You are on page 1of 31

Conselleria dEducaci Conselleria de Educacin

RESOLUCI de 17 dagost de 2009, de la Direcci gene-


ral dAvaluaci, Innovaci i Qualitat Educativa i de la
Formaci Professional, per la que sestablix el currculum
de les matries que formen part de les proves daccs a
cicles formatius de grau mitj i de grau superior de For-
maci Professional i dels cursos preparatoris de les matei-
xes en la Comunitat Valenciana. [2009/9946]
RESOLUCIN de 17 de agosto de 2009, de la Direccin
general de Evaluacin, Innovacin y Calidad Educativa
y de la Formacin Profesional, por la que se establece
el currculo de las materias que forman parte de las pru-
ebas de acceso a ciclos formativos de grado medio y de
grado superior de Formacin Profesional y de los cursos
preparatorios de las mismas en la Comunitat Valenciana.
[2009/9946]
La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci preveu en
larticle 41.2. laccs a la formaci professional daquells aspirants que,
no tenint els requisits acadmics, superen una prova daccs regulada
per les administracions educatives.
El Reial Decret 1538/2006, de 15 de desembre, pel que sestablix
lordenaci general de la formaci professional del sistema educatiu,
regula, en el seu captol V, articles 21 a 28, laccs a la formaci
professional per mitj de prova.
LOrde de 31 de mar de 2009, de la Conselleria dEducaci, per
la que es regulen les proves daccs a cicles formatius corresponents
a la Formaci Professional Inicial del sistema Educatiu en lmbit de
gesti de la Comunitat Valenciana, (DOCV de 17 dabril) establix en els
seus articles 5 i 7 lestructura i continguts de les proves daccs a cicles
formatius de grau mitj i de grau superior, indicant que els continguts
de referncia corresponents a cada una de les parts seran els currculums
vigents de lEducaci Secundria Obligatria i del Batxillerat en la
Comunitat Valncia.
LOrde de 17 de juliol de 2009 de la Conselleria dEducaci, per
la que es regulen els cursos preparatoris de les proves daccs a la
Formaci professional en centres docents de la Comunitat Valenciana
que impartisquen ensenyances de Cicles Formatius i sestablix el
procediment dadmissi per a cursar estes ensenyances finanades amb
fons pblics en centres docents (DOCV de 30 de juliol), establix en
larticle 6.1. que la Conselleria dEducaci publicar el currculum a
qu es referir la programaci dels cursos preparatoris daccs a cicles
formatius, continguts que, evidentment, hauran de ser els mateixos que
sutilitzen per a elaborar els exmens dels diferents apartats de les proves
daccs.
Per tot all que sha exposat, i en virtut de la facultat que em conferix
la disposici final primera de la LOrde de 31 de mar de 2009, de la
Conselleria dEducaci, per la que es regulen les proves daccs a cicles
formatius corresponents a la Formaci Professional Inicial del sistema
Educatiu en lmbit de gesti de la Comunitat Valenciana, resolc:
Primer. Finalitat
La present Resoluci t com a finalitat establir el currculum de les
matries sobre els quals versaran les distintes parts de les proves daccs
als cicles formatius de grau mitj i de grau superior, que seran, al seu
torn, el currculum de les diferents matries dels cursos preparatoris de
les proves daccs a cicles formatius, adaptats al que sestablix en el
currculum vigent en la Comunitat Valenciana, de lESO i del Batxillerat
respectivament.
Segon. Currculum de les matries de la prova daccs a cicles
formatius de grau mitj
El currculum dels diferents apartats de la prova daccs als cicles
formatius de grau mitj i de les corresponents matries dels cursos
preparatoris de les mateixes, s el que es detalla en lannex I a esta
resoluci.
Tercer. Currculum de les matries de la prova daccs a cicles
formatius de grau superior
El currculum dels diferents apartats de la prova daccs als cicles
formatius de grau superior i de les corresponents matries dels cursos
preparatoris de les mateixes, s el que es detalla en lannex II a esta
resoluci.
La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin prev en su
artculo 41.2. el acceso a la formacin profesional de aquellos aspirantes
que, careciendo de los requisitos acadmicos, superen una prueba de
acceso regulada por las administraciones educativas.
El Real Decreto 1538/2006, de 15 de diciembre, por el que se
establece la ordenacin general de la formacin profesional del sistema
educativo, regula, en su captulo V, artculos 21 a 28, el acceso a la
formacin profesional mediante prueba.
La Orden de 31 de marzo de 2009, de la Conselleria de Educacin,
por la que se regulan las pruebas de acceso a ciclos formativos
correspondientes a la Formacin Profesional Inicial del sistema
Educativo en el mbito de gestin de la Comunitat Valenciana, (DOCV
de 17 de abril) establece en sus artculos 5 y 7 la estructura y contenidos
de las pruebas de acceso a ciclos formativos de grado medio y de grado
superior, indicando que los contenidos de referencia correspondientes
a cada una de las partes sern los currculos vigentes de la Educacin
Secundaria Obligatoria y del Bachillerato en la Comunitat Valencia.
La Orden de 17 de julio de 2009 de la Conselleria de Educacin, por
la que se regulan los cursos preparatorios de las pruebas de acceso a la
Formacin profesional en centros docentes de la Comunitat Valenciana
que impartan enseanzas de Ciclos Formativos y se establece el
procedimiento de admisin para cursar estas enseanzas financiadas con
fondos pblicos en centros docentes (DOCV de 30 de julio), establece
en su artculo 6.1. que la Conselleria de Educacin publicar el currculo
al que se referir la programacin de los cursos preparatorios de acceso
a ciclos formativos, contenidos que, evidentemente, debern ser los
mismos que se utilicen para elaborar los exmenes de los diferentes
apartados de las pruebas de acceso.
Por todo lo expuesto, y en virtud de la facultad que me confiere la
disposicin final primera de la Orden de 31 de marzo de 2009, de la
Conselleria de Educacin, por la que se regulan las pruebas de acceso a
ciclos formativos correspondientes a la Formacin Profesional Inicial del
sistema Educativo en el mbito de gestin de la Comunitat Valenciana,
resuelvo:
Primero. Finalidad
La presente resolucin tiene por finalidad establecer el currculo de
las materias sobre los que versarn las distintas partes de las pruebas
de acceso a los ciclos formativos de grado medio y de grado superior,
que sern, a su vez, el currculo de las diferentes materias de los cursos
preparatorios de las pruebas de acceso a ciclos formativos, adaptados a
lo que se establece en el currculo vigente en la Comunitat Valenciana,
de la ESO y del Bachillerato respectivamente.
Segundo. Currculo de las materias de la prueba de acceso a ciclos
formativos de grado medio
El currculo de los diferentes apartados de la prueba de acceso a los
ciclos formativos de grado medio y de las correspondientes materias de
los cursos preparatorios de las mismas, es el que se detalla en el anexo
I a esta resolucin.
Tercero. Currculo de las materias de la prueba de acceso a ciclos
formativos de grado superior
El currculo de los diferentes apartados de la prueba de acceso a los
ciclos formativos de grado superior y de las correspondientes materias
de los cursos preparatorios de las mismas, es el que se detalla en el anexo
II a esta resolucin.
Num. 6097 / 08.09.2009 34059
DISPOSICIONS FINALS
Primera
La present resoluci produir efectes lendem de la seua publicaci
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Segona
Contra la present resoluci, que no esgota la via administrativa, es
podr interposar recurs dalada davant de la Secretria Autonmica
dEducaci en el termini dun mes a comptar de lendem de la seua
publicaci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, de confor-
mitat amb els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, redacci donada
per la Llei 4/1999 de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i
del Procediment Administratiu Com.
Valncia, 17 dagost de 2009. La directora general dAvaluaci,
Innovaci i Qualitat Educativa i de la Formaci Professional: Auxiliadora
Hernndez Miana.
ANNEX I
Llengua i Literatura Castellana/Valenciana
Bloc 1. Comunicaci
Reconeixement de les diferncies estructurals, contextuals i
formals entre comunicaci oral i escrita i entre usos colloquials i for-
mals.
Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i dels mitjans
de comunicaci.
Tipologies textuals: narraci, descripci, dileg, exposici.
Tcniques de comprensi i delaboraci de textos: nexes ms
usuals. s de models textuals.
Estructures formals del text (conte, novella, notcia, crnica,
reportatge, etc.).
Estructures descriptives (descripci cientfica, literria, etc.).
Cura i presentaci dels textos escrits i adequaci de les producci-
ons prpies a la normativa ortogrfica.
Bloc 2. Coneixement de la llengua
Estructura de la paraula. Formaci de paraules. Polismia, homo-
nmia, sinonmia i antonmia.
Classes de paraules. El substantiu i ladjectiu (caracterstiques).
El pronom (classificaci). El determinant (classificaci). El verb. Lad-
verbi. La preposici. La conjunci. La interjecci.
Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, el seu
valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els
escrits.
Loraci simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements.
Classes doracions.
Loraci composta: coordinaci i subordinaci.
Utilitzaci de terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte i
predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i comple-
ments; agent, causa i pacient.
s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil
cohesionat i s dels termes segents: aposici; adjectiu explicatiu i
oraci de relatiu explicativa; construcci de participi i de gerundi; ora-
ci coordinada copulativa, disjuntiva, adversativa i consecutiva; oraci
subordinada causal, consecutiva, condicional i concessiva.
Bloc 3. Llengua i societat
Breu introducci a la histria de les llenges constitucionals.
Origen i evoluci del valenci.
El bilingisme: caracterstiques generals. Situaci actual de la
Comunitat Valenciana.
Bloc 4. Educaci literria
Els gneres literaris. Trets caracterstics.
DISPOSICIONES FINALES
Primera
La presente resolucin surtir efectos al da siguiente al de su
publicacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Segunda
Contra la presente resolucin, que no agota la va administrativa,
se podr interponer recurso de alzada ante la secretaria autonmica
de Educacin en el plazo de un mes a contar desde el da siguiente al
de su publicacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, de
conformidad con los artculos 114 y 115 de la Ley 30/1992, redaccin
dada por la Ley 4/1999 de Rgimen Jurdico de las Administraciones
Pblicas y del Procedimiento Administrativo Comn.
Valencia, 17 de agosto de 2009. La directora general de Evaluacin,
Innovacin y Calidad Educativa y de la Formacin Profesional:
Auxiliadora Hernndez Miana.
ANEXO I
Lengua y literatura castellana/valenciana
Bloque 1. Comunicacin
Reconocimiento de las diferencias estructurales, contextuales y
formales entre comunicacin oral y escrita y entre usos coloquiales y
formales.
Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de los
medios de comunicacin.
Tipologas textuales: narracin, descripcin, dialogo, exposicin.
Tcnicas de comprensin y de elaboracin de textos: nexos ms
usuales. Uso de modelos textuales.
Estructuras formales del texto (cuento, novela, noticia, crnica,
reportaje, etc.).
Estructuras descriptivas (descripcin cientfica, literaria, etc.).
Cuidado y presentacin de los textos escritos y adecuacin de las
producciones propias a la normativa ortogrfica.
Bloque 2. Conocimiento de la lengua
Estructura de la palabra. Formacin de palabras. Polisemia,
homonimia, sinonimia y antonimia.
Clases de palabras. El sustantivo y el adjetivo (caractersticas).
El pronombre (clasificacin). El determinante (clasificacin). El verbo.
El adverbio. La preposicin. La conjuncin. La interjeccin.
Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, su
valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los
escritos.
La oracin simple. Sujeto y predicado. Tipos de complementos.
Clases de oraciones.
La oracin compuesta: coordinacin y subordinacin.
Utilizacin de terminologa sintctica bsica: oracin; sujeto y
predicado; predicado nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y com-
plementos; agente, causa y paciente.
Uso de procedimientos para componer los enunciados con un
estilo cohesionado y empleo de lo siguientes trminos: aposicin;
adjetivo y oracin de relativo explicativos; construccin de participio
y de gerundio; oracin coordinada copulativa, disyuntiva, adversativa
y consecutiva; oracin subordinada causal, consecutiva, condicional y
concesiva.
Bloque 3. Lengua y sociedad
Breve introduccin a la historia de las lenguas constitucionales.
Origen y evolucin del valenciano.
El bilingismo: caractersticas generales. Situacin actual de la
Comunitat Valenciana.
Bloque 4. Educacin literaria
Los gneros literarios. Rasgos caractersticos.
Num. 6097 / 08.09.2009 34060
Principals autors de la literatura espanyola i valenciana. Lectura
comentada i comprensi de textos.
Criteris davaluaci
1. Realitzar comentaris i ampliacions dun text.
2. Aplicar els coneixements sobre el valenci o el castell i les nor-
mes de ls lingstic per a solucionar problemes de comprensi de
textos orals i escrits.
3. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valora-
ci de textos breus o fragments.
4. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit en la
seua totalitat. Reconixer els seus elements estructurals bsics, els
grans tipus de recursos lingstics i emetre una opini personal.
5. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de
comunicaci per a lelaboraci i difusi dinformacions i dopinions.
6. Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de textos i
les seues estructures formals.
7. Conixer els principis fonamentals de la gramtica; reconixer
les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.
8. Comprendre lorigen i levoluci del castell i del valenci,
identificar i localitzar els fenmens de contacte entre les distintes llen-
ges constitucionals i conixer les caracterstiques fonamentals del
valenci.
9. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides
i comentades, el context en qu apareixen i les autores i autors ms
rellevants de la histria de la literatura.
Cincies Socials: Geografia i Histria
Component geogrfic
Bloc 1. La representaci de lespai geogrfic
Les coordenades geogrfiques.
Els mapes i les seues representacions cartogrfiques ms relle-
vants.
Llegendes i simbologies emprades en els mapes per a la repre-
sentaci dels elements cartogrfics ms rellevants.
Bloc 2. Poblaci i societat
La poblaci espanyola. Evoluci i distribuci. Contrastos regi-
onals.
La poblaci de la Comunitat Valenciana. Les seues activitats
socioeconmiques, administratives i culturals.
Bloc 3. Espanya i la Uni Europea
LEstat espanyol.
Organitzaci territorial de lEstat.
Les autonomies en lEstat espanyol i les seues institucions.
La Uni Europea.
Incorporaci a la Uni Europea.
El funcionament i les institucions de la Uni Europea en el mn
actual: tendncies demogrfiques.
Component histric
Bloc 1. Arrels del mn contemporani
Bases histriques de la societat actual.
El naixement dels estats moderns. Lhegemonia espanyola: auge
i ocs.
LAntic Rgim: esplendor i crisi.
Lart en les edats moderna i contempornia.
El segle XIX.
El segle XX fins al final de la Guerra Freda.
Espanya en ledat contempornia.
Bloc 2. El mn actual
El mn occidental.
La crisi del mn comunista.
El paper de Xina.
Principales autores de la literatura espaola y valenciana. Lectu-
ra comentada y comprensin de textos.
Criterios de evaluacin
1. Realizar comentarios y ampliaciones de un texto.
2. Aplicar los conocimientos sobre el valenciano o el castellano y
las normas del uso lingstico para solucionar problemas de compren-
sin de textos orales y escritos.
3. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensin y la
valoracin de textos breves o fragmentos.
4. Identificar el gnero al que pertenece un texto literario ledo en
su totalidad. Reconocer sus elementos estructurales bsicos, los gran-
des tipos de recursos lingsticos y emitir una opinin personal.
5. Identificar los principales recursos utilizados por los medios de
comunicacin para la elaboracin y difusin de informaciones y de
opiniones.
6. Reconocer y ser capaz de utilizar los diferentes tipos de textos y
sus estructuras formales.
7. Conocer los principios fundamentales de la gramtica; recono-
cer las diferentes unidades de la lengua y sus combinaciones.
8. Comprender el origen y evolucin del castellano y del valencia-
no, identificar y localizar los fenmenos de contacto entre las distintas
lenguas constitucionales y conocer las caractersticas fundamentales
del valenciano.
9. Mostrar el conocimiento de las relaciones entre las obras ledas
y comentadas, el contexto en que aparecen, y las autoras y autores ms
relevantes de la historia de la literatura.
Ciencias sociales: Geografa e Historia
Componente geogrfico
Bloque 1. La representacin del espacio geogrfico
Las coordenadas geogrficas.
Los mapas y sus representaciones cartogrficas ms relevantes.
Leyendas y simbologas empleadas en los mapas para la repre-
sentacin de los elementos cartogrficos ms relevantes.
Bloque 2. Poblacin y sociedad
La poblacin espaola. Evolucin y distribucin. Contrastes
regionales.
La poblacin de la Comunitat Valenciana. Sus actividades
socioeconmicas, administrativas y culturales.
Bloque 3. Espaa y la Unin Europea
El Estado Espaol.
Organizacin territorial del Estado.
Las Autonomas en el Estado Espaol y sus instituciones.
La Unin Europea.
Incorporacin a la Unin Europea
El funcionamiento e instituciones de la Unin Europea en el
mundo actual: tendencias demogrficas.
Componente histrico
Bloque 1: Races del mundo contemporneo
Bases histricas de la sociedad actual.
El nacimiento de los Estados Modernos. La hegemona espaola:
auge y ocaso
El Antiguo Rgimen: esplendor y crisis
El arte en las edades Moderna y Contempornea
El siglo XIX
El siglo XX hasta el final de la Guerra Fra
Espaa en la Edad Contempornea
Boque 2. El mundo actual
El mundo occidental.
La crisis del mundo comunista.
El papel de China.
Num. 6097 / 08.09.2009 34061
El mn islmic.
Globalitzaci i nous centres de poder.
Conflictes i focus de tensi en el mn actual: el desafiament del
terrorisme.
Criteris davaluaci
1. Localitzar i reconixer en lespai els principals medis naturals
dEspanya i dEuropa.
2. Situar en el temps els perodes i els fets ms importants de la
nostra histria.
3. Descriure els conflictes i els canvis ms rellevants de la nostra
histria.
4. Lectura i interpretaci de dades i grfics demogrfics.
5. Conixer la distribuci de la poblaci en el mn i diferenciar
regions amb referncia especfica a la Comunitat Valenciana.
6. Identificar alguns casos en qu lacci humana provoca impac-
tes sobre el medi natural, reconixer, a escala mundial, a Europa, a
Espanya i a la Comunitat Valenciana, problemes rellevants relacionats
amb el medi ambient, explicar les seues causes i efectes, i aportar pro-
postes dactuacions que poden contribuir a la seua millora.
7. Conixer les principals manifestacions artstiques i culturals per
a valorar el seu significat com a patrimoni histric, especialment les
que es referixen a lmbit de lactual Comunitat Valenciana.
8. Identificar i localitzar, a travs de la representaci cartogrfica,
els estats i les rees geoeconmiques i culturals del mn.
9. Reconixer lorganitzaci territorial, lestructura i lorganitzaci
politicoadministrativa de lEstat espanyol i de la Uni Europea.
Matemtiques
Bloc 1. Nombres
Nombres naturals.
Divisibilitat. Mltiples i divisors. Nombres primers i nombres
compostos. Criteris de divisibilitat.
Nombres fraccionaris i decimals. Relacions entre fraccions i
decimals. Comparaci i orde en els nombres fraccionaris i decimals.
Operacions elementals. Aproximacions i arredoniments.
Nombres enters. Operacions elementals.
Jerarquia de les operacions i s del parntesi.
Potncies dexponent natural. Quadrats perfectes. Arrels quadra-
des exactes.
Les magnituds i la seua mesura. El sistema mtric decimal. Uni-
tats de longitud, massa, capacitat, superfcie i volum. Transformaci
dunitats duna mateixa magnitud. Relaci entre capacitat i volum.
Percentatges. Clcul de percentatges habituals.
Magnituds directament proporcionals. Regla de tres simple.
Magnituds inversament proporcionals.
Bloc 2. lgebra
Traducci dexpressions del llenguatge quotidi a lalgebraic i
viceversa.
Busca i expressi de propietats, relacions i regularitats en
seqncies numriques.
Obtenci de valors numrics en frmules senzilles.
Transformaci dequacions en altres equivalents. Resoluci
dequacions de primer grau.
Resoluci algebraica dequacions de primer grau i de sistemes
de dos equacions lineals amb dos incgnites.
Resoluci algebraica dequacions de segon grau. Solucions exac-
tes i aproximacions decimals.
Resoluci de problemes per mitj de la utilitzaci dequacions i
sistemes.
Elaboraci de grfics a partir dun enunciat, una taula de valors o
una expressi algebraica senzilla. Interpretaci de grfiques.
Bloc 3. Geometria
Elements bsics de la geometria del pla: lnies, segments, angles.
El mundo islmico.
Globalizacin y nuevos centros de poder.
Conflictos y focos de tensin en el mundo actual: el desafo del
terrorismo.
Criterios de evaluacin
1. Localizar y reconocer en el espacio los principales medios natu-
rales de Espaa y Europa.
2. Situar en el tiempo los periodos y hechos ms importantes de
nuestra historia.
3. Describir los conflictos y cambios ms relevantes de nuestra
historia.
4. Lectura e interpretacin de datos y grficos demogrficos.
5. Conocer la distribucin de la poblacin en el mundo, diferen-
ciando regiones, con referencia especfica a la Comunitat Valenciana.
6. Identificar algunos casos en que la accin humana provoca
impactos sobre el medio natural reconociendo, a escala mundial, en
Europa, en Espaa y en la Comunitat Valenciana, problemas relevan-
tes relacionados con el medioambiente, explicando sus causas y efec-
tos, y aportando propuestas de actuaciones que pueden contribuir a su
mejora.
7. Conocer las principales manifestaciones artsticas y culturales
para valorar su significado como patrimonio histrico, especialmente
las que se refieren al mbito de la actual Comunitat Valenciana.
8. Identificar y localizar, a travs de la representacin cartogrfica,
los Estados y las reas geoeconmicas y culturales del mundo.
9. Reconocer la organizacin territorial, estructura y organizacin
poltico-administrativa del Estado Espaol y la Unin Europea.
Matemticas
Bloque 1. Nmeros
Nmeros naturales.
Divisibilidad. Mltiplos y divisores. Nmeros primos y nmeros
compuestos. Criterios de divisibilidad.
Nmeros fraccionarios y decimales. Relaciones entre fraccio-
nes y decimales. Comparacin y orden en los nmeros fraccionarios y
decimales. Operaciones elementales. Aproximaciones y redondeos.
Nmeros enteros. Operaciones elementales.
Jerarqua de las operaciones y uso del parntesis.
Potencias de exponente natural. Cuadrados perfectos. Races
cuadradas exactas.
Las magnitudes y su medida. El sistema mtrico decimal. Unida-
des de longitud, masa, capacidad, superficie y volumen. Transforma-
cin de unidades de una misma magnitud. Relacin entre capacidad y
volumen.
Porcentajes. Clculo de porcentajes habituales.
Magnitudes directamente proporcionales. Regla de tres simple.
Magnitudes inversamente proporcionales.
Bloque 2. lgebra
Traduccin de expresiones del lenguaje cotidiano al algebraico
y viceversa.
Bsqueda y expresin de propiedades, relaciones y regularidades
en secuencias numricas.
Obtencin de valores numricos en frmulas sencillas.
Transformacin de ecuaciones en otras equivalentes. Resolucin
de ecuaciones de primer grado.
Resolucin algebraica de ecuaciones de primer grado y de siste-
mas de dos ecuaciones lineales con dos incgnitas.
Resolucin algebraica de ecuaciones de segundo grado. Solucio-
nes exactas y aproximaciones decimales.
Resolucin de problemas mediante la utilizacin de ecuaciones
y sistemas.
Elaboracin de grficos a partir de un enunciado, una tabla de
valores o una expresin algebraica sencilla. Interpretacin de grficas.
Bloque 3. Geometra
Elementos bsicos de la geometra del plano: lneas, segmentos,
ngulos.
Num. 6097 / 08.09.2009 34062
Anlisi de relacions i propietats de figures en el pla emprant
mtodes inductius i deductius. Parallelisme i perpendicularitat entre
rectes. Relacions entre angles. Construccions geomtriques senzilles:
mediatriu, bisectriu.
Clcul dangles en figures planes.
Clcul drees i permetres de les figures planes elementals. Cl-
cul drees per descomposici en figures simples.
Circumferncies, cercles, arcs i sectors circulars.
Triangles. El teorema de Pitgores. Aplicacions.
Resoluci de problemes que impliquen lestimaci i el clcul de
longituds, superfcies i volums.
Bloc 4. Estadstica
Diferents formes darreplega dinformaci. Organitzaci en tau-
les de dades arreplegades en una experincia. Freqncies absolutes i
relatives.
Mesures de centralitzaci (mediana, mitjana i moda) i de disper-
si (desviaci mitjana i desviaci tpica).
Diagrames de barres, de lnies i de sectors. Anlisi dels aspectes
ms destacables dels grfics estadstics.
