LA PREMSA

EST EN MANS
DELS BANCS
EL DRET A LA INFORMACI AMENAAT
cafambllet.com
@_cafeambllet cafeamblletcatalunya@gmail.com revistacafeambllet
ELS CARULLA: LA INCREBLE HISTRIA DUNA
GRAN FAMLIA INVESTIGADA PER HISENDA
ESCNDOL
FISCAL
Una histria que canviar per sempre la teva manera de veure la justcia, lIRPF... i les sopes de sobre!
Pas a pas: el periple judicial duna de les 10 famlies ms riques dEspanya i com tot es va acabar pagant 9,4M de multa.
La famlia Carulla s propietria
dAgrolimen, empresa vinculada
a Gallina Blanca, Pans&Company,
FresCo o Affinity, entre daltres.
QUI PAGA
AQUEST
PERIDIC?
DESCARGA
LA REVISTA EN
CASTELLANO
O lela en nuestra web:
DE QU
PARLAREM?
SERVIR PER A
ALGUNA COSA
AQUESTA
PUBLICACI?
Per Marta Sibina i Camps
i Albano Dante Fachin
Pgines 4 i 5
cafambllet.com
Dia, hora i lloc de les
compareixences dels
imputats del Cas ITV
Dins lmbit local podem
fer molta fora, tothom
sap on trobar lalcalde
Contraportada
Pgina 10
Enric Pons. Membre de la Plataforma
Ciutadana dAuditoria del Deute.
ENTREVISTA AMB:
Si vols comentar a
Twitter els continguts
daquesta revista:
#cafeambllet
Segueix-nos: @_cafeambllet
n1
cafambllet.com
2
ELS DIARIS SN DELS BANCS...
El sector fnancer espanyol
est protagonitzant escndols
de proporcions enormes: res-
cats bancaris, directius amb
sous milionaris, clusules abu-
sives a les hipoteques o lestafa
de les preferents formen part
dun paquet que molts quali-
fquen obertament destafa or-
ganitzada. Tot i aix, els bancs
mantenen un enorme poder en
qestions tan importants per a
la societat com sn el crdit,
les pensions, la fscalitat o la
sanitat de desenes de milions
de persones.
Malgrat aix, els ciutadans ho
tenen bastant complicat per
obtenir-ne informaci vera,
ja que els principals mitjans
de comunicaci estan en mans
daquesta mateixa banca.
Avui dia gaireb tots els
grans mitjans dEspanya han
estat absorbits pel poder fnan-
cer, explica el periodista Pere
Rusiol al prleg del llibre Pa-
pel Mojado, en qu fa un reps
a la relaci mitjans-banca. I es
pregunta: alg creu possible
que els mitjans propietat de
la banca puguin informar amb
independncia sobre desnona-
ments, pensions, preferents o
el rescat de la banca?.
Les necessitats constants
de fnanament i liquiditat de
les empreses de comunicaci
les converteixen en hostatges
constants de la gran banca,
explica Pascual Serrano al
seu ja clssic Trafcantes de
Informacin. A la introducci
del llibre Serrano fa una cri-
da a despertar de la fcci en
qu tants ciutadans segueixen
immersos, creient que sestan
informant quan llegeixen un
diari, escolten la rdio o veuen
linformatiu de la televisi.
Esperem que la informaci so-
bre mitjans i banca que oferim
en aquesta publicaci serveixi
per despertar i seguir desperts
davant duna realitat durssi-
ma: la premsa est en mans de
la banca.
La Vanguardia s propietat del Grup God (com 8TV i
RAC1). El Grup God es el grup de comunicaci que rep
ms subvencions a tot Espanya. Ns propietari Javier
God, vicepresident de La Caixa i conseller de CaixaBank.
Segons la CNMV, el 2010 La Caixa va concedir prstecs i
avals a Javier God per 24M. Al consell dadministraci
del Grup God trobem Llus Conde, conseller del Banco
de Inversiones Lazard i fundador de Seeliger-Conde, em-
presa que va fitxar Esperanza Aguirre. David Cerqueda, un
dels directors generals del Grup ha ocupat crrecs de res-
ponsabilitat a Goldman Sachs i BNP Paribas.
Leditor del diari La Razon s Jos Manuel Lara, a tra-
vs del Grupo Planeta. Lara s vicepresident del Banc
Sabadell. El 2010 Planeta va rebre crdits per valor de
800 milions deuros (Santander 300, Bankia 200, BBVA
130, La Caixa 100 i el Banc Sabadell 100).
A lempresa editora de lABC, Vocento, trobem la fa-
mlia famlia Ybarra, histrica del BBVA. Al consell
dadministraci trobem Fernando Azaola, del consell
assessor del BBVA. Trobem tamb Santiago Bergareche,
vicepresident de Ferrovial, copresident de CEPSA, i exdi-
rector general del BBVA. A Vocento tamb trobem Jaime
Castellanos, conseller a Acciona i president del Banco de
Inversiones Lazard... i concunyat dEmilio Botn. Al con-
sell dadministraci tamb trobem Rodrigo Echenique,
conseller del Banco Santander.
El mar de 2009 el Grupo Zeta, editora dEl Peridico de
Catalunya, va signar un crdit sindicat de 245M amb 24
entitats financeres, entre les quals destaquen el Banco Po-
pular, el Banco Sabadell i La Caixa. Des de llavors el presi-
dent de la comissi executiva de Zeta s Juan Llopart, home
de confiana dIsidre Fain, president de La Caixa. Llopart
ha estat imputat en diversos escndols financers, entre
ells pel Cas Bankia. Llopart est imputat sota lacusaci de
falsificar els comptes i estafar els petits accionistes. El
Peridico no va informar daquesta implicaci.
Alguns accionistes del Grupo PRISA, editor del diari El
Pas sn: BNP Paribas, Bank of America i Deutsche Bank.
CaixaBank, Banco Santander i HSBC nentren al capital el
2014. Actualment el deute de PRISA arriba als 3.000M
i per aix ha convidat diverses entitats financeres a in-
corporar-se al capital de lempresa o a augmentar-hi la
seva participaci. Algunes sn: BBVA, Banco Sabadell, Ba-
nesto, Banca March i Citibank. Fernando Abril-Martorell,
conseller delegat de PRISA, ha estat a Credit Suisse fins el
2011 i a JP Morgan com a tresorer. Alain Minc s al consell
dadministraci de PRISA i CaixaBank.
El diari fundat per Pedro J. Ramirez, recentment destitut,
t al darrere Unidad Editorial. Els accionistes sn Fiat, els
bancs italians Mediobanca, Unipol Banca, el Banco San
Paolo i lempresa de pneumtics Pirellli, entre daltres.
Diaris en
mans delits
empresarials
Alg creu possible
que els mitjans de
la banca puguin
informar amb inde-
pendncia sobre des-
nonaments o el rescat
de la banca?
El diaris El Punt Avui i Ara no
tenen una relaci directa amb
la banca com la que presenten
la resta de rotatius. Tot i aix,
en el cas del primer, les con-
nexions de caire poltic i em-
presarials sn destacables. Pel
que fa a lAra, trobem perso-
nes que han estat lligades a di-
verses entitats bancries.
El president dHermes Co-
municaci, editora dEl Punt
Avui, s Joaquim Vidal i Per-
piny, propietari de TV Giro-
na i dels supermercats Valvi,
actualment lligats a super-
mercats SPAR. s militant de
Convergncia Democrtica de
Catalunya i va ser alcalde de
Sant Gregori (del 83 al 95) i
senador per la demarcaci de
Girona (del 96 al 2000).
El president de Premsa Peri-
dica Ara S.L., editora del diari
ara, s Ferran Rods, qui ha
ocupat crrecs de direcci als
bancs Manufacturers Han-
nover Trust i Banesto. El seu
pare, Leopold Rods, ha estat
vicepresident del Banco Ur-
quijo i membre dels consells
dadministraci de La Caixa i
de PRISA, editora dEl Pas.
Els Rods, mitjanant Media-
Planning, han controlat la pu-
blicitat que arriba a la major
part dels diaris espanyols. Al
consell de lAra trobem tamb
Salvador Garcia Ruiz, que ha
tingut responsabilitats a Gold-
man Sachs i Caixa Manresa.
Al consell editorial trobem
Vctor Font, director gene-
ral de lempresa dinversions
Delta Partners. Un dels prin-
cipals accionistes i impulsors
de lAra s la famlia Carulla,
propietria del grup Agroli-
men, a travs de la Fundaci
Llus Carulla. El diari no ha
publicat a les seves pgines la
notcia de que Llus Carulla ha
hagut de pagar una multa de
9,4 milions per frau fscal.
El diari editat pel vicepresident de La Caixa inunda els trens que fan servir milers de treballadors cada mat.
Noms els propietaris de
mitjans de comunicaci
tenen garantit el seu dret
a la llibertat dexpressi
Abbot J. Liebling
Un reps als poders que samaguen darrere les principals capaleres.
Els documents utilitzats per elaborar aquesta informaci els trobars a: http://pastebin.com/FzwU02vB
cafambllet.com
3
Aix s un petit tastet de la in-
formaci publicada als llibres
Trafcantes de informacin i Pa-
pel Mojado. 100% recomanats.
Els noms dels podero-
sos no sembruten
Silenci quan els rics
no paguen impostos
Manipulaci de
manifestacions
Una prctica habitual dels diaris
s amagar noms i marques que
protagonitzen notcies negati-
ves. Samaguen sistemticament
el noms de les entitats bancries
responsables de desnonaments,
samaguen les marques que vul-
neren els drets dels treballadors i
samaguen els noms dels empre-
saris que defrauden hisenda.
Els diaris de la banca van ocultar,
per exemple, la relaci de MAN-
GO amb la tragdia de Bangladesh
on van morir ms de mil obrers
que treballaven en condicions pe-
noses. Malgrat que el tema va
ser portada a diversos a The New
York Times, la premsa catalana
ha ocultat lescndol daquesta
empresa propietat dIsak Andic,
lhome ms ric de Catalunya.
Els mitjans de la banca van ama-
gar tamb que darrere lescndol
de Sacyr a Panam hi ha la fa-
mlia Carceller, propietria de
lempresa cervecera Damm i im-
plicada en un important escndol
fscal. De la mateixa manera, els
diaris passen molt de puntetes al
voltant de lescndol fscal pro-
tagonitzat per lempresa Agroli-
men, propietria de marques com
Gallina Blanca, Pans&Company
o Affnity.
Els paradisos fscals sn un me-
canisme mpliament utilitzat per
bancs i grans empreses i eviten
que desenes de milions deuros
arribin a les arques pbliques. Tot
i la rellevncia daquesta prctica,
els mitjans propietat de la banca
silencien sistemticament la infor-
maci al respecte. La investigadora
Nria Almirn va estudiar aquest
fenmen i conlou: Tot i que es un
fet noticis que hauria de suscitar
linters dels mitjans de comunica-
ci, aquests atrauen tota latenci a
narcotrafcants i criminals dalta
volada mentre deixa en la pe-
nombra els partenaires, per que
en sn agents indispensables: les
entitats fnanceres. Almiron va
estudiar tota la informaci que va
publicar El Pas durant 25 anys so-
bre paradisos fscals. Exceptuant
lescndol poltic del BBVA a lIlla
de Jersey, dels 876 articles publi-
cats per El Pas sobre paradisos
fscals noms sis (s, noms sis) re-
lacionen els paradisos fscals amb
la banca. I no s casualitat: un dels
principals creditors dEl Pas s el
Banco Santander. El seu president,
Emilio Botn, est implicat en di-
versos escndols fscals que han
estat publicats pel diari... The New
York Times.
