Famlia i parentius a Santa Pola i Nova Tabarca...

217
Notes
i Comentaris
218
Jos Luis GONZLEZ ARPIDE
Famlia i parentius a Santa Pola i Nova Tabarca...
219 219 La Rella, 16 (2003), 219-234
FAMLIA I PARENTIUS A SANTA POLA I
NOVA TABARCA. ALGUNS ELEMENTS
DURANT EL SEGLE XIX
1
Jos Luis GONZLEZ ARPIDE
Universitat de Lle
1. BREU INTRODUCCI
La inicial pertinena de Santa Pola i lilla de Santa Pola al marquesat
dElx, que ha quedat mpliament documentada en els diferents plets territorials
existents entre Alacant i Elx, va tindre un punt dinflexi quan el 1769 van
ser traslladats, primer a Alacant, el contingent de tabarquins que, desprs de
ser rescatats de lAlger, van ser installats un any desprs a lilla coneguda
des daleshores com de Nova Tabarca, i sen va canviar la jurisdicci, per
ordre del comte dAranda, al governador militar de la plaa dAlacant.
Amb la nova constituci promulgada el 1812, es van donar les
condicions legals i demogrfiques perqu Santa Pola poguera constituir
ajuntament independent dElx. Encara que aix va crear llargs i complicats
conflictes entre Elx i Santa Pola, podem dir que s tamb una data de
referncia, pel que fa a la dinmica de les dues poblacions de forma
relativament autnoma.
Igualment, la gnesi de Santa Pola i Nova Tabarca cont elements
comuns: si el 1557 Bernardino de Crdenas Pacheco orden alar un
castell per a la defensa del port proper al cap de lAljup per a la seguretat
dels que hi navegaven i hi comerciaven enfront dels atacs indiscriminats
dels pirates berberiscs, el 1769 ser el comte dAranda qui decidisca
situar una xicoteta poblaci en lanomenada illa de Santa Pola, i cons-
truir-hi igualment unes muralles i una xicoteta guarnici per a repellir
els atacs dels mateixos pirates berberiscos que continuaven atacant aquesta
zona del Mediterrani.
2. ASPECTES DEMOGRFICS
Fins a lassentament dels tabarquins a lilla, el nucli de poblaci de
Santa Pola era escs, malgrat lexistncia del castell; no obstant aix, els
1
Aquest treball forma part dun
altre ms extens que, amb el
ttol Santapoleros y Tabar-
quinos. Vecinos y parientes
(1850-1940) va obenir un dels
premis de la quarta convoca-
tria del Cap de lAljup,
convocats per lAjuntament
de Santa Pola lany 2000.
220
Jos Luis GONZLEZ ARPIDE
atacs indiscriminats de la pirateria berberisca no concedien la suficient
confiana a la poblaci perqu aquesta shi assentara duna manera ms
estable. La construcci dun xicotet baluard emmurallat a Nova Tabarca,
dissenyat per lenginyer militar Fernando Mndez el qual va ser destinat
posteriorment com a primer governador militar de lilla, i un xicotet
destacament dhomes i canons, van aconseguir crear un ambient ms
tranquil, que va propiciar larribada de noves famlies al nucli inicial de
Santa Pola.
Aqu podem veure el desenvolupament demogrfic de les dues
poblacions:
SANTA POLA
1
NOVA TABARCA
2
Any Vens Habitants ndex Any Habitants ndex
1761 41 (184) 1769 294 100
1769 102 (459) 1779 343 1166
1781 164 (738) 1787 110
3
374
1794 180 (810) 1852 403 137
1802 190 (855) 1876 634 2156
1812 305 (1372) 1887 709 241
1845 448 (2016) 1900 832 2827
1857 2759 100 1910 949 3227
1860 3101 1124
1867 (800)
4
3600 1305
1877 4211 1526
1887 4383 1589
1897 4356 1579
1900 4100 1486
1910 3935 1426
Font: elaboraci prpia
El creixement de Santa Pola va experimentar un fort i rpid
desenvolupament. Segons recull Cavanilles,
2
cap al 1790 la poblaci
de Santa Pola repartia el treball entre lagricultura i la pesca. Les do-
nes i els xiquets es dedicaven a la cordeleria despart per a vendrel a
les fbriques dAlacant. Els seus vens tabarquins ocupaven el temps
en tasques de pesca i tamb en cordeleria i fabricaci de xarxes. La
forta caiguda demogrfica esdevinguda a lilla, i que recull el cens de
Floridablanca, va ser motivada per dos aspectes: un daquests, el retorn
dalgunes de les famlies rescatades novament a lAlger, i laltre, la
negativa de molts dels tabarquins a aprendre oficis com ara els de palers,
boters, esparters o teixidors de llen, disposici que va ser presa quan
sen va efectuar la installaci a lilla, a fi de dotar-los duns
coneixements que els permeteren poder subsistir. Desprs dunes
queixes que van ser traslladades al mateix monarca Carles III i una visi-
ta del governador dAlacant a lilla per a obtenir informaci de la
2
A. J., CAVANILLES, Observa-
ciones sobre la Historia Na-
tural, Geografa, Agricultura,
Poblacin y Frutos del Reyno
de Valencia, tom II, CSIC,
Saragossa, 1958, p. 273 i 350.
Famlia i parentius a Santa Pola i Nova Tabarca...
221
situaci, molts dels tabarquins, com que no estaven dacord amb aquesta
organitzaci, van decidir abandonar lilla i installar-se en diverses
localitats, moltes de la costa dAlacant i Mrcia.
Aquesta situaci va estar a punt dacabar amb lexperiment tabarqu,
ja que, com podem veure en el quadre anterior, lescassa poblaci va
minvar en dues terceres parts, la qual cosa en va alentir el creixement;
potser si no haguera sigut aix, lilla hauria pogut estar en una situaci
similar a la de Santa Pola, pel que fa al nombre de persones, per a haver
sollicitat un ajuntament independent. Aquesta primera dispora
tabarquina s que va propiciar un major contacte amb els seus vens,
entre aquests els ms propers, els santapolers.
