RESOLUCI de 17 dagost de 2009, de la Direcci gene-
ral dAvaluaci, Innovaci i Qualitat Educativa i de la Formaci Professional, per la que sestablix el currculum de les matries que formen part de les proves daccs a cicles formatius de grau mitj i de grau superior de For- maci Professional i dels cursos preparatoris de les matei- xes en la Comunitat Valenciana. [2009/9946] RESOLUCIN de 17 de agosto de 2009, de la Direccin general de Evaluacin, Innovacin y Calidad Educativa y de la Formacin Profesional, por la que se establece el currculo de las materias que forman parte de las pru- ebas de acceso a ciclos formativos de grado medio y de grado superior de Formacin Profesional y de los cursos preparatorios de las mismas en la Comunitat Valenciana. [2009/9946] La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci preveu en larticle 41.2. laccs a la formaci professional daquells aspirants que, no tenint els requisits acadmics, superen una prova daccs regulada per les administracions educatives. El Reial Decret 1538/2006, de 15 de desembre, pel que sestablix lordenaci general de la formaci professional del sistema educatiu, regula, en el seu captol V, articles 21 a 28, laccs a la formaci professional per mitj de prova. LOrde de 31 de mar de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la que es regulen les proves daccs a cicles formatius corresponents a la Formaci Professional Inicial del sistema Educatiu en lmbit de gesti de la Comunitat Valenciana, (DOCV de 17 dabril) establix en els seus articles 5 i 7 lestructura i continguts de les proves daccs a cicles formatius de grau mitj i de grau superior, indicant que els continguts de referncia corresponents a cada una de les parts seran els currculums vigents de lEducaci Secundria Obligatria i del Batxillerat en la Comunitat Valncia. LOrde de 17 de juliol de 2009 de la Conselleria dEducaci, per la que es regulen els cursos preparatoris de les proves daccs a la Formaci professional en centres docents de la Comunitat Valenciana que impartisquen ensenyances de Cicles Formatius i sestablix el procediment dadmissi per a cursar estes ensenyances finanades amb fons pblics en centres docents (DOCV de 30 de juliol), establix en larticle 6.1. que la Conselleria dEducaci publicar el currculum a qu es referir la programaci dels cursos preparatoris daccs a cicles formatius, continguts que, evidentment, hauran de ser els mateixos que sutilitzen per a elaborar els exmens dels diferents apartats de les proves daccs. Per tot all que sha exposat, i en virtut de la facultat que em conferix la disposici final primera de la LOrde de 31 de mar de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la que es regulen les proves daccs a cicles formatius corresponents a la Formaci Professional Inicial del sistema Educatiu en lmbit de gesti de la Comunitat Valenciana, resolc: Primer. Finalitat La present Resoluci t com a finalitat establir el currculum de les matries sobre els quals versaran les distintes parts de les proves daccs als cicles formatius de grau mitj i de grau superior, que seran, al seu torn, el currculum de les diferents matries dels cursos preparatoris de les proves daccs a cicles formatius, adaptats al que sestablix en el currculum vigent en la Comunitat Valenciana, de lESO i del Batxillerat respectivament. Segon. Currculum de les matries de la prova daccs a cicles formatius de grau mitj El currculum dels diferents apartats de la prova daccs als cicles formatius de grau mitj i de les corresponents matries dels cursos preparatoris de les mateixes, s el que es detalla en lannex I a esta resoluci. Tercer. Currculum de les matries de la prova daccs a cicles formatius de grau superior El currculum dels diferents apartats de la prova daccs als cicles formatius de grau superior i de les corresponents matries dels cursos preparatoris de les mateixes, s el que es detalla en lannex II a esta resoluci. La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin prev en su artculo 41.2. el acceso a la formacin profesional de aquellos aspirantes que, careciendo de los requisitos acadmicos, superen una prueba de acceso regulada por las administraciones educativas. El Real Decreto 1538/2006, de 15 de diciembre, por el que se establece la ordenacin general de la formacin profesional del sistema educativo, regula, en su captulo V, artculos 21 a 28, el acceso a la formacin profesional mediante prueba. La Orden de 31 de marzo de 2009, de la Conselleria de Educacin, por la que se regulan las pruebas de acceso a ciclos formativos correspondientes a la Formacin Profesional Inicial del sistema Educativo en el mbito de gestin de la Comunitat Valenciana, (DOCV de 17 de abril) establece en sus artculos 5 y 7 la estructura y contenidos de las pruebas de acceso a ciclos formativos de grado medio y de grado superior, indicando que los contenidos de referencia correspondientes a cada una de las partes sern los currculos vigentes de la Educacin Secundaria Obligatoria y del Bachillerato en la Comunitat Valencia. La Orden de 17 de julio de 2009 de la Conselleria de Educacin, por la que se regulan los cursos preparatorios de las pruebas de acceso a la Formacin profesional en centros docentes de la Comunitat Valenciana que impartan enseanzas de Ciclos Formativos y se establece el procedimiento de admisin para cursar estas enseanzas financiadas con fondos pblicos en centros docentes (DOCV de 30 de julio), establece en su artculo 6.1. que la Conselleria de Educacin publicar el currculo al que se referir la programacin de los cursos preparatorios de acceso a ciclos formativos, contenidos que, evidentemente, debern ser los mismos que se utilicen para elaborar los exmenes de los diferentes apartados de las pruebas de acceso. Por todo lo expuesto, y en virtud de la facultad que me confiere la disposicin final primera de la Orden de 31 de marzo de 2009, de la Conselleria de Educacin, por la que se regulan las pruebas de acceso a ciclos formativos correspondientes a la Formacin Profesional Inicial del sistema Educativo en el mbito de gestin de la Comunitat Valenciana, resuelvo: Primero. Finalidad La presente resolucin tiene por finalidad establecer el currculo de las materias sobre los que versarn las distintas partes de las pruebas de acceso a los ciclos formativos de grado medio y de grado superior, que sern, a su vez, el currculo de las diferentes materias de los cursos preparatorios de las pruebas de acceso a ciclos formativos, adaptados a lo que se establece en el currculo vigente en la Comunitat Valenciana, de la ESO y del Bachillerato respectivamente. Segundo. Currculo de las materias de la prueba de acceso a ciclos formativos de grado medio El currculo de los diferentes apartados de la prueba de acceso a los ciclos formativos de grado medio y de las correspondientes materias de los cursos preparatorios de las mismas, es el que se detalla en el anexo I a esta resolucin. Tercero. Currculo de las materias de la prueba de acceso a ciclos formativos de grado superior El currculo de los diferentes apartados de la prueba de acceso a los ciclos formativos de grado superior y de las correspondientes materias de los cursos preparatorios de las mismas, es el que se detalla en el anexo II a esta resolucin. Num. 6097 / 08.09.2009 34059 DISPOSICIONS FINALS Primera La present resoluci produir efectes lendem de la seua publicaci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Segona Contra la present resoluci, que no esgota la via administrativa, es podr interposar recurs dalada davant de la Secretria Autonmica dEducaci en el termini dun mes a comptar de lendem de la seua publicaci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, de confor- mitat amb els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, redacci donada per la Llei 4/1999 de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com. Valncia, 17 dagost de 2009. La directora general dAvaluaci, Innovaci i Qualitat Educativa i de la Formaci Professional: Auxiliadora Hernndez Miana. ANNEX I Llengua i Literatura Castellana/Valenciana Bloc 1. Comunicaci Reconeixement de les diferncies estructurals, contextuals i formals entre comunicaci oral i escrita i entre usos colloquials i for- mals. Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicaci. Tipologies textuals: narraci, descripci, dileg, exposici. Tcniques de comprensi i delaboraci de textos: nexes ms usuals. s de models textuals. Estructures formals del text (conte, novella, notcia, crnica, reportatge, etc.). Estructures descriptives (descripci cientfica, literria, etc.). Cura i presentaci dels textos escrits i adequaci de les producci- ons prpies a la normativa ortogrfica. Bloc 2. Coneixement de la llengua Estructura de la paraula. Formaci de paraules. Polismia, homo- nmia, sinonmia i antonmia. Classes de paraules. El substantiu i ladjectiu (caracterstiques). El pronom (classificaci). El determinant (classificaci). El verb. Lad- verbi. La preposici. La conjunci. La interjecci. Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits. Loraci simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes doracions. Loraci composta: coordinaci i subordinaci. Utilitzaci de terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i comple- ments; agent, causa i pacient. s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat i s dels termes segents: aposici; adjectiu explicatiu i oraci de relatiu explicativa; construcci de participi i de gerundi; ora- ci coordinada copulativa, disjuntiva, adversativa i consecutiva; oraci subordinada causal, consecutiva, condicional i concessiva. Bloc 3. Llengua i societat Breu introducci a la histria de les llenges constitucionals. Origen i evoluci del valenci. El bilingisme: caracterstiques generals. Situaci actual de la Comunitat Valenciana. Bloc 4. Educaci literria Els gneres literaris. Trets caracterstics. DISPOSICIONES FINALES Primera La presente resolucin surtir efectos al da siguiente al de su publicacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Segunda Contra la presente resolucin, que no agota la va administrativa, se podr interponer recurso de alzada ante la secretaria autonmica de Educacin en el plazo de un mes a contar desde el da siguiente al de su publicacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, de conformidad con los artculos 114 y 115 de la Ley 30/1992, redaccin dada por la Ley 4/1999 de Rgimen Jurdico de las Administraciones Pblicas y del Procedimiento Administrativo Comn. Valencia, 17 de agosto de 2009. La directora general de Evaluacin, Innovacin y Calidad Educativa y de la Formacin Profesional: Auxiliadora Hernndez Miana. ANEXO I Lengua y literatura castellana/valenciana Bloque 1. Comunicacin Reconocimiento de las diferencias estructurales, contextuales y formales entre comunicacin oral y escrita y entre usos coloquiales y formales. Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de los medios de comunicacin. Tipologas textuales: narracin, descripcin, dialogo, exposicin. Tcnicas de comprensin y de elaboracin de textos: nexos ms usuales. Uso de modelos textuales. Estructuras formales del texto (cuento, novela, noticia, crnica, reportaje, etc.). Estructuras descriptivas (descripcin cientfica, literaria, etc.). Cuidado y presentacin de los textos escritos y adecuacin de las producciones propias a la normativa ortogrfica. Bloque 2. Conocimiento de la lengua Estructura de la palabra. Formacin de palabras. Polisemia, homonimia, sinonimia y antonimia. Clases de palabras. El sustantivo y el adjetivo (caractersticas). El pronombre (clasificacin). El determinante (clasificacin). El verbo. El adverbio. La preposicin. La conjuncin. La interjeccin. Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, su valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los escritos. La oracin simple. Sujeto y predicado. Tipos de complementos. Clases de oraciones. La oracin compuesta: coordinacin y subordinacin. Utilizacin de terminologa sintctica bsica: oracin; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y com- plementos; agente, causa y paciente. Uso de procedimientos para componer los enunciados con un estilo cohesionado y empleo de lo siguientes trminos: aposicin; adjetivo y oracin de relativo explicativos; construccin de participio y de gerundio; oracin coordinada copulativa, disyuntiva, adversativa y consecutiva; oracin subordinada causal, consecutiva, condicional y concesiva. Bloque 3. Lengua y sociedad Breve introduccin a la historia de las lenguas constitucionales. Origen y evolucin del valenciano. El bilingismo: caractersticas generales. Situacin actual de la Comunitat Valenciana. Bloque 4. Educacin literaria Los gneros literarios. Rasgos caractersticos. Num. 6097 / 08.09.2009 34060 Principals autors de la literatura espanyola i valenciana. Lectura comentada i comprensi de textos. Criteris davaluaci 1. Realitzar comentaris i ampliacions dun text. 2. Aplicar els coneixements sobre el valenci o el castell i les nor- mes de ls lingstic per a solucionar problemes de comprensi de textos orals i escrits. 3. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valora- ci de textos breus o fragments. 4. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit en la seua totalitat. Reconixer els seus elements estructurals bsics, els grans tipus de recursos lingstics i emetre una opini personal. 5. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicaci per a lelaboraci i difusi dinformacions i dopinions. 6. Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructures formals. 7. Conixer els principis fonamentals de la gramtica; reconixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. 8. Comprendre lorigen i levoluci del castell i del valenci, identificar i localitzar els fenmens de contacte entre les distintes llen- ges constitucionals i conixer les caracterstiques fonamentals del valenci. 9. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en qu apareixen i les autores i autors ms rellevants de la histria de la literatura. Cincies Socials: Geografia i Histria Component geogrfic Bloc 1. La representaci de lespai geogrfic Les coordenades geogrfiques. Els mapes i les seues representacions cartogrfiques ms relle- vants. Llegendes i simbologies emprades en els mapes per a la repre- sentaci dels elements cartogrfics ms rellevants. Bloc 2. Poblaci i societat La poblaci espanyola. Evoluci i distribuci. Contrastos regi- onals. La poblaci de la Comunitat Valenciana. Les seues activitats socioeconmiques, administratives i culturals. Bloc 3. Espanya i la Uni Europea LEstat espanyol. Organitzaci territorial de lEstat. Les autonomies en lEstat espanyol i les seues institucions. La Uni Europea. Incorporaci a la Uni Europea. El funcionament i les institucions de la Uni Europea en el mn actual: tendncies demogrfiques. Component histric Bloc 1. Arrels del mn contemporani Bases histriques de la societat actual. El naixement dels estats moderns. Lhegemonia espanyola: auge i ocs. LAntic Rgim: esplendor i crisi. Lart en les edats moderna i contempornia. El segle XIX. El segle XX fins al final de la Guerra Freda. Espanya en ledat contempornia. Bloc 2. El mn actual El mn occidental. La crisi del mn comunista. El paper de Xina. Principales autores de la literatura espaola y valenciana. Lectu- ra comentada y comprensin de textos. Criterios de evaluacin 1. Realizar comentarios y ampliaciones de un texto. 2. Aplicar los conocimientos sobre el valenciano o el castellano y las normas del uso lingstico para solucionar problemas de compren- sin de textos orales y escritos. 3. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensin y la valoracin de textos breves o fragmentos. 4. Identificar el gnero al que pertenece un texto literario ledo en su totalidad. Reconocer sus elementos estructurales bsicos, los gran- des tipos de recursos lingsticos y emitir una opinin personal. 5. Identificar los principales recursos utilizados por los medios de comunicacin para la elaboracin y difusin de informaciones y de opiniones. 6. Reconocer y ser capaz de utilizar los diferentes tipos de textos y sus estructuras formales. 7. Conocer los principios fundamentales de la gramtica; recono- cer las diferentes unidades de la lengua y sus combinaciones. 8. Comprender el origen y evolucin del castellano y del valencia- no, identificar y localizar los fenmenos de contacto entre las distintas lenguas constitucionales y conocer las caractersticas fundamentales del valenciano. 9. Mostrar el conocimiento de las relaciones entre las obras ledas y comentadas, el contexto en que aparecen, y las autoras y autores ms relevantes de la historia de la literatura. Ciencias sociales: Geografa e Historia Componente geogrfico Bloque 1. La representacin del espacio geogrfico Las coordenadas geogrficas. Los mapas y sus representaciones cartogrficas ms relevantes. Leyendas y simbologas empleadas en los mapas para la repre- sentacin de los elementos cartogrficos ms relevantes. Bloque 2. Poblacin y sociedad La poblacin espaola. Evolucin y distribucin. Contrastes regionales. La poblacin de la Comunitat Valenciana. Sus actividades socioeconmicas, administrativas y culturales. Bloque 3. Espaa y la Unin Europea El Estado Espaol. Organizacin territorial del Estado. Las Autonomas en el Estado Espaol y sus instituciones. La Unin Europea. Incorporacin a la Unin Europea El funcionamiento e instituciones de la Unin Europea en el mundo actual: tendencias demogrficas. Componente histrico Bloque 1: Races del mundo contemporneo Bases histricas de la sociedad actual. El nacimiento de los Estados Modernos. La hegemona espaola: auge y ocaso El Antiguo Rgimen: esplendor y crisis El arte en las edades Moderna y Contempornea El siglo XIX El siglo XX hasta el final de la Guerra Fra Espaa en la Edad Contempornea Boque 2. El mundo actual El mundo occidental. La crisis del mundo comunista. El papel de China. Num. 6097 / 08.09.2009 34061 El mn islmic. Globalitzaci i nous centres de poder. Conflictes i focus de tensi en el mn actual: el desafiament del terrorisme. Criteris davaluaci 1. Localitzar i reconixer en lespai els principals medis naturals dEspanya i dEuropa. 2. Situar en el temps els perodes i els fets ms importants de la nostra histria. 3. Descriure els conflictes i els canvis ms rellevants de la nostra histria. 4. Lectura i interpretaci de dades i grfics demogrfics. 5. Conixer la distribuci de la poblaci en el mn i diferenciar regions amb referncia especfica a la Comunitat Valenciana. 6. Identificar alguns casos en qu lacci humana provoca impac- tes sobre el medi natural, reconixer, a escala mundial, a Europa, a Espanya i a la Comunitat Valenciana, problemes rellevants relacionats amb el medi ambient, explicar les seues causes i efectes, i aportar pro- postes dactuacions que poden contribuir a la seua millora. 7. Conixer les principals manifestacions artstiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni histric, especialment les que es referixen a lmbit de lactual Comunitat Valenciana. 8. Identificar i localitzar, a travs de la representaci cartogrfica, els estats i les rees geoeconmiques i culturals del mn. 9. Reconixer lorganitzaci territorial, lestructura i lorganitzaci politicoadministrativa de lEstat espanyol i de la Uni Europea. Matemtiques Bloc 1. Nombres Nombres naturals. Divisibilitat. Mltiples i divisors. Nombres primers i nombres compostos. Criteris de divisibilitat. Nombres fraccionaris i decimals. Relacions entre fraccions i decimals. Comparaci i orde en els nombres fraccionaris i decimals. Operacions elementals. Aproximacions i arredoniments. Nombres enters. Operacions elementals. Jerarquia de les operacions i s del parntesi. Potncies dexponent natural. Quadrats perfectes. Arrels quadra- des exactes. Les magnituds i la seua mesura. El sistema mtric decimal. Uni- tats de longitud, massa, capacitat, superfcie i volum. Transformaci dunitats duna mateixa magnitud. Relaci entre capacitat i volum. Percentatges. Clcul de percentatges habituals. Magnituds directament proporcionals. Regla de tres simple. Magnituds inversament proporcionals. Bloc 2. lgebra Traducci dexpressions del llenguatge quotidi a lalgebraic i viceversa. Busca i expressi de propietats, relacions i regularitats en seqncies numriques. Obtenci de valors numrics en frmules senzilles. Transformaci dequacions en altres equivalents. Resoluci dequacions de primer grau. Resoluci algebraica dequacions de primer grau i de sistemes de dos equacions lineals amb dos incgnites. Resoluci algebraica dequacions de segon grau. Solucions exac- tes i aproximacions decimals. Resoluci de problemes per mitj de la utilitzaci dequacions i sistemes. Elaboraci de grfics a partir dun enunciat, una taula de valors o una expressi algebraica senzilla. Interpretaci de grfiques. Bloc 3. Geometria Elements bsics de la geometria del pla: lnies, segments, angles. El mundo islmico. Globalizacin y nuevos centros de poder. Conflictos y focos de tensin en el mundo actual: el desafo del terrorismo. Criterios de evaluacin 1. Localizar y reconocer en el espacio los principales medios natu- rales de Espaa y Europa. 2. Situar en el tiempo los periodos y hechos ms importantes de nuestra historia. 3. Describir los conflictos y cambios ms relevantes de nuestra historia. 4. Lectura e interpretacin de datos y grficos demogrficos. 5. Conocer la distribucin de la poblacin en el mundo, diferen- ciando regiones, con referencia especfica a la Comunitat Valenciana. 6. Identificar algunos casos en que la accin humana provoca impactos sobre el medio natural reconociendo, a escala mundial, en Europa, en Espaa y en la Comunitat Valenciana, problemas relevan- tes relacionados con el medioambiente, explicando sus causas y efec- tos, y aportando propuestas de actuaciones que pueden contribuir a su mejora. 7. Conocer las principales manifestaciones artsticas y culturales para valorar su significado como patrimonio histrico, especialmente las que se refieren al mbito de la actual Comunitat Valenciana. 8. Identificar y localizar, a travs de la representacin cartogrfica, los Estados y las reas geoeconmicas y culturales del mundo. 9. Reconocer la organizacin territorial, estructura y organizacin poltico-administrativa del Estado Espaol y la Unin Europea. Matemticas Bloque 1. Nmeros Nmeros naturales. Divisibilidad. Mltiplos y divisores. Nmeros primos y nmeros compuestos. Criterios de divisibilidad. Nmeros fraccionarios y decimales. Relaciones entre fraccio- nes y decimales. Comparacin y orden en los nmeros fraccionarios y decimales. Operaciones elementales. Aproximaciones y redondeos. Nmeros enteros. Operaciones elementales. Jerarqua de las operaciones y uso del parntesis. Potencias de exponente natural. Cuadrados perfectos. Races cuadradas exactas. Las magnitudes y su medida. El sistema mtrico decimal. Unida- des de longitud, masa, capacidad, superficie y volumen. Transforma- cin de unidades de una misma magnitud. Relacin entre capacidad y volumen. Porcentajes. Clculo de porcentajes habituales. Magnitudes directamente proporcionales. Regla de tres simple. Magnitudes inversamente proporcionales. Bloque 2. lgebra Traduccin de expresiones del lenguaje cotidiano al algebraico y viceversa. Bsqueda y expresin de propiedades, relaciones y regularidades en secuencias numricas. Obtencin de valores numricos en frmulas sencillas. Transformacin de ecuaciones en otras equivalentes. Resolucin de ecuaciones de primer grado. Resolucin algebraica de ecuaciones de primer grado y de siste- mas de dos ecuaciones lineales con dos incgnitas. Resolucin algebraica de ecuaciones de segundo grado. Solucio- nes exactas y aproximaciones decimales. Resolucin de problemas mediante la utilizacin de ecuaciones y sistemas. Elaboracin de grficos a partir de un enunciado, una tabla de valores o una expresin algebraica sencilla. Interpretacin de grficas. Bloque 3. Geometra Elementos bsicos de la geometra del plano: lneas, segmentos, ngulos. Num. 6097 / 08.09.2009 34062 Anlisi de relacions i propietats de figures en el pla emprant mtodes inductius i deductius. Parallelisme i perpendicularitat entre rectes. Relacions entre angles. Construccions geomtriques senzilles: mediatriu, bisectriu. Clcul dangles en figures planes. Clcul drees i permetres de les figures planes elementals. Cl- cul drees per descomposici en figures simples. Circumferncies, cercles, arcs i sectors circulars. Triangles. El teorema de Pitgores. Aplicacions. Resoluci de problemes que impliquen lestimaci i el clcul de longituds, superfcies i volums. Bloc 4. Estadstica Diferents formes darreplega dinformaci. Organitzaci en tau- les de dades arreplegades en una experincia. Freqncies absolutes i relatives. Mesures de centralitzaci (mediana, mitjana i moda) i de disper- si (desviaci mitjana i desviaci tpica). Diagrames de barres, de lnies i de sectors. Anlisi dels aspectes ms destacables dels grfics estadstics. Agrupaci de dades en intervals. Histogrames i polgons de fre- qncies. Construcci de la grfica adequada a la naturalesa de les dades i a lobjectiu desitjat. Criteris davaluaci 1. Utilitzar la forma de clcul apropiada: mental, escrita o amb cal- culadora, i estimar la coherncia i la precisi dels resultats obtinguts. 