Agrupaci de dades en intervals. Histogrames i polgons de fre-
qncies.
Construcci de la grfica adequada a la naturalesa de les dades i
a lobjectiu desitjat.
Criteris davaluaci
1. Utilitzar la forma de clcul apropiada: mental, escrita o amb cal-
culadora, i estimar la coherncia i la precisi dels resultats obtinguts.
2. Expressar els nombres de forma adequada a la situaci planteja-
da: en decimals, fraccions...
3. Comparar, ordenar i representar diferents tipus de nombres:
enters i racionals.
4. Interpretar informaci expressada en nombres enters i racionals.
5. Aplicar en contextos quotidians les operacions aritmtiques amb
nombres enters i decimals.
6. Ser capa de traslladar una situaci real al llenguatge matemtic
corresponent, a fi de poder comprendre-la i inferir nova informaci.
7. Utilitzar les estratgies i ferramentes matemtiques per a resol-
dre problemes en contextos diferents.
8. Resoldre situacions problemtiques per mitj del plantejament i
la resoluci dequacions de primer i segon grau i de proporcions direc-
tes i inverses.
9. Resoldre problemes relacionats amb el clcul dinteressos, des-
comptes, recrrecs, compres a terminis.
10. Obtindre i utilitzar representacions planes de cossos geom-
trics: prismes, pirmides, cilindres, cons, esferes i poliedres regulars.
11. Aplicar el clcul de superfcies i de volums en situacions diver-
ses.
12. Expressar grficament dades extretes de situacions, taules de
valors i expressions algebraiques senzilles.
13. Identificar i aplicar frmules per al clcul de superfcies pla-
nes (limitades per segments i arcs de circumferncia) i de volums de
cossos geomtrics (prismes, pirmides, cilindres, cons i esferes) per
mitj de figures elementals per al clcul drees de figures planes de
lentorn.
14. Extraure la informaci que ens aporten els diferents conceptes
ds corrent en estadstica: poblaci, mostra, mitjana aritmtica, moda,
mediana i dispersi, i interpretar tota esta informaci per a adquirir
criteris i prendre decisions de fets quotidians.
Cincies de la naturalesa
Bloc 1. Matria i energia
Sistemes materials.
. Composici de la matria. toms i molcules. Elements i com-
postos.
Anlisis de relaciones y propiedades de figuras en el plano
empleando mtodos inductivos y deductivos. Paralelismo y perpen-
dicularidad entre rectas. Relaciones entre ngulos. Construcciones
geomtricas sencillas: mediatriz, bisectriz.
Clculo de ngulos en figuras planas.
Clculo de reas y permetros de las figuras planas elementales.
Clculo de reas por descomposicin en figuras simples.
Circunferencias, crculos, arcos y sectores circulares.
Tringulos. El teorema de Pitgoras. Aplicaciones.
Resolucin de problemas que impliquen la estimacin y el clculo
de longitudes, superficies y volmenes.
Bloque 4. Estadstica
Diferentes formas de recogida de informacin. Organizacin en
tablas de datos recogidos en una experiencia. Frecuencias absolutas y
relativas.
Medidas de centralizacin (media, mediana y moda) y de disper-
sin (desviacin media y desviacin tpica).
Diagramas de barras, de lneas y de sectores. Anlisis de los
aspectos ms destacables de los grficos estadsticos.
Agrupacin de datos en intervalos. Histogramas y polgonos de
frecuencias.
Construccin de la grfica adecuada a la naturaleza de los datos
y al objetivo deseado.
Criterios de evaluacin
1. Utilizar la forma de clculo apropiada: mental, escrita o con cal-
culadora, y estimar la coherencia y precisin de los resultados obteni-
dos.
2. Expresar los nmeros de forma adecuada a la situacin plantea-
da: decimal, fraccionaria...
3. Comparar, ordenar y representar diferentes tipos de nmeros:
enteros y racionales.
4. Interpretar informacin expresada en nmeros enteros y racio-
nales.
5. Aplicar en contextos cotidianos las operaciones aritmticas con
nmeros enteros y decimales.
6. Ser capaz de trasladar una situacin real al lenguaje matemti-
co correspondiente con el fin de poder comprenderla e inferir nueva
informacin.
7. Utilizar las estrategias y herramientas matemticas para resolver
problemas en contextos diferentes.
8. Resolver situaciones problemticas mediante el planteamiento y
la resolucin de ecuaciones de primer y segundo grado y proporciones
directas e inversas.
9. Resolver problemas relacionados con el clculo de intereses,
descuentos, recargos, compras a plazos.
10. Obtener y utilizar representaciones planas de cuerpos geom-
tricos: prismas, pirmides, cilindros, conos, esferas y poliedros regu-
lares.
11. Aplicar el clculo de superficies y de volmenes en situaciones
diversas.
12. Expresar grficamente datos extrados de situaciones, tabla de
valores y expresiones algebraicas sencillas.
13. Identificar y aplicar frmulas para el clculo de superficies
planas (limitadas por segmentos y arcos de circunferencia) y de vol-
menes de cuerpos geomtricos (prismas, pirmides, cilindros, conos y
esferas) por medio de figuras elementales para el clculo de reas de
figuras planas del entorno.
14. Extraer la informacin que nos aportan los diferentes concep-
tos de uso corriente en estadstica: poblacin, muestra, media aritm-
tica, moda, mediana y dispersin; e interpretar toda esta informacin
para adquirir criterios y tomar decisiones de hechos cotidianos.
Ciencias de la naturaleza
Bloque 1. Materia y energa
Sistemas materiales.
. Composicin de la materia. tomos y molculas. Elementos y
compuestos.
Num. 6097 / 08.09.2009 34063
. Escales dobservaci macro i microscpica (unitats representati-
ves: mega, any llum, micro).
. Els canvis de posici en els sistemes materials.
. Moviment rectilini uniforme i uniformement variat. Concepte
dacceleraci.
. Representaci grfica de moviments senzills.
Les forces i les seues aplicacions.
. Les forces com a causa del moviment, dels equilibris i de les
deformacions (equaci i unitats en el SI).
. Massa i pes dels cossos.
. Estudi qualitatiu del principi dArquimedes. Aplicacions senzi-
lles.
Lenergia en els sistemes materials.
. Lenergia com a concepte fonamental per a lestudi dels canvis.
Canvi de posici, de forma i destat. Valoraci del paper de lenergia
en les nostres vides.
. Treball i energia: anlisi qualitativa i interpretaci de les transfor-
macions energtiques de processos senzills quotidians.
. Principi de conservaci de lenergia. Tipus denergia: cintica i
potencial. Energia mecnica.
. Anlisi i valoraci de les diferents fonts denergia, renovables i
no renovables.
. Problemes associats a lobtenci, el transport i la utilitzaci de
lenergia.
. Presa de conscincia de la importncia de lestalvi energtic.
Bloc 2. Transferncia denergia
Calor i temperatura.
Interpretaci de la calor com a forma de transferncia denergia.
Distinci entre calor i temperatura. Els termmetres.
La calor com a agent productor de canvis. Reconeixement de
situacions i realitzaci dexperincies senzilles en qu es manifesten
els efectes de la calor sobre els cossos.
Propagaci de la calor. Allants i conductors.
Bloc 3. Canvis qumics i les seues aplicacions
Les reaccions qumiques.
. Representaci simblica.
La qumica en la societat.
. Elements qumics bsics en els sers vius.
. La qumica i el medi ambient: efecte hivernacle, pluja cida, des-
trucci de la capa doz, contaminaci daiges i terres.
. Petroli i derivats.
. Energia nuclear.
. Medicaments.
Bloc 4. La vida en acci
Les funcions vitals.
La cllula, unitat de vida.
La teoria cellular i la seua importncia en Biologia. La cllula
com a unitat estructural i funcional dels sers vius.
Les funcions de nutrici: obtenci i s de matria i energia pels
sers vius.
Nutrici auttrofa i hetertrofa.
La fotosntesi i la seua importncia en la vida de la Terra.
La respiraci en els sers vius.
Les funcions de relaci: percepci, coordinaci i moviment.
Les funcions de reproducci: la reproducci sexual i lasexual.
Bloc 5. El medi ambient natural
Conceptes de biosfera, ecosfera i ecosistema.
Identificaci dels components dun ecosistema.
Influncia dels factors bitics i abitics en els ecosistemes.
El paper que exercixen els organismes productors, consumidors i
descomponedors en lecosistema. Cadenes i xarxes trfiques.
. Escalas de observacin macro y microscpica (unidades repre-
sentativas: mega, ao luz, micro).
. Los cambios de posicin en los sistemas materiales.
. Movimiento rectilneo uniforme y uniformemente variado. Con-
cepto de aceleracin.
. Representacin grfica de movimientos sencillos.
Las fuerzas y sus aplicaciones.
. Las fuerzas como causa del movimiento, los equilibrios y las
deformaciones (ecuacin y unidades en el SI).
. Masa y peso de los cuerpos.
. Estudio cualitativo del principio de Arqumedes. Aplicaciones
sencillas.
La energa en los sistemas materiales.
. La energa como concepto fundamental para el estudio de los
cambios. Cambio de posicin, forma y estado. Valoracin del papel de
la energa en nuestras vidas.
. Trabajo y energa: anlisis cualitativo e interpretacin de trans-
formaciones energticas de procesos sencillos cotidianos.
. Principio de conservacin de la energa. Tipos de energa, cinti-
ca y potencial. Energa mecnica.
. Anlisis y valoracin de las diferentes fuentes de energa, renova-
bles y no renovables.
. Problemas asociados a la obtencin, transporte y utilizacin de la
energa.
. Toma de conciencia de la importancia del ahorro energtico.
Bloque 2. Transferencia de energa
Calor y temperatura.
Interpretacin del calor como forma de transferencia de energa.
Distincin entre calor y temperatura. Los termmetros.
El calor como agente productor de cambios. Reconocimiento de
situaciones y realizacin de experiencias sencillas en las que se mani-
fiesten los efectos del calor sobre los cuerpos.
Propagacin del calor. Aislantes y conductores.
Bloque 3. Cambios qumicos y sus aplicaciones
Las reacciones qumicas.
. Representacin simblica.
La qumica en la sociedad.
. Elementos qumicos bsicos en los seres vivos.
. La qumica y el medioambiente: efecto invernadero, lluvia cida,
destruccin de la capa de ozono, contaminacin de aguas y tierras.
. Petrleo y derivados.
. Energa nuclear.
. Medicamentos.
Bloque 4. La vida en accin
Las funciones vitales.
La clula, unidad de vida.
La teora celular y su importancia en Biologa. La clula como
unidad estructural y funcional de los seres vivos.
Las funciones de nutricin: obtencin y uso de materia y energa
por los seres vivos.
Nutricin auttrofa y hetertrofa.
La fotosntesis y su importancia en la vida de la Tierra.
La respiracin en los seres vivos.
Las funciones de relacin: percepcin, coordinacin y movi-
miento.
Las funciones de reproduccin: la reproduccin sexual y
asexual.
Bloque 5. El medio ambiente natural
Conceptos de biosfera, ecosfera y ecosistema.
Identificacin de los componentes de un ecosistema.
Influencia de los factores biticos y abiticos en los ecosistemas.
El papel que desempean los organismos productores, consumi-
dores y descomponedores en el ecosistema. Cadenas y redes trficas.
Num. 6097 / 08.09.2009 34064
Bloc 6. Les persones i la salut
El concepte dorganisme pluricellular. Lorganitzaci general
del cos hum: la cllula, els teixits, els rgans, els sistemes i els apa-
rells.
El concepte de salut i el de malaltia.
Principals agents causants de malalties infeccioses.
La lluita contra estes malalties. El sistema immunitari. Vacunes.
Malalties no infeccioses. Causes, remeis i prevenci.
Primers auxilis.
Dietes saludables i equilibrades.
Prevenci de les malalties provocades per malnutrici.
La conservaci, la manipulaci i la comercialitzaci dels ali-
ments.
Laparell circulatori: anatomia i fisiologia.
Estils de vida per a una salut cardiovascular.
Factors que repercutixen en la salut mental en la societat actual.
Les substncies addictives: el tabac, lalcohol i altres drogues.
Problemes associats.
Actitud responsable davant de conductes de risc per a la salut.
Criteris davaluaci
1. Relacionar el concepte denergia amb la capacitat de realitzar
canvis i establir la relaci entre causa i efecte.
2. Conixer diferents formes i fonts denergia renovables i no
renovables, els avantatges i els inconvenients, i alguns dels principals
problemes associats a la seua obtenci, transport i utilitzaci.
3. Conixer el principi de conservaci de lenergia i aplicar-lo en
alguns exemples senzills.
4. Comprendre la importncia de lestalvi energtic i de ls
denergies netes per a contribuir a un futur sostenible.
5. Resoldre problemes senzills i aplicar els coneixements sobre el
concepte de temperatura i la mesura, lequilibri i el desequilibri trmic,
els efectes de la calor sobre els cossos i la forma de propagaci.
6. Distingir entre toms i molcules. Indicar les caracterstiques de
les partcules components dels toms. Diferenciar els elements.
7. Formular i anomenar algunes substncies importants. Indicar-ne
les propietats.
8. Discernir entre canvi fsic i qumic. Comprovar que la conserva-
ci de la massa es complix en tota reacci qumica. Escriure i ajustar
correctament equacions qumiques senzilles. Resoldre exercicis num-
rics en els quals intervinguen mols.
9. Enumerar els elements bsics de la vida. Explicar quins sn els
principals problemes mediambientals de la nostra poca i les mesures
preventives.
10. Explicar les caracterstiques bsiques dels compostos qumics
dinters social: petroli i derivats, frmacs. Explicar en qu consistix
lenergia nuclear i els problemes que sen deriven.
11. Raonar avantatges i inconvenients de les diferents fonts ener-
gtiques. Enumerar mesures que contribuxen a lestalvi collectiu o
individual denergia.
12. Conixer i relacionar les funcions vitals dels sers vius.
13. Diferenciar entre la nutrici dels sers auttrofs i la dels hete-
rtrofs.
14. Conixer les caracterstiques i els tipus de reproducci.
15. Identificar els elements fonamentals que intervenen en la fun-
ci de relaci.
16. Identificar els components i les interrelacions que sestablixen
en un ecosistema.
17. Establir relacions entre les diferents funcions de lorganisme
hum i els factors que tenen una major influncia en la salut, com ara
els estils de vida.
18. Conixer els conceptes relacionats amb els mecanismes de
defensa corporal en la lluita contra la malaltia.
19. Conixer els conceptes relacionats amb la salut i la preven-
ci de la malaltia i valorar la importncia sobre la salut: reproducci,
sexualitat, hbits txics, exercici fsic i alimentaci.
Bloque 6. Las personas y la salud
El concepto de organismo pluricelular. La organizacin general
del cuerpo humano: la clula, tejidos, rganos, sistemas y aparatos.
El concepto de salud y el de enfermedad.
Principales agentes causantes de enfermedades infecciosas.
La lucha contra dichas enfermedades. Sistema inmunitario.
Vacunas.
Enfermedades no infecciosas. Causas, remedios y prevencin.
Primeros auxilios.
Dietas saludables y equilibradas.
Prevencin de las enfermedades provocadas por malnutricin.
La conservacin, manipulacin y comercializacin de los ali-
mentos.
El aparato circulatorio: anatoma y fisiologa.
Estilos de vida para una salud cardiovascular.
Factores que repercuten en la salud mental en la sociedad actual.
Las sustancias adictivas: el tabaco, el alcohol y otras drogas.
Problemas asociados.
Actitud responsable ante conductas de riesgo para la salud.
Criterios de evaluacin
1. Relacionar el concepto de energa con la capacidad de realizar
cambios estableciendo la relacin entre causa y efecto.
2. Conocer diferentes formas y fuentes de energa renovables y no
renovables, sus ventajas e inconvenientes y algunos de los principales
problemas asociados a su obtencin, transporte y utilizacin.
3. Conocer el principio de conservacin de la energa y aplicarlo
en algunos ejemplos sencillos.
4. Comprender la importancia del ahorro energtico y el uso de
energas limpias para contribuir a un futuro sostenible.
5. Resolver problemas sencillos aplicando los conocimientos sobre
el concepto de temperatura y su medida, el equilibrio y desequilibrio
trmico, los efectos del calor sobre los cuerpos y su forma de propa-
gacin.
6. Distinguir entre tomos y molculas. Indicar las caractersticas
de las partculas componentes de los tomos. Diferenciar los elemen-
tos.
7. Formular y nombrar algunas sustancias importantes. Indicar sus
propiedades.
8. Discernir entre cambio fsico y qumico. Comprobar que la con-
servacin de la masa se cumple en toda reaccin qumica. Escribir y
ajustar correctamente ecuaciones qumicas sencillas. Resolver ejerci-
cios numricos en los que intervengan moles.
9. Enumerar los elementos bsicos de la vida. Explicar cules son
los principales problemas medioambientales de nuestra poca y sus
medidas preventivas.
10. Explicar las caractersticas bsicas de compuestos qumicos de
inters social: petrleo y derivados, y frmacos. Explicar en qu con-
siste la energa nuclear y los problemas derivados de ella.
11. Razonar ventajas e inconvenientes de las diferentes fuentes
energticas. Enumerar medidas que contribuyen al ahorro colectivo o
individual de energa.
12. Conocer y relacionar las funciones vitales de los seres vivos.
13. Diferenciar entre la nutricin de seres auttrofos y hetertro-
fos.
14. Conocer las caractersticas y los tipos de reproduccin.
15. Identificar los elementos fundamentales que intervienen en la
funcin de relacin.
16. Identificar los componentes y las interrelaciones que se esta-
blecen en un ecosistema.
17. Establecer relaciones entre las diferentes funciones del orga-
nismo humano y los factores que tienen una mayor influencia en la
salud, como son los estilos de vida.
18. Conocer los conceptos relacionados con los mecanismos de
defensa corporal en la lucha contra la enfermedad.
19. Conocer los conceptos relacionados con la salud y la preven-
cin de la enfermedad y valorar su importancia sobre la salud: repro-
duccin, sexualidad, hbitos txicos, ejercicio fsico y alimentacin.
Num. 6097 / 08.09.2009 34065
Tecnologia
Bloc 1. Lordinador. Maquinari i programari
Elements que constituxen un ordinador. Unitat central i perif-
rics. Funcionament, maneig bsic i connexi destos.
Sistema operatiu. Emmagatzemament, organitzaci i recuperaci
de la informaci en suports fsics, locals i extrables.
Dispositius que intercanvien informaci amb lordinador: cme-
res digitals, memries externes, PDA i telfons mbils.
Bloc 2. Tcniques dexpressi i comunicaci
Instruments de dibuix per a realitzar esbossos i croquis. Suports
i formats.
Anlisi dobjectes senzills per mitj de la descomposici en vis-
tes. Introducci a la representaci en perspectiva.
Sistemes senzills de representaci. Vistes i perspectives. Propor-
cionalitat entre dibuix i realitat. Escales.
Bloc 3. Materials ds tcnic
Materials ds habitual: classificaci general. Materials naturals
i transformats.
La fusta: constituci. Propietats i caracterstiques. Fustes ds
habitual. Identificaci de fustes naturals i transformades. Derivats de
la fusta: paper i cart. Aplicacions ms comunes de les fustes naturals
i manufacturades.
Materials frrics: el ferro. Extracci. Fosa i acer. Obtenci i pro-
pietats caracterstiques: mecniques, elctriques i trmiques. Aplicaci-
ons.
Metalls no frrics: coure i alumini. Obtenci i propietats caracte-
rstiques: mecniques, elctriques i trmiques. Aplicacions.
Identificaci dels materials metllics ds com.
Tcniques bsiques i industrials per al treball amb metalls. Con-
formaci, uni i acabat. Tractaments.
Introducci als plstics. Classificaci. Obtenci. Propietats
caracterstiques. Identificaci en objectes ds habitual. Aplicacions
industrials i en vivendes.
Bloc 4. Mecanismes
Mquines simples: palanques i corrioles.
Descripci i funcionament de mecanismes de transmissi i trans-
formaci de moviments: corrioles, engranatges, caragol sense fi, piny
i cremallera, palanca, roda excntrica, biela i maneta. Relaci de trans-
missi. Aplicacions.
Anlisi del funcionament en mquines simples i simuladors
fsics i informtics.
Aplicacions en projectes i maquetes, seguint el procs de resolu-
ci tcnica de problemes.
Bloc 5. Electricitat i electrnica
Introducci al corrent elctric continu i altern, definici i magni-
tuds bsiques: voltatge, resistncia i intensitat.
Descripci de circuits elctrics simples: funcionament i ele-
ments. Introducci al circuit en srie i en parallel. Simbologia.
Efectes del corrent elctric: llum i calor. Anlisi dobjectes tc-
nics que apliquen estos efectes.
Interpretaci de circuits elctrics molt senzills. Utilitzaci des-
quemes, materials i ferramentes.
Aparells de mesura: voltmetre, ampermetre i polmetre. Realit-
zaci de mesures senzilles.
Bloc 6. Energia i la seua transformaci
Fonts denergia: classificaci general. Energies renovables i no
renovables. Avantatges i inconvenients.
Energies no renovables. Combustibles fssils: petroli, carb i gas
natural.
Criteris davaluaci
1. Identificar i connectar els components fonamentals de lordina-
dor i els perifrics, i explicar-ne la missi en el conjunt.
2. Manejar lentorn grfic dels sistemes operatius com a interfcie
de comunicaci amb la mquina.
Tecnologa
Bloque 1. El ordenador. Hardware y software.
Elementos que constituyen un ordenador. Unidad central y peri-
fricos. Funcionamiento, manejo bsico y conexin de los mismos.
Sistema operativo. Almacenamiento, organizacin y recupera-
cin de la informacin en soportes fsicos, locales y extrables.
Dispositivos que intercambian informacin con el ordenador:
cmaras digitales, memorias externas, PDA y telfonos mviles.
Bloque 2. Tcnicas de expresin y comunicacin
Instrumentos de dibujo para realizar bocetos y croquis. Soportes
y formatos.
Anlisis de objetos sencillos mediante la descomposicin en vis-
tas. Introduccin a la representacin en perspectiva.
Sistemas sencillos de representacin. Vistas y perspectivas. Pro-
porcionalidad entre dibujo y realidad. Escalas.
Bloque 3. Materiales de uso tcnico
Materiales de uso habitual: clasificacin general. Materiales
naturales y transformados.
La madera: constitucin. Propiedades y caractersticas. Maderas
de uso habitual. Identificacin de maderas naturales y transformadas.
Derivados de la madera: papel y cartn. Aplicaciones ms comunes de
las maderas naturales y manufacturadas.
Materiales frricos: el hierro. Extraccin. Fundicin y acero.
Obtencin y propiedades caractersticas: mecnicas, elctricas y trmi-
cas. Aplicaciones.
Metales no frricos: cobre y aluminio. Obtencin y propiedades
caractersticas: mecnicas, elctricas y trmicas. Aplicaciones.
Identificacin de los materiales metlicos de uso comn.
Tcnicas bsicas e industriales para el trabajo con metales. Con-
formacin, unin y acabado. Tratamientos.
Introduccin a los plsticos. Clasificacin. Obtencin. Propieda-
des caractersticas. Identificacin en objetos de uso habitual. Aplica-
ciones industriales y en viviendas
Bloque 4. Mecanismos
Mquinas simples: palancas y poleas.
Descripcin y funcionamiento de mecanismos de transmisin y
transformacin de movimientos: poleas, engranajes, tornillo sin fin,
pin y cremallera, leva, rueda excntrica, biela y manivela. Relacin
de transmisin. Aplicaciones.
Anlisis del funcionamiento en mquinas simples y simuladores
fsicos e informticos.
Aplicaciones en proyectos y maquetas, siguiendo el proceso de
resolucin tcnica de problemas.
Bloque 5. Electricidad y electrnica
Introduccin a la corriente elctrica continua y alterna, defini-
cin y magnitudes bsicas: voltaje, resistencia e intensidad.
Descripcin de circuitos elctricos simples: funcionamiento y
elementos. Introduccin al circuito en serie y en paralelo. Simbologa.
Efectos de la corriente elctrica: luz y calor. Anlisis de objetos
tcnicos que apliquen estos efectos.
Interpretacin de circuitos elctricos muy sencillos. Utilizacin
de esquemas, materiales y herramientas.
Aparatos de medida: voltmetro, ampermetro y polmetro. Rea-
lizacin de medidas sencillas.
Bloque 6. Energa y su transformacin
Fuentes de energa: clasificacin general. Energas renovables y
no renovables. Ventajas e inconvenientes.
Energas no renovables. Combustibles fsiles: petrleo, carbn
y gas natural.
Criterios de evaluacin
1. Identificar y conectar los componentes fundamentales del orde-
nador y sus perifricos, y explicar su misin en el conjunto.