Com observa Gozlvez Prez,
3
a pesar de patir Santa Pola problemes
de fam, epidmies, guerres, etc., el creixement en la primera meitat del
segle XIX s continu i sostingut. Durant el perode 18571877 podem
observar que el creixement supera el 50%. En el cens o matrcula de
1769,
4
realitzat als tabarquins, hi arriba un total de 90 dones compreses
entre els 16 i els 50 anys, edat considerada com a frtil; a falta de ms
dades, veiem que aquest grup representa el 28% del total de la poblaci
assentada a lilla. Entre 1852-1876, podem veure, igualment a lilla,
un creixement semblant, generat en els dos casos per una gran
immigraci comarcal.
En la segona meitat del segle XIX es comena a observar que el
creixement de Santa Pola salenteix, i fins i tot arriba a minvar
lleugerament la poblaci durant el primer ter del segle XX, moment en
qu comena un nou cicle de creixement sostingut. A lilla levoluci
s semblant, llevat de lincrement dun poc ms de mil habitants, xifra
mxima; en la dcada segent la caiguda s dun 50%, i a partir dac
shi esdev un descens continuat. Per als uns i per als altres la pesca es
converteix en lactivitat fonamental. Aix, sabem que a Santa Pola, dels
3.101 habitants censats el 1860, napareixen inscrits com a pescadors
903.
5
Lemigraci vers lOr i lAlger va ser un dels recursos que ms
feien servir, en especial els joves que, quan arribaven a ledat militar,
evitaven la incorporaci i se nanaven al pas ve.
3. LES FAMLIES SANTAPOLERES. EL CENS DE 1812
Igual que per als tabarquins el cens o matrcula efectuat el 1769
constitueix la prova documental de lacollida daquests en terres
dAlacant, i shi recullen els noms i els cognoms, la data i el lloc de
naixement i lestat de tots ells, el cens de 1812 efectuat a Santa Pola pel
vicari Manuel Joan i Puig es convertir en el certificat de naixement com
a entitat municipal autnoma i el comenament del seu origen
independent. Aquest cens dels vens del lloc de Santa Pola
6
especifica
per carrers el nom i els cognoms del cap de famlia i, si no nhi ha, de les
3
V. GOZLVEZ PREZ, La for-
macin del ncleo urbano de
Santa Pola (siglos XVIII-XIX),
Nuestra Historia, I Congreso
de Historia Local,
Ajuntament de Santa Pola,
Alacant, p. 86.
4
ARXIU MUNICIPAL DALACANT,
Matrcula de los Tabarquinos
rescatados de Argel, Armari
5, vol. 117, 1770.
5
V. GOZLVEZ PREZ, op. cit, p.
162.
6
ARXIU MUNICIPAL DELX, Cua-
derno de los vecinos del Lu-
gar de Santa Pola formado en
el ao de 1812, signatura 56/
70. Transcripci de lautor.
222
Jos Luis GONZLEZ ARPIDE
viudes que nocupen el lloc. En els casos que fa servir la preposici de s
per remarcar el cognom de la muller, i en els que fa servir la conjunci i
s per indicar el segon cognom de la persona. El cens recull un total de
303 persones establides en aquell moment amb les seues famlies a San-
ta Pola, la qual cosa donaria com a resultat 1.363 habitants (multiplicant
pel coeficient del 4,5). En el recompte que hem fet podem observar que
majoritriament hi apareixen homes (245) com a caps de famlia, seguits
molt de lluny per viudes, cosa que indica en certa manera la joventut
mitjana de la poblaci.
4. LA PRESNCIA DITALIANS
La proximitat geogrfica entre Gnova i Alacant havia propiciat de
segles en una intensa relaci comercial entre aquestes ciutats. Igualment,
hi va haver un moviment de persones que, per diverses circumstncies
(ara comercials, ara poltiques, ara laborals), havien creat a la ciutat
dAlacant durant el segle XVIII una xicoteta colnia de genovesos. Aix,
en el perode 1763-1769 es troben 17 genovesos casats a la parrquia de
Sant Nicolau (Alacant).
7
Igualment, al voltant de les salines de la Mata i
de Torrevella, per aquestes mateixes dates, shi assenten uns quants
mariners, dorigen genovs, que donaran lloc al nucli inicial de famlies
que formaran la localitat de Torrevella.
Larribada dels tabarquins que procedien originriament de la zona de
Gnova ha pogut crear una certa confusi, ja que alguns dels seus cognoms,
bastant comuns a la seua terra genovesa, es trobaven amb anterioritat, a
Alacant, com ara Ruso i Parodi; per aix, a lhora destablir seqncies
familiars cal ser prudent, si no es disposa de prou informaci per a corro-
borar les hiptesis. A Santa Pola, coneixem uns quants cognoms italians,
per, com que hi ha un cert buit documental, no podem assegurar que la
seua procedncia siga de lilla de Nova Tabarca. En la nostra investigaci,
ens ha quedat clar que molts daquests italians establerts a Alacant i
comarques sn de la regi de Ligria, per aix no confirma que tots
procedesquen de lilla de Nova Tabarca, com en algun moment sha pensat.
En el cens de Santa Pola apareixen alguns cognoms italians, com ara
Orbero (plaa Major), Muxzola, que podria ser una corrupci de Matzola
(carrer de lHostal), Corbeto (carrer del Castell), Gambero (carrer del
Coloma), Ferrucha, possible corrupci de Garrucho (plaa Major, carrer
de Sant Antoni, carrer de la Creu i carrer de Sant Toms) i Gandolfo
(carrer del Castell). No obstant aix, al carrer de la Creu, en segon lloc hi
apareix consignat Andrs Sevilla de Mercenaro, cosa que constata un
dels primers matrimonis entre un santapoler, Andrs Sevilla, i una dona
de cognom Mercenaro, corrupci de Macenaro, que passaria a
Marcenado, Mercenero i finalment a Manzanaro. En aquest cas, s que
podem dir que la dona portava un cognom procedent de Nova Tabarca.