De manera sistemtica, els mit-
jans ens mans de la banca es posi-
cionen en contra de les manifes-
tacions en qu participen milers
de ciutadans. Una de les estra-
tgies s minimitzar lafuncia
de gent. Lltim exemple el va
protagonitzar el diari El Pas amb
les marxes de la dignitat, on va
comptabilitzar 50.000 manifes-
tants, una xifra objectivament
errnia, com sha denunciat des
de les xarxes socials. Una altra
estratgia s posar el focus en
els aldarulls, encara que siguin
allats i, moltes vegades, un cop
acabada la manifestaci. Una
poltica informativa que respon,
en ocasions, als interessos dels
responsables poltics o policials.
Per ltim, si no hi ha incidents
sempre queda informar de la ma-
nifestaci... a la pgina 91.
El 1995 la justcia va
processar lamo de La Van-
guardia, Javier God, per
crear una xarxa descoltes
illegals a nombroses perso-
nalitats de la vida poltica i
econmica. La justcia va
absoldre God per la sen-
tncia va considerar provat
que components de lequip
de seguretat de La Van-
guardia van realitzar vuit
intervencions telefniques
illegals i leditorva encarre-
gar lobtenci dinformaci
de les activitats de persones
que considerava antagonis-
tes.
Lavi que va utilitzar
Francisco Franco per ini-
ciar el cop del 36 va ser
llogat a Londres pel corres-
ponsal del diari ABC, Lus
Bolin.
Lany 2011 el fundador del
diari El Pas, Juan Luis Ce-
brin, va cobrar un sou de
12 milions deuros.
Plcido Vzquez Di-
guez, exconseller dUnidad
Editorial (empresa editora
dEl Mundo) va ser un dels
imputats en la trama Grtel
per canalitzar suposats pa-
gaments illegals.
A fnals de la dcada
de 1980, quan Jorge Fer-
nndez Daz diriga el PP
a Catalunya, Jos Antich,
que cobria la informaci del
partit per a El Pas, rebia pe-
ridicament sobres amb gra-
tifcacions, sovint en efectiu,
segons han explicat amb
gran detall fonts coneixedo-
res de les tripes comptables
de la formaci.
Quan un grup deu 5.000 milions a la banca
ja est clar que el propietari no s necessaria-
ment el que seu a la junta daccionistes
En altres poques lincreble indult dAlfredo
Senz (Santander) obriria el diari, en comptes
destar arraconat en un rac perdut
El problema no s que la banca operi com a
tal, sin que la banca es converteixi en editora
de premsa
Els diaris sn les jogui-
nes duns pocs homes rics.
El capitalista i leditor sn
els nous tirans que shan
apoderat del mn. No ne-
cessitem una censura per
a la premsa. La premsa
mateixa s la censura. Els
peridics van nixer per
dir la veritat i avui exis-
teixen per impedir que la
veritat sigui dita
Gilbert Keith Chesterton
Escriptor
i periodista
britnic
(1874-1936)
Els mitjans de comunicaci sn eines de crea-
ci dopini massa importants per deixar-les a
larbitri de lanomenat lliure mercat
Cotitzar en borsa fa prioritzar els ingressos
(...) per sobre de qualsevol altre aspecte, la
qual cosa porta a orientar-se ms cap a les
preferncies dels anunciants (...) amb indepen-
dncia de les conseqncies que aix pugui
tenir sobre la qualitat!
s fcil comprendre que no pugui aparixer
en un diari un artcle dopini que demani
la nacionalitzaci de la banca si cada dia shi
anuncia el BBVA, que pot ser accionista del
mitj.
Del que menys informen els mitjans s pre-
cisament dells: qui en sn els amos, a quines
altres empreses participen, quins bancs els
presten diners, quant cobren els seus direc-
tius, com exploten els seus treballadors...
Pere Rusiol es presenta aix a Twitter (@pererusi):
Me divert en El Pas y en Pblico, pero los tiempos estn
cambiando. Ahora montando Alternativas Econmicas y
destornillndome en Mongolia.
Nria Almiron s doctora en Periodisme per la UAB i
professora del Departament de Comunicaci de la UPF.
La seva recerca est centrada en leconomia poltica de
la comunicaci.
Pascual Serrano s periodista. Lany 96 va fundar la pu-
blicaci electrnica Rebelion.org. Va ser assessor de Tele-
sur. s autor de Desinformacin. Cmo los medios ocultan
el mundo i Traficantes de Informacin, entre daltres.
Sabies que...
...I AIX T CONSEQNCIES.
Fletxa vermella
per a Colau, fetxa
verda per a Bag
La PAH s un dels ms grans mal-
decaps de la banca. Per aix la
premsa ha carregat de mil maneres
contra la plataforma i una de les
seves cares visibles, Ada Colau. Al
setembre de 2012 El Peridico de
Catalunya (en mans de La Caixa)
donava a Colau una fetxa ver-
mella perqu uns activistes de la
PAH shavien emportat aliments
de primera necessitat dun super-
mercat de Vilafranca. Una acci
justiciera per no justa sentencia-
va el diari. Poques setmanes abans,
el diari donava una fetxa verda
a lempresari convergent Ramon
Bag, amo del Grup SERHS, una
companyia exemple dxit. El Pe-
ridic oblidava que el senyor Bag
estava sent investigat per rebre
contractes irregulars de la sanitat
pblica que van reportar desenes
de milions deuros en contractes a
lempresa exitosa de Bag. Est
clar que La Caixa (i al seus diaris)
prefereixen empresaris dxit
com Bag abans que persones i
organitzacions que deixen en evi-
dncia les seves prctiques.
La propietat dels mitjans
de comunicaci s un tema
silenciat per que, per sort,
ha estat estudiat en profun-
ditat. Si vols aprofundir-hi
toferim alguns ttols.
Trafcantes de
informacin
Pascual Serrano
Ed. Foca
ISBN
9788496797505
Papel Mojado
Mongolia
Ed. Debate
ISBN
9788499923062
Nria Almiron
Nria Almiron s investi-
gadora del Departament
de Comunicaci de la
Universitat Pompeu Fabra.
Ha publicat nombrosos
treballs sobre mitjans de
comunicaci que podeu
trobar a www.almiron.org
Media.cat monitoritza diria-
ment els continguts dels diaris
i analitza la manera com la
premsa tracta (o no tracta) els
temes dactualitat.
Per aprofundir-hi
Res no s casual a les planes dels diaris propietat de la banca
cafambllet.com
4
I AIX, QUI
HO PAGA
?
PER QU 145.000 EXEMPLARS?
PER QU CONTROLEN LA INFORMACI?
DE QU
PARLAREM?
Per Albano Dante Fachin
Un diari pot tenir el millor
disseny, el millor paper i, fns
i tot, els millors periodistes...
per al fnal, qui decidir qu
es publica i qu soculta, ser
lamo, el que posa els diners.
Qui paga, mana. Com hem
vist a les planes anteriors,
lamo de la major part dels
diaris que trobem als quioscos
sn els bancs. I aix es nota.
8.588
Les 12 planes que tens a les
mans valen diners. En total,
les 145.000 cpies que hem
fet han costat 8.588. Els
diners, per, no els ha posat
cap banc, ni cap partit poltic,
ni cap fundaci opaca, ni cap
Com hem vist a les pgines
anteriors, cada dia els diaris
propietat de la banca inunden
bars, ofcines i llars amb un
objectiu: fer arribar a molta
gent la seva versi de la rea-
litat.
Alhora a Catalunya hi ha di-
versos projectes periodstics
independents i rigorosos que
intenten posar llum all on
els mitjans dels bancs volen
foscor. Lamentablement, tot i
la seva qualitat, aquests pro-
jectes ho tenen molt difcil per
arribar al gran pblic. Sense
subvencions, sense crdits
dels bancs i sense anuncis de
grans multinacionals, s difcil
omplir els trens dexemplars
gratuts com fa La Vanguardia
cada mat grcies als 9 milions
deuros en subvencions que
empresari ric. Aquesta publi-
caci tampoc no ha rebut cap
subvenci de cap govern, ni
municipal, ni autonmic ni
estatal. Els 8.588 han sor-
tit de les butxaques de 1.619
persones que han posat diners
perqu aquest exemplar arribi
a les teves mans.
Qui hi ha darrere?
Cal fer alguna cosa. Aques-
ta era la frase que sempre es
repetia en les reunions dun
grup de persones que treba-
llem des de fa anys en diver-
sos mitjans de comunicaci,
farts de veure els silencis i
la manipulaci que exercei-
xen els mitjans en mans dels
bancs. Calia fer alguna cosa,
per qu? Sense diners, sense
subvencions i sense propie-
tats per hipotecar les opcions
eren poques. Tot i aix, estava
clar que calia fer alguna cosa.
Finalment, desprs de donar
moltes voltes es va prendre la
decisi: Segur que all fora
hi ha molta gent que tamb
creu que cal fer alguna cosa.
Contactem-hi.
Aix, el dia 15 de febrer de
2014, lAlbano Dante Fachin
i la Marta Sibina i Camps
vam obrir una campanya de
micro-mecenatge per obte-
nir els diners necessaris per
imprimir quatre edicions de
145.000 exemplars cadascu-
na. Al cap de 40 dies 1.619
persones havien aportat els
diners necessaris per posar
en marxa el projecte. Aix,
darrere daquestes pgines
no hi ha bancs, ni partits ni
subvencions. Noms gent que
sap que cal fer alguna cosa.
ha rebut des que Artur Mas s
president.
La intenci daquesta publi-
caci s trencar el cercle. Ho
explicvem aix en la campan-
ya per recaptar fons : Creiem
que podem comenar a fer
front als mitjans de la banca.
Per aix us volem fer la se-
gent proposta: La Vanguardia
s el diari amb ms difusi de
Catalunya, amb una mitjana
de 143.000 exemplars diaris.
La nostra idea s posar en
marxa una publicaci massiva
i gratuta de 145.000 exem-
plars. Us proposem inundar
Catalunya amb la informaci
que ens volen amagar. Un mi-
tj massiu que no degui res ni
a bancs, ni a partits ni a go-
verns. Us proposem posar un
exemplar del cafambllet a
cada bar, a cada sala despera,
a cada tren, a cada botiga, a
cada hospital i a cada perru-
queria de Catalunya. Informa-
ci alternativa per a la vegada
massiva. Un cop fnalitzada
la campanya vam preguntar
als nostres 1.619 mecenes per
qu havien donat diners. Un
90,5% va respondre: Perqu
altra gent conegui coses que jo
ja sabia. Aix, un dels objec-
tius principals daquestes p-
gines s fer arribar informaci
que els mitjans amaguen, i fer-
la arribar alt i clar. Per fer-ho,
calen molts exemplars. Durant
els prxims quatre mesos po-
sarem en circulaci 580.000
exemplars. Amb 145.000
exemplars, aquesta que tens a
les mans s la publicaci amb
ms tirada de Catalunya.
Una de les eines emprades i
ms eficaces per aconseguir
lhegemonia social s el con-
trol dels mitjans de comunica-
ci, dels seus continguts i de les
persones que shi expressen.
I la primera cosa que calia fer
era, i s, destruir o reduir al no-
res el sistema immunolgic de
la societat: el pensament crtic.