2. Manejar el entorno grfico de los sistemas operativos como
interfaz de comunicacin con la mquina.
Num. 6097 / 08.09.2009 34066
3. Emprar lordinador com a ferramenta de treball, amb lobjec-
tiu de comunicar, localitzar i manejar informaci de diverses fonts.
Conixer i aplicar la terminologia i els procediments bsics dels pro-
cessadors de text i les ferramentes de presentacions.
4. Representar objectes senzills per mitj desbossos, croquis, vis-
tes i perspectives, a fi de comunicar un treball tcnic.
5. Utilitzar vistes, perspectives, escales, acotaci i normalitzaci
per a plasmar i transmetre idees tecnolgiques i representar objectes i
sistemes tcnics.
6. Conixer la classificaci general dels materials ds habitual.
7. Conixer les propietats bsiques de la fusta com a material tc-
nic, les varietats i transformats ms emprats, i identificar les aplicaci-
ons ms usuals i les tcniques bsiques de conformaci, uni i acabat.
8. Conixer les propietats bsiques dels metalls com a materials
tcnics, les varietats i transformats ms emprats, i identificar les apli-
cacions ms usuals i les tcniques bsiques de conformaci, uni i
acabat.
9. Conixer les propietats bsiques dels plstics com a materials
tcnics, la classificaci i les aplicacions ms importants; identificar-los
en objectes ds habitual i usar-ne les tcniques bsiques de conforma-
ci i uni de forma correcta i amb seguretat.
10. Identificar, analitzar i descriure, en sistemes senzills i estructu-
res de lentorn, elements resistents i els esforos a qu estan sotmesos.
11. Assenyalar els mecanismes simples de transformaci i trans-
missi de moviments que els componen, i explicar el seu funciona-
ment en el conjunt. Calcular la relaci de transmissi en els casos en
qu procedisca.
12. Utilitzar adequadament les magnituds elctriques bsiques.
13. Utilitzar adequadament els instruments bsics de mesures elc-
triques.
14. Valorar els efectes de lenergia elctrica i la capacitat de con-
versi en altres manifestacions energtiques.
15. Identificar correctament els elements fonamentals dun circuit
elctric de corrent continu i altern, i comprendren la funci dins des-
te.
16. Conixer les distintes fonts denergia, la classificaci, la trans-
formaci, els avantatges i els inconvenients.
17. Descriure esquemticament els sistemes tcnics per a laprofi-
tament de les energies renovables.
ANNEX II
Llengua i Literatura Castellana / Valenciana
Bloc 1. Llengua i comunicaci
La comunicaci: elements. Funcions del llenguatge.
Llengua oral i llengua escrita. Noves prctiques electrniques.
El text com a unitat comunicativa: caracterstiques.
Els tipus de textos: segons el canal (oral i escrit), el registre (for-
mal i informal), lmbit (acadmic, periodstic, literari, publicitari,
cientfic, tcnic, humanstic, jurdic i administratiu, digital o electr-
nic), la modalitat (expositiva, narrativa, descriptiva, dialgica, argu-
mentativa) i la intenci (informativa, persuasiva, prescriptiva, expres-
siva).
Bloc 2. Llengua i societat
Varietats de la llengua (espacials, socials i individuals): nivells i
registres lingstics.
Les llenges del mn, dEuropa i dEspanya. Origen i realitat
plurilinge dEspanya.
Breu histria i situaci actual de les llenges constitucionals. El
castell, caracterstiques i varietats.
Plurilingisme, bilingisme i llenges en contacte.
Lespanyol en el mn.
3. Emplear el ordenador como herramienta de trabajo, con el obje-
to de comunicar, localizar y manejar informacin de diversas fuentes.
Conocer y aplicar la terminologa y procedimientos bsicos de los pro-
cesadores de texto y herramientas de presentaciones.
4. Representar objetos sencillos mediante bocetos, croquis, vistas
y perspectivas, con el fin de comunicar un trabajo tcnico.
5. Utilizar vistas, perspectivas, escalas, acotacin y normalizacin
para plasmar y transmitir ideas tecnolgicas y representar objetos y
sistemas tcnicos
6. Conocer la clasificacin general de los materiales de uso habi-
tual.
7. Conocer las propiedades bsicas de la madera como material
tcnico, sus variedades y transformados ms empleados, identificando
las aplicaciones ms usuales y las tcnicas bsicas de conformacin,
unin y acabado.
8. Conocer las propiedades bsicas de los metales como materiales
tcnicos, sus variedades y transformados ms empleados, identifican-
do las aplicaciones ms usuales y las tcnicas bsicas de conforma-
cin, unin y acabado.
9. Conocer las propiedades bsicas de los plsticos como materia-
les tcnicos, su clasificacin, sus aplicaciones ms importantes; iden-
tificarlos en objetos de uso habitual y usar sus tcnicas bsicas de con-
formacin y unin de forma correcta y con seguridad.
10. Identificar, analizar y describir, en sistemas sencillos y estruc-
turas del entorno, elementos resistentes y los esfuerzos a los que estn
sometidos.
11. Sealar los mecanismos simples de transformacin y transmi-
sin de movimientos que los componen, y explicar su funcionamiento
en el conjunto. Calcular la relacin de transmisin en los casos en los
que proceda.
12. Utilizar adecuadamente las magnitudes elctricas bsicas.
13. Utilizar adecuadamente los instrumentos bsicos de medidas
elctricas.
14. Valorar los efectos de la energa elctrica y su capacidad de
conversin en otras manifestaciones energticas.
15. Identificar correctamente los elementos fundamentales de un
circuito elctrico de corriente continua y alterna, y comprender su fun-
cin dentro de l.
16. Conocer las distintas fuentes de energa, su clasificacin, su
transformacin, sus ventajas e inconvenientes.
17. Describir esquemticamente los sistemas tcnicos para el apro-
vechamiento de las energas renovables.
ANEXO II
Lengua y Literatura Castellana/ Valenciana
Bloque 1. Lengua y comunicacin
La comunicacin: elementos. Funciones del lenguaje.
Lengua oral y lengua escrita. Nuevas prcticas electrnicas.
El texto como unidad comunicativa: caractersticas.
Los tipos de textos: segn el canal (oral y escrito), registro (for-
mal e informal), mbito (acadmicos, periodsticos, literarios, publici-
tarios, cientficos, tcnicos, humansticos, jurdicos y administrativos,
digitales o electrnicos), modalidad (expositiva, narrativa, descriptiva,
dialgica, argumentativa) e intencin (informativos, persuasivos, pres-
criptivos, expresivos).
Bloque 2. Lengua y sociedad
Variedades de la lengua (espaciales, sociales e individuales):
niveles y registros lingsticos.
Las lenguas del mundo, de Europa y de Espaa. Origen y reali-
dad plurilinge de Espaa.
Breve historia y situacin actual de las lenguas constitucionales.
El castellano y el valenciano, caractersticas y variedades.
Plurilingismo, bilingismo y lenguas en contacto.
El espaol en el mundo.
Num. 6097 / 08.09.2009 34067
Bloc 3. Estudi de la llengua: normativa i morfosintaxi
Coneixement i s reflexiu de les normes lingstiques.
Llenguatge, llengua i parla. La llengua com a sistema: unitats i
nivells.
Les categories gramaticals. Classes de paraules segons la catego-
ria i el significat.
Estructura de la paraula. Formaci de paraules i ampliaci del
lxic.
Enunciat, frase i oraci. Els sintagmes.
Tipus doracions: modalitat oracional, oraci simple i oraci
composta.
Bloc 4. Tcniques de treball
Internet com a mitj de consulta. Estratgies de busca i fiabilitat.
Diccionaris, enciclopdies electrniques, pgines de consulta...
Procediments de comentari i anlisi de textos.
Redacci de treballs acadmics que incorporen elements com-
plementaris (ndexs, citacions, bibliografies, etc.).
Bloc 5. Estudi de la literatura
Concepte, funcions. El llenguatge, els recursos i els gneres lite-
raris.
Aproximaci a les poques de la literatura en llengua castellana
i valenciana: autors i textos ms representatius. Evoluci dels gneres
literaris des de lEdat Mitjana al segle XIX.
La literatura en el segle XX: marc histric i cultural. Autors i
textos ms representatius de la literatura castellana i valenciana.
La lrica en el segle XX: anlisi i comentari de poemes dels
autors ms representatius.
La narrativa en el segle XX: anlisi i comentari de textos dels
autors en llengua castellana i valenciana ms representatius.
Nous models narratius.
Criteris davaluaci
1. Analitzar, interpretar, valorar i sintetitzar oralment i per escrit
textos de qualsevol tipus, tenint en compte la funci social que exer-
cixen, la tradici cultural en qu sinscriuen, lestructura i la situaci
comunicativa, els valors que transmeten; assenyalar les idees princi-
pals i les secundries, reconixer possibles incoherncies o ambigi-
tats i aportar una opini personal.
2. Produir textos escrits de carcter formal, correctes i adequats a
la situaci comunicativa; utilitzar mecanismes que els donen cohern-
cia i cohesi, i atendre a les diferents estructures formals.
3. Utilitzar els coneixements sobre la llengua en lanlisi i la pro-
ducci de diferents tipus de textos: ser capa dusar la reflexi lings-
tica en la comprensi de textos aliens i en la composici dels propis.
4. Conixer, identificar i analitzar les varietats lingstiques del
castell i del valenci i les actituds sociolingstiques que shi mani-
festen, aix com les diferents causes que pot tindre, en una situaci de
contacte de llenges, lelecci duna delles o lalternana de codis en
un mateix discurs.
5. Conixer, valorar i interpretar les obres i els autors ms repre-
sentatius de la literatura en llengua castellana i valenciana.
Angls
Continguts funcionals
Descriure i comparar persones i objectes.
Demanar i generar informaci sobre esdeveniments.
Resumir textos senzills.
Narrar esdeveniments i fets presents, passats i futurs.
Expressar les nocions dexistncia i inexistncia, presncia o
absncia, disponibilitat o indisponibilitat, capacitat o incapacitat, quan-
titat, mesura i pes.
Expressar certesa i dubte. Expressar un fet com possible o
impossible, probable o improbable, necessari o obligatori/prohibit, i
com a conseqncia lgica dun altre fet.
Bloque 3. Estudio de la lengua: normativa y morfosintaxis
Conocimiento y uso reflexivo de las normas lingsticas.
Lenguaje, lengua y habla. La lengua como sistema: unidades y
niveles.
Las categoras gramaticales. Clases de palabras segn su catego-
ra y su significado.
Estructura de la palabra. Formacin de palabras y ampliacin del
lxico.
Enunciado, frase y oracin. Los sintagmas.
Tipos de oraciones: modalidad oracional, oracin simple y ora-
cin compuesta.
Bloque 4. Tcnicas de trabajo
Internet como medio de consulta. Estrategias de bsqueda y fia-
bilidad. Diccionarios, enciclopedias electrnicas, pginas de consul-
ta...
Procedimientos de comentario y anlisis de textos.
Redaccin de trabajos acadmicos que incorporen elementos
complementarios (ndices, citas, bibliografas, etc.).
Bloque 5. Estudio de la literatura
Concepto, funciones. El lenguaje, los recursos y los gneros lite-
rarios.
Aproximacin a las pocas de la literatura en lengua castellana
y valenciana: autores y textos ms representativos. Evolucin de los
gneros literarios desde la Edad Media al siglo XIX.
La literatura en el siglo XX: marco histrico y cultural. Autores
y textos ms representativos de la literatura castellana y valenciana.
La lrica en el siglo XX: anlisis y comentario de poemas de los
autores ms representativos.
La narrativa en el siglo XX: anlisis y comentario de textos de
los autores en lengua castellana y valenciana ms representativos.
Nuevos modelos narrativos.
Criterios de evaluacin
1. Analizar, interpretar, valorar y sintetizar oralmente y por escrito
textos de cualquier tipo, teniendo en cuenta la funcin social que ejercen,
la tradicin cultural en la que se inscriben, su estructura y situacin
comunicativa, los valores que transmiten; sealando las ideas principales
y las secundarias, reconociendo posibles incoherencias o ambigedades
y aportando una opinin personal.
2. Producir textos escritos de carcter formal, correctos y adecuados a
la situacin comunicativa, utilizando mecanismos que les den coherencia
y cohesin y atendiendo a sus diferentes estructuras formales.
3. Utilizar los conocimientos sobre la lengua en el anlisis y la
produccin de diferentes tipos de textos: ser capaz de usar la reflexin
lingstica en la comprensin de textos ajenos y en la composicin de
los propios.
4. Conocer, identificar y analizar las variedades lingsticas del
castellano y del valenciano y las actitudes sociolingsticas que en
ellas se manifiestan. As como las diferentes causas que puede tener,
en una situacin de contacto de lenguas, la eleccin de una de ellas o la
alternancia de cdigos en un mismo discurso.
5. Conocer, valorar e interpretar las obras y los autores ms
representativos de la literatura en lengua castellana y valenciana.
Ingls
Contenidos funcionales
Describir y comparar personas y objetos.
Pedir y generar informacin sobre acontecimientos.
Resumir textos sencillos.
Narrar acontecimientos y hechos presentes, pasados y futuros.
Expresar las nociones de existencia e inexistencia, presencia o
ausencia, disponibilidad o indisponibilidad, capacidad o incapacidad,
cantidad, medida y peso.
Expresar certeza y duda. Expresar un hecho como posible o
imposible, probable o improbable, necesario u obligatorio/prohibido, y
como consecuencia lgica de otro hecho.
Num. 6097 / 08.09.2009 34068
Expressar opini, sentiments, inters, preferncia, fruci, acord
o desacord, lament i perd.
Demanar i donar instruccions.
Suggerir, aconsellar i recomanar una actuaci.
Invitar a fer alguna cosa.
Demanar/donar/denegar perms per a fer alguna cosa i perqu
alg faa alguna cosa.
Reproduir preguntes i informacions que alg ha fet o ha difs.
Expressar intenci, desig, voluntat o decisi de fer alguna cosa,
o de que alg en faa alguna, i oferir-se o negar-se a fer alguna cosa.
rees temtiques
Informaci personal, aspecte fsic, carcter, famlia, amics, inte-
ressos, etc.
Professions i ocupacions: tipus de treball, lloc, formaci, condi-
cions, ingressos, etc.
La vivenda: situaci, tipus, mobiliari, servicis, etc.
Educaci, assignatures, escolaritzaci.
Oci: aficions, esports, msica, premsa, cine, teatre, etc.
Viatges i mitjans de transport: vacacions, hotels, idiomes.
Relacions socials: invitacions, correspondncia, etc.
Salut, benestar i medi ambient: parts del cos, malalties, accidents
i servicis mdics.
Botigues i llocs on anar a comprar: aliments i begudes, roba,
preus, mesures.
Servicis: correus, telfons, bancs, policia, etc.
Llocs i pasos: accidents geogrfics, orientacions i distncies.
Criteris davaluaci
1. Resumir textos descriptius, narratius o informatius; seqenciar
ordenadament les idees amb coherncia discursiva, correcci ortogr-
fica i gramatical i amb el tipus de lxic adequat.
2. Redactar textos descriptius, narratius o informatius senzills i
dextensi curta a partir del repertori propi, amb correcci textual, gra-
matical i ortogrfica, i de manera estructurada i amb coherncia dis-
cursiva.
3. Redactar qestionaris breus per a obtindre informaci i cartes
senzilles dirigides a persones o institucions, amb correcci textual,
gramatical i ortogrfica, i de manera estructurada a partir duna finali-
tat definida prviament.
4. Formalitzar, amb correcci i pulcritud, qestionaris, formularis i
impresos habituals en la vida quotidiana.
5. Assenyalar el significat de paraules, elements de frases o frases
a partir de la informaci donada pel context i el bagatge lingstic i
cultural propi.
6. Respondre qestions relacionades amb la vida quotidiana de
forma escrita, amb correcci textual i gramatical.
Matemtiques
Bloc 1. Aritmtica i lgebra
Els conjunts numrics.
. Els nombres naturals, enters i racionals. Operacions.
. Els nombres irracionals.
. El conjunt de nombres reals. La recta real. Ordenaci. Valor
absolut. Distncia. Intervals.
. Aproximaci de nombres reals. Estimaci, truncament i arredoni-
ment. Nivells de precisi i error.
. Proporcionalitat. Magnituds directament i inversament proporci-
onals.
. Potncies i arrels.
. Notaci cientfica. Operacions amb notaci cientfica.
. Logaritmes decimals.
Polinomis.
. Expressions polinmiques amb una indeterminada.
. Valor numric.
. Operacions amb polinomis.
. Algoritme de Ruffini. Teorema de la resta.
. Arrels i factoritzaci dun polinomi.
Expresar opinin, sentimientos, inters, preferencia, fruicin,
acuerdo o desacuerdo, lamento y perdn.
Pedir y dar instrucciones.
Sugerir, aconsejar y recomendar una actuacin.
Invitar a hacer alguna cosa.
Pedir/dar/denegar permiso para hacer algo y para que alguien
haga algo.
Reproducir preguntas e informaciones que alguien ha hecho o ha
difundido.
Expresar intencin, deseo, voluntad o decisin de hacer algo, o
de que alguien haga algo, y ofrecerse o negarse a hacer alguna cosa.
reas temticas
Informacin personal, aspecto fsico, carcter, familia, amigos,
intereses, etc.
Profesiones y ocupaciones: tipos de trabajo, lugar, formacin,
condiciones, ingresos, etc.
La vivienda: situacin, tipos, mobiliario, servicios, etc.
Educacin, asignaturas, escolarizacin.
Ocio: aficiones, deportes, msica, prensa, cine, teatro, etc.
Viajes y medios de transporte: vacaciones, hoteles, idiomas.
Relaciones sociales: invitaciones, correspondencia, etc.
Salud, bienestar y medio ambiente: partes del cuerpo, enferme-
dades, accidentes y servicios mdicos.
Tiendas y lugares donde ir a comprar; alimentos y bebidas, ropa,
precios, medidas.
Servicios: correos, telfonos, bancos, polica, etc.
Lugares y pases: accidentes geogrficos, orientaciones y distan-
cias.
Criterios de evaluacin
1. Resumir textos descriptivos, narrativos o informativos, secuen-
ciando ordenadamente las ideas con coherencia discursiva, correccin
ortogrfica y gramatical y con el tipo de lxico adecuado.
2. Redactar textos descriptivos, narrativos o informativos sencillos
y de corta extensin, a partir de su repertorio propio, con correccin
textual, gramatical, ortogrfica, de manera estructurada y con coheren-
cia discursiva.
3. Redactar cuestionarios breves para obtener informacin y cartas
sencillas dirigidas a personas o instituciones, con correccin textual,
gramatical, ortogrfica y de manera estructurada a partir de una finali-
dad definida previamente.
4. Formalizar con correccin y pulcritud cuestionarios, formula-
rios e impresos habituales en la vida cotidiana.
5. Sealar el significado de palabras, elementos de frases o frases
a partir de la informacin dada por el contexto y el bagaje lingstico
y cultural propio.
6. Responder cuestiones relacionadas con la vida cotidiana, de
forma escrita, con correccin textual y gramatical.
Matemticas
Bloque 1. Aritmtica y lgebra
Los conjuntos numricos.
. Los nmeros naturales, enteros y racionales. Operaciones.
. Los nmeros irracionales.
. El conjunto de nmeros reales. La recta real. Ordenacin. Valor
absoluto. Distancia. Intervalos.
. Aproximacin de nmeros reales. Estimacin, Truncamiento y
redondeo. Niveles de precisin y error.
. Proporcionalidad. Magnitudes directa e inversamente proporcio-
nales.
. Potencias y races.
. Notacin cientfica. Operatoria con notacin cientfica.
. Logaritmos decimales.
Polinomios.
. Expresiones polinmicas con una indeterminada.
. Valor numrico.
. Operaciones con polinomios.
. Algoritmo de Ruffini. Teorema del resto.
. Races y factorizacin de un polinomio.
Num. 6097 / 08.09.2009 34069
. Simplificaci i operacions amb expressions fraccionries senzi-
lles.
Equacions.
. Equacions de primer i segon grau amb una incgnita.
. Equacions polinmiques amb arrels enteres.
. Equacions irracionals senzilles.
. Equacions exponencials i logartmiques senzilles.
Sistemes dequacions.
. Sistema dequacions lineals. Sistemes equivalents.
. Sistemes compatibles i incompatibles.
. Resoluci de sistemes dequacions amb 2 o 3 incgnites, deter-
minats i indeterminats.
. Plantejament de sistemes dequacions.
Bloc 2. Geometria
Unitats de mesura dangles.
Raons trigonomtriques dun angle.
s de frmules i transformacions trigonomtriques en la resolu-
ci de triangles i problemes geomtrics diversos.
Equacions de la recta.
Bloc 3. Funcions i grfiques
Expressi duna funci en forma algebraica a partir denunciats,
taules o grfiques.
. Aspectes globals duna funci.
. Utilitzaci de les funcions com a ferramentes per a la resoluci
de problemes i per a la interpretaci de problemes.
Funcions reals de variable real: classificaci i caracterstiques
bsiques de les funcions lineals, polinmiques, trigonomtriques,
exponencials, logartmiques i racionals senzilles. Valor absolut, part
entera.
La taxa de variaci com a mesura de la variaci duna funci en
un interval.
Anlisi de les distintes formes de creixement en taules, grfiques
i enunciats verbals.
Operacions i composici de funcions.
Bloc 4. Estadstica i probabilitat
Estadstica descriptiva unidimensional.
. Variables discretes i contnues.
. Recompte i presentaci de dades. Determinaci dintervals i mar-
ques de classe.
. Elaboraci i interpretaci de taules de freqncies i grfiques de
barres i de sectors. Histogrames i polgons de freqncia.
. Clcul i interpretaci dels parmetres de centralitzaci i dispersi
usuals: mitjana, moda, mediana, recorregut, variaci i desviaci tpica.
Probabilitat.
. Experincies aleatries. Successos.
. Freqncia i probabilitat.
. Probabilitat simple i composta.
Criteris davaluaci
1. Utilitzar els nombres reals, les seues notacions, operacions i pro-
cediments associats per a presentar i intercanviar informaci i resoldre
problemes, i valorar els resultats obtinguts dacord amb lenunciat.
2. Aplicar conceptes de precisi i marge derror en el context de la
resoluci de problemes.
3. Representar sobre la recta intervals diferents. Expressar i inter-
pretar valors absoluts, desigualtats i distncies en la recta real.
4. Transcriure problemes i situacions reals a un llenguatge alge-
braic, utilitzar les tcniques matemtiques apropiades en cada cas per
a resoldrels (particularment equacions) i donar una interpretaci, ajus-
tada al context, de les solucions obtingudes.
5. Manejar el concepte de lloc geomtric en el pla; identificar les
formes corresponents en funci de les seues propietats.
6. Utilitzar la informaci proporcionada pels conceptes estadstics
ds corrent (poblaci, mostra, moda, mitjana aritmtica, mediana,
dispersi...) i interpretar esta informaci en ladopci de criteris i ten-
dncies i en la presa de decisions sobre situacions reals.
. Simplificacin y operaciones con expresiones fraccionarias sen-
cillas.
Ecuaciones.
. Ecuaciones de primer y segundo grado con una incgnita.
. Ecuaciones polinmicas con races enteras.
. Ecuaciones irracionales sencillas.
. Ecuaciones exponenciales y logartmicas sencillas.
Sistemas de ecuaciones.
. Sistema de ecuaciones lineales. Sistemas equivalentes.
. Sistemas compatibles e incompatibles.
. Resolucin de sistemas de ecuaciones con 2 3 incgnitas.
Determinado e indeterminado.
. Planteamiento de sistemas de ecuaciones.
Bloque 2. Geometra
Unidades de medida de ngulos.
Razones trigonomtricas de un ngulo.
Uso de frmulas y transformaciones trigonomtricas en la reso-
lucin de tringulos y problemas geomtricos diversos.
Ecuaciones de la recta.
Bloque 3. Funciones y grficas
Expresin de una funcin en forma algebraica a partir de enun-
ciados, tablas o de grficas.
. Aspectos globales de una funcin.
. Utilizacin de las funciones como herramienta para la resolucin
de problemas y la interpretacin de problemas.
Funciones reales de variable real: clasificacin y caractersticas
bsicas de las funciones lineales, polinmicas, trigonomtricas, expo-
nenciales, logartmicas y racionales sencillas. Valor absoluto, parte
entera.
La tasa de variacin como medida de la variacin de una funcin
en un intervalo.
Anlisis de las distintas formas de crecimiento en tablas, grficas
y enunciados verbales.
Operaciones y composicin de funciones.
Bloque 4. Estadstica y probabilidad
Estadstica descriptiva unidimensional.
