Paisatge I Salut

Plecs de Paisatge: Reflexions 1
Paisatge
i salut
Edici a cura de:
Joan Nogu, Laura Puigbert, Gemma Bretcha
Amb la collaboraci de:
David Pavn
Agraments:
Jordi Grau, Anna Jimnez, Joan Lloret, Anna Montero, Sandra Ricart,
Pere Sala, Montse Vila i Stephanie Wilbrand.
Disseny grfic:
Eumogrfic
Fotografia de coberta:
Jordi Grau
Fotografies:
Fotolia: p. 16, 21, 27, 33, 52, 82, 89, 116, 120, 128, 142, 148, 151, 177, 181,
191, 237, 277, 293, 335, 362, 365
Observatori del Paisatge de Catalunya: p. 36, 159, 218, 226, 235, 249,
259, 264, 267, 283, 288, 300, 305, 311, 314, 325, 330, 353, 356, 400,
402, 404
Matteo Zambelli: p. 56, 66, 73
iStockphoto: p. 79, 245
Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici: p. 186, 210
David J. Moscoso: p. 199
Anna Ortiz: p. 298
Llus Prat: p. 343
Ambra Pedretti: p. 376, 379, 385
Diana Torra: p. 397
Edita:
Observatori del Paisatge de Catalunya
Carrer Hospici, 8. 17800 Olot
www.catpaisatge.net
dels textos, els autors respectius
de les fotografies, els autors respectius
Impressi:
CA Grfica
Dipsit legal: VG 1275-2008
ISBN: 978-84-612-4858-2
Paisatge i salut / Edici a cura de Joan Nogu, Laura Puigbert i Gemma
Bretcha. Olot : Observatori del Paisatge de Catalunya ; Barcelona :
Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2008. p. ; cm .
(Plecs de Paisatge. Reflexions ; 1)
ISBN 978-84-612-4858-2
I. Nogu, Joan II. Puigbert, Laura III. Bretcha, Gemma IV. Observatori
del Paisatge (Catalunya) 1. Paisatge 2. Salut
712.2:613
Plecs de Paisatge: Reflexions 1
Paisatge
i salut
4
ndex
6 Presentaci
Marina Geli,
consellera de Salut
de la Generalitat de Catalunya
8 Introducci
Joan Nogu,
director de lObservatori del Paisatge
de Catalunya
I.
Paisatge, benestar
i qualitat de vida
16 Paisatge i benestar individual i social
Yves Luginbhl
36 Paisatge i qualitat de vida
Enric Pol, Angela Castrechini
i Andrs Di Masso
52 La prdua traumtica del sentit
del lloc: degradaci del paisatge
i patologies depressives
Francesco Vallerani
79 Lespai urb i la salut:
una visi histrica
Francesc Muoz
116 Larquitectura de la salut
Itziar Gonzlez Virs
5
II.
Medi ambient,
paisatge i salut.
Les poltiques
pbliques
128 Clima, meteorologia i salut
Merc Medina Ramn
i Josep Maria Ant Boqu
159 Canvi climtic i salut
Pedro Luis Alonso
i Cristina de Carlos
186 La contribuci dels espais verds
i els boscos a la millora de la salut
David J. Moscoso, Mireia Pecurul
i Roser Cristbal
218 Paisatge, medi ambient i salut
pblica: implicacions per al canvi
Josep Llus de Peray
i Antoni Plasncia
245 Intervencions integrals per a la
reducci de les desigualtats en salut
en lmbit local: el Programa Salut
als Barris
Isabel Sierra i Antoni Plasncia
III.
Experincies
i terpies
264 Paisatge i diversitat cultural
Klaus Seeland
288 Paisatges quotidians
i diversitat social i de gnere:
la seva relaci amb la salut
i el benestar
Anna Ortiz Guitart,
Mireia Baylina Ferr
i Maria Prats Ferret
311 Paisatge, tranquillitat i salut
Duncan Fuller, Claire Haggett
i Helen Dunsford
335 Lactivitat fsica
i la contemplaci del paisatge
Oriol Sallent Bonaventura
362 Lecoterpia: els efectes teraputics
dels espais verds urbans
Ambra Pedretti Burls
397 Horts urbans i horticultura
teraputica
Nicolau Forns Puch
413 Resmenes en castellano
431 Abstracts in English
447 Notes sobre els autors
6
Presentaci
Marina Geli
Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya
Lestat de salut de les persones s producte dun gran conjunt de
factors econmics, culturals, socials i mediambientals, dels quals
tenim identicats alguns efectes. Per aquests factors no es limi-
ten a actuar de forma individual, sin que interactuen i generen
fenmens molt ms complexos que tenen impacte sobre la salut
de la poblaci. Aquest impacte s el que explica la variabilitat en
indicadors com el de lesperana de vida entre els diferents pa-
sos de la Uni Europea.
Actualment, la interacci i limpacte posterior de tots
aquests factors sobre la salut de la poblaci no est prou estudia-
da, per lexistncia del binomi paisatge i salut s un fet inqes-
tionable. A ms de les condicions socials i familiars en qu les
persones desenvolupen la seva vida, lespai i el territori tamb
tenen la seva importncia. El Conveni europeu del paisatge ja ho
va recollir aix lany 2000, quan va qualicar el paisatge com un
element important de la qualitat de vida de les poblacions.
A Catalunya, els nostres pobles i les nostres ciutats han anat
transformant-se per donar resposta a les necessitats sorgides dels
canvis econmics, socials i culturals. Aquests canvis no sem-
pre han estat de millora; per a molts paisatges, tant rurals com
urbans, han suposat un procs de deteriorament que ha tingut
efectes sobre la qualitat de vida de la poblaci que hi resideix.
Aquest llibre ens apropa a les diverses dimensions i efec-
tes que el paisatge, i, per extensi, el territori, t sobre la salut
de les persones. Daltra banda, fa un reps complet de les inici-
atives que shan anat desenvolupant en aquesta temtica, des de
les poltiques de paisatge a les dexperincies teraputiques. Un
llibre com aquest s un clar exemple de la necessitat de generar
poltiques integrals en qu es tinguin en compte les necessitats
7
dels ciutadans de forma global. Aix s exactament el que pretn
el Govern de la Generalitat quan aprova i aplica la Llei de millora
de barris, rees urbanes i viles que requereixen atenci especial.
Aquesta Llei t la seva expressi sanitria en el Programa Salut als
Barris, amb el qual es pretn garantir el desenvolupament mxim
del potencial de salut dels ciutadans i ciutadanes del nostre pas.
8
Introducci
Joan Nogu
Director de lObservatori del Paisatge de Catalunya
El Conveni europeu del paisatge, signat al Palazzo Vecchio de
Florncia el 20 doctubre de 2000 per iniciativa del Consell
dEuropa i, des de llavors, raticat per un bon nombre destats
europeus, reconeix explcitament que el paisatge s un element
important de la qualitat de vida de les poblacions, tant en els
medis urbans com en els rurals, tant en els territoris degradats
com en els de gran qualitat, tant en els espais singulars com en els
quotidians. El paisatge, acaba concloent el Conveni, constitueix
un element essencial del benestar individual i social. Per la seva
banda, lOrganitzaci Mundial de la Salut deneix la salut com
un estat dinmic de benestar complet fsic, mental i espiritual,
i no tan sols labsncia de malaltia. La connexi entre paisatge i
salut s, per tant, evident, encara que sovint passi desapercebuda
o no shi doni la rellevncia que es mereix, b perqu hi ha qui
veu en el paisatge poc ms que una escenograa de carcter pu-
rament esttic, b perqu hi ha qui entn la salut com poca cosa
ms que labsncia de dolor fsic.
Des de la seva creaci, ara fa poc ms de tres anys, lObser-
vatori del Paisatge de Catalunya ha impregnat totes i cadascuna
de les seves actuacions de la losoa que emana del Conveni
europeu del paisatge, i molt especialment en tot all referit a la
relaci entre el paisatge i el benestar individual i social. Estem
absolutament convenuts que les poltiques de paisatge que no
atenguin la diversitat social i cultural i que no pretenguin incidir
positivament en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania
estan condemnades, tard o dhora, al fracs. s per aix, i noms
per posar un exemple, que els objectius de qualitat paisatgstica
que es detallen en els catlegs de paisatge de Catalunya, elaborats
per lObservatori del Paisatge, aix com les propostes de mesu-
9
res i accions que sen deriven, estan tan estretament lligats a la
millora del benestar individual i social dels habitants del pas.
Partim del convenciment que uns paisatges de qualitat, ben or-
denats i gestionats, incidiran positivament en la salut dels ciu-
tadans i de les ciutadanes, i molt especialment daquells sectors
ms desvalguts.
El llibre Paisatge i salut t lorigen en un seminari que, amb
el mateix ttol, va tenir lloc a Olot el mes de juny de 2006, orga-
nitzat en collaboraci amb el Departament de Salut de la Gene-
ralitat de Catalunya. Des de la primera presa de contacte vam ob-
servar en aquest Departament una predisposici i sensibilitat per
la qesti ben poc habituals. Hi deu tenir molt a veure el tarann
i la personalitat de la seva consellera, la doctora Marina Geli, una
persona oberta, inquieta i innovadora, que, des de sempre, com
si fos gegrafa de formaci, ha introdut la dimensi territorial,
ambiental i paisatgstica en el seu discurs vinculat a la salut. Som
conscients del privilegi que hem tingut en comptar amb aquesta
interlocutora i nestem profundament agrats. El seminari ha es-
devingut llibre grcies a la collaboraci del Departament de Sa-
lut, que no tan sols ha posat sobre la taula els recursos necessaris,
sin tamb moltes idees i punts de vista que han estat fonamen-
tals a lhora de dissenyar-ne el l conductor.
El present volum no reecteix noms bona part del que es
va aportar i discutir en lesmentat seminari, sin que va molt
ms enll. Sha triplicat el nombre de collaboradors, shan trac-
tat molts ms mbits temtics i sha volgut donar al text una cla-
ra dimensi europea, sempre present, per altra banda, en totes
i cadascuna de les activitats que porta a terme lObservatori del
Paisatge. No ha estat fcil aconseguir-ho, per, vistos ara els re-
10
sultats, ens sentim satisfets dhaver estat inicialment tan ambi-
ciosos, perqu aix ens ha perms comptar amb la collaboraci
dalguns dels millors especialistes en la matria a nivell catal,
espanyol i europeu.
Una temtica tan mplia com la presentada en aquest vo-
lum es podia organitzar de moltes maneres. Nosaltres hem op-
tat, nalment, per ordenar-la en tres grans blocs. El primer bloc
t un carcter ms aviat introductori, de presentaci general de
les estretes relacions entre paisatge, qualitat de vida i benestar
individual i social. Linicia Yves Luginbhl, un dels redactors del
Conveni europeu del paisatge i habitual collaborador de moltes
de les activitats organitzades per lObservatori del Paisatge de
Catalunya. La seva contribuci, Paisatge i benestar individual
i social, es veu immediatament complementada per la que duu
per ttol Paisatge i qualitat de vida, a cura dEnric Pol, Angela
Castrechini i Andrs Di Masso, tots tres especialistes en psicolo-
gia ambiental a la Universitat de Barcelona. Un cop plantejats els
punts bsics en la relaci entre el benestar i el paisatge, els tres ca-
ptols segents porten la qesti a lmbit concret de lespai urb
i, ns i tot, de larquitectura. La prdua traumtica del sentit del
lloc: degradaci del paisatge i patologies depressives represen-
ta una aproximaci molt innovadora en aquest sentit, aplicada
a la regi italiana del Vneto i escrita per Francesco Vallerani,
destacat gegraf itali que exerceix la docncia a la Universitat
de Vencia. Francesc Muoz, professor de geograa urbana a la
Universitat Autnoma de Barcelona, aporta a Lespai urb i la
salut: una visi histrica una interessant anlisi sobre les estre-
tes connexions existents des de sempre entre el discurs urb i la
salut. Finalment, Itziar Gonzlez Virs, arquitecta i saurina, clou
11
el bloc amb una breu i suggeridora reexi a lentorn de Larqui-
tectura de la salut.
El segon bloc se centra ms aviat en les poltiques pbliques
desenvolupades en aquest mbit, poltiques que, donada la nove-
tat del tema, encara estan en una fase molt incipient i, sovint, no
es distingeixen massa de les de carcter prpiament ambiental.
Paisatge i medi ambient sn dues dimensions de la realitat estre-
tament vinculades entre si, per no sn ni expressen el mateix.
Les poltiques pbliques de carcter ambiental relacionades es-
peccament amb la salut comencen ja a tenir un cert recorregut
a casa nostra; les de paisatge, en canvi, acaben de comenar i, per
aix mateix, s inevitable que es doni, en aquests primers pas-
sos, un cert solapament entre ambdues, com el lector podr ob-
servar en aquesta secci. Linicien Merc Medina Ramn i Josep
Maria Ant Boqu, ambds del Centre de Recerca en Epidemi-
ologia Ambiental, amb el captol Clima, meteorologia i salut,
perfectament complementari al que ve a continuaci: Canvi
climtic i salut, a cura de Pedro Luis Alonso i Cristina de Car-
los, pertanyents al Centre de Recerca en Salut Internacional de
Barcelona. El tercer captol del bloc se centra ja, especcament,
en La contribuci dels espais verds i els boscos a la millora de la
salut i s escrit per David J. Moscoso, investigador de lInstitut
dEstudis Socials Avanats del Consell Superior dInvestigacions
Cientques (CSIC), i Mireia Pecurul i Roser Cristbal, del Cen-
tre Tecnolgic Forestal de Catalunya. Clouen aquest segon bloc
dues contribucions provinents directament de lAdministraci,
en concret del Departament de Salut, entitat coeditora del pre-
sent volum. A Paisatge, medi ambient i salut pblica: implica-
cions per al canvi, Josep Llus de Peray i Antoni Plasncia, de la
12
Direcci General de Salut Pblica, plantegen els reptes que tenen
al davant les poltiques pbliques en lassumpte que ens ocupa.
En canvi, a Intervencions integrals per a la reducci de les desi-
gualtats en salut en lmbit local: el Programa Salut als Barris, de
nou Antoni Plasncia, ara acompanyat dIsabel Sierra, ens apor-
ten una experincia concreta en el marc de lanomenada Llei de
barris, impulsada des de la Secretaria per a la Planicaci Territo-
rial del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de
la Generalitat de Catalunya.
Lltim bloc, el tercer, exposa a tall dexemple algunes de les
terpies i experincies concretes portades a terme en les relacions
entre paisatge i salut en el sentit ms ampli i obert. Hem volgut
fer un mfasi especial en aquelles experincies teraputiques que
utilitzen el paisatge per estimular positivament persones amb
discapacitats o per integrar sectors socials marginals. Latenci
a la diversitat ha desdevenir, tamb, una pea fonamental en la
implementaci de les poltiques de paisatge. Inicien el bloc dos
captols que es complementen molt b. El primer fa referncia
a les interaccions entre Paisatge i diversitat cultural i s a cura
de Klaus Seeland, de lInstitut Federal Sus de Tecnologia; el se-
gon, en canvi, se centra en el tema Paisatges quotidians i diver-
sitat social i de gnere: la seva relaci amb la salut i el benestar
i est escrit per Anna Ortiz, Mireia Baylina i Maria Prats, totes
elles pertanyents al Departament de Geograa de la Universitat
Autnoma de Barcelona. El tercer captol Paisatge, tranquil-
litat i salut, escrit per Duncan Fuller i Helen Dunsford de la
Universitat de Northmbria, i Claire Haggett de la Universitat
dEdimburg, mostra al lector una experincia molt innovadora
en lmbit de les sensacions generades pel paisatge i la seva capa-
13
citat teraputica. Tot seguit, Oriol Sallent, especialista en esports
de natura, analitza a Lactivitat fsica i la contemplaci del pai-
satge les immenses possibilitats que ofereix un exercici fsic que
atengui els valors del paisatge. Clouen el bloc dos captols tamb
estretament relacionats entre ells. A Lecoterpia: els efectes te-
raputics dels espais verds urbans, Ambra Pedretti Burls, de la
Universitat dnglia Ruskin, mostra una experincia teraputica
i social impulsada des de lecoterpia, en la mateixa lnia del que
proposa just desprs, per ara centrada en lhorticultura, Nicolau
Forns, enginyer agrnom i terapeuta, en el captol Horts urbans
i horticultura teraputica.
Vet aqu els captols i els seus autors. Tot i ser molts i proce-
dents de pasos i mbits disciplinaris ben diversos, som consci-
ents que no hem fet res ms que obrir un cam i encetar el debat.
Sabem que no podem ser exhaustius i que, inevitablement,
quedarien molts temes per tractar i moltes altres experincies
per presentar. I, per aix mateix, no renunciem a endinsar-nos
de nou en aquesta temtica daqu a un cert temps, perqu, direc-
tament o indirectament, cau de ple en el nostre mbit dactuaci.
Sense cap mena de dubte, parlar de paisatge s parlar de salut.
13
Paisatge,
benestar
i qualitat de vida
I.
Paisatge i benestar
individual i social
Yves Luginbhl
16
17
En una primera reexi rpida i aproximada, la relaci entre pai-
satge i benestar es pot entendre com lefecte que un paisatge pot
causar en un individu o una societat. Un paisatge bell proporcio-
naria benestar; en canvi, un paisatge lleig no aportaria sin mal-
estar. Tanmateix, aquest tipus de relaci es refereix a una concep-
ci del paisatge derivada daquella que es va difondre al llarg del
segle xix entre la burgesia europea, segons la qual lespectacle
dun paisatge bell satisfeia el sentit de la vista i provocava una
emoci positiva. Avui dia, aquesta relaci ja no es pot acceptar
en els mateixos termes, ja que la noci de paisatge va experimen-
tar una evoluci considerable cap als anys seixanta del segle xx,
moment en qu va reincorporar-se a lescena social, tant en lm-
bit de la planicaci com en el de la recerca, i va adoptar diverses
formes segons els pasos.
A partir daquest perode, quan les qestions ambientals
van envair les societats europees, el paisatge va canviar de signi-
cat duna manera progressiva, per tamb profunda. Grcies a
la recerca, que hi va consagrar nombrosos estudis, va adquirir un
paper nou a les societats. En particular, la recerca va fer progres-
sar el coneixement de les percepcions i, sobretot, de les repre-
sentacions socials, una categoria cientca que ns aleshores no
shavia abordat. A ms, va modicar el sentit que hi donaven els
artistes, en aproximar-lo a lentorn i relativitzar-ne la dimensi
esttica, o, si ms no, atorgar-li un lloc diferent del que li assigna-
va la concepci burgesa del segle xix, i ampliar els vincles que el
paisatge t amb lmbit de les sensibilitats socials.
Cal, doncs, precisar amb cura les condicions en qu sarma
que el paisatge pot contribuir al benestar individual i social. Aix
mateix, s essencial revisar la noci de benestar, sense conside-
rar que el benestar noms t a veure amb la noci de confort o
de salut, com el conceben lOrganitzaci per a la Cooperaci i el
Desenvolupament Econmic (OCDE) o lOrganitzaci Mundial
I. Paisatge, benestar i qualitat de vida
18
de la Salut (OMS). El benestar no es redueix a all que propor-
ciona lincrement del producte interior brut (PIB), com armen
aquests organismes internacionals; tampoc no es limita a la salut
ni, per tant, a la noci de confort corporal i emocional. Aquestes
darreres concepcions provenen, duna banda, del collectiu dels
economistes, per a qui la millora de les condicions de vida noms
es produeix per laugment dels ingressos i, per tant, mostren una
visi materialista de la vida; i de laltra, del sector sanitari, que
assimila el benestar a la salut, tant siolgica com psquica. s
quan intentem articular aquestes dues visions del mn que ens
podem apropar a una denici del benestar que vagi ms enll
de la pura dimensi material i de la mera faceta psicosiolgica.
Lalternativa que inclou una reexi sobre la relaci dels indivi-
dus i les societats amb el paisatge s esperanadora, per sempre
amb la condici de no quedar-se en aquesta accepci visual i for-
mal del paisatge, encara molt present en lmbit del planejament
del territori i en determinats cercles cientcs.
El paisatge: un objectiu de benestar individual
i social sovint defugit
La histria ens ha ensenyat que den que els humans poblen la
terra, el principal objectiu de lactivitat social (individual o col-
lectiva) ha estat organitzar lespai, a de millorar les condicions
de vida de les persones. Malgrat que shagin pogut produir desvi-
acions, i que en la majoria dels casos els factors econmics hagin
prevalgut per sobre de consideracions allunyades de les contin-
gncies materials, el propsit ltim de les activitats productives,
constructives i comunicatives ha consistit a millorar leccia
dels sistemes tcnics, poltics i socials. En efecte, observant les
dinmiques paisatgstiques a llarg termini, sevidencia lorienta-
ci de les activitats vers el progrs, una paraula avui dia prctica-
ment desterrada del llenguatge social. Sens dubte, el progrs ha
estat massa vinculat a la visi marxista del mn, i la societat ha
Paisatge i salut
19
trobat altres termes per designar un desenvolupament que con-
vergeixi en la millora de les condicions de vida dels humans a la
Terra: equitat i desenvolupament sostenible, sobretot.
Arran de les pressions exercides per determinats grups de
poder, sha produt una desviaci daquest ltim propsit, s a
dir, laven vers el progrs en el planejament del territori, fet que
ha donat lloc a paisatges que, sense cap mena de dubte, no repre-
senten una expressi del benestar, sin ms aviat del malestar.
Efectivament, sn molts els factors que intervenen en les din-
miques del paisatge i que permeten comprendre la seva degra-
daci, que en denitiva s el resultat de transformacions que no
vetllen per linters general, sin pel dels grups que actuen ni-
cament a partir dobjectius sectorials o corporatius, sense tenir
en compte totes les dimensions del planejament del territori.
Com a punt de partida, tornem a all que ha representat
el paisatge desprs que emergs als pasos dEuropa occidental.
Encara que no compartim la concepci de lescola de pensament
culturalista, que arma que abans que el terme aparegus a les
llenges europees les societats no podien expressar sensibilitat
envers all que les envoltava, val a dir que el terme, incorporat
a la llengua amenca al segle xv, aportava un signicat que re-
presentava amb exactitud lexpressi duna utopia social, la que
emmarca els territoris ordenats amb un objectiu de prosperitat i
de millors condicions de vida.
Abans daquesta invenci semntica costa armar que les
societats europees no perseguissin la concepci i elaboraci dun
entorn que satisfs determinats desigs de les poblacions. Un cop
ms, s evident que certs grups socials van intentar apropiar-se
del sl noms per al seu beneci. Tant a lantiguitat com durant
ledat mitjana, les elits poltiques i religioses van abusar del seu
poder, noms per al seu propi privilegi. Sovint relegaven a los-
tracisme i, gaireb sempre, a la ms absoluta misria les masses
camperoles o urbanes. Ara b, la idea del planejament del terri-
tori no estava exempta dobjectius ms generals, que shaurien
pogut compartir millor. Hi havia sentit del paisatge, tot i que no
20 Paisatge i salut
exists una paraula per designar-lo. Per comprovar-ho, noms
cal observar determinats emplaaments antics, ciutats o territo-
ris medievals. No obstant aix, els sistemes poltics i econmics
eren obra del poder poltic, i el seu objectiu general no era la mi-
llora de les condicions de vida del conjunt de la poblaci. El ms
habitual era que els sistemes fossin injustos i desiguals, o ns i
tot que comportessin concepcions de leconomia incompatibles
amb laugment del benestar material de la major part de la po-
blaci. El sistema econmic agrari medieval (basat en el privilegi
reservat als senyors, bisbes o ordes monstics, pel que fa a la pro-
pietat del sl, la concessi de terres collectives a la pagesia i la
preeminncia del cultiu de cereals sobre la ramaderia) no podia
esperonar una agricultura moderna que garants una alimentaci
equilibrada de glcids, lpids i protenes. Es conreava blat i sgol,
destinats a una alimentaci a base de pa o de farinetes, en qu la
carn ocupava un lloc molt secundari en la dieta, i estava sobre-
tot reservada a lelit, laristocrcia, als grups rics del clericat o a la
burgesia. La ramaderia es practicava a les terres collectives o als
espais que no estaven cultivats, landes o boscos. La regla general
era el dret de pastura, sistema que obligava cada camperol a dei-
xar el seu camp obert, perqu els animals poguessin alimentar-se
de les restes de les collites o de les herbes dels camps en guaret.
La gran majoria de la poblaci noms consumia carn un cop per
setmana o, ns i tot, un cop al mes. El creixement demogrc de
ledat mitjana incitava a augmentar les superfcies sembrades en
detriment de la producci de bestiar, fet que no contribua a mi-
llorar lalimentaci de la poblaci.
Per aix, des del Renaixement, els agrnoms van voler mo-
dicar el sistema agrari i van recomanar la propietat individual
del sl i la prctica de la ramaderia, que, a ms, feia factible adobar
les terres conreades. Tanmateix, caldria esperar ns al segle xviii
perqu el sistema agrari es modiqus, fonamentalment mitjan-
ant la instauraci de la propietat individual del sl, la qual cosa
va permetre el desenvolupament de la ramaderia, ms enll dels
cultius. De mica en mica, les poblacions van accedir a una dieta
21
ms equilibrada, en qu la carn va passar a ocupar un lloc ms
destacat que antany. s clar que aquest progrs, des del punt de
vista de la salut de les societats, no pot per si sol resoldre la qes-
ti de la relaci entre paisatge i benestar. No respon ms que a
una part (contingent) de la qesti plantejada, relacionada amb
la concepci material del benestar assimilat a una millor alimen-
taci.
Imatge 1. Arreu es troben exemples de paisatges modelats per lsser hum amb lobjectiu
de millorar el seu benestar.
Cal, per tant, anar ms enll. Sobretot, cal explorar els es-
foros de les societats per ordenar el paisatge, a de satisfer mi-
llor les necessitats essencials, per tamb de respondre a aquells
anhels que tenen menys relaci amb la natura fsica. En observar
com shan bastit els habitatges, com shan orientat segons lex-
posici als elements del clima, la naturalesa del sl, lescorrentia
o la vegetaci, es fa evident la cerca de localitzacions geogr-
ques favorables al desenvolupament dels individus o dels grups
i al gaudi de la natura. Hi ha tot dexemples arreu, on la posici
dels habitatges, els modes de construcci i els ordenaments dels
parcs i jardins palesen aquesta cerca de benestar que el paisatge
22 Paisatge i salut
brinda als qui lhan modelat. Mai no es podr dir que lnica mo-
tivaci daquests planicadors de lespai, camperols, burgesos
i artesans, fos material. Tamb hi havia quelcom de simblic,
desttic, dafectiu, en aquestes inversions que mobilitzaven al-
hora mitjans (nancers i tcnics), invenci i creativitat. Aquests
detalls, aquests espurneigs, revelen que una casa no estava feta
noms per resguardar-shi, que un hort no era exclusivament
per alimentar-sen, que un marge vegetal no shavia creat nica-
ment per protegir-se o delimitar el propi camp. Tamb hi havia
lesperana de viure millor, de trobar moments en qu es pogus
interrompre la feina i dirigir lesguard a la llunyania o a la vall,
dell els cims, i emprendre una ruta imaginria sense cap motiu
concret. O potser el clcul del pendent del cam daccs a la llar
es decidia segons el plaer que pogus aportar la passejada, el mo-
ment en qu sinterromps el trajecte per gaudir dun espectacle,
dun perfum, de la joia de reconixer-se en lobra realitzada.
En efecte, com escrivia el gegraf Elise Reclus lany 1866,
el paisatge era, sobretot, all que lsser hum, en tant que in-
dividu, i lsser hum, en tant que subjecte social, era capa de
reconixer en lobra comuna (Reclus, 1866): la satisfacci de
retrobar, en lespectacle de la natura ordenada, la seva prpia
empremta, les seves prpies esperances duna vida millor; po-
der descobrir en un paisatge el seu propi rastre: Vet aqu el que
jo he contribut a condicionar, pel b de la collectivitat, pel meu
propi b i el dels meus descendents (Reclus, 1866: p. 352-381).
Construir per a un futur que imaginem millor. Plantejar-se una
utopia possible. s aqu, sens dubte, on rau una de les claus del
benestar individual i social.
A ms, els quadres que alguns artistes van pintar per repre-
sentar paisatges estan marcats per aquestes idees utpiques dun
paisatge de joia i benestar, mentre que les realitats socials de les
poques a les quals pertanyen aquestes obres sn ben lluny duna
vida a recer de la desgrcia o la misria. Lobra ms representativa
daquesta utopia social s, sens dubte, els clebres frescs que Am-
brogio Lorenzetti va pintar al segle XVI en les parets de lAjunta-
23
ment de Siena. Els frescs Allegories del bon i mal govern plasmen
perfectament el paisatge somiat pels qui ostentaven el poder en
una societat encara lluny de la democrcia.
Els frescs sn evidentment una representaci caricaturesca
per mostren b la diferncia entre els territoris dirigits pel bon
govern i els dirigits pel mal govern. Per una banda, lobra illustra
un paisatge alhora rural i urb (si b el terme encara no existeix
en itali) que expressa la prosperitat, lactivitat dels camperols,
dels artesans i dels comerciants, la pau, quan el Duc surt de la
ciutat per examinar lestat del territori sota la seva jurisdicci.
El bon govern es representa mitjanant el senyor i dos personat-
ges essencials: la pau i la justcia. Lescena del bon govern s una
imatge de progrs. El bon govern s el que sap impartir justcia
per fer regnar la pau. En aquest fresc, Ambrogio Lorenzetti va
escriure amb lletres dor les qualitats del bon govern: justcia,
temperncia i pau.
En contraposici, hi ha el mal govern, representat per un
individu vestit de negre i de vermell, amb laspecte del diable i
envoltat de personatges trbols i danimals fantstics o repulsius.
Els vicis del mal govern tamb es plasmen a lobra i sn, espe-
cialment, lorgull, la injustcia i lavarcia. El territori urb del
mal govern s una ciutat lliurada al pillatge i al crim. El camp s
pastura de la guerra, els pobles es convulsionen i no shi veu cap
rastre dactivitat. El mal govern s, per tant, aquell incapa de fer
regnar la pau i la justcia, el que deixa el paisatge a merc dels sa-
quejadors i dels assassins.
Denitivament, aquests frescs sn una lli del pintor als
notables de la ciutat de Siena, quan aquesta estava en guerra amb
la vena Florncia i els exrcits devastaven els camps i els pobles.
El tema escollit per Ambrogio Lorenzetti no est directament re-
lacionat amb el benestar de la societat sienesa; els frescs donen a
entendre que en un rgim poltic no democrtic, sin dependent
dun poder absolut, el poder ha de tenir capacitat per fer regnar
la pau i la justcia, que sn condicions favorables al benestar, que
es perceben en el paisatge. s evident que en lobra no regna la
24 Paisatge i salut
igualtat: els burgesos rics ballen mentre els camperols i els arte-
sans treballen. En aquest cas, el benestar est relacionat amb el
manteniment del poder establert. Es basa en una determinada
visi utpica de la societat.
s la dimensi utpica del paisatge el que permet establir
el vincle entre benestar i paisatge. En entrevistes a habitants de
diverses regions de Frana,
1
sha pogut constatar que el primer
signicat del paisatge est justament relacionat amb el seu valor
utpic: a priori, segons la gran majoria dels enquestats, el paisat-
ge no pot ser lleig. s, en primer lloc, bell, i grcies a aquesta be-
llesa adquireix la dimensi utpica.
El paisatge: una harmonia, un moment en qu els sentits
sexpressen i es desborda all que s imaginari
Lharmonia dels paisatges
La gran majoria dels individus entenen la bellesa del paisatge
com una harmonia. El signicat daquesta harmonia, per, retor-
na el paisatge a la seva dimensi utpica: lharmonia no s no-
ms lharmonia esttica o formal. Tamb s lharmonia de lsser
hum amb la natura, i en aquest cas expressa la dimensi ecol-
gica del paisatge; a ms, s harmonia social, s a dir, lharmonia
entre humans a la Terra. s aqu on hom retroba lobra comuna,
lempremta de la qual cerca la humanitat, com ja havia ents b
Elise Reclus lany 1866. Aix doncs, mitjanant aquestes tres
dimensions, la losca, la social i lecolgica, el paisatge permet
forjar una relaci amb el benestar.
Primerament, el benestar t un sentit espiritual: la satisfac-
ci mental per una esttica que remet a un sentit ms ampli que
el de la combinaci de formes. El paisatge pot ser buclic, pasto-
ral, i evocar alguns dels grans mites de lantiguitat o de la cristi-
andat: el pastor que condueix el ramat cap a pastures verdes i ai-
1 Enquestes dutes a terme pel Ministeri de Medi Ambient lany 1998. Vegeu tamb Lugin-
bhl, 2001b.
25
ges tranquilles. Tamb pot ser sublim, lexpressi de la victria
humana sobre la por que li inspira la natura. Pot ser pintoresc,
digne de pintar-se, delevar-se a la categoria dobjecte artstic.
Daquesta manera, el benestar esdev lexpressi duna satisfac-
ci espiritual, la de trobar en el paisatge un conjunt de models
que tenen sentit a les societats europees, que evoquen una cul-
tura compartida. El benestar s all que lindividu experimenta
quan hi retroba les arrels esttiques de la seva prpia cultura, la
que han afaionat conjuntament, sobretot, la literatura, la religi
i la pintura. En el nostre cas una cultura europea que mai no s
idntica a la de la resta de continents i que forma part de la iden-
titat dEuropa.
En aquesta dimensi espiritual del benestar, el paisatge pot
acomplir una altra missi, que coincideix amb lesmentada an-
teriorment, i que rememora el sentit duna obra collectiva. Un
dels valors del paisatge s, efectivament, la llibertat: la llibertat
per poder donar-li forma segons les prpies necessitats o anhels.
Aquest s el valor que la pagesia reivindica ms en armar que
all que dna forma als paisatges s, sobretot, el seu s social i
productiu. Tanmateix, la pagesia vol modelar el paisatge al seu
gust, sense totes les limitacions que les lleis ambientals i paisat-
gstiques li imposen i, en particular, les emeses pels reglaments
europeus.
El segon sentit del valor de la llibertat que simbolitza el pai-
satge s el de la possibilitat de gaudir de la natura i dels seus re-
cursos sense entrebancs. Qui ms manifesta aquest anhel sn els
joves: el paisatge noms aporta benestar si sen pot gaudir, sense
un ordre constrenyedor. Vet aqu el sentiment que experimenten
particularment els excursionistes amants de la muntanya, quan
sembla que la natura sels lliura, amb absoluta llibertat, sense que
lordre necessari per a lorganitzaci social obstaculitzi la sensa-
ci de ser lliures sense traves.
26 Paisatge i salut
Els sentits indicadors del benestar
El benestar tamb es pot concebre com la satisfacci de qu frueix
un individu a travs de les sensacions experimentades, s a dir,
mitjanant els sentits. Al mateix temps, els sentits humans i el
paisatge estan relacionats. En el cas del sentit de la vista, aquesta
relaci sembla evident, i remet a la qesti de la bellesa o la llet-
jor: un paisatge agradable aporta una sensaci satisfactria, ats
que pertany a la categoria dels models paisatgstics esmentats
anteriorment; en canvi, un paisatge que no respongui a aquests
patrons es considera degradat o lleig, i proporciona una sensaci
insatisfactria. Aquest benestar, per, s dordre cultural. Hi ha
investigadors que han volgut establir el vincle entre els trets dun
paisatge i la satisfacci de lobservador a travs dels colors o les
formes. s aleshores que es planteja la qesti de la percepci.
s un cam difcil dexplorar, ats que no es pot emprendre sense
tenir en compte determinants dordre cultural, s a dir, models
paisatgstics elaborats histricament; remet al procs que hem
comentat anteriorment. Encara no sha demostrat que els colors
i les formes, independentment de la cultura paisatgstica, puguin
ser, per ells mateixos, fonts de benestar. Potser es podrien assolir
resultats des del punt de vista de la psicologia ambiental. Tanma-
teix, sempre ser difcil separar els trets intrnsecs dels paisatges
dels vinculats a la cultura.
La qesti de la inuncia dels sentits humans (el tacte,
lolfacte i el gust) s, en certa manera, ms interessant a lhora
dabordar aquesta relaci entre paisatge i benestar. En efecte, les
enquestes realitzades revelen que lapreciaci dun paisatge de-
pn tamb de les sensacions que proporcionen la resta de sentits,
no noms el de la vista. El tacte interv en la sensaci experimen-
tada en contacte amb la matria natural. Per exemple, el fet de ca-
minar per un sl dun tipus determinat pot desencadenar la sen-
saci satisfactria en lapreciaci dun paisatge. No cal dir que, en
avanar sobre un sl pedregs, pot canviar la impressi de ben-
estar que aporta un paisatge. A la badia del Mont Saint-Michel, a
Frana, els individus enquestats sovint fan allusi a les platges
27
de sorra na amb restes de petxines que sescola a linterior de
les sabates o entre els dits dels peus i molesta a lhora de caminar;
tamb esmenten la por que senten per ser engolits per les arenes
movedisses, un fenomen ben conegut en aquesta badia.
Imatge 2. La vegetaci espinosa pot provocar en alguns individus una sensaci desagrada-
ble i inuir en la percepci que es t dun determinat paisatge.
El contacte amb la vegetaci tamb hi interv: una vegeta-
ci espinosa pot transformar la idea que lindividu es forma del
paisatge que descobreix. Les punxes poden provocar una sensa-
ci desagradable i, ns i tot, arribar a inspirar temor. No obstant
aix, en aquest cas tamb s difcil distingir all que s estricta-
ment psicolgic del que s cultural, perqu les espines remeten a
mites relacionats amb el cos esquinat, amb la ferida. Es podrien
multiplicar els exemples daquesta mena ns i tot a la ciutat, com
quan es camina sobre paviments asfaltats que, en poques de
molta calor, incomoden el vianant i poden modicar la percepci
de tot el paisatge urb.
Aix mateix, el sentit de lolfacte tamb inueix en lapreci-
aci dun paisatge i en el benestar que sen pot obtenir. La imatge
dun paisatge buclic pot invertir-se si shi detecten males olors.
28 Paisatge i salut
Aquest s, sobretot, el cas de les regions europees on la rama-
deria intensiva est molt desenvolupada i sescampen residus
animals pels camps. En aquest sentit, lexemple de la Bretanya
s revelador: sovint saprecia lassimilaci al model pastoral del
paisatge, per la freqncia de les pudors en devalua la imatge.
I s que aquesta imatge enceta un procs de reexi espont-
nia sobre la contaminaci de laigua pels nitrats. Les enquestes
de la badia del Mont Saint-Michel
2
citades anteriorment tamb
mostren que la freqncia amb qu es percep lolor de purins in-
terv en lapreciaci del paisatge, un paisatge que, tanmateix, la
UNESCO ha declarat Patrimoni de la Humanitat. En efecte, els
habitants no vinculats a la pagesia es queixen daquestes pudors,
que adquireixen, per tant, un sentit negatiu. Lolor de la mar, en
canvi, interv en el sentit contrari. A les novelles de lescriptor
francs Jean Giono (2008 [1953]), que transcorren a la Provena,
lescriptor remet tot sovint als perfums de la garriga (pi, lavan-
da, farigola) i als cants de les cigales. En alguns poemes espanyols
sesmenta la aire del gessam o de les ors dels llimoners dels
jardins andalusos.
En el cas dels sons, pot fer-se una reexi semblant. Al segle
XVIII, els escriptors que descobrien els paisatges de les muntanyes
alpines susses evocaven el so de les esquelles de les vaques, que
augmentaven la sensaci de bellesa dels paisatges. En canvi, un
soroll que no sembli natural pot alterar lapreciaci que hom
compon dun paisatge. Tornem al cas de la badia del Mont Saint-
Michel. Els enquestats alludeixen al brogit dels vehicles que cir-
culen per una via rpida prxima al litoral, o ns i tot al brunzit
dels helicpters de salvament i vigilncia de la badia, que pertor-
ben la impressi de bellesa sublim del paisatge. Es pot extreure la
mateixa reexi dels barris urbans on alguns habitants assimilen
la degradaci del paisatge al renou dels vehicles o dels grups de
joves.
2 La badia del Mont Saint-Michel es troba entre Normandia i Bretanya. La ramaderia
intensiva de porcs o aviram s molt habitual en aquesta zona, com tamb la prctica
descampar purins. Tot plegat contribueix a envair latmosfera de pudors nauseabun-
des.
29
La relaci entre el paisatge i el sentit del gust no s tan di-
recta. Tanmateix, el gust es vincula amb el paisatge a travs dels
productes alimentaris, com els vins o els formatges. A ms, la
publicitat en fa un s extensiu: un vi acostuma a associar-se al
paisatge de les vinyes don ha sortit, com si hi hagus una relaci
directa entre el gust del vi i les formes del paisatge. Efectivament
aquesta relaci existeix, com a la vinya de Borgonya, on cada
parcella dna un vi concret que els experts o els vinyaters saben
reconixer: a una parcella se li atribueix un sabor de vi particu-
lar, afruitat, mentre que la del costat proporciona un vi de gust
ms mineral. Una empresa productora dun formatge francs, el
Saint-Nectaire, va fer publicitat del producte amb anuncis en qu
la imatge del paisatge verdejant dels volcans de lAlvrnia sasso-
ciava al gust del formatge.
Contribuir a elaborar el paisatge
Com ja sha comentat abans, a lsser hum li agrada reconixer-
se en el paisatge on viu, retrobar-hi la seva empremta. Al llarg dels
tres darrers decennis a Europa, el planejament del territori no ha
anat en aquesta direcci. Molt temps enrere, grcies a la gran ex-
pansi de ledat mitjana, determinats grups socials van adquirir
una llibertat relativa pel que fa al poder senyorial o eclesistic,
aix com la possibilitat dordenar a la seva manera els territoris
conquerits. Potser tamb s el cas de la colonitzaci de les terres
dAmrica, si b aquesta colonitzaci sempre es va exercir en con-
tra dels indgenes. Aquesta conquesta es podria equiparar amb la
del continent afric, mitjanant les grans campanyes dapropia-
ci de les terres que van tenir lloc al llarg del segle xix, quan el
planejament del territori es va dur a terme sense tenir gens en
compte les prctiques socials dels pobles que ja hi vivien.
En comentar els processos de planejament amb els habi-
tants dun indret, sigui quin sigui, sobserva clarament que la
gran majoria hauria volgut que sels impliqus ms sovint en les
decisions que afecten el seu entorn. El que primer reivindiquen
s latenci del mn poltic. Els habitants senten que no sels
30 Paisatge i salut
escolta, i, tot sovint, que sels enganya. Per a la majoria, les de-
cisions poltiques no aspiren a millorar el seu entorn, sin que
responen a objectius econmics que noms els afecten indirec-
tament. I, tanmateix, el que ms desitgen s que sels tracti com
a subjectes responsables i dignes de linters de la classe poltica.
Aquesta exigncia datenci i dun planejament que respongui
als seus desigs constitueix un factor innegable de benestar, tant
individual com collectiu.
No obstant aix, s indiscutible que, tot i la tendncia favo-
rable de la implicaci ciutadana en els processos de decisi, les
regles que precedeixen el planejament del territori i, per tant, la
transformaci paisatgstica, no sn transparents, ni es justiquen
pels arguments que tenen en compte els anhels o les represen-
tacions dels individus. La majoria dels paisatges contemporanis
expressen ms malestar que benestar; no s gens estrany, doncs,
que tot all relacionat amb el planejament territorial o urbanstic
generi tantes discussions i dicultats.
Les dinmiques del malestar
No pretenem dibuixar un panorama lgubre i catastrc de la si-
tuaci actual dels paisatges europeus. Tot i aix, cal reconixer
que, al llarg dels seixanta darrers anys, aquests shan transformat
a marxes forades, sens dubte amb ms intensitat que durant el
perode ms actiu de les grans rompudes de ledat mitjana, ns
al punt que moltes transformacions semblen irreversibles, tret
que shi inverteixin mitjans considerables. Aquestes transfor-
macions afecten alhora els paisatges rurals i els urbans, i no shan
orientat a laugment del benestar individual i social.
Avui dia, els paisatges rurals sn el resultat de la cerca de la
productivitat: la mecanitzaci de la producci ha comportat la
necessitat dampliar el plnol parcellari, per encabir-hi mqui-
nes cada cop ms grans i potents. Aquesta racionalitzaci de les-
pai agrari ha provocat la desaparici de gran quantitat de marges
arbrats, de boscanys que contribuen a la diversitat dels paisatges
i a la biodiversitat, i tamb ha comportat laugment del consum
31
denergia (energia fssil, s clar) en la producci agrcola. Sobre-
tot, per, ha implicat una modicaci del paisatge rural, ats que
ha provocat la desaparici de prcticament tot all que remetia
als models pastoral i buclic, referncies essencials del paisatge
europeu. Aquestes referncies signiquen alhora un benestar
sensorial (especialment en el cas del model buclic) i un benes-
tar des del punt de vista duna bona gesti de la natura, entre el
prat i el bosc. Avui als camps ja no hi ha els perfums que aportava
la diversitat de la ora. La ramaderia industrial genera olors que
doten als paisatges rurals de la imatge duna agricultura apartada
de la seva funci com a gestora de la natura. Encara que lagricul-
tura produeixi aliments, els esdeveniments de fa uns anys prota-
gonitzats per la malaltia de les vaques boges,
3
la febre porcina i la
febre aftosa nhan modicat la signicaci.
Els paisatges creats per lagricultura intensiva de les regions
litorals de la Mediterrnia, on shan aixecat hivernacles de plstic
per cultivar-hi fruites i hortalisses, representen un dels extrems
daquest malestar. Aquesta forma de producci no noms gene-
ra paisatges duna esttica ms que discutible, sin que, a ms,
els cicles productius que shi practiquen, destinats a recollectar
fora de temporada i permetre ms duna collita anual, es troben
a les antpodes duna bona gesti del medi natural i estan tenint
conseqncies per a aquests entorns. Arran de ls indiscriminat
de laigua i de la seva captaci de les capes fretiques, laigua se
salinitza; els parsits, en un mitj viciat, es desenvolupen i es-
devenen resistents als productes tosanitaris. Les condicions de
vida dels treballadors no tenen res a veure amb el benestar: in-
gressos minsos; treball incessant sota temperatures gaireb insu-
portables i una atmosfera envada per productes txics; lloguer
dobrers sense contracte, sovint immigrants clandestins. No cal
seguir enumerant aquestes experincies desafortunades que so-
vint han estat notcia a la majoria dels pasos mediterranis.
3 Encefalopatia espongiforme bovina (EEB).
32 Paisatge i salut
La producci intensiva ha destrut la imatge mtica del pai-
satge agrcola on se suposava que el pags produa aliments sans i
mantenia la natura com un bon pare de famlia. Evidentment,
cal ser conscients que la imatge del paisatge que sha devaluat als
ulls dels habitants de les ciutats (els majoritaris a Europa) est
construda sobre la creena dun mn rural buclic i pastoral que
certament es recolza, en part, en la realitat. Tanmateix, tamb s
cert que els camperols dabans no gestionaven la natura a la per-
fecci i els camps desprenien tot sovint pudor de fems o altres
aires desagradables.
Daltra banda, les enquestes realitzades revelen clarament
que, per a la gran majoria dels habitants de les ciutats, avui dia, el
paisatge t un contingut ms natural que campestre, i el primer
apareix com a paisatge preferit pels residents a les ciutats euro-
pees. La natura ha suplantat el camp, perqu la natura es con-
sidera pura, mentre que les prctiques agrcoles modernes han
introdut al camp tcniques industrials que lhan desnaturalitzat.
Aix no vol dir, per, que el mn rural shagi esborrat del tot: ha
passat a ser un mn nostlgic, daltres temps, quan qui donava
forma al paisatge era el pags, no un empresari agrcola. Tamb
s signicatiu el fet que els individus ms grans associen ms
el camp al terme paisatge; i, per a ells, els estris del camp, les
rutes, les parcellacions, sn sinnim de confort. Entre els joves,
passa el contrari: el paisatge constitueix una natura exempta de
les prctiques agrcoles modernes, que la perverteixen. Les in-
fraestructures i les construccions han degradat el paisatge, que
ja no s natural.
Aquestes representacions socials es reprodueixen en parlar
de la ciutat, lanttesi de la natura per essncia. Es podria acceptar
com paisatge urb la ciutat tradicional, monumental, mentre que
lespai urb amb grans immobles s el smbol de la violncia, de
la delinqncia i del malestar. Alhora, per, en el cas dels joves,
els centres comercials adquireixen valor paisatgstic, perqu sn
llocs de consum i sociabilitat del grup. La ciutat del benestar seria
un indret sense constriccions, els habitants del qual viurien amb
33
seny, i on el barri esdevindria el primer lloc destabliment de lli-
gams entre persones. Aqu s on es troba la dimensi social del
paisatge, dharmonia entre humans.
Imatge 3. El paisatge preferit per la majoria dels habitants de les ciutats s la natura
exempta de prctiques agrcoles modernes.
s a causa del que sha expressat anteriorment que les ex-
perincies de participaci ciutadana sobre la transformaci del
paisatge, tant urb com rural, gaudeixen de tant xit. No obstant
aix, encara sn massa poc habituals, i valdria la pena impulsar-
ne ms. Avui dia, s el beneci procedent de lactivitat immobili-
ria el factor que ms incideix en la forma duna ciutat. Els espais
pblics sn els nics indrets on els poders pblics inverteixen
esforos per retornar el sentit del benestar individual i collectiu
a la ciutat, incloent-hi viles i pobles. De la mateixa manera, la
cerca de benecis econmics inspira tamb lagricultura actual,
les produccions de la qual es decideixen segons la seva cotitzaci
al mercat mundial i lobtenci de primes concedides per les po-
ltiques agrcoles.
Linters per participar en la planicaci del paisatge esdev
un senyal positiu per a la millora del benestar. En certa mane-
34 Paisatge i salut
ra, s una manifestaci de dignitat i llibertat dels individus. En
aquest sentit, el Conveni europeu del paisatge, que preconitza la
participaci pblica en els processos de transformaci dels pai-
satges, i en qualsevol decisi que impliqui procediments dorde-
naci, gesti o protecci, s favorable a aquest punt de vista i, per
tant, al desenvolupament del benestar.
Es desenvolupa, doncs, una concepci del tot nova del pla-
nejament dels paisatges, que no t res a veure amb la que era i
s, encara avui, la ms habitual. La idea fonamental que inspi-
ra els fundadors del Conveni europeu del paisatge es basa en la
concepci duna societat reexiva, on el debat entre el mn
poltic, lmbit cientc, els experts i la societat civil s la regla
que precedeix tota decisi. Es tracta duna altra visi del funci-
onament de la democrcia, ns aleshores basada en el principi
de la representativitat poltica, mitjanant lelecci dun cos de
representants del poble. Ara b, tot i que la democrcia continua
sent el principi fonamental, aquesta es pot temperar mitjanant
la democrcia participativa, segons la qual tot ciutad pot inter-
venir al debat i inuir en les decisions que noms han de prendre
els escollits pel poble. s en aquest sentit que es pot construir una
reexi collectiva de recerca del benestar en paisatges concebuts
i imaginats pel conjunt dels qui els viuen.
35
Referncies bibliogrfques
Beck, Corinne; Luginbhl, Yves;
Muxart, Tatiana (2006). Temps et espaces
des crises environnementales. Versalles:
ditions Quae. (Indisciplines).
