SRIE: KANT.

201


TEXT:

Doncs b, el problema genu nament propi de la ra pura es troba contingut en la qesti:
Com sn possibles judicis sinttics a priori? Si la metafsica sha mantingut, fins avui, en un estat
tan vacillant, incert i contradictori, noms sha datribuir al fet de no haver-se plantejat abans el
problema i potser ni tan sols la distinci dels judicis analtics i sinttics. Lexistncia o la
desaparici de la metafsica depn de la soluci daquest problema, o duna prova suficient que
mostri que, de fet, no existeix la possibilitat de resoldrel. David Hume s, de tots els filsofs, el
que ms es va acostar a aquest problema, tot i que no el va pas arribar a pensar amb prou precisi
ni duna manera prou general, sin que es va quedar encallat en la proposici sinttica de la
connexi de lefecte amb les seves causes (principium causalitatis). Ell va creure que mostrava
que una proposici com aquesta s totalment impossible a priori.

KANT, Crtica de la ra pura, Introducci




PREGUNTES

1. Expliqueu breument la idea principal del text.
2. Quina tesi defensa el text?
3. Per qu depn la possibilitat de la metafsica de lanlisi dels tipus de judici?
4. Quina diferncia hi ha entre Kant i Hume segons el text?


























SRIE: KANT.202


TEXT:

No hi ha cap dubte sobre aix: tot el nostre coneixement comena amb lexperincia.
Perqu, com es despertaria i es posaria a actuar la nostra facultat de coneixement, si no fos a
travs dobjectes que afecten els nostres sentits i que, o produeixen ells mateixos representacions,
o posen en moviment la nostra capacitat dentendre, a fi de comparar aquestes representacions,
de connectar-les o de separar-les, i aix, amb el material brut de les impressions sensibles, arribar
a elaborar un coneixement dels objectes que sanomena experincia? Cronolgicament, doncs, no
tenim cap coneixement previ a lexperincia, i amb ella comena tot coneixement. Ara b, encara
que tot el nostre coneixement comena amb l'experincia, no pas per aix es pot dir que tot ell
prov de l'experincia. Ja que b podria ser que fins i tot el nostre coneixement experimental fos
un compost de tot el que rebem mitjanant impressions i de tot el que la nostra prpia capacitat
de coneixement produeix per ella mateixa (ocasionat merament per mitj dimpressions
sensibles), addici aquesta que no distingim daquella matria bsica fins que un llarg exercici
ens ho assenyala i ens ensinistra per fer-ne la separaci.

KANT, Crtica de la ra pura, Introducci




PREGUNTES


1. Expliqueu breument la idea principal del text.
2. Qu vol dir lexpressi "encara que tot el nostre coneixement comena amb
l'experincia, no pas per aix es pot dir que tot ell prov de lexperincia?
3. De qu considera Kant que s un compost el coneixement, segons les
idees que exposa al text?
4. Qu creus que diria Plat, ara que ja coneixes les seves teories, de les idees
d'aquest fragment?



















SRIE: KANT.203


TEXT:

Si anomenem sensibilitat la receptivitat que el nostre psiquisme posseeix, sempre que sigui
afectat dalguna manera, a fi de rebre representacions anomenarem enteniment la capacitat de
produir-les per si mateix, s a dir, lespontane tat del coneixement. Sense sensibilitat cap objecte
no ens seria donat i, sense enteniment, cap no seria pensat. Els pensaments sense contingut sn
buits; les intu cions sense conceptes sn cegues. Per aix s tan necessari fer sensibles els
conceptes (s a dir, afegir-los lobjecte en la intu ci) com fer intelligibles les intu cions (s a
dir, sotmetre-les a conceptes). Ambdues facultats o capacitats no poden intercanviar les seves
funcions. Ni lenteniment pot intuir res, ni els sentits poden pensar res. El coneixement
nicament pot sorgir de la uni dambds.

KANT, Crtica de la ra pura





PREGUNTES


1. Expliqueu breument la idea principal del text.
2. Situa la sensibilitat i lenteniment en el context de la Crtica de la ra pura.
3. Explica l'expressi els pensaments sense contingut sn buits; les intu cions
sense conceptes sn cegues. Hi ests d'acord?

