. Variables discretas y continuas.
. Recuento y presentacin de datos. Determinacin de intervalos y
marcas de clase.
. Elaboracin e interpretacin de tablas de frecuencias, grficas de
barras y de sectores. Histogramas y polgonos de frecuencia.
. Clculo e interpretacin de los parmetros de centralizacin y
dispersin usuales: media, moda, mediana, recorrido, varianza y des-
viacin tpica.
Probabilidad.
. Experiencias aleatorias. Sucesos.
. Frecuencia y probabilidad.
. Probabilidad simple y compuesta.
Criterios de evaluacin
1. Utilizar los nmeros reales, sus notaciones, operaciones y pro-
cedimientos asociados, para presentar e intercambiar informacin y
resolver problemas, valorando los resultados obtenidos de acuerdo con
el enunciado.
2. Aplicar conceptos de precisin y margen de error en el contexto
resolucin de problemas.
3. Representar sobre la recta diferentes intervalos. Expresar e inter-
pretar valores absolutos, desigualdades y distancias en la recta real.
4. Transcribir problemas y situaciones reales a un lenguaje alge-
braico, utilizar las tcnicas matemticas apropiadas en cada caso para
resolverlos (particularmente ecuaciones) y dar una interpretacin, ajus-
tada al contexto, de las soluciones obtenidas.
5. Manejar el concepto de lugar geomtrico en el plano, identificar
las formas correspondientes en funcin de sus propiedades.
6. Utilizar la informacin proporcionada por los conceptos esta-
dsticos de uso corriente (poblacin, muestra, moda, media aritmtica,
mediana, dispersin...) e interpretar dicha informacin en la adopcin
de criterios, tendencias y toma de decisiones sobre situaciones reales.
Num. 6097 / 08.09.2009 34070
7. Utilitzar tcniques estadstiques elementals per a prendre decisi-
ons davant de situacions que sajusten a una distribuci de probabilitat
binomial o normal, i determinar les probabilitats dun o ms succes-
sos, sense necessitat de clculs combinatoris.
8. Assignar probabilitats a successos corresponents a fenmens
aleatoris simples i compostos i utilitzar tcniques estadstiques ele-
mentals per a prendre decisions davant de situacions que sajusten a
una distribuci de probabilitat binomial o normal.
Economia de lEmpresa
Bloc 1. Lempresa i el seu marc extern
Lempresa com a unitat econmica. Concepte dempresa. Classi-
ficaci, components, funcions i objectius de lempresa.
Teories sobre lempresa. Empresa i empresari. Anlisi del marc
jurdic que regula lactivitat empresarial.
Lempresa com a sistema: funcionament i creaci de valor. Res-
ponsabilitat social, tica i mediambiental de lempresa.
Bloc 2. Desenrotllament de lempresa
Anlisi dels factors de localitzaci i dimensi de lempresa. Con-
sideraci de la importncia de les xicotetes i mitjanes empreses i les
estratgies de producte i mercat.
Estratgies de creixement intern i extern.
La internacionalitzaci, la competncia global i les tecnologi-
es de la informaci. Identificaci dels aspectes positius i negatius de
lempresa multinacional.
Bloc 3. Organitzaci i direcci de lempresa
La divisi tcnica del treball i la necessitat dorganitzaci en el
mercat actual. Funcions bsiques de la direcci.
Planificaci i presa de decisions estratgiques.
Disseny i anlisi de lestructura de lorganitzaci formal i infor-
mal.
La gesti dels recursos humans i la seua incidncia en la moti-
vaci.
Els conflictes dinteressos i les vies de negociaci.
Bloc 4. La funci productiva
Procs productiu, eficincia i productivitat.
Importncia de la innovaci tecnolgica: I+D+i.
Costos: classificaci i clcul dels costos en lempresa. Clcul i
interpretaci del llindar de rendibilitat de lempresa.
Els inventaris i la gesti.
Valoraci de les externalitats de la producci.
Anlisi i valoraci de les relacions entre producci i medi ambi-
ent i de les conseqncies per a la societat.
Bloc 5. La funci comercial de lempresa
Concepte i classes de mercat. Tcniques dinvestigaci de mer-
cats.
Anlisi del consumidor i segmentaci de mercats.
Variables del mrqueting mix i elaboraci destratgies. Estrat-
gies de mrqueting i tica empresarial.
Aplicaci al mrqueting de les tecnologies de la informaci i de
la comunicaci.
Bloc 6. La informaci en lempresa
Obligacions comptables de lempresa.
La composici del patrimoni i la seua valoraci.
Els comptes anuals i la imatge fidel.
Elaboraci del balan i del compte de prdues i guanys.
Anlisi i interpretaci de la informaci comptable.
La fiscalitat empresarial.
Bloc 7. La funci financera
Estructura econmica i financera de lempresa.
Concepte i classes dinversi.
7. Utilizar tcnicas estadsticas elementales para tomar decisio-
nes ante situaciones que se ajusten a una distribucin de probabilidad
binomial o normal, determinando las probabilidades de uno o varios
sucesos, sin necesidad de clculos combinatorios.
8. Asignar probabilidades a sucesos correspondientes a fenmenos
aleatorios simples y compuestos y utilizar tcnicas estadsticas ele-
mentales para tomar decisiones ante situaciones que se ajusten a una
distribucin de probabilidad binomial o normal.
Economa de la empresa
Bloque 1. La empresa y su marco externo
La empresa como unidad econmica. Concepto de empresa. Cla-
sificacin, componentes, funciones y objetivos de la empresa.
Teoras sobre la empresa. Empresa y empresario. Anlisis del
marco jurdico que regula la actividad empresarial.
La empresa como sistema: funcionamiento y creacin de valor.
Responsabilidad social, tica y medioambiental de la empresa.
Bloque 2. Desarrollo de la empresa
Anlisis de los factores de localizacin y dimensin de la empre-
sa. Consideracin de la importancia de las pequeas y medias empre-
sas y sus estrategias de producto y mercado.
Estrategias de crecimiento interno y externo.
La internacionalizacin, la competencia global y las tecnologas
de la informacin. Identificacin de los aspectos positivos y negativos
de la empresa multinacional.
Bloque 3. Organizacin y direccin de la empresa
La divisin tcnica del trabajo y la necesidad de organizacin en
el mercado actual. Funciones bsicas de la direccin.
Planificacin y toma de decisiones estratgicas.
Diseo y anlisis de la estructura de la organizacin formal e
informal.
La gestin de los recursos humanos y su incidencia en la moti-
vacin.
Los conflictos de intereses y sus vas de negociacin.
Bloque 4. La funcin productiva
Proceso productivo, eficiencia y productividad.
Importancia de la innovacin tecnolgica: I+D+i.
Costes: clasificacin y clculo de los costes en la empresa. Cl-
culo e interpretacin del umbral de rentabilidad de la empresa.
Los inventarios y su gestin.
Valoracin de las externalidades de la produccin.
Anlisis y valoracin de las relaciones entre produccin y medio
ambiente y de sus consecuencias para la sociedad.
Bloque 5. La funcin comercial de la empresa
Concepto y clases de mercado. Tcnicas de investigacin de
mercados.
Anlisis del consumidor y segmentacin de mercados.
Variables del marketing-mix y elaboracin de estrategias. Estra-
tegias de marketing y tica empresarial.
Aplicacin al marketing de las tecnologas de la informacin y la
comunicacin.
Bloque 6. La informacin en la empresa
Obligaciones contables de la empresa.
La composicin del patrimonio y su valoracin.
Les cuentas anuales y la imagen fiel.
Elaboracin del balance y la cuenta de prdidas y ganancias.
Anlisis e interpretacin de la informacin contable.
La fiscalidad empresarial.
Bloque 7. La funcin financiera
Estructura econmica y financiera de la empresa.
Concepto y clases de inversin.
Num. 6097 / 08.09.2009 34071
Anlisi, criteris de valoraci i selecci de projectes dinversi.
Recursos financers de lempresa.
Anlisi de fonts alternatives de finanament intern i extern.
Viabilitat econmica i financera dun projecte dinversi.
Criteris davaluaci
1. Conixer i interpretar els diversos elements de lempresa, els
tipus, funcions i interrelacions; valorar laportaci de cada un destos
segons el tipus dempresa.
2. Diferenciar els diversos elements que componen una empresa
(grup hum, patrimoni, entorn i organitzaci), lexistncia delements
diferents en funci de lempresa i les relacions entre lempresa i els
diferents grups dinters (altres empreses, administracions pbliques,
clients, provedors, entitats financeres, etc.).
3. Identificar els trets principals del sector al qual lempresa rea-
litza lactivitat i explicar, a partir destos, les distintes estratgies, les
decisions adoptades i les possibles implicacions socials i mediambi-
entals.
4. Saber qu s un sector empresarial i identificar a quin sector
pertany una empresa qualsevol, assenyalant les diverses estratgies
que pot seguir una empresa per a la consecuci dels seus objectius.
5. Saber diferenciar les implicacions, tant positives com negatives,
que suposen les decisions empresarials en els mbits social i mediam-
biental.
6. Analitzar les caracterstiques del mercat i explicar, dacord amb
estes, les poltiques de mrqueting aplicades per una empresa enfront
de diferents situacions i objectius.
7. Caracteritzar un mercat en funci del nombre de competidors,
del producte venut, etc., identificar les diferents poltiques de mrque-
ting i adaptar-les a cada cas concret. Interpretar i valorar estratgies de
mrqueting, i incorporar en eixa valoraci consideracions de carcter
tic, ambiental, etc.
8. Descriure lorganitzaci duna empresa i les possibles modifi-
cacions en funci de lentorn al qual desenrotlla lactivitat. Interpretar
lorganitzaci formal i informal duna empresa i detectar i proposar
solucions a disfuncions o problemes que impedisquen un funciona-
ment eficient en lorganitzaci empresarial.
9. Determinar, per a un cas senzill, lestructura dingressos i costos
duna empresa i calcular-ne el benefici i el llindar de rendibilitat.
10. Diferenciar les possibles fonts de finanament en un supsit
senzill i raonar lelecci ms adequada.
11. Valorar distints projectes dinversi senzills i justificar raona-
dament la selecci de lalternativa ms avantatjosa.
12. Identificar les dades ms rellevants del balan i del compte de
prdues i guanys, explicar el significat, diagnosticar la situaci a partir
de la informaci obtinguda i proposar mesures per a la millora.
13. Analitzar situacions generals dempreses reals o imaginries,
i utilitzar els recursos materials adequats i les tecnologies de la infor-
maci.
Geografia
Continguts
Bloc 1. Continguts comuns al coneixement geogrfic
Definici dun problema referit a un procs geogrfic i formula-
ci dhiptesis de treball.
Anlisi de les distintes variables ecogeogrfiques que interve-
nen en els sistemes dorganitzaci territorial per a arribar a una sntesi
explicativa.
Utilitzaci crtica de dades i elaboraci dinformacions amb
diversos codis comunicatius: el verbal, el cartogrfic, el grfic i les-
tadstic.
Correcci en el llenguatge i utilitzaci adequada de la terminolo-
gia especfica.
Responsabilitat en lanlisi i en la valoraci de les repercussions
socioeconmiques i ambientals de lexplotaci dels recursos.
Anlisis, criterios de valoracin y seleccin de proyectos de
inversin.
Recursos financieros de la empresa.
Anlisis de fuentes alternativas de financiacin interna y externa.
Viabilidad econmica y financiera de un proyecto de inversin.
Criterios de evaluacin
1. Conocer e interpretar los diversos elementos de la empresa, su
tipo, funciones e interrelaciones, valorando la aportacin de cada uno
de stos segn el tipo de empresa.
2. Diferenciar los diversos elementos que componen una empresa
(grupo humano, patrimonio, entorno y organizacin), la existencia
de elementos diferentes en funcin de la empresa y las relaciones
entre la empresa y los diferentes grupos de inters (otras empresas,
administraciones pblicas, clientes, proveedores, entidades financieras,
etc.).
3. Identificar los rasgos principales del sector en el que la empresa
desarrolla su actividad y explicar, a partir de stos, las distintas estra-
tegias, decisiones adoptadas y las posibles implicaciones sociales y
medioambientales.
4. Saber qu es un sector empresarial e identificar a qu sector
pertenece una empresa cualquiera, sealando las diferentes estrategias
que puede seguir una empresa para la consecucin de sus objetivos.
5. Saber diferenciar las implicaciones, tanto positivas como nega-
tivas, que suponen las decisiones empresariales en los mbitos social y
medioambiental.
6. Analizar las caractersticas del mercado y explicar, de acuerdo
con stas, las polticas de marketing aplicadas por una empresa frente
a diferentes situaciones y objetivos.
7. Caracterizar un mercado en funcin del nmero de competido-
res, del producto vendido, etc. e, identificando las diferentes polticas
de marketing, adaptarlas a cada caso concreto. Interpretar y valorar
estrategias de marketing, incorporando en esa valoracin considera-
ciones de carcter tico, ambiental, etc.
8. Describir la organizacin de una empresa y sus posibles modi-
ficaciones en funcin del entorno en que desarrolla su actividad. Inter-
pretar la organizacin formal e informal de una empresa y detectar y
proponer soluciones a disfunciones o problemas que impidan un fun-
cionamiento eficiente en la organizacin empresarial.
9. Determinar para un caso sencillo la estructura de ingresos y cos-
tes de una empresa y calcular su beneficio y su umbral de rentabilidad.
10. Diferenciar las posibles fuentes de financiacin en un supuesto
sencillo y razonar la eleccin ms adecuada.
11. Valorar distintos proyectos de inversin sencillos y justificar
razonadamente la seleccin de la alternativa ms ventajosa.
12. Identificar los datos ms relevantes del balance y de la cuenta
de prdidas y ganancias, explicar su significado, diagnosticar su situa-
cin a partir de la informacin obtenida y proponer medidas para su
mejora.
13. Analizar situaciones generales de empresas reales o imagina-
rias, utilizando los recursos materiales adecuados y las tecnologas de
la informacin.
Geografa
Contenidos
Bloque 1. Contenidos comunes al conocimiento geogrfico.
Definicin de un problema referido a un proceso geogrfico y
formulacin de hiptesis de trabajo.
Anlisis de las distintas variables ecogeogrficas que intervienen
en los sistemas de organizacin territorial para llegar a una sntesis
explicativa.
Utilizacin crtica de datos y elaboracin de informaciones uti-
lizando varios cdigos comunicativos: verbal, cartogrfico, grfico y
estadstico.
Correccin en el lenguaje y utilizacin adecuada de la termino-
loga especfica.
Responsabilidad en el anlisis y valoracin de las repercusiones
socioeconmicas y ambientales de la explotacin de los recursos.
Num. 6097 / 08.09.2009 34072
Lespai geogrfic: noci i caracterstiques de lespai geogrfic;
elements i instruments dinformaci i de representaci geogrfica;
nocions danlisi de localitzacions i distribucions espacials.
Bloc 2. Espanya a Europa i al mn
Globalitzaci i diversitat en el mn actual: processos de mundi-
alitzaci i desigualtats territorials; classificacions de les rees neoeco-
nmiques.
Espanya en la Uni Europea. Histria de la instituci i estruc-
tura territorial i organitzativa. Els contrastos fsics i socioeconmics.
Poltiques regionals i de cohesi territorial. La posici dEspanya en la
Uni Europea.
Posici espanyola en el mn: rees socioeconmiques i geopo-
ltiques.
Bloc 3. Naturalesa i medi ambient a Espanya
Els elements que estructuren el medi fsic: les unitats del relleu,
els contrastos climtics, les aiges, les formacions vegetals i els sls.
Gesti integral de laigua.
La varietat dels grans conjunts naturals: identificaci dels seus
elements geomorfolgics, estructurals, climtics i biogeogrfics.
Naturalesa i recursos: matries primeres, fonts i recursos ener-
gtics.
Naturalesa i medi ambient: la interacci entre el medi fsic i la
societat, els problemes mediambientals i les poltiques espanyoles
i comunitries de protecci dels espais naturals, de conservaci i de
millora.
Lespai geogrfic a la Comunitat Valenciana: elements, conjunts,
recursos, medi ambient.
Bloc 4. Territori i activitats econmiques a Espanya
Lordenaci territorial actual de lEstat en comunitats autnomes
com a resultat de processos i projectes histrics contemporanis.
Acci dels factors socioeconmics en el territori espanyol: evo-
luci histrica, panorama actual i perspectives.
La pluralitat dels espais rurals: transformaci i diversificaci de
les activitats rurals i la seua plasmaci en tipologies espacials diverses;
les dinmiques recents del mn rural.
Els recursos marins, lactivitat pesquera i la reconversi i laqi-
cultura.
Els espais industrials. La poltica territorial de modernitzaci de
la indstria i les seues conseqncies.
Les activitats del sector terciari. El comer i la xarxa de trans-
ports: la vertebraci territorial. Els espais doci. El turisme.
Els sectors econmics a la Comunitat Valenciana.
Les repercussions socioeconmiques i ambientals de lexplota-
ci dels recursos. Producci i consum racional.
Bloc 5. Poblaci, sistema urb i contrastos regionals a Espanya
La poblaci espanyola. Lestructura biodemogrfica i laboral.
Levoluci demogrfica i les desigualtats espacials. La importncia de
la immigraci. La poblaci de la Comunitat Valenciana.
Processos durbanitzaci. Morfologia i estructura de les ciutats
espanyoles i valencianes. Els sistemes de ciutats i les xarxes de trans-
port. Les activitats i les funcions urbanes. Limpacte ambiental.
Les disparitats regionals i les poltiques estatals per a superar-
les.
Criteris davaluaci
1. Reconixer i aplicar els mtodes especfics del coneixement
geogrfic per a explicar una situaci espacial, extraient, processant i
interpretant la informaci procedent de diversos documents i fonts.
2. Identificar les caracterstiques del sistema mn i els trets essencials
de la Uni Europea per a comprendre els factors que expliquen la situaci
El espacio geogrfico: nocin y caractersticas del espacio geo-
grfico; elementos e instrumentos de informacin y representacin
geogrfica; nociones de anlisis de localizaciones y distribuciones
espaciales.
Bloque 2. Espaa en Europa y en el mundo.
Globalizacin y diversidad en el mundo actual: procesos de
mundializacin y desigualdades territoriales; clasificaciones de las
reas neoeconmicas.
Espaa en la Unin Europea. Historia de la institucin y estruc-
tura territorial y organizativa. Contrastes fsicos y socioeconmicos.
Polticas regionales y de cohesin territorial. La posicin de Espaa en
la Unin Europea.
Posicin espaola en el mundo: reas socioeconmicas y geopo-
lticas.
Bloque 3. Naturaleza y medio ambiente en Espaa.
Los elementos que estructuran el medio fsico: las unidades del
relieve, los contrastes climticos, las aguas, las formaciones vegetales
y los suelos. Gestin integral del agua.
La variedad de los grandes conjuntos naturales: identificacin de
sus elementos geomorfolgicos, estructurales, climticos y biogeogr-
ficos.
Naturaleza y recursos: materias primas, fuentes y recursos ener-
gticos.
Naturaleza y medio ambiente: la interaccin entre el medio fsi-
co y la sociedad, los problemas medioambientales y las polticas espa-
olas y comunitarias de proteccin de los espacios naturales, conser-
vacin y mejora.
El espacio geogrfico en la Comunidad Valenciana: elementos,
conjuntos, recursos, medio ambiente.
Bloque 4. Territorio y actividades econmicas en Espaa.
La ordenacin territorial actual del Estado en comunidades aut-
nomas como resultado de procesos y proyectos histricos contempo-
rneos.
Accin de los factores socioeconmicos en el territorio espaol:
evolucin histrica, panorama actual y perspectivas.
La pluralidad de los espacios rurales: transformacin y diversi-
ficacin de las actividades rurales y su plasmacin en tipologas espa-
ciales diversas; las dinmicas recientes del mundo rural.
Los recursos marinos, la actividad pesquera y la reconversin y
la acuicultura.
Los espacios industriales. La poltica territorial de moderniza-
cin de la industria y sus consecuencias.
Las actividades del sector terciario. El comercio y la red de
transportes: la vertebracin territorial. Los espacios de ocio. El turis-
mo.
Los sectores econmicos en la Comunidad Valenciana.
Las repercusiones socioeconmicas y ambientales de la explota-
cin de los recursos. Produccin y consumo racional.
Bloque 5. Poblacin, sistema urbano y contrastes regionales en
Espaa.
La poblacin espaola. La estructura biodemogrfica y laboral.
Evolucin demogrfica y desigualdades espaciales. La importancia de
la inmigracin. La poblacin de la Comunidad Valenciana.
Procesos de urbanizacin. Morfologa y estructura de las ciuda-
des espaolas y valencianas. Los sistemas de ciudades y las redes de
transporte. Las actividades y funciones urbanas. El impacto ambiental.
Las disparidades regionales y las polticas estatales para supe-
rarlas.
Criterios de evaluacin
1. Reconocer y aplicar los mtodos especficos del conocimiento
geogrfico para explicar una situacin espacial, extrayendo, procesando
e interpretando la informacin procedente de varios documentos y
fuentes.
2. Identificar las caractersticas del sistema mundo y los rasgos
esenciales de la Unin Europea para comprender los factores que
Num. 6097 / 08.09.2009 34073
dEspanya en una rea geoeconmica determinada, aix com les seues
conseqncies.
3. Conceptualitzar Espanya com un conjunt de carcters geogrfics
plurals en el seu interior, per amb una identitat individual quan sanalitza
a escala mundial.
4. Identificar les etapes fonamentals de la construcci de la Uni
Europea, conixer les seues institucions i el seu funcionament i valorar
les conseqncies espacials de la seua poltica socioeconmica interior
i exterior.
5. Explicar la diversitat de paisatges com a conseqncia de
laprofitament i de lexplotaci econmica dels recursos naturals en
diferents mitjans ecogeogrfics, avaluant les principals repercussions
mediambientals.
6. Identificar els trets de la poblaci espanyola en lactualitat i la
seua distribuci, interpretant-los en funci de la dinmica natural i
migratria, reconeixent la seua influncia en lestructura, les difernci-
es territorials i enjudiciant les perspectives de futur.
7. Resoldre un problema geogrfic que afecte la distribuci de la
poblaci i de la riquesa per mitj de la utilitzaci dunes quantes fonts
i indicadors socioeconmics.
8. Identificar els principals problemes mediambientals (erosi,
contaminaci, sobreexplotaci dels recursos naturals) en un espai con-
cret, analitzant els factors que augmenten la inestabilitat del mencionat
espai o afavorixen la seua estabilitat i plantejant possibles accions o
solucions.
9. Avaluar els possibles impactes que es deriven de lordenaci ter-
ritorial de les ciutats en la vida social i en les relacions econmiques,
aix com la seua vinculaci amb les decisions poltiques.
10. Localitzar els distints espais industrials a partir dels centres de
producci de fonts denergia i de matries primeres i dels interessos
econmics, socials i poltics.
11. Planificar una eixida a lentorn o un treball de camp, prepa-
rar la documentaci o el material previ necessari, plantejar qestions
o problemes sobre la zona, arreplegar informaci, efectuar clculs,
dibuixar croquis, etc., i elaborar i presentar un informe utilitzant un
vocabulari geogrfic correcte.
12. Distingir els principals contrastos territorials, tant entre comu-
nitats autnomes com els interns dalgunes delles, per a analitzar els
desequilibris territorials existents a Espanya i conixer les poltiques
europees de desenrotllament regional.
13. Explicar lorganitzaci de lespai geogrfic com a resultat dun
procs sociohistric que va definint la constituci de les fronteres inte-
riors i exteriors i la creaci de sentiments de pertinena a un territori
concret.
14. Reconixer i explicar els trets especfics de la Comunitat
Valenciana.
Histria del Mn Contemporani
Bloc 1. Continguts comuns
Localitzaci en el temps i en lespai de processos, estructures
i esdeveniments de la histria del mn contemporani; comprensi i
interrelaci dels components econmics, socials, poltics i culturals que
intervenen.
Identificaci i comprensi dels elements de causalitat que es
produxen en els processos devoluci i de canvi que sn rellevants per
a la histria del mn contemporani i en la configuraci del mn actual,
adoptant en la seua consideraci una actitud emptica.
Definici dun problema referent a un procs histric i formulaci
dhiptesis de treball.
Anlisi delements i de factors histrics. Elaboraci duna sntesi
que integre informaci de distint tipus.
Utilitzaci crtica de fonts i material historiogrfic divers. Contrast
dinterpretacions historiogrfiques.
Bloc 2. Les bases del mn contemporani. Transformacions del
segle XIX
LAntic Rgim i la crisi :
Economia agrria, societat estamental i monarquia absoluta.
explican la situacin de Espaa en un rea geoeconmica determinada,
as como sus consecuencias.