Sense pensament crtic, conce-
but com a mtode per analitzar
lestructura i la consistncia dels
fets, les proposicions o els raona-
ments que en general saccepten
com a certs en la vida quotidia-
na, no hi ha debat democrtic.
Sense pensament crtic ni de-
bat democrtic les veritats
sintrodueixen en el pensament
individual i collectiu confor-
mant un pensament nic, indis-
cutit. Sense el debat lliure de les
idees, no hi ha democrcia.
VOLEM
PERSOBRETOT
ISOBREELPROCS?
ENDEFINITIVA
explicar quines empreses operen a paradisos
fiscals i posar-ne el nom ben gros a la portada.
detallar la trama que permet a la caixa
infiltrar-se a lescola pblica.
posar noms, cognoms i foto als responsa-
bles de lestafa a la sanitat pblica.
que tothom spiga el dia, lhora i el lloc de
cada compareixena judicial escandalosa.
denunciar cada silenci cmplice de la
premsa en mans de la banca.
volem imprimir 145.000 exemplars amb la
data del proper desnonament perqu la pro-
pera vegada en comptes de 50, siguin 500 les
persones que fan costat a les vctimes.
volem imprimir 145.000 exemplars cada mes
explicant barri a barri com lluitar contra
les llistes despera a la sanitat i donar eines
per fer efectius els drets sanitaris.
volem imprimir 145.000 exemplars cada mes
explicant les vagues dels treballadors de
panrico, de cocacola o de qualsevol altra
empresa on els treballadors lluitin pels
seus drets... i pels de tots.
volem que tothom spiga que hi ha gent que
sest organitzant per defensar lhabitatge,
leducaci, laigua, la sanitat i els drets de tots
volem inundar catalunya amb tota aquesta
informaci que els mitjans dels bancs tantes
vegades amaguen o manipulen.
volem portar un exemplar amb aquesta informaci
a cada bar, a cada oficina i a cada escola, i arribar
all on no arriben facebook ni twitter.
volem fer una mena de facebook de paper, un
retuit analgic per fer arribar la informaci
que la banca amaga.
El debat sobre la sobirania poltica ca-
talana est sent mpliament cobert per
mitjans de comunicaci des de diferents
enfocaments i tendncies. des daquestes
planes volem contribuir-hi parant aten-
ci a la sobirania social, cultural i econ-
mica, aspectes que massa vegades es vol
que passin desapercebuts.
volem fer visible un nou mn que est naixent.
LES PGINES QUE TENS A
LES MANS HAN COSTAT:

Qui decideix
qu es publica
i qu soculta
sempre s lamo.
Qui paga, mana.
1.619 persones
han posat els
diners necessa-
ris perqu aquest
exemplar arribi a
les teves mans
La publicaci amb
ms exemplars de
Catalunya
Ests pensant que
la comparaci no s
correcta perqu els
diaris surten cada dia
i el cafambllet un cop
al mes? Aqu ho expli-
quem: bit.ly/1epqghH
Exemplars per edici
font: ojd i comunicacio21.cat
Josep Cabayol
Periodista i membre de
lAssociaci SICOM
ENS HI AJUDES?
cafambllet.com
cafambllet.com
5
SI LA TEVA
EMPRESA:
ET POTS
ANUNCIAR!
LA INFORMACI, O LA PAGUEM ENTRE
TOTS O LA PAGA LA CAIXA. PARLEM?
Fer donacions.
Ingressos
bancaris
Digues!
686 99 11 37
SERVIR PER A ALGUNA
COSA AQUEST PERIDIC?
CAL QUE LA CIUTADANIA
ADMINISTRI ELS RECURSOS
EL PERIODISME SOBRE PAS
Prop de 1.700 persones han
dedicat temps i diners per qu
aquestes 12 planes que tens a
les mans arribin a tots els ra-
cons de Catalunya.
Les persones que participem
en aquest projecte creiem que
s indispensable i imprescin-
dible que existeixin mitjans
lliures, que no estiguin en
mans de la banca i els partits
poltics. Aquestes 12 pgines
sn un intent de crear un nou
espai lliure i nestem molt or-
gullosos.
Perqu ja nhi ha prou de mit-
jans que oculten els escndols
dels bancs que els fnancen.
Perqu ja nhi ha prou de mi-
tjans de tapen la corrupci
dels seus.
Perqu ja nhi ha prou dels
tertulians sempre els ma-
teixos que repeteixen com
lloros els argumentaris que els
dicten els poderosos.
Perqu ja est b de mitjans
que criminalitzen els ciutadans
que lluiten.
Perqu ja est b de callar da-
vant la manipulaci sistemti-
ca.
Les 1.700 persones que im-
pulsem aquestes 12 pgines
creiem que paga la pena sortir
al carrer a posar llum all on
uns quants volen foscor.
Per qu els governs donen
diners pblics a mitjans de
comunicaci privats? Doncs
per aconseguir el favor de les
grans corporacions que els
controlen o per correspondre-
hi. Resultat: els interessos
dels governs dits democrtics
i els del poder econmic que
vol i t el control poltic, aca-
ben sent els mateixos. (I que
ens perdonin les excepcions).
Per tant, els missatges que
el Poder difon a travs dels
mitjans que controla
quasi tots per mantenir
lhegemonia social i que sn
contraris als interessos de la
ciutadania, els paguem entre
tots. I no tan sols comprant el
mitj o empassant-nos-en la
publicitat, sin tamb perqu
els governs dediquen una part
dels nostres impostos a man-
tenir el poder.
Alguns en diuen periodisme
alternatiu. Daltres en diuen
periodisme independent.
Nosaltres preferim dir-ne
simplement periodisme.
Perqu quan el periodisme no
dna veu a les alternatives, no
s periodisme. I quan el pe-
riodisme no s independent,
tampoc. A Catalunya i a la
resta dEspanya cada cop sn
ms els mitjans que aposten
per fer periodisme lluny de les
No acceptarem publicitat de bancs que
desnonin, ni dempreses que tinguin seus
a paradisos fscals, ni dempreses que
no respectin els drets dels treballadors.
Tampoc no acceptarem crdits daquests
bancs.No acceptarem subvencions de cap
govern ni publicitat institucional de cap
mena.
Per, llavors, com mantindrem aquest
projecte comunicatiu? Doncs de lnica
manera que garanteix la independncia i
la llibertat informativa: amb el suport de
la ciutadania.
Aquest projecte neix amb la intenci de
comenar a plantar cara. I lnica manera
s fer-ho entre tots. Per aix, a continua-
ci et convidem a collaborar-hi econ-
micament. A canvi, ens comprometem
que cada ms hi haur 145.000 exemplars
als carrers de Catalunya plantant cara a
la manipulaci, al silenci i la mentida. A
ms ens comprometem a enviar-te trimes-
tralment tota la informaci econmica del
projecte. Rebrs cpia de totes les factu-
res, contractes i despeses perqu spigues
en qu ens gastem cada euro.
Estem treballant tamb per posar en mar-
xa sistemes de redacci oberta que per-
metin triar i treballar la informaci de ma-
nera conjunta i democrtica. I no parlem
noms de participaci, sin de poder de
decisi.
Els collaboradors rebran tamb, de ma-
nera setmanal i per correu electrnic, un
resum sobre el dia a dia de fer una publi-
caci. Aix, si vols participar-hi i vols que
a Catalunya la publicaci amb ms exem-
plars no sigui propietat dun comte o dun
banc, sin del poble, el teu suport s fona-
mental. Perqu la informaci, o la paguem
entre tots, o la paga La Caixa.
PD: Hi insistim. No acceptarem publicitat
no desnona, si no ha estat res-
catada amb diners pblics ni
t seus a paradisos fiscals, te-
nim una bona notcia: pots po-
sar un anunci a la revista amb
ms tiratge de Catalunya.
Posem a la teva disposici una
eina publicitria per arribar a
centenars de milers de perso-
nes arreu de Catalunya. Efec-
tivitat publicitria que com-
parteix els valors del 99% dels
teus clients.
Si vols que tenviem les
nostres tarifes, escriu-nos a
cafeamblletcatalunya
@gmail.com
Pots fer una donaci puntual o
fer-te suscriptor.
Al nostre web trobars les di-
verses opcions aix com les di-
ferents maneres de fer el paga-
ment: amb PayPal, amb targeta
de crdit, amb targeta de dbit,
etc.
Visita el nostre web i, si creus
que aquest projecte val la pena,
participa:
Si tens qualsevol dubte sobre com
collaborar o com anunciar la teva
empresa, envians un missatge:
Captura aquest codi
i accedeix a una llis-
ta de mitjans inde-
pendents elaborada
collectivament. Tam-
b la trobars a
bit.ly/1jCUHjq
Ja nhi ha prou
de tertulians que
repeteixen com
lloros el que dicten
els poderosos
Creiem que cada
exemplar s una
oportunitat de
canviar el mn.
Som realistes i sabem que
aquestes 12 planes no seran
sufcients per trencar tot el si-
lenci que esclafa el patiment
de tants i que amaga la im-
punitat duns pocs. Per, com
diem, som realistes i per aix
estem convenuts que val la
pena intentar-ho.
Servir aquest projecte per
canviar alguna cosa? Nosaltres
creiem que s. Estem segurs
que totes les accions tenen el
seu impacte. Creiem que cada
exemplar que alliberem als
carrers s una oportunitat de
canviar-ho tot. Esperem que us
agradi i us sigui til.
El dret a la informaci s pro-
pietat de la ciutadania i ha de
ser la ciutadania qui el contro-
li i nadministri els recursos.
La ciutadania, els moviments
socials, han de crear platafor-
mes dinformaci ciutadanes
que vagin als ajuntaments, als
parlaments, als governs i fs-
calitzin i auditin els recursos
malversats en propaganda i
compra de voluntats, els re-
cuperin i els destinin a crear
mitjans independents en qu
la ciutadania tri la informa-
ci i els periodistes la desen-
volupin. Aix permetria crear
feina retribuda dignament i
retornar als principis del pe-
riodisme: pluralitat, foment
del pensament crtic i del de-
bat democrtic i suport al b
com i a la majoria, la ciuta-
dania.
Solidaritat i Comunicaci
(SICOM) sicom.cat
Marta Sibina i Camps
Albano Dante Fachin
Membres de
lAssociaci cafambllet
ingerncies de la banca i de les
ofcines de premsa de partits
i grans empreses. Diaris digi-
tals, rdios, televisions en lnia
i revistes treballen per oferir
un relat de la realitat al servei
dels ciutadans, i no al dictat
del poder econmic i poltic.
Un dels objectius de cafamb-
llet s donar visibilitat a aques-
tes propostes periodstiques.
La idea s acostar als nostres
lectors propostes periodsti-
ques que els ajudin a tenir una
visi ms mplia del que passa
al nostre voltant. Ahora, am-
pliar les audincies daquestes
propostes periodstiques s
una manera denfortir-les i de
crear comunitats al seu voltant
que puguin fer- les viables.
Remeneu, descobriu i, si algu-
na cosa us agrada, recordeu:
lnica manera de crear, man-
tenir i enfortir el periodisme s
implicant-shi!
de bancs ni dempreses que utilitzin pa-
radisos fscals. No acceptarem cap mena
de subvenci ni publicitat institucional.
Si aquesta decisi fa inviable el projec-
te, preferim dedicar-nos a una altra cosa.