SRIE: KANT.204


TEXT:

Lidealisme consisteix en l'afirmaci que no hi ha altres ssers que els ssers pensants; les
altres coses que nosaltres creiem percebre en la intu ci serien noms representacions en els
ssers pensants, a les quals no correspondria, de fet, cap objecte existent fora daquests. En canvi,
jo dic: ens sn donades coses com a objectes dels nostres sentits i existents fora de nosaltres, per
no sabem res del que puguin ser per elles mateixes; nosaltres no en coneixem ms que els
fenmens, s a dir, les representacions que produeixen en nosaltres en afectar els nostres sentits.
Segons aix, confesso, doncs, que hi ha cossos fora de nosaltres, s a dir, coses que, malgrat ser-
nos totalment desconegut all que puguin sser per elles mateixes, coneixem a travs de les
representacions que ens proporciona la seva acci sobre la nostra sensibilitat, i a les quals donem
la denominaci de cossos, paraula que significa, doncs, simplement el fenomen daquest objecte
que ens s desconegut per que no pas per aix s menys real. Es pot anomenar aix idealisme?
Ms aviat ns exactament el contrari.

KANT, Prolegmens






PREGUNTES


1. Expliqueu breument la idea principal del text.
2. A qu es refereix el text quan afirma que hi ha cossos fora de nosaltres?
3. Defineix, segons el text, idealisme i idealisme transcendental.
4. Creus que s possible conixer les coses tal com sn o creus, com Kant, que
la nostra manera de conixer les modifica?




















SRIE: KANT.205


TEXT:

Tota llei prctica representa una acci possible com a bona i, per tant, com a necessria per
a un subjecte capa de determinar-se prcticament per la ra. Resulta, doncs, que tots els
imperatius sn frmules de determinaci de lacci, que s necessria dalguna manera segons el
principi duna voluntat. Ara b, si lacci s noms bona com a mitj per a alguna altra cosa,
llavors s limperatiu hipottic; per si lacci s representada com a bona per si mateixa, s a
dir, com a necessria en una voluntat conforme per si mateixa a la ra, com a un principi
daquesta voluntat, aleshores limperatiu s categric.

KANT, Fonamentaci de la metafsica dels costums





PREGUNTES


1. Expliqueu breument la idea principal del text.
2. Defineix imperatiu, imperatiu hipottic i imperatiu categric. Posan exemples.
3. Qu vol dir que una acci s bona per si mateixa?
4. Qu en penses de les tesis defensades en el text?



























SRIE: KANT.206


TEXT:

La primera proposici s que lacci, per tenir valor moral, ha de ser, no solament
conforme al deure, sin tamb feta per deure [...]. La segona proposici s aquesta: una acci feta
per deure no t el seu valor moral en el propsit que per mitj della ha de ser acomplert, sin en
la mxima segons la qual s decidida; per tant, no depn pas de la realitat de lobjecte de lacci,
sin simplement del principi del voler segons el qual s produ da lacci, deixant de banda tots
els objectes de la facultat de desitjar. [...] La tercera proposici, com a conseqncia de les dues
anteriors, jo lexpressaria daquesta manera: el deure s la necessitat de dur a terme una acci per
respecte a la llei. [...] Per tant, el valor moral de lacci no rau pas en lefecte que se nespera, ni
tampoc conseqentment en algun principi de lacci que necessita de manllevar el seu mbil
daquest efecte esperat, ja que tots aquests efectes (avantatge de la mateixa situaci, fins i tot
promoci de la felicitat aliena) podrien ser produ ts tamb per altres causes i, per consegent, no
es necessitaria per a aix la voluntat dun sser racional.

KANT, Fonamentaci de la metafsica dels costums





PREGUNTES

1. Expliqueu breument la idea principal del text.
2. Explica amb paraules teves qu s una mxima i posa exemples de mximes
que determinen accions fetes per deure.
3. Quina diferncia hi ha entre una acci feta conforme al deure i una acci feta
per deure, segons el text. Illustra-ho amb exemples teus.
4. En qu rau el valor moral d'una acci?