Buijs Arjen; Pedroli, Bas; Luginbhl,
Yves (2006). From hiking through
farmland to farming in a leisure landscape:
Changing social perceptions of the
European landscape, Landscape Ecology,
vol. 21, nm. 3 (abril 2006), p. 375-389.
Giono, Jean (2008). Lhome que plantava
arbres. Barcelona: Viena. [Ttol original
Lhomme qui plantait des arbres, 1953].
Luginbhl, Yves (1998), Symbolique et
matrialit du paysage, Le paysage entre
culture et nature, nmero especial de la
Revue dconomie Mridionale, vol. 46,
nm. 183, 3/98 vol. 46, p. 235-245.
--- (2001a). La demande sociale de paysage,
rapport pour le Conseil National du Paysage,
ministre de lAmnagement du Territoire et
de lEnvironnement [en lnia].
<http://lesrapports.
ladocumentationfrancaise.fr/
BRP/014000726/0000.pdf>
[consulta: 24.01.2008]
--- (2001b). Paysage modle et modles de
paysages, dins Lenvironnement, question
sociale. Pars: Editions Odile Jacob, p.
49-56.
--- (2003). Jardins de tous les dsirs
dEurope centrale, Les Carnets du Paysage,
Actes-Sud ENSP, nm. 9 i 10, (juny 2003)
p. 228-258.
--- (dir.) (2007). Nouvelles urbanits,
nouvelles ruralits en Europe. Brusselles:
ditions Peter Lang.
Reclus, Elise (1866). Du sentiment de la
nature dans les socits modernes, Revue
des Deux Mondes, nm. 63, 15 mai 1866,
p. 352-381.
36
Paisatge
i qualitat de vida
Enric Pol, Angela Castrechini i Andrs Di Masso
37
s un tpic mpliament ests que determinades qualitats del pai-
satge sn benecioses per a la salut. Com succeeix amb qualse-
vol tpic, hi ha una base de veritat alhora que hi ha, tamb, una
construcci social poc justicada cientcament. Aix no vol
dir, per, que no incorpori una base de certesa. Per sovint cau
en una relaci de causaci simplicada, quan no obertament re-
duccionista. Un dels elements fonamentals de la complexitat de
la relaci entre paisatge i salut que es vol explorar s la dimensi
simblica, per tant, subjectiva, del paisatge, ms enll de les seves
qualitats objectives. A ms, la losoa social dominant emfatitza
(quan no sobredimensiona) algunes de les seves qualitats o, per
contra, minimitza les dimensions que resulten objectivament
perjudicials per a la salut. En aquest captol es tractaran algunes
daquestes qestions partint del que aporten recerques i teories
de la psicologia social i de la psicologia ambiental.
Paisatge, un concepte complex
El Conveni europeu del paisatge, signat a Florncia loctubre del
2000, deneix el paisatge com qualsevol part del territori, tal
com s percebuda per les poblacions, el carcter de la qual resul-
ta de la interacci dinmica de factors humans i/o naturals. s
precisament aquesta dimensi antrpica del paisatge la que fa
que des de la psicologia ambiental es parli daquest com un en-
torn sociofsic, mai com un escenari noms fsic i neutre, i mai,
tampoc, nicament com una construcci social. Per encara ms,
com fa molts anys deia el gegraf americ David Lowenthal, el
paisatge no s a labast dels qui lhabiten (Lowenthal, 1978: p.
380). Dit daltra manera, el coneixement del lloc, la familiaritat
amb un entorn, fa que ens passin desapercebudes bona part de
les seves qualitats o caracterstiques que s sn rellevants per als
38 Paisatge i salut
visitants forasters. A ms, lapreciaci de les qualitats objectives
dun lloc varien segons les conjuntures socials, les modes (si es
vol dir aix), o els valors socials dominants en cada moment. Per
tant, s reduccionista armar que les qualitats objectives dun
paisatge contribueixen directament a lincrement de la salut.
Amb tot, s evident que hi ha paisatges que ajuden ms a la salut
que altres; igual que hi ha paisatges que clarament la deterioren.
Com sesquematitza a la gura 1, la contribuci dun paisatge al
benestar fsic, mental i social de la persona (que s la denici de
salut de lOrganitzaci Mundial de la Salut [OMS]) depn de les
seves qualitats objectives, per inevitablement depn, tamb, de
la percepci que en tenim, de la valoraci que en fem i de les vir-
tuts que li atribum.
Salut
Benestar fsic,
mental i social
(OMS)
Valoraci del paisatge
Qualitats objectives
Percepcions
Figura 1. Relaci bsica entre paisatge i salut.
El paisatge s ms que una conguraci estimular. En la seva
percepci i valoraci intervenen processos siolgics, processos
cognitius, afectius, culturals i de comparaci social, dels quals
resulta el seu efecte directe i la valoraci que sen far (tant del
paisatge com del que sembla que en poden ser els efectes) (vegeu
la gura 2). A ms, com diuen les teories de la percepci ambien-
tal, no percebem tant el que hi ha com a estmul sin el que estem
disposats a percebre, perqu nestem sensibilitzats, perqu s
congruent amb la nostra organitzaci cognitiva o perqu s el
que ens fa sentir part del grup del qual ens agrada formar part.
Cal tenir en compte que en els processos perceptius sempre hi ha
una tendncia psicolgica a reduir la complexitat de la congura-
ci estimular a unes unitats de signicat que no sobrecarreguin
el sistema cognitiu de la persona. Si hi ha sobrecrrega, hi ha es-
39
trs, i lsser hum posseeix mecanismes psicolgics naturals per
prevenir-lo.
Processos
fisiolgics
de transmissi
de la informaci
Configuraci
estimular
Qualitats
intrnseques
Filtres
fisiolgics
Filtres culturals
i psicolgics
Disposicions
a percebre
Valors simblics i
experincia de lloc
Organitzaci
Categoritzaci
Selecci
Informaci
Figura 2. La complexitat del concepte de paisatge.
Paisatge i conficte
Sha esmentat abans larmaci de Lowenthal segons la qual el
paisatge no s a labast de qui lhabita. La diferent percepci que
en t un visitant espordic, un usuari distant o un habitant
quotidi ja pot, o ja sol, ser en si mateixa motiu de valoracions
contraposades i de conictes. La cosa es complica quan shi barre-
gen interessos econmics i urbanstics. La defensa del paisatge es
troba al darrera de bona part dels conictes ambientals registrats
al pas les ltimes dcades. Aquesta defensa es realitza pel valor
patrimonial que se suposa al paisatge, per les seves qualitats in-
trnseques, per sobretot per les qualitats que se li atribueixen,
i per la percepci de prdua i de manca dequitat que suposen
algunes intervencions que el transformen. Aix es reecteix, per
exemple, en la naturalesa dels desencadenants i en la localitzaci
dels conictes en el territori (vegeu la gura 3). Una part remar-
cable dels valors atorgats a un paisatge t a veure amb la capacitat
restauradora que se li suposa, contraposada, o no, als usos pro-
ductius i/o recreatius; per tant, amb el domini social del consum
40 Paisatge i salut
i del que sha anomenat cultura de loci, aix com les qualitats
que se suposen a aquest oci.
ET
ET
ET
ET ET
ET
I
I
Camps de golf
Residus
Embassaments
TGV
Urbanitzaci
Producci denergia
Infraestructures
Altres models de mobilitat
Pistes desqu
Indstria
Mineria i extraccions
Xarxa elctrica
I
ET
rea de
lEbre
rees de mxima
concentraci urbana
rea Alt
Pirineu
rea Metropolitana de Tarragona
indstria petroqumica i serveis
rea Metropolitana de Barcelona
indstria i serveis
Costa Brava
turisme
Conflictes ambientals ms visibles
1988 2002
. Majoria en zones dinters
paisatgstic atribut
. Llocs amb qualitats associades amb
un cert tipus doci restaurador
. Estimulen la participaci
(positiva o negativa)
Figura 3. Conictes ambientals ms visibles des del 1988 al 2002. Font: Pol, 2002.
Paisatge i oci
Per oci, seguint la denici de Dumazedier (1964), un dels te-
rics de referncia sobre el tema, hom pot entendre el conjunt
docupacions a les quals un individu es dedica voluntriament,
per descansar, divertir-se o desenvolupar la seva formaci i/o
capacitat formadora de manera desinteressada, lliure, creativa,
etc., un cop sha alliberat de les seves obligacions professionals,
familiars i socials. Com sesquematitza a la gura 4, loci t unes
funcions que responen a unes necessitats: descans per recupe-
rar-se de la fatiga del treball; diversi per trencar la monotonia de
la vida quotidiana, i desenvolupament de la persona que remet
a la formaci i aprenentatge com a experincia renovadora i re-
constituent. Per si a les virtuts restauradores del paisatge i de
loci els afegim la dimensi social de consum que ha adquirit, el
41
panorama es complica. Cal plantejar-se un nou dilema, que acaba
repercutint sobre la conservaci i la valoraci del paisatge: loci
com a consum o el consum com a oci. No sols som usuaris del
paisatge, sin que consumim paisatge, amb uns efectes depreda-
dors terribles.
Figura 4. Funcions de loci. Font: Codina (en premsa) basat en Dumazeider, 1964.
Alguns autors parlen de la societat apressada (fast society)
(Codina, 2006) que comporta el que sha anomenat McDona-
litzaci o tematitzaci del nostre entorn. Aix vol dir una ori-
entaci vers un increment constant del consum de nous articles i
serveis, entre els quals hi ha els paisatges. A ms, es dna la para-
doxa que cada cop cal treballar ms per incrementar els ingressos,
la qual cosa comporta que es consumeixi ms en menys temps,
per que el consum sigui ms rpid. De tot plegat en resulta un
increment de lantropitzaci del paisatge i la necessitat dun ac-
cs rpid a uns serveis destndards elevats, que inevitablement
generen un fort impacte ambiental.
Enfront daquesta tendncia sha volgut situar el movi-
ment tranquil (slow movement o downshifting). Aquest movi-
ment sorienta vers un consum de qualitat i restringit al que s
necessari, al gaudi del consum i, en certa mesura, a un consum
ms sostenible. Es caracteritza per procurar labsncia de pres-
Necessitats
Recuperaci
Fatiga
Diversi Descans
Desenvolupament
Personalitat
Funcions
Distracci
Evasi
Educaci
Formaci
42 Paisatge i salut
sa, el gaudi ser i pausat del que s quotidi (cuina lenta, treball,
oci, desplaaments no apressats, relacions personals). Aix vol
dir ms temps per consumir lentament, menys temps de treball,
menys necessitat dingressos i, com a resultat, menys necessitat
dantropitzar el paisatge. Per aix, ara per ara, sembla anar mas-
sa a la contra de les tendncies dominants a la societat actual.
Capacitat restauradora del paisatge
Hi ha molts estudis que han tractat de mostrar i mesurar emp-
ricament la capacitat restauradora del paisatge. Alguns reectei-
xen com lexperincia esttica i els paisatges preferits es vinculen
amb la seva capacitat restauradora, per no en poden establir una
relaci de causalitat directa. Altres treballs investiguen les tipo-
logies de paisatges en relaci amb el benestar amb resultats que
semblen indicar certa jerarquia entre ells: per exemple, els bos-
cos de conferes i la tundra sn percebuts com ms agradables i
restauradors que les zones rides i les rees amb gespa. Bona part
daquestes investigacions es basen en la teoria de la restauraci
atencional de Kaplan i Kaplan (1989), a partir de la qual shan
construt instruments de mesura, com lEscala de Restauraci
Percebuda (Pern, Berto i Purcell, 2002).
Galindo, Hidalgo i Hidalgo (2005) expressen que la pre-
ferncia esttica sorienta prioritriament vers llocs associats a
loci i a activitats recreatives, i a indrets vinculats al desenvolu-
pament histric i cultural. La referncia esttica de la persona es
construeix sobre el signicat del lloc, i no a linrevs, i s aquesta
relaci entre signicat i esttica la que recolza el benestar general
dels individus. Aix, per a Galindo i Corraliza (1999), remarca
la importncia dels mecanismes interpretatius i datribuci de
signicats.
Lexperincia restauradora que aporten els paisatges prefe-
rits (seguint Korpela i Hartig, 1996) sefectua mitjanant lau-
toregulaci emocional que faciliten. La manera daconseguir-ho
43
rau en la conguraci fsica que participa en una identitat de
lloc de la persona. Aix, com sesquematitza a la gura 5, les
qualitats de relax, de desconnexi de la vida quotidiana, doblit
de les preocupacions o destmul a lautoreexi, tenen a veure
amb la sintonia (real o desitjada) entre les qualitats del lloc i la
identicaci que en fa la persona. Al mateix temps hi ha una con-
tribuci del lloc al reforament o a lautoconstrucci de la seva
identitat personal.
Per tant, sembla que no tots els paisatges tenen els mateixos
efectes sobre la salut i el benestar de les persones, i que sn els
paisatges preferits el que aporten ms qualitats restauradores, la
qual cosa ens situa davant una nova incgnita: com es pot expli-
car per qu es prefereixen uns paisatges i no uns altres?
Capacitat
restauradora
associada
preferentement a
entorns naturals
Relaci autoreferncies
(identitat) preferncia -
capacitat restauradora
Teories de la
sobrecrrega (Cohen,
1978; Milgram, 170)
Relaxaci
Desconnexi vida
quotidiana
Oblit de preocupacions
Reflexi assumptes
personals
Figura 5. Qualitats restauradores dels entorns preferits. Font: Korpela, Hartig, Kaiser i
Fuhrer, 2001.
La preferncia de paisatges
Hi ha tres grans famlies de recerca que intenten explicar, des de
perspectives diferents, qu hi ha al darrere de la preferncia de
paisatges (vegeu la gura 6). Una primera considera que la pre-
ferncia dels paisatges s una resposta innata; una segona, en
canvi, entn que la preferncia s conseqncia duna resposta
apresa, i hi ha una tercera famlia de recerca que es presenta com
a integradora de les dues anteriors.
Les explicacions dorientaci innatista parteixen de la base
que la preferncia forma part de les caracterstiques logen-
tiques de lespcie que, com a tal, es decanta per aquells tipus
dentorns que han resultat ms favorables a la supervivncia al
44 Paisatge i salut
llarg de la seva evoluci. En el cas hum, Kaplan i Kaplan (1989)
detecten quatre qualitats que es combinen en proporci diferent
segons el cas, per que apareixen sempre en els paisatges pre-
ferits: coherncia amb el que s familiar, aspecte que facilita la
possibilitat dorganitzar cognitivament lentorn; llegibilitat, s
a dir, facilitat dinterpretar-ne els components i dorientar-shi;
certes dosis de complexitat, per mantenir el nivell dactivaci de
lorganisme, considerant que els entorns massa simples no sn
sucientment estimulants, i misteri o capacitat dinstigar el des-
cobriment i coneixement dall que no apareix com a evident,
sense que arribi a resultar inquietant en excs. Aquestes quatre
qualitats alludeixen a aspectes objectius de lentorn que es con-
sideren fonamentals per generar preferncia.
Les teories que expliquen la preferncia com una resposta
apresa sn ms subjectivistes. Es basen, sobretot, en la relaci en-
tre simbolisme del lloc, satisfacci i identitat. Algunes de les qua-
litats simbliques del lloc, que sn construdes i/o atribudes so-
cialment, es relacionen (o sn autoatribudes) amb la identitat de
la persona, i aquesta relaci ens aporta satisfacci. A ms, ens per-
meten sentir-nos part o que sens associ amb el grup de referncia
que sidentica amb les qualitats o caracterstiques del paisatge.
Els models integradors posen lmfasi en la preferncia
compartida de paisatges com un element necessari destabilitat
cultural (innat de lespcie) basat en els signicats compartits
(socialment construts i apresos), alhora que cobreixen les neces-
sitats destimulaci de la persona (innates) i el bon desenvolupa-
ment de les funcions socials de les persones (tendncia innata,
per que saprn a desenvolupar per socialitzaci).
Processos
dordre psicolgic
Preferncia com a
resposta innata
Preferncia com
a resposta apresa
Models integradors
Coherncia
Llegibilitat
Complexitat
Misteri
Aspectes
simblics
Satisfacci
Identitat
Estabilitat cultural
Signifcats
compartits
Necessitats
destimulaci
Usos socials
Figura 6. Preferncia de paisatges. Font: Corraliza, 1987; Galindo i Corraliza, 2000.
45
Paisatge, apropiaci i participaci
Atenent tot el que sha explicat, cal replantejar-se la relaci bsica
paisatge-salut, que sestablia a la gura 1. Aix, com sesquema-
titza a la gura 7, la valoraci que sefectua del paisatge depn,
almenys, de tres factors: del simbolisme compartit que se li atri-
bueix, com a construcci collectiva amb el grup o comunitat de
pertinena o didenticaci; dels trets diferencials que caracte-
ritzen la identitat social, que prioritzen uns valors per damunt
duns altres, i dun element nou que s lapropiaci de lespai.
Lapropiaci de lespai remet al procs a travs del qual es
desenvolupa un sentiment de lligam o de pertinena a un lloc
(o una tipologia de llocs). s un vincle que es construeix a par-
tir dun doble procs, segons el model dual de lapropiaci (Pol,
1996): acci i transformaci del lloc i identicaci simblica
amb el lloc. Lsser hum necessita marcar el seu territori, deixar
la seva empremta. Ara b, aix com altres espcies ho fan a partir
de lolor de les seves deposicions, lsser hum ho porta a terme
de manera ms sosticada i simblica: ocupa, fa canvis en la dis-
posici de lespai o simplement hi colloca un objecte, una foto-
graa o qualsevol altre element que li permeti identicar-se amb
lespai i ser reconegut pels altres a travs de lespai. No obstant
aix, la identicaci pot ser ms subtil i simblica, especialment
quan les possibilitats dacci directa sobre lentorn sn limita-
des. Aix, la identicaci amb certes caracterstiques preexistents
del lloc o les resultants duna intervenci aliena per que resulta
familiar o propera, poden complir aquesta funci. Aquest aspec-
te refora, alhora, lemergncia duna identitat social basada en
un simbolisme compartit. Potencia el sentiment de grup i/o de
comunitat, alhora que facilita la participaci (proactiva o defen-
siva) respecte al lloc i, per tant, al paisatge.
La rellevncia daquest procs en la relaci entre paisatge i
salut rau en el fet que forma part de la construcci dels criteris i
les escales de valors a partir dels quals savaluaran les virtuts po-
sitives i restauradores del paisatge o, ans el contrari, els seus as-
46 Paisatge i salut
pectes negatius que incrementaran la percepci de perjudici so-
bre la salut que se li puguin atribuir. Aix proporciona una nova
variable respecte a lesquema de base (vegeu la gura 7).
Salut
Benestar fsic,
mental i social
(OMS)
Comunitat
Estructura
social
vertebrada
Participaci
Implicaci
Responsabilitzaci
Presa de decisions
Valoraci
del paisatge
Percepcions
Simbolisme
compartit
Identitat
social
Apropiaci
de lespai
Figura 7. Complexitat de les relacions entre paisatge i salut.
Paisatge, risc i qualitat de vida
Lentorn, en funci de les seves particularitats, pot ser percebut
com un perjudici per a la salut. Per tant, la sensaci de risc con-
tribueix a augmentar lestrs de la persona i, a travs daquest, la
seva vulnerabilitat. s una dinmica que es pot donar indepen-
dentment dels efectes negatius objectius que lentorn en qes-
ti tingui sobre la salut. Aix, en denitiva, ocasiona un efecte
multiplicador dels efectes reals del risc a qu estem sempre expo-
sats. I a linrevs: latribuci defectes beneciosos a un entorn,
a un paisatge, tamb incrementa les seves repercussions positi-
ves, en part pel denominat efecte placebo
1
. No sha doblidar
que les atribucions anteriors no sn individuals, sin socials, i
es mediatitzen a travs del conjunt delements referencials, re-
presentacions socials, valors, creences i actituds que conguren
1 Nota dels editors: s el mateix que succeeix amb una substncia que, mancada per si
mateixa de cap acci teraputica, produeix algun efecte curatiu en el malalt, pel fet que
aquest t el convenciment que la substncia posseeix, realment, una virtut guaridora.
47
els estndards del que, duna forma global, sanomena qualitat de
vida (vegeu la gura 8).
Sovint es diu que un bon paisatge s un element fona-
mental de la qualitat de vida. I sembla que ens entenem. Ara b,
quan sintenta denir qualitat de vida i es volen acotar els seus
components principals, un altre cop apareixen els dubtes, els
matisos, les desavinences, les confusions amb plantejaments de
carcter economicista (com lequiparaci entre els conceptes de
nivell de vida i de qualitat de vida), entre daltres. Levi i Anderson
(1975), en una denici ja clssica, consideren que, garantits uns
mnims per a la supervivncia, la qualitat de vida s lajustament
entre el que es desitja i el que es disposa. s a dir, no es tracta
duna dimensi absoluta, sin relativa, i altra vegada carregada
de subjectivitat. Aquest ajustament depn de les expectatives
de la persona, dels nivells daspiraci, dels valors, dels grups de
referncia, del context cultural i, per descomptat, de la realitat
objectiva.
La salut s una component cabdal de la qualitat de vida, per
amb diferents nivells dexigncia per part de les persones, segons
el context i el moment histric. La banalitzaci del concepte ha
condut a utilitzar i a associar qualitat de vida amb capacitat dacu-
mulaci. Per molts estudis recents sobre qualitat de vida, ben-
estar i felicitat, conclouen que, com ja apuntaven Levi i Anderson
(1975) fa molts anys, el ms important no s aquesta capacitat
dacumulaci, sin lequilibri personal, social i ambiental en el
qual es desenvolupa la vida. Aix s transcendent en el moment
en qu es volen establir, o detectar, els estndards de qualitat de
vida que regeixen una comunitat o una societat. A ms, si la qua-
litat de vida sequipara a capacitat dacumulaci o de millorar les
condicions de vida a qualsevol preu, sigui econmic, energtic o
a costa daltres recursos no renovables, la qualitat de vida resulta
del tot insostenible. Aquesta s una de les perversions en qu,
sovint, cau la publicitat quan promociona els productes i serveis
ms diversos, com la venda dimmobles en entorns paradisacs o
la installaci de la calefacci de gas, amb uns gurants que dintre
48 Paisatge i salut
la llar, en ple hivern, apareixen amb roba destiu. Si qualitat de
vida s equilibri (i les dades empriques aix semblen indicar-ho),
llavors s harmnica amb el desidertum social de sostenibilitat.
En un cas o en un altre, la tipologia de paisatge que es prioritza-
r, que es preferir, al qual satribuiran ms o menys virtuts res-
tauradores, ser drsticament diferent. Aix doncs, lentramat de
factors, relacions i inuncies s molt complex i en cap cas no
es pot establir una relaci de causaci simple i lineal. La gura 8
vol visualitzar les interaccions entre alguns dels conceptes ms
rellevants que shan descrit en el captol.
Figura 8. Interacci entre diversos conceptes. Font: Pol i Moreno, 1999: p. 19.
Salut
Benestar fsic,
mental i social
(OMS)
Benestar social i qualitat de vida
Percepci dels recursos disponibles
Ajustament recursos-expectatives
Satisfacci residencial
Comunitat
Estructura
social
vertebrada
Risc percebut
Efecte NIMBY
f(x)
Participaci
Implicaci
Responsabilitzaci
Presa de decisions
Valoraci
del paisatge
Percepcions
Sostenibilitat
Desenvolupament solidari intra
i inter generacional, respecte a:
Recursos i medi ambient
Comunitats i les seves caracterstiques
Biodiversitat
Adaptaci a/
Efectes en
Condicions
ambientals i estrs
Simbolisme
compartit
Identitat
social
Apropiaci
de lespai
49
Conclusions
Com sha vist, la relaci entre paisatge, benestar i salut esdev
molt complexa. La capacitat restauradora dun paisatge sassocia
a la seva capacitat de facilitar la relaxaci, la desconnexi de la
vida quotidiana, loblit de les preocupacions i la qualitat desti-
mular la reexi tranquilla sobre un mateix i les seves qestions
personals. Per aquestes qualitats que se suposen a un paisatge
restaurador no sempre sn objectives. Depenen, entre daltres,
de molts aspectes i matisos de tipus subjectiu, datribuci de
causes, de valors simblics variables i canviants; en denitiva, de
processos de construcci social de la realitat.
s crucial tenir present que no percebem estmuls allats o
desagregats, sin conguracions selectives a partir del que estem
disposats a percebre. I aix per diversos motius: perqu nes-
tem sensibilitzats, perqu s congruent amb la nostra organitza-
ci cognitiva, perqu s el que ens fa sentir membres del grup del
qual ens agrada formar part. Aquest formar part del grup s un
altre dels factors determinants que cal destacar en la preferncia i
ls de paisatges. Els valors dominants en la nostra societat ens
han convertit no sols en usuaris del paisatge, sin tamb en con-
sumidors daquest, amb uns efectes depredadors terribles. En
una societat accelerada com la nostra, es dna la paradoxa que
cada cop volem preservar ms paisatges als quals atribum quali-
tats restauradores, per alhora demanem la possibilitat dun ac-
cs rpid a uns serveis destndards elevats, que inevitablement
generen un fort impacte ambiental i paisatgstic.
Si b alguns treballs estableixen certa jerarquia de paisatges
en relaci amb el benestar, la preferncia esttica de la persona
(i de retruc, la capacitat restauradora del paisatge) es construeix
sobre el signicat del lloc, i no a linrevs. s aquesta relaci entre
signicat i esttica la que recolza el benestar general dels indivi-
dus. A ms, latribuci defectes beneciosos a un paisatge tamb
en fa incrementar les repercussions favorables; sn unes atribu-
cions que es poden imputar, almenys parcialment, al denominat
50 Paisatge i salut
efecte placebo. Per no sha doblidar que aquestes atribuci-
ons no sn individuals sin socials, i es mediatitzen a travs del
conjunt delements referencials, representacions socials, valors,
creences i actituds que conguren els estndards del que duna
manera global sanomena qualitat de vida.
Aix doncs, la preferncia compartida de paisatges s un
element necessari destabilitat cultural (i la cerca destabilitat s
innata) que es basa en els signicats, tamb compartits, els quals
sn socialment construts i apresos, alhora que cobreixen les ne-
cessitats innates destimulaci de les persones i el bon desenvo-
lupament de les funcions socials. Aquesta ltima tamb s una
tendncia innata que saprn a desenvolupar, per, per socialit-
zaci.
Les intervencions per a la millora del paisatge, de la salut, aix
com laprotament de les sinergies entre ambds tenen com a ob-
jectiu ltim incrementar la qualitat de vida dels ciutadans. Cal,
per tant, tenir en compte les relacions de causaci objectives entre
paisatge i salut. El treball que sefectu en lmbit esmentat shau-
r de centrar en els aspectes que sassocien a la qualitat de vida,
aix com en els valors i en les atribucions socials del paisatge.
51
Codina, Nria (2006). Ocio, consumo
y autoestima: tiempo y actividades para
s mismo, Revista de Cincia e Cultura.
Luisiada Psicologia, vol. 3, p. 175188.
--- (en premsa). Modalidades de control del
tiempo a travs del ocio, Revista Mal-estar
e Subjetividade.
Cohen, S. (1978). Environmental load
and the allocation of attention, dins
de A. Baum, J.E. Singer i S. Valins (eds.)
Advances in environmental psychology.
Hillsdale: Lawrence Erlbaum, vol. 1, p.
129.
Corraliza, Jos Antonio (1987). La
experiencia del ambiente. Madrid: Tecnos.
Dumazdier, Joffre (1964). Hacia una
civilizacin del ocio. Barcelona: Estela.
Galindo, Mara Paz; Corraliza, Jos
Antonio (1999). Esttica ambiental y
bienestar psicolgico: algunas relaciones
existentes entre los juicios de preferencia
por paisajes urbanos y otras respuestas
afectivas relevantes, Apuntes de Psicologa,
nm. 17, p. 4976.
Galindo, Mara Paz; Corraliza, Jos
Antonio (2000). Environmental aesthetics
and psychological wellbeing: relationships
between preference judgements for urban
landscapes and other relevant affective
responses, Psychology in Spain, nm. 4,
p. 1327.
Galindo, Mara Paz; Hidalgo, Carmen;
Hidalgo, Maria del Carmen (2005).
Aesthetic preferences and the attribution
of meaning: environmental categorization
processes in the evaluation of urban scenes,
International Journal of Psychology, vol. 40,
nm. 1, p. 1926.
Kaplan, Rachel; Kaplan, Stephen (1989).
The experience of nature: a psychological
perspective. Cambridge: Cambridge
University Press.
Korpela, Kalevi; Hartig, Terry (1996).
Restorative qualities of favorite places,
Journal of Environmental Psychology, nm.
16, p. 221233.
Korpela, Kalevi M.; Harting, Terry;
Kaiser, Florian G.; Fuhrer, Urs (2001).
Restorative experience and self-regulation
in favorite places, Environment and
Behavior, nm. 33, p. 572589.
Levi, Lennart; Anderson, Lars (1975). La
tensin psicosocial: poblacin, ambiente y
calidad de vida. Mxic: El Manual Moderno.
Lowenthal, David (1978). La escena
norteamericana, dins Harold Proshansky;
William Ittelson; Leanne Rivlin (eds.).
Psicologa ambiental: el hombre y su entorno
fsico. Mxic: Trillas.
Milgram, Stanley (1970). The experience
of living in cities, Science, nm. 167, p.
14611468.
Pern, Erminielda; Berto, Rita;
Purcell, Terry (2002). Capacidad
restauradora, preferencia y la naturaleza
percibida de los lugares, Medio Ambiente
y Comportamiento Humano: Revista
Internacional de Psicologa Ambiental, vol.
3, nm. 1, p. 1934.
Pol, Enric (1996). La apropiacin del
espacio, dins Lupicnio iguez; Enric
Pol (coord.). Cognicin, representacin
y apropiacin del espacio. Barcelona:
Publicacions de la Universitat de Barcelona,
p. 4562.
--- (coord.)(2002). Mapa de crregues
ambientals de Catalunya. Barcelona:
Departament de Poltica Territorial i Obres
Pbliques de la Generalitat de Catalunya.
Pol, Enric; Moreno, Emilia (1999).
Nociones psicosociales para la intervencin
y la gestin ambiental. Barcelona:
Publicacions Universitat de Barcelona.
Pol, Enric; Di Masso, Andrs;
Castrechini, Angela; Bonet, MR.;
Vidal, T. (2005). Psychological
parameters to understand and manage the
NIMBY effect, European Review of Applied
Psychology, vol. 56, p. 4351.
52
La prdua traumtica del
sentit del lloc:
degradaci del paisatge
i patologies depressives
Francesco Vallerani
53
En primer lloc, cal que els lectors spiguen que aquest assaig no s
noms el resultat de les investigacions de lautor en lmbit de la
geograa, i en concret en la complexa evoluci dels paisatges post-
industrials, sin que tamb constitueix un exemple signicatiu
dall que sacostuma a denir com a observaci participada, en
qu lanlisi cientca interactua amb els sentiments, les emoci-
ons i lexperincia viscuda per lestudis. Lenfocament teric i el
treball de camp no es limiten, doncs, a una simple narraci objec-
tiva dels fets, sin que van de bracet amb una densa superposici
de sensacions. En el cas de lanlisi dels nous paisatges que estan
apareixent, no exclusivament en lentorn territorial quotidi de
lautor sin en lescenari molt ms ampli de lactual urbanitzaci
occidental, aquest ha pogut valorar les reaccions negatives que
sen deriven. En aquest context, lobjectiu del gegraf passa a ser
la comprensi dels problemes territorials a travs del contacte
directe amb els esdeveniments. Les realitats geogrques noms
es poden conixer des de linterior a travs dun coneixement
emptic. Linvestigador ha dobservar all que estudia i intro-
duir-shi (Capel, 1988: p. 257), a travs dentrevistes amb els
habitants de la zona analitzada, tot cercant esdevenir part de les
seves vides i destablir-hi un autntic lligam, no solament com a
estudis, sin tamb com a persona.
Lmbit geogrc en el qual lautor ha pogut elaborar les se-
ves reexions s la plana del Vneto central, s a dir la terraferma
de Vencia, una de les regions culturals ms riques del mn en
patrimoni histric, que ha preservat restes monumentals dpo-
ca romana, un dens sistema dabadies, castells i nuclis habitats
envoltats de muralles medievals ben conservades, aix com una
valuosa xarxa urbana de ciutats estat i petits pobles histrics, vi-
les rurals, paisatges agraris tradicionals, antics sistemes hidru-
lics que encara funcionen, elements darqueologia industrial,
etc., i tot aix, dins dun context geomorfolgic molt variat, que
54 Paisatge i salut
va des dels relleus alpins de les Dolomites a les llacunes de la cos-
ta de lAdritic (Cosgrove, 1993). Lautor noms fa algunes pin-
zellades del que ha succet i est succent al Vneto, per intenta
extreuren reexions generals que evidencin la sensaci dinco-
moditat i angoixa que experimenta una comunitat sotmesa a la
rpida degradaci del seu espai quotidi.
Una societat pessimista?
Per entendre millor la complexa evoluci de les relacions entre
els territoris de la globalitzaci i les actuals societats opulentes
que hi actuen, s convenient tenir en compte les reexions teri-
ques de la geograa humanstica. El gegraf humanista no cerca
el consol de les dades quantitatives, reduint les persones a nme-
ros duna estadstica per desprs resumir-los en forma de taula:
per a ell, lobjecte de la recerca geogrca s precisament el pa-
per del subjecte en la construcci de la relaci amb el territori. Es
tracta de recuperar els espais dambigitat i polismia, comen-
ant a tenir en compte objectes socials importants, com ara els
valors i les normes compartides, les tradicions culturals o les re-
lacions afectives. La conseqncia de tot plegat s que lorganit-
zaci territorial interactua amb una complexa xarxa delements
emocionals que poden anar des de la relaci emotiva i afectiva
amb un lloc, o topoflia (Tuan, 1974), ns a les ms pessimis-
tes reaccions negatives davant la degradaci ecolgica i social de
determinats entorns, que es coneixen amb el terme topofbies
(Tuan, 1979; Davis, 1998).
No cal ser socileg per constatar la sensaci de pessimisme
que comparteixen amplis sectors de la societat occidental des de
principis daquest nou millenni. s sucient fullejar la premsa
o mirar les notcies de la televisi per adonar-se, de forma rpi-
da i emprica, de lexistncia de molts i diversos esdeveniments
negatius que no poden deixar indiferents les persones sensibles.
De tota manera, aix noms representa el nivell espectacular i
55
supercial duna mena de consumisme de la catstrofe, tant si es
tracta dincendis destiu com datemptats terroristes, dhuracans
caribenys, naufragis de petroliers o incidents espordics de cr-
nica negra que torben els somnis dels burgesos opulents en les
seves cases-bnquer allades. Sn histries de malestar ordinari
que alimenten reexions ms complexes, vinculades a lemer-
gncia dun pessimisme conscient i arrelat, que caldr analitzar
amb atenci per distingir lesttica de lapocalipsi de les angoixes
i les pors objectives relacionades, per exemple, amb el problema
energtic, amb la contaminaci de laire i de laigua o amb el can-
vi climtic.
La gran varietat de motivacions, tant individuals com col-
lectives, que poden originar una actitud pessimista, i a les quals
es far referncia ben aviat, sn conseqncia duna mena de tei-
xit connectiu governat pels misteriosos mecanismes activats per
all que Serge Latouche deneix com a megamquina mundial
(Latouche, 1995). s lespai virtual del turbocapitalisme glo-
bal el que determina lesfondrament de les geograes relacionals
quotidianes i que fa que augmenti la sensaci dinseguretat com
a conseqncia dels canvis que es produeixen a nivell mundial
i que es perdi la relaci amb els llocs, els quals esdevenen im-
personals i irreconeixibles (La Cecla, 1998). Els casos durba-
nitzaci intensiva de les zones rurals suburbanes i la seva trans-
formaci com a conseqncia de les decisions de lagribusiness
global, la construcci de grans infraestructures de transport i
energia, el problema dels residus o lexpansi de la construcci
per a usos turstics en els territoris ms atractius, entre daltres,
sn transformacions molt habituals a tots els pasos europeus i
comporten malestar a amplis sectors de la poblaci per la pr-
dua dels tranquillitzadors punts de referncia de les geograes
quotidianes i per lanullaci dels lligams existencials amb lespai
viscut aix com amb les arrels culturals i afectives amb el terri-
tori (Bonesio, 2000). Aix provoca la prdua del sentit de per-
tinena a aquella dimensi sentimental transmesa pel paisatge i
empobreix la socialitat compartida, deixant un buit que ompli-
56 Paisatge i salut
ran fcilment les amistats electrniques i televisives que pro-
porciona el mercat global dalta tecnologia. En aquesta poca de
modernitat lquida (Bauman, 2006), en qu les formes socials
i els llocs viscuts ueixen rpidament i ens deixen sense instru-
ments segurs per interpretar les noves realitats, no tenim ms
remei que replegar-nos en la dimensi tancada i restringida de la
racionalitat individual i sacricar els lligams entre les persones a
canvi dactituds competitives i agressives (Bauman, 2007).
Imatge 1. La construcci de grans infraestructures de transport sovint comporta malestar
a la poblaci.
s evident que aquest rerefons de rpids i profunds canvis
socials i territorials ofereix una bona base per a una gran varietat
de discursos sobre la decadncia, capaos dexpressar la sensaci
de pessimisme, tan comuna i difosa, que est aigint els primers
anys del nou millenni. A aquesta armaci caldria contraposar-
hi el fet que la histria de la humanitat ha anat sempre acompa-
nyada de discursos sobre la decadncia, amb matisos especial-
ment pessimistes quan es refereixen a lestil de vida majoritari
duna societat. Ens trobem davant de lhabitual evocaci dels
mala tempora en qu vivim, comparats amb un passat miticat?
57
Probablement existeixen similituds amb aquesta recurrent insa-
tisfacci davant del present, per s una anlisi una mica mas-
sa precipitada i supercial, que no t en compte els factors que
caracteritzen les condicions existencials del nou millenni (Ben-
net, 2001). Lintent de minimitzar les angoixes postmodernes
ha portat a laparici duna contracultura negacionista en relaci
amb les principals tesis ecologistes actuals (canvi climtic, degra-
daci ecolgica o desaparici dels paisatges histrics), de la qual
Michael Crichton i Bjorn Lomborg sn noms els portaveus ms
coneguts (Crichton, 2004; Lomborg, 2001).
La decadncia mediambiental actual presenta caractersti-
ques molt ms complexes i esteses que les presents durant la in-
dustrialitzaci bruta del segle xix, ats que no est relacionada
nicament amb situacions geopoltiques i macroeconmiques
de dimensions globals, sin sobretot amb sistemes de produc-
ci invasius i delevat cost energtic, afavorits per lextraordinari
increment demogrc. La contaminaci de laire i de laigua (tant
la del mar com la dels rius i llacs), la difusi de ls de la qumica
de sntesi en lagricultura, la reducci de la biodiversitat, la pr-
dua de la bellesa dels paisatges i tants altres aspectes crtics de la
convivncia entre lsser hum i el medi ambient, estan posant a
prova la viabilitat ecolgica damplis sectors del planeta (Worl-
dwatch Institute, 2006). Aix, aquesta degradaci ambiental est
directament relacionada amb lactual pessimisme de la societat.
De fet, les dades sobre la degradaci tenen ms inuncia com
ms alt s el nivell de sensibilitzaci mediambiental i paisat-
gstica de les persones. En aquest sentit, linters popular per la
vulnerabilitat del medi (atmosfera, hidrosfera i biodiversitat) no
havia estat mai tan gran com en aquests darrers anys. Ara per, la
societat tamb es preocupa per la qualitat dels aliments i per les
innites situacions de destrucci local que alteren, de forma ms
o menys intensa, la qualitat de la vida i que nodreixen daquesta
manera el pessimisme social amb unes condicions objectives de
risc (Beck, 2006).
58 Paisatge i salut
Geografes de la por
Han passat gaireb tres decennis des del moment en qu Yi-Fu
Tuan va posar de manifest lestreta relaci que uneix el paisatge i
la por (Tuan, 1979). La reexi s encara avui de plena actualitat,
sobretot pel que fa a la crisi ecolgica, ns i tot en casos desdeve-
niments llunyans que no ens afecten directament. El mecanisme
de la por s una estratgia ancestral de qu disposen les espcies
animals ms evolucionades, entre les quals es troba lsser hum,
per garantir la seva prpia supervivncia. s una emoci que as-
senyala la presncia del perill i posa en marxa una reacci cor-
poral davant duna amenaa real, o percebuda com a tal, de tipus
fsic o emotiu. s, en denitiva, una manera de fer-nos entendre
que estem vius i que avancem cap a all desconegut. Les alarmes
i lansietat en sn els components principals: lalarma prov de
quelcom inesperat que succeeix en lentorn circumdant i lins-
tint que sen deriva s el de fugir o combatre limprevist. Lansi-
etat, en canvi, s una sensaci a partir de la qual es combat la por
anticipant esdeveniments futurs, plausibles o noms imaginaris,
que sn percebuts com a potencialment perillosos.
En voler afavorir les relacions entre grups humans i medi,
sorgeixen situacions de por causades per tensions emotives, in-
dividuals i compartides que reforcen la vigilncia de lespai viscut
en el moment en qu aquest ltim es considera amenaat, inesta-
ble o desconegut, i en qu ens sembla que perdem el control. Per
tant, per a la construcci duna territorialitat humana satisfac-
tria s essencial tenir conana en la abilitat de lespai en qu
vivim. Aquesta abilitat est garantida per diversos factors, com
sn, principalment, els lligams socials i emotius, i els senyals
dagregaci i associaci comunitria que identiquen el concepte
darrelament territorial, avui reconegut com a fonamental per al
desenvolupament duna relaci harmnica entre lespai viscut i
els grups humans (Relph, 1976).
En relaci amb lactual difusi a la societat de les amenaces
mediambientals, s fcil observar una progressiva superaci de
59
la tradicional por de la natura, especialment de les manifes-
tacions extremes dhuracans, inundacions, sequeres, esllavissa-
ments, allaus, terratrmols i tsunamis, per donar pas a angoixes
i preocupacions compartides pel dest de lequilibri ecolgic.
s a dir, est creixent la por per la natura. Una prova evident
daquesta nova actitud s la crtica general a la denici de de-
sastre natural, de manera que el carcter natural de lesdeveni-
ment es posa en dubte per introduir-hi una presumpta respon-
sabilitat humana, com en el cas del debat poltic i cientc que
va sorgir com a conseqncia dels efectes destructius de lhurac
Katrina, al sud dels Estats Units. Segons aquesta nova actitud,
les devastacions produdes pels esllavissaments tenen el seu ori-
gen en el mal s del sl mentre que les recurrents emergncies
causades per la sequera estan lligades a opcions agronmiques
equivocades (Leone, 2006).
Els protagonistes ms sensibles a la vulnerabilitat de la na-
tura, tant a nivell global com local, pertanyen principalment a les
capes socials que viuen en mbits delevada urbanitzaci, on hi
ha ms demanda despais verds i on s ms urgent solucionar els
problemes de trnsit, de contaminaci i deliminaci de residus.
Aquesta constataci elemental sha de complementar amb el fet
que la tradicional cronotopia de la por
1
es veu alterada per lac-
tual compressi espai-temps, que fa que totes les informacions,
ns i tot les ms desagradables, estiguin molt ms a labast. Pen-
sem, per exemple, la facilitat amb qu un esdeveniment catas-
trc succet a lndia o a Hondures pot ser transms immediata-
ment per televisi o explicat amb tota mena de detalls a Internet.
Lespai irromp daquesta manera a les nostres cases, aguditza la
nitidesa i conscincia de les nostres percepcions mediambien-
tals, i incideix negativament en els nostres estats dnim, tot oca-
sionant-nos angoixes i projectant la nostra existncia quotidiana
en la perspectiva global descenaris futurs incerts, no solament
1 A major distncia fsica de lesdeveniment nefast, o a major temporalitat transcorreguda
des de la seva actuaci, ms lleugera s langoixa que ens produeix.
60 Paisatge i salut
per a nosaltres, habitants davui, sin tamb per als nostres lls i
les generacions futures (Leslie, 1996; Beck, 2006).
Un segon punt, relatiu a aquesta nova relaci entre espai i
temps, consisteix a mesurar la por pel medi i pel paisatge en ter-
mes duna problemtica de lara i aqu (tinc por de la incine-
radora que hi ha al costat de casa o de la fbrica que emet fums
txics a pocs quilmetres de distncia) ns al punt de generar
alarmes i inquietud pel propi espai on sha viscut. El neguit exis-
tencial sorgeix per amenaces concretes a la qualitat ecolgica de
les geograes locals, per tamb per la conservaci de paisatges
histrics i de valuosos testimonis culturals que constitueixen la
identitat dels llocs. Si ns a un passat recent els actes de protesta i
el debat poltic eren liderats per associacions dmbit nacional (en
el cas itali, Itlia Nostra, Legambiente i el Fondo per lAmbiente
Italiano) i internacional (WWF, Greenpeace), actualment cada
cop hi ha ms implicaci directa de grups locals i moviments de
ciutadans units per la por davant determinades amenaces medi-
ambientals i paisatgstiques. Pors, angoixes existencials, prdua
de serenitat i depressi sn els principals motius que empenyen
persones tranquilles i, en general, satisfetes amb el seu indivi-
dualisme, a ocupar-se de quelcom que queda fora de lmbit do-
mstic. Els poltics i empresaris locals acostumen a denir aquest
activisme ocasional com a NIMBY (not in my back yard), s a dir,
no al meu pati del darrere, i no amaguen un cert menyspreu
per all que deneixen com a ambientalisme extremista que, se-
gons ells, soposa al progrs.
En realitat, el rerefons cultural en el qual es basa aquesta
reexi s el dels conictes mediambientals i paisatgstics, el de
la recuperaci de la identitat local com a element irrenunciable
per a la qualitat de vida, el de la planicaci territorial ms res-
pectuosa amb el paisatge. La sndrome del NIMBY prolifera al
mateix temps que les plataformes ciutadanes sestenen all on
la societat local s absent, fragmentada en microcosmos hiper-
individuals, units noms per laspiraci legtima (malgrat tot) al
benestar material i per la quasi total absncia desperit solidari.
61
Noms una societat local madura s capa de tenir cura del
seu territori, ents com a base per a una adequada i harmoniosa
activitat econmica, per tamb com a suport al sentit i al plaer
dhabitar-hi. Altrament, els habitants queden exclosos de tota
capacitat de decisi i, per tant, estan destinats a patir opcions ter-
ritorials incertes, discutibles, que produeixen impactes negatius
(Magnaghi, 2000).
s massa fcil desentendres dels neguits socials causats per
la degradaci mediambiental i paisatgstica, denint-los amb
lacrnim NIMBY, deixant de banda tamb el sentiment dindig-
naci i, per tant, ignorant la veu dels qui pateixen opcions territo-
rials aprovades en beneci duns pocs, com s el cas despeculaci-
ons immobiliries en rees delevat valor paisatgstic, lobertura
de pedreres en contextos hidrogeolgics delicats o la captaci
daigua fretica per vendre-la embotellada a alt preu. En aquest
sentit, al Vneto, zona dextraordinari xit del model econmic
que ha passat en pocs decennis de ser una regi demigrants po-
bres a un dels territoris ms opulents del planeta, la construcci
en taca doli (urban sprawl) no ha aconseguit integrar-se harmo-
niosament amb les valuoses caracterstiques del paisatge histric
i, en particular, amb lherncia de larquitecte renaixentista An-
drea Palladio (Vallerani, 2000; Vallerani i Varotto, 2005). s pre-
cisament per aquesta fractura creixent entre opcions poltiques
i ciutadanes que el Vneto sha convertit en una de les regions
dItlia amb el major nombre de plataformes ciutadanes de de-
fensa del territori i el paisatge (Zamparutti, 2000).
Les moltes plataformes que han proliferat, a ms de fer de
portaveus a les institucions sobre el malestar que fa infelices
mplies franges de poblaci, tenen tamb una discreta funci de
terpia de grup. A les plataformes es coneixen persones noves,
shi troba alg que comparteix i escolta els neguits i les angoixes
individuals, que altrament es reprimirien generant una sensaci
dimpotncia que podria arribar a causar depressi si es deixs
tancada entre les parets de casa. Les plataformes fan xarxa bus-
cant connexions amb altres grups i coordinant-se per posar en
62 Paisatge i salut
marxa accions comunes (Mutuo Soccorso, Itlia Maltrattata).
Entre els seus membres creix la conscienciaci que s la font
dun comproms cvic ms madur i profund i, per tant, ja no els
preocupa noms lamenaa al seu propi pati, sin que es miren
amb simpatia i inters tamb els patis dels altres, recuperant el
sentit del b com que shavia perdut en aquests darrers anys de
cursa desenfrenada cap a lxit individual. El sentiment de perti-
nena a un lloc i a una comunitat, i linters per la seva salvaguar-
da pot traduir-se en la conscincia de formar part de la societat.
La cooperaci per motius mediambientals i paisatgstics esdev,
per tant, una important oportunitat per estendre la construcci
duna comunitat que superi les polaritzacions i les limitacions
imposades per relacions econmiques, comercials i nanceres
per donar pas a un sentit ms ampli de solidaritat (Commoner,
1975).
Paisatges, valor afectiu, arrels
La manera en qu es deneix actualment lespai viscut es caracte-
ritza per una indiferncia envers els llocs, ats que les principals
accions quotidianes poden realitzar-se tranquillament tant aqu
com en un altre indret. Fins i tot, les relacions entre les persones
ja no necessiten un espai fsic, sin que es veuen afavorides per
xarxes informtiques i telefniques que ignoren qualsevol de-
terminisme geogrc. La uniformitat dels assentaments, de les
infraestructures i dels uxos facilita ladaptaci als nous llocs
on viure i treballar; aix mateix val per als espais de lleure o de
turisme (La Cecla, 2000). En denitiva, cada cop tenim menys
temps i sensibilitat per a afeccionar-nos als llocs, que no han de
ser estimats, sin explotats per obtenir-ne la mxima rendibili-
tat. Els acadmics i planicadors investiguen aquestes geograes
homologades per transmetre els resultats de les seves anlisis
no noms als responsables poltics, sin tamb a les associaci-
ons dinversors, des del sector de la construcci al del comer,
63
des de les indstries a les destinacions turstiques. Gran part dels
economistes i dels urbanistes sn encara molt respectuosos da-
vant consignes com desenvolupament, creixement, com-
petitivitat, guany. No s fcil sentir afecte envers els llocs en
un context de domini i creixement de la racionalitat. Dit duna
altra manera: pot ser dolors afeccionar-se als llocs, creure en la
bellesa del paisatge, lliurar-se al poder regenerador dun escenari
natural.
Lescriptor angls Tim Parks, que ha viscut durant molt de
temps a les zones rurals del Vneto, a prop de Verona, s ben
conscient que no respectar les lleis de protecci deixa indefen-
sos gran part dels paisatges, tant els quotidians com tamb els
paisatges dexcellncia inclosos ocialment a les llistes de pro-
tecci (Parks, 1995). I aqu cal tornar a esmentar el Vneto, amb
la seva innita varietat de paisatges, com una arcdia extensa, la
degradaci ecolgica i paisatgstica del qual a partir de nals dels
anys cinquanta ha estat narrada en una no gens menyspreable
literatura del neguit. En ella hi podem trobar noms importants
de la narrativa i de la poesia italiana del segle xx, com ara Guido
Piovene, Pier Paolo Pasolini, Goffredo Parise o Andrea Zanzotto
(Vallerani, 2005). Els textos literaris sn veritablement ecaos
per expressar la relaci entre el neguit existencial i la prdua del
sentit dels llocs. Es tracta de lectures que proporcionen visions
geopotiques molt tils per superar les certeses dels discursos
formalitzats dels urbanistes i planicadors. En alguns textos
dautors ms joves, com ara Vitaliano Trevisan, es perceben ni-
vells dangoixa ms intensos (Trevisan, 2002), molt propers als
tons desesperats i extrems que es poden percebre en els protago-
nistes dels conictes mediambientals i paisatgstics ms aspres,
com ara el cas del Comit de San Pietro di Ros, en el territori de
Vicenza, al bell mig dels paisatges de Palladio, on un grup de ve-
ns del poble soposa sense esperana a la ubicaci duna enorme
i perillosa installaci industrial.