Edita: Associaci cafambllet
www.cafeambllet.com
cafeamblletcatalunya@gmail.com
Telfon: 686 99 11 37
Dipsit Legal: GI-107-2004
LAssociaci
cafambllet no
comparteix
necessriament
les diverses
idees i opinions
publicades.
Si prefereixes el mtode tradi-
cional, pots fer un ingrs al CC
de lAssociaci cafambllet:
IBAN ES17
3025 0900 87 1400015132
A lingrs, indicans el correu on
vulguis rebre tots els detalls del
finanament daquesta revista.
autnomes veiem que Cata-
lunya s la comunitat que ms
lluny ha anat en aquest tras-
ps de diners pblics a mans
privades. Mentre que Madrid
traspassa el 8% del seu pres-
supost sanitari a mans priva-
des, Catalunya dna contrac-
tes per valor de 2.450M, un
24% del total de la despesa.
Aix, es pot dir que una quar-
ta part dels diners que tots els
ciutadans paguen van a parar
directament a mans privades.
cafambllet.com
6
La histria la va descobrir la
periodista Eva Belmonte, que
cada dia es llegeix el Butlle-
t Ofcial de lEstat (BOE).
Diem descobrir perqu la
histria estava publicada en
dues parts. Primera part: al
juliol de 2011 Miguel Alonso
Ramrez va ser condemnat a
3 anys de pres per un delicte
urbanstic. Per Ramrez no
va trepitjar la pres. El pas-
sat 31 doctubre el Consell
de Ministres va aprovar un
indult per al senyor Ramirez
que, a ms de cometre delic-
tes urbanstics, s el presi-
dent de la Unin Deportiva
Las Palmas. Lindult va ser
publicat al BOE el passat 21
de novembre. Segona part: el
BOE encara tenia sorpreses
agradables per a Ramrez. 5
setmanes desprs de la pu-
blicaci de lindult el BOE
va publicar que lempresa
de Ramrez es feia amb dos
contractes amb el Ministeri
de Defensa per valor de ms
de 700.000.
Aix, doncs, en 5 setmanes,
un delinqent condemnat es
va convertir en un empresari
amb sucosos contractes p-
blics. No hi ha res com sortir
al BOE!
Darrere dels anuncis estiuencs
dEstrella Damm samaga una
realitat molt menys idllica. En
comptes de joves felios i des-
preocupats trobem una famlia
embolicada en greus escn-
dols. Un dells t a veure amb
el pagament dimpostos. O,
ms ben dit, amb el pressump-
te no pagament dimpostos.
El passat novembre la Fiscalia
Anticorrupci va demanar 48
anys de pres per frau fscal a
lex-president de Damm i 14
per al seu fll, actual president.
Els acusava de simular viure
fora dEspanya per no pagar
impostos. Segons la fscalia
els Carceller shavien dedicat
a ocultar la renda i el patrimo-
ni des de lany 90 grcies a un
complex entramat empresarial
amb presncia a diversos pa-
radisos fscals. Segons els in-
vestigadors el frau selevava a
73M. El passat 2 de gener el
jutge Pablo Ruz va arxivar la
causa contra el fll i va deixar
el pare del clan pendent de ju-
dici.
Una famlia molt poderosa
La famlia Carceller t un lloc
destacat a la llista Forbes. A
banda de la cervesa, el presi-
dent de Damm s el vice-pre-
sident de Sacyr, protagonista
dun escndol internacional
per la construcci del Canal de
Panam. Tal i com destaca el
web media.cat, els mitjans de
comunicaci catalans han pas-
sat per alt aquest fet. Al web
del diari Ara, per exemple, no
nhi ha cap entrada. Per aix
recomanem els reportatges se-
gents:
Mentre els hospitals pblics
reben cada cop menys diners,
les grans corporacions sani-
tries privades reben milers
de milions deuros pblics.
Aix, duna banda es tanquen
serveis pblics i de laltra, els
governs donen diners al sec-
tor privat per prestar aquests
serveis.
Segons lltim informe
dIDIS, la patronal de la sa-
nitat pivada, la indstria de
la sanitat privada espanyola
va rebre contractes pblics
per valor de 7.600M anuals.
Entre 2002 i 2011 els diners
pblics que semporta la sani-
tat privada van augmentar un
52%.
Daquesta manera, el 2013
el 10% del total dels diners
pblics de la sanitat van aca-
bar en mans de les empreses
privades de salut. Una priva-
titzaci en tota regla. Si po-
sem la lupa a les comunitats
Una cervesa
molt amargant
La vergonya de Petromiralles a lfrica
Defensa dna 700.000
a un empresari indultat Fa mesos que la major part
dels mitjans de comunicaci
passen de puntetes per sobre
lescndol judicial protago-
nitzat per, Josep Maria To-
rrens, alcalde de CiU a Santa
Maria de Miralles i director de
Petromiralles, lempresa de
benzineres que t un procs
obert a lAudincia Nacional
per blanqueig de diners, frau
fscal i falsedat documental,
i on shaurien defraudat ms
de 100 milions deuros en 2
anys.
Ara, per, la periodista Susa-
na Hidalgo ha obert un nou
front publicant el reportatge
Aix ha expulsat una em-
presa espanyola 600 persones
de la seves terres a Guinea
Bissau. La histria posa
els pls de punta. Lany 2010
lempresa Agrogeba, vinculada
a Petromiralles, va desembar-
car a Guinea Bissau per culti-
var arrs. Quan van arribar
lempresa va tallar els camins i
va contractar gurdies armats
per evitar que passs ning.
Les comunitats afectades
explica el reportatge publicat
pel Diario.es, denuncien que
les terres els pertanyen perqu
les cultiven de manera histrica
i que Agrogeba els ha obligat
a traslladar-se a terres menys
frtils i llunyanes. Lempresa
addueix que desconeixia que
les terres estiguessin ocupades
per agricultors locals i que el
seu acord va ser amb el govern
local. El reportatge recull con-
dicions de treball aberrants,
CATALUNYA: EL PARADS
DE LA SANITAT PRIVADA
mort de bestiar de la comunitat, s
dagrotxics i les denncies fetes
per Oxfam i altres organitzacions
que denuncien lacaparament de
terres per part de diverses mul-
tinacionals. Per acabar, segons
els pobladors de la zona tot i
que ning no li va demanar res,
lempresa es va oferir construir
una escola i un centre de salut
per tampoc no ho han complert.
El gerent dAgrogeba, ligualad
Jaume Pons, diu que ara no te-
nim diners per fer obra social.
Lempresa de lAnoia implicada en lexpulsi de ms de 600 persones de les seves terres a Guinea Bissau
Sorpreses al Butllet Oficial de lEstat
elboenuestrodecadadia.com
Els amos de Damm i els impostos
% de diners de la sanitat
pblica desviats
cap a la concertada (2011)
As ha expulsado una em-
presa espaola a 600 per-
sonas de sus tierras en Gui-
nea Bissau. bit.ly/Ld7QU0
Tota la informaci sobre el
Cas Petromiralles en rela-
ci amb el frau de prop de
100M. bitly.com/1lhbB7Z
UN GRAN NEGOCI
PER ALS AMICS
Per qu el
govern pre-
fereix do-
nar diners
als privats
mentre re-
tallen els
pblics? Lexemple de Jo-
sep M. Padrosa ens en pot
donar algunes pistes.
Padrosa s la m dreta
del conseller Boi Ruiz al
CatSalut. Alhora, Padrosa
exercia dapoderat dun
holding de 16 empreses
del grup Corporaci Fi-
siogestin. Doncs b, 6
daquestes empreses van
facturar noms el 2012
ms de 14M provinents
del CatSalut, que ell mateix
dirigeix...
J. M Padrosa
La Generalitat traspassa 2.450M pblics a les corporacions
S MS BARATA
LA PRIVADA?
Ressonncia pblica:
Ressonncia privada:
Lany 2013 la Sindicatura
de Comptes de Valncia va
advertir que la sanitat p-
blica estava malbaratant
10 milions deuros anuals
en ressonncies magnti-
ques. La sanitat pblica
valenciana, en comptes
de fer les ressonncies en
centres pblics, les de-
rivava a centres privats.
Segons lestudi de la Sindi-
catura, la privada surt ms
cara:
Mango i Carceller: Els noms
no sn rellevants?. Anlisi
de lObservatori de Mitjans
Media.cat (bit.ly/1a7Jd0R)
Els escndols milionaris
dels Carceller i els Godia,
dues fortunes franquistes de
Marc Font. (bit.ly/1hTaHub)
Font: IDIS
ELS CARULLA: La increble histria duna
gran famlia investigada per Hisenda
Un jutge arxiva dues vegades la causa contra els germans Carulla, membres duna de les 10
famlies ms riques dEspanya. Grcies a la persistncia dun fiscal, han pagat 9,4M de multa.
Per Albano Dante Fachin
Tasseguro que desprs de
llegir aquesta histria res no
tornar a ser igual per a tu: ni
la declaraci de la renda, ni
les inspeccions dHisenda ni
la justcia. Fins i tot el gust de
la sopa de sobre haur canviat.
Tot va comenar lany 2006,
quan lAgncia Tributria va
escorcollar la seu espanyo-
la del Banco Esprito Santo
(BES) en una operaci contra
el blanqueig de capitals. Entre
els documents trobats hi havia
informaci sobre els negocis
dels sis germans Carulla, pro-
pietaris del grup Agrolimen,
empresa vinculada a marques
com Pans&Company, FresCo,
Affnity o Gallina Blanca.
Amb la informaci trobada al
BES, lany 2008 es va obrir
una investigaci al voltant
dels negocis dels sis germans
Carulla, propietaris de la des-
ena fortuna espanyola. Al des-
embre de 2010 Hisenda posa
la lupa sobre un complex en-
tramat de societats fnanceres
domiciliades a diversos pasos
i paradisos fscals. Segons Hi-
senda els Carulla van simular
una compravenda daccions
entre societats del mateix grup
per valor de 61 milions deuros
amb lobjectiu de no haver de
tributar per aquests diners.
Comena el ball judicial
El cas va quedar en mans del
jutjat nmero 4 de Barcelona.
El jutge instructor del cas va
ser Josep Miquel Porras. Per
qu s un jutge instructor?
Val la pena detenir-se un mo-
ment en aquest punt. El jutge
instructor t la missi de deter-
minar si hi ha indicis de delicte
davant una acusaci. Si el jut-
ge instructor veu indicis de de-
licte el que fa s enviar el cas
a un jutge penal perqu sobri
un judici oral. En el cas dels
germans Carulla tenim dos
acusadors: lAgncia Tribu-
tria (AT), que denuncia que
no shan pagat els impostos
que shaurien dhaver pagat, i
el Fiscal, que acusa en nom de
lEstat.
Qu li passa a linstructor?
A principi de 2011 el jutge
instructor imputa un dels ger-
mans Carulla, Jordi, per delic-
(per important)
BREU
Lexpresident de lInstitut Cata-
l de la Salut (ICS), Josep Prat,
fa mesos que est multi-imputat
per presumpta malversaci, es-
tafa i blanqueig. Per lescndol
segueix creixent. El passat 23 de
mar es coneixien nous detalls
del sumari de les investigacions
del Jutjat nm. 3 de Reus ober-
tes arrel duna denuncia de la
CUP: Prat (segons el sumari)
va comenar a cobrar 5.000 al
mes de Bernardo Cosaldo, amo
dAmbulncies Baix Ebre, no-
ms dos mesos desprs dhaver
concertat una entrevista entre
lempresari i el conseller de sa-
nitat, Boi Ruiz. Lempresa ac-
tualment monopolitza la conces-
si del servei dambulncies al
Baix Ebre. Aquests 5.000 que,
segons el sumari, cobrava Prat,
cal sumar-los als 27.000 men-
suals que Prat cobrava en secret
per gestionar Innova, lempresa
municipal de lhospital de Reus.