7
E. GIMNEZ LPEZ, Alicante en
el siglo XVIII, Instituci
Alfons el Magnnim, Valn-
cia, 1981, p. 63-67.
Famlia i parentius a Santa Pola i Nova Tabarca...
223
Ats que la informaci censal no ens en dna ms informaci, no podem
saber-ne el nom de pila ni de quina famlia procedeix originriament.
5. LES FAMLIES TABARQUINES. EL CENS DE POBLACI DE 1852
Pel que fa a lilla, en uns quants casos podem veure que des de principi
del segle XIX comencen a installar-shi algunes famlies, a les quals aniran
afegint-sen algunes ms. A ms de la pesca, com a activitat principal, es
cultivava la zona anomenada el Camp cap al centre i aix hi va atraure
uns quants jornalers. El carcter de fortalesa que encara conservava a
mitjan segle, amb la presncia del governador militar, fa que tant alguns
tabarquins com alguns joves vinguts de fora pogueren treballar-hi com a
soldats. Finalment, la xicoteta activitat comercial de botigues de queviures
fa participar-hi sobretot la m dobra femenina.
Aquesta aportaci de poblaci exgena per a lilla, encara que repre-
senta un 15% del total de vens del cens de 1852, constitueix, segons la
nostra opini, un important reforament reproductor en el grup tabarqu,
ja que el conjunt de famlies havia patit la important minva de poblaci
anteriorment comentada; aix, unit al perode dadaptaci al nou
habitatge, ms les diverses calamitats, sobretot malalties infeccioses que
assolaren les ciutats alacantines, va servir, com diem, de vincle per a
anar reforant el creixement de la poblaci.
8
6. ELS DESCENDENTS
A partir daquesta informaci documental, hem localitzat unes quantes
famlies recollides en el cens de 1812, que emparenten amb tabarquins,
de manera que hi podem constatar els vincles familiars i de cooperaci
que sestableixen entre santapolers i tabarquins.
Famlia dIgnacio Pascual (descendents dIgnacio Pascual). Al
carrer del Mar, en cinqu lloc apareix Ignacio Pascual de Ruzafa,
casat amb Josefa Ruzafa, amb tres fills, Antonio, M. Antonia i
Ramona, que al seu torn es casen amb persones de tres famlies
tabarquines: Parodi, Ruso i Chacopino.
Famlia de Francisco Mas. Al carrer del Magatzem, en quart lloc del
cens trobem Francisco Mas de Botella, casat amb Mara Antonia
Botella. Un fill daquest matrimoni arrelar amb la famlia Manzanaro.
Per part de la rama poltica, els besavis del seu nt Pedro Manzanaro
i Rosa Botella sn respectivament descendents dun altre dels
segments familiars dels Manzanaro: ell, duna famlia santapolera
recollida en el cens de 1812; pel que fa al cas della, vegeu descendents
de Bautista Botella.
Famlia de Francisco Dols (descendents de Francisco Dols). Al carrer
Sant Antoni trobem Francisco Dols de Buaes. Francisco Dols s casat
8
AMA, Padrn de vecinos,
censo de 1852, vol. II, quarters
10-14.
224
Jos Luis GONZLEZ ARPIDE
amb Antonia Buades (ja que Buades es transformar en Buaes). Dues
de les seues quatre filles arrelaran amb famlies tabarquines, Carmen
i Manuela, amb els Leoni i els Pianelo; Antonia, la major, es casa
amb un dels ltims governadors de lilla, Francisco Torregrosa; per
tant, viur a la casa del governador de Tabarca; Salvadora es cas
amb Francisco Salieto, el qual procedia de Gnova i a travs dels
Dols arrelar igualment amb els tabarquins.
Famlia de Josefa Llebres (descendents de Bautista Botella). Tamb
al carrer de Sant Antoni, en divuit lloc, es troba Josefa Llebres,
viuda de Botella. El seu marit havia sigut Bautista Botella; la filla
dels dos, Rosa, es va casar amb Pedro Manzanaro, procedent de Nova
Tabarca. Un dels seus nts, Toms Molina Manzanaro, es va casar
amb Mara Mas Manzanaro, nta de Francisco Mas i Mara Antonia
Botella. Una altra nta, Rosa Ruso Manzanaro, es casar amb Ra-
mn Parodi Ruso, aniran a viure al cap de Pals (Mrcia), i seran, junt
amb els seus tres fills, una de les primeres famlies que hi habitaran.
Famlia de Toms Lpez i Bald (descendents de Toms L(l)pez).
Al carrer del Castell, en quart lloc es troba Toms Lpez Bald, el
qual contraur matrimoni amb la tamb santapolera Flora Blanco (filla
dAntonio Blanco i Mara Hernndez). Al carrer de San Pedro, en
penltim lloc, hi apareix Antonio Blanco Hernndez, el qual podria
ser germ de Flora. Els seus fills, Antonio i Dolores, arrelaran amb la
lnia dels Ruso Parodi i dels Chacopino Pascual (descendents, alhora,
de Ramona Pascual Ruzafa) i dels Ruso Pascual (descendents de Maria
Antonia Pascual Ruzafa, germana de Ramona). Per tant, podem veure
que els Lpez (el cognom dels quals anir fluctuant vers Llpis i
Llpez) suneixen als Pascual Ruzafa per mitj dels tabarquins.
Famlia Sevilla Gonzlez (avantpassats de Leonardo Gonzlvez
Sevilla). Al carrer del Colom, en dinov lloc es troba Leonardo Se-
villa i Gonzlez, casat amb la granadina Mara Escmez, una filla
dels dos es casar amb un tabarqu, la famlia del qual, per part de
pare, sn els Gonzlvez, originaris de Guardamar; per part de mare
prov dels Chacopino Manzanaro. Daquesta uni eixir un nt que
porta el nom de lavi i, pels atzars del dest, els mateixos cognoms,
sols que canviats dordre.