3. Conceptualizar Espaa como un conjunto de caracteres geogrficos
plurales en su interior, pero con una identidad individual cuando se
analizan a escala mundial.
4. Identificar las etapas fundamentales de la construccin de la
Unin Europea, conocer sus instituciones y funcionamiento y valorar
las consecuencias espaciales de su poltica socioeconmica interior y
exterior.
5. Explicar la diversidad de paisajes como consecuencia del
aprovechamiento y explotacin econmica de los recursos naturales en
diferentes medios ecogeogrficos, evaluando las principales repercusiones
medioambientales.
6. Identificar los rasgos de la poblacin espaola en la actualidad
y su distribucin, interpretndolos en funcin de la dinmica natural y
migratoria, reconociendo su influencia en la estructura, las diferencias
territoriales y enjuiciando las perspectivas de futuro.
7. Resolver un problema geogrfico que afecte a la distribucin de
la poblacin y riqueza mediante la utilizacin de varias fuentes e indi-
cadores socioeconmicos.
8. Identificar los principales problemas medioambientales (ero-
sin, contaminacin, sobreexplotacin de los recursos naturales) en un
espacio concreto, analizando los factores que aumentan la inestabili-
dad del mencionado espacio o favorecen su estabilidad y planteando
posibles acciones o soluciones.
9. Evaluar los posibles impactos que se derivan de la ordenacin
territorial de las ciudades en la vida social y en las relaciones econ-
micas, as como su vinculacin con las decisiones polticas.
10. Localizar los distintos espacios industriales a partir de los cen-
tros de produccin de fuentes de energa y materias primas y de los
intereses econmicos, sociales y polticos.
11. Planificar una salida al entorno o un trabajo de campo, prepa-
rar la documentacin o el material previo necesario, plantear cuestio-
nes o problemas sobre la zona, recoger informacin, efectuar clculos,
dibujar croquis, etc., y elaborar y presentar un informe utilizando un
vocabulario geogrfico correcto.
12. Distinguir los principales contrastes territoriales, tanto entre
comunidades autnomas como internos de algunas de ellas, para ana-
lizar los desequilibrios territoriales existentes en Espaa y conocer las
polticas europeas de desarrollo regional.
13. Explicar la organizacin del espacio geogrfico como resulta-
do de un proceso sociohistrico, que va definiendo la constitucin de
las fronteras interiores y exteriores y la creacin de sentimientos de
pertenencia a un territorio concreto.
14. Reconocer y explicar los rasgos especficos de la Comunidad
Valenciana.
Historia del mundo contemporneo
Bloque 1. Contenidos comunes
Localizacin en el tiempo y en el espacio de procesos, estructuras y
acontecimientos de la historia del mundo contemporneo, comprendiendo
e interrelacionando los componentes econmicos, sociales, polticos y
culturales que intervienen.
Identificacin y comprensin de los elementos de causalidad que se
producen en los procesos de evolucin y cambio que son relevantes para
la historia del mundo contemporneo y en la configuracin del mundo
actual, adoptando en su consideracin una actitud emptica.
Definicin de un problema referente a un proceso histrico y
formulacin de hiptesis de trabajo.
Anlisis de elementos y factores histricos. Elaboracin de sntesis
que integre informacin de distinto tipo.
Utilizacin crtica de fuentes y material historiogrfico diverso.
Contraste de interpretaciones historiogrficas.
Bloque 2. Las bases del mundo contemporneo. Transformaciones
del siglo XIX
El Antiguo Rgimen y su crisis:
Economa agraria, sociedad estamental y monarqua absoluta.
Num. 6097 / 08.09.2009 34074
La Illustraci. Pensament poltic i econmic.
La Revoluci Industrial:
Transformacions econmiques, culturals i socials. Industrialitza-
ci i desenrotllament del capitalisme.
La Revoluci Industrial i la difusi.
Liberalisme, nacionalisme i romanticisme:
La independncia de les colnies americanes.
La Revoluci Francesa i lImperi napolenic.
La Restauraci i les revolucions liberals.
El nacionalisme. Les unificacions dItlia i dAlemanya.
Canvis i moviments socials:
La formaci de la classe obrera.
Problemes socials de la industrialitzaci i de la societat de clas-
ses.
Sindicalisme, socialisme i anarquisme.
Les grans potncies europees:
LAnglaterra victoriana.
La Frana de la III Repblica i lAlemanya de Bismarck.
LImperi austrohongars i lImperi rus.
La dominaci europea del mn:
Factors de lexpansi colonial. La Segona Revoluci Industrial i
el gran capitalisme.
El repartiment del mn. Colnies i metrpolis.
Bloc 3. Conflictes i canvis en la primera mitat del segle XX
La Primera Guerra Mundial i lorganitzaci de la pau:
Orgens de la Primera Guerra Mundial.
La Primera Guerra Mundial. Els tractats de pau i la Societat de
Nacions.
La Revoluci russa:
La Revoluci de 1917 i les repercussions.
La creaci, el desenrotllament i la consolidaci de lURSS.
La crisi de lestat liberal i lascens dels totalitarismes:
La crisi de lestat liberal. La depressi econmica.
Dictadures i democrcies en els anys trenta.
Auge i ascens dels moviments feixistes. Poltiques expansionistes
i conflictes internacionals.
La Segona Guerra Mundial:
Desenrotllament de la Segona Guerra Mundial.
Antisemitisme: la singularitat del genocidi jueu.
El nou orde mundial. LONU.
Bloc 4. El mn en la segona mitat del segle XX
La guerra freda i la poltica de blocs:
La formaci dels blocs i la bipolaritzaci.
Els focus del conflicte internacional.
Coexistncia i confrontaci. Letapa final de la guerra freda.
La descolonitzaci:
Processos de descolonitzaci a sia i frica i subdesenrotlla-
ment. El creixement demogrfic.
Els desequilibris econmics. La situaci iberoamericana.
La Uni Europea:
El procs de construcci.
Objectius i institucions.
Canvis en lorganitzaci poltica dEuropa.
Institucions i moviments supranacionals.
Bloc 5. Problemes, perspectiva i transformaci cultural en el mn
contemporani
Els centres del poder mundial i la configuraci geopoltica del
mn:
La desintegraci de lURSS. Els pasos deconomia planificada.
Els EUA i el nou orde mundial.
Jap i les noves potncies industrials del Sud-est asitic.
La Uni Europea.
Iberoamrica.
Entre dos millennis:
Lexplosi demogrfica. Els problemes del creixement.
Lestat del benestar i la distribuci desigual.
La Ilustracin. Pensamiento poltico y econmico.
La Revolucin Industrial:
Transformaciones econmicas, culturales y sociales. Industriali-
zacin y desarrollo del capitalismo.
La revolucin industrial y su difusin.
Liberalismo, nacionalismo y romanticismo:
La independencia de las colonias americanas.
La Revolucin Francesa y el Imperio napolenico.
La Restauracin y las revoluciones liberales.
El nacionalismo. Las unificaciones de Italia y de Alemania.
Cambios y movimientos sociales:
La formacin de la clase obrera.
Problemas sociales de la industrializacin y la sociedad de clases.
Sindicalismo, socialismo y anarquismo.
Las grandes potencias europeas:
La Inglaterra victoriana.
La Francia de la III Repblica y la Alemania de Bismarck.
El Imperio austro-hngaro y el Imperio ruso.
La dominacin europea del mundo:
Factores de la expansin colonial. La segunda revolucin indus-
trial y el gran capitalismo.
El reparto del mundo. Colonias y metrpolis.
El Imperio austro-hngaro y el Imperio ruso.
Bloque 3. Conflictos y cambios en la primera mitad del siglo XX
La Primera Guerra Mundial y la organizacin de la paz:
Orgenes de la Primera Guerra Mundial.
La Primera Guerra Mundial. Los tratados de paz y la Sociedad de
Naciones.
La Revolucin rusa:
La Revolucin de 1917 y sus repercusiones.
La creacin, el desarrollo y consolidacin de la URSS.
La crisis del estado liberal y el ascenso de los totalitarismos:
Crisis del estado liberal. Depresin econmica.
Dictaduras y democracias en los aos treinta.
Auge y ascenso de los movimientos fascistas. Polticas expansio-
nistas y conflictos internacionales.
La Segunda Guerra Mundial:
Desarrollo de la Segunda Guerra Mundial.
Antisemitismo: la singularidad del genocidio judo.
El nuevo orden mundial. La ONU.
Bloque 4. El mundo en la segunda mitad del siglo XX
La guerra fra y la poltica de bloques:
La formacin de los bloques y la bipolarizacin.
Los focos del conflicto internacional.
Coexistencia y confrontacin. La etapa final de la guerra fra.
La descolonizacin:
Procesos de descolonizacin a Asia y frica y subdesarrollo. El
crecimiento demogrfico.
Los desequilibrios econmicos. La situacin iberoamericana.
La Unin Europea:
El proceso de construccin.
Objetivos e instituciones.
Cambios en la organizacin poltica de Europa.
Instituciones y movimientos supranacionales.
Bloque 5. Problemas, perspectiva y transformacin cultural en el
mundo contemporneo
Los centros del poder mundial y la configuracin geopoltica del
mundo:
La desintegracin de la URSS. Los pases de economa planifi-
cada.
Los EE UU y el nuevo orden mundial.
Japn y las nuevas potencias industriales del Sudeste asitico.
La Unin Europea.
Iberoamrica.
Entre dos milenios:
La explosin demogrfica. Los problemas del crecimiento.
El estado del bienestar y su desigual distribucin.
Num. 6097 / 08.09.2009 34075
Impacte cientfic i tecnolgic. Influncia dels mitjans de comu-
nicaci.
Focus de conflicte i situacions dinjustcia i de discriminaci.
Terrorisme. La cooperaci i el dileg com a formes pacfiques de reso-
luci de conflictes.
Democrcia i drets humans.
Els nous reptes de lera de la globalitzaci.
Criteris davaluaci
1. Identificar les transformacions ms rellevants operades durant el
segle XIX i fins a la Primera Guerra Mundial en els camps demogrfic,
tecnolgic, dorganitzaci poltica i econmica i destructura social, i
assenyalar el distint grau dinfluncia en unes o altres zones del mn,
el paper hegemnic assumit per algunes potncies i els conflictes sus-
citats entre elles.
2. Explicar els canvis i les permanncies ms importants de la
histria del mn contemporani. Identificar i analitzar els factors i les
caracterstiques de les grans transformacions a fi de comprendre la his-
tria com un procs.
3. Situar cronolgicament esdeveniments i processos rellevants de
la histria del mn en el segle XX, analitzar-ne la vinculaci amb deter-
minats personatges, i abordar la relaci existent entre lacci individu-
al i els comportaments collectius.
4. Identificar les normes i els interessos que regulen, durant el
segle XX, les relacions entre els estats, analitzar les causes dalgun con-
flicte bllic important i els principals mecanismes arbitrats al llarg del
segle per a articular les relacions internacionals, i valorar-ne el funcio-
nament de cara a mantindre la pau i la seguretat internacional.
5. Identificar i analitzar, en un procs histric significatiu, els prin-
cipis que inspiren lorganitzaci i les institucions dels sistemes par-
lamentaris, els factors que han influt en el seu desenrotllament pro-
gressiu i aquells que han fet possible, en determinades circumstncies
histriques, la fallida del rgim democrtic, aix com la posterior recu-
peraci.
6. Situar cronolgicament i distingir les caracterstiques dels per-
odes dexpansi i recessi que ha experimentat leconomia mundial
contempornia. Determinar, a travs dun cas significatiu, les impli-
cacions que els perodes de lun i laltre signe tenen en les relacions
socials; en les formes de vida; en el consum i en locupaci, i en la
poltica internacional.
7. Sintetitzar levoluci histrica dalgun dels pasos que han
experimentat, en el segle XX, un procs de descolonitzaci, identificar
els principals problemes de tipus cultural, econmic, social i poltic, i
establir les possibles connexions destos problemes amb lexperincia
colonial i les dependncies neocolonials.
8. Analitzar lactual configuraci de la Uni Europea, valorar la
seua significaci i presncia en el mn, i sintetitzar levoluci histri-
ca posterior a la Segona Guerra Mundial dalgun dels principals estats
actuals de la Uni.
9. Caracteritzar les transformacions ms significatives que shan
produt en el mn des de lltim ter del segle XX, i valorar lexistn-
cia de nous centres de poder, aix com limpacte de la globalitzaci en
les esferes poltica, econmica i cultural.
10. Identificar i utilitzar els procediments i les tcniques bsiques
daprenentatge, comprenent i valorant lanlisi histrica com un pro-
cs en constant reelaboraci. Obtindre, de fonts variades, informaci
rellevant per a explicar els processos histrics i estudiar-los.
11. Analitzar algun conflicte o qesti dactualitat de dimensi
internacional a partir de la informaci procedent de distints mitjans de
comunicaci social, i valorar crticament la disparitat denfocaments i
prenent en consideraci els antecedents histrics del tema.
12. Utilitzar els conceptes bsics de la histria contempornia,
comprendre i assumir les caracterstiques especials de la conceptualit-
zaci histrica, i reconixer la possibilitat dinterpretacions diferents
sobre un mateix fet i la necessitat de sotmetre-les a una anlisi crtica.
Impacto cientfico y tecnolgico. Influencia de los medios de
comunicacin.
Foco de conflicto y situaciones de injusticia y discriminacin.
Terrorismo. La cooperacin y el dilogo como formas pacificas de
resolucin de conflictos.
Democracia y derechos humanos.
Los nuevos retos de la era de la globalizacin.
Criterios de evaluacin
1. Identificar las transformaciones ms relevantes operadas en el
siglo XIX y hasta la Primera Guerra Mundial en los campos demogr-
fico, tecnolgico, de organizacin poltica y econmica y de estructura
social, sealando su distinto grado de influencia en unas u otras zonas
del mundo, el papel hegemnico asumido por algunas potencias y los
conflictos suscitados entre ellas.
2. Explicar los cambios y permanencias ms importantes de la his-
toria del mundo contemporneo. Identificar y analizar los factores y
caractersticas de las grandes transformaciones con el fin de compren-
der la historia como un proceso.
3. Situar cronolgicamente acontecimientos y procesos relevan-
tes de la historia del mundo en el siglo XX y analizar su vinculacin
con determinados personajes, abordando la relacin existente entre la
accin individual y los comportamientos colectivos.
4. Identificar las normas y los intereses que regulan en el siglo XX
las relaciones entre los estados, analizando las causas de algn conflic-
to blico importante y los principales mecanismos arbitrados a lo largo
del siglo para articular las relaciones internacionales, valorando su
funcionamiento de cara a mantener la paz y la seguridad internacional.
5. Identificar y analizar, en un proceso histrico significativo, los
principios que inspiran la organizacin y las instituciones de los sis-
temas parlamentarios, los factores que han influido en su desarrollo
progresivo y aqullos que han hechos posible, en determinadas cir-
cunstancias histricas, la quiebra del rgimen democrtico, as como
su posterior recuperacin.
6. Situar cronolgicamente y distinguir las caractersticas de los
perodos de expansin y receso que ha experimentado la economa
mundial contempornea. Determinar, a travs de un caso significativo,
las implicaciones que los perodos de uno y otro signo tienen en las
relaciones sociales, en las formas de vida, en el consumo y en la ocu-
pacin, y en la poltica internacional.
7. Sintetizar la evolucin histrica de alguno de los pases que han
experimentado en el siglo XX un proceso de descolonizacin, identi-
ficando sus principales problemas de tipo cultural, econmico, social
y poltico, y estableciendo las posibles conexiones de estos problemas
con la experiencia colonial y las dependencias neocoloniales.
8. Analizar la actual configuracin de la Unin Europea, valoran-
do su significacin y presencia en el mundo, y sintetizar la evolucin
histrica posterior a la Segunda Guerra Mundial de alguno de los prin-
cipales estados actuales de la Unin.
9. Caracterizar las transformaciones ms significativas que se han
producido en el mundo desde el ltimo tercio del siglo XX, valoran-
do la existencia de nuevos centros de poder, al mismo tiempo que el
impacto de la globalizacin en las esferas poltica, econmica y cul-
tural.
10. Identificar y utilizar los procedimientos y tcnicas bsicas de
aprendizaje, comprendiendo y valorando el anlisis histrico como un
proceso en constante reelaboracin. Obtener de fuentes variadas infor-
macin relevante para explicar los procesos histricos y estudiarlos.
11. Analizar algn conflicto o cuestin de actualidad, de dimen-
sin internacional, a partir de la informacin procedente de distintos
medios de comunicacin social, valorando crticamente la disparidad
de enfoques y tomando en consideracin los antecedentes histricos
del tema.
12. Utilizar los conceptos bsicos de la historia contempornea,
comprendiendo y asumiendo las especiales caractersticas de la con-
ceptualizacin histrica, y reconocer la posibilidad de diferentes inter-
pretaciones sobre un mismo hecho y la necesidad de someterlas a un
anlisis crtico.
Num. 6097 / 08.09.2009 34076
Dibuix tcnic
Bloc 1. Traats fonamentals en el pla
Traat de rectes perpendiculars, mediatrius, rectes paralleles,
angles, bisectrius, divisi dangles, suma i resta dangles. Maneig de
lescaire i el cartab aplicant-los a tots estos traats.
Arc capa, quadrilter inscriptible.
Potncia dun punt respecte duna circumferncia, mitjana pro-
porcional, secci uria.
Bloc 2. Polgons
Construcci de formes poligonals. Anlisi i construcci de pol-
gons regulars: triangles, punts notables en el triangle.
Polgons regulars.
Bloc 3. Transformacions geomtriques
Translacions, rotacions i girs. Simetries.
Bloc 4. Homotcia
Conceptes fonamentals. Teorema de Tales. Proporcionalitat i
semblana.
Escales. Construcci descales grfiques i volants per a la reso-
luci de problemes especfics.
Bloc 5. Tangncies
Traats elementals. Consideracions generals sobre tangncies.
Requisits que han de complir les tangncies.
Rectes tangents a circumferncies, angles i polgons tangents a
circumferncies.
Circumferncies tangents entre si, tant exteriorment com interi-
orment.
Bloc 6. Sistemes de representaci
Sistema didric. Aspectes bsics. Plans de projecci, projec-
ci ortogonal, representaci del punt, recta i pla, les seues relacions i
transformacions ms usuals.
Obtenci de vistes de cossos regulars i irregulars.
Obtenci de vistes de cossos modulars en planta alat i perfil.
Parts vistes i ocultes de la seua representaci en el sistema.
Sistemes axonomtrics. Ortogonal (isomtrica, dimtrica) i obli-
qua (perspectiva cavallera). Obtenci dels eixos coordenats i el clcul
dels seus coeficients de reducci. Representaci de slids.
Exercicis del pas dun sistema a un altre: obtindre les vistes
en didric a partir duna pea realitzada en axonomtric i realitzar la
imatge axonomtrica de la pea partint de les vistes realitzades en el
sistema didric.
Bloc 7. Normalitzaci i croquitzaci
Concepte de normalitzaci, la normalitzaci com a factor que
afavorix el carcter universal del llenguatge grfic. Normes fonamen-
tals UNIX i ISO.
Principals aspectes que la norma imposa en el dibuix tcnic
industrial.
La croquitzaci, el croquis a m alada. La croquitzaci norma-
litzada.
Lacotaci, normes generals, tipus de cotes, sistemes dacotaci.
Maneig dels instruments de mesura.
Criteris davaluaci
1. Resoldre problemes geomtrics, valorant el mtode i el raona-
ment de les construccions, aix com el seu acabat i presentaci.
2. Resoldre problemes de configuraci de formes amb traats poli-
gonals i amb aplicaci de recursos de transformacions geomtriques
sobre el pla: girs, translacions, simetries o homotcia.
3. Utilitzar escales per a la interpretaci de plans i lelaboraci de
dibuixos.
4. Executar dibuixos tcnics a distinta escala, utilitzant lescala
grfica establida prviament i les escales normalitzades.
Dibujo tcnico
Bloque 1. Trazados fundamentales en el plano
Trazado de rectas perpendiculares, mediatrices, rectas parale-
las, ngulos, bisectrices, divisin de ngulos, suma y resta de ngulos.
Manejo de la escuadra y el cartabn aplicndolo a todos estos traza-
dos.
Arco capaz, cuadriltero inscriptible.
Potencia de un punto respecto de una circunferencia, media pro-
porcional, seccin urea.
Bloque 2. Polgonos
Construccin de formas poligonales. Anlisis y construccin de
polgonos regulares: tringulos, puntos notables en el tringulo.
Polgonos regulares.
Bloque 3. Transformaciones geomtricas.
Traslaciones, rotaciones y giros. Simetras.
Bloque 4. Homotecia
Conceptos fundamentales. Teorema de Tales. Proporcionalidad
y semejanza.
Escalas. Construccin de escalas grficas y volantes para la reso-
lucin de problemas especficos.
Bloque 5. Tangencias
Trazados elementales. Consideraciones generales sobre tangen-
cias. Requisitos que tienen que cumplir las tangencias.
Rectas tangentes a circunferencias, ngulos y polgonos, tangen-
tes a circunferencias.
Circunferencias tangentes entre s, tanto exterior como interior-
mente.
Bloque 6. Sistemas de representacin
Sistema didrico. Aspectos bsicos. Planos de proyeccin, pro-
yeccin ortogonal, representacin del punto, recta y plano, sus relacio-
nes y transformaciones ms usuales.
Obtencin de vistas de cuerpos regulares e irregulares.
Obtencin de vistas de cuerpos modulares en planta, alzado y
perfil. Partes vistas y ocultas su representacin en este sistema.
Sistemas axonomtricos. Ortogonal (isomtrica, dimtrica) y
Oblicua (perspectiva caballera). Obtencin de los ejes coordenados y
el clculo de sus coeficientes de reduccin. Representacin de slidos.
Ejercicios del paso de un sistema a otro: obtener las vistas en
didrica a partir de una pieza realizada en axonomtrica y realizar la
imagen axonomtrica de la pieza partiendo de las vistas realizadas en
el sistema didrico.
Bloque 7. Normalizacin y croquizacin
Concepto de normalizacin, la normalizacin como factor que
favorece el carcter universal del lenguaje grfico. Normas fundamen-
tales UNE e ISO.
Principales aspectos que la norma impone en el dibujo tcnico
industrial.
La croquizacin, el croquis a mano alzada. La croquizacin nor-
malizada.
La acotacin, normas generales, tipos de cotas, sistemas de aco-
tacin. Manejo de instrumentos de medida.
Criterios de evaluacin
1. Resolver problemas geomtricos, valorando el mtodo y el razo-
namiento de las construcciones, as como su acabado y presentacin.
2. Resolver problemas de configuracin de formas con trazados
poligonales y con aplicacin de recursos de transformaciones geom-
tricas sobre el plano: Giros, traslaciones, simetras u homotecia.
3. Utilizar escalas para la interpretacin de planos y elaboracin
de dibujos.
4. Ejecutar dibujos tcnicos a distinta escala, utilizando la escala
grfica establecida previamente y las escalas normalizadas.
Num. 6097 / 08.09.2009 34077
5. Aplicar el concepte de tangncia a la soluci de problemes tc-
nics i al correcte acabat del dibuix en la resoluci denllaos i punts de
contacte.
6. Dissenyar objectes ds com i no excessivament complexos,
en qu intervinguen problemes de tangncia.
7. Utilitzar el sistema didric per a representar figures planes i
volums senzills.
8. Realitzar la perspectiva dobjectes simples definits per les seues
vistes fonamentals i viceversa.
9. Definir grficament un objecte per les seues vistes fonamentals
o la seua perspectiva, executats a m alada. Realitzar el croquis tan-
cat, en el sistema didric, dobjectes comuns i senzills, ajustant-se a
normes UNIX o ISO.
10 . Obtindre la representaci de peces i elements industrials o de
construcci senzills i valorar la correcta aplicaci de les normes referi-
des a vistes, acotaci i simplificacions indicades en estes.
Tecnologia Industrial
Bloc 1. Informtica
Components dun sistema dinformaci automatitzat: fsics
(maquinari) i lgics (programari).
Parts fonamentals dun ordinador. Unitat central de procs.
Memria. Controladors.
Perifrics. Dispositius ptics. Disc dur. Impressora. Monitor i
targeta grfica. Mdem. Plter. Escner. Tipus de memria.
Sistema operatiu. Emmagatzemament, organitzaci i recuperaci
de la informaci en suports fsics, locals i extrables. directoris, subdi-
rectoris, arxius. Aplicacions per a la gesti darxius. Ferramentes del
sistema.
Bloc 2. Fonts energtiques
Caracterstiques de les principals fonts primries denergia
(hidrulica, elica, solar, trmica). Lobtenci, la transformaci i el
transport.
Muntatge i experimentaci dinstallacions senzilles de transfor-
maci denergia.