2. Expressar els nombres de forma adequada a la situaci planteja- da: en decimals, fraccions... 3. Comparar, ordenar i representar diferents tipus de nombres: enters i racionals. 4. Interpretar informaci expressada en nombres enters i racionals. 5. Aplicar en contextos quotidians les operacions aritmtiques amb nombres enters i decimals. 6. Ser capa de traslladar una situaci real al llenguatge matemtic corresponent, a fi de poder comprendre-la i inferir nova informaci. 7. Utilitzar les estratgies i ferramentes matemtiques per a resol- dre problemes en contextos diferents. 8. Resoldre situacions problemtiques per mitj del plantejament i la resoluci dequacions de primer i segon grau i de proporcions direc- tes i inverses. 9. Resoldre problemes relacionats amb el clcul dinteressos, des- comptes, recrrecs, compres a terminis. 10. Obtindre i utilitzar representacions planes de cossos geom- trics: prismes, pirmides, cilindres, cons, esferes i poliedres regulars. 11. Aplicar el clcul de superfcies i de volums en situacions diver- ses. 12. Expressar grficament dades extretes de situacions, taules de valors i expressions algebraiques senzilles. 13. Identificar i aplicar frmules per al clcul de superfcies pla- nes (limitades per segments i arcs de circumferncia) i de volums de cossos geomtrics (prismes, pirmides, cilindres, cons i esferes) per mitj de figures elementals per al clcul drees de figures planes de lentorn. 14. Extraure la informaci que ens aporten els diferents conceptes ds corrent en estadstica: poblaci, mostra, mitjana aritmtica, moda, mediana i dispersi, i interpretar tota esta informaci per a adquirir criteris i prendre decisions de fets quotidians. Cincies de la naturalesa Bloc 1. Matria i energia Sistemes materials. . Composici de la matria. toms i molcules. Elements i com- postos. Anlisis de relaciones y propiedades de figuras en el plano empleando mtodos inductivos y deductivos. Paralelismo y perpen- dicularidad entre rectas. Relaciones entre ngulos. Construcciones geomtricas sencillas: mediatriz, bisectriz. Clculo de ngulos en figuras planas. Clculo de reas y permetros de las figuras planas elementales. Clculo de reas por descomposicin en figuras simples. Circunferencias, crculos, arcos y sectores circulares. Tringulos. El teorema de Pitgoras. Aplicaciones. Resolucin de problemas que impliquen la estimacin y el clculo de longitudes, superficies y volmenes. Bloque 4. Estadstica Diferentes formas de recogida de informacin. Organizacin en tablas de datos recogidos en una experiencia. Frecuencias absolutas y relativas. Medidas de centralizacin (media, mediana y moda) y de disper- sin (desviacin media y desviacin tpica). Diagramas de barras, de lneas y de sectores. Anlisis de los aspectos ms destacables de los grficos estadsticos. Agrupacin de datos en intervalos. Histogramas y polgonos de frecuencias. Construccin de la grfica adecuada a la naturaleza de los datos y al objetivo deseado. Criterios de evaluacin 1. Utilizar la forma de clculo apropiada: mental, escrita o con cal- culadora, y estimar la coherencia y precisin de los resultados obteni- dos. 2. Expresar los nmeros de forma adecuada a la situacin plantea- da: decimal, fraccionaria... 3. Comparar, ordenar y representar diferentes tipos de nmeros: enteros y racionales. 4. Interpretar informacin expresada en nmeros enteros y racio- nales. 5. Aplicar en contextos cotidianos las operaciones aritmticas con nmeros enteros y decimales. 6. Ser capaz de trasladar una situacin real al lenguaje matemti- co correspondiente con el fin de poder comprenderla e inferir nueva informacin. 7. Utilizar las estrategias y herramientas matemticas para resolver problemas en contextos diferentes. 8. Resolver situaciones problemticas mediante el planteamiento y la resolucin de ecuaciones de primer y segundo grado y proporciones directas e inversas. 9. Resolver problemas relacionados con el clculo de intereses, descuentos, recargos, compras a plazos. 10. Obtener y utilizar representaciones planas de cuerpos geom- tricos: prismas, pirmides, cilindros, conos, esferas y poliedros regu- lares. 11. Aplicar el clculo de superficies y de volmenes en situaciones diversas. 12. Expresar grficamente datos extrados de situaciones, tabla de valores y expresiones algebraicas sencillas. 13. Identificar y aplicar frmulas para el clculo de superficies planas (limitadas por segmentos y arcos de circunferencia) y de vol- menes de cuerpos geomtricos (prismas, pirmides, cilindros, conos y esferas) por medio de figuras elementales para el clculo de reas de figuras planas del entorno. 14. Extraer la informacin que nos aportan los diferentes concep- tos de uso corriente en estadstica: poblacin, muestra, media aritm- tica, moda, mediana y dispersin; e interpretar toda esta informacin para adquirir criterios y tomar decisiones de hechos cotidianos. Ciencias de la naturaleza Bloque 1. Materia y energa Sistemas materiales. . Composicin de la materia. tomos y molculas. Elementos y compuestos. Num. 6097 / 08.09.2009 34063 . Escales dobservaci macro i microscpica (unitats representati- ves: mega, any llum, micro). . Els canvis de posici en els sistemes materials. . Moviment rectilini uniforme i uniformement variat. Concepte dacceleraci. . Representaci grfica de moviments senzills. Les forces i les seues aplicacions. . Les forces com a causa del moviment, dels equilibris i de les deformacions (equaci i unitats en el SI). . Massa i pes dels cossos. . Estudi qualitatiu del principi dArquimedes. Aplicacions senzi- lles. Lenergia en els sistemes materials. . Lenergia com a concepte fonamental per a lestudi dels canvis. Canvi de posici, de forma i destat. Valoraci del paper de lenergia en les nostres vides. . Treball i energia: anlisi qualitativa i interpretaci de les transfor- macions energtiques de processos senzills quotidians. . Principi de conservaci de lenergia. Tipus denergia: cintica i potencial. Energia mecnica. . Anlisi i valoraci de les diferents fonts denergia, renovables i no renovables. . Problemes associats a lobtenci, el transport i la utilitzaci de lenergia. . Presa de conscincia de la importncia de lestalvi energtic. Bloc 2. Transferncia denergia Calor i temperatura. Interpretaci de la calor com a forma de transferncia denergia. Distinci entre calor i temperatura. Els termmetres. La calor com a agent productor de canvis. Reconeixement de situacions i realitzaci dexperincies senzilles en qu es manifesten els efectes de la calor sobre els cossos. Propagaci de la calor. Allants i conductors. Bloc 3. Canvis qumics i les seues aplicacions Les reaccions qumiques. . Representaci simblica. La qumica en la societat. . Elements qumics bsics en els sers vius. . La qumica i el medi ambient: efecte hivernacle, pluja cida, des- trucci de la capa doz, contaminaci daiges i terres. . Petroli i derivats. . Energia nuclear. . Medicaments. Bloc 4. La vida en acci Les funcions vitals. La cllula, unitat de vida. La teoria cellular i la seua importncia en Biologia. La cllula com a unitat estructural i funcional dels sers vius. Les funcions de nutrici: obtenci i s de matria i energia pels sers vius. Nutrici auttrofa i hetertrofa. La fotosntesi i la seua importncia en la vida de la Terra. La respiraci en els sers vius. Les funcions de relaci: percepci, coordinaci i moviment. Les funcions de reproducci: la reproducci sexual i lasexual. Bloc 5. El medi ambient natural Conceptes de biosfera, ecosfera i ecosistema. Identificaci dels components dun ecosistema. Influncia dels factors bitics i abitics en els ecosistemes. El paper que exercixen els organismes productors, consumidors i descomponedors en lecosistema. Cadenes i xarxes trfiques. . Escalas de observacin macro y microscpica (unidades repre- sentativas: mega, ao luz, micro). . Los cambios de posicin en los sistemas materiales. . Movimiento rectilneo uniforme y uniformemente variado. Con- cepto de aceleracin. . Representacin grfica de movimientos sencillos. Las fuerzas y sus aplicaciones. . Las fuerzas como causa del movimiento, los equilibrios y las deformaciones (ecuacin y unidades en el SI). . Masa y peso de los cuerpos. . Estudio cualitativo del principio de Arqumedes. Aplicaciones sencillas. La energa en los sistemas materiales. . La energa como concepto fundamental para el estudio de los cambios. Cambio de posicin, forma y estado. Valoracin del papel de la energa en nuestras vidas. . Trabajo y energa: anlisis cualitativo e interpretacin de trans- formaciones energticas de procesos sencillos cotidianos. . Principio de conservacin de la energa. Tipos de energa, cinti- ca y potencial. Energa mecnica. . Anlisis y valoracin de las diferentes fuentes de energa, renova- bles y no renovables. . Problemas asociados a la obtencin, transporte y utilizacin de la energa. . Toma de conciencia de la importancia del ahorro energtico. Bloque 2. Transferencia de energa Calor y temperatura. Interpretacin del calor como forma de transferencia de energa. Distincin entre calor y temperatura. Los termmetros. El calor como agente productor de cambios. Reconocimiento de situaciones y realizacin de experiencias sencillas en las que se mani- fiesten los efectos del calor sobre los cuerpos. Propagacin del calor. Aislantes y conductores. Bloque 3. Cambios qumicos y sus aplicaciones Las reacciones qumicas. . Representacin simblica. La qumica en la sociedad. . Elementos qumicos bsicos en los seres vivos. . La qumica y el medioambiente: efecto invernadero, lluvia cida, destruccin de la capa de ozono, contaminacin de aguas y tierras. . Petrleo y derivados. . Energa nuclear. . Medicamentos. Bloque 4. La vida en accin Las funciones vitales. La clula, unidad de vida. La teora celular y su importancia en Biologa. La clula como unidad estructural y funcional de los seres vivos. Las funciones de nutricin: obtencin y uso de materia y energa por los seres vivos. Nutricin auttrofa y hetertrofa. La fotosntesis y su importancia en la vida de la Tierra. La respiracin en los seres vivos. Las funciones de relacin: percepcin, coordinacin y movi- miento. Las funciones de reproduccin: la reproduccin sexual y asexual. Bloque 5. El medio ambiente natural Conceptos de biosfera, ecosfera y ecosistema. Identificacin de los componentes de un ecosistema. Influencia de los factores biticos y abiticos en los ecosistemas. El papel que desempean los organismos productores, consumi- dores y descomponedores en el ecosistema. Cadenas y redes trficas. Num. 6097 / 08.09.2009 34064 Bloc 6. Les persones i la salut El concepte dorganisme pluricellular. Lorganitzaci general del cos hum: la cllula, els teixits, els rgans, els sistemes i els apa- rells. El concepte de salut i el de malaltia. Principals agents causants de malalties infeccioses. La lluita contra estes malalties. El sistema immunitari. Vacunes. Malalties no infeccioses. Causes, remeis i prevenci. Primers auxilis. Dietes saludables i equilibrades. Prevenci de les malalties provocades per malnutrici. La conservaci, la manipulaci i la comercialitzaci dels ali- ments. Laparell circulatori: anatomia i fisiologia. Estils de vida per a una salut cardiovascular. Factors que repercutixen en la salut mental en la societat actual. Les substncies addictives: el tabac, lalcohol i altres drogues. Problemes associats. Actitud responsable davant de conductes de risc per a la salut. Criteris davaluaci 1. Relacionar el concepte denergia amb la capacitat de realitzar canvis i establir la relaci entre causa i efecte. 2. Conixer diferents formes i fonts denergia renovables i no renovables, els avantatges i els inconvenients, i alguns dels principals problemes associats a la seua obtenci, transport i utilitzaci. 3. Conixer el principi de conservaci de lenergia i aplicar-lo en alguns exemples senzills. 4. Comprendre la importncia de lestalvi energtic i de ls denergies netes per a contribuir a un futur sostenible. 5. Resoldre problemes senzills i aplicar els coneixements sobre el concepte de temperatura i la mesura, lequilibri i el desequilibri trmic, els efectes de la calor sobre els cossos i la forma de propagaci. 6. Distingir entre toms i molcules. Indicar les caracterstiques de les partcules components dels toms. Diferenciar els elements. 7. Formular i anomenar algunes substncies importants. Indicar-ne les propietats. 8. Discernir entre canvi fsic i qumic. Comprovar que la conserva- ci de la massa es complix en tota reacci qumica. Escriure i ajustar correctament equacions qumiques senzilles. Resoldre exercicis num- rics en els quals intervinguen mols. 9. Enumerar els elements bsics de la vida. Explicar quins sn els principals problemes mediambientals de la nostra poca i les mesures preventives. 10. Explicar les caracterstiques bsiques dels compostos qumics dinters social: petroli i derivats, frmacs. Explicar en qu consistix lenergia nuclear i els problemes que sen deriven. 11. Raonar avantatges i inconvenients de les diferents fonts ener- gtiques. Enumerar mesures que contribuxen a lestalvi collectiu o individual denergia. 12. Conixer i relacionar les funcions vitals dels sers vius. 13. Diferenciar entre la nutrici dels sers auttrofs i la dels hete- rtrofs. 14. Conixer les caracterstiques i els tipus de reproducci. 15. Identificar els elements fonamentals que intervenen en la fun- ci de relaci. 16. Identificar els components i les interrelacions que sestablixen en un ecosistema. 17. Establir relacions entre les diferents funcions de lorganisme hum i els factors que tenen una major influncia en la salut, com ara els estils de vida. 18. Conixer els conceptes relacionats amb els mecanismes de defensa corporal en la lluita contra la malaltia. 19. Conixer els conceptes relacionats amb la salut i la preven- ci de la malaltia i valorar la importncia sobre la salut: reproducci, sexualitat, hbits txics, exercici fsic i alimentaci. Bloque 6. Las personas y la salud El concepto de organismo pluricelular. La organizacin general del cuerpo humano: la clula, tejidos, rganos, sistemas y aparatos. El concepto de salud y el de enfermedad. Principales agentes causantes de enfermedades infecciosas. La lucha contra dichas enfermedades. Sistema inmunitario. Vacunas. Enfermedades no infecciosas. Causas, remedios y prevencin. Primeros auxilios. Dietas saludables y equilibradas. Prevencin de las enfermedades provocadas por malnutricin. La conservacin, manipulacin y comercializacin de los ali- mentos. El aparato circulatorio: anatoma y fisiologa. Estilos de vida para una salud cardiovascular. Factores que repercuten en la salud mental en la sociedad actual. Las sustancias adictivas: el tabaco, el alcohol y otras drogas. Problemas asociados. Actitud responsable ante conductas de riesgo para la salud. Criterios de evaluacin 1. Relacionar el concepto de energa con la capacidad de realizar cambios estableciendo la relacin entre causa y efecto. 2. Conocer diferentes formas y fuentes de energa renovables y no renovables, sus ventajas e inconvenientes y algunos de los principales problemas asociados a su obtencin, transporte y utilizacin. 3. Conocer el principio de conservacin de la energa y aplicarlo en algunos ejemplos sencillos. 4. Comprender la importancia del ahorro energtico y el uso de energas limpias para contribuir a un futuro sostenible. 5. Resolver problemas sencillos aplicando los conocimientos sobre el concepto de temperatura y su medida, el equilibrio y desequilibrio trmico, los efectos del calor sobre los cuerpos y su forma de propa- gacin. 6. Distinguir entre tomos y molculas. Indicar las caractersticas de las partculas componentes de los tomos. Diferenciar los elemen- tos. 7. Formular y nombrar algunas sustancias importantes. Indicar sus propiedades. 8. Discernir entre cambio fsico y qumico. Comprobar que la con- servacin de la masa se cumple en toda reaccin qumica. Escribir y ajustar correctamente ecuaciones qumicas sencillas. Resolver ejerci- cios numricos en los que intervengan moles. 9. Enumerar los elementos bsicos de la vida. Explicar cules son los principales problemas medioambientales de nuestra poca y sus medidas preventivas. 10. Explicar las caractersticas bsicas de compuestos qumicos de inters social: petrleo y derivados, y frmacos. Explicar en qu con- siste la energa nuclear y los problemas derivados de ella. 11. Razonar ventajas e inconvenientes de las diferentes fuentes energticas. Enumerar medidas que contribuyen al ahorro colectivo o individual de energa. 12. Conocer y relacionar las funciones vitales de los seres vivos. 13. Diferenciar entre la nutricin de seres auttrofos y hetertro- fos. 14. Conocer las caractersticas y los tipos de reproduccin. 15. Identificar los elementos fundamentales que intervienen en la funcin de relacin. 16. Identificar los componentes y las interrelaciones que se esta- blecen en un ecosistema. 17. Establecer relaciones entre las diferentes funciones del orga- nismo humano y los factores que tienen una mayor influencia en la salud, como son los estilos de vida. 18. Conocer los conceptos relacionados con los mecanismos de defensa corporal en la lucha contra la enfermedad. 19. Conocer los conceptos relacionados con la salud y la preven- cin de la enfermedad y valorar su importancia sobre la salud: repro- duccin, sexualidad, hbitos txicos, ejercicio fsico y alimentacin. Num. 6097 / 08.09.2009 34065 Tecnologia Bloc 1. Lordinador. Maquinari i programari Elements que constituxen un ordinador. Unitat central i perif- rics. Funcionament, maneig bsic i connexi destos. Sistema operatiu. Emmagatzemament, organitzaci i recuperaci de la informaci en suports fsics, locals i extrables. Dispositius que intercanvien informaci amb lordinador: cme- res digitals, memries externes, PDA i telfons mbils. Bloc 2. Tcniques dexpressi i comunicaci Instruments de dibuix per a realitzar esbossos i croquis. Suports i formats. Anlisi dobjectes senzills per mitj de la descomposici en vis- tes. Introducci a la representaci en perspectiva. Sistemes senzills de representaci. Vistes i perspectives. Propor- cionalitat entre dibuix i realitat. Escales. Bloc 3. Materials ds tcnic Materials ds habitual: classificaci general. Materials naturals i transformats. La fusta: constituci. Propietats i caracterstiques. Fustes ds habitual. Identificaci de fustes naturals i transformades. Derivats de la fusta: paper i cart. Aplicacions ms comunes de les fustes naturals i manufacturades. Materials frrics: el ferro. Extracci. Fosa i acer. Obtenci i pro- pietats caracterstiques: mecniques, elctriques i trmiques. Aplicaci- ons. Metalls no frrics: coure i alumini. Obtenci i propietats caracte- rstiques: mecniques, elctriques i trmiques. Aplicacions. Identificaci dels materials metllics ds com. Tcniques bsiques i industrials per al treball amb metalls. Con- formaci, uni i acabat. Tractaments. Introducci als plstics. Classificaci. Obtenci. Propietats caracterstiques. Identificaci en objectes ds habitual. Aplicacions industrials i en vivendes. Bloc 4. Mecanismes Mquines simples: palanques i corrioles. Descripci i funcionament de mecanismes de transmissi i trans- formaci de moviments: corrioles, engranatges, caragol sense fi, piny i cremallera, palanca, roda excntrica, biela i maneta. Relaci de trans- missi. Aplicacions. Anlisi del funcionament en mquines simples i simuladors fsics i informtics. Aplicacions en projectes i maquetes, seguint el procs de resolu- ci tcnica de problemes. Bloc 5. Electricitat i electrnica Introducci al corrent elctric continu i altern, definici i magni- tuds bsiques: voltatge, resistncia i intensitat. Descripci de circuits elctrics simples: funcionament i ele- ments. Introducci al circuit en srie i en parallel. Simbologia. Efectes del corrent elctric: llum i calor. Anlisi dobjectes tc- nics que apliquen estos efectes. Interpretaci de circuits elctrics molt senzills. Utilitzaci des- quemes, materials i ferramentes. Aparells de mesura: voltmetre, ampermetre i polmetre. Realit- zaci de mesures senzilles. Bloc 6. Energia i la seua transformaci Fonts denergia: classificaci general. Energies renovables i no renovables. Avantatges i inconvenients. Energies no renovables. Combustibles fssils: petroli, carb i gas natural. Criteris davaluaci 1. Identificar i connectar els components fonamentals de lordina- dor i els perifrics, i explicar-ne la missi en el conjunt. 2. Manejar lentorn grfic dels sistemes operatius com a interfcie de comunicaci amb la mquina. Tecnologa Bloque 1. El ordenador. Hardware y software. Elementos que constituyen un ordenador. Unidad central y peri- fricos. Funcionamiento, manejo bsico y conexin de los mismos. Sistema operativo. Almacenamiento, organizacin y recupera- cin de la informacin en soportes fsicos, locales y extrables. Dispositivos que intercambian informacin con el ordenador: cmaras digitales, memorias externas, PDA y telfonos mviles. Bloque 2. Tcnicas de expresin y comunicacin Instrumentos de dibujo para realizar bocetos y croquis. Soportes y formatos. Anlisis de objetos sencillos mediante la descomposicin en vis- tas. Introduccin a la representacin en perspectiva. Sistemas sencillos de representacin. Vistas y perspectivas. Pro- porcionalidad entre dibujo y realidad. Escalas. Bloque 3. Materiales de uso tcnico Materiales de uso habitual: clasificacin general. Materiales naturales y transformados. La madera: constitucin. Propiedades y caractersticas. Maderas de uso habitual. Identificacin de maderas naturales y transformadas. Derivados de la madera: papel y cartn. Aplicaciones ms comunes de las maderas naturales y manufacturadas. Materiales frricos: el hierro. Extraccin. Fundicin y acero. Obtencin y propiedades caractersticas: mecnicas, elctricas y trmi- cas. Aplicaciones. Metales no frricos: cobre y aluminio. Obtencin y propiedades caractersticas: mecnicas, elctricas y trmicas. Aplicaciones. Identificacin de los materiales metlicos de uso comn. Tcnicas bsicas e industriales para el trabajo con metales. Con- formacin, unin y acabado. Tratamientos. Introduccin a los plsticos. Clasificacin. Obtencin. Propieda- des caractersticas. Identificacin en objetos de uso habitual. Aplica- ciones industriales y en viviendas Bloque 4. Mecanismos Mquinas simples: palancas y poleas. Descripcin y funcionamiento de mecanismos de transmisin y transformacin de movimientos: poleas, engranajes, tornillo sin fin, pin y cremallera, leva, rueda excntrica, biela y manivela. Relacin de transmisin. Aplicaciones. Anlisis del funcionamiento en mquinas simples y simuladores fsicos e informticos. Aplicaciones en proyectos y maquetas, siguiendo el proceso de resolucin tcnica de problemas. Bloque 5. Electricidad y electrnica Introduccin a la corriente elctrica continua y alterna, defini- cin y magnitudes bsicas: voltaje, resistencia e intensidad. Descripcin de circuitos elctricos simples: funcionamiento y elementos. Introduccin al circuito en serie y en paralelo. Simbologa. Efectos de la corriente elctrica: luz y calor. Anlisis de objetos tcnicos que apliquen estos efectos. Interpretacin de circuitos elctricos muy sencillos. Utilizacin de esquemas, materiales y herramientas. Aparatos de medida: voltmetro, ampermetro y polmetro. Rea- lizacin de medidas sencillas. Bloque 6. Energa y su transformacin Fuentes de energa: clasificacin general. Energas renovables y no renovables. Ventajas e inconvenientes. Energas no renovables. Combustibles fsiles: petrleo, carbn y gas natural. Criterios de evaluacin 1. Identificar y conectar los componentes fundamentales del orde- nador y sus perifricos, y explicar su misin en el conjunto. 