Si, heu llegit b: 27.000 men-
suals de les arques pbliques.
5.000 al mes
per contactar
amb Boi Ruiz?
Tota la informaci: Josep
Prat va fer de mediador en-
tre un empresari sanitari i
Boi Ruiz bit.ly/1mEOU0l
te fscal, i el crida a declarar.
A la seva declaraci Jordi Ca-
rulla va dir que no recordava
els detalls de les operacions,
segons va explicar el diari El
Pas. Desprs daquesta de-
claraci el jutge instructor de-
cideix imputar els altres cinc
germans.
Sis mesos ms tard, lAgncia
Tributria presenta al jutge
instructor un informe demo-
lidor que ratifca les sospites:
El frau fscal dels Carulla
puja fns al mili per germ
van titular diversos mitjans.
Amb aquesta informaci apor-
tada per lAgncia Tributria
i amb lacusaci del fscal, el
jutge instructor havia de de-
cidir si hi veia sufcients indi-
cis de delicte. Finalment, dos
anys desprs dhaver iniciat
les investigacions, el jutge ins-
tructor decideix arxivar el cas
dels germans Carulla. Segons
ell, no hi havia indicis de cap
comportament delictiu per
part dels Carulla.
I aix s normal?
Tant lAgncia Tributria com
el Fiscal estan convenuts que
els Carulla han coms un de-
licte per el jutge instructor
no ho veu. Cada dia els jutges
instructors arxiven causes en
qu no veuen indicis de delic-
te malgrat que el fscal cregui
que s. Per el que passa a par-
tir daquest punt a la histria
dels Carulla no s normal.
Gens normal.
El fscal del cas, Francisco
Baeras, no est dacord amb
la decisi del jutge instructor
i juga una carta per evitar que
els Carulla escapin: presenta
un escrit a lAudincia Provin-
cial de Barcelona demanant
que es reobri el cas. Baeras
escriu: existeixen indicis de
crrec sufcients per sostenir
que els Carulla van defrau-
dar Hisenda. Es van succeir
una srie de negocis, expli-
ca el Fiscal a lAudincia de
Barcelona, dirigits a donar
aparena de pulcritud fscal.
Desprs de llegir lescrit del
fscal, els tres jutges que inte-
gren lAudincia de Barcelona
acorden per unanimitat orde-
nar al jutge instructor, Josep
Miquel Porras, reobrir la in-
vestigaci contra els Carulla.
Un jutge capritxs?
El jutge instructor es veu obli-
gat a reobrir el cas. Pocs dies
desprs arriba al seu despatx
un altre informe de lAgncia
Tributria. Aquest s ms
contundent i ms detallat que
els anteriors. Segons aquest
nou informe els Carulla han
defraudat el 2006 ms de 2
milions deuros de lImpost
Sobre la Renda. Aix mateix
lAgncia Tributria xifra en
9,2 milions deuros les reten-
cions que hauria dhaver fet
lempresa Arborinvest S.A.,
propietat dels Carulla. Ara el
jutge instructor t tots els ele-
ments sobre la taula: els infor-
mes de lAgncia Tributria,
lescrit del fscal i lordre de
lAudincia de Barcelona per
reobrir el cas. Amb aquesta
informaci, el jutge instruc-
tor Josep Miquel Porras deci-
deix... arxivar el Cas Carulla
per segona vegada.
El dia de la marmota
Qualsevol imputat voldria un
jutge instructor aix. Malgrat
que els informes de lAgncia
Tributria, els escrits del fs-
cal, de lAdvocacia de lEstat
i de lAudincia Provincial
apunten els acusats, el jutge
instructor es resisteix a enviar
els imputats a judici. I no un
cop. Dos.
Davant daix, el fscal torna a
fer un escrit a lAudincia de
Barcelona per explicar que el
jutge ha tornat a arxivar el cas:
En un acte que no t una altre
qualifcaci que la insubordi-
naci oberta el jutge instruc-
tor ha tornat a arxivar el cas
sense aportar cap fonament
ni argument diferents dels que
ja va intentar posar de mani-
fest la primera vegada que va
arxivar el cas.
El fscal est molt enfadat
amb el jutge instructor Josep
Miquel Porras: Repetir la
decisi [darxivar el cas] no
s sin una taima empleada
per profar, sense fonament,
sostenint una doctrina que va
ser palmriament descartada
en un exercici dinexplicable
contumcia. El fscal indica
la Audincia que tot plegat s
una qesti que ja ha estat
resolta i adverteix del perill
dentrar en un dia de la mar-
mota processal. El fscal troba
tan inexplicable la decisi del
jutge instructor que assenyala
que estan davant una decisi
a la qual no trobem cap altra
justifcaci que la del seu propi
caprici i fa una curiosa com-
paraci: [el jutge instructor]
ha decidit saltar-se el mandat
fent-nos retrocedir a tots fns a
situar-nos a loctubre del mes
passat, com si es tracts dun
daquells jocs de taula on et
penalitzen i et fan tornar a la
casella de sortida. Final-
ment, el fscal demana a
lAudincia que ponderi
si el jutge instructor Josep
Miquel Porras ha coms
alguna falta o delicte. Fi-
nalment Porras es va veure
obligat a reobrir el cas con-
tra els Carulla.
Amb diners sarregla
Arxivar un cas dos cops
en contra del criteri del
fscal, de lAudincia i de
lAgncia Tributria s
normal? Diversos advo-
cats consultats coincidei-
xen: Aix no s normal.
I menys quan les proves
sn tan concloents. Tan
concloents que fnalment
la defensa de Llus Carulla
i la Fiscalia (amb un fs-
cal diferent) van arribar a
un acord pel qual Carulla
admet la seva responsa-
bilitat en el frau i acepta
pagar 6,4 milions ms
3 dinteressos amb
lobjectiu de no arribar al
judici que el jutge instruc-
tor va frenar en dues oca-
sions. Carulla tamb assu-
meix una pena de pres de
20 mesos per cinc delictes
contra la Hisenda pblica.
s a dir, noms 4 mesos
per delicte, ja que la Fisca-
lia hi aprecia dos atenuants:
reparaci del dany (ja que
torna la quantitat defrau-
dada) i dilacions indegu-
des. Amb aquest pacte, els
altres cinc germans Carulla
queden exculpats.
Preguntes: Com s que el
jutge instructor Josep Mi-
quel Porras no va veure els
indicis? Com s que mal-
grat que lAgncia Tribu-
tria, el fscal i lAudincia
li aportaven la informaci
necessria, el jutge instruc-
tor, Josep Miquel Porras, va
arxivar el cas, no una, sin
dues vegades? Com pot ser
que una persona en un lloc
de tanta importncia pugui
cometre un error tan greu?
I lltima: alg investigar
(com demanava el fscal)
aquesta cadena derrors de
Josep Miquel Porras que ha
estat a punt de costar-nos
9,4 milions deuros? Seria
interessant conixer tots els
detalls daquest escndol.
{
Que no et faci mandra! sembla un text molt llarg per en 4 minuts el tindrs llegit. Aquesta histria canviar la teva
visi de les inspeccions dHisenda, dels jutges dinstrucci, dels fiscals... i de la sopa de sobre!
UNA GALLINA
BLANCA I SOLIDRIA?
> Artur Carulla: President de la
Comissi de Nomenaments i Re-
tribucions de Repsol. Conseller de
Telefnica a Catalunya.
>Mariona Carulla: Presidenta del
Palau de la Msica.
>Fundaci Llus Carulla: Entitat
fundada pels germans Carulla per
promocionar la cultural catalana.
Aquesta fundaci s accionista del
diari Ara. El pagament de la multa
de 9,4M no ha estat recollit a les
pgines daquest diari.
Mitjans de tota Espanya es van fer
ress de la campanya de lempresa
dels Carulla, Gallina Blanca, vin-
culada als Carulla: Con Avecrem,
tu ayuda se nota. Lempresa do-
naria al Banc dAliments un plat de
sopa per cada dos sobres buits que
enviessin els seus clients, fns a un
mxim de 500.000. Fem nmeros.
Amb cada pastilla dAvecrem es po-
den fer 4 plats de sopa. 18 pastilles
costen 2,33 al supermercat. Aix
vol dir que un plat de sopa Avecrem
costa 0,03 i 500.000 plats de sopa
costen 15.000. Amb els 9,4M
que els propietaris de Gallina Blan-
ca van pagar a Hisenda es poden
comprar 313 milions plats de sopa.
Als usuaris del Banc dAliments els
conv que els Carulla paguin tots els
seus impostos. Molt ms que no pas
que de tant en tant regalin 500.000
plats de sopa. I que els mitjans infor-
messin daquestes prctiques.
Els germans Carulla sn propietaris dAgrolimen, lempresa que controla Pans&Company, Gallina Blanca,
Affinity, Bicentury i FresCo, entre daltres.
LA FAMLIA
Fil a lagulla
GENT QUE TREBALLA PER UN FUTUR MILLOR
cafambllet.com
El sistema democrtic est vi-
vint la crisi ms important dels
ltims 40 anys.No ens repre-
senten es cridava a les places.
Curiosament, per, davant
aquesta crisi de la democrcia
el carrer demana ms demo-
crcia.
Un exemple molt visible s la
demanda de milers de perso-
nes per poder decidir sobre la
independncia de Catalunya.
Per hi ha ganes de votar ms
coses: votar sobre els cultius
transgnics, sobre el deute
illegtim, sobre el Barcelona
World, sobre la MAT, sobre
lenergia.
El passat 20 de febrer, i amb
lobjectiu de votar sobre tots
aquests temes, la plataforma
Som el que Sembrem va pro-
posar fer un multireferndum.
Volem sotmetre a referndum
les decisions que sestan impo-
sant en diversos mbits i que
entenem contrries al sentit
com de la poblaci, explica
Gerard Batalla, un dels impul-
sors del multireferndum. La
idea s expressar la voluntat
popular de manera directa, de-
Ho va negar durant setma-
nes per al fnal la veritat ha
quedat al descobert: els 3,7
milions deuros que es va
gastar lalcalde de Girona en
quadres sortiran de la factura
de laigua dels ciutadans. A
continuaci us expliquem la
histria duna alcaldada que
donar molt de s.
Picasso en temps de crisi
La histria va comenar quan
Carles Puigdemont, alcalde
de CiU de Girona, va pro-
posar comprar la collecci
de quadres del crtic dart
mort recentment, Santos
Torroella. Diu Puigdemont
que tenir aquesta collecci
(amb obres de Picasso, Dal
i Mir) suposar una opor-
tunitat de desenvolupament
econmic. Per la proposta
va trobar un enorme rebuig
ciutad. El passat 15 de mar,
mentre es votava la proposta
al ple, membres de la PAH i
la Xarxa de Drets Socials es
MULTIREFERNDUM?