Consum energtic. Aplicaci i clcul denergia en un procs real
i tcniques destalvi en el consum.
Utilitzaci denergies alternatives.
Bloc 3. Materials
Estat natural, caracterstiques, obtenci i transformaci dels
materials ms utilitzats en lmbit industrial.
Aplicacions i propietats ms rellevants destos materials.
Impacte ambiental produt per lobtenci, la transformaci i el
rebuig dels materials.
Estructura interna i propietats dels materials. Tcniques de modi-
ficaci de les propietats. Oxidaci i corrosi. Tractaments superficials.
Distints procediments dassaig i mesura de materials.
Procediments de reciclatge de materials. Importncia econmica.
Normes de precauci i seguretat en el maneig de materials.
Bloc 4. Elements de mquines i sistemes
Transmissi i transformaci de moviments. Suport i uni dele-
ments mecnics.
Muntatge i experimentaci de mecanismes caracterstics.
Elements dun circuit genric: generador, conductor, dispositius
de regulaci i control, receptors de consum i utilitzaci.
Representaci esquematitzada de circuits. Simbologia. Interpre-
taci de plans i esquemes.
Corrent continu: magnituds fonamentals. Circuits en corrent con-
tinu: clcul de les seues magnituds fonamentals.
Corrent altern: magnituds fonamentals. Circuits en corrent altern:
clcul de les seues magnituds fonamentals.
Muntatge i experimentaci dalguns circuits elctrics caracters-
tics.
5. Aplicar el concepto de tangencia a la solucin de problemas tc-
nicos y al correcto acabado del dibujo en la resolucin de enlaces y
puntos de contacto.
6. Disear objetos de uso comn y no excesivamente complejos,
en los que intervengan problemas de tangencia.
7. Utilizar el sistema didrico para representar figuras planas y
volmenes sencillos.
8. Realizar la perspectiva de objetos simples definidos por sus vis-
tas fundamentales y viceversa.
9. Definir grficamente un objeto por sus vistas fundamentales o
su perspectiva, ejecutados a mano alzada. Realizar el croquis acotado,
en el sistema didrico, de objetos comunes y sencillos, ajustndose a
normas UNE o ISO.
10. Obtener la representacin de piezas y elementos industriales o
de construccin sencillos y valorar la correcta aplicacin de las normas
referidas a vistas, acotacin y simplificaciones indicadas en stas.
Tecnologa industrial
Bloque 1. Informtica
Componentes de un sistema de informacin automatizado: Fsi-
cos (hardware) y lgicos (software).
Partes fundamentales de un ordenador. Unidad central de proce-
so. Memoria. Controladores.
Perifricos. Dispositivos pticos. Disco duro. Impresora. Moni-
tor y tarjeta grfica. Modem. Plotter. Scanner. Tipos de memoria.
Sistema Operativo. Almacenamiento, organizacin y recupera-
cin de la informacin en soportes fsicos, locales y extrables. direc-
torios, subdirectorios, archivos. Aplicaciones para la gestin de archi-
vos. Herramientas del sistema.
Bloque 2. Fuentes energticas
Caractersticas de las principales fuentes primarias de energa
(hidrulica, elica, solar, trmica). Su obtencin, transformacin y
transporte.
Montaje y experimentacin de instalaciones sencillas de trans-
formacin de energa.
Consumo energtico. Aplicacin y clculo de energa en un pro-
ceso real y tcnicas de ahorro en el consumo.
Utilizacin de energas alternativas.
Bloque 3. Materiales
Estado natural, caractersticas, obtencin y transformacin de los
materiales ms utilizados en el mbito industrial.
Aplicaciones y propiedades ms relevantes de estos materiales.
Impacto ambiental producido por la obtencin, transformacin y
desecho de los materiales.
Estructura interna y propiedades de los materiales. Tcnicas de
modificacin de las propiedades. Oxidacin y corrosin. Tratamientos
superficiales.
Distintos procedimientos de ensayo y medida de materiales.
Procedimientos de reciclaje de materiales, importancia econ-
mica.
Normas de precaucin y seguridad en el manejo de materiales.
Bloque 4. Elementos de mquinas y sistemas
Transmisin y transformacin de movimientos. Soporte y unin
de elementos mecnicos.
Montaje y experimentacin de mecanismos caractersticos.
Elementos de un circuito genrico: generador, conductor, dispo-
sitivos de regulacin y control, receptores de consumo y utilizacin.
Representacin esquematizada de circuitos. Simbologa. Inter-
pretacin de planos y esquemas.
Corriente continua; magnitudes fundamentales. Circuitos en
corriente continua; clculo de sus magnitudes fundamentales.
Corriente alterna; magnitudes fundamentales. Circuitos en
corriente alterna; clculo de sus magnitudes fundamentales.
Montaje y experimentacin de algunos circuitos elctricos carac-
tersticos.
Num. 6097 / 08.09.2009 34078
Bloc 5. Procediments de fabricaci
Classificaci de les tcniques de fabricaci: tall, arrancada de
material, conformaci en fred i en calent, uni i teixidura de materials.
Mquines i ferramentes apropiades per a cada procediment.
Mesures de salut i seguretat en el treball. Normes de salut i segu-
retat en el centre de treball.
Impacte ambiental dels procediments de fabricaci.
Bloc 6. Principis de mquines
Motors trmics. Motors rotatius i alternatius. Aplicacions.
Motors elctrics: tipus i aplicacions.
Circuit frigorfic. Bomba de calor. Elements i aplicacions.
Energia til. Potncia duna mquina. Parell motor en leix. Pr-
dues denergia en les mquines. Rendiment.
Bloc 7. Sistemes automtics
Elements que componen un sistema de control: transductors
i captadors de posici, de proximitat, de moviment, de velocitat, de
pressi i de temperatura. Actuadors.
Estructura dun sistema automtic. Entrada, procs, eixida. Sis-
temes de lla obert. Sistemes realimentats de control. Comparadors.
Muntatge i experimentaci de circuits de control senzills.
Bloc 8. Circuits pneumtics i oleohidrulics
Tcniques de producci de fluids. Circuits pneumtics. Bombes
i compressors daire. Circuits hidrulics. Fluids per a circuits hidru-
lics. Conducci de fluids. Cabal. Pressi interior. Prdues. Tcniques
de depuraci i filtratge.
Elements daccionament. Elements de regulaci i de control.
Simbologia i funcionament.
Circuits caracterstics daplicaci. Interpretaci desquemes.
Muntatge i installaci de circuits.
Criteris davaluaci
1. Conixer les utilitats que ens oferix el sistema operatiu per al
manteniment i loptimitzaci: conixer la funci i la utilitat de la uni-
tat central de procs i la connexi amb els diferents perifrics utilit-
zables; organitzar la informaci de manera efica (criteris de classifi-
caci, ordenaci i recuperaci); utilitzar les funcions ms importants
del sistema operatiu per a la gesti i lorganitzaci de la informaci i
lestructura en directoris, subdirectoris i arxius de diferents tipus (text,
programes, grfics).
2. Calcular, a partir de la informaci adequada, el cost energtic
del funcionament ordinari del centre docent o de la vivenda i sugge-
rir possibles alternatives destalvi: estimar la crrega econmica que
suposa el consum quotidi denergia i utilitzar informaci comercial,
factures de servicis energtics i clculs efectuats sobre les caractersti-
ques tcniques, lutilitzaci i el consum de les installacions; identifi-
car possibles vies de reducci de costos.
3. Analitzar les distintes situacions en qu la societat actual fa s
de lenergia: conixer les principals fonts denergia i les possibles for-
mes daplicaci destes, aix com el procs des de lobtenci fins al
consum.
4. Descriure els processos de fabricaci i les caracterstiques dels
materials ms importants que la indstria actual demanda, i estimar
les repercussions econmiques i ambientals de la producci, ls i el
rebuig.
5. Emprar aparells de mesura i efectuar mesures correctament.
Conixer les magnituds fonamentals de lenergia elctrica per a poder
calcular les seccions dels conductors i tamb els elements de coman-
dament i de protecci; conixer ls dampermetres, voltmetres i
wattmetres.
6. Identificar els elements funcionals que componen un producte
tcnic ds conegut, i assenyalar el paper que exercix cada un en el
funcionament del conjunt: desarmar un artefacte, reconixer quines
sn les peces i subconjunts ms importants i quins sn accessoris des
del punt de vista funcional i descriure el paper de cada component en
el funcionament del conjunt.
Bloque 5. Procedimientos de fabricacin
Clasificacin de las tcnicas de fabricacin: corte, arranque de
material, conformacin en fro y en caliente, unin y tejido de mate-
riales.
Mquinas y herramientas apropiadas para cada procedimiento.
Medidas de salud y seguridad en el trabajo. Normas de salud y
seguridad en el centro de trabajo.
Impacto ambiental de los procedimientos de fabricacin.
Bloque 6. Principios de mquinas
Motores trmicos. Motores rotativos y alternativos. Aplicacio-
nes.
Motores elctricos; tipos y aplicaciones.
Circuito frigorfico. Bomba de calor. Elementos y aplicaciones.
Energa til. Potencia de una mquina. Par motor en el eje. Pr-
didas de energa en las mquinas. Rendimiento.
Bloque 7. Sistemas automticos
Elementos que componen un sistema de control: transductores y
captadores de posicin, proximidad, movimiento, velocidad, presin y
temperatura. Actuadores.
Estructura de un sistema automtico. Entrada, proceso, salida.
Sistemas de lazo abierto. Sistemas realimentados de control. Compa-
radores.
Montaje y experimentacin de sencillos circuitos de control.
Bloque 8. Circuitos neumticos y oleohidrulicos
Tcnicas de produccin de fluidos. Circuitos neumticos. Bom-
bas y compresores de aire. Circuitos hidrulicos. Fluidos para circuitos
hidrulicos. Conduccin de fluidos. Caudal. Presin interior. Prdidas.
Tcnicas de depuracin y filtrado.
Elementos de accionamiento. Elementos de regulacin y control.
Simbologa y funcionamiento.
Circuitos caractersticos de aplicacin. Interpretacin de esque-
mas. Montaje e instalacin de circuitos.
Criterios de evaluacin
1. Conocer las utilidades que nos brinda el sistema operativo para
su mantenimiento y optimizacin: conocer la funcin y utilidad de la
unidad central de proceso y su conexin con los diferentes perifri-
cos utilizables; organizar la informacin de modo eficaz (criterios de
clasificacin, ordenacin y recuperacin); utilizar las funciones ms
importantes del sistema operativo para la gestin y organizacin de la
informacin y su estructura en directorios, subdirectorios y archivos
de diferentes tipos (texto, programas, grficos).
2. Calcular a partir de la informacin adecuada el coste energti-
co del funcionamiento ordinario del centro docente o de la vivienda
y sugerir posibles alternativas de ahorro: estimar la carga econmica
que supone el consumo cotidiano de energa, utilizando informacin
comercial, facturas de servicios energticos y clculos efectuados
sobre las caractersticas tcnicas, utilizacin y consumo de las instala-
ciones; identificar posibles vas de reduccin de costes.
3. Analizar las distintas situaciones en las que la sociedad actual
hace uso de la energa: conocer las principales fuentes de energa y
las posibles formas de aplicacin de las mismas, as como el proceso
desde su obtencin hasta su consumo.
4. Describir los procesos de fabricacin y caractersticas de los
materiales ms importantes que la industria actual demanda, estiman-
do las repercusiones econmicas y ambientales de su produccin, uso
y desecho.
5. Emplear aparatos de medida y efectuar medidas correctamen-
te. Conocer las magnitudes fundamentales de la energa elctrica para
poder calcular las secciones de los conductores y tambin los elemen-
tos de mando y proteccin; conocer el empleo de ampermetros, volt-
metros y vatmetros.
6. Identificar los elementos funcionales que componen un produc-
to tcnico de uso conocido, sealando el papel que desempea cada
uno de ellos en el funcionamiento del conjunto: 01desarmar un arte-
facto, reconocer cules son las piezas y subconjuntos ms importantes
y cules son accesorios desde el punto de vista funcional y describir el
papel de cada componente en el funcionamiento del conjunto.
Num. 6097 / 08.09.2009 34079
7. Avaluar les repercussions que t la producci i lutilitzaci dun
producte o dun servici tcnic quotidi sobre la qualitat de vida i sug-
gerir possibles alternatives de millora, tant tcniques com dun altre
orde, usant materials, principis de funcionament i tcniques de pro-
ducci distintes o modificant el mode ds, la ubicaci o els hbits de
consum.
8. Emprar el vocabulari i els recursos grfics adequats per a des-
criure la composici i el funcionament duna mquina, un circuit o un
sistema tecnolgic concret, i utilitzar els coneixements adquirits sobre
simbologia i representaci normalitzada de circuits, representaci
esquemtica didees, relacions entre elements i seqncies defectes
en un sistema.
9. Muntar un circuit elctric a partir del pla o de lesquema duna
installaci caracterstica: interpretar el pla duna installaci, reconi-
xer el significat dels smbols, seleccionar els components correspo-
nents i connectar-los sobre una carcassa o un simulador, dacord amb
les indicacions del pla per a compondre un circuit que tinga una utilitat
determinada.
10. Aportar i argumentar idees i opinions de lequip de treball,
valorant i adoptant si s el cas idees alienes.
11. Conixer lestructura interna dels materials ds ms habitual i
la relaci amb les seues propietats i caracterstiques.
12. Analitzar la composici duna mquina (trmica o elctrica) o
dun sistema automtic ds com i identificar els elements de coman-
dament, control i potncia, i descriure el funcionament.
Fsica i Qumica
Bloc 1. Les magnituds fsiques i la seua mesura
El sistema mtric decimal.
El sistema internacional dunitats.
Conversions dunitats amb factors de conversi. Unitats com-
postes.
Magnituds escalars i vectorials.
Operacions bsiques amb vectors. Suma, resta, producte per un
escalar. Vectors de la mateixa direcci o de direccions perpendiculars.
Exemples fsics doperacions amb vectors: composici de forces
i composici de velocitats.
Bloc 2. Cinemtica i dinmica
Relativitat del moviment. Trajectria.
Magnituds per a lestudi del moviment: posici, distncia recor-
reguda, velocitat, acceleraci.
Estudi de les grfiques e-t i v-t en els moviments uniformes i
accelerats.
Estudi analtic dels moviments: uniforme rectilini, rectilini uni-
formement accelerat i circular uniforme.
Anlisi crtica de les concepcions pregalileanes de les relacions
entre forces i moviments i presentaci de la idea de fora com a inte-
racci que produx variacions en lestat de moviment dels cossos.
Principis de la dinmica. Introducci de la fora de fregament
per lliscament.
Bloc 3. Treball. Potncia i energia
Definici operativa de la magnitud treball en el context de
les transformacions mecniques. Lutilitzaci en diferents situacions.
Introducci del concepte de potncia.
Relacions entre treball i energia introduint lenergia cintica i la
potencial gravitatria (en les proximitats de la superfcie terrestre).
Principi de conservaci de lenergia mecnica en absncia de
forces disipatives.
Bloc 4. Electrosttica i corrent elctric
Revisi de la fenomenologia de lelectritzaci. Naturalesa elc-
trica de la matria. Principi de conservaci de la crrega.
7. Evaluar las repercusiones que sobre la calidad de vida tiene la
produccin y utilizacin de un producto o servicio tcnico cotidiano
y sugerir posibles alternativas de mejora, tanto tcnicas como de otro
orden, usando materiales, principios de funcionamiento y tcnicas de
produccin distintas o modificando el modo de uso, la ubicacin o los
hbitos de consumo.
8. Emplear el vocabulario y los recursos grficos adecuados para
describir la composicin y funcionamiento de una mquina, circuito o
sistema tecnolgico concreto, utilizando los conocimientos adquiridos
sobre simbologa y representacin normalizada de circuitos, represen-
tacin esquemtica de ideas, relaciones entre elementos y secuencias
de efectos en un sistema.
9. Montar un circuito elctrico a partir del plano o esquema de
una instalacin caracterstica.: interpretar el plano de una instalacin,
reconocer el significado de sus smbolos, seleccionar los componentes
correspondientes y conectarlos sobre un armazn o un simulador, de
acuerdo a las indicaciones del plano para componer un circuito que
tiene una utilidad determinada.
10. Aportar y argumentar ideas y opiniones propias del equipo de
trabajo, valorando y adoptando en su caso ideas ajenas.
11. Conocer la estructura interna de los materiales de uso ms
habitual y su relacin con las propiedades y caractersticas de los mis-
mos.
12. Analizar la composicin de una mquina (trmica o elctrica)
o sistema automtico de uso comn, identificando los elementos de
mando, control, potencia y describiendo su funcionamiento.
Fsica y qumica
Bloque 1. Las magnitudes fsicas y su medida
El sistema mtrico decimal
El sistema internacional de unidades
Conversiones de unidades con factores de conversin. Unidades
compuestas
Magnitudes escalares y vectoriales.
Operaciones bsicas con vectores. Suma, resta, producto por un
escalar. Vectores de igual direccin o de direcciones perpendiculares
Ejemplos fsicos de operaciones con vectores: composicin fuer-
zas y composicin de velocidades
Bloque 2. Cinemtica y dinmica
Relatividad del movimiento. Trayectoria
Magnitudes para el estudio del movimiento: posicin, distancia
recorrida, velocidad, aceleracin.
Estudio de las grficas e-t y v-t en los movimientos uniformes y
acelerados
Estudio analtico de los movimientos: uniforme rectilneo, recti-
lneo uniformemente acelerado y circular uniforme.
Anlisis crtico de las concepciones pregalileanas de las relacio-
nes entre fuerzas y movimientos y presentacin de la idea de fuerza
como interaccin que produce variaciones en el estado de movimiento
de los cuerpos
Principios de la dinmica. Introduccin de la fuerza de roza-
miento por deslizamiento.
Bloque 3. Trabajo. Potencia y Energa
Definicin operativa de la magnitud trabajo en el contexto de las
transformaciones mecnicas. Su utilizacin en diferentes situaciones.
Introduccin del concepto de potencia.
Relaciones entre trabajo y energa introduciendo la energa cin-
tica y las potenciales gravitatoria (en las proximidades de la superficie
terrestre).
Principio de conservacin de la energa mecnica en ausencia de
fuerzas disipativas.
Bloque 4. Electrosttica y corriente elctrica
Revisin de la fenomenologa de la electrizacin. Naturaleza
elctrica de la materia. Principio de conservacin de la carga.
Num. 6097 / 08.09.2009 34080
Interacci elctrica. Llei de Coulomb. Estudi del camp elctric:
vector. Intensitat de camp elctric. Potencial elctric. Diferncia de
potencial entre dos punts dun camp elctric.
Circuit elctric i magnituds per a lestudi quantitatiu: fora elec-
tromotriu, intensitat i resistncia. Llei dOhm.
Factors de qu depn la resistncia dun conductor.
Llei dOhm per a un circuit complet. Associacions de resistn-
cies.
Treball i potncia elctrics. Efecte Joule.
Bloc 5. Revisi i aprofundiment de la teoria atomicomolecular
La classificaci de les substncies: elements, compostos i mes-
cles.
Lleis ponderals de la qumica. Teoria atmica de Dalton i justifi-
caci de les lleis ponderals.
Les lleis volumtriques de Gay-Lussac i les hiptesis dAvoga-
dro. El concepte de mol. Masses atmiques i moleculars.
Composici centesimal. Frmules empriques i moleculars.
Magnituds que regixen el comportament dels gasos. Equaci
dels gasos ideals.
Algunes formes dexpressar la concentraci de les dissolucions.
Molaritat i tant per cent en massa.
Bloc 6. Ltom i els seus enllaos
Paper dels models atmics en lavan de la qumica: models de
Thomson i de Rutherford. Conceptes de massa atmica i nombre at-
mic. Partcules subatmiques. Istops i la seua representaci. Model
atmic de Bohr.
El model basat en la disposici delectrons en nivells successius.
Concepte dorbital. Els nombres quntics. Notaci dels orbitals i con-
figuraci electrnica. Taula peridica dels elements i la seua interpre-
taci electrnica.
Lenlla inic i el covalent a partir de la regla de loctet, utilit-
zant els diagrames de Lewis. Enllaos mltiples en el covalent per a
justificar molcules com la doxigen o la de nitrogen. Introducci a
lenlla metllic.
Forces intermoleculars. Enllaos dhidrogen i forces de Van der
Waals.
Propietats dels compostos com a conseqncia de lenlla. Slids
covalents, slids atmics, slids inics i slids metllics.
Introducci de les regles de la IUPAC per a la formulaci dels
compostos binaris ms comuns. Nomenclatura i formulaci IUPAC
per a compostos inorgnics senzills.
Bloc 7. Clculs estequiomtrics amb reaccions qumiques
Model elemental de reacci a partir de les collisions que provo-
quen ruptures i formaci de nous enllaos.
Classificaci dalguns tipus de reaccions qumiques: sntesi, des-
composici, intercanvi, combusti
Ajust de reaccions a partir de la llei de conservaci de la massa.
Informaci que es pot extraure duna reacci ajustada i realitza-
ci de clculs amb quantitats de substncia involucrada en una reacci
qumica (clculs estequiomtrics). Clculs amb intervenci de gasos.
Clculs estequiomtrics amb reaccions en qu intervenen disso-
lucions.
Bloc 8. Introducci a la qumica del carboni
Possibilitats de combinaci que t el carboni: existncia de cadenes
ramificades. Possibilitat denllaos mltiples amb ell mateix o amb altres
elements com loxigen, el nitrogen.
Classificaci de les funcions orgniques. Alcans, alquens i
alquins, hidrocarburs aromtics senzills, alcohols, ters, aldehids, ceto-
nes, cids, sters, amines i compostos halogenats.
Nomenclatura i formulaci IUPAC per a estos compostos (limi-
tats a compostos amb un grup funcional).
Interaccin elctrica. Ley de Coulomb. Estudio del campo elc-
trico: Vector Intensidad de campo elctrico. Potencial elctrico. Dife-
rencia de potencial entre dos puntos de un campo elctrico.
Circuito elctrico y magnitudes para su estudio cuantitativo:
fuerza electromotriz, intensidad y resistencia. Ley de Ohm
Factores de los que depende la resistencia de un conductor
Ley de Ohm para un circuito completo. Asociaciones de resis-
tencias
Trabajo y potencia elctricos. Efecto Joule.
Bloque 5. Revisin y profundizacin de la teora atmico-
molecular
La clasificacin de las sustancias: elementos, compuestos y mez-
clas
Leyes ponderales de la qumica. Teora atmica de Dalton y jus-
tificacin de las leyes ponderales
Las leyes volumtricas de Gay-Lussac y las hiptesis de Avoga-
dro. El concepto de mol. Masas atmicas y moleculares
Composicin centesimal. Frmulas empricas y moleculares
Magnitudes que rigen el comportamiento de los gases. Ecuacin
de los gases ideales
Algunas formas de expresar la concentracin de las disoluciones.
Molaridad y tanto por cien en masa.
Bloque 6. El tomo y sus enlaces
Papel de los modelos atmicos en el avance de la qumica:
modelos de Thomson y de Rutherford. Conceptos de masa atmica y
nmero atmico. Partculas subatmicas. Istopos y su representacin.
Modelo atmico de Bohr.
El modelo basado en la disposicin de electrones en niveles
sucesivos. Concepto de orbital. Los nmeros cunticos. Notacin de
los orbitales y configuracin electrnica. Tabla peridica de los ele-
mentos y su interpretacin electrnica.
El enlace inico y el covalente a partir de la regla del octeto,
utilizando los diagramas de Lewis. Enlaces mltiples en el covalente
para justificar molculas como la de oxgeno o la de nitrgeno. Intro-
duccin al enlace metlico
Fuerzas intermoleculares. Enlaces de hidrgeno y fuerzas de Van
der Waals.
Propiedades de los compuestos como consecuencia del enlace.
Slidos covalentes, slidos atmicos, slidos inicos y slidos met-
licos.
Introduccin de las reglas de la IUPAC para la formulacin de
los compuestos binarios ms comunes. Nomenclatura y formulacin
IUPAC para compuestos inorgnicos sencillos.
Bloque 7. Clculos estequiomtricos con reacciones qumicas
Modelo elemental de reaccin a partir de las colisiones que pro-
vocan roturas y formacin de nuevos enlaces.
Clasificacin de algunos tipos de reacciones qumicas: sntesis,
descomposicin, intercambio, combustin
Ajuste de reacciones a partir de la ley de la conservacin de la
masa.
Informacin que se puede extraer de una reaccin ajustada y rea-
lizacin de clculos con cantidades de sustancia involucrada en una
reaccin qumica (clculos estequiomtricos). Calculos con interven-
cin de gases
Clculos estequiomtricos con reacciones en las que intervienen
disoluciones.