2. Manejar el entorno grfico de los sistemas operativos como interfaz de comunicacin con la mquina. Num. 6097 / 08.09.2009 34066 3. Emprar lordinador com a ferramenta de treball, amb lobjec- tiu de comunicar, localitzar i manejar informaci de diverses fonts. Conixer i aplicar la terminologia i els procediments bsics dels pro- cessadors de text i les ferramentes de presentacions. 4. Representar objectes senzills per mitj desbossos, croquis, vis- tes i perspectives, a fi de comunicar un treball tcnic. 5. Utilitzar vistes, perspectives, escales, acotaci i normalitzaci per a plasmar i transmetre idees tecnolgiques i representar objectes i sistemes tcnics. 6. Conixer la classificaci general dels materials ds habitual. 7. Conixer les propietats bsiques de la fusta com a material tc- nic, les varietats i transformats ms emprats, i identificar les aplicaci- ons ms usuals i les tcniques bsiques de conformaci, uni i acabat. 8. Conixer les propietats bsiques dels metalls com a materials tcnics, les varietats i transformats ms emprats, i identificar les apli- cacions ms usuals i les tcniques bsiques de conformaci, uni i acabat. 9. Conixer les propietats bsiques dels plstics com a materials tcnics, la classificaci i les aplicacions ms importants; identificar-los en objectes ds habitual i usar-ne les tcniques bsiques de conforma- ci i uni de forma correcta i amb seguretat. 10. Identificar, analitzar i descriure, en sistemes senzills i estructu- res de lentorn, elements resistents i els esforos a qu estan sotmesos. 11. Assenyalar els mecanismes simples de transformaci i trans- missi de moviments que els componen, i explicar el seu funciona- ment en el conjunt. Calcular la relaci de transmissi en els casos en qu procedisca. 12. Utilitzar adequadament les magnituds elctriques bsiques. 13. Utilitzar adequadament els instruments bsics de mesures elc- triques. 14. Valorar els efectes de lenergia elctrica i la capacitat de con- versi en altres manifestacions energtiques. 15. Identificar correctament els elements fonamentals dun circuit elctric de corrent continu i altern, i comprendren la funci dins des- te. 16. Conixer les distintes fonts denergia, la classificaci, la trans- formaci, els avantatges i els inconvenients. 17. Descriure esquemticament els sistemes tcnics per a laprofi- tament de les energies renovables. ANNEX II Llengua i Literatura Castellana / Valenciana Bloc 1. Llengua i comunicaci La comunicaci: elements. Funcions del llenguatge. Llengua oral i llengua escrita. Noves prctiques electrniques. El text com a unitat comunicativa: caracterstiques. Els tipus de textos: segons el canal (oral i escrit), el registre (for- mal i informal), lmbit (acadmic, periodstic, literari, publicitari, cientfic, tcnic, humanstic, jurdic i administratiu, digital o electr- nic), la modalitat (expositiva, narrativa, descriptiva, dialgica, argu- mentativa) i la intenci (informativa, persuasiva, prescriptiva, expres- siva). Bloc 2. Llengua i societat Varietats de la llengua (espacials, socials i individuals): nivells i registres lingstics. Les llenges del mn, dEuropa i dEspanya. Origen i realitat plurilinge dEspanya. Breu histria i situaci actual de les llenges constitucionals. El castell, caracterstiques i varietats. Plurilingisme, bilingisme i llenges en contacte. Lespanyol en el mn. 3. Emplear el ordenador como herramienta de trabajo, con el obje- to de comunicar, localizar y manejar informacin de diversas fuentes. Conocer y aplicar la terminologa y procedimientos bsicos de los pro- cesadores de texto y herramientas de presentaciones. 4. Representar objetos sencillos mediante bocetos, croquis, vistas y perspectivas, con el fin de comunicar un trabajo tcnico. 5. Utilizar vistas, perspectivas, escalas, acotacin y normalizacin para plasmar y transmitir ideas tecnolgicas y representar objetos y sistemas tcnicos 6. Conocer la clasificacin general de los materiales de uso habi- tual. 7. Conocer las propiedades bsicas de la madera como material tcnico, sus variedades y transformados ms empleados, identificando las aplicaciones ms usuales y las tcnicas bsicas de conformacin, unin y acabado. 8. Conocer las propiedades bsicas de los metales como materiales tcnicos, sus variedades y transformados ms empleados, identifican- do las aplicaciones ms usuales y las tcnicas bsicas de conforma- cin, unin y acabado. 9. Conocer las propiedades bsicas de los plsticos como materia- les tcnicos, su clasificacin, sus aplicaciones ms importantes; iden- tificarlos en objetos de uso habitual y usar sus tcnicas bsicas de con- formacin y unin de forma correcta y con seguridad. 10. Identificar, analizar y describir, en sistemas sencillos y estruc- turas del entorno, elementos resistentes y los esfuerzos a los que estn sometidos. 11. Sealar los mecanismos simples de transformacin y transmi- sin de movimientos que los componen, y explicar su funcionamiento en el conjunto. Calcular la relacin de transmisin en los casos en los que proceda. 12. Utilizar adecuadamente las magnitudes elctricas bsicas. 13. Utilizar adecuadamente los instrumentos bsicos de medidas elctricas. 14. Valorar los efectos de la energa elctrica y su capacidad de conversin en otras manifestaciones energticas. 15. Identificar correctamente los elementos fundamentales de un circuito elctrico de corriente continua y alterna, y comprender su fun- cin dentro de l. 16. Conocer las distintas fuentes de energa, su clasificacin, su transformacin, sus ventajas e inconvenientes. 17. Describir esquemticamente los sistemas tcnicos para el apro- vechamiento de las energas renovables. ANEXO II Lengua y Literatura Castellana/ Valenciana Bloque 1. Lengua y comunicacin La comunicacin: elementos. Funciones del lenguaje. Lengua oral y lengua escrita. Nuevas prcticas electrnicas. El texto como unidad comunicativa: caractersticas. Los tipos de textos: segn el canal (oral y escrito), registro (for- mal e informal), mbito (acadmicos, periodsticos, literarios, publici- tarios, cientficos, tcnicos, humansticos, jurdicos y administrativos, digitales o electrnicos), modalidad (expositiva, narrativa, descriptiva, dialgica, argumentativa) e intencin (informativos, persuasivos, pres- criptivos, expresivos). Bloque 2. Lengua y sociedad Variedades de la lengua (espaciales, sociales e individuales): niveles y registros lingsticos. Las lenguas del mundo, de Europa y de Espaa. Origen y reali- dad plurilinge de Espaa. Breve historia y situacin actual de las lenguas constitucionales. El castellano y el valenciano, caractersticas y variedades. Plurilingismo, bilingismo y lenguas en contacto. El espaol en el mundo. Num. 6097 / 08.09.2009 34067 Bloc 3. Estudi de la llengua: normativa i morfosintaxi Coneixement i s reflexiu de les normes lingstiques. Llenguatge, llengua i parla. La llengua com a sistema: unitats i nivells. Les categories gramaticals. Classes de paraules segons la catego- ria i el significat. Estructura de la paraula. Formaci de paraules i ampliaci del lxic. Enunciat, frase i oraci. Els sintagmes. Tipus doracions: modalitat oracional, oraci simple i oraci composta. Bloc 4. Tcniques de treball Internet com a mitj de consulta. Estratgies de busca i fiabilitat. Diccionaris, enciclopdies electrniques, pgines de consulta... Procediments de comentari i anlisi de textos. Redacci de treballs acadmics que incorporen elements com- plementaris (ndexs, citacions, bibliografies, etc.). Bloc 5. Estudi de la literatura Concepte, funcions. El llenguatge, els recursos i els gneres lite- raris. Aproximaci a les poques de la literatura en llengua castellana i valenciana: autors i textos ms representatius. Evoluci dels gneres literaris des de lEdat Mitjana al segle XIX. La literatura en el segle XX: marc histric i cultural. Autors i textos ms representatius de la literatura castellana i valenciana. La lrica en el segle XX: anlisi i comentari de poemes dels autors ms representatius. La narrativa en el segle XX: anlisi i comentari de textos dels autors en llengua castellana i valenciana ms representatius. Nous models narratius. Criteris davaluaci 1. Analitzar, interpretar, valorar i sintetitzar oralment i per escrit textos de qualsevol tipus, tenint en compte la funci social que exer- cixen, la tradici cultural en qu sinscriuen, lestructura i la situaci comunicativa, els valors que transmeten; assenyalar les idees princi- pals i les secundries, reconixer possibles incoherncies o ambigi- tats i aportar una opini personal. 2. Produir textos escrits de carcter formal, correctes i adequats a la situaci comunicativa; utilitzar mecanismes que els donen cohern- cia i cohesi, i atendre a les diferents estructures formals. 3. Utilitzar els coneixements sobre la llengua en lanlisi i la pro- ducci de diferents tipus de textos: ser capa dusar la reflexi lings- tica en la comprensi de textos aliens i en la composici dels propis. 4. Conixer, identificar i analitzar les varietats lingstiques del castell i del valenci i les actituds sociolingstiques que shi mani- festen, aix com les diferents causes que pot tindre, en una situaci de contacte de llenges, lelecci duna delles o lalternana de codis en un mateix discurs. 5. Conixer, valorar i interpretar les obres i els autors ms repre- sentatius de la literatura en llengua castellana i valenciana. Angls Continguts funcionals Descriure i comparar persones i objectes. Demanar i generar informaci sobre esdeveniments. Resumir textos senzills. Narrar esdeveniments i fets presents, passats i futurs. Expressar les nocions dexistncia i inexistncia, presncia o absncia, disponibilitat o indisponibilitat, capacitat o incapacitat, quan- titat, mesura i pes. Expressar certesa i dubte. Expressar un fet com possible o impossible, probable o improbable, necessari o obligatori/prohibit, i com a conseqncia lgica dun altre fet. Bloque 3. Estudio de la lengua: normativa y morfosintaxis Conocimiento y uso reflexivo de las normas lingsticas. Lenguaje, lengua y habla. La lengua como sistema: unidades y niveles. Las categoras gramaticales. Clases de palabras segn su catego- ra y su significado. Estructura de la palabra. Formacin de palabras y ampliacin del lxico. Enunciado, frase y oracin. Los sintagmas. Tipos de oraciones: modalidad oracional, oracin simple y ora- cin compuesta. Bloque 4. Tcnicas de trabajo Internet como medio de consulta. Estrategias de bsqueda y fia- bilidad. Diccionarios, enciclopedias electrnicas, pginas de consul- ta... Procedimientos de comentario y anlisis de textos. Redaccin de trabajos acadmicos que incorporen elementos complementarios (ndices, citas, bibliografas, etc.). Bloque 5. Estudio de la literatura Concepto, funciones. El lenguaje, los recursos y los gneros lite- rarios. Aproximacin a las pocas de la literatura en lengua castellana y valenciana: autores y textos ms representativos. Evolucin de los gneros literarios desde la Edad Media al siglo XIX. La literatura en el siglo XX: marco histrico y cultural. Autores y textos ms representativos de la literatura castellana y valenciana. La lrica en el siglo XX: anlisis y comentario de poemas de los autores ms representativos. La narrativa en el siglo XX: anlisis y comentario de textos de los autores en lengua castellana y valenciana ms representativos. Nuevos modelos narrativos. Criterios de evaluacin 1. Analizar, interpretar, valorar y sintetizar oralmente y por escrito textos de cualquier tipo, teniendo en cuenta la funcin social que ejercen, la tradicin cultural en la que se inscriben, su estructura y situacin comunicativa, los valores que transmiten; sealando las ideas principales y las secundarias, reconociendo posibles incoherencias o ambigedades y aportando una opinin personal. 2. Producir textos escritos de carcter formal, correctos y adecuados a la situacin comunicativa, utilizando mecanismos que les den coherencia y cohesin y atendiendo a sus diferentes estructuras formales. 3. Utilizar los conocimientos sobre la lengua en el anlisis y la produccin de diferentes tipos de textos: ser capaz de usar la reflexin lingstica en la comprensin de textos ajenos y en la composicin de los propios. 4. Conocer, identificar y analizar las variedades lingsticas del castellano y del valenciano y las actitudes sociolingsticas que en ellas se manifiestan. As como las diferentes causas que puede tener, en una situacin de contacto de lenguas, la eleccin de una de ellas o la alternancia de cdigos en un mismo discurso. 5. Conocer, valorar e interpretar las obras y los autores ms representativos de la literatura en lengua castellana y valenciana. Ingls Contenidos funcionales Describir y comparar personas y objetos. Pedir y generar informacin sobre acontecimientos. Resumir textos sencillos. Narrar acontecimientos y hechos presentes, pasados y futuros. Expresar las nociones de existencia e inexistencia, presencia o ausencia, disponibilidad o indisponibilidad, capacidad o incapacidad, cantidad, medida y peso. Expresar certeza y duda. Expresar un hecho como posible o imposible, probable o improbable, necesario u obligatorio/prohibido, y como consecuencia lgica de otro hecho. Num. 6097 / 08.09.2009 34068 Expressar opini, sentiments, inters, preferncia, fruci, acord o desacord, lament i perd. Demanar i donar instruccions. Suggerir, aconsellar i recomanar una actuaci. Invitar a fer alguna cosa. Demanar/donar/denegar perms per a fer alguna cosa i perqu alg faa alguna cosa. Reproduir preguntes i informacions que alg ha fet o ha difs. Expressar intenci, desig, voluntat o decisi de fer alguna cosa, o de que alg en faa alguna, i oferir-se o negar-se a fer alguna cosa. rees temtiques Informaci personal, aspecte fsic, carcter, famlia, amics, inte- ressos, etc. Professions i ocupacions: tipus de treball, lloc, formaci, condi- cions, ingressos, etc. La vivenda: situaci, tipus, mobiliari, servicis, etc. Educaci, assignatures, escolaritzaci. Oci: aficions, esports, msica, premsa, cine, teatre, etc. Viatges i mitjans de transport: vacacions, hotels, idiomes. Relacions socials: invitacions, correspondncia, etc. Salut, benestar i medi ambient: parts del cos, malalties, accidents i servicis mdics. Botigues i llocs on anar a comprar: aliments i begudes, roba, preus, mesures. Servicis: correus, telfons, bancs, policia, etc. Llocs i pasos: accidents geogrfics, orientacions i distncies. Criteris davaluaci 1. Resumir textos descriptius, narratius o informatius; seqenciar ordenadament les idees amb coherncia discursiva, correcci ortogr- fica i gramatical i amb el tipus de lxic adequat. 2. Redactar textos descriptius, narratius o informatius senzills i dextensi curta a partir del repertori propi, amb correcci textual, gra- matical i ortogrfica, i de manera estructurada i amb coherncia dis- cursiva. 3. Redactar qestionaris breus per a obtindre informaci i cartes senzilles dirigides a persones o institucions, amb correcci textual, gramatical i ortogrfica, i de manera estructurada a partir duna finali- tat definida prviament. 4. Formalitzar, amb correcci i pulcritud, qestionaris, formularis i impresos habituals en la vida quotidiana. 5. Assenyalar el significat de paraules, elements de frases o frases a partir de la informaci donada pel context i el bagatge lingstic i cultural propi. 6. Respondre qestions relacionades amb la vida quotidiana de forma escrita, amb correcci textual i gramatical. Matemtiques Bloc 1. Aritmtica i lgebra Els conjunts numrics. . Els nombres naturals, enters i racionals. Operacions. . Els nombres irracionals. . El conjunt de nombres reals. La recta real. Ordenaci. Valor absolut. Distncia. Intervals. . Aproximaci de nombres reals. Estimaci, truncament i arredoni- ment. Nivells de precisi i error. . Proporcionalitat. Magnituds directament i inversament proporci- onals. . Potncies i arrels. . Notaci cientfica. Operacions amb notaci cientfica. . Logaritmes decimals. Polinomis. . Expressions polinmiques amb una indeterminada. . Valor numric. . Operacions amb polinomis. . Algoritme de Ruffini. Teorema de la resta. . Arrels i factoritzaci dun polinomi. Expresar opinin, sentimientos, inters, preferencia, fruicin, acuerdo o desacuerdo, lamento y perdn. Pedir y dar instrucciones. Sugerir, aconsejar y recomendar una actuacin. Invitar a hacer alguna cosa. Pedir/dar/denegar permiso para hacer algo y para que alguien haga algo. Reproducir preguntas e informaciones que alguien ha hecho o ha difundido. Expresar intencin, deseo, voluntad o decisin de hacer algo, o de que alguien haga algo, y ofrecerse o negarse a hacer alguna cosa. reas temticas Informacin personal, aspecto fsico, carcter, familia, amigos, intereses, etc. Profesiones y ocupaciones: tipos de trabajo, lugar, formacin, condiciones, ingresos, etc. La vivienda: situacin, tipos, mobiliario, servicios, etc. Educacin, asignaturas, escolarizacin. Ocio: aficiones, deportes, msica, prensa, cine, teatro, etc. Viajes y medios de transporte: vacaciones, hoteles, idiomas. Relaciones sociales: invitaciones, correspondencia, etc. Salud, bienestar y medio ambiente: partes del cuerpo, enferme- dades, accidentes y servicios mdicos. Tiendas y lugares donde ir a comprar; alimentos y bebidas, ropa, precios, medidas. Servicios: correos, telfonos, bancos, polica, etc. Lugares y pases: accidentes geogrficos, orientaciones y distan- cias. Criterios de evaluacin 1. Resumir textos descriptivos, narrativos o informativos, secuen- ciando ordenadamente las ideas con coherencia discursiva, correccin ortogrfica y gramatical y con el tipo de lxico adecuado. 2. Redactar textos descriptivos, narrativos o informativos sencillos y de corta extensin, a partir de su repertorio propio, con correccin textual, gramatical, ortogrfica, de manera estructurada y con coheren- cia discursiva. 3. Redactar cuestionarios breves para obtener informacin y cartas sencillas dirigidas a personas o instituciones, con correccin textual, gramatical, ortogrfica y de manera estructurada a partir de una finali- dad definida previamente. 4. Formalizar con correccin y pulcritud cuestionarios, formula- rios e impresos habituales en la vida cotidiana. 5. Sealar el significado de palabras, elementos de frases o frases a partir de la informacin dada por el contexto y el bagaje lingstico y cultural propio. 6. Responder cuestiones relacionadas con la vida cotidiana, de forma escrita, con correccin textual y gramatical. Matemticas Bloque 1. Aritmtica y lgebra Los conjuntos numricos. . Los nmeros naturales, enteros y racionales. Operaciones. . Los nmeros irracionales. . El conjunto de nmeros reales. La recta real. Ordenacin. Valor absoluto. Distancia. Intervalos. . Aproximacin de nmeros reales. Estimacin, Truncamiento y redondeo. Niveles de precisin y error. . Proporcionalidad. Magnitudes directa e inversamente proporcio- nales. . Potencias y races. . Notacin cientfica. Operatoria con notacin cientfica. . Logaritmos decimales. Polinomios. . Expresiones polinmicas con una indeterminada. . Valor numrico. . Operaciones con polinomios. . Algoritmo de Ruffini. Teorema del resto. . Races y factorizacin de un polinomio. Num. 6097 / 08.09.2009 34069 . Simplificaci i operacions amb expressions fraccionries senzi- lles. Equacions. . Equacions de primer i segon grau amb una incgnita. . Equacions polinmiques amb arrels enteres. . Equacions irracionals senzilles. . Equacions exponencials i logartmiques senzilles. Sistemes dequacions. . Sistema dequacions lineals. Sistemes equivalents. . Sistemes compatibles i incompatibles. . Resoluci de sistemes dequacions amb 2 o 3 incgnites, deter- minats i indeterminats. . Plantejament de sistemes dequacions. Bloc 2. Geometria Unitats de mesura dangles. Raons trigonomtriques dun angle. s de frmules i transformacions trigonomtriques en la resolu- ci de triangles i problemes geomtrics diversos. Equacions de la recta. Bloc 3. Funcions i grfiques Expressi duna funci en forma algebraica a partir denunciats, taules o grfiques. . Aspectes globals duna funci. . Utilitzaci de les funcions com a ferramentes per a la resoluci de problemes i per a la interpretaci de problemes. Funcions reals de variable real: classificaci i caracterstiques bsiques de les funcions lineals, polinmiques, trigonomtriques, exponencials, logartmiques i racionals senzilles. Valor absolut, part entera. La taxa de variaci com a mesura de la variaci duna funci en un interval. Anlisi de les distintes formes de creixement en taules, grfiques i enunciats verbals. Operacions i composici de funcions. Bloc 4. Estadstica i probabilitat Estadstica descriptiva unidimensional. . Variables discretes i contnues. . Recompte i presentaci de dades. Determinaci dintervals i mar- ques de classe. . Elaboraci i interpretaci de taules de freqncies i grfiques de barres i de sectors. Histogrames i polgons de freqncia. . Clcul i interpretaci dels parmetres de centralitzaci i dispersi usuals: mitjana, moda, mediana, recorregut, variaci i desviaci tpica. Probabilitat. . Experincies aleatries. Successos. . Freqncia i probabilitat. . Probabilitat simple i composta. Criteris davaluaci 1. Utilitzar els nombres reals, les seues notacions, operacions i pro- cediments associats per a presentar i intercanviar informaci i resoldre problemes, i valorar els resultats obtinguts dacord amb lenunciat. 2. Aplicar conceptes de precisi i marge derror en el context de la resoluci de problemes. 3. Representar sobre la recta intervals diferents. Expressar i inter- pretar valors absoluts, desigualtats i distncies en la recta real. 4. Transcriure problemes i situacions reals a un llenguatge alge- braic, utilitzar les tcniques matemtiques apropiades en cada cas per a resoldrels (particularment equacions) i donar una interpretaci, ajus- tada al context, de les solucions obtingudes. 5. Manejar el concepte de lloc geomtric en el pla; identificar les formes corresponents en funci de les seues propietats. 6. Utilitzar la informaci proporcionada pels conceptes estadstics ds corrent (poblaci, mostra, moda, mitjana aritmtica, mediana, dispersi...) i interpretar esta informaci en ladopci de criteris i ten- dncies i en la presa de decisions sobre situacions reals. . Simplificacin y operaciones con expresiones fraccionarias sen- cillas. Ecuaciones. . Ecuaciones de primer y segundo grado con una incgnita. . Ecuaciones polinmicas con races enteras. . Ecuaciones irracionales sencillas. . Ecuaciones exponenciales y logartmicas sencillas. Sistemas de ecuaciones. . Sistema de ecuaciones lineales. Sistemas equivalentes. . Sistemas compatibles e incompatibles. . Resolucin de sistemas de ecuaciones con 2 3 incgnitas. Determinado e indeterminado. . Planteamiento de sistemas de ecuaciones. Bloque 2. Geometra Unidades de medida de ngulos. Razones trigonomtricas de un ngulo. Uso de frmulas y transformaciones trigonomtricas en la reso- lucin de tringulos y problemas geomtricos diversos. Ecuaciones de la recta. Bloque 3. Funciones y grficas Expresin de una funcin en forma algebraica a partir de enun- ciados, tablas o de grficas. . Aspectos globales de una funcin. . Utilizacin de las funciones como herramienta para la resolucin de problemas y la interpretacin de problemas. Funciones reales de variable real: clasificacin y caractersticas bsicas de las funciones lineales, polinmicas, trigonomtricas, expo- nenciales, logartmicas y racionales sencillas. Valor absoluto, parte entera. La tasa de variacin como medida de la variacin de una funcin en un intervalo. Anlisis de las distintas formas de crecimiento en tablas, grficas y enunciados verbales. Operaciones y composicin de funciones. Bloque 4. Estadstica y probabilidad Estadstica descriptiva unidimensional. . Variables discretas y continuas. . Recuento y presentacin de datos. Determinacin de intervalos y marcas de clase. . Elaboracin e interpretacin de tablas de frecuencias, grficas de barras y de sectores. Histogramas y polgonos de frecuencia. . Clculo e interpretacin de los parmetros de centralizacin y dispersin usuales: media, moda, mediana, recorrido, varianza y des- viacin tpica. Probabilidad. . Experiencias aleatorias. Sucesos. . Frecuencia y probabilidad. . Probabilidad simple y compuesta. Criterios de evaluacin 1. Utilizar los nmeros reales, sus notaciones, operaciones y pro- cedimientos asociados, para presentar e intercambiar informacin y resolver problemas, valorando los resultados obtenidos de acuerdo con el enunciado. 