Famlia Bayle Soler (descendents de Jos Bayle). En aquesta ocasi,
la possible localitzaci en el cens s ms dubtosa; hem recorregut a les
dades de la partida de naixement de Jos Bayle Burguero
9
i del seu
germ Blas Bayle Burguero,
10
fills de Martn Bayle Soler i aquest, al
seu torn, fill de Jos Bayle i Mara Soler, naturals de Santa Pola. En el
9
ARXIU PARROQUIAL COCATE-
DRAL DE SANT NICOLAU, Libro
de Bautismos, ao de 1813,
foli 50, revers.
10
APCSN, Libro de Bautismos,
ao de 1816, foli 196.
Famlia i parentius a Santa Pola i Nova Tabarca...
225
cens trobem Jos Bayle Soler, el qual viu al carrer del Colomer (nov
lloc) que potser s el germ de Martn Bayle Soler, per no disposem
dinformaci per a confirmar si podrien ser germans. Aquest Jos Bayle
Soler es convertiria en un dels majors contribuents de Santa Pola.
A partir daquests dos germans, aquesta rama dels Bayle va entroncar
amb famlies tabarquines, i va tindre descendents que viuen en
lactualitat. En aquest cas, Martn Bayle Soler es va casar amb Espe-
ranza Burguero Manzanaro, descendent duna de les famlies
tabarquines el cognom dels quals, Burguero, desapareixeria, ja que va
anar quedant en segon lloc; per tant, els Bayle de Nova Tabarca sn els
portadors daquest cognom extingit. Els Bayle saniran unint als
Chacopino, Manzanaro, Ruso, Luchoro, Pomata, Pianelo i fins i tot a
altres famlies que es van establir a lilla, com els Garzn, Rojas, Burgos
o els Guerra, fet que mostra una gran dinmica dadaptaci familiar;
potser aix els haja perms mantenir descendents en lactualitat.
Esperanza Burguero Manzanaro, esposa de Martn Bayle Soler, els
quals van donar lloc a lestirp tabarquina dels Bayle, s filla dAgustn
Burguero Belanda, i nta de Jos Burguero
11
que, per part de mare,
12
pertany a una de les branques dels Manzanaro.
Famlia Burgos Botella (descendents de Juan Burgos). Cap al 1847,
trobem Francisco Burgos Botella, natural de Santa Pola

(vegeu cens
de 1852), casat i vivint a Nova Tabarca amb M Jos Ruso Parodi.
Tenia per ofici el de mariner. En el cens de 1812, en el carrer del
Castell, trobem en trent lloc Silvestre Burgos i Martnez, nic habitant
amb aquest cognom. En un interessant treball dA. Mas Miralles,
13
en els diversos censos que maneja, sols recull aquesta persona el
1812, ra per la qual ens inclinem a creure que Juan Burgos, pare de
Francisco Burgos Botella, podria ser germ de Silvestre, ja que va
poder installar-se a Santa Pola poc temps desprs. El fill mascle de
Francisco sanomena Juan, com lavi patern. A falta de dades
documentals, no ens atrevim a plantejar cap altra soluci .
Amb aquests exemples, tenim la informaci bsica de dos nuclis de
poblaci que, en comenar el desenvolupament demogrfic, aniran
aproximant un contacte que sanir ampliant amb el pas del temps.
BIBLIOGRAFIA
BONMAT MEDINA, R., Santa Pola siglo XIX. Temas del pasado para gente
del presente, edici de lautor, Santa Pola, 1991.
CAVANILLES, A. J., (1795-1797), Observaciones sobre la Historia Natu-
ral, Geografa, Agricultura, Poblacin y Frutos del Reyno de Valen-
cia por... 2 vol. CSIC, Saragossa (edici de 1958).
11
Correspon a la famlia XXXVI
del cens matrcula dels
tabarquins esmentat.
12
Correspon a la famlia XXIX
del cens matrcula dels
tabarquins esmentat.
13
A. MAS MIRALLES, Antropo-
nmia i poblaci de Santa Pola
entre el 1589 i el 1877, en
Actes del XVI Colloqui Ge-
neral de la Societat
dOnomstica, vol. II, Caja de
Ahorros Provincial de Alican-
te, Ajuntament de Benidorm
i Universitat dAlacant,
Alacant, 1991, p. 411-423.
226
Jos Luis GONZLEZ ARPIDE
GARCIA MAS, A. i REQUENA AMORAGA, F., La torre del Cap de lAljup:
quatre segles en la histria de Santa Pola, LA RELLA, 10, Elx, 1997,
p. 117-125.
GIMNEZ LPEZ, E., Alicante en el siglo XVIII: economa de una ciutat
portuaria en el antiguo rgimen, Instituci Alfons el Magnnim,
Valncia, 1981.
Aspectos jurisdiccionales de la repoblacin borbnica en la Corona
de Aragn, en ARES, B. - MARTNEZ, J. i GIMNEZ, E. (Ed.), El muni-
cipio en la Espaa Moderna, Servicio de Publicaciones de la
Universitat de Crdova, Crdova, 1996, p. 234-247.
GONZLEZ ARPIDE, J. L., Alimentacin y adaptacin ecolgica de la po-
blacin de Nova Tabarca (Alicante), en Actas del I Congreso Inter-
nacional de Alimentacin, Coed. M. de Cultura i ed. La Val de Onsera,
Madrid, 1998, p. 849-855.
Los Tabarquinos, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant, 2002.
Santa Pola. Urbanismo-Economa-Poblacin, Publicaciones del Cr-
culo de Economa de Alicante, nm. 2, Alacant, 1976.
La formacin del ncleo urbano de Santa Pola (siglos XVIII-XIX), en
Nuestra Historia. I Congreso de Historia local, Ajuntament de Santa
Pola, Santa Pola, p. 151-169.