Bloque 8. Introduccin a la qumica del carbono
Posibilidades de combinacin que tiene el carbono: existencia de
cadenas ramificadas. Posibilidad de enlaces mltiples consigo mismo
o con otros elementos como el oxgeno, el nitrgeno.
Clasificacin de las funciones orgnicas. Alcanos, alquenos y
alquinos, hidrocarburos aromticos sencillos, alcoholes, teres, aldeh-
dos, cetonas, cidos, steres, aminas y compuestos halogenados
Nomenclatura y formulacin IUPAC para estos compuestos
(limitados a compuestos con un grupo funcional.
Num. 6097 / 08.09.2009 34081
Criteris davaluaci
1. Realitzar canvis dunitats per a diferents magnituds.
2. Compondre forces i velocitats per a trobar grficament les
resultants i calcular els seus mduls. Els vectors hauran de tindre la
mateixa direcci o direccions perpendiculars.
3. Realitzar clculs de magnituds cinemtiques amb moviments
lineals uniformes i uniformement accelerats, i amb el moviment circular
uniforme.
4. Llegir informaci presentada en grfiques e-t i v-t de moviments
uniformes i uniformement accelerats tant per a interpretar el seu significat
com per a fer clculs.
5. Aplicar els principis de la dinmica: el segon (equaci fonamental
de la dinmica) a situacions senzilles (un sol cos amb moviment en pla
horitzontal), i el tercer per a dibuixar lesquema de forces aplicades a
un objecte.
6. Calcular treballs de forces noms en casos de forces constants que
porten la mateixa direcci del moviment. Usar el concepte de potncia
per a realitzar clculs.
7. Obtindre els valors denergies cintiques i potencials i utilitzar
el principi de conservaci de lenergia per a resoldre situacions que
involucren energies cintica i potencial.
8. Calcular la fora entre dos crregues i la resultant de la fora que
exercixen dos crregues sobre una tercera. Calcular la intensitat de camp
elctric duna distribuci de crregues. Les forces o les intensitats de
camp han de tindre la mateixa direcci o direccions perpendiculars.
9. Calcular el potencial elctric duna distribuci de crregues i la
diferncia de potencial entre dos punts.
10. Aplicar la frmula que relaciona la resistncia dun conductor
amb els factors de qu depn: resistivitat, longitud i secci.
11. Calcular resistncies equivalents a associacions en srie i en
derivaci i aplicar la llei dOhm a un circuit complet per a determinar la
intensitat que circula per cada branca o la diferncia de potencial entre
dos punts del circuit.
12. Utilitzar les frmules de la potncia elctrica i la llei dOhm per
a obtindre valors de magnituds elctriques.
13. Determinar masses atmiques i frmules empriques i moleculars.
Determinar la composici centesimal dun compost a partir de la
frmula.
14. Utilitzar el concepte de mol i calcular el nombre de mols presents
en una determinada quantitat de substncia i viceversa.
15. Realitzar clculs amb la llei dels gasos ideals.
16. Expressar la concentraci de dissolucions en molaritat i en%
en massa.
17. Descriure les successives elaboracions de models atmics. Indicar
el nombre de partcules que cont un istop dun determinat element.
18. Identificar combinacions correctes i incorrectes de nombres
quntics. Escriure configuracions electrniques dtoms.
19. Donat un llistat de frmules, saber deduir el tipus denlla que
tenen i indicar-ne les propietats. Representar estructures de Lewis de
substncies senzilles que complisquen la regla de loctet.
20. Formular i anomenar substncies inorgniques.
21. Ajustar reaccions qumiques i interpretar el significat dels
coeficients de la reacci ajustada.
22. Realitzar clculs estequiomtrics obtenint nombre de mols,
masses i volums en cas de gasos.
23. Fer clculs estequiomtrics amb intervenci de dissolucions.
24. Justificar lelevat nmero de compostos de carboni per les
possibilitats de combinaci que t la seua estructura atmica. Distingir
les funcions orgniques estudiades descrivint la caracterstica que permet
classificar-los en un grup funcional o en un altre.
25. Formular i anomenar correctament substncies orgniques.
Alcans, alquens i alquins, hidrocarburs aromtics senzills, alcohols,
ters, aldehids, cetones, cids, sters, amines i compostos halogenats.
Criterios de evaluacin
1. Realizar cambios de unidades para diferentes magnitudes.
2. Componer fuerzas y velocidades para hallar grficamente las
resultantes y calcular sus mdulos. Los vectores debern tener igual
direccin o direcciones perpendiculares
3. Realizar clculos de magnitudes cinemticas con movimientos
lineales uniforme y uniformemente acelerado, y con el movimiento
circular uniforme
4. Leer informacin presentada en grficas e-t y v-t de movimientos
uniformes y uniformemente acelerados tanto para interpretar su
significado como para hacer clculos.
5. Aplicar los principios de la dinmica: el segundo (ecuacin
fundamental de la dinmica) a situaciones sencillas (un solo cuerpo con
movimiento en plano horizontal) y el tercero para dibujar el esquema de
fuerzas aplicadas a un objeto.
6. Calcular trabajos de fuerzas solamente en casos de fuerzas
constantes que llevan la misma direccin del movimiento. Usar el
concepto de potencia para realizar clculos.
7. Obtener los valores de energas cinticas y potenciales y utilizar
el principio de conservacin de la energa para resolver situaciones que
involucren energas cintica y potencial.
8. Calcular la fuerza entre dos cargas y la resultante de la fuerza que
ejercen dos cargas sobre una tercera. Calcular la intensidad de campo
elctrico de una distribucin de cargas. Las fuerzas o las intensidades de
campo deben tener la misma direccin o direcciones perpendiculares.
9. Calcular el potencial elctrico de una distribucin de cargas y la
diferencia de potencial entre dos puntos.
10. Aplicar la frmula que relaciona la resistencia de un conductor
con los factores de los que depende: resistividad, longitud y seccin.
11. Calcular resistencias equivalentes a asociaciones en serie y en
derivacin y aplicar la ley de Ohm a un circuito completo para determinar
la intensidad que circula por cada rama o la diferencia de potencial entre
dos puntos del circuito
12. Utilizar las frmulas de la potencia elctrica y la ley de Ohm
para obtener valores de magnitudes elctricas
13. Determinar masas atmicas y frmulas empricas y moleculares
Determinar la composicin centesimal de un compuesto a partir de su
frmula
14. Utilizar el concepto de mol y calcular el nmero de moles
presentes en una determinada cantidad de sustancia y viceversa.
15. Realizar clculos con la ley de los gases ideales
16. Expresar la concentracin de disoluciones en molaridad y en%
en masa
17. Describir las sucesivas elaboraciones de modelos atmicos.
Indicar el nmero de partculas que contienen un istopo de un
determinado elemento
18. Identificar combinaciones correctas e incorrectas de nmeros
cunticos. Escribir configuraciones electrnicas de tomos
19. Dado un listado de frmulas saber deducir el tipo de enlace que
tienen e indicar sus propiedades. Representar estructuras de Lewis de
sustancias sencillas que cumplan la regla del octeto
20. Formular y nombrar sustancias inorgnicas
21. Ajustar reacciones qumicas interpretando el significado de los
coeficientes de la reaccin ajustada.
22. Realizar clculos estequiomtricos obteniendo nmero de moles,
masas y volmenes en caso de gases.
23. Hacer clculos estequiomtricos con intervencin de
disoluciones
24. Justificar el elevado nmero de compuestos de carbono por las
posibilidades de combinacin que tiene su estructura atmica. Distinguir
las funciones orgnicas estudiadas describiendo la caracterstica que
permite clasificarlos en un grupo funcional o en otro
25. Formular y nombrar correctamente sustancias orgnicas. Alca-
nos, alquenos y alquinos, hidrocarburos aromticos sencillos, alcoho-
les, teres, aldehdos, cetonas, cidos, steres, aminas y compuestos
halogenados
Num. 6097 / 08.09.2009 34082
Fsica
Bloc 1. Les magnituds fsiques i la seua mesura
El sistema mtric decimal.
El sistema internacional dunitats.
Conversions dunitats amb factors de conversi. Unitats com-
postes.
Magnituds escalars i vectorials.
Operacions bsiques amb vectors. Suma, resta, producte per a un
escalar. Vectors de la mateixa direcci o de direccions perpendiculars.
Exemples fsics doperacions amb vectors: composici de forces
i composici de velocitats.
Bloc 2. Cinemtica i dinmica
Relativitat del moviment. Trajectria.
Magnituds per a lestudi del moviment: posici, distncia recor-
reguda, velocitat i acceleraci.
Estudi de les grfiques e-t i v-t en els moviments uniformes i
accelerats.
Estudi analtic dels moviments: uniforme rectilini, rectilini uni-
formement accelerat, circular uniforme i circular uniformement acce-
lerat.
Anlisi crtica de les concepcions pregalileanes de les relacions
entre forces i moviments i presentaci de la idea de fora com a inte-
racci que produx variacions en lestat de moviment dels cossos.
Principis de la dinmica. Introducci de la fora de fregament
per lliscament.
Impuls mecnic i quantitat de moviment. Principi de conservaci
de la quantitat de moviment en un sistema allat.
Bloc 3. Treball. Potncia i energia
Definici operativa de la magnitud treball en el context de les
transformacions mecniques. La seua utilitzaci en diferents situaci-
ons. Introducci del concepte de potncia.
Relacions entre treball i energia introduint lenergia cintica i la
potencial gravitatria (en les proximitats de la superfcie terrestre).
Equivalncia entre calor i treball: concepte de calor com a pro-
cs de transferncia denergia.
Principi de conservaci de lenergia mecnica en absncia de
forces dissipatives. Balan denergia en presncia de forces dissipati-
ves.
Bloc 4. Electricitat i electromagnetisme
Revisi de la fenomenologia de lelectritzaci. Naturalesa elc-
trica de la matria. Principi de conservaci de la crrega.
Interacci elctrica. Llei de Coulomb. Estudi del camp elctric:
vector intensitat de camp elctric. Potencial elctric. Diferncia de
potencial entre dos punts dun camp elctric.
Circuit elctric i magnituds per al seu estudi quantitatiu: fora
electromotriu, intensitat i resistncia. Llei dOhm.
Factors de qu depn la resistncia dun conductor.
Llei dOhm per a un circuit complet. Associacions de resistn-
cies.
Treball i potncia elctrics. Efecte Joule.
Estudi experimental representant les lnies de camp dels camps mag-
ntics creats per un corrent rectilini indefinit i per un solenoide en el
seu interior.
Estudi del moviment de crregues en camps magntics. Aplica-
cions en motors elctrics i instruments de mesura de corrents.
Producci de corrent elctric per mitj de variacions del flux
magntic: inducci electromagntica. Experincies de Faraday i
Henry. Llei de Lenz.
Producci i transport de lenergia elctrica en els diversos tipus
de centrals. Impacte mediambiental de lenergia elctrica.
Bloc 5. Vibracions i ones
La llei de Hooke.
Fsica
Bloque 1. Las magnitudes fsicas y su medida
El sistema mtrico decimal
El sistema internacional de unidades
Conversiones de unidades con factores de conversin. Unidades
compuestas
Magnitudes escalares y vectoriales.
Operaciones bsicas con vectores. Suma, resta, producto por un
escalar. Vectores de igual direccin o de direcciones perpendiculares
Ejemplos fsicos de operaciones con vectores: composicin fuer-
zas y composicin de velocidades
Bloque 2. Cinemtica y dinmica
Relatividad del movimiento. Trayectoria
Magnitudes para el estudio del movimiento: posicin, distancia
recorrida, velocidad, aceleracin.
Estudio de las grficas e-t y v-t en los movimientos uniformes y
acelerados
Estudio analtico de los movimientos: uniforme rectilneo, recti-
lneo uniformemente acelerado, circular uniforme y circular uniforme-
mente acelerado.
Anlisis crtico de las concepciones pregalileanas de las relaci-
ones entre fuerzas y movimientos y presentacin de la idea de fuerza
como interaccin que produce variaciones en el estado de movimiento
de los cuerpos
Principios de la dinmica. Introduccin de la fuerza de rozami-
ento por deslizamiento.
Impulso mecnico y cantidad de movimiento. Principio de con-
servacin de la cantidad de movimiento en un sistema aislado
Bloque 3. Trabajo. Potencia y Energa
Definicin operativa de la magnitud trabajo en el contexto de las
transformaciones mecnicas. Su utilizacin en diferentes situaciones.
Introduccin del concepto de potencia.
Relaciones entre trabajo y energa introduciendo la energa cin-
tica y las potenciales gravitatoria (en las proximidades de la superficie
terrestre).
Equivalencia entre calor y trabajo: concepto de calor como pro-
ceso de transferencia de energa.
Principio de conservacin de la energa mecnica en ausencia de
fuerzas disipativas. Balance de energa en presencia de fuerzas disipa-
tivas
Bloque 4. Electricidad y electromagnetismo
Revisin de la fenomenologa de la electrizacin. Naturaleza
elctrica de la materia. Principio de conservacin de la carga.
Interaccin elctrica. Ley de Coulomb. Estudio del campo elc-
trico: Vector Intensidad de campo elctrico. Potencial elctrico. Dife-
rencia de potencial entre dos puntos de un campo elctrico.
Circuito elctrico y magnitudes para su estudio cuantitativo:
fuerza electromotriz, intensidad y resistencia. Ley de Ohm
Factores de los que depende la resistencia de un conductor
Ley de Ohm para un circuito completo. Asociaciones de resis-
tencias
Trabajo y potencia elctricos. Efecto Joule..
Estudio experimental representando las lneas de campo de los
campos magnticos creados por una corriente rectilnea indefinida y
por un solenoide en su interior.
Estudio del movimiento de cargas en campos magnticos. Apli-
caciones en motores elctricos e instrumentos de medida de corrientes
Produccin de corriente elctrica mediante variaciones del flujo
magntico: induccin electromagntica. Experiencias de Faraday y
Henry. Ley de Lenz
Produccin y transporte de la energa elctrica en los diversos
tipos de centrales. Impacto medioambiental de la energa elctrica
Bloque 5. Vibraciones y ondas
La ley de Hooke
Num. 6097 / 08.09.2009 34083
Loscillador harmnic simple (sistema moll-massa). Caracters-
tiques i magnituds per al seu estudi.
Estudi breu del moviment harmnic simple. Deducci de lequa-
ci de lelongaci. Estudi qualitatiu de la variaci de la velocitat i de
lacceleraci.
Transformacions denergia en loscillador harmnic.
Moviment ondulatori. Velocitat de propagaci.
Classificaci de les ones: longitudinals i transversals. Unidimen-
sionals, bidimensionals (planes) i tridimensionals. Materials i electro-
magntiques.
La transmissi de lenergia a travs dun mitj: atenuaci i
absorci.
Fenmens ondulatoris (estudi qualitatiu): reflexi, refracci,
difracci i interferncia.
Estudi del so i de les seues qualitats. Nivell dintensitat sonora i
contaminaci acstica. Efecte Doppler, estudi qualitatiu del cas: obser-
vador en reps i font en moviment.
Criteris davaluaci
1. Realitzar canvis dunitats per a diferents magnituds.
2. Compondre forces i velocitats per a trobar grficament les resul-
tants i calcular els seus mduls. Els vectors hauran de tindre la mateixa
direcci o direccions perpendiculars.
3. Realitzar clculs de magnituds cinemtiques amb moviments
lineals i circulars uniformes i uniformement accelerats.
4. Llegir informaci presentada en grfiques e-t i v-t de moviments
uniformes i uniformement accelerats tant per a interpretar el seu signi-
ficat com per a fer clculs.
5. Aplicar els principis de la dinmica: el segon (equaci fonamen-
tal de la dinmica) a situacions senzilles (un sol cos amb moviment en
pla horitzontal) i el tercer per a dibuixar lesquema de forces aplicades
a un objecte.
6. Calcular la quantitat de moviment dun cos i usar el principi de
conservaci de la quantitat de moviment a casos senzills.
7. Calcular treballs de forces noms en casos de forces constants
que porten la mateixa direcci del moviment. Usar el concepte de
potncia per a realitzar clculs.
8. Obtindre els valors denergies cintiques i potencials i utilitzar
el principi de conservaci de lenergia per a resoldre situacions que
involucren energies cintica i potencial.
9. Calcular la fora entre dos crregues i la resultant de la fora
que exercixen dos crregues sobre una tercera. Calcular la intensitat
de camp elctric duna distribuci de crregues. Les forces o les inten-
sitats de camp han de tindre la mateixa direcci o direccions perpendi-
culars.
10. Calcular el potencial elctric duna distribuci de crregues i la
diferncia de potencial entre dos punts.
11. Aplicar la frmula que relaciona la resistncia dun conductor
amb els factors de qu depn: resistivitat, longitud i secci.
12. Calcular resistncies equivalents a associacions en srie i en
derivaci i aplicar la llei dOhm a un circuit complet per a determinar
la intensitat que circula per cada branca o la diferncia de potencial
entre dos punts del circuit.
13. Utilitzar les frmules de la potncia elctrica i la llei dOhm
per a obtindre valors de magnituds elctriques.
14. Aplicar la regla del llevataps per a deduir el sentit de la fora
sobre una crrega en moviment o un corrent elctric en el si dun camp
magntic uniforme. Relacionar este fenomen amb el funcionament
dels motors elctrics.
15. Aplicar la llei de Lenz per a deduir el sentit del corrent induda
en un circuit. Relacionar la inducci amb la construcci de generadors.
16. Llistar els tipus de centrals de producci elctrica i les fonts
denergia que utilitzen, indicant avantatges i inconvenients de cada
una.
17. Extraure informaci de lequaci de lelongaci dun movi-
ment harmnic simples (MHS) i saber escriure lequaci dun MHS a
partir de la informaci damplitud, freqncia i fase inicial donada en
lenunciat.
El oscilador armnico simple (sistema muelle-masa). Caracters-
ticas y magnitudes para su estudio
Estudio breve del movimiento armnico simple. Deduccin de
la ecuacin de la elongacin. Estudio cualitativo de la variacin de la
velocidad y de la aceleracin.
Transformaciones de energa en el oscilador armnico
Movimiento ondulatorio. Velocidad de propagacin
Clasificacin de las ondas: Longitudinales y transversales. Uni-
dimensionales, bidimensionales (planas) y tridimensionales. Materia-
les y electromagnticas
La transmisin de la energa a travs de un medio: atenuacin y
absorcin
Fenmenos ondulatorios (estudio cualitativo): reflexin, refrac-
cin, difraccin e interferencia.
Estudio del sonido y sus cualidades. Nivel de intensidad sonora
y contaminacin acstica. Efecto Doppler, estudio cualitativo del caso:
observador en reposo y fuente en movimiento.
Criterios de evaluacin
1. Realizar cambios de unidades para diferentes magnitudes.
2. Componer fuerzas y velocidades para hallar grficamente las
resultantes y calcular sus mdulos. Los vectores debern tener igual
direccin o direcciones perpendiculares
3. Realizar clculos de magnitudes cinemticas con movimientos
lineales y circulares uniformes y uniformemente acelerados.
4. Leer informacin presentada en grficas e-t y v-t de movimien-
tos uniformes y uniformemente acelerados tanto para interpretar su
significado como para hacer clculos.
5. Aplicar los principios de la dinmica: el segundo (ecuacin fun-
damental de la dinmica) a situaciones sencillas (un solo cuerpo con
movimiento en plano horizontal) y el tercero para dibujar el esquema
de fuerzas aplicadas a un objeto.
6. Calcular la cantidad de movimiento de un cuerpo y usar el prin-
cipio de conservacin de la cantidad de movimiento a casos sencillos.
7. Calcular trabajos de fuerzas solamente en casos de fuerzas cons-
tantes que llevan la misma direccin del movimiento. Usar el concepto
de potencia para realizar clculos.
8. Obtener los valores de energas cinticas y potenciales y utili-
zar el principio de conservacin de la energa para resolver situaciones
que involucren energas cintica y potencial.
9. Calcular la fuerza entre dos cargas y la resultante de la fuer-
za que ejercen dos cargas sobre una tercera. Calcular la intensidad de
campo elctrico de una distribucin de cargas. Las fuerzas o las inten-
sidades de campo deben tener la misma direccin o direcciones per-
pendiculares.
10. Calcular el potencial elctrico de una distribucin de cargas y
la diferencia de potencial entre dos puntos
11. Aplicar la frmula que relaciona la resistencia de un conductor
con los factores de los que depende: resistividad, longitud y seccin.
12. Calcular resistencias equivalentes a asociaciones en serie y en
derivacin y aplicar la ley de Ohm a un circuito completo para deter-
minar la intensidad que circula por cada rama o la diferencia de poten-
cial entre dos puntos del circuito
13. Utilizar las frmulas de la potencia elctrica y la ley de Ohm
para obtener valores de magnitudes elctricas
14. Aplicar la regla del sacacorchos para deducir el sentido de la
fuerza sobre una carga en movimiento o una corriente elctrica en el
seno de un campo magntico uniforme. Relacionar este fenmeno con
el funcionamiento de los motores elctricos.
15. Aplicar la Ley de Lenz para deducir el sentido de la corriente
inducida en un circuito. Relacionar la induccin con la construccin
de generadores
16. Listar los tipos de centrales de produccin elctrica y las fuen-
tes de energa que utilizan, indicando ventajas e inconvenientes de
cada una.
17. Extraer informacin de la ecuacin de la elongacin de un
MAS y saber escribir la ecuacin de un MAS a partir de la informa-
cin de amplitud, frecuencia y fase inicial dada en el enunciado.
Num. 6097 / 08.09.2009 34084
18. Explicar els valors de les variables elongaci, velocitat, accele-
raci, energia cintica i energia potencial dun MHS en els punts nota-
bles: centre i extrems de loscillaci.
19. Conixer i aplicar lequaci de la velocitat de propagaci dun
moviment ondulatori. Descriure els tipus dones segons les tres classi-
ficacions: a) segons la relaci entre les direccions de loscillaci i de
la propagaci, b) segons les dimensions, i c) segons la necessitat dun
mitj per a propagar-se o no.
20. Identificar els fenmens ondulatoris de reflexi, refracci,
difracci i interferncia. Distingir les qualitats del so i fer clculs amb
el moviment del so. Descriure qualitativament lefecte Doppler per al
so.
Biologia i Cincies de la Terra
Bloc 1. La cllula
La cllula: unitat destructura i de funci, organitzaci i compo-
nents cellulars.
Principis immediats inorgnics (aigua i sals minerals) i orgnics
(glcids, lpids, protenes, cids nucleics i biocatalitzadors). Caracte-
rstiques i propietats.
Diversitat cellular en un organisme.
Introducci al metabolisme: catabolisme i anabolisme.
La respiraci cellular. Diferncies entre les vies aerbia i anae-
rbia.
La fotosntesi com a procs daprofitament energtic i de sntesi
de macromolcules.
La divisi cellular: conceptes de mitosi i meiosi.
Bloc 2. Gentica
Transmissi dels carcters hereditaris.
Gentica mendeliana. Els gens i la teoria cromosmica de lhe-
rncia. Genotip i fenotip. Dominncia i recessivitat. Herncia interm-
dia i codominncia. Herncia lligada al sexe.
Caracterstiques i importncia del codi gentic.
Estudi de lADN com a portador de la informaci gentica. Con-
cepte de gen. Mecanismes responsables de la seua transmissi i varia-
ci.
Bloc 3. Microbiologia
Els microorganismes. Les seues formes de vida. El seu paper
com a agents innocus, beneficiosos o perjudicials per al ser hum. Les
malalties infeccioses.
Organismes eucariotes i procariotes.
Fongs i rents.
Utilitzaci de microorganismes en processos industrials, en agri-
cultura, en farmcia, en sanitat i en alimentaci. Importncia social i
econmica de la utilitzaci i la manipulaci dels microorganismes.
Els virus: la seua estructura bsica i el seu funcionament.
Bloc 4. Anatomia i fisiologia humanes
Els processos de nutrici en el ser hum. Aparell digestiu, meca-
nismes de digesti i dabsorci; aparell respiratori i fisiologia de la res-
piraci; transport de substncies, la sang i laparell cardiocirculatori; el
sistema excretor, els processos dexcreci i de formaci de lorina.
El sistema nervis, la transmissi de limpuls nervis. Els rgans
dels sentits. El Sistema endocr. Laparell locomotor.
La reproducci humana.
Bloc 5. Immunologia
Concepte dimmunitat. La defensa de lorganisme enfront dels
cossos estranys. Concepte dantigen.
Tipus dimmunitat: cellular i humoral. Classes de cllules
implicades (macrfags, limfcits B i T). Estructura i funci dels anti-
cossos.
Disfuncions i deficincies del sistema immunitari.
Aplicacions mdiques de la immunologia: srums i vacunes.