2. Aplicar conceptos de precisin y margen de error en el contexto resolucin de problemas. 3. Representar sobre la recta diferentes intervalos. Expresar e inter- pretar valores absolutos, desigualdades y distancias en la recta real. 4. Transcribir problemas y situaciones reales a un lenguaje alge- braico, utilizar las tcnicas matemticas apropiadas en cada caso para resolverlos (particularmente ecuaciones) y dar una interpretacin, ajus- tada al contexto, de las soluciones obtenidas. 5. Manejar el concepto de lugar geomtrico en el plano, identificar las formas correspondientes en funcin de sus propiedades. 6. Utilizar la informacin proporcionada por los conceptos esta- dsticos de uso corriente (poblacin, muestra, moda, media aritmtica, mediana, dispersin...) e interpretar dicha informacin en la adopcin de criterios, tendencias y toma de decisiones sobre situaciones reales. Num. 6097 / 08.09.2009 34070 7. Utilitzar tcniques estadstiques elementals per a prendre decisi- ons davant de situacions que sajusten a una distribuci de probabilitat binomial o normal, i determinar les probabilitats dun o ms succes- sos, sense necessitat de clculs combinatoris. 8. Assignar probabilitats a successos corresponents a fenmens aleatoris simples i compostos i utilitzar tcniques estadstiques ele- mentals per a prendre decisions davant de situacions que sajusten a una distribuci de probabilitat binomial o normal. Economia de lEmpresa Bloc 1. Lempresa i el seu marc extern Lempresa com a unitat econmica. Concepte dempresa. Classi- ficaci, components, funcions i objectius de lempresa. Teories sobre lempresa. Empresa i empresari. Anlisi del marc jurdic que regula lactivitat empresarial. Lempresa com a sistema: funcionament i creaci de valor. Res- ponsabilitat social, tica i mediambiental de lempresa. Bloc 2. Desenrotllament de lempresa Anlisi dels factors de localitzaci i dimensi de lempresa. Con- sideraci de la importncia de les xicotetes i mitjanes empreses i les estratgies de producte i mercat. Estratgies de creixement intern i extern. La internacionalitzaci, la competncia global i les tecnologi- es de la informaci. Identificaci dels aspectes positius i negatius de lempresa multinacional. Bloc 3. Organitzaci i direcci de lempresa La divisi tcnica del treball i la necessitat dorganitzaci en el mercat actual. Funcions bsiques de la direcci. Planificaci i presa de decisions estratgiques. Disseny i anlisi de lestructura de lorganitzaci formal i infor- mal. La gesti dels recursos humans i la seua incidncia en la moti- vaci. Els conflictes dinteressos i les vies de negociaci. Bloc 4. La funci productiva Procs productiu, eficincia i productivitat. Importncia de la innovaci tecnolgica: I+D+i. Costos: classificaci i clcul dels costos en lempresa. Clcul i interpretaci del llindar de rendibilitat de lempresa. Els inventaris i la gesti. Valoraci de les externalitats de la producci. Anlisi i valoraci de les relacions entre producci i medi ambi- ent i de les conseqncies per a la societat. Bloc 5. La funci comercial de lempresa Concepte i classes de mercat. Tcniques dinvestigaci de mer- cats. Anlisi del consumidor i segmentaci de mercats. Variables del mrqueting mix i elaboraci destratgies. Estrat- gies de mrqueting i tica empresarial. Aplicaci al mrqueting de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci. Bloc 6. La informaci en lempresa Obligacions comptables de lempresa. La composici del patrimoni i la seua valoraci. Els comptes anuals i la imatge fidel. Elaboraci del balan i del compte de prdues i guanys. Anlisi i interpretaci de la informaci comptable. La fiscalitat empresarial. Bloc 7. La funci financera Estructura econmica i financera de lempresa. Concepte i classes dinversi. 7. Utilizar tcnicas estadsticas elementales para tomar decisio- nes ante situaciones que se ajusten a una distribucin de probabilidad binomial o normal, determinando las probabilidades de uno o varios sucesos, sin necesidad de clculos combinatorios. 8. Asignar probabilidades a sucesos correspondientes a fenmenos aleatorios simples y compuestos y utilizar tcnicas estadsticas ele- mentales para tomar decisiones ante situaciones que se ajusten a una distribucin de probabilidad binomial o normal. Economa de la empresa Bloque 1. La empresa y su marco externo La empresa como unidad econmica. Concepto de empresa. Cla- sificacin, componentes, funciones y objetivos de la empresa. Teoras sobre la empresa. Empresa y empresario. Anlisis del marco jurdico que regula la actividad empresarial. La empresa como sistema: funcionamiento y creacin de valor. Responsabilidad social, tica y medioambiental de la empresa. Bloque 2. Desarrollo de la empresa Anlisis de los factores de localizacin y dimensin de la empre- sa. Consideracin de la importancia de las pequeas y medias empre- sas y sus estrategias de producto y mercado. Estrategias de crecimiento interno y externo. La internacionalizacin, la competencia global y las tecnologas de la informacin. Identificacin de los aspectos positivos y negativos de la empresa multinacional. Bloque 3. Organizacin y direccin de la empresa La divisin tcnica del trabajo y la necesidad de organizacin en el mercado actual. Funciones bsicas de la direccin. Planificacin y toma de decisiones estratgicas. Diseo y anlisis de la estructura de la organizacin formal e informal. La gestin de los recursos humanos y su incidencia en la moti- vacin. Los conflictos de intereses y sus vas de negociacin. Bloque 4. La funcin productiva Proceso productivo, eficiencia y productividad. Importancia de la innovacin tecnolgica: I+D+i. Costes: clasificacin y clculo de los costes en la empresa. Cl- culo e interpretacin del umbral de rentabilidad de la empresa. Los inventarios y su gestin. Valoracin de las externalidades de la produccin. Anlisis y valoracin de las relaciones entre produccin y medio ambiente y de sus consecuencias para la sociedad. Bloque 5. La funcin comercial de la empresa Concepto y clases de mercado. Tcnicas de investigacin de mercados. Anlisis del consumidor y segmentacin de mercados. Variables del marketing-mix y elaboracin de estrategias. Estra- tegias de marketing y tica empresarial. Aplicacin al marketing de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Bloque 6. La informacin en la empresa Obligaciones contables de la empresa. La composicin del patrimonio y su valoracin. Les cuentas anuales y la imagen fiel. Elaboracin del balance y la cuenta de prdidas y ganancias. Anlisis e interpretacin de la informacin contable. La fiscalidad empresarial. Bloque 7. La funcin financiera Estructura econmica y financiera de la empresa. Concepto y clases de inversin. Num. 6097 / 08.09.2009 34071 Anlisi, criteris de valoraci i selecci de projectes dinversi. Recursos financers de lempresa. Anlisi de fonts alternatives de finanament intern i extern. Viabilitat econmica i financera dun projecte dinversi. Criteris davaluaci 1. Conixer i interpretar els diversos elements de lempresa, els tipus, funcions i interrelacions; valorar laportaci de cada un destos segons el tipus dempresa. 2. Diferenciar els diversos elements que componen una empresa (grup hum, patrimoni, entorn i organitzaci), lexistncia delements diferents en funci de lempresa i les relacions entre lempresa i els diferents grups dinters (altres empreses, administracions pbliques, clients, provedors, entitats financeres, etc.). 3. Identificar els trets principals del sector al qual lempresa rea- litza lactivitat i explicar, a partir destos, les distintes estratgies, les decisions adoptades i les possibles implicacions socials i mediambi- entals. 4. Saber qu s un sector empresarial i identificar a quin sector pertany una empresa qualsevol, assenyalant les diverses estratgies que pot seguir una empresa per a la consecuci dels seus objectius. 5. Saber diferenciar les implicacions, tant positives com negatives, que suposen les decisions empresarials en els mbits social i mediam- biental. 6. Analitzar les caracterstiques del mercat i explicar, dacord amb estes, les poltiques de mrqueting aplicades per una empresa enfront de diferents situacions i objectius. 7. Caracteritzar un mercat en funci del nombre de competidors, del producte venut, etc., identificar les diferents poltiques de mrque- ting i adaptar-les a cada cas concret. Interpretar i valorar estratgies de mrqueting, i incorporar en eixa valoraci consideracions de carcter tic, ambiental, etc. 8. Descriure lorganitzaci duna empresa i les possibles modifi- cacions en funci de lentorn al qual desenrotlla lactivitat. Interpretar lorganitzaci formal i informal duna empresa i detectar i proposar solucions a disfuncions o problemes que impedisquen un funciona- ment eficient en lorganitzaci empresarial. 9. Determinar, per a un cas senzill, lestructura dingressos i costos duna empresa i calcular-ne el benefici i el llindar de rendibilitat. 10. Diferenciar les possibles fonts de finanament en un supsit senzill i raonar lelecci ms adequada. 11. Valorar distints projectes dinversi senzills i justificar raona- dament la selecci de lalternativa ms avantatjosa. 12. Identificar les dades ms rellevants del balan i del compte de prdues i guanys, explicar el significat, diagnosticar la situaci a partir de la informaci obtinguda i proposar mesures per a la millora. 13. Analitzar situacions generals dempreses reals o imaginries, i utilitzar els recursos materials adequats i les tecnologies de la infor- maci. Geografia Continguts Bloc 1. Continguts comuns al coneixement geogrfic Definici dun problema referit a un procs geogrfic i formula- ci dhiptesis de treball. Anlisi de les distintes variables ecogeogrfiques que interve- nen en els sistemes dorganitzaci territorial per a arribar a una sntesi explicativa. Utilitzaci crtica de dades i elaboraci dinformacions amb diversos codis comunicatius: el verbal, el cartogrfic, el grfic i les- tadstic. Correcci en el llenguatge i utilitzaci adequada de la terminolo- gia especfica. Responsabilitat en lanlisi i en la valoraci de les repercussions socioeconmiques i ambientals de lexplotaci dels recursos. Anlisis, criterios de valoracin y seleccin de proyectos de inversin. Recursos financieros de la empresa. Anlisis de fuentes alternativas de financiacin interna y externa. Viabilidad econmica y financiera de un proyecto de inversin. Criterios de evaluacin 1. Conocer e interpretar los diversos elementos de la empresa, su tipo, funciones e interrelaciones, valorando la aportacin de cada uno de stos segn el tipo de empresa. 2. Diferenciar los diversos elementos que componen una empresa (grupo humano, patrimonio, entorno y organizacin), la existencia de elementos diferentes en funcin de la empresa y las relaciones entre la empresa y los diferentes grupos de inters (otras empresas, administraciones pblicas, clientes, proveedores, entidades financieras, etc.). 3. Identificar los rasgos principales del sector en el que la empresa desarrolla su actividad y explicar, a partir de stos, las distintas estra- tegias, decisiones adoptadas y las posibles implicaciones sociales y medioambientales. 4. Saber qu es un sector empresarial e identificar a qu sector pertenece una empresa cualquiera, sealando las diferentes estrategias que puede seguir una empresa para la consecucin de sus objetivos. 5. Saber diferenciar las implicaciones, tanto positivas como nega- tivas, que suponen las decisiones empresariales en los mbitos social y medioambiental. 6. Analizar las caractersticas del mercado y explicar, de acuerdo con stas, las polticas de marketing aplicadas por una empresa frente a diferentes situaciones y objetivos. 7. Caracterizar un mercado en funcin del nmero de competido- res, del producto vendido, etc. e, identificando las diferentes polticas de marketing, adaptarlas a cada caso concreto. Interpretar y valorar estrategias de marketing, incorporando en esa valoracin considera- ciones de carcter tico, ambiental, etc. 8. Describir la organizacin de una empresa y sus posibles modi- ficaciones en funcin del entorno en que desarrolla su actividad. Inter- pretar la organizacin formal e informal de una empresa y detectar y proponer soluciones a disfunciones o problemas que impidan un fun- cionamiento eficiente en la organizacin empresarial. 9. Determinar para un caso sencillo la estructura de ingresos y cos- tes de una empresa y calcular su beneficio y su umbral de rentabilidad. 10. Diferenciar las posibles fuentes de financiacin en un supuesto sencillo y razonar la eleccin ms adecuada. 11. Valorar distintos proyectos de inversin sencillos y justificar razonadamente la seleccin de la alternativa ms ventajosa. 12. Identificar los datos ms relevantes del balance y de la cuenta de prdidas y ganancias, explicar su significado, diagnosticar su situa- cin a partir de la informacin obtenida y proponer medidas para su mejora. 13. Analizar situaciones generales de empresas reales o imagina- rias, utilizando los recursos materiales adecuados y las tecnologas de la informacin. Geografa Contenidos Bloque 1. Contenidos comunes al conocimiento geogrfico. Definicin de un problema referido a un proceso geogrfico y formulacin de hiptesis de trabajo. Anlisis de las distintas variables ecogeogrficas que intervienen en los sistemas de organizacin territorial para llegar a una sntesis explicativa. Utilizacin crtica de datos y elaboracin de informaciones uti- lizando varios cdigos comunicativos: verbal, cartogrfico, grfico y estadstico. Correccin en el lenguaje y utilizacin adecuada de la termino- loga especfica. Responsabilidad en el anlisis y valoracin de las repercusiones socioeconmicas y ambientales de la explotacin de los recursos. Num. 6097 / 08.09.2009 34072 Lespai geogrfic: noci i caracterstiques de lespai geogrfic; elements i instruments dinformaci i de representaci geogrfica; nocions danlisi de localitzacions i distribucions espacials. Bloc 2. Espanya a Europa i al mn Globalitzaci i diversitat en el mn actual: processos de mundi- alitzaci i desigualtats territorials; classificacions de les rees neoeco- nmiques. Espanya en la Uni Europea. Histria de la instituci i estruc- tura territorial i organitzativa. Els contrastos fsics i socioeconmics. Poltiques regionals i de cohesi territorial. La posici dEspanya en la Uni Europea. Posici espanyola en el mn: rees socioeconmiques i geopo- ltiques. Bloc 3. Naturalesa i medi ambient a Espanya Els elements que estructuren el medi fsic: les unitats del relleu, els contrastos climtics, les aiges, les formacions vegetals i els sls. Gesti integral de laigua. La varietat dels grans conjunts naturals: identificaci dels seus elements geomorfolgics, estructurals, climtics i biogeogrfics. Naturalesa i recursos: matries primeres, fonts i recursos ener- gtics. Naturalesa i medi ambient: la interacci entre el medi fsic i la societat, els problemes mediambientals i les poltiques espanyoles i comunitries de protecci dels espais naturals, de conservaci i de millora. Lespai geogrfic a la Comunitat Valenciana: elements, conjunts, recursos, medi ambient. Bloc 4. Territori i activitats econmiques a Espanya Lordenaci territorial actual de lEstat en comunitats autnomes com a resultat de processos i projectes histrics contemporanis. Acci dels factors socioeconmics en el territori espanyol: evo- luci histrica, panorama actual i perspectives. La pluralitat dels espais rurals: transformaci i diversificaci de les activitats rurals i la seua plasmaci en tipologies espacials diverses; les dinmiques recents del mn rural. Els recursos marins, lactivitat pesquera i la reconversi i laqi- cultura. Els espais industrials. La poltica territorial de modernitzaci de la indstria i les seues conseqncies. Les activitats del sector terciari. El comer i la xarxa de trans- ports: la vertebraci territorial. Els espais doci. El turisme. Els sectors econmics a la Comunitat Valenciana. Les repercussions socioeconmiques i ambientals de lexplota- ci dels recursos. Producci i consum racional. Bloc 5. Poblaci, sistema urb i contrastos regionals a Espanya La poblaci espanyola. Lestructura biodemogrfica i laboral. Levoluci demogrfica i les desigualtats espacials. La importncia de la immigraci. La poblaci de la Comunitat Valenciana. Processos durbanitzaci. Morfologia i estructura de les ciutats espanyoles i valencianes. Els sistemes de ciutats i les xarxes de trans- port. Les activitats i les funcions urbanes. Limpacte ambiental. Les disparitats regionals i les poltiques estatals per a superar- les. Criteris davaluaci 1. Reconixer i aplicar els mtodes especfics del coneixement geogrfic per a explicar una situaci espacial, extraient, processant i interpretant la informaci procedent de diversos documents i fonts. 2. Identificar les caracterstiques del sistema mn i els trets essencials de la Uni Europea per a comprendre els factors que expliquen la situaci El espacio geogrfico: nocin y caractersticas del espacio geo- grfico; elementos e instrumentos de informacin y representacin geogrfica; nociones de anlisis de localizaciones y distribuciones espaciales. Bloque 2. Espaa en Europa y en el mundo. Globalizacin y diversidad en el mundo actual: procesos de mundializacin y desigualdades territoriales; clasificaciones de las reas neoeconmicas. Espaa en la Unin Europea. Historia de la institucin y estruc- tura territorial y organizativa. Contrastes fsicos y socioeconmicos. Polticas regionales y de cohesin territorial. La posicin de Espaa en la Unin Europea. Posicin espaola en el mundo: reas socioeconmicas y geopo- lticas. Bloque 3. Naturaleza y medio ambiente en Espaa. Los elementos que estructuran el medio fsico: las unidades del relieve, los contrastes climticos, las aguas, las formaciones vegetales y los suelos. Gestin integral del agua. La variedad de los grandes conjuntos naturales: identificacin de sus elementos geomorfolgicos, estructurales, climticos y biogeogr- ficos. Naturaleza y recursos: materias primas, fuentes y recursos ener- gticos. Naturaleza y medio ambiente: la interaccin entre el medio fsi- co y la sociedad, los problemas medioambientales y las polticas espa- olas y comunitarias de proteccin de los espacios naturales, conser- vacin y mejora. El espacio geogrfico en la Comunidad Valenciana: elementos, conjuntos, recursos, medio ambiente. Bloque 4. Territorio y actividades econmicas en Espaa. La ordenacin territorial actual del Estado en comunidades aut- nomas como resultado de procesos y proyectos histricos contempo- rneos. Accin de los factores socioeconmicos en el territorio espaol: evolucin histrica, panorama actual y perspectivas. La pluralidad de los espacios rurales: transformacin y diversi- ficacin de las actividades rurales y su plasmacin en tipologas espa- ciales diversas; las dinmicas recientes del mundo rural. Los recursos marinos, la actividad pesquera y la reconversin y la acuicultura. Los espacios industriales. La poltica territorial de moderniza- cin de la industria y sus consecuencias. Las actividades del sector terciario. El comercio y la red de transportes: la vertebracin territorial. Los espacios de ocio. El turis- mo. Los sectores econmicos en la Comunidad Valenciana. Las repercusiones socioeconmicas y ambientales de la explota- cin de los recursos. Produccin y consumo racional. Bloque 5. Poblacin, sistema urbano y contrastes regionales en Espaa. La poblacin espaola. La estructura biodemogrfica y laboral. Evolucin demogrfica y desigualdades espaciales. La importancia de la inmigracin. La poblacin de la Comunidad Valenciana. Procesos de urbanizacin. Morfologa y estructura de las ciuda- des espaolas y valencianas. Los sistemas de ciudades y las redes de transporte. Las actividades y funciones urbanas. El impacto ambiental. Las disparidades regionales y las polticas estatales para supe- rarlas. Criterios de evaluacin 1. Reconocer y aplicar los mtodos especficos del conocimiento geogrfico para explicar una situacin espacial, extrayendo, procesando e interpretando la informacin procedente de varios documentos y fuentes. 2. Identificar las caractersticas del sistema mundo y los rasgos esenciales de la Unin Europea para comprender los factores que Num. 6097 / 08.09.2009 34073 dEspanya en una rea geoeconmica determinada, aix com les seues conseqncies. 3. Conceptualitzar Espanya com un conjunt de carcters geogrfics plurals en el seu interior, per amb una identitat individual quan sanalitza a escala mundial. 4. Identificar les etapes fonamentals de la construcci de la Uni Europea, conixer les seues institucions i el seu funcionament i valorar les conseqncies espacials de la seua poltica socioeconmica interior i exterior. 5. Explicar la diversitat de paisatges com a conseqncia de laprofitament i de lexplotaci econmica dels recursos naturals en diferents mitjans ecogeogrfics, avaluant les principals repercussions mediambientals. 6. Identificar els trets de la poblaci espanyola en lactualitat i la seua distribuci, interpretant-los en funci de la dinmica natural i migratria, reconeixent la seua influncia en lestructura, les difernci- es territorials i enjudiciant les perspectives de futur. 7. Resoldre un problema geogrfic que afecte la distribuci de la poblaci i de la riquesa per mitj de la utilitzaci dunes quantes fonts i indicadors socioeconmics. 8. Identificar els principals problemes mediambientals (erosi, contaminaci, sobreexplotaci dels recursos naturals) en un espai con- cret, analitzant els factors que augmenten la inestabilitat del mencionat espai o afavorixen la seua estabilitat i plantejant possibles accions o solucions. 9. Avaluar els possibles impactes que es deriven de lordenaci ter- ritorial de les ciutats en la vida social i en les relacions econmiques, aix com la seua vinculaci amb les decisions poltiques. 10. Localitzar els distints espais industrials a partir dels centres de producci de fonts denergia i de matries primeres i dels interessos econmics, socials i poltics. 11. Planificar una eixida a lentorn o un treball de camp, prepa- rar la documentaci o el material previ necessari, plantejar qestions o problemes sobre la zona, arreplegar informaci, efectuar clculs, dibuixar croquis, etc., i elaborar i presentar un informe utilitzant un vocabulari geogrfic correcte. 12. Distingir els principals contrastos territorials, tant entre comu- nitats autnomes com els interns dalgunes delles, per a analitzar els desequilibris territorials existents a Espanya i conixer les poltiques europees de desenrotllament regional. 13. Explicar lorganitzaci de lespai geogrfic com a resultat dun procs sociohistric que va definint la constituci de les fronteres inte- riors i exteriors i la creaci de sentiments de pertinena a un territori concret. 14. Reconixer i explicar els trets especfics de la Comunitat Valenciana. Histria del Mn Contemporani Bloc 1. Continguts comuns Localitzaci en el temps i en lespai de processos, estructures i esdeveniments de la histria del mn contemporani; comprensi i interrelaci dels components econmics, socials, poltics i culturals que intervenen. Identificaci i comprensi dels elements de causalitat que es produxen en els processos devoluci i de canvi que sn rellevants per a la histria del mn contemporani i en la configuraci del mn actual, adoptant en la seua consideraci una actitud emptica. Definici dun problema referent a un procs histric i formulaci dhiptesis de treball. Anlisi delements i de factors histrics. Elaboraci duna sntesi que integre informaci de distint tipus. Utilitzaci crtica de fonts i material historiogrfic divers. Contrast dinterpretacions historiogrfiques. Bloc 2. Les bases del mn contemporani. Transformacions del segle XIX LAntic Rgim i la crisi : Economia agrria, societat estamental i monarquia absoluta. explican la situacin de Espaa en un rea geoeconmica determinada, as como sus consecuencias. 