MARTNEZ MORELLA, V., Matrcula de los tabarquinos rescatados de Ar-
gel en 1769 y asentados en la isla de San Pablo de Alicante,
Ajuntament dAlacant, Alacant, 1970.
MAS MIRALLES, A., Antroponmia i poblaci de Santa Pola entre el 1589
i el 1877, en Actes de del XVI Colloqui General de la Societat
dOnomstica, vol. II, Caja de Ahorros Provincial de Alicante,
Ajuntament de Benidorm i Universitat dAlacant, Alacant, 1991, p.
657-670.
AGRAMENTS
Voldria agrair especialment a Rafael Pla Grau, Alfredo Garcia Mas i
Antoni Mas Miralles lajuda i linters que mhan demostrat tothora.
Famlia i parentius a Santa Pola i Nova Tabarca...
227
ANNEX 1
C CC CCUADERNO UADERNO UADERNO UADERNO UADERNO DELS DELS DELS DELS DELS VECINOS VECINOS VECINOS VECINOS VECINOS DEL DEL DEL DEL DEL LUGAR LUGAR LUGAR LUGAR LUGAR DE DE DE DE DE S SS SSANTA ANTA ANTA ANTA ANTA P PP PPOLA OLA OLA OLA OLA EN EN EN EN EN EL EL EL EL EL AO AO AO AO AO
1812 1812 1812 1812 1812
PLAA MAJOR
Mara Gabriela Ibarra.
Francisca Antonia Botella, viuda de Sevilla.
Manuela Sevilla, viuda de Lpez.
Jos Ram Lpez de Sevilla.
Jos Martnez de Navarra.
Francisco Castell de Hernndez.
Manuel Navarro de Martnez.
Francisco Castell de Maci.
Jos Hernndez de Hernndez.
Juan Orden.
Antn Pava de Alcaraz.
Jos Granja de Redondo.
Vicente Galiana de Bonmat.
Lorenzo Blanca de Botella.
Jos Molina de Clemente.
Antonio Fontana de la Vega.
Toms Garca de Saliner.
Jos Garca de Galiana.
Antonio Bonmat de Guill.
Miguel Bonmat.
Angelo de Orbero i Montero.
Antonio Sempere de Ferrucha.
Mximo Miralles.
Mara Antonia Maci, viuda de Sevilla.
Francisco Medina de Botella.
Margarita Galn, viuda de Botella.
Jos Sac de Garca.
CARRER MAJOR DE LA PLAA
Bartolom Garca de Botella.
Francisco Sevilla de Alba.
Malena Oltra, viuda de Sevilla.
Marcelo Sempere.
Jos Linares de Ortuo.
Antonio Lpez de Pomares.
Jos Ram Lpez de Snchez.
Antonio Parres de Sevilla.
Teresa Fuentes, viuda de Molina.
Agustn Castell de Ramn.
Salvador Gerada de Martnez.
Jos Molina de Espinosa.
Andrs Guill, viudo de Sempere.
Vicente Martnez de Sirvent.
Francisco Botella de Prats.
Manuela Campello de Baeza.
Manuela Soler de Bayle.
Nicolas Mancovich de Frutos.
Andrea Molina,viuda de Bonmat.
Antonia Alonso, viuda de Ruiz.
Miguel Quiles de Garca.
Jos Alonso de Fuentes.
Joaqun Garca de Sempere.
Andrs Botella de Carbonell.
Jos Sempere de Send.
Jos Sempere de Guill.
Francisco Galbis.
CARRER DE LNGEL DE LA
GUARDA
Antonio Botella de Botella.
Gregorio Jimnez de Martnez.
Jos Pastor de Prez.
Antonio Torres de Martnez.
Carels Soler de Zaragoza.
Gabriel Gonzlez de Gmez.
Jos Gonzlez de Botella.
Jaime Sempere de Torregrosa.
CARRER DEL MAR
Francisco Blanca de Sempere.
Carlos Antn de Martnez.
Antonio Bonmat de Juan.
Francisco Botella de Quiles.
Ignacio Pascual de Ruzafa.
Jos Sevilla de Bonmat.
Jernimo eco de Buades.
Diego Molina de Martnez.
CARRER DEL SALT
Salvador Blasco de Garca.
Josefa Pealva,viuda de Senda.
Cayetana Pealva,viuda de Huxa.
Jos Pomares de Molina.
Jos Molina de Juan.
Josefa Gonzlez, viuda de Soriano.
Juan Blanco de Soriano.
Jaime Martnez de Molina.
Miguel Juan de Martnez.
Miguel Garri de Mingot.
Josefa Botella de Botella.
228
Jos Luis GONZLEZ ARPIDE
CARRER DEL MAGATZEM
Bernarda Tar, viuda de Sempere.
Jos Molina de Bonmat.
Vicente Valero de Prez.
Francisco Ms de Botella.
Antonio Alba de Sevilla.
Jos Serrano de Gonzlez.
Francisco Jan de Molina.
Gaspar Sempere de Molina.
Jos Ramn Sevilla de Soler.
Bautista Sevilla de Sempere.
Josefa Villanueva, viuda de Soler.
Juan Bautista Merlo.
CARRER DE SANT ANTONI
Francisco Antonio Pomares de Molla.
Francisco Sempere de Sevilla.
Pablo Sumdy de Oliver.
Ventura Sempere, viuda de Bonmat.
Vicente Alba de Bonmat.
Pascual Quirant de Botella.
Miguel Sempere de Llebres.
Mara Antonia Sempere, viuda de Molina.
Mara Bonmat, viuda de Sevilla.
Benito Brus de Molina.
Teresa Sempere, viuda de Sempere.
Ramn Sempere de Ferrucha.
Francisco Cuartel de Saguit.
Jos Sempere de Molina.
Jaime Tar de Sempere.
Francisca Medina, viuda de Bayle.
Vicente Buaes de Alarcn.
Francisco Dols de Buaes
Antonio Molina de Pomares.
Jos Molina de Serda.
