teu clan els morts no existeixen.
A la qual cosa Zong Midzi va contestar: Si veieu aquesta noia digueu-li
que si satreveix a posar una vegada ms el meu nom a la seva boca aix sig-
nifcar que en el seu pas tampoc existeixen els morts. I, en el fons, mantinc
jo relacions daliana amb la gent dEngong? Amb aquesta gent noms hi
tinc un problema que concerneix Angone Endong Oyono. La terra no t cap
forat, ni el cel cap liana, ni la selva cap avenc ni tampoc cap abisme que em
sigui infranquejable i per on Angone Endong Oyono sem pugui escapar.
Per mireu, continua cantant el trobador, pel cam del nord ve
alg.
Qui s?, diu Zong Midzi. Sc jo, un missatger que et porta les parau-
les dun desafament. Encara un altre?. Sn les prpies paraules de la
donzella dEngong, del pas dels immortals, que en aquest moment es troba
a casa dels seus oncles materns, al clan Essis, a la vora del riu Melole. La
famosa i prestigiosa donzella dEngong et fa saber que ella noms et vol a tu
com a marit. s per aix que ella et fa saber que noms t vuit dies perqu
laliana esdevingui possible i avui s el darrer, que la vagis a veure tot seguit,
si no tagrada fas mitja volta i si, en canvi, tagrada et cases amb ella: per
vetlla pels morts del teu clan.
Aquesta noia s una toixa; una pobra noia que juga amb el meu nom.
On mha vist? Desprs dhaver-me casat amb Esone Abeng, s qu mheu vist
anar al darrere duna altra dona o tan sols esmentar-ne el nom? On trobar
una altra dona ms bella que Esone Abeng, la meva esposa?.
A Zong Midzi li falta temps per entrar a casa seva i empolainar-se de
cap a peus.
Enteneu el que vull dir, oi?, diu el trobador dirigint-se a lauditori.
s clar que s!, li respon.
Zong Midzi entra, doncs, a casa seva, agafa una gran banda de tela de
sis peces, la darrera de les quals cau a terra com un rotllo. Se lenvolta per la
32
LLUS MALLART GUIMER
cintura i deixa dos trossos que li pengin a lesquena. Despenja dun ganxo set
fundes i set espases. Agafa la ms llarga i se la cenyeix a la cintura, agafa un
gran ganivet i sel posa a lesquena entre els ronyons, agafa una destral ben
aflada i se la penja tamb a la cintura kn g kurg. Com brilla tot
plegat, i quin soroll quan totes aquestes armes xoquen entre si!
Zong Midzi n kundum agafa desprs un cascavell
23
mgic i sel
penja al coll, nagafa un altre de ms gran encara i sel penja a lesquena,
agafa set sacs
24
de pell de lanimal rosegador ayan i sels penja sobre el pit.
Agafa un collaret de dents de pantera i sel penja tamb al coll. Agafa
un gran estoig protector
25
kpos i junt amb els altres sel lliga sobre el
pit. Agafa dos parells destotjos protectors coberts amb una xarxa de malles
ben atapedes per protegir el pit i sen posa un al costat dret i un altre al
costat esquerre. Desprs agafa una gran capsa descora cilndrica
26
plena
de calamitats
27
insospitades i se la posa ben dreta a lesquena entre els dos
omplats sii.
Zong Midzi entra de nou a casa i en surt molt de pressa portant un gran
sarr, el deixa a terra i hi fca a dins vuit farcells de plvora per a fusells i sel
penja en bandolera.
Desprs agafa una cuirassa de pell delefant
28
i se la posa al voltant del
pit lurtu; agafa tamb un casc de ferro i sel posa al cap. Aquest casc
acaba amb una punta de ferro com una punta de llana. I per ltim es penja
en bandolera un gros fusell.
23 El TFG empra el mot ago, que segons el DFG signifca clochette en fer pour
chien de chasse. En aquest context s emprat com un talism.
24 El TFG empra el mot abup. El DFG defneix aquest terme dient: Sens gnral:
sac en peau qui contient toutes sortes de remdes pour les jumeaux, les vanouis, les bbs,
etc. Ce sac est en peau danimaux pelage de deux ou trois couleurs. El DET defneix aquest
terme com un talism.
25 El TFG diu mora git. Segons el DFG git seria un nom genric que es dna
a alguns talismans, sobretot quan van embolcallats i lligats formant un petit paquet. Segons
el diccionari DET seria un talism (un medicament, un bya) embolcallat amb un teixit
de malla.
26 El TFG diu mora nsk.
27 Se sobreentn que es tracta de medecines mgiques o talismans (mbya) destina-
des a provocar tota mena de calamitats.
28 El TFG diu mora ogon zok. Literalment gran / pit / elefant.
33
UN CANT PIC AFRIC
Zong Midzi t una breu conversa amb la seva muller per demanar-li
que lacompanyi. Rebutja de fer-ho. Finalment ho fa per una mica de mala
gana i sense esperar el seu marit.
Es dirigeix al poblat dels oncles materns de Nkudang. Satura al poblat
Akok Beye. Aqu, li diuen que la donzella que ve del pas dels immortals
est desesperada i continua sospirant per ell. Li diuen tamb que hi vagi de
pressa, ja que els oncles de Nkudang estan a punt dacomiadar-se della. Zong
Midzi decideix passar la nit en aquest poblat.
En el seu relat, el trobador embranca de nou amb Nsure Afan, aquell
pretendent de Nkudang convertit en el seu amant per una nit.
Contra la seva voluntat, Nkudang s conduda a Engong
pel seu amant Nsure Afan, que vol casar-se amb ella
Nsure Afan, a penes acluca els ulls, esternuda, es desperta i dun bot es planta
en mig de lesplanada de la clariana. Es posa a cridar. Desperta tot el venat.
Pregunta si en aquell poble no hi ha cap home.
Les breus escenes descrites pel trobador sn grotesques, com per
exemple la duna dona que en veure que el seu marit saixeca del llit per
respondre a la crida de Nsure Afan li diu: Ja est! El dia que et toca dor-
mir amb mi tot seguit trobes una excusa per anar-ten; o aquella altra
dona que no vol donar al seu marit la pea de tela
29
ni vol que sen vagi.
Alguns homes se senten molestos en veure que una persona que no s del
poblat els cridi daquella manera.
Un cop reunida la gent, entra de nou a la casa i duna revolada en treu
Nkudang. Demana a la gent que sacomiadi della, ja que a trenc dalba se
lemportar cap al pas dels immortals. La noia protesta i li diu que aque-
lla no s una manera de fer, ja que ella havia anat a casa dels seus oncles
perqu lajudessin a trobar Zong Midzi. Per el seu oncle i fns i tot la
seva mare semblen estar dacord amb aquell primer emparaulament de
matrimoni per part de Nsure Afan, ja que malgrat els seus esforos Zong
Midzi no ha donat cap senyal de vida. Els oncles li preparen una srie
dobsequis (perqu Nsure Afan els pugui oferir als pares de Nkudang): sis
cabres, setanta gallines, una panera de granes de carbassa, una de cacauets
i una altra de mangos. La noia sadrea a la seva mare per dir-li que com s
29 Serveix tant de llenol com de vestit que hom nua i sembolcalla de cintura cap avall.
34
LLUS MALLART GUIMER
possible que ella toleri aquella situaci, mentre Nsure Afan buida aquelles
paneres en un sac, lliga tot aquell bestiar i es posa en cam.
Un vilat diu: No est b que un home sendugui una noia daquesta
manera. I encara no han desaparegut del cam quan el primer gall estn les
ales i es posa a cantar, mentre una perdiu,
30
per la seva banda, diu a la seva
dona tot cantant: Esposa meva, tu tamb tens amants, oi? Tu tamb em fas
el salt, oi?.
31
I ella li contesta: s que jo faig com aquesta noia, vaig a laltra
banda [al pas dels immortals], tot travessant la muntanya? Tu exageres una
mica. El dia comena a clarejar.
I en aquest moment el trobador comena un nou soliloqui.
Set cant
Cap a Engong. Zong Midzi els segueix
El gall havia cantat ja diverses vegades i aquells homes encara romanien a la
clariana del clan Essis, a la vora del riu Melone, veient marxar la seva nebo-
da
32
flla del pas dels immortals. Va ser llavors quan, planejant pels aires i
duna manera inesperada,
33
arrib Zong Midzi i els digu: Encara sou aqu,
no heu tornat a les vostres cases? Doncs b, veniu
34
tots a la casa comuna,
que us vull dir una cosa.
30 El TFG noms dna les paraules que satribueixen al cant de la perdiu, sense esmen-
tar el seu nom, okwal o okpal.
31 Una variant daquest cant lhem sentit entre els evuzok referint-se al gravat duna
perdiu en les peces del joc dabia. Com diuen els editors, es tracta duna conversa mantin-
guda entre una perdiu mascle i una perdiu femella.
32 El TFG empra la paraula ngn, que literalment signifca noia, flla. La TFR tra-
dueix aquest mot per nice, neboda. Nkudang s en efecte una flla nascuda al pas dels
immortals i neboda dun clan del pas dels mortals. El TFG, en aquest verset, noms lesmenta
a ella, quan de fet va acompanyada de la seva mare i del seu amant.
33 Lautor empra els idifons viviviim kiin. En ewondo vim signifca amb preci-
pitaci, i kii, planejar, sobrevolar.
34 El TFG empra un seguit de vegades limperatiu del verb zu seguit de les onomato-
peies o idifons kpiik woo i dunes altres repeticions per indicar lentrada una mica tumul-
tuosa de tots aquells homes a la casa comuna: aba aba asi aba asi aba asi.
35
UN CANT PIC AFRIC
Tots el seguiren. La casa comuna qued plena de gom a gom.
35
Zong
Midzi es plant al mig de tothom i sadre a tots ells dient: On s la flla
dels immortals que volia veurem?.
Dos homes varen contestar, contradictriament. El primer va dir-li
que la flla havia marxat ahir. En sentir aquestes paraules es produ un si-
lenci total entre tots aquells homes que eren a la casa comuna. Zong Midzi
pregunt de nou on era aquella noia que li havia enviat paraules damor i
de desafament. Laltre home va dir-li que feia poca estona que havia mar-
xat i que amb una mica de pressa encara latraparia.
No satisfet amb aquelles respostes, Zong Midzi va agafar duna revolada
aquells dos homes i els va fer caure al bell mig de la casa comuna. Es pic
fort al pit ne tsis i dentre les seves dents sort una corda de ferro
36
amb
la qual va lligar aquells dos individus, que ben lligats
37
caigueren a rodolons
per terra. I els va amenaar que al seu retorn serien jutjats pel que havien
dit.
I s que, en efecte, segueix dient el trobador, la paraula pot causar
la mort duna persona.
Zong Midzi i la seva esposa seguiren endavant.
El trobador introdueix llavors una breu conversa entre aquests dos
homes i llurs esposes. Aquestes els tiren en cara que han parlat massa i
sense solta ni volta. Un exemple:
Un dels homes: No hi ha ning que em pugui deslliurar?
Una veu del pblic: Ning!
Lhome: Oh, mare meva! Aquella dona no s Avome, la meva muller,
per qui vaig aportar un bon dot?
La dona: s cert, tu vas casar-te amb mi aportant un dot, per no s
el dot el que tha fet ser un xerraire, sobretot quan no tens res a dir i penses
en una altra cosa. Com s que en totes les reunions a qu vas sempre has de
parlar? No, jo no vull deslliurar-te.
35 El TFG empra lidifon tut, que expressa la idea duna cosa ben plena. Els evuzok
acompanyen aquesta idea amb un gest que consisteix a picar diverses vegades amb la palma
de la m dreta sobre lndex i el dit gros de la m esquerra ben tancada (CD-R data: A-22,
170).
36 Ngara, signifca lligam, cadena (DFG: ngare, p. 276). Segons el DET, ngadag
(p. 414).
37 El TFG empra lidifon ti, que expressa la idea duna cosa ben unida a una altra
(DET, p. 609).
36
LLUS MALLART GUIMER
Mentrestant Nsure Afan, Nkudang i la seva mare seguiren endavant a
grans camades
38
i arribaren com si res
39
a la crulla dels Vuit Camins. Era
a ple dia. El sol era al capdamunt del cel. La mare
40
va dir a la seva flla:
Aquest home ha passat tota la nit sense menjar res, per qu no li dones una
mica de carn de cabra de les nostres provisions de boca?. Nkudang va treure
de la seva panera un paquet amb carn embolicada i dos paquets amb pasta
de mandioca. Els pos a terra. La mare obr els paquets i ofer aquella menja
al seu gendre. Nsure Afan menj la carn i la pasta de mandioca amb gran
fruci, mastegant pel cant dret, mastegant pel cant esquerre, bellugant els
llavis, empassant-sho tot gola avall. Quan va donar les sobres a Nkudang,
aquesta les va rebutjar tot dient-li que no volia menjar anant com la feien
anar a casa seva sense haver vist aquell home del clan Okane amb qui es
volia casar.
De cop i volta es va sentir un gran soroll i tot esdevingu llumins,
transparent,
41
i va fer la seva aparici Esone Abeng, la dona de Zong Midzi,
caminant lentament, pas a pas. Nkudang se la va mirar i va veure que era
molt bonica. Esone Abeng contempl Nkudang i tamb li va plaure. Desprs
es mir Nsure Afan i va dir-se que era un noi molt ben plantat.
38 El TFG empra lexpressi anig binam abum asi (del verb nig, doblegar i des-
doblegar, referint-se per exemple al moviment de les cames; binam: cames; abum a
si: a baix del ventre). La TRF tradueix aquesta expressi per rapidement.
39 El TFG empra lidifon kii, que segons el DET (p. 280) signifca planejar, so-
brevolar.
40 Com diuen els editors en la nota 28 de la p. 198, la mare de Nkudang es manifesta
sempre molt atenta envers el seu futur gendre, una manera de suggerir que aquell possible
matrimoni amb alg del seu clan dorigen ja li est b.
41 En aquest verset el TFG empra un seguit donomatopeies o idifons: Liglik. Tititi-
titit. Kirikirikirikirikkirik. Dzyl dzyl dzyl dzyl dzyl dzyl dzyl dzyl dzyl
dzyl dzyl dzyl dzyl dzyl dzyl dzyl dzyl dzyl dzyl dzyl. Ng ng
ng ng ng ng ng ng ng ng ng ng ng ng ng ng atwb n
sblee.... Segons el DFG els idifons n-ngnn o n-ngngn (p. 403) signifquen llu-
mins, transparent.
37
UN CANT PIC AFRIC
Arribada de Zong Midzi. Sospites. Zong Midzi mata Nkudang
I de nou es va sentir un gran soroll,
42
com la remor duns passos pesants,
43

i en aquell moment Zong Midzi va fer la seva aparici; Zong Midzi, fll de
Midzi, fll del gran Obame. Es mir de ft a ft la seva dona i desprs Nsure
Afan. Desconfant per trobar-los junts en aquella crulla digu unes paraules
demanant en primer lloc explicacions a la seva muller, desprs a Nsure Afan.
Nkudang manifest la seva alegria per trobar-se per f davant de Zong Mid-
zi, per qui sospirava tant. Zong Midzi li va demanar si realment era una flla
del pas dels immortals. Nkudang li va explicar els lligams de parentesc amb
els uns i els altres. I quan Zong Midzi sassabent que Nkudang era la neboda
dAngone fll dEndong, lanomenat la Manxa que Fon el Ferro, el Mamfer
Odzam de lEstaci de Pluges que T Milers de Caus, que era el seu enemic,
es va excitar i li va preguntar qui era ella per enviar-li missatges damor i
creures superior a la seva esposa Esone Abeng.
Llavors Zong Midzi enfons el dit gros del peu a terra i el seu cascavell
mgic explot arrancant pans de terra que es dispersaren en totes direcci-
ons com les granes de les bajoques de larbre ebe quan sesberlen.
44
I laire
enrarit per la polseguera aixecada era tan gran que es podia tallar, de tan
espessa que era.
45
Fou llavors quan Zong Midzi don una bufetada daquelles
que creen problemes a Nkudang, una gran bufetada, la bufetada dun home
fort, una bufetada a la cara de Nkudang. Desprs intent desembeinar la
seva espasa.
42 El TFG empra el verb du, que vol dir fer soroll (DFG, p. 84; DET, p. 129).
43 I de nou el TFG empra un seguit donomatopeies o idifons: tiit a ki ku ku dum
ki k h ku dum dum kikik dum kikik k dum dum dum toman viivim sii ndoman
kundum....
44 Cf. Llus Mallart, El sistema mdic..., p. 980, entrada Eba.
45 El TFG empra lexpressi asale ngm ndan, que els editors tradueixen en francs
per Il fendit latmosphre. De fet el verb sal, sale, sele signifca tallar, fendre. I ngm
ndan es pot traduir per aire, atmosfera. En el v. 17 del tercer cant, els editors transcriuen
aquesta expressi en un sol lexema (ngmndan) i en la nota 6 de la p. 80 diuen que aquest
nom pot tenir moltes signifcacions: la natura, latmosfera, la lluna... Per en el v. 17 del ma-
teix cant el tradueixen per tambor (ngm) de les divises (ndan, mndan). Cal dir, per
altra banda, que les divises es toquen amb el tambor de fusta (nkul) i no amb el tambor
cobert de pell (ngm). Aranzadi, en el seu llibre sobre les endevinalles, tradueix aquest
terme o expressi per lluna. La traducci proposada t en compte totes aquestes dades.
38
LLUS MALLART GUIMER
En aquest precs moment, Nsure Afan, per la seva banda, enfons el dit
gros del peu a terra i el seu cascavell mgic explot arrancant pans de terra
que es dispersaren en totes direccions com les granes de les bajoques de lar-
bre ebe quan sesberlen.
46
I es va llanar sobre Zong Midzi, pass les seves
mans al voltant seu i el va estrnyer en una lluita cos a cos. El va arrossegar
cap a ell.
Zong Midzi, per la seva banda, va doblegar perillosament Nsure Afan,
el va agafar i el va immobilitzar cap per avall en aquella crulla de Vuit
Camins.
I per donar una certa sonoritat o expressivitat a aquesta lluita entre
dos mortals de dos clans diferents, el trobador empra un seguit donoma-
topeies o idefons n-kpiik, oooo rugrugrugrugrugrugrug bnabnan
kundum kundum sigasosoga sogasaoasoga yiri kako keko kokulidike tito-
tikoko uooo wuwuwuwu www aa kenfng kending kending dziee, i
prossegueix desprs descrivint aquella lluita.
Mireu ara com Nsure Afan es desf de Zong Midzi i latrapa de tal ma-
nera que en queda molt satisfet, latrapa com un campi, reduint el seu gran
enemic al no-res. Desprs li fa un seguit de claus fns a fer-li perdre lequilibri
amb un cop a la cama. Per quan intenta posar-lo dempeus no pot, ja que
el cos de Zong Midzi pesa com un gran tros de selva amb tots els seus arbres.
Segueixen les onomatopeies i els idefons: landa landi lng kubuk
kpiik wuuu....
I ara s Zong Midzi qui atrapa Nsure Afan. Li fa una srie de claus,
47
les
mateixes que li havia fet el seu adversari, i el fa caure tamb fent-li una tra-
veta, i quan intenta aixecar-lo se nadona que ell tampoc pot posar-lo dem-
peus, ja que s com aixecar un tros de selva amb tots els seus arbres i rius.
Desprs, de cop i volta, tots dos marxen a reculons, es treuen els cascs
emplomallats, lun es posa a la dreta, laltre a lesquerra.
Zong Midzi obre la boca i llena un gran crit mentre de la seva boca
ixen dos arcs de Sant Mart, lun sestn a la dreta del cam, laltre a lesquer-
ra, i entremig es forma un nvol esps i fosc.
I el trobador convida llavors el seu auditori a seguir atentament aque-
lla lluita entre dos titans.
46 Convenci literria quan el trobador parla daquest cascavell.
47 El TFG les anomena: mb, myin tsoga, esag nlo, okp obak,
bingadz...
39
UN CANT PIC AFRIC
Mira!... com Zong Midzi es posa la m al cant dret de la cintura, de-
sembeina la seva gran i brillant espasa i dun salt travessa aquell nvol que
sha format entre els dos arcs de Sant Mart.
Mira!... com es planta all on es troba Nkudang.
Mira!... com aixeca la seva gran i poderosa espasa...
I mira!..., en f, com rodola per terra el cap de Nkudang com si fos leste-
lla dun tronc darbre que es talla amb una destral.
Llavors Zong Midzi enfonsa altra vegada el dit gros del peu a terra i el
seu cascavell mgic explota i el propulsa endavant, arrancant pans de terra
que es dispersen en totes direccions com les granes de les bajoques de larbre
ebe quan sesberlen, i sendinsa a travs de lespai atmosfric. Agafa la seva
esposa pel bra i dun salt va a caure tot planejant a laltre cant de la mun-
tanya per on ha vingut, a laltre cant dun rierol. Hi ha un gran tronc de
musanga ests sobre el cam. Shi asseu. Descansa i demana a la seva esposa
que li doni alguna cosa per menjar.
Alg de lassistncia sexclama: La mort de Nkudang s un afer greu.
I afegeix: s que una sessi de mvet organitzada per un blanc pot por-
tar-nos res de bo?.
48
s un afer molt greu, segueix cantant el trobador.
Nsure Afan llana un crit de rbia. La boira sesvaeix,
49
mira i veu la
seva estimada estirada al terra, morta. Nsure Afan implora al seu pare, a
la seva mare, i donant un gran salt cau del cel
50
i queda dempeus
51
a laltra
banda de la muntanya.
52
I mirant davant seu descobreix Zong Midzi, que
est desembolicant aquell paquet amb dos talls de carn de cabra. Nsure Afan
48 La TFR diu: Un mvt organis par un Blanc peut-il tre bon?. I en la nota 11-
111 de la p. 212, els editors es pregunten si el fet de tractar-se duna sessi organitzada per
un blanc treu una mica despontanetat al relat. Potser s, per tamb podria pensar-se que la
presncia dun blanc genera que el trobador narri uns fets sense gaire tica i que ho faci com
una crtica al mn dels blancs.
49 El TFG empra lidifon n ng, que pot evocar la idea daclarir-se, fer-se clar.
50 El verb dume signifca caure de dalt (DFG, p. 83).
51 El TFG empra lidifon siin, que expressa el fet destar dret o de mantenir lequi-
libri.
52 En aquest moment el trobador introdueix un seguit donomatopeies difcils de tra-
duir.
40
LLUS MALLART GUIMER
es llena sobre Esone Abeng. El soroll de la seva espasa es fa sentir
53
i veus
com el seu cap cau rodolant...
I alg de lauditori exclama Aix s un home!, mentre una dona
llena a laire un crit dencoratjament.
54
I veus com Nsure Afan senlaira com una branca de palmera de rfa
o com un gran turac quan es menja el fruit de la musanga, es precipita al
lloc on havia caigut el cap tallat dEsone Abeng, latrapa duna revolada i es
posa a crrer com un lleopard que cria darrere dels seus petits fns a arribar
all on es troba el cos de Nkudang. Recull el seu cap, agafa la seva sogra i se
la posa sota el bra, sota laixella. Enfonsa de nou el dit gros del peu a terra
i el seu cascavell mgic el propulsa endavant. Es pica el pit i una gran bola
surt dentre les seves dents. La trepitja,
55
laplana,
56
shi fca a sobre, i la bola
senlaira amb fora. La mare de Nkudang plora i es lamenta tot demanant-se
qu dir a Angone Endong Oyono.
Mentrestant a Oveng...
Darrere de la casa dAkoma Mba, lelefant nan es posa a bramar tot dient:
Ai! Hi ha un monstre al cim de les muntanyes. s un afer greu per a tots els
habitants dEngong. Que Akoma Mba estigui alerta. s lelefant nan qui us
parla!. I els altres animals protectors dEngong tamb ho fan, cada un a la
seva manera. Els nou grans ocells de taques negres sota el pap i de plomatge
blanc es posen a volar sobre la casa dAkoma Mba; el gran gat dAlglia surt
al mig de la clariana, puja al sostre duna casa i es posa a bellugar la cua;
el dam surt cridant. I un carcaix ple de resina explota fent un gran soroll.
I en sentir la nova, els homes dEngong agafen les seves armes de guerra;
les dones tornen corrent dels seus camps; Ngyebe [lencarregat de vigilar el
pas] arriba tot xiulant tari, tari: Sc un home importat en el pas, aquell
que ha preferit estar ms al costat de la mort que de la vida; que si la mort
53 I de nou el trobador introdueix un seguit donomatopeies i idifons.
54 Oyenga en ewondo: i i i i i i i i i....
55 Tsibe de tsip. Segons el DFG signifca trepitjar.
56 Ayo n mied: ell salta a sobre, idea de trepitjar una cosa ben trepitjada (a miad,
DET).
41
UN CANT PIC AFRIC
em mata, jo dir que no em fa res estar al cant daquells que es moren. I
continua xiulant.
57
Mireu com tots els guerrers Invencibles sacosten a Engong. La clariana
est plena a vessar!
58

Akoma Mba agafa el seu carcaix, agafa tamb un mirall i el posa a sobre
del carcaix.
Llavors el trobador recorda que Akoma Mba s el gran cap dEngong
i que governa el pas tot sol. Tamb fa dir a aquest personatge que a ell li
hauria agradat tenir tantes esposes com el seu cos Medza me Otugue,
per per no haver respectat la prohibici que li va imposar el seu mes-
tre diniciaci la seva vida ha estat plena de confictes. De totes maneres
el trobador i lassistncia intercanvien uns versets per celebrar els poders
mgics que permeten a Akoma Mba mirar el seu mirall i veure els perills
que amenacen Engong:
Trobador: Jo faig la mgia
59
de tots els ritus.
60
Assistents: Oh, tia meva, jo faig la mgia de tots els ritus.
Trobador: Oh, mare meva, la meva mare, mare, mare...
Assistents: Jo faig la mgia de tots els ritus.
Trobador: Akoma ja es posa a mirar aquell mirall, i mirant-lo hi deixa
el seu al.
Assistents: Jo faig la mgia de tots els ritus. Jo faig la mgia de tots els
ritus. Jo faig la mgia de tots els ritus... Oh, oh....
Trobador: Ja s aqu. Una cosa rodona que cau i es queda immobilit-
zada.
61

Akoma Mba demana a Avieleman, lencarregat de tocar el tam-tam,
62

que toqui el tam-tam de guerra dit Sang dels Homes o Tam-tam de la Llana
57Amb els idifons o onomatopeies kaa rii r-a vy vy vy vy....
58 Idea expressada amb els idifons lurtu r tur tur tur tu....
59 El TFG empra el mot bya, que he estudiat en altres llocs. Mantinc el terme m-
gia.
60 El TFG empra el mot mk, que els editors tradueixen per miracles. s un
terme difcil de traduir en un sol mot. Al meu entendre aquest terme designa actualment
aquells actes rituals de caire collectiu. En aquest enunciat el trobador potser vol fer dir a
Akoma Mba que est en possessi dun evu molt potent, o dit duna manera ms entene-
dora, duna fora mgica molt gran, capa de fer coses meravelloses.
61 Cf. estrofa 125.
62 Cf. supra.
42
LLUS MALLART GUIMER
per anunciar que la flla de Medza me Otugue ha mort al pas dels mortals.
El tam-tam ressona: pam! pam! pam! Per qu toquen el tam-tam?, diuen
uns. Per qu toquen el tam-tam?, diuen uns altres. Per qu toquen el
tam-tam?, es pregunta la gent per tot arreu. La gent acaba per saber-ho.
Ning ms, llevat de Nkudang, havia anat de viatge al pas dels mortals.
Alguns pensen que ha sigut vctima dun oratge. Els homes es reuneixen.
Escolta una mica i sentirs uns crits de dolor ai! ai! ai! ai! ai! entre els
nvols que vnen del pas dels mortals. S, entre aquells nvols hi ha un
home. s Nsure Afan. I tamb la mare de Nkudang, que es pregunta: Qu
dir a Angone Endong Oyono? La meva pobra flla! Qui ha donat a llum
una flla com la meva? Ai! ai! ai! ai! ai! ai! s que va fer un viatge per anar
a trobar-se amb la mort?.
Mira!... entre els nvols una gran bola de metall brillant, molt brillant.
63

Mira!... una gran bola en la qual es troba dempeus Nsure Afan i que ara cau
bruscament sense que perdi lequilibri.
El trobador descriu de quina manera diferents notables del pas dels
immortals es planten davant de Nsure Afan, li pregunten a quin clan per-
tany, qu vol dir all de portar dos caps sota el bra, linsulten dient-li, per
exemple, que s un insensat, un ser fastigs. El maleeixen desitjant que els
seus excrements li paralitzin el ventre. Per per f el deixen parlar i Nsure
Afan es dirigeix als seus interlocutors com si realment fossin els seus aliats.
Oh, estimats sogres meus; oh, estimats cunyats meus. Sento una gran
pena. No ms gens fcil parlar. Em fa por. Tinc la pell de gallina.
I una veu lincrepa dient: La gent del pas dels mortals sempre la teniu,
la pell de gallina. Apa, digues el que ens has de dir.
Una noia dEngong, el pas dels immortals, anomenada Nkudang, va
anar-sen de viatge sola, sense cap home que lacompanys, i arrib al clan
Essis, a la vora del riu Melole, al pas dels mortals.
Vosaltres sabeu que Zong Midzi, del clan Okane, buscava raons amb
la gent dEngong, sobretot amb Angone Endong, i una flla seva ha deixat
Engong per anar-sen al pas dels mortals.
Vosaltres us dieu: Si Zong Midzi la troba, com es conduir amb
ella?. Oh, cunyats estimats; oh, pares poltics. Sento una gran tristesa. Tinc
una gran pena dintre meu.
63 Segons el DFG lidifon n-nge-nge-nge designa la idea dun metall brillant.
Ng signifca clar, llumins.
43
UN CANT PIC AFRIC
La noia que vreu deixar marxar al pas dels mortals ha mort. Aqu
teniu el seu cap.
Jo, el seu pretendent, Nsure Afan, pertanyo al clan Yemveng, situat a
Atok Elem, i sc innocent. s ell, Zong Midzi, qui va matar-la quan la tenia
entre les meves mans [mentre jo era el seu amant i per tant ella depenia de
mi].
Pel que fa a la dona de Zong Midzi anomenada Esone Abeng, que
era la seva esposa preferida,
64
he calmat el meu honor ferit i fnalment he
respirat quan li he tallat el cap i ara puc mostrar-la als meus parents [sobre-
vinguts].
El cap duna noia dEngong no podia quedar-se al pas dels mortals per
por que Zong Midzi se lemports.
Aqu teniu, doncs, el cap daquesta altra dona; el cap daquella que
us pertany, tamb el teniu aqu. Us he portat tamb la meva sogra per tal
que aquell home no pogus matar-la igualment. Aqu la teniu. Oh, parents
meus, no puc ms. Si la vostra flla hagus seguit els meus consells potser
avui no estaria morta. La vostra flla ha mort; era el seu dest.
Vuit cant
I, en sentir aquestes paraules, la gent dEngong, estupefacta, emmudeix.
Ngyebe Mone Ebo, per, el guardi del pas, pren la paraula i diu: Quin
home ms imbcil! On ss vist que un estranger et vingui mostrant el cap
duna flla dEngong amb la seva sang regalimant-li pels braos per anar
desprs a explicar-ho com si res per tot arreu. Un altre prohom del pas,
Medza me Otuang Mba, diu: Quan vas venir cap aqu, ja et devies donar
per mort, oi?. I un altre prohom afegeix: No s cert que el que volies era
presumir davant dels teus que havies tingut entre les teves mans el cap duna
noia dEngong i que amb la seva sang havies ungit els teus braos com si fos
aquell oli que emprem per embellir el cos?. I fnalment Angone fll dEn-
dong, lanomenat la Manxa que Fon el Ferro, el Mamfer Odzam de lEstaci
de Pluges que T Milers de Caus, el Destructor de Pobles Sencers, diu: Com
pot ser que nosaltres, els homes dEngong, ens omplim la boca de paraules
sense passar als fets?.
64 El TFG empra el terme nluk, que el DFG tradueix (cf. nlugha, p. 334) com
aquella que el seu marit estima ms que les altres esposes, sinnim de kwkh (p. 300). Els
ewondo designen la favorita amb el terme mkpk.
44
LLUS MALLART GUIMER
Per mira!..., diu el trobador, de quina manera daquella casa amb
sostre de ferro
65
en surt una cadena, giravolta per tot el cos de Nsure Afan,
el lliga ben lligat
66
i s estirada cap amunt amb fora i habilitat.
67
I en dava-
llar cau sobre el sostre de ferro de la casa dAkoma Mba. Llavors Engbang
Ondo sadrea a Angone i a tots els Invencibles i els diu que cal escollir
els millors guerrers per anar al pas dels mortals i demanar explicacions a
Zong Midzi de tot el que ha passat.
Ell i Nsure Afan hi aniran junts. Per, li replica Angone, no veus que
aquest home mereix la mort?.
El trobador comena un soliloqui i canta dialogant amb lassistncia
un interludi en el qual expressa langoixa que li causa haver de revelar el
nom de la persona que hauria hagut de donar per assolir el gran art de
cantar el mvet.
68
El trobador ens situa ara en el pas dels mortals.
La mort dEsone Abeng, lesposa de Zong Midzi, per part de Nsure Afan,
membre del clan Yemveng, del pas dels mortals, s un afer molt greu.
Escolteu de quina manera Zong Midzi es lamenta de la mort de la seva
esposa:
Ai...! Les esposes sn de dues classes,
69
ai! ai! ai! ai! Esone Abeng era
nica! Amb qui podr conversar, ai!, amb qui podr anar amunt i avall? Les
seves cames no es poden comparar amb les de cap altra dona. I el mateix puc
dir dels seus panxells, de les seves cuixes i dels seus pits. Oh, Esone Abeng! s
que jo puc quedar-me encara en aquest mn? La teva mort maclapara. La
teva mort aclapara el fll dObame. A qui puc adrear-me? Oh, pare meu!.
I tot seguit Zong Midzi sen va anar al clan de Nsure Afan, i pel cam va
fer un gran crit i a linstant es form un arc de Sant Mart a la seva dreta i
un altre a la seva esquerra, mentre que al bell mig aparegu una nuvolada, i
65 Pertanyent a Engbang Ondo: cf. supra (cant III).
66 El TFG empra els idifons nd (que expressa la idea de donar voltes), kpiim
(que expressa la idea de lligar amb molta fora una cosa). M m s un sinnim de
man, man, que vol dir acabat, acabat del tot, completament.
67 I tot seguit el TFG empra els idifons o onomatopeies segents: tti, o woo, wo,
tonan, kundum....
68 Cf. Llus Mallart, Les soliloques du mvet de Zwe Nguema, Journal des Africanis-
tes... i Orafrica..., vegeu Bibliografa.
69 Ms amunt, el trobador diu que les dones sn belles de moltes maneres (III). La
presncia de la conjunci continuativa nd en aquest enunciat potser posa en relaci lun
amb laltre.
45
UN CANT PIC AFRIC
va ser llavors quan enfons el dit gros del peu a terra i el seu cascavell mgic
explot arrancant a cada pas pans sencers de terra que es dispersaren en to-
tes direccions com les granes de les bajoques de larbre ebe quan sesberlen.
Laire enrarit per la polseguera aixecada era tan gran que es podia tallar, de
tan espessa que era. I desprs es pic el pit i en sort un gran martell, que en
caure sobre el mnec de la seva espasa la va projectar vers on es trobaven els
habitants del poblat. Zong Midzi va causar un gran desastre en aquell poble.
La seva espasa va matar homes, dones, vells i infants, fns a 48 persones. I les
altres van fugir pel cam, riu amunt.
Desprs es plant a lentrada de la casa comuna i amb una branca de
palmera de rfa encesa va calar-hi foc. I com si fos un turac va fer un gran
salt i amb aquella torxa a la m va incendiar totes les cases; primer, les de
la seva dreta, desprs totes les altres de la seva esquerra, i el poble sencer es
transform en una gran foguera.
Mentrestant els altres habitants de Nkol Emane fugien de Zong Midzi,
que els perseguia per encalar-los. Travessaren un gran riu i arribaren al
gran poblat anomenat Afap Endeng, all on vivien els seus parents.
Zong Midzi, el fll dObame, en plorar la mort de la seva esposa, caus
un gran desastre al pas dels mortals.
I continua la seva lamentaci:
Tornar mai a veure la meva estimada Esone Abeng? Oh, mare meva!
Tornar el fll dObame a veure Esone Abeng, i on? Oh, pare meu! Obame!.
I tot plorant anava amb la teia encesa per tot arreu incendiant totes les
cases.
70

I ara sabrem on es troba mentrestant Nsure Afan, aquell jove tan ben
plantat que fou la causa de tot aquest greu conficte.
Nsure Afan segueix parlant amb Engbang Ondo, que li fa veure els pe-
rills que comporta per a ell romandre a Engong. La mare de Nkudang dema-
na a Engbang Ondo que protegeixi el seu gendre. Nsure Afan no vol ser un
protegit i diu al seu cunyat Engbang Ondo que vol anar-sen.
Mira!... i veurs de quina manera Nsure Afan abandona la casa amb
sostre de ferro dEngbang Ondo. Fa un gran salt, passa com un llampec per
sobre de la casa dAkoma Mba i tot voleiant es planta dempeus a terra fent
un gran soroll. Llavors diu: Cunyats meus, men vaig; el cor em diu que est
succeint alguna cosa nefasta al meu poblat.
70 El TFG acaba la frase afegint els idifons o onomatopeies uuuu. Digdigdigdig dig-
digdig n mk.... Dig s un lexema verbal que signifca cremar.
46
LLUS MALLART GUIMER
I s en aquest moment quan Mone Ebo enfonsa el dit gros del peu a
terra i el seu cascavell mgic explota arrancant pans sencers de terra que es
dispersen en totes direccions com les granes de les bajoques de larbre ebe
quan sesberlen. I passa pel mig daquella atmosfera enrarida per la polsegue-
ra aixecada com un antlop que lluita contra un altre antlop, com un elefant
que sobre pas entre les lianes de la selva, corrent per atrapar Nsure Afan.
Per llavors Nsure Afan es colpeja el pit i apareix una gran bola,
71
shi
fca a sobre, hi pica amb els peus, laplana i la bola senlaira.
Llavors alg de lassistncia diu: Aquest s un home com cal!. I el
trobador afegeix: El noi anomenat pels seus lIncomparable ha marxat
del pas dels immortals.
I mira!... ara com Mone Ebo creua els braos sobre el pit, els desplega cap
avall, estira les espatlles cap enrere... I mira!... com hi apareixen unes ales de
ferro
72
que sagiten amb un moviment viu
73
fent que Mone Ebo senlairi i es
deixi sentir el soroll daquelles ales.
74