3. Conceptualizar Espaa como un conjunto de caracteres geogrficos plurales en su interior, pero con una identidad individual cuando se analizan a escala mundial. 4. Identificar las etapas fundamentales de la construccin de la Unin Europea, conocer sus instituciones y funcionamiento y valorar las consecuencias espaciales de su poltica socioeconmica interior y exterior. 5. Explicar la diversidad de paisajes como consecuencia del aprovechamiento y explotacin econmica de los recursos naturales en diferentes medios ecogeogrficos, evaluando las principales repercusiones medioambientales. 6. Identificar los rasgos de la poblacin espaola en la actualidad y su distribucin, interpretndolos en funcin de la dinmica natural y migratoria, reconociendo su influencia en la estructura, las diferencias territoriales y enjuiciando las perspectivas de futuro. 7. Resolver un problema geogrfico que afecte a la distribucin de la poblacin y riqueza mediante la utilizacin de varias fuentes e indi- cadores socioeconmicos. 8. Identificar los principales problemas medioambientales (ero- sin, contaminacin, sobreexplotacin de los recursos naturales) en un espacio concreto, analizando los factores que aumentan la inestabili- dad del mencionado espacio o favorecen su estabilidad y planteando posibles acciones o soluciones. 9. Evaluar los posibles impactos que se derivan de la ordenacin territorial de las ciudades en la vida social y en las relaciones econ- micas, as como su vinculacin con las decisiones polticas. 10. Localizar los distintos espacios industriales a partir de los cen- tros de produccin de fuentes de energa y materias primas y de los intereses econmicos, sociales y polticos. 11. Planificar una salida al entorno o un trabajo de campo, prepa- rar la documentacin o el material previo necesario, plantear cuestio- nes o problemas sobre la zona, recoger informacin, efectuar clculos, dibujar croquis, etc., y elaborar y presentar un informe utilizando un vocabulario geogrfico correcto. 12. Distinguir los principales contrastes territoriales, tanto entre comunidades autnomas como internos de algunas de ellas, para ana- lizar los desequilibrios territoriales existentes en Espaa y conocer las polticas europeas de desarrollo regional. 13. Explicar la organizacin del espacio geogrfico como resulta- do de un proceso sociohistrico, que va definiendo la constitucin de las fronteras interiores y exteriores y la creacin de sentimientos de pertenencia a un territorio concreto. 14. Reconocer y explicar los rasgos especficos de la Comunidad Valenciana. Historia del mundo contemporneo Bloque 1. Contenidos comunes Localizacin en el tiempo y en el espacio de procesos, estructuras y acontecimientos de la historia del mundo contemporneo, comprendiendo e interrelacionando los componentes econmicos, sociales, polticos y culturales que intervienen. Identificacin y comprensin de los elementos de causalidad que se producen en los procesos de evolucin y cambio que son relevantes para la historia del mundo contemporneo y en la configuracin del mundo actual, adoptando en su consideracin una actitud emptica. Definicin de un problema referente a un proceso histrico y formulacin de hiptesis de trabajo. Anlisis de elementos y factores histricos. Elaboracin de sntesis que integre informacin de distinto tipo. Utilizacin crtica de fuentes y material historiogrfico diverso. Contraste de interpretaciones historiogrficas. Bloque 2. Las bases del mundo contemporneo. Transformaciones del siglo XIX El Antiguo Rgimen y su crisis: Economa agraria, sociedad estamental y monarqua absoluta. Num. 6097 / 08.09.2009 34074 La Illustraci. Pensament poltic i econmic. La Revoluci Industrial: Transformacions econmiques, culturals i socials. Industrialitza- ci i desenrotllament del capitalisme. La Revoluci Industrial i la difusi. Liberalisme, nacionalisme i romanticisme: La independncia de les colnies americanes. La Revoluci Francesa i lImperi napolenic. La Restauraci i les revolucions liberals. El nacionalisme. Les unificacions dItlia i dAlemanya. Canvis i moviments socials: La formaci de la classe obrera. Problemes socials de la industrialitzaci i de la societat de clas- ses. Sindicalisme, socialisme i anarquisme. Les grans potncies europees: LAnglaterra victoriana. La Frana de la III Repblica i lAlemanya de Bismarck. LImperi austrohongars i lImperi rus. La dominaci europea del mn: Factors de lexpansi colonial. La Segona Revoluci Industrial i el gran capitalisme. El repartiment del mn. Colnies i metrpolis. Bloc 3. Conflictes i canvis en la primera mitat del segle XX La Primera Guerra Mundial i lorganitzaci de la pau: Orgens de la Primera Guerra Mundial. La Primera Guerra Mundial. Els tractats de pau i la Societat de Nacions. La Revoluci russa: La Revoluci de 1917 i les repercussions. La creaci, el desenrotllament i la consolidaci de lURSS. La crisi de lestat liberal i lascens dels totalitarismes: La crisi de lestat liberal. La depressi econmica. Dictadures i democrcies en els anys trenta. Auge i ascens dels moviments feixistes. Poltiques expansionistes i conflictes internacionals. La Segona Guerra Mundial: Desenrotllament de la Segona Guerra Mundial. Antisemitisme: la singularitat del genocidi jueu. El nou orde mundial. LONU. Bloc 4. El mn en la segona mitat del segle XX La guerra freda i la poltica de blocs: La formaci dels blocs i la bipolaritzaci. Els focus del conflicte internacional. Coexistncia i confrontaci. Letapa final de la guerra freda. La descolonitzaci: Processos de descolonitzaci a sia i frica i subdesenrotlla- ment. El creixement demogrfic. Els desequilibris econmics. La situaci iberoamericana. La Uni Europea: El procs de construcci. Objectius i institucions. Canvis en lorganitzaci poltica dEuropa. Institucions i moviments supranacionals. Bloc 5. Problemes, perspectiva i transformaci cultural en el mn contemporani Els centres del poder mundial i la configuraci geopoltica del mn: La desintegraci de lURSS. Els pasos deconomia planificada. Els EUA i el nou orde mundial. Jap i les noves potncies industrials del Sud-est asitic. La Uni Europea. Iberoamrica. Entre dos millennis: Lexplosi demogrfica. Els problemes del creixement. Lestat del benestar i la distribuci desigual. La Ilustracin. Pensamiento poltico y econmico. La Revolucin Industrial: Transformaciones econmicas, culturales y sociales. Industriali- zacin y desarrollo del capitalismo. La revolucin industrial y su difusin. Liberalismo, nacionalismo y romanticismo: La independencia de las colonias americanas. La Revolucin Francesa y el Imperio napolenico. La Restauracin y las revoluciones liberales. El nacionalismo. Las unificaciones de Italia y de Alemania. Cambios y movimientos sociales: La formacin de la clase obrera. Problemas sociales de la industrializacin y la sociedad de clases. Sindicalismo, socialismo y anarquismo. Las grandes potencias europeas: La Inglaterra victoriana. La Francia de la III Repblica y la Alemania de Bismarck. El Imperio austro-hngaro y el Imperio ruso. La dominacin europea del mundo: Factores de la expansin colonial. La segunda revolucin indus- trial y el gran capitalismo. El reparto del mundo. Colonias y metrpolis. El Imperio austro-hngaro y el Imperio ruso. Bloque 3. Conflictos y cambios en la primera mitad del siglo XX La Primera Guerra Mundial y la organizacin de la paz: Orgenes de la Primera Guerra Mundial. La Primera Guerra Mundial. Los tratados de paz y la Sociedad de Naciones. La Revolucin rusa: La Revolucin de 1917 y sus repercusiones. La creacin, el desarrollo y consolidacin de la URSS. La crisis del estado liberal y el ascenso de los totalitarismos: Crisis del estado liberal. Depresin econmica. Dictaduras y democracias en los aos treinta. Auge y ascenso de los movimientos fascistas. Polticas expansio- nistas y conflictos internacionales. La Segunda Guerra Mundial: Desarrollo de la Segunda Guerra Mundial. Antisemitismo: la singularidad del genocidio judo. El nuevo orden mundial. La ONU. Bloque 4. El mundo en la segunda mitad del siglo XX La guerra fra y la poltica de bloques: La formacin de los bloques y la bipolarizacin. Los focos del conflicto internacional. Coexistencia y confrontacin. La etapa final de la guerra fra. La descolonizacin: Procesos de descolonizacin a Asia y frica y subdesarrollo. El crecimiento demogrfico. Los desequilibrios econmicos. La situacin iberoamericana. La Unin Europea: El proceso de construccin. Objetivos e instituciones. Cambios en la organizacin poltica de Europa. Instituciones y movimientos supranacionales. Bloque 5. Problemas, perspectiva y transformacin cultural en el mundo contemporneo Los centros del poder mundial y la configuracin geopoltica del mundo: La desintegracin de la URSS. Los pases de economa planifi- cada. Los EE UU y el nuevo orden mundial. Japn y las nuevas potencias industriales del Sudeste asitico. La Unin Europea. Iberoamrica. Entre dos milenios: La explosin demogrfica. Los problemas del crecimiento. El estado del bienestar y su desigual distribucin. Num. 6097 / 08.09.2009 34075 Impacte cientfic i tecnolgic. Influncia dels mitjans de comu- nicaci. Focus de conflicte i situacions dinjustcia i de discriminaci. Terrorisme. La cooperaci i el dileg com a formes pacfiques de reso- luci de conflictes. Democrcia i drets humans. Els nous reptes de lera de la globalitzaci. Criteris davaluaci 1. Identificar les transformacions ms rellevants operades durant el segle XIX i fins a la Primera Guerra Mundial en els camps demogrfic, tecnolgic, dorganitzaci poltica i econmica i destructura social, i assenyalar el distint grau dinfluncia en unes o altres zones del mn, el paper hegemnic assumit per algunes potncies i els conflictes sus- citats entre elles. 2. Explicar els canvis i les permanncies ms importants de la histria del mn contemporani. Identificar i analitzar els factors i les caracterstiques de les grans transformacions a fi de comprendre la his- tria com un procs. 3. Situar cronolgicament esdeveniments i processos rellevants de la histria del mn en el segle XX, analitzar-ne la vinculaci amb deter- minats personatges, i abordar la relaci existent entre lacci individu- al i els comportaments collectius. 4. Identificar les normes i els interessos que regulen, durant el segle XX, les relacions entre els estats, analitzar les causes dalgun con- flicte bllic important i els principals mecanismes arbitrats al llarg del segle per a articular les relacions internacionals, i valorar-ne el funcio- nament de cara a mantindre la pau i la seguretat internacional. 5. Identificar i analitzar, en un procs histric significatiu, els prin- cipis que inspiren lorganitzaci i les institucions dels sistemes par- lamentaris, els factors que han influt en el seu desenrotllament pro- gressiu i aquells que han fet possible, en determinades circumstncies histriques, la fallida del rgim democrtic, aix com la posterior recu- peraci. 6. Situar cronolgicament i distingir les caracterstiques dels per- odes dexpansi i recessi que ha experimentat leconomia mundial contempornia. Determinar, a travs dun cas significatiu, les impli- cacions que els perodes de lun i laltre signe tenen en les relacions socials; en les formes de vida; en el consum i en locupaci, i en la poltica internacional. 7. Sintetitzar levoluci histrica dalgun dels pasos que han experimentat, en el segle XX, un procs de descolonitzaci, identificar els principals problemes de tipus cultural, econmic, social i poltic, i establir les possibles connexions destos problemes amb lexperincia colonial i les dependncies neocolonials. 8. Analitzar lactual configuraci de la Uni Europea, valorar la seua significaci i presncia en el mn, i sintetitzar levoluci histri- ca posterior a la Segona Guerra Mundial dalgun dels principals estats actuals de la Uni. 9. Caracteritzar les transformacions ms significatives que shan produt en el mn des de lltim ter del segle XX, i valorar lexistn- cia de nous centres de poder, aix com limpacte de la globalitzaci en les esferes poltica, econmica i cultural. 10. Identificar i utilitzar els procediments i les tcniques bsiques daprenentatge, comprenent i valorant lanlisi histrica com un pro- cs en constant reelaboraci. Obtindre, de fonts variades, informaci rellevant per a explicar els processos histrics i estudiar-los. 11. Analitzar algun conflicte o qesti dactualitat de dimensi internacional a partir de la informaci procedent de distints mitjans de comunicaci social, i valorar crticament la disparitat denfocaments i prenent en consideraci els antecedents histrics del tema. 12. Utilitzar els conceptes bsics de la histria contempornia, comprendre i assumir les caracterstiques especials de la conceptualit- zaci histrica, i reconixer la possibilitat dinterpretacions diferents sobre un mateix fet i la necessitat de sotmetre-les a una anlisi crtica. Impacto cientfico y tecnolgico. Influencia de los medios de comunicacin. Foco de conflicto y situaciones de injusticia y discriminacin. Terrorismo. La cooperacin y el dilogo como formas pacificas de resolucin de conflictos. Democracia y derechos humanos. Los nuevos retos de la era de la globalizacin. Criterios de evaluacin 1. Identificar las transformaciones ms relevantes operadas en el siglo XIX y hasta la Primera Guerra Mundial en los campos demogr- fico, tecnolgico, de organizacin poltica y econmica y de estructura social, sealando su distinto grado de influencia en unas u otras zonas del mundo, el papel hegemnico asumido por algunas potencias y los conflictos suscitados entre ellas. 2. Explicar los cambios y permanencias ms importantes de la his- toria del mundo contemporneo. Identificar y analizar los factores y caractersticas de las grandes transformaciones con el fin de compren- der la historia como un proceso. 3. Situar cronolgicamente acontecimientos y procesos relevan- tes de la historia del mundo en el siglo XX y analizar su vinculacin con determinados personajes, abordando la relacin existente entre la accin individual y los comportamientos colectivos. 4. Identificar las normas y los intereses que regulan en el siglo XX las relaciones entre los estados, analizando las causas de algn conflic- to blico importante y los principales mecanismos arbitrados a lo largo del siglo para articular las relaciones internacionales, valorando su funcionamiento de cara a mantener la paz y la seguridad internacional. 5. Identificar y analizar, en un proceso histrico significativo, los principios que inspiran la organizacin y las instituciones de los sis- temas parlamentarios, los factores que han influido en su desarrollo progresivo y aqullos que han hechos posible, en determinadas cir- cunstancias histricas, la quiebra del rgimen democrtico, as como su posterior recuperacin. 6. Situar cronolgicamente y distinguir las caractersticas de los perodos de expansin y receso que ha experimentado la economa mundial contempornea. Determinar, a travs de un caso significativo, las implicaciones que los perodos de uno y otro signo tienen en las relaciones sociales, en las formas de vida, en el consumo y en la ocu- pacin, y en la poltica internacional. 7. Sintetizar la evolucin histrica de alguno de los pases que han experimentado en el siglo XX un proceso de descolonizacin, identi- ficando sus principales problemas de tipo cultural, econmico, social y poltico, y estableciendo las posibles conexiones de estos problemas con la experiencia colonial y las dependencias neocoloniales. 8. Analizar la actual configuracin de la Unin Europea, valoran- do su significacin y presencia en el mundo, y sintetizar la evolucin histrica posterior a la Segunda Guerra Mundial de alguno de los prin- cipales estados actuales de la Unin. 9. Caracterizar las transformaciones ms significativas que se han producido en el mundo desde el ltimo tercio del siglo XX, valoran- do la existencia de nuevos centros de poder, al mismo tiempo que el impacto de la globalizacin en las esferas poltica, econmica y cul- tural. 10. Identificar y utilizar los procedimientos y tcnicas bsicas de aprendizaje, comprendiendo y valorando el anlisis histrico como un proceso en constante reelaboracin. Obtener de fuentes variadas infor- macin relevante para explicar los procesos histricos y estudiarlos. 11. Analizar algn conflicto o cuestin de actualidad, de dimen- sin internacional, a partir de la informacin procedente de distintos medios de comunicacin social, valorando crticamente la disparidad de enfoques y tomando en consideracin los antecedentes histricos del tema. 12. Utilizar los conceptos bsicos de la historia contempornea, comprendiendo y asumiendo las especiales caractersticas de la con- ceptualizacin histrica, y reconocer la posibilidad de diferentes inter- pretaciones sobre un mismo hecho y la necesidad de someterlas a un anlisis crtico. Num. 6097 / 08.09.2009 34076 Dibuix tcnic Bloc 1. Traats fonamentals en el pla Traat de rectes perpendiculars, mediatrius, rectes paralleles, angles, bisectrius, divisi dangles, suma i resta dangles. Maneig de lescaire i el cartab aplicant-los a tots estos traats. Arc capa, quadrilter inscriptible. Potncia dun punt respecte duna circumferncia, mitjana pro- porcional, secci uria. Bloc 2. Polgons Construcci de formes poligonals. Anlisi i construcci de pol- gons regulars: triangles, punts notables en el triangle. Polgons regulars. Bloc 3. Transformacions geomtriques Translacions, rotacions i girs. Simetries. Bloc 4. Homotcia Conceptes fonamentals. Teorema de Tales. Proporcionalitat i semblana. Escales. Construcci descales grfiques i volants per a la reso- luci de problemes especfics. Bloc 5. Tangncies Traats elementals. Consideracions generals sobre tangncies. Requisits que han de complir les tangncies. Rectes tangents a circumferncies, angles i polgons tangents a circumferncies. Circumferncies tangents entre si, tant exteriorment com interi- orment. Bloc 6. Sistemes de representaci Sistema didric. Aspectes bsics. Plans de projecci, projec- ci ortogonal, representaci del punt, recta i pla, les seues relacions i transformacions ms usuals. Obtenci de vistes de cossos regulars i irregulars. Obtenci de vistes de cossos modulars en planta alat i perfil. Parts vistes i ocultes de la seua representaci en el sistema. Sistemes axonomtrics. Ortogonal (isomtrica, dimtrica) i obli- qua (perspectiva cavallera). Obtenci dels eixos coordenats i el clcul dels seus coeficients de reducci. Representaci de slids. Exercicis del pas dun sistema a un altre: obtindre les vistes en didric a partir duna pea realitzada en axonomtric i realitzar la imatge axonomtrica de la pea partint de les vistes realitzades en el sistema didric. Bloc 7. Normalitzaci i croquitzaci Concepte de normalitzaci, la normalitzaci com a factor que afavorix el carcter universal del llenguatge grfic. Normes fonamen- tals UNIX i ISO. Principals aspectes que la norma imposa en el dibuix tcnic industrial. La croquitzaci, el croquis a m alada. La croquitzaci norma- litzada. Lacotaci, normes generals, tipus de cotes, sistemes dacotaci. Maneig dels instruments de mesura. Criteris davaluaci 1. Resoldre problemes geomtrics, valorant el mtode i el raona- ment de les construccions, aix com el seu acabat i presentaci. 2. Resoldre problemes de configuraci de formes amb traats poli- gonals i amb aplicaci de recursos de transformacions geomtriques sobre el pla: girs, translacions, simetries o homotcia. 3. Utilitzar escales per a la interpretaci de plans i lelaboraci de dibuixos. 4. Executar dibuixos tcnics a distinta escala, utilitzant lescala grfica establida prviament i les escales normalitzades. Dibujo tcnico Bloque 1. Trazados fundamentales en el plano Trazado de rectas perpendiculares, mediatrices, rectas parale- las, ngulos, bisectrices, divisin de ngulos, suma y resta de ngulos. Manejo de la escuadra y el cartabn aplicndolo a todos estos traza- dos. Arco capaz, cuadriltero inscriptible. Potencia de un punto respecto de una circunferencia, media pro- porcional, seccin urea. Bloque 2. Polgonos Construccin de formas poligonales. Anlisis y construccin de polgonos regulares: tringulos, puntos notables en el tringulo. Polgonos regulares. Bloque 3. Transformaciones geomtricas. Traslaciones, rotaciones y giros. Simetras. Bloque 4. Homotecia Conceptos fundamentales. Teorema de Tales. Proporcionalidad y semejanza. Escalas. Construccin de escalas grficas y volantes para la reso- lucin de problemas especficos. Bloque 5. Tangencias Trazados elementales. Consideraciones generales sobre tangen- cias. Requisitos que tienen que cumplir las tangencias. Rectas tangentes a circunferencias, ngulos y polgonos, tangen- tes a circunferencias. Circunferencias tangentes entre s, tanto exterior como interior- mente. Bloque 6. Sistemas de representacin Sistema didrico. Aspectos bsicos. Planos de proyeccin, pro- yeccin ortogonal, representacin del punto, recta y plano, sus relacio- nes y transformaciones ms usuales. Obtencin de vistas de cuerpos regulares e irregulares. Obtencin de vistas de cuerpos modulares en planta, alzado y perfil. Partes vistas y ocultas su representacin en este sistema. Sistemas axonomtricos. Ortogonal (isomtrica, dimtrica) y Oblicua (perspectiva caballera). Obtencin de los ejes coordenados y el clculo de sus coeficientes de reduccin. Representacin de slidos. Ejercicios del paso de un sistema a otro: obtener las vistas en didrica a partir de una pieza realizada en axonomtrica y realizar la imagen axonomtrica de la pieza partiendo de las vistas realizadas en el sistema didrico. Bloque 7. Normalizacin y croquizacin Concepto de normalizacin, la normalizacin como factor que favorece el carcter universal del lenguaje grfico. Normas fundamen- tales UNE e ISO. Principales aspectos que la norma impone en el dibujo tcnico industrial. La croquizacin, el croquis a mano alzada. La croquizacin nor- malizada. La acotacin, normas generales, tipos de cotas, sistemas de aco- tacin. Manejo de instrumentos de medida. Criterios de evaluacin 1. Resolver problemas geomtricos, valorando el mtodo y el razo- namiento de las construcciones, as como su acabado y presentacin. 2. Resolver problemas de configuracin de formas con trazados poligonales y con aplicacin de recursos de transformaciones geom- tricas sobre el plano: Giros, traslaciones, simetras u homotecia. 3. Utilizar escalas para la interpretacin de planos y elaboracin de dibujos. 4. Ejecutar dibujos tcnicos a distinta escala, utilizando la escala grfica establecida previamente y las escalas normalizadas. Num. 6097 / 08.09.2009 34077 5. Aplicar el concepte de tangncia a la soluci de problemes tc- nics i al correcte acabat del dibuix en la resoluci denllaos i punts de contacte. 6. Dissenyar objectes ds com i no excessivament complexos, en qu intervinguen problemes de tangncia. 7. Utilitzar el sistema didric per a representar figures planes i volums senzills. 8. Realitzar la perspectiva dobjectes simples definits per les seues vistes fonamentals i viceversa. 