El signicat de la paraula paisatge sest renovant grcies, en-
tre altres aspectes, a la recent signatura del Conveni europeu del
64 Paisatge i salut
paisatge que, nalment, aborda la dimensi afectiva i sentimen-
tal dels escenaris en els quals actuen els grups socials, fonamen-
tal per a ladquisici de la tan valorada qualitat de vida. En aquest
mateix perode sintensica lactivitat de les associacions per la
defensa del paisatge, que se serveixen del llenguatge tcnic dels
arquitectes o dels tcnics de la conservaci dels bns historicoar-
tstics, per que tamb evoquen termes relatius a lesfera amoro-
sa (amor, passi, cor, nostlgia). Ns un bon exemple la iniciati-
va de protecci dels paisatges menors promoguda pel Fondo per
lAmbiente Italiano (FAI), que es deneixen com a llocs del cor
i es convida les persones enamorades dun indret a senyalar-lo,
omplint una txa i enviant-la al FAI. Cadasc de nosaltres t un
o diversos paisatges del cor, geograes privades en les quals la
memria i la nostlgia han deixat substrats afectius de diferent
grau dintensitat, lalteraci o desaparici dels quals pot causar
un profund dolor. En general, la geograa dels afectes coincideix
amb els escenaris que han estat el tel de fons de les etapes ms
alegres de la vida i, en aquest cas, la nostlgia pot posar en marxa
un recorregut mental que combati el risc constant doblit, esti-
mulant els records amb els quals es pugui fer front, per exemple,
a la prdua dels valuosos topnims transmesos per la gent gran.
Cada indret custodia una llarga successi de microhistries.
Generaci rere generaci se succeeixen annims creadors de pai-
satge, una enorme comunitat dssers humans que han viscut i
shan convertit en el no-res, la veu dels quals sorgeix de vegades
dels textos literaris, dels documents dels arxius, de la recerca fol-
klrica. La conscincia dhabitar es nodreix del coneixement del
sentit dels llocs als quals se sent que es pertany; i aix, ms enll
de lapropiaci fsica de lespai, i passa a ser pertinena cultural,
comunitat dels smbols i dels senyals dun territori. La necessitat
humana de tenir arrels en algun indret s la necessitat de tenir
un lloc estable i segur don partir per orientar-se i teixir relacions
amb la resta del mn. Daqu deriva lestret lligam entre micro-
histries i microcosmos, en els quals es desenvolupa lamor (i de
vegades tamb lodi) cap als horitzons limitats de la quotidiani-
65
tat: la casa, el carrer, la plaa, lesglsia, la taverna. Aquests sn
els elements entorn dels quals es concreta la formaci social de la
territorialitat tradicional que, en gran part dels paisatges hist-
rics de la vella Europa, han patit rpides transformacions econ-
miques i socials, ns al punt que mplies capes de la poblaci ja
no aconsegueixen trobar el seu lloc i reconixer-shi.
Potser a travs de les prescripcions del Conveni europeu
del paisatge ser possible engegar una reparaci sentimental dels
paisatges de la quotidianitat, posant en prctica daquesta mane-
ra les disposicions de les noves poltiques agrries comunitries,
tan atentes a la promoci de lagronomia tradicional, a les cade-
nes alimentries senzilles i a la recuperaci dels llocs del gust. Tot
esperant que es concretin aquestes esperances elaborades a ni-
vell institucional, voltant per Europa no s difcil trobar accions
locals ecaces que busquen la difusi i recuperaci del sentit de
pertinena als llocs dutes a terme per modestes associacions lo-
cals, amb la contribuci competent i apassionada dalgun erudit
acionat.
Geografa i percepci dels riscos ambientals
Linters per la relaci entre la degradaci ambiental i paisatgsti-
ca i els estats depressius va aparixer com a conseqncia del pro-
gressiu arrelament entre els gegrafs acadmics angloamericans
de lanomenat behavioural approach, recondut dins el mtode
de la geograa del comportament i de la percepci, desenvolu-
pat tamb, en la seva forma ms estructurada, durant els anys
seixanta del segle xx en lmbit nord-americ, en connexi amb
els primers estudis sobre limpacte psicolgic dels riscos ambi-
entals (Gold, 1980). Els temes que sinvestiguen sn, de fet, les
reaccions emotives de les comunitats que viuen en territoris de-
gradats i amenaats tant per riscos dorigen natural com dorigen
antrpic. En aquest sentit, contribueix ecament a aquest enfo-
cament la metodologia de la psicologia ambiental de tipus cogni-
66 Paisatge i salut
tivista, donant lloc a un perode dun o dos decennis dimportant
producci cientca i recerca emprica. Per tant, sn evidents els
lligams amb els objectius, ja esmentats, de la geograa humans-
tica, tan atenta a les famoses terres incgnites identicades per
John K. Wright, lany 1947, s a dir, la nova frontera de lexplo-
raci cientca en geograa, constituda per les representacions
mentals de la realitat, els anomenats mons interiors (Wright,
1947).
Imatge 2. Es donen reaccions emotives entre la poblaci que viu en territoris degradats i
amenaats per riscos ambientals.
s en aquest context cientc que es desenvolupen els es-
tudis dedicats a la percepci dels riscos ambientals. En relaci
amb aix, cal recordar la tasca del gegraf Gilbert White que, en
la dcada dels cinquanta del segle xx, va posar en marxa al De-
partament de Geograa de la Universitat de Chicago un grup de
recerca dedicat a lestudi dels riscos naturals, va complementar
linters per lobjectivitat geofsica amb lanlisi de les reaccions
humanes dadaptaci a les situacions de risc i va utilitzar, a ms,
laportaci de disciplines com la sociologia o la psicologia (Bur-
ton, Kates i White, 1978). Durant la dcada dels setanta, amb
67
el creixement de la sensibilitat ambiental, van aparixer al costat
daquestes investigacions els primers treballs sobre la percepci
de la contaminaci, de limpacte ambiental de lacci antrpica
i, ms en general, dels grans temes ecolgics, i aix es va ampliar
linters per qestions relacionades amb la complexitat de la re-
laci entre el medi i lsser hum.
Lmbit de recerca compartit entre cincia del territori i
cincia de la ment ha exercit una fascinaci indubtable creant,
daquesta manera, una actitud interdisciplinria molt proto-
sa, capa de sintetitzar la dimensi objectiva i la subjectiva. La
geograa deu a aquest mbit de recerca la contribuci de la ur-
banstica, la geomorfologia, la sociologia o les cincies naturals,
mentre que es relacionen amb lmbit psicolgic la biologia, les
neurocincies, les cincies socials o lantropologia. Cal destacar
que els primers resultats concrets daquest descobriment tan im-
portant de les correlacions possibles entre ment i territori (Bon-
nes i Secchiaroli, 1992) van conduir a emfatitzar lenfocament
quantitatiu, unint les instncies experimentals de la psicologia
amb les quantitatives de la nova geograa (Capel, 1988). La in-
tuci innovadora de les geograes mentals es va sotmetre a la
primmirada graella epistemolgica de la mesurabilitat, una op-
ci massa rgida que deixava entreveure una mena de temor a no
ser prou valorats davant del cientisme hard en el qual podia re-
colzar-se la metodologia psicomtrica dels laboratoris de psico-
logia experimental com tamb el tradicional rigor dels collegues
geomorflegs i gegrafs fsics. Fins a la meitat de la dcada dels
setanta sembla que predomini entre els gegrafs que socupen de
la percepci de la geograa (especialment entre els de formaci
humanstica i literria) un desig de legitimaci cientca, fet
que ocasiona que adoptin de forma passiva mtodes molt rgids i
que, en seguir a cegues el mite de la identitat professional, deixin
de fer una anlisi ms acurada dels signicats profunds que esca-
pen a lenfocament quantitatiu (Bianchi, 1987).
Per tant, dins daquesta recerca de cienticitat, es perd de
vista la dimensi subjectiva, la qual cosa pot semblar una para-
68 Paisatge i salut
doxa respecte als objectius inicials de la geograa de la percepci.
El rigor de les anlisis de laboratori realitzades per la psicologia
cognitiva ens allunya de la comprensi dels signicats culturals,
afectius i simblics que interactuen en les vivncies territori-
als, tan importants en la geograa humanstica. Estudiar de quina
manera reacciona un grup hum davant dels riscos i els neguits
ambientals i paisatgstics s una bona ocasi per adoptar un en-
focament geogrc, precisament lhumanstic, en el qual conver-
geixen reexions fenomenolgiques i existencialistes, reactivant
linters pel tema de les epistemologies dbils, prpies de les
cincies del subjecte, contraposades a les epistemologies for-
tes, prpies de les cincies de la natura. Ocupar-se de les veus
dels venuts, dels febles que pateixen traumes ambientals, troba
un suport autoritzat en les losoes contempornies del subjec-
te i de la subjectivitat, interessades en el signicat i en la cons-
trucci de sentit respecte al mn. La geograa que shi inspira
esdev, doncs, una geograa interessada a investigar les formes
destar en el mn. Comparada amb les abstraccions de certa es-
peculaci losca, la recerca geogrca est interessada en un
mn molt ms real i concret (Entrikin, 1976).
La relaci entre qualitat de vida i degradaci del paisatge,
en aparixer vinculada a una imprevista quantitat de problemes
i angoixes existencials, noms es pot entendre a partir de lestudi
dels llocs interioritzats. Aquests llocs interioritzats sn produc-
tes subjectius, elaborats pels individus que viuen en un mbit
territorial especc, carregat de signicats, i que poden variar
segons els seus objectius existencials. Lexplotaci duna pedre-
ra de grava en un riu, utilitzant grans i sorolloses excavadores
i nombrosos camions que embussen el trnsit local, genera un
cert malestar entre els vens residents i entre els amants de les ex-
cursions al riu. Aix, sorgeix un conicte entre dues maneres di-
ferents de valorar el mateix recurs paisatgstic. El resultat s que,
molt sovint, el procs de territorialitzaci que mena a la trans-
formaci dun espai neutral en un espai viscut no s compartit,
sin que s altament conictiu. No s casualitat que els tribunals
69
de tot el mn estiguin saturats per milions de plets per resoldre
les picabaralles entre vens descala o de jard; i ja en aquest nivell
microgeogrc es produeixen estats depressius prou coneguts
que la batalla judicial pot agreujar ns a assolir graus de violncia
que poden acabar en mort.
Viure en els blocs de pisos annims dels barris populars de
les ciutats mediterrnies o en les uniformes edicacions adossa-
des de les perifries anglosaxones afavoreix laparici de patolo-
gies depressives per, tamb s cert que laparent serenitat dels
microcosmos rurals pot generar paisatges interiors gens idllics.
De fet, no s una novetat que, lluny dels conictes i dels riscos
ambientals urbans, es pot produir una dialctica diferent, per
igualment implacable, entre el b i el mal. Les visions falsament
arcdiques dunes zones rurals postproductives destinades al
jois reps dels ciutadans no aconsegueixen, de fet, amagar la
presncia de greus riscos ambientals i paisatgstics com ls de
pesticides, labocament de residus, lexplotaci de pedreres, la
urbanitzaci invasiva per a lespeculaci immobiliria, les noves
carreteres o la contaminaci de laigua. Fins i tot a la Toscana,
potser la geograa rural postmoderna ms fascinant i somiada a
nivell global, sest donant la creaci de plataformes ciutadanes
intensament preocupades per la degradaci ecolgica i siogn-
mica de nombrosos mbits paisatgstics daquesta regi.
Paisatges ferits i depressi
En les pgines anteriors sha mostrat que la base de la sensibi-
litat paisatgstica no rau solament en motivacions culturals ben
articulades, sin tamb en actituds especques davaluaci cog-
nitiva i emotiva dels contextos territorials, que es corresponen
amb comportaments ben coneguts pels estudiosos de la psico-
logia ambiental, tot i la manca duna literatura que expliqui la
relaci entre la prdua de la bellesa del paisatge i laparici del
neguit. Sense voler-nos endinsar en els complexos procediments
70 Paisatge i salut
de lanamnesi psicolgica, un bon indicador empric de la difu-
si duna sensaci dangoixa i de preocupaci per la degradaci
visual dels paisatges s la presncia contnua en els mitjans de
comunicaci (televisi i diaris) no tan sols de relats i crniques,
sin tamb de reexions ms profundes en relaci amb aquesta
qesti. Molt sovint els periodistes accentuen i dramatitzen els
fets objectius amb la nalitat evident de sacsejar les conscincies
damplis sectors de ciutadans poc atents al paisatge ents com a
b com. Es tracta, per tant, de missatges que poden activar dis-
torsions cognitives negatives (Beck, 1991), s a dir, processos
mentals que alteren la normalitat cognitiva i que posen en marxa
un seguit de pensaments negatius automtics, sobretot en per-
sones ja alarmades pel dest tant del seu paisatge com dmbits
molt ms amplis situats fora de la seva quotidianitat (els paisat-
ges nacionals, els visitats durant un viatge).
Contrastant lexperincia personal de lautor dincomoditat
davant la prdua de bellesa del paisatge del Vneto (Vallerani i
Varotto, 2005) amb el diagnstic elaborat per Aaron Beck (1991),
aquest pot conrmar que hi ha una connexi estreta entre les
emocions negatives suscitades pels danys ambientals i la corres-
ponent predisposici als pensaments negatius que uniformitzen
en aquest sentit tota la realitat, excloent gaireb del tot qualse-
vol informaci positiva. La mirada pessimista esdev dominant i
simposa el que Beck deneix com a bloqueig cognitiu, de ma-
nera que no saconsegueix copsar cap element tranquillitzador.
Tanmateix, cal precisar que la presncia al Vneto de ms de 250
plataformes ciutadanes de defensa del paisatge (Zamparutti,
2000) i la constant aparici de situacions de degradaci greus i
objectives del paisatge, tant si sn aprovades pels poltics locals
com si es fan de forma illegal, produeixen les mateixes sensaci-
ons en milers daltres persones que ja no accepten passivament la
prdua de qualitat del paisatge. La disminuci de la conana en
les institucions, i en especial durant el perode 2001-2005, quan
la dreta italiana va despenalitzar els delictes ambientals i va per-
donar els abusos urbanstics (Benedetti, 2006), fa crixer lestat
71
dangoixa i produeix visions catastrostes que, si no degeneren
obertament en patologies depressives, si ms no creen un estat
dinfelicitat i desconana collectiva.
Segons lautor, langoixa catastrosta s una estratgia in-
conscient de defensa davant dun possible empitjorament de la
situaci, com una preparaci per a situacions ms greus. Aquesta
espcie de vacuna mental ha perms que lautor continus sense
ms distraccions lestudi de les crisis ambientals i paisatgstiques
fet que li ha garantit, a ms, un cert distanciament en la recollida
dels testimonis dramtics dels protagonistes de les plataformes
de defensa del paisatge i de la integritat ecolgica del territori.
Patir pels danys soferts al paisatge crea un estat dangoixa que s
fcil de compartir, per la qual cosa els neguits poden descarre-
gar-se en lacci cvica que reacciona contra les amenaces al b
com. Tanmateix, la depressi continua sent una actitud consi-
derablement ambigua, ja que oscilla entre lesfera subjectiva i el
grup de defensa del paisatge, entre altres coses perqu, segons
Beck, compartir les facetes negatives constitueix la base duna
dimensi ms cultural del pessimisme, la consolidaci de la
qual (mitjanant comunicats de premsa, entrevistes o articles
de successos) podria veures ns i tot com una defensa contra la
depressi i lansietat, en exterioritzar la negativitat que podria
perjudicar el mateix subjecte (Beck, 1991).
Cal tenir en compte, en aquesta anlisi, la possibilitat que
existeixi un component gentic en els trastorns depressius. En
efecte, a partir destudis sobre bessons homozigots, sha cons-
tatat el paper destacat de la gentica en la predisposici a les
malalties depressives. En els casos ms greus, el carcter heredi-
tari daquesta psicopatologia compta, almenys, en un 50-60%,
mentre que per a les situacions menys preocupants no va ms
enll del 10% (James, 1997: p. 31). Aix doncs, no es pot exclou-
re el paper dels condicionants ambientals, especialment quan es
produeix la prdua de control dels esdeveniments externs que
poden posar en perill el funcionament i la qualitat de lespai vis-
cut i, per tant, les sensacions tranquillitzadores que regeixen
72 Paisatge i salut
lestimaci pels llocs. Lanlisi psicolgica (Pezzullo, 2005) ha
proposat diversos models de comprensi de la relaci emotiva
amb lentorn, com per exemple el model bifactorial basat en els
termes agradable/desagradable (denible tamb com a atracci i
seguretat versus repulsi i perill) i activaci-desactivaci (situa-
cions noves i complexes versus contextos ordinaris i privats des-
tmuls). Ambdues oposicions estan inudes per letologia i, per
tant, la degradaci dels paisatges es considera com una amenaa
al prototipus del bon refugi, capa encara de condicionar lins-
tint de supervivncia i consegentment la valoraci subjectiva
dels paisatges quotidians (Baroni, 1998).
La prdua traumtica del sentit del lloc
Lestimaci pels llocs, s bo repetir-ho, es veu profundament
afectada per la rapidesa de les transformacions econmiques i
socials que, si b duna banda aporten uns avantatges innegables
a la renda per cpita, daltra banda creen ruptures sovint traum-
tiques amb els estils de vida anteriors. Aix s el que ha passat a
Itlia a partir del perode 1960-1970 del segle xx, on la tarda-
na adhesi a la revoluci industrial va fer encara ms evident el
contrast entre la urbanitzaci catica que malbarata recursos am-
bientals i el gran valor historicocultural dels paisatges heretats
(Erbani, 2003). Sest donant un procs dhibridaci del paisatge
ocasionat per la distribuci de forma ubiqua i indiferent dele-
ments funcionals especcs i de noves estructures entre les ma-
lles dun valus teixit geogrc format per processos evolutius
seculars. s aquesta evident sensaci de ruptura amb les lgiques
anteriors, de degradaci, tant bioterritorial com formal, de pr-
dua dobjectius compartits, de predomini dels benecis dalguns
en perjudici duna majoria silenciosa, que aguditza una creixent
desillusi i preocupaci pel futur de lespecicitat i qualitat dels
escenaris en qu t lloc la nostra vida quotidiana. Per la desil-
lusi est provocada, tamb, per la incapacitat de llegir les noves
73
geograes, subordinades a la presumpta ecincia duna moder-
nitat de la qual desconem cada cop ms.
Imatge 3. Les rpides transformacions dalguns paisatges fan que part de la poblaci no
shi reconegui.
Quan els llocs pateixen lesions, s la comunitat la que veu
alterada aquella relaci vital que permet el reconeixement iden-
titari, per b que el malestar psicolgic sigui percebut principal-
ment pels membres ms sensibles del grup. Langoixa sestn
ms entre aquelles persones que assisteixen impotents al pas del
cosmos de la identitat al caos del pensament nic produt per
leconomia global, que converteix en intils i superats els lligams
entre comunitat i lloc i, per consegent, les referncies paisatgs-
tiques tradicionals es redueixen a suports euclidians simples i in-
diferenciats, utilitzats pel mercat immobiliari amb objectius ms
rendibles. Sovint el mrqueting territorial utilitza les sonomies
paisatgstiques ms atractives, fet que afavoreix que les forces del
mercat facin el possible per expulsar els habitants autctons i aix
cobrir la demanda immobiliria global (s emblemtic el cas del
centre histric de Vencia).
74 Paisatge i salut
s evident que els ssers humans tenim una elevada capa-
citat dadaptaci i que, per tant, sobrevivim a noves situacions.
Aix s aix encara que shagi installat una sorollosa planta de
producci a prop de casa, encara que els nostres costums hagin
de canviar a causa de laugment del trnsit desprs que lantic
horitz darbres i camps hagi estat substitut per un centre co-
mercial o per una nova urbanitzaci, encara que ja no es pugui
nedar al riu. Tal com sha dit en aquest captol, s perills i inge-
nu creure en la perennitat dels lligams afectius amb els llocs de
la prpia biograa. Tot canvia, s veritat, per s massa fcil per
als poders poltics, els planicadors i els inversors minimitzar els
efectes collaterals daquesta imparable mitologia del desenvolu-
pament i somriure amb menyspreu mal dissimulat davant de qui
demana ser escoltat i implora dileg per governar de forma com-
partida el territori. s com si la qualitat visual, s a dir, la belle-
sa, fos un accessori sense importncia de lexistncia, que es pot
sacricar pel rendiment econmic immediat duns pocs. Sha
darribar a un comproms entre la imposici traumtica de noves
geograes i les necessitats dels actors dbils i sensibles als valors
no monetitzables de lexistncia per combatre la prdua de llocs
interioritzats, amb el seu patrimoni insubstituble democions
arrelades i memries viscudes. Perdre el lloc signica perdre
la possibilitat de pensar el propi context i, sobretot, de pensar-se
en el propi context; signica patir un atac a les capacitats de sig-
nicaci dun mateix, un atac als ordres de referncia ms bsics
i banals de lindividu, dels quals gaireb no tenim conscincia en
situacions de normalitat. Aquest trauma geogrc es tradu-
eix en un trauma psicolgic, com a lesi
2
de lestructura terri-
torial que suporta el sistema de signicaci social i individual,
dany irreparable a la dimensi contextual de contenci i desen-
volupament dels espais socials i de vida de lindividu (Pezzullo,
2005). Finalment, duna forma molt ms prosaica, la degradaci
del paisatge pot generar tamb una ferida econmica, s a dir,
2 Trauma deriva, precisament, del grec clssic ferida.
75
pot provocar danys fcilment mesurables causats per la depreci-
aci del valor immobiliari de la casa situada a prop duna fbrica,
o duna carretera de trnsit dens, o duna gran urbanitzaci resi-
dencial que desdibuixa lescenari tradicional i, per tant, els ciuta-
dans deprimits que volen anar-sen no aconsegueixen vendre la
seva casa a un preu adequat per comprar-ne una altra en un lloc
amb menys risc.
Si valorem les conseqncies econmiques daquests trau-
mes geopsicolgics, ens topem de cara amb un recorregut cul-
tural molt innovador elaborat per les cincies econmiques. Es
tracta duna nova comptabilitat ambiental que intenta actualitzar
lhabitual i en molts aspectes, la inadequada valoraci econmi-
ca tradicional amb la introducci del concepte de qualitat de vida.
De fet, sha demostrat que, a lhora de descriure el benestar dun
collectiu, el principal indicador econmic, el producte interior
brut (PIB), s menys signicatiu com ms mitjanament rica s la
comunitat observada, s a dir, com ms satisfetes estan les seves
necessitats primries (Hamilton, 2006). Per tant, apareixen uns
lmits socials del desenvolupament que fan que lincrement de
la quantitat dels bns oferts ja no es reecteixi en un creixement
parallel de la satisfacci (Hirschmann, 1986). No s casualitat
que en els darrers anys els economistes ms conscients i crtics
amb el pensament nic hagin comenat a ocupar-se de qestions
que tradicionalment estaven implcites en el discurs, com ara la
felicitat, la satisfacci residencial, la qualitat de les relacions soci-
als, la bellesa del paisatge. (Dasgupta, 2004; Georgescu-Roegen,
2007), i que hagin posat en gurdia els responsables poltics i els
sectors ms atents de lempresariat davant la decadncia de les
societats opulentes, sotmeses al nus correds de la saturaci ter-
ritorial i dels corresponents conictes entre el manteniment de la
qualitat ambiental i paisatgstica i la difcil coexistncia de funci-
ons productives, logstiques i residencials (Anastasia, 2005). La
depressi derivada dun trauma paisatgstic augmenta, per tant,
la vulnerabilitat psicolgica de lindividu i amplica la percepci
dels factors de risc. Fins i tot, en els casos en qu aquest procs no
76 Paisatge i salut
condueix a laparici de formes de neguit patolgic, dna lloc a
angoixes i dicultats que se sumen als problemes habituals de la
vida quotidiana. En els casos en qu el trencament de lharmonia
i la bellesa del paisatge quotidi afecta una comunitat que ja ha
estat sotmesa a la prdua de la salut ecolgica del seu propi ter-
ritori, ens trobem davant duna mala prctica geogrca de gran
abast.
Hem de conar en un retorn rigors al comproms tic i a
la responsabilitat (Jonas, 2004), que sigui capa de transformar
els avantatges immediats, prou llaminers, en estratgies basa-
des en la previsi i en el fet de compartir els deures comuns. La
depressi i el pessimisme per lentorn es poden guarir amb la
recuperaci de la dimensi de la cura en sentit simmeli, s a
dir, recuperant una relaci directa amb les fenomenologies am-
bientals que composen lespai viscut i reconeixent, per tant, les-
treta dependncia de lindividu respecte als altres del grup i del
territori del qual obt un sentit per a la seva existncia (Simmel,
1997). En denitiva, s la recerca de geograes menys egoistes i
ms solidries, on el sentit duna continutat civil i dideals sigui
capa de produir sociabilitat territorial i identicaci profunda
amb una evoluci del paisatge respectuosa amb la qualitat hist-
rica i ecolgica.
Anastasia, Bruno (2005). Nordest: dal
successo alla difcile ricerca di nuove mete
dins collettive, dins Francesco Vallerani;
Mauro Varotto. Il grigio oltre le siepi.
Portogruaro: Nuova Dimensione, p. 35-53.
Baroni, Maria Rosa (1998). Psicologia
ambientale. Bologna: Il Mulino.
Bauman, Zygmunt (2006). Modernidad
lquida. Mxic: Fondo de Cultura
Econmica. [Ttol original Liquid
modernity].
--- (2007). Modus vivendi. Inferno e utopia
del mondo liquido. Roma: Laterza.
Beck, Aaron (1991). Cognitive therapy:
a 30 year perspective, American
Psychologist, nm. 46, p. 368-375.
77
Beck, Ulrik (2006). La sociedad del riesgo:
hacia una nueva modernidad. Barcelona:
Paids.
Benedetti, Gaetano (2006). Politica e
ambiente: bilancio della legislatura 2001-
2006. Mil: Edizioni Ambiente.
Bennett, Oliver (2001). Cultural
pessimism. Narratives of decline in the
postmodern. Edimburg: Edinburgh
University Press.
Bianchi, Elisa (1987). Comportamento
e percezione dello spazio ambientale: dalla
Behavioural Revolution al paradigma
umanistico, dins Giacomo Corna
Pellegrini. Aspetti e problemi della geograa.
Mil: Marzorati, vol. 2, p. 543-598.
Bonesio, Lucia (2000). Orizzonti della
geolosoa. Terra e luoghi nellepoca della
mondializzazione. Bolonya: Arianna.
Bonnes, Mirilia; Secchiaroli,
Gianfranco (1992). Psicologia ambientale.
Bolonya: Il Mulino.
Burton, Ian; Kates, Robert; White,
Gilbert (1978). Environment as hazard.
Nova York: New York University Press.
Capel, Horacio (1988). Filosofa y ciencia
en la geografa contempornea. Barcelona:
Barcanova.
Commoner, Barry (1994). En paz con el
planeta. Barcelona: RBA.
Cosgrove, Denis (1993). The Palladian
Landscape. Leicester: Leicester University
Press.
Crichton, Michael (2005). Estat de por.
Barcelona: Edicions 62. [Ttol original State
of fear].
Dasgupta, Partha (2004). Benessere
umano e ambiente naturale. Mil: Vita e
Pensiero.
Davis, Mike (1998). Ecology of fear. Nova
York: Vintage books.
Entrikin, Nicholas (1976).
Contemporary humanism in geography,
Annals of the Association of American
Geographers, nm. 66, p. 615-632.
Erbani, Francesco (2003). LItalia
maltrattata. Roma: Laterza.
Georgescu-Roegen, Nicholas (2007).
Ensayos bioeconmicos. Madrid: Los Libros
de la Catarata.
Gold, John (1980). An introduction to
behavioural geography. Oxford: Oxford
University Press.
Hamilton, Clive (2006). El fetiche del
crecimiento. Pamplona: Laetoli.
Hirschman, Albert O. (1986). Inters
privado y accin pblica. Mxic: Fondo de
Cultura Econmica.
James, Oliver (1997). Britain on the couch:
treating a low serotonin society. Londres:
Century.
Jonas, Hans (2004). El Principio de
responsabilidad: ensayo de una tica para la
civilizacin tecnolgica. Barcelona: Herder.
La Cecla, Franco (2000). Perdersi. Luomo
senza ambiente. Roma: Laterza
Latouche, Serge (1995). La Mgamachine.
Pars: La Dcouverte- Mauss.
Leone, Ugo (2006). Nuove politiche per
lambiente. Roma: Carocci.
Leslie, John (1996). The end of the world:
the science and ethics of human extinction.
Londres: Routledge.
Lomborg, Bjorn (2005). El ecologista
escptico. Madrid: Espasa Calpe.
Magnaghi, Alberto (2000). Il progetto
locale. Tor: Bollati Boringhieri.
Parks, Tim (1995). Italiani. Mil:
Bompiani.
Pezzullo, Luca (2005). Il rischio
territoriale tra geograa della percezione e
psicologia dellemergenza. Approcci teorico-
metodologico ad orientamento qualitativo.
Tesi doctoral no publicada, Universitat de
Pdua.
Relph, Eduard (1976). Place and
placelessness. Londres: Pion Limited.
Simmel, Georg (1997). La socievolezza.
Roma: Armando.
Trevisan, Vitaliano (2002). I quindicimila
passi: Un resoconto. Tor: Einaudi.
78 Paisatge i salut
Tuan, Yi-Fu (1974). Topophilia: a study
of environmental perception, attitudes and
values. Englewood Cliffs: Prentice-Hall.
--- Tuan, Yi-Fu (1979). Landscape of fear.
Oxford: Basil Blackwell.
Vallerani, Francesco (2000). Il Veneto
e le seduzioni palladiane tra senso del luogo
e postmoderno, dins Cosgrove Denis. Il
paesaggio palladiano. Verona: Cierre, p.
9-30
--- (2005). La perdita della bellezza:
paesaggio veneto e racconti dellangoscia,
dins Francesco Vallerani; Mauro Varotto.
Il grigio oltre le siepi. Geograe smarrite e
racconti del disagio in Veneto. Portogruaro:
Nuova Dimensione, p. 159-185.
Vallerani, Francesco; Varotto, Mauro
(2005). Il grigio oltre le siepi. Geograe
smarrite e racconti del disagio in Veneto.
Portogruaro: Nuova Dimensione.
Worldwatch Institute (2006). State of
the world 2006. Mil: Edizioni Ambiente.
Wright, John (1947). Terrae incognitae:
the place of imagination in geography,
Annals of the Association of American
Geographers, nm. 37, p. 1-15.
Zamparutti, Anthony (2000). Difendere
lambiente nel Veneto: conitti e comitati
locali. Vencia: Osservatorio sulle
trasformazioni in Veneto.
79
Lespai urb i la salut:
una visi histrica
Francesc Muoz
80 Paisatge i salut
Durant lespants regnat del clera a Nova York
vaig acceptar la invitaci dun parent a passar quinze
dies al seu confortable cottage, a la riba del Hudson.
All tenem tots els habituals mitjans de diversi
estivals. Passejant pels boscos amb els nostres qua-
derns de disseny, navegant, pescant, nedant, amb la
msica i els llibres haurem passat un temps plaent
si no hagus estat per les temibles noticies que arri-
baven cada mat de la populosa ciutat. No passava
un dia sense que ens portssim noves de la mort
dun o altre conegut. Amb laugment de la morta-
litat, vam aprendre a esperar diriament la prdua
dalgun amic. El mateix aire del sud semblava im-
pregnat de mort. (Poe, 2002 [1846]: p.423).
La relaci entre salut i paisatge s avui dia un lloc com tan ac-
ceptat que ha esdevingut ja un tpic. Duna banda, lassociaci
entre determinats paisatges i la idea de la bona salut, entesa en
termes de benestar tant individual com collectiu, ha estat tan
reiterada que ja es pot suggerir la seva conversi en un element
publicitari ms en el context duna societat contempornia que
tendeix a transformar, cada vegada ms, elements de la realitat f-
sica en productes esttics, sotmesos a les regles dun mercat pro-
gressivament necessitat de nous nnxols de consum. Daltra ban-
da, aquesta qualitat de vida mxima que representa el concepte
abstracte de salut sentn com rearmada a partir de la vivncia,
el gaudi o lestada en determinats paisatges congurats com ex-
tensions, igualment estetitzades, de tot all que actualment es
considera com saludable o salutfer pel fet que ens apropa a la na-
tura: del menjar amb bra als massatges amb pedres vernacles,
dels hbits esportius a laprenentatge de la losoa zen o laudi-
ci de composicions new age. Una estetitzaci que porta implci-
ta, en realitat, una banalitzaci del paisatge que s present en una
multiplicitat descales de manera que el paisatge, ja sigui una vall
de muntanya o un jard interior al centre de la ciutat, sacaba ade-
81
quant a les imatges prviament creades per adaptar-se a aquest
consum de salut ents com un producte ms. Aix, tan banal re-
sulta el pessebrisme que caracteritza algunes experincies de
gesti del paisatge en rees rurals com la utilitzaci, indiscrimi-
nada i reduccionista, del fengshui al disseny dinterior ms urb.
Els rpids o els suaus meandres als rius, les ltimes fran-
ges de costa nua de construcci, les valls verdes, els horitzons
de vinya, els mosaics agrcoles, els camins rurals per tamb els
indrets de tranquillitat, els cels amb nits estrellades i el mateix
aire pur, per oposici als llocs sorollosos i amb contaminaci
lumnica o atmosfrica, sn tots ells elements distintius de pai-
satges de mar, de muntanya o, senzillament, del camp. La seva
percepci no depn nicament del seu valor paisatgstic sin que
sefectua en termes de salut a partir daquesta estetitzaci del
consum. Es tracta de tota una srie de qualitats fsiques i atributs
antrpics que encara caracteritzen els territoris tradicionalment
idealitzats pel fet de no trobar-se urbanitzats. En altres paraules,
els bons paisatges, els que proveeixen de millor salut i benestar,
sn aquells denits per labsncia durbanitzaci.
En realitat, aquesta s una percepci collectiva que no ha
destranyar, ja que va ser a la ciutat on la relaci entre paisatge
i salut es va fonamentar, amb ms claredat, en el decurs del se-
gle xviii i, sobretot, del xix. Aquesta associaci entre paisatge
urb i mala salut t les seves arrels en elements objectius molt
clars, com les quatre epidmies de clera que van patir les ciu-
tats europees al segle xix. No obstant aix, es relaciona, tamb,
amb algunes claus ideolgiques, com el desenvolupament dun
discurs antiurb que t el seu origen en la idealitzaci del camp
com a resposta al procs de gestaci duna nova societat urbana
industrial, realment molt convulsa.
s daquesta manera que la cura de malalties clarament mo-
dernes en sentit culturalista, com la tuberculosi, es va associar
als espais de fora de la ciutat. La tranquillitat del camp, la brisa
del mar o laire pur de la muntanya es contraposaven, aix, als
gravats de Gustave Dor o George Cruikshank, que reectien
82 Paisatge i salut
amb cruesa o ironia imatges dunes ciutats literalment ofegades
pel creixement urb. Succea en un moment en qu la terapu-
tica mdica, presonera encara del paradigma hipocrtic, estava
obsessionada per la qualitat de laire. s tamb aix que es es va
desenvolupar una primera sensibilitat burgesa, relacionada amb
la salut i el bany, que explica laparici despais urbans concrets,
com els banys pblics o un primer turisme fundacional a de-
terminats indrets costaners, clarament identicats amb aquella
imatge de benestar, com Brighton o Biarritz.
Imatge 1. La cerca de la salut i el benestar motiven larribada dels primers turistes a deter-
minats indrets costaners com Brighton.
Per tant, lassociaci esttica entre paisatge sense urbanit-
zar i salut, tan present avui dia a les anomenades societats post-
industrials, entronca amb una tradici molt anterior. Es tracta
duna associaci que, tot i fonamentar-se en elements de cone-
guda diagnosi que mostren els riscos que per a una bona salut
representa lhbitat urb (de la polluci atmosfrica a la conta-
minaci acstica o la derivada dels mateixos materials de cons-
trucci), ignora dues qestions que semblen clau. En primer lloc,
les diferncies entre individus els quals es consideren en iguals
termes pel que fa a les seves necessitats i requeriments de salut i,
per tant, se suposa que reben el mateix beneci del gaudi o lesta-
83
da en paisatges salutfers, quan semblaria obvi que no s aix. En
segon lloc, en considerar els individus a partir dun perl nic,
elements tan essencialment denidors dels llindars de salut, com
s el cas de la renda disponible, queden fora destudi. Soblida,
daquesta manera, el fet que, a igualtat de condicions de base ge-
ntica o biolgica i de salut individual, un habitant urb de renda
alta tindr, de ben segur, millor accs a una bona salut que un ha-
bitant no urb de renda baixa, independentment de les qualitats
del seu paisatge.
La conclusi, per tant, s que generalment la relaci entre
paisatge i salut s, en realitat, una associaci que considera me-
rament aspectes fsics del territori i deterministes de la relaci
entre individu i medi, mentre que deixa de banda qestions so-
cials que es revelen com radicalment crucials per explicar la salut
dels individus i collectius. Tant la noci de paisatge com la de sa-
lut serien, en conseqncia, conceptes culturalment construts i
susceptibles de ser analitzats en clau ideolgica, poltica i social.
Aquest captol explora, mnimament, lorigen daquest es-
tat de coses i posa latenci sobre aquell moment fundacional en
qu la relaci entre paisatge urb i salut precria queda fonamen-
tada com la base del discurs antiurb al segle xix. Aquest s un
moment histric en qu les ciutats presenten tal multiplicaci
de situacions insalubres que acabaran sent denides a partir de la
mxima de les ansietats possibles des del punt de vista del ben-
estar: el risc de mort.
Natura i cultura, ruris i urbis: les fronteres del risc urb
Des del segle xviii, els poders illustrats havien institucionalitzat
una visi de la relaci entre societat i natura congurada a partir
de la idea de felicitat humana. Sobre aquest objectiu sarticularan
poltiques que afectaran mbits diversos de la vida urbana. Elsa
Malvido ha resumit de manera clara el que anomena el somni
illustrat:
84 Paisatge i salut
[...] una poblaci treballadora nombrosa, ben dis-
tribuda, connectada per camins, ports i ponts, sana
i disponible... tot aix feia indispensable per a un
bon govern saber quants, on, de quin sexe, color
(tnia), mida, fora i qualitat, eren els seus sbdits
[...] (Maldivo, 1993: p. 301-320).
Dins daquest paquet de requeriments destaca la salut com
un eix important pel que fa a les incipients poltiques de benestar
pblic: Policia, riquesa, felicitat, salut i seguretat estan, a nals
del segle xviii, tan ntimament unides que sn difcils de distin-
gir. (lvarez Ura, 1983: p. 66).
Aix, des de mitjan segle xviii i en el decurs del segle xix,
es desenvolupar a Europa una lnia de pensament sobre la salut,
entesa com un objectiu i una necessitat collectius. Durant aquest
perode, dos elements constituiran la base de les argumentacions
per la seva oposici material a la consecuci daquest ideal tcnic
de salut: la ciutat i lepidmia. La malaltia contagiosa, i ms con-
cretament el clera, es codicar des del saber cientc i la gesti
tcnica a partir del referent urbanstic.
Abans de plantejar, per, amb sucient detall, les qestions
referides s imprescindible assenyalar que lexplicaci daquesta
representaci negativa de la ciutat no es pot simplicar fent ni-
cament referncia a les onades epidmiques i a la caracteritzaci
de la ciutat a partir del risc de malaltia o de mort. En realitat s
un tema fora ms complex on la creaci destereotips relacio-
nats amb la contraposici entre el medi rural i la seva anttesi, la
ciutat, juga un paper fora rellevant. Es tracta de tpics, institu-
cionalitzats culturalment, a partir de lexpansi global del procs
dindustrialitzaci i, ms enll del que passava a les fbriques, en
funci de la progressiva tayloritzaci de la vida urbana.
85
Les poltiques de salut i la tayloritzaci de la ciutat
Les aportacions de Frederik Winslow Taylor defensaven la ne-
cessitat duna racionalitzaci del treball industrial i van comenar
a ser aplicades, dirigint ell mateix el procs, a partir de la dcada
del 1880. Lanlisi dels moviments realitzats pels obrers i le-
cient gesti del temps necessari per a lexecuci dels diferents
treballs als tallers van iniciar, aix, un procs que acabaria amb la
determinaci cientca de la duraci que havia de correspondre
a cada feina:
Es pretenia denir per a cada una delles un mto-
de exemplar, el millor i lnic, the one best way, que
shauria de difondre entre els instructors a la fbrica
i guanyar tots els establiments conquerits per lor-
ganitzaci cientca. (Friedmann, 1977: p. 100).
Dins daquesta anlisi dels moviments sobresurt especial-
ment la introducci del cronmetre i del time-study-man, lite-
ralment, lhome que estudia els temps, (Friedmann, 1977).
Aquesta nova organitzaci del treball industrial als tallers i les
fbriques donar posteriorment lloc al que Benjamin Coriat ano-
men la disciplina de fbrica, una disciplina basada en el con-
junt de gestos que acabaran per convertir-se primer en codi i ms
tard en comportament estandarditzat.
Apareixen, aix, requeriments nous. En primer lloc, es pro-
dueix la limitaci de la mobilitat i la xaci de la m dobra al
territori a partir de lorganitzaci estable de les condicions de tre-
ball. Aquest s un escenari on les assegurances socials i les orde-
nances de salut i higiene associades a les millores dels habitatges
tenen importncia en tant que estratgies destinades a sedenta-
ritzar una massa treballadora que ns aleshores es caracteritzava
per la seva exibilitat, imprevisibilitat i nomadisme. En segon
lloc, es produeix lacomodaci de la m dobra a una situaci in-
dita marcada per imperatius productius igualment nous com la
86 Paisatge i salut
regularitat, la continutat en la producci o la permanncia al lloc
de treball. s en aquests aspectes on la disciplina de fbrica ad-
quireix tot el seu sentit.
Tamb s des de la perspectiva daquestes noves necessi-
tats que sentenen situacions que avui dia contradirien qualsevol
plantejament de poltica collectiva de salut com, per exemple, el
treball infantil. El nen podia, certament, ser retingut a lespai de la
manufactura de forma permanent sense por que els ritmes de les
collites i el treball agrcola (que formava part simultnia de la vida
laboral daquelles primeres generacions de treballadors industri-
als) o les crides de lexrcit, deixessin el taller buit de braos.
En paraules de Coriat (1982), els nens asseguraven la con-
tinutat de la producci industrial entre el ritme de les estacions.
Giorgio Piccinato (1993) arriba a la mateixa conclusi quan ar-
ma que era gaireb impossible transformar en obrers ecients
de fbrica les persones que havien superat els anys de la pubertat,
si provenien de lagricultura o dels ocis artesanals (Piccinato,
1982: p. 41).
La tayloritzaci de la producci industrial, per, no sha
dentendre com un procs merament circumscrit al marc pro-
ductiu ni a lescenari fabril. En realitat, depassa la mera organit-
zaci econmica per fer-se present a daltres esferes de la vida ur-
bana. El que sestava gestant era, ms aviat, una tayloritzaci de
les relacions urbanes enteses en sentit ampli, la qual cosa acabar
per encabir la producci de lespai urb dins les mateixes coorde-
nades de la racionalitat cientca que havien inspirat el canvi en
lorganitzaci del treball i la gesti del temps a lespai de la ma-
nufactura.
Es pot caracteritzar, aix, lespai de la ciutat industrial com
una successi de territoris progressivament tayloritzats: pri-
mer el taller, la manufactura i la fbrica; desprs la ciutat fora del
marc estrictament productiu, de la gesti de la circulaci a la nova
construcci de parcs i serveis urbans; nalment, lhabitatge, on
la prpia vida domstica acabar igualment fagocitada per lidea-
ri taylorista, ns arribar a la cuina, lespai de major activitat fami-
87
liar i, per tant, all on ms gestos, moviments, comportaments i
maneres de fer havien de ser objecte de la nova disciplina, la nova
racionalitat associada a lecincia productiva. Es tracta dele-
ments clarament presents ns i tot als manuals que mostraven a
lpoca la correcta organitzaci del treball a la cuina:
[] deu procurar lo cuyner que cada un de aquells
(dels utensilis) estiga en son propi lloch, per evitar
tota confusi y tamb per ahorrarse treball, cuydant
de tornarlos sos puestos despres de haberlos usat;
perque est clar que si lo cuyner es deixat perers
en tornar las cosas sos llochs determinats, resulta
que cuant se va per ellas, no las troba tan facilment,
sent motiu de doblar lo treball anant de ass y de all
lo que sol succehir cabalment en las ocasions de mes
ocupaci y treball [] (Annim, 1982 [1851]:
p.107-108).
En aquest context general denit per la tayloritzaci de la
ciutat, les primeres poltiques de salut urbana shan dentendre
clarament vinculades a la gesti de la fora de treball industrial.
Aix, per exemple, les lleis sobre el treball infantil i la mateixa
pressi de metges i demgrafs des de nals del segle xix en la
seva lluita per reduir les taxes de mortalitat infantil, no shan de
pensar estrictament com iniciatives de salut en el sentit contem-
porani de lexpressi, sin com mesures certament associades a
ladministraci de la fora de treball en un moment on les m-
quines encara necessitaven braos per garantir la producci a la
manufactura. Aix, la limitaci del nombre dhores de treball dels
infants i les lleis descolaritzaci garantiran, en paraules de Cori-
at (1982), la formaci de cossos protegits dun desgast preco,
caps pacientment sotmesos a les xifres i a les lletres en el recinte
dels murs de la classe. (Coriat, 1982: p. 20 ).
88 Paisatge i salut
Variacions sobre el discurs antiurb
La contraposici entre els medis rural i urb sexaltar progres-
sivament en el decurs del segle xix, a partir de la idealitzaci
del camp. Aix, al mateix temps que sarma la superioritat de
la cultura urbana, en termes de modernitat, de consum i de cul-
tura burgesa, el que no s ciutat sentn com un camp idllic, un
ambient desconnectat de la nova realitat productiva. Aquest am-
bient ser ents, progressivament, com un mn a part, bressol i
reserva dels valors originals del lloc i de les seves tradicions, en
contraposici amb lecincia productiva i la racionalitat del ma-
quinisme que dominaven el procs de tayloritzaci urbana.
Aquesta ideologia contra la ciutat sinsereix dins una tradi-
ci latent on sinclouen visions tan llunyanes en el temps com
les concepcions organicistes de la losoa natural i la medicina
galnica que, durant el Renaixement, havien assimilat la ciutat al
cos hum, de manera que la idea de malaltia del cos podia fcil-
ment ser traslladada a lescenari urb (Barona Vilar, 1992). s a
dir, que des dalguns segles abans, ja hi havia un medi privilegiat
per vehicular aquests tipus dansietats antiurbanes. En el decurs
del segle xix, el concepte dhigiene, en les seves mltiples vari-
ants (higiene pblica, privada, social) estructurar la branca es-
pecialitzada de la medicina encarregada de donar forma i canalit-
zar un determinat discurs contra la ciutat. Aquest discurs, duna
banda, prendr com a referncia els dcits de salut i entendr
lespai urb com un lloc de risc, de malaltia i de mort, associat en
termes explicatius a la densitat urbana; daltra banda, entendr la
ciutat com un lloc de dissoluci, que aigualeix els vincles morals
i familiars entre individus.
A diferncia de moments histrics anteriors, per, al se-
gle xix la ciutat era ja lindret privilegiat dacumulaci de capital,
ja que, en un moment decincia encara molt baixa dels trans-
ports i comunicacions, la necessria concentraci dels factors
productius de leconomia industrial feia necessari mantenir viu i
en creixement el territori urb.
89
Al mateix temps, per, els conictes generats per la concen-
traci de poblaci, lexcessiva densitat i el creixement certament
explosiu dels vells centres urbans, projectava dubtes sobre les-
tabilitat social que la moral aristocrtica, primer, i burgesa, ms
tard, defensava com a igualment bsica per garantir aquell procs
econmic dacumulaci (Casals, 1992). La soluci a aquests di-
lemes no va ser una altra que la invenci de la natura. La contra-
posici entre cultura i natura, entre ciutat i camp, entre cultura
urbana i cultura rural, va ser el primer pas per tal que la densitat
urbana sentengus com latribut ms representatiu de la ciutat
i el fet diferencial que esdevindria explicatiu de la situaci de
crisi higinica de lespai urb. La manca dhigiene, fsica i social,
ser assimilada per la retrica del discurs antiurb com un lmit
real a la salut concebuda tant en termes de benestar individu-
al com de pau social collectiva. Com sexplicar ms tard, s a
partir daquestes coordenades que sentn lxit de la idea de la
reforma urbana, una ambici que acabar inspirant el primer
urbanisme europeu de les grans avingudes i eixamples i que pro-
posar, com a objectiu principal, la reducci de les condicions de
densitat urbana com a requeriment essencial per aconseguir una
ciutat higinica i saludable.
Imatge 2. Lassociaci entre densitat urbana i mortalitat don lloc a la reforma urbana a
travs de la construcci de grans avingudes i eixamples.
90 Paisatge i salut
Des de comenaments del segle xix, el discurs antiurb tro-
bar el seu aliment en les evidncies mdiques empriques que
demostraven els riscos de salut pblica a la ciutat. Una mateixa
defensa unir, aix, metges, arquitectes o enginyers, a la medici-
na galnica i a lincipient urbanisme: lassociaci entre densitat
i mortalitat urbanes. En altres paraules, lexplicaci dels majors
riscos per a la salut, concretats a partir dels elevats llindars de
mortalitat urbana, es justicava a partir de lexcessiva densitat
que denia lespai urb, que es manifestava de diverses formes:
augment exponencial de la poblaci en un mateix espai intra-
murs; subdivisi intensiva de les propietats que donaven lloc a
habitatges de superfcie progressivament ms reduda; incre-
ment general de lalada dels immobles com a conseqncia de
lescassetat de nou sl per construir; sobreocupaci dels habi-
tatges existents; manca despais pblics en un nucli urb denit
per laglomeraci i la inexistncia dinfraestructures i serveis
urbans.
En aquesta caracteritzaci negativa de la ciutat com un espai
de risc i alhora en risc, la medicina, per tant, juga un paper pri-
mordial en la mesura que ser al metge a qui correspondr gestio-
nar lansietat pel risc de malaltia i de mort. A continuaci ens
referirem a les teories mdiques sobre la malaltia, en particular a
aquella de tipus epidmic, vigents als segles xviii i xix. Es cons-
tatar com s que a partir delles es prenen en consideraci deter-
minats atributs de la ciutat per alimentar el discurs antiurb.