Florentina Botella,viuda de Clemente.
Josefa Llebres, viuda de Botella.
Carels Fuertes de Botella.
Luis Alemn de Botella.
Jos Martnez de Ramn.
Francisco Bayle de Carbonell.
Bautista Sevilla de Botella.
CARRER DE LHOSTAL
Juan Alfosea de Martnez.
Francisco Bonmat de Botella.
Vicente Buaes de Bonmat.
Antonio Lpez de Ruiz.
Manuel Santos de Ruiz.
Angelo Muxzola de Santos.
CARRER DE LALJUP
Ramn Soler de Gontzlez.
Margarita Sevilla, viuda de Baeza.
Mariano Gontzlez de Prez.
Vicente Buaes de Sevilla.
Pedro Ibarra de Bayle.
CARRER DELX
Domingo Botella de Meina.
Ramn Sevilla de Llebres.
Andres Galiana de Soler.
Jos Pi de Peinet.
Juan Molina de Torres.
Andres Botella de Aldeguer
Miguel Botella de Gozlvez.
Vicente Botella de Sempere.
Ramn Juan de Botella.
Gertrudis Soler, viuda de Bayle.
Manuel Martnez de Bayle.
Manuel Lillo de Jover.
Manuel Juan Puh.
Francisca Mara Zaragoza, viuda de Soler.
Andresa Soler de Soler.
Lorenzo Campello de Jabaloyes.
Miguel Botella de Meina.
Diego Molina de Serrano.
Jorge Palunco de Sempere.
Onofre Miralles de Valero.
Jos Sempere de Candela.
Cayetano Jimnez de Zaragoza.
Jos Sevilla de Sempere.
CARRER DE LA CREU
Bautista Bergante de Granca.
Andrs Sevilla de Mercenaro.
Domingo Llpez de Botella.
Jose Risete.
Jos Buaes de Alba.
Jos Alva de Soriano.
Manuel Alonso de Ferrucha.
Ignacio Galiana de Buaes.
Bautista Buaes de Prez.
Toms Buaes de Bru.
Bautista Buaes de Maci.
Catalina Almayor, viuda de Senda.
Carels Candela de Oliver.
Ramn Sempere de Botella.
Jaime Galiana de Botella.
Ambrosio Martnez de Ivarra.
Famlia i parentius a Santa Pola i Nova Tabarca...
229
Manuel Senda de Ibarra.
Jaime Galiana de Molina.
Jos Sempere de Orts.
Gaspar Senda de Jan.
Bernarda Senda de Lpez, viuda.
Antonio Pomares, viudo de Botella.
Vicente Jan de Soler.
CARRER DEL FORN
Vicente Ramn de Galiana de Bru.
Jos Pomares de Bernard.
Mara Matey, viuda de Snchez.
Francisco Botella de Crespo.
Jaime Escud de Chaquea.
Brbara Garca, viuda de Gonzlez.
Vicente Candela i Zaragoza.
Joaqun Buaes i Galiano.
CARRER DE SANT TOMS
Toms Garca i Salinas.
Salvador Ferrucha i Lpez
Isidro Sempere i Pomares.
Francisco Sevilla i Sempere.
Joaqun Sevilla i Ripoll.
CARRER DE LA SERRA
Vicente Molina i Botella.
Pascual Blasco i Soler.
Marco Garca i Zaragoza.
Vicente Duchero i Fernndez.
Manuel lvaro Alonso.
Juan el Alguacil.
CARRER DEL CASTELL
gueda Selva, viuda de Llebres.
Antonio Buaes i Sempere.
Miguel Garca i Buaes.
Toms Lpez i Bald.
Vicente Molina i Juan.
Manuel Pomares i Molina.
Jos Lpez Lpez.
Magdalena Torregrosa i Alba.
Rafael Bonmat i Molina.
Miguel Botella i Molina.
Margarita Sevilla Bonmat.
Jos Pomares Bayle.
Francisca Molina Garca.
Esteban Alfosea i Garca.
Francisco Antonio Soler i Sempere.
Josefa Garca i Senda, viuda....
Bautista Botella i Sempere.
Patricio Bald i Prez.
Bautista Sevilla Garca.
Josefa Sevilla, viuda de Garca.
Antonio Molina, viudo de Gmez.
Rosa Blasco, viuda de Ribera.
Jos Lpez i Ripoll.
Vicente Garri i Lpez.
Antonio Ruiz i Ripoll.
Jos Lpez i Dols.
Antonio Sevilla i Verbena.
Antonio Pardo i Benert.
Pedro Vicente Lanuza i Galiana.
Silvestre Burgos i Martnez.
Andrs Lanutza i Zaragozina.
Clement Corbeto i Lanuza.
Miguel Gandolfo i Lanuza.
CARRER DEL COLOM
Antonio Pomares i Sevilla.
Jos Sevilla i Carbonell.
Francisco Sevilla.
Jos Botella Lpez.
Bautista Botella Molina.
Sim Tailla i Garca.
Angelalbalad, viuda de Tar.
Diego Gambero i Ruiz.
Jos Ripoll i Bonmat.
Jos Pastor i Calvo.
Antonio Server i Snchez.
Roque Molina i Lanzano.
Mara Pastor, viuda de Botella.
Manuel Garca i Oncina.
Jos Funio i Campello.
Vicente Cuaquesta i Funio.
Matas Soler i Juan.
Gregorio Gonzlez i Jan.
Leonardo Sevilla i Gonzlez.
Ramn Server i Aracil.
Jos Ms i Machuca.
Josefa Molina, viuda de Server.
CARRER DEL COLOMER
Vicente Pomares i Jan.
Tomasa Ibarra, viuda de Bailn.
Juan Bayle i Ms.
Jos Molina i Garca.
Jos Molina i Galiana.
230
Jos Luis GONZLEZ ARPIDE
Salvador Juan i Molina.
Luisa Bayle, viuda de Jan.
Jos Garca i Pomares.
Jos Bayle i Soler
Jos Fuentes i Molina.