9. Definir grficament un objecte per les seues vistes fonamentals o la seua perspectiva, executats a m alada. Realitzar el croquis tan- cat, en el sistema didric, dobjectes comuns i senzills, ajustant-se a normes UNIX o ISO. 10 . Obtindre la representaci de peces i elements industrials o de construcci senzills i valorar la correcta aplicaci de les normes referi- des a vistes, acotaci i simplificacions indicades en estes. Tecnologia Industrial Bloc 1. Informtica Components dun sistema dinformaci automatitzat: fsics (maquinari) i lgics (programari). Parts fonamentals dun ordinador. Unitat central de procs. Memria. Controladors. Perifrics. Dispositius ptics. Disc dur. Impressora. Monitor i targeta grfica. Mdem. Plter. Escner. Tipus de memria. Sistema operatiu. Emmagatzemament, organitzaci i recuperaci de la informaci en suports fsics, locals i extrables. directoris, subdi- rectoris, arxius. Aplicacions per a la gesti darxius. Ferramentes del sistema. Bloc 2. Fonts energtiques Caracterstiques de les principals fonts primries denergia (hidrulica, elica, solar, trmica). Lobtenci, la transformaci i el transport. Muntatge i experimentaci dinstallacions senzilles de transfor- maci denergia. Consum energtic. Aplicaci i clcul denergia en un procs real i tcniques destalvi en el consum. Utilitzaci denergies alternatives. Bloc 3. Materials Estat natural, caracterstiques, obtenci i transformaci dels materials ms utilitzats en lmbit industrial. Aplicacions i propietats ms rellevants destos materials. Impacte ambiental produt per lobtenci, la transformaci i el rebuig dels materials. Estructura interna i propietats dels materials. Tcniques de modi- ficaci de les propietats. Oxidaci i corrosi. Tractaments superficials. Distints procediments dassaig i mesura de materials. Procediments de reciclatge de materials. Importncia econmica. Normes de precauci i seguretat en el maneig de materials. Bloc 4. Elements de mquines i sistemes Transmissi i transformaci de moviments. Suport i uni dele- ments mecnics. Muntatge i experimentaci de mecanismes caracterstics. Elements dun circuit genric: generador, conductor, dispositius de regulaci i control, receptors de consum i utilitzaci. Representaci esquematitzada de circuits. Simbologia. Interpre- taci de plans i esquemes. Corrent continu: magnituds fonamentals. Circuits en corrent con- tinu: clcul de les seues magnituds fonamentals. Corrent altern: magnituds fonamentals. Circuits en corrent altern: clcul de les seues magnituds fonamentals. Muntatge i experimentaci dalguns circuits elctrics caracters- tics. 5. Aplicar el concepto de tangencia a la solucin de problemas tc- nicos y al correcto acabado del dibujo en la resolucin de enlaces y puntos de contacto. 6. Disear objetos de uso comn y no excesivamente complejos, en los que intervengan problemas de tangencia. 7. Utilizar el sistema didrico para representar figuras planas y volmenes sencillos. 8. Realizar la perspectiva de objetos simples definidos por sus vis- tas fundamentales y viceversa. 9. Definir grficamente un objeto por sus vistas fundamentales o su perspectiva, ejecutados a mano alzada. Realizar el croquis acotado, en el sistema didrico, de objetos comunes y sencillos, ajustndose a normas UNE o ISO. 10. Obtener la representacin de piezas y elementos industriales o de construccin sencillos y valorar la correcta aplicacin de las normas referidas a vistas, acotacin y simplificaciones indicadas en stas. Tecnologa industrial Bloque 1. Informtica Componentes de un sistema de informacin automatizado: Fsi- cos (hardware) y lgicos (software). Partes fundamentales de un ordenador. Unidad central de proce- so. Memoria. Controladores. Perifricos. Dispositivos pticos. Disco duro. Impresora. Moni- tor y tarjeta grfica. Modem. Plotter. Scanner. Tipos de memoria. Sistema Operativo. Almacenamiento, organizacin y recupera- cin de la informacin en soportes fsicos, locales y extrables. direc- torios, subdirectorios, archivos. Aplicaciones para la gestin de archi- vos. Herramientas del sistema. Bloque 2. Fuentes energticas Caractersticas de las principales fuentes primarias de energa (hidrulica, elica, solar, trmica). Su obtencin, transformacin y transporte. Montaje y experimentacin de instalaciones sencillas de trans- formacin de energa. Consumo energtico. Aplicacin y clculo de energa en un pro- ceso real y tcnicas de ahorro en el consumo. Utilizacin de energas alternativas. Bloque 3. Materiales Estado natural, caractersticas, obtencin y transformacin de los materiales ms utilizados en el mbito industrial. Aplicaciones y propiedades ms relevantes de estos materiales. Impacto ambiental producido por la obtencin, transformacin y desecho de los materiales. Estructura interna y propiedades de los materiales. Tcnicas de modificacin de las propiedades. Oxidacin y corrosin. Tratamientos superficiales. Distintos procedimientos de ensayo y medida de materiales. Procedimientos de reciclaje de materiales, importancia econ- mica. Normas de precaucin y seguridad en el manejo de materiales. Bloque 4. Elementos de mquinas y sistemas Transmisin y transformacin de movimientos. Soporte y unin de elementos mecnicos. Montaje y experimentacin de mecanismos caractersticos. Elementos de un circuito genrico: generador, conductor, dispo- sitivos de regulacin y control, receptores de consumo y utilizacin. Representacin esquematizada de circuitos. Simbologa. Inter- pretacin de planos y esquemas. Corriente continua; magnitudes fundamentales. Circuitos en corriente continua; clculo de sus magnitudes fundamentales. Corriente alterna; magnitudes fundamentales. Circuitos en corriente alterna; clculo de sus magnitudes fundamentales. Montaje y experimentacin de algunos circuitos elctricos carac- tersticos. Num. 6097 / 08.09.2009 34078 Bloc 5. Procediments de fabricaci Classificaci de les tcniques de fabricaci: tall, arrancada de material, conformaci en fred i en calent, uni i teixidura de materials. Mquines i ferramentes apropiades per a cada procediment. Mesures de salut i seguretat en el treball. Normes de salut i segu- retat en el centre de treball. Impacte ambiental dels procediments de fabricaci. Bloc 6. Principis de mquines Motors trmics. Motors rotatius i alternatius. Aplicacions. Motors elctrics: tipus i aplicacions. Circuit frigorfic. Bomba de calor. Elements i aplicacions. Energia til. Potncia duna mquina. Parell motor en leix. Pr- dues denergia en les mquines. Rendiment. Bloc 7. Sistemes automtics Elements que componen un sistema de control: transductors i captadors de posici, de proximitat, de moviment, de velocitat, de pressi i de temperatura. Actuadors. Estructura dun sistema automtic. Entrada, procs, eixida. Sis- temes de lla obert. Sistemes realimentats de control. Comparadors. Muntatge i experimentaci de circuits de control senzills. Bloc 8. Circuits pneumtics i oleohidrulics Tcniques de producci de fluids. Circuits pneumtics. Bombes i compressors daire. Circuits hidrulics. Fluids per a circuits hidru- lics. Conducci de fluids. Cabal. Pressi interior. Prdues. Tcniques de depuraci i filtratge. Elements daccionament. Elements de regulaci i de control. Simbologia i funcionament. Circuits caracterstics daplicaci. Interpretaci desquemes. Muntatge i installaci de circuits. Criteris davaluaci 1. Conixer les utilitats que ens oferix el sistema operatiu per al manteniment i loptimitzaci: conixer la funci i la utilitat de la uni- tat central de procs i la connexi amb els diferents perifrics utilit- zables; organitzar la informaci de manera efica (criteris de classifi- caci, ordenaci i recuperaci); utilitzar les funcions ms importants del sistema operatiu per a la gesti i lorganitzaci de la informaci i lestructura en directoris, subdirectoris i arxius de diferents tipus (text, programes, grfics). 2. Calcular, a partir de la informaci adequada, el cost energtic del funcionament ordinari del centre docent o de la vivenda i sugge- rir possibles alternatives destalvi: estimar la crrega econmica que suposa el consum quotidi denergia i utilitzar informaci comercial, factures de servicis energtics i clculs efectuats sobre les caractersti- ques tcniques, lutilitzaci i el consum de les installacions; identifi- car possibles vies de reducci de costos. 3. Analitzar les distintes situacions en qu la societat actual fa s de lenergia: conixer les principals fonts denergia i les possibles for- mes daplicaci destes, aix com el procs des de lobtenci fins al consum. 4. Descriure els processos de fabricaci i les caracterstiques dels materials ms importants que la indstria actual demanda, i estimar les repercussions econmiques i ambientals de la producci, ls i el rebuig. 5. Emprar aparells de mesura i efectuar mesures correctament. Conixer les magnituds fonamentals de lenergia elctrica per a poder calcular les seccions dels conductors i tamb els elements de coman- dament i de protecci; conixer ls dampermetres, voltmetres i wattmetres. 6. Identificar els elements funcionals que componen un producte tcnic ds conegut, i assenyalar el paper que exercix cada un en el funcionament del conjunt: desarmar un artefacte, reconixer quines sn les peces i subconjunts ms importants i quins sn accessoris des del punt de vista funcional i descriure el paper de cada component en el funcionament del conjunt. Bloque 5. Procedimientos de fabricacin Clasificacin de las tcnicas de fabricacin: corte, arranque de material, conformacin en fro y en caliente, unin y tejido de mate- riales. Mquinas y herramientas apropiadas para cada procedimiento. Medidas de salud y seguridad en el trabajo. Normas de salud y seguridad en el centro de trabajo. Impacto ambiental de los procedimientos de fabricacin. Bloque 6. Principios de mquinas Motores trmicos. Motores rotativos y alternativos. Aplicacio- nes. Motores elctricos; tipos y aplicaciones. Circuito frigorfico. Bomba de calor. Elementos y aplicaciones. Energa til. Potencia de una mquina. Par motor en el eje. Pr- didas de energa en las mquinas. Rendimiento. Bloque 7. Sistemas automticos Elementos que componen un sistema de control: transductores y captadores de posicin, proximidad, movimiento, velocidad, presin y temperatura. Actuadores. Estructura de un sistema automtico. Entrada, proceso, salida. Sistemas de lazo abierto. Sistemas realimentados de control. Compa- radores. Montaje y experimentacin de sencillos circuitos de control. Bloque 8. Circuitos neumticos y oleohidrulicos Tcnicas de produccin de fluidos. Circuitos neumticos. Bom- bas y compresores de aire. Circuitos hidrulicos. Fluidos para circuitos hidrulicos. Conduccin de fluidos. Caudal. Presin interior. Prdidas. Tcnicas de depuracin y filtrado. Elementos de accionamiento. Elementos de regulacin y control. Simbologa y funcionamiento. Circuitos caractersticos de aplicacin. Interpretacin de esque- mas. Montaje e instalacin de circuitos. Criterios de evaluacin 1. Conocer las utilidades que nos brinda el sistema operativo para su mantenimiento y optimizacin: conocer la funcin y utilidad de la unidad central de proceso y su conexin con los diferentes perifri- cos utilizables; organizar la informacin de modo eficaz (criterios de clasificacin, ordenacin y recuperacin); utilizar las funciones ms importantes del sistema operativo para la gestin y organizacin de la informacin y su estructura en directorios, subdirectorios y archivos de diferentes tipos (texto, programas, grficos). 2. Calcular a partir de la informacin adecuada el coste energti- co del funcionamiento ordinario del centro docente o de la vivienda y sugerir posibles alternativas de ahorro: estimar la carga econmica que supone el consumo cotidiano de energa, utilizando informacin comercial, facturas de servicios energticos y clculos efectuados sobre las caractersticas tcnicas, utilizacin y consumo de las instala- ciones; identificar posibles vas de reduccin de costes. 3. Analizar las distintas situaciones en las que la sociedad actual hace uso de la energa: conocer las principales fuentes de energa y las posibles formas de aplicacin de las mismas, as como el proceso desde su obtencin hasta su consumo. 4. Describir los procesos de fabricacin y caractersticas de los materiales ms importantes que la industria actual demanda, estiman- do las repercusiones econmicas y ambientales de su produccin, uso y desecho. 5. Emplear aparatos de medida y efectuar medidas correctamen- te. Conocer las magnitudes fundamentales de la energa elctrica para poder calcular las secciones de los conductores y tambin los elemen- tos de mando y proteccin; conocer el empleo de ampermetros, volt- metros y vatmetros. 6. Identificar los elementos funcionales que componen un produc- to tcnico de uso conocido, sealando el papel que desempea cada uno de ellos en el funcionamiento del conjunto: 01desarmar un arte- facto, reconocer cules son las piezas y subconjuntos ms importantes y cules son accesorios desde el punto de vista funcional y describir el papel de cada componente en el funcionamiento del conjunto. Num. 6097 / 08.09.2009 34079 7. Avaluar les repercussions que t la producci i lutilitzaci dun producte o dun servici tcnic quotidi sobre la qualitat de vida i sug- gerir possibles alternatives de millora, tant tcniques com dun altre orde, usant materials, principis de funcionament i tcniques de pro- ducci distintes o modificant el mode ds, la ubicaci o els hbits de consum. 8. Emprar el vocabulari i els recursos grfics adequats per a des- criure la composici i el funcionament duna mquina, un circuit o un sistema tecnolgic concret, i utilitzar els coneixements adquirits sobre simbologia i representaci normalitzada de circuits, representaci esquemtica didees, relacions entre elements i seqncies defectes en un sistema. 9. Muntar un circuit elctric a partir del pla o de lesquema duna installaci caracterstica: interpretar el pla duna installaci, reconi- xer el significat dels smbols, seleccionar els components correspo- nents i connectar-los sobre una carcassa o un simulador, dacord amb les indicacions del pla per a compondre un circuit que tinga una utilitat determinada. 10. Aportar i argumentar idees i opinions de lequip de treball, valorant i adoptant si s el cas idees alienes. 11. Conixer lestructura interna dels materials ds ms habitual i la relaci amb les seues propietats i caracterstiques. 12. Analitzar la composici duna mquina (trmica o elctrica) o dun sistema automtic ds com i identificar els elements de coman- dament, control i potncia, i descriure el funcionament. Fsica i Qumica Bloc 1. Les magnituds fsiques i la seua mesura El sistema mtric decimal. El sistema internacional dunitats. Conversions dunitats amb factors de conversi. Unitats com- postes. Magnituds escalars i vectorials. Operacions bsiques amb vectors. Suma, resta, producte per un escalar. Vectors de la mateixa direcci o de direccions perpendiculars. Exemples fsics doperacions amb vectors: composici de forces i composici de velocitats. Bloc 2. Cinemtica i dinmica Relativitat del moviment. Trajectria. Magnituds per a lestudi del moviment: posici, distncia recor- reguda, velocitat, acceleraci. Estudi de les grfiques e-t i v-t en els moviments uniformes i accelerats. Estudi analtic dels moviments: uniforme rectilini, rectilini uni- formement accelerat i circular uniforme. Anlisi crtica de les concepcions pregalileanes de les relacions entre forces i moviments i presentaci de la idea de fora com a inte- racci que produx variacions en lestat de moviment dels cossos. Principis de la dinmica. Introducci de la fora de fregament per lliscament. Bloc 3. Treball. Potncia i energia Definici operativa de la magnitud treball en el context de les transformacions mecniques. Lutilitzaci en diferents situacions. Introducci del concepte de potncia. Relacions entre treball i energia introduint lenergia cintica i la potencial gravitatria (en les proximitats de la superfcie terrestre). Principi de conservaci de lenergia mecnica en absncia de forces disipatives. Bloc 4. Electrosttica i corrent elctric Revisi de la fenomenologia de lelectritzaci. Naturalesa elc- trica de la matria. Principi de conservaci de la crrega. 7. Evaluar las repercusiones que sobre la calidad de vida tiene la produccin y utilizacin de un producto o servicio tcnico cotidiano y sugerir posibles alternativas de mejora, tanto tcnicas como de otro orden, usando materiales, principios de funcionamiento y tcnicas de produccin distintas o modificando el modo de uso, la ubicacin o los hbitos de consumo. 8. Emplear el vocabulario y los recursos grficos adecuados para describir la composicin y funcionamiento de una mquina, circuito o sistema tecnolgico concreto, utilizando los conocimientos adquiridos sobre simbologa y representacin normalizada de circuitos, represen- tacin esquemtica de ideas, relaciones entre elementos y secuencias de efectos en un sistema. 9. Montar un circuito elctrico a partir del plano o esquema de una instalacin caracterstica.: interpretar el plano de una instalacin, reconocer el significado de sus smbolos, seleccionar los componentes correspondientes y conectarlos sobre un armazn o un simulador, de acuerdo a las indicaciones del plano para componer un circuito que tiene una utilidad determinada. 10. Aportar y argumentar ideas y opiniones propias del equipo de trabajo, valorando y adoptando en su caso ideas ajenas. 11. Conocer la estructura interna de los materiales de uso ms habitual y su relacin con las propiedades y caractersticas de los mis- mos. 12. Analizar la composicin de una mquina (trmica o elctrica) o sistema automtico de uso comn, identificando los elementos de mando, control, potencia y describiendo su funcionamiento. Fsica y qumica Bloque 1. Las magnitudes fsicas y su medida El sistema mtrico decimal El sistema internacional de unidades Conversiones de unidades con factores de conversin. Unidades compuestas Magnitudes escalares y vectoriales. Operaciones bsicas con vectores. Suma, resta, producto por un escalar. Vectores de igual direccin o de direcciones perpendiculares Ejemplos fsicos de operaciones con vectores: composicin fuer- zas y composicin de velocidades Bloque 2. Cinemtica y dinmica Relatividad del movimiento. Trayectoria Magnitudes para el estudio del movimiento: posicin, distancia recorrida, velocidad, aceleracin. Estudio de las grficas e-t y v-t en los movimientos uniformes y acelerados Estudio analtico de los movimientos: uniforme rectilneo, recti- lneo uniformemente acelerado y circular uniforme. Anlisis crtico de las concepciones pregalileanas de las relacio- nes entre fuerzas y movimientos y presentacin de la idea de fuerza como interaccin que produce variaciones en el estado de movimiento de los cuerpos Principios de la dinmica. Introduccin de la fuerza de roza- miento por deslizamiento. Bloque 3. Trabajo. Potencia y Energa Definicin operativa de la magnitud trabajo en el contexto de las transformaciones mecnicas. Su utilizacin en diferentes situaciones. Introduccin del concepto de potencia. Relaciones entre trabajo y energa introduciendo la energa cin- tica y las potenciales gravitatoria (en las proximidades de la superficie terrestre). Principio de conservacin de la energa mecnica en ausencia de fuerzas disipativas. Bloque 4. Electrosttica y corriente elctrica Revisin de la fenomenologa de la electrizacin. Naturaleza elctrica de la materia. Principio de conservacin de la carga. Num. 6097 / 08.09.2009 34080 Interacci elctrica. Llei de Coulomb. Estudi del camp elctric: vector. Intensitat de camp elctric. Potencial elctric. Diferncia de potencial entre dos punts dun camp elctric. Circuit elctric i magnituds per a lestudi quantitatiu: fora elec- tromotriu, intensitat i resistncia. Llei dOhm. Factors de qu depn la resistncia dun conductor. Llei dOhm per a un circuit complet. Associacions de resistn- cies. Treball i potncia elctrics. Efecte Joule. Bloc 5. Revisi i aprofundiment de la teoria atomicomolecular La classificaci de les substncies: elements, compostos i mes- cles. Lleis ponderals de la qumica. Teoria atmica de Dalton i justifi- caci de les lleis ponderals. Les lleis volumtriques de Gay-Lussac i les hiptesis dAvoga- dro. El concepte de mol. Masses atmiques i moleculars. Composici centesimal. Frmules empriques i moleculars. Magnituds que regixen el comportament dels gasos. Equaci dels gasos ideals. Algunes formes dexpressar la concentraci de les dissolucions. Molaritat i tant per cent en massa. Bloc 6. Ltom i els seus enllaos Paper dels models atmics en lavan de la qumica: models de Thomson i de Rutherford. Conceptes de massa atmica i nombre at- mic. Partcules subatmiques. Istops i la seua representaci. Model atmic de Bohr. El model basat en la disposici delectrons en nivells successius. Concepte dorbital. Els nombres quntics. Notaci dels orbitals i con- figuraci electrnica. Taula peridica dels elements i la seua interpre- taci electrnica. Lenlla inic i el covalent a partir de la regla de loctet, utilit- zant els diagrames de Lewis. Enllaos mltiples en el covalent per a justificar molcules com la doxigen o la de nitrogen. Introducci a lenlla metllic. Forces intermoleculars. Enllaos dhidrogen i forces de Van der Waals. Propietats dels compostos com a conseqncia de lenlla. Slids covalents, slids atmics, slids inics i slids metllics. Introducci de les regles de la IUPAC per a la formulaci dels compostos binaris ms comuns. Nomenclatura i formulaci IUPAC per a compostos inorgnics senzills. Bloc 7. Clculs estequiomtrics amb reaccions qumiques Model elemental de reacci a partir de les collisions que provo- quen ruptures i formaci de nous enllaos. Classificaci dalguns tipus de reaccions qumiques: sntesi, des- composici, intercanvi, combusti Ajust de reaccions a partir de la llei de conservaci de la massa. Informaci que es pot extraure duna reacci ajustada i realitza- ci de clculs amb quantitats de substncia involucrada en una reacci qumica (clculs estequiomtrics). Clculs amb intervenci de gasos. Clculs estequiomtrics amb reaccions en qu intervenen disso- lucions. Bloc 8. Introducci a la qumica del carboni Possibilitats de combinaci que t el carboni: existncia de cadenes ramificades. Possibilitat denllaos mltiples amb ell mateix o amb altres elements com loxigen, el nitrogen. Classificaci de les funcions orgniques. Alcans, alquens i alquins, hidrocarburs aromtics senzills, alcohols, ters, aldehids, ceto- nes, cids, sters, amines i compostos halogenats. Nomenclatura i formulaci IUPAC per a estos compostos (limi- tats a compostos amb un grup funcional). Interaccin elctrica. Ley de Coulomb. Estudio del campo elc- trico: Vector Intensidad de campo elctrico. Potencial elctrico. Dife- rencia de potencial entre dos puntos de un campo elctrico. Circuito elctrico y magnitudes para su estudio cuantitativo: fuerza electromotriz, intensidad y resistencia. Ley de Ohm Factores de los que depende la resistencia de un conductor Ley de Ohm para un circuito completo. Asociaciones de resis- tencias Trabajo y potencia elctricos. Efecto Joule. Bloque 5. Revisin y profundizacin de la teora atmico- molecular La clasificacin de las sustancias: elementos, compuestos y mez- clas Leyes ponderales de la qumica. Teora atmica de Dalton y jus- tificacin de las leyes ponderales Las leyes volumtricas de Gay-Lussac y las hiptesis de Avoga- dro. El concepto de mol. Masas atmicas y moleculares Composicin centesimal. Frmulas empricas y moleculares Magnitudes que rigen el comportamiento de los gases. Ecuacin de los gases ideales Algunas formas de expresar la concentracin de las disoluciones. Molaridad y tanto por cien en masa. Bloque 6. El tomo y sus enlaces Papel de los modelos atmicos en el avance de la qumica: modelos de Thomson y de Rutherford. Conceptos de masa atmica y nmero atmico. Partculas subatmicas. Istopos y su representacin. Modelo atmico de Bohr. El modelo basado en la disposicin de electrones en niveles sucesivos. Concepto de orbital. Los nmeros cunticos. Notacin de los orbitales y configuracin electrnica. Tabla peridica de los ele- mentos y su interpretacin electrnica. El enlace inico y el covalente a partir de la regla del octeto, utilizando los diagramas de Lewis. Enlaces mltiples en el covalente para justificar molculas como la de oxgeno o la de nitrgeno. Intro- duccin al enlace metlico Fuerzas intermoleculares. Enlaces de hidrgeno y fuerzas de Van der Waals. Propiedades de los compuestos como consecuencia del enlace. Slidos covalentes, slidos atmicos, slidos inicos y slidos met- licos. Introduccin de las reglas de la IUPAC para la formulacin de los compuestos binarios ms comunes. Nomenclatura y formulacin IUPAC para compuestos inorgnicos sencillos. Bloque 7. Clculos estequiomtricos con reacciones qumicas Modelo elemental de reaccin a partir de las colisiones que pro- vocan roturas y formacin de nuevos enlaces. Clasificacin de algunos tipos de reacciones qumicas: sntesis, descomposicin, intercambio, combustin Ajuste de reacciones a partir de la ley de la conservacin de la masa. Informacin que se puede extraer de una reaccin ajustada y rea- lizacin de clculos con cantidades de sustancia involucrada en una reaccin qumica (clculos estequiomtricos). Calculos con interven- cin de gases Clculos estequiomtricos con reacciones en las que intervienen disoluciones. Bloque 8. Introduccin a la qumica del carbono Posibilidades de combinacin que tiene el carbono: existencia de cadenas ramificadas. Posibilidad de enlaces mltiples consigo mismo o con otros elementos como el oxgeno, el nitrgeno. Clasificacin de las funciones orgnicas. Alcanos, alquenos y alquinos, hidrocarburos aromticos sencillos, alcoholes, teres, aldeh- dos, cetonas, cidos, steres, aminas y compuestos halogenados Nomenclatura y formulacin IUPAC para estos compuestos (limitados a compuestos con un grupo funcional. Num. 6097 / 08.09.2009 34081 Criteris davaluaci 1. Realitzar canvis dunitats per a diferents magnituds. 