Medicina i gesti del risc urb: les ansietats de la ciutat
higienista
Lherncia de lhipocratisme caracteritzava encara la medicina al
segle xviii i, de manera ms matisada, tamb va ser molt present
a la del segle xix. Lorientaci ambientalista derivada daquest
enfocament plantejava el concepte disonomia o equilibri com
lestat ptim de la salut (Barona Vilar, 1992). Aquest equilibri
91
humoral del cos es podia veure afectat per qualsevol aspecte de
lhbitat extern a lindividu com la temperatura, la humitat, el
clima i, en denitiva, lentorn fsic. La malaltia es manifestava,
precisament, per lalteraci daquest equilibri que suposava el
predomini dunes substncies sobre unes altres.
Aquesta concepci de la malaltia, certament determinis-
ta, venia igualment reforada per la concepci de laire, encara
vigent, a la medicina del segle xix. Aix, laire sentenia com el
contenidor de totes les substncies expellides pels cossos i les
matries, tant orgniques com inorgniques. Una alteraci en la
composici daquest aire podia ser perjudicial, ats que lindividu
no havia dingerir necessriament substncies en descomposici
per veures afectat per aquestes; nhi havia prou amb que tingus
contacte amb laire contaminat. Lagent que assegurava aquesta
contigitat i transmissibilitat entre laire i lindividu era el mias-
ma.
1
Daquesta manera, lambient proper a lindividu podia pro-
vocar la malaltia o b modicant la resistncia del mateix (a par-
tir de la ruptura de lequilibri humoral) o b actuant directament
com a medi de cultiu per al contagi (Urteaga, 1985-1986).
Lobsessi aerista de qu parla Alain Corbin a El perfume
o el miasma (1987) s el resultat daquesta concepci mdica i en
destaquen dos elements principals: la idea de la confusi de les
emanacions existents a latmosfera i la necessitat del moviment
i circulaci de laire com a imperatius higinics. Les teories me-
canicistes van matisar aquesta concepci miasmtica de la ma-
laltia per encara insistien en la lluita contnua entre els extrems
de putrefacci i cohesi de manera que la pudor era entesa com
a part integrant del procs de desorganitzaci de la matria que
conformava els cossos (Corbin, 1987). En conseqncia, la pre-
sncia de pudor era lelement que vericava tant la desintegraci
de la matria orgnica com, posteriorment, la corrupci de laire,
la inevitable transmissi de la malaltia i, nalment, el contagi de
lindividu.
1 Nota dels editors: el miasma era lefluvi o lexhalaci perjudicial que es desprenia de
cossos malalts, de substncies en descomposici o daiges estancades.
92 Paisatge i salut
Sestablir aix una creixent aci dels metges higienistes
per territorialitzar la ciutat tot assignant qualitats diferenciades
als diversos espais urbans.
2
Tot un seguit dansietats, perfecta-
ment ressenyades per Corbin, aniran apareixent a la visi urbana
del metge-detectiu higienista. En primer lloc, les emanacions tel-
lriques, el forat fet a terra, el pou o el mateix treball agrcola po-
dien fer emergir el contingut subterrani, els miasmes del passat,
pertanyents a la matria orgnica ja no existent. Com es pot apre-
ciar, aquest tipus dansietat vinculada al smil orgnic represen-
tava ms negativament el camp que no la ciutat. Les metfores,
per, remetien immediatament a lespai urb i, aix, les primeres
imatges de les quals fa s la retrica higienista comparen la ciutat
amb el dipsit de fems o la snia a cel obert.
A lobsessi per la terra, la segueix la mirada atenta sobre la
pedra. En efecte, parets i murs protegeixen, per, alhora, cons-
titueixen un autntic magatzem de miasmes acumulats. Tant s
aix que una part del debat sobre la destrucci de les muralles ur-
banes, que den la segona meitat del segle xix, t, justament, a
veure amb largument higinic. Laigua succeeix laire en lescala
de les nocivitats i, amb ella, la humitat apareix com el rastre que
cal seguir en la localitzaci dels focus de contagi i malaltia. Per
potser la metfora ms reeixida i que, de forma ms reiterativa,
apareix al discurs antiurb del segle xix s la del pant. El pant
s, duna banda, la mxima representaci de la humitat i, de lal-
tra, el lloc privilegiat on habita el miasma, ja que al seu interior
hi ha la mxima desorganitzaci, barreja i confusi de matries.
Lansietat higinica sobre les zones pantanoses se situa, de fet,
en lorigen duna de les primeres poltiques de salut pblica ms
practicades al segle xix: la dessecaci de pantans i llacunes (Ur-
teaga, 1985-1986). El pant ser, nalment, la metfora perfecta
de la ciutat: lacumulaci de brutcia i excrements o la densitat i
la concentraci de cossos en espais reduts als habitatges obrers.
2 Linforme de la Comissi sobre lepidmia del clera a Pars, de 1832, dependent del
Consell de Salubritat del Sena assenyala que shavien enregistrat ms morts a les parts
baixes i humides de Pars (Zubiri Vidal et al, 1980: p. 37-64).
93
Tots ells seran atributs que, per analogia, consolidaran aquesta
representaci de la ciutat com a focus de malalties i lloc desorga-
nitzat i confs.
La densitat com lorigen i la causa de la sobremortalitat
urbana
La mirada de lhigienista no tan sols considera els espais urbans,
sin tamb els seus habitants, amb una atenci especial sobre el
malalt. Laproximaci mdica a la malaltia basada sobre la con-
cepci de laire s lorigen duna altra poltica de salut comuna a
lpoca: la localitzaci dhospitals fora del recinte urb, ja que els
miasmes dels malalts vicien laire de la ciutat. Ser aix, doncs, en
relaci amb els hospitals, que apareixer per primera vegada la
crtica a la densitat urbana. Lexcessiva densitat, en uns casos, o la
convivncia amb els residus orgnics, en uns altres, anir posant
aix sota la vigilncia olfactiva del metge higienista espais com el
mercat, el cementiri, el vaixell, la tenda de campanya del soldat,
la pres i les seves celles, ns arribar als mateixos habitatges i a
determinats espais domstics com la cuina, els patis i celoberts
o la comuna.
Entre mitjan segle xviii i mitjan segle xix tots aquests es-
pais seran objecte de lassaig de mesures higiniques i de disci-
plines sanitries que ms tard prendran la forma de poltiques
de salut a la ciutat. s a lexrcit on comencen a estipular-se les
primeres mesures en aquest sentit. El vaixell, per exemple, ser
objecte duna dura persecuci higinica com ja sobserva clara-
ment als diaris de bord dels viatges del capit Cook (Grenfell Pri-
ce, 1985):
Abril de 1769, Fins al moment hem tingut molt
pocs homes a la llista de malalts, i solament per feri-
des. La tripulaci, en general, es mant molt saluda-
ble grcies, en gran mesura, al xucrut (sauerkraut), a
94 Paisatge i salut
la sopa envasada i a la malta; dels dos primers, lun
se serveix els dies en qu hi ha carn i laltre quan to-
quen gues de les pagodes. Sha preparat la infusi
de malta no fermentada, que se subministra sota
prescripci mdica a tots els que presentin el ms
mnim smptoma descorbut; daquesta manera, i
amb les cures i atencions de Monkhouse, el metge,
simpedeix que aquesta malaltia posi el peu al vai-
xell. (Primer viatge, 1768-1771) (Grenfell Price,
1985: p. 169).
Maig de 1773, Coneixedor que en aquest canal es
podia trobar api i altres verdures que, en bullir-les
amb blat o psols i sopa envasada, constituen una
dieta molt nutritiva i sana, en extrem benecio-
sa per guarir i prevenir lescorbut, en fer-se de dia
vaig anar a buscar-ne algunes i vaig tornar a lhora
del desdejuni amb una gran crrega. (Segon viatge,
1772-1775) (Grenfell Price, 1985: p. 169).
Per ser la casa, en particular lhabitatge obrer, lindret que
millor representar lobjecte ltim del desig burgs dhigienit-
zaci. s a lhabitatge obrer on acabaran conuint les angoixes
daquesta nova sensibilitat. Friedrich Engels, en una srie dar-
ticles reimpresos conjuntament al 1887, transcriu la descripci
que fa el setmanari de Manchester, Weekly Times, respecte a un
barri obrer de la ciutat desprs duna important inundaci. Les
metfores utilitzades sn fora reveladores:
El vianant, [...] pot passar-hi sense sospitar que all,
sota els seus peus, en unes coves, viuen ssers hu-
mans. El pati escapa a la mirada del pblic i noms s
accessible a aquells a qui la misria obliga a buscar un
refugi en el seu allament sepulcral. Qualsevol xfec
pot obligar aquestes aiges horriblement ptrides
95
a remuntar desaiges i canalitzacions, i fer emanar
en els habitatges gasos pestilents... La impressi que
produeixen aquest pati i els seus habitants, enter-
rats com si estiguessin en una tomba prematura, s
duna desesperana extrema [...] (Engels, 1887: p.
374).
En efecte, els subratllats
3
no deixen lloc a cap dubte. Junta-
ment amb la brutcia, la manca daire o lembussament apareixen
referncies fora explcites a la claveguera o la tomba. Aquestes
metfores, com la del pant, conduen la mirada higienista a
destacar especialment la confusi de gneres, matries i residus
orgnics com lorigen de la malaltia que desprs afectaria tota la
ciutat. Aix representava, en realitat, identicar la densitat com
la causa primera i sucient daquella confusi que originava el
risc de contagi. Noms caldr, aix doncs, un petit ltim pas per
a acabar associant la sobremortalitat urbana a les condicions
dexcessiva densitat. Larribada depisodis de mortalitat de fort
impacte, com ser el cas de les quatre grans epidmies de clera
que delmaran la poblaci de les principals ciutats europees en-
tre la dcada del 1830 i prcticament el nal de segle, far ms
fcil establir aquest lligam. El clera sacsejar els encara febles
fonaments de la poltica de salut destats i ciutats per, sobretot,
qestionar la capacitat del saber mdic per gestionar la salut ur-
bana.
La crisi de la gesti higienista de la ciutat i de la salut
urbana
El gran problema per a la medicina del moment va ser levident
incapacitat per descobrir les causes de la malaltia epidmica.
Seguint Kunitz, els higienistes es movien en el terreny de les
3 Nota dels editors: les paraules subratllades sn obra de lautor del captol.
96 Paisatge i salut
causes dbilment sucients, s a dir, de causes que noms de
vegades eren seguides per un efecte especc, a diferencia de les
causes sucients, que sempre porten a un efecte concret i deter-
minat. No ser ns als descobriments de Robert Koch, ja al nal
del segle xix, que apareixer la noci de causa necessria de la
malaltia, en identicar-sen els diferents agents patgens (Ku-
nitz, 1991). El metge professional havia aconseguit, desprs de
segles de lluita contra els emprics, de reservar-se un espai de
domini especc, la gesti de la malaltia. Encara que, com asse-
nyala Foucault, [...] a nals del segle xviii existeix tot un corpus
tcnic referit a la curaci que ni els metges ni la medicina mai no
han dominat [...] (Foucault, 1976: vol. 2, p. 94). Aix no obs-
tant, els mateixos professionals mdics utilitzaran aquest sector
folk de la medicina popular (Stolberg, 1993) i, per extensi, la
mateixa poblaci, com excusa, de manera continuada, durant les
epidmies. Aix, durant la campanya de vacunaci contra la vero-
la a nals del xix a Alacant, el fet que nens vacunats resultessin
infectats s disculpat perqu les vacunes van ser administrades
per no metges, o sigui, per barbers i mans inexpertes (Per-
diguero i Bernabeu, 1996).
Per, al marge daquestes estratgies, la incapacitat de la
professi mdica davant del clera era clarament perceptible i
aix es reectia als debats interns, com passava amb lenfronta-
ment entre les posicions contagionistes i les anticontagionistes.
Totes dues visions sobre la malaltia representaven, en realitat,
concepcions diferents de la ciutat i estratgies igualment diver-
ses per fer front a la crisi de salut que signicava. Les idees conta-
gionistes proposaven lallament dels sospitosos i sostenien una
concepci de la ciutat com a sistema urb, entenent la ciutat com
un node dins duna xarxa dintercanvi de bns, poblaci i tamb
malalties. Les mesures es referien, doncs, a la limitaci de la cir-
culaci en sentit ampli.
4
4 Aix, per exemple, Andalusia va ser allada militarment, loctubre de 1800, arran de
lepidmia de febre groga. La sortida de la zona era prohibida, independentment de
lestat de salut o de lanterior realitzaci de quarantena del viatger (Rodrguez Ocaa,
1987).
97
En aquesta concepci, el risc sorigina, doncs, dins del ma-
teix funcionament de la ciutat moderna, entesa com un sistema
en equilibri inestable (Dourlens i Vidal-Naquet, 1992). En can-
vi, lptica anticontagionista negava el contagi dindividu emis-
sor a individu receptor i partia duna concepci topolgica dels
focus de la malaltia i de les condicions ambientals de la ciutat,
tot acceptant, per tant, les teories miasmtiques de la malaltia i
proposant una tasca de reconeixement territorial urb, dinspec-
ci despais, objectes i persones amb la pretensi de supervisar
possibles focus de miasmes. Les tesis contagionistes partien de la
constataci de la importncia de les comunicacions en la difusi
del clera. Els anticontagionistes, en canvi, criticaven la ineccia
de llatzerets i cordons sanitaris i negaven el contagi. Mentre que
la primera aproximaci emfatitzava el perill extern a la ciutat, la
segona feia tot el contrari.
El rerefons econmic de les mesures allacionistes, les tra-
ves al lliure comer i al moviment de persones eren, sens dubte,
molt presents en larrel daquest debat (Rodrguez Ocaa, 1983).
De fet, el clera sha denit, amb ra, com la malaltia de la civi-
litzaci industrial. A diferencia de plagues anteriors, el clera no
assolia nivells de mortalitat tan elevats per, en canvi, la seva ve-
locitat era molt gran i podia arribar a diferents ciutats en setma-
nes i recrrer distancies que les anteriors malalties endmiques
assolien en un any (Kearns, 1989).
De tota manera, les mesures implementades des dambdu-
es posicions no van aconseguir controlar mai el clera, en part,
perqu no es duien a terme de manera correcta, per, sobretot,
a causa del desconeixement absolut de letiologia, s a dir, de les
causes de la malaltia. Daltra banda, considerant les condicions
de vida de la majoria de la poblaci, la manca dhigiene i dinfra-
estructures sanitries, amb clavegueres a cel obert i sense distin-
ci entre els circuits de laigua neta potable i la bruta, probable-
ment importava poc si una ciutat optava per un enfocament o
un altre, ja que hi havia abundant material hum i no hum per
a la generaci i la transmissi de la malaltia (Burnett, 1991). En
98 Paisatge i salut
aquestes circumstncies, eren ms aviat les pressions de deter-
minats grups amb poder econmic, com els comerciants,
5
i els
interessos poltics els que anaven denint, segons els casos, les-
tratgia que calia seguir.
En aquest sentit, no pot oblidar-se la diferent rendibilitat
econmica, poltica i social de les dues opcions. Si b les mesures
allacionistes paralitzaven la vida comercial, proporcionaven, en
canvi, la coartada perfecta per al control policial del transport de
mercaderies i de persones (Rodrguez Ocaa, 1987). Al contrari,
ladscripci al no contagionisme permetia un control disciplina-
ri de la poblaci, la justicaci de la inspecci autoritzada de les
brigades de desinfecci i, en alguns casos, la legitimaci de leli-
minaci fsica de la ciutat infectada
6
(Burnett, 1991).
Un cas paradigmtic dintrusi dels interessos poltics i eco-
nmics per sobre de les opinions i del coneixement mdic va ser
el dHamburg, ciutat que va arribar a patir una ltima epidmia
de colera lany 1892, quan ja feia vuit anys que Robert Koch ha-
via descobert el vibri del clera. La constataci de realitats com
aquesta ha portat alguns autors a plantejar-se el fet que potser
els avenos mdics no constitueixen per ells mateixos la qesti
principal que explica lapaivagament de les infeccions epidmi-
ques urbanes, sin que la gestaci duna nova sensibilitat social
vinculada a les ansietats higiniques s un element digual im-
portncia.
Independentment, per, que el saber mdic fos tingut en
compte per lautoritat poltica, la veritat s que ns als desco-
briments de la microbiologia a lltima dcada del segle xix, la
professi mdica es va veure ultrapassada per la problemtica del
clera. No noms les solucions teraputiques shavien mostrat
completament inecaces, sin que les possibles solucions que
5 Les queixes es dirigien principalment contra el sistema de quarantena, contra els elevats
impostos de salut i per les constriccions que simposaven en ls dels vaixells. Les cr-
tiques van comenar primerament contra els impostos per acabar acusant les mateixes
mesures allacionistes (Bourdelais, 1991).
6 Encara que ms tardanament, durant lepidmia de grip de 1918, a Alacant es van ender-
rocar un total de 80 habitatges en dos dies (Bernabeu Mestre, 1992).
99
salbiraven quedaven cada vegada ms lluny de lmbit professio-
nal estrictament mdic i saproximaven, en canvi, al terreny del
coneixement tcnic, en particular al de lenginyeria.
La soluci tcnica a la salut urbana
Una de les conseqncies derivades de la concepci de laire que
inspirava la teoria mdica dels miasmes era la necessitat de llui-
tar contra lestancament del uid, ja que aquest era lelement clau
en la generaci i transmissi de les malalties. No s, per tant, es-
trany que es destinessin no pocs esforos a estudiar el moviment
de laire i a proposar maneres de propiciar la seva circulaci. Al
mateix temps que es desenvolupen monograes i estudis com-
paratius de ciutats que estableixen indicadors, avui dia, sorpre-
nents, com el volum daire respirable per estana als habitatges,
els treballs i estudis sobre ventilaci es desenvolupen de forma
vertiginosa, sobretot a Anglaterra. Va ser per aquesta via que
altres especialistes com enginyers i arquitectes van comenar a
participar en la gesti de la malaltia i les mesures de salut urbana.
Aix, als llocs classicats negativament per les idees higienistes
en termes de salubritat, com presons i hospitals, s on es comen-
cen a assajar les primeres solucions tant denginyeria (la instal-
laci de ventiladors de fora centrfuga, que aconseguien un cor-
rent daire regular) com darquitectura (la construcci de voltes o
lengrandiment de portes i nestres).
La progressiva tecnicaci de les solucions culminar amb
una proposta que resultar denitiva en tant que vindr inspira-
da i legitimada pels criteris de racionalitat cientca i ecincia
mecnica, que shavien gestat a lespai de la manufactura i que,
com sha explicat, shavien anat estenent a tota la ciutat. Aquesta
soluci ser la construcci del clavegueram:
Per laigua, i noms per laigua, la feina daquest
aparell, daquesta mquina, exercir sobre lhabitatge
100 Paisatge i salut
i sobre les seves habitacions, i en darrer terme sobre
tota la ciutat, la seva acci benefactora deliminaci,
de puricaci i, encara, dimmunitzaci del medi
en qu desenvolupa, en general, la seva activitat
la vida humana. Ats que, en un pur concepte de
principi, la xarxa, com a aparell, no s altra cosa
que la disposici dun mitj amb qu es busca que
laigua rendeixi un coecient mxim de treball
puricador deliminaci, canalitzant-ne lacci.
[...] La fossa sptica constitueix ja un rgan ms
complex, de funci ms perfecta, ms completa i
acabada; ja no s solament un pou decantador, no es
limita la seva acci a la primitiva funci redemptora
de les matries ms grolleres i sedimentoses, sin
que sestn a la depuraci i destillaci dels lquids
residuals. (Annim,1917: p. 369-394).
Com saprecia clarament a la retrica de lpoca, s, aix
doncs, la mquina la que fa possible que laigua pugui ser apro-
tada de forma ecient, de manera que no noms neteja, sin que
a ms a ms depura i dilueix amb regularitat i continutat, igual
que les mquines treballen al taller industrial. s evident que era
el saber de lenginyer, i no el del metge, el que havia de gestionar
aquest nou domini.
Ara b, juntament amb la implementaci daquestes solu-
cions tcniques que milloraven la circulaci de laire i de laigua,
la revoluci lavoisieriana, en privilegiar lanlisi fsica i qumica
per sobre de la impressi sensorial, que era el que havia guiat la
medicina higienista en la proposta de solucions, tamb va con-
tribuir molt a allunyar el saber mdic de lpoca de les solucions
teraputiques posteriorment implementades per les poltiques
de salut.
7
La construcci del clavegueram a les principals ciutats
7 La competncia entre metges i qumics era ja antiga i ambdues professions ja venien ri-
valitzant en la determinaci dels nivells de qualitat de rius, pantans i zones de la ciutat,
s a dir, en lassignaci dels llindars del risc urb.
101
europees en el decurs de lltim quart del segle xix coincidir
en el temps amb la seqncia nal en aquest procs de distanci-
ament del saber mdic higienista de les poltiques sanitries: la
revoluci pasteuriana. Els descobriments de Louis Pasteur van
continuar el cam ja avanat per la qumica lavoisieriana i el seu
inters pel que fa a la gesti de la salut urbana rau en dues qes-
tions principals.
En primer lloc, sacota el perqu de la malaltia en allar-se la
causa de les infeccions en funci de determinats agents patgens,
els microbis. Es passar aix de la detecci de lagent que contagia
la malaltia a partir de lolor, que determinava la presncia o no
del miasma, a la identicaci del microbi mitjanant lobserva-
ci a travs del microscopi. En aquesta transici del miasma al
microbi la doctrina higienista perd moltes coses per, sobretot,
deixa denitivament de banda la reexi ambiental (Urteaga,
1985-1986). La microbiologia naixent indueix aix un canvi pa-
radigmtic: lindividu sentendr com una unitat en ell mateix
sense relacions de contigitat amb el seu entorn. Lemergncia
del malalt com a realitat biolgica suposa, aix, labandonament
denitiu del corpus teric que havia caracteritzat la medicina des
de feia ms de dos segles. En segon lloc, la recerca pasteuriana in-
trodueix un canvi radical pel que fa a les metodologies de la cin-
cia mdica. De lexploraci sensorial de la ciutat i del comptatge
estadstic es passar a les tcniques dinvestigaci al laboratori.
Dos moviments coincideixen aix en el temps: duna ban-
da, lenginyeria sencarregar progressivament de gestionar les
solucions higiniques als problemes de salubritat urbana en
tant que es tractar de la implementaci de poltiques urbanes i
dobres pbliques concretes, com el clavegueram, que requeriran
dun saber tcnic. Daltra banda, la nova medicina bacteriolgica
sallunyar de la ciutat per posar latenci sobre lindividu i aca-
bar orientant la investigaci no cap al coneixement i la classi-
caci dels espais urbans, sin cap a la prevenci de les infeccions
i la producci industrial del medicament com la principal tera-
putica contra aquestes infeccions. La cincia mdica higinica,
desprs dun segle i mig de denicions al voltant dels grans prin-
cipis del problema urb, deixava aix la posada en prctica de les
solucions en altres mans. En aquest sentit, la vacuna ser la me-
tfora de lacci del metge-bacterileg, de la mateixa manera que
la mquina sintetitzar la de lenginyer-urbanista.
La institucionalitzaci de la higiene i els protocols de salut
pblica urbana
Ser a partir daquesta doble orientaci que simplementaran de
forma estable els primers protocols de salut pblica urbana co-
muns a la majoria de ciutats. Aix, la gesti de la salut urbana es
sustentar en dos pilars bsics des de nals del segle xix: duna
banda, en un conjunt davenos com el clavegueram, la pavi-
mentaci de carrers i la seva neteja sistemtica, i els abastaments
i conduccions daigua potable; de laltra, en la implementaci de
programes de vacunaci, la progressiva disponibilitat de medi-
caments i la consolidaci de programes i serveis de salut orien-
tats a la prevenci de les malalties.
Aquesta institucionalitzaci de les poltiques de salut p-
blica no ha estat possible, aix doncs, ns que no ha existit la
possibilitat i, sobretot, la seguretat de curar. s a partir daquest
moment que la medicina consolidar el seu domini en la tasca
de prevenci de la malaltia i ser lhospital el lloc que millor re-
presentar aquesta possibilitat de preveure el risc i, per tant, la
capacitat per gestionar-lo.
Aquesta orientaci de la medicina exigia, per consolidar
lxit de les poltiques de salut urbana, un ltim element: que la
poblaci assimils les normes i pautes higiniques. Lhospital
ser el lloc privilegiat per a lassaig de laprenentatge dun nou ti-
pus de disciplina: la disciplina de la higiene. Ms endavant, de la
mateixa manera que havia passat amb la disciplina de la fbrica,
leducaci higinica ser traslladada a la resta despais i temps de
la ciutat i signicar el comenament dun procs de progressiva
103
medicalitzaci de la vida urbana que sanir consolidant ja en el
decurs del segle xx.
Aix, la introducci de reglaments de funcionament als hos-
pitals, la distribuci de les seves sales en funci del tipus de ma-
lalt, segons edat, sexe i malaltia; la classicaci, en denitiva, de
lespai a partir de criteris de racionalitat cientca i decincia
tcnica; i, sobretot, el control i la gesti del temps sn exemples
daquest nou protocol dhigiene. El control del temps de lhos-
pital, en concret, explica fora b la natura del que ser un nou
model dhospital jerarquitzat, on els facultatius aniran progres-
sivament substituint les religioses, i que tindr el seu mxim
exponent als sanatoris per als malalts de tuberculosi. Una des-
cripci exhaustiva daquesta regulaci dels comportaments i la
complementria gesti del temps la proporciona Thomas Mann
a La muntanya mgica. Tots els atributs de la disciplina higinica
(la reglamentaci, la prescripci de temps i espais, la rutina) ca-
racteritzen lestada del protagonista, Hans Castorp, a lhospital:
No sabia quanta estona havia passat aix. Arribat
el moment, son el gong. Per encara no avisava
per anar a dinar immediatament, noms per tenir
temps darreglar-se, com Hans Castorp ja sabia, i
aix, doncs, rest ajagut ns que el retruny metllic
va sonar i es va perdre per segona vegada. Quan Jo-
achim va anar al balc per recollir-lo, Hans Castorp
va voler canviar-se de roba, per Joachim ja no el
va deixar. Odiava i menyspreava la manca de pun-
tualitat. Com shavia de tirar endavant i recobrar la
salut per poder fer el servei, va dir, si no es tenia ni
el coratge de respectar les hores dels pats. (Mann,
1993 [1924]: p. 96).
La jornada estava clarament dividida i organitzada
amb tota previsi, de seguida sagafava rutina i sol-
tesa en incorporar-se al pla de cada dia. Per, dins el
marc de la setmana i en espais de temps ms amplis,
els dies sofrien certes modicacions regulars que
sanaven descobrint de mica en mica, algunes es ve-
ien desprs que unes altres ja shaguessin repetit.
(Mann, 1993 [1924]: p. 133).
Laprenentatge de la disciplina de la higiene ser exportat a
la resta de la ciutat ns a arribar, nalment, a lhabitatge. De la
mateixa manera que havia passat tamb amb la lgica taylorista,
la necessitat dhigiene urbana pblica acaba traduint-se en lexi-
gncia dhigiene domstica privada:
Tamb deu tenir sempre present tot bon cuyner,
que la primera y mes apreciable prerogativa del seu
estt, es lo asseo y limpiesa en tot, [...] per conse-
guent tindr sempre alguns devantals de cnem
blanchs, en los cuals per coneixerse mes facilment
las tacas, podr advertir mes comodament cuant
se degan mudar... escombrar la cuyna no una ni
dos vegadas sino sempre que hi haja necesitat, no
permetent que quede dins de ella ni per un sol ins-
tant, cualsevol gnero de basura escombrarias per
los grans perjudicis que de aqui resultan com son
lo perill de lliscar y curer motiu de trepitjarlas,
atrurer i cridar las moscas, cuchs y altres insectos
en perjudici de las viandas, y per ltim infeccionar
y corrmprer lo ayre en dany de la salut domstica.
(Annim, 1982 [1851]: p. 108-109).
La soluci urbanstica a la sobremortalitat:
la reforma urbana
Laprenentatge dels nous protocols dhigiene pblica i domstica
havia de negociar, per, amb la crua realitat de la degradaci de les
105
condicions de salubritat associada al procs de densicaci i de
sobreocupaci dels habitatges que caracteritzen la ciutat europea
en el decurs del segle xix. Era, doncs, fora difcil plantejar-se
un projecte global dhigienitzaci fsica i social de la ciutat en un
context urb caracteritzat per la malaltia i les elevadssimes taxes
de mortalitat causades, segons sentenia, per lexcessiva densitat.
Tal com es formulava el problema, la institucionalitzaci de la
higiene exigia, per tant, la millora de les condicions de densitat a
lespai urb. s en aquest context que la idea de la reforma urbana
prendr fora i sacabar traduint en operacions com la destruc-
ci del teixit urb ms densicat per obrir grans avingudes i bule-
vards. Una altra frmula dintervenci ser la de lampliaci de la
ciutat existent amb eixamples on tant ledicaci com el disseny
de la xarxa viria i lespai pblic responien als nous criteris dhi-
giene i salut. Elements com les condicions dassolellament i cir-
culaci de laire als habitatges, la presncia despais enjardinats o
la previsi de densitats baixes seran a lagenda dels projectes de
transformaci urbana ja des de mitjan segle xix.
La reexi ms radical, en aquest sentit, i que ms inuncia
tindria posteriorment sobre lurbanisme contemporani, corres-
pon, sens dubte, a la Teora general de la urbanizacin (1867),
que Ildefons Cerd escriu com a treball justicatiu i legitimador
de la seva proposta deixample per a la ciutat de Barcelona. La Te-
ora general de Cerd planteja una explicaci de les formes dha-
bitar que han caracteritzat levoluci de lsser hum en el decurs
de la histria. Aquesta obra conclou amb una crtica ferotge a les
condicions de vida de la poblaci a la ciutat industrial pel que fa,
sobretot, al procs de subdivisi de la propietat i de sobreocupa-
ci dels habitatges.
A la famosa monograa de dades estadstiques que acompa-
nya el tercer volum de lobra, a banda de diverses informacions
de detall pel que fa a lestructura fsica de la ciutat (com percen-
tatges de superfcie arbrada o despai pblic per habitant), o en
relaci amb les condicions de vida dels treballadors industrials
(amb informacions exhaustives sobre hores de treball, salaris o
ns i tot la seva alimentaci) tamb es recull una estadstica de
la poblaci resident a cadascun dels habitatges de la ciutat, pis a
pis, repl a repl, porta a porta. Es tracta duna informaci valuo-
sssima que tamb mostra dades concretes de mortalitat general i
de lepidmia de clera que va afectar la ciutat el 1865. Amb mo-
tiu de lexposici Cerd, urbs i territori, celebrada lany 1994,
amb la doctora en geograa humana Anna Cabr, vam analitzar
aquesta informaci i vam produir la cartograa de la densitat i la
mortalitat que, en el seu dia, Cerd no va poder incorporar al seu
treball (Cabr i Muoz, 1994; 1997).
Els mapes de densitat i mortalitat (vegeu els mapes 1, 2 i 3)
en alada que es van elaborar permeten comprovar que, efecti-
vament, senregistraven diferncies importants pel que fa a les
pautes de mortalitat en funci del nivell o planta on vivia la po-
blaci. Aix, els entresls, on acostumava a habitar el propietari
de la nca, mostren les taxes de mortalitat ms baixes mentre
que la mortalitat a partir del primer pis fa evident un increment
exponencial que arriba a ser generalitzat en el cas daquelles illes
de carrers dedicis amb un cinqu pis.
107
Aquesta diferncia en alada de les condicions de mortali-
tat es correspon amb un patr molt similar pel que fa a la dis-
tribuci de les densitats docupaci dels habitatges de manera
que es constata un procs de densicaci selectiva i en alada a la
Barcelona del 1859 (vegeu els mapes 4, 5 i 6).
Resulta evident, als ulls de lobservador actual, que la cau-
sa de lelevada mortalitat dels pisos superiors estava relacionada
amb la densitat noms de forma indirecta. En canvi, segurament
es relacionava molt ms amb el fet que la progressiva subdivi-
si de les nques i els pisos (la trituraci dels espais habitats,
en paraules de Cerd), havia fet que els habitacles de les plantes
superiors, de menor superfcie i per tant ms econmics, fossin
ocupats per una poblaci amb menys recursos i completament
dependent dels seus braos per mantenir un salari que, com el
mateix Cerd assenyala en la seva monograa de la classe obrera,
no li permetia menjar protenes, i encara menys de forma regu-
lar. No s estrany, per tant, imaginar que seria la poblaci ms
vulnerable i la ms afectada no tan sols per les malalties, sin per
mortalitats dimpacte tan fort com la causada per les epidmies.
Mapes 1, 2, 3. Densitat
docupaci dels habitatges
a Barcelona, 1859. Font:
Cabr i Muoz, 1994.
Mapes 4, 5 i 6. Mortalitat als habitatges
de Barcelona, 1856-1865. Font: Cabr i
Muoz, 1994.
109
Es pot imaginar levident necessitat de compartir els habi-
tatges i la seva sobreocupaci que revelaven les dades de den-
sitat, per s igualment clar que les causes de la malaltia i de la
mort presenten una arrel molt ms econmica i social que no
mdica o urbanstica. A mitjan segle xix, per, la responsabilitat
de la densitat sobre les elevades taxes de mortalitat urbana venia
legitimada, duna banda, per tota la tradici de la teoria miasm-
tica, basada, com sha explicat, en la qualitat de laire com agent
conductor del contagi. Daltra banda, lassociaci entre densitat i
mortalitat permetia justicar la necessitat deixamplar les ciutats
en un moment en qu les pressions per urbanitzar els terrenys
agrcoles immediats als nuclis antics no noms tenien a veure
amb la necessitat de ms sl per a les fbriques industrials i els
habitatges obrers.
En primer lloc, les solucions tcniques al problema de la hi-
giene, com el clavegueram, van obrir un nou camp pel que fa a
la introducci de xarxes de serveis urbans que a partir de llavors
haurien de ser implementats a les noves construccions. En segon
lloc, les expectatives durbanitzaci alimentaven, igualment,
una ambici per assajar noves tipologies edicatries i despais,
tant de carcter pblic com de consum, difcils de ser constru-
des al cor urb antic. Les noves avingudes resseguint les antigues
muralles o els bulevards i passatges comercials representaven, en
realitat, precises incisions al territori encara per urbanitzar que,
abans o desprs, anaven acompanyades de noves construccions
dhabitatges. Finalment, la urbanitzaci ms enll de les antigues
muralles sassociava, en molts casos, a la introducci de nous sis-
temes de transport com ferrocarrils i tramvies o a la construcci
de noves infraestructures. s innegable, doncs, la petjada que
ha deixat la dinmica descrita en el paisatge urb que distingeix
moltes de les nostres ciutats a lactualitat i que ha estat cabdal
dins la seva evoluci histrica.
El procs de producci urbana, en denitiva, havia canvi-
at irreversiblement de forma, per, sobretot, de magnitud, i les
demandes de nou sl per ser urbanitzat eren un denominador
com a la majoria de ciutats. En totes elles, la justicaci higi-
nica va permetre generar consensos sobre el creixement urb i
accelerar el trnsit entre la ciutat constreta a lespai intramurs i
la nova urbanitzaci dels eixamples i grans vies. Aquest paisatge
urb, a cavall entre la vella i la nova ciutat, s la viva expressi de
la concepci higienista que triomfa, que t una traducci fsica
clara i que sentn com a part de la soluci als compromesos pro-
blemes vinculats a la salut que encara han de resoldre les aglome-
racions humanes decimonniques.
No s gens estrany, aix doncs, que ns i tot ja iniciat el
segle xx la coartada de la teoria miasmtica i la manca de con-
dicions higiniques encara apareguessin acompanyant la crtica
contra la densitat, com ho mostra aquest fragment de lAnuari
Estadstic de la ciutat de Barcelona de 1902:
En general, el vestbul, que havia de servir per ven-
tilar i donar llum a les habitacions, s el principal
focus de les malalties epidmiques, perqu all shi
amunteguen els trastos vells, all shi crien gallines
i coloms en galliners molt reduts i serveix de reci-
pient de les escombraries del venat. All, en aques-
tes estances, s on t el seu origen la major part de
les malalties infeccioses que desprs es propaguen
a tota la ciutat i causen gran nombre de vctimes.
(Annim, 1902: p. 90-93).
Tampoc no sorprn que la soluci al problema de la densi-
tat i la higiene urbana es presents conjuntament amb la mateixa
justicaci racional i cientca que ja havia legitimat anterior-
ment lexportaci de lorganitzaci taylorista de la manufactura
a lespai urb, primer, i dels nous codis dhigiene de lhospital a la
vida urbana, ms tard:
Fins als cascos dels suprimits termes dels afores
sestn el bell Eixample, que reuneix millors con-
111
dicions higiniques que la part antiga, perqu els
seus carrers sn amples i tots amb arbrat, formant
un immens tauler descacs les vies del qual van des
del mar ns a la muntanya les unes, i les altres per-
pendiculars del Bess al Llobregat, amb dues grans
vies transversals que segueixen matemticament
les direccions del meridi i del parallel. (Annim,
1902: p. 90-93).
La ra cientca, clarament representada per lurbanisme de
leixample, aconseguia aix redimir lespai desorganitzat i confs
de la ciutat densicada, el pant que obsessionava els higienis-
tes. A partir de la imatge racional dels escacs, de la quadrcula, els
apellatius de cienticitat dibuixen un crescendo des dels adjec-
tius perpendicular i transversal ns a la mxima dajustar-
se, de manera precisa, a la triangulaci del globus terrestre.
De la ciutat higienista a la ciutat moderna
Ser aquesta nova ciutat, construda dacord amb les necessitats
de la indstria, del ferrocarril i de lincipient urbanisme de les
xarxes (del clavegueram a lenllumenat elctric), la que nalment
permetr la consolidaci de les poltiques de salut i el procs de
medicalitzaci de la vida urbana en el decurs del segle xx. Una
interessant paradoxa apareix quan sanalitza aquesta histria:
lurbanisme modern, denit per Cerd i per la tradici urbansti-
ca posterior com lart de fer ciutats, no pot deslligar el seu origen
duna reexi que, en realitat, no es referia tant a les caractersti-
ques dels elements de la urbanitzaci i el disseny urb, sin que
tenia molt ms a veure amb aquella crtica higienista, exhaustiva i
meticulosa que arrib al seu punt lgid a mitjan segle xix i que re-
presentava, precisament, una crtica sense palliatius a la ciutat.
Els eixamples, per, no van aconseguir mantenir millors
condicions de densitat urbana per gaire temps. A partir de les
primeres dcades del segle xx a les vores dels eixamples van apa-
rixer nous barris densicats, on es concentrava la m dobra que
treballava a les fbriques, ms enll de lantic espai intramurs. La
mortalitat urbana, daltra banda, va assolir, de nou, valors ex-
trems, ats que noves epidmies, encara que sense la virulncia
ni la continutat del clera al segle xix, van tornar a afectar seve-
rament les poblacions urbanes com s el cas de la grip de 1918.
No obstant aix, hi haur un parell de variables que ajudaran a
arraconar denitivament el discurs higienista que associava
densitat i mortalitat en termes de causalitat. Aquestes sn, duna
banda, la moderna sociologia, que donar rellevncia a la desi-
gualtat, pel que fa a les condicions de vida, a lhora dexplicar les
diferncies de mortalitat; de laltra, els progressius avenos en
la medicina bacteriolgica, que identicaran, cada vegada ms,
agents patgens i facilitaran la disponibilitat de vacunes i daltres
tractaments ecaos.
El fet que saconsegus minvar els valors de la mortalitat in-
dependentment de les condicions de densitat urbana, actuant so-
bre altres parmetres com el control de les infeccions i la posada en
prctica de sistemes de prevenci i assistncia mdica, va contri-
buir, sens dubte, a aquest canvi de paradigma i va permetre donar
progressivament forma a les poltiques de salut pblica tal com les
coneixem avui dia. Lurbanisme, intensament alimentat pel pro-
cs dindustrialitzaci i per les primeres dinmiques de metropo-
litanitzaci, tampoc necessitava ja la justicaci higienista, ja que
estava sucientment legitimat pels imperatius del desenvolupa-
ment econmic associat al procs de producci del sl urb.
De totes maneres, molts elements daquell vell discurs anti-
urb, que representava amb metfores, negativament, qualsevol
atribut de la ciutat relacionat amb la densitat i la urbanitzaci,
van arrelar amb prou fora a la cultura urbanstica. Tan cert s
aix que, malgrat la superaci de lescassa salubritat que va ca-
racteritzar les ciutats europees durant el segle xix i les primeres
dcades del segle xx, els clixs sobre la salut aniran apareixent
de forma constant i es mantindran ns a les primeres ciutats-jar-
113
d construdes en el perode dentreguerres. Aix, es conformen
uns tpics que, associats als atributs que actualment dibuixen
la imatge de marca del benestar (la tranquillitat, lharmonia, la
qualitat de vida), es manifesten de diverses maneres. No tan sols
aoren en el procs destetitzaci dels paisatges no urbans al qual
es feia esment al comenament, sin, ns i tot, en fenmens ben
actuals, de natura i magnitud diversa, com el consum de paisat-
ges naturals, la importncia creixent del turisme rural o la inten-
sitat actual de la urbanitzaci dispersa.
Annim (1902). Hacinamiento urbano,
dins Anuari Estadstic de la Ciutat de
Barcelona. Barcelona: Ajuntament de
Barcelona, p. 90-93.
--- (1917). Proyecto de saneamiento e
higienizacin de las Casas de Barcelona,
dins Anuari Estadstic de la Ciutat de
Barcelona. Barcelona: Ajuntament de
Barcelona, p. 369-394.
--- (1982). La cuynera catalana. Reglas tils,
fcils seguras y econmicas per cuynar b.
Barcelona: Alta Fulla. [Facsmil de ledici
de 1851]
lvarez-Ura, Fernando (1983).
Miserables y locos. Medicina mental y orden
social en la Espaa del siglo XIX. Barcelona:
Tusquets. (Cuadernos nmos; 106).
Barona Vilar, Josep Llus (1992).
Analogies entre la ciutat i el cos hum
en la cultura reinaxentista, dins Ciencia
e Ideologa en la Ciudad. I Coloquio
interdepartamental, Valencia 1991.
Valncia: Conselleria dObres Pbliques,
Urbanisme i Transports de la Generalitat
Valenciana, vol. 2, p. 103-110.
Bernabeu Maestre, Josep (1992).
Les societats urbanes davant les crisis
epidmiques. Alacant i lepidmia de grip de
1918, dins Ciencia e Ideologa en la Ciudad.
I Coloquio interdepartamental, Valencia,
1991. Valncia: Conselleria dObres
Pbliques, Urbanisme i Transports de la
Generalitat Valenciana, vol. 2, p. 249-262.
Bourdelais, Patrice (1991). Cholera:
a victory for medicine?, dins Roger
Schoeld; David Reher; Alain Bideau (eds.).
The decline of mortality in Europe. Oxford:
Clarendon Press, p. 118-130.
Burnett, John (1991). Housing and the
decline of mortality, dins Roger Schoeld;
David Reher; Alain Bideau (eds.). The
decline of mortality in Europe. Oxford:
Clarendon Press, p. 158-176.
Cabr, Anna; Muoz, Francesc (1994).
Ildefons Cerd i la insuportable densitat
urbana: algunes consideracions a partir de
la cartograa i anlisi de les estadstiques
contingudes en la Teoria general, dins
Cerd. Urbs i Territori, una visi de futur.
Madrid: Electa, p. 37-46.
--- (1997). Evoluci demogrca,
dins Jaume Sobrequs (dir.) Histria de
Barcelona, vol. 8. El segle XX: del creixement
desordenat a la ciutat olmpica. Barcelona:
Ajuntament de Barcelona; Enciclopdia
Catalana, p. 107-113.
Capel, Horacio; Tatjer, Merc (1991).
Reforma social, serveis assistencials i
higienisme a la Barcelona de nal de segle
XIX (1876-1900), dins Cent anys de salut
pblica a Barcelona. Barcelona: Institut
Municipal de la salut, p. 31-73.
Casals, Vicente (1992). El bosque
urbano: ideologa de la naturaleza y proyecto
pedaggico en la Espaa nisecular, dins
Ciencia e Ideologa en la Ciudad. I Coloquio
interdepartamental, Valencia, 1991.
Valncia: Conselleria dObres Pbliques,
Urbanisme i Transports de la Generalitat
Valenciana, vol. 1, p. 117-136.
Cerd, Ildefonso (1968). Teora general
de la urbanizacin y aplicacin de sus
principios y doctrinas a la reforma y
ensanche de Barcelona. Barcelona: Instituto
de Estudios Fiscales.
Corbin, Alain (1987). El perfume o el
miasma. El olfato y lo imaginario social:
siglos XVIII y XIX. Mxic: Fondo de Cultura
Econmica.
Coriat, Benjamin (1982). El taller y el
cronmetro. Ensayo sobre el taylorismo, el
fordismo y la produccin en masa. Madrid:
Siglo XXI.
Dourlens, Christine; Vidal-Naquet,
Pierre (1992). La ville au risque de leau. La
scurit dans les secteurs de la distribution
de leau et de lassainissement pluvial. Pars:
LHarmattan. (Logiques Sociales).
Engels, Friedrich (1980). Contribucin al
problema de la vivienda. Mosc: Progreso.
[Ttol original Zur Wohnungsfrage de 1887].
Estivill, Jordi (1993). Casa y trabajo:
entre la reclusin y la itinerancia,
Sociologa del Trabajo, nm. 17, hivern, p.
147-173.
Fernndez Sanz, Juan Jos (1990).
1885: El ao de la vacunacin Ferrn.
Trasfondo poltico, mdico, sociodemogrco
y econmico de una epidemia. Madrid:
Fundacin Ramn Areces.
Foucault, Michel (1976). Historia de la
locura en la poca clsica. Breviarios. Mxic:
Fondo de Cultura Econmica. [Ed. original
de 1964].
Fraile, Pedro (1992). Urbanismo y
control social en los tratados de polica,
dins Ciencia e Ideologa en la Ciudad. I
Coloquio interdepartamental, Valencia
1991. Valncia: Conselleria dObres
Pbliques, Urbanisme i Transports de la
Generalitat Valenciana, p. 133-146.
Friedmann, Georges (1977). La crisis del
progreso. Esbozo de la historia de las ideas
(1895- 1935). Barcelona: Laia.
Grenfell-Price, Archibald (ed). (1985).
Los viajes del capitn Cook (1768-1779).
Barcelona: El Serbal.
Kearns, Gerard (1989). Zivilis or
Hygaeia: urban public health and the
epidemiologic transition, dins Richard
Lawton (ed.). The rise and fall of the great
cities. Aspects of urbanization in the western
world. Londres: Belhaven Press, p. 96-124.
Kunitz, Stephen J. (1991). The personal
physician and the decline of mortality,
dins Roger Schoeld; David Reher; Alain
Bideau (eds.). The decline of mortality in
Europe. Oxford: Clarendon Press, p. 248-
265.
Malvido, Elsa (1996). Las reformas
borbnicas y las polticas de la poblacin en
la metrpoli y la Nueva Espaa, dins David
Sven Reher (coord.). Actas do III Congresso
da ADEH. Oporto: Edies Afrontamento,
vol. 2, p. 301-320.
Mann, Thomas (1992). La muntanya
mgica. Barcelona: Proa. [Ed. original de
1924].
Martn, Eduardo; Comelles, Josep Maria;
Arnau, Marina (1993). El proceso de
medicalizacin de los hospitales catalanes:
El caso del Po Hospital de Valls, Dynamis,
nm. 13, p. 201-234.
Perdiguero, Enrique; Bernabeu, Josep
(1996). Prevencin de la enfermedad y
sociedad: La vacunacin antivarilica en
el Alicante del siglo XIX, dins Actas do
III Congresso da ADEH. Oporto: Edies
Afrontamento, vol. 2, p. 257-284.
Piccinato, Giorgio (1993). La
construccin de la urbanstica. Alemania
1871-1914. Barcelona: Oikos-tau.
(Urbanismo; 12).
Poe, Edgar Allan (2002). Tots els contes.
Barcelona: Columna. [Ttol original The
Sphinx de 1846].
115
Rodrguez Ocaa, Esteban (1983). El
clera de 1834 en Granada. Enfermedad
catastrca y crisis social. Granada:
Universidad de Granada.
--- (1987). El resguardo de la salud.
Organizacin sanitaria espaola en el siglo
XVIII, Dynamis, nm. 7-8, p. 145-170.
Stolberg, Gunnar (1993).
Industrialization and the construction
of health risks in german workers
autobiographies from the late 19th and
Early 20th Centuries, Dynamis, nm. 13,
p. 235-246.
Torres i Capell, Manuel de (1987). El
planejament urb i la crisi de 1917 a
Barcelona. Barcelona: UPC edicions.
Urteaga, Luis (1985-1986). Higienismo
y ambientalismo en la medicina
decimonnica, Dynamis, nm. 5-6, p.
417-426.
Zubiri Vidal, F.; Zubiri de Salinas, R.
(1980). Epidemias de peste y clera morbo-
asitico en Aragn. Saragossa: Institucin
Fernando El Catlico, p. 37-64.
116
Larquitectura de la salut
Itziar Gonzlez Virs
117
La salut s un lloc: a la salut shi arriba, en la salut shi est,
de la Salut un sen va. Dotada de tots els atributs a partir dels
quals es reconeix els territoris, la salut s lmbit en qu discor-
re la nostra vida i en qu es malmet i sacaba quan labandonem.
Com els territoris, t les caracterstiques fsiques de qualsevol ex-
tensi de terra: mesos i anys, una tarda o tota la vida. T el paisat-
ge canviant dels estats de benestar i les tempestes sobtades dun
malestar agut. Pateix els efectes de la nostra acci (la llaurada del
nostre fer i de la nostra manera de transitar pels dies) i dels nos-
tres humors. De fet, ha estat sempre molt estesa la idea que,
perqu hi trobem salut, triem i reconeixem determinats indrets
com aquells llocs en qu ha de discrrer la nostra vida.
Aquells que shan endinsat en lestudi de la fundaci de les
ciutats han trobat, sovint, escrits que argumenten com, un dels
criteris fonamentals per xar els assentaments humans, ha estat
la benignitat dels seus camps, dels seus vents i de les seves aiges.
El mateix Aristtil, en la seva Poltica, recull les recomanacions
del mestre Hipcrates i fa referncies molt explcites sobre la tria
del seu emplaament: El terreny sobre el qual sha dassentar
una ciutat ha de ser una vessant, com s habitual i normal. Hem
de tenir en compte, per, quatre consideracions. La primera i ms
important s que lemplaament ha de ser saludable. Una vessant
que doni a lest, amb vents que bufen de la direcci de la sortida
del sol, proporciona un bon emplaament, millor que el refugi
del costat nord, tot i que aquest proporcioni un ambient ms
favorable. La segona consideraci s que ha destar ben situada
per al desenvolupament de totes les activitats civils i militars.
(Aristtil, 1985: p. 127). Daquest passatge tamb sen fa ress
larquitecte rom Marc Vitruvi Polli quan diu: El primer ser
triar un lloc saludable, passant desprs a relacionar els atributs
del lloc: Tal emplaament ser un lloc elevat, ni humit ni expo-
sat en excs a les gebrades; el seu clima no haur de ser ni massa
fred ni massa clid, sin temperat o, en relaci amb la presncia
daiges estancades: [...] no hi ha dhaver pantans al seu voltant
o, vents de sud o de ponent: [...] en una paraula, quan es tracti de
fundar ciutats caldr evitar els llocs on els vents clids bufarien
sobre els seus habitants. (Marc Vitruvi, 1787: llibre I, p. 14).