Potser preocupat perqu lauditori entengui aquestes fantasies, el tro-
bador pregunta a la gent emprant una frmula convencional: Menteneu,
oi?. I tothom contesta amb una sola veu s clar que s, i segueix el seu
relat narrant de quina manera una colla de prohoms del mn dels immor-
tals, esmentats amb els seus noms i cognoms, un per un, fns a set, seguei-
xen el mateix cam que Mone Ebo: fan sortir de les seves espatlles unes ales
de ferro i, transformats en homes voladors, segueixen Mone Ebo al pas
dels mortals per venjar-se de Nsure Afan i Zong Midzi. El trobador narra
els desastres que causen dos dels prohoms esmentats, Medza me Otuang
Mba i Mone Ebo, matant homes, dones i infants, incendiant poblats sen-
cers i fent presoners. En els darrers versets el trobador ho resumeix amb
aquestes paraules:
Mone Ebo arriba de lluny havent causat la mort en molts clans
75
i fent
molts presoners. Pel que fa a Medza me Otuang Mba, aterra a un poblat
del clan Yenkut i juntament amb el seu cap causa tants desastres que seria
71 En el v. 125 del cant VII, el text fang diu que la bola va sortir dentre les seves dents,
a za mso, que els editors tradueixen dient de la seva boca. Vegeu DFG, entrada k,
p. 164.
72 El TFG diu mfap (ales) m ek (ferro).
73 N kpis, idifon: agitar-se amb un moviment viu. Cf. DET: a kpis.
74 El TFG empra lonomatopeia wa oa oaa per suggerir el soroll de les ales.
75 El TFG diu my, plural day.
47
UN CANT PIC AFRIC
molt dolors esmentar-los tots. Medza me Otuang Mba fa molts presoners,
avana incendiant els poblats. No queden ms homes en el pas dels mortals,
el pas est completament desfet.
76
A causa daquella mort de Nkudang no
queda cap ms home en aquell pas. Els poblats han sigut abandonats, els
poblats romanen buits. A causa de la mort de Nkudang, els camins estan
plens dexcrements dhome en descomposici. Per altra banda, Zong Midzi
segueix perseguint la gent al bell mig del clan Yemveng
77
[per venjar la mort
de la seva esposa].
Nov cant
Nsure Afan retorna al seu pas i va a la recerca de Zong Midzi
Mira!... Nsure Afan aterra al seu poblat, damunt del seu artefacte, dret,
sense perdre lequilibri sii. De lluny, encara es poden sentir disparar els
fusells tutum kum gum. En el seu poblat hi troba tots els homes del
voltant reunits. Est ple a vessar n lurturtu. Aquells homes li tiren en
cara que molta gent ha mort per culpa seva, dell, a qui havien anomenant
lIncomparable. Li diuen: s que un home no pot viure de cap ms manera
que creant confictes per tot arreu per tal darreglar els seus assumptes per-
sonals?. Nsure Afan contesta: Si alguna persona del clan ha hagut de fugir
del seu poblat, que es quedi en el meu; que tots aquells que encara estan vius
sinstallin aqu. Aqu estaran segurs. I sen va de la mateixa manera que
havia vingut top wook!
Mira!... de quina manera Nsure Afan sen va a cercar Zong Midzi tot
volant kii. I mentre Nsure Afan sen va, Zong Midzi arriba...
Lassistncia aplaudeix.
Es creuen la mirada. Nsure Afan diu: Els ulls no poden deixar de mi-
rar-nos, ni les orelles de sentir-nos. Com s que tu, Zong Midzi, mhas deixat
vidu?.
76 El TFG diu si awu ntuk, que el DET tradueix per perte sche, el DEP per se
dteriorer i el DFG per prir, fnir misrablement, dtruire.
77 I per acabar aquest cant, el trobador empra un seguit donomatopeies o idifons, n
tutum tum tututum kurukukuduk kup kukukuku kiri kiri kukum, que possiblement sugge-
reixen les idees de cremar (tum), pegar, donar un cop (kud, kum).
48
LLUS MALLART GUIMER
Tu saps que Zong Midzi quan va veure que Nsure Afan anava a la seva
recerca va agafar un gran sac i el deix a terra; agaf tamb un gran fusell
de pist
78
i el guard a la casa comuna. Desprs obr aquell sac i va treuren
una cota de malles de ferro,
79
que es fc sobre el cap, i a linstant aquella cota
de ferro va desaparixer sota la seva pell.
Llavors Zong Midzi enfons el dit gros del peu a terra i el seu cascavell
mgic explot arrancant pans de terra que es dispersaren en totes direccions
com les granes de les bajoques de larbre ebe quan sesberlen.
80
I travess
pel mig aquella boira que es va aixecar tot fent un xiscle per espantar Nsure
Afan. I en aquell moment dos arcs de Sant Mart eixiren de la boca de Zong
Midzi.
Per la seva banda, Nsure Afan va fer un gran crit dastorament en veure
els artifcis mgics
81
que utilitzava aquell home: un arc de Sant Mart a la
dreta, un altre a lesquerra, i al centre una espessa boira, i Zong Midzi que
feia un salt i davallava a terra entre aquells dos arcs de Sant Mart.
Lauditori aplaudeix.
Lluita entre Nsure Afan i Zong Midzi, del pas dels mortals
I mira!... com es llena sobre Nsure Afan, lagafa amb les mans i el fa caure
a terra duna manera estrepitosa n kundum. El fll dObama sent com
alg lagafa pel pit, i sexclama: Oh, pare meu, s possible que alg em pugui
agafar daquesta manera? No mho puc creure! Oh, quines coses ms mera-
velloses
82
que fa!.
78 El TFG empra el terme kpa, que els editors tradueixen per fusell de pist. El
terme fang no apareix en cap diccionari consultat. Els termes emprats sn nzali, ngal,
mintng.
79 El TFG diu ga bikny. El terme ga sol traduir-se per talism. De fet pot
ser un objecte qualsevol al qual se li atribueix una fora especial. Lobjecte esmentat en el relat
s de ferro (bikny). La TFR, que hem conservat, s, doncs, plausible. Zong Midzi incor-
pora aquest talism, que esdev com una vestidura interna protectora.
80 Cf. Llus Mallart, El sistema mdic..., p. 980, entrada Eba.
81 En aquest verset, el TFG empra dues vegades el terme ak, que hem estudiat en
altres llocs i que duna manera general est relacionat amb el camp dall que sol anome-
nar-se mgia i que aqu tradum en funci del seu context.
82 El TFG diu o oo o aka o.... Cf. nota anterior.
49
UN CANT PIC AFRIC
Llavors Nsure Afan dna un seguit de voltes per terra n kulenganda
com un escur quan se li ha tallat el cap.
Nous aplaudiments.
I ara s el torn de Zong Midzi dagafar el seu enemic, i les mans de lun
es troben amb les mans de laltre darrere de lesquena i ambds forcegen lun
contra laltre n kundum, lluitant brutalment en plena esplanada n
buut.
I mira!... entre els nvols, un soroll, atenci! kaa kaa kaa kaa kaa kaa.
s Obiang
83
, el fll de Medza me Otugue,
84
que sacosta plorant la mort de la
seva germana. Es pica el pit i de la pitrera li surt un petit lloro. Medza me
Otugue unta el seu caparr amb una gran quantitat doli n tuup. Desprs
agafa un gran talism, que es posa sobre el cap, agafa el petit lloro i el fca
sobre el talism. Les ales del lloro es posen a crixer n bebebebebebebe-
bebebe. Medza diu: Estimat lloro meu, portam all on Zong Midzi posa
de manifest les seves grans astcies. I el lloro parla ka kag i senlaira
kakaka kakaka kakaka kakaka kakaka kakaka kakaka. Se senten alguns
trets de fusell tu tum kum tigidi kulum i amb el dit Obiang Medza
assenyala el lloc on Nsure Afan i Zong Midzi lluiten entre ells.
A terra, la gent mira amb astorament aquella cosa oa oa oa oa oa oa
oa que remou les ales oa oa oa oa oa oa oa.
I en aquest moment el trobador introdueix un proverbi o una frmula
convencional que diu: El gall no pot cantar si no t una bona cresta. I
lauditori repeteix el fnal de la frase: Si no t una bona cresta. I tots afe-
geixen: Aquest s un bon relat de mvet!.
I, mentre els dos mortals segueixen lluitant, arriben al lloc dels fets
alguns dels prohoms del pas dEngong, entre ells Angone Endong, que
havia sigut desafat per Zong Midzi, emprant bastons o boles de ferro que
volen per lespai que separa aquells dos pobles.
83 Sobre aquest personatge, vegeu III: 002, 003, 004, 021, 053.
84 Sobre aquest personatge, vegeu I: 049, 051-056, 058, 060-067, 079, 080, 095; II: 090,
103, 109-112, 114; III: 003, 004, 005, 019, 026 (ndan), 028, 037, 049, 053, 054.
50
LLUS MALLART GUIMER
Mireu com un gros bast de metall
85
ben polit fuuum
86
apareix all
en el cel. Un artefacte com un bast de metall que ix dEngong, el pas dels
immortals, i ara podem veurel a sobre nostre.
Angone Endong respon al desafiament de Zong Midzi
i es dirigeix al pas dels mortals, on troba ja altres immortals
Angone Endong es pica el pit i una gran bola ix de les seves dents, lagafa i
sen va a veure el gran mag Ndong.
87
Li dna la bola i li diu: Voldria que
fessis el que calgui perqu avui pugui trobar-me cara a cara amb Zong Mid-
zi. s clar que s, li contesta, i afegeix: Quan una persona ha fet una cosa
greu no sha de veure les cares amb un infant sin amb un gran cap com tu.
Llavors el mag Ndong agafa duna revolada amb la m dreta aquella gran
bola mentre diu a Angone Endong: Quan tu et trobis sobre aquell artefacte
semblant a un bast de metall, el primer lloc on es dirigir la teva mirada
ser precisament all on es troba Zong Midzi. I a sobre daquella bola, An-
gone Endong senlaira fns a topar de cara amb aquell artefacte semblant a
un bast de metall, shi posa dempeus i senlaira encara ms, desapareixent
del cel a mesura que senlaira ngn kundum viiviim.
Mira!... all baix Zong Midzi i Nsure Afan estan encara lluitant. Angone
Endong arriba a dalt daquell bast de metall, viatjant com un vertader cap.
I el primer que es troba s Obiang fll de Medza. Se saluden. Obiang li
diu: Mira aquell home que nosaltres voldrem matar, sest barallant amb
Zong Midzi, per lluiten com un parell desquirols, quan lun aixeca els dos
peus, laltre tamb, quina pena que fan.
Sasseuen i segueixen mirant-los acompanyats duna colla dinfants. I de
cop senten els cants duna fla de presoners que sacosta. Mireu!... s Medza
me Otuang Mba,
88
que sacosta triomfalment amb els seus presoners.
85 El TFG diu mora ntum ek. Aquest nou artefacte apareix al cel com un gran
(mora) bast (ntum) de ferro (ek). El bast, signe dautoritat, aqu esdev un mitj de
transport aeri duna persona amb autoritat.
86 s un idifon que suggereix la idea de blancor (de fum).
87 Segons els editors (cf. nota 33, p. 267) es tracta de Nnang Ndong (I: 054, 057, 061,
071, 073).
88 Sobre aquest personatge, vegeu III: 006, 022
51
UN CANT PIC AFRIC
Angone Endong dna ordres als presoners i els fa posar en fles. Llavors
es pica el pit i de la boca li surt una mena de gbia de ferro. Es torna a
picar el pit i Angone Endong es troba amb una gran massa entre les mans,
i lesclafa sobre la nansa de la gbia tii, i mira!... com saixeca i cau
engarjolant tots aquells presoners.
I de nou se senten uns cants. Mone Ebo arriba amb els seus presoners.
Continua la lluita entre els dos mortals
Nsure Afan i Zong Midzi
Ep! Mireu, Nsure Afan i Zong Midzi encara estan lluitant. Surten una mica
pel costat de la gran esplanada i ensopeguen amb una gran casa que hi ha a
la dreta. La casa senderroca fent un gran terrabastall, les parets i les estores
trenades amb folols de rfa que fan de sostre cauen pel darrere. Escolteu
com trepitgen les parets i les estores tsotso. Nyo nyo nyo. Mireu com els
dos homes sendinsen entre els bananers kundum... Ooo dug dug dug
dug dug dug i els fan caure dun sol cant kup, wowo woo woo; i ara
ensopeguen amb una gran palmera lluitant cos a cos, sense perdre lequilibri
sii. Mireu com la palmera perd el seu arrelament i cau sobre bananers i
arbres causant una gran remor soo woo.
I mireu-los tamb com lun puja sobre laltre com si fossin dos elefants en
estat de zel. Zong Midzi lagafa amb tot el seu orgull, com un home segur de
si mateix, vigors, capa desclafar el seu adversari. Desprs tot ell es posa a
tremolar en sentir com una mena de flferros li tiben el cos, i s llavors quan
estreny el seu adversari amb totes les seves forces, com les dones quan pre-
men els tubrculs de mandioca en una bassa daigua per estovar-los. I quan
el t ben agafat li fa un seguit de claus i fent un gran esfor acaba per aixe-
car-lo de terra n vunndum, li dna un parell de voltes enlaire mv
mv, i mireu com de nou cau a terra.
Per Nsure Afan es deslliura del seu adversari i balancejant braos i
cames es planta darrere seu. s llavors quan amb la m treu del seu cant
dret una gran barra que porta una bola a la punta
89
i li dna un gran cop
a lesquena.
89 Com una maa.
52
LLUS MALLART GUIMER
Mira!... com daquella barra ix una gran famarada que encn el lloc on
es troba Zong Midzi tow wewww. Aquest fuig volant com una
ratapinyada, saltironejant com la fulla morta dun arbre, creuant lespai com
una oreneta, bellugant-se com un cuc.
De les seves dents en surt un gran talism que cau a terra, senfonsa i ex-
plota. Zong Midzi desapareix sota terra per lesquerda formada per lexplosi
i, en trepitjar el talism amb els peus, mireu com el seu cos s engolit per les
aiges dun riu subterrani.
Les aiges dun riu que sescolen rpidament sota terra vavavavava.
I llavors el trobador pregunta a lauditori: Menteneu b el que vull
dir, oi?. s clar que s, li contesta el pblic formant una sola veu.
Aquest s un home com cal! Nsure Afan va llavors amb el seu gran fusell
de pist a asseures al costat de les aiges daquell riu subterrani. Realment
s un gran home! Zong Midzi no pot fer res ms que reconixer-ho i diu: Jo
que em pensava que era molt poca cosa, com un nen, i ara veig que s alg
gran i poders.
I tot dient aquestes paraules es pica el pit des del fons daquelles aiges
subterrnies. Un gran cascavell mgic surt del seu pit. Lagafa amb la m
dreta, mentre amb lesquerra branda una gran barra de ferro. Llavors Zong
Midzi enfonsa el dit gros del peu a terra. El seu cascavell mgic explota ar-
rancant pans de terra que es dispersen en totes direccions com les granes de
les bajoques de larbre ebe quan sesberlen. Sobre cam cap amunt entre les
aiges n w; aquestes es remouen i sescolen lentament per terra n
ny.
Aplaudiments de lassistncia.
I surt brandant el seu cascavell i la seva barra de ferro.
En aquell moment en qu comena a sentir-se la remor n kundum
n wo daquell terrabastall que fa trontollar la superfcie de la terra
tundum digdigdigdigdigdig Nsure Afan agafa el seu fusell de pist.
I mireu com surt de sota terra Zong Midzi brandant el seu cascavell
mgic i la seva barra de ferro. I com clava al seu adversari un cop de casca-
vell amb la m dreta i un cop de barra amb la m esquerra, que li parteix
la cara.
90
Ah!
Aplaudiments de lassistncia.
90 El terme ezeza, emprat en el TFG, suggereix la idea de dividir una cosa pel mig.
De za, que vol dir mig o bell mig. En aquest context, aquest terme sempra metaf-
ricament.
53
UN CANT PIC AFRIC
Intervenci de Mone Ebo, del pas dels immortals,
parent per aliana de Nsure Afan
I, en aquest moment, Mone Ebo
91
es pica el pit i dentre les seves dents surt
un ganxo
92
de ferro, i el llena entre les dues armes que branda Zong Midzi.
El ganxo cau als peus de Nsure Afan tii, i mira!... com Mone Ebo el
recull i el tira darrere seu woo wo i duna revolada agafa el seu cunyat
i el protegeix posant-lo darrere seu.
I s ara quan Mone Ebo enfonsa el dit gros del peu a terra. El seu cas-
cavell mgic explota arrancant pans de terra que es dispersen en totes direc-
cions com les granes de les bajoques de larbre ebe quan sesberlen. Sobre
pas en mig de lespai.
93
Salta com un dansaire, vola com locell que fuig dun
tou de formigues, corre lleuger com un antlop i poders com un elefant que
sobre cam entre les lianes de la selva. I miral com en aquest moment surt
volant com un turac quan deixa les branques duna musanga solot,
es llena sobre aquell gran personatge
94
que s Zong Midzi i lagafa amb les
mans.
I el trobador continua cantant acompanyat de la seva arpa-ctara la
lluita cos a cos entre aquests dos personatges que empren els seus artifcis
mgics. Zong Midzi sembla sortir-ne guanyador quan Mone Ebo implora
lajut dels seus.
En efecte, Mone Ebo llena un crit dastorament, invoca el seu llinatge
Medza Mengome, del clan Yendzok, i diu a Angone Endong que Zong Midzi,
aquell mortal que lha desafat, es un home que fa meravelles amb els seus
artifcis mgics.
91 Que ha tornat de la seva expedici punitiva portant alguns presoners i contempla
la lluita fratricida entre Nsure Afan i Zong Midzi juntament amb altres prohoms del poble
dels immortals.
92 Kp al TFG, ekop, okop, eko al DFG, i ekob, okob al DET, sempre amb
el signifcat de crochet.
93 Ngmendan, que aqu tradum per espai, i que pot designar qualsevol element
csmic: cf. nota 45.
94 El TFG empra el terme edzodzome.
54
LLUS MALLART GUIMER
Intervenci dAngone Endong
Angone Endong, lanomenat la Manxa que Fon el Ferro, el Mamfer Odzam
de lEstaci de Pluges que T Milers de Caus, es pica el pit i de la pitrera li
surt una placa
95
de ferro que cau a terra. Tots els homes dEngong woo
pugen sobre aquesta placa rrr. Angone Endong hi posa una gran bola a
sobre tii. Tot Engong es posa a volar woo. Un cable de ferro penja pel
costat de la placa. Angone Endong shi agafa fort i lestiren fns al peu de la
placa rrr.
Zong Midzi els veu arribar. Treu el seu gran xiulet de ferro. Xiula. I se
sent un gran rebombori que ve de dalt del cel tundum digdigdigdigdig-
dig. Mira!... un llampec que passa i el tro que esclata mumu mu mu mu-
muk. I el soroll de la pluja tii... rigririgririgririgri. I les gotes de la pluja
que cau tototo kpa ba kpb-kpb kpa kpa kpa kpa kpa.
La vida t moltes maneres de veures.
Aquesta pluja estranya sha posat a caure sobre el cos dAngone Endong.
Aplaudiments de lassistncia.
No s com totes les pluges ooo kpo kpo kpo kporo kpo kpo
wwwwwwww. Angone estn el bra esquerre i veu com somple de
butllofes tobe tobe tobe tobe. La pluja va caient wowowo... du ga gi ga
wo wow. Angone estn el bra dret i veu com somple igualment de butllo-
fes tobe tobe tobe tobe.
Angone Endong reconeix que Zong Midzi fa coses formidables. Les gotes
daquella pluja sn com espurnes de foc. Zong Midzi xiula amb el seu xiulet
de ferro. La pluja para de cop. Noms una gota, una gota molt grossa, co-
mena a davallar del cel, grossa com una cuixa.
96
Escolta com cau aquella gota daigua tii.
Mira!... com sinfama la terra n lup ooo... uuuu.
95 Feb en el TFG. En els DFG i DET el terme afeb rep la signifcaci de fulla o
placa.
96 El TFG diu abim av (daquesta mida) i afegeix ebny (cuixa). En general
les paraules abim av van acompanyades del gest dun bra, duna cuixa, dun puny, per
assenyalar ms o menys la grandria que pot tenir la cosa de la qual sest parlant. s intil,
doncs, esmentar el nom que serveix de comparaci. En aquest cas, com que el trobador t les
mans ocupades, afegeix el terme cuixa.
55
UN CANT PIC AFRIC
Angone Endong fa pujar els seus homes a dalt de lartefacte i sen va.
Quan es troben entre els nvols i al cel, Angone Endong toca el seu xiulet de
ferro. Lartefacte para. Mira cap avall i veu un gran incendi sobre la terra.
Angone Endong es pica el pit i de la pitrera li surt un fusell de pist. Es
torna a picar el pit i ara en surt una petita bola semblant a una perla de
vidre. La fca al can del seu fusell, apunta al sl, que est en fames, dispara
i toca terra ts. La perla es fa gran, ms gran ndum ndum ndum ndum
ndum ndum ndum ndum ndum, com una gran bola en forma de bufeta.
Angone Endong mira a terra i veu com aquella perla est rodejada de
fames. Es pica de nou el pit i de la pitrera li surten una srie darmes. Agafa
una llana i la tira en direcci a terra tii. I mireu com la llana es clava
en aquella bola que Angone havia tirat a terra. I una quantitat enorme dai-
gua surt de la bola wwww mmmmmmmmm, sescampa
per tot arreu twitwitwitwitwi twitwitwitwitwitwitwitwitwi my my
my my my my my. Les fames sapaguen oo uuu buruk
mye. La terra sinunda.
Angone es pica el pit i mireu com de la pitrera li surt un petit ocell. Es
pica de nou el pit i mireu com ara li surt un esquirol volador, i mireu tamb
com aquest esquirol volador fa les seves necessitats i deixa caure una gran
quantitat dexcrements pyot. Aquests excrements cauen dins de laigua
tumuk. Locellet piuleja tsts tsts tsny tsny. I fa les seves necessi-
tats sobre la bola grossa pyot. La bola grossa esclata. Tota la terra queda
coberta de les gramnies obudu si ye ye ye ye ye ye ye ye ye ye ye ye ye ye.
Angone fa un xiulet i mireu com aquell artefacte de ferro davalla del cel
i aterra. Els homes dEngong baixen. La bola es fa petita. Angone se la posa
a la boca i se lempassa.
Tots aquells guerrers dEngong queden bocabadats ndomb ndomb
ndomb ndomb ndomb.
I el trobador pregunta a lauditori: Enteneu b el que us dic?. I amb
una sola veu tothom contesta: Molt b!.
56
LLUS MALLART GUIMER
Des cant
Zong Midzi persegueix els immortals
Zong Midzi es proposa perseguir els seus enemics. Es pica el pit, i mira!...
com dentre les seves dents surt un gros elefant que es planta davant seu.
Lungeix abundosament amb un oli mgic adobat amb unes raspadures ve-
getals
97
de color vermell n tup, i mira!... com resplendeixen els seus
ullals fuuuum. A lorella esquerra li penja una campana,
98
a lorella dreta
una altra. Zong Midzi es pica una altra vegada el pit n ki. I dentre les
seves dents surt una gran bola que colpeja un dels fancs de lelefant n
ki, que es posa a crrer i agafa molta embranzida n bup.
I mira!... com desprs duna gran correguda n kundum es llena
sobre Mone Ebo kundum, li dna un cop de trompa i desprs lembolca
amb la trompa i el llena de nou a terra. Mone Ebo intenta escapar-se per
els ullals de lelefant lenflen pel darrere tii. Les cuixes de Mone Ebo que-
den penjades sobre els ullals, la natja de la dreta enganxada sobre un ullal,
la natja de lesquerra enganxada sobre laltre.
Lelefant sen va corrent emportant-se Mone Ebo n kundum.
Zong Midzi fa un gran crit n tui. Dentre les seves dents sescapa un
gran crit i la nit esdev negra n mat. Tu sents el soroll de lelefant que
semporta Mone Ebo a Oku, el pas dels mortals.
Llavors, Zong Midzi es pica el pit i de la pitrera li surt una gran campa-
na.
99
La trepitja, laplana nyos. I la campana saixeca enlaire emportant-se
Zong Midzi kpaa.
Lescenari de la lluita torna a ser Oku, el pas dels mortals
Zong Midzi mira a terra i veu lelefant com fuig kibi kibi kibi kibi kibik.
Mone Ebo comprn que passa alguna cosa estranya a Oku, el pas dels mortals.
97 Amb les serradures del tronc de larbre mbl (cf. Mallart, El sistema mdic..., p.
1051) es prepara el cosmtic anomenant ba, que serveix tamb per preparar molts remeis,
com lesmentat en aquesta mena dungent. Cf. DFG, entrada nwinya (p. 301).
98 El TFG diu alea.
99 El TFG empra la paraula alea, que el DFG tradueix per campana. En ewondo
la campana rep el nom dabenge i alee signifca campeneta.
57
UN CANT PIC AFRIC
En efecte, Angone fll dEndong, lanomenat la Manxa que Fon el Ferro,
el Mamfer Odzam de lEstaci de Pluges que T Milers de Caus; Obiang fll
de Medza me Otugue, nebot dEkoo Ela Mvele; Medza me Otuang Mba,
nebot del clan Mveng Miwoo; Ze Medang, i Medza me Mfule, tots ells, arri-
ben a Oku, al clan Okane, abans que ho faci lelefant que porta Mone Ebo, i
abans que hi arribi el mateix Zong Midzi.
Tots ells hi arriben primer, enfurismats.
V vibibibi! Mireu riu amunt de la clariana una cosa que dna voltes
per laire. Un soroll sii. Angone mira. No veu res. Roman dret i silenci-
s n lumaa. Els habitants de la clariana emmudeixen n buruk. I un
altre cop el soroll daquella cosa que volteja vibibibi si. I riu avall de la
clariana es troba un altre home que roman immbil, silencis n lumaa. I
de nou aquella cosa que dna voltes per laire vibibibi.
U oa w w w w w w w w w w aa w w w w w w w w
w tonan kundum. Ep, nois, pregunta Angone, em podreu dir si Mone
Ebo ja ha arribat?. I encara est parlant quan de riu avall de la clariana
aquella gran bstia arriba kikikiki kibi kibi kibi kibi kibi k k k ku ku
ku kup kuum kuum uuu girik kpu kpu k jpu kpu. I una veu saixeca per
dir: Oh, una bstia portant una persona! Oh, un elefant portant un home!
Sembla que siguem al pas dels esperits dels morts
100
per ni tan sols ells ens
faran sobreviure.
Hi ha una colla dhomes vigilant situats en el centre de les clarianes,
altres al darrere de les cases i altres, en f, entre els bananers. No coneixem ni
el nom del seu clan ni el seu nom propi.
I heus aqu que un gran elefant est arribant pel cam que ve davall
portant un home, oh!
I mentrestant se sent un soroll que surt dentre els nvols b l l
l l l l l l l l l.
Malet siga! Un artefacte en forma de campana ple dhomes ens ve dels
nvols.
Ning sobreviur! s que els esperits dels morts sortiran per sal-
var-nos?.
Lelefant que porta Mone Ebo arriba corrent al centre de la clariana del
clan Okane.
100 Perqu veuen coses estranyes.
58
LLUS MALLART GUIMER
I mira!... com Mone Ebo es posa la m dreta a dins de la boca. I quan
la treu, t el color dun alb fns al canell. Tanca la m i del puny li surt una
destral.
101
Dna un gran cop de puny al costat de lelefant. La m desapareix
entre les seves costelles. Mone Ebo gira el bra i amb lajut daquella destral
agafa el fetge i el cor de lelefant. Els treu a fora pel lloc de la ferida. Mira!...
com aquell elefant es desploma causant un gran terrabastall kii. Mone
Ebo fa un bot kundum i es planta dempeus al seu costat viiviim.
Fixeu-vos quin poc seny que t aquest home!, comenta el trobador;
i afegeix: Noms pot servir per governar!.
Rialles entre els assistents.
Escolteu el soroll daquell artefacte en forma de campana
wwww. Mireu com ara davalla viviviiim... sii portant
Zong Midzi!
Dirigeix la mirada al voltant seu. Veu Mone Ebo i el seu elefant estirat
sobre el terra.
Llavors, Zong Midzi fa un salt i es deixa caure darrere de casa seva i
desapareix silenciosament n vo, i silenciosament penetra dins la seva
caverna subterrnia n vo.
Ben mirat, lhome no es dna per venut.
I en aquest moment el trobador comena un llarg soliloqui el
nov en el qual va alternant les seves lamentacions amb les rpliques
dels assistents.
Zong Midzi rep nous poders mgics dels seus avantpassats
Aix doncs, Zong Midzi sendinsa a la seva caverna subterrnia.
I un cop a dins, Zong Midzi, el prohom
102
daquell poblat, toca el seu
xiulet. Un soroll estrany surt del fons de la caverna tungum.
Allarga un bra i agafa un gran ferro, un bast de ferro molt gros kii.
Allarga laltre bra i agafa el bast de ferro amb les dues mans.
101 El TFG empra la paraula end, que el DFG tradueix per aiguille en fer indi-
gne, faite par le forgeron. El DET tradueix aquest terme per petite hache. Vegeu Llus
Mallart Guimer, Cara i creu. Imatges i paraules d'un joc d'atzar (Girona, Institut Catal de
Recerca en Patrimoni Cultural, 2010), p. 323.
102 El TFG diu edzdzm dzal. Literalment: la cosa cosa / poble. La repetici funci-
ona com una forma de superlatiu. Aquest terme s emprat per designar el prohom dun poble.
59
UN CANT PIC AFRIC
I, en fer mitja volta en la foscor de la caverna, es dna un cop a lesque-
na amb la paret rocosa, don surt una gran bola que el colpeja per darrere
kii.
I, en aquell moment, Zong Midzi, fll dObame, es posa a crixer, a cri-
xer com el gran arbre andu.
103
El prohom del poblat arriba a fer lalada
dun gran elon.
104
Els seus braos esdevenen gruixuts com el tronc dun
gran anguma.
105
I una vegada ms es pica el pit i dentre les seves dents ix un artefacte
format per uns cercles de ferro, sobre els quals sasseu, i lartefacte es posa a
volar amb tota seguretat n nyoa. I, desprs de donar voltes a un disposi-
tiu de lartefacte que es troba a la seva dreta, mira!... com un daquells cercles
de ferro senlaira amb ms fora n woo i va a parar sobre el seu poblat,
on es troba la gent del llinatge de Medza Mvam.
I de nou Zong Midzi es pica el pit i de la pitrera li surt una corda
enrotllada, la desenrotlla tot tirant-la sobre el seu poblat kii. Homes,
dones, infants, vells i fns i tot malalts lagafen i sn estirats cap amunt a
woloot i desprs tots ells sn transportats a la caverna ki i tancats
a dintre kpem.
Zong Midzi, tot sol, far front als immortals dEngong.
Zong Midzi branda aquell bast de ferro amb les dues mans. Dna vol-
tes a aquell dispositiu de lartefacte de ferro en forma de gran cercle, i larte-
facte comena a voltejar n vyas fns a portar-lo on es troba Mone Ebo
[al pas dels mortals]. Llavors [des de dalt de lesfera voladora] li dna un
cop de bast siii. Mone Ebo trontolla tm tm tm tm tm tm tm
tm fns a anar a caure de cul a terra. Lesfera de Zong Midzi pren altura
i sallunya de Mone Ebo. Zong Midzi torna a donar voltes a aquell dispositiu
del seu artefacte, que llavors es llena sobre Medza me Otuang Mba i amb
103 Segons el DFG s el nom dun gran arbre que t una escora molt dura i espessa que
serveix per confeccionar els reliquiaris byeri. Els editors del TFR tradueixen aquest terme
per grand panier. En fang el terme angun s emprat com un nom genric per designar
totes les paneres (cf. DFG, p. 43).
104 Erythophloeum suaveolens, de la famlia de les cesalpinicies. s un gran arbre. La
seva saba s verinosa i semprava en les proves per escatir si una persona havia practicat o no
la bruixeria: cf. Llus Mallart, El sistema mdic..., op. cit. p. 1004-1006.
105 Aucoumea klaineana, okume en la llengua galwa. Aquest arbre creix noms en
la selva del Gabon. Segons R. Letouzey, Manuel de Botanique Forestire (Nogent s/Marne,
Centre Technique Forastier Tropical, 1982, tome 2B, p. 263, aquest arbre pot tenir de 30 a 40
m dalria, la seva escora llisa s dun color vermells.
60
LLUS MALLART GUIMER
aquell mateix bast de ferro li dna un cop sii. Medza me Otuang Mba
trontolla n tm tm tm tm fns a caure de cul a terra. Zong Midzi
sallunya dell n kundum.
I, per venjar la mort de la seva esposa Esone Abeng, Zong Midzi con-
tinua lluitant amb altres prohoms del pas dels immortals.
Nova intervenci de Mone Ebo
Mone Ebo es pica el pit i dentre les dents li surt una cadena danelles
106
molt
llarga v v v v v v v v v v v v v v v v v v v v amb
un ganxo a lextremitat. Desprs es fca quatre talismans
107
al bra dret i dos
al bra esquerre. Llavors Mone Ebo agafa la cadena amb les dues mans i la
tira enlaire per la part on hi ha el ganxo. Mentre tira la cadena amb totes
les seves forces n wolt diu a la gent dEngong que sallunyi. Angone
Endong agafa els seus i sen va ben lluny.
Zong Midzi veu que Mone Ebo est tot sol i es diu a ell mateix: Aquesta
s la meva ocasi, ara podr matar-lo!. Dit i fet, es posa a donar voltes al
dispositiu del seu cercle volador [aplaudiments de lauditori], lartefacte es
posa a pujar n vundup i a davallar all on es troba Mone Ebo si.
Lluita entre Mone Ebo i Zong Midzi
Des del seu artefacte, Zong Midzi branda el bast de ferro amb les dues
mans. Mone Ebo li llena aquella cadena amb el seu ganxo. La cadena li
envolta tot el cos; el ganxo li estreny el coll; el cap sinclina sobre el pit...
Mone Ebo estira la cadena danelles cap avall i Zong Midzi, lligat de cap a
peus, cau a terra. Mone Ebo fa un bot kundum i es planta al seu costat
i posa el seu gros peu dret sobre el ventre de Zong Midzi tot dient-li: Ets un
home mort!.
Zong Midzi somple la boca de saliva i se lempassa. La saliva li va a
parar al fons del ventre. Es coagula i un gran reliquiari en forma de caixa
106 Nkol mkana; nkol: liana, corda, cadena; mkana, plural dakama:
anella.
107 Ngit al TFG.
61
UN CANT PIC AFRIC
cilndrica
108
shi remou liglig. Zong Midzi obre la boca i en surt aquell
reliquiari, que cau als seus peus. Al cap duna estona, el reliquiari explota
a terra tum... dig dig dig dig dig dig dig dig dig dig dig dig dig dig dig
dig i transforma aquell tros de terra en un fangal. El fang sadhereix a
lesquena de Zong Midzi mentre el peu de Mone Ebo encara est sobre el seu
ventre.
Tots els prohoms del pas dels immortals es pregunten per qu Mone
Ebo no acaba de matar aquell home duna vegada. Es treuen les espases i es
proposen fer-ho ells, per a mesura que li van donant cops despasa el cos de
Zong Midzi es va enfonsant fns a desaparixer completament.
I tot enfonsant-se arriba a una gran capa daigua subterrnia ru-
grugrugrugrugrugrug. Shi immergeix fns a tocar amb els peus la teulada
dalumini duna casa, i de la teulada a sota kundum.
En veurel arribar, els seus avantpassats li pregunten: Qu et passa?.
Zong Midzi contesta: Estic lluitant contra els guerrers dEngong i em fa por
que em puguin vncer.
109
Mentrestant els prohoms dEngong busquen Zong Midzi i no el troben...
La nit es fa fosca. Comena a fer-se de dia. La boira sescampa. Els
immortals continuen cercant Zong Midzi i no el troben. Angone En-
dong sen va a la gran caverna de Zong Midzi i sent la remor dels ho-
mes i de les dones que segueixen all tancats. Es pica el pit i de la pitre-
ra li surt un fasc.
110
Li treu el tap i vessa el contingut sobre la caverna
wwwwwwwwwwww, un contingut semblant a loli de
palmera o a loli de medzab.
Angone Endong es condueix com un criminal al pas dels mortals. Jo li
preguntaria: No has acabat de matar-los a tots?.
Mira!... aquell lquid comena a estendres per tota la caverna. Sassem-
bla a loli de palmera. s com loli de medzab.
108 El TFG empra el terme nsek, que el DFG tradueix per bote en corce, for-
me cylindrique, que podia servir entre altres coses per guardar els ossos dels avantpassats
(nsek byeri), granes de carbassa (nsek ngon), medicaments mgics (nsk bya), etc.
109 El trobador reprn una mica ms endavant aquesta trobada amb els avantpassats.
Cf. el pargraf segent daquest resum.
110 El TFG empra el mot ndek, que vol dir carbassa, que qualifca doyom (pe-
tita). En efecte, les carbasses petites i de coll estret servien com a fascons. Avui, encara que
siguin de vidre, solen ser designats amb el terme equivalent a carbassa.
62
LLUS MALLART GUIMER
Angone Endong es pica de nou al pit i de la pitrera li surt un bast-
talism.
111
El planta a lentrada de la caverna i lencn n tum. El foc es
propaga resseguint loli, i sencn tota la caverna.
s aix com un home extermina la gent i esdev un criminal wuuu.
I desprs diuen que Zong Midzi en t la culpa perqu havia tancat tota
aquella gent a la caverna.
Remors de veus.
En aquest moment el trobador deixa el seu relat i entona un llarg in-
terludi. I quan segueix el seu relat, reprn el fl recordant la maldat daquell
immortal
112
que va exterminar tot el llinatge de Zong Midzi, i segueix des-
prs amb la trobada de Zong Midzi sota terra amb els seus avantpassats.
Els avantpassats preparen Zong Midzi
per lluitar contra els immortals
Els avantpassats,
113
doncs, de Zong Midzi es posen a preparar-lo
114
per al
combat. Es reuneixen amb sis esperits dels morts. Li diuen: El teu poblat
ha sigut destrut. Els avantpassats tenen una gran corda, una corda amb
vuit nusos escorredors. La lliuren a Zong Midzi, fll de Midzi mi Obame, un
home com cal.
Tots ells es piquen el pit i apareix una gran pedra mgica
115
com de
quars, la lliuren a Zong Midzi tot dient-li: Vs-ten i quan siguis entre ells,
111 El TFG empra la paraula nkos, que els editors tradueixen per llapis. De fet,
s aix com avui s designat el llapis dimportaci. Segons Tsala (DET, p. 452, Moeurs et
Coutumes des Ewondo, Etudes Camerounaises, p. 19) seria un derivat del verb koe, que
vol dir encendre. Segons aquest autor aquest terme era el nom duna arrel que sencenia en
el marc dun ritual que es feia quan apareixia la lluna nova per demanar-li salut i prosperitat.
112 En aquest resum moltes vegades empro el mot dimmortal per raons prctiques, per
identifcar ms fcilment els individus, encara que el text fang no ho faci, com en aquest cas.
113 El TFG empra la paraula bemvam, plural de mvam, que tant pot signifcar
avi com avantpassat. En aquesta estrofa el trobador distingeix els avantpassats dels espe-
rits dels morts (bkon).
114 El TFG empra el verb kom en passat, bengakom. Sobre el sentit daquest verb,
vegeu p. 115. s important trobar aquest verb aqu, i amb el mateix sentit que el trobador li
dna en lestrofa 1 del primer cant.
115 El TFG diu mora ngk ngan (gran / pedra / mgia: talism, medicament mgic,
objecte al qual satribueix una virtut especial relacionada amb el mn de la nit o de levu).
El editors ho tradueixen per gros morceau de quartz.
63
UN CANT PIC AFRIC
en el pas dels immortals, agafars aquesta pedra de quars i la posars a ter-
ra. Llavors una gran plataforma
116
de pedra es formar i pujar cap amunt
com si ans a tocar el cel. Xiulars n kwng i tots nosaltres farem cap
a la plataforma de pedra ben armats amb espases, destrals, matxets, fetxes...
Alguns aniran armats amb llances. I quan tu hagis tirat aquella corda entre
la gent dEngong n kuum i aquesta gent hagi quedat presa a causa dels
nusos de la corda, llavors els tirars enlaire, ens trobaran sobre la plataforma
de pedra i matarem almenys un dells. El teu poblat ha patit massa.
Em seguiu, oi?, pregunta el trobador a lassistncia. s clar que s!,
contesta en una sola veu.
Tot seguit, Zong Midzi agafa aquella gran pedra mgica com de quars i
el rotllo de corda, daquella corda nuada. Els avantpassats, per la seva ban-
da, agafen una gran bola i la freguen sobre lesquena de Zong Midzi tii
v v w, i de cop i volta Zong Midzi es troba a dins de la seva ca-
verna kundum, i de la caverna fa un salt fns a darrere de casa seva, i
dall i com si res es troba n kpindi entre la gent dEngong, que, per f,
poden veure aquell a qui cercaven...
Feia sis dies que el buscaven, oi? s aix el que he dit, oi?, pregunta
el trobador a lassistncia. S que ho has dit!, contesta lassistncia.
Per f, doncs, troben a qui buscaven.
Aplaudiments entre lassistncia.
Intervenci de Medza me Otuang Mba
117
Heus aqu Medza me Otuang Mba, un immortal, nebot del clan Mveng
Miwoo, que t una pell com si fos dor i uns pls semblants a la tija duna
carabassera coberta de rosada. El seu pare acostumava dir que per all on
passava ell lherba quedava marcida.
Aquest Medza me Otuang Mba, doncs, deixa anar un crit eixordador
n myo com un tro que ve del cel i es deixa sentir a la terra n kun-
dum entre una gran nuvolada.
116 El TFG empra ladjectiu eyaa, que sol dir-se duna cosa plana i poc profunda.
117