2. Compondre forces i velocitats per a trobar grficament les resultants i calcular els seus mduls. Els vectors hauran de tindre la mateixa direcci o direccions perpendiculars. 3. Realitzar clculs de magnituds cinemtiques amb moviments lineals uniformes i uniformement accelerats, i amb el moviment circular uniforme. 4. Llegir informaci presentada en grfiques e-t i v-t de moviments uniformes i uniformement accelerats tant per a interpretar el seu significat com per a fer clculs. 5. Aplicar els principis de la dinmica: el segon (equaci fonamental de la dinmica) a situacions senzilles (un sol cos amb moviment en pla horitzontal), i el tercer per a dibuixar lesquema de forces aplicades a un objecte. 6. Calcular treballs de forces noms en casos de forces constants que porten la mateixa direcci del moviment. Usar el concepte de potncia per a realitzar clculs. 7. Obtindre els valors denergies cintiques i potencials i utilitzar el principi de conservaci de lenergia per a resoldre situacions que involucren energies cintica i potencial. 8. Calcular la fora entre dos crregues i la resultant de la fora que exercixen dos crregues sobre una tercera. Calcular la intensitat de camp elctric duna distribuci de crregues. Les forces o les intensitats de camp han de tindre la mateixa direcci o direccions perpendiculars. 9. Calcular el potencial elctric duna distribuci de crregues i la diferncia de potencial entre dos punts. 10. Aplicar la frmula que relaciona la resistncia dun conductor amb els factors de qu depn: resistivitat, longitud i secci. 11. Calcular resistncies equivalents a associacions en srie i en derivaci i aplicar la llei dOhm a un circuit complet per a determinar la intensitat que circula per cada branca o la diferncia de potencial entre dos punts del circuit. 12. Utilitzar les frmules de la potncia elctrica i la llei dOhm per a obtindre valors de magnituds elctriques. 13. Determinar masses atmiques i frmules empriques i moleculars. Determinar la composici centesimal dun compost a partir de la frmula. 14. Utilitzar el concepte de mol i calcular el nombre de mols presents en una determinada quantitat de substncia i viceversa. 15. Realitzar clculs amb la llei dels gasos ideals. 16. Expressar la concentraci de dissolucions en molaritat i en% en massa. 17. Descriure les successives elaboracions de models atmics. Indicar el nombre de partcules que cont un istop dun determinat element. 18. Identificar combinacions correctes i incorrectes de nombres quntics. Escriure configuracions electrniques dtoms. 19. Donat un llistat de frmules, saber deduir el tipus denlla que tenen i indicar-ne les propietats. Representar estructures de Lewis de substncies senzilles que complisquen la regla de loctet. 20. Formular i anomenar substncies inorgniques. 21. Ajustar reaccions qumiques i interpretar el significat dels coeficients de la reacci ajustada. 22. Realitzar clculs estequiomtrics obtenint nombre de mols, masses i volums en cas de gasos. 23. Fer clculs estequiomtrics amb intervenci de dissolucions. 24. Justificar lelevat nmero de compostos de carboni per les possibilitats de combinaci que t la seua estructura atmica. Distingir les funcions orgniques estudiades descrivint la caracterstica que permet classificar-los en un grup funcional o en un altre. 25. Formular i anomenar correctament substncies orgniques. Alcans, alquens i alquins, hidrocarburs aromtics senzills, alcohols, ters, aldehids, cetones, cids, sters, amines i compostos halogenats. Criterios de evaluacin 1. Realizar cambios de unidades para diferentes magnitudes. 2. Componer fuerzas y velocidades para hallar grficamente las resultantes y calcular sus mdulos. Los vectores debern tener igual direccin o direcciones perpendiculares 3. Realizar clculos de magnitudes cinemticas con movimientos lineales uniforme y uniformemente acelerado, y con el movimiento circular uniforme 4. Leer informacin presentada en grficas e-t y v-t de movimientos uniformes y uniformemente acelerados tanto para interpretar su significado como para hacer clculos. 5. Aplicar los principios de la dinmica: el segundo (ecuacin fundamental de la dinmica) a situaciones sencillas (un solo cuerpo con movimiento en plano horizontal) y el tercero para dibujar el esquema de fuerzas aplicadas a un objeto. 6. Calcular trabajos de fuerzas solamente en casos de fuerzas constantes que llevan la misma direccin del movimiento. Usar el concepto de potencia para realizar clculos. 7. Obtener los valores de energas cinticas y potenciales y utilizar el principio de conservacin de la energa para resolver situaciones que involucren energas cintica y potencial. 8. Calcular la fuerza entre dos cargas y la resultante de la fuerza que ejercen dos cargas sobre una tercera. Calcular la intensidad de campo elctrico de una distribucin de cargas. Las fuerzas o las intensidades de campo deben tener la misma direccin o direcciones perpendiculares. 9. Calcular el potencial elctrico de una distribucin de cargas y la diferencia de potencial entre dos puntos. 10. Aplicar la frmula que relaciona la resistencia de un conductor con los factores de los que depende: resistividad, longitud y seccin. 11. Calcular resistencias equivalentes a asociaciones en serie y en derivacin y aplicar la ley de Ohm a un circuito completo para determinar la intensidad que circula por cada rama o la diferencia de potencial entre dos puntos del circuito 12. Utilizar las frmulas de la potencia elctrica y la ley de Ohm para obtener valores de magnitudes elctricas 13. Determinar masas atmicas y frmulas empricas y moleculares Determinar la composicin centesimal de un compuesto a partir de su frmula 14. Utilizar el concepto de mol y calcular el nmero de moles presentes en una determinada cantidad de sustancia y viceversa. 15. Realizar clculos con la ley de los gases ideales 16. Expresar la concentracin de disoluciones en molaridad y en% en masa 17. Describir las sucesivas elaboraciones de modelos atmicos. Indicar el nmero de partculas que contienen un istopo de un determinado elemento 18. Identificar combinaciones correctas e incorrectas de nmeros cunticos. Escribir configuraciones electrnicas de tomos 19. Dado un listado de frmulas saber deducir el tipo de enlace que tienen e indicar sus propiedades. Representar estructuras de Lewis de sustancias sencillas que cumplan la regla del octeto 20. Formular y nombrar sustancias inorgnicas 21. Ajustar reacciones qumicas interpretando el significado de los coeficientes de la reaccin ajustada. 22. Realizar clculos estequiomtricos obteniendo nmero de moles, masas y volmenes en caso de gases. 23. Hacer clculos estequiomtricos con intervencin de disoluciones 24. Justificar el elevado nmero de compuestos de carbono por las posibilidades de combinacin que tiene su estructura atmica. Distinguir las funciones orgnicas estudiadas describiendo la caracterstica que permite clasificarlos en un grupo funcional o en otro 25. Formular y nombrar correctamente sustancias orgnicas. Alca- nos, alquenos y alquinos, hidrocarburos aromticos sencillos, alcoho- les, teres, aldehdos, cetonas, cidos, steres, aminas y compuestos halogenados Num. 6097 / 08.09.2009 34082 Fsica Bloc 1. Les magnituds fsiques i la seua mesura El sistema mtric decimal. El sistema internacional dunitats. Conversions dunitats amb factors de conversi. Unitats com- postes. Magnituds escalars i vectorials. Operacions bsiques amb vectors. Suma, resta, producte per a un escalar. Vectors de la mateixa direcci o de direccions perpendiculars. Exemples fsics doperacions amb vectors: composici de forces i composici de velocitats. Bloc 2. Cinemtica i dinmica Relativitat del moviment. Trajectria. Magnituds per a lestudi del moviment: posici, distncia recor- reguda, velocitat i acceleraci. Estudi de les grfiques e-t i v-t en els moviments uniformes i accelerats. Estudi analtic dels moviments: uniforme rectilini, rectilini uni- formement accelerat, circular uniforme i circular uniformement acce- lerat. Anlisi crtica de les concepcions pregalileanes de les relacions entre forces i moviments i presentaci de la idea de fora com a inte- racci que produx variacions en lestat de moviment dels cossos. Principis de la dinmica. Introducci de la fora de fregament per lliscament. Impuls mecnic i quantitat de moviment. Principi de conservaci de la quantitat de moviment en un sistema allat. Bloc 3. Treball. Potncia i energia Definici operativa de la magnitud treball en el context de les transformacions mecniques. La seua utilitzaci en diferents situaci- ons. Introducci del concepte de potncia. Relacions entre treball i energia introduint lenergia cintica i la potencial gravitatria (en les proximitats de la superfcie terrestre). Equivalncia entre calor i treball: concepte de calor com a pro- cs de transferncia denergia. Principi de conservaci de lenergia mecnica en absncia de forces dissipatives. Balan denergia en presncia de forces dissipati- ves. Bloc 4. Electricitat i electromagnetisme Revisi de la fenomenologia de lelectritzaci. Naturalesa elc- trica de la matria. Principi de conservaci de la crrega. Interacci elctrica. Llei de Coulomb. Estudi del camp elctric: vector intensitat de camp elctric. Potencial elctric. Diferncia de potencial entre dos punts dun camp elctric. Circuit elctric i magnituds per al seu estudi quantitatiu: fora electromotriu, intensitat i resistncia. Llei dOhm. Factors de qu depn la resistncia dun conductor. Llei dOhm per a un circuit complet. Associacions de resistn- cies. Treball i potncia elctrics. Efecte Joule. Estudi experimental representant les lnies de camp dels camps mag- ntics creats per un corrent rectilini indefinit i per un solenoide en el seu interior. Estudi del moviment de crregues en camps magntics. Aplica- cions en motors elctrics i instruments de mesura de corrents. Producci de corrent elctric per mitj de variacions del flux magntic: inducci electromagntica. Experincies de Faraday i Henry. Llei de Lenz. Producci i transport de lenergia elctrica en els diversos tipus de centrals. Impacte mediambiental de lenergia elctrica. Bloc 5. Vibracions i ones La llei de Hooke. Fsica Bloque 1. Las magnitudes fsicas y su medida El sistema mtrico decimal El sistema internacional de unidades Conversiones de unidades con factores de conversin. Unidades compuestas Magnitudes escalares y vectoriales. Operaciones bsicas con vectores. Suma, resta, producto por un escalar. Vectores de igual direccin o de direcciones perpendiculares Ejemplos fsicos de operaciones con vectores: composicin fuer- zas y composicin de velocidades Bloque 2. Cinemtica y dinmica Relatividad del movimiento. Trayectoria Magnitudes para el estudio del movimiento: posicin, distancia recorrida, velocidad, aceleracin. Estudio de las grficas e-t y v-t en los movimientos uniformes y acelerados Estudio analtico de los movimientos: uniforme rectilneo, recti- lneo uniformemente acelerado, circular uniforme y circular uniforme- mente acelerado. Anlisis crtico de las concepciones pregalileanas de las relaci- ones entre fuerzas y movimientos y presentacin de la idea de fuerza como interaccin que produce variaciones en el estado de movimiento de los cuerpos Principios de la dinmica. Introduccin de la fuerza de rozami- ento por deslizamiento. Impulso mecnico y cantidad de movimiento. Principio de con- servacin de la cantidad de movimiento en un sistema aislado Bloque 3. Trabajo. Potencia y Energa Definicin operativa de la magnitud trabajo en el contexto de las transformaciones mecnicas. Su utilizacin en diferentes situaciones. Introduccin del concepto de potencia. Relaciones entre trabajo y energa introduciendo la energa cin- tica y las potenciales gravitatoria (en las proximidades de la superficie terrestre). Equivalencia entre calor y trabajo: concepto de calor como pro- ceso de transferencia de energa. Principio de conservacin de la energa mecnica en ausencia de fuerzas disipativas. Balance de energa en presencia de fuerzas disipa- tivas Bloque 4. Electricidad y electromagnetismo Revisin de la fenomenologa de la electrizacin. Naturaleza elctrica de la materia. Principio de conservacin de la carga. Interaccin elctrica. Ley de Coulomb. Estudio del campo elc- trico: Vector Intensidad de campo elctrico. Potencial elctrico. Dife- rencia de potencial entre dos puntos de un campo elctrico. Circuito elctrico y magnitudes para su estudio cuantitativo: fuerza electromotriz, intensidad y resistencia. Ley de Ohm Factores de los que depende la resistencia de un conductor Ley de Ohm para un circuito completo. Asociaciones de resis- tencias Trabajo y potencia elctricos. Efecto Joule.. Estudio experimental representando las lneas de campo de los campos magnticos creados por una corriente rectilnea indefinida y por un solenoide en su interior. Estudio del movimiento de cargas en campos magnticos. Apli- caciones en motores elctricos e instrumentos de medida de corrientes Produccin de corriente elctrica mediante variaciones del flujo magntico: induccin electromagntica. Experiencias de Faraday y Henry. Ley de Lenz Produccin y transporte de la energa elctrica en los diversos tipos de centrales. Impacto medioambiental de la energa elctrica Bloque 5. Vibraciones y ondas La ley de Hooke Num. 6097 / 08.09.2009 34083 Loscillador harmnic simple (sistema moll-massa). Caracters- tiques i magnituds per al seu estudi. Estudi breu del moviment harmnic simple. Deducci de lequa- ci de lelongaci. Estudi qualitatiu de la variaci de la velocitat i de lacceleraci. Transformacions denergia en loscillador harmnic. Moviment ondulatori. Velocitat de propagaci. Classificaci de les ones: longitudinals i transversals. Unidimen- sionals, bidimensionals (planes) i tridimensionals. Materials i electro- magntiques. La transmissi de lenergia a travs dun mitj: atenuaci i absorci. Fenmens ondulatoris (estudi qualitatiu): reflexi, refracci, difracci i interferncia. Estudi del so i de les seues qualitats. Nivell dintensitat sonora i contaminaci acstica. Efecte Doppler, estudi qualitatiu del cas: obser- vador en reps i font en moviment. Criteris davaluaci 1. Realitzar canvis dunitats per a diferents magnituds. 2. Compondre forces i velocitats per a trobar grficament les resul- tants i calcular els seus mduls. Els vectors hauran de tindre la mateixa direcci o direccions perpendiculars. 3. Realitzar clculs de magnituds cinemtiques amb moviments lineals i circulars uniformes i uniformement accelerats. 4. Llegir informaci presentada en grfiques e-t i v-t de moviments uniformes i uniformement accelerats tant per a interpretar el seu signi- ficat com per a fer clculs. 5. Aplicar els principis de la dinmica: el segon (equaci fonamen- tal de la dinmica) a situacions senzilles (un sol cos amb moviment en pla horitzontal) i el tercer per a dibuixar lesquema de forces aplicades a un objecte. 6. Calcular la quantitat de moviment dun cos i usar el principi de conservaci de la quantitat de moviment a casos senzills. 7. Calcular treballs de forces noms en casos de forces constants que porten la mateixa direcci del moviment. Usar el concepte de potncia per a realitzar clculs. 8. Obtindre els valors denergies cintiques i potencials i utilitzar el principi de conservaci de lenergia per a resoldre situacions que involucren energies cintica i potencial. 9. Calcular la fora entre dos crregues i la resultant de la fora que exercixen dos crregues sobre una tercera. Calcular la intensitat de camp elctric duna distribuci de crregues. Les forces o les inten- sitats de camp han de tindre la mateixa direcci o direccions perpendi- culars. 10. Calcular el potencial elctric duna distribuci de crregues i la diferncia de potencial entre dos punts. 11. Aplicar la frmula que relaciona la resistncia dun conductor amb els factors de qu depn: resistivitat, longitud i secci. 12. Calcular resistncies equivalents a associacions en srie i en derivaci i aplicar la llei dOhm a un circuit complet per a determinar la intensitat que circula per cada branca o la diferncia de potencial entre dos punts del circuit. 13. Utilitzar les frmules de la potncia elctrica i la llei dOhm per a obtindre valors de magnituds elctriques. 14. Aplicar la regla del llevataps per a deduir el sentit de la fora sobre una crrega en moviment o un corrent elctric en el si dun camp magntic uniforme. Relacionar este fenomen amb el funcionament dels motors elctrics. 15. Aplicar la llei de Lenz per a deduir el sentit del corrent induda en un circuit. Relacionar la inducci amb la construcci de generadors. 16. Llistar els tipus de centrals de producci elctrica i les fonts denergia que utilitzen, indicant avantatges i inconvenients de cada una. 17. Extraure informaci de lequaci de lelongaci dun movi- ment harmnic simples (MHS) i saber escriure lequaci dun MHS a partir de la informaci damplitud, freqncia i fase inicial donada en lenunciat. El oscilador armnico simple (sistema muelle-masa). Caracters- ticas y magnitudes para su estudio Estudio breve del movimiento armnico simple. Deduccin de la ecuacin de la elongacin. Estudio cualitativo de la variacin de la velocidad y de la aceleracin. Transformaciones de energa en el oscilador armnico Movimiento ondulatorio. Velocidad de propagacin Clasificacin de las ondas: Longitudinales y transversales. Uni- dimensionales, bidimensionales (planas) y tridimensionales. Materia- les y electromagnticas La transmisin de la energa a travs de un medio: atenuacin y absorcin Fenmenos ondulatorios (estudio cualitativo): reflexin, refrac- cin, difraccin e interferencia. Estudio del sonido y sus cualidades. Nivel de intensidad sonora y contaminacin acstica. Efecto Doppler, estudio cualitativo del caso: observador en reposo y fuente en movimiento. Criterios de evaluacin 1. Realizar cambios de unidades para diferentes magnitudes. 2. Componer fuerzas y velocidades para hallar grficamente las resultantes y calcular sus mdulos. Los vectores debern tener igual direccin o direcciones perpendiculares 3. Realizar clculos de magnitudes cinemticas con movimientos lineales y circulares uniformes y uniformemente acelerados. 4. Leer informacin presentada en grficas e-t y v-t de movimien- tos uniformes y uniformemente acelerados tanto para interpretar su significado como para hacer clculos. 5. Aplicar los principios de la dinmica: el segundo (ecuacin fun- damental de la dinmica) a situaciones sencillas (un solo cuerpo con movimiento en plano horizontal) y el tercero para dibujar el esquema de fuerzas aplicadas a un objeto. 6. Calcular la cantidad de movimiento de un cuerpo y usar el prin- cipio de conservacin de la cantidad de movimiento a casos sencillos. 7. Calcular trabajos de fuerzas solamente en casos de fuerzas cons- tantes que llevan la misma direccin del movimiento. Usar el concepto de potencia para realizar clculos. 8. Obtener los valores de energas cinticas y potenciales y utili- zar el principio de conservacin de la energa para resolver situaciones que involucren energas cintica y potencial. 9. Calcular la fuerza entre dos cargas y la resultante de la fuer- za que ejercen dos cargas sobre una tercera. Calcular la intensidad de campo elctrico de una distribucin de cargas. Las fuerzas o las inten- sidades de campo deben tener la misma direccin o direcciones per- pendiculares. 10. Calcular el potencial elctrico de una distribucin de cargas y la diferencia de potencial entre dos puntos 11. Aplicar la frmula que relaciona la resistencia de un conductor con los factores de los que depende: resistividad, longitud y seccin. 12. Calcular resistencias equivalentes a asociaciones en serie y en derivacin y aplicar la ley de Ohm a un circuito completo para deter- minar la intensidad que circula por cada rama o la diferencia de poten- cial entre dos puntos del circuito 13. Utilizar las frmulas de la potencia elctrica y la ley de Ohm para obtener valores de magnitudes elctricas 14. Aplicar la regla del sacacorchos para deducir el sentido de la fuerza sobre una carga en movimiento o una corriente elctrica en el seno de un campo magntico uniforme. Relacionar este fenmeno con el funcionamiento de los motores elctricos. 15. Aplicar la Ley de Lenz para deducir el sentido de la corriente inducida en un circuito. Relacionar la induccin con la construccin de generadores 16. Listar los tipos de centrales de produccin elctrica y las fuen- tes de energa que utilizan, indicando ventajas e inconvenientes de cada una. 17. Extraer informacin de la ecuacin de la elongacin de un MAS y saber escribir la ecuacin de un MAS a partir de la informa- cin de amplitud, frecuencia y fase inicial dada en el enunciado. Num. 6097 / 08.09.2009 34084 18. Explicar els valors de les variables elongaci, velocitat, accele- raci, energia cintica i energia potencial dun MHS en els punts nota- bles: centre i extrems de loscillaci. 19. Conixer i aplicar lequaci de la velocitat de propagaci dun moviment ondulatori. Descriure els tipus dones segons les tres classi- ficacions: a) segons la relaci entre les direccions de loscillaci i de la propagaci, b) segons les dimensions, i c) segons la necessitat dun mitj per a propagar-se o no. 20. Identificar els fenmens ondulatoris de reflexi, refracci, difracci i interferncia. Distingir les qualitats del so i fer clculs amb el moviment del so. Descriure qualitativament lefecte Doppler per al so. Biologia i Cincies de la Terra Bloc 1. La cllula La cllula: unitat destructura i de funci, organitzaci i compo- nents cellulars. Principis immediats inorgnics (aigua i sals minerals) i orgnics (glcids, lpids, protenes, cids nucleics i biocatalitzadors). Caracte- rstiques i propietats. Diversitat cellular en un organisme. Introducci al metabolisme: catabolisme i anabolisme. La respiraci cellular. Diferncies entre les vies aerbia i anae- rbia. La fotosntesi com a procs daprofitament energtic i de sntesi de macromolcules. La divisi cellular: conceptes de mitosi i meiosi. Bloc 2. Gentica Transmissi dels carcters hereditaris. Gentica mendeliana. Els gens i la teoria cromosmica de lhe- rncia. Genotip i fenotip. Dominncia i recessivitat. Herncia interm- dia i codominncia. Herncia lligada al sexe. Caracterstiques i importncia del codi gentic. Estudi de lADN com a portador de la informaci gentica. Con- cepte de gen. Mecanismes responsables de la seua transmissi i varia- ci. Bloc 3. Microbiologia Els microorganismes. Les seues formes de vida. El seu paper com a agents innocus, beneficiosos o perjudicials per al ser hum. Les malalties infeccioses. Organismes eucariotes i procariotes. Fongs i rents. Utilitzaci de microorganismes en processos industrials, en agri- cultura, en farmcia, en sanitat i en alimentaci. Importncia social i econmica de la utilitzaci i la manipulaci dels microorganismes. Els virus: la seua estructura bsica i el seu funcionament. Bloc 4. Anatomia i fisiologia humanes Els processos de nutrici en el ser hum. Aparell digestiu, meca- nismes de digesti i dabsorci; aparell respiratori i fisiologia de la res- piraci; transport de substncies, la sang i laparell cardiocirculatori; el sistema excretor, els processos dexcreci i de formaci de lorina. El sistema nervis, la transmissi de limpuls nervis. Els rgans dels sentits. El Sistema endocr. Laparell locomotor. La reproducci humana. Bloc 5. Immunologia Concepte dimmunitat. La defensa de lorganisme enfront dels cossos estranys. Concepte dantigen. Tipus dimmunitat: cellular i humoral. Classes de cllules implicades (macrfags, limfcits B i T). Estructura i funci dels anti- cossos. Disfuncions i deficincies del sistema immunitari. Aplicacions mdiques de la immunologia: srums i vacunes. 