Tot i aix, lhistoriador de larquitectura Joseph Rykwert
conclou, en el seu assaig dantropologia urbana del mn antic La
idea de ciutat (Rykwert, 1985), que no es pot demostrar que les
diferents opinions mdiques sobre els vents i les orientacions
de les ciutats fonamentin una teoria sobre la planicaci de les
ciutats des daquesta perspectiva dels efectes favorables sobre
la salut que t lelecci de determinats indrets per als assenta-
ments humans. En aquest sentit, Rykwert fa un pas ms enll en
la recerca del veritable territori frtil per a la fundaci de ciutats
citant, aquesta vegada, Plat quan diu a les Lleis que: [...] hi ha
llocs subjectes a estranyes i fatals inuncies per ra dels vents
contraris i a la calor sufocant, altres a causa de les aiges o per la
natura de la sustentaci que la terra els proporciona, que no afec-
ta noms els cossos dels ssers humans per a b o per a mal, sin
que produeix en ells efectes semblants (Rykwert, 1985: p. 34).
Si com diu, els llocs inueixen ms enll del cossos dels ssers
humans, Plat ens estaria ponderant i reconeixent la inuncia
moral i psicolgica de lentorn fsic, i estaria ampliant el territori
de la salut des del terreny fsic de lassentament al terreny imma-
terial, per determinant, de la condici psquica i tica de lsser
hum. s precisament aix ltim el que li dna consistncia i es-
sncia prpiament humanes. Daquesta manera, ara s que po-
drem reconixer clarament que el nostre territori per a la vida i
les construccions socials ha dacomplir el requeriment imperis
de ser un lloc on quedi garantida la llar, tan humana, de la nostra
salut.
Salut i llar van de la m. De fet, podrem desitjar que no
exists ms arquitectura que la de la salut, ni cap aspiraci tcnica
ni esttica que no cerqus, en primer terme, garantir la curaci
espontnia del cos i lnima de qui la contempla i la viu. Perqu si
119 I. Paisatge, benestar i qualitat de vida
no fos aquesta laspiraci actual dels nostres arquitectes i de les
nostres ciutats, estarem desatenent la inspiraci i guia de la na-
turalesa, el seu poder sanador (la vis medicatrix naturae), la seva
pauta millenria.
En el seu poemari escrit entre 1898 i 1903, El llibre dhores
(Das Stunden-Buch), Rainer Maria Rilke descriu els aspectes ms
dolorosos i opriments de lexperincia de les grans ciutats quan
estan allunyades de la presncia i de la inspiraci de la naturale-
sa. Al llarg dels versos del llibre tercer canta a monjos, pelegrins,
captaires, pobres, exiliats, rodamons i a totes les persones que
es troben lliures dels condicionants de la societat; en denitiva,
aquelles que estan exposades nuament i directament als misteris
de la condici humana i reclama per a elles un petit tros de terra i
natura on arrelar i on esdevenir, metafricament, un arbre.
De la culpa de les ciutats treu-los,
on tot s confs, tot s ira per a ells,
i on en dies tumultuosos
es podreixen, amb pacincia vulnerada.
No hi ha espai per a ells a la terra?
A qui busca el vent? Qui beu del clar rierol?
No hi ha en el somni profund, a les vores de lestanc,
cap reex lliure per a portal i llindar?
Tan sols necessiten un lloc petit
per tenir-ho tot, com un arbre.
(R.M. Rilke, 1989 [1903]: p. 207).
1
Potser s aquesta imatge de larbre la que millor ens pot per-
metre seguir perlant quins sn els atributs del lloc de la salut i
quines les qualitats dels mbits curatius i dels espais vitals i revi-
talitzants.
1 Nota dels editors: no sha trobat la traducci al catal daquest poema i per seguir amb
la coherncia del llibre sha fet una traducci lliure.
Primer: arrels i fonaments. Els nuclis histrics de les ciutats
En primer lloc, i si de preservar la vida es tracta, cal la pul-
si profunda de larrel que, circumscrita a la crulla exacta del
punt dancoratge amb la terra, desenvolupa el tempteig cec que
busca laigua subterrnia que nodreix la vida entre les pedres
que lamaguen. I s que la salut requereix la presncia simult-
nia de quietud i de moviment, ja que es tracta de poder garantir,
alhora, la permanncia en el lloc que proporciona salut i tamb
la necessria renovaci de laire i ampliaci de lentorn, lober-
tura i la connexi amb tots els elements portadors de nutrients.
s aquesta, doncs, la ra que fa que ens siguin saludables aquells
espais que gaudeixen dun context; llocs de la memria i la vi-
vncia, mbits entranyables que ens identiquen i situen enmig
del mn, dels dara i aqu, dels que et fan dir que ets a casa, que
et sents com a casa. Per si b s cert que no hi ha arquitectura
de la salut sense paisatge, sense context, sense entorn, tamb es
clar que cal que ns a aquest entorn arribin sempre nous aires i
noves fonts. Sha de garantir sempre la interacci entre el dins i
Imatge 1. Histricament shan buscat emplaaments saludables en el moment de fxar els
assentaments humans.
el fora, i que es pugui renovar laire que es respira i la forma de
les accions que shi despleguen. Aquests dos aspectes, lluny de
ser contradictoris, sn causa i efecte entre ells. s precisament
perqu puguem sentir que res no passa malgrat que tot canvi al
nostre voltant, que no hi ha salut sense la possibilitat de sentir-
se vertebrat per leix de larrel i la pertinena a un indret que ha
esdevingut llar i llavor.
Els nuclis histrics de les nostres ciutats presenten, encara
visibles, les traces del gest fundacional. Petits promontoris ama-
guen laltar dun temple, la creu que lugur va traar al terra amb
el seu bcul, les direccions cardinals, les porcions de territori
ns on va arribar la seva mirada atenta i auscultadora de signes
bencs per al naixement de la ciutat. Origen i fonament de les
construccions i institucions posteriors, el centre de les ciutats t
sempre invisiblement aixecades les muralles que han de defen-
sar la llavor urbana. Perdre el centre s perdre la identitat que fa
comprensible la vida en comunitat, i s perdre tamb, la pauta de
lagrimensor, que va comptar les hectrees de terreny de cultiu
per transmutar-les desprs en construccions i cultura. Per, qu
seria de la ciutat que creix i sobrex les seves muralles si abando-
ns el nucli fundacional i no estengus la seves arrels per captar
nous aliments i noves aiges? Davant la temptaci dabandonar
els nuclis histrics a la seva sort i a la decadncia edicatria o,
contrriament, a lafectaci esteticista per a la sobresollicitaci
consumista i turstica, cal rehabilitar-los i habitar-los amb vens i
vides quotidianes i properes, com a nica garantia de llarga vida i
salut per a les nostres ciutats.
Segon: tronc i estructura. Els sistemes despais
i equipaments pblics de les ciutats
En segon lloc, cal limpuls complementari de la verticalitat as-
cendent. Lestructura slida que suporti les mil llars i les mil
possibilitats de tantes maneres de viure com persones lliures
existeixen. Cal el tronc que amplia amb el temps les seves anelles
concntriques i condueix la saba dels camins quotidians. Cal la
conuncia cap a lobjectiu com delevar-se per damunt del tros
petit de lorigen. Per aix, la fortalesa daquest lloc de la salut,
daquesta ciutat-arbre no pot ser altra que tot all que representa
la construcci poltica i administrativa del b com, el seu siste-
ma despais i equipaments pblics, els llocs on tothom gaudeix
dels mateixos drets i cadasc s pesat amb la mateixa balana.
Igual que amb el seu nucli histric, perqu la ciutat esdevin-
gui un lloc saludable de nou hauran de donar-shi conjuntament
elements de exibilitat i daltres de constants i xos. Tots el sis-
temes xos de carrers i infraestructures per on discorren els mi-
lers de camins i accessos marquen, a la vegada, la pauta dun uir
imprevisible i viu de ciutadans que han de percebre que es mo-
uen amb llibertat i criteri propi, conscients que sn la saba que es
desplega en branques i en comunitat.
I caldr tamb que aquests espais per al lleure i el passeig,
que aquests carrers i infraestructures permetin ser resseguits
per camins clars i segurs, camins dignes, accessibles per a cossos
dinfants i per a cossos cansats: camins humans i humanitaris. I
s que a les ciutats hi viuen tota mena dindividus, amb condici-
ons personals, fsiques i psquiques diferents i tots ells, absoluta-
ment tots, tenen dret a la ciutat. De fet, les persones que histri-
cament han restat al marge del disseny de les ciutats reivindiquen
cada vegada amb ms fora posar a la mala salut dunes ciutats
que les ignora. I s que tamb s fonamental establir les xarxes de
complicitats i compromisos que trenen la vida de les nostres ciu-
tats i mirar que ueixin per elles mateixes les cadenes innites de
missatges, de trobades i de comiats. Perqu de res serveix sentir-
se com a casa si el cam que ens hi porta sens fa llarg i estrany.
Tercer: branques i refugi. Els drets i valors de les xarxes
ciutadanes
En tercer lloc, cal el feix obert de branques i fulles de la copa dun
arbre que fa ombra i arrecera qui no t arrels i acaba sempre mar-
xant. No hi ha salut en una arquitectura que no dissenya els seus
llindars dacollida al foraster que encara no ha arribat a casa. Per
aix les ciutats del futur noms es podran considerar com a ve-
ritables ciutats si tamb preserven la vida dels qui se senten in-
defensos i desprotegits. No hi haur ciutat que visqui en la salut
si aquesta no aconsegueix mantenir la seva condici millenria
de basti i lloc segur per a tothom. La ciutat no s un espai que
amuntega vides, s el lloc que les revitalitza i les fa conuir amb
altres vides; el lloc on, sense que ning et conegui, sense que tu
no coneguis ning, tota acci et compromet a viure i a sobreviu-
re. I s que, nalment, sembla clar que la ciutat, la bona ciutat,
engendra comunitat i aquesta s que s la veritable font que sem-
pre raja i engendra salut.
Perqu, ms enll de les primeres auscultacions rituals per
descobrir els llocs saludables, a les quals ens referem abans, el
manteniment del benestar comunitari i ambiental ha estat sem-
pre una preocupaci inherent als qui han planejat i han construt
la ciutat. De fet, el gran repte de larquitectura del segle xxi no s
altre que la construcci de les llars en el bell mig del lloc de la sa-
lut: arrelades a una histria, vertebrades per limpuls quotidi de
la vivncia i coronades per lacci solidria i de comunitat capa
de produir excedents, ombra i fruits per a aquelles persones que
nhagin de menester.
La reivindicaci de la ciutat com a espai saludable i genera-
dor de salut no s altra que la de la necessitat urgent de renova-
ci de les eines del planejament sobre aquesta ciutat i sobre tot el
territori. La salut collectiva depn de la capacitat dels seus pla-
nicadors i arquitectes per projectar pensant en la qualitat de la
nostra vida i de les nostres relacions comunitries. Cal superar la
visi mercantilista, en qu tot t un preu, i la visi esteticista, en
Aristtil (1985). Poltica. Madrid:
Espasa-Calpe.
[Ed. original escrita entre el 388 y el 385
aC].
Marcial, Marc Valeri (1955). Epigrames.
Barcelona: Bernat Metge.
Vitruvi Polli, Marc (1787). Los diez libros
de architectura. Madrid: Imprenta Real.
[Ed. original escrita el segle I aC].
Rykwert, Joseph (1985). La idea de
ciudad, antropologa de la forma urbana
en el Mundo Antiguo. Madrid: Hermann
Blume.
Rilke, Rainer Maria (1989). El libro de las
horas. Barcelona: Lumen.
[Ed. original escrita el 1903].
qu tot projecta una imatge, per lexemple edicant de la gratu-
tat del do de la vida.
Per garantir la salut de la ciutat, doncs, caldr saber desxifrar
el missatge vital de lorganisme que sautoregula i que interactua
amb el seu entorn i, per tant, caldr deixar destar en una ciutat
per passar a ser un tros de ciutat.
Ens hem de cosicar i situar, esdevenir lloc i arrelar en la sa-
lut. Com glossava Marcial: Non est vivere, sed valere vita est (la
vida no consisteix a viure, sin a tenir salut) (Marcial, 1955: p.
62). No hi ha ciutat sense que aquesta vetlli i arreli en i per a
la salut.
Medi ambient,
paisatge i salut.
Les poltiques
pbliques
II.
128
Clima, meteorologia i salut
Merc Medina Ramn i Josep Maria Ant Boqu
129
El clima i la meteorologia tenen una gran inuncia sobre la salut
i el benestar dels ssers humans. El metge grec Hipcrates ja dis-
cutia en el seu Tractat dels aires, les aiges i els llocs les inuncies
del clima sobre les persones:
Qui desitgi estudiar correctament la cincia de la
medicina haur de procedir de la segent manera:
primer, haur de considerar quins efectes pot pro-
duir cada estaci de lany, donat que les estacions
no sn totes iguals, sin que difereixen mpliament
tant en si mateixes com en els seus canvis. El segent
punt es refereix als vents clids i als freds, especial-
ment als universals, per tamb a aquells que sn
peculiars duna regi en particular... (Hipcrates,
segle v aC dins Thomas, 2004: p. 92-108).
La saviesa popular s tamb coneixedora de la relaci exis-
tent entre el temps i el benestar de les persones, tal com ho de-
mostren els diferents proverbis, refranys i dites populars exis-
tents arreu del mn (Thomas, 2004). En angls, lexpressi being
under the weather (estar sota la inuncia del temps) es fa servir
quan alg sent malestar. A casa nostra, refranys com la prima-
vera la sang altera tamb denoten lefecte que les esta cions de
lany tenen sobre el nostre organisme. Tal com es discutir ms
endavant, moltes daquestes creences populars es recolzen en re-
alitat sobre una base cientca.
Dentre totes les inuncies ambientals que rep el cos hum,
els efectes derivats del clima sn un dels ms signicatius (Kalks-
tein, Maunder i Jendritzky, 1996). Val a dir que en el passat ls-
ser hum estava molt ms exposat a les inclemncies del temps
que actualment. En les societats modernes, tecnologies com lar-
quitectura, els sistemes de climatitzaci interior o el perfeccio-
II. Medi ambient, paisatge i salut. Les poltiques pbliques
nament dels teixits usats en la confecci de roba ens han perms
allar-nos, ns a cert punt, del temps. Tot i aix, la inuncia del
clima i el temps en el benestar dels ssers humans continua sent
notable. En aquest captol es pretn donar una visi general de la
relaci entre el paisatge, el clima, el temps i la salut, amb especial
atenci en el clima i els fenmens meteorolgics predominants
al territori catal.
Clima i salut
Tot i que sovint es fan servir els termes temps (meteorolgic)
i clima de manera indistinta, en realitat es tracta de dues parts
diferents del mateix espectre (Ebi, Mearns i Nyenzi, 2003). El
temps meteorolgic fa referncia als canvis en les condicions at-
mosfriques que tenen lloc a escales temporals petites (hores o
dies), mentre que el clima es deneix com el temps (meteoro-
lgic) mitj duna regi al llarg dun perode temporal ms llarg
(usualment dcades o de ms durada).
Un dels trets caracterstics de la climatologia de Catalunya
s la seva diversitat, deguda principalment a la seva situaci geo-
grca i la seva complexa orograa (Martn-Vide, 2005), fets que
afavoreixen tamb lenorme diversitat de paisatges a Catalunya.
Aix fa que sigui difcil trobar un patr climtic que descrigui
acuradament la totalitat del territori catal. Tot i aix, en termes
generals, es pot armar que Catalunya t un clima mediterrani
amb estius calorosos i hiverns moderadament rigorosos o suaus
(Martn-Vide, 2005).
El clima duna regi determina tant el seu paisatge, especial-
ment la vegetaci i cultius predominants, com els costums de les
societats que hi habiten i la seva adaptaci a la meteorologia que
la caracteritza. Tots aquests factors tenen un impacte indirecte
sobre la salut de les persones. El tipus de vegetaci, per exem-
ple, explicar quins tipus de pollen sn ms abundants i, con-
seqentment, les allrgies ms comunes a la regi. A Catalunya
131
i a lrea mediterrnia el pollen que es considera ms relacionat
amb les manifestacions allrgiques s el de la parietria, men-
tre que en altres regions de la pennsula els ms importants sn
els pllens dels xiprers, els bedolls, els plataners, les gramnies o
les oliveres (Subiza, 2004). De la mateixa manera, la dieta tradi-
cional duna regi est constituda, en gran mesura, pels tipus de
cultiu i ramaderia predominants. A Catalunya, tot i les diverses
inuncies daltres cultures i les creixents importacions alimen-
tries daltres pasos, la dieta tradicional s la mediterrnia. Di-
versos estudis han demostrat els benecis de la dieta mediter-
rnia en la salut, que inclouen laugment de lesperana de vida
(Trichopoulou, 2004), aix com la prevenci de malalties cardio-
vasculars, diabetis i cncer (Willett, 2006).
El clima tamb determina els patrons de comportament de
la poblaci. Les oportunitats de realitzar activitats recreatives,
esports a laire lliure o fer una simple passejada sn molt ms
abundants en regions amb climes temperats (Kalkstein, Maun-
der i Jendritzky, 1996). Val a dir que els benecis sobre la salut
augmenten si lactivitat fsica es realitza en un paisatge agrada-
ble en lloc de fer-ho en un espai tancat o en un entorn degradat.
Els benecis de lactivitat fsica, tant moderada com intensa, sn
nombrosos i inclouen laugment de lesperana de vida i la pre-
venci de malalties com la diabetis, el cncer, lobesitat, les ma-
lalties cardiovasculars, losteoporosi i la depressi, entre daltres
(Warburton, Nicol i Bredin, 2006).
A ms, tal com s desperar, el clima duna regi permetr
entendre, en gran mesura, el grau dadaptaci de la poblaci a se-
gons quins fenmens meteorolgics. Diversos estudis han con-
cls, per exemple, que la relaci entre temperatura i mortalitat
varia en funci del clima de la regi. A Europa, els efectes del fred
sn molt ms dramtics en les regions amb hiverns moderats
(com els pasos mediterranis) que a les regions dhiverns ms ri-
gorosos, on la roba i les cases estan dissenyades per a les baixes
temperatures (The Eurowinter Group, 1997). Als Estats Units,
la mortalitat associada amb la calor extrema s molt ms reduda
a les ciutats amb estius ms clids on laire condicionat a les llars
s ms habitual (Medina i Schwartz, 2007). A lEstat espanyol,
lassociaci entre mortalitat i temperatura tamb s de magnitud
diferent en les diverses regions (Simn, Lpez-Abente, Ballester
i Martnez, 2005), tot i que no sha estudiat en detall quins sn
els determinants daquesta variabilitat.
En la majoria de regions, i certament a Catalunya, el clima
i el paisatge varien segons lestaci de lany. La resposta del cos
hum als canvis destaci es fa evident en els patrons estacionals
que segueixen les taxes de mortalitat i morbiditat (la proporci
de persones que estan afectades de malaltia en un lloc i moment
determinat), aix com en determinats canvis siolgics. Un dels
patrons estacionals ms estudiats s el de la mortalitat. Sha vist
que les taxes de mortalitat a lhivern sn entre un 10 i un 25%
ms elevades que a lestiu (Hales, Edwards i Kovats, 2003), prin-
cipalment a causa dun augment de les defuncions per malalties
cardiovasculars i respiratries. La gura 1 illustra com uctua la
mortalitat a la ciutat de Barcelona en funci del mes de lany, amb
pics de mortalitat al voltant del mes de gener.
Figura 1. Mortalitat a Barcelona durant el perode 1991-1996.
gen
3
0
3
5
4
0
4
5
5
0
5
5
jul jul jul jul jul jul
1991 1992 1993 1994 1995 1996
gen gen gen gen gen
N
o
m
b
r
e

d
e

m
o
r
t
s
Data
133
Les raons per les quals les infeccions respiratries esdeve-
nen ms comunes a lhivern sn objecte de debat. Alguns autors
han suggerit que respirar aire fred indueix canvis en la mucosa
nasal que comporten una reducci en la resposta immune i ens
fan ms vulnerables a les infeccions (Eccles, 2002). Altres autors
creuen que a lhivern els virus es transmeten ms fcilment de
persona a persona perqu passem ms temps connats en espais
interiors tancats (Kalkstein, 1993). Pel que fa a laugment hiver-
nal en la mortalitat per malalties cardiovasculars, es pensa que
podria estar relacionat amb alguns canvis siolgics que tenen
lloc a lhivern, com lelevaci de la pressi arterial (Woodhouse,
Khaw i Plummer, 1993) i laugment dels nivells de colesterol i
brinogen a la sang (Stout i Crawford, 1991).
Determinades malalties, com les allrgies al pollen, pre-
senten tamb marcats patrons estacionals. Malgrat que la major
part de les reaccions allrgiques al pollen apareixen a la pri-
mavera, aquestes es poden mantenir ns al comenament de la
tardor, ats que determinades espcies allergniques tenen un
perode de pollinitzaci tard (Thomas, 2004). Alguns estudis
han relacionat nivells elevats de pollen amb epidmies i brots
dasma (Hajat, Goubet i Haines, 1997), tot i que els efectes sem-
blen generalment limitats (Epton, et al., 1997). Els atacs dasma
mostren tamb patrons estacionals que shan associat a infecci-
ons respiratries, amb un pic dasma en nens coincidint amb el
retorn a lescola desprs de les vacances destiu, i un pic en adults
pocs dies desprs (Johnston, et al., 2006).
Lescurament del dia durant lhivern sha relacionat tamb
amb depressions hivernals (lanomenat seasonal affective disor-
der) (Lurie, Gawinski, Pierce i Rousseau, 2006). Alguns estudis
han suggerit que la causa podria ser un excs de melatonina se-
gregada durant les hores de foscor, que augmenta la necessitat de
dormir i disminueix el desig dinteraccionar amb altres persones
(Thomas, 2004). En canvi, durant la primavera i lestiu sha ob-
servat un creixement en la taxa de sucidis, especialment els de
caire violent, que es relaciona amb el major nombre dhores de
sol diries i laugment de les temperatures (Lambert, et al., 2003;
Maes, et al., 1994).
Meteorologia i salut
Al territori catal la meteorologia t un carcter molt contrastat,
ns i tot en comarques venes, i el seu pronstic resulta fora
complex si es compara amb el daltres indrets dEuropa (Martn-
Vide, 2005). Les modicacions en el temps meteorolgic (a una
escala temporal ms reduda que la del clima) tenen una gran in-
uncia sobre la nostra salut, el benestar i la nostra relaci quoti-
diana amb lentorn. En la majoria dels casos es podria dir que la
meteorologia s la que decideix quan es patiran els efectes del
clima. Una clara mostra la trobem en el cas de les allrgies al pol-
len. Mentre els usos del sl i el clima restringeixen el territori on
creixeran determinades espcies allergniques, el nivell de pol-
len a latmosfera en un moment concret dependr de la tempe-
ratura, la humitat, la pluja, el vent i el sol daquell dia (Thomas,
2004). Aix, per exemple, segons dades de la Xarxa Aerobiolgi-
ca de Catalunya, operativa des de 1983, tot i que el pollen de pa-
rietria s present a laire de Catalunya durant tot lany, els nivells
sn especialment elevats en els dies freds i plujosos. De la ma-
teixa manera, malalties infeccioses com la malria o el dengue,
colpegen majoritriament les regions on el clima s favorable per
a la supervivncia del mosquit responsable de la seva transmis-
si, per s la meteorologia la que determinar quan i amb quina
intensitat es produiran les epidmies (Epstein, 1999).
Els efectes del temps sobre la nostra salut sn molts i molt
diversos i van des dafeccions relativament lleus com la migra-
nya a malalties greus com el cncer de pell. A ms, el temps no
repercuteix digual manera sobre tothom. Hi ha sectors de la po-
blaci que sn ms sensibles als seus efectes, ja sigui per ledat,
per lestat de salut basal, per la manca de mitjans per protegir-se
del temps o per altres motius.
135
Estudis realitzats sobre com de sensibles som a la meteoro-
logia han concls que una bona part de la poblaci (sovint ms
del 50%) es queixa que el temps afecta la seva salut en major o
menor grau (Von Mackensen, et al., 2005). En una recerca recent
realitzada a Alemanya i Canad sapunta que els fenmens mete-
orolgics que tenen un efecte subjectiu ms marcat en la pobla-
ci sn sobretot les tempestes, el fred, la humitat i la pluja (Von
Mackensen, et al., 2005). De fet, sovint resulta difcil separar
lefecte que cadascun dels elements meteorolgics t sobre lor-
ganisme. Alguns estudis han determinat, per exemple, que els
smptomes de lartritis reumatoide sagreugen amb canvis en la
temperatura, la humitat i la pressi atmosfriques (Sato, 2003;
Thomas, 2004). Alteracions brusques en les condicions mete-
orolgiques tamb afecten el comportament dels nens. Un dels
primers estudis realitzats sobre aquesta qesti el va dur a terme
un mestre descola nord-americ a principis del segle xx en ob-
servar un augment en els problemes disciplinaris quan es pro-
duen canvis en el vent i la pressi atmosfrica (Thomas, 2004).
Estudis posteriors han conrmat lalteraci del comportament
dels nens amb els canvis atmosfrics, com ara lapropament de
tempestes (Thomas, 2004).
Per els elements meteorolgics (temperatura, humitat,
pressi atmosfrica, vent, radiaci solar, etc.) no es donen de ma-
nera allada sin conjunta; aquest fet ha portat al desenvolupa-
ment de metodologies que capturin la repercussi conjunta dels
elements sobre la salut de les persones, ja que presumiblement
lefecte combinat de diversos elements pot ser ms signicatiu
que la suma dels efectes individuals de cada element (Kalkstein i
Greene, 1997). Una de les metodologies ms emprades ha estat
el disseny dndexs per avaluar el nivell de confort hum combi-
nant la temperatura, el vent i/o la humitat. Alguns exemples en
sn la temperatura de sensaci, la temperatura aparent, lndex
de xafogor (humdex), lndex dhumitat, lndex de disconfort o
lndex temperatura-humitat (Kalkstein, Maunder i Jendritzky,
1996). Altres autors han optat per metodologies ms complexes,
com la classicaci automatitzada de les masses daire duna re-
gi per avaluar-ne posteriorment les conseqncies sobre la salut
(Kalkstein i Greene, 1997). No obstant aquests esforos, molts
dels estudis sobre els efectes del temps en la salut continuen ana-
litzant la incidncia de cadascun dels elements per separat.
Temperatura
La relaci entre la temperatura i el paisatge s evident. De fet, la
temperatura afecta lactivitat de totes les espcies, incloent les-
pcie humana, i condiciona els cicles de vida de la ora i la fauna.
Aix, per exemple, la modicaci en la temperatura altera la o-
raci, la caiguda de les fulles, la hibernaci o les migracions. Al
mateix temps, els canvis de temperatura condicionen tamb ls
que fem del paisatge.
Les repercussions de la temperatura sobre la salut humana, i
especialment sobre la mortalitat, han estat un dels temes ms es-
tudiats dins del camp de la biometeorologia. Tot i que laugment
de la mortalitat es fa especialment evident a temperatures ex-
tremes (onades de fred i de calor), temperatures ms moderades
tamb mostren un efecte sobre la mortalitat. Nombrosos treballs
han observat que la relaci entre temperatura i mortalitat pren
forma de V o dU, amb una temperatura intermdia (tempera-
tura de confort) en qu la mortalitat s mnima (Braga, Zano-
betti i Schwartz, 2001). A mesura que la temperatura sallunya
del valor de confort (ja sigui cap a temperatures ms elevades o
ms baixes) sobserva un augment de la mortalitat. Tamb shan
constatat relacions amb forma de J, que indiquen augments ms
pronunciats en la mortalitat per temperatures elevades que per
temperatures baixes (Curriero, et al., 2002). Tot i que, a primera
vista, aix pot semblar contradictori amb el fet que les taxes de
mortalitat siguin ms elevades a lhivern que a lestiu, cal tenir en
compte que una part considerable de lexcs de morts hivernals
s deguda a infeccions respiratries, les quals no estan directa-
ment associades a la temperatura. Lefecte de la temperatura en
aquest cas sembla ser ms indirecte, possiblement a travs de
137
laugment del temps que les persones passen en espais interiors
tancats durant lhivern (Kalkstein i Greene, 1997).
Sha comprovat que el valor absolut de la temperatura de
confort varia mpliament segons la regi. Aix, per exemple, a
Finlndia la temperatura de confort se situa al voltant dels 14C
(Donaldson, Keatinge i Nayha, 2003), mentre que a Taiwan el
mnim de mortalitat sobserva al voltant dels 28C (Pan, Li i Tsai,
1995). En un estudi recent dut a terme a Espanya es va comprovar
que la temperatura de confort varia des dels 13,9C de Vigo ns
als 23,3C de Cartagena, passant pels 20,3C de Barcelona (Sez
i Lertxundi-Manterola, 2005). En general, les regions clides
presenten temperatures de confort ms elevades i augments de
mortalitat ms marcats amb el descens de les temperatures (The
Eurowinter Group, 1997). Pel fet que, dins del context mundial,
Catalunya es pot considerar una regi ms aviat temperada cli-
da, s desperar que els efectes del fred al nostre territori siguin
molt ms pronunciats que als pasos de latituds superiors.
Tot i que habitualment, quan es parla de morts causades
per la temperatura es pensa en defuncions per hipotrmia o per
cops de calor, aquestes representen noms una petita fracci de
lexcs de morts que sobserva durant perodes de temperatures
elevades o baixes (Kalkstein i Greene, 1997). Les morts per ma-
lalties respiratries o cardiovasculars, aix com les morts per ac-
cidents, tamb mostren augments signicatius amb lincrement
o la disminuci de la temperatura (Kalkstein i Greene, 1997;
McGeehin i Mirabelli, 2001). A causa daquesta diversitat en
les causes de mort que es relacionen amb la temperatura, sovint
els estudis epidemiolgics han avaluat el nombre total de morts
experimentades en excs respecte a la mortalitat basal que se
nesperaria. A Barcelona, per exemple, sha estimat que un aug-
ment de 5C per sobre de la temperatura de confort sassocia amb
un augment del 12,6% en la mortalitat total (Sez i Lertxundi-
Manterola, 2005).
Com a animal homeoterm, lsser hum necessita mante-
nir una temperatura constant a linterior del cos per tal que els
seus rgans funcionin correctament. Aix fa que haguem des-
envolupat tota una srie de mecanismes dadaptaci per lluitar
contra les condicions trmiques desfavorables del nostre entorn.
Quan la temperatura ambiental ascendeix, el nostre cos respon
intensicant la transpiraci i vasodilataci dels capillars cutanis.
Laugment en la transpiraci ens ajuda a perdre calor a travs de
levaporaci de la suor, que t lloc a expenses de lenergia trmica
del cos. Per la seva banda, la vasodilataci dels capillars cutanis
incrementa el ux de sang sota la pell, afavorint-ne el refreda-
ment per via de la radiaci i convecci abans de tornar cap als
rgans interns (Thomas, 2004). Quan la temperatura ambien-
tal disminueix, la reacci del nostre cos s precisament la con-
trria: els capillars cutanis pateixen una vasoconstricci per tal
de minimitzar la prdua de calor a travs de la pell. Quan aquest
mecanisme no s sucient, sinicia la contracci involuntria
dels msculs per tal de produir calor: s el que es coneix com a
tremolar de fred (Thomas, 2004). Tots aquests mecanismes ter-
moreguladors imposen una crrega considerable en el sistema
cardiorespiratori que pot resultar excessiva per a les persones
amb problemes de salut o dedat avanada.
A ms de fer augmentar la mortalitat per causes naturals,
com ja sha comentat, les temperatures elevades tamb shan re-
lacionat amb un augment en els sucidis i la violncia (Maes, et al.,
1994). Amb lincrement de la temperatura el nostre cos pateix
una srie de canvis siolgics que estan estretament lligats amb
els processos de regulaci de les emocions. Canvis en la resposta
de lhipotlem i les glndules pitutria i adrenal shan associat
amb alteracions del comportament agressiu. A ms, els corticos-
teroides que salliberen quan suem inuencien la producci de
testosterona, la qual sha vinculat amb el comportament agressiu
tant en homes com en dones (Thomas, 2004).
Humitat i pressi atmosfrica
La humitat relativa a lambient condiciona en gran mesura la
temperatura que percep el nostre cos i contribueix a potenciar
139
els efectes de les altes temperatures (Kalkstein, Maunder i Jen-
dritzky, 1996). A mesura que la humitat relativa augmenta, la
prdua de calor a travs de la transpiraci es fa ms inecient en
reduir-se el ritme devaporaci de les gotes de suor. A ms, la
combinaci daltes temperatures i humitat sha relacionat amb
una disminuci en la capacitat de mantenir la concentraci men-
tal (Kalkstein, Maunder i Jendritzky, 1996).
Les persones que pateixen dolor crnic semblen ser espe-
cialment sensibles als canvis de pressi i humitat. En un estudi
australi centrat en persones amb osteoartritis i/o artritis reu-
matoide, el 92% dels pacients van reportar que el temps afectava
els seus smptomes i el 48% van assegurar que eren capaos de
predir el temps en funci dels smptomes que tenien (Aikman,
1997). Diversos estudis han relacionat lempitjorament dels
smptomes artrtics amb la combinaci de baixa temperatura,
baixa pressi i alta humitat, condicions meteorolgiques simi-
lars a les que es generen quan sapropa una tempesta (Thomas,
2004). Malgrat que altres estudis han trobat tamb resultats si-
milars (Aikman, 1997; Sato, 2003), no totes les investigacions
han coincidit a trobar una relaci entre meteorologia i dolor cr-
nic (Redelmeier i Tversky, 1996). Aix fa que alguns autors atri-
bueixin aquestes troballes a factors psicolgics, argumentant que
els pacients artrtics necessiten identicar algun factor concret a
qui donar la culpa del seu malestar o que el temps fred i humit els
deprimeix i fa que sentin ms acuradament el dolor (Redelmeier
i Tversky, 1996; Thomas, 2004).
Radiaci solar
La llum del sol s essencial per a la vida dels ssers vius, tant de
les plantes com de les persones, ja que els permet desenvolupar
les seves funcions vitals. Tot i la preocupaci actual pels efectes
negatius duna exposici excessiva, la radiaci solar t tamb
moltes repercussions benecioses per a les persones que cal no
oblidar. Una exposici adequada augmenta la producci de vi-
tamina D, una substncia amb diversos efectes favorables per al
nostre organisme i que actua ms com una hormona que com
una vitamina. De fet, la major part de la vitamina D del nostre
organisme (entre un 75% i un 90%) es genera grcies a lexposi-
ci a la radiaci ultraviolada B (Thomas, 2004). Nivells adequats
de vitamina D ajuden a prevenir malalties com losteoporosi o
losteomalcia (Thomas, 2004). A ms, la decincia de vita-
mina D en dones embarassades sha relacionat amb un major
risc per als nounats de patir raquitisme (Specker, 1994), diabe-
tis tipus 1 (Stene i Joner, 2003), asma (Camargo, et al., 2007) i
esquizofrnia (Altschuler, 2001). En adults, decincies de vi-
tamina D shan associat a un major risc de patir malalties del sis-
tema immunitari com la diabetis tipus 1 o lesclerosi mltiple, la
prevalena de les quals s molt ms marcada en latituds elevades
(Thomas, 2004). Una altra conseqncia beneciosa de la vita-
mina D s el seu paper protector contra els cncers de prstata,
mama i clon, malalties que als Estats Units semblen ser entre
dues i tres vegades ms comunes a les regions amb ms presncia
de nvols que a les regions ms assolellades (Grant, 2002).
Una exposici excessiva a la radiaci ultraviolada, per, pot
tenir conseqncies adverses. LAgncia Internacional de Recer-
ca del Cncer (IARC) ha classicat la radiaci solar com a carci-
ngena per als humans. Sha estimat que al voltant del 90% dels
casos de cncer de pell sense melanoma i almenys dos teros dels
melanomes sn causats per la radiaci ultraviolada. A ms, en
les ltimes dcades la incidncia del cncer de pell ha augmentat
considerablement en diverses rees del planeta, a causa, en part,
de la disminuci del gruix de la capa doz que actua com a l-
tre de la radiaci ultraviolada (Snchez, 2006). A ms del cncer
de pell, lexposici puntual a grans quantitats de radiaci solar
sense la protecci adequada (com ara la de molts estiuejants a les
platges) sassocia a cremades i, a llarg termini, al fotoenvelliment
de la pell caracteritzat per laparici prematura darrugues, se-
quedat i prdua delasticitat (Thomas, 2004). Els ulls sn tamb
uns rgans sensibles als efectes de la radiaci solar. Lexposici
excessiva al sol sha relacionat amb laparici de fotoquerastasi
141
(lequivalent ocular a les cremades de pell) i cataractes, que en
ocasions arriben a causar ceguesa (Thomas, 2004).
Precipitacions i tempestes de llamps
s evident que la pluja moderada t efectes molt beneciosos so-
bre el paisatge natural; de fet, s un factor decisiu de recuperaci
de paisatges degradats ja que afavoreix la revegetaci espont-
nia que xa i estabilitza el sl. Pel que fa als efectes sobre la salut
humana, la presncia de pluja no noms t els efectes associats a
laugment de la humitat ambiental sin tamb sobre les malalties
allrgiques durant el perode de pollinitzaci. Generalment, la
pluja fa disminuir els nivells de pollen a latmosfera i, per tant,
els smptomes allrgics que shi associen. No obstant aix, en
ocasions, la pluja, i especialment les tempestes de llamps, poden
tenir lefecte contrari. Nombrosos estudis han observat impor-
tants epidmies dasma associades amb tempestes de llamps du-
rant el perode de pollinitzaci (Ant i Sunyer, 1997). Al Regne
Unit, per exemple, les admissions hospitalries per asma es van
multiplicar per deu durant una forta tempesta de llamps que va
tenir lloc al juny de 1994 (Davidson, Emberlin, Cook, Venables,
1996). A ms, al voltant del 40% dels casos dasma que es van
produir no tenien antecedents previs dasma, sin de rinitis al-
lrgica. Tot i aix, la majoria de tempestes de llamps no produei-
xen epidmies dasma, i les raons per les quals sorigina aquest
fenomen encara no estan ben denides. Alguns investigadors
han suggerit que la humitat ambiental i/o els ions positius que
soriginen com a conseqncia dels canvis electromagntics as-
sociats a les tempestes de llamps afavoreixen la fragmentaci
dels grans de pollen i lalliberament dallrgens de mida micro-
scpica que poden penetrar ms fcilment al tracte respiratori
inferior, i induir laparici de smptomes bronquials allrgics.
Els efectes ms dramtics de les tempestes de llamps, per,
els trobem en les fulminacions. Tot i que aquest tipus de tem-
pestes de llamps poden semblar esdeveniments no gaire usuals,
a cada instant es produeixen unes dues mil tempestes de llamps
Imatge 1. La pluja moderada t efectes benefciosos sobre el paisatge natural per, al ma-
teix temps, incideix en la salut humana.
a la superfcie terrestre, la qual cosa es tradueix en la caiguda
de cent llamps per segon i vuit milions de llamps al dia (Uman,
1971). Aquesta notable freqncia fa que les fatalitats degudes
a la fulminaci per llamps siguin relativament comunes. Noms
als Estats Units sestima que els llamps sn responsables duns
cent morts i tres-cents ferits cada any (Cherington, Yarnell i Lam-
mereste, 1992). En el passat, la major incidncia de morts per
fulminaci es registrava entre els pagesos (s el cas, per exemple,
del besavi de lautora) i mariners a causa de la caiguda directa del
llamp sobre la persona allada en mig dun espai obert i amb poc
relleu (Lewis, 1997). Actualment, les vctimes inclouen tamb
excursionistes, jugadors de golf i persones que practiquen altres
activitats recreatives a laire lliure. Les lesions ocasionades pels
llamps sn les caracterstiques dun curtcircuit general dels sis-
temes elctrics del nostre cos, com la transmissi de limpuls car-
dac o els impulsos del sistema nervis central. Aix fa que la ma-
joria de les vctimes mortals (al voltant dun 30% de les que han
rebut limpacte dun llamp) (Whitcomb, et al., 2002) ho siguin a
causa duna parada cardiorespiratria. Les vctimes que sobrevi-
143
uen solen patir cremades, lesions doda, cataractes i problemes
psicolgics com lestrs posttraumtic (Lewis, 1997).
Vent
De manera similar a la humitat, el vent modica leccia dels
mecanismes termoreguladors del nostre organisme i inueix en
la nostra percepci de la temperatura exterior i els seus efectes.
Quan la temperatura s baixa, el vent intensica la sensaci de
fred en emportar-se la na capa daire calent que hi ha sobre la
pell. Daltra banda, quan la temperatura s elevada el vent pot
alleugerir la sensaci de calor en facilitar levaporaci de la suor
(Thomas, 2004). A ms, el vent inueix en els nivells de pollen i
contaminants atmosfrics, com ara les partcules en suspensi o
loz, que tenen un efecte sobre la nostra salut. El paper del vent
en aquest cas, per, pot ser tant positiu com negatiu, depenent
de les caracterstiques del vent i de la localitzaci del(s) focus de
contaminaci, com es veur ms endavant.
En determinades regions, el folklore popular ha associat
tradicionalment trastorns del comportament o malestar fsic
amb determinats vents, com el mistral a Frana, el fhn a Sussa,
el sharav a Israel, el Santa Ana (o santana) als Estats Units o la
tramuntana a lEmpord. Aquestes creences estan tan arrelades
que a pasos com Sussa o Israel la presncia del vent es conside-
ra com un atenuant en les sentncies per crims (Thomas, 2004).
Des duna perspectiva cientca, sha vist que els vents clids i
secs estimulen la presncia dions positius a latmosfera, els
quals poden alterar les reaccions bioqumiques del nostre orga-
nisme. Un dels efectes ms estudiats s laugment dels nivells de
serotonina a la sang que produeixen lanomenat serotonin irrita-
tion syndrome, caracteritzat per smptomes dansietat, irritabili-
tat, migranya, insomni i dicultats per respirar, entre daltres. A
Barcelona, una recerca recent va mostrar que el nombre de per-
sones amb atacs de pnic al servei durgncies psiquitriques de
lHospital del Mar era tres vegades ms gran els dies amb vent
clid de ponent (Bulbena, et al., 2005).
Fenmens meteorolgics extrems
A Catalunya, els fenmens meteorolgics extrems de ms relle-
vncia sn les onades de calor i els extrems del cicle hidrolgic,
tant sequeres com riuades (Martn-Vide, 2005). Afortunada-
ment, altres fenmens extrems com els huracans, els tornados
o les tempestes tropicals han estat ns ara prcticament absents
a casa nostra. A escala mundial, per, aquests fenmens tenen
un gran impacte sobre el paisatge i sobre la salut de les persones.
Durant la dcada dels anys noranta del segle xx, per exemple, es
van comptabilitzar un total de 2.078 desastres meteorolgics a
tot el planeta, en els quals 601.219 persones van perdre la vida i
1.851.447.843 van resultar damnicades (Hales, Edwards i Ko-
vats, 2003).
A ms dels impactes directes (per exemple, ferides, morts
per traumatisme o ofegament), els fenmens meteorolgics ex-
trems sovint tenen altres afectacions indirectes en la nostra salut
a travs de lalteraci de lecosistema local i lorganitzaci social.
Canvis en lecosistema local poden traduir-se, per exemple, en
un augment de les malalties infeccioses, ja sigui per la contami-
naci de laigua potable o per canvis en labundncia i distribu-
ci dinsectes que transmeten malalties (McGeehin, Mirabelli,
2001). En situacions demergncia, les infraestructures sani-
tries poden quedar collapsades i laccs als centres mdics pot
esdevenir complicat a causa de la destrucci de les infraestruc-
tures de transport. A ms, la massicaci de persones als refugis
sovint va associada a laparici de brots de malalties respiratries
i diarreiques (Hales, Edwards i Kovats, 2003). Dependent de la
intensitat del desastre, la poblaci pot patir tamb problemes
psicolgics com lestrs posttraumtic, o veures obligada al des-
plaament a causa de la prdua de la llar (Greenough, et al., 2001;
Patz, Engelberg i Last, 2000).
En les ltimes dcades sha observat una tendncia a lam-
plicaci en limpacte dels desastres naturals. Aix s degut so-
bretot al creixement del nombre dhabitants i a la seva concen-
145
traci en zones dalt risc com les ciutats, les planes uvials o les
regions costaneres (Hales, Edwards i Kovats, 2003). Els pasos
en vies de desenvolupament sn els ms vulnerables als extrems
meteorolgics a causa, majoritriament, del tipus de construc-
ci i la manca davenos tecnolgics, infraestructures i sistemes
dalerta adequats. frica s el continent amb la taxa ms elevada
de mortalitat associada a desastres naturals, per el 80% de les
persones afectades per aquests desastres viuen a sia (Patz, En-
gelberg i Last, 2000). A ms de modicacions en la vulnerabilitat
de les poblacions, a causa del canvi climtic es preveu que es doni
un augment a escala global en la freqncia, duraci i intensitat
dels fenmens meteorolgics extrems i, conseqentment, de
limpacte que puguin tenir (IPCC, 2007).
Temperatures extremes
Per denici, temperatures extremes sn aquelles que sexperi-
menten de manera poc freqent en un territori. Aix fa que no
existeixi una denici estndard a escala mundial del que es con-
sidera una onada de calor o de fred. En lmbit espanyol, lInsti-
tut Nacional de Meteorologia estableix per a cada regi del pas
una temperatura llindar a partir de la qual existeix un risc im-
portant (alerta taronja) o extrem (alerta vermella) per a les per-
sones. Al territori catal, el nivell dalerta taronja sassoleix quan
la temperatura mxima supera els 37C (a les comarques costa-
neres o muntanyenques) o 39C (a les comarques de linterior), o
b quan la temperatura mnima baixa dels -4C (a les comarques
costaneres), -8C (a les comarques de linterior) o -10C (a les
comarques muntanyenques). Sentra al nivell dalerta vermella
quan la temperatura mxima assoleix valors 2C superiors o la
temperatura mnima assoleix valors 4C inferiors a les respecti-
ves temperatures llindar dalerta taronja.
Durant els episodis de temperatures extremes sobserva un
augment acusat de la mortalitat, especialment per causes respira-
tries i cardiovasculars (Medina i Schwartz, 2007). Els grups de
poblaci ms vulnerables sn les persones dedat avanada i els
nens petits, aix com les dones i les persones amb problemes de
salut preexistents que limiten la seva capacitat termoreguladora
(per exemple, diabetis, obesitat, afeccions cardiorespiratries)
(Patz, Engelberg i Last, 2000). Un altre factor destacat de vulne-
rabilitat s el nivell socioeconmic: les persones amb recursos
limitats no noms tenen un pitjor estat de salut basal i un accs
limitat als serveis sanitaris (especialment als pasos sense sanitat
pblica), sin que tamb solen viure en habitatges mal condicio-
nats i sense sistemes dadaptaci com la calefacci o laire condi-
cionat, els quals determinen, en gran mesura, la nostra exposici
a les temperatures extremes existents a lexterior (McGeehin i
Mirabelli, 2001; Medina i Schwartz, 2007).
Laugment de la mortalitat a causa del fred se sol observar
dos o tres dies desprs de linici de les temperatures extremes,
mentre que els efectes de la calor saprecien de manera ms im-
mediata (Braga, Zanobetti i Schwartz, 2002; Curriero, et al.,
2002). A lestiu, els efectes ms devastadors sobserven quan
les temperatures elevades es mantenen durant diversos dies
consecutius i a la nit no refresca (Ramlow i Kuller, 1990). Aix,
per exemple, a la ciutat de Barcelona es va constatar que durant
perodes de tres o ms dies consecutius amb temperatures m-
ximes superiors als 29C, la mortalitat respiratria i cardiovas-
cular augmentava un 13% i 4%, respectivament (Sez, et al.,
1995). Tamb sha observat en diverses recerques que les ona-
des de calor tenen un efecte ms pronunciat quan sesdevenen
a comenaments destiu. Aix s degut, en part, a la nostra acli-
mataci siolgica a les altes temperatures a mesura que avan-
a lestiu, per tamb a lanomenat efecte harvesting, s a dir, a
lavanament de la defunci dalgunes persones amb un estat de
salut frgil que havien de morir, igualment, en un futur prxim
(Keatinge, et al., 2000). Lefecte harvesting s tamb el respon-
sable que, en ocasions, sobservi una disminuci de la mortalitat
en els dies posteriors a una onada de calor. Sha estimat que al
voltant dun 10%-40% de les morts associades a la calor poden
ser degudes a lefecte harvesting, que acostuma a ser menor quan
147
les temperatures sn extremadament elevades (Le Tertre, et al.,
2006; Kalkstein, 1993; Medina i Schwartz, 2007).
A Europa, una de les onades de calor ms devastadores va
ser la de lany 2003, on linici anticipat del perode de calor propi
de lestiu, les temperatures inusualment elevades i les condici-
ons perllongades destrs trmic, van produir un increment ex-
trem de la mortalitat. Els efectes de lonada de calor de lestiu de
2003 han estat analitzats a pasos com Frana, Itlia, Portugal,
Regne Unit i Espanya. A Frana, on limpacte de lonada de calor
va ser especialment important, sha estimat un excs de 14.800
defuncions per sobre de les esperades, equivalent a un 60%
daugment de la mortalitat durant el perode de l1 al 20 dagost
de 2003 (Ledrans, et al., 2004). A Espanya, entre l1 de juny i el
31 dagost de 2003, es van identicar tres onades de calor, amb
un augment de la mortalitat del 8% (43.212 morts observades
davant les 40.046 esperades). Lexcs de mortalitat es va obser-
var noms en els majors de 65 anys i en aquest grup va ser del
15% (Martnez i Simn, 2004). Aquest episodi meteorolgic
extrem va evidenciar la insucient preparaci dels sistemes sa-
nitaris arreu dEuropa per fer front a situacions com aquesta. Per
tal de millorar el coneixement disponible i facilitar lelaboraci
de programes de prevenci i control, una xarxa dinvestigadors
epidemilegs, meteorlegs i experts en salut pblica han dut a
terme el projecte PHEWE (Assessment and Prevention of Acute
Health Effects on Weather Conditions in Europe) a setze ciutats
dEuropa, inclosa Barcelona (Michelozzi, et al., 2007).
Extrems del cicle hidrolgic: inundacions i sequeres
A Catalunya, la pluviometria s en general modesta i amb una
variaci anual considerable (al voltant del 20%40%) (Martn-
Vide, 2005). La intensitat de les precipitacions, per, pot arribar
a ser molt alta, la qual cosa fa que les pluges torrencials siguin un
dels riscos climtics ms rellevants daquest territori. Les preci-
pitacions intenses poden donar lloc a inundacions o riuades que,
en ocasions, tenen greus conseqncies per al paisatge i per a la
salut de la poblaci.
Imatge 2. Els fenmens meteorolgics extrems afecten la salut humana a travs dels im-
pactes directes per tamb per lalteraci dels ecosistemes locals i lorganitzaci social.