Antonio Galiana i Cerd.
Margarita Llebres Zaragoza.
Jos Ruiz i Fuentes.
Mara Sempere, viuda de Galiana.
Juan Jernimo i Galiana.
Antonio Ruiz i Antn.
Ana de la Torre, viuda de Alba.
Manuel Molina i Zaragoza.
Ramn Pomares i Furi.
Manuela Cervera, viuda de Furi.
Antonio Molina Gilabert.
Ramn Pomares i Jan.
Pedro Botella i Sevilla.
Jos Barqus i Javaloyes.
CARRER DE SANT PERE
Bernardo Soler i Bayle.
Eugenio Gutirrez i Blasco.
Ramona Bayle, viuda de Campello.
Jos Sevilla i Sempere.
Francisco Sevilla i Ruiz.
Joaqun Ramn Molina i Botella.
Jos Saliner i Sevilla.
Bautista Molina i Alba.
Isidro Sempere i Garca.
Antonio Blanco Hernndez.
Jaime Bonmat Sempere.
CARRER DE LA PALERA
Vicente Andrs i Molina.
Luis Andreu i Sempere.
Cayetano Pomares i Jimnez.
Teresa Botella,viuda de Molina.
Ram Sempere Sempere.
Andrs Juan Baeza.
Isabel Mara Molina.
Rosa Server i Senda.
Francisco Ibarra i Fuentes.
Ramn Pons i Fernndez.
Teresa Canal, viuda de Bayle.
Jos Gonzlvez i Bayle.
Jaime Molina i Saliner.
Josefa Molina, viuda de Agull.
Francisco Jan, viudo de Molina.
Pedro Ibarra i Molina.
Ignacio Jan i Ibarr
RESUM PER CARRERS
CENS DE 1812
Carrer: Plaa Major
Homes: 22
Dones: 1
Vidus:
Vdues: 4
Total: 27
Carrer: Del Magatzem
Homes: 10
Dones:
Vidus:
Vdues: 2
Total: 12
Carrer: Major de la Plaa
Homes: 20
Dones: 2
Vidus: 1
Vdues: 4
Total: 27
Carrer: Sant Antoni
Homes: 20
Dones:
Vidus:
Vdues: 7
Total: 27
Carrer: ngel de la Guarda
Homes: 8
Dones:
Vidus:
Vdues:
Total: 8
Carrer: De lHostal
Homes: 6
Dones:
Vidus:
Vdues:
Total: 6
Famlia i parentius a Santa Pola i Nova Tabarca...
231
Carrer: Del Mar
Homes: 8
Dones:
Vidus:
Vdues:
Total: 8
Carrer: De lAljub
Homes: 4
Dones:
Vidus:
Vdues: 1
Total: 5
Carrer: Del Salt
Homes: 7
Dones: 1
Vidus:
Vdues: 3
Total: 11
Carrer: DElx
Homes: 20
Dones: 1
Vidus:
Vdues: 2
Total: 23
Carrer: De la Creu
Homes: 20
Dones:
Vidus: 1
Vdues: 2
Total: 23
Carrer: Del Colom
Homes: 19
Dones:
Vidus:
Vdues: 3
Total: 22
Carrer: Del Forn
Homes: 6
Dones:
Vidus:
Vdues: 2
Total: 8
Carrer: Del Colomer
Homes: 18
Dones: 1
Vidus:
Vdues: 5
Total: 24
Carrer: De Sant Toms
Homes: 5
Dones:
Vidus:
Vdues:
Total: 5
Carrer: De Sant Pere
Homes: 10
Dones:
Vidus:
Vdues: 1
Total: 11
Carrer: De la Serra
Homes: 5
Dones: 1
Vidus:
Vdues:
Total: 6
Carrer: De la Palera
Homes: 11
Dones: 2
Vidus: 1
Vdues: 3
Total: 17
Carrer: Del Castell
Homes: 26
Dones: 3
Vidus:
Vdues: 4
Total: 33
Globals
Homes: 245
Dones: 12
Vidus: 3
Vdues: 43
Total: 303
Font: elaboraci prpia
232
Jos Luis GONZLEZ ARPIDE
ANNEX 2
CENS DE POBLACI DE TABARCA LANY 1852
Temps de
Nom Direcci CF Edat residncia Ocupaci Procedncia
(anys)
Miguel Bosch Carratal Alacant 1 S 60 26 Rector
Blas Mulet Martorell Alacant 5 S 31 16 Patr Dnia
Mara Zaragoza Campillo Alacant 6 S 68 44 Mestressa de casa Benidorm
Teresa Zaragoza Rastol
(Viuda dAntonio Pags) Alacant 6 S 40 14 Mestressa de casa Guardamar
Ramn Ripoll Gozlvez Alacant 7 S 44 Soldat torrer Sant Joan
Manuel Piesac Pastor Alacant 8 S 56 26 Guarda i mariner Dnia
Teresa Pastor Ros Alacant 8 No 26 26 Mestressa de casa Dnia
Antonio Pascual Ruzafa Plaa Constituci 1 S 40 Revenedor Santa Pola
ngela Ramos Puig /Puch/
(Viuda de Vicente Ports) Plaa Constituci 5 S 55 15 Botiguera
Ramona Pascual Ruzafa Alacant 3 No 36 Mestressa de casa Santa Pola
M Antonia Pascual Ruzafa Pa Constituci 6 No 32 Mestressa de casa Santa Pola
ngela Ferrndiz Prez Pa Constituci 8 No 46 Mestressa de casa
Marana Jord Pags
(Viuda de Jos Antonio Ripoll) Pa Constituci 7 S 46 24 Botiguera
Bautista Salieto Dols Pa Constituci 10 S 25 16 Mariner Santa Pola
Catalina Gonzlvez Vives Alacant 2 No 29 Mestressa de casa Guardamar
Nicols Gonzlvez Vives Pa Constituci 9 S 27 Mariner Guardamar
Josefa Ports Ramos
(filla de Vicente i ngela) Pa Constituci 11 No 22 Mestressa de casa Alacant
Antonia Sirer
(viuda de Rafael Lpez) Pa Constituci 11 No 53 9 Mestressa de casa
Carmen Dols Buades Pa Constituci 12 No 40 27 Mestressa de casa Santa Pola
Antonia Martnez Galn Pa Constituci 14 No 60 Mestressa de casa Alacant
Antonio Vives Ruys Pa Constituci 15 S 49 28 Jornaler Elx
Rosa Bonmat Juan Pa Constituci 15 No 48 28 Mestressa de casa Santa Pola
Rosa Botella Llebres
(viuda de Pedro Manzanaro) Pa Constituci 16 S 50 30 Mestressa de casa Santa Pola
Mara Zaragoza Rastoll Pa Constituci 17 No 50 40 Mestressa de casa Guardamar
Baltasara Rodrigo
(Viuda de Carlos Poveda) Pa Constituci 19 Si 50 14 Botiguera
ngela Blasco Aracil Pa Constituci 20 No 56 Mestressa de casa Santa Pola
Josefa Castells Castro Pa Constituci 22 No 53 Mestressa de casa
Patricia Huertas Lpez Pa Constituci 23 No 55 Mestressa de casa
ngela Martnez Ferrndiz Pa Constituci 23 No 26 17 Mestressa de casa
Rafael Lpetz/Llopis/Ripoll C/ Cantera 3 Si 50 Patr Santa Pola
Martn Bayle Soler C/ Cantera 4 S 73 46 Jornaler Santa Pola
Vicente Espino Zaragoza C/ Cantera 5 S 37 Mariner Alacant
Famlia i parentius a Santa Pola i Nova Tabarca...