Sobre aquest gran personatge dEngong, cos dAkoma Mba, vegeu I: 049, 051-056,
058, 060067, 079, 080, 095, 090, 103; II: 109112, 114; III: 003, 004, 005, 006, 019, 022, 026,
028, 037, 049, 053, 054; IV: 025, 051, 082, 090; V: 030, 065, 097, 098.
64
LLUS MALLART GUIMER
Mira!... com Medza me Otuang Mba rodeja el cos de Zong Midzi amb
els seus dos braos i Zong Midzi, desprs de deixar la pedra de quars i la
corda a terra, agafa igualment el seu enemic. Llavors Medza me Otuang li
fa una srie de claus fns que tots dos queden amb els caps penjant mirant
a terra.
Per f Zong Midzi es desf del seu enemic com un gran parany es desf
del seu nus escorredor i es planta darrere seu. Es treu la seva gran espasa i
laixeca contra Medza me Otuang, no per donar-li simplement un cop, sin
per ferir-lo n nyanyi, per el sabre es trenca pel cant del seu puny, la
fulla tallant sen va cap a la dreta, per sobre del sostre de la casa, passa per
entre els bananers, i aquells que toca cauen a terra com si fossin ximpanzs
que mengen.
I mira!... com el puny de lespasa va a parar a lesquerra
118
contra una
palmera. I mira!... com la palmera cau sobre les cases i els arbres, com si fos
abatuda amb una destral.
Medza me Otuang es toca lesquena i sent com li est apareixent una
infamaci grossa com la cuixa. Llavors, duna gran revolada dna una volta
per treures la gran espasa que penja del seu cinyell al cant dret. A la vegada
agafa un poders talism,
119
sel fca al bra dret, aixeca lespasa i llena un
gran crit n myo. Una bava blanquinosa li surt de la boca, semblant al
pur de blat de moro tendre
120
ben remenat. Medza me Otuang lescup als
ulls de Zong Midzi i li causa una gran cossor i li deixa els ulls encegats per
un tel semblant a una boira ploranera.
Aquest tel encega els ulls de Zong Midzi, el fa trontollar n tuuun
i anar-sen de genolls per terra. Mira!... com se li va corbant la columna
vertebral, i mira!... com Medza me Otuang li dna un gran cop despasa en
plena esquena, i no tan sols per estomacar-lo, sin per fer-lo trossos v
nya tona.
Aplaudiments.
Per Zong Midzi sescapa. Sen va volant com un ocell, i fent un salt
es deixa caure al mig de lesplanada de la clariana. Llavors agafa aquella
pedra-talism de quars, li dna un cop davant de la casa comuna i a lins-
118 De fet, en el TFG es diu que tant el puny com la fulla de lespasa cauen a la dreta (a
myom). Pensem que es tracta dun error del trobador. No en va de tant en tant pregunta a
lauditori si sha equivocat o no.
119 El TFG empra el terme ngit. Cf. supra nota 25, p. 32.
120 El TFG empra el terme culinari mbet.
65
UN CANT PIC AFRIC
tant apareix una boira espessa que ho omple tot. La pedra-talism senfonsa
a terra i desprs saixeca enlaire.
Llavors el trobador pregunta a lassemblea: Oi que ja us ho he expli-
cat, aix?. I lassembla respon unnimement i amb una sola veu: s clar
que s!. Ah, b!, afegeix el trobador. Veig que teniu bona memria.
I continua.
Mira!..., doncs, com aquella pedra-talism saixeca enlaire n kun-
duuuum i es transforma en una gran plataforma yia yia yia yia yia yia
yiany. I s a penes quan senlaira que es produeix aquesta transformaci, ja
que la seva mgia
121
vol que actu rpidament.
Mira!... com desenrotlla la corda amb els seus nusos escorredors, i per les
dues extremitats la fa pujar cap amunt [de la plataforma] v. Desprs
la llena vers Medza me Otuang. Fa una maniobra ki ku ka kikikikiki ku
ka kiki kula akilan i un daquells nusos atrapa Medza me Otuang pel pit.
Zong Midzi es pica el pit n kiiny i en surt una bola molt gran, i
mira!... com la tira al pit de Medza me Otuang aany; desprs lestira amb
la corda n kundum i el deixa ajagut sobre la plataforma.
I a sobre daquella plataforma es troba amb els esperits dels morts, tots
ben armats amb destrals, amb llances acabades amb puntes de ferro, sense
aletes o amb dues aletes, amb paranys
122
fets de ferro, amb pics o bastons de
ferro, i tot ells es llencen sobre Medza me Otuang. Medza me Otuang implo-
ra a la seva germana, Obone Bitang. Aquesta lallibera woo, Medza me
Otuang sescapa i va a caure a Engong.
Intervenci dAkoma Mba
La gent es reuneix al costat de Medza me Otuang. Contempla el seu cos ple
de nafres, de cap a peus. T els ulls infats. Des de la seva cambra, Akome
Mba mira pel forat del pany i en veure lestat de Medza me Otuang fa un crit
de desesperaci. Pren cura dell i li prepara un bany medicinal
123
espums
121 El TFG empra el mot mke.
122 El TFG empra la paraula olam, que s un terme genric que designa totes les
trampes. Aqu, el text noms ens diu que sn grans i de ferro.
123 El TFG parla de mora atok (117). s interessant que el text precisa que Akoma
Mba va aprendre aquest remei dels nguni. Quina relaci mantenia el grup del trobador amb
els nguni?
66
LLUS MALLART GUIMER
ko ko ko ko ko ko ko ko ko ko ko ko. Un cop curat, els habitants dEn-
gong es reuneixen i demanen explicacions a Medza me Otuang, i sobretot
noves dels altres cinc habitants del pas dels immortals que havien anat a
lluitar contra Zong Midzi. Aquest els explica que sort en va tenir de la seva
germana per escapar-se, que tem per la sort dalg dells, ja que Zong Midzi,
del pas dels mortals, s un home molt perills.
Akoma Mba consulta el seu mirall
124
mgic i se nadona que els seus
talismans
125
estan perdent efccia.
126
Els posa a to. Crida Engbang Ondo
127
i
li demana que vagi a Oku, el pas dels mortals. Desprs crida el mag Anyen
Ndong i li demana que posi una mica a to la caixa dels objectes mgics con-
tra [els adeptes de] ngii.
128
El trobador introdueix aqu un soliloqui per dir que ell toca i canta el
mvet per obra de mgia com si fes un bya.
Akoma Mba demana al mag Anyen Ndong que li digui el que ha pogut
veure a travs dels talismans. El mag diu que Engbang Ondo ha de conti-
nuar fent el que han comenat a fer els altres, si no els mortals diran dels
immortals que sn molt poca cosa, que els tenen por i fugen dells com ho ha
fet Medza me Otuang. Akoma Mba sindigna. Medza me Otuang interv i
es defensa fent veure la gravetat de lafer, que sense lajut de la seva germana
no hauria pogut tornar a Engong, i que el mateix Mone Ebo sho est passant
molt malament al pas dels mortals.
Llavors, Engbang Ondo es guarneix amb tots els seus galons de guerrer;
es revesteix amb tots els seus talismans protectors i capaos de causar qual-
sevol forma de mal.
Un parell de dones comenten el fet.
124 El TFG empra la paraula ntem: cf. DFG, p. 246.
125 El TFG diu mbia: medicaments mgics, talismans... Plural de bya.
126 El TFG empra el verb foge, que segons el DFG signifca ebranler. Faire bouger
la basa.
127

Lencarregat de vigilar Engong durant la nit. Sobre aquest personatge, vegeu II: 081,
082, 083, 100, 108, 113, 115, 123, 126, 128; III: 026, 029, 030, 103, 108, 109, 112, 116, 127, 130,
131, 134, 136; IV: 002, 004, 006, 007, 009, 011, 015, 018, 019, 072; V: 104.
128 En els v. 123 i 124, el trobador diu dues vegades ngii bikot. Passatge difcil de
traduir. Els editors ho fan parlant de caisse aux reliques, i en la nota 16 especifquen que
ngii s el nom dun culte. Afegirem aqu que els membres del culte ngii formaven una
associaci que pretenia lluitar contra la bruixeria. En els v. segents el mag treu una srie
dobjectes (escorces, corns...) que anomena bya, que nosaltres tradum per talism o
objectes mgics.
67
UN CANT PIC AFRIC
Engbang Ondo demana al seu pare que li doni la benedicci.
El trobador descriu aquesta cerimnia, que acaba amb aquestes pa-
raules:
Vs-ten, fll
129
meu. En el pas dels mortals noms veurs coses bones.
Si et trobes amb un home que es menja un tuc, et convidar, si et trobes
amb un home que menja la carn de lantlop zib, ten donar, si et trobes
amb un home que ha caat un gran elefant, ten donar. Aquell que hagi
alat les mans contra tu no sobreviur al dia de la teva mort i del teu enter-
rament. Vs-ten en pau, fll meu! vibibibibibibibibibibi.
Llavors Engbang Ondo fa un gest i plega les espatlles cap avall, desprs
les fa pujar darrere seu, i mira!... com all mateix apareix un parell dales de
ferro. Heus aqu Engbang Ondo, lanomenat Bikibe, fll dOndo, aquell que
les seves germanes anomenaren Model de Vida, Ondo, descendent de Mba,
lesperit daquell home anomenat Beko be Ondo, Ondo, el Cregut, lhome que
accedeix al pas dels esperits dels morts, que es mou amb els bruixots i que es
relaciona amb els simples mortals.
Mira, doncs!... com aquelles ales de ferro sestenen i es posen a batre a
batzegades kpis sobre les espatlles daquell gran home del poblat, i mira,
per f!... com aquell mascle valent es posa a volar au.
I el trobador pregunta a lassistncia: Em seguiu, oi?. s clar!, se-
guint un joc de preguntes i respostes convencionals prpies del gnere
oratori.
I el trobador inaugura aqu un nou interludi.
Darrera temptativa de Mone Ebo per vncer Zong Midzi.
Arribada dEngbang Ondo al pas dels mortals
Mira!... aquell prohom del poblat, Mone Ebo, es pica el pit i de la pitrera li
surt una capsa cilndrica descora, lobre i hi troba una cosa semblant a ous
de granota.
Al mateix temps, Mone Ebo fca les mans dintre dun gran sac i en treu
un gran talism
130
en forma de sac de pell; lobre i en treu tabac en pols per
ensumar, sen fca una mica al nariu esquerre, sen fca molt ms al nariu
129 El TFG diu tar, que literalment vol dir pare meu. Ondo s el nom de lavant-
passat fundador del seu clan.
130 El TFG empra el mot abup. Vegeu nota 24, p. 32.
68
LLUS MALLART GUIMER
dret. Esternuda n tsee. Un regalim de suor li llisca per la pitrera. Llavors
agafa els ous de granota i sels fca sobre el cap; agafa un embut fet amb fulles
i deixa caure algunes gotes daigua sobre els ous. Es pica el pit i de la pitrera
li surt una mena despantamosques, molt gros, fet amb pls de cua delefant.
Mone Ebo lagafa i el dna al seu germ Medza me Mfule. Aquest lagafa i
li pega un cop al cap. All que hi havia posat a sobre semblant a uns ous
de granota explota. Un lquid viscs com loli de palma o com loli dadzab
sescampa per tot el seu cos. Es torna a picar el pit, i un talism
131
en forma
de sac de pell doyan
132
surt de la seva galta dreta, mentre que de la seva
galta esquerra surt un ullal delefant. Mone Ebo es pica per darrera vegada
el pit i li surt un mall, que lliura al seu germ Medza me Mfule, tot dient-li:
Esperam que hagi atrapat Zong Midzi; quan vegis que estem lluitant cos a
cos i que jo sc darrere seu, li dones un cop de mall sobre el cap i veurem si
es capa de sobreviure.
Llavors el trobador pregunta a lassistncia: Compreneu b el que
us estic dient?. Molt b. Seguim pendents de tot el que surt de la teva
boca!.
I llavors es va sentir un gran soroll que venia dels nvols wowo... wow
owowowowowowowowowowowowowowo. Heus aqu Mikibe, el fll dOn-
do, Engbang Ondo, lanomenat Pell Dura com la Fusta, lhonrat, aquell que
va saber enganyar [lavantpassat mtic] Zame.
133
No va enganyar-lo de bon
mat. No va enganyar-lo de nit. Va enganyar-lo a ple dia.
134

Onz cant
Mone Ebo, al mateix temps que es lliga a la cintura un sac fet amb la pell
de lanimal rosegador oyan, mira darrere seu kpoo i veu com se li
acosta un home de petita estatura, el seu germ. Mone Ebo es posa al bra
131 El text empra el mot abup: cf. nota anterior.
132 Poiana richardsonii.
133 El TFG empra aquest nom. La TRF el tradueix per Dieu. En el cant primer, Zame
apareix com un avantpassat mtic (cf. v. 99). s cert que avui el nom de Zame s emprat per
designar el Du dels cristians. Una veritable promoci deguda a la colonitzaci.
134 El trobador deu fer referncia a un altre relat de mvet.
69
UN CANT PIC AFRIC
dret unes plaques fetes amb la pell de lantlop zip,
135
dures com el ferro,
136

i unes altres al bra esquerre. Mira!... aquestes plaques li cobreixen tamb les
espatlles i la pitrera.
I mirant b el cant del bra dret, shi veu brillar una espasa ben aflada
fuuuum, i una altra, tamb ben aflada fuuuum, al cant del bra
esquerre.
I llavors Mone Ebo enfonsa el dit gros del peu a terra i el seu cascavell
mgic explota arrancant pans de terra que es dispersen en totes direccions
com les granes de les bajoques de larbre ebe quan sesberlen, i sobre pas
entre la gran polseguera que saixeca.
Es posa a crrer com un antlop nkg, amb lembranzida dun antlop
zib, com un elefant quan acaba de travessar un tros de selva plena de lia-
nes n kubuk, i mira!... com Mone Ebo es tira a sobre de Zong Midzi.
I Zong Midzi es pica el pit, i dentre les dents est a punt de sortir-li
un gran ullal delefant quan Mone Ebo ja est a sobre seu amb les mans al
voltant del seu cos.
Li doblega el bra esquerre. Li doblega el bra dret, i tu veus com les dues
mans es toquen darrere seu, al bell mig de la seva columna vertebral. Llavors
Mone Ebo deixa el seu enemic, es frega les mans liiiligligligligligligligli-
glgigligligligligli i agita un parell de bastons de ferro, i desprs mira!...
com li dna un cop despasa a laltura dels braos i del pit.
Em seguiu, oi?, pregunta el trobador. s clar que s!, li contesta
lauditori. Qu li passa a Zong Midzi?, pregunta el trobador com per ve-
rifcar si lauditori el segueix realment. Rep un cop despasa!. Molt b!.
I el trobador continua descrivint aquesta lluita entre un immortal i un
mortal. Aquesta vegada, limmortal, Mone Ebo, sembla guanyar-la.
Zong Midzi es recargola com un escur quan li han tallat el cap.
Aplaudiments.
Fa un salt n kubuk i ambds es queden drets, cara a cara.
135 Zip s el nom amb qu es designa el gran antlop negre Cephalophus sylvicultrix.
s tamb el nom dun talism fet amb el seu corn o amb la seva pell. Vegeu DFG, entrada
nzip, i DET, entrada zib, p. 707.
136 El TFG diu zip ek (dues vegades). En el cant III, estrofa 173, es parla dun
talism (un ngid) anomenat del Porc Esp.
70
LLUS MALLART GUIMER
Mone Ebo dna un cop dull darrere seu. I mira!... com el seu germ, que
s darrere seu, una mica ms lluny, agafa un gran martell
137
i ve corrent com
un turac quan es deleix per picotejar els fruits duna musanga sosolot
fns a posar-se darrere de Mone Ebo; llavors aixeca el martell i labaixa amb
totes les seves forces sobre el cap... del seu germ... tii.
I mira!... com li surt un bony que creix, creix i creix ndoma ndoma
ndoma ndoma ndoma. Mone Ebo gira el cap i el seu germ li dna un altre
cop de martell, aquesta vegada sobre el bony, i el bony senfonsa, enfonsa i
enfonsa fns a arribar al nivell de les arrels dels cabells; llavors el bony esclata
dins del cap de Mone Ebo i li apareix un gran plomall sobre el cap ndziii.
I llavors el trobador pregunta a lassistncia: Qu fa Mone Ebo?. I
lassistncia contesta: Fa coses magnfques!.
138
Que la gent vegi, doncs, de quina manera Mone Ebo continua fent coses
magnfques.
En aquests moments el trobador comena un llarg interludi celebrant
el coratge que tenen els trobadors de mvet.
I un cop acabat linterludi el trobador, sense perdre el fl del seu relat,
continua cantant en efecte algunes proeses ms de Mone Ebo, fns que
arriba Engbang Ondo.
Arribada dEngbang Ondo, limmortal encarregat de vigilar
tot el que succeeix en el pas dels immortals durant la nit
I mira!...com sobtadament Engbang Ondo, lanomenat Bikibe, arriba waa
waa. s negra nit n mat. Engbang Ondo es precipita al lloc on Mone Ebo
t agafat Zong Midzi i latrapa pel pit bap oo aa com un esparver
atrapa la seva presa.
I mira encara!... de quina manera uns flferros immobilitzen el pit de
Zong Midzi, li estrenyen completament el bra dret i el bra esquerre, dei-
xant tot el seu tronc ben paralitzat.
137 El TFG diu ngon, que vol dir enclusa, referint-se potser al martell i utilitzant
aix una metonmia, emprant el nom de la cosa colpejada per aquell de linstrument que
colpeja. s potser aix com ho interpreten els editors, que tradueixen el nom de ngon per
martell.
138 El TFG empra el mot mk, plural dak: hbil, traut, dit duna perso-
na amb un talent particular. Aqu, relacionat certament amb el mn de la mgia.
71
UN CANT PIC AFRIC
Que tothom vingui a veure lanomenat Bikibe, fll dOndo, el gran pro-
tector de les seves germanes de clan, el Model de Vida
139
segons el seu pare,
Ondo! Que tothom vingui a veure el gran llibertador, lhome com cal!
Llavors Engbang Ondo [tenint el seu enemic sota el seu control] li diu:
Quan tingueres entre les teves mans Nkudang i ella em crid entre plors i
llgrimes, qu li vas dir?.
140
Intervenci dAkoma Mba
s llavors quan el colibr
141
es posa a piular a cau dorella dAkoma Mba
tsny tsny, el calau a cantar dins del seu cap a a a a a, els
ximpanzs a forcejar des dun rac del seu sac mgic gm gm gm gm he
yi yiii yi i Akoma Mba a parlar en el seu llenguatge enigmtic ale bibo
bibibo mi baaale simoniazoobee ale koobo ala biboonen moo nen nen oo
kobabafulaba ndeemi ele, que Oyoo Mba tradueix: Akoma Mba diu que
Avieleman toqui el tam-tam Sang dels homes i que digui que ell veu
142
que
Engbang Ondo est a punt darribar. Avieleman toca el tam-tam. Els ha-
bitants dEngong arriben. Desprs fa la seva aparici Medza me Otugue,
143

mentre Otuang i Medang Mfule Engbang, Bengone be Ebe, nt dOkome
Etang Nna, vnen i sarrenglen ben alienats al peu de la casa dAkoma Mba.
Els Invencibles es posen a lesquerra ndomba ndomba com petrifcats, i
a la dreta i al mig dziba dziba dziba, en dues fles, tots els altres
guerrers, formant aix tres rengleres. Akoma Mba els diu: Que ning obri
la boca oo, que ning digui res oo. Escolta!... noms es poden sentir
les bramades de lelefant nan darrere de les cases.
Els guerrers anomenats Mimbame zok estan tots en fles en lesplanada
dEngong. Akoma Mba diu: Feu venir les dones que sn al camp. I afegeix:
139 El TFG diu fk eni, que els editors tradueixen aquesta vegada per la ruse de la
vie. Vegeu nota 13.
140 s cert que el relat explica la mort de Nkudang a mans del seu sospirat Zong Midzi
(VII: 101), per no esmenta que invoqus alg dels seus en aquell moment.
141 En les faules beti aquest petit ocell apareix molt sovint fent el paper dendevinaire.
142 Segurament grcies als seus animals protectors, esmentats ms amunt. El TFG em-
pra el verb ta, veure,, en tercera persona.
143 Sobre aquest personatge vegeu I: 49, 5156, 58, 6067, 79, 80, 95; II: 90, 103, 109
112, 114; III: 3, 4, 5, 19, 26 (ndan), 28, 37, 49, 53, 54; IV: 25, 51, 82, 90; V: 65, 97; VII: 79, 80.
72
LLUS MALLART GUIMER
Estem en estat dalarma. Pobres de nosaltres! Fins i tot estem fent venir les
dones de les plantacions. Les dones arriben i omplen lesplanada. Akoma
Mba diu: Que ning surti de casa seva. Cal que sapigueu que estem vivint
una situaci greu.
Una dona dEngong sexclama: Que ns de pesat aquest home! Em pre-
gunto si per ell hi ha un sol dia que puguem viure en pau i que pugui aca-
bar-se sense que ens digui que estem vivint una situaci difcil. Em pregunto
com s que aquest home pot anar presumint que noms ell pot fer front a la
mort. I a sobre tots haurem de morir menys Akoma Mba!.
Mira!... All... Un prohom, Engbang, arriba volant a oa oa oa oa oa
oa oa dentre els nvols!
El trobador introdueix una digressi en forma de discussi per mos-
trar la identitat clnica de Zong Midzi.
Engbang Ondo porta presoner Zong Midzi a Engong,
el pas dels immortals
El trobador segueix de nou el fl del seu relat i, fent s altra vegada dimat-
ges visuals i acstiques, ens descriu de quina manera Engbang Ondo ar-
riba pels aires amb el seu presoner, Zong Midzi. Recorda que Engbang ja
havia acomplert altres proeses i fet altres presoners, per el que portava
avui calia considerar-lo com el fruit duna gesta memorable. Malgrat tot,
algunes dones semblen minimitzar la grandesa atribuda al presoner. Ako-
ma Mba interv i ordena que el presoner sigui condut a Oveng perqu
encara no el veu acabat del tot. All li donaran una srie de medicaments
fns a deixar-lo mig esmortit. Lendem es reuneixen els homes dEngong a
Oveng per decidir la seva sort.
Consell a Oveng
Una gran reuni es fa a lesplanada dOveng kpiik rugrugrugrugrugrug.
Akoma Mba pren la paraula i diu: Que cap infant romangui entre nos-
altres. Hem de deliberar sobre un afer greu.
144
Que les dones no surtin de
144 El TFG empra el mot nsm, que saplica per signifcar la transgressi duna nor-
ma clnica molt important, com aquella que regula les relacions incestuoses o la que prohi-
73
UN CANT PIC AFRIC
casa seva. Lesplanada on sala larbre oveng
145
queda plena dhomes
lurtu. Akoma Mba fa funcionar una gran palanca
146
que t installada
en una arrel de larbre oveng i en fa sortir una gran quantitat de saba
147

vyvyvyvy, que es decanta dins dun gran recipient fet de pedres
148

w wo w wo w wo w wo w. Quan aquest recipient queda ben ple
bebbbbbebbbbbebbbb, Akoma Mba fa funcionar una al-
tra palanca, i un altre recipient somple a vessar lurtu. I aix fns a quatre.
Akome Mba fa un crit a Engbang Ondo. Aquest ve des del poblat arros-
segant Zong Midzi com si fos un monstre sortint de sota terra tot tremolant
liglig... toman... kundum... viiviim... sii... Mira!... com Engbang, el so-
breanomenat Mikibe, fll dOndo, aixeca aquell que fou una gran cosa, ara
sense forces, i mira!... com les cames no el mantenen dret.
149

Llavors sadrea a ell i li diu: Els nostres homes no tenen por de ning.
Potser han hagut de lluitar amb gent com tu, quan eres alguna cosa, per
ara ja no ets res. Les cames et pengen i ja no et mantenen dret ni et vals per
tu mateix. Homes dOku, el pas dels mortals, em sentiu?.
I diguem, continua dient, quan tu vas tenir a les teves mans Nku-
dang, aquella noia que volia casar-se amb tu, i ella implorava el meu ajut,
qu li vas respondre?.
beix el vessament de sang dun parent. Els editors tradueixen aquest mot per interdit. La
traducci francesa s correcta si hom considera que es tracta duna prohibici greu. El terme
eki signifca, en efecte, les prohibicions (interdits) menys importants.
145 Sobre aquest arbre, cf. Llus Mallart, El sistema mdic..., volum II, p. 11291134
[420].
146 El trobador empra la paraula akon, que els editors tradueixen per manette (XI:
69), lvier (III: 147), bouton (X: 41)...
147 El TFG empra el mot mendzim, que vol dir aigua. Aquest terme s utilitzat per
designar la saba dun arbre sobretot quan s molt lquida; quan s ms aviat espessa rep el
nom de mekemende. Sobre aquest arbre, cf. Llus Mallart, El sistema mdic... (II), p. 1129.
148 Aquest cup o bassa de pedra (etg mkok) correspon a letk (cup, tina,
recipient) dels banys rituals (edu osoe), que antigament es feia amb troncs de bananer
(odzoe).
149 El TFG diu ewa mod, que els editors tradueixen per pauvre homme. Ewa
mod vol dir home dun altre (cf. DFG, entrada ewa, p. 127). s lequivalent deza mod
en ewondo. Recordem que lescriptor cameruns Mongo Beti es feia dir Eza Bodo quan es-
crivia durant el perode colonial, i Mongo Beti (infant del pas) un cop proclamada la
independncia. Podria ser una imatge per descriure aquell presoner, esclau, etc. que ja no
pot ms.
74
LLUS MALLART GUIMER
I el trobador posa en boca daltres prohoms del pas dels immortals
els mateixos retrets. Tots lamenten la mort de Nkudang, fns que interv
Akoma Mba i demana a tots aquells prohoms que estiguin ben atents.
Akoma Mba parla amb el seu llenguatge enigmtic. Heus aqu el que
diu: Tu, Otuang Mba, mantn-te ferm. I tu, Medang, tu tamb. I tu, Medza
me Otugue, estigues alerta. Jo, Akoma Mba, tamb ho estar. I vosaltres dos,
Mfule Engbang i Bengone be Ebe, romaneu vigilants. I ara, tu, Engbang
Ondo, ja pots deslligar el nostre presoner.
Llavors, Engbang Ondo fca les mans al seu gran sac de tonants,
150
re-
mena el que hi ha a dins i en surt un gran cadenat
151
de ferro ben polit. Des-
prs, es pica fort el pit i se sent el soroll duna cosa que cau n ki. Era un
rotllo de ferro
152
que es removia dintre del seu pit noa nanana nananana
nananana. I mira!... com es fca el cadenat entre les dents, el mossega
kpelet i en fa dos trossos kpny. Al mig de lesquena, sobre la seva
columna vertebral, apareixen uns fls de ferro. Nagafa un amb lesquerra i
un altre amb la dreta i senlaira kpok. I tot enlairant-se agafa Zong Midzi
amb els dos braos i el fa caure dins del recipient soooo. Engbang Ondo
arrenca el vol wooo i aterra al seu poblat kundum.
Llavors Akoma Mba es pica el pit i de la boca li surt una gran vomitada,
que vessa sobre Zong Midzi. Aquest fa un gest amb les mans per demanar
pietat per en veures amb la vomitada a sobre es remou dins del recipient i
aconsegueix escapar-se.
Exclamacions i aplaudiments del trobador.
A Ndong! Akoma Mba no pot fer res ms que cridar. Eee!... Engbang!...
aw. Engbang Ondo ha sentit com Zong Midzi ha passat. Fa un gran
150 El TFG diu mora mfk ete mfk bimy ndzii.
151 El TFG diu za, amb una nota dels editors, que diuen que originalment aquest
terme era emprat per designar una mena de jou per immobilitzar les persones perilloses,
especialment els dements. Aquesta mena de jous (cangue en francs) eren fets de fusta.
Avui sutilitzen per immobilitzar les cabres. Kurt von Morgen, en el seu llibre travers le
Cameroun du sud au nord. Voyages et explorations dans larrire-pays de 1889 a 1891, esmen-
ta el cas dun presoner immobilitzat amb un instrument daquest tipus: [...] leurs mains et
leurs pieds taient pris dans un bloc de bois dans lequel il y avait quatre trous, deux pour
introduire les pieds au milieu et un chaque extremit, pour les mains [...] (p. 107-108). El
fet que en el TFG el trobador precisi que aquest instrument (za) s de ferro (bik) molt
probablement vol dir que es tracta dun cadenat, com diuen els traductors.
152 El TFG diu kad (ekad) ek.
75
UN CANT PIC AFRIC
crit dastorament. Es pica lesquena i li apareix un parell dales de ferro; alete-
ja i es posa a volar a w w w w w w w... tdii...
Medza me Otugue retreu a Akoma Mba que ha estat massa lent en
loperaci de vigilar el recipient amb la seva branca fullada.
153
Akoma Mba
contesta dient que ell havia donat lordre de parar molta atenci. Mentre ell
preparava els rams fullats, els altres havien de sostenir [les altres parets del
recipient].
Medza diu: s que podia fer-ho tot sol? I els altres, qu han fet?.
I alg del pblic interv dient: Us nha fet una de bona!.
Zong Midzi fuig del pas dels immortals i torna al seu poblat
[Mentre fuig] Zong Midzi es diu: No puc romandre ms sobre aquesta ter-
ra, la vida sem fa insuportable. Wooo. Aterra al seu poblat i el troba buit,
completament buit, sense ning ng ng ng ng ng ng ng.
Ni un sol pilar dret, tots calcinats. Angone Endong i Mone Ebo, dos im-
mortals, havien incendiat el poblat. Tu pots veure encara els caps de moltes
persones escampats per terra com si fossin nous de palmera. Zong Midzi
llana un crit dhorror. Que encara queda alg amb vida en aquest poblat?
El poble exterminador
154
de pobles sencers ha exterminat tots els meus sense
cap pietat.
Wooo. Zong Midzi agafa un petit sender darrere de casa seva, voreja un
rierol i el segueix fent cam fns a arribar al lloc on hi ha una gruta. Agafa un
gran martell i colpeja amb tota la seva fora kii laya protector
155