Les inundacions sobtades sn les que presenten el major risc
de mortalitat, principalment deguda a ofegaments o larrossega-
ment pel corrent contra objectes contundents (Greenough, et
al., 2001; Hales, Edwards i Kovats, 2003). Als Estats Units, per
exemple, entre el 1969 i el 1981, el 90% de les 1.185 morts que
van ocrrer en trenta-dos inundacions sobtades van ser degudes
a ofegaments (French, Ing, Allmen i Wood, 1983). Les inundaci-
ons que tenen lloc de manera ms gradual solen provocar menys
morts, per poden causar tamb altres accidents, com electrocu-
cions o ferides de diversa gravetat (Greenough, et al., 2001). A
mitj termini, les inundacions poden originar problemes rela-
cionats amb la manca daigua potable i/o la seva contaminaci
amb aiges residuals o altres components txics (Patz, Engelberg
i Last, 2000). A ms, les llars afectades per les inundacions so-
vint presenten problemes dhumitat i creixement de fongs a les
parets, que shan associat amb smptomes respiratoris. Com en
el cas daltres desastres naturals, tamb poden aparixer proble-
149
mes de salut relacionats amb lalteraci de lecosistema local i
lorganitzaci social. Tot i que les inundacions solen ser ms de-
vastadores en els pasos en vies de desenvolupament, les seves
conseqncies no han de ser menyspreades en els pasos indus-
trialitzats. Les inundacions que van produir-se a lEuropa central
el 1997, per exemple, van oferir com a trgic balan ms dun
centenar de morts i aproximadament dues-centes mil persones
sense llar (IFRC, 1998).
A laltre extrem del cicle hidrolgic hi ha les sequeres, amb
efectes no menys preocupants que solen afectar territoris ms
amplis i durant perodes de temps ms llargs. A escala global, els
efectes ms dramtics de les sequeres es relacionen amb el seu
impacte sobre la producci alimentria (Patz, Engelberg i Last,
2000). Als pasos pobres, on la manca daliments s comuna, una
sequera pot agreujar considerablement els problemes de malnu-
trici i fam. A ms, lescassetat daigua fa que proliferin malalties
com les diarrees, la sarna o la conjuntivitis, ja que la poblaci fa
servir laigua prioritriament per beure i cuinar, en detriment de
la higiene personal (Hales, Edwards i Kovats, 2003; Patz, En-
gelberg i Last, 2000). Aix doncs, no s estrany que moltes de les
morts associades a les sequeres sovint es relacionin amb infec-
cions causades per la combinaci de la manca dhigiene i el de-
bilitament del sistema immunitari provocat per la malnutrici
(Tomkins, 1986).
Als pasos industrialitzats, la reducci en la producci ali-
mentria associada a les sequeres representa un problema fona-
mentalment de caire econmic grcies a la capacitat dimportar
aliments, i de pagar-ne lelevat preu (Greenough, et al., 2001;
Sez i Lertxundi-Manterola, 2005). Tot i aix, les sequeres tenen
altres impactes com laugment del risc dincendis forestals, que
no tan sols poden causar morts i ferits de manera directa, sin
que tamb tenen un impacte indirecte mitjanant la contamina-
ci de laire (Patz, Engelberg i Last, 2000). La combusti de ma-
tria orgnica produeix grans quantitats de partcules nes que
en ser respirades poden exacerbar o provocar problemes cardacs
i respiratoris en persones sensibles. A Florida, per exemple, du-
rant els incendis de 1998 es va observar un augment considera-
ble en les visites durgncies per problemes dasma, bronquitis i
mal de pit (CDC, 1999). Altres incendis a sia i Amrica del Sud
van provocar tamb efectes similars (Brauer, 1999; Organitza-
ci Mundial de la Salut, 1999). Durant loctubre de 2003, al sud
de Califrnia, diversos incendis van cremar ms de 3.000 km
2
.
El fet que el fum dels incendis afects les comunitats on es duia
a terme un estudi epidemiolgic sobre salut infantil va perme-
tre als investigadors obtenir mesures individuals i comunitries
dexposici al fum dels incendis. Tots els smptomes respirato-
ris, ls de medicaments i les visites mdiques van augmentar en
els nens amb ms exposici al fum (Knzli, et al., 2006).
Paisatge urb, clima i salut
Segons dades de lONU, lany 2008 la meitat de la humanitat viu
en ciutats. A Espanya aquesta xifra va ser superada fa ms de mig
segle i, actualment al voltant del 77% de la poblaci viu en zones
urbanes. A ms, es preveu que el percentatge de poblaci urba-
na continu creixent a Espanya i se situ al voltant del 82% lany
2030. A causa de lalta densitat de poblaci, locurrncia de fen-
mens meteorolgics adversos a les zones urbanes t el potencial
dafectar a molts individus. A ms, per les seves caracterstiques,
les ciutats poden potenciar els efectes negatius de segons quins
fenmens. Aix, per exemple, la quasi absoluta impermeabilitza-
ci del sl a les grans urbs fa que augmenti el risc dinundacions
sobtades quan es produeixen precipitacions torrencials (Gree-
nough, et al., 2001). Labundncia de ciment i asfalt, aix com la
presncia dedicis alts, cotxes i processos industrials fan que la
temperatura a les grans ciutats sigui uns 3-6C ms elevada que a
les zones rurals circumdants (Thomas, 2004). Aix, sumat a un
menor refredament nocturn a conseqncia de lalta capacitat de
retenir calor i devitar levaporaci dels materials presents en els
151
paisatges urbans, provoca que els habitants de les grans ciutats
pateixin les pitjors conseqncies de les onades de calor (Buech-
ley, Van Bruggen i Truppi, 1972; McGeehin i Mirabelli, 2001).
Aquest fenomen, conegut com a urban heat island (illa urbana de
calor), ha estat descrit per diversos autors. A lestat de Missouri
(EUA), per exemple, un estudi sobre els efectes de lonada de ca-
lor de 1980 va constatar que a les rees metropolitanes de Saint
Louis i Kansas City la mortalitat va augmentar un 57% i 64%
respectivament, mentre que a les zones rurals del mateix estat
laugment va ser nicament dun 10% (Jones, et al., 1982).
Imatge 3. Per les caracterstiques prpies del paisatge urb els habitants de les grans ciu-
tats pateixen ms les altes temperatures.
El clima posseeix tamb la capacitat de modicar lefecte
que la contaminaci atmosfrica de les grans urbs t sobre la nos-
tra salut. Aquesta inuncia climtica pot tenir una rellevncia
especial a les ciutats amb nivells elevats de contaminaci atmos-
frica, com s el cas de la ciutat de Barcelona. Sha demostrat que
els dies amb nivells alts de contaminants atmosfrics (com les
partcules en suspensi, loz, el dixid de sofre o el dixid de ni-
trogen) augmenten les admissions hospitalries per problemes
respiratoris i cardiovasculars (Brunekreef i Holgate, 2002), aix
com el nombre de morts (Brunekreef i Holgate, 2002; Thurs-
ton i Ito, 2001). Diversos estudis han observat que els efectes
adversos del dixid de sofre, loz i les partcules en suspensi
sn ms pronunciats els dies amb temperatures elevades (Bobak
i Roberts, 1997; Sartor, Snacken, Demuth i Walckiers, 1995;
Katsouyanni, et al., 1993; de Diego, Len, Perpi, Compte,
1999). A ms, els efectes de la contaminaci segueixen patrons
estacionals, amb un impacte ms acusat durant els mesos clids
(Medina-Ramon, Zanobetti i Schwartz, 2006; Sunyer, et al.,
1996). A Barcelona, per exemple, es va veure que un augment
de 100 g/m
3
en la concentraci de dixid de sofre a latmosfera
es tradua en un increment de la mortalitat respiratria del 24%
durant lestiu i del 8% durant lhivern (Sunyer, et al., 1996d). Es
creu que les diferncies estacionals en limpacte de la contamina-
ci atmosfrica poden ser degudes al fet que a lestiu la poblaci
est ms exposada als contaminants atmosfrics en passar ms
temps a lexterior i amb les nestres obertes.
La meteorologia, juntament amb el nivell demissions, s un
dels determinants clau de la concentraci de contaminants a lat-
mosfera. En termes generals, a les ciutats espanyoles els nivells
ms elevats de contaminaci atmosfrica es produeixen a lhi-
vern i els ms baixos a lestiu, excepte en el cas de loz (Balles-
ter, 2005). De fet, loz s el contaminant que ms dependncia
t del clima, ja que la seva formaci a partir dxids de nitrogen
i compostos orgnics voltils est subjecta a la presncia de ra-
diaci ultraviolada i s ms ecient a temperatures altes (Balles-
ter, 2005; Patz, Engelberg i Last, 2000). La meteorologia, a ms,
pot fer augmentar els nivells de contaminaci de forma indirecta
en fomentar ls de calefaccions i daires condicionats que van
associats a ls denergia elctrica o combustibles fssils. La dis-
persi dels contaminants tamb es veu inuenciada per la mete-
orologia, de manera que lacumulaci de contaminants a la zona
demissi s superior en presncia de masses daire dalta pressi
i en absncia de precipitaci i vent (Patz, Engelberg i Last, 2000).
Un exemple de la importncia del vent en el transport de conta-
minants el trobem en el cas de les epidmies dasma que es vin-
153
culen a les descrregues de soja al port de Barcelona. Entre 1983 i
1987 es van identicar vint-i-sis brots epidmics dasma a la ciu-
tat. Aquests brots van suposar 1.155 visites per atacs dasma al
serveis durgncies hospitalries i unes vint defuncions. Diver-
sos estudis epidemiolgics van permetre demostrar que aquests
brots eren ocasionats per la inhalaci de pols de soja procedent
de les descrregues dels vaixells al port. El fet que noms en una
petita proporci dels dies de descrrega de soja es produssin
brots dasma estava relacionat, en part, amb les condicions me-
teorolgiques, ja que tots els dies epidmics van coincidir amb
masses daire dalta pressi atmosfrica i vents suaus de sud-est
i sud-oest, condicions que afavorien el transport aeri de la pols
de soja des del port a la ciutat (Ant, Sunyer, Rodrguez, Surez
i Vzquez, 1989).
Finalment, cal fer menci de la inuncia que el clima in-
terior dels edicis exerceix sobre la salut de les persones que hi
habiten. Sovint, el clima interior depn en gran mesura del clima
exterior, especialment als pasos pobres o amb climes moderats,
on ls de sistemes de climatitzaci interior no est gaire ests
(Kalkstein, Maunder i Jendritzky, 1996). Tot i que sha evidenciat
que aquests sistemes de climatitzaci poden ser dutilitat a lhora
de prevenir els efectes adversos vinculats amb les temperatures
extremes (Medina-Ramon i Schwartz, 2007), en ocasions tam-
b poden propiciar problemes. Per exemple, viure en un clima
interior constant pot interferir en la nostra capacitat dadaptar-
nos siolgicament als canvis de temperatura (Thomas, 2004).
A ms, el contrast de temperatura entre linterior i lexterior pot
arribar a ser considerable (de lordre dels 10-15C), la qual cosa
comporta un xoc en sortir a lexterior que pot causar dicultats
cardiorespiratries en els individus susceptibles (Thomas, 2004).
Problemes en els sistemes de climatitzaci shan rela cionat tam-
b amb la sndrome de ledici malalt, que comporta la presncia
de trastorns de salut inespeccs com malestar general, mal de
cap, cansament, manca de concentraci, irritaci i sequedat de
les mucoses, rinitis, etc. (Burge, 2004; Thomas, 2004). Aquests
problemes, malgrat trobar-se inuenciats pel clima interior,
semblen estar ms aviat lligats a una ventilaci defectuosa o a la
presncia de contaminants causats o potenciats pels sistemes de
climatitzaci (Thomas, 2004).
Conclusions
Com sha vist, el clima i la meteorologia condicionen en gran
part el paisatge duna zona i, al mateix temps, tenen una gran
inuncia sobre la salut i el benestar de les persones. Aix, per
exemple, el clima determina els conreus duna rea i, de retruc,
la dieta tradicional dels seus habitants; les variacions estacionals
estan estretament relacionades amb tendncies de morbiditat i
mortalitat de la poblaci; i, ns i tot, els canvis de temps meteo-
rolgic al llarg dun dia tenen un efecte palpable en el nostre cos.
Factors meteorolgics com la temperatura, la humitat, la radi-
aci solar, les precipitacions o el vent estan estretament lligats
a laparici o agreujament de trastorns de salut tant aguts com
crnics. Els efectes ms marcats els trobem quan els fenmens
meteorolgics sn extrems, com en el cas donades de calor o
inundacions. En aquest sentit, laugment en la freqncia de fe-
nmens meteorolgics extrems a causa del canvi climtic pot te-
nir repercussions greus en el paisatge i en la salut de gran part de
la poblaci mundial. Actualment, grcies als avenos tcnics que
shan produt al llarg de la histria, lsser hum sha pogut allar,
en certa mesura, de les inclemncies del temps. Tanmateix, una
part substancial de la poblaci segueix en una situaci de vulne-
rabilitat respecte al clima, ja sigui per la manca de recursos per
accedir a les tecnologies dadaptaci, ja sigui per problemes de
salut preexistents. Davant lamenaa del canvi climtic, coni-
xer quines sn les caracterstiques que fan augmentar la nostra
vulnerabilitat al clima ser essencial per al disseny destratgies
dadaptaci al canvi i la prevenci dels seus efectes. Les soluci-
155
ons adaptatives, per, hauran de buscar sempre la compatibilitat
amb les poltiques de mitigaci de lefecte hivernacle.
Aikman, Helen (1997). The association
between arthritis and the weather,
International Journal Biometeorology, vol.
40, nm. 4, p.192-199.
Altschuler, Eric Lewin (2001). Low
maternal vitamin D and schizophrenia in
offspring, Lancet, vol. 358, nm. 9291, p.
1464-1465.
Ant, Josep Maria; Sunyer, J.;
Rodrguez, R; Surez, M.; Vzquez, L.
(1989). Community outbreaks of asthma
associated with inhalation of soybean dust.
Toxicoepidemiological Committee, The
New England Journal of Medicine, vol. 320,
nm. 17, p. 1097-1102.
Ant, Josep Maria; Sunyer, Jordi (1997).
Thunderstorms: a risk factor for asthma
attacks, Thorax, vol. 52, nm. 8, p. 669-
670.
Ballester, Ferran (2005).
Contaminacin atmosfrica, cambio
climtico y salud, Revista Espaola de
Salud Pblica, vol. 79, nm. 2, p. 159-175.
Bobak, Martin; Roberts, Anthony (1997).
Heterogeneity of air pollution effects is
related to average temperature, Bmj, vol.
315, nm. 7116, p.1161.
Braga, Alfesio Lus; Zanobetti,
Antonella; Schwartz, Joel (2002).
The effect of weather on respiratory and
cardiovascular deaths in 12 U.S. cities,
Environmental Health Perspectives, vol.
110, nm. 9, p. 859-863.
Braga, Alfesio Lus; Zanobetti,
Antonella; Schwartz, Joel. (2001). The
time course of weather-related deaths,
Epidemiology, vol. 12, nm. 6, p. 662-667.
Brauer, Michael (1999). Health impacts
of air pollution from vegetation res
dins K. Goh, D. Shwela, J. Goldammer i
O. Simpson (eds.). Health guidelines for
vegetation res events: background papers.
Singapur: Institute of Environmental
Epidemiology, WHO.
Brunekreef, Bert; Holgate, Stephen
(2002). Air pollution and health, Lancet,
vol. 360, nm. 9341, p. 1233-1242.
Buechley, RW; Van Bruggen, J; Truppi,
LE. (1972). Heat island equals death
island?, Environmental Research, vol. 5,
nm. 1, p. 85-92.
Bulbena, A.; et al. (2005). Panic anxiety,
under the weather?, International Journal
Biometeorol, vol. 49, nm. 4, p. 238-243.
Burge, Sherwood (2004). Sick
building syndrome, Occupational and
Environmental Medicine, vol. 61, nm. 2, p.
185-190.
Camargo, Carlos A.; et al. (2007).
Maternal intake of vitamin D during
pregnancy and risk of recurrent wheeze in
children at 3 y of age, American Journal
of Clinical Nutrition, vol. 85, nm. 3, p.
788-795.
Cdc (1999). From the Centers for Disease
Control and Prevention. Surveillance of
morbidity during wildresCentral Florida,
1998, JAMA, vol. 281, nm. 9, p. 789-
790.
Cherington, Michael; Yarnell, Philip;
Lammereste, D. (1992). Lightning
strikes: nature of neurological damage in
patients evaluated in hospital emergency
departments, Annals of Emergency
Medicine, vol. 21, nm. 5, p. 575-578.
Curriero, F.C.; et al. (2002).
Temperature and mortality in 11 cities
of the eastern United States, American
Journal Epidemiology, vol. 155, nm. 1, p.
80-87.
Davidson, A.C.; Emberlin, J.; Cook,
A.D.; Venables, K.M. (1996a). A major
outbreak of asthma associated with a
thunderstorm: experience of accident and
emergency departments and patients
characteristics. Thames Regions Accident
and Emergency Trainees Association,
British Medical Journal, vol. 312, nm.
7031, p. 601-604.
de Diego, Dami; Len, M.; Perpi,
M.; Compte, L. (1999). Effects of air
pollution and weather conditions on asthma
exacerbation, Respiration, vol. 66, nm. 1,
p. 52-58.
Donaldson, GC; Keatinge, WR;
Nayha, S. (2003). Changes in summer
temperature and heat-related mortality
since 1971 in North Carolina, South
Finland, and Southeast England,
Environmental Research, vol. 91, nm. 1,
p. 1-7.
Ebi, Kristie; Mearns, Linda; Nyenzi,
Buruhani (2003). Weather and climate:
changing human exposures, dins A.J.
McMichael, et al. Climate change and human
health. Risks and responses. Ginebra: OMS.
Eccles, Ron (2002). An explanation for
the seasonality of acute upper respiratory
tract viral infections, Acta Otolaryngology,
vol. 122, nm. 2, p. 183-191.
Epstein, Paul R. (1999). Climate and
health, Science, vol. 285, nm. 5426, p.
347-348.
Epton, M.J.; et al. (1997). Climate and
aeroallergen levels in asthma: a 12 month
prospective study, Thorax, vol. 52, nm. 6,
p. 528-534.
French, J.; Ing, R.; Allmen, S. Von;
Wood, R.(1983). Mortality from ash
oods: a review of national weather service
reports, 1969-81, Public Health Rep, vol.
98, nm. 6, p. 584-588.
Grant, William (2002). An estimate of
premature cancer mortality in the U.S. due
to inadequate doses of solar ultraviolet-B
radiation, Cancer, vol. 94, nm. 6, p.
1867-1875.
Greenough, Gregg; et al. (2001). The
potential impacts of climate variability and
change on on Air Pollution-Related Health
Effectsin the United States, Environmental
Health Perspectives, vol. 109, Suppl 2, p.
185-189.
Hajat, S; Goubet, SA; Haines, A. (1997).
Thunderstorm-associated asthma: the
effect on GP consultations, Bristish Journal
of General Practice, vol. 47, nm. 423, p.
639-641.
Hales, Simon; Edwards, Sally; Kovats,
Sari. (2003). Impacts on health of climate
extremes, dins A.J. McMichael, et al.
Climate change and human health. Risks and
responses. Ginebra: OMS, p. 79-102.
Hipcrates (segle V aC). Tractat
dels aires, les aiges i els llocs. Citat
per: Thomas, P. (2004). The human
barometer, dins Thomas Pat. Under the
weather. How the weather and climate
affect our health. Londres: Fusion Press, p.
92-108.
Ifrc (1998). International Federation of
Red Cross and Red Crescent Societies. World
disaster report 1997. Nova York: Oxford
University Press.
Ipcc (2007). Resumen para responsables
de polticas, dins Susan Salomon (ed.).
Climate Change 2007: the physical science
basis. Contribution of working group I
to the fourth assessment report of the
intergovernmental panel on climate change.
[en lnia]. <http://www.ipcc.ch/pdf/
assessment-report/ar4/wg1/ar4-wg1-
spm-sp.pdf> [consulta: 22.01. 2008].
Johnston, N.W.; et al. (2006).
The September epidemic of asthma
hospitalization: school children as
disease vectors, Journal Allergy Clinical
Immunology, vol. 117, nm. 3, p. 557-562.
Jones, T.S.; et al. (1982). Morbidity and
mortality associated with the July 1980
heat wave in St Louis and Kansas City, Mo,
JAMA, vol. 247, nm. 24, p. 3327-3331.
Kalkstein, Laurence (1993). Health and
climate change. Direct impacts in cities,
Lancet, vol. 342, nm. 8884, p. 1397-1399.
Kalkstein, Laurence; Greene,
John Scott (1997). An evaluation of
climate/mortality relationships in large
U.S. cities and the possible impacts of a
climate change, Environmental Health
Perspectives, vol. 105, nm. 1, p. 84-93.
Kalkstein, Laurence; Maunder,
WJ; Jendritzky, G. (1996). Climate
and human health. Gnova: World
Meteorological Organization.
157
Katsouyanni, K.; et al. (1993). Evidence
for interaction between air pollution and
high temperature in the causation of excess
mortality, Archives of environmental
health, vol. 48, nm. 4, p. 235-242.
Keatinge, W.R; et al. (2000). Heat
related mortality in warm and cold regions
of Europe: observational study, British
Medical Journal (Clinical Research ed.), vol.
321, nm. 7262, p. 670-673.
Knzli, Nino; et al. (2006). Health
effects of the 2003 Southern California
wildres on children, American Journal of
Respiratori and Critical Care Medicine, vol.
174, nm. 11, p. 1221-1228.
Lambert, G.; et al. (2003). Increased
suicide rate in the middle-aged and its
association with hours of sunlight, The
American Journal of Psychiatry, vol. 160,
nm. 4, p. 793-795.
Le Tertre, Alain; et al. (2006). Impact of
the 2003 heatwave on all-cause mortality
in 9 French cities, Epidemiology, vol. 17,
nm. 1, p. 75-79.
Ledrans, M.; et al. (2004). The heat
wave of August 2003: what happened?,
La Revue du Praticien, vol. 54, nm. 12, p.
1289-1297.
Lurie, Stephen; Gawinski, Barbara;
Pierce, Deborah; Rousseau, Sally J.
(2006). Seasonal affective disorder,
American Family Physician, vol. 74, nm. 9,
vol. 1521-1524.
Maes, M.; et al. (1994). Synchronized
annual rhythms in violent suicide rate,
ambient temperature and the light-dark
span, Acta Psychiatrica Scandinavica, vol.
90, nm. 5, p. 391-396.
Martnez, Ferran; Simn, Fernando;
Lpez, Gonzalo (2004). Valoracin
del impacto de la ola de calor del verano
de 2003 sobre la mortalidad, Gaceta
Sanitaria, vol. 18, suppl 1, p. 250-258.
Martn-Vide, Javier (2005). Factors
geogrcs, regionalitzaci climtica i
tendncies de les sries climtiques a
Catalunya, dins Informe sobre el canvi
climtic a Catalunya. Barcelona: CADS, p.
87-111.
McGeehin, Michael; Mirabelli, Maria
(2001). The potential impacts of climate
variability and change on health impacts
of extreme weather events in the United
States, Environmental Health Perspectives
Supplements, vol. 109, nm. 2, p. 191-198.
Medina, Mercedes; Schwartz, Joel
(2007). Temperature, temperature
extremes, and mortality: A study of
Acclimatization and effect modication
in 50 United States cities, Occupational
and Environmental Medicine, 28 de juny
de 2007.
Medina, Mercedes; Zanobetti, A;
Schwartz, Joel (2006). The effect of
ozone and PM10 on hospital admissions
for pneumonia and chronic obstructive
pulmonary disease: a national multicity
study, American Journal of Epidemiology,
vol. 163, nm. 6, p. 579-588.
Michelozzi, Paola; et al. (2007).
Assessment and prevention of acute health
effects of weather conditions in Europe, the
PHEWE project: background, objectives,
design, Environmental Health, vol. 6, p. 12.
Organitzaci Mundial de la
Salut (1999). Health guidelines for
episodic vegetation res events. Ginebra:
Organitzaci Mundial de la Salut.
Pan, Wen-Han; Li, Lung-An; Tsai Ming-
Jan (1995). Temperature extremes and
mortality from coronary heart disease and
cerebral infraction in elderly Chinese,
Lancet, vol. 345, nm. 8946, p. 353-355.
Patz, Jonathan; Engelberg, David; Last,
John (2000). The effects of changing
weather on public health, Annual Review
of Public Health, vol. 21, p. 271-307.
Ramlow, Jonathan; Kuller, Lewis
(1990). Effects of the summer heat wave
of 1988 on daily mortality in Allegheny
County, PA, Public Health Reports, vol.
105, nm. 3, p. 283-289.
Redelmeier, Donald; Tversky, Amos
(1996). On the belief that arthritis pain
is related to the weather, Proceedings of
the National Academy of Sciences of the
United States of America, vol. 93, nm. 7, p.
2895-2896.
Sez, Marc; et al. (1995). Relationship
between weather temperature and
mortality: a time series analysis approach
in Barcelona, International Journal of
Sez, Marc; Lertxundi-Manterola,
Aitana (2005). Canvi climtic i salut, dins
Informe sobre el canvi climtic a Catalunya.
Barcelona: CADS, p.647-673. [en lnia]
<http://www.gencat.cat/cads/pdf/iccc/
B12.pdf> [consulta: 16.04.2008].
Snchez, CF. (2006). Consideraciones
sobre la capa de ozono y su relacin con el
cncer de piel, Revista Medica de Chile, vol.
134, nm. 9, p. 1185-1190.
Sartor, F.; Snacken, R.; Demuth, C.;
Walckiers, D.

(1995). Temperature,
ambient ozone levels, and mortality during
summer 1994, in Belgium, Environmental
Research, vol. 70, nm. 2, p. 105-113.
Sato, Jun (2003). Weather change and
pain: a behavioral animal study of the
inuences of simulated meteorological
changes on chronic pain, International
Journal Biometeorology, vol. 47, nm. 2, p.
55-61.
Simn, F.; Lpez-Abente, G.;
Ballester,

E.; Martnez, F. (2005).
Mortality in Spain during the heat waves
of summer 2003, Euro Surveill, vol. 10,
nm. 7, p. 156-161.
Specker, Bonny (1994). Do North
American women need supplemental
vitamin D during pregnancy or lactation?,
American Journal of Clinical Nutrition,
vol. 59, nm. 2, p. 484S-490S; discussion
490S-491S.
Stene, Lars; Joner, Geir (2003). Use of
cod liver oil during the rst year of life is
associated with lower risk of childhood-
onset type 1 diabetes: a large, population-
based, case-control study, American
Journal of Clinical Nutrition, vol. 78, nm.
6, p. 1128-1134.
Stout, RW; Crawford, V. (1991).
Seasonal variations in brinogen
concentrations among elderly people,
Lancet, vol. 338, nm. 8758, p. 9-13.
Subiza, Javier (2004). Plenes
alergnicos en Espaa, Allergologia et
Immunopathologia, vol. 32, nm. 3, p.
121-124.
Sunyer, J.; et al. (1996). Air pollution
and mortality in Barcelona, Journal of
Epidemiology and Community Health, vol.
50, suppl 1, p. s76-80.
The Eurowinter Group (1997). Cold
exposure and winter mortality from
ischaemic heart disease, cerebrovascular
disease, respiratory disease, and all causes in
warm and cold regions of Europe, Lancet,
vol. 349, nm. 9062, p. 1341-1346.
Thomas, Pat (2004). Under the weather.
How the weather and climate affect our
health. Londres: Fusion Press, p.165-196.
Thurston, George; Ito, Kazuhiko
(2001). Epidemiological studies of acute
ozone exposures and mortality, Journal
of Exposure Analysis and Environmental
Tomkins, Andrew (1986). Protein-
energy malnutrition and risk of infection,
Proceedings of the Nutrition Society, vol. 45,
nm. 3, p. 289-304.
Trichopoulou, Antonia (2004).
Traditional Mediterranean diet and
longevity in the elderly: a review, Public
Health Nutrition, vol. 7, nm. 7, p. 943-
947.
Uman, Martin. (1971). Understanding
lightning. Carnegie: Bek Technical
Publications, p. 17-65, 93.
Von Mackensen, S.; et al. (2005).
Prevalence of weather sensitivity in
Germany and Canada, International
Journal of Biometeorology, vol. 49, nm. 3,
p. 156-166.
Warburton, Darren; Nicol, Crystal;
Bredin, Shannon (2006). Health
benets of physical activity: the evidence,
Canadian Medical Association Journal, vol.
174, nm. 6, p. 801-809.
Willett, Walter (2006). The
Mediterranean diet: science and practice,
Public Health Nutrition, vol. 9, nm. 1, p.
105-110.
Woodhouse, Peter; Khaw, Kay-Tee;
Plummer, Martyn (1993). Seasonal
variation of blood pressure and its
relationship to ambient temperature
in an elderly population, Journal of
Hypertension, vol. 11, nm. 11, p. 1267-
1274.
159
Canvi climtic i salut
Pedro Luis Alonso i Cristina de Carlos
s evident que les variables climtiques comunes, com ara les
precipitacions i les temperatures, a ms de les condicions clim-
tiques extremes, han afectat la humanitat des dels seus inicis. El
clima ha estat des de temps remots quelcom molt variable, en-
cara que generalment, i excepte situacions especques, ha estat
en part previsible. Des de fa ja alguns anys, i en vista de les va-
riacions observades al clima i molts altres factors, especialment
aquells inherents a lactivitat humana, sha anat esbossant la pos-
sibilitat de trobar-nos davant dun canvi climtic global. La vera-
citat daquesta hiptesi inicial ha requerit veritables esforos a
travs de determinacions, comparances i estimacions, una tasca
complicada que ha anat fent cada vegada ms evident la realitat
daquesta circumstncia. La hiptesi pren tota la seva fora per
les implicacions que pot tenir des de la perspectiva ambiental,
paisatgstica, social i econmica o les inquietants repercussions
sobre la salut de les persones, entre daltres. s precisament la
vinculaci entre canvi climtic i salut el tema que centrar aquest
captol.
Els resultats de linforme ms recent de lIntergovernmen-
tal Panel on Climate Change (IPCC, 2007a) conrmen que exis-
teix una evidncia creixent que lsser hum est incidint sobre
el clima global i subratllen un ampli rang dimplicacions del canvi
climtic per a la salut de les persones, incloent-hi la malaltia i la
mort a travs de desastres naturals, com ara sequeres, onades de
calor i inundacions. El canvi climtic exerceix una inuncia di-
recta sobre les malalties infeccioses originades per laigua o per
vectors (tal com passa amb el clera, la malria, el dengue i la
leishmaniosi, entre daltres), nafecta la incidncia i la distribu-
ci geogrca. De manera indirecta, el clima repercuteix sobre
lestat de nutrici de la poblaci, perqu impacta en la producci
daliments i en les condicions higiniques de laigua per al con-
sum hum. Les malalties infeccioses i la desnutrici sn respon-
sables de la major crrega global de malaltia i mort en les poblaci-
ons menys desenvolupades del mn, en les quals la salut es veu
ms compromesa pels canvis climtics.
161
Si som conscients que ens trobem davant dun canvi clim-
tic al nostre planeta incitat, almenys parcialment, per lactivitat
antrpica, hem de preveure les possibles modicacions del clima
en el futur i les afectacions sobre la salut de les persones que sen
puguin derivar. Hem de prendre les mesures adequades, econ-
miques, poltiques, socials i culturals i promoure programes de
salut i dinvestigaci, aix com qualsevol altra intervenci que
ens ajudi a estar preparats i prevenir, al mxim, les conseqn-
cies que el canvi climtic pugui tenir sobre la nostra salut. Shau-
r de posar especial atenci en les poblacions ms desfavorides,
que sn les ms vulnerables i les que tenen una menor capacitat
dadaptaci.
Evoluci histrica: cap al canvi climtic
Si ens remuntem als nostres orgens, el clima ha estat un factor
determinant per a la humanitat, i les condicions climtiques del
nostre planeta no han estat constants al llarg de la histria. Ja des
dfrica, bressol de la nostra civilitzaci, la inuncia del clima ha
estat notria: aquest continent ha anat actuant com una bomba
demogrca que, coincidint amb els perodes climtics ms c-
lids, expulsava humans a zones perifriques com Europa i sia, i
aix estenia la nostra espcie per tota la superfcie terrestre.
Molts trets de les diferents espcies dhomnids shan des-
envolupat com a resposta a les condicions climtiques. Un clar
exemple el constitueixen els grups africans com els massai o els
turkana que encara avui perviuen, i que sn molt semblants al
nostre ancestre lHomo ergaster, amb les extremitats i els seg-
ments ms allunyats del tronc molt allargats, hirsuts i de pell
fosca. Ladaptaci climtica s evident, laugment de la superf-
cie corporal est relacionada amb el nostre sistema de refrigera-
ci: la sudoraci i la prdua de pilositat corporal contribueixen
al fet que aquest sistema funcioni ms ecientment. A ms, la
pigmentaci fosca de la pell actua de protector davant la radiaci
solar (Lalueza, 2005).
Canvis climtics ms extrems han dut a situacions ms drs-
tiques, com els mxims glacials, fa ms de 500.000 anys. Aques-
tes transformacions extremes han estat considerades les respon-
sables de lextinci daltres espcies homnides; aix, a ms de
mutacions territorials notables, amb aspectes com ara alteraci-
ons en la geomorfologia, en el tipus de vegetaci i, per tant, en els
paisatges que hi poguessin estar associats. Les diferents civilitza-
cions han patit les vicissituds de canvis climtics, com Egipte, on
les condicions del clima van transformar el que antigament era
el verger o graner de lImperi Rom. A Mesopotmia, un canvi
abrupte de temperatures i la falta de pluja va portar al collapse
de la civilitzaci accdia, fa uns 4.000 anys. Tamb es pot citar, a
la pennsula del Yucatn, el cas dels maies, poble suposadament
extingit per factors climtics. Les poblacions europees, durant el
perode de la petita edat de gel (segles xiv-xix), van patir una era
de refredament que va provocar, entre daltres, lavan d1,5 km
en les glaceres alpines. LEuropa de ledat moderna experimenta
una fase en la qual es viuen, segurament, alteracions destacades
tant des de la perspectiva del territori com del paisatge, les quals
shan de vincular, amb claredat, a unes uctuacions produdes en
el clima daquell moment.
Totes aquestes civilitzacions es van veure afectades per
grans cicles climtics naturals. Els canvis al clima global passa-
ven de forma natural i eren causats per moviments continen-
tals (moviments tectnics de plaques, separaci de continents,
aixecament de grans altiplans com el Tibet, entre daltres) i per
lactivitat volcnica defectes perceptibles, com va succeir, ms
recentment, amb lerupci del volc Pinatubo (Filipines, 1992).
Aqu, lemissi daerosols volcnics a latmosfera va bloquejar la
llum del sol i va provocar un refredament global i una dessecaci
atmosfrica perceptible durant dos anys. Daltres causes naturals
van incloure determinats cicles astronmics i oscillacions en la
producci de lenergia emesa pel Sol. Aix, les variacions en lr-
163
bita terrestre repercuteixen en la quantitat de radiaci solar que
rep la Terra, cosa que ja es produeix de manera natural al llarg de
lany, i que constitueix lorigen de les estacions (Albritton i Mei-
ro-Filho, 2001; IPCC, 2001).
Per lsser hum, a ms dadaptar-se a les condicions que
lenvoltaven, tamb va anar modicant el seu entorn. Des de
lholoc (ltim perode glacial fa aproximadament 10.000 anys)
el rpid increment de temperatures coincideix amb laparici de
lagricultura, la ramaderia i els primers assentaments urbans, tal
com mostra la gura 1 (IPCC, 2001). Per tant, les vicissituds cli-
mtiques de cada moment tamb han perms una major o me-
nor implantaci de poblacions humanes i de la prctica dunes
activitats, ms o menys intenses, que han variat la fesomia de la
superfcie terrestre i propiciat uns paisatges ben diversos.
Figura 1. Variacions en la temperatura mitjana de la superfcie de la Terra dels ltims
20.000 anys. Font: IPCC, 2001.
s ms endavant, a lpoca de la revoluci industrial, durant
el segle xix, quan es comencen a marcar diferncies en els efec-
tes de lacci de lsser hum sobre el seu entorn; saccelera extra-
ordinriament el consum denergia i es genera un volum creixent
5
4
3
2
1
0
-1
-2
-3
-4
-5
20 000 10 000 2000 1000 300 100 Avui +100
Anys abans de lpoca actual (escala gaireb logartmica)
Temperatura mitjana els darrers 10.000 anys = 15 C
Previsi IPCC (2001): +2-3 C,
amb franja dincertesa
Aparici
de lagricultura
Esplendor
de Mesopotmia
Vikings
a Groenlndia
ptim
holoc
Escalfament
medieval Petita edat
del gel
a Europa
(segles XV-XVIII)
1940 Segle XXI:
augment
molt rpid
Fi de la
darrera
edat
del gel
Younger
Dryas
C
a
n
v
i

d
e

t
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a

(
C
)
de residus que alteren els processos naturals. Progressivament
aorar la percepci que lactivitat humana pot contribuir a la
degradaci ambiental, a la banalitzaci dels espais i a la prdua
delements cada vegada ms valorats, com ara la biodiversitat o
el carcter dels paisatges.
Lsser hum dna el tret de sortida a lemissi de substn-
cies a latmosfera, com el dixid de carboni (CO
2
), derivat, fo-
namentalment, de ls de combustibles fssils i de la crema de
boscos. Amb posterioritat a linici daquesta dinmica es cons-
tata, cada vegada de manera ms incontrovertida, un increment
de la temperatura mitjana global. El CO
2
s un gas que t la pro-
pietat dabsorbir i reemetre la radiaci del Sol que prov de la
superfcie de la Terra (la radiaci infraroja). s el responsable,
juntament amb el vapor daigua present a latmosfera, que la su-
perfcie terrestre sigui temperada, fent aix de la Terra un plane-
ta habitable (IPCC, 2007a). Coneixent aquest procs, anomenat
efecte dhivernacle i sent conscients de lemissi de quantitats
addicionals daquest gas per les activitats humanes, es comena
a investigar, a linici de la dcada de 1980-1989 si, realment, la
intervenci humana estava provocant mutacions que alteraven
la biosfera i si, per aquest motiu, sincrementaven les temperatu-
res (McMichel, 2001). Aix, en resposta a la creixent preocupaci
internacional, lany 1988 sestableix lIntergovernmental Panel
on Climate Change de les Nacions Unides (IPCC), desenvolupat
pel Programa Ambiental i lOrganitzaci Meteorolgica de les
Nacions Unides (WMO i UNEP, respectivament). LIPCC est
format per un grup internacional de cientcs experts en mlti-
ples disciplines que intenten, conjuntament, avaluar les alteraci-
ons que lactivitat humana ha introdut dins el sistema climtic i
els seus futurs impactes i nemeten linforme corresponent cada
cinc anys.
Tal com mostra la gura 1, durant el segle xx la temperatura
mitjana mundial de la superfcie de la Terra es va incrementar,
aproximadament, en 0,6C, i dues terceres parts daquest incre-
ment (0,4C) es va produir a partir de 1975. Aix fa que el pe-
165
rode 1990-1999 hagi estat el decenni ms clid del millenni
(IPCC, 2001). Lany 2001, lIPCC va atribuir la responsabilitat
principal de lescalfament de la Terra durant els ltims 50 anys
a lalliberament de gasos defecte dhivernacle emesos per lac-
tivitat humana, amb una probabilitat de certesa de ms del 66%.
Lany 2007, la probabilitat daquesta conclusi selevava per so-
bre del 90% (IPCC, 2007a).
Sobre la base de mltiples estudis i diferents anlisis, lany
2001 es llanava una previsi dun increment de temperatures
dentre 2 i 5C per al segle xxi. Malgrat aquestes previsions,
les emissions de CO
2
continuen incrementant-se. Amb models
climtics aplicats durant el 2007, que sn ms extensos i que
ofereixen una major conana, lincrement previst es mou en-
tre 1,1C, en lescenari ms favorable, i 6,4C, en lescenari ms
negatiu. Es preveu que aquests increments no es produiran de
manera homognia i que existiran zones ms o menys afectades
(IPCC, 2007a).
Evidncies del canvi climtic
Per arribar a les conclusions referides, els investigadors han ha-
gut de recrrer a evidncies o mesures indirectes que apuntessin
quines eren les caracterstiques del clima quan no existien apa-
rells per al seu mesurament. Daquesta manera shan realitzat de-
terminacions en bombolles daire contingudes en estrats de gel
molt profunds, datats amb una antiguitat de diversos millenis;
tamb en fssils darbres i coralls, que, indirectament, indiquen
com era el clima en altres poques i quins elements hi havia a la
seva atmosfera (IPPC, 2007b).
Les determinacions aix efectuades han corroborat la vin-
culaci existent entre concentracions ms acusades de gasos
defecte dhivernacle i temperatures ms elevades. De fet, els va-
lors ms baixos registrats de dixid de carboni i de met (CH
4
) es
van correspondre amb lpoca glacial, mentre que els valors ms
elevats es van produir en poques de temperatures ms clides.
Les coincidncies de les dades preses indirectament (obtingudes
de glaceres, escora darbres, coralls i daltres registres histrics),
amb les aplegades amb la instrumentaci adequada i ms moder-
na (recollides amb termmetres), no han fet ms que corroborar
la veracitat i la abilitat de les mesures de temperatura que shan
anat estimant (Baede, 2001).
Lacci humana ha intensicat la incidncia natural dels ga-
sos defecte dhivernacle en emetre a latmosfera no noms di-
xid de carboni, sin tamb daltres gasos amb el mateix efecte,
com ara el met, lxid nitrs (N
2
O) i alguns halocarburs sint-
tics amb una elevada incidncia potencial descalfament global
(clorouorocarbonis o CFC, hidrouorocarbonis o HFC, peru-
orocarbonis o PFC i daltres). Les determinacions realitzades van
constatar que les concentracions daquests gasos han estat ms
elevades en perodes de temperatures ms elevades (segle xx).
En lera industrial, la concentraci atmosfrica de CO
2
va aug-
mentar un 35% i la seva concentraci (juntament amb la de CH
4
),
lany 2005, va excedir amb escreix el rang de les dades observa-
des en els ltims 650.000 anys (IPCC, 2007a). A partir de 1970
els mesuraments directes van detectar increments ms accelerats
de N
2
O i CH
4
. Tamb es va apreciar aquest increment a travs de
mesures indirectes obtingudes en bombolles daire en gel i neu
solidicada amb una antiguitat superior als 200 anys.
Des de 1930, els halocarburs sinttics (CFC, hidrouoro-
carbonis, peruorocarbonis, entre daltres) han estat produts i
alliberats a latmosfera per la indstria qumica de manera crei-
xent. El seu origen antropognic sha pogut conrmar, tamb,
pel descens en els nivells de la seva emissi a latmosfera a par-
tir de 1990, desprs de la signatura del Protocol de Montreal. A
ms, les determinacions realitzades en gel van demostrar que
els halocarburs sinttics (a excepci del peruoromet [CF
4
]) no
existien a laire en lantiguitat, cosa que corrobora encara ms el
seu origen hum (IPCC, 2007a).
167
En lactualitat no hi cap dubte que sha incrementat la tem-
peratura mitjana global. La causa fonamental del fenomen es
deu, molt probablement, a lemissi de gasos defecte dhiverna-
cle (amb forament antropognic). La reducci de la capa doz
actual s, tamb, una conseqncia de lefecte dhivernacle, pel
qual les temperatures de lestratosfera disminueixen i provo-
quen la formaci de nuclis de gel que actuen com a catalitzadors
en la destrucci de la capa doz. Lorigen antropognic de lin-
crement de la temperatura global sha pogut constatar en compa-
rar els mesuraments de les temperatures reals amb les previstes
considerant foraments naturals, o b considerant foraments
naturals i antropognics. Tal com es pot apreciar a la gura 2, les
coincidncies sn ms grans quan sutilitzen els ltims models
(IPCC, 2007a).
Lescalfament actual sembla inequvoc. El canvi climtic
sha fet patent per les segents observacions directes: ha aug-
mentat la temperatura mitjana de laire i de loce, shan redut i
fos superfcies de neu i gel, i sha produt un increment del nivell
del mar. A ms, shan observat canvis climtics a llarg termini
en regions, continents i oceans, hi ha hagut modicacions en les
precipitacions, en la salinitat de loce i en els patrons de vent,
aix com en fenmens climtics extrems: sequeres, precipitaci-
ons intenses, onades de calor i intensitat de ciclons, huracans i
tifons tropicals (IPCC, 2007a). Daltres evidncies cientques
del canvi climtic detectades actualment es tradueixen en el des-
plaament dalgunes espcies de plantes, insectes, aus i peixos
cap a altituds superiors, un avanament de la oraci, canvis en
la migraci dinsectes i aus, i en la seva poca de cria; alhora, a
lhemisferi nord, apareixen insectes que anteriorment no shavi-
en trobat en aquesta zona (IPCC, 2007b).
Mundial Mundial - Terra Mundial - Oceans
Any Any Any
A
A
n
o
m
a
l
i
a
d
e
t
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
(
C
)
A
n
o
m
a
l
i
a
d
e
t
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
(
C
)
A
n
o
m
a
l
i
a
d
e
t
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
(
C
)
A
n
o
m
a
l
i
a
d
e
t
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
(
C
)
1.0
0.5
0.0
1.0
0.5
0.0
1.0
0.5
0.0
1.0
0.5
0.0
1.0
0.5
0.0
1.0
0.5
0.0
1900 1950 2000
1900 1950 2000
1900 1950 2000
1900 1950 2000
1900 1950 2000
1900 1950 2000
A
n
o
m
a
l
i
a
d
e
t
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
(
C
)
A
n
o
m
a
l
i
a
d
e
t
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
(
C
)
Any
Any
Any
Any
Any
Any
Amrica del Nord
Amrica del Sur
Europa
frica
sia
Austrlia
1.0
0.5
0.0
1.0
0.5
0.0
1900 1950 2000 1900 1950 2000 1900 1950 2000
Comparaci dels canvis observats a escala continental i mundial en la temperatura de superfcie, amb resultats simulats
a travs de models climtics utilitzant foraments naturals i antropognics. Les mitjanes decennals de les observacions
corresponen al perode comprs entre 1906 i 2005 (lnia negra) i shan traat representant la part central de la dcada,
amb relaci a la mitjana corresponent per al perode comprs entre 1901 i 1950. Les lnies intermitents indiquen una
cobertura espacial inferior al 50%. Les franges amb ombrejat blau mostren l'interval 5-95% de 19 simulacions de cinc
models climtics que noms utilitzen els foraments naturals, a causa de lactivitat solar i els volcans. Les franges amb
trama negra mostren linterval 5-95% de 58 simulacions de 14 models climtics que utilitzen foraments naturals i
antropognics.
Models que utilitzen noms foraments naturals
Models que utilitzen foraments naturals i antropognics
1.0
0.5
0.0
A
n
o
m
a
l
i
a
d
e
t
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
(
C
)
A
n
o
m
a
l
i
a
d
e
t
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
(
C
)
A
n
o
m
a
l
i
a
d
e
t
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
(
C
)
Observaci
Figura 2. Canvis en les temperatures globals i continentals. Font: IPCC, 2007a.
Efectivament, en les ltimes dcades shan demostrat aug-
ments en les precipitacions en diverses zones, per particular-
ment en pasos de latituds mitjanes i altes, aix com una major
freqncia i intensitat de les sequeres en algunes regions dsia i
frica. A ms, des de mitjan anys setanta del segle xx, i en com-
paraci amb els cent anys previs, els episodis dEl Nio han estat
ms freqents, persistents i intensos (4,8). Sha de recordar, en
aquest punt, que El Nio s un fenomen climtic, errticament
169
cclic, que consisteix en una modicaci dels patrons de movi-
ments de les masses daire que, en conseqncia, provoquen un
retardament en la cintica dels corrents marins normals. Aix
incideix en lescalfament de les aiges sud-americanes.
En denitiva, sembla clar que tots els aspectes esmentats
jugaran un paper sobresortint en la recomposici de les caracte-
rstiques espacials de molts territoris i dels paisatges que els han
denit ns ara.
Estat actual de la salut al mn
En els darrers cinquanta anys hi ha hagut millores substancials
pel que fa a la salut de la poblaci. Shan produt grans avenos
cientcs i tecnolgics en el camp de la biomedicina que han tin-
gut gran repercussi en la millora dels indicadors de salut de la
humanitat, com laugment de la cobertura de la vacunaci infan-
til i laugment de lesperana de vida en nixer. Ara b, aquestes
millores shan repartit de manera molt desigual entre els pasos,
i ns i tot a linterior dells; una part considerable de la pobla-
ci dels pasos ms pobres pateix encara nivells de malaltia i de
mortalitat inacceptables en el mn globalitzat actual. Tot i que
els pasos en vies de desenvolupament han incrementat la seva
qualitat de vida i han millorat les seves estadstiques en salut,
les dades epidemiolgiques generals han variat poc en els ltims
cinc anys. A aquesta dinmica no gaire encoratjadora hi han con-
tribut les pssimes dades duna de les regions ms deprimides
del mn, concretament lfrica subsahariana, que presenta els
pitjors indicadors de salut i els ms distants en referncia a la
resta de territoris del planeta (Organitzaci Mundial de la Salut,
2006). Pel que fa a les principals causes de mortalitat, a nivell
global un 60% satribueix a les malalties no transmissibles, men-
tre que un 30% es deu a malalties transmissibles, i la resta (10%)
correspondria a traumatismes. Aquestes mateixes dades, per
continents, mostren grans contrastos: a frica, aquests percen-
tatges es corresponen amb el 21% per a la mortalitat atribuble
a malalties no transmissibles, 72% per a latribuble a malalties
transmissibles i 7% per a traumatismes; a Amrica, aquests per-
centatges sn del 76%, 15% i 9%, i a Europa, del 86%, 6% i 8%,
respectivament (IPCC, 2007b). Aquestes xifres permeten fer-se
una idea de lacusada mortalitat per malalties transmissibles al
continent afric, el ms perjudicat de tots.
Els principals problemes de salut, segons lOrganitzaci
Mundial de la Salut (OMS), estan repartits en tres grans grups:
el primer es refereix a les malalties transmissibles, decincies
nutricionals i afeccions maternes i perinatals. Aquest grup de
malalties s responsable del 32,1% de les defuncions que es pro-
dueixen al mn, de les quals un 6% correspon a Europa davant
dun 72% per a frica.
La crrega derivada de malaltia als pasos de renda baixa t un
impacte molt important en el seu desenvolupament i en diculta
el creixement econmic. Daltra banda, la pobresa derivada de la
falta de creixement econmic s un factor que afavoreix lapa-
rici i persistncia de malalties. Aquests dos fenmens fan que
existeixi i es perpetu un cercle vicis entre malaltia i pobresa.
Malalties com ara la malria, la tuberculosi i la sida, entre daltres,
sn les principals causes daquest cercle vicis, que noms es pot
trencar mitjanant el control o leradicaci completa daquestes
afeccions (Davey, 2002).
En aquest context, un dels majors desequilibris existents
entre els pasos ms desenvolupats i els menys desenvolupats
resideix en els escassos recursos que sadrecen, globalment, a la
investigaci dels problemes de salut que afecten els pasos ms
pobres: el que es coneix com el 10/90 gap, on tan sols un 10%
del pressupost mundial de la investigaci biomdica es destina
a buscar solucions per al que constitueix el 90% de la crrega de
malaltia al mn (Davey, 2002). Per tant, resulta obvi que la in-
versi de recursos dirigits a la investigaci de les malalties rela-
cionades amb la pobresa suposa un dels principals instruments
necessaris per trencar el cercle vicis entre malaltia i pobresa i,
171
en conseqncia, poder incidir sobre el desenvolupament dels
pasos ms pobres.