18. Explicar los valores de las variables elongacin, velocidad,
aceleracin, energa cintica y energa potencial de un MAS en los
puntos notables: centro y extremos de la oscilacin.
19. Conocer y aplicar la ecuacin de la velocidad de propagacin
de un movimiento ondulatorio. Describir los tipos de ondas segn las
tres clasificaciones: a) segn la relacin entre las direcciones de la
oscilacin y de la propagacin, b) segn las dimensiones, c) segn la
necesidad de un medio para propagarse o no.
20. Identificar los fenmenos ondulatorios de reflexin, refraccin,
difraccin e interferencia. Distinguir las cualidades del sonido y hacer
clculos con el movimiento del sonido. Describir cualitativamente el
efecto Doppler para el sonido.
Biologa y Ciencias de la Tierra
Bloque 1. La clula
La clula: unidad de estructura y de funcin, organizacin y
componentes celulares.
Principios inmediatos inorgnicos (agua y sales minerales) y
orgnicos (glcidos, lpidos, protenas, cidos nuclicos y biocataliza-
dores). Caractersticas y propiedades.
Diversidad celular en un organismo.
Introduccin al metabolismo: Catabolismo y Anabolismo.
La respiracin celular. Diferencias entre las vas aerobia y anae-
robia.
La fotosntesis como proceso de aprovechamiento energtico y
de sntesis de macromolculas.
La divisin celular: conceptos de mitosis y meiosis.
Bloque 2. Gentica
Transmisin de los caracteres hereditarios.
Gentica mendeliana. Los genes y la Teora cromosmica de la
herencia. Genotipo y Fenotipo. Dominancia y recesividad. Herencia
intermedia y codominancia. Herencia ligada al sexo.
Caractersticas e importancia del cdigo gentico.
Estudio del ADN como portador de la informacin gentica.
Concepto de gen. Mecanismos responsables de su transmisin y varia-
cin.
Bloque 3. Microbiologa
Los microorganismos. Sus formas de vida. Su papel como agen-
tes inocuos, beneficiosos o perjudiciales para el ser humano. Las
enfermedades infecciosas.
Organismos eucariotas y procariotas.
Hongos y levaduras.
Utilizacin de microorganismos en procesos industriales, en
agricultura, farmacia, sanidad y alimentacin. Importancia social y
econmica de la utilizacin y manipulacin de los microorganismos.
Los virus: su estructura bsica y funcionamiento.
Bloque 4. Anatoma y fisiologa humanas
Los procesos de nutricin en el ser humano. Aparato digestivo,
mecanismos de digestin y absorcin; aparato respiratorio y fisiologa
de la respiracin; transporte de sustancias, la sangre y el aparato car-
diocirculatorio; sistema excretor, los procesos de excrecin y forma-
cin de la orina.
El sistema nervioso, la transmisin del impulso nervioso. Los
rganos de los sentidos. El Sistema endocrino. El aparato locomotor.
La reproduccin humana.
Bloque 5. Inmunologa
Concepto de inmunidad. La defensa del organismo frente a los
cuerpos extraos. Concepto de antgeno.
Tipos de inmunidad: celular y humoral. Clases de clulas impli-
cadas (macrfagos, linfocitos B y T). Estructura y funcin de los anti-
cuerpos.
Disfunciones y deficiencias del sistema inmunitario.
Aplicaciones mdicas de la inmunologa: Sueros y vacunas.
Num. 6097 / 08.09.2009 34085
Bloc 6. Cincies de la Terra i del Medi Ambient
El concepte de medi ambient. La preocupaci ambiental i el seu
desenrotllament recent.
Estructura i composici de latmosfera.
El clima. Canvis climtics passats i actuals. Riscos dorigen cli-
mtic.
Dinmica de la hidrosfera. El cicle de laigua. Contaminaci
daiges.
Recursos geolgics: minerals i energtics. La seua explotaci i
gesti. Reserves i esgotament de recursos.
Conceptes bsics en ecologia. Els components de lecosistema.
Flux de matria i energia.
La biodiversitat i la seua estimaci.
Concepte de sl. Estructura i composici.
Criteris davaluaci
1. Conixer lestructura interna duna cllula eucaritica animal
i una vegetal, identificar i representar els seus orgnuls i descriure la
funci que exercixen.
2. Relacionar les macromolcules amb la seua funci biolgica en
la cllula i en lorganisme.
3. Explicar el significat biolgic de la respiraci cellular, indicant
les diferncies entre la via aerbia i lanaerbia respecte de la rendibi-
litat energtica, els productes finals originats i linters industrial des-
tos ltims.
4. Diferenciar en la fotosntesi la fase lumnica de la fosca, identi-
ficar les estructures cellulars en qu es du a terme, els substrats neces-
saris, els productes finals i el balan energtic obtingut i valorar la
seua importncia en el manteniment de la vida.
5. Explicar els mecanismes bsics que incidixen en el procs de
la ingesti i la digesti daliments, en lassimilaci i la distribuci de
nutrients i en la producci i excreci de rebutjos, relacionant estos pro-
cessos amb les estructures anatmiques que els fan possibles.
6. Explicar les diferncies entre organismes eucariotes i procario-
tes.
7. Explicar el manteniment de les constants vitals dels organismes
a partir de la comprensi del procs de coordinaci neuroendocrina.
8. Explicar lanatomia i el funcionament dels rgans dels sentits.
9. Conixer les diferents parts del sistema nervis aix com la
transmissi de limpuls nervis.
10. Conixer les diferents glndules endocrines, les hormones que
produxen i lacci destes.
11. Conixer les estructures que componen laparell locomotor i
les funcions que realitzen.
12. Representar grficament, o localitzar sobre presentacions gr-
fiques, ossos i msculs.
13. Explicar els mecanismes del procs reproductor, indicant les
distintes estructures anatmiques i les hormones que hi intervenen.
14. Explicar els principals conceptes en matria gentica: genotip,
fenotip, dominncia, recessivitat.
15. Explicar el paper de lADN com a portador de la informaci
gentica i la naturalesa del codi gentic, relacionant les mutacions amb
alteracions en la informaci i estudiant la seua repercussi en la varia-
bilitat dels sers vius i en la salut de les persones.
16. Analitzar algunes aplicacions i limitacions de la manipulaci
gentica en vegetals, animals i en el ser hum, i les seues implicaci-
ons.
17. Determinar les caracterstiques que definixen els microorganis-
mes, destacant el paper dalguns dells en els cicles biogeoqumics, en
les indstries alimentries, en la indstria farmacutica i en la millora
del medi ambient, i analitzant el poder patogen que poden tindre en els
sers vius.
18. Analitzar els mecanismes de defensa que desenrotllen els
sers vius davant de la presncia dun antigen, deduint a partir destos
coneixements com es pot incidir per a reforar o estimular les defenses
naturals.
19. Conixer les cllules que intervenen en el mecanisme immu-
nolgic.
Bloque 6. Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente
El concepto de medio ambiente. La preocupacin ambiental y su
desarrollo reciente.
Estructura y composicin de la atmsfera.
El clima. Cambios climticos pasados y actuales. Riesgos de ori-
gen climtico.
Dinmica de la hidrosfera. El ciclo del agua. Contaminacin de
aguas.
Recursos geolgicos: minerales y energticos. Su explotacin y
gestin. Reservas y agostamiento de recursos.
Conceptos bsicos en ecologa. Los componentes del ecosiste-
ma. Flujo de materia y energa.
La biodiversidad y su estimacin.
Concepto de suelo. Estructura y composicin.
Criterios de evaluacin
1. Conocer la estructura interna de una clula eucaritica animal y
una vegetal, identificar y representar sus orgnulos y describir la fun-
cin que desempean.
2. Relacionar las macromolculas con su funcin biolgica en la
clula y el organismo.
3. Explicar el significado biolgico de la respiracin celular, indi-
cando las diferencias entre la va aerobia y la anaerobia respecto de
la rentabilidad energtica, los productos finales originados y el inters
industrial de estos ltimos.
4. Diferenciar en la fotosntesis la fase lumnica de la oscura, iden-
tificando las estructuras celulares en las que se lleva a cabo, los sustra-
tos necesarios, los productos finales y el balance energtico obtenido y
valorando su importancia en el mantenimiento de la vida.
5. Explicar los mecanismos bsicos que inciden en el proceso de la
ingestin y digestin de alimentos, en la asimilacin y distribucin de
nutrientes y en la produccin y excrecin de desechos, relacionando
dichos procesos con las estructuras anatmicas que los hacen posibles.
6. Explicar las diferencias entre organismos eucariotas y procario-
tas.
7. Explicar el mantenimiento de las constantes vitales de los orga-
nismos a partir de la comprensin del proceso de coordinacin neu-
roendocrina.
8. Explicar la anatoma y el funcionamiento de los rganos de los
sentidos.
9. Conocer las diferentes partes del sistema nervioso as como la
transmisin del impulso nervioso.
10. Conocer las diferentes glndulas endocrinas, las hormonas que
producen y la accin de stas.
11. Conocer las estructuras que componen el aparato locomotor y
las funciones que realizan.
12. Representar grficamente, o localizar sobre presentaciones
grficas, huesos y msculos.
13. Explicar los mecanismos del proceso reproductor, indicando
las distintas estructuras anatmicas y las hormonas que intervienen.
14. Explicar los principales conceptos en materia gentica: genoti-
po, fenotipo, dominancia, recesividad.
15. Explicar el papel del ADN como portador de la informacin
gentica y la naturaleza del cdigo gentico, relacionando las mutacio-
nes con alteraciones en la informacin y estudiando su repercusin en
la variabilidad de los seres vivos y en la salud de las personas.
16. Analizar algunas aplicaciones y limitaciones de la manipula-
cin gentica en vegetales, animales y en el ser humano, y sus impli-
caciones.
17. Determinar las caractersticas que definen a los microorganis-
mos, destacando el papel de algunos de ellos en los ciclos biogeoqu-
micos, en las industrias alimentarias, en la industria farmacutica y
en la mejora del medio ambiente, y analizando el poder patgeno que
pueden tener en los seres vivos.
18. Analizar los mecanismos de defensa que desarrollan los seres
vivos ante la presencia de un antgeno, deduciendo a partir de estos
conocimientos cmo se puede incidir para reforzar o estimular las
defensas naturales.
19. Conocer las clulas que intervienen en el mecanismo inmuno-
lgico.
Num. 6097 / 08.09.2009 34086
20. Conocer y explicar las alteraciones del sistema inmunitario:
alergias, VIH-SIDA, fenmenos y enfermedades autoinmunes.
21. Explicar la estructura y composicin de la atmsfera.
22. Conocer las principales caractersticas de los diferentes climas
para analizar y comprender datos climticos.
23. Explicar el ciclo del agua y los principales problemas relacio-
nados con el uso y gestin de los recursos hdricos.
24. Relacionar los principales recursos energticos utilizados con
los problemas medio ambientales.
25. Analizar la estructura y los componentes de un ecosistema.
26. Explicar el concepto de biodiversidad y su distribucin geo-
grfica en el planeta.
27. Determinar las principales caractersticas de un suelo atendien-
do a su estructura y composicin.
Qumica
Bloque 1. Revisin y profundizacin de la teora atmico-
molecular
Anlisis de algunas sustancias habituales en la naturaleza. Los
tres estados fsicos y sus modelos.
La clasificacin de las sustancias: elementos, compuestos y mez-
clas
Leyes ponderales de la qumica. Teora atmica de Dalton y jus-
tificacin de las leyes ponderales
Las leyes volumtricas de Gay-Lussac y las hiptesis de Avoga-
dro. El concepto de mol. Masas atmicas y moleculares
Composicin centesimal. Frmulas empricas y moleculares
Magnitudes que rigen el comportamiento de los gases. Ecuacin
de los gases ideales
Algunas formas de expresar la concentracin de las disoluciones.
Molaridad y tanto por cien en masa.
Bloque 2. El tomo y sus enlaces
Papel de los modelos atmicos en el avance de la qumica:
modelos de Thomson y de Rutherford. Experiencia de Rutherford.
Conceptos de masa atmica y nmero atmico. Partculas subatmi-
cas. Istopos y su representacin. Modelo atmico de Bohr.
El modelo basado en la disposicin de electrones en niveles
sucesivos. Concepto de orbital. Los nmeros cunticos. Notacin de
los orbitales y configuracin electrnica
Tabla peridica de los elementos y su interpretacin electrnica.
Variacin peridica de las propiedades atmicas
El enlace inico y el covalente a partir de la regla del octeto,
utilizando los diagramas de Lewis. Enlaces mltiples en el covalente
para justificar molculas como la de oxgeno o la de nitrgeno. Intro-
duccin al enlace metlico
Fuerzas intermoleculares. Enlaces de hidrgeno y fuerzas de Van
der Waals.
Propiedades de los compuestos como consecuencia del enlace:
slidos covalentes, slidos atmicos, slidos inicos y slidos met-
licos
Introduccin de las reglas de la IUPAC para la formulacin de
los compuestos binarios ms comunes. Nomenclatura y formulacin
IUPAC para compuestos inorgnicos sencillos.
Bloque 3. Cambios energticos y materiales en las reacciones
qumicas
Modelo elemental de reaccin a partir de las colisiones que pro-
vocan roturas y formacin de nuevos enlaces. Existencia de reacciones
endotrmicas y exotrmicas con este modelo.
Clculo de la energa de una reaccin a partir de las energa de
enlace
Clasificacin de algunos tipos de reacciones qumicas: sntesis,
descomposicin, intercambio, combustin
Ajuste de reacciones a partir de la ley de la conservacin de la
masa.
20. Conixer i explicar les alteracions del sistema immunitari:
allrgies, VIH-SIDA, fenmens i malalties autoimmunes.
21. Explicar lestructura i la composici de latmosfera.
22. Conixer les principals caracterstiques dels diferents climes
per a analitzar i comprendre dades climtiques.
23. Explicar el cicle de laigua i els principals problemes relacio-
nats amb ls i la gesti dels recursos hdrics.
24. Relacionar els principals recursos energtics utilitzats amb els
problemes medi ambientals.
25. Analitzar lestructura i els components dun ecosistema.
26. Explicar el concepte de biodiversitat i la seua distribuci geo-
grfica en el planeta.
27. Determinar les principals caracterstiques dun sl atenent a la
seua estructura i composici.
Qumica
Bloc 1. Revisi i aprofundiment de la teoria atomicomolecular
Anlisi dalgunes substncies habituals en la naturalesa. Els tres
estats fsics i els seus models.
La classificaci de les substncies: els elements, els compostos i
les mescles.
Les lleis ponderals de la qumica. La teoria atmica de Dalton i
la justificaci de les lleis ponderals.
Les lleis volumtriques de Gay-Lussac i les hiptesis dAvoga-
dro. El concepte de mol. Masses atmiques i moleculars.
La composici centesimal. Frmules empriques i moleculars.
Les magnituds que regixen el comportament dels gasos. Lequa-
ci dels gasos ideals.
Algunes formes dexpressar la concentraci de les dissolucions.
La molaritat i el tant per cent en massa.
Bloc 2. Ltom i els seus enllaos
El paper dels models atmics en lavan de la qumica: els
models de Thomson i de Rutherford. Lexperincia de Rutherford.
Conceptes de massa atmica i nombre atmic. Partcules subatmi-
ques. Els istops i la seua representaci. El model atmic de Bohr.
El model basat en la disposici delectrons en nivells successius.
El concepte dorbital. Els nombres quntics. La notaci dels orbitals i
la configuraci electrnica.
La taula peridica dels elements i la seua interpretaci electrni-
ca. La variaci peridica de les propietats atmiques.
Lenlla inic i lenlla covalent a partir de la regla de loctet,
amb ls dels diagrames de Lewis. Els enllaos mltiples en el cova-
lent per a justificar molcules com la de loxigen o la del nitrogen.
Introducci a lenlla metllic.
Les forces intermoleculars. Els enllaos dhidrogen i les forces
de Van der Waals.
Les propietats dels compostos com a conseqncia de lenlla:
slids covalents, slids atmics, slids inics i slids metllics.
Introducci de les regles de la IUPAC per a la formulaci dels
compostos binaris ms comuns. Nomenclatura i formulaci de la
IUPAC per a compostos inorgnics senzills.
Bloc 3. Canvis energtics i materials en les reaccions qumiques
El model elemental de reacci a partir de les collisions que pro-
voquen ruptures i formaci de nous enllaos. Existncia de reaccions
endotrmiques i exotrmiques amb este model.
Clcul de lenergia duna reacci a partir de les energies den-
lla.
Classificaci dalguns tipus de reaccions qumiques: sntesi, des-
composici, intercanvi, combusti
Ajust de les reaccions a partir de la llei de la conservaci de la
massa.
Num. 6097 / 08.09.2009 34087
El concepte de reacci de formaci i de calor de formaci. Cl-
cul de calors de reacci a partir de les calors de formaci de les subs-
tncies involucrades.
La informaci que es pot extraure duna reacci ajustada i la
realitzaci de clculs amb quantitats de substncia involucrada en una
reacci qumica (clculs estequiomtrics). Clculs amb intervenci de
gasos.
Els clculs estequiomtrics amb reactius impurs. El rendiment
duna reacci. Els processos qumics que ocorren amb reactiu limitant.
Els clculs estequiomtrics amb reaccions en qu intervenen dis-
solucions.
Les reaccions cid-base. Els conceptes dcid i base dArrhenius
i de Brnsted-Lowry. Els cids i les bases fortes. El concepte de pH.
Les reaccions de neutralitzaci.
Les reaccions doxidaci-reducci. Lassignaci de nombre
doxidaci. Els canvis en els nombres doxidaci. Loxidant i el reduc-
tor.
Bloc 4. Introducci a la qumica del carboni
Les possibilitats de combinaci del carboni: lexistncia de cade-
nes ramificades. La possibilitat denllaos mltiples amb si mateix o
amb altres elements com loxigen o el nitrogen.
La classificaci de les funcions orgniques. Alcans, alquens
i alquins, hidrocarburs aromtics senzills, alcohols, ters, aldehids,
zetasses, cids, sters, amines i compostos halogenats.
La nomenclatura i la formulaci IUPAC per a estos compostos
(limitats a compostos amb un grup funcional).
El concepte disomeria. La isomeria de cadena, de posici i de
funci.
Criteris davaluaci
1. Determinar masses atmiques i frmules empriques i molecu-
lars. Determinar la composici centesimal dun compost a partir de la
seua frmula.
2. Utilitzar el concepte de mol i calcular el nombre de mols pre-
sents en una determinada quantitat de substncia i viceversa.
3. Realitzar clculs amb la llei dels gasos ideals.
4. Expressar la concentraci de dissolucions en molaritat i en% en
massa.
5. Descriure les successives elaboracions de models atmics.
6. Indicar el nombre de partcules que contenen els istops. Calcu-
lar la massa atmica dun element a partir de labundncia isotpica.
7. Identificar combinacions correctes i incorrectes de nombres
quntics. Escriure configuracions electrniques dtoms.
8. Comparar, raonadament per mitj duna utilitzaci comprensiva
de la taula peridica (elements representatius), algunes propietats at-
miques i deduir la frmula de compostos binaris que puguen formar-
se.
9. Donat un llistat de frmules, saber deduir el tipus denlla que
tenen i indicar les seues propietats. Representar les estructures de
Lewis de substncies senzilles que complisquen la regla de loctet.
10. Formular i anomenar substncies inorgniques.
11. Ajustar les reaccions qumiques interpretant el significat dels
coeficients de la reacci ajustada.
12. Realitzar clculs de calors de reacci: a partir denergies den-
lla i a partir de calors de formaci.
13. Realitzar clculs estequiomtrics obtenint nombre de mols,
masses i volums en cas de gasos.
14. Fer clculs estequiomtrics amb reactius impurs, amb rendi-
ments i amb estimaci de reactius que hi limiten.
15. Fer clculs estequiomtrics amb intervenci de dissolucions.
16. Calcular el pH de dissolucions dcids o bases fortes. Fer cl-
culs amb reaccions de neutralitzaci.
17. Identificar reaccions doxidaci i reducci i justificar quin s
lelement oxidant i el reductor.
18. Justificar lelevat nombre de compostos de carboni per les pos-
sibilitats de combinaci que t la seua estructura atmica. Distingir les
Concepto de reaccin de formacin y de calor de formacin.
Calculo de calores de reaccin a partir de los calores de formacin de
las sustancias involucradas.
Informacin que se puede extraer de una reaccin ajustada y rea-
lizacin de clculos con cantidades de sustancia involucrada en una
reaccin qumica (clculos estequiomtricos). Calculos con interven-
cin de gases
Clculos estequiomtricos con reactivos impuros. Rendimiento
de una reaccin. Procesos qumicos que ocurren con reactivo limitan-
te.
Clculos estequiomtricos con reacciones en las que intervienen
disoluciones.
Reacciones cido-base. Conceptos de cido y base de Arrhenius
y de Brnsted-Lowry. cidos y bases fuertes. Concepto de pH. Reac-
ciones de neutralizacin.
Reacciones de oxidacin-reduccin. Asignacin de nmero de
oxidacin. Cambios en los nmeros de oxidacin. Oxidante y reductor
Bloque 4. Introduccin a la qumica del carbono
Posibilidades de combinacin que tiene el carbono: existencia de
cadenas ramificadas. Posibilidad de enlaces mltiples consigo mismo
o con otros elementos como el oxgeno, el nitrgeno.
Clasificacin de las funciones orgnicas. Alcanos, alquenos y
alquinos, hidrocarburos aromticos sencillos, alcoholes, teres, aldeh-
dos, cetonas, cidos, steres, aminas y compuestos halogenados
Nomenclatura y formulacin IUPAC para estos compuestos
(limitados a compuestos con un grupo funcional)
Concepto de isomera. Isomera de cadena, de posicin y de fun-
cin
Criterios de evaluacin
1. Determinar masas atmicas y frmulas empricas y moleculares
Determinar la composicin centesimal de un compuesto a partir de su
frmula
2. Utilizar el concepto de mol y calcular el nmero de moles pre-
sentes en una determinada cantidad de sustancia y viceversa.
3. Realizar clculos con la ley de los gases ideales
4. Expresar la concentracin de disoluciones en molaridad y en%
en masa
5. Describir las sucesivas elaboraciones de modelos atmicos
6. Indicar el nmero de partculas que contienen los istopos. Cal-
cular la masa atmica de un elemento a partir de la abundancia isot-
pica.
7. Identificar combinaciones correctas e incorrectas de nmeros
cunticos. Escribir configuraciones electrnicas de tomos
8. Comparar, razonadamente mediante una utilizacin comprensi-
va de la tabla peridica (elementos representativos), algunas propieda-
des atmicas y deducir la frmula de compuestos binarios que puedan
formarse.
9. Dado un listado de frmulas saber deducir el tipo de enlace que
tienen e indicar sus propiedades. Representar estructuras de Lewis de
sustancias sencillas que cumplan la regla del octeto
10. Formular y nombrar sustancias inorgnicas
11. Ajustar reacciones qumicas interpretando el significado de los
coeficientes de la reaccin ajustada.
12. Realizar clculos de calores de reaccin: a partir de energas de
enlace y a partir de calores de formacin.
13. Realizar clculos estequiomtricos obteniendo nmero de
moles, masas y volmenes en caso de gases.
14. Hacer clculos estequiomtricos con reactivos impuros, con
rendimientos y con estimacin de reactivos limitantes
15. Hacer clculos estequiomtricos con intervencin de disolu-
ciones
16. Calcular el pH de disoluciones da cidos o bases fuertes. Hacer
clculos con reacciones de neutralizacin.
17. Identificar reacciones de oxidacin reduccin justificando
quien es el elemento oxidante y el reductor
18. Justificar el elevado nmero de compuestos de carbono por las
posibilidades de combinacin que tiene su estructura atmica. Distin-
Num. 6097 / 08.09.2009 34088
guir las funciones orgnicas estudiadas describiendo la caracterstica
que permite clasificarlos en un grupo funcional o en otro
19. Formular y nombrar correctamente sustancias orgnicas. Alca-
nos, alquenos y alquinos, hidrocarburos aromticos sencillos, alcoho-
les, teres, aldehdos, cetonas, cidos, steres, aminas y compuestos
halogenados
20. Distinguir la isomera de cadena, posicin y funcin, y repre-
sentar los posibles ismeros de una frmula
funcions orgniques estudiades descrivint la caracterstica que permet
classificar-los en un grup funcional o en un altre.
19. Formular i anomenar correctament substncies orgniques.
Alcans, alquens i alquins, hidrocarburs aromtics senzills, alcohols,
ters, aldehids, zetasses, cids, sters, amines i compostos halogenats.
20. Distingir la isomeria de cadena, de posici i de funci, i repre-
sentar els possibles ismers duna frmula.
Num. 6097 / 08.09.2009 34089

You might also like