daquell espai. Sobre un gran sot per on Zong Midzi sendinsa kundum
fns a anar a parar sobre el sostre duna gran casa de ferro, i dall a la seva
veranda.
153 Hom pot pensar que els quatre cups fets al peu de larbre oveng per recollir-ne
la saba estan fets amb pedres, fang, branques i branquillons, seguint la mateixa tcnica que
les dones empren per fer una mena de resclosa en la pesca alg (cf. el flm documental
Dansa als Esperits, de Ricardo scar). Ara b, en lentrada abnya del DFG el seu autor diu:
rameau vert, bout de branche avec feuilles vertes. On sen sert pour fermer les barrages pour
pcher.
154 El TFG diu eb mor eman (lit., ell fa / home / ell acaba). Jo penso que el
prefx verbal e- fa referncia implcita al terme Engong, el nom del poble dels immortals.
155 Sobre la dimensi simblica de les plantes designades amb el nom daya, cf.
Llus Mallart, El sistema mdic.., II volum, p. 949-962.
76
LLUS MALLART GUIMER
[I all, de nou] es troba amb els seus avantpassats, que llencen un crit de
sorpresa. Li diuen que per fer front a totes aquelles calamitats tenen un me-
dicament que dna o protegeix la vida.
156
Agafen Zong Midzi; fan un gran
recipient de fang,
157
lomplen daigua i el tiren a dintre soo.
Desprs agafen un gran drap blanc i cobreixen el recipient. Nagafen un
altre i lestenen a sobre; posen dues pedres sobre els draps tii i fnalment
es posen a tallar unes manxes.
158
I el trobador pregunta al seu auditori: Menteneu, oi?. I la gent con-
testa amb una sola veu: s clar que s!.
Tu saps que els avantpassats i els esperits dels morts es posaren a fer les
manxes, a tallar-les; un cop ben tallades posaren la pell a la vora del gran
recipient ple daigua. I mentre anaven fxant la pell a cada manxa deien:
Per qu aquesta gent del sud tan esbojarrada es fca amb Zong Midzi i el
tracta com si fos un infant?.
En aquest moment, el trobador enceta un llarg interludi que al cap
duna estona canta dialogant amb tota lassistncia. En acabar reprn breu-
ment (99111) el seu relat presentant alguns prohoms dEngong a la recer-
ca de Zong Midzi i examinant lestratgia per atrapar-lo.
Dotz cant
En acabar dempellar cada manxa, els esperits dels morts agafaren una bona
quantitat de carb vegetal v v v v v v v v v v v i el tiraren
sobre el gran llenol on havien posat unes pedres.
Quan aquell recipient qued cobert de carb, van encendre un foc i po-
saren quatre manxes a lesquerra i quatre ms a laltre cant, vuit en total.
Per atiar el foc, accionaren les manxes, que es posaren a fer un soroll estrany
wo wo wo ka zugudu kudag kag kup kup kup kup kup kag zugugugugu
ku zogudu zigauku kiki ukiga kag kum zidag hidag kurugu zugu zuguny
156 El TFG diu bya enyi. s la primera vegada que el trobador utilitza aquesta
expressi, gaireb tcnica. Referint-se a la iniciaci a les riqueses dAkoma Mba, el trobador
utilitza lexpressi bya akuma (medicament de les riqueses) (I: estrofes 54 i 77). En
aquest cas la paraula medicament t un sentit mgic o en relaci amb el mn de levur.
157 El trobador fa servir el terme etga, que vol dir fang amb qu els avantpassats
fan un recipient (etk), com ho tradueixen molt b els editors, tenint en compte que el
trobador utilitza una metonmia.
158 Emprades pels ferrers. Normalment aquestes manxes estan fetes de fusta.
77
UN CANT PIC AFRIC
kag dag zidikidi kogakugu kum kpem dem dem zug kudu zuga kukudu.
Zi. Kidim ku.
Mentrestant, els immortals Engbang Ondo, Mone Ebo, Angone En-
dong i Medza me Mfule van a la caa amb lajut dun gran escorp que
Engbang Ondo ha fet sortir del seu pit. Medza me Mfule segueix la pista
de lescorp, que el porta all on els avantpassats dels mortals es proposen
afaionar un nou Zong Midzi seguint la tcnica dels ferrers.
El nou Zong Midzi
Els esperits dels morts
159
fan un gran crit destranyesa i diuen: Si existeix un
superhome,
160
aquest s Engbang Ondo. Veniu a veure el gran escorp que ha
vingut fns aqu seguint les petjades de Zong Midzi. Acabeu la iniciaci, aca-
beu la iniciaci
161
de Zong! Accioneu les manxes de pressa n bup. Acci-
onen les manxes. Agafen un ram ben fullat i colpegen el foc boo. Preparen
un paquet de medicaments mgics. El tiren sobre el foc. Lapaguen. Treuen
les pedres; les posen a un costat. Aixequen el drap blanc i el troben tan blanc
com quan lhi havien posat. Laltre drap est igual de blanc. I mirant sota
aquell drap hi troben un infant
162
poc fet,
163
gros com un bra. Un infant poc
fet, de sexe mascul, duna grandria comparable a la dun bra.
159 Bkon en el TFG.
160 El TFG diu mor adaa eni, home / ell sobrepassa / vida, que molt b pot
traduir-se com ho fan els editors per superhome, considerant el personatge com un home
que pels seus poders mgics sobrepassa un home normal.
161 El TFG empra el verb ku (l), que vol dir sortir, que sutilitza tamb en el sentit
desdevenir iniciat en una funci. Cf. DFG, p. 160; Tsala, Moeurs et Coutumes des Ewondo,
p. 60. En lantic ritual so diniciaci a ledat adulta, que sense cap dubte era el ritus ms impor-
tant de la societat beti, els candidats acabaven la seva iniciaci sortint dun tnel. Potser en
el text els esperits dels morts demanen danar de pressa en lacte diniciar el nou Zong Midzi.
162 El TFG empra el terme etum, que s el nom que sol donar-se a un infant de dos
a cinc anys.
163 Segons el TFG el terme etum va precedit del nom que el determina, oyom.
Segons el DFG (p. 316), aquest terme designa petit, peu, i s emprat en el sentit de peu de
chose, petits homes, un petit homme. Segons el DET, aquest terme comporta molt sovint el
sentit de menyspreu. En el TFG es tracta dun infant de dos a cinc anys gros com un bra, la
qual cosa s molt poc, com suggereix el terme oyom. En aquest context, per altra banda, es
tractaria duna iniciaci feta a corre-cuita.
78
LLUS MALLART GUIMER
I el trobador pregunta al seu auditori: Menteneu, oi?. I la gent con-
testa amb una sola veu: s clar que s!.
Els esperits dels morts
164
diuen: Que sacabi la iniciaci de Zong.
Construeixen uns quants recipients
165
ms, vuit en total. Lagafen i limmer-
geixen en un dells tot dient-li: Tu has lluitat contra els habitants dEngong
com un ser veritablement nascut
166
del ventre de la teva mare. Them ini-
ciat a tenir uns poders com ho fem i pot tenir-los un cascavell mgic. Hem
acabat diniciar-te perqu puguis tenir tantes riqueses com pot donar una
gallina blanca.
167
Hem incorporat al teu cos un feix de medecines protecto-
res.
168
Tassembles a quan eres feble per ara ests mort. La teva aparena
s la mateixa que tenies abans per ara, tu, Zong Midzi, ets un home just i
anirs a lluitar contra els homes dEngong i no tornars fns que els tinguis
ben empresonats.
El mag dEngong prepara Akoma Mba per a la lluita final
El trobador transporta el seu auditori vers els pas dels immortals, on el
seu mag, grcies als seus artifcis mgics, sassabenta que aquella colla de
prohoms immortals que havien anat a lluitar contra Zong Midzi estan en
perill. El mag crida Akoma Mba. Li fa un artifci dels seus transformant
un ram de plantes en un mirall mgic a travs del qual Akoma Mba pot
veure el pas dels mortals, el poblat de Zong Midzi, la seva gruta, i al fons
daquella gruta veu com els esperits dels morts estan fent de Zong Midzi
un home nou, i sent el que li diuen.
164 El TFG empra el mot bkon.
165 El TFG diu etk. Vegeu nota supra.
166 El text fang diu mbyalan mbyalan, derivat del verb byale, que vol dir nixer.
Com a derivat nominal pertany a la primera classe, de la qual formen part, entre altres, els
noms dagents derivats de verbs. En repetir aquest nom, el trobador sembla voler insistir en el
fet que Zong Midzi havia combatut contra la gent dEngong com un simple sser hum o ini-
ciat noms amb els poders propis dels esperits dels morts o dels seus avantpassats. Vegeu text.
167 En el marc dun ritual. El blanc s el color de la mort, dels esperits dels morts. Cf.
Llus Mallart, El sistema mdic..., op. cit., p. 342.
168 El TFG empra el terme bibandzik i els editors en la nota 8 de la pgina 394 diuen
ebandzok, que tradueixen per gris, gris de formes diverses. Jo penso que es tracta dun
terme compost deban (feix) i dzik, que podem traduir per talismans, medecines
protectores, la qual cosa confrma el que he dit en la nota anterior.
79
UN CANT PIC AFRIC
Que tots els mals caiguin sobre la gent dEngong! Que tots els mals
caiguin sobre Akoma Mba! Que tots els mals caiguin sobre Otuang i Medang!
Que tots els mals caiguin sobre Angone Endong!.
En sentir aquestes paraules, Akoma Mba diu: Aquests homes dOku
sn uns indesitjables. Anyeng Ndong, vs a Oku a reunir-te amb Engbang.
I, dirigint-se a lauditori, el trobador, referint-se potser a un altre relat
de mvet, diu: Tu saps que un dia Anyeng Ndong [el mag del immortals]
va ensopegar amb una arrel de larbre oveng, i ara veus com puja
kundum, cau sobre les branques de loveng sii i davalla per una
cavitat interna de larbre kigli kigli que el porta fns a una casa amb
sostre dalumini al fons daquella cavitat.
I all el mag dEngong hi troba uns quants avantpassats
169
i en veure
que estan sense fer res els diu danar al pas dels mortals per veure el que
estan fent els esperits dels morts
170
daquell pas amb Zong Midzi. Els cinc
avantpassats es posen en cam i travessen el gran riu que separa els dos
pasos, i al fons de la gruta hi troben aquells esperits dels morts preparant
el nou Zong Midzi. Els tiren en cara que estiguin fent aquella obra sense
el seu consentiment. Esverats, els esperits dels morts dOku treuen duna
revolada Zong Midzi de la bassa i li donen un gran fusell i li diuen que els
sap greu no haver pogut acabar de fer all que volien fer amb ell. Zong
Midzi agafa al vol el fusell i sendinsa al fons de la gruta. All, el gran es-
corp fa la seva aparici. I en aquest moment el trobador pregunta al seu
auditori: He parlat de lescorp, oi?. S!, li contesta lassistncia.
Llavors Zong Midzi aixeca un gran bast i es diu a si mateix: Aquest
escorp s com un mal presagi.
171
Que ns de gran!. I en aixecar el bast per
matar-lo se senten uns grans crits que li paralitzen el bra.
I en aquest moment el trobador pregunta a lauditori si des que el pas
dels immortals ha enviat els seus grans prohoms (els anomena un per un)
a lluitar contra Zong Midzi alg ha pogut atrapar-lo. I els assistents con-
testen: Ning ha pogut atrapar-lo!.
169 El TFG no diu explcitament que siguin avantpassats. Els cita amb el nom. Dos
dells, Evine i Oyono, sn esmentats com els primers prohoms fundadors dEngong; el nom
dels altres tres no sesmenta en tot el text.
170 En tota aquesta seqncia del TFG, el trobador empra el terme bkon, que tradu-
eixo duna manera constant per esperits dels morts.
171 El TFG diu mvene. Els ewondo diuen mvende. Es diu de certes coses o esdeve-
niments inesperats o anormals que hom creu sn de mal auguri. En aquest cas s segurament
la grandria de lescorp.
80
LLUS MALLART GUIMER
I el trobador continua preguntant si, per altra banda, alg ha vist
Zong Midzi atrapar Medza me Mfule. I, com si aquest immortal es dons
per alludit, el trobador el fa aparixer en el seu relat.
Medza me Mfule fa llavors un crit espants n myoo i dun salt
entra precipitadament a la gruta n kp. Al mateix temps, Zong Midzi
tamb fa un salt n kundum i tots dos es troben a lentrada de la gruta.
Lun i laltre sagafen per les espatlles n nyoat.
Mira!... de quina manera lun es recolza en laltre i tots dos cauen per
terra a lentrada de la gruta kpiik oo rugrugrugurug. Zong Midzi agafa
el gran estoig que li havien donat [en el moment de la iniciaci] i el posa a
terra. Agafa una maa i clava un cop molt fort a lestoig tii. I mira com
daquest estoig surten tota mena de serps i es posen en fla, les unes a lesquer-
ra i les altres a la dreta de lentrada de la gruta. Zong Midzi es pica desprs
el pit i un altre estoig li surt dentre les dents. Agafa la maa. Clava un cop
molt fort a lestoig, i mira com en surt un gorilla que es posa a lesquerra i
un altre que es posa a la dreta de lentrada de la gruta. I una altra vegada
Zong Midzi es pica el pit i de nou en surt un altre daquells estoigs que els
esperits dels morts li havien donat al fons de la gruta. Daquest estoig en
surten dos lleopards, lun es posa a lesquerra i laltre a la dreta. Fa uns passos
enrere n kundum, agafa una gran bola, la tira a terra. Un elefant surt
de dintre, i veus com envesteix Medza me Mfule kindi. Medza me Mfule
rep lenvestida sii, lluita contra lelefant, sagafen n kpedek. Aquesta
vegada, Medza me Mfule ha atrapat lelefant.
Mentrestant, Zong Midzi sen va al fons de la gruta i sasseu sobre la
planta aya. Agafa el gran fusell dit Meyibore.
I en aquest moment el trobador pregunta als assistents: s el nom
que li varen donar, oi?. I els assistents contesten: S, s un bon nom!.
Zong Midzi, doncs, va a seure sobre la planta aya amb el fusell a la
m mentre lelefant i Medza me Mfule lluiten cos a cos. Lelefant dna un cop
de trompa a Medza me Mfule, el nebot de lanomenat precisament Ventre
dElefant, fll dAngbe Ondo. I mira com amb la seva trompa lenvolta i les-
treny amb tot la seva fora n bok... n lrt... n s... i laixeca per
deixar-lo all on era. Llavors Medza me Mfule sajup rpidament, fa un bot
n kundum i es planta darrere de lelefant sii. Posa la m al cant
dret i treu una gran i potent espasa. I mira com amb totes les seves forces li
etziba un cop despasa al bell mig de lespinada. No per estomacar-lo sin per
matar-lo. El mata tu... v... nyny... i de tal manera que lespasa li
queda doblegada. El fl tocant el mnec. I s en aquest moment quan tots els
81
UN CANT PIC AFRIC
animals, els lleopards, els gorilles, senfurismen contra ell i llencen els seus
udols a laire mioo.
Un gorilla que dna cops amb un bast de ferro; un lleopard que escar-
ritxa les dents i clava les urpes. I Medza me Mfule, gil com una ratapinya-
da, lleuger com la fulla morta de larbre abangak, creuant lespai com una
oreneta n woo, surt a fora per refer-se una mica kii.
El gran cap del pas
172
es lamenta que els prohoms i grans guerrers
del pas no arribin a vncer el molt insensat
173
Zong, i es pregunta per qu
aquest individu sescarrassa tant contra ells.
I Medza me Mfule es pregunta a si mateix Per qu Zong Midzi min-
figeix tots aquests mals? Jo, Medza me Mfule, qu he fet?. I sen va corrent
toon woook.
I mira com ara Medza me Mfule dun salt sendinsa a la gruta kii so-
lot woa, es pica el pit i de les dents li surten unes grans tisores. I sexclama:
Ah, Mone Ebo, per qu no em crides perqu sigui jo el que vingui a ajudar-
te?.
174
I llavors agafa aquelles enormes tisores amb la m dreta.
Lassistncia aplaudeix i el trobador continua.
Que tothom vingui a veure de quina manera el nebot del clan anomenat
Ventre dElefant, fll dAngbe Ondo, treballa i fa meravelles.
Medza me Mfule, en efecte, dna cops de tisores a la seva esquerra i
talla els caps de les serps. En dna tamb a la dreta i talla els caps de les
altres serps.
Surt un lleopard a la seva esquerra, en surt un altre a la seva dreta. El
de lesquerra fa un salt; el de la dreta tamb. Ambds es llencen sobre Medza
me Mfule amb les dents i les urpes.
El fll de Mfule Engbang
175
treu les tisores; un lleopard cau a lesquerra,
un altre a la dreta, morts. Aquest prohom del pas dels immortals sendinsa
172 Segurament es tracta dAkoma Mba, que amb el seu mirall mgic veu tot el que
passa. El TFG empra la frmula endzdzom dzala, que literalment vol dir la gran cosa del
poble, una persona important.
173 En aquesta seqncia el TFG, referint-se a Zong Midzi, empra tres vegades la pa-
raula okukur, que signifca imbcil, boig, pobre desperit.
174 Segons els editors seria com una mena de divisa de Medza me Mfule que diria en
els moments en qu es troba en situacions difcils (cf. p. 404, n. 59).
175 Lheroi daquesta seqncia s un gran personatge del pas dels immortals, esmentat
en el primer cant i que apareix, entre altres, en el segon, en una reuni organitzada per Ako-
me Mba amb alguns prohoms dEngong. I: 43, 44; II: 77, 89, 98, 124, 125, 126, 127, 129, 130;
III: 12, 15, 15, 30, 36; III, 56, 57, 58, 59, 77, 78, 79, 91, 92...
82
LLUS MALLART GUIMER
n kubuk cap a la gruta i sexclama dient: Ah, Mone Ebo ooo, per
qu no em crides perqu sigui jo el que vingui a ajudar-te?.
176
Tu veus com un gorilla surt a lesquerra, un altre a la dreta. Tu veus que
ambds branden un bast de ferro. Tu veus com colpegen Medza me Mfule
per tot el cos kundu kindi wup yii ee haha.
Medza me Mfule dna cops de tisores a dreta i esquerra. Un gorilla cau
a lesquerra, el cap tallat; laltre cau a la dreta, decapitat. Travessa tota la
gruta i va a parar all on Zong Midzi est assegut ha.
Lauditori aplaudeix.
Tu veus llavors com Zong Midzi saixeca, es posa dret amb el fusell de
pist anomenat Meyibore a les mans, apunta i fa foc tugummmmm rig
rig rig rig rig rig rig rig rig rig rig rig rig rig rig rig rig rig.
Els gran prohoms del pas dels immortals, que el trobador anomena
amb noms i cognoms,
177
sestremeixen i es diuen que Medza me Mfule t
greus problemes. I amb molta ra. Zong Midzi dispara contra Medza me
Mfule. Daquell tir en surt una bala
178
de grans dimensions que al davant
porta una mena de lla escorredor
179
i als costats dues llances. Medza me
Mfule fuig, lesquiva anant dun cant a laltre, com si fos una ratapinyada
o una oreneta, fns a arribar al seu pas, on els immortals el veuen arribar
seguit daquella gran bala. Tots samaguen.
Aquest, segueix cantant el trobador, es queda dret en un rac; lal-
tre, en un altre, tot sol. I tu veus aquella bala volant darrere seu, inexorable
i amenaadora, massissa com el fanc duna muntanya, amb un gran nus
de ferro al davant i dues grans llances al costat, que persegueix Medza me
Mfule.
176 Cf. nota 174.
177 I que deuen seguir el combat amb el mirall dAkoma Mba. Tenint en compte que en
lpoca en qu va ser enregistrat aquest relat la televisi no havia aparegut en aquell indret,
el mirall dAkoma Mba a travs del qual els prohoms poden seguir en directe aquests esde-
veniments no deixa danticipar el que avui hom pot veure a travs duna pantalla de televisi
(cant XII, 67).
178 El TFG diu asan, que el DFG (p. 44) tradueix, en efecte, per balle de fusil, car-
touche.
179 El TFG diu asima, que el DFG (p. 46) tradueix per noeud coulant.
83
UN CANT PIC AFRIC
Limmortal Engbang Ondo entra en combat contra Zong Midzi
Tu saps que Engbang Ondo,
180
anomenat la Pell Dura, lHome Seris, sen
va wo i arriba al peu de lentrada de la gruta de Zong Midzi tii,
senfla i salta duna roca a laltra wwny, treu la tapadora duna gran
carbassa i llena el seu contingut sobre les roques, una mena doli i daigua.
Desprs es pica el pit i de la pitrera li surt un bast talism,
181
que planta
a lentrada de la gruta. Treu del seu sac un llum
182
i amb un simple fregads
encn el bast talism. El foc sestn sobre loli
183
escampat sobre el rocam de
la gruta. La gruta sencn.
Tot dissimulant-se n nyaa Engbang Ondo es posa a lentrada de
la gruta com tu et poses en aguait davant del cau del porc esp.
Ah, Medza me Mfule! s un afer molt greu! Sobre la roca se sent el foc
com crema i crepita kpoooo aa vibibibibibi tummm... o wuouwow. Zong
Midzi no pot aguantar ms la calor al fons de la gruta; enfonsa el dit gros del
peu a terra i el seu cascavell mgic explota i el propulsa endavant, arrancant
pans de terra que es dispersen en totes direccions com les granes de les bajo-
ques de larbre ebe quan sesberlen, i sendinsa a travs de lespai atmosfric
fns a anar a parar a lentrada de la gruta.
I mira com Engbang Ondo es llena sobre ell...
I en aquest moment el trobador enceta un altre interludi i en acabar
reprn el fl de la seva narraci cantant la f de la lluita cos a cos entre
Engbang Ondo i Zong Midzi. Desprs duna primera aproximaci en qu
Engbang Ondo es treu del pit un escut de metall que se li adhereix per tota
lesquena, es pica de nou el pit i en fa sortir una gran bola, lagafa amb el
bra dret, la llena sobre les espatlles de Zong Midzi i el fa caure de panxa
enlaire, mentre lescut i la bola senlairen cel amunt. Durant la lluita, Eng-
bang Ondo aixeca els ulls i veu de lluny aquella bala que dna voltes pel
cel perseguint encara el seu germ Medza me Mfule. I en aquest moment
interromp el seu cant per preguntar a lauditori: Ja nhem parlat [de la
bala], oi?. I lauditori contesta: s clar que s!.
180 Que feia la caa amb Medza me Mfule i havia fet sortir del seu pit un escorp.
181 Cf. supra nota 111.
182 El TFG empra el mot msi. s el terme emprat pels ewondo per designar un
llum. Aquest terme no apareix en el DFG.
183 Cf. cant XII, v. 76.
84
LLUS MALLART GUIMER
I el trobador comena llavors un interludi acompanyat dun cant so-
bre el tema de la seva iniciaci a larpa-ctara mvet, tot reprenent desprs
el fl de la seva narraci.
Final.
Mort de Zong Midzi
Fa poca estona (v. 86) el trobador ha fet un breu comentari sobre aquella
lluita cos a cos entre limmortal Engbang Ondo i el mortal Zong Midzi
dient: Les coses meravelloses
184
que fan aquests dos homes sn nombro-
ses. En aquesta seqncia el trobador, en efecte, canta sobretot les mera-
velles realitzades per Engbang Ondo, que del seu pit fa sortir un seguit de
coses meravelloses: un plec danelles, un seguit de talismans, un gros sac
mgic amb una mena de perles... Se nempassa una; es posa a suar, els ulls
se li tornen com els dun passerell en un camp de blat de moro, i la llen-
gua se li posa vermella com la soca de larbre mbl. Del seu pit fa sortir
tamb un ganxo amb el qual agafa totes aquelles anelles i fa mil meravelles.
En mig de tot plegat Engbang Ondo veu aquella bala que no para de per-
seguir el seu germ. Del seu pit fa sortir llavors un fusell i dispara enlaire,
cel amunt. Les bales xoquen entre elles. Unes espurnes com les [que sur-
ten de les eines] dels ferrers omplen lespai. Hom sent el terrabastall duna
pluja de tempesta acompanyat de llampecs que sescampen per lhoritz.
Desprs duns moments de calma, el tro es fa sentir de nou i hom veu com
un llampec davalla del cel. Les gotes daigua de pluja espeteguen i reboten
mentre aquella bala va perdent tota la seva fora. Engbang Ondo fa sortir
de la seva esquena unes ales de ferro i es posa a volar. Mirant davant seu
veu Zong Midzi que vola sobre una bola en direcci al pas dels immor-
tals. I la bola cau sobre larbre oveng, sincrusta entre les seves arrels,
desapareix, mentre que Zong Midzi queda com esclafat contra el tronc de
larbre. Engbang Ondo crida Akoma Mba, el cap dels immortals, i li retreu
que Zong Midzi shagi pogut escapar. Hom celebra la sagacitat dEngbang
Ondo. Les dones, molt excitades, es pregunten si s Engbang Ondo qui ha
fet presoner Zong Midzi. Els homes es reuneixen. Akoma Mba fa venir
tots els guerrers a Oveng ben armats i empolainats.
184 La paraula exacta emprada en el TFG s mk, plural dak.
85
UN CANT PIC AFRIC
Engbang Ondo rasca una escora darbre kelekelekelekelekele. Fica
les raspadures al nas de Zong Midzi i bufa cap endins. Desprs Engbang
Ondo es pica el pit. I veus com de la boca li surt un sac amb un flferro.
Engbang Ondo el llena vers on es troba Zong Midzi, passa entre les seves
dents i desapareix dins la seva boca. El flferro li queda penjant pels llavis tot
balancejant-se. Engbang Ondo lagafa i el dna a Akoma Mba. Akoma Mba
lestira i cada vegada que fa una estrebada diu: Ja surt!.
I mireu com surt una guila blanca, blanca, molt blanca fuuuum y
yyyyyyyyyyy...
Akoma Mba sacseja el flferro i se sent un gran soroll que surt de dins del
pit de Zong Midzi. Akoma Mba crida: Ja surt!. I tu veus com una mena
dguila-esparver li surt del fons del pit wo kia gi go gia gi go gin, i
mira com Engbang Ondo agafa lguila, se la fca a la boca i se lempassa.
I el trobador pregunta a lassistncia: Menteneu, oi?. I lassistncia
contesta: s clar que s! Et penses que som uns ignorants?.
Els immortals arrenquen tots els talismans de Zong Midzi a was. Els
ulls se li posen fora de si n loaaa.
Akoma Mba sacseja el flferro... Akoma Mba sacseja el flferro...
Akoma Mba es pica el pit. De la pitrera li surt una bola molt gran, una
bola de foc que posa a la boca de Zong Midzi rrrr.
I de nou Akoma Mba es pica el pit i li surt una carbassa petita i allarga-
da. En treu el tap. Est plena duna mena doli. Akoma Mba el fa degotejar
a la boca de Zong. Loli sescampa per sobre de la bola de foc. La bola de foc
explota dins del ventre de Zong Midzi mi Obame, sobre el seu cor tum...
gugungummm rig rig rig rig rig rig rig rig rig rig rig rig rig rig... El
fetge i el cor de Zong Midzi surten amb tota la seva fora per entre les seves
dents.
I el trobador acaba amb un cant fnal dialogat amb tota lassistncia en
el qual recorda que aquell que canta i sacompanya amb la msica eixida de
les cordes duna branca de palmera t un gran coratge, ja que viu morint
pels cants de mvet.
APROXIMACIONS
En cantar el seu mvet, el trobador explica una histria per a nosaltres
imaginria, esmenta llocs, descriu situacions, fa parlar els seus herois, es
dirigeix al seu auditori, lexhorta a escoltar amb atenci, el convida a fer un
esfor per imaginar-se all que explica, i de tant en tant introdueix alguna
opini personal, un breu comentari sobre el que diuen o el que fan els
herois que ell est creant. s aix com Zw Nguma introdueix en el seu
relat el comentari segent: Les coses de la vida poden veures de moltes
maneres.
185
Aquest principi, tret possiblement del saber popular fang, po-
dria ser acceptat com a principi rector per comprendre una mica el relat
que acabem de resumir. El seu relat s certament una cosa de la vida que
pot veures de moltes maneres. I lart del trobador consisteix precisament
en aix: a obrir-nos les portes i donar-nos les claus perqu siguem capaos
de comprendre almenys alguns dels missatges que el poeta vol transmetre
o que el seu relat s susceptible dengendrar. Aquests comentaris sn una
manera dentendre aquest mvet, unes simples aproximacions.
Per a ms a ms hi ha lauditori. Impossible de captar avui en quina
clau entenia el relat del trobador. Noms ens s possible tenir en compte
algunes de les reaccions suscitades per ell i que els editors han guardat
escrupolosament en la seva transcripci. Tamb podem tenir en compte
les maneres de dir, de pensar i dactuar de la societat fang-beti en lpoca en
qu el trobador Zw Nguma produa el seu relat i el seu auditori lescolta-
va. s important fcar-se en la seva pell i en la pell del seu entorn per mirar
dentendre de quina manera lauditori, en aquell moment, podia rebre el
que cantava el trobador.
I una mica ms en hi ha ls i la interpretaci que pot fer-se alguns
anys desprs de la producci daquest relat. I aquest altre s pot portar-nos
desenvolupaments daquest gnere literari que tamb cal tenir en compte.
Aquest mvet es pot escoltar o llegir, doncs, de moltes maneres. I
potser el seu sentit cal cercar-lo, com hem dit, en les claus que duna mane-
ra o duna altra el trobador va deixant caure a travs dimatges, de mitges
paraules, dallusions, de breus comentaris, de temes mig comenats i mai
acabats del tot i daparents contradiccions.
185 Emam me eni mn myn abwi, o amb petites variacions lexicals (VII: 64,
108, 113; VIII: 105; IX: 100; IX: 131; X: 44; XII: 100).
88
LLUS MALLART GUIMER
Amb les notes i comentaris que segueixen ens proposem obrir les por-
tes a una comprensi daquest relat, amb la seguretat que ser el conjunt
dels diferents punts de vista el que donar el sentit que el trobador volia
donar al seu cant de mvet.
Les tres parts del cant de mvet de Zw Nguma
En una primera aproximaci a aquest text, vaig estudiar-ne els interludis,
186

que segons el meu entendre formaven una unitat tant formal com temtica
diferent de la resta del text. Les revistes Orfrica (2009) i Journal des Afri-
canistes (2009) en publicaren un article en castell i francs.
Lestudi de la resta del text em permet establir una nova distinci entre
el primer cant i tots els altres, del segon al dotz. Sestableixen aix dues
parts ben diferenciades, que, juntament amb la dels interludis, que les va
puntejant i travessant en diagonal, constitueixen tres parts essencials a
travs de les quals es pot veure de quina manera els trobadors africans de
larpa-ctara mvet combinen a travs de la msica i de la poesia un dis-
curs pic, fantstic i meravells, proper, de vegades, a la cincia-fcci, ja
que no hi falten ni ales de ferro que fan volar els homes, ni boles voladores
que permeten travessar els espais. Dit aix, i tenint en compte tots aquests
aspectes (el fantstic, el meravells, el mtic, lpic, etc., sense oblidar en la
seva temtica lestructura elemental del conte), caldr examinar la qesti
del gnere.
En un estudi sobre la literatura fantstica, T. Todorov
187
assenyala tres
camins per analitzar les obres daquesta forma de literatura: el verbal, el
sintctic i el semntic. Duna manera o duna altra aquestes tres perspecti-
ves han daparixer en lanlisi daquest relat. Pel que fa a laspecte sintctic,
T. Todorov precisa que consisteix en lestudi de les relacions que mantenen
entre si les seves diferents parts, ja siguin dordre lgic, temporal o espacial.
Pel que fa al mvet de Zw Nguma, doncs podem distingir tres parts
que formen lestructura global del relat. La primera part (I) est formada
pel primer cant. La segona part (II) est formada per la resta del relat, del
segon cant al dotz. I la tercera (III) est formada, com he dit abans, pel
conjunt de soliloquis o interludis que es troben al fnal de cada cant. Cada
186 Que hem oms en el resum.
187 Tzvetan Todorov, Introduction a la littrature fantastique (Seui, Pars, 1970).
89
UN CANT PIC AFRIC
una de les parts t una temtica prpia. El primer cant, en efecte, fa el
paper dintroducci o dexposici general sobre els dos pobles que aparei-
xeran en tota la resta del relat (del segon al dotz cant), el poble dEngong
i el poble dOku; segons una nota del editors,
188
el primer seria el dels im-
mortals i el segon el dels mortals. Dos conceptes que no semblen aparixer
gaire explcits en tota lobra, almenys com un atribut propi de tot un poble
sencer.
189
En parlarem ms endavant. En aquesta primera part formada
pel primer cant, el trobador centra el seu relat en els orgens i la formaci
de les grans famlies o llinatges dEngong, el pas dels immortals. Desprs,
a partir de lestrofa 97, introdueix una genealogia de caire mtic sobre els
orgens de les primeres criatures i dels primers ssers humans; de la for-
maci dels primers pobles i de la separaci entre els homes dEngong i els
homes dOku, dels immortals i els mortals, sense donar-ne cap explicaci.
I esmentant aquesta separaci (112)
190
sacaba el primer cant, i sentona a
continuaci el primer interludi o soliloqui.
Desprs daquest interludi comena, doncs, el relat pic (II) que el tro-
bador va oferir aquella nit: un eban.
191
Largument ser un altre, sense
que aix impliqui una ruptura total amb la primera part (I); lestil tamb
ser un altre. El fl duna mena de crnica genealgica que hom pot seguir
en la primera part (I) s molt diferent, en efecte, de largument que ofereix
la narraci duna lluita entre dos pobles, els immortals i els mortals (II). La
primera (I) sembla expressar-se amb un to gaireb jurdic o administratiu
(nom, sobrenom, clan dorigen, matrimoni, descendncia...), tal com se sol
fer en el discurs genealgic daquest poble, mentre que en la segona (II)
el relat pren un to descriptiu i es refereix a uns esdeveniments que creen
largument daquest seguit de cants.
En lmbit verbal hom pot constatar, per altra banda, un s ms habi-
tual dels verbs en passat (angakomle, angabyal...) en la primera part
(I), mentre que en la segona (II) el trobador narra els esdeveniments de la
seva histria situant-se ms aviat en una mena de present imaginari. En
aquesta segona part, el poeta convida una i altra vegada el seu auditori
a veure o a imaginar-se (ota) el que est cantant, la qual cosa no es
188 Cf. infra, p. 97.
189 Vegeu nota 112, p. 62.
190 El nmero assenyalat entre parntesis es refereix al nombre destrofes de cada
cant, tal com apareix en el text original.
191 Un episodi, un tema literari desenvolupat en un cant de mvt.
90
LLUS MALLART GUIMER
produeix ni una sola vegada en la primera part (I). Una cosa semblant
podrem dir pel que fa a ls dels idefons i les onomatopeies, totalment
absents en la primera part. Aquestes formes lexicals sn ms prpies dun
llenguatge descriptiu que dun llenguatge genealgic de caire ms formal.
Aquestes dues parts (I i II) queden articulades, per, amb la III, for-
mada pels soliloquis, que ja hem estudiat en un altre lloc.
192
En aquests
soliloquis, la temtica s una altra, lestil tamb. El trobador deixa de ban-
da el relat de lepopeia entre el poble dels immortals i el dels mortals per
cantar all que podrem dir la seva prpia epopeia: el fet de viure entre dos
mons, el dels vius i el dels morts. En laspecte verbal, per altra banda, el
trobador parla en primera persona, expressant les seves emocions, adre-
ant-se al seu pare, a la seva amant, recordant la seva iniciaci, dialogant
amb lauditori, que comparteix amb ell les seves inquietuds.
Aquest mvet, amb les tres parts que em sembla pertinent distingir,
formen un tot, la qual cosa vol dir que les seves diferents parts, lluny ds-
ser arbitrries, mantenen unes relacions necessries com qualsevol obra
literria, escrita o dita.
s molt possible que no hagi existit o que almenys no disposem duna
epopeia de mvet, s a dir, dun text nic ms o menys unifcat que
narri els diferents episodis dels orgens daquests dos pobles i les seves
relacions i que vagi descabdellant un argument determinat. Jo crec que
una unifcaci aix s una funci prpia de lescriptura, mentre que el dis-
curs oral permet, potser a partir dun text original, un esclat en mltiples
versions o variants, i potser en diferents episodis, que caldria considerar
no com a degradacions del text oral original sin com a noves creacions
que, aix no obstant, mantenen una mena de matriu en com que, duna
manera o una altra, apareix almenys en algun dels seus elements bsics en
totes les versions i episodis.
Pel que fa a les anomenades epopeies de mvet, en aquesta matriu
podrem descobrir, per exemple, els elements segents: un marc espaci-
al com habitat al sud pel poble dels immortals i al nord pel poble dels
mortals, separats ambds per un gran riu; un marc temporal imprecs que
pot anar de lorigen de les coses a altres temps no determinats; un cert
nombre de personatges (Akoma Mba, Angone Endong, Medang, Medza
me Otugue, per exemple) que porten sempre el mateix nom i exerceixen
192 Cf. Orafca... i Journal des Africanistes..., vegeu Bibliografa.
91
UN CANT PIC AFRIC
les mateixes funcions; una mateixa organitzaci social en clans i llinatges,
sistema de parentesc, formes daliances matrimonials, etc.; una mateixa
referncia a una determinada visi del mn. Aquests sn en tot cas alguns
dels trets que trobem en com entre la primera i la segona part daquest
relat. Potser cal afegir que els ssers mtics (Yo, Zamba, Mebege...) que
apareixen a partir de lestrofa 97 de la primera part no apareixen cap vega-
da en la segona, la qual cosa vol dir que el relat de mvet que el trobador
es proposa cantar aquella nit (II) no se situa en un mn mtic en qu els
herois serien aquelles entitats mtiques que avui reben el nom de Du,
Creador o Fill de Du,
193
sin en un mn molt ms hum, encara que els
seus protagonistes apareguin dotats de poders mgics
194
especials i amb
ells es vulgui sobrepassar dalguna manera la condici humana.
Tamb caldria dir que algunes qestions que semblarien fonamentals
no sn esmentades en aquesta introducci que, com he dit, serveix
de matriu o dexposici a qualsevol cant de mvet. Potser podrem
admetre que aquelles qestions essencials dun cant de mvet no
siguin esmentades en un altre. Aix, per exemple, la qesti del ferro (i
del seu domini per part dels immortals), que apareix com una qesti
fonamental en el mvet de Tsira Ndong,
195
no sembla ser-ho en el mvet
de Zw Nguma.
196
Com veurem desprs, aquesta qesti no s ni tan sols
suggerida en la introducci (I) ni en el relat (II) prpiament dit. En aquest
cas em sembla que no es legtim fondre el mvet de Zw Nguma amb
aquell altre publicat en francs per Tsira Ndong, com ho fa Mve Ondo en
lobra de L. Kasteloot, com si ambds relats en formessin un. En tot cas, les
seves (aparents) contradiccions han de ser tractades metodolgicament
duna altra manera. El mateix podrem dir del tema de la immortalitat,
que apareix clar en el mvet de Tsira Ndong i poc clar en el mvet de
Zw Nguma, de tal manera que els editors es veuen obligats a precisar
aquest tema en un parell de notes.
193 Vegeu infra p. 104.
194 Sobre la natura daquests poders, vegeu infra p. 113.
195 Tsira Ndong Ndoutoume, Le Mvett (Prsence Africaine, Pars, 1970).
196 Vegeu infra p. 99.
92
LLUS MALLART GUIMER
Des dels inicis del primer cant el trobador descriu les proeses guerreres i
altres de les quals sn capaos els avantpassats dEngong. En les estrofes
815, ens canta les de Mba Andeme Eyene, el nt dEkang Nna, el pare
dAkoma Mba. Mba Andeme Eyene rep de la part del trobador tots els
honors, tots menys un: el de ser descendent dun immortal. En lestrofa
2 daquest cant, en efecte, sens diu que Ekang Nna va morir en el poblat
dOba, fundat per ell. En lestrofa 16 la mort dun del herois dEngong s
anunciada. La mort sembla, doncs, possible entre els immortals. Nku-
dang, una de les grans protagonistes daquest mvet, s una flla del pas
dEngong: ser decapitada (VII: 101).
Davant de fets com aquests em sembla pertinent que hom es pregunti
quin s el sentit del terme immortal donat per certs traductors als herois
daquests relats pics de mvet. s que hom vol dir que els habitants dEn-
gong no estan subjectes a la mort o b simplement que les seves proeses
quedaran inscrites en la memria dels homes per sempre ms? Amb quins
termes i amb quines imatges la llengua fang sexpressa per referir-se a la
immortalitat dels uns i a la mortalitat dels altres? O, per altra banda, po-
drem pensar que la immortalitat daquests homes dEngong s lexpressi
dun accent emftic o hiperblic que alguns traductors han volgut donar a
termes fang que no suggereixen aquesta idea, s a dir, la idea duna vida
197

sense un acabament fnal? Si aquest fos el cas, no seria com si un grau de
desmesura suplementari shagus afegit a la desmesura prpia dels relats
pics? O, dit duna altra manera: no seria que els invencibles dEngong han
esdevingut immortals grcies a laportaci dels traductors o comentaris-
tes? No podria dir-se que aquesta promoci es deu duna manera ben clara
a la publicaci del mvet de Tsira Ndong Ndoutoume lany 1970? Un relat
de mvet que, per altra banda, apareix publicat directament en francs,
sense el text fang, i mai sabrem si es tracta duna producci literria de
lautor, escrita per ell mateix (i no cantada), o de la transcripci i traducci
dun mvet cantat o aprs dels seus mestres diniciaci,
198
com ms tard
197 Que segons una determinada flosofa i teologia pressuposa la idea dnima.
198 s interessant constatar que en comparar el mvet de Tsira Ndong amb el de
Zw Nguma shi troben moltes imatges semblants, la qual cosa podria confrmar que Zw
Nguma fou el professor de Tsira Ndong, com ho diu Herbert Pepper en la seva introduc-
93
UN CANT PIC AFRIC
altres escriptors han intentat fer.
199
s potser aix, seguint les petjades de
Tsira Ndong i Essindi Mindja, com el gnere pic mvet assoleix una altra
forma dexpressi, una segona vida. Llstima que en aquests casos la llen-
gua fang no en surti benefciada. I potser tampoc la msica.
Tenint en compte aquest tema i altres, crec que s important fer un
reps dels textos editats abans dels relats de Tsira Ndong (1970) i de Zw
Nguma (1966 i 1972) per veure fns a quin punt apareixen les nocions de
mortalitat i dimmortalitat tant en els relats de mvet com en els comen-
taris.
Potser cal dir en primer lloc que les publicacions sobre el tema no sn
nombroses. Segons les fonts de qu disposo, lany 1960 el Mossn Tsala
200

va publicar la primera part del relat de mvet Mesi me Kodo Endon en
llengua ewondo i la traducci francesa. Lany 1961 en va publicar la segona
i darrera part en la mateixa revista. Segons diu lautor de la publicaci,
aquest relat havia sigut recollit i transcrit pel Mossn Tobie Atangana ()
i tradut al francs per ell mateix, el Mossn Tsala. Aquest mateix relat
noms amb el text ewondo i amb una transcripci lleugerament diferent
201

fou publicat lany 1965 per Fada Maks Messi. Lany segent, Eno-Belinga
el public de nou en la versi francesa de Tsala, integrat en el seu llibre
Littrature et musique populaire en Afrique noire (Cuyas: 1966). Mesi me
Kodo Endon s el nom dun ximpanz protagonista daquest mvet, que
vol instaurar entre els ximpanzs el mateix sistema de poder que en la
societat humana. El tema de la mortalitat i de la immortalitat no s, doncs,
tractat en aquest relat. Noms en lestrofa 170 es parla dun ximpanz que
era tan vell que quan el primer home va nixer ell ja era ximpanz. Per
ci al mvet de Zw Nguma publicat pels Classiques Africains (p. 9). De totes maneres
tamb cal dir que en cap moment el relat de Zw Nguma s tan explcit com ho s el de Tsira
Ndong pel que fa a la immortalitat dels habitants dEngong.
199 Vegeu per exemple Essindi Mindja, Le Mvet: la Guerre du fer (Pars, LHarmattan,
2009).
200 Vegeu bibliografa.
201 La comparaci dels dos textos ewondo s interessant. Cap dels dos autors assenyala
les condicions en qu foren consignats per escrit aquests relats de mvet. Dictats directa-
ment? Amb lajut dun magnetfon? Dictats i lleugerament modifcats? Les modifcacions no
alteren lessencial, s cert, per no es limiten a qestions de pura transcripci (a nga bonde
o angabonde, fo o foo), sin que tamb afecten lestil, la posici dels mots en lextensi
de la frase (E ye a Mesi o Ndo a Mesi; bedeb a mbe na, a nna o duubu a mbe, a nna).
94
LLUS MALLART GUIMER
potser es tracta dun recurs literari per dir la mateixa cosa que quan nos-
altres, els catalans, diem que una persona s ms vella que Matusalem o
que anar a peu.
Els anys 1964 i 1965, Maks Messi va publicar dues histries de mvet
senceres en llengua ewondo que tampoc donen indicis daquest tema i que
situen els seus protagonistes en el temps i ambient colonial. Recordem que
hi ha relats dits de mvet, s a dir, que han sigut cantats per trobadors
daquest instrument (mbom mvt), que tot i ser relats llargs i tenir un
carcter fantstic i meravells no semblen inscriures en el camp propi dels
relats pics, ni musicalment ni literriament. Potser cal tenir en compte la
distinci
202
establerta per Gaspard Towo Atangana (1965). Ell mateix va
publicar una mica ms tard (1966) un conte flosfc (s aix com lano-
mena) sencer cantat per un trobador de mvet i que tracta duna aranya
(Nden Bobo) que acusa Du (Zame, en el text original) de permetre la
mort i el sofriment en aquest mn, per en el qual en cap moment aparei-
xen els habitants dEngong, dOku, o el clebre personatge Akoma Mba, ni
s suggerit el tema de la immortalitat o de la mortalitat. Towo Atangana es-
menta en canvi aquest tema en el seu article de lany 1965, quan escriu: les
Ekang [descendents dels Engong] sont tous extraordinaires, invencibles
et invulnrables au combat et, bien plus immortels.
203
En la mateixa re-
vista en qu Towo Atangana public el seu article dordre general sobre
el mvet, Awom Stanislas en public un altre en el qual, desprs duna
breu presentaci, ens ofereix els primers 653 versos en llengua ewondo i
la traducci francesa dun cant pic sobre la guerra dAkoma Mba contra
Abo Mama. Alguns daquests versos van ser publicats de nou en francs
una mica ms tard en un llibre de fragments escollits de diferents epopeies
202 Gaspar Towo Atangana distingeix: Mvt-bibon, Ndongo Mekoda, Akel-Yeme, Mbom
Edina, Angon-Mana..;Tsala parla de temes lrics, pics, didctics, satrics...; Eno-Belinga es-
criu: le chant-rcit [mvet] peut tre soit une satire. Soit une composition dallure didacti-
que, soit un pome lirique, satirique, soit, en fn, une pope.
203 Traducci: Els ekang [descendents dels Engong] sn uns ssers extraordinaris,
invencibles i invulnerables al combat, fns i tot immortals. Aquest autor dna tot seguit
una explicaci molt interessant del que podria ser una pista per entendre el concepte
dimmortalitat elaborat per aquests trobadors de mvet: Quand ils ont assez de la vie
dEmo Minlang (cest--dire le pays des causeries, ce monde-ci) ils passent dans le monde
des invincibles, des Bekon, quil faut bien se garder didentifer avec les morts.
95
UN CANT PIC AFRIC
africanes i editat per R. Labatut
204
amb una intenci clarament pedaggi-
ca, i en dues altres obres publicades molt ms tard per L. Kesteloot.
205
Tam-
poc en aquests textos el tema de la immortalitat s suggerit cap vegada.
Aix doncs, en els relats de mvet prpiament dits editats
206
abans
de la publicaci del mvet de Tsira Ndong, el tema de la immortalitat no
sembla ser afrmat clarament ni suggerit metafricament. Per altra banda,
noms un sol relat, no publicat sencer sin parcialment (Awona Stanislas,
1965), situa el seu auditori i el seu lector en el temps pic dAkoma Mba.
207