Has sentit a parlar del
Som lo que sembrem Assemblea
de Plataformes de la PAH de Cata-
lunya Parlament Ciutad Platafor-
ma per lAuditoria Ciutadana del
Deute Associaci Dempeus per la
Salut Pblica Comissi Promotora
de la ILP per una Renda Garantida
CUP Procs Constituent Pirates
de Catalunya Plataforma Aigua s
Vida Xarxa per la sobirania ener-
gtica Alternativa Verda Assem-
blea del 15M Sarri-St.Gervasi
Associaci Naturalistes de Girona
Ateneu La Torna Ca la Dona
Collectiu a les Trinxeres Dia de la
Terra Ecoconsum Independncia
per canviar-ho tot Ponent-Pirineus
Plataforma Aturem el Fracking
ADENC Raons Pbliques Pla-
taforma pel Dret a la Salut Plata-
forma per una Fiscalitat Justa, Am-
biental i Solidria Raons Pbliques
del Poble Sec Revista Sobirania
Alimentria, Biodiversitat, Cultura
Slow food Terres de Lleida Uni
de Pagesos-sector ecolgic Uni
de Plataformes (ms de 70 platafor-
mes pel territori) Universitat Indig-
nada Ecologistes en acci IC-V
Thi uneixes?
terminant i democrtica, com
es pot llegir al web de la pro-
posta, www.multireferendum.
cat. Com que la informaci
s essencial per votar, la pro-
posta va acompanyada duna
campanya per facilitar infor-
maci contrastada i formes de
debat i deliberaci pblica.

Com es vota?
La campanya de votacions co-
menar el proper 23 dabril i
durar fns el 25 de maig. Els
organitzadors proposen tres
vies per exercir el vot. La pri-
mera s el vot electrnic, que
es podr exercir des del web
de la plataforma. La segona
via s presencial i permetr
votar a centres socials i espais
pblics on shabilitaran urnes.
Finalment, i coincidint amb les
eleccions europees, el 25 de
maig sinstallaran urnes pro-
peres als collegis electorals.
Entenem aquesta convoca-
tria com una primera onada i
volem que daquest esfor ens
en quedi una eina per seguir
abordant problemtiques ex-
pliquen els organitzadors.
IMPULSORS DEL MULTIREFERNDUM
PER DECIDIR-HO TOT
MUNTA UNA MESA
Si vols impulsar aquesta
iniciativa al teu poble o
al teu barri pots posar en
marxa una mesa de vota-
ci. Per fer-ho noms calen
3 persones. Hi ha dos tipus
de meses: lanticipada i la
del dia de les eleccions eu-
ropees.
La meses anticipades fun-
cionaran del 17 de maig
fins al 24 i es podran posar
a casals, centres socials,
ateneus o locals dentitats
sense nim de lucre.
Les meses del dia de les
eleccions noms funcio-
naran el dia 25 de maig i
sinstalaran en les proxi-
mitats dels collegis elec-
torals.
Els interessats a promou-
re una mesa han de posar-
se en contacte amb els
organitzadors, que facili-
taran tota la informaci i
documentaci necessria.
Lalcalde de Girona es gasta 3,7M en una
collecci dart i ho carrega a la factura de laigua
La Pataforma Aigua s Vida destapa que lalcalde va mentir sobre el tema a diversos mitjans
Els propietaris
de la collecci
pertanyen a
laristocrcia
madrilenya, amb
contactes amb
Telefnica i Jos
Maria Aznar.
Diverses plata-
formes i partits
han demanat a
CiU poder votar
per decidir
sobre la des-
pesa per els
convergents es
van negar a fer
qualsevol tipus
de consulta.
La Caixa, Agbar
i FCC cobraran
interessos per
loperaci.
van manifestar a les portes de
lajuntament: No tenim casa
per penjar-hi quadres crida-
ven.
Trnsfugues a favor
A nivell poltic la cosa no ana-
va millor i PSC, CUP i ICV
van advertir que hi votarien en
contra. Finalment i grcies a
labstenci del PP, el vot favo-
rable dun trnsfuga i el dun
membre de Reagrupament, la
votaci va quedar empatada.
El vot de qualitat de lalcalde
va desempatar i la compra es
va aprovar. Per els problemes
de lalcalde encara no havien
acabat.
Don surten els diners?
Una dels arguments ms re-
petits durant les setmanes
prvies a la votaci al ple era:
Gastar-se 4 milions deuros
en quadres en poca de crisi
s un escndol. Per lalcalde
Puigdemont contestava:
lAjuntament no sendeutar
per fer la compra ja que els
diners els posar lempresa
de laigua. Efectivament, els
diners per a la compra dels
quadres surten dels 3,7 milions
que lempresa daiges AGIS-
SA paga a lajuntament a canvi
de la prrroga de la concessi
dabastament daigua a Giro-
na que el mateix Puigdemont
va aprovar fa pocs mesos.
Aquesta explicaci, per, lluny
de tranquillitzar els gironins,
va generar dubtes i molts te-
mien una pujada del rebut de
laigua per pagar els quadres.
I aqu comena el periple de
Puigdemont. Els dies poste-
riors a laprovaci de la com-
pra lalcalde va passejar-se per
rdios i televisions negant la
relaci: Rotundament no, el
fons de Santos Torroella no el
pagaran els vens de Girona
amb el rebut de laigua va
dir en declaracions a Cade-
na Ser Girona. Mentrestant,
per, membres de la plata-
forma Aigua s Vida es mi-
raven amb lupa el contracte
entre AGISSA i lajuntament.
I hi van descobrir la mentida
de Puigdemont. El dia 27 de
mar emetien un comunicat
molt dur: lAjuntament de
Girona no pot afrmar que el
pagament del fons Santos To-
rroella no sortir dels rebuts de
laigua. Afrmar aix implica o
b no explicar la veritat, o b
desconixer el correcte funcio-
nament daquesta operaci.
s a dir: o lalcalde menteix
o lalcalde no t ni idea del
que diu el contracte. Tenint en
compte que el contracte est
signat per lalcalde, la hipote-
si de la mentida agafa fora.
Vegem-ho.

La mentida de lalcalde
El 20% de lempresa daiges
AGISSA s pblic i el 80% res-
tant est en mans de La Caixa,
Agbar i FCC. Doncs b, la gent
dAigua s Vida va descobrir
que a la clusula vuitena del
contracte entre lajuntament i
AGISSA sestablia que el soci
privat (La Caixa, Agbar, FCC...)
posar 3,7M per pagar el cnon
a lajuntament, que els utilitzar
per comprar els quadres. Per
aquesta mateixa clusula diu que
AGISSA haur de retornar du-
rant els segents quatre anys al
soci privat els 3,7M que ara
serveixen per comprar els qua-
dres, ms els interessos. I com
retornar els diners AGISSA a
La Caixa, Agbar i FCC? Doncs
si tenim en compte que lnica
font dingressos dAGISSA sn
els rebuts de laigua que paguen
els vens, els 3,7M hauran de
sortir... dels rebuts dels vens,
que sn qui acabaran pagant
els quadres i els interessos que
semportar La Caixa per tota
loperaci. Uns interessos que,
per cert, lajuntament sha negat
a fer pblics.
La Pataforma Aigua s
Vida treballa per defensar
la gesti pblica de laigua.
Contacte: plataformaai-
guaesvida.wordpress.com
LES PREGUNTES
Quin tipus
dagricultura voleu que
hi hagi a Catalunya?
Voleu que el Govern de la Genera-
litat de Catalunya deixi de pagar
el deute i els interessos que la ciu-
tadania declari illegtims?
Voleu que la ciutadania de Ca-
talunya estableixi un control
democrtic directe sobre el
sector energtic?
Voleu que el grup promotor duna
Iniciativa Legislativa Popular pu-
gui sotmetre la seva proposta a
referndum vinculant?
Voleu que el projecte BCN World
es tiri endavant? (Es vota al Tarra-
gons, lAlt Camp i el Baix Camp)
Voleu que el servei dabastament
daigua de Lleida sigui gestionat
directament per lAjuntament?
(Es vota a la ciutat de Lleida)
Voleu que es construeixi la lnia
de Molt Alta Tensi (MAT) de 400
kV? (Es vota a la Selva, el Pla de
lEstany, el Girons, a lAlt Empord
i el Baix Empord)
Promotor: Plataforma No a la MAT:
Promotor: Ass. Defensa Serveis Pblics (Lleida):
Promotor: Plataforma Aturem BCN World:
Promotor: Xarxa per la Sobirania Energtica:
Promotors: CUP i Auditoria Ciutadana del Deute
Promotors: Som el que Sembrem
Promotor: Comissions Promotores ILP rebutjades:
amb transgnics
sense transgnics
S
S
S
S
S
S
NO
NO
NO
NO
NO
NO
UN SANT JORDI PER ENTENDRE EL MON (I CANVIAR-LO)
WHITMAN TORNA A PARLAR CATAL
PENSAMENT
PER A LACCI
Vint i Ramon
Barnils
Amic meu,
aix no s un llibre...
Vint i Ramon Barnils
Dau, 2014
214 pgines
PVP: 19,50
Walt Whitman (Traducci Jaume C. Pons)
Fulles dherba
1894 Poesia, 2014
PVP: 25
Perspectives
Espai Fbrica, 2013
Laia Altarriba
Leditorial Edicions 1984 acaba de publicar una nova traducci de Leaves of Grass de Walt
Whitman: Fulles dHerba a crrec de Jaume C. Pons Alorda.
Un dia o altre la llengua catalana havia de tenir aquest poemari sencer, i s una sort que la
traducci superi, en eufonia, langls antiretric de Whitman: cap traductor parcial daquesta
obra, fns avui, no se nhavia sortit tan b com Pons Alorda. Ni Jorge Luis Borges.
Jordi Llovet / Quadern, El Pas.
Perspectives s una publicaci
anual de pensament i anlisi
crtica per a lacci. Editada
en paper per EspaiFbrica, s
una eina per a la refexi, la
defnici de les lnies de con-
frontaci i la identifcaci dels
reptes als que caldr que els
moviments socials i poltics
donin resposta.
Entrevistes a familiars, amics, periodistes, escrip-
tors, poltics, noctmbuls, etc. que van conixer
Ramon Barnils, entre els quals hi ha Joan de Sa-
garra, Pepe Ribas, Eliseu Climent, Vicent Partal,
Biel Mesquida, March Recha, Ferran Torrent i Ig-
nasi Sol Sugranyes. Un llibre sobre un periodista
destil corrosiu i crtic envers la societat domi-
nant. Tamb inclou el documental Barnils tal com
raja dAlbert Lloreta i Laia Soldevila.
Warcelona
Jordi Borrs
Pollen, 2014
PVP: 25
El delito de ser pobre
Una gestin neoliberal
de la marginalidad
Icaria Asaco, 2014
88 pgines
PVP: 7,5
Es podran comprar
el dia de Sant Jordi a
la parada de Llibres
Artesans
(Plaa Tetuan, 1, Barcelo-
na). Les autores hi seran
signant de sis a set de
la tarda. I a la web en
qualsevol moment.
Llibres de microcontes enquadernats a m; petites histries i pensaments de les autores Bel Olid i Sa-
rah Dahan, impreses en el format retallable disseny propi de Llibres Artesans. Passions mnimes, 2014
Vides mnimes, 2014 Un hambre incmoda, 2014 http://www.llibres-artesans.com/
Lestiu no sacaba mai
Proa
PVP: 17
Lestiu no sacaba mai s bona literatura.