Repercussi actual del canvi climtic sobre la salut
Clima i canvi climtic afecten la salut de les persones de mane-
ra directa, a travs de patrons climtics canviants: temperatura,
precipitacions, increment del nivell del mar i successos extrems
ms freqents. Un exemple clar daquest tipus dafectaci seria
una inundaci, que impacta sobre la salut i que deixa la seva pet-
jada en les taxes de mortalitat directament atribubles a aquest
esdeveniment.
Per el canvi climtic tamb impacta sobre la salut duna
manera indirecta, a travs de canvis que es produeixen a lai-
gua, a laire, a la qualitat dels aliments, als vectors transmissors
de malalties, als ecosistemes, a lagricultura, a la indstria i als
assentaments humans. A ms, el canvi climtic pot provocar un
desbaratament econmic i social que tamb inuenciar la salut
de les persones (IPCC, 2007b). Per exemple, canvis complexos
en la composici i el funcionament de determinats ecosistemes
ajuden a intervenir en limpacte del canvi climtic sobre el con-
tagi dinfeccions transmeses per vectors, o sobre la productivitat
agrcola, cosa que podria alterar la distribuci de la malaltia o la
seva incidncia per lescassesa daliments bsics.
Al mateix temps, per, existeixen altres inuncies impor-
tants que modulen aquests impactes del canvi climtic sobre la
salut, i que seran diferents per a cada grup poblacional o geogr-
c. Sn els anomenats condicionants, que no sn res ms que els
factors ambientals, les condicions socials i dels sistemes de salut.
Aquests varien signicativament al llarg del temps i poden mo-
dicar limpacte del canvi climtic sobre la salut (IPCC, 2007b).
Es pot dir que, dins del conjunt de canvis globals, el canvi
climtic afecta tamb la salut, i de vegades ho fa duna manera in-
teractiva. Un exemple el constitueixen les malalties transmeses
per vectors; la seva transmissi es veu afectada per condicions
climtiques, per tamb per moviments de poblaci, aclarides
forestals, modicacions en els patrons de ls de la terra, prdues
de biodiversitat (predadors naturals de mosquits), alteracions de
la superfcie de laigua i densitat demogrca (IPCC, 1998). Per
tant, resulta complex establir i quanticar les repercussions del
canvi climtic sobre la salut: no hi ha tants estudis epidemiol-
gics o de sries de dades com seria desitjable, ni abasten perodes
prou llargs. A ms, existeixen importants factors no climtics,
com els condicionants que inueixen en la distribuci i intensi-
tat de la malaltia, aspecte que en diculta encara ms lestudi.
Malgrat les limitacions anteriors, sha evidenciat que el can-
vi climtic contribueix a la crrega global de malaltia i a la mort
prematura. El canvi climtic afecta directament les malalties in-
feccioses, ja que nha alterat la distribuci i estacionalitat dalgu-
nes que sn transmeses per vectors, com la malria i el dengue,
i daltres transmeses per laigua o els aliments, com el clera, la
salmonellosi i les malalties diarreiques. El canvi climtic tamb
ha afectat la distribuci estacional dalgunes espcies de pollens
hipoallerggens, i ha incrementat les morts relacionades amb
les onades de calor (IPCC, 2007b).
Sespera que amb el canvi climtic els fenmens extrems
que hi estan lligats (temperatures molt elevades o molt baixes,
sequeres, inundacions i huracans) siguin ms freqents. En lac-
tualitat ja s evident que els principals desastres dinundacions i
huracans o ciclons han ocorregut en les dues ltimes dcades: a
Veneuela (1999), a Moambic (2000-2001), a la Xina (2003)
i el Katrina als Estats Units (2005); sn un seguit desdeveni-
ments que shan associat al canvi climtic. Aquests fets han pro-
dut mort i malalties, i sha registrat una major afectaci al sud
dsia i a Llatinoamrica (Schultz, Russell i Espinel, 2005).
Sha comprovat que el fenomen cclic dEl Nio inueix
molt sobre els patrons del clima en les regions del mn, qesti
que ha ajudat a establir analogies per comprendre els impactes
del canvi climtic global sobre algunes malalties (especialment
173
les infeccioses). A ms, sha observat que El Nio inueix en el
nombre de persones perjudicades per desastres naturals i que,
de manera global, els desastres desencadenats per sequeres solen
ocrrer durant lany segent al comenament dEl Nio (Bouma,
et al., 1997). Una altra observaci, entre 1970 i 1995, va ser lin-
crement en el nombre anual depidmies de dengue al Pacc
Sud, circumstncia que va ser relacionada, positivament, amb les
condicions de La Nia, ms clides i humides (IPCC, 2007b).
Desprs de les inundacions, les poblacions amb infraestruc-
tures sanitries decients i crregues elevades de malalties infec-
cioses experimenten, amb freqncia, uns nivells de morbiditat
elevats de malalties diarreiques, brots de clera, criptosporidiosi
i febres tifoides (IPCC, 2007b).
Un altre fenomen climtic extrem sn les onades de calor,
que registren xifres de mortalitat a curt termini, i que tendei-
xen a presentar una major freqncia, cosa que sha associat a la
inuncia humana sobre el sistema climtic (IPCC, 2007a). Un
exemple el constitueixen les divuit onades de calor registrades a
lndia entre 1980 i 1998, una de les quals va comportar per si
sola 1.300 morts (Khole i Dandekar, 2004). I a Frana, lonada
de calor de lestiu de 2003, que va afectar tamb diversos pa-
sos dEuropa, va provocar 14.800 morts, el 60% dels quals van
ser persones majors de 75 anys (Hemon i Joula, 2003). Evident-
ment, les persones grans, amb patologies prvies, sovint crni-
ques (especialment de tipus respiratori o cardiovascular) sn
ms susceptibles davant un esdeveniment daquest tipus, encara
que tamb hi inueixen altres factors locals, com ara els recursos
econmics i sanitaris per poder plantar cara a aquestes situacions
demergncia.
Fenmens climtics extrems, per exemple les sequeres,
tamb repercuteixen en malalties infeccioses com la meningitis
meningocccica, la distribuci espacial, intensitat i estacionali-
tat de la qual sembla fortament lligada a factors climtics i ambi-
entals, per particularment a la sequera. El clima juga un paper
cabdal en la variabilitat de la seva transmissi interanual, incls
el temps de comenament estacional de la malaltia. En els ltims
anys, la distribuci geogrca daquesta malaltia sha expandit
cap a lest dfrica, cosa que pot atribuir-se a les alteracions am-
bientals provocades pel canvi climtic regional, i les transforma-
cions en ls de la terra (Molesworth, et al., 2003).
Malalties diarreiques i malnutrici
Segons lOMS (2005), ms de 2.000 milions de persones viuen
en regions seques del mn i pateixen desproporcionadament
malnutrici i mort infantil, malalties relacionades amb lescas-
sesa de laigua o la seva contaminaci. Les conseqncies duna
sequera sobre la salut provoquen morts, malnutrici i malalties
respiratries i infeccioses; i una petita proporci daquesta crre-
ga, encara no quanticada, pot atribuir-se a la variabilitat clim-
tica o a extrems climtics. El canvi climtic afecta lestat de nutri-
ci de la poblaci, ja que repercuteix en la producci daliments,
sobretot dels ms bsics (com, per exemple, larrs), i en les con-
dicions higiniques de laigua per al consum hum. Sha com-
provat que aquests efectes es distribueixen de manera desigual, i
que sn particularment greus en pasos amb una gran crrega de
malaltia, com lfrica subsahariana i lsia (IPCC, 2007b).
La mortalitat infantil per malalties diarreiques en pasos de
rendes baixes, especialment a lfrica subsahariana, continua
sent molt elevada, malgrat les millores en la cura i ls de la ter-
pia de rehidrataci. La poblaci infantil pot sobreviure a malal-
ties diarreiques greus, per pot morir ms tard per diarrees per-
sistents o malnutrici. El risc s ms elevat en els pasos menys
desenvolupats, per tamb existeix en zones rurals o en les rees
marginals de grans ciutats. Les repercussions directes de les tem-
peratures sobre la incidncia dafeccions diarreiques estan ms
que demostrades: el clima afecta la disponibilitat daigua i el seu
estat, no noms per esdeveniments com les sequeres, sin tam-
b per les pluges extremes i les inundacions. Els extrems clim-
175
tics faciliten laparici de malalties lorigen de les quals es troba
a laigua, ja sigui a travs del consum directe des del seu punt de
captaci o demmagatzematge o mitjanant conductes en els sis-
temes daprovisionament daigua.
Encara que la transmissi denteropatgens s ms elevada
en poques de pluja (Baede, 2001), la reducci de les precipitaci-
ons provoca una disminuci dels cabals en els rius, que diculta
la diluci i fa que shi concentri ms la crrega patgena. Aquesta
estreta relaci entre temperatures molt elevades i un increment
depisodis de malalties diarreiques en adults i nens ha estat com-
provada al Per, les illes del Pacc, Austrlia i Israel. A lAmazo-
nes, per exemple, sha associat laparici de brots de clera a la
minva dels uxos daigua als rius durant lestaci seca, probable-
ment a causa duna major concentraci de patgens.
Les poblacions amb infraestructures sanitries ms precri-
es i crregues elevades de malaltia infecciosa sovint experimen-
ten morbiditats ms altes dafeccions diarreiques desprs de les
inundacions, com ha passat a lndia, al Brasil, a Bangla Desh i a
Moambic, on sha estimat que els aiguats van causar uns 8.000
casos addicionals de malalties diarreiques i 447 defuncions per
la mateixa causa (Cairncross i Alvarinho, 2006). No obstant
aix, en els pasos amb un nivell econmic ms elevat, el risc de
malalties infeccioses desprs daquest tipus desdeveniment me-
teorolgic s generalment baix, encara que s que shan observat
augments en la incidncia de malalties respiratries i diarreiques
(IPCC, 2007b). Una excepci important va ser limpacte dels
huracans Katrina i Rita als Estats Units (2005): la contamina-
ci dels subministraments daigua per bacteris fecals va produir
nombrosos casos de diarrees i algunes morts, per un altre cop
els ms perjudicats van ser els grups socials amb menys recursos
(Centers for Disease Control and Prevention, 2005).
El canvi climtic i les malalties transmeses per vectors
Les infeccions transmeses per vectors (per la picada despcies
dartrpodes infectats, com ara els mosquits i les paparres) es
troben entre les malalties associades al canvi climtic ms ben
estudiades, fonamentalment per la seva forma de distribuci i la
seva sensibilitat als factors vinculats al clima. Aix, a Europa i a
Amrica del Nord shan detectat modicacions en la distribuci
dalguns vectors (mosquits no paldics) i alteracions en la feno-
logia de les aus que actuen de reservori (canvis migratoris i en la
seva reproducci), que shan associat al canvi climtic. A Sucia
i al Canad shan observat desviacions en la distribuci dinfec-
cions per picades cap al nord-est i les zones de major altitud, on
shan suavitzat les temperatures (IPCC, 2007b).
No obstant aix, encara que evidentment relacionat, el can-
vi climtic per si sol no pot explicar aquests augments recents;
shan de considerar altres factors com limpacte hum sobre el
paisatge, que fa ms extens lhbitat dhostes i patgens, i els
canvis en el comportament hum, que poden fer ms freqent el
contacte amb els vectors. Un exemple clar daquest ltim va ser,
als anys vuitanta i noranta, la reaparici del kala-azar o leishma-
niosi visceral en ciutats del nord-est del Brasil semirid, com a
conseqncia de la migraci del camp a la ciutat de pagesos que
havien perdut les seves collites per sequeres perllongades (Fran-
ke, Ziller, Staubach i Latif, 2002).
La malria
La malria s una malaltia transmissible que t una incidncia
considerable sobre la salut i leconomia de les poblacions als pa-
sos endmics, i est considerada un dels majors obstacles per al
desenvolupament econmic daquests pasos. Actualment ses-
tima que un 40% de la poblaci mundial es troba en risc de con-
177
treure aquesta malaltia, per en la seva majoria sn les poblaci-
ons dels pasos amb menys recursos les ms exposades.
Segons lOMS (2007), la malria es cobra cada any ms
dun mili de vides, fonamentalment nens i dones embarassa-
des de lfrica subsahariana. s justament en aquesta regi on
sha comprovat que la distribuci geogrca, la intensitat de la
transmissi i lestacionalitat de la malria estan inuenciades
pel clima (el desenvolupament econmic ha tingut un impacte
limitat en la reducci de la distribuci daquesta malaltia) (Craig,
Kleinschmidt, Le Sueur i Sharp, 2004).
Imatge 1. La malria t una incidncia considerable sobre la salut i leconomia de les pobla-
cions als pasos endmics, fonamentalment en infants i dones embarassades.
En les regions de lest dfrica sha demostrat una tendn-
cia signicativa a lescalfament des de la de la dcada de 1970,
i la magnitud daquesta alteraci ha afectat potencialment la
transmissi de la malria. De totes maneres, sha de dir que hi
ha excepcions i, en algunes regions del sud-est dfrica, les ten-
dncies a llarg termini de la malria no shan associat de manera
signicativa al clima, per s a la resistncia a medicaments i a la
infecci pel virus de la immunodecincia humana (VIH) (Pas-
cual, et al., 2006).
Les pluges poden ser un factor limitant per a les poblacions
de mosquits, i sha posat de manifest una reducci en la seva
transmissi en poques de sequera o en dcades descassesa de
pluges. Aix, per exemple, el lmit de malria per P. falciparum, al
nord-est dfrica s el Sahel, on precisament la carestia de preci-
pitacions ha actuat com a factor limitant en la transmissi de la
malaltia. En daltres zones, com el Senegal i Nger, sha observat
una reducci en la incidncia de la malria, i aquesta sha associat
a descensos perllongats en les pluges anuals. Daltra banda, en
rees de Kenya, laparici de nous casos de malria sha relacionat
a precipitacions i temperatures mximes habitualment elevades
en els 3 i 4 mesos previs. A Etipia, laparici depidmies de ma-
lria sha vinculat a una elevaci de les temperatures mnimes en
els mesos precedents.
Daltra banda, a part del que sacaba de descriure, tamb
sha comprovat que el clima afecta la variabilitat interanual de
la malria. Aix, a Madagascar, sha observat que quan es produ-
eixen variacions en les temperatures mnimes, al comenament
de lestaci de transmissi (mesos en els quals el contacte sser
hum-vector s ms gran), sincrementa la variabilitat interanu-
al de la malaltia; a Kenya shan relacionat admissions dinfectats
per malria amb episodis de pluges i temperatures mximes ha-
bitualment elevades (Githeko i Ndegwa, 2001; Brouma, 2003).
En general, al continent sud-americ no existeix una evidncia
clara que la malria shagi vist afectada pel canvi climtic, ni tam-
poc a les regions continentals de Rssia (IPCC, 2007b).
Afectacions futures del canvi climtic sobre la salut
Les tendncies previstes en les exposicions relacionades amb el
canvi climtic de rellevncia per a la salut humana es poden resu-
mir de la segent manera (IPCC, 2007a; 2007b):
179
Onades de calor, inundacions, sequeres i altres fenmens cli-
mtics extrems: existeixen raons prou importants, a nivell ci-
entc, per pensar que es mantindran aquestes tendncies, en
les quals es preveu una recurrncia ms marcada de les onades
de calor i una reducci de dies freds en latituds mitjanes i bai-
xes. Encara que sincrementar la proporci de fortes precipi-
tacions, hi haur diferncies en la distribuci espacial de les
transformacions (per el nmero drees en qu es preveu que
hi haur fortes precipitacions no disminuir). La disponibilitat
daigua es veur afectada per modicacions en les aiges resi-
duals, a causa dalteracions de les estacions seca i plujosa.
Qualitat de laire: el canvi climtic afectar loz troposfric, i
podr causar-ne un augment o un descens, a ms dincrements
en la polluci regional doz per lelevaci de les temperatures
i la circulaci ms feble de laire. Aix mateix, podr comportar
una degradaci signicativa de la qualitat de laire per canvis en
la taxa de dispersi dagents polluents, generaci doz i aero-
sols, i un enfortiment de les emissions de la biosfera (incendis
forestals i pols). Existeix incertesa en la tendncia i la magnitud
daquests efectes que, a ms, variaran regionalment.
Collites: es preveu que la productivitat de les collites ser major
en latituds mitjanes i altes, amb increments locals de tempera-
tura de ns a 13C. En latituds ms baixes, especialment regi-
ons estacionalment seques i tropicals, sespera un descens de la
productivitat (ns i tot per a petits increments de temperatura
local d1 o 2C), fet que accentuar el risc de patir fam i altres
efectes negatius a lfrica subsahariana.
Amb les consideracions anteriors, shan previst impactes
del canvi climtic sobre la salut. Sn predominantment negatius,
i s en els pasos ms pobres, la capacitat dadaptaci dels quals s
ms feble, on la previsi dimpactes s ms dramtica, encara que
tamb es veuran afectats els grups vulnerables de pasos desen-
volupats. Els augments previstos en les temperatures i els canvis
en els patrons de les pluges poden incrementar la malnutrici,
les malalties diarreiques i les malalties i els danys per inunda-
cions, onades de calor, tempestes, incendis forestals i sequeres.
Tamb es preveu que a causa de les alteracions en la qualitat de
laire (concentracions ms elevades doz en les capes inferiors
de latmosfera), sincrementi la freqncia de malalties cardio-
respiratries. Com a contrapartida shan previst alguns benecis
en la salut, com ara una disminuci en les defuncions per expo-
sici al fred i reduccions en la sustentaci climtica de malalties
transmeses per vectors en algunes regions. Aquests impactes no
sequilibren de cap manera amb els anteriors (IPCC, 2007b).
Futurs impactes del canvi climtic sobre la malria
Els primers models matemtics de tendncies en malria es van
desenvolupar amb limitacions prou substantives, encara que van
servir per assentar bases tils i poder seguir treballant en aques-
ta lnia. El model de Martens (Martens, et al., 1999) preveia una
prolongaci signicativa en lestacionalitat de la malria i un
increment en el rang geogrc de transmissi potencial durant
el segle xxi, considerant el canvi climtic observat entre 1961
i 1990 i lescenari previst llavors per a lany 2080, amb incre-
ments de temperatures i canvis en el patr de pluges.
Per la malria s una malaltia complexa per establir models
de tendncies, i cal considerar les limitacions en alguns factors
clau que inueixen en el seu rang geogrc i en la intensitat de la
seva transmissi; per exemple, modicacions en la distribuci
dels mosquits i en les activitats relacionades amb el seu control i la
seva eradicaci, que han limitat signicativament lestabilitzaci
de la malria i que no es van tenir en compte a lhora destablir el
model anterior. En els models desenvolupats posteriorment sha
vericat que el grau de conana s ms alt quan les tendncies es
projecten en el rang de vectors, en comparaci amb les tendn-
181
Imatge 2. El clima repercuteix sobre lestat de nutrici de la poblaci perqu impacta en la
producci daliments i en les condicions higiniques de laigua per al consum hum.
cies i els canvis en la incidncia de la malaltia (IPCC, 2007b). Els
models actuals publicats preveuen que, particularment a lfrica,
sassistir, en algunes regions, a una extensi de les rees geogr-
ques apropiades per a la malria per P. falciparum associades
al canvi climtic; en altres regions, contrriament, sesdevindr
una reducci (Tanser, Sharp i Le Sueur, 2003). A ms, algunes
regions experimentaran una estacionalitat ms perllongada de la
transmissi ( Reiter, et al., 2004). En algunes rees dsia central
es preveu un major risc de malria, mentre que en rees dAm-
rica Central i al voltant de lAmazones, sesperen reduccions en
la transmissi de la malaltia com a conseqncia duna major
minva de pluges (Lieshout, Kovats, Livermore i Martens, 2004).
Aquestes previsions conrmen les establertes amb anterioritat
per lIPCC, encara que la magnitud dels efectes previstos s me-
nor que els daquells informes.
Poblacions ms vulnerables a lefecte del canvi climtic i
adaptabilitat
El canvi climtic suposa un nou i considerable estrs, sobretot en
aquelles poblacions on el risc s major, com les ms necessitades
de recursos o les de major contaminaci. Les poblacions o siste-
mes ms vulnerables sn aquells que presenten una sensibilitat
ms marcada al canvi climtic i, al mateix temps, una pitjor adap-
tabilitat, entenent-la com la capacitat per ajustar-se al canvi cli-
mtic (variabilitat climtica o esdeveniments extrems), aix com
per fer front a danys potencials moderats, aprotant les oportu-
nitats o preparant-se per a les conseqncies (Woodward, et al.,
2000).
Les estratgies dadaptaci poden ser reactives, s a dir, en
resposta als impactes climtics sobre la salut, o proactives, enca-
minades a reduir la vulnerabilitat, ja sigui a escala individual, col-
lectiva o de comunitats. En la vulnerabilitat inueixen factors
tan importants com la densitat demogrca, el nivell econmic i
de desenvolupament, la disponibilitat daliments, les condicions
locals ambientals, lestat de salut preexistent, i la qualitat i dispo-
nibilitat de la salut pblica. A ms, cal tenir en compte altres fac-
tors politicoestructurals, com ara la rigidesa sociocultural, les re-
lacions internacionals i la exibilitat poltica (McMichel, 2001).
Davant les dinmiques que sacaben de descriure, resulta
evident la necessitat de prendre mesures per reduir lactual vul-
nerabilitat al canvi climtic i poder redirigir els riscos previstos
per a la salut en les prximes dcades. Les decincies dels siste-
mes de salut pblica i laccs limitat a latenci primria contribu-
eixen a elevar el grau de vulnerabilitat socioeconmica i a reduir
la capacitat adaptativa de centenars de milions de persones, per
sobretot daquelles procedents dels pasos ms desfavorits. Sn
els habitants daquestes rees incloses al denominat Tercer Mn
els que presenten un risc ms gran, fonamentalment per la seva
falta daccs a recursos materials i informatius i el seu baix nivell
de salut i dassistncia. Els riscos sn injustament desiguals: els
183
pasos ms desenvolupats sn els principals emissors de gasos
defecte dhivernacle, per els riscos del canvi climtic es con-
centren en els pasos ms pobres, que han contribut menys a
generar el problema.
Molts dels programes actuals, tant nacionals com internaci-
onals, shan de perfeccionar; amb tota seguretat shauran de re-
visar i adaptar a les necessitats de les poblacions, tal com succeeix
amb la malria. Si lepidmia de malria s un problema de salut
pblica en moltes rees dfrica, i les previsions indiquen que
shi estendr, no nhi haur prou amb els programes actuals de
reducci de la morbimortalitat associada. Caldr, a ms, consi-
derar on i quan cal implementar un sistema de vigilncia o se-
guiment addicional per identicar i prevenir aquesta epidmia.
Aquests sistemes de vigilncia faciliten la preparaci a nivell re-
gional i nacional, i aconsegueixen reduir la vulnerabilitat futura
davant afeccions que, com la malria, sn propenses a convertir-
se en epidmies (IPCC, 2007b).
Les intervencions efectives en la clnica i la salut pblica
sn decisives i constitueixen una prioritat, per generalment no
sn sucients per si soles. En pasos com els dfrica s cabdal
enfortir les institucions pbliques i les infraestructures, conso-
lidar sistemes de salut ecients i ms accessibles, proporcionar
atenci primria a la poblaci, promoure una educaci adequada
i formar ms professionals preparats. A ms, a nivell regional i
nacional, s convenient utilitzar previsions estacionals que per-
metin avanar-se als esdeveniments i preparar la poblaci davant
desastres o variabilitats climtiques. Daquesta manera, es po-
den engegar, amb la sucient antelaci, campanyes deducaci i
dalerta dirigides a la poblaci, que donen molt bons resultats en
la reducci del risc de malalties com les transmeses per vectors i
les afeccions diarreiques.
El desenvolupament de models predictius destinats, per
exemple, al maneig de les prediccions climtiques, a curt i mitj
termini, permetria anticipar el nivell dincidncia i la probabilitat
daparici depisodis epidmics de certes malalties infeccioses;
i a llarg termini seria til per pronosticar el risc associat a cada
malaltia. Lxit de ladaptaci depn de diversos factors, com els
avenos tecnolgics, els acords institucionals i la disponibilitat
de nanament i informaci. Es posa de manifest, amb aques-
ta perspectiva, que sn els pasos menys desenvolupats els ms
vulnerables al canvi climtic. s aqu on es preveuen les repercus-
sions ms negatives. La riquesa no es troba distribuda per igual,
i la implicaci dorganitzacions no governamentals, de les agn-
cies de cooperaci internacional i les donacions no sn sucients
per a aquells pasos ms desfavorits i sense recursos adaptatius.
Per aquest motiu, es requereix cada vegada ms la intervenci i
la implicaci dels governs, perqu collaborin i implementin les
poltiques adequades per minimitzar i corregir els efectes nega-
tius potencials sobre la salut daquestes poblacions.
Albritton, Daniel; MEIRO-FILHO, LG.
(coo rd.) (2001). Technical summary,
dins IPCC. Climate Change 2001: the
scientic basis. Contribution of working
group I to the Third Assessment Report of the
Intergovernmental Panel on Climate Change.
Cambridge: Cambridge University Press,
p. 21-83.
Baede, A.P.M. (coord.) (2001). The
climate system: an overview, dins IPCC.
Climate Change 2001: the scientic basis.
Contribution of working group I to the Third
Assessment Report of the Intergovernmental
Panel on Climate Change. Cambridge:
Cambridge University Press, p. 85-98.
Bouma, M.J.; et al. (1997). Global
assessment of El Nios disaster burden,
Lancet, vol. 350, nm. 9089, p. 1435-1448.
Brouma, Menno Jan (2003).
Methodological problems and
amendments to demonstrate effects of
temperature on the epidemiology of
malaria: a new perspective on the highland
epidemics in Madagascar, 1972-1989,
Transactions of the Royal Society of Tropical
Medicine and Hygiene, vol. 97, nm. 2, p.
133-139.
Cairncross, Sandy; ALVARINHO, Manuel
(2006). The Mozambique oods of 2000:
health impact and response, dins Roger
Few; Franziska Matthies. Flood hazards
and health: responding to present and future
risks. Londres: Earthscan, p. 111-127.
Centers for Disease Control and
Prevention (2005). Vibrio illnesses
after hurricane Katrina: multiple states,
August-September 2005, Morbidity and
Mortality Weekly Report, vol. 54, nm. 37,
p. 928-931.
Craig, Marlies; Kleinschmidt, Imo;
Le Sueur, Dave; Sharp, Brian (2004).
Exploring 30 years of malaria case data
in KwaZulu-Natal South Africa. Part I.
The impact of climatic factors, Tropical
Medicine and International Health, vol. 9,
nm. 12, p. 1258-1266.
Davey, Sheila (ed.)(2002). The 10/90
report on health research 2001-2002.
Gnova: Global Forum for Health Research.
185
Franke, Carles R.; Ziller, Mario;
Staubach, Christop; LATIF, Mojib (2002).
Impact of the El Nio/Southern oscillation
on visceral leishmaniasis, Brazil, Emerging
Infectious Diseases, vol. 8, nm. 9, p. 914-
917.
Githeko, Andrew; NDEGWA, William
(2001). Predicting malaria epidemics in
the Kenyan highlands using climate data:
a tool for decision makers, Global Change
Human Health, vol. 2, nm. 1, p. 54-63.
Hay, Simon; Guerra, Carlos; Snow,
Robert (2004). Determination of
populations at malaria risk: report on
agreement to perform work (APW) [en
lnia]. <http://rbm.who.int/partnership/
wg/wg_monitoring/docs/apw_report_
oxford.pdf> [consulta: 30.04.2008].
Hemon, Denis; Jougla, Eric (2003). La
canicule du mois dAot 2003 en France,
Revue dEpidemiologie et de Sant Publique,
vol. 52, nm. 1, p. 3-5.
IPCC (1998). The regional impacts
of climate change. An assessment of
vulnerability. Cambridge: Cambridge
University Press.
--- (2001). Climate Change 2001: Third
Assessment Report (Volume I). Cambridge:
Cambridge University Press.
--- (2007a). Summary for policymakers:
Climate Change 2007, synthesis report
[en lnia]. <http://www.ipcc.ch/pdf/
assessment-report/ar4/syr/ar4_syr_spm.
pdf> [consulta: 29.04.2008]
--- (2007b). Climate Change 2007: impacts,
adaptation and vulnerability. Contribution
of working group II to the fourth assessment
report of the IPCC. Cambridge: Cambridge
University Press.
Khole, Medha; U. S., De; Dandekar, M.
M. (2004). Natural hazards associated with
metereological extreme events, Natural
Hazards, vol. 31, nm. 2, p. 487-497.
Lalueza, Carles (2005). Genes de
neandertal. Madrid: Editorial Sntesis, p.
21-27.
Lieshout, M. van; Kovats, R.S.;
Livermore, M.T.J.; Martens, P. (2004).
Climate change and malaria: analysis
of the SRES climate and socio-economic
scenarios, Global Environmental Change,
vol. 14, nm. 1, p. 87-99.
Martens, P.; et al. (1999). Climate change
and future populations at risk of malaria,
Global Environmental Change, vol. 9 (supl.),
p. 89-107.
McMichel, Tony (2001). Human frontiers,
environments and disease. Past patterns,
uncertain futures. Cambridge: Cambridge
University Press.
Molesworth, Anna M.; et al. (2003).
Environmental risks and meningitis
epidemics in Africa, Emerging Infectious
Diseases, vol. 9, nm. 10, p. 1287-1293.
Organitzaci Mundial de la Salut
(2006). The world health report 2006:
working together for health. Gnova: World
Health Organization.
Pascual, M.; et al. (2006). Malaria
resurgence in the East Africa highlands:
temperature trend revisited, Proceedings of
the National Academy of Sciences, vol. 103,
nm. 15, p. 5829-5834.
Reiter, Paul; et al. (2004). Global
warming and malaria: a call for accuracy,
Lancet Infectious Diseases, vol. 4, nm. 6, p.
323-324.
Schultz, James; Russell, Jill; Espinel,
Zelda (2005). Epidemiology of tropical
cyclones: the dynamics of disaster, disease
and development, Epidemiologic Reviews,
vol. 27, nm. 1, p. 21-35.
Tanser, Frank C.; Sharp, Brian; Le
Sueur, David (2003). Potential effect of
climate change on malaria transmission in
Africa, Lancet Infectious Diseases, vol. 362,
nm. 9398, p. 1792-1798.
WOODWARD, Alistair; et al. (2000).
Protecting human health in a changing
world: the role of social and economic
development, Bulletin of the World Health
Organization, vol. 78, nm. 9, p. 1148-
1155.
186
La contribuci dels
espais verds i els boscos
a la millora de la salut
David J. Moscoso, Roser Cristbal i Mireia Pecurul
187
Les malalties cardiovasculars sn la primera causa de mortalitat
entre la poblaci europea. En el cas de lEstat espanyol lany 2005
al voltant del 33 % de les defuncions van ser atribudes a malalties
cardiovasculars (INE, 2005). La vida sedentria s la responsable
daquestes malalties i daltres mals com lobesitat, alguns tipus
de cncer i la diabetis tipus 2. La manca dactivitat fsica i altres
factors associats als estils de vida de les societats modernes han
donat lloc a preocupants desequilibris tant de la salut fsica com
de la mental, sobretot entre les poblacions que resideixen en els
entorns ms urbanitzats. Els enfocaments de la medicina clssi-
ca en relaci amb la malaltia i la salut han estat un dels xits de la
cincia moderna. No obstant aix, la societat actual afronta una
major incidncia de lempitjorament de la salut, relacionada amb
els estils de vida moderns, els quals no poden ser dirigits noms
des de la perspectiva mdica (Nilsson, Sanger i Gallis, 2006:
p. 1-3). Aquest fet adquireix ms rellevncia si considerem que
ms de les dues terceres parts de la poblaci es concentren a les
grans ciutats mentre que el mn rural, provedor de serveis am-
bientals i de paisatges saludables, experimenta un clar procs de
despoblaci i envelliment.
Un dels objectius de les poltiques pbliques comunitri-
es dirigides a la millora de la salut i del benestar de la ciutadania
s, precisament, reduir aquests factors de risc intervenint sobre
les actituds i els comportaments dels individus perqu adoptin
estils de vida ms saludables. En aquest sentit, els espais verds,
tant urbans com rurals, poden contribuir duna manera molt e-
ca a la millora de les tendncies apuntades. Aquesta convicci t
molt a veure amb el debat que emergia, amb certa preocupaci,
en el s de la comunitat internacional (tant en lmbit acadmic i
cientc com en el poltic, i entre la mateixa opini pblica) du-
rant la dcada dels noranta. Aquesta perspectiva pren rellevncia
desprs de la Conferncia Mundial sobre Medi Ambient i Des-
envolupament de Rio de Janeiro, lany 1992, tot i que anterior-
ment ja sapuntava amb la crisi del paradigma productivista i la
preocupaci per la sostenibilitat dels recursos naturals existents.
Actualment, lorientaci de les poltiques agrries, forestals, es-
portives, sanitries i de planicaci territorial potencien la in-
tegraci de valors de qualitat de vida en el seu marc legislatiu,
com a resposta a les necessitats dels habitants europeus del segle
xxi. Per, ms enll de la convicci dels experts internacionals
sobre aquesta relaci i de la nova percepci cap al medi ambient
entre la ciutadania europea que sha observat en els ltims eco-
barmetres realitzats pel Consell dEuropa (2005), trobem uns
altres tipus de motius per a la collaboraci entre el sector sanitari
i el sector forestal i rural. Duna banda, detectem raons de tipus
instrumental en lmbit politicoadministratiu que responen al
canvi en els usos tradicionals del bosc i dels recursos naturals,
fet que porta a la recerca daltres funcions no noms producti-
ves, sin tamb ambientals i socials, per ser desenvolupades en
aquests espais rurals i forestals. Daltra banda, ja shan realitzat
alguns treballs de carcter cientc prou slids com per poder es-
tablir alguns vincles positius entre els espais verds i els productes
dels boscos, duna banda, i la salut i el benestar humans, de laltra
(Frumkin, 2001; Beck i Katcher, 1996; Rohde i Kendle, 1994;
Parsons, 1991; Ulrich, et al., 1991).
En el moment de la publicaci daquest treball
1
, a lEstat es-
panyol no es coneixen de manera sistemtica les activitats plani-
cades que es desenvolupen en paisatges naturals o urbans amb
lobjectiu de prevenir malalties fsiques i mentals; ni quins nn-
xols docupaci shan implantat al seu voltant. Al mateix temps,
1 Aquest captol es basa en linforme de lEstat espanyol en lAcci de Cooperaci Inter-
governamental Europea en matria dInvestigaci Cientfica i Tecnolgica COST E39;
anomenada Trees, Forest and Health and Wellbeing. A Espanya, lAcci COST E39
va estar liderada pel Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya (CTFC). Posteriorment,
lInstituto de Estudios Sociolgicos Avanzados de Andaluca (IESAA) va recolzar la ini-
ciativa. Aquest treball ha estat possible grcies a les aportacions fetes pels membres es-
panyols de lAcci COST E39 i a la inspiraci rebuda pels collegues europeus. Linforme
va comptar amb aportacions dels assistents a la jornada sobre la Contribuci dels Espais
Verds a la Salut i al Benestar Hum, que es va celebrar a Lleida el novembre del 2005.
189
ampliar les funcions del medi natural podria contribuir substan-
cialment a involucrar a la poblaci urbana en el medi rural, i per
tant, a afavorir lequilibri territorial i el seu desenvolupament
sostenible, ms equitatiu i compartit. Ara b, per promoure
aquest tipus dactivitats dins el medi natural, cal una interrela-
ci permanent entre els diferents agents implicats: treballadors
del sector primari, i del sector terciari, planicadors del territori,
professionals sanitaris i usuaris.
En lanlisi desenvolupada pels autors, shan identicat di-
verses poltiques relacionades amb el medi natural, la planica-
ci territorial, lesport i la salut (vegeu les taules 1 i 2). Cal ad-
vertir que s molt probable que existeixin algunes actuacions que
no shagin recollit, la qual cosa sexplica perqu es tracta duna
primera incursi en aquest terreny. Per tant, sobre un cam al
qual han de contribuir, duna manera ms exacta, futures inves-
tigacions.
mbit Poltiques
Sanitria i esportiva
Desenvolupament rural
i planicaci territorial sostenible
Internacional
europeu
Estratgia de la Salut XXI
Estratgia europea del medi ambient i la
salut
Reglament de desenvolupament rural
Agenda 21
Nacional Llei de cohesi i qualitat
del Sistema Nacional de Salut
Pla nacional forestal
Comunitat
autnoma
Plans autonmics de salut
Plans per a la promoci de lactivitat fsica
i lalimentaci equilibrada
Plans generals de poltica forestal
autonmics
Regional / local Plans locals i comarcals desport Plans dordenaci dels recursos forestals
Plans dordenaci urbanstica municipal
Taula 1. Poltiques relacionades amb el medi rural, la planifcaci territorial, lesport i la
salut. Font: Pecurul, et al., 2006.
Marc institucional i normatiu per al desenvolupament
dactivitats en matria de salut i benestar en els espais
verds
Poltiques sanitries i esportives
La poltica mediambiental de la Uni Europea sha basat, des dels
seus inicis, en consideracions dorigen fonamentalment sanitari.
Si b molts problemes del medi ambient i la salut shan pogut
resoldre satisfactriament, en la major part dels casos la relaci
medi ambient-salut sha abordat des de la perspectiva de les im-
plicacions sanitries negatives provocades per exposicions cr-
niques a substncies contaminants. Aquest enfocament ha pro-
piciat que ns ara no shagi dedicat prou atenci a la contribuci
dels espais verds en la salut pblica des dels vessants teraputic,
educatiu i rehabilitador.
El febrer de 2004 es va organitzar un frum a lEstat espa-
nyol per desenvolupar els objectius de lEstratgia de la Salut xxi
en el qual es va encoratjar a les administracions a fomentar i im-
plementar poltiques que es dirigissin a promoure la millora de la
qualitat de vida entre la ciutadania i, especialment, entre els es-
trats de poblaci ms vulnerables, que sn els joves i la gent gran.
Val a dir que la disminuci de lactivitat fsica i els insans hbits
dalimentaci han inut en lincrement de lobesitat entre la po-
blaci ms jove. En el cas espanyol, els nens en edat escolar tenen
la taxa dobesitat ms alta de tota Europa, segons dades de lInfor-
me de sostenibilidad en Espaa, 2007 (Ayuso i Lpez, 2007). Els
espais verds sn un escenari adequat perqu els serveis sanitaris
i socials treballin per contrarestar les causes de la falta dautoesti-
ma entre els adolescents, aix com per augmentar la seva capaci-
tat per afrontar les situacions difcils de la vida i construir relaci-
ons socials. Pel que fa a les persones grans, mitjanant activitats
a laire lliure aquestes poden gaudir de la interacci diria amb
els seus iguals i incrementar la seva prctica dexercici esportiu,
millorant les seves condicions fsiques i psquiques. Els benecis
que sen deriven prevenen algunes de les principals amenaces de
191
la salut entre la gent gran (demncia, depressi i sucidi, cncer,
malalties cardiovasculars, osteoporosis o incontinncia).
Imatge 1. Les activitats en paisatges naturals tenen benefcis en la salut fsica i psquica
de la poblaci.
Els espais naturals contribueixen a la coherncia vital de
la poblaci i augmenten el benestar social i la qualitat de vida.
Per aix s necessari que la seva planicaci tingui en compte
aquests aspectes i integri les installacions recreatives adequades
per gaudir mentalment i fsicament de la natura. A ms, les mas-
ses forestals desenvolupen un paper fonamental en la protecci i
el manteniment de la qualitat de les aiges, la puricaci de lai-
re, la reabsorci del dixid de carboni, la regulaci de les tempe-
ratures i la reducci de la contaminaci acstica. Sha dafegir la
creixent valoraci social que es fa dels paisatges vinculats amb
entorns naturals i de com aquells poden esdevenir un estmul per
a la prctica dhbits de salut en la lnia del que sapunta. Aqu els
boscos hi juguen un paper clau tant per la seva dimensi ambien-
tal, social i econmica sobre la salut com per oferir una tipologia
de paisatges que apleguen un seguit datributs percebuts com a
positius per a la millora de la qualitat de vida de la poblaci.
Els processos internacionals vinculats amb la conservaci
i a la gesti forestals (Convenci Marc sobre el Canvi Climtic,
Convenci sobre la Diversitat Biolgica o les conferncies mi-
nisterials de protecci de boscos a Europa, entre daltres) esta-
bleixen principis per tal dassolir un entorn ms sa, amb un ni-
vell dexposici contaminant per sota dels llindars perjudicials
per a lsser hum. La planicaci urbanstica i territorial i la ges-
ti del medi natural han dassegurar la conservaci i la promoci
despais verds per a ls actiu del lleure. Promocionar aquestes
zones verdes requereix la collaboraci entre sectors, especial-
ment daquells relacionats directament amb la gesti del territori
i els responsables en la implementaci de les poltiques socials
i de salut. Cal que la formaci de professionals daltres sectors
inclogui els principis bsics de les poltiques de salut, aix com el
coneixement especc de la inuncia de la seva feina en indica-
dors de salut.
Les experincies en matria de promoci de salut i benestar
que trobem dins del marc de les poltiques esportives es restrin-
geixen, majoritriament, al culte a lesttica del fsic hum, que
es persegueix a travs de la prctica esportiva en gimnasos i dal-
tres installacions esportives. De totes maneres, no s menys cert
que es donen daltres experincies ms prximes a una conside-
raci de la salut i el benestar ms estricta en el marc de les polti-
ques pbliques de promoci esportiva. En serien una mostra els
programes dexercici fsic i esport entre persones grans, loferta
dactivitats esportives entre els joves que es practiquen a la natu-
ra o la promoci de lesport base o lesport per a tothom i a qual-
sevol edat. Sn actuacions que estan ms en consonncia amb el
que sentn per aquesta activitat a la Carta europea de lesport:
Esport signica tota forma dactivitat fsica que, mitjanant la
participaci casual o organitzada, tendeixi a expressar o millorar
la condici fsica i el benestar mental, establint relacions socials
o obtenint resultats en competici a qualsevol nivell (UNIS-
PORT, 1993: art. 2).
193 II. Medi ambient, paisatge i salut. Les poltiques pbliques
La Llei, 16/2003, de 28 de maig, de cohesi i qualitat del
Sistema Nacional de Salut estableix el marc per a les accions de
coordinaci i cooperaci de les administracions pbliques sani-
tries, en lexercici de les seves respectives competncies, per ga-
rantir lequitat, la qualitat i la participaci social dins del Sistema
Nacional de Salut, aix com la collaboraci activa en la reducci
de les desigualtats en matria de salut. La seva promulgaci ofe-
reix una oportunitat per treballar de manera multidisciplinria
amb poltiques, estratgies i metodologies que relacionin la salut
amb els espais verds. La taula 2 resumeix el marc institucional i
normatiu per al desenvolupament dactivitats en matria de sa-
lut i benestar en els espais verds.
Salut fsica i mental
Estratgia de la Salut XXI
Llei de cohesi i qualitat del Sistema Nacional de Salut
(art. 1, 44 i 45, 51 i 52, 68 i del 69 al 74)
Plans per a la promoci de lactivitat fsica i lalimentaci equilibrada
Ordenaci i gesti forestal
Ordenaci, usos i funcions dels recursos naturals
(objectius 03.11 i del 03.16 al 03.18)
Plans generals de poltica forestal (PGPF)
Pla forestal dEspanya (Eix 6.B.2.)
Plans dordenaci dels recursos forestals (PORF)
Llei bsica de forests (art. 31.1. i 31.6/e,f)
Desenvolupament rural
Agenda 21: Desenvolupament rural (Objectius 06.03, 06.05, 06.06 i 06.08)
FEADER (Fons Europeu Agrcola de Desenvolupament Rural)
Eix 1. Augment de la competitivitat del sector agrcola i forestal
Eix 2. Millora del medi ambient i lentorn rural
Eix 3. Qualitat de vida de les zones rurals i diversifcaci de leconomia rural
Urbanisme
Agenda 21: ciutats sostenibles (objectius 09.06 i 09.14)
Plans de medi ambient
Plans de medi ambient urbans
Projecte Ciutats sostenibles
Programa Ciutat 21 (objectius 2.1. i 2.5.)
Plans generals dordenaci urbana (art. 31.2)
Taula 2. Marc institucional i normatiu per al desenvolupament dactivitats en matria de
salut i benestar en els espais verds. Font: Pecurul, et al., 2006.
Al marge de les poltiques descrites a nivell europeu i esta-
tal, tamb existeixen alguns plans autonmics especcs dirigits
a la promoci de lactivitat fsica i lalimentaci equilibrada, com
s el cas del desenvolupat per la Conselleria de Salut de la Jun-
ta dAndalusia. Aquest Pla t com a principal objectiu afavorir la
presa de decisions de la ciutadania pel que fa a una alimentaci
correcta i saludable i a un exercici fsic adequat a les seves con-
dicions particulars. Per aix, el pla se sustenta sobre tres eixos
essencials: el desenvolupament de la promoci de la salut, la co-
ordinaci intersectorial i la participaci directa de la ciutadania.
El desenvolupament de la promoci de la salut permet harmo-
nitzar i gaudir de les condicions saludables (com la dieta variada)
i exercir una activitat fsica satisfactria, amb la prevenci de la
sobrecrrega i la vida sedentria i, en denitiva, evitar les seves
ltimes conseqncies negatives en termes de malaltia. Daltra
banda, la coordinaci intersectorial es refereix a la coordinaci
entre les empreses de producci i doci, de les institucions (es-
port, educaci, agricultura, consum, medi ambient) i de les asso-
ciacions dusuaris i de consumidors. Tot aix es du a terme sota
lassessorament de les societats cientques. Per ltim, la partici-
paci directa de la ciutadania t com a nalitat que el programa
acompleixi els seus objectius; si al nal aquests sassoleixen, no
ser tan sols per millorar la seva alimentaci i el seu estat fsic,
sin tamb pel convenciment que aix sest aconseguint reduir
el risc de patir malalties greus.
Poltiques de desenvolupament sostenible
El terme desenvolupament sostenible, que ha estat mpliament
difs als darrers anys, va ser utilitzat, per primera vegada, al do-
cument conegut com Informe Brundtland (1987), fruit dels tre-
balls de la Comissi Mundial de Medi Ambient i Desenvolupa-
ment de les Nacions Unides, creada a lAssemblea de les Nacions
Unides, lany 1983. Segons recull el mateix document, el des-
envolupament sostenible s aquell model de desenvolupament
que s capa de satisfer les necessitats de les generacions presents
sense comprometre les possibilitats de les del futur per atendre
les seves prpies necessitats.
195
Una de les mximes expressions sobre el terreny del que
avui sentn per desenvolupament sostenible s lestratgia co-
neguda com Agenda 21. Consisteix en un programa global dac-
ci en totes les rees que poden acabar tenint una incidncia di-
recta respecte a la consecuci del desenvolupament sostenible
del planeta. Lestratgia va ser aprovada a la Conferncia de les
Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament, que
es va celebrar a Rio de Janeiro el juny de 1992. LAgenda 21 es
dirigeix als governs, als agents socioeconmics, a les organitza-
cions governamentals i no governamentals i a la societat en ge-
neral: tots junts shan de comprometre, de diferents maneres, a
aplicar-la. Sn moltes les lnies de treball que es desenvolupen en
les agendes 21: la conservaci de la biodiversitat; lordenaci, els
usos i les funcions dels recursos forestals; els paisatges; lagricul-
tura i ramaderia sostenibles; la planicaci del territori i la pro-
tecci del sl; les ciutats sostenibles; la participaci ciutadana i
leducaci ambiental.
LAgenda 21 ofereix, igualment, un marc de suport institu-
cional que sinspira en el conjunt de les segents rees dinter-
venci:
Ordenaci, usos i funcions dels recursos forestals. En lm-
bit dexplotaci i comercialitzaci dels recursos forestals,
lAgenda 21 es marca els segents objectius dinters en relaci
amb el medi ambient i el benestar hum:
Objectiu 03.11: El necessari desenvolupament normatiu
sobre aprotament en forests pblics, perqu el beneci
social i econmic dels seus recursos redundi en les comu-
nitats locals.
Objectiu 03.16: Laprotament sostenible de plantes aro-
mtiques, ateses les seves potencialitats dins de la medici-
na natural i la cosmtica.
Objectiu 03.17: La planicaci i ordenaci de la caa i la
pesca, aix com el foment de les activitats de lleure com el
turisme rural.
Objectiu 03.18: La millora de les condicions de treball
dels recursos humans del sector, i la millora de la qualitat
de vida de la poblaci que viu a les rees forestals.
Desenvolupament Rural. Al marge del nou Reglament de des-
envolupament rural (FEADER), des de les agendes 21 tamb es
proposen una srie dobjectius:
Objectiu 06.03: La dotaci a les zones rurals duns serveis
datenci social i benestar adequats.
Objectiu 06.05: La valoraci i compensaci adequada dels
bns i serveis que aquestes zones produeixen en beneci
de la collectivitat.
Objectiu 06.06: La promoci de poltiques que ofereixin
incentius a la poblaci local, especialment per a activitats
agrcoles, forestals, ramaderes i de turisme rural, compati-
bles amb la conservaci dels recursos naturals.
Objectiu 06.08: La reinversi de part dels benecis di-
rectes o indirectes que proporcionen els terrenys fores-
tals de les rees de muntanya en la millora de la qualitat de
les poblacions locals i en la millora dels recursos naturals
daquestes zones.
Ciutats sostenibles. Lapartat aborda la situaci relativa a les
preocupacions de lAgenda 21 en lmbit concret de les ciutats.
En aquestes rees sobresurten especialment dos objectius en
relaci amb el tema que ara ens ocupa:
Objectiu 09.06: La millora i protecci de lentorn natural
i paisatgstic de les ciutats, mitjanant la declaraci de parcs
periurbans i paisatges protegits, la recuperaci de sls con-
taminats, aix com una adequada planicaci dels usos del
sl que eviti la proliferaci i abs de les parcellacions.
Objectiu 09.14: La recuperaci duna cultura ciutadana
de relaci amb la natura, present a la nostra histria ns
a poques relativament recents, a travs de campanyes
197
deducaci ambiental, informaci i participaci ciutada-
na.
Poltiques dordenaci i gesti forestal
La planicaci dels espais forestals distingeix tres nivells esgla-
onats dordenaci dels usos i aprotaments dels terrenys fores-
tals (vegeu la taula 3): ordenaci tctica en lmbit de muntanya
o nca, ordenaci tctica en lmbit de comarca o regi forestal
homognia i ordenaci estratgica en lmbit de regi adminis-
trativa competent. De lescala regional a la local sestableix una
relaci jerrquica entre les diferents gures, de manera que lins-
trument superior recull les orientacions previstes pel que fa a la
forest.
La planicaci forestal estratgica a lEstat espanyol es basa
en els plans generals de poltica forestal. Aquests sn concebuts
com un instrument bsic de planicaci per identicar els pro-
blemes actuals dels usos dels recursos naturals, compatibilitzar
la conservaci del medi natural amb els usos mltiples dels bos-
cos i proposar criteris dordenaci dels terrenys forestals i els re-
cursos naturals.
mbit territorial Normes Instruccions
Plans / programes /
projectes Concepte
Estat Llei bsica de
forests
Instruccions
bsiques
dordenaci
forestal
Pla forestal
espanyol

Planifcaci
estratgica
Comunitat
autnoma
Lleis forestals
autonmiques
Instruccions
autonmiques
dordenaci
forestal
Plans forestals
autonmics (PGPF)
Provncia /
comarca

Decrets, ordres,
circulars
Prescripcions
comarcals
Plans dordenaci
dels recursos
forestals (PORF)
Planifcaci tctica
subregional
Local /
particular
Plecs de
condicions
Ordenacions de
forests
Planifcaci tctica
a escala de forest
Taula 3. Model bsic dordenaci i gesti forestal. Font: Alcanda i Fabra, 2004.