18. Explicar los valores de las variables elongacin, velocidad, aceleracin, energa cintica y energa potencial de un MAS en los puntos notables: centro y extremos de la oscilacin. 19. Conocer y aplicar la ecuacin de la velocidad de propagacin de un movimiento ondulatorio. Describir los tipos de ondas segn las tres clasificaciones: a) segn la relacin entre las direcciones de la oscilacin y de la propagacin, b) segn las dimensiones, c) segn la necesidad de un medio para propagarse o no. 20. Identificar los fenmenos ondulatorios de reflexin, refraccin, difraccin e interferencia. Distinguir las cualidades del sonido y hacer clculos con el movimiento del sonido. Describir cualitativamente el efecto Doppler para el sonido. Biologa y Ciencias de la Tierra Bloque 1. La clula La clula: unidad de estructura y de funcin, organizacin y componentes celulares. Principios inmediatos inorgnicos (agua y sales minerales) y orgnicos (glcidos, lpidos, protenas, cidos nuclicos y biocataliza- dores). Caractersticas y propiedades. Diversidad celular en un organismo. Introduccin al metabolismo: Catabolismo y Anabolismo. La respiracin celular. Diferencias entre las vas aerobia y anae- robia. La fotosntesis como proceso de aprovechamiento energtico y de sntesis de macromolculas. La divisin celular: conceptos de mitosis y meiosis. Bloque 2. Gentica Transmisin de los caracteres hereditarios. Gentica mendeliana. Los genes y la Teora cromosmica de la herencia. Genotipo y Fenotipo. Dominancia y recesividad. Herencia intermedia y codominancia. Herencia ligada al sexo. Caractersticas e importancia del cdigo gentico. Estudio del ADN como portador de la informacin gentica. Concepto de gen. Mecanismos responsables de su transmisin y varia- cin. Bloque 3. Microbiologa Los microorganismos. Sus formas de vida. Su papel como agen- tes inocuos, beneficiosos o perjudiciales para el ser humano. Las enfermedades infecciosas. Organismos eucariotas y procariotas. Hongos y levaduras. Utilizacin de microorganismos en procesos industriales, en agricultura, farmacia, sanidad y alimentacin. Importancia social y econmica de la utilizacin y manipulacin de los microorganismos. Los virus: su estructura bsica y funcionamiento. Bloque 4. Anatoma y fisiologa humanas Los procesos de nutricin en el ser humano. Aparato digestivo, mecanismos de digestin y absorcin; aparato respiratorio y fisiologa de la respiracin; transporte de sustancias, la sangre y el aparato car- diocirculatorio; sistema excretor, los procesos de excrecin y forma- cin de la orina. El sistema nervioso, la transmisin del impulso nervioso. Los rganos de los sentidos. El Sistema endocrino. El aparato locomotor. La reproduccin humana. Bloque 5. Inmunologa Concepto de inmunidad. La defensa del organismo frente a los cuerpos extraos. Concepto de antgeno. Tipos de inmunidad: celular y humoral. Clases de clulas impli- cadas (macrfagos, linfocitos B y T). Estructura y funcin de los anti- cuerpos. Disfunciones y deficiencias del sistema inmunitario. Aplicaciones mdicas de la inmunologa: Sueros y vacunas. Num. 6097 / 08.09.2009 34085 Bloc 6. Cincies de la Terra i del Medi Ambient El concepte de medi ambient. La preocupaci ambiental i el seu desenrotllament recent. Estructura i composici de latmosfera. El clima. Canvis climtics passats i actuals. Riscos dorigen cli- mtic. Dinmica de la hidrosfera. El cicle de laigua. Contaminaci daiges. Recursos geolgics: minerals i energtics. La seua explotaci i gesti. Reserves i esgotament de recursos. Conceptes bsics en ecologia. Els components de lecosistema. Flux de matria i energia. La biodiversitat i la seua estimaci. Concepte de sl. Estructura i composici. Criteris davaluaci 1. Conixer lestructura interna duna cllula eucaritica animal i una vegetal, identificar i representar els seus orgnuls i descriure la funci que exercixen. 2. Relacionar les macromolcules amb la seua funci biolgica en la cllula i en lorganisme. 3. Explicar el significat biolgic de la respiraci cellular, indicant les diferncies entre la via aerbia i lanaerbia respecte de la rendibi- litat energtica, els productes finals originats i linters industrial des- tos ltims. 4. Diferenciar en la fotosntesi la fase lumnica de la fosca, identi- ficar les estructures cellulars en qu es du a terme, els substrats neces- saris, els productes finals i el balan energtic obtingut i valorar la seua importncia en el manteniment de la vida. 5. Explicar els mecanismes bsics que incidixen en el procs de la ingesti i la digesti daliments, en lassimilaci i la distribuci de nutrients i en la producci i excreci de rebutjos, relacionant estos pro- cessos amb les estructures anatmiques que els fan possibles. 6. Explicar les diferncies entre organismes eucariotes i procario- tes. 7. Explicar el manteniment de les constants vitals dels organismes a partir de la comprensi del procs de coordinaci neuroendocrina. 8. Explicar lanatomia i el funcionament dels rgans dels sentits. 9. Conixer les diferents parts del sistema nervis aix com la transmissi de limpuls nervis. 10. Conixer les diferents glndules endocrines, les hormones que produxen i lacci destes. 11. Conixer les estructures que componen laparell locomotor i les funcions que realitzen. 12. Representar grficament, o localitzar sobre presentacions gr- fiques, ossos i msculs. 13. Explicar els mecanismes del procs reproductor, indicant les distintes estructures anatmiques i les hormones que hi intervenen. 14. Explicar els principals conceptes en matria gentica: genotip, fenotip, dominncia, recessivitat. 15. Explicar el paper de lADN com a portador de la informaci gentica i la naturalesa del codi gentic, relacionant les mutacions amb alteracions en la informaci i estudiant la seua repercussi en la varia- bilitat dels sers vius i en la salut de les persones. 16. Analitzar algunes aplicacions i limitacions de la manipulaci gentica en vegetals, animals i en el ser hum, i les seues implicaci- ons. 17. Determinar les caracterstiques que definixen els microorganis- mes, destacant el paper dalguns dells en els cicles biogeoqumics, en les indstries alimentries, en la indstria farmacutica i en la millora del medi ambient, i analitzant el poder patogen que poden tindre en els sers vius. 18. Analitzar els mecanismes de defensa que desenrotllen els sers vius davant de la presncia dun antigen, deduint a partir destos coneixements com es pot incidir per a reforar o estimular les defenses naturals. 19. Conixer les cllules que intervenen en el mecanisme immu- nolgic. Bloque 6. Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente El concepto de medio ambiente. La preocupacin ambiental y su desarrollo reciente. Estructura y composicin de la atmsfera. El clima. Cambios climticos pasados y actuales. Riesgos de ori- gen climtico. Dinmica de la hidrosfera. El ciclo del agua. Contaminacin de aguas. Recursos geolgicos: minerales y energticos. Su explotacin y gestin. Reservas y agostamiento de recursos. Conceptos bsicos en ecologa. Los componentes del ecosiste- ma. Flujo de materia y energa. La biodiversidad y su estimacin. Concepto de suelo. Estructura y composicin. Criterios de evaluacin 1. Conocer la estructura interna de una clula eucaritica animal y una vegetal, identificar y representar sus orgnulos y describir la fun- cin que desempean. 2. Relacionar las macromolculas con su funcin biolgica en la clula y el organismo. 3. Explicar el significado biolgico de la respiracin celular, indi- cando las diferencias entre la va aerobia y la anaerobia respecto de la rentabilidad energtica, los productos finales originados y el inters industrial de estos ltimos. 4. Diferenciar en la fotosntesis la fase lumnica de la oscura, iden- tificando las estructuras celulares en las que se lleva a cabo, los sustra- tos necesarios, los productos finales y el balance energtico obtenido y valorando su importancia en el mantenimiento de la vida. 5. Explicar los mecanismos bsicos que inciden en el proceso de la ingestin y digestin de alimentos, en la asimilacin y distribucin de nutrientes y en la produccin y excrecin de desechos, relacionando dichos procesos con las estructuras anatmicas que los hacen posibles. 6. Explicar las diferencias entre organismos eucariotas y procario- tas. 7. Explicar el mantenimiento de las constantes vitales de los orga- nismos a partir de la comprensin del proceso de coordinacin neu- roendocrina. 8. Explicar la anatoma y el funcionamiento de los rganos de los sentidos. 9. Conocer las diferentes partes del sistema nervioso as como la transmisin del impulso nervioso. 10. Conocer las diferentes glndulas endocrinas, las hormonas que producen y la accin de stas. 11. Conocer las estructuras que componen el aparato locomotor y las funciones que realizan. 12. Representar grficamente, o localizar sobre presentaciones grficas, huesos y msculos. 13. Explicar los mecanismos del proceso reproductor, indicando las distintas estructuras anatmicas y las hormonas que intervienen. 14. Explicar los principales conceptos en materia gentica: genoti- po, fenotipo, dominancia, recesividad. 15. Explicar el papel del ADN como portador de la informacin gentica y la naturaleza del cdigo gentico, relacionando las mutacio- nes con alteraciones en la informacin y estudiando su repercusin en la variabilidad de los seres vivos y en la salud de las personas. 16. Analizar algunas aplicaciones y limitaciones de la manipula- cin gentica en vegetales, animales y en el ser humano, y sus impli- caciones. 17. Determinar las caractersticas que definen a los microorganis- mos, destacando el papel de algunos de ellos en los ciclos biogeoqu- micos, en las industrias alimentarias, en la industria farmacutica y en la mejora del medio ambiente, y analizando el poder patgeno que pueden tener en los seres vivos. 18. Analizar los mecanismos de defensa que desarrollan los seres vivos ante la presencia de un antgeno, deduciendo a partir de estos conocimientos cmo se puede incidir para reforzar o estimular las defensas naturales. 19. Conocer las clulas que intervienen en el mecanismo inmuno- lgico. Num. 6097 / 08.09.2009 34086 20. Conocer y explicar las alteraciones del sistema inmunitario: alergias, VIH-SIDA, fenmenos y enfermedades autoinmunes. 21. Explicar la estructura y composicin de la atmsfera. 22. Conocer las principales caractersticas de los diferentes climas para analizar y comprender datos climticos. 23. Explicar el ciclo del agua y los principales problemas relacio- nados con el uso y gestin de los recursos hdricos. 24. Relacionar los principales recursos energticos utilizados con los problemas medio ambientales. 25. Analizar la estructura y los componentes de un ecosistema. 26. Explicar el concepto de biodiversidad y su distribucin geo- grfica en el planeta. 27. Determinar las principales caractersticas de un suelo atendien- do a su estructura y composicin. Qumica Bloque 1. Revisin y profundizacin de la teora atmico- molecular Anlisis de algunas sustancias habituales en la naturaleza. Los tres estados fsicos y sus modelos. La clasificacin de las sustancias: elementos, compuestos y mez- clas Leyes ponderales de la qumica. Teora atmica de Dalton y jus- tificacin de las leyes ponderales Las leyes volumtricas de Gay-Lussac y las hiptesis de Avoga- dro. El concepto de mol. Masas atmicas y moleculares Composicin centesimal. Frmulas empricas y moleculares Magnitudes que rigen el comportamiento de los gases. Ecuacin de los gases ideales Algunas formas de expresar la concentracin de las disoluciones. Molaridad y tanto por cien en masa. Bloque 2. El tomo y sus enlaces Papel de los modelos atmicos en el avance de la qumica: modelos de Thomson y de Rutherford. Experiencia de Rutherford. Conceptos de masa atmica y nmero atmico. Partculas subatmi- cas. Istopos y su representacin. Modelo atmico de Bohr. El modelo basado en la disposicin de electrones en niveles sucesivos. Concepto de orbital. Los nmeros cunticos. Notacin de los orbitales y configuracin electrnica Tabla peridica de los elementos y su interpretacin electrnica. Variacin peridica de las propiedades atmicas El enlace inico y el covalente a partir de la regla del octeto, utilizando los diagramas de Lewis. Enlaces mltiples en el covalente para justificar molculas como la de oxgeno o la de nitrgeno. Intro- duccin al enlace metlico Fuerzas intermoleculares. Enlaces de hidrgeno y fuerzas de Van der Waals. Propiedades de los compuestos como consecuencia del enlace: slidos covalentes, slidos atmicos, slidos inicos y slidos met- licos Introduccin de las reglas de la IUPAC para la formulacin de los compuestos binarios ms comunes. Nomenclatura y formulacin IUPAC para compuestos inorgnicos sencillos. Bloque 3. Cambios energticos y materiales en las reacciones qumicas Modelo elemental de reaccin a partir de las colisiones que pro- vocan roturas y formacin de nuevos enlaces. Existencia de reacciones endotrmicas y exotrmicas con este modelo. Clculo de la energa de una reaccin a partir de las energa de enlace Clasificacin de algunos tipos de reacciones qumicas: sntesis, descomposicin, intercambio, combustin Ajuste de reacciones a partir de la ley de la conservacin de la masa. 20. Conixer i explicar les alteracions del sistema immunitari: allrgies, VIH-SIDA, fenmens i malalties autoimmunes. 21. Explicar lestructura i la composici de latmosfera. 22. Conixer les principals caracterstiques dels diferents climes per a analitzar i comprendre dades climtiques. 23. Explicar el cicle de laigua i els principals problemes relacio- nats amb ls i la gesti dels recursos hdrics. 24. Relacionar els principals recursos energtics utilitzats amb els problemes medi ambientals. 25. Analitzar lestructura i els components dun ecosistema. 26. Explicar el concepte de biodiversitat i la seua distribuci geo- grfica en el planeta. 27. Determinar les principals caracterstiques dun sl atenent a la seua estructura i composici. Qumica Bloc 1. Revisi i aprofundiment de la teoria atomicomolecular Anlisi dalgunes substncies habituals en la naturalesa. Els tres estats fsics i els seus models. La classificaci de les substncies: els elements, els compostos i les mescles. Les lleis ponderals de la qumica. La teoria atmica de Dalton i la justificaci de les lleis ponderals. Les lleis volumtriques de Gay-Lussac i les hiptesis dAvoga- dro. El concepte de mol. Masses atmiques i moleculars. La composici centesimal. Frmules empriques i moleculars. Les magnituds que regixen el comportament dels gasos. Lequa- ci dels gasos ideals. Algunes formes dexpressar la concentraci de les dissolucions. La molaritat i el tant per cent en massa. Bloc 2. Ltom i els seus enllaos El paper dels models atmics en lavan de la qumica: els models de Thomson i de Rutherford. Lexperincia de Rutherford. Conceptes de massa atmica i nombre atmic. Partcules subatmi- ques. Els istops i la seua representaci. El model atmic de Bohr. El model basat en la disposici delectrons en nivells successius. El concepte dorbital. Els nombres quntics. La notaci dels orbitals i la configuraci electrnica. La taula peridica dels elements i la seua interpretaci electrni- ca. La variaci peridica de les propietats atmiques. Lenlla inic i lenlla covalent a partir de la regla de loctet, amb ls dels diagrames de Lewis. Els enllaos mltiples en el cova- lent per a justificar molcules com la de loxigen o la del nitrogen. Introducci a lenlla metllic. Les forces intermoleculars. Els enllaos dhidrogen i les forces de Van der Waals. Les propietats dels compostos com a conseqncia de lenlla: slids covalents, slids atmics, slids inics i slids metllics. Introducci de les regles de la IUPAC per a la formulaci dels compostos binaris ms comuns. Nomenclatura i formulaci de la IUPAC per a compostos inorgnics senzills. Bloc 3. Canvis energtics i materials en les reaccions qumiques El model elemental de reacci a partir de les collisions que pro- voquen ruptures i formaci de nous enllaos. Existncia de reaccions endotrmiques i exotrmiques amb este model. Clcul de lenergia duna reacci a partir de les energies den- lla. Classificaci dalguns tipus de reaccions qumiques: sntesi, des- composici, intercanvi, combusti Ajust de les reaccions a partir de la llei de la conservaci de la massa. Num. 6097 / 08.09.2009 34087 El concepte de reacci de formaci i de calor de formaci. Cl- cul de calors de reacci a partir de les calors de formaci de les subs- tncies involucrades. La informaci que es pot extraure duna reacci ajustada i la realitzaci de clculs amb quantitats de substncia involucrada en una reacci qumica (clculs estequiomtrics). Clculs amb intervenci de gasos. Els clculs estequiomtrics amb reactius impurs. El rendiment duna reacci. Els processos qumics que ocorren amb reactiu limitant. Els clculs estequiomtrics amb reaccions en qu intervenen dis- solucions. Les reaccions cid-base. Els conceptes dcid i base dArrhenius i de Brnsted-Lowry. Els cids i les bases fortes. El concepte de pH. Les reaccions de neutralitzaci. Les reaccions doxidaci-reducci. Lassignaci de nombre doxidaci. Els canvis en els nombres doxidaci. Loxidant i el reduc- tor. Bloc 4. Introducci a la qumica del carboni Les possibilitats de combinaci del carboni: lexistncia de cade- nes ramificades. La possibilitat denllaos mltiples amb si mateix o amb altres elements com loxigen o el nitrogen. La classificaci de les funcions orgniques. Alcans, alquens i alquins, hidrocarburs aromtics senzills, alcohols, ters, aldehids, zetasses, cids, sters, amines i compostos halogenats. La nomenclatura i la formulaci IUPAC per a estos compostos (limitats a compostos amb un grup funcional). El concepte disomeria. La isomeria de cadena, de posici i de funci. Criteris davaluaci 1. Determinar masses atmiques i frmules empriques i molecu- lars. Determinar la composici centesimal dun compost a partir de la seua frmula. 2. Utilitzar el concepte de mol i calcular el nombre de mols pre- sents en una determinada quantitat de substncia i viceversa. 3. Realitzar clculs amb la llei dels gasos ideals. 4. Expressar la concentraci de dissolucions en molaritat i en% en massa. 5. Descriure les successives elaboracions de models atmics. 6. Indicar el nombre de partcules que contenen els istops. Calcu- lar la massa atmica dun element a partir de labundncia isotpica. 7. Identificar combinacions correctes i incorrectes de nombres quntics. Escriure configuracions electrniques dtoms. 8. Comparar, raonadament per mitj duna utilitzaci comprensiva de la taula peridica (elements representatius), algunes propietats at- miques i deduir la frmula de compostos binaris que puguen formar- se. 9. Donat un llistat de frmules, saber deduir el tipus denlla que tenen i indicar les seues propietats. Representar les estructures de Lewis de substncies senzilles que complisquen la regla de loctet. 10. Formular i anomenar substncies inorgniques. 11. Ajustar les reaccions qumiques interpretant el significat dels coeficients de la reacci ajustada. 12. Realitzar clculs de calors de reacci: a partir denergies den- lla i a partir de calors de formaci. 13. Realitzar clculs estequiomtrics obtenint nombre de mols, masses i volums en cas de gasos. 14. Fer clculs estequiomtrics amb reactius impurs, amb rendi- ments i amb estimaci de reactius que hi limiten. 15. Fer clculs estequiomtrics amb intervenci de dissolucions. 16. Calcular el pH de dissolucions dcids o bases fortes. Fer cl- culs amb reaccions de neutralitzaci. 17. Identificar reaccions doxidaci i reducci i justificar quin s lelement oxidant i el reductor. 18. Justificar lelevat nombre de compostos de carboni per les pos- sibilitats de combinaci que t la seua estructura atmica. Distingir les Concepto de reaccin de formacin y de calor de formacin. Calculo de calores de reaccin a partir de los calores de formacin de las sustancias involucradas. Informacin que se puede extraer de una reaccin ajustada y rea- lizacin de clculos con cantidades de sustancia involucrada en una reaccin qumica (clculos estequiomtricos). Calculos con interven- cin de gases Clculos estequiomtricos con reactivos impuros. Rendimiento de una reaccin. Procesos qumicos que ocurren con reactivo limitan- te. Clculos estequiomtricos con reacciones en las que intervienen disoluciones. Reacciones cido-base. Conceptos de cido y base de Arrhenius y de Brnsted-Lowry. cidos y bases fuertes. Concepto de pH. Reac- ciones de neutralizacin. Reacciones de oxidacin-reduccin. Asignacin de nmero de oxidacin. Cambios en los nmeros de oxidacin. Oxidante y reductor Bloque 4. Introduccin a la qumica del carbono Posibilidades de combinacin que tiene el carbono: existencia de cadenas ramificadas. Posibilidad de enlaces mltiples consigo mismo o con otros elementos como el oxgeno, el nitrgeno. Clasificacin de las funciones orgnicas. Alcanos, alquenos y alquinos, hidrocarburos aromticos sencillos, alcoholes, teres, aldeh- dos, cetonas, cidos, steres, aminas y compuestos halogenados Nomenclatura y formulacin IUPAC para estos compuestos (limitados a compuestos con un grupo funcional) Concepto de isomera. Isomera de cadena, de posicin y de fun- cin Criterios de evaluacin 1. Determinar masas atmicas y frmulas empricas y moleculares Determinar la composicin centesimal de un compuesto a partir de su frmula 2. Utilizar el concepto de mol y calcular el nmero de moles pre- sentes en una determinada cantidad de sustancia y viceversa. 3. Realizar clculos con la ley de los gases ideales 4. Expresar la concentracin de disoluciones en molaridad y en% en masa 5. Describir las sucesivas elaboraciones de modelos atmicos 6. Indicar el nmero de partculas que contienen los istopos. Cal- cular la masa atmica de un elemento a partir de la abundancia isot- pica. 7. Identificar combinaciones correctas e incorrectas de nmeros cunticos. Escribir configuraciones electrnicas de tomos 8. Comparar, razonadamente mediante una utilizacin comprensi- va de la tabla peridica (elementos representativos), algunas propieda- des atmicas y deducir la frmula de compuestos binarios que puedan formarse. 9. Dado un listado de frmulas saber deducir el tipo de enlace que tienen e indicar sus propiedades. Representar estructuras de Lewis de sustancias sencillas que cumplan la regla del octeto 10. Formular y nombrar sustancias inorgnicas 11. Ajustar reacciones qumicas interpretando el significado de los coeficientes de la reaccin ajustada. 12. Realizar clculos de calores de reaccin: a partir de energas de enlace y a partir de calores de formacin. 13. Realizar clculos estequiomtricos obteniendo nmero de moles, masas y volmenes en caso de gases. 14. Hacer clculos estequiomtricos con reactivos impuros, con rendimientos y con estimacin de reactivos limitantes 15. Hacer clculos estequiomtricos con intervencin de disolu- ciones 16. Calcular el pH de disoluciones da cidos o bases fuertes. Hacer clculos con reacciones de neutralizacin. 17. Identificar reacciones de oxidacin reduccin justificando quien es el elemento oxidante y el reductor 18. Justificar el elevado nmero de compuestos de carbono por las posibilidades de combinacin que tiene su estructura atmica. Distin- Num. 6097 / 08.09.2009 34088 guir las funciones orgnicas estudiadas describiendo la caracterstica que permite clasificarlos en un grupo funcional o en otro 19. Formular y nombrar correctamente sustancias orgnicas. Alca- nos, alquenos y alquinos, hidrocarburos aromticos sencillos, alcoho- les, teres, aldehdos, cetonas, cidos, steres, aminas y compuestos halogenados 20. Distinguir la isomera de cadena, posicin y funcin, y repre- sentar los posibles ismeros de una frmula funcions orgniques estudiades descrivint la caracterstica que permet classificar-los en un grup funcional o en un altre. 19. Formular i anomenar correctament substncies orgniques. Alcans, alquens i alquins, hidrocarburs aromtics senzills, alcohols, ters, aldehids, zetasses, cids, sters, amines i compostos halogenats. 20. Distingir la isomeria de cadena, de posici i de funci, i repre- sentar els possibles ismers duna frmula. Num. 6097 / 08.09.2009 34089