Alba Dedeu va a larrel de les coses
(Jaume Cabr)
Warcelona, una histria de vio-
lncia neix desprs danys de
viure i captar manifestacions al
carrer i veuren amb estupefac-
ci els resultats periodstics. A
travs del llibre de fotografes,
lautor mostra totes les facetes
de la violncia amb connota-
cions sociopoltiques que li ha
estat possible fotografar...
Alba Dedeu texplica sempre una altra histria. Mentre
desplega davant teu un argument ms o menys quo-
tidi, mostra sense dir-ho una altra histria ms pro-
funda que, de vegades, els mateixos personatges que
la viuen no sabrien explicar. Alba Dedeu (Granollers,
1984) va estudiar Medicina a Barcelona i Florncia. Es
dedica a la traducci literria. Amb la seva primera
obra, Gats al parc (2011), va guanyar el premi Merc
Rodoreda de contes i el Crtica Serra dOr.
A Catalunya sest lliurant
una batalla histrica per la
sanitat pblica: poltics, advo-
cats, periodistes, sindicalistes,
malalts, metges... tots sn
protagonistes daquestes his-
tria a mig cam entre la in-
vestigaci i la novella negra.
Descarrega (PDF, epub, mobi)
gratis a onsonelsmeusdiners.
cat (tamb en castell)
Prleg: Josep Fontana Articles de: Ivan Gordillo Manel
Lpez Slvia Alberich i Maria Rod Jordi Mart i Josep Gar-
gant Gemma Ubasart ngels Martnez Castells i Albano
Dante Fachin Jordi Mir Ada Colau Pau Llonch Isabel
Vallet, Benet Salellas, Gerardo Pisarello i Jaume Asens +
Crnica setimental duna vaga de fam pels treballadors de
Telefnica.
Amic meu, aix no s un llibre,
Qui toca aix toca un home
(s de nit? Estem aqu tot sols?),
Ets tu a qui agafo o ets tu qui magafa a mi?
Salto des daquestes pgines fins els teus braos -la mort em crida.
cafambllet.com
10
Comencen les comparei-
xences per lescndol de
ladjudicaci dITV. Quatre
dels imputats hauran de de-
clarar en aquest ordre:
Totes les compareixences
tindran lloc a la seu del
Tribunal Superior de Just-
cia de Catalunya, al Passeig
Llus Companys s/n.
Ricard Puignou Vig
Imputat
29 dabril de 2014
16hs.
Anna Vidal Maragall
Imputada
29 dabril de 2014
18:30hs.
Sergi Alsina Jimnez
Imputat
30 dabril de 2014
10hs.
Oriol Pujol Ferrusola
Imputat
30 dabril de 2014
12:30hs.
Una lectura crtica
dels mitjans
ltima Hora promou el racisme
amb un titular enganys
Els immigrants tindran
avantatges a lhora de de-
manar plaa escolar. Aix
de contundent es mostra un
dels titulars de portada de
lltima Hora en ledici
davui.
Com que s estrany i
probablement illegal
que es concedeixin avan-
tatges a immigrants pel
fet de ser-ho, cal llegir la
notcia per saber que en
realitat es tracta que els
alumnes que tenen Ne-
cessitats Especfques de Suport Educatiu (NESE), que tindran
un punt extra en els criteris de la conselleria dEducaci a lhora
descollir centre per tal dafavorir-ne la redistribuci. Per
per tal de justifcar el titular el diari refora en el subttol que
entre lalumnat NESE shi troben els nouvinguts.
Cal entrar a llegir el text per qu el diari expliqui que com a
NESE no noms es classifca els estrangers que s el que nor-
malment sentn per immigrants sin nouvinguts daltres
pasos o altres comunitats.
En realitat, el Butllet Ofcial de les Illes Balears (BOIB) de 5
de maig de 2011 defneix clarament quin alumnat pot ser con-
siderat com a NESE i per tant accedir a certes ajudes, entre les
qual hi ha aquest nou punt extra en la matriculaci. El BOIB es-
tableix que sn aquells que tenen trastorns greus de conducta
o emocionals; difcultats especfques daprenentatge causa-
des per algun trastorn intellectual; un desfasament curricular
de dos cursos o ms per condicions greus de salut o derivades
de factors socioeconmics, o una incorporaci tardana al sis-
tema educatiu.
s a dir, que en cap cas la defnici de NESE inclou explcita-
ment els immigrants, sin que t en compte com un factor
ms entre diversos qualsevol persona que pel motiu que sigui
sincorpori tard al sistema educatiu balear. Aix doncs, noms
els immigrants daltres pasos o altres comunitats que arriben
a les Illes en el transcurs de la seva etapa educativa poden ser
classifcats com a NESE. Com tamb ho seran moltes altres per-
sones nascudes a les Illes amb problemes de salut o emocionals
o que per diferents motius siguin incapaces de seguir un ritme
destudis normal.
Segons aquesta defnici, ltima Hora hagus pogut titular que
els repetidors tindran avantatges a lhora de demanar plaa
escolar o que els hiperactius tindran avantatges a lhora de
demanar plaa escolar i en ambds casos sacostaria ms a la
veritat. Per en escollir posar el focus en els immigrants el
diari no noms enganya els seus lectors, sin que promou un
racisme sociolgic, tal i com es pot comprovar
llegint la majoria de comentaris que ha generat
la notcia.
Mdia.cat s un observatori que diriament publica anlisis sobre la cobertura de
lactualitat que fan els mitjans . Per llegir ms anlisis captura el codi o vs a media.cat
Un anlisis de
LA CATIFA
NEGRA
Els 4 imputats
pel Cas ITV
van al jutjat
Opinions a tenir (MOLT) en compte
bit.ly/1mZxhcG
Per lincrement del deute
impropi els economistes
del sistema justifquen
la venda de la sanitat als
fons voltors que esperen
impacients fer-se tamb
amb les nostres pensions.
Sn els grans golafres
del banquet de la despos-
sessi, i els atia el nostre
dolor. Mirar cap a una
altra banda, inhibir-nos i
no sortir al carrer fns que
els fem fora, ens fa cm-
plices. Cal dir prou a la
inhumanitat de les llistes
despera, a unes Urgn-
cies on es cobra sense cap
dret, i on samunteguen
persones malaltes, vcti-
mes de la privatitzaci de
la sanitat. Hem daturar
aquest espoli i retornar
la dignitat als nostres
serveis pblics. Ens hi va
molt ms que la salut. Ara
i avui, la salut s lluita, i
la lluita s vida.
ngels M. Castells
Economista. Dempeus
Per la Salut Pblica.
angelsmcastells.com
Nines Maestro. Coord.
Antiprivatizacin de la
Sanidad CAS Madrid.
Els afectats per lestafa
hipotecria i la violncia
bancria som la ciutada-
nia sencera. En primer
lloc, perqu parlem dun
problema que afecta
prcticament tothom.
En segon lloc, perqu
potser tu encara pots
pagar la hipoteca, per
no s el cas dalgun dels
teus familiars, amics o
vens. A ms, qui et pot
assegurar que dem no et
podria passar a tu tamb?
Finalment, potser ets de
les poques persones que
no es va hipotecar, per
tots sofrim retallades
generalitzades de drets
bsics a causa de la mala
praxi bancria.
En los hospitales de ges-
tin privada est estableci-
do que el 50% del salario
[de los mdicos] depende
de ingresar a menos
pacientes, de pedir menos
pruebas diagnsticas, de
dar de alta precozmente a
los pacientes. (...) Esto es
un asunto de una gravedad
enorme.
A LA PORTA DELS JUTJATS
Ada Colau Ballano
Portaveu de la PAH
Vdeo complet
capturant el codi o
en aquesta adrea:
Recull informatiu
per posar-se al dia
sobre el Cas ITV.
Del llibre S que es pot
dAda Colau i Adri Alemany.
bit.ly/1kWDJfe bit.ly/1sZ8INw
Pedro Nueno.
Professor a IESE i am-
baixador de la Marca
Espaa nomenat pels
Prnceps dAstries i Creu Sant
Jordi .
Una cosa que es podria
fer en aquest pas s pri-
vatitzar tot el que encara
s propietat pblica, per
de veritat i en un mes : ae-
roports, loteries, presons,
hospitals, edificis... com ho
fan a les subhastes inter-
nacionals, que sho quedi
qui ms pagui. Laeroport
de Londres s de Ferrovial
i el de Barcelona, ms mal
gestionat, de lEstat espan-
yol. Amb els diners que en
tregui, lEstat pot pagar
deutes. Haurem de libera-
litzar el mercat de treball:
abaratir lacomiadament
drsticament. ( ... )
Posar els joves a treballar
obligatriament fins a
dos anys gratutament
si tenen carrera i ms si
no en tenen. Si a qui els
contracta li encanten i
els vol retenir, haur de
comenar a pagar-los molt
abans. I si no valen per a
res, a alguna instituci que
els rehabiliti amb duresa (
... ) Haurem de vendre el
pas, per de veritat, tots.
( ... ) Ens enfrontarem a la
protesta massiva daquells
a qui sels acabaria la bona
vida, incloent-hi ms dun
sindicalista. Per s lnica
manera de passar dun
pas que desapareix del
mn rellevant al millor
pas dEuropa. Caldria
aguantar crits uns dies
i ficar a la pres a algun
que es passs . ( Publicat
al diari La Vanguardia el
19/06/2011 )
Larticle complet
capturant el codi o
en aquesta adrea:
bit.ly/1eDe1IW
LESPERPENT
DEL MES
Iztiar Gonzlez
Membre del Grup Im-
pulsor del Parlament
Ciutad
Al principi, les elits,
perqu tenien formaci
i cultura, eren les que
ms clarament queda-
ven justifcades per fer
despotisme illustrat. Ara
s exactament al contrari.
Hi ha ms coneixement
a la ciutadania que als
nostres partits poltics i
institucions. Podem tenir
dirigents completament
incultes, com ens passa,
al front duna ciutadania
que est absolutament
illustrada. s la generaci
ms ben formada de la
histria dEspanya que ara
pretenen que sexili.
Lentrevista completa
capturant el codi o
en aquesta adrea:
bit.ly/1p1YlsF
Les democrcies shan
enriquit quan alguns mo-
viments han qestionat la
moralitat de lleis que
estaven en contradicci
amb lesperit i la cultura
democrtics
Vicen Navarro
Economista
En defensa del 15M
en Barcelona:
bit.ly/1hE10Vm
COSES TILS QUE HAS DE SABER...
COSES TILS QUE HAS DE SABER...
cafambllet.com
11
Una de les primeres decisions dArtur Mas en arribar al poder va ser la creaci de
dos ens: el Consell Assessor per a la Reactivaci Econmica i el Creixement (CAREC)
i el Consell Assessor de Sanitat. El mapa descriu les relacions dels assessors amb
empreses, institucions i, en algun cas, diversos escndols. Podeu llegir lexplicaci
detallada daquestes relacions a bit.ly/1dMGzEPo capturant el segent codi QR:
Si tens problemes amb la
teva hipoteca (clusules
abusives, problemes amb
el pagament) o si ests
en perill de ser desnonat,
posat en contacte amb
la PAH. A Catalunya hi ha
desenes de grups que cada
setmana es reuneixen per
posar-se mans a lobra. Si
vols trobar el grup ms
proper i saber el lloc i hora
de reuni ho pots trobar
aqu: http://afecta-
dosporlahipoteca.com/
contacto/#catalunya
Estar a latur pot ser una
experincia difcil de ges-
tionar. Per aix, centenars
de persones a latur sestan
organitzant arreu de Cata-
lunya per fer front a aquesta
situaci, de manera coordi-
nada i solidria. Amb aquest
objectiu han sorgit assem-
blees i grups daturats a ciu-
tats com Barcelona, Mollet,
Rub, Badia, Terrassa, Sant
Adri, Badalona, Montcada i
Reixac i molts daltres. Tots
aquests grups estan coordi-
nats a travs de la Coordi-
nadora dAturats i Aturades
de Catalunya, que treballen
temes de probresa energti-
ca, renda mnima i diverses
propostes dacci. No po-
dem aturar-nos, tenim mol-
ta feina per fer expliquen
des de la seva pgina web
http://aturatscatalunya.
blogspot.com.es
Et preocupa que els diners
que tens al banc serveixin
per comprar armament?