Pel que fa als articulistes o comentaristes, la immortalitat dels ekang (des-
cendents del poble dEngong) s esmentada una sola vegada (Towo-Atan-
gana, 1965). Potser en el camp estrictament oral les coses siguin diferents,
per no en tenim cap testimoni.
Pel que fa als estudis sobre el mvet escrits en castell, hi trobem
un article (Crespo: 1962) sobre els trobadors de mvet de la Guinea, en
aquell temps colnia espanyola. En aquest article, el seu autor presenta
duna forma resumida el relat dun trobador guine i, per demostrar que
es tracta realment duna traducci del fang, tradueix el text en lletra itlica.
En aquest text hi trobem aquestes paraules: Este hroe desaf temerario
un da a los de Engonk que se decan invencibles por naturaleza. El text
descriu desprs les proeses dAkoma Mba contra les temeritats daquest
personatge. Desprs del text escrit en itlica, lautor introdueix aquest co-
mentari: Para que la narracin tenga xito ante el pblico debe el juglar
seguir contando la venganza de Akoma Mba, que debe salir siempre triun-
fante, pues de lo contrario la narracin no sera del gusto de los oyentes.
Tampoco gustaba el relato si el juglar haca morir en l a alguno que per-
teneciera a la tribu Ekang [del poble dEngong], pues eran considerados
como inmortales todos los habitantes de dicha tribu. Aquest testimoni
ens ajuda a veure la importncia que t lauditori en la construcci dels
204 S. i R. Labatut, Epopes africaines. Morceaux choisis (Camerun, Bureau des
Recherches Pdagogiques et des Programmes, s/d).
205 Lepope traditionnelle (Pars, Nathan, 1972) i Les epopes en Afrique Noire (Pars,
Karthala et Unesco, 2009).
206 Cf. la bibliografa establerta per Llus Mallart en Un mvt de Zw Nguma (p. 481).
Totes les obres esmentades, llevat daquella de Tsira Ndong, foren publicades entre 1960 i
1966.
207 Potser cal insistir en el fet que aquelles obres que han anat reproduint fragments
escollits dalgunes epopeies africanes han anat donant com a exemples alguns versos
daquesta mateixa epopeia publicada per Stanislas Awona.
96
LLUS MALLART GUIMER
personatges en aspectes tan importants com aquest de la immortalitat,
fns al punt dempnyer el trobador a forjar aquest concepte.
Diguem, doncs, que en aquest article publicat en castell s el seu au-
tor el que parla de la immortalitat i latribueix a tot el poble dEngong,
mentre que en el fragment escollit del cant de mvet el trobador parla
noms dinvencibilitat.
Sense mourens de la Guinea i encara que sigui uns anys ms tard,
caldria afegir que hom troba ms el terme dimmortalitat en el ttol dalgu-
na obra i en els comentaris dels autors que en els relats de mvet prpi-
ament dits. Ramn Encinas, en efecte, publica algunes epopeies cantades
per Eyi Moan Ndong, en un llibre intitulat precisament En busca de los
inmortales (2004).
208
En el segon relat, Akom Mba ante el tribunal de
Dios, i en el prefaci que precedeix el relat, Ramon Sales planteja el proble-
ma de la immortalitat, per ho fa citant el text indit de J. Mbana. Segons
aquest autor, la immortalitat dels habitants dEngong i dEkang s una
dada que no sembla necessari discutir. Aix doncs, entre els comentaristes
dels relats de mvet i els relats prpiament dits no sembla que existeixi
sempre una verdadera correspondncia.
Gaireb tots els autors que han tractat aquest gnere literari anomenat
mvet donen per fet que aquelles obres que tenen un caire pic oposen
dos pobles, els immortals contra els mortals, el poble dEngong contra el
poble dOku. Es podria admetre duna manera general que aquest punt
forma part del context propi del contingut daquestes obres, i quan el tro-
bador es proposa cantar lepisodi duna delles, potser no sigui del tot indis-
pensable que ho digui duna manera explcita: hom pot pressuposar que els
habitants dEngong sn immortals i que aquells dOku sn mortals. Per
si el relat que es proposa narrar continua enfrontant aquests dos pobles,
em sembla possible que el trobador hi faci alguna menci implcitament o
explcitament, directament o a travs dalguna imatge. Per aquest no s el
cas en el mvet de Zw Nguma. I els editors en deuen ser conscients, ja
que es veuen obligats a explicitar-ho a travs dalgunes notes.
s aix com el lector aprn per la nota 1 que el nom del poble dEngong
Zok Mebege Me Mba esmentat en el text s el nom dels immortals, dels
208 El primer mvet, El extrao regalo venido del otro mundo, va ser publicat en la
seva primera edici lany 1995.
97
UN CANT PIC AFRIC
quals el poeta esbossa la genealogia en aquest primer captol,
209
i per la
nota 32 (p. 25), que els habitants dOku, dels quals Zong Midzi ns el re-
presentant ms illustre (almenys en aquesta epopeia), sn mortals
210
. En
una altra nota (93) (XI: 93; p. 381), els editors precisen el sentit que donen
a lenunciat bimbl bya eni: Nosaltres tenim una medecina per a la
vida. s a dir, afegeixen els editors: Nosaltres podem donar-te la vida
eterna, la immortalitat.
211
Em sembla important assenyalar que aquestes
notes no apareixen en la primera edici policopiada feta per Orstom lany
1966.
212
Hom pot demanar-se, per altra banda, si els editors-traductors
no donen al terme eni (vida) un contingut una mica desmesurat en
relaci amb el seu sentit propi. s el que nosaltres pensem. En primer
lloc, cal situar la seqncia en qu apareix aquest terme en el context del
relat i del trobador. Aquesta seqncia explica de quina manera Mone Ebo
fereix i mata lelefant (X: 22) que, segons la nostra interpretaci, s el do-
ble (nkuk o eye)
213
de Zong Midzi. Tenint en compte el fl dels fets
narrats, tot seguit el trobador presenta de nou Zong Midzi davallant vers
la seva gruta per refer-se daquelles ferides mortals per la intervenci dels
seus avantpassats.
214
Desprs daltres desfetes degudes sense cap dubte a
la mort del seu doble, els avantpassats li proposen donar-li la medecina
per a la vida esmentada ms amunt. Es tracta segurament dun nou me-
dicament o talism per refer-li la vida, per donar-li una nova vida, per ci-
209 Text francs: Est le nom des immortels dont le pote nous esquisse la gnlaogie
dans ce premier chapitre.
210 Text francs: Les gens dOku dont Zong Midzi est le plus illustre reprsentant (du
moins dans cette pope) sont des mortels.
211 Nous avons un mdicament pour la vie, i afegeixen els editors: Nous pouvons te
donner la vie ternelle, limmortalit.
212 Agram a Marie Dominique Mouton, directora de la Biblioteca ric de Dampierre
(Nanterre, Pars), i a Dominique Buchillet, de lIRD, que hagin verifcat aquestes notes.
213 Vegeu nota 225, p. 103.
214 Cal tenir en compte que en el sistema de pensament mgic daquestes societats es
pot donar el cas de fgura segent: quan el doble dalg en forma dun animal o levu dal-
guna persona ha sigut ferit de mort, el possedor del doble animal o el possedor de levu
pot romandre en vida durant un cert temps afectat duna malaltia greu o veure disminuda la
seva fora vital o la seva sort en molts aspectes. En aquests casos els afectats poden adrear-se
als ngnga per trobar-hi un remei. No s impossible que en una situaci desesperada el
ngnga digui: Aquesta persona ja fa temps que est morta; s a dir, el seu evu o el
seu doble animal han sigut ferits de mort. Sobre aquest tema, vegeu Lavignotte, Mallart,
Labourthe-Tolra.
98
LLUS MALLART GUIMER
catritzar les ferides del seu evu, com es podria dir seguint un llenguatge
mgic per potser ms tcnic propi daquests pobles. Per tot aix com,
per altra banda, el lexema eni- es refereix nicament a la vida, a les
coses daquesta vida,
215
i no a la immortalitat o a la vida eterna, com asse-
nyalen les notes. En altres moments del relat, el trobador utilitza un enun-
ciat semblant dient fg eni, que els editors tradueixen una vegada per
moyen-de-vie (IV: 7, 8) i una altra per secret-de-vie (III: 30), i tamb
per ruse-de-la-vie (XI: 027). El lexema eni signifca, efectivament, en
el seu sentit primer, vida, mentre que el primer lexema, fg, signifca
entre els fang del nord intelligncia o saviesa, tot i que es dna a la
noci de saviesa una certa dimensi dastcia o de malcia, com s el cas
de les faules sobre la pantera i la tortuga, en qu aquesta darrera s pre-
sentada sempre com un animal feble i intelligent que amb la seva astcia
ven la forta i sempre esverada pantera. En lentrada fegh del diccionari
fang-francs de Galley, aquest autor li dna com a primer sentit ocassion,
moyen, ruse, expedient, i posa com a exemples zen a mefekh: homme
ingnieux, rus, qui a des tours dans son sac, que sait se dbrouilller. I
com a segon sentit: mesure, modle de toute sorte, balance, mtre, litre.
En cap cas apareix com a secret.
Potser cal afegir que, tenint en compte la presncia de les esglsies
missioneres cristianes en aquesta regi dfrica, els conceptes dimmor-
talitat i de vida eterna tal com els entenen aquestes confessions religioses
han penetrat en alguns mbits del pensament, en el lingstic sobretot.
s aix com en el Lxic ewondo-francs-ewondo del Pare Pichon hom hi
troba lentrada immortalit, que rep la traducci de kokomo, un nom
forjat (recentment, pels missioners?) per la reduplicaci incompleta del
terme kom, que vol dir sempre. El diccionari ewondo-francs de Tsa-
la, un capell cameruns, tradueix aquest mateix terme de kokomo per
etern. En lentrada toujours del diccionari francs-fang, el seu autor, el
pastor Samuel Galley, explica que aquest terme sexpressa en fang de les
maneres segents: mb-mb, ngen se []. Chose ternelle, mb-mb a
zam. Choses ternelles, bembmb be mam. Aux sicles des sicles, mb-
mb ya mb-mb. En les litrgies catliques practicades en els pobles de
parla beti s fcil sentir els enunciats eni km per expressar la idea de
vida eterna i km ya km es per expressar la frmula clssica pels
215 Expressi utilitzada en altres llocs del relat (VII: 64...) pel trobador: emam me
eni, coses de la vida.
99
UN CANT PIC AFRIC
segles dels segles, a la qual jo no em permetr dafegir-hi amn, car em
sembla que, en el context daquest mvet, cal despullar el concepte dim-
mortalitat de qualsevol infuncia cristiana.
La qesti del ferro en el mvet de Zw Nguma
En la introducci que Mve Ondo fa a lestudi de les epopeies de mvet
dels bulu-fang en lobra de Lylian Kesteloot, escriu: Dans le rcit de Zw
Nguma, Zong Midzi, hros mythique du peuple dOku (les Mortels),
quinsuporte larrogance du peuple dEngong (les Immortels), peuple du
fer, lance un df a Angone Endong, hros mythique dEngong. Le mo-
bile de combat?, se demande Mve Ondo et continue: Le peuple dEn-
gong, parce quil respire, limite la porte de son soufe. Dans ce combat
pique, les armes des hros tirent leur puissance redoutable de la forge:
Angone Endong arrive sur un lphant volant en fer, ravageant les villages
dOku. Si Zong Midzi en tant quiniti ne peut sauver les villages de la ter-
reur des guerriers dEngong, il lui reste une ressource: rentrer sous terre
dans le monde de ses anctres les Fantmes pour acqurir, grce au fer,
limmortalit (le blindage dfnitif ). Mais cette transmutation naboutira
pas. Inform par son magicien, Anyong Ndong se rend chez les Fantmes
et ordonne aux anctres des Ekang dinterrompre cette immortalisation.
Zong Midzi captur, Akoma Mba le tue en lui faisant avaler une boule de
fer en fusion.
Aix doncs, segons la lectura del mvet de Zw Nguma que en fa
Mve Ondo, la forja, el ferro i el domini de les armes de ferro estarien nti-
mament lligats a la immortalitat, de manera que el poble mtic dEngong
seria un poble dimmortals perqu seria, com ell diu, le peuple du fer,
i quan els mortals volen fer seva la immortalitat fracassen estrepitosa-
ment.
Una anlisi textual una mica acurada daquest relat ens obliga a ser
molt prudents pel que fa al concepte dimmortalitat i la seva relaci amb
el domini del ferro.
En aquest relat hem distingit tres parts. Hem dit que la primera t el
paper dintroducci, ja que parla dels orgens mtics dels pobles dEngong
i dOku, de les grans famlies i herois dEngong, aix com tamb dels or-
gens dels primers ssers de la creaci. Ara b, en aquesta primera part que
serveix de prleg al relat que seguir, les referncies explcites a la forja, al
100
LLUS MALLART GUIMER
ferro i al seu domini no hi sn completament absents, per nosaltres cre-
iem que sn molt secundries. Aix, per exemple, en referir-se al matrimo-
ni de certs herois, el trobador esmenta les barretes de ferro que formaven
antigament una part essencial del dot,
216
o dna el sobrenom de la Manxa
que Fon el Ferro
217
a un dells, o esmenta alguns objectes utilitzats pels pro-
tagonistes del relat i que certament estan fets de ferro, com el cascavell, el
fusell, latzagaia... No es tracta, doncs, de referncies importants. Hi ha una
excepci. La trobem en les seqncies 5495, que tracten de ladquisici
ritual del talism o medecina per a la riquesa (bya
218
akuma) per part
dAkoma Mba i el seu cos parallel, de la qual hem parlat ms amunt. En el
moment daquest ritual, Akoma Mba ha descollir entre un objecte de ferro
(unes barretes per al dot) que el mag posa a terra a la seva dreta i un altre
objecte tamb de ferro (una atzagaia) que posa a la seva esquerra, mentre
que al bell mig posa un sac fet amb la pell dun gat mesquer. Akoma Mba
escull els dos objectes de ferro, sels posa a la boca i sels empassa. Aquesta
manera de fer fa exclamar al mag: Veig que aquesta persona rebutja la
riquesa i escull laudcia (ayok), la maldat (elan) i lorgull (engun).
219

Desprs daquesta cerimnia, per encara dins daquest ritual, Akoma
Mba transgredeix linterdicte que lacompanya (75-76, 8393), i arran dai-
x esdev una persona confictiva, com recorda un dels seus sobrenoms:
el Busca-raons. Hom pot preguntar-se si la transgressi daquest interdicte
li fa perdre el seu domini sobre el ferro.
En la segona part (cants 212), s a dir, en el relat del mvet que
aquella nit el trobador es proposa cantar desprs de fer-ne una introducci
general, Akoma Mba apareix exercint les funcions del cap suprem dEn-
gong, convocant un consell dels ancians o reunint tots els clans, homes i
dones, els guerrers befono, a la seva clariana, al peu de larbre oveng,
216 Nsua bik (I: 7, 18, 31, 42, 49, 71, 72).
217 Nkom ntg bikny (I: 38).
218 Per mi la paraula bya designa un objecte, una paraula o un ritual de caire sim-
blic al qual hom atribueix la capacitat de produir all que signifca. Els editors tradueixen
aquest terme per talism. En aquest cas es tracta dun acte ritual destinat a comunicar al
seu benefciari el poder desdevenir un home ric (akuma).
219 Des duna perspectiva literria hom pot preguntar-se si aquestes tres qualitats, es-
mentades luna darrere de laltra, no constitueixen una mena de frase feta per assenyalar una
certa prestncia dalg, no necessriament exclusiva del gran cap dels immortals dEngong,
ja que la mateixa frase la trobem ms endavant (V: 8, 17) per descriure la prestncia dun
mortal, Zeng Ela.
101
UN CANT PIC AFRIC
o a casa seva, una casa construda amb una teulada dalumini. El troba-
dor el presenta igualment rebent la nova del desafament que Zong Midzi,
dOku, ha fet a un dels seus homes; enviant a Oku, el pas dels mortals,
alguns dels seus guerrers per tal de calar-hi foc i exterminar els habitants
dels seus poblats o fer presoners alguns dells; o b encara posant en acte
els seus poders mgics, rebuts en el moment de la seva iniciaci, la qual
cosa li permet, entre daltres, veure amb el seu mirall mgic el que fan
els esperits dels morts. En totes les maneres dactuar daquest personatge
esmentades pel trobador no nhi ha cap que assenyali una relaci especial
amb el ferro i que sigui en algun punt diferent de les que poden trobar-se
en les maneres dactuar dels habitants dOku. Els objectes emprats pels
herois immortals o mortals sn els mateixos (cf. annex, p. 143). Els efectes
tamb, llevat de la bola (ebuma)
220
que Akoma Mba fa explotar en el
ventre de Zong Midzi al fnal del relat de mvet.
Per altra banda, el trobador no diu en cap moment que el poble dEn-
gong sigui le peuple du fer. En tot cas, no hem sabut trobar cap metfora
o fgura literria que ens permeti fer aquesta afrmaci. Les referncies al
ferro van dirigides a coses. Duna manera general, el trobador precisa que
tal objecte s de ferro
221
(ek) quan s susceptible destar fet amb un
altre material, vegetal o animal. Aquesta determinaci desapareix quan va
de callada que lobjecte s de ferro.
222
Cal dir tamb, per altra banda, que
aquests diferents objectes sn mencionats en el relat amb ocasi de les
grans gestes, quasi sempre de caire mgic, portades a terme pels diferents
herois dEngong i dOku, immortals i mortals. El trobador no fa parlar del
tema del ferro els seus personatges. Ell mateix no introdueix en cap mo-
ment cap comentari sobre aquest tema, com apareix i duna manera insis-
tent en el mvet de Tsira Ndong Ndoutoume escrit en francs. Un exem-
ple: Toutes les armes, fa dir aquest darrer al cap de la tribu de les Flames,
tous les outils, tous les objets composs entirement ou en partie de fer
seront dtruits (1970: 34). I aquest tema s dit pels herois i comentat pel
trobador un seguit de vegades. Aquest no s el cas del mvet de Zw
220 Aquest mot vol dir fruita, i per extensi designa qualsevol objecte esfric.
221 Casque en fer, corde en fer, fl de fer, cotte de fer, bton en fer, cercles de fer, bou-
ton en fer, pige en fer, panier en fer, nud en fer, ailes en fer: cf. annex, p. 143.
222 Couteau, crochet, pe, grelot, boule, masse, sabre, hache, fusil, balle, marteau,
cloche, pe muni dune boule: cf. annex, p. 143.
102
LLUS MALLART GUIMER
Nguma, que es limita a assenyalar la factura en ferro de certs objectes de
la mateixa manera que ho fa quan sn dor, de pedra, de llaut o daram.
En aquest mvet, el treball de la forja s esmentat una sola vegada
en una seqncia en qu els actors sn els esperits dels morts dels mor-
tals (bkon). En aquestes circumstncies, lesment daquest treball pren
una dimensi simblica evident. I aquest punt s important, car segons el
nostre parer aquesta seqncia ens ofereix alguns indicis que ens poden
ajudar a comprendre el concepte dimmortalitat tal com pot ser pensat per
aquesta societat i presentat en aquest relat de mvet.
Lhbitat habitual dels esperits dels morts (bkon) s pensat sota
terra,
223
all on es dirigeix precisament Zong Midzi (X: 28) un cop el
trobador ha esmentat simblicament la seva mort real (X: 23-24), la del
seu doble, que es produeix abans de la seva mort (visible), que Akoma
Mba li causa fent-li explotar una bola al ventre en els versets fnals del
cant de mvet daquella nit (XII: 140). Dirigint-se, doncs, a sota terra els
esperits dels morts preparen els forns (XI: 93), fabriquen les manxes (X:
1; XI: 94, 97, 98), busquen el carb (X: 2), atien el foc, etc. per fer un nou
Zong Midzi grcies a un medicament per refer-li la vida o donar-li una
vida nova (bya eni) que ells diuen posseir (XI: 93).
224

Per anem una mica enrere per veure en quin moment i de quina
manera es produeix la mort real de Zong Midzi que hem esmentat. En la
seva lluita acarnissada contra els immortals, Zong Midzi continua desaf-
ant-los i fa sortir del seu pit a travs de les seves dents un elefant que amb
els seus ullals enfla Mone Ebo i emprn una gran correguda. Malgrat la
seva posici difcil, Mone Ebo pot matar lelefant fent-li sortir del ventre
el cor i el fetge (X: 23). Quan lelefant es desploma mort a terra, Mone Ebo
fa un bot i es posa dempeus al seu costat. Llavors el trobador introdueix
aquest breu comentari: Fixeu-vos quin poc seny que t aquest home!. I
afegeix: Noms pot servir per governar! (X: 25). Un comentari que fa es-
clatar de riure lauditori. s una seqncia important que posa en dubte el
valor tic de certes formes dexercir el poder tant pel que fa als immortals
com als mortals, com veurem en un altre lloc, en qu reprendrem aquesta
seqncia. Quan Zong Midzi es pica el pit i en fa sortir un elefant (X: 3),
223 Vegeu, per exemple, Galley, Dictionnaire Fang-Franais, entrada kon, p. 160.
224 Sobre aquesta noci de bya eni. Vegeu p. 97.
103
UN CANT PIC AFRIC
al meu entendre, s el seu doble el que en surt, el seu eyen o nkuk;
225

quan Mone Ebo mata lelefant, Zong Midzi mor realment per no imme-
diatament (almenys visiblement, fsicament). s aix almenys com em
sembla que lauditori pot interpretar aquesta seqncia. s aix tamb com
em sembla que la mort s pensada en el mn nocturn de mgbel, quan
levu dun dels seus possedors s ferit o retingut,
226
i es produeix al cap
duns dies la seva mort real o visible en el mn del dia. Em sembla que
aquesta mateixa manera de concebre les coses es pot aplicar en el cas que
estudiem.
Al fnal daquest relat, en efecte, es produeix com ja hem dit la mort
visible de Zong Midzi: Akoma Mba fa explotar una bola en el ventre de
Zong Midzi, de manera que el seu fetge i el seu cor no tarden a sortir per
entre les seves dents (XII: 140). Aquesta imatge de la mort per la prdua
violenta del fetge i del cor la trobem igualment en un dels interludis, quan
Zw Nguma evoca la seva iniciaci en lart de cantar el mvet: el mestre
sobre el ventre amb un ganivet, es treu el cor i el fetge i els dna als seus
nefts tot demanant-los que es posin a tocar el mvet amb aquestes pa-
raules: Desprs dhaver tocat el mvet durant molta estona, quan sentiu
sortir un cant de la meva tomba, aixequeu ben alt els vostres braos per
rebre els encants del mvet (XII: 20, p. 421). El que jo acabo de traduir
per encants seguint la traducci francesa, els traductors ho anomenen
charme. Ara b, el text fang (XII: 20, 23-34, p. 420) utilitza el plural
dey (biy), que designa el doble animal dun possedor devu,
per exemple lelefant de Zong Midzi o el dam (XII: 30...) del seu mestre
diniciaci, esmentat per ell mateix. I s grcies a aquests dobles o avatars
que els seus possedors poden portar a terme les seves gestes. Quan un
possedor devu iniciat a ms de tenir un doble (nkuk o ey) mor,
el seu doble no mor, continua actuant en nom del seu mestre entre els
vius en el b o en el mal. s aix com es pot parlar duna certa immor-
talitat, duna certa manera de viure manifestant-se entre els vius desprs
de la mort, com els bkon o esperits dels morts, que solen manifestar-se
a travs duna forma material (humana, color blanc) que els traductors
designen sovint amb el terme de fantasma i que els beti designen amb
el terme nkuk.
225 Sobre aquestes nocions, vegeu Louis Mallart, Ni dos ni ventre, op. cit., p. 129143.
i tamb Les interludes..., a Journal des Africanistes, p. 230.
226 Veure Llus Mallart, El sistema mdic..., op. cit. p. 607.
104
LLUS MALLART GUIMER
Els orgens mtics dels primers ssers i pobles de la terra
A partir de lestrofa 99 i fns al fnal del primer cant (112), el trobador
sembla voler donar ms fora i ms prestigi al relat sobre els orgens de
les grans famlies dEngong, el poble dels immortals, situant el seu discurs
genealgic en el si duna genealogia ms profunda, que permet denriquir
tant el poble dels immortals com el dels mortals
227
amb una srie de per-
sonatges o dentitats gaireb sobrenaturals, que condueixen aquells dos
pobles a articular-se amb entitats duna altra natura que fan possible la
formaci del mn, dels humans i dels ssers no humans.
Amb aquest altre seguit destrofes, doncs, no hi ha ruptura amb les
precedents. Hi ha simplement una certa continutat, i es dna a aquest
primer cant dintroducci ms profunditat genealgica. I aix em sembla
important perqu amb aquesta elevaci de to lauditori pot fer seu el sen-
timent de pertnyer a un poble forjat per uns avantpassats extraordinaris,
com escau a un relat pic. s aix com ens s possible pensar que amb
el seu relat, que idealitza duna certa manera els orgens del seu poble,
el trobador intenta fer viu aquell sentiment duna identitat comuna entre
tots els assistents. El trobador cantar, en efecte, que tots ells formen part
daquella raa
228
dhomes negres
229
(99) que constitueixen el poble
fang
230
(101), una raa eixida de Zame, lavantpassat mtic, engendrat per
Yo, fll de Mebege, el Du Totpoders segons certes tradicions.
Dit aix, cal assenyalar que la lectura daquestes estrofes ens posa en
relaci amb diferents tradicions o retalls de mites que no han tingut el
mateix arrelament en les diferents zones de lrea beti-fang-bulu. Durant
tota la meva estada entre els evuzok del Camerun,
231
mai vaig sentir parlar
227 Cal dir que, en aquesta seqncia, el poble dels mortals s esmentat una sola vega-
da amb el nom de Mikul Menyung Eko Mbenye, descendents dEtura Ndong.
228 s el terme escollit pels traductors francesos. El TFG empra el terme ay, que
el DFG tradueix per tribu, clan race, peuple, nation i el DET per tribu, nation, pays. Els
mateixos traductors francesos en altres llocs daquest mateix text el tradueixen per clan.
Potser cal dir que aquest terme fang i ewondo s emprat sobretot en les funcions classif-
cadores, com semblen recordar els dos diccionaris quan precisen que ay tamb vol dir
espce, sorte, genre, catgorie.
229 Bia bin minsut.
230 Ay n fang.
231 Sobre la discussi daquest punt, vegeu Mallart, Magie et sorcellerie evuzok (1971),
represa en El sistema mdic..., op. cit., p. 82.
105
UN CANT PIC AFRIC
de Mebege, lentitat mtica que encapala la genealogia lliurada en aques-
tes estrofes per Zw Nguma i que els traductors francesos han tingut la
prudncia de no traduir per Du, el pare i creador de Zame.
232
El mateix
havien constatat P. Alexandre i J. Binet (1958: 109) parlant daquest grup.
Aquesta relaci de fliaci entre Zame (considerat com lavantpassat
mtic) i Mebege (considerat com el pare de Zame i, al mateix temps, com
a Du creador de totes les coses) pertany a les tradicions fang sota la in-
funcia de les religions cristianes. Hom podria dir el mateix pel que fa a
la distinci operada entre Zame e yo i Zame e si, entre el Zame de dalt i
el Zame de baix, en qu el primer s presentat pels seus atributs com un
sser molt proper a Mebege, i el segon com un sser molt hum. Segons
el pastor protestant Galley, Nzame s el nom que els fangs utilitzen per
designar Du. En lentrada Nzame (p. 263) del seu diccionari Fang-Franais
et Franais-Fang assenyala que le pluriel de ce nom est benzame, Dieu,
dieux, i afegeix desprs: Chez les Fang, Nzame est sans pluriel. Hom
podria preguntar-se per a qui s, doncs, aquest plural esmentat precisa-
ment en un diccionari fang. I per quina ra Galley escriu Du en majscula
i dieux en minscula. I segueix donant dades sobre el problema que ens
interessa aqu, i del qual Zw Nguma sembla fer-se ress quan parla de Yo
[fll de] Mebege, que va engendrar Zame. Desprs dhaver assenyalat que
per als fang el nom de Nzame no admet plural, el pastor Galley continua
dient: Nzame e yo, Nzame e si. Le vrai Dieu est en haut. Celui den bas est
celui des lgendes, du folklore. Il avait beaucoup de femmes. On parle de lui
en jouant du mver. Le Dieu den bas a eu beaucoup de fls qui ont t cou-
rageux et ont fait la guerre aux hommes. Ils ont vol des femmes et brl
des villages. En el seu relat de mvet, Zw Nguma sembla referir-se al
Nzame de dalt i no al de baix. Galley continua assenyalant els noms, les vir-
tuts i els defectes dels diferents flls del Nzame de baix, el de les llegendes. I
acaba aquesta entrada dient: Parlons maintenant du vrai Nzame, celui den
haut. Les anciens Fang croyaient que Nzame est le Dieu de toute la terre, un
Dieu unique. On disait: Y da nyeghe dia mba wa bo vi, o via wu: le ciel
(Dieu) naime pas ta faon de vivre, tu vas mourir. On ne dit pas quil avait
une femme. On nommait ses anctres: Mebeghe, etc. Ctait sa gnalogie
(endan zia). Cest lui qui a tout cr. En aquest text la promoci de Zame
esdev clara: de la categoria davantpassat mtic s promogut a la dignitat de
Du creador i nic, escrit en majscula i dit en singular.
232 Lnica excepci es troba en el diagrama fora del text que apareix en la p. 477,
en qu Mebege s considerat com le crateur.
106
LLUS MALLART GUIMER
Mossn Tsala fa com el pastor Galley en el seu pargraf destinat a Du
en el seu llarg article Moeurs et coutumes des Ewondo (1958: 1114).
En tot cas, quan jo vaig arribar entre els evuzok (1963) la cristianitzaci
o divinitzaci del personatge mtic Zamba (en ewondo), Zame o Nzame
(en fang) ja estava feta, almenys pel que fa al discurs de lEsglsia catlica.
Revisant avui el llibre Minla mi Bibel (Histries de la Bblia), publicat
lany 1953, comprovo que aquest resum de certs passatges bblics comena
amb aquestes paraules: A metari Zamba angakom yob ai si (Al comen-
ament Zamba va crear el cel i la terra). Quelcom de semblant es podia
trobar en el llibre Besalmen en langue ewondo, publicat per Mossn Pie-
Claude Ngumu lany 1963 (segona edici), que comprenia les adaptaci-
ons de certs salms perqu fossin cantats en les esglsies catliques seguint
ritmes beti, acompanyats de tam-tams i altres instruments locals.
233
En la
lletra daquests cants, en efecte, Zamba apareix tamb com el nom donat al
Du cristi, nic, creador i salvador de la humanitat, de la primera plana
a la darrera.
234
Dit aix, els antics iniciats al ritu diniciaci so solien tenir un altre
discurs: Zamba havia engendrat Mod Zamba (lHome fll de Zamba),
Nkoe Zamba (el Pigmeu fll de Zamba), Ngi Zamba (el Gorilla fll
de Zamba) i Woa Zamba (el Ximpanz fll de Zamba). Aquesta tradi-
ci genealgica coincideix amb aquella cantada tamb pel trobador Zw
Nguma, per Kokh parlant dels bikele del sud del Camerun i per Largeau
parlant dels fangs.
s aix com les estrofes 99112 del mvet de Zw Nguma, sobre els
orgens mtics del poble dEngong (els immortals), del poble dOku (els
mortals), dels pobles negres (misut) en general, dels fang en particular,
dels europeus i dels pigmeus, etc., mostren de quina manera el trobador
bricola els orgens dels ssers a partir de les diferents tradicions, tot afe-
gint-hi quelcom segurament de la seva prpia collita: les estrofes 100 i
102106, que semblen tenir, per altra banda, alguna reminiscncia bblica
inspirada en el Gnesi (I: 2026).
233 Cf. arxius Mallart.
234 Zamba wom (el nostre Zamba, s a dir, el nostre Du); Zamba Nkom (Zamba,
el Creador); Zamba Nkode (Zamba, el Salvador); Zamba Nkom bod (Zamba, el creador
dels homes); Zamba Nton bod (Zamba, el que sost els homes); Zamba Mn (Zamba,
el Fill); Zamba ngul ms (Zamba, la fora de totes les coses); Zamba nkukuma ya yob
(Zamba, el rei del cel); Zamba Mva-minsem (Zamba, el que lleva els pecats del mn).
107
UN CANT PIC AFRIC
Dit aix, tornem al text. Em sembla necessari posar en relaci aques-
tes darreres estrofes (100...) amb les primeres daquest cant. Pel que fa a
Mebege, vegeu el diagrama de la plana. Lestrofa 99 en llengua fang parla
de Nkpa Mebege i de Yo Mebege, dos noms propis susceptibles de ser tra-
duts per Nkpa fll [o eixit] de Mebege i Yo fll [o eixit] de Mebege, encara
que els editors no ho facin en la traducci francesa. En lestrofa 111 el tro-
bador ens diu que Nkpa Mebege s el germ gran (ntoo) de Ndong Me-
bege, el germ petit,
235
per no ens diu res del lloc que ocupa Yo respecte
235 El text fang diu abere mban, que literalment vol dir portar sobre les espatlles
(cf. nota 62, p. 38). Una forma potica per designar el germ petit.


MEBEGE




Nkpa Mebege Yo Mebege Ndong Mebege
(I: 99) (I. .99) (I: 111)




Ayongbore Nkpa Zame Yo Mebege Etura Ndong
(I: 107) (I: 99) (I: 109, 111)



Els homes dENGONG Els homes dOKU
(I: 108-109) (I: 111)
[els IMMORTALS] [els MORTALS]




(viuen en el mateix lloc: mvok)
(I. 109-110)





Mod Ntangan Nk Ngi Waa Ko Ntutum Ondo Ndu
Zame Zame Zame Zame Zame Zame Zame Zame Zame
(I. 99) (I. 100) (I: 100) (I. 100) (I: 100) (I.100-6) (I.100-3) (I.100-2) (I.104-5)
(Home (Blanc (Pigmeu (Gorilla (Ximpanz (Peix (Arc de (Gos
(guila
fill de fill de fill de fill de fill de fill de Sant Mart fill de fill de
Zame) Zame) Zame) Zame) Zame) Zame) fill de Zame) Zame) Zame)



Negres


Fang

Blau: tradici fang
Groc: tradici fang, bikele, evuzok (beti)
Ocre: Zw Nguma; inspiraci bblica


Nkpa fill [o eixit] de Mebege i Yo fill [o eixit] de Mebege, encara que els
editors no ho facin en la traducci francesa. En lestrofa 111 el trobador ens
diu que Nkpa Mebege s el germ gran (ntoo) de Ndong Mebege, el germ
Blau: tradici fang
Groc: tradici fang, bikele, evuzok (beti)
Verd: Zw Nguma; inspiraci bblica
108
LLUS MALLART GUIMER
als seus altres germans. En canvi, s que ens diu que Yo engendr (abye)
Zame, el qual engendr (abye) lhome [fll de Zame], a nosaltres, els
negres (bia bin minsut) (99), i tamb a vosaltres, els blancs. Per altra
banda Zame engendr el pigmeu, el gorilla, el ximpanz, el peix, larc de
Sant Mart, emprant en tots aquests engendraments la frmula clssica
fang del nom propi (pigmeu, gorilla...) seguit del nom del genitor, Zame.
En lestrofa 101 el trobador diu que Zame don el nom de fang a una raa
sencera (ngura eyola ay bor en fa).
El text tamb ens diu que els negres i els blancs vivien en el mateix
lloc o poble (mvok en el TFG, 109). El germ gran, Nkpa, engendr
Aybore (que literalment vol dir La societat o el clan dels homes), del
qual foren engendrats els homes dEngong, els immortals, segons la nota
dels editors. s en aquesta estrofa precisament que el trobador introdueix
una precisi important: s aix que nosaltres [els fang, els negres, flls de
Zame] quedrem separats dels homes dEngong a causa dels dos germans
Yo i Nkpa, els uns descendents del primer, els altres del segon. Els homes
dEngong (els immortals), diu el trobador, anaren a viure al costat de la
gent del clan Etura Ndong, format pels descendents del germ petit de
Nkpa i Yo, anomenat Ndong. Etura [fll, doncs, de] Ndong engendr els
homes dOku, els mortals, o com diu el TFG els homes de Mikul i Me-
nyung Eko Mbenye. Ms tard els descendents del germ gran i del germ
petit, dels immortals i dels mortals segons la nota, se separaren (kanan,
112).
El diagrama de la p. 107 ens mostra que els immortals i els mortals
sn descendents del germ gran i petit, respectivament, daquesta gene-
alogia, mentre que els negres, fangs, europeus, pigmeus, gorilles i altres
ssers de la creaci apareixen com a eixits o engendrats per Yo, el germ
mitj. Aquest diagrama vol modifcar lleugerament el diagrama que fgura
en la plana 477 del llibre original, en el qual hauria daparixer Nkpa com
a germ gran (ntoo en el TFG). En aquestes societats africanes la posici
genealgica entre un germ gran i un germ petit t la seva importncia.
Segons aquest relat de mvet, les tres lnies de descendents de Yo,
Nkpa i Ndong tenen el mateix origen: Mebege. s ara, doncs, que em sem-
bla necessari tornar enrere, a la primera estrofa daquest cant, que ens par-
la dels homes dEngong tot emprant un seguit de noms, tal com pot fer-ho
una cadena genealgica: Engong Zok Mebege me Mba.
109
UN CANT PIC AFRIC
Estrofa 1 i segents
(primera llista)
Estrofes 99112
(segona llista)
Mba (nivell genealgic 3) Mebege (nivell genealgic 3)
[m]: prefx
Mebege (nivell genealgic 2) Nkpa (nivell genealgic 2)
Zok (nivell genealgic 1) Aybore (nivell genealgic 1)
Engong (nivell genealgic 0) Engong (nivell genealgic 0)
Aquestes llistes sn diferents. Luna i laltra estan en relaci amb la
gent (bor) dEngong (nivell 0). La primera apareix en el text com el nom
(compost) dels habitants duna poblaci sota la forma duna cadena gene-
algica; la segona apareix com una cadena genealgica de carcter mtic
daquests habitants dEngong. A mi em sembla que aquesta diferncia no
s el resultat dun error per part del trobador. La lectura atenta de tot el re-
lat mostra que la memria i la coherncia de Zw Nguma no falla mai. En
les estrofes 108 i 109, esmenta els habitants daquest poble anomenant-los,
resumint una mica, pel nom dEngong, per tot seguit, a partir de lestrofa
110, el trobador utilitza tot el nom sencer: Engong Zog Mebege m Mba,
com en les primeres estrofes del relat. En comparar aquestes dues llistes,
hom veu que el nom de Mebege no ocupa el mateix lloc. Si donem a la
primera una dimensi genealgica, Mebege apareix com el fll de Mba; en
la segona apareix com lentitat que encapala el llistat genealgic i que els
editors consideren com el Creador (p. 477). Ens podem fer la pregunta de
si aquestes llistes aparentment de caire genealgic no sn moltes vegades
un recurs destil literari o una fgura retrica que el trobador utilitza per
expressar altres idees.
De totes maneres, darrere dels noms de Mebege i de Zame, Nzame o
Zamba shi amaga un altre problema. En la seva tesi Le df du syncrtisme.
Essai sur le travail symbolique des prophtes et des communauts dEboga
(el Gabon, 1992), el seu autor, Andr Mary, aborda aquest problema so-
bretot en el captol que inaugura el segon volum, Linvention du Dieu
Nzame ou le travail de lincomprhension missionnaire. Es tracta dun
estudi indispensable per comprendre les darreres estrofes del primer cant
daquest mvet.
Seguint la tesi de C. Lvi-Strauss sobre el bricolage explorada per An-
dr Mary en lmbit fang del bwiti, seguir aquests autors i afrmar que
110
LLUS MALLART GUIMER
el trobador Zw Nguma bricole, com ja ho he dit ms amunt, a partir de
retalls de diverses tradicions sobre els orgens mtics dels ssers humans
i de les coses. Aquestes tradicions estan, en el seu estat actual, molt mar-
cades per ls que les esglsies cristianes nhan fet en els seus projectes
evangelitzadors. Sense entrar en confessions intils, em sembla obligat dir
aqu que duna certa manera jo vaig participar en aquest projecte,
236
al-
menys durant un cert temps, durant la meva primera estada al Camerun,
en presentar Zamba, lavantpassat mtic, en el seu rol usurpat de Du cris-
ti. Dit aix, quan vaig comprendre que segons les genealogies recollides
entre els vells evuzok Zamba era solament un avantpassat mtic, llavors
potser vaig cometre un altre error, el de presentar-lo en els meus escrits
com lavantpassat mtic, sense tenir gaire en compte que en la seva prctica
quotidiana els evuzok estaven probablement ms a prop del nou Zamba
cristi que del Zamba tradicional, sense saber gaireb ni jo ni els vells
evuzok que el contingut daquest Zamba dit tradicional potser ja shavia
forjat a partir daltres tradicions. Hom podria dir que en aquest camp del
simbolisme el bricolage ha de ser considerat com un procs de quelcom
que est sempre en cam de construir-se.
Un problema semblant s el que podria produir-se entre el trobador i
el seu auditori, entre el discurs del primer i la seva comprensi per part del
segon. La qesti principal que hom pot plantejar-se, en efecte, consisteix
a saber de quina manera eren percebudes per lauditori de Zw Nguma la
fgura de Zame i aquella altra de Mebege. No podem oblidar que en aque-
lla poca en qu va ser cantat aquest relat de mvet el Gabon havia sigut
ja evangelitzat per les diferents esglsies cristianes.
En aquest moment de la meva recerca, mhe parat una mica per escol-
tar de nou el CD dudio 2.3.1 dels meus arxius,
237
amb el cant dun mvet
dOwona Apollinaire gravat entre els evuzok lany 1964. Per altra banda,
en aquests mateixos arxius (CD-R: A-119, 207224) es troba la transcrip-
ci dun fragment de la pista 02, que he pogut seguir mentre escoltava el
mvet. Ja fa temps que, referint-me precisament a aquest trobador, vaig
escriure que en el seu relat sobre els orgens mesclava les tradicions fang
amb les beti. En prendre de nou contacte amb aquest relat he cregut con-
venient examinar les fonts utilitzades per aquest trobador quan parla so-
236 Cf. Llus Mallart Guimer, Sc fll dels Evuzok.
237 Deposats als arxius de la biblioteca ric de Dampierre de la Universitat de Pars X.
111
UN CANT PIC AFRIC
bre aquests orgens de les coses. Aquestes fonts sn, almenys pel que fa a
alguns punts, aquelles que hom troba en el petit llibre Fulu bon be Africa
Kara (Viatge dels infants dAfri Kara). El seu autor, Ondoua Engute,
es proposa, amb ocasi dun concurs literari, escriure un llibre sobre els
orgens del poble afric en general i del poble fang en particular. Aquest
poble, que venia dsia, escriu, arrib a Egipte i travess el mar Roig abans
dobrir el canal de Suez (sic), i desprs es va dispersar, i tots els fangs es
van retrobar ms tard al peu de larbre Adzab, i daqu tots plegats con-
tinuaren el seu periple tenint com a principal objectiu la recerca de sal
i lentrada en contacte amb els homes de raa blanca. Aquest llibre fou
acabat lany 1948 a Mesama, en ple pas ntumu. La cinquena edici, de
5.000 exemplars, fou publicada lany 1954, i la setena, de 7.000 exemplars,
el 1956. Aquestes diferents edicions van ser fetes sota els auspicis de la
Librairie de la Mission Presbytrienne, amb seu a Ebolowa (el Camerun).
El llibre est escrit en llengua bulu.
He pogut consultar un exemplar de ledici de lany 1956, aix com
tamb la traducci en castell de Julian Bibang Oyee. No s el meu pro-
psit fer una anlisi daquest llibre, sin tan sols fer-ne alguns breus co-
mentaris. En primer lloc cal assenyalar la inspiraci bblica del text, fns al
punt que el seu traductor, tot assenyalant-ho clarament, es pren la llicncia
dorganitzar el text de la traducci en llibres (Libro primero, Libro se-
gundo...), tot donant a cada un el nom dels diferents llibres de la Bblia,
de lAntic i el Nou Testament: Primera parte. Libro primero (o del G-
nesis); Libro segundo (o del xodo); Segunda parte. Libro primero (S.
Mateo): da noticia de los primeros contactos de los africanos ntumu con
los europeos, su establecimiento y su separacin en Wele-Ntem. Aques-
ta orientaci bblica apareix ben clara des del comenament, quan lautor
escriu: Todos en nuestros das sabemos ya con toda certeza que Dios, el
apellidado Nkom Bodo, quien hizo al hombre a su imagen y semejanza...
[...] Que es quien salv a No y con l a sus hijos, a sus esposas y a los
animales del Diluvio; que de sus hijos descendemos todos nosotros. Al
principi del llibre, en una nota dels editors, es diu que el relat presentat
sassembla a una epopeia de mvet (afunan ban mvt), i la nota acaba
dient que ning per aix ha de pensar que aquestes histries no siguin ve-
ritables. I en una breu presentaci del llibre el mateix autor, Ondoua Engu-
112
LLUS MALLART GUIMER
tu, escriu en bulu que Afaa Bibo, president del moviment Elad Meyong
238