233
Temps de
Nom Direcci CF Edat residncia Ocupaci Procedncia
(anys)
Teresa Claramunt Prez C/ Cantera 6 No 6 Mestressa de casa
Dolores Espl Cerd C/ Cantera 7 No 33 Mestressa de casa Alacant
Ramn Aus Berenguer C/ Cantera 9 Si 31 Mariner Xixona
Jos Molina Torrascn C/ Cantera 10 S 44 25 Patr Santa Pola
Rafael Gonzlvez Vives Carrer Coves 1r S 33 Mariner Guardamar
Manuel Olsina Garca Perxell de les Coves 3 S 48 12 Jornaler
Andrs Gonzlvez Vives Perxell de les Coves 4 S 36 Patr Guardamar
Nicolasa Piesac Pastor Perxell de les Coves 4 No 26 Mestressa de casa Dnia
Teresa Bosch Carratal Perxell de les Coves 5 No 32 26 Mestressa de casa
Fancisca Vera Abad
(Viuda de Juan Bta.
Luchoro Montaner) Caleta 1 S 59 Mestressa de casa
Flora Blanco Hernndez
(Viuda de Toms
Lpez/Llpis) Caleta 2 S 58 Mestressa de casa Santa Pola
Mara Gonzlvez Vives Caleta 3 No 47 11 Guardamar
Toms Antn Brotons S 60 11 Llaurador/
Botiguer
Vicenta Iborra Mart Caleta 4 No 50 11 Llaurador/Botiguer
Jacinto Zaragoza Llinares
(Viudo dAna
Luchoro Luchoro Caleta 5 S 60 Soldat torrer
Salvadora Dols Buades
(Viuda de Francisco Salieto) Caleta 6 S 54 Mestressa de casa Santa Pola
Francisco Burgos Botella Caleta 7 S 32 5 Mariner Santa Pola
Vicente Prez Castells Caleta 9 S 26 Mariner
Francisca Mira Gadea Caleta 10 No 60 Mestressa de casa Alacant
Rafaela Castells Toms Caleta 11 S 64 49 Mestressa de casa
Francisco Lanzarote Torregrosa Illa Governador 1r S 60 49 Governador militar Alacant
Josefa Dols Buades Illa Governador 1r No 56 Mestressa de casa Santa Pola
Salvador Lled Palomares Illa Governador 1r S 32 Mariner
Josefa Piesac Pastor Illa Governador 1r No 28 Mestressa de casa
Teresa Ports Garca Illa Governador 1r No 25 2 Mestressa de casa
Manuela Ports Ramos Illa Governador 3r No 31 Mestressa de casa Alacant
Manuela Dols Buades Illa Governador 2n No 38 Mestressa de casa Santa Pola
Ceferino Molina Mascarell Illa Governador 5 S 50 26 Mariner
Antonio Lpez/Llpis Blanco Illa Governador 6 S 36 Patr Santa Pola
Clau: CF: cap de famlia
Elaboraci prpia a partir del cens de poblaci de 30 de gener de 1852, sobre una poblaci de 403 persones.
La resta de famlies no recollides aqu corresponen a les tabarquines.
234
Jos Luis GONZLEZ ARPIDE
CENS DE 1852
Grup
HOMES DONES
dedat Fadrins Casats Vidus Casades Vdues Fadrines
20 a 24 1 1
25 a 29 4 5
30 a 34 5 4
35 a 39 4 1
40 a 44 3 1 1
45 a 49 2 2 2
50 a 54 2 2 4
55 a 59 1 2 4
60 a 64 1 3 1 2
65 a 69 1
70 a 74 1
Total 1 25 1 20 12 1
TOTAL HOMES: 27 TOTAL DONES: 33
TOTAL GENERAL: 60
Elaboraci prpia, a partir de les dades censals del quadre anterior.
PROCEDNCIA DELS INDIVIDUS CENSATS
Nombre Percentatge
Origen no determinat 21 350%
Santa Pola 17 283%
Alacant 7 116%
Guardamar 7 116%
Dnia 4 66%
Elx 1 16%
Benidorm 1 16%
Xixona 1 16%
Sant Joan 1 16%
TOTAL 60 995%
Elaboraci prpia, a partir de les dades censals anteriors.