Has de saber que els bancs
espanyols han destinat
3.200M a armament. Et
preocupa que especulin
amb el preu dels aliments
de milions de persones
amb els teus diners? Si la
resposta s s, passat a la
banca tica. A casa nostra
hi ha diverses opcions per
fer-ho. LAssociaci Fi-
nanament tic i Solidari
(FETS) treballa en la pro-
moci dentitats tiques a
Catalunya. Al seu web (ban-
caetica.cat) trobars infor-
maci completa sobre les
(Quasi) Tots
els homes del
President
SI TENS PROBLE-
MES HIPOTECARIS
SI ESTS A LATUR
SI VOLS PASSAR-TE A LA BANCA TICA
(QUASI TOTS ELS HOMES DEL PRESIDENT)
diferents opcions de banca
tica que hi ha actualment.
Si vols que els teus diners
estiguin al servei dels teus
valors, la banca tica s una
soluci.
100% PROPIETAT DELS
TREBALLADORS I LECTORS
www.lamarea.com
91 531 36 06 / 633 601 207
PERIODISME DINVESTIGACI,
ANLISI I CULTURA
Coneix la nostra revista mensual,
editada per una cooperativa
lentrevista
En qu consisteix una audi-
toria?
Auditar s analitzar, estudiar
i veure la veracitat duns
comptes. El que fa un au-
ditor professional s anar a
una empresa, demanar els
comptes, els estudia una mi-
queta i comena a fer pre-
guntes. A partir daquestes
preguntes i respostes s com
sanalitzen els nmeros. Al
fnal lauditor acaba presen-
tat un informe que confrma
la veracitat, o no, dls comptes
presentats.
I com facilita lauditoria
ciutadana la vostra eina?
El software OCA(x), la base
dels OCM (Observatoris
Ciutadans Municipals), vi-
sualitza els pressupostos dels
municipis i facilita que la ciu-
tadania pugui realitzar pre-
guntes de maneraoberta. Ja
Dins lmbit local podem fer molta
fora, tothom sap on trobar lalcalde
fa anys que hi ha ciutadans,
collectius i ONG que miren
dalliberar informaci mu-
nicipal a travs dinstncies,
demanant informaci que
hauria de ser pblica. Els
OCM faciliten que aquestes
preguntes siguin pbliques.
Com que ho fan en obert i p-
blicament aquestes consultes
guanyen fora.
Per els ajuntaments donen
la informaci necessria
per ser auditats?
A lEstat Espanyol hi ha uns
8.200 municipis, depn de
cada ajuntament si hi ha la in-
formaci necessria. Per el
fet de tenir-ne els comptes s
el punt de partida, els nme-
ros per s sols no donen ms
informaci, cal preguntar,
ampliar informaci i fer-ne
un seguiment.
Com sest rebent aquesta
iniciativa als ajuntaments?
Tot just acabem de comenar,
encara no tenim respostes
dajuntaments i no podem
veure quina ser la seva po-
sici. Per el projecte neix
dun altre de ms extens de
la PACD, i s que estem re-
bent trucades de regidors
que sinteressen per la trans-
parncia i busquen aprovar
mocions antideute.
Servir per destapar nous
casos de corrupci?
I tant que es pot trobar corrup-
ci! La grcia daquesta eina
s que aquestes irregularitats
te les posa en un context. Si
enfoquem la corrupci i les
despeses que es generen de
manera fraudulenta podrem
veure la importncia que
realment t dins les arques
municipals. Volem que cada
vegada hi hagi ms gent que
entengui com es gestiona un
ajuntament, don provenen
els ingressos i que tingui ga-
nes dincidir-hi. Lobjectiu s
que la ciutadania vegi que su-
mar i restar ho sabem fer tots,
i que exigeixi participaci.
Quants OCM hi ha actual-
ment en funcionament?
De moment nhi ha dos fun-
cionant i nestem obrint 7 o 8,
i aix que no hem comenat
a fer-ne difusi extensa! No
mestranyaria que a fnal
dany hi hagi ms de 40 dins
lmbit estatal, i en lmbit
internacional tamb hi ha
collectius interessats. Per
deixant de banda el nmero
dOCM oberts, hem de tenir
en compte que obrir una web
s fcil, cal que la ciutadania
de cada municipi conegui i
utilitzi leina, aix com un
equip de treball que gestioni
la informaci.
Quins sn els segents pas-
sos del projecte?
Els OCM es podrien aplicar
a les comunitats autnomes
o fns i tot a lestat. Si anem
ms enll, podrem trobar
cooperatives o empreses
deconomia social que es
prenguin la transparncia
seriosament i ofereixin els
seus comptes a travs de la
mateixa eina i permetin que
la gent faci preguntes... tot un
canvi de cultura.
Quan veurem un Observa-
tori Ciutad de la Genera-
litat?
Nosaltres ho estem poten-
ciant en lmbit local per
motius ideolgics: s lespai
on la ciutadania pot fer ms
pressi. A mi personalment
em fa una mica de por que
surti lObservatori Ciutad
de la Generalitat. La ten-
dncia general de tothom s
comenar per les administra-
cions ms grans, per aix
fa que fcilment perdem de
vista que, si no som capaos
dincidir en el nostre ajunta-
ment, Madrid i Brusselles
queden molt lluny.
Si enfoquem la co-
rrupci i les despeses
que es generen de
manera fraudulenta
podrem veure la
importncia que real-
ment tenen dins les
arques municipals
Yo no opero esto por la Segu-
ridada Social porque no me
sale de los huevos. Aix li va
dir Javier Maestro de Len,
metge de Mtua de Terrassa,
a Justiniano Villarn. La plata-
forma SICOM va fer un vdeo
explicant aquest cas dramtic i
Youtube el va retirar... Per sort
existeix Vmeo! (08:13)
Ciutat morta Al juny de 2013,
un grup de 800 persones ocu-
pen un cinema abandonat del
centre Barcelona per projec-
tar-hi un documental. Reba-
tegen lantic edifici en honor
a una noia que es va sucidar
dos anys abans: Cinema Pa-
tricia Heras. Qui era Patricia?
Per qu es va sucidar i qu t
a veure Barcelona amb la seva
mort? Aix s exactament el
que es vol donar a conixer
amb aquesta acci illegal i de
gran impacte meditic: que
tothom spiga la veritat sobre
un dels pitjors casos de co-
rrupci policial a Barcelona,
la ciutat morta. Aquesta s la
sinopsi del documental Ciutat
morta dirigit per Xavier Arti-
gas i Xapo Ortega, guanyador
del premi al millor documen-
tal del Festival de Mlaga 2014.
(Triler: 02:14)
Una mosca en una botella de
Coca Cola Documental en qu
es detalla el complex entramat
que samaga darrere els mit-
jans de comunicaci espanyols.
Retorn. Una histria que vam
construir juntes Recordeu
Enric Duran? Alguns en van dir
Robin Bank perqu va expro-
piar ms de 500.000 a la ban-
ca i va fer una publicaci mas-
siva on ho explicava tot. Ara se
nha fet un documental.
HAS DE VEURE
AQUESTS VDEOS
Captura aquest codi
QR i accedeix al llis-
tat de vdeos. Tamb
els trobars a:
bit.ly/1ihfTf9
Per Eduard Martn-Borregon
Twitter: @emartinborregon
Enric Pons, llicenciat en
ADE i activista de la Plata-
forma de lAuditoria Ciu-
tadana del Deute (PACD).
s un dels impulsors del
projecte dels Observatoris
Municipals Ciutadans,
un software que permet
que grups locals realitzin
auditories ciutadanes.
Fem lentrevista a travs
duna videoconferncia;
lEnric hi est habituat,
cada setmana es reuneix
amb companys de la PACD
grcies a aquesta tecno-
logia. Contesta des de
lestudi de casa seva. Les
portes sn obertes, com
haurien de ser-ho les de
totes les administracions
pbliques: obertes perqu
els ciutadans pogussim
veure qu hi passa dins.
Perqu als nostres carrers continu havent-
hi msica de veritat, cal la complicitat de
tothom. Perqu hi hagi periodisme, tamb.
Si aquestes pgines than aportat alguna
cosa, valora la possibilitat de pagar el que
creguis convenient. Grcies!
Perqu la informaci,
o la paguem entre tots o la paga La Caixa.
Enric Pons
Tha agradat la revista?
Doncs ajudans a continuar.
Pots suscriure-thi o fer una
donaci nica. Pots fer servir
PayPal o targeta de dbit o de
crdit o fer un ingrs al banc.
Consultan els detalls a la pgina 5
o al nostre web: cafeambllet.com
Tots els donants rebran mensual-
ment un detall exhaustiu de com
es gasten els seus diners.
686 99 11 37
SI THA AGRADAT
LA REVISTA, ET
DEMANEM 2 COSES:
COSA 1
COSA 2
Al llarg dels propers dies desenes de persones recorreran
ciutats, pobles, barris i carrers per fer arribar els 145.000
exemplars a cada rac de Catalunya. uneix-te i envia aquest
PDF a tots els teus contactes per correu.
1.619 mecenes han aportat diners per fer quatre edicions
de 145.000 exemplars de 12 pgines. Si no vau tenir
loportunitat de participar a la campanya de mecenatge per
voleu finanar aquest projecte, la vostra aportaci ser molt
til: podrem imprimir ms exemplars, ampliar el nmero de
planes... fins i tot, podrem imprimir una cinquena edici!
Per fer-ho, passeu pel nostre web: www.cafeambllet.com
LIMPACTE DELS
145.000
CAFAMBLLET
IMPRESSI
El dilluns 14 dabril a les 16:30 va comenar a girar la
rotativa. Un moment emocionant que hem recollit en
aquest vdeo que est tenint molt dxit.
Escolteu, sobretot, el soroll de la mquina que hem posat
en marxa entre tots!. Quina fora!
DISTRIBUCI
Lxit daquesta iniciativa depn de la distribuci. Una feina
feixuga per a la vegada, emocionant.
La distribuci ha comenat aquest dimarts 15 dabril a les
8:45 del mat.
En Pedro Mata de Fotomovimiento
ha fet aquestes fotos meravelloses:
COSA 3
@_cafeambllet
/revistacafeambllet
La clau s connectar-se i teixir xarxes. Per aix, si tagrada
el projecte, segueix-nos a Twitter i Facebook. Des
daquestes comptes anirem informant diriament dels de-
talls daquesta publicaci
I sobretot... comparteix la informaci
amb tots els mitjans al teu abast.
Cal trencar el mur de manipulaci dels mitjans
en mans de la banca!