de la provncia dAmbam, el va ajudar molt en la redacci del seu llibre i
que era ell qui coneixia ms b la histria antiga dels fang. Aix, doncs, ens
s possible dir que la intencionalitat religiosa anava acompanyada duna
intencionalitat de caire poltic: fer dels fang una naci, declarar lhegemo-
nia dels fang-ntumu sobre els altres pobles, preparar la independncia del
Gabon.
Cal dir tamb que la difusi daquest llibret va ser excepcional, com
ho demostra el nombre dedicions. Tenint en compte aquest fet em sem-
bla legtim pensar que moltes de les seves idees foren a parar de nou al
que duna manera convencional anomenem tradici oral. s el cas del tro-
bador Owona Apollinaire, que en el seu relat de mvet, referint-se als
orgens dels pobles, ens parla dels set flls dAfri Kara (lavantpassat que
va donar nom a tot el continent afric), Fang Afri, Oka Afri, Nden Af-
ri, Mevu me Afri, Ng Afri, Bulu Afri i Ntumu Afri, seguint al peu de
la lletra lautor de Dulu bon be Afri Kara (1954: 44; i CD-R: A-19, 210).
Owona Apollinaire segueix lautor del llibret en tot all que fa referncia
a la formaci dels diferents clans o meyo, tot dient que Afri Kara va
donar el bast de comandament al seu fll Ntumu, utilitzant el mateix joc
de paraules entre el nom fang dun bast, ntumu, i el nom que desig-
nar tot el clan ntumu. Segueix igualment posant Zamba Nkombodo al
capdamunt de la genealogia mtica que presenta, establint tot seguit una
mena de fusi conceptual entre Zamba Nkombodo i Mebege, ja que diu
que Zamba Nkombodo engendr Kara Mebege, quan seguint la lgica
daquestes genealogies hauria de dir Kara Zamba. Cal dir fnalment que la
infuncia de Dulu bon be Afri Kara s menys present en el mvet de Zw
Nguma, encara que, sense anomenar Afri Kara, el personatge de Zame
esmentat per ell engendr igualment tots els pobles de raa negra, i duna
manera particular els homes de la raa fang, com s habitual en aquest
tipus de genealogies.
Potser cal acabar dient que aquestes darreres estrofes de la prime-
ra part no tenen cap incidncia en la segona part (cants 210) daquest
mvet, llevat, s clar, daquella que esmenta i amb molt poques parau-
les la separaci entre els pobles dEngong i dOku. Potser tamb podrem
acabar dient que aquesta darrera seqncia ens mostra de quina manera
238 Que hom podria traduir per Uni dels clans. Aquest moviment es proposava la
creaci de la naci fang.
113
UN CANT PIC AFRIC
el trobador integra un mite sobre lorigen de les coses en els prolegmens
dun cant pic, sense que cap dels seus elements formi part daquella ma-
triu que servir per donar forma a la segona part, s a dir, sense que cap
dels seus elements intervingui en la construcci del relat de mvet que
el trobador iniciar un cop hagi acabat de cantar el seu primer soliloqui.
La transformaci daquestes entitats mtiques en unes entitats divines s
el resultat de la histria de la colonitzaci, duna certa ideologia religiosa.
Aquest relat de mvet es mant al marge del procs de divinitzaci de
Mebege i de Zame. El relat pic que examinem en aquestes primeres apro-
ximacions exalta la lluita duns homes que cerquen sobrepassar els lmits
de llur condici humana recorrent a la fora de la mgia
239
o dels esperits
dels morts, els bkon, entre altres temes.
Els orgens dels poders mgics
Escrivint en un altre lloc
240
sobre Akoma Mba, deia aquestes paraules:
[...] Per altra banda li transmet [el gran mag dEngong, Angung Bere]
241
uns
poders mgics excepcionals. Li diu que per a ell no hi haur cap secret dall
que sn capaos de fer els esperits dels morts i que a partir daquell moment
ser capa daccedir al coneixement de tots els artifcis mgics que Angung
Bere guarda en els seus sacs (I: 74). Aquest punt s important. El trobador
introdueix una distinci entre dos fonts de poders mgics, aquella que proce-
deix dels esperits dels morts (bkon) i aquella altra que encara que no ho
digui explcitament sembla ser dun altre ordre, aquell que est en relaci amb
levu com el que tenen els byem, que el text francs sol traduir per sor-
ciers (bruixots). Aquesta distinci ha sigut ja establerta una mica abans
(I: 26) quan el trobador, en donar la genealogia del llinatge Mba, parla dun
dels germans dAkoma Mba, Bengone be Mba, i el tracta de la bstia mascle
(nnom tsit) vinguda de la muntanya i que ning sap si fou iniciat (ekom)
pels byem (possedors devu)
242
o pels esperits dels morts (bkon). Jo
crec que aquesta distinci s fonamental per entendre b tot el relat daquest
239 Pel que fa al sentit que donem a aquesta paraula, vegeu la cloenda del llibre Llus
Mallart Guimer El sistema mdic..., p. 650657.
240 Cf. Llus Mallart, Construcci dels personatges (documents indits).
241 El nom daquest personatge no s esmentat en cap moment del relat. Suposem que
es tracta duna allusi a un personatge conegut per lauditori.
242 Que els editors francesos tradueixen per sorcier (bruixot). Els beyem no
sn necessriament uns bruixots, possedors dun evu antisocial. O, dit duna altra manera,
114
LLUS MALLART GUIMER
mvet de Zw Nguma. Ho examinarem en un altre lloc. Per em sembla
necessari dir des dara que jo penso que all que constitueix el gran argument
daquesta epopeia s la lluita de dos pobles iniciats a dos formes de poder m-
gic diferents, luna procedent de la possessi de levu (com s el cas de certs
prohoms del poble dEngong), laltra dels esperits dels morts (com s el cas de
certs prohoms del poble dOku), i no la lluita entre un poble dimmortals i un
altre de mortals, sobretot quan la immortalitat s concebuda en les traducci-
ons en termes molt occidentals.
s el moment de parlar-ne. El cant prpiament dit de mvet (II) es
fa ress daquestes idees evocades en la seva presentaci (I). Com hem
pogut veure en el seu resum, aquest mvet (II) presenta una lluita titnica
entre dos pobles, el dEngong i el dOku, entre el poble dels immortals i
el dels mortals. Aquesta lluita titnica apareix possible perqu els poders
personals dels representants daquests dos pobles sn aparentment molt
semblants, encara que una lectura atenta del text ens pot fer veure que
les fonts daquests poders sn diferents. Com pot deduir-se molt b de
lestrofa 26 del primer cant, levu duna persona pot afaionar-se grcies
a lacci dun bya per esdevenir una persona ms poderosa encara,
243

un nnem / byem, com diu lestrofa esmentada, o b sser afaionat als
poders que emanen dels esperits dels morts o dels bkon, com diu el
text. Jo penso que el trobador dna tot aix per suposat i per tant ens
ha de semblar normal que no en parli explcitament. Per s que pot do-
nar-ne una srie dindicis. Aquests indicis em porten a afrmar que els he-
rois dEngong apareixen com uns byem, possedors devu iniciats en
la manipulaci dels bya per part dels grans mags, mentre que els herois
dOku apareixen com uns possedors devu iniciats en la manipulaci
dels bya grcies als esperits dels morts anomenats bkon. Aquesta
distinci es troba, en efecte, en les maneres de pensar dels pobles de lrea
cultural del mvet, com per exemple entre els evuzok en la mateixa poca
en qu Zw Nguma cantava el seu mvet i el seu auditori lescoltava.
244
s
levu no s pensat com una entitat ontolgicament negativa. Sobre aquest tema vegeu
Llus Mallart, El sistema mdic..., op. cit., p. 659 i s.
243 Com en el cas dAkoma Mba i el seu cos quan es dirigeixen a un mag perqu
afaioni el seu evu mitjanant un bya akuma i esdevinguin aix uns homes rics, vegeu
supra, p. 15, 76 (nota 156), 100.
244 Vegeu Louis Mallart, Magie et sorcellerie evuzok (tesi doctoral, Ecole Pratique des
Hautes Eudes, 1971), p. 225 i s.
115
UN CANT PIC AFRIC
aix com, per exemple, el gran medecinaire Mba Owona establia aquesta
mateixa distinci en parlar de lorigen dels poders que hom podia atribuir
als grans medecinaires o mingnga, que, com ja hem dit en altres llocs,
tenen un estatus sociosimblic molt semblant al dels trobadors de mvet.
En la seva estrofa dobertura (I: 1), el trobador situa lauditori en un
poble anomenat Figueres,
245
on els avantpassats dels habitants dEngong
Zok Mebege me Mba diu la traducci sont ns et ont grandi. Fou en
aquest mateix poble diu la mateixa traducci una mica ms endavant
on ils sont devenus des hommes. Evidentment no hem de tractar un
relat pic com si fos un informe paleontolgic. Ni els habitants dEngong
ni els seus descendents (3), els ekang, formaren part, paleontolgicament
parlant, del bressol de la humanitat, com pretenen avui alguns autors.
Cal reveure el TFG i la seva traducci francesa per mirar de
comprendre una mica aquestes primeres seqncies. El text ens diu que
en aquell poble leurs anctres (ebor) sont ns (bengabyl) et ont
grandi (bengakomle) per acabar dient una mica ms enll que fou all
on tous les anctres (ebor) sont devenus (bengakomle) des hommes
(bor). En la nota 3 de la plana 18, els editors precisen el sentit del verb
komle tot dient quil sagit dun driv du verbe kom qui signife
rparer, prparer; komle, prparer spcialement et avec beaucoup
dachernement. Els fenmens aparentment naturals i designats amb els
mots gaireb sinnims en aquest context de fer-se grans i esdevenir homes
sn dits en el TFG amb el mateix verb (komle) i amb la mateixa forma
verbal del passat (benga-). Jo diria que cal interpretar aquesta seqncia
com possiblement lentenia lauditori, en el sentit que els homes dEngong
esdevingueren mgicament uns homes forts, valerosos i invencibles.
Una mica ms al nord, entre els evuzok, he pogut constatar que el verb
kom s emprat seguint el mateix sentit que hom troba en la nota dels
editors per quasi sempre expressant a ms lacci dun acte ritual, espe-
cialment dun bya, destinat a causar un canvi molt signifcatiu dordre
mgic al seu destinatari. s aix com els evuzok parlen del ritus nkoman
mn o nkoman evu per preparar, afaionar o donar la seva prpia es-
pecifcitat (nkoman, nom derivat del verb kom) a levu dun infant
(mn).
246
Un evuzok, desprs desmentar-me aquest ritus, em deia que
245 Mekoo, plural dakoo, Ficus exasperata, de la famlia de les morcies. Cf. Ma-
llart, El sistema mdic, p. 906 (Akoled).
246 Sobre aquest ritus cf. Mallart, El sistema mdic..., p. 132 i s.
116
LLUS MALLART GUIMER
la seva fnalitat consistia a fer un ewolo mod, s a dir, un home fort,
valers, i afegia: ... e dzom baloe na mod, all que nosaltres diem un
home. I tot parlant dalg que possea un evu potent, un altre evuzok
em deia: Lhome que ha estat ben preparat (nkoman) no s un home
qualsevol (mod an nkoman, asikik zz mod). s aix com, referint-se
precisament a un heroi de mvet, Akoma Mba, un vell evuzok em deia
que quan Akoma Mba anava a fer la guerra contra alg, ell es quedava a
casa seva i era el seu nkuk (el seu doble o avatar), que hom havia prepa-
rat (kom) per a ell, el que se nanava a fer la guerra.
247

Potser ens podrem preguntar tamb si el nom daquest heroi, el cap de
tots els immortals, dotat de poders mgics excepcionals, Akoma Mba, no
s un derivat del verb kom. Aix s el que suggereix G. Towo-Atangana
quan tradueix aquest nom per el Creador de Mba (1965: 171), ja que els
seus poders, diu aquest autor, eren ms potents que els del seu pare, Mba.
Pel que fa precisament a aquesta altra accepci daquest verb, cal dir que
tant aquest com els seus derivats sn emprats per signifcar lacci de crear,
especialment aquella que s atribuda al Du cristi: Zamba angakom
yob ai si (Du cre el cel i la terra); Nkom-bodo (el creador dels
homes)... s aix com en els diccionaris de Tsala, Grafn et Pichon, Galley,
etc., sacerdots o pastors tots ells, donen aquesta accepci al verb kom.
s aix tamb, per altra banda, com apareix en tota la literatura i en totes
les prdiques de les esglsies cristianes. I hom sap que tradicionalment
aquestes esglsies han considerat la creaci com una obra feta del no-res,
ex nihilo, una obra que com ja hem dit ms amunt ha sigut atribuda a
Zame, Nzame o Zamba, que segons les antigues genealogies no era sin
un avantpassat mtic. Hi ha hagut, doncs, una clara evangelitzaci del
verb kom. Ara b, en ls prof daquest terme que tamb existeix
sutilitza per signifcar que hom arregla o afaiona quelcom que ja existeix
per donar-li una nova forma. Deixant de banda aquesta altra accepci del
verb kom, probablement ms tardana, jo penso que aquesta estrofa es
pot interpretar dient que els homes dEngong foren preparats, ben arran-
247 Aquests testimonis coincideixen amb la defnici del verb kom que dna Galley
en el seu DFG (p. 159). En lentrada daquest terme diu: 1. Arranger, former, prparer [...].
Kom mon, donner son fls une puissance ftiche (evur), pour quil soit fort. I desprs en
laccepci 2 diu: kom nkukh. Prendre une bte vivante, la garder secrtement dans sa mai-
son, ou mme la laisser libre [...]. Ce nkugh veut tre pay avec du sang humain. Vegeu
tamb lentrada nkukg (p. 297). Una persona morta simblicament pot esdevenir igual-
ment un nkukg o eye: cf. Llus Mallart Guimer, Les interludes... (2009).
117
UN CANT PIC AFRIC
jats o ben afaionats per esdevenir uns homes forts, valerosos i invencibles
grcies a lefccia de certs rituals, i duna manera particular a travs de les
medecines mgiques o actes simblics anomenats bya. Aix podria
ser confrmat per ls que el trobador fa daquest verb en altres estrofes en
les quals apareix ms explcitament relacionat amb un acte ritual dordre
mgic (vegeu, per exemple, les estrofes I: 26, 60...). Tamb podria confr-
mar-se fent una lectura atenta del TFG de lestrofa 17. En efecte, desprs
dhaver cantat les grans proeses de Mba Andeme Eyene (I: 8-15), el troba-
dor resumeix la personalitat daquest personatge esmentant lun darrere de
laltre els seus sobrenoms i acaba lestrofa segent amb aquestes paraules:
Mba s prou valent i gil per lluitar contra qui sigui amb una atzagaia.
Cal dir que el terme fang que els editors han tradut per assez vaillant et
agile s edzidzig, un derivat del terme dzig, que segons el diccionari
Tsala signifca iniciar, confar el secret dun art, dun misteri. I lautor del
diccionari dna tot seguit un exemple que em sembla signifcatiu: dzig
bya: confar el secret duna medecina mgica.
s possible que estiguem davant duna constellaci dordre semntic
en la qual els termes kom, nkug, dzig, edzidzig permeten com-
prendre als auditors (i als lectors) que fou en aquell primer poble de Fi-
gueres on els avantpassats dEngong esdevingueren per la fora duns actes
rituals (kom) uns homes dotats duns poders mgics excepcionals que
els podien fer invencibles i, a ms a ms, donar-los la capacitat de desdo-
blar-se o esdevenir possedors duna mena davatar sota formes diferents
que actuarien en nom seu, fns i tot desprs de la mort. I aqu tenim una
pista per comprendre com s pensat el concepte dimmortalitat en aquest
poble.
Si b en les estrofes dobertura daquest mvet es diu duna manera
general que tots els homes
248
dEngong van ser preparats (komle) per
rebre els poders mgics que farien dells uns homes invencibles i plens de
valor, unes estrofes ms enll (5097) ens parla duna manera molt de-
248 El text fang empra el terme ms genric de bor, plural de mor, que signifca
home, i no el substantiu bmvam, que s el plural de mvam, que vol dir avantpas-
sat. Els editors-traductors empren el terme davantpassats. s interessant constatar que el
trobador no empra aquest terme quan parla dels immortals i s en canvi quan es refereix als
mortals. Aix no vol dir que, lgicament, un poble dimmortals sigui un poble sense avant-
passats. El trobador parla dalgunes morts entre els membres dEngong.
118
LLUS MALLART GUIMER
tallada de quina manera dos dells, el clebre Akoma Mba i el seu cos,
foren iniciats per esdevenir ms poderosos que els seus semblants.
En aquesta seqncia del primer cant, en efecte, el trobador posa en
escena dos cosins
249
segons els editors, babedzan (germans) segons
el TFG, Akoma Mba i Medza me Otugue, els avis dels quals (Evine Ekang i
la seva muller Andeme Eyene, duna banda, i Oyono Ekang i la seva esposa
Bengon Eyene, de laltra) eren germans i germanes. Un cop el trobador
ha acabat de donar alguns trets de la personalitat de Medza me Otugue
(4954), recorda la invitaci que va fer al seu cos Akoma Mba per anar
tots dos junts a veure un tal Nnang Ndong, del clan (mon) Yemvam,
del pas dels seus oncles materns (nyandomo, 54). Un personatge es-
trany, diu el text francs, per no el TFG, encara que sigui legtim pensar
en laire una mica misteris daquest personatge. Nnang Ndong, en efecte,
s presentat com una persona fsicament especial, de color negre de cintu-
ra en avall i de color vermell de cintura en amunt. I no es tracta dun orna-
ment a base duna pintura, ja que el TFG utilitza el terme nyuu (nyol
en ewondo), que vol dir cos i per extensi designa el seu color. Potser
podrem dir que els dos colors del cos daquest personatge suggereixen el
carcter ambivalent de lestatus daquest mag, que ben b es podria identi-
fcar amb un mbibya o un ngnga.
En aquesta estrofa, el trobador presenta, doncs, aquests dos cosins
anant a casa dun mag per obtenir un bya akuma (54), que pren la
forma ritual dun nnam bya (60, 61...), s a dir, per ser iniciats en un
poder dordre mgic (bya)
250
que els doni tota classe de riqueses (aku-
ma). En el moment de lacte ritual el mag simbolitza aquesta iniciaci do-
nant-los a menjar quelcom, un pasts (nnam), fet generalment de granes
de carbassa, per tamb una sopa, com sembla que passa en aquest cas (63
i 64). En aquestes estrofes (5659), el trobador descriu, doncs, aquesta ce-
rimnia de comunicaci dun bya. Duna manera ms explcita aquest
acte es podria entendre com un acte ritual destinat a preparar o afaionar
(komle) levu dunes persones per tal que puguin accedir, en aquest
cas, a tota mena de bns o riqueses, com deixa entendre el terme akuma.
Si aquesta interpretaci s ladequada, com jo ho penso, tamb caldria afe-
gir que lauditori pressuposa que aquestes tres persones estan en possessi
249 Que nosaltres, els etnlegs, anomenarem cosins parallels.
250 Que de vegades hom tradueix per talism o medecina, medicament dordre
mgic.
119
UN CANT PIC AFRIC
dun evu. Tot plegat s un punt important, ja que ve a dir-nos que la so-
cietat dEngong est formada per personatges, uns de ms poderosos que
altres, que coexisteixen: uns portant una vida ms ordinria (destinats,
doncs, a morir) i altres essent ms poderosos perqu posseeixen un evu
ms ben afaionat (komle, nkoman evu), s a dir, ms potent, fns al
punt de poder disposar dun doble o avatar (nkuk o ey) per portar
a terme alguns actes ms extraordinaris encara fns i tot desprs de la seva
mort. Em sembla possible avanar la hiptesi que lauditori pot interpretar
daquesta manera aquesta seqncia del relat, tenint com a punt de refe-
rncia les concepcions prpies daquesta societat sobre aquest tema. Aix
doncs, la pretesa immortalitat no s concebuda en tot cas com un do del
qual tot un poble s benefciari.
Examinem alguns detalls daquest ritual. En primer lloc cal assenyalar
que els dos cosins estan ben disposats a compartir el mateix bya aku-
ma, la mateixa medecina o talism per obtenir riqueses, o la mateixa
menja mgica, com tradueixen els editors referint-se al nnam bya
del TFG. Nnang Ndong comena aquest petit ritual per Medza me Otu-
gue. Li posa una cullerada (tog) daquella menja a la boca (63) i li fa
saber els grans favors que rebr amb aquell bya. Els resumeixo: esde-
vindr un home ric (62); tindr tantes esposes com voldr (63); sortir
ills de tots els cops de matxet que rebr (64); les malalties llanades
(biluma) contra ell des del mn de la nit no tindran cap efecte (66).
Aquest bya, doncs, el blindar contra els cucs nocturns (nso alu,
minso bialuman), com es diu actualment. I en aquesta estrofa, Nnang
Ndong li diu: La vida pot morir en tu, per Medza me Otugue romandr
(eni en wu, Medza me Otuge olige). Aquesta sentncia s important.
Podrem interpretar-la dient que en el poble dEngong els seus prohoms
poden realment morir, per els seus dobles (nkug o ey) si s que
van ser preparats (komle) per tenir-los, poden continuar actuant en
el mn dels vius durant almenys un cert temps.
251
Potser el text ens parla
duna altra forma dimmortalitat.
I s grcies a aquests poders mgics excepcionals obtinguts per al-
guns grans prohoms del poble dEngong que els trobadors de mvet han
construt la supremacia del poble dEngong sobre els pobles dOku, que,
tot i haver sigut iniciats en certs poders mgics provinents del mn dels
251 Vegeu supra nota 21.
120
LLUS MALLART GUIMER
bkon, com veurem desprs, sempre seran venuts. I s a partir daques-
ta idea dinvencibilitat que els comentaristes han forjat el concepte dim-
mortalitat, no tan sols atribuint-la a uns individus sin fent-la extensiva a
un poble sencer, el poble dEngong.
He parlat de dos poders diferents. Aquests dos poders mgics sn
molt semblants. El trobador atribueix tant als immortals com als mor-
tals la mateixa capacitat de volar, de travessar lespai amb lajut de boles
o esferes, de picar-se el pit i fer sortir uns arcs de Sant Mart de la boca...
Els uns i els altres es protegeixen portant talismans semblants, i tamb
sn semblants aquells que utilitzen per lluitar contra llurs enemics. Per
malgrat aquesta semblana, aquests poders, com ja hem dit, procedeixen
de dos fonts diferents. Potser per all que el trobador comenta ms duna
vegada i que podria formar part dall que nosaltres anomenem el saber
popular: La vida t moltes maneres de veures.
252
En molts moments de
lepopeia, els poders dels herois dOku semblen ms potents (IX: 125...),
encara que al relat sacaba mostrant la superioritat dels poders dAkoma
Mba i els seus.
253
Potser sn ms potents, aclamats com a invencibles,
254

per aix no vol dir encara que siguin immortals.
Aquesta idea es podria posar en relaci amb lenunciat (I: 55) en qu
el trobador diu daquell gran mag que inici Akoma Mba en el domini
daquestes dues formes de poder: s ell que veu de quina manera safaio-
na la vida.
255
Fins i tot els immortals es meravellen de les coses excepcio-
nals que poden fer els mortals (IX: 125).
Els poders del immortals dEngong sn associats a larbre oveng. La
reuni secreta
256
convocada per Akoma Mba amb els ancians per escollir
el guardi de dia del pas Engong es fa a Oveng, o al peu de larbre que
porta aquest nom (II: 92). Aquest arbre s anomenat tamb ele byem,
larbre dels possedors devu, i s considerat per tots aquests pobles
252 VII: 64; VIII:105; IX: 100; X: 44; XII: 100; IX: 131. Vegeu el text fang daquest
enunciat en la nota 185, p. 87.
253 Encara que aquest fnal que sembla donar la victria a Engong pugui qestionar-se
si tenim en compte la intervenci dun membre de lauditori en el cant VII: 110. Vegeu infra
p. 122 i supra p. 39, nota 48.
254 Befono (X: 61), vegeu DET: p. 254, entrada fon.
255 Eny ayn an bakom eni.
256 Esk.
121
UN CANT PIC AFRIC
com larbre mgic per excellncia.
257
Un altre consell secret es fa al peu
daquest arbre per tal de reduir al no-res els poders de lenemic Zong Mid-
zi, del pas dOku (XI: 68 i s.). En el cant XII (26) Akoma Mba, grcies al
mirall mgic que li proporciona el gran mag dEngong, veu com els seus
estan en perill en el pas dels mortals. I demana al gran mag que faci algu-
na cosa per salvar-los. Aquest, desprs densopegar amb les arrels de larbre
oveng, puja al seu cim i davalla pel balmat del seu tronc fns a trobar-se
amb alguns personatges
258
dEngong que romanen installats sota la soca
de larbre en una casa de sostre de ferro. El trobador els anomena pel seu
nom (XII: 27), no diu si sn avantpassats o esperits dels morts. El mag els
exigeix que vagin al pas dels mortals per preguntar als esperits dels morts
dOku qu s el que estan fent amb Zong Midzi. s aqu, doncs, a linterior
daquest arbre, on els habitants dEngong troben de nou la fora que els
conduir al pas dels mortals per vncer Zong Midzi. I s fnalment aquest
personatge qui cau amb la seva bola voladora i sesclafa (XII: 120) sobre
el tronc daquest mateix arbre oveng, on poc desprs troba la seva mort
defnitiva, causada per Akoma Mba (XII: 140). Larbre oveng, doncs,
apareix estretament associat als poders mgics dels grans personatges del
poble dEngong.
En cap moment, en canvi, apareix associat al poble dOku, ni als po-
ders dels mortals. Quan es produeix la mort
259
de lelefant que, segons la
meva interpretaci, s el doble de Zong Midzi (X: 23, 24), el trobador fa
aparixer de nou aquest personatge i el fa dirigir-se a la seva caverna, on
entra en comunicaci amb els seus avantpassats, que semblen donar-li les
forces sufcients per protegir tot els seus fent-los anar a la caverna per re-
fugiar-se i desprs continuar la seva lluita contra els immortals. En una
daquestes lluites, els seus peus se li enfonsen al terra fns a desaparixer
completament (X: 58-59) i trobar-se amb els seus avantpassats. El text fang
empra el terme bmvam
260
(X: 60). I una mica ms endavant, el text fang
(X: 7281) torna a emprar el mateix terme per dir que aquells avantpassats
es proposaren arreglar o afaionar de nou levu de Zong Midzi: un
257 Sobre aquest arbre vegeu Llus Mallart, El sistema mdic..., volum II, p. 1129-1134.
258 Sobre aquests personatges vegeu p. 79 (nota 169).
259 Una mort real, invisible en el mn de la nit per no simultnia en el mn de les
realitats sensibles.
260 Plural de mvam, que els diccionaris tradueixen per grand-pre, grand-mre,
anctre, aeul.
122
LLUS MALLART GUIMER
altre cop sutilitza precisament el verb kom, que com hem dit en un altre
lloc designa un acte ritual destinat a preparar una persona per manipular
certs bya. En aquest afaionament per preparar-lo per a nous combats
els avantpassats fan intervenir-hi sis esperits dels morts o bkon. Aquest
terme s el plural de kon, que designa el difunt que encara no ha rebut
els honors daquell ritus funerari que el fa passar de darrere de les cuines i
de les cases a lesplanada del vilatge per esdevenir aix un avantpassat. Els
bkon solen ser representats amb una aparena humana duna tonalitat
clara; solen ser considerats com un nkuk, com un doble daquells di-
funts. Els bkon sn considerats tamb com uns ssers molt potents en
la manipulaci dels objectes mgics anomenats bya. Seguint el mvet
de Zw Nguema, desprs de continuar lluitant contra els immortals i de
sentir-se desanimat en veure com alguns prohoms dEngong han incen-
diat el seu poblat i no han deixat ning amb vida (XI: 89), Zong Midzi
es dirigeix de nou a la seva gruta, i des dall senfonsa al mn dels seus
avantpassats (bmvam).
Aix doncs, el mvet de Zw Nguma sembla oposar dos pobles.
Els herois de lun i de laltre apareixen posseint uns poders mgics molt
potents: els herois dEngong semblen obtenir-los del balmat de larbre
oveng, associat a la bruixeria, on seuen els byem, que el text francs
tradueix per bruixots; els herois dOku, en canvi, semblen obtenir-los de
les mans dels avantpassats bmvam o bekon.
Dos poders mgics semblen, doncs, oposar-se en aquest mvet. I,
aparentment almenys, els poders del poble dEngong semblen ms forts.
Dic aparentment perqu s aix com es desprn dels versets fnals de lepo-
peia. Segons aquest fnal, doncs, podrem dir que la histria acaba b per
a Engong. Per em sembla possible fer-ne una altra lectura grcies a la
participaci dalg de lauditori. Quan el trobador explica de quina manera
Zong Midzi va tallar el coll de Nkudang (VII: 101), un oient trenca el fl
de la narraci dient: Un mvet organis par un Blanc peut-il tre bon?.
Si el mvet sembla, doncs, acabar-se b amb la mort de Zong Midzi i la
desfeta dels poders dels bkon, potser s que de fet sacaba malament,
amb la victria daquells que posseeixen el poder dels bruixots byem,
que simblicament representa una altra forma de governar el pas, aquella
que mereix la crtica del trobador.
123
UN CANT PIC AFRIC
Una crtica al poder absolut?
Tzvetan Todorov esmenta les paraules de Peter Penzoldt: Pour beaucoup
dauteurs, le surnaturel ntait quun prtexte pour dcrire des choses quils
nauraient jamais os mentionner en termes ralistes. Amb molta ra les
comenta aix: On peut douter que les vnements surnaturels ne soient
que des prtextes; mais il y a certainement une part de vrit dans cette
afrmation. Le fantastique [le merveilleux, les actes magiques, le surna-
turel] permet de franchir certaines limites inaccessibles tant quon na pas
recours lui (1970: 166).
Aquest mvet no s cap tractat de politicologia. s un cant ldic en el
qual la desmesura i all que s fantstic o meravells tenen un gran paper.
Aquests trets capitals es manifesten sobretot en el marc duna lluita entre
dos pobles per la seva supremacia. Zong Midzi, del poble dOku, membre
del clan Okane, es creu lnic governador del mn quan sent que daltres
no el deixen respirar a gust s la metfora que utilitza el trobador i es
declaren invencibles per sobre de tothom. Com ja sabem, els Invencibles
formen el poble dEngong. El trobador presenta certs prohoms daquests
dos pobles lluitant, doncs, entre ells, i a travs del seu art musical trans-
met un seguit de pinzellades que almenys una part del seu auditori pot
interpretar com a crtiques ms o menys encobertes contra certes formes
dexercir el poder. De fet es podria dir que els poders mgics dels uns i dels
altres proporcionen imatges del poder exercit amb un cert absolutisme i
una clara arbitrarietat, tot tenint com a punt de mira el pensament poltic
i la prctica estatal del sistema colonial, per tamb la tendncia del poder
tradicional a fer el mateix.
En el meu article sobre els interludis del relat de mvet de Zw
Nguma (2009), havia assenyalat que en el primer interludi el trobador
feia una crtica molt explcita contra la colonitzaci dels blancs. En el relat
del mateix mvet, la crtica s menys explcita per potser ms constant.
Una manera de copsar aquesta crtica que el trobador va deixant caure
a travs del seu relat pot ser lexamen de les maneres de dir i de fer dalguns
dels seus personatges principals.
Comenarem pels herois dEngong.
124
LLUS MALLART GUIMER
1
Potser caldria dir que una primera lectura daquest mvet de Zw Nguma
permet considerar el poble dEngong com el seu principal protagonista.
En el primer cant (I), en efecte, el trobador es limita a presentar les grans
famlies dEngong amb nom i cognom, i esmenta noms un parell de vega-
des el nom propi del poble dOku, sense presentar cap dels seus habitants.
Malgrat, doncs, que en largument daquest mvet el poble dEngong
sembli el protagonista principal, ja que s presentat com el pas dels avant-
passats, la meva hiptesi s que el trobador vol fer una crtica de qualsevol
forma malsana dexercici del poder vingui don vingui, dEngong o dOku.
Aquesta crtica no em sembla que aparegui duna manera clara i argumen-
tal, sin ms aviat amb mitges paraules, deixant caure alguns judicis, iden-
tifcant certs personatges amb sobrenoms que van en aquest sentit o fent-
los actuar duna forma no gaire exemplar, i de tal manera que lauditori del
trobador no pugui acceptar aquesta forma dactuar com a modlica sin
que ms aviat tingui tendncia a associar-la amb certes formes dexercici
dun poder absolut, tant per part de les autoritats colonials com tamb de
les autoritats locals.
Potser caldria afegir que els personatges daquest relat sn simplement
els protagonistes duna histria, que el trobador no els presenta com uns
herois susceptibles de ser imitats o almenys admirats de manera que lau-
ditori en faci uns models, o si ms no que exulti amb les seves gestes. I
per part del trobador potser caldria dir que parlant duns personatges i
dunes situacions del passat es refereix a personatges i a situacions davui.
Les coses de la vida, va repetint el trobador, es poden veure de moltes
maneres.
Sense cap dubte Akoma Mba s un dels personatges dEngong ms
celebrats en els relats de mvet. En el mvet de Zw Nguma no sembla
aparixer com el ms present per s en canvi com el ms decisiu, ja que
amb ell sacaba la narraci, quan causa la mort almenys aparent de Zong
Midzi, el prohom del pas de llevant que desafa el poble dEngong. Per
altra banda, Akoma Mba s un dels personatges esmentats en la primera
part (I) de tot aquest relat de Zw Nguma. I aix vol dir que pertany a
aquella matriu comuna a tots els relats de mvet de caire pic. s per aix
que en la seva presentaci en lestudi de la segona part (II) no podem pres-
cindir dall que el nostre trobador nha dit en la primera (I).
125
UN CANT PIC AFRIC
A partir de les primeres estrofes del primer cant el trobador canta las-
cendncia genealgica dAkoma Mba aportant alguns trets que permeten
conixer algun dels seus parents ms propers. s aix com el trobador re-
corda algunes proeses del seu pare, Mba, lluitant duna manera grandiosa
amb alguns individus del mn dels mortals.
261.
En lestrofa 19 el trobador ens diu que el pare dAkoma [fll de] Mba
es deia Mba [fll d] Andeme Eyene. Cal dir que aquest nom era el de la
seva mare, ja que el seu pare es deia Evine Ekang. Aquest primer cant con-
tinua dient que Mba Andeme Eyene (el pare dAkoma Mba) va casar-se
amb Mbela Midzi, una dona pertanyent a un clan (ay) pigmeu, i que
daquesta uni va nixer un infant que reb el nom de Mborozok
262
Mbela
Midzi, de manera que saplica igualment en aquesta altra generaci una
transmissi matrilineal del nom. Sense donar cap detall del naixement ni
de la infncia daquest infant, el trobador passa a descriure en la matei-
xa estrofa un fet important: el seu canvi de nom. Mborozok [fll de] Bela
Midzi anuncia als seus que renuncia a portar el nom que marca la seva
ascendncia materna i que des de llavors s la seva voluntat ser anomenat
Akoma [fll de] Mba, imposant aix la referncia paterna pel que fa a la
transmissi del nom. Un acte una mica excessiu i ple dautosufcincia que
sembla oposar-se, malgrat tot, a lautoritat paterna, ja que sempre solen
ser els pares o els membres de les generacions superiors els que imposen el
nom i estableixen les fliacions.
Per altra banda, per, la precisi de lorigen pigmeu de la seva mare
em sembla important. En primer lloc perqu el trobador presenta una so-
cietat a imatge de la societat real, en qu es conviu amb comunitats de pig-
meus, i en segon lloc perqu, en aquesta societat real, els pigmeus tenen un
paper molt important en tot all que fa referncia als poders relacionats
amb levu, amb lordre mgic. I aix ho pot entendre lauditori. Fins i tot
podrem dir que el nom dAkoma que es dna a si mateix en lloc daquell
altre de Mborozok podria interpretar-se com una prova ms daquella au-
toestima que es t aquest personatge, ja que el nom dAkoma s un derivat
del verb kom, que com hem dit en un altre lloc
263
sempra sobretot per
261 Cf. infra.
262 Que literalment vol dir arruga (mboro) delefant (zk).
263 Vegeu supra p. 115.
126
LLUS MALLART GUIMER
assenyalar lacte ritual que afaiona levu duna persona i li confereix aix
una capacitat mgica especial.
Per juntament amb aquest nou nom el trobador esmenta un seguit
de sobrenoms amb els quals ser designat. Caldria preguntar-se si el nom
propi de les persones s un simple element que designa tot signifcant
quelcom o simplement designa sense signifcar res. El que em sembla i
podria dir des dara s que els sobrenoms i les divises expliciten duna certa
manera la identitat del subjecte que els porta. Pel que fa als sobrenoms que
el mateix Akoma Mba satribueix a si mateix, no semblen gaire laudatoris.
La majoria suggereixen aspectes ms aviat negatius de la seva personalitat.
Sn aspectes que fcilment poden posar-se en relaci amb la seva manera
dexercir el poder. Un dells designa Akoma Mba com Aquell que Escura
els Anys. Un sobrenom que el trobador comenta dient que Akoma pot
reduir els anys de qualsevol individu, com ho confrma ms endavant
(III: 116) quan el trobador li fa dir, adreant-se a un habitant dEngong:
Jo puc matar-te sense consultar cap anci; i afegeix: No vaig ser jo qui
va matar el teu pare? (III: 117). Akoma Mba satribueix, doncs, el poder
de vida i mort sobre els seus sbdits.
Un altre sobrenom el tracta de confictiu. El cap dEngong s presen-
tat, en efecte, com un personatge condemnat a viure en una situaci de
conficte permanent a causa dhaver transgredit, com ja hem vist abans,
linterdicte que havia dobservar en ser iniciat a esdevenir un home molt
ric (I: 54-80). Cal reveure aquestes estrofes per precisar una mica ms de
quina manera el trobador va construint la personalitat daquest personat-
ge i el presenta com un cap amb tics de dspota. Com ja hem vist, el cos
dAkoma Mba, Medza me Otugue, li proposa danar a veure un mag al pas
dels seus oncles materns per fer-se iniciar o adquirir un bya que els
ha de fer molt rics. El trobador descriu llavors la cerimnia dadquisici
daquest bya akuma, talism de les riqueses. El mag els deixa escollir
uns objectes. Per lelecci que en fan en treu la conclusi que el cos ha
preferit esdevenir un home molt ric, mentre que Akoma Mba ha preferit
laudcia o la severitat (ayk), la maldat o lagressivitat (ela) i lorgull
o la vanitat (egu), encara que el mag li concedeix poder posseir tan-
tes esposes com li ser possible, per no tantes com el seu cos. Podem
preguntar-nos si lauditori considerar la severitat, la maldat i la vanitat
com les tres virtuts ideals que ha de posseir un bon cap o b tot el contra-
ri. De fet sn paraules ambivalents que poden expressar el coratge per
tamb la brutalitat (ayk); lorgull per tamb la malcia o la malignitat
127
UN CANT PIC AFRIC
(ela); lhonor per tamb la insolncia (egu). El trobador atribu-
eix igualment aquestes qualitats a un altre prohom dOku que es propo-
sa establir una aliana matrimonial amb una noia dEngong (V: 8, 17),
considerant-les en aquest cas com a qualitats susceptibles de rebre una
accepci positiva. De totes maneres, en el cas dAkoma Mba semblaria que
el trobador es proposa construir duna manera diferent la seva imatge de
cap. En la llengua fang, el cap s designat amb el terme ndzoe, un deri-
vat nominal del verb dzoe, que signifca parlar. El bon cap s, doncs,
aquell que sap parlar, jutjar o cloure un afer. Doncs b, molt sovint el tro-
bador presenta Akoma Mba com alg que no se sap comunicar directa-
ment amb el seu poble, ja que parla una llengua incomprensible i necessita
un traductor (III: 23-24; IV: 30...). Hom pot pensar que s amb un cert to
irnic que el trobador parla dAkoma Mba, per fent allusi a molts caps
administratius vinguts de fora.
Per seguim el text. En rebre aquests poders, el mag els imposa la in-
terdicci que hauran dobservar des que arribin al poblat: no buscar raons
amb ning, ja que si ho fan esdevindran uns cerca-raons per sempre ms.
Akoma Mba transgredeix aquesta interdicci matant el seu cunyat. Fou
aix, acaba dient el trobador, com Akoma Mba es va guanyar la fama de
confictiu (I: 8393). Examinem aquestes seqncies. El cunyat dAkoma
Mba sassabent que Akoma Mba havia sigut iniciat a tenir un poder espe-
cial sobre les riqueses; agaf quatre necs i set gallines (I: 84) i els fc dins
duna panera tot dient-se: Men vaig a visitar el meu cunyat, que acaba de
tornar dun viatge, per veure si em dna (av m akum) quelcom dall
que ha portat del seu viatge (I: 84). El cunyat, doncs, vol participar dal-
guna manera del do mgic que Akoma Mba ha rebut. El trobador utilitza
el mateix terme (akum, riqueses) tant per designar el do mgic rebut
(bya akum) per Akoma Mba com per designar all que el seu cunyat
espera rebre dell (av m akum). Per Akoma Mba es considera tant
per sobre de tothom que menysprea els regals del seu cunyat (I: 86), li tira
en cara que no li hagi ofert uns presents ms valuosos (I: 87) i el mata.
Matar el seu propi cunyat s un acte que lauditori no pot aprovar. s un
greu atemptat contra les relacions daliana entre dos grups. Entre els fang
del nord, els beti, aquest fet entraria dintre de la categoria del tsoo,
264
la
impuresa contreta per un crim de sang i les seves conseqncies.
264 Sobre aquesta noci, vegeu Mallart, El sistema..., op. cit., p. 366409. Un fet sem-
blant s esmentat en el cant III: 3, que el trobador recorda igualment en lestrofa 54 del mateix
128
LLUS MALLART GUIMER
El tema major daquests versets reposa en el rebuig per part dAkoma
Mba de compartir amb els seus les riqueses que li vnen del seu poder m-
gic adquirit. I aix, sense cap dubte, ha de ser rebut per tot lauditori com
una manera de fer antisocial. s aix, en tot cas, com jutjarien alg que ha
reeixit en la vida i no fa res per compartir el seu xit amb els seus.
Tot analitzant aquest text nhe retrobat un altre entre els meus arxius
que potser encara s ms explcit sobre aquest punt. Es tracta del fragment
duna epopeia que vaig enregistrar, transcriure i traduir a Nsola entre els
evuzok en la mateixa poca en qu Zw Nguma cantava la seva. Sobre el
punt que acabem desmentar, podria considerar-se com una variant. Ako-
ma Mba, ens diu lepopeia dorigen evuzok, tenia un germ nat del mateix
pare i la mateixa mare que vivia entre els ntumu.
265
Akoma Mba vivia en-
tre els ekan.
266
Un dia, el germ que vivia entre els ntumu va anar a veure
Akoma Mba per plantejar-li una qesti fonamental: Qui de nosaltres
dos ha de succeir Mba Andeme Eyene, el nostre pare?. Akoma Mba no
en tingu cap dubte: Ell i noms ell (Ma etam). I com que el seu germ
va expressar-li alguna objecci (biso, dubtes) sobre la qesti, Akoma
Mba el mat. En aquesta variant no s, doncs, un parent per aliana sin
el propi germ que acaba mort a mans dAkoma Mba. En tots dos casos,
la ra daquests homicidis s la seva voluntat de no voler compartir res,
ni les seves riqueses ni la seva autoritat amb alg de la famlia, ni amb la
seva prpia ni amb aquella segellada per una aliana matrimonial. I de la
mateixa manera que lauditori del mvet de Zw Nguma podia jutjar la
conducta dAkoma Mba com a antisocial, el trobador evuzok fa parlar en
el breu relat la gent dEkan aix: Akoma Mba ha esdevingut una persona
molt cruel (ngenget mod). Com pot ser que una persona satorgui el dret
de matar el seu propi germ, nascut de la mateixa mare, eixit del mateix
ventre?. Des de llavors, continua dient el trobador, anomenaren Akoma
Mba Nsem-dii, que vol dir aquell que ha sigut atret (dii, literal-
ment: ser estimat) pel pecat (nsem). La paraula nsem designa en la
llengua daquestes contrades la gran transgressi a la llei dels avantpassats,
cant, i en lestrofa 97 del cant V. En tots aquests casos es tracta, doncs, dun membre dEngong
(un immortal?), que comet un crim matant un membre del propi parentiu.
265 No s cap pas imaginari. Situat a la frontera del Gabon, Camerun i Guinea Equa-
torial.
266 Pas imaginari.
129
UN CANT PIC AFRIC
aquella vinculada al tema de la sang, com lhomicidi i lincest,
267
que, en-
tre els fang del nord, cauen dintre la categoria tsoo, com hem dit ms
amunt.
En la segona part, Akoma Mba apareix per primera vegada quan el
trobador introdueix un relat secundari (88128)
268
dins del relat principal
per explicar de quina manera el guardi dirn dEngong (Mone Ebo) va
comenar amb el curis costum danar per tot el pas xiulant, presumint de
ser un home ric (bekum), un cerca-raons (biton), un home important
(mora dzom) o un home dafers (mb mam). s aix almenys com el
tracta lestrofa 79. I aix s important per entendre b la reuni secreta
convocada per Akoma Mba a Oveng. Una reuni que t per fnalitat
escollir aquest guardi dirn, que ser el fll dun dels ancians convocats,
anomenat Mone Ebo, que hem vist t un paper important en tot aquest
mvet. Per la importncia daquest relat secundari rau en el fet que, a
travs de mitges paraules, es fa al meu entendre una stira duna manera
de governar, en qu les persones responsables de fer-ho elegeixen per a un
crrec que sembla tenir una gran importncia la persona menys capacitada
per ser-ne responsable. Hom es podria preguntar si darrere de tota
aquesta seqncia no samaga una crtica a una forma dexercir el poder en
una societat. Akoma Mba, doncs, convoca cinc ancians (benyabodo).
Recorda que en aquell moment Engbang Ondo exerceix les funcions
de guardi tant de dia com de nit. Recorda tamb que des del dia de la
mort del seu predecessor, en qu ell va comenar a exercir el crrec i a
prohibir a la Mort demparar-se de cap altre sbdit dEngong, el consell no
ha nomenat cap altre cap. Akoma Mba precisa que aquella reuni t per
fnalitat escollir alg que pugui reemplaar Engbang Ondo quan calgui
(108). Es discuteix. Un dels ancians, Otuang Mba, diu que Medza me
Otugue, un altre dels presents (el cos dAkoma Mba), seria la persona ms
indicada per ocupar aquell crrec. I en dna les raons: Medza me Otugue
viu en un gran poblat (mora dzaa) dun gran pas (mora nnam) que
anomena Ewa Nnam i que els editors no tradueixen
269
en el text. Ara b,
Ewa Nnam vol dir el pas dun altre,
270
que el trobador descriu com un
267 Vegeu la nota 5 i tamb lentrada nsem del DGF.
268 De totes maneres aquest relat secundari o simple digressi conserva tota la seva
importncia.
269 Encara que el nom sigui traduit en una nota [35], p. 85, del tercer cant.
270 Vegeu nota 149.
130
LLUS MALLART GUIMER
pas on tothom fa el que vol, on tot s possible, on la vergonya no existeix
i els vells es comporten sovint com criatures. El contacte amb un pas com
aquest lha fet lnic veritablement capa de conixer b els estpids, les
persones poc serioses, etc.
Doncs b, aquesta persona proposa que Mone Ebo, que s un noi jove
(114: mn), sigui la persona elegida. Els altres ho accepten. Un dels an-
cians hauria proposat Ntutumu Mfule, que considerava una persona molt
respectuosa amb les normes del pas. Daltres ancians sinclinen tamb per
Mone Ebo. Un dells diu duna manera ben explcita que s una persona
que est feta per manar, i explica la ra dient que feia pocs dies la seva
dona li havia dirigit la paraula i ell no es va dignar a contestar-li (II: 121-
122).
271
Lelecci sinclina per Mone Ebo. Els uns i els altres donen el seu
consentiment, encara que no semblen mostrar un gran entusiasme. Enca-
ra que no conegui les fneses del llenguatge fang em sembla til assenyalar
que el trobador no utilitza el terme yebe, que vol dir acceptar una
cosa, sin aquell altre de megle, que signifca donar laprovaci amb un
moviment de cap, per que tamb vol dir segons el DFG moure el cap
en senyal de burla. De totes maneres, al terme de lestrofa 122 el troba-
dor utilitza el verb yebe per assenyalar que tots els presents estigueren
dacord a escollir el ms intil.
Al meu entendre, la descripci daquesta reuni est plena dironia:
un dels caps presents es pregunta per qu shan reunit si ell ha esdevin-
gut cap no sap ben b com, sense ser elegit per ning (106); un altre es
pregunta si shan reunit per escollir un vell que sigui seris, i si no s aix
que els deixin tranquils (113), sobretot quan de fet es proposa el nom dun
noi jove (mongo); Medang Elan Souga proposa Ntutumu Mfule perqu
s lnic que respecta els vells i que no pronuncia aquesta paraula per fer
creure que els vells ja no sn capaos de res (119), per ning li fa cas.
Potser el trobador vol deixar entendre entre mitges paraules, imatges i al-
tres idees llanades al vol que aquella forma imposada pel sistema colonial
basada en una elecci que no t res a veure amb la posici genealgica
ni amb ledat ni amb les capacitats personals duna persona no s la ms
adient per dirigir un pas.
271 En una nota (120), els traductors diuen, en canvi, que no fer cas de les dones seria
un tret propi dun cap. Aquesta interpretaci sembla oposar-se al prec que la jove Nkudang
fa a una colla de caps perqu es desarmin i li permetin anar al pas dOku per casar-se amb
Zong Midzi: el seu prec s tingut en compte (IV: 2...).
131
UN CANT PIC AFRIC
En acabar la reuni, Akoma Mba recorda a tots els presents que aque-
lla decisi ha de ser secreta i que Mone Ebo esdevindr el guardi del pas
quan sigui lhora. Per al pare de Mone Ebo, present a la reuni, li falta
temps per notifcar-li al seu fll la decisi presa al consell; i al fll li falta
la discreci o el seny sufcient per guardar aquella nova fns que arribi el
moment que Engbang deixi dexercir les seves funcions. En lloc, doncs, de
guardar el secret lescampa per tot arreu, tot xiulant i fanfarronejant de ser
una persona important, com el trobador ha deixat ben clar una mica abans
(79). Una confrmaci del seu poc senderi.
Parlar dAkoma Mba ens porta, doncs, a parlar necessriament de
Mone Ebo, considerat com el edzodzom dzaa, le grand homme du vi-
llage, diuen els editors, traduint gaireb literalment (V: 101, 166). El nom
daquest personatge, Mone Ebo, podria traduir-se per Fill de la Podridu-
ra o Fill Podrit. Ebo(l) s el nom que es dna a una malaltia que pa-
teixen els nounats i que satribueix al fet que el pare o la mare hagin menjat
carn podrida quan la mare estava embarassada. Quan en el cant V (101)
Nkudang parla dels seus parents al seu pretendent compara Mone Ebo
amb una malaltia contagiosa
272
i amb una persona que porta dintre seu
una banda de bandits (V: 101). En el cant VII (169) el trobador el descriu
amb un grapat de petits quists al front, tres a cada galta i un altre al front.
La seva divisa tamborinejada diu: No cerquis matar un animal, procura
ms aviat matar un home, car s la mort dun home la que dna prestigi a
una persona (III: 20). Per el seu nom sencer, Nyebe Mon Ebo, pel qual
sovint s designat tant en el text fang com en la traducci francesa, em
sembla que expressa molt b el carcter contradictori daquest personatge.
Podrem traduir Nyebe Mon Ebo per lEscollit Fill Podrit.
Mone Ebo, doncs, apareix xiulant quan el darrer missatger de Zong
Midzi, desafant Angone, travessa el gran riu que separa el mn dels mor-
tals del mn dels immortals. Mone Ebo, que ja apareix aqu vigilant el
pas dels immortals, rep el missatge daquest gendre del pas dels mortals
i li falta temps per trametrel a Akoma Mba (II: 137). Quan, en el cant III,
Akoma Mba fa ressonar el tam-tam de guerra i demana a totes les forces
vives dEngong de presentar-se a Oveng, Mone Ebo interv efcament
272 El TFG parla de la malaltia anomenada entre els fang mvl i que els editors tra-
dueixen per maladies de la poitrine i en una nota a la p. 111 diuen: Les gens fuient devant
Ngyebe Mone Ebo comme devant une maladie contagieuse. Podrem trobar en aquestes
seqncies una referncia al signifcat del nom de la malaltia Ebola.
132
LLUS MALLART GUIMER
per aturar la mquina-elefant conduda per Angone Endong (III: 99). s
a partir daqu que en aquest mvet apareix tenint un paper molt actiu a
Engong, el poble dels immortals. El trobador el presenta com el primer
que pren la paraula (III: 143...) per respondre al desafament de Zong Mid-
zi, dOku, el poble dels mortals, i com un dels prohoms dEngong.
No crec que aquest personatge sigui considerat com un gran heroi per
lauditori, encara que de vegades aparegui dotat denginys mgics extra-
ordinaris amb ales de ferro, travessant lespai, lluitant contra Nsure Afan
i Zong Midzi, perdent de vegades per guanyant al fnal juntament amb
el seu cap, Akoma Mba. Nhem parlat en tractar del problema de la im-
mortalitat. El trobador el presenta com tamb ho fa amb altres prohoms
dEngong portant a terme rtzies en el pas dels mortals. En lestrofa 139
del cant VIII, ho resumeix amb aquestes paraules: Ngyebe Mone Ebo
venia de lluny, exterminant clans sencers
273
i fent presoners.
Una seqncia important s aquella en qu Mone Ebo mata aquell
elefant que jo considero com el doble-animal de Zong Midzi. Per lim-
portant daquella escena no s tant la mort del doble sin el comentari que
el trobador fa sobre aquest fet i que fa esclatar de riure lauditori: Mireu
quin poc seny (okukur) que t aquest home!, diu; i afegeix: Noms pot
servir per governar (X: 25). Potser podrem dir que en aquest moment el
trobador i lauditori (amb les seves rialles) introdueixen una crtica molt
severa contra qualsevol forma de governar.
Altres personatges o prohoms dEngong, el pas dels Invencibles, sem-
blen ser jutjats pel trobador atribuint-los maneres de ser i de fer contraris
a una sana manera dexercir el poder. Ens podrem preguntar per exemple
si lauditori podria acceptar com a lloables certes maneres de fer dAn-
gone Endong Oyono,
274
anomenat precisament, entre altres sobrenoms,
el Destructor de Pobles Sencers (II: 6; VII: 82), com quan penetra a la
clariana dOveng conduint el seu artefacte-elefant (III: 87...) per acudir a la
gran convocatria feta per Akome Mba, i per manifestar el seu gran poder
273 El TFG utilitza el terme my.
274 Vegeu: I: 39; II: 1, 24, 26, 27, 52, 61, 62, 64, 106, 134, 136, 138, 140, 141, 142; III: 9,
17, 25, 46, 47, 90, 92, 95, 106, 137, 139, 140, 141, 146, 147, 148, 152, 153, 154, 156, 157, 158,
159, 160, 162, 163, 164, 167, 172, 173, 177, 178, 180, 181; IV: 9, 18, 19, 21, 23, 24, 27, 28, 32,
62, 72, 73, 77; V: 12, 13, 15, 105; VI: 5, 6; VII: 35, 63, 70, 77, 11,17, 82, 84, 85; VIII: 46; IX: 32,
34, 36, 38, 41, 47, 48, 51, 59, 64, 132, 133, 134, 140, 142, 143, 144, 147, 148, 152, 153, 154, 155,
158; X: 11, 13, 49, 64, 65, 6671, 68, 69; XI: 40, 41, 90, 99, 104, 105, 110; XII: 19, 55, 67, 72, 93.
133
UN CANT PIC AFRIC
senfonsa amb aquell artefacte contra la gent all reunida tot dient que cal
que tothom tingui por dell, ja siguin parents del cant matern, ja siguin
parents del cant patern (III: 9295). El trobador fa que aquell sobrenom
de Destructor correspongui a les seves maneres dactuar. En efecte, ms
endavant, en el cant X (64-71), apareix calant foc a la caverna on es troben
refugiats tots els parents de Zong Midzi, la qual cosa fa cantar al trobador
que Un home extermina la gent com un veritable assass en massa (66 i
71), tot i que afegeix: I desprs diran que la culpa fou de Zong Midzi per
no haver-se quedat a la caverna per tal de protegir els seus (70). En el cant
III (17), desprs de recordar la divisa tamborinejada dAngone Endong
Oyono, el trobador introdueix un breu comentari
275
sobre aquest pro-
hom dEngong: Angone Endong Oyono s com una gran crrega (mora
dzom) en un pas sense bastaixos (bbg).
Recordem que Angone Endong Oyono s un prohom del pas dels
Invencibles desafat per Zong Midzi, del pas dOku, en aquesta epope-
ia. El desafament t trgiques conseqncies per a aquest darrer. En un
moment de lepopeia, el trobador el presenta lamentant-se de la seva mala
sort: [Mentre fuig] Zong Midzi es diu: No puc romandre ms sobre
aquesta terra, la vida sem fa insuportable. Aterra [amb el seu enginy vo-
lador] al seu poblat i el troba buit, completament buit, sense ning. Ni un
sol pilar dret, tots calcinats. Angone Endong i Mone Ebo, dos invencibles,
havien incendiat el poblat. Tu pots veure encara els caps de moltes perso-
nes escampats per terra com si fossin nous de palmera. Zong Midzi llana
un crit dhorror. Que encara queda alg amb vida en aquest poblat? El
poble exterminador
276
de pobles sencers ha exterminat tots els meus sense
cap pietat (XI: 8991). Aquesta s almenys lopini del venut. Per es-
coltem ara el trobador quan expressa lopini duna dona (Nkudang), flla
dun immortal, quan un mortal li acaba de declarar el seu amor: Calla!
Tanca la boca! Tu no saps qui sn els meus germans ni com es comporten.
Que en saps res dObiang fll de Medza me Otugue, de Medza me Otuang
Mba o dOndo Biyang? Que en saps res de Ngyebe Mone Ebo, que s com
una malaltia contagiosa, com una banda de bandits en una sola persona,
275 En el TF no queda gaire clar si aquest enunciat forma part de la divisa (ndan)
enunciada en la frase anterior.
276 El TFG diu eb mor eman (lit. ell fa/home/ell acaba). Jo penso que el prefx
verbal e- fa referncia implcita al terme Engong, el nom del poble dels invencibles o dels
immortals.
134
LLUS MALLART GUIMER
com alg que ha acceptat morir i ha rebutjat viure, que sha passat la vida
desafant la mort dient: Si la mort no pot matar-me s que no li sap gens
de greu veure morts els seus propis parents. O aquella altra expressi: La
mort no es posa mai trista quan veu morir algun dels seus parents. Si fos
aix ja mhauria matat. Pel que em dius, li contesta Nsure Afan, la per-
sona enamorada, les persones del teu pas [Engong] sn com vermines i
escurons.
Medza me Otuang Mba, esmentat per Nkudang en aquesta seqn-
cia, tamb s considerat pel trobador com alg tan nefast com si tingues
dintre seu una banda de bandits (VIII: 48), i es repeteix aix aquella ma-
teixa imatge que utilitza per descriure les maneres de fer de Mone Ebo.
Una imatge ben entenedora. I lexplicita una mica ms enll (VIII: 80) del
seu cant quan explica que Medza me Otuang Mba va agafar un infant i el
va esclafar davant de tothom amb un cop de peu. I Zw Nguma comple-
ta la seva imatge en les estrofes 140144 del mateix cant dient que seria
molt pens (midzuk) explicar tot el que havia fet aquest personatge,
per, malgrat aquestes paraules que suggereixen una certa mesura, el tro-
bador no sest dafegir: Medza me Otuang Mba va fer molts presoners,
avanava calant foc a tots els poblats. Sobre aquelles terres dOku no hi
queda ning. A causa de la mort de Nkudang, els pobles han sigut aban-
donats, les cases han quedat buides.
Per malgrat que totes aquestes atrocitats hagin estat comeses pels
prohoms dEngong, els habitants dOku tiren en cara (IX: 3) a un dels seus,
Nsure Afan, que per un afer personal contra Zong Midzi hagi arribat a
cometre tantes barbaritats.
277
Largument del mvet de Zw Nguma no
est construt entre les categories del b i del mal, entre les bones i les males
maneres de governar un pas corresponents als dos pasos en litigi. Potser
aqu haurem de distingir, en efecte, dues classes de confictes que estruc-
turen largument daquest mvet. Un conficte exterior que oposa dos
pobles, el dEngong i el dOku, per una qesti de supremacia. I un altre
dintern entre individus dOku, originaris de dos clans diferents, Okane
(II: 1, 2) i Yemveng (V: 26), per una qesti amorosa: Zong Midzi mata
lamant de Nsure Afan (VIII: 101) i, com a represlia, Nsure Afan mata
una de les esposes de Zong Midzi (VII: 120). Un conficte intern que t
conseqncies greus en lexterior ja que lamant de Nsure Afan pertany
277 Vegeu ms avall, p. 135.
135
UN CANT PIC AFRIC
al poble dEngong, i que se suma a aquell altre del desafament de Zong
Midzi, dOku, a Angone Endong Oyono, dEngong.
278
I a travs daquests
dos confictes es mostren algunes formes de governar un pas properes a la
prctica absoluta del poder. La crtica ms o menys encoberta del trobador
es dirigeix tant a Engong, que amb les seves maneres dexercir el poder fa
pensar en la societat colonial, com a Oku, que amb les seves fa pensar en
certs abusos que hom troba en la societat tradicional.
Lexamen dalguns personatges dOku, el pas dels mortals, ens deixar
veure tot seguit que el trobador no es tanca dintre duna crtica unilateral.
2
Si en el primer cant el trobador ens posa en contacte amb uns ssers im-
mortals com ens diuen els editors que no semblen amonar-se gaire
si algun dells mor com ens diu el text, en el segon, en canvi, ens posa
en contacte amb uns ssers mortals com ens diuen tamb els editors a
qui no els fa res considerar-se immortals o ms forts que ning, almenys
en el cas dun dells, Zong Midzi, membre del clan Okane. Aquest, en efec-
te, es creu que governa sol el mn, fns al punt de posar-se fet una fera (II:
26) quan sent respirar un altre home ms enll de les fronteres del seu
pas que es pren per invencible.
El tema de lal, de la respiraci o de laire apareix com una imatge
potica en relaci amb aquella altra de la vida, quan el trobador fa dir a
Zong Midzi, literalment, Jo, tot sol, sc la vida o Jo, tot sol, governo
la vida. Jo penso que entre lauditori una expressi com aquesta, m
n eni etam (jo sol sc la vida) pot tenir ressonncies bbliques, ja
que sant Joan lempra referint-se a Jess, i els textos religiosos en llengua
vernacular fang i ewondo lutilitzen amb els mateixos mots, encara que
el trobador hi afegeixi ladjectiu etam (sol) per donar una mica ms
dmfasi als mots de Zong Midzi. De totes maneres, seguint punt per punt
278 Des del punt de vista formal de largument, aquestes seqncies formen el nexus
entre el desafament i la seva conclusi fnal. Les extenses seqncies que formen aquest
nexus (de fet, tot el relat, del cant II al XII) tracten de dues temptatives daliana entre els
pobles dEngong i dOku mitjanant el matrimoni. En la primera, una noia dEngong pretn
casar-se amb Zong Midzi, un personatge dOku, que precisament s aquell que ha llanat el
desafament contra Engong. Malgrat aix, rep el perms per intentar aquest matrimoni, per
sense rebre lajut de mediaci dels homes que cal en tota forma de matrimoni.
136
LLUS MALLART GUIMER
el text fang, aquest personatge accepta que alg altre existeixi ms enll de
les fronteres del seu pas, per considerant-lo com un okukur mor, un
pauvre homme, com diuen els traductors, certament, per tamb un
foll, un pobre desperit, un imbcil... Okukur s un derivat del nominal
akud, que signifca foll. Jo penso que loposici m n eni etam /
okokur mor no pretn expressar res ms que una mena de menyspreu
de Zong Midzi envers Angone Endong, del pas dEngong, el pas dels In-
vencibles (bfono): Es diuen invencibles, a qui han venut?.
Si Akoma Mba es creu que governa sol el mn (VII: 149), Zong Midzi
pensa el mateix (II: 2). Ladjectiu etam (sol) sutilitza en tots dos casos
per expressar aquesta idea. De totes maneres el trobador sembla parlar
al seu auditori de dues societats diferents. Akoma Mba apareix com el
cap suprem duna societat formada per clans, que convoca en el seu pro-
pi vilatge dOveng quan ho creu oport, per organitzar-hi jocs (III: 24),
funerals (III: 24), reunions secretes (II: 92...) o manifestacions guerreres
(III: 1...). Res de tot aix apareix en la societat dOku. Es parla de clans,
s cert, per en cap moment apareix un cap que governi tot el pas dOku,
ni uns smbols comuns, com pot ser el tambor amb el qual Akoma Mba
dna lordre a Avieleman de convocar tot el pas dEngong a Oveng. Zong
Midzi i Nsure Afan, els principals herois dOku en aquest relat de mvet,
pertanyen a dos clans diferents. Pel que fa a Zong Midzi, s presentat com
un membre del clan Okane, potser com el cap dun llinatge, i si b es creu
que s lnic que respira en aquest mn, no s el personatge ms important
del seu clan, ja que en el cant XI el trobador dir explcitament: No s
Zong Midzi qui governa el clan Okane sencer (47), s Nguma Obiang.
Potser a causa dels seus poders mgics extraordinaris que meravellen fns i
tot els herois dEngong (IX: 125; XII: 86) pretn estar per sobre de tothom.
Potser tamb cal precisar que en un bell comenament Zong Midzi
desafa Angone Endong perqu s aquest prohom dEngong qui li impe-
deix respirar i tenir prou al per seguir circulant riu avall (II: 8). Per ben
aviat Akoma Mba far seu aquest desafament i convocar totes les forces
vives dEngong per fer front a Zong Midzi. La descripci daquesta convo-
catria, amb el tam-tam de guerra (III: 43...) que ressona entre els vilatges,
larribada de tots els clans vestits de guerrers amb les seves llances i altres
armes, portant a sobre tots els seus artefactes mgics protectors, i amb les
dones tornant de les seves plantacions per contemplar aquella gran mani-
festaci (III: 44), s un dels moments ms exuberants daquest mvet. Po-
drem dir que la resposta a aquell desafament s centralitzada per Akoma
137
UN CANT PIC AFRIC
Mba. Res de semblant sembla produir-se a Oku. Zong Midzi reuneix els
seus i els encarrega difondre per tot arreu la natura daquell desafament
(II: 24...) sota lamenaa de veures amb la mort, que ser causada pels seus
dos xiulets mgics (II: 19...) si alg no ho fa. En aquest episodi no hi ha
cap indici de centralitzaci per portar a terme aquell projecte de desafa-
ment. El poble dOku no sembla actuar com a tal. El clan Okane tot sencer,
dirigit per Ngma Obiang, tampoc. El desafament apareix com un acte
individual.
Per altra banda, i una mica ms endavant en aquest cant de mvet,
Zong Midzi entra en litigi amb Nsure Afan, que com sabem pertany a
Oku, membre del clan Okane. Una gran part daquest cant de mvet tin-
dr com tema principal, doncs, una lluita intestina. La ra daquest litigi s
una noia dEngong que vol casar-se amb Zong Midzi, de qui noms coneix
el nom. Mentrestant, Nsure Afan esdev el seu amant i voldria casar-se
amb ella. Resumeixo molt. En el moment duna trobada, Zong Midzi mata
la noia dEngong que pretenia casar-se amb ell. En represlia, Nsure Afan
mata una de les esposes de Zong Midzi, la preferida. La venjana de Zong
Midzi contra el llinatge de Nsure Afan s comparable a les atrocitats come-
ses pels personatges dEngong i que hem esmentat ms amunt. El trobador
les resumeix en el cant vuit (VIII: 29) dient: Zong Midzi mi Obame va
fer moltes coses a Nkol Emane. El nombre de persones que amb la seva
espasa va matar, homes, infants, dones i vells, puja a quaranta-vuit. I des-
prs, una mica ms enll, continua dient: Zong Midzi va llanar-se sobre
la fla de cases de la seva esquerra i va calar-hi foc. Desprs va saltar com
un gran turac que menja els fruits duna musanga sobre les cases de la seva
dreta i va calar-hi foc igualment. I mira com aquell poble est fet un braser
i tot crepita; i mira que nest de content ell! (VIII: 2834).
Podem pensar que en el procs de construcci del seu relat i duna
manera especial pel que fa a les escenes de rtzies, matances, incendis i
fles de presoners com les que hem esmentat, el trobador troba la seva
font dinspiraci en aquelles histries viscudes o recordades en el fons de
les cases i de les cuines en el context colonial i de lluita anticolonial en qu
certament vivia el trobador. Una coincidncia inquietant sembla existir
entre lescena que el trobador acaba de donar-nos daquell poble convertit
en un braser i un fet semblant que es pot documentar i que va succeir du-
rant el primer decenni del segle xx en la mateixa regi, i que certament de-
via ser comentat en totes les cuines daquella contrada. Letngraf alemany
Gunter Tessmann, autor del conegut Die Pangwe, posava f al seu treball
138
LLUS MALLART GUIMER
detngraf calant foc i reduint a cendres el poblat que shavia construt
per realitzar les seves recerques i que ell va anomenar Nkol Ntangan (el
Tur del Blanc). s aix com el mateix Tessmann descrivia amb una certa
satisfacci aquest acte: Adu, poblat real, construt segons els meus plans
i les antigues costums dels trpics! Entre les famarades del poblat anome-
nat Bbai desapareix la meva sobirania, sengoleix el regne que jo mhavia
edifcat [...]. s amb una certa melancolia que contemplo aquest agradable
poblat encs i redut a cendres. Aquesta va ser la f (emane) del Tur
(nkol) del Blanc (Ntangan). Potser va ser per una associaci didees
i per un intercanvi de mots que el trobador havia anomenat Nkol Emane
aquell poblat que Zong Midzi havia redut a cendres, tot guardant en el seu
inconscient aquells fets succets a Nkol Ntangan i narrats per Tessmann.
La crueltat de Zong Midzi va ser tan gran que el trobador fa dir a la
gent del seu propi clan: Ah, Nsure Afan, un grapat de persones ha mort
per culpa teva [...]. Com pot ser que un home noms visqui pensant en les
seves coses i els seus assumptes personals? (IX: 28).
La recerca de Zong Midzi per part dels homes dAkoma Mba, la seva
irrupci en un poblat per demanar informacions o fer algun presoner o
la recerca de Nsure Afan de Zong Midzi fan pensar en altres recerques,
en altres irrupcions portades a terme inesperadament per les autoritats
colonials. Daquestes irrupcions gaireb sempre violentes el trobador en
descriu algunes de portades a terme tant per la gent dEngong com dOku.
En el seu llibre Au cur du fantastique, Roger Caillois escriu: Tout le
fantastique est rupture de lordre reconnu, irruption de linadmissible au
sein de linalterable lgalit quotidienne. Tot cantant les atrocitats come-
ses pels personatges dels dos pobles, el trobador introdueix a travs del
llenguatge dall que tenim per fantstic, meravells i desmesurat una cr-
tica a una certa lgalit quotidienne, tot presentant-la al seu auditori com
una desviaci en lexercici del poder.
Maneres de pensar el meravells
El concepte de meravells sha danalitzar segons la percepci de laudi-
tori a qui va dirigit el cant de mvet. Cal distingir entre aquest audito-
ri i el lector del relat un cop publicat. Podem admetre que el concepte
de meravells no s el mateix. La meva hiptesi s que moltes daquelles
coses que a nosaltres (sobretot als lectors estrangers) poden semblar-nos
139
UN CANT PIC AFRIC
meravelloses, fantstiques, imaginaries, mgiques o simples productes del
llenguatge, per sobretot irreals, per a lauditori poden aparixer com a
meravelloses i fantstiques, per sobretot reals.
Todorov (1970: 29) escriu que Le concept de fantastique se dfnit
para rapport a ceux du rel et imaginaire. Podem dir el mateix del con-
cepte de meravells. El que cal preguntar-se llavors s en qu consisteix
per a lauditori all que nosaltres anomenem real i imaginari. s a dir:
com percep lauditori el fet que Mone Ebo, per exemple, es piqui el pit i de
la pitrera o dentre les seves dents li surti una llarga cadena danelles o que
Zong Midzi travessi lespai amb una esfera metllica voladora o amb dues
ales de ferro que li creixen a les espatlles. Com una manera de dir? Com
all que nosaltres direm un trop (una metfora, una allegoria)? Com
quelcom dirreal i que nosaltres considerarem com a imaginari? Com
quelcom de real i que a nosaltres ens semblaria impossible?
Em sembla plausible considerar que duna manera general lauditori
pugui pensar que tots aquests fets es produeixen tal com els diu el tro-
bador, encara que tot lauditori sencer no en pugui percebre la realitat.
Jo crec que lentorn de lauditori on es canta aquest mvet pensa que la
seva percepci noms s possible per als individus que posseeixen el po-
der daccedir a aquesta realitat, que s del mateix ordre que aquell poder
que posseeix el trobador. Els altres membres de lauditori poden fcilment
pensar que aix s possible; que segons la seva manera de pensar lhome,
la societat i lunivers, les coses funcionen aix: uns poden accedir i veure
tot all que succeeix en aquest altre mn, altres no. Nosaltres, en canvi, els
simples lectors, tindrem tendncia a considerar tots aquells fets com uns
fets meravellosos i fantstics, com unes simples creacions de la imaginaci
i del llenguatge.
El trobador posseeix el poder de penetrar en aquest altre univers, on
pot veure el seu present i el seu passat. I les coses que succeeixen en aquell
univers superen en veracitat, autenticitat i realisme les que succeeixen en
aquest mn de les realitats sensibles. El nostre mn, el mn de les hist-
ries (minla-mi-si), s una representaci afeblida dall que succeeix en
el mn dEngong, de mgbl (de la nit), dels bkon (dels esperits dels
morts) i de tots aquells herois del relat de mvet. Els enunciats que pro-
dueix el trobador no sn concebuts, doncs, com unes produccions imagi-
nries de lesperit, com una obra literria, sin com la narraci objectiva
duns fets als quals pot accedir el trobador grcies a uns poders especials,
com els que tamb t potser una part del seu auditori.
140
LLUS MALLART GUIMER
Laspecte meravells que apareix en el relat de mvet al qual ens es-
tem referint no ha de ser considerat com una forma hiperblica del llen-
guatge. Podem considerar-lo com a tal des dun punt de vista analtic (ver-
bal, semntic), s a dir, independentment de la posici de lauditori, per
no des dun punt de vista mic, s a dir, tenint en compte de quina manera
lauditori percep la realitat. All que tractem com a meravells pertany
doncs al text, i fa referncia a una altra realitat segons la qual, i tenint en
compte el cas que estudiem, laspecte meravells del text es refereix a un
mn on no hi ha res de meravells (o extraordinari), on tot s normal
perqu precisament tot s meravells.
Maneres de dir el meravells
s aix, doncs, que analitzarem els aspectes meravellosos daquest mvet
tot examinant la manera en qu sn dits pel trobador.
Hem de constatar, en primer lloc, que aquests aspectes meravellosos
no apareixen com el patrimoni dun sol dels dos pobles en litigi. Tots els
herois, ja siguin dEngong o dOku, immortals o mortals, sn capaos de
portar a terme gestes meravelloses semblants, verbalment idntiques, en-
cara que com ja he dit en un altre lloc les gestes dels uns i les gestes
dels altres procedeixin de fonts (mgiques) diferents.
Posant en escena ja sigui els herois dEngong, ja sigui els dOku, el
trobador els mostra picant-se el pit per tal de fer-se sortir de la pitrera
o de la boca una pila dobjectes inslits, fent un crit per fer aparixer un
parell darcs de Sant Mart, lun a la dreta, laltre a lesquerra, clavant el dit
gros del peu a terra per enlairar-se seguint qualsevol direcci. Per a totes
aquestes posades en escena les frases es repeteixen idnticament. La re-
petici s un tret de lestil propi emprat pel nostre trobador. Potser tamb
s un recurs oratori per facilitar a lauditori el seguiment dun llarg relat.
Laspecte meravells s lexpressi de la desmesura de les coses. En el
mvet de Zw Nguma tot s gran. Duna manera constant el trobador fa
servir ladjectiu mora,
279
que signifca gran, per expressar la grand-
279 Alguns exemples dels primers tres cants: [I]: 008, mora mor (home); 024, mora
kpa (fusell); 028: mora dzam (afer); 071: mora akon (llana); 071: mora abup
(sac-talism); 072: mora akon (llana). [II]: 009: mora nson (fulla de tabac); 010: mora
mfek (sac); 011: mora kuna (turac); 016: mora asem (xiulet); mora abek (fauta); 017:
mora ebap (escora); 018: mora eba ele (raspadures darbre); 019: mora asem (xiulet);
141
UN CANT PIC AFRIC
ria important (encara que indeterminada) dun element de la natura, dun
objecte o duna persona. Hom pot preguntar-se: el trobador vol conduir
el seu auditori, vol conduir-nos a nosaltres, els lectors, vers un mn de
gegants? Al marge de ls daquest adjectiu que hom troba en tot el relat,
aquest ens ofereix a ms algunes referncies descriptives sobre la grand-
ria dels ssers. Hom pot trobar-les en lnic cant de la primera part (I),
quan el trobador descriu les gestes dun dels avantpassats dAkoma Mba,
Mba Andeme Eyene. Aquestes gestes vnen presentades quasi com un pe-
tit catleg de fets de guerra. Segons el primer (8), un gran home (mora
mor) originari dOku sencara contra Mba Andeme Eyene. En aquesta
lluita, Mba Andeme Eyene sembla fallar davant del seu enemic, ja que
quan aquest esquiva la seva bufetada la m de Mba senfonsa profunda-
ment a terra. Potser la seva proesa consisteix a mostrar que la seva m s
tan forta i gran que pot deixar un enorme forat a terra. Hom pot pensar
que el trobador prepara daquesta manera el seu pblic en mostrar-li per
lacci (i no per la denominaci) que el seu personatge Mba Andeme Eye-
ne actua com un gegant, ja que en el verset segent (9), quan un altre ene-
mic li fa la traveta, en lloc de caure per terra s enlairat sobre les branques
dun adjab, que, com que no pot suportar el pes de Mba Andeme Eyene,
senfonsa tot sencer fns que les branques paren la davallada arran de terra.
Cal saber que ladjab (Baillonella toxisperma) s un gran arbre daquesta
selva; el seu tronc rectilini pot fer ms de quaranta metres; les branques
del seu cim, que se separen horitzontalment, sn molt slides. En el relat
no es trenquen per el tronc no suporta el pes de Mba Andeme Eyene i
senfonsa fns a tocar el sl.
077: mora oswin (riu); 079: mora dzom (cosa); 092: mora esok (reuni secreta); 110:
mora nnam (pas). [III]: 017: mora dzom (cosa); 041, 068, 091: mora kpa (fusell);
047: mora mor (home); 99: mora mu; 104: mora mba ek (malla de ferro); 104:
mora bol (campana); 109: mora ago gos (clau); 110: mora ago (cadena); 120:
mora nsi (geneta); 134: mora mfek (sac); 148: mora akon (llana); 148: mora ndzo
(tisores); 152: mora okon (palanca); 153: mora ewl (malla); 153: mora bomndn
(cadena); 155: mora... endee (pea de tela); 156: mora nkuk anda (casa dels esperits dels
morts); 156, 157: mora nda mbya (casa dels talismans): 160: mora mba (bola); 163:
mora mng; 171, 172: mora ago (cadena); 173: mora ngir (talism); 173: mora
nkk; 175: mora kuna (turac); 176: mora nda mitom (casa dels capells); 176: mora
ntom (capell); 177: mora ntom mvn (capell de pell de mona); 178: mora ndoo (esp-
cie de peix); 180: mora nda (casa) 180: mora nsk (sac); 180: mora nnm (cor); 181:
mora esm (calau)...
142
LLUS MALLART GUIMER
En la tercera gesta (10) que he evocat ms amunt, aquest mateix
personatge s presentat com un gegant el cos del qual, ajagut sobre
lamplria del gran riu Nyong, serveix de resclosa perqu les dones puguin
practicar la pesca anomenada alog (12). I desprs, quan el seu cos s tret
del riu i posat en el seient dels caps de la casa comuna, de nou el trobador
alludeix al carcter gegant daquest personatge quan ens diu que la suor
(edzidzig) que corria per tot el seu cos provoc una gran inundaci (13).
I tot seguit, en el verset 16, el trobador clou aquesta seqncia emprant
una metfora en la qual compara Mba Andeme Eyene amb un arbre
gegant sota el qual es guareixen els ximpanzs, un arbre com aquells que
noms poden veures a les fonts dels rius, un arbre infexible, un gran arbre
que res pot fer caure.
Una altra manera dexpressar el cant meravells o fantstic de les co-
ses s el recurs dels idefons o onomatopeies que utilitza el trobador. La
llengua fang ns molt rica. En el seu diccionari, Galley presenta lentrada
de ms de 450 mots exclamatius o expressions adverbials que comencen
amb el prefx ne-. En les seves Notes sur la langue, que apareixen al f-
nal del llibre, els editors assenyalen que el prefx ne- s facultatiu i que el
trobador Zw Nguma utilitza ms de 300 idefons. Recordem que en les
llenges bantus els idefons es presenten com uns circumstants iteratius i
superlatius. Dit aix, no s gens fcil fer la distinci entre idefons i ono-
matopeies i altres fets lexicals que pertanyen al mn de lexpressivitat, com
diu Maurice Houis (1967: 238). Jo penso que els idefons que expressen
el moviment, la quietud, el poc, el massa, el silenci, els diferents sorolls, la
llum, la foscor, la grandria duna cosa, etc. tenen un paper molt impor-
tant en el llenguatge potic dels trobadors de mvet per tal de donar una
certa musicalitat o expressivitat a tot all que s meravells. s per aix
que en el nostre resum hem mirat de guardar-ne un bon nombre.
Aquestes sn doncs les primeres aproximacions. N'hi haur d'altres
que seguiran mostrant la riquesa d'aquests cants de mvet.
A
N
N
E
X
R
e
f
e
r
e
n
c
i
e
s

s
o
b
r
e

l
'
u
s

d
e
l

f
e
r
r
o

t
a
n
t

p
e
l
s

i
m
m
o
r
t
a
l
s

c
o
m

p
e
r

e
l
s

m
o
r
t
a
l
s

a
)

e
l
s

m
o
r
t
a
l
s

i

e
l
s

f
e
r
r
o
T
R
A
D
U
C
C
I

T
E
X
T

F
R
A
N
C

S
T
E
X
T

F
A
N
G
I
I
.
1
6
:

Z
o
n
g

M
.
G
r
a
n
d

s
i
f
e
t

e
n

f
e
r
M
o
r
a

a
b
e
k

e
k

I
I
.
1
7
:

c
o
u
t
e
a
u
o
k

I
I
.
1
9
:

S
i
f
e
t

e
n

f
e
r
A
s

m

e
k

V
I
.
2
2
:

Z
o
n
g

M
i
d
z
i
I
l

p
r
e
n
d

u
n

c
r
o
c
h
e
t
,

u
n

g
r
a
n
d

c
o
u
t
e
a
u
,

u
n
e

e

e
f
l

(
?
)
A
k

,

m
o
r
a

n
t

V
I
.
2
3
:

I
l

p
r
e
n
d

u
n

g
r
e
l
o
t
a

g
o

V
I
.
2
3
:

G
r
o
s

g
r
e
l
o
t
M
o
r
a

a

g
o

V
I
.
2
7
:

C
a
s
q
u
e

e
n

f
e
r
M
o
r
a

n
t
o
m

e
k

V
I
.
2
8
:

I
l

p
r
e
n
d

d
a
n
s

s
a

c
h
a
m
b
r
e

a
u
x

c
o
i
f
u
r
e
s

u
n

c
a
s
q
u
e

e
n

f
e
r
M
o
r
a

n
t
o
m

e
k

V
I
.
2
9
:

q
u
e
l
q
u
e

c
h
o
s
e

d
e

s
e
m
b
l
a
b
l
e

u
n

g
r
a
n
d

f
e
r

d
e

s
a
g
a
i
e

I
l

p
r
e
n
d

u
n

f
u
s
i
l

a

p
i
s
t
o
n
M
o
r
a

a
k

f
u
u
u
m

;

m
o
r
a

n
k
p
a

V
I
I
.
1
2
:

Z
o
n
g

M
.
U
n
e

c
o
r
d
e

e
n

f
e
r
N
g
a
r
a

b
i
k

V
I
I
.
1
3
:

L
e

f
l

d
e

f
e
r
M
o
r
a

n
k

l

b
i
k

V
I
I
.
8
7
:

u
n

g
r
e
l
o
t

m
a
g
i
q
u
e

c
l
a
t
a

g
o

b
y
a

V
I
I
.
8
9
:

p
o
u
r

t
i
r
e
r

s
o
n

e
n
t

V
I
I
.
9
0
:

N
s
u
r
e

A
f
a
n

u
n

g
r
e
l
o
t

m
a
g
i
q
u
e

c
l
a
t
a

g
o

b
y
a

V
I
I
.
1
0
1
:

Z
o
n
g

M
.

i
l

p
r
e
n
d

s
a

g
r
a
n
d
e

e

b
r
i
l
l
a
n
t
e

M
o
r
a

n
t

m
i
k
p
a
'
a

f
u
u
u
m

;

a
a
d
z
o
g
e

m
o
r
a

n
t

144
LLUS MALLART GUIMER
V
I
I
.
1
0
2
:

G
r
e
l
o
t

m
a
g
i
q
u
e
O

g
o

b
y
a

V
I
I
.
1
2
0
:

Z
o
n
g

M
.
.
.

g
r
e
l
o
t

m
a
g
i
q
u
e
O

g
o

b
y
a

V
I
I
.
1
2
5
:

g
r
e
l
o
t

m
a
g
i
q
u
e
O

g
o

b
y
a

V
I
I
.
1
2
5
:

g
r
o
s
s
e

b
o
u
l
e
M
o
r
a

e
b
u
m
a
V
I
I
.
1
6
2
:

N
s
u
r
e

A
f
a
n

i
l

a
r
r
i
v
e

a

E
n
g
o
n
g

p
a
r

l
e
s

n
u
a
g
e
s

s
u
r

u
n
e

g
r
o
s
s
e

b
o
u
l
e
M
o
r
a

e
b
u
m
a
V
I
I
I
.
2
6
:

Z
o
n
g

M
i
d
z
i
G
r
e
l
o
t

m
a
g
i
q
u
e
O

g
o

b
y
a

V
I
I
I
.
2
7
:

P
e
s
a
n
t
e

m
a
s
s
e
M
o
r
a

n
g

V
I
I
I
.
2
7
:

e
n
t

V
I
I
I
.
2
8
:

c
a
n
i
q
u
e
.
.
.

e
V
I
I
I
.
2
9
:

e
V
I
I
I
.
3
0
:

G
r
a
n
d

c
o
u
t
e
a
u
M
o
r
a

o
k

V
I
I
I
.
5
7
:

N
s
u
r
e

A
f
a
n

u
n
e

g
r
o
s
s
e

b
o
u
l
e

a
p
p
a
r
u
t

s
'
e
n
v
o
l
a
A
k
u
r

n
k
u
k

m
o
r
a

e
b
u
m
a

e
k
u
u

I
X
.
1
1
:

Z
o
n
g

M
.
I
l

p
r
i
t

u
n

g
r
a
n

f
u
s
i
l

p
i
s
t
o
n

+

c
o
t
t
e

d
e

f
e
r
M
o
r
a

n
k
p
a
n

+

n
g
a

b
i
k

I
X
.
7
3
:

Z
o
n
g

M

i
l

s
e
n
t
i
t

d
e
s

f
l
s

d
e

f
e
r
M
i
n
g
a

m
i

e
k

I
X
.
7
6
:

N
s
u
r
e

A
f
a
n

i
l

t
i
r
a

u
n
e

n
o
r
m
e

e

m
u
n
i
e

d
'
u
n
e

b
o
u
l
e

Z

k

n
t

m
o
r
a

e
b
u
m
a

I
X
.
8
3
:

N
s
u
r
e

A
f
a
n

a
v
a
i
t

a
r
m

s
o
n

g
r
a
n

f
u
s
i
l

p
i
s
t
o
n
M
o
r
a

n
k
p
a

I
X
.
8
6
:

Z
o
n
g

M
U
n

g
r
o
s

g
r
e
l
o
t

s
o
r
t
i
t

M
o
r
a

a

g
o

I
X
.
8
7
:

Z
o
n
g

M
G
r
e
l
o
t

m
a
g
i
q
u
e

+

g
r
e
l
o
t

+

e
O

g
o

b
y
a

+

a

g
o

+

n
t

I
X
.
8
8

s
u
p
r
a
G
r
e
l
o
t

+

g
r
a
n
d
e

e
s
u
p
r
a
I
X
.
8
9
:

N
s
u
r
e

A
f
a
n
F
u
s
i
l

p
i
s
t
o
n
n
k
p
a

I
X
.
9
0
:

Z
o
n
g

e

+

g
r
e
l
o
t
N
t

+

a

g
o

I
X
.
9
1
:

N
s
u
r
e

A
f
a
n

e

+

g
r
e
l
o
t
N
t

+

a

g
o

I
X
.
1
0
5
:

Z
o
n
g
F
i
l
s

d
e

f
e
r
M
i

g
a

m
i

e
k

145
UN CANT PIC AFRIC
I
X
.
1
1
1
:

G
r
e
l
o
t

f

t
i
c
h
e
O

g
o

b
y
a

I
X
.
1
1
3
:

s
i
f
e
t
a
s

m
I
X
.
1
1
4
:

P
a
n
i
e
r

e
n

f
e
r
N
g
a
r
a

b
i
k

I
X
.
1
1
5
:

F
i
l
s

d
e

f
e
r
M
i
k
o
l

m
i

e
k

I
X
.
1
1
9
:

F
u
s
i
l

p
i
s
t
o
n

M
o
r
a

n
k
p
a

I
X
.
1
1
9
:

Z
o
n
g

G
r
e
l
o
t

m
a
g
i
q
u
e
O

g
o

b
y
a

I
X
.
1
2
0
:

G
r
o
s

m
a
r
t
e
a
u
M
o
r
a

n
g

I
X
.
1
2
3
:

P
a
n
i
e
r

e
n

f
e
r
N
g
a
n

b
i
k

X
.
4
:

Z
o
n
g
c
l
o
c
h
e
M
o
r
a

a
l

a

X
.
4
:

G
r
o
s
s
e

b
o
u
l
e
M
o
r
a

e
b
u
m
a
X
.
9
:

G
r
o
s
s
e

c
l
o
c
h
e
M
o
r
a

a
l

a
X
.
1
9
:

c
l
o
c
h
e
a
l

a
X
.
2
6
:

c
l
o
c
h
e
a
l

a
X
.
3
3
:

s
i
f
e
t
a
s

m
X
.
3
4
:

G
r
a
n
d

f
e
r
M
o
r
a

e
k

X
.
3
4
:

n
o
r
m
e

b

t
o
n

e
n

f
e
r

M
o
r
a

n
t
u
m

e
k

X
.
3
5
:

G
r
o
s
s
e

b
o
u
l
e
M
o
r
a

e
b
v
X
.
3
7
:

C
e
r
c
l
e
s

d
e

f
e
r
B
i
k
a

b
i
k

;

m
i
k
a

k
i

e
k

X
.
4
0
:

t
o
n

e
n

f
e
r
N
t
u
m

e
k

;

n
t
u
m

e
k

X
.
4
0
:

U
n

b
o
u
t
o
n

e
t

s
o
n

c
e
r
c
l
e

e
n

f
e
r
K
a
r

e
k

.
.
.

n
t
u
m

e
k

X
.
4
1
:

B
o
u
t
o
n

e
n

f
e
r
A
k
o
n

e
k

X
.
4
2
:

t
o
n

e
n

f
e
r
N
t
u
m

e
k

X
.
4
3
:

B
o
u
t
o
n

e
n

f
e
r
A
k
o
n

e
k

146
LLUS MALLART GUIMER
X
.
4
3
:

t
o
n

e
n

f
e
r
N
t
u
m

e
k

X
.
5
0
:

I
l

t
o
u
r
n
e

u
n

b
o
u
t
o
n
a
k
o
n
X
.
5
0
:

L
e
s

c
e
r
c
l
e
s

d
e

f
e
r
M
i
k
a

m
i

e
k

X
.
5
1
:

t
o
n

d
e

f
e
r
N
t
u
m

e
k

X
.
9
0
:

G
r
a
n
d

s
a
b
r
e
M
o
r
a

n
t

X
.
9
1
:

S
a
b
r
e

l
a

l
a
m
e
N
t

.
.
.
.

a
y
o
X
.
9
2
:

h
a
c
h
e
o
v
o
n
X
.
1
0
3
:

G
r
o
s
s
e

b
o
u
l
e
M
o
r
a

e
b
u
m
X
.
1
0
6
:

b
e

k
o
n
h
a
c
h
e
o
v
o
n
X
.
1
0
6
:

k
o
n
F
e
r

d
e

s
a
g
a
i
e

n
o
m
b
r
e
u
s
e
s

b
a
r
b
e
s
N
g
a
m
a

a
k

X
.
1
0
6
:

k
o
n
F
e
r

d
e

s
a
g
a
i
e
s

d
e
u
x

b
a
r
b
e
s
X
.
1
0
6
:

k
o
n

F
e
r

d
e

s
a
g
a
i
e

s
a
n
s

b
a
r
b
e
s
X
.
1
0
6
:

k
o
n
P
i

g
e

e
n

f
e
r

O
l
a
m

e
k

X
.
1
0
6
:

k
o
n
p
i
c
.
.
.

b

t
o
n

e
n

f
e
r
M
i
s
o
n
.
.
.

n
t
u
m

e
k

X
I
.

8
5

Z
o
n
g
D
e
s

a
i
l
e
s

d
e

f
e
r
M

f
a
p

m

e
k

X
I
I
.
1
:

b
e
k
o
n
F
a
b
r
i
q
u
e
n
t

d
e
s

s
o
u
f
e
t
s
B
o
m

m
i
k
o
m
X
I
I
.
2
:

b
e
k
o
n
s
o
u
f
e
t
s
m
i
k
o
m
X
I
I
.
8
:

s
o
u
f
e
t
s
m
i
k
o
m
X
I
I
.
1
5
:

g
r
e
l
o
t
a

g
o

X
I
I
.
3
3
:
G
r
a
n
d

f
u
s
i
l

M
o
r
a

g
a
a
X
I
I
.
4
5
:

Z
o
n
g
G
r
o
s
s
e

b
o
u
l
e
M
o
r
a

e
b
u
m
a
X
I
I
.
4
7
:

Z
o
n
g
G
r
a
n
d

f
u
s
i
l

M
o
r
a

n
k
p
a

X
I
I
.
5
0
:

G
r
a
n
d

f
u
s
i
l
M
o
r
a

n
k
p
a

147
UN CANT PIC AFRIC
X
I
I
.
5
4
:

g
o
r
i
l
l
e
B

t
o
n

d
e

f
e
r

N
t
u
m

e
k

X
I
I
.
6
3
:

g
o
r
i
l
l
e
B

t
o
n

d
e

f
e
r

M
i
t
u
m

m
i

e
k

X
I
I
.
6
6
:

Z
o
n
g
F
u
s
i
l

p
i
s
t
o
n

M
o
r
a

n
p
a

X
I
I
.
6
9
:

G
r
a
n
d

n

u
d

e
n

f
e
r
M
o
r
a

a
s
i
m
a

e
k

X
I
I
.
7
1
:

b
a
l
l
e
A
s
a
n

n
k
p
a

X
I
I
.
7
2
:

b
a
l
l
e
A
s
a
n

n
k
p
a

X
I
I
.
7
4
:

b
a
l
l
e
A
s
a
n

n
k
p
a

X
I
I
.
8
0
:

G
r
e
l
o
t

m
a
g
i
q
u
e
O
n
g
o
n

b
y
a

X
I
I
.
9
0
:

B
a
l
l
e

d
e

f
u
s
i
l
A
s
a
n

n
k
p
a

X
I
I
.
9
4
:

B
a
l
l
e

d
e

f
u
s
i
l
A
s
a
n

n
k
p
a

X
I
I
.
1
0
6
:

B
a
l
l
e

d
e

f
u
s
i
l
A
s
a
n

n
k
p
a

b
)

E
l
s

i
m
m
o
r
t
a
l
s

i

e
l

f
e
r
r
o
:
I
.
7
:

E
v
i
n
e

E
k
a
n
g
U
n
e

d
o
t
N
s
u
a

b
i
k

I
.
1
7
s
a
g
a
i
e
m

I
.
1
8
G
r
a
n
d

f
u
s
i
l

p
i
s
t
o
n

k
p
a

I
.
1
8
:

M
b
a
U
n
e

d
o
t

d
e

b
a
r
r
e
t
t
e
s

d
e

f
e
r
N
s
u
a

b
i
k

I
.
3
1
:

O
y
o
n
o

E
k
a
n
g
U
n
e

n
o
r
m
e

d
o
t

d
e

b
a
r
r
e
t
t
e
s

d
e

f
e
r
N
s
u
a

b
i
k

I
.
3
8
:

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
L
e

s
o
u
f
e
t

q
u
i

r
a
m
o
l
l
i
t

l
e

f
e
r

(
s
u
r
n
o
m
)
N
k
o
m

n
t

b
i
k

I
.
4
2
:

M
e
y
e

m
e

E
k
a
n
g
U
n
e

d
o
t

d
e

b
a
r
r
e
t
t
e
s

d
e

f
e
r
N
s
u
a

b
i
k

I
.
4
9
:

O
n
d
o
n
g

O
y
o
n
o
U
n
e

d
o
t

d
e

b
a
r
r
e
t
t
e
s

d
e

f
e
r
N
s
u
a

b
i
k

I
.
6
6
,

6
7
m
a
r
t
e
a
u
a
n
g

I
,
6
6
C
h
a

n
e

e
n

f
e
r
S
u

b
i
k

148
LLUS MALLART GUIMER
I
.
7
1
:

N
n
a
n
g

N
d
o
n
g
G
r
o
s
s
e

s
a
g
a
i
e
M
o
r
a

a
k

I
.
7
1
:

N
n
a
n
g

N
d
o
n
g
U
n
e

d
o
t

d
e

b
a
r
r
e
t
t
e
s

d
e

f
e
r
N
s
u
a

b
i
k

I
.
7
2
:

G
r
o
s
s
e

s
a
g
a
i
e
M
o
r
a

a
k

I
.
7
2
:

U
n
e

d
o
t

d
e

b
a
r
r
e
t
t
e
s

d
e

f
e
r
N
s
u
a

b
i
k
e

I
.
8
1
S
a
l
v
e
s

d
e

f
u
s
i
l
M
i
k

m
i

g
a
a

I
.
9
1

A
k
o
m
a

M
b
a
G
r
e
l
o
t

f

t
i
c
h
e
O

g
o

b
y
a

I
I
.
6

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
L
e

s
o
u
f
e
t

q
u
i

r
a
m
o
l
l
i
t

l
e

f
e
r

(
s
u
r
n
o
m
)
N
k
o
m

n
t

b
i
k

I
I
.
9
9

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
L
e

s
o
u
f
e
t

q
u
i

r
a
m
o
l
l
i
t

l
e

f
e
r

(
s
u
r
n
o
m
)
N
k
o
m

n
t

b
i
k

I
I
.
1
0
5

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
L
e

s
o
u
f
e
t

q
u
i

r
a
m
o
l
l
i
t

l
e

f
e
r

(
s
u
r
n
o
m
)
N
k
o
m

n
t

b
i
k

I
I
I
.
1
3
U
n
e

m
a
i
s
o
n

a

d
e
s

t

l
e
s
N
d
a

b
i

g
o

I
I
I
.
1
7

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
L
e

s
o
u
f
e
t

q
u
i

r
a
m
o
l
l
i
t

l
e

f
e
r

(
s
u
r
n
o
m
)
N
k
o
m

n
t

b
i
k

I
I
I
.
3
2
L
e

m
a
n
c
h
e

d
e

s
a

s
a
g
a
i
e
n
k

n
I
I
I
.
4
1
F
u
s
i
l

p
i
s
t
o
n
n
k
p
a

I
I
I
.
5
2
:

M
e
n
g
a
m
e

E
t
o
u
l
e
c
o
u
t
e
a
u
o
k

I
I
I
.
6
8
:

M
e
y
e

m
e

N
g
u
i
n
e
.
.
.
F
u
s
i
l

p
i
s
t
o
n
n
k
p
a

I
I
I
.
7
7

M
e
d
a
n
g
P
e
c
t
o
r
a
u
x

(
e
n

f
e
r
'
)
M

t
u

I
I
I
.
7
8

M
f
o
u
l
e
C
a
p
a
b
l
e

d
e

c
o
l
l
e
r

l
e

f
e
r

a
v
e
c

s
e
s

m
a
i
n
s
A
l
a
r

b
i
k

I
I
I
.
8
7
,

9
0
,

9
4
,
9
5
,

9
7
,

9
9
,

1
0
0
:

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
M
a
c
h
i
n
e

p
h
a
n
t
N
s
i
n
a

a

z

k
I
I
I
.
8
8
:

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
L
e

s
o
u
f
e
t

q
u
i

r
a
m
o
l
l
i
t

l
e

f
e
r

(
s
u
r
n
o
m
)
N
k
o
m

n
t

b
i
k

I
I
I
.
9
1
F
u
s
i
l

p
i
s
t
o
n
n
k
p
a

I
I
I
.
9
1
U
n
e

b
a

o
n
n
e
t
t
e
N
t

n

o
k

I
I
I
.
9
5
G
r
e
l
o
t

f

t
i
c
h
e
O

g
o

b
y
a

(
b
y
a
m
)
149
UN CANT PIC AFRIC
I
I
I
.
1
0
0
P
o
r
t
e

e
n

f
e
r
E
b
e
g

e
k

I
I
I
.
1
0
4
G
r
o
s

m
a
i
l
l
e
t

d
e

f
e
r

M
o
r
a

m
b
a

e
k

I
I
I
.
1
0
9
:

M
e
k
i

M
a
s
i
g
u
e
.
.
.
C
l

s
e
r
r
u
r
e

(
e
n

o
r
?
)
o
d
z
i
b
e
g
a
I
I
I
.
1
1
0
:

C
a
d
e
n
a
s

b
a
t
t
a
n
t

e
n

f
e
r

M
o
r
a

a
n
g
o

e
y
o
m
a
n

e
k

I
I
I
.
1
4
7
,

1
4
8
,

1
5
1
,

1
5
2
:

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
G
r
a
n
d

l
e
v
i
e
r
.
.
.
c
i
s
e
a
u
x

M
o
r
a

a
k
o
n
m
o
r
a

n
d
z

s
I
I
I
.
1
5
3
:

F
o
r
t
e

c
h
a

n
e
M
o
r
a

b
o
m
a
n
d

k
a
n
I
I
I
.
1
6
0
:

G
r
o
s
s
e

c
h
a

n
e

g
r
o
s
s
e

b
o
u
l
e

j
e
u

d
e

m
o
t
s
I
I
I
.
1
6
8
:

U
n

c
o
u
t
e
a
u

d
e
u
x

t
r
a
n
c
h
a
n
t
s
I
I
I
.
1
7
0
:

G
r
e
l
o
t

e
n

f
e
r

t
a
s

d
'
a
n
n
e
a
u
J
e
u

d
e

m
o
t
s
/

r

t
i
t
i
o
n

=

p
l
u
s
i
e
u
r
s
I
I
I
.
1
7
1
,

1
7
2
:

G
r
a
n
d

g
r
e
l
o
t
M
o
r
a

a
n
g
o

I
I
I
.

1
7
9
:

G
r
a
n
d

f
u
s
i
l

p
i
s
t
o
n
M
o
r
a

n
k
p
a

I
V
,

1
8
,

2
1

2
4
,

2
8
:

E
n
g
b
a
n
g

O
n
d
o
D

p
o
s
e
r

l
e
s

a
r
m
e
s
s
o
r
g
e
I
V
.
6
4
:

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
S
o
u
f
e
t
-
r
a
m
o
l
l
i
s
e
u
r
-
d
e
-
f
e
r
(
s
u
r
n
o
m
)
V
I
I
.
8
0

M
e
d
z
a

m
e

O
t
u
g
u
e
B
a
r
r
e
t
t
e
s

d
e

f
e
r
n
s
u
a

b
i
k

V
I
I
.
8
4
:

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
s
o
u
f
e
t
-
q
u
i
-
r
a
m
o
l
l
i
t
-
l
e
-
f
e
r
(
s
u
r
n
o
m
)
V
I
I
.
1
3
5
A
r
m
e
s

d
e

g
u
e
r
r
e
V
I
I
I
.
1
2
,

1
4
M
a
i
s
o
n

e
n

t

l
e
N
d
a

b
i

g
u
b
a
n
d
a

b
i

g
o

V
I
I
I
.
1
2
C
h
a

n
e

m

n
a
150
LLUS MALLART GUIMER
V
I
I
I
.
4
6
:

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
S
u
r
n
o
m

s
u
p
r
a

m
a
i
s
o
n

e
n

t

l
e
s
V
I
I
I
.
5
5
:

M
a
i
s
o
n

e
n

t

l
e
s
N
d
a

b
i

g
u
b
a
V
I
I
I
.

5
6
:

M
o
n
e

E
b
o
G
r
e
l
o
t

m
a
g
i
q
u
e
O

g
o

b
y
a

V
I
I
I
.
6
1
:

G
r
e
l
o
t

m
a
g
i
q
u
e
O

g
o

b
y
a

V
I
I
I
.

6
6
:

O
b
i
a
n
g

M
e
d
z
a
A
i
l
e
s

e
n

f
e
r
M

f
a
p

(
m
e

e
k

)
V
I
I
I
.

7
8
:

F
u
s
i
l

a

p
i
s
t
o
n
V
I
I
I
.
8
8
,

8
9
,

9
0
:

M
e
d
z
a

m
e

O
t
u
g
u
e

C
o
u
t
e
a
u

+

g
r
o
s
s
e

b
o
u
l
e

+

l
a
m
e
V
I
I
I
.
1
1
0

G
r
e
l
o
t

m
a
g
i
q
u
e
O

g
o

b
y
a

I
X
.
2
5
:

g
e
n
s

d
'
E
n
g
o
n
g
A
i
l
e
s

d
e

f
e
r
M

f
a
p

m

e
k

I
X
.
3
1
,

3
7
,

3
8
C
a
n
n
e

e
n

f
e
r
N
t
u
m

e
k

I
X
.
3
2

3
6
,

1
2
6
,

1
3
2
,

1
4
3
:

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
S
u
r
n
o
m

:

s
o
u
f
e
t
I
X
.
3
3
,

3
4
,

3
6
,

3
7
:

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
G
r
o
s
s
e

b
o
u
l
e
M
o
r
a

e
b
u
m
a
I
X
.
6
4
:

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
C
a
g
e

e
n

f
e
r
Z
a

b
i
k

I
X
.
6
5
M
a
s
s
e

e
n

f
e
r
n
g

I
X
.
6
5
C
e
r
c
l
e

e
n

f
e
r

d
e

l
a

c
a
g
e
I
X
.
6
6
C
a
g
e

e
n

f
e
r
I
X
.
1
0
5
F
i
l
s

d
e

f
e
r
M
i

g
a

m
e

e
k

I
X
.
1
2
7
:

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
P
l
a
q
u
e

d
e

f
e
r

?
I
X
.

1
2
8
:

g
e
n
s

d
'
E
n
g
o
n
g
P
l
a
t
e
a
u

e
n

f
e
r
151
UN CANT PIC AFRIC
I
X
.
1
2
8
,

1
2
0
:

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
G
r
o
s
s
e

b
o
u
l
e

s
u
r

l
e

p
l
a
t
e
u

e
n

f
e
r

+

u
n

g
r
o
s

c
a
b
l
e
:

c
o
u
v
e
r
c
l
e
I
X
.
1
4
1
,

1
4
2
G
r
a
n
d
e

c
a
g
e

d
e

f
e
r
M
o
r
a

e

g
o

I
X

1
4
3
,

1
4
4
:

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
F
i
l

d
e

f
e
r
N
k

b
i
k

I
X
.
1
4
8
F
u
s
i
l

a

p
i
s
t
o
n
I
X
.
1
4
9
C
a
n
o
n

d
u

f
u
s
i
l
I
X
.
1
5
4
C
o
u
r
t
e

s
a
g
a
i
e

+

m
a
s
s
a

d
e

f
e
r
E
t
u
n

a
k

n

+

m
o
r
a

n
a
I
X
.

1
5
5
s
a
g
a
i
e
a
k

X
.
2
1
:

M
o
n
e

E
b
o
P
o
i
n
t
e

e
n

f
e
r

E
n
d
o
n
g

e
k

X
.
2
3
:

G
r
a
n
d

c
r
o
c
h
e
t

d
e

f
e
r
M
o
r
a

k
o
p

e
k

X
.
4
6
:

C
h
a
i
n
e

a
n
n
e
a
u
x

+

m
o
r
a

k
o
p
N
k
o

m

n
a
X
.
4
8
:

C
h
a

n
e

+

c
r
o
c
h
e
t
N
k
o

m

n
a
X
.
5
1
,

5
2
:

G
r
o
s
s
e

c
h
a

n
e

+

c
r
o
c
h
e
t
X
.
5
7

e
s

a
c

e
s
X
.
6
2
,

6
4
:

A
n
g
o
n
e

E
n
d
o
n
g
S
u
r
n
o
m

s
u
p
r
a
X
.
9
3
P
u
i
s
s
a
n
t
e

e
M
o
r
a

n
t

m
i
d
z

BIBLIOGRAFIA
Awona (Stanislas), La guerre dAkoma Mba contre Abo Mame: pope
du Mvet, Abbia [Yaound] 9-10 (1965), 180214. Text ewondo-fran-
cs.
Bibang Oyee (Julin-B.) Curso de Lengua Fang (Madrid, Uned, 2007).
Belinga (Eno), Littrature et musique populaire en Afrique noire (Pars,
Cujas, 1966). Planes 118124 i 136178 amb el text francs del mvet
sobre Mesi me Kodo Endon.
Boyer (Pascal), Barricades mystrieuses et piges pense. Introduction
lanalyse des popes fang (Pars, Socit dethnologie, 1988).
Crespo Prieto (T.), El juglar fang primera fgura literaria, La guinea
Espaola (1962, n 1558), 195199.
Crespo (T.) y Engurma (Juan), Iniciacin del juglar fang, La guinea
Espaola, (1962, n 1562), 336340.
Creus (Jacint), Curso de Literatura oral africana (Vic, CEIBA Ediciones,
2005).
Fouda (Basile-Julat) et alii, Littrature camerounaise (Yaound, Club
du livre camerounais, 1961), n 7. Planes 98102: La posie orale. Le
chant-posie. Chants du mvet et rhapsodies.
Galley (Samuel), Dictionnaire Fang-Franais et Franais-Fang (Neucha-
tel, dition Henri Messeiller, 1964)
Kesteloot (l.), Lepope traditionnelle (Pars, Nathan, 1972).
, Les epopes en Afrique Noire (Pars, Karthala, 1977).
Labatut (S. i R.), popes africaines. Morceaux choisis (Yaound, Bureau
des Recherches pdagogique et des programmes du ministre de
lducation, s.d.). Planes 6785: La guerre dAkoma Mba contre Abo
Mama.
Mallart Guimer (Llus), Les interludes du mvet de Zw Nguma.
Journal des africanistes, tome 79, fascicule 1, p. 209240
, Los interludios del mvet de Zw Nguma, Orafrica, 2009, 3370.
, El sistema mdic duna societat africana (Barcelona, Institut dEstudis
Catalans, 2008).
, Sc fll dels Evuzok (Barcelona, La Campana, 2007).
154
LLUS MALLART GUIMER
Mary (Andr), Le df du syncrtisme. Essai sur le travail symbolique des
prophtes et des communauts dEboga (Gabon), (tesi dEstat, EPHE,
1992).
Messi (Maks), Mved. Owona Bomba (Yaound, Imprimerie Saint Paul,
1964): text ewondo.
, Mved. Atana Enyege (Yaound, Imprimerie Saint Paul, 1965): text
ewondo.
, Mved. Mesi me Kodo Endon (Yaound, Imprimerie Saint Paul, 1965):
text ewondo.
Ndong Ndoutoume (Philippe) dit Tsira, Le mvett (Pars, Prsence Afri-
caine, 1970).
Ondoua Engute, Dulu bon be Afri Kara (Ebolowa, Mission Presbyt-
rienne, 1956) i traducci castellana La migracin Fang, Dulu Bon Be
Afrikara. Introduccin, traduccin y notas Julin Bibang Oyee (vila,
Editorial Malambe, 1995).
Sales Encinas (Ramn), En busca de los inmortales. Epopeyas de Eyi
Moan Ndong (Vic, CEIBA Ediciones, 2004).
Seydou (Christiane), Epope et identit: exemples africains, Journal des
africanistes (Pars, 1989).
Todorof (Tzvetan), Introduction a la littrature fantstique (Pars, Seui,
1970).
Towo-Atangana (Gaspard), Le Mvet, genre majeur de la littrature
orale des populations pahouines Bulu, Beti, Fang-Ntumu), Abbia
[Yaound] 9-10 (1965), 163179.
Towo-Atangana (Gaspard et Franoise), Nden-Bobo. Laraigne toilire
(Yaound, Editions Abbia avec la collaboration de Cle, 1966).
Tsala (T.), Minaln mi Mved (chants lyriques) recueillis par labb To-
bie Atangana (), Recherches et tudes camerounaises (1960) 2, 3563;
(1961) 2, 7289: Text ewondo-franais del Mvet Mesi Me Kodo Endon.
, Moeurs et coutumes des Ewondo, tudes camerounaises, 56, 1958,
1114.
Tuson (Jess), Histries naturals de la paraula (Barcelona, Empries,
1998).
Zw Nguma, Un mvet de Zw Nguma. Chant pique fang recueilli par
Herbert Pepper rdit par Paul et Paule de Wolf (Pars, Classiques
Africains, Armand Colin, 1972).
Collecci Antropologia Mdica
1. Migraciones y salud, diversos autors
Josep M. Comelles, Xavier Allu, Mariola Bernal,
Jos Fernndez-Rufete, Laura Mascarella (comps.)
2. Antropologa y enfermera, diversos autors
Maria Antonia Martorell, Josep M. Comelles,
Mariola Bernal (eds.)
3. Medicina, mgia i religi, W. H. R. Rivers
ngel Martnez Hernez (ed.), Chris Scott-Tennent (coord.)
4. Of Bodies and Symptoms, diversos autors
Sylvie Fainzang et Claudie Haxaire (ed.)
5. Mejor dejarlo tranquilo, Rimke van der Geest
Lourdes Mrquez Blzquez (trad.)
6. Tro ressonant, Paul Radin (ed.)
ngel Martnez Hernez (ed. cat.)
7. Alimentacin, salud y cultura: encuentros interdisciplinares, diversos autors
Mabel Gracia-Arnaiz (ed.)
8. Nasci na famlia errada, Cristina Larrea Killinger
9. Pobres joves grassos. Obesitat i itinerris juvenils a Catalunya
Mabel Gracia-Arnaiz (ed.)
10. Mujeres (in)visibles: gnero, alimentacin y salud en comunidades rurales
de Oaxaca
Sara Prez-Gil Romo y Mabel Gracia-Arnaiz (ed.)
11. Evidencias y narrativas en la atencin sanitaria
ngel Martnez-Hernez, Lina Masa, Susan M. DiGiacomo (eds.)
12. Etnografa, tcnicas cualitativas e investigacin en salud
Oriol Roman (ed.)
13. Jvenes, desigualdades y salud
Oriol Roman (ed.)
14. Orientaciones para las buenas prcticas en la atencin psicosocial en jvenes
y adolescentes
Diversos autors
15. Los malestares de los adolescentes
16. Alquimia del dolor. Estudios sobre medicina y literatura, Luis Montiel
Durant millennis i millennis, lfrica subsahariana ha tingut la
paraula com a principal mitj de comunicaci. En els darrers
decennis, grcies a la tcnica dels magnetfons, shan pogut
conservar no tan sols les paraules sin tamb algunes de les
veus daquells que les produren. Es aix com avui podem gaudir
del relat pic que fou cantat durant una nit sencera pel trobador
Zw Nguma lany 1960 a Anguia (el Gabon) en llengua fang,
enregistrat amb un magnetfon daquell temps per Herbert
Pepper (Orstom), transcrit i tradut al francs pels lingistes
Monsieur i Madame de Wolf i publicat pels Classiques Africains
(Arman Colin) lany 1972. s aquest relat de mvet el que lautor
daquest llibre es proposa resumir i comentar tot mostrant-nos
de quina manera a travs dun llenguatge fantstic i meravells,
proper ns i tot a la cincia cci, el trobador ens lliura una
crtica a qualsevol forma desptica de governar un pas.
Medical Anthropology in Tarragona
Medical anthropology at the Universitat Rovira i Virgili (until 1991, the University of Barcelona
at Tarragona) has a history going back more than 30 years.
In 1981, the rst medical anthropology course in Spain was offered here as part of the under-
graduate degree program in anthropology; in 1984, a medical anthropology course was offe-
red here for the rst time in a Spanish university as part of the degree program in nursing; and
in 1986, medical anthropology became part of a Ph.D. program here for the rst time in a
Spanish university. A required course in medical anthropology has been part of the URV un-
dergraduate program in social anthropology since 1993, and will remain so until this program
is phased out in 2016.
In 1982, the rst medical anthropology symposium in Spain (Primeres Jornades dAntropolo-
gia de la Medicina) was held in Tarragona. It was an international event and marked the
formal founding of the specialty in this country.
Between 1988 and 1994, medical anthropologists in Tarragona organized an interdepartmen-
tal Ph.D. program in social sciences and health (Cincies Socials i Salut) jointly with the Uni-
versity of Barcelonas Department of Sociology.
A masters degree program in medical anthropology was offered at URV between 1994 and
2000, and a Ph.D. program in medical anthropology between 1998 and 2007.
In 2005, with the so-called Bologna reform of European universities and related changes in
the Spanish legislation governing universities, the current two-year masters degree program
in medical anthropology and international health (Mster en Antropologia Mdica i Salut Inter-
nacional) was initiated. A year later, this focus became a priority research line of the depart-
ments Ph.D. program in anthropology (2006-2013). In 2013, this Ph.D. was transformed into
a new doctoral program in anthropology and communication with two priority research lines:
medical anthropology and global health, and risk and communication.
The students enrolled in these programs come not only from Catalonia and elsewhere in
Spain, but also from other European Union countries and Latin America.
Between 1996 and 2013, 74 doctoral dissertations in medical anthropology were defended
at URV, 23 of them by foreign students.
The Department of Anthropology, Philosophy and Social Work, founded at the same time as
the Universitat Rovira i Virgili in 1991, has medical anthropology as one of its hallmarks both
in Spain and abroad. During the summer of 2013, URV will create an interdisciplinary Medical
Anthropology Research Center (Centre de Recerca en Antropologia Mdica) with the partici-
pation of medical anthropologists and researchers from other departments: Nursing, Commu-
nication Studies, Sociology, History, and Medical Sciences.