El Pla forestal espanyol recull accions socioeconmiques i
culturals que subratllen el valor social del bosc com a eix priori-
tari dactuaci. El valor social del bosc doncs, ve determinat pel
paper i la capacitat que la ciutadania atorga al sector forestal en
el context del desenvolupament actual. En aquest sentit, molts
plans generals de poltica forestal estableixen un conjunt de
programes i accions relacionats amb la regulaci i lestabliment
dun marc per als usos pblics dels terrenys forestals, el foment
de les infraestructures per a ls recreatiu i la sensibilitzaci dels
usuaris sobre el comportament dins el medi natural. En aquest
context, cal determinar les estratgies de gesti de les masses fo-
restals que potencien la salut i el benestar hum. Altres aspectes
signicatius que cal fomentar sn la participaci i leducaci am-
biental, ja que aquests factors incideixen en una positiva percep-
ci del paisatge i la natura entre la poblaci i, per tant, proporci-
onen una millor comprensi de quins sn els conictes derivats
del seu s i ocupaci.
Daltra banda, alguns daquests plans generals de poltica
forestal, com s el cas dels plans generals de poltica forestal de
Catalunya, preveuen enfortir el carcter transversal del sector
forestal i promoure la coordinaci entre la planicaci forestal
i la planicaci territorial i urbanstica, mitjanant la redacci de
plans dordenaci dels recursos forestals, que inclouen aspectes
decologia i dinmica del paisatge, aix com anlisis socioecon-
miques de vectors ambientals.
A lEstat espanyol la Llei, 43/2003, de 21 de novembre, de
forests estableix els plans dordenaci dels recursos forestals com
a instruments de planicaci forestal dins el marc de lordenaci
del territori. En els seus continguts bsics, sespecica lestabli-
ment de directrius i models de gesti denint zones i prioritats
dactuaci en els aspectes de silvicultura i ordenaci dusos, i
tamb en els recreatius. Aquest s un punt clau per a laplicaci
daccions relacionades amb el benestar hum en espais verds,
ja que aquestes activitats poden contribuir al desenvolupament
rural de les zones menys afavorides, aix com a laugment de la
199
qualitat de vida entre la poblaci resident en nuclis urbans ms
prxims. Per assolir aquests objectius, sha dharmonitzar las-
signaci de funcions i recursos mitjanant instruments de plani-
caci dels paisatges forestals a escala comarcal, de manera que
aquesta planicaci no es dirigeixi noms a la conservaci estric-
ta daquests paisatges, sin tamb a aspectes econmics i socials
de la zona dauncia. Cal que tots aquests aspectes siguin reco-
llits en ordenances municipals, per integrar els plans dordenaci
urbanstica municipal als plans dordenaci dels recursos fores-
tals, com a mxima gura dordenaci territorial municipal.
En lmbit local, aquesta concepci moderna de ls dels es-
pais verds com a font de salut i benestar incita a la imaginaci i
obre possibilitats per aplicar diversos enfocaments de lordena-
ci de les forests. Tradicionalment, la silvicultura ha anat diri-
gida a lextracci de fusta duna espcie principal. En canvi, ara,
les noves necessitats socials demanen un altre tipus de tcniques
per al disseny adequat daquests espais, per exemple, la incorpo-
raci dinfraestructures que facilitin ls actiu del bosc i, al ma-
teix temps, que en garanteixin la seguretat i accessibilitat de tots
els usuaris.
Imatge 2. El disseny dels espais forestals ajuda a fomentar el seu s recreatiu.
Politiques de conservaci i protecci ambiental
De fet, per, les poblacions rurals no han viscut, en el passat, no-
ms de lagricultura i daltres activitats tradicionals vinculades a
laprotament forestal dels boscos (lexplotaci fustera, lapicul-
tura i la silvicultura). Tamb la caa major i ns i tot el turisme de
natura i de balnearis en zones molt concretes de muntanya han
estat activitats econmiques i culturals practicades des dantany.
En relaci amb el que aqu ens ocupa t un especial inters la pro-
tecci ambiental dels espais naturals, que siniciaria a nals del
segle xix a causa de lacusada deterioraci produda a les zones
forestals de bona part dels pasos desenvolupats. Una ta cab-
dal en el procs ser la creaci del Parc Nacional de Yellowstone,
lany 1872, als Estats Units.
A lEstat espanyol, desprs dun llarg cam en el difcil es-
for per protegir aquests paisatges, la ta histrica ms decisiva
en la trajectria recent va ser la promulgaci a nivell estatal de la
Llei 4/1989, de 27 de mar, de conservaci despais naturals i de
la ora i fauna silvestres. La seva aportaci principal va ser que,
per primera vegada, sincorporava un instrument essencial per a
lordenaci dels recursos naturals: els plans dordenaci dels re-
cursos naturals, una eina de regulaci que va transformar la con-
guraci dels territoris en els quals simplantaven, en compor-
tar laplicaci dun pla rector ds i gesti. A ms, va contribuir
a ampliar les gures de protecci, va introduir nous elements de
planicaci i gesti i va crear instruments per a la coordinaci
interadministrativa.
El ms destacat sobre aquesta qesti s que la conversi
dun territori concret en un espai natural protegit i, en conse-
qncia, laplicaci duns determinats plans rectors ds i gesti
i plans dordenaci de recursos naturals signicava lengegada
dun conjunt ampli de restriccions adreades a protegir i conser-
var els recursos i ecosistemes del territori. Com a contraprestaci
per aquestes limitacions establertes en virtut de lordenaci de les
gures de protecci ambiental en alguns espais, els organismes i
autoritats responsables havien dimplementar-los acompanyats
201
dunes activitats econmiques que permetessin la subsistncia
de les poblacions locals, sobretot si les seves prctiques tradicio-
nals es veien limitades per aquesta ordenaci. En conseqncia,
a les zones dinuncia dels espais naturals protegits molt aviat
es posarien en marxa noves activitats econmiques considerades
sostenibles, com les activitats de turisme verd, lesport a la natu-
ra, la creaci dallotjaments rurals, etc. En la seva promoci no
noms es tindria en compte la crisi viscuda dins el sector primari
i lentrada en un model deconomia de carcter postproductivis-
ta, sin tamb els mateixos canvis culturals que es produen lla-
vors i que motivaven linters de la poblaci urbana a fer s de la
natura per gaudir del seu temps lliure i de les seves activitats de
lleure (Moscoso i Moyano, 2006; Moscoso, 2007). Xess Lage
(2002), basant-se en lEnquesta de Cultura Forestal de Galcia,
realitzada per la Xunta de Galcia, va identicar que aproximada-
ment un ter de la poblaci es mostra disposada a pagar per re-
es (forestals) desbarjo ben cuidades... i donen prioritat a la con-
servaci i el lleure per davant de produccions tangibles (Lage,
2002: p. 87-108). s una tendncia que es dna, sobretot, entre
la poblaci ms jove, amb major nivell de qualicaci i que des-
envolupen professions liberals.
En aquest context, entre les accions desenvolupades per a
la defensa i conservaci dels espais naturals protegits per les ad-
ministracions, cal destacar els programes ds pblic, que miren
de racionalitzar la freqentaci dels potencials visitants, creant
installacions i equipaments que ajudin a fer-ho duna manera
segura tant pels usuaris com pels ecosistemes que caracteritzen
aquests espais. Lobjectiu daquests programes s garantir la con-
servaci del patrimoni, difonent els seus valors per mitj de la
informaci, leducaci i la interpretaci ambiental. Per aix, els
programes ofereixen serveis i installacions per facilitar als visi-
tants la realitzaci dactivitats i prctiques recreatives, culturals
i educatives en els espais naturals protegits. s evident que, en
aquest marc, els paisatges caracterstics tamb computaran com
un factor crucial en la salvaguarda dels espais naturals.
Poltiques de desenvolupament rural
El nou reglament (CE) 1698/2005 del Consell de les Comuni-
tats Europees relatiu a lajuda al desenvolupament rural per mit-
j del Fons Europeu Agrcola de Desenvolupament Rural (FEA-
DER) sestableix per a tots els territoris de la Uni Europea per
al perode 2007-2013 i t tres objectius molt clars: augmentar la
competitivitat de lagricultura i la silvicultura mitjanant lajuda
a la reestructuraci, el desenvolupament i la innovaci; millorar
el medi ambient i el medi rural mitjanant ajudes a la gesti de les
terres; i millorar la qualitat de vida en les zones rurals i fomentar-
ne la diversicaci de lactivitat econmica.
Cadascun daquests objectius correspon a un eix temtic i,
dins daquests eixos temtics, la Uni Europea ha denit una llis-
ta de mesures o lnies dacci que orienten, dalguna manera, les
actuacions que shan de portar a terme per treballar dins dels ob-
jectius xats durant aquest termini de temps. La iniciativa comu-
nitria de desenvolupament rural FEADER, amb una escala i una
perspectiva territorial a partir de la qual participen activament
els actors del territori, serveix per elaborar plans dordenaci i
de desenvolupament en lmbit local i per executar les propostes
sorgides al territori i des del territori. Es basa en tres eixos: aug-
ment de la competitivitat del sector agrcola i forestal; millora del
medi ambient i de lentorn rural; i qualitat de vida de les zones
rurals i diversicaci de leconomia rural.
Aquests objectius estan fonamentats, principalment, en tot
un seguit de supsits que sn la base per a les accions que es de-
neixin dins daquests marcs. Conjugar salut i entorn natural vol
dir conjugar salut i medi rural i, dins daquest nou programa de
desenvolupament rural que la Uni Europea proposa per al per-
ode 2007-2013, hi ha fora espais on es podrien, directament o
indirectament, introduir accions que relacionen el medi natural
amb la salut i el benestar hum. Aix, per exemple, el segon eix
est enfocat principalment a concedir ajudes i indemnitzacions
entre els agricultors i propietaris forestals en zones especialment
deprimides, com les rees de muntanya. Tamb sn daquesta
203
naturalesa les ajudes establertes dins la xarxa ecolgica de zones
despecial conservaci coneguda com a Xarxa de Natura 2000 i
que es desprn de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relati-
va a la conservaci dels hbitats naturals i de la fauna i la ora sil-
vestre; igualment shan dincloure altres ajudes agroambientals.
Per altra banda, hi ha un paquet dajudes dirigides a inversions
no productives tant entre els propietaris agrcoles i ramaders com
entre els forestals. En funci de la localitzaci de les terres, es po-
den rebre ajudes per preservar els espais amb nalitats no pro-
ductives, fet que ofereix noves oportunitats al desenvolupament
dactivitats ldiques, esportives i teraputiques. El tercer eix, no
obstant aix, s el que ms joc pot oferir a la diversicaci de les
economies rurals, especialment cap a activitats no agrcoles.
La diversicaci de les activitats econmiques en el medi
rural pot anar enfocada a proporcionar serveis sanitaris, serveis
esportius, serveis socials, serveis culturals o serveis teraputics,
utilitzant com a eina i material tot el que lentorn natural ofereix.
Alguns exemples que encaixarien en aquest eix serien: cases de
salut i centres teraputics, espais de creaci artstica, dintercanvi
i dexposici, rutes de senderisme (vies verdes, senders de gran
recorregut, camins culturals i histrics), cases de turisme rural
adaptades per a persones amb capacitats fsiques i psquiques
limitades, activitats de formaci (tallers de teixits, tallers de ce-
rmica, tallers de remeis tradicionals, tallers de granges, entre
daltres), serveis esportius amb activitats guiades, serveis i equi-
paments culturals (museus, res, jornades, intercanvis, con-
cursos, entre daltres), etc. Algunes daquestes activitats, per,
caldria ubicar-les en lnies de treball ms amplies, dirigides per
professionals competents, amb una metodologia i una sistema-
titzaci que permetessin valorar-ne la utilitat segons la nalitat
inicial.
Amb aquestes noves activitats desenvolupades a les zones
rurals es pretn materialitzar la multifuncionalitat daquests es-
pais garantint un major compliment de funcions socials i recrea-
tives. Aix, aquest canvi dorientaci de les poltiques dirigides al
desenvolupament rural constitueix una altra manera dajudar in-
directament agricultors o propietaris forestals perqu facin front
a dicultats especques per pertnyer a zones restringides per a
la conservaci daus, fauna salvatge o ora silvestre. Amb aix, a
ms, es pot contribuir a la millora dels serveis bsics, els accessos
i les telecomunicacions, aix com a un refor del potencial hum
de les zones que es revitalitzin.
Poltiques de planicaci urbanstica municipal
Entre les mltiples conseqncies econmiques, culturals, po-
ltiques i territorials de laccelerat procs durbanitzaci experi-
mentat durant les ltimes dcades, les concentracions urbanes
es caracteritzen per crear problemes ambientals i paisatgstics es-
peccs. Duna banda, les mateixes condicions de vida en el medi
urb exigeixen el disseny dindicadors de qualitat ambiental
propis o singulars referits a aspectes com la qualitat de laire, el
percentatge de zones verdes, lexistncia de soroll o de congesti
del trnsit. De laltra, les ciutats originen creixents tensions am-
bientals i paisatgstiques com a conseqncia de la pressi que
exerceixen sobre els recursos naturals (aigua, sl, matries pri-
meres, aire o energia), aix com per la contaminaci inherent als
abocaments de gran part daquests recursos en forma de residus,
com les aiges residuals urbanes o les escombraries, o la mateixa
expansi fsica que agreuja locupaci irreversible del sl. Amb la
pretensi de corregir les dinmiques apuntades, algunes ciutats
han signat la Carta dAalborg (1994) amb lnim dintroduir cri-
teris de sostenibilitat en la planicaci del municipi mitjanant
els programes Agenda 21 Local. El seu objectiu general s propi-
ciar la millora ambiental i paisatgstica de les ciutats, actuant so-
bre la qualitat de laire, la contaminaci acstica, ls i la qualitat
de laigua, la mobilitat, els residus, el paisatge i els espais naturals
prxims. Aquest s el cas del Pla de medi ambient dAndalusia
2003-2010, que inclou el Pla de medi ambient urb. Els seus ob-
jectius sn millorar lentorn ambiental i paisatgstic de les pobla-
cions andaluses, recuperant els sls contaminats, i facilitar ls
205
dels espais naturals situats en les proximitats per oferir-hi un
lleure ordenat.
Entre les hiptesis que justiquen la realitzaci i el desen-
volupament de poltiques especques per a la millora ambien-
tal de les ciutats andaluses sobresurten la capacitat de reunir un
repertori de bones prctiques que faci possible assolir ciutats
ms habitables. Aquesta estratgia dactuaci, que ja ha estat ex-
perimentada en els mbits mundial (projecte Ciutats Saludables
de lONU) i estatal (Agenda Hbitat) ofereix, almenys, dos grans
allicients: la rpida difusi diniciatives ambientals pioneres des
del punt de vista de la sostenibilitat del medi ambient urb i la
possibilitat de crear frums de cooperaci (xarxes de ciutats, en-
tre daltres) on sintercanvin experincies positives i noves en
la gesti del medi ambient urb. Aix pretn assolir-se mitjan-
ant el disseny destratgies dactuaci conjuntes i integrals que
contribueixin al benestar de la ciutadania en espais urbans ms
ecients energticament, menys generadors de residus o sorolls,
que incorporin la natura a la ciutat i incitin a una participaci in-
formada i activa.
La participaci en el Programa Ciutat 21 consisteix en un in-
tercanvi de suport i assessorament tcnic entre les diferents ins-
titucions implicades i est obert a totes les ciutats que manifestin
el comproms diniciar una estratgia integrada cap a la millora
ambiental i paisatgstica del seu territori, aix com laplicaci de
bones prctiques adaptades a les seves necessitats i prioritats. Pel
que fa als possibles vincles dinters envers la salut i el benestar
hum, s fonamental tenir en compte el segon objectiu daquest
Programa (la millora de la qualitat del medi ambient urb) i, en
concret, els segents subobjectius:
Subobjectiu 2.1: La millora del paisatge i les zones verdes, on el
ms representatiu s lengegada dels segents programes:
El Programa plurianual de plans especials de protecci i mi-
llora del paisatge, els objectius i continguts del qual serien els
segents:
Promoci de ls pblic del paisatge, mitjanant el nan-
ament de plans especials en espais municipals de valor
natural i/o paisatgstic, dordenaci i millora del medi ru-
ral, de recuperaci integral de rius i riberes, ds turstic i
recreatiu dembassaments, dusos alternatius de camins
rurals i de vies pecuries, de protecci i ordenaci dhortes
tradicionals i de recuperaci del patrimoni etnolgic.
Restauraci drees degradades del paisatge, que inclouen
plans especials de restauraci de pedreres i graveres aban-
donades i/o en actiu, de lluita contra lerosi en rees con-
siderades prioritries, de restauraci dabocadors, dinte-
graci dinfraestructures amb elevat impacte ambiental, i
de reforestaci drees amb riscos naturals.
El Programa Natura a les Ciutats t relaci amb les zones verdes
i hi tenen cabuda les segents actuacions: execuci de parcs pe-
riurbans; suport a la creaci dels sistemes verds de les ciutats,
s a dir, a la constituci del sistema general de zones verdes que
serveix a la globalitat de cada ciutat. Dins daquest sistema verd
shi inclourien tant parcs urbans com eixos lineals (cinturons
verds, bulevards); suport a la creaci dequipaments especcs
per a ladequada gesti de les zones verdes a les ciutats, en con-
cret, descoles de jardineria i de vivers municipals o supramu-
nicipals; suport a la realitzaci destudis i inventaris sobre els
recursos disponibles en matria despais lliures i zones verdes
en cada ciutat.
Subobjectiu 2.5: Mobilitat urbana, on destaquen les segents l-
nies dactuaci:
Potenciaci de les vies verdes per a trnsit no motoritzat,
comptant que els instruments de planicaci i la realitzaci de
les infraestructures en cada ciutat es poden realitzar a travs de
lesmentat Programa Natura a les Ciutats:
Obres dinfraestructures per a la creaci de xarxes viries
verdes (carrils per a bicicletes, adequaci de camins rurals i
vies pecuries en lentorn de les ciutats).
207 II. Medi ambient, paisatge i salut. Les poltiques pbliques
Suport a la redacci de plans directors de bicicletes i daltres
estudis per a la potenciaci del trnsit urb no motoritzat.
Recerca i experincies prctiques
En lactualitat, no es pot dir que a lEstat espanyol existeixi encara
prou conscincia social sobre la incidncia dels entorns naturals
en la millora de la qualitat de vida de la poblaci ni sobre la neces-
sitat dintegrar la prctica de lactivitat fsica en els espais verds.
Tot i aix, tamb s cert que sembla que la ciutadania tingui una
certa conscincia al respecte, si b les experincies que es des-
envolupen, ja sigui des de lmbit de lAdministraci, la societat
civil, la universitat, la cincia o lempresa encara sn escasses i, a
ms, a vegades no acaben dintegrar duna manera visible tots els
mbits dintervenci.
Durant lelaboraci de linforme en el qual es basa aquest
captol (Pecurul i Domnguez, 2006), es va efectuar una recerca
documental dexperincies prctiques i projectes dinvestigaci
sobre lassumpte descrit. Es centrava en les experincies que, de
manera ms o menys estable, sestaven desenvolupant a nivell
espanyol i sen van recollir una quarantena, especialment de
Catalunya i Andalusia (vegeu la taula 4). Segur que aquestes no
eren les niques existents en aquell moment, tal com sha pogut
comprovar posteriorment, i per aquesta ra sha anat comple-
mentant la llista amb altres projectes procedents de tot el terri-
tori espanyol.
rea 1. Salut fsica i mental i benestar
Projecte de restauraci de zones periurbanes a Santiago del Arroyo (Valladolid,
Castella-Lle)
Horts urbans (Barcelona, Catalunya)
Tipologia dusuaris de les vies verdes (Girona, Catalunya)
Parcs agroecolgics (Empord i Tarragons, Catalunya)
Utilitzaci i maneig de la natura i del paisatge en aglomeracions urbanes
(Crdova, Andalusia)
CAMPO (Campo, Osca)
Parcs acrobtics forestals (La Selva, Girona, Catalunya)
El Clos dels Esbarzers (Vic-Manresa, Barcelona, Catalunya)
Associaci Espanyola de Parcs i Jardins Pblics
Arquitectura Sostenible (Fundaci GEO, Olba, Terol)
rea 2. Productes forestals i salut humana
Aproftament de la Gentiana lutea i daltres plantes dinters econmic i
comercial (Villablino, Murias de Mamposteas, Cabrillanes i Palacios del Sil,
Castella-Lle)
Millora de la producci dalcaloides derivats de lN-metilputrescina en cultius
darrels transformades (Barcelona, Catalunya)
Relaci entre la morfologia i la producci de ginsensids en arrels
transformades de Panax ginseng (Barcelona, Catalunya)
Producci de ginsensids en cultius darrels genticament transformades de
Panax ginseng (Barcelona, Catalunya)
Acumulaci dolis essencials en plntules de Lavandula dentata propagades in
vitro (Barcelona, Catalunya)
Agricultura ecolgica i seguretat alimentria (governs autonmics)
rea 3. Aspectes culturals i teraputics dels entorns naturals
Museu de les Trementinaires (Tuixent, Lleida, Catalunya)
Taller docupaci en plantes medicinals (Tuixent-La Vansa, Lleida, Catalunya)
Itineraris per a persones amb mobilitat reduda al Parc Nacional dAigestortes
(Lleida, Catalunya)
Itinerari teraputic als jardins de la Vila Florida (Barri de Sant Gervasi,
Barcelona, Catalunya)
AIS (rea Integral de Salut)
Hipoterpia (Barcelona, Catalunya)
Ruta de muntanya accessible per a tots. Les Fonts, Engolasters (Com
dEscaldes-Engordany, Andorra)
Producci de La Fageda Societat i Servei de Terpia Ocupacional (La Garrotxa,
Girona, Catalunya)
Anem a passejar (Solsona, Lleida, Catalunya)
Sinergia, una oportunitat de canvi (Barcelona, Catalunya)
Taller docupaci en entorns forestals (Solsona, Lleida, Catalunya)
Itinerari sensorial de Can Grau (Garraf, Barcelona, Catalunya)
Laccessibilitat en els espais naturals dAndalusia
Projectes de turisme ornitolgic a Andalusia i Extremadura
Projecte de sensibilitzaci ambiental per a joves (Gran Canria)
rea 4. Activitat fsica, benestar i prevenci de malalties
Estudi de la infuncia de lactivitat fsica en diabtics i gent gran
(Lleida, Catalunya)
Vies verdes (xarxa dmbit estatal)
Calendari de marxes de Catalunya
Lesport com a sector emergent per al desenvolupament econmic i la millora
de les condicions de vida de poblaci rural
Espais naturals protegits i esports de muntanya
Cap a una metodologia danlisi dels espais naturals susceptibles de la
prctica dactivitats fsiques daventura. Parc Nacional dAigestortes i Estany
de Sant Maurici (Lleida, Catalunya)
PRAMES (Saragossa, Arag)
Taula 4. Experincies prctiques en espais verds que contribueixen a la millora de la salut
i del benestar entre la poblaci. Font: Pecurul, et al., 2006.
209
Administraci i entitats sense nim de lucre
A lAdministraci pblica simplementen poltiques en mbits
concrets de la sanitat, lesport, el desenvolupament rural o el
planejament urbanstic que aborden les problemtiques duna
manera sectorial. Una major coordinaci daquestes iniciatives
de carcter territorial garantiria el compliment dels objectius que
cadascun persegueix, aix com una integraci delements ntima-
ment vinculats entre si: natura, paisatge, estils de vida i salut.
Altres iniciatives dintervenci territorial a escala local, com
les xarxes per a les ciutats sostenibles, consisteixen en larticula-
ci dels municipis que han signat la Carta dAalborg i han adop-
tat lAgenda 21 Local. En el marc dactuacions que xa lAgen-
da 21 Local sn prioritries aquelles actuacions vinculades a la
recuperaci i revaloraci de les zones verdes, i es fomenten les
activitats de carcter cultural i esportiu que permetin integrar
aquestes zones a la societat. Daltra banda, els plans dordenaci
dels recursos naturals promouen la dinmica del municipi i fan
que la poblaci es xi en el territori, en afavorir noves activitats
i serveis no noms dirigits a la creaci docupaci i rendes, sin
tamb a loferta de lleure i recreaci.
Com a conseqncia, les entitats locals tenen un paper dina-
mitzador molt important en el territori mitjanant la implemen-
taci daquestes poltiques territorials. A ms, els ajuntaments,
mancomunitats, consells, consorcis, grups de desenvolupament
rural, associacions i daltres actors socials sense nim de lucre
sn moltes vegades promotors dactivitats puntuals relaciona-
des amb el medi natural. Per mitj dhorts urbans, vies verdes,
museus tradicionals, itineraris teraputics, rutes de senderisme,
aules de natura, recuperaci del patrimoni arquitectnic, entre
daltres, faciliten el contacte amb la natura i el paisatge, millorant
la qualitat de vida de la poblaci en general, i molt especialment
la de la gent gran, els nens i les persones amb unes determina-
des mancances o dicultats. Algunes entitats o societats espor-
tives que organitzen activitats en el medi natural (senderisme,
muntanyisme, ciclisme, etc.) tamb contribueixen a millorar la
qualitat de vida dels seus usuaris. En comunitats autnomes com
Catalunya, Pas Basc, Arag i Astries, aquestes iniciatives reben
el suport dels departaments de salut i desports, els quals, ns i
tot, incorporen els calendaris de marxes populars en els seus res-
pectius llocs web.
En lmbit dels parcs naturals cada vegada es t ms en comp-
te la diversitat dels usuaris que els visiten. Per tal de fer accessible
la natura als collectius amb minusvalidesa o discapacitat es cre-
en infraestructures com passarelles, itineraris i senyalitzaci per
a invidents. En concret, el Parc Nacional dAigestortes i Estany
de Sant Maurici realitza estudis tant sobre les motivacions dels
usuaris i la satisfacci que aquests experimenten, com sobre els
efectes teraputics reals que produeix el contacte amb la natura.
Imatge 3. Alguns espais naturals sn accessibles pels collectius amb minusvalidesa, com
en el cas del Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici.
Existeixen daltres iniciatives promogudes pels departaments
de treball i de justcia amb lobjectiu de reinserir laboralment in-
terns de centres penitenciaris i persones en situaci datur amb
211
dicultats especials per a la inserci laboral, principalment des-
ocupats de llarga durada i dones majors de 45 anys. Lavaluaci
dels resultats s molt positiva, ja que les persones augmenten la
seva autoestima i la seva salut psicolgica i social.
Daltres centres pblics o associacions sense nim de lucre
vinculats al Departament dAcci Social i Ciutadania de la Gene-
ralitat de Catalunya tenen en compte els efectes teraputics dels
entorns naturals en els seus programes de rehabilitaci daddic-
cions o malalties mentals. Passejar pel bosc o treballar-hi aug-
menta la qualitat de vida dels usuaris, ja que aquests milloren les
seves habilitats psicomotrius; tamb safavoreix la tranquillitat
i la relaxaci de la musculatura. Daltra banda, existeixen inici-
atives privades sense nim de lucre que han contribut a ajudar
persones amb incapacitat psquica i/o trastorns mentals a millo-
rar la seva qualitat de vida, a travs de la seva integraci laboral i
social vinculada estretament a activitats en el paisatge natural.
Universitat i investigaci
El fet que els usuaris acceptin b aquestes iniciatives, all on es
desenvolupen, demostra empricament la inuncia positiva del
paisatge natural en la salut i el benestar hum. Aquesta observa-
ci es fa tenint present que el desenvolupament de les experin-
cies acumulades no es troba degudament acompanyat dun bon
suport cientc, ra per la qual els seus resultats no es poden va-
lorar duna manera sistematizada. Per aix, s imprescindible el
desenvolupament destudis cientcs en aquest camp per detec-
tar evidncies mdiques, com sha fet en daltres pasos (Martin,
et al., 2001). A partir daquesta base cientca s que es podrien
justicar canvis en les prioritats de les poltiques sanitries actu-
als, aix com la mobilitzaci de recursos econmics per executar
projectes dinvestigaci en aquest mbit.
A nivell internacional, hi ha estudis cientcs que demostren
que el contacte amb la natura redueix les actituds violentes i ajuda
a enfrontar la vida duna manera ms positiva, especialment en
zones urbanes (Kuo, 2001; Kuo i Sullivan, 2001; Kaplan, 1992;
Leather, Pyrgas, Beale i Lawrence, 1998; Lewis, 1996; Kaplan i
Kaplan, 1989), contribueix al benestar psicolgic i augmenta la
productivitat i la concentraci entre els treballadors (Frumkin,
2001; Beck i Katcher, 1996; Rohde i Kendle, 1994; Ulrich, et
al., 1991; Parsons, 1991; Friedmann, et al., 1983; Taylor, Kuo
i Sullivan, 2001; Tennessen i Cimprich, 1995). Aquesta s una
base cientca que shauria de tractar amb serietat per estimular
aquest canvi de prioritats en les poltiques sanitries actuals.
En lmbit nacional existeixen projectes associats a aspec-
tes molt concrets de lactivitat fsica en la salut, a lefecte de la
hipoterpia en la recuperaci de minusvalideses fsiques o ps-
quiques, a ls de compostos amb inters qumic farmacutic, a
ls dels recursos naturals per a la prctica desports o a lestudi
de la percepci i el comportament de les persones en relaci amb
la natura i el paisatge. Tot i aix, es pot concloure que la investi-
gaci nacional actual vinculada a lestudi de la contribuci dels
espais verds a la salut duna manera integrada s escassa. De la
mateixa manera, els grups de treball que aborden aquesta tem-
tica ho fan des de punts de vista diferents, per no de manera
multidisciplinria i integrada. La participaci dels professionals
encarregats de la gesti i de la planicaci del paisatge natural s
imprescindible, ja que sn els provedors de les infraestructures
i les condicions necessries per a la implementaci daquest nou
concepte de salut. En conseqncia, als plantejaments inicials els
manca una visi holstica capa de respondre a les qestions de la
investigaci que es plantegen. Aquestes idees shan exposat en
diversos frums pblics
2
.
Alguns dels temes on sha comprovat que cal ms informa-
ci sn, en primer lloc, els relacionats amb la necessitat desta-
blir protocols nacionals que identiquin els indicadors de salut
necessaris per valorar econmicament els benecis de les activi-
tats en el medi natural. A partir daquests protocols es podrien
2 Per exemple a les Jornades dEsport i Desenvolupament Rural (Mlaga, 2005), a la Taula
rodona El paper de les cincies socials. Com podem vincular economia agrria, societat
rural i conservaci de la natura? (Somiedo, Astries, 2007) i a la jornada sobre La
contribuci dels espais verds a la salut i al benestar hum (Lleida, 2005).
213
plantejar projectes dinvestigaci per avaluar les experincies
existents. En segon lloc, aprofundir en la percepci i les expe-
rincies de qualitat de vida dels usuaris dels espais verds; buscar
les relacions entre lalliberament de lestrs i el lleure; entendre
les motivacions que empenyen la poblaci a fer activitat fsica a
laire lliure i analitzar les limitacions existents, com poden ser la
disponibilitat de recursos i temps. Tots aquests parmetres sn
cabdals per dissenyar estratgies que estimulin ls dels espais
verds. En aquest sentit, sha comenat a desenvolupar un estudi
de tipologia dusuaris de les vies verdes de Girona. Tamb hi ha
estudis ds de la natura i del paisatge en aglomeracions urba-
nes. En tercer lloc, cal tenir present que noms els espais sense
polluci sn aptes per produir productes per al consum hum
lliures de metalls pesants o daltres contaminants. Per aix, el
territori rural apareix com el receptor potencial daquestes ini-
ciatives. Per tal devitar possibles conictes amb la propietat, a
causa de ls que els habitants de les ciutats fan daquests espais,
cal fer estudis sobre la tinena de les terres, els possibles conic-
tes entre els diferents grups dusuaris, les diferents necessitats
i percepcions dels habitants de les ciutats i la poblaci local del
medi rural. En qualsevol cas, per garantir la preservaci del medi
natural cal realitzar estudis de crrega que xin els llindars ade-
quats per a ls sostenible daquests espais; i nalment, molts
programes de reinserci social i laboral es desenvolupen tant en
espais oberts com en entorns tancats. Seria desitjable plantejar
un estudi que compars la incidncia del medi fsic sobre els par-
ticipants daquests tallers. Aix es podrien extreure conclusions
sobre lefecte teraputic del verd.
El paper de lempresa
La potenciaci dels espais naturals i rurals com a generadors
de salut i benestar hum s una font prometedora de desenvo-
lupament rural. Aquest jaciment docupaci alternativa pot
contribuir a contrarestar labandonament del mn rural, a ms
daugmentar la qualitat de vida entre la poblaci que freqenta
aquests espais durant el seu temps doci. Aix i tot, avui hi ha po-
ques iniciatives empresarials privades que explotin aquest nou
l docupaci.
Els parcs agroecolgics ofereixen uns productes hortco-
les de qualitat i de temporada a consumidors que directament
vulguin anar a lhort a collir-los. Lxit de la iniciativa recau en
la participaci del mateix usuari en el procs que lacosta a les
condicions de cultiu i a lentorn rural. Loferta de cultius hort-
coles podria fer-se extensiva a la daltres productes naturals com
els bolets o les plantes medicinals, tot i que el desconeixement
daquestes ltimes en limita el consum. Per apropar aquests
productes al pblic en general es podrien realitzar itineraris per
recollir plantes medicinals i bolets i, al mateix temps, realitzar
activitats deducaci ambiental. Amb aix, duna banda, es dis-
minuiria el risc dintoxicacions o daltres perills derivats de la
recollecci daquests productes i, de laltra, es promouria una
actitud respectuosa dels usuaris cap al medi natural, que s fona-
mental si augmenta launcia de la poblaci al bosc.
Lesport a la natura s utilitzat com a reclam turstic en parcs
acrobtics forestals on hi ha la possibilitat de realitzar circuits
amb diversos tipus dactivitats i exercicis fsics. Algunes empre-
ses basen part de la seva activitat en el camp de leducaci ambi-
ental, les campanyes de sensibilitzaci, el disseny i lelaboraci
de recursos relacionats amb el medi ambient i en lorganitzaci
dactivitats esportives i de temps lliure. A ms, promouen el des-
envolupament turstic mitjanant la construcci, la venda i el
lloguer dalbergs, cabanyes, refugis i daltres edicacions, la res-
tauraci i senyalitzaci de camins i ledici i venda de cartograa.
Daltra banda, desenvolupen estudis i projectes relacionats amb
la natura, lesport, el turisme i el medi ambient.
Una altra lnia dactuaci sn les empreses que treballen en
lordenaci del territori mitjanant convenis o contractaci amb
entitats locals. Aquestes empreses realitzen determinades actu-
acions com sn la recuperaci decosistemes, la millora de la per-
cepci paisatgstica de lentorn o la dotaci dinfraestructures que
215
poden contribuir a augmentar la qualitat de vida del municipi o a
potenciar ls dels espais naturals. Aquestes inversions puntuals
revitalitzen el municipi des duna perspectiva social i econmi-
ca i amb la restauraci del paisatge natural prxim es produeix
una reconciliaci de la poblaci local amb el seu entorn. Aix
podria implicar que la poblaci local experiments un canvi pel
que fa a la percepci del paisatge en entendre la importncia de la
seva conservaci en beneci del manteniment del seu benestar
i qualitat de vida. Mitjanant projectes urbanstics respectuosos
amb la natura, els nous aprotaments i canvis dusos sevitaria
labandonament de molts petits pobles i, per tant, es promouria
la salut collectiva dels seus habitants.
Conclusions
El present captol evidencia que en aquests moments s impres-
cindible, per al correcte aprotament dels benecis socials i eco-
nmics derivats daquesta interacci, engegar un conjunt dex-
perincies pilot coparticipades que permetin constatar aquestes
hiptesis i els resultats obtinguts en daltres pasos europeus.
Amb elles es podria obtenir levidncia que demanen els sectors
directament vinculats a aquests temes. Les iniciatives descrites
podrien tenir tamb efectes positius per a molts dels paisatges
propis dels entorns forestals, altament valorats i que sovint han
caigut en un procs de degradaci per labsncia de gesti, i en els
quals a part, shi incrementa el risc dincendi forestal. Les inter-
vencions apuntades es podrien trobar sobradament justicades
pel pes, ms que signicatiu, que t la superfcie forestal al nos-
tre pas. Segons dades del mateix Ministeri de Medi Ambient,
lany 2003 la superfcie forestal espanyola era duns 26 milions
dhectrees, s a dir, ms de la meitat de lextensi total de lestat.
Paradoxalment, a diferncia del que passa en daltres pasos, dos
teros de la poblaci espanyola es concentra a les grans ciutats,
cosa que denota el desajustament demogrc del territori en ter-
mes de sostenibilitat ambiental i salut i benestar hum. Aquesta
s una ra afegida per treballar per un veritable desenvolupament
sostenible.
Alcanda, Pedro; Fabra, Miguel (2004).
La planicacin forestal y la ordenacin
del territorio, dins G. Domnguez; E.
Plana; Mireia Pecurul; S. de Miguel (eds.).
Bosques y Sociedad. Actas del V Forum de
Poltica Forestal. Solsona 16-18 julio de
2003. Solsona: Centre Tecnolgic Forestal
de Catalunya.
Ayuso, A.M; Lpez, I (2007).
Sostenibilidad y estilos de vida: obesidad
y sobrepeso, Ambienta. La Revista del
Ministerio de Medio Ambiente, nm. 64, p.
28-29.
Beck, A ; Katcher, A. (1996). Between
pets and people: the importance of animal
companionship. Indiana: Purdue University
Press.
Consell dEuropa (2005). The attitudes
of european citizens towards environnement
[en lnia]. <http://ec.europa.eu/public_
opinion/archives/ebs/ebs_217_en.pdf>
[consulta: 9.7.2008].
Friedmann, E.; et al. (1983). Social
interaction and blood pressure: inuence
of animal companions, The Journal of
Nervous and Mental Disease, nm. 171, p.
461-465.
Frumkin, H. (2001). Beyond
toxicity human health and the natural
environment, American Journal of
Preventative Medicine, vol. 20, nm. 3, p.
234-240.
Kaplan, R. (1992). The psychological
benets of nearby nature, dins D. Relf
(ed.). Role of horticulture in human well-
being and social development: a national
symposium. Portland: Timber Press, p.
125-133.
Kaplan, R.; Kaplan, S. (1989). The
experience of nature: a psychological
University Press.
Kuo, Frances E. (2001). Coping with
poverty: impacts of environment and
attention in the inner city, Environment
and Behavior, vol. 33, nm. 1, p. 5-34.
Kuo, F. E.; Sullivan, William C. (2001).
Environment and crime in the inner
city: does vegetation reduce crime?,
Environment and Behavior, vol. 33, nm. 3,
p. 343-367.
Lage, Xess (2002). Tipologas de
representacin social del monte y el sector
forestal gallego mediante la construccin de
ndices, Emprica. Revista de Metodologa
de Ciencias Sociales, vol. 5, p. 87-108.
Leather, Phil; Pyrgas, M.; Beale, D.;
Lawrence, C. (1998). Windows in the
workplace, Environment and Behavior, vol.
30, nm. 6, p. 739-763.
Lewis, Charles A. (1996). Green nature/
human nature: the meaning of plants in our
lives. Chicago: University of Illinois Press.
Martin, B.W.; et al. (2001). Economic
Benets of the health enhancing effects
of physical activity. First estimates in
Switzerland, Schweiz Z Sportmed
Sporttraumatol, vol. 49, nm. 3, p. 131-
133.
Moscoso, David; Moyano, E. (2006).
Deporte y Desarrollo Rural. Mlaga:
Instituto Andaluz del Deporte (IAD), Junta
de Andaluca.
217
Moscoso, David (2007). Reestructuracin
rural. Anlisis de las prcticas deportivas de
naturaleza en el proceso de desarrollo rural
de Andaluca. Tesi doctoral no publicada,
UNED.
Nilsson, Kjell; Sanger, Marcus; Gallis,
Christos (2005). 1
st
European COST E39
Conference: Forest Trees and Human Health
and Well-being proceedings.
Parsons, R. (1991). The potential
inuences of environmental perception on
human health, Journal of Environmental
Psychology, vol. 11, p. 1-23.
Pecurul, Mireia; Domnguez, Gloria
(eds.) (2006). Informe nacional sobre la
contribucin de los espacios verdes a la salud
y al bienestar humano. Solsona: Centre
Tecnolgic Forestal de Catalunya; Instituto
de Estudios Sociolgicos Avanzados de
Andaluca.
Pecurul, Mireia; Cristbal, Roser;
Moscoso, D. (2006). La contribuci dels
espais verds i els boscos a la millora de la
salut i el benestar, Rural and Forest, nm.
58, p. 32-39.
--- (2007). La contribucin de los espacios
verdes y los bosques a la mejora de la salud
y el bienestar, Ambienta. La Revista del
Ministerio de Medio Ambiente, nm. 64, p.
55-60.
Reifschneider, Francisco (2005).
Salvemos nuestras semillas, Nuestro
Planeta, Revista del PNUMA, nm. 16, p.
28-30.
Rohde, C. L. E.; Kendle, A. D. (1994).
Human well-being, natural landscapes
and wildlife in urban areas: a review.
Bath: University of Reading, Department
of Horticulture and Landscape and the
Research Institute for the Care of the
Elderly.
Solano, J. M (2007). Criterios e
indicadores de gestin forestal sostenible
en los bosques espaoles 2006. Madrid:
Ministerio de Medio Ambiente.
Taylor, A.F; Kuo, F.E.; Sullivan, W.
(2001). Coping with ADD: the surprising
connection to green play settings,
Environment and Behavior, vol. 33, nm. 1,
p. 54-77.
Tennessen, C. M.; Cimprich, B. (1995).
Views to nature: effects on attention,
Journal of Environmental Psychology, vol.
15, p. 77-85.
Ulrich, R.S.; et al. (1991). Stress recovery
during exposure to natural and urban
environments, Journal of Environmental
Unisport (1993). Carta europea del
deporte. Mlaga: Junta de Andaluca.
218
Paisatge, medi ambient
i salut pblica:
implicacions per al canvi
Josep Llus de Peray i Antoni Plasncia
219
La salut pblica s, seguint Milton Terris (1992), la cincia i lart
de prevenir les malalties i les discapacitats, perllongar la vida i
fomentar la salut i les aptituds fsiques i mentals mitjanant els
esforos organitzats de la comunitat per sanejar el medi ambient,
controlar les malalties infeccioses i no infeccioses i les lesions.
Sha dafegir aqu leducaci dels individus en els principis de la
higiene personal, organitzar els serveis per al diagnstic i tracta-
ment de les malalties i la seva rehabilitaci, i tamb el desenvo-
lupament del teixit social que garanteixi a cada membre de la co-
munitat un nivell adequat de salut, aix com el seu manteniment.
La salut pblica contribueix, doncs, a millorar la salut i el benes-
tar de la poblaci, considerada com un tot o com a subgrups, ms
que com a persones individuals. Aquesta aportaci de la salut
pblica a la salut de la poblaci es fa, doncs, incidint sobre els es-
tils de vida personals, basats en la responsabilitat individual vers
aquesta i a travs de les intervencions tant en el medi fsic com
en el social.
Lobjectiu daquest captol s presentar, en el context de les
diferents rees de treball de la salut pblica, una primera aproxi-
maci als reptes i les oportunitats que el paisatge ofereix a la salut
pblica des dun punt de vista conceptual, operatiu i destmul a
la recerca. I tamb redescobrir i rescatar rees de treball intersec-
torial que formen part de les eines i dels mbits dintervenci de
les poltiques de salut pblica amb una visi mplia i integrado-
ra.
El mot pblic, del concepte salut pblica, t aqu tamb un
signicat polismic i operatiu. Signica que la poblaci potenci-
alment inclosa abasta des de les comunitats naturals, en les quals
lagrupaci dinteressos comuns en un espai geogrc denit s
la principal caracterstica, ns a daltres formes de comunitats
agrupades per interessos comuns que no inclouen els geogrcs
(Wanless, 2004). Totes aquestes agrupacions de poblaci, consi-
derades collectivament, constitueixen el referent principal de la
salut pblica. Tamb s objecte de la salut pblica el conjunt de
riscos per a la salut presents en lentorn, com ara laire, les aiges,
els aliments i el soroll.
Les accions que posa en marxa la salut pblica per complir
les funcions anteriorment citades estan essencialment relacio-
nades amb la protecci dels perills per a la salut i amb la millora
de la salut de la poblaci mitjanant la promoci destils de vida
saludables i la prevenci dels problemes associats que siguin sus-
ceptibles de presentar-se (Institute of Medicine, 1988). Aques-
tes accions preventives es duen a terme millorant la capacitat de
les persones per fer front a les amenaces per a la salut o b diag-
nosticant precoment els problemes que hi estan vinculats per
poder efectuar les intervencions que permetin estroncar la ma-
laltia abans que aparegui. Tamb, amb una visi mplia, la salut
pblica considera les accions que tendeixen a disminuir els efec-
tes de la malaltia, molt sovint compartides amb els dispositius de
caire assistencial. De fet, les intervencions teraputiques tenen
aquesta orientaci, per tamb cal considerar totes aquelles in-
tervencions no estrictament curatives que sorienten a limitar o
endarrerir les seqeles de les malalties.
Aquestes accions es troben, generalment, sota la responsa-
bilitat dels sistemes pblics de salut i constitueixen el substrat
sobre el qual es construeix el sistema de salut que ms es coneix,
el ms visible, que s el de tipus assistencial. En el desenvolu-
pament i la estructuraci progressius dels sistemes pblics de
salut, en el marc de lestat del benestar, aquestes accions reben
la consideraci de prestacions als ciutadans. Aix implica la for-
malitzaci dun grau de comproms entre els poders pblics i la
ciutadania, de manera que no sn activitats optatives, sin que
formen part del comproms amb la collectivitat per part de qui
t la responsabilitat de garantir-ne el dret a la salut.
La situaci descrita s particularment complexa, ja que es
produeix en un entorn dabsncia de demanda i, per tant, cal un
esfor proactiu, que sols pot fer-lo, per mltiples raons, lAdmi-
221
nistraci pblica. Aix signica saber qu cal fer, identicant i
denint les necessitats i com cal realitzar accions tendents a mi-
nimitzar lefecte daquestes necessitats. Alhora, aquest esfor
tcnic efectuat per les estructures ms professionals ha de ser
capa de penetrar el conjunt de lacci pblica en altres sectors i
dins del teixit social mateix. El repte s rescatar permanentment
el valor social de la salut pblica i fer-lo present com un b com
i eix de lacci pblica per respondre ecament a les demandes
socials de seguretat, amb la implicaci de la mateixa societat.
Gran part dels fonaments cientcs de la salut provenen de
la disciplina de lepidemiologia, que estudia la distribuci i lim-
pacte dels problemes de salut, i tamb dels seus determinants,
entre les poblacions i els seus subgrups. De fet, la pretensi pri-
mera, entre les funcions essencials de la salut pblica s, justa-
ment, el seguiment, lavaluaci i lanlisi de la situaci de la sa-
lut de la poblaci per conixer quins sn els seus condicionants
i els factors responsables per realitzar la millor aproximaci de
les intervencions que han de contribuir a millorar-la (Institute
of Medicine, 1988). Sha dafegir aqu una lnia per avaluar els
canvis que es puguin produir com a conseqncia de les accions
derivades de la salut pblica.
Per lepidemiologia no s lnica disciplina cientca que
interv en la salut pblica. Per posar-ne alguns exemples, hi con-
tribueixen notablement la biologia, lecologia, la sociologia, les-
tadstica, lantropologia, les poltiques pbliques, la medicina i el
conjunt de cincies de la salut i socials, les cincies dels negocis,
leducaci, la psicologia, el dret, la informtica, les tecnologies de
la informaci, la comunicaci, lenginyeria, la qumica i moltes
altres. El conjunt daquestes disciplines, quan treballen en salut
pblica, ho fan generant i desenvolupant poltiques en aquest
sentit, i tamb implementant programes, administrant serveis
i dirigint parts substantives de la formaci i de la recerca sobre
aquesta matria.
Per una banda, la determinaci de les principals poltiques
de salut i les estratgies per desenvolupar-les implica prendre de-
cisions que estiguin basades en el valor social i poltic concedit a
la naturalesa dels problemes de salut en termes dextensi i de
gravetat o, dit duna altra manera, en limpacte socialment reco-
negut que tenen aquests problemes en la poblaci o en els seus
subgrups. I, per altra banda, aquestes poltiques shan de dur a
terme tamb dacord amb lestat dels coneixements sobre le-
ccia de les intervencions proposades per modicar la situaci
de salut i, igualment, en termes de factibilitat: s a dir, si les acci-
ons proposades es poden dur realment a terme. Aquesta mateixa
perspectiva danlisi ha de ser aplicada quan el subjecte dinter-
venci no s el tractament dun problema de salut, sin el mante-
niment o la millora de les circumstncies que estan condicionant
un estat de salut actual positiu de la poblaci i que conv que no
es deteriori (McKinlay, 1993).
Lmbit de les intervencions anteriors esdev necessria-
ment selectiu per la incapacitat dabordar el conjunt de proble-
mes de salut i els seus condicionants a causa de la limitaci de
recursos de qu disposa el sistema pblic de salut. Aquest fet
atorga una indubtable dimensi poltica a lassumpte en la mesu-
ra que cal decidir quines coses es faran, i quines no, i amb quina
intensitat o profunditat (Navarro, et al., 2006). No ser tampoc
aliena a aquestes decisions la garantia de lequitat en lexecuci
de les intervencions. s sabut que els diversos resultats, en ter-
mes dindicadors de salut o relacionats amb la salut, sn diferents
quan sanalitzen per classe social, per nivell educatiu, per gnere
o per situacions de discriminaci (Oliver, Healey i Le Grande,
2002). En aquest sentit, lorientaci de la salut pblica cap a la
disminuci de les desigualtats constitueix una estratgia priori-
tria (Gepkins i Gunning-Schepers, 1996).
Les activitats de salut pblica exigeixen, doncs, unes formes
organitzatives complexes que permetin que el resultat dels seus
esforos arribi de forma eca i ecient a la poblaci. s aquesta la
destinatria nal de les seves accions, a travs de diversos agents
que sn, entre daltres, els serveis de salut pblica que actuen de
manera molt propera al territori. Per conv tenir present que
223
hi ha altres sectors que treballen, o poden fer-ho, en la mateixa
direcci. Seria el cas dels serveis assistencials de salut, especial-
ment els datenci primria, els serveis educatius, els serveis de
proximitat municipals, els mitjans de comunicaci i la societat
organitzada a travs dinstitucions i associacions.
El paisatge, el medi ambient i la salut pblica
Tenint en compte les consideracions anteriors, la salut pbli-
ca no pot deixar de considerar el paisatge, el medi ambient i la
natura com uns objectes datenci de les seves accions i, alhora,
com un recurs per poder desenvolupar una part de les seves es-
tratgies. Sabordar, doncs, aquesta reexi sobre un agent o un
recurs que ns ara, almenys en el nostre entorn, ha tingut una
escassa consideraci malgrat les seves potencialitats i evidncies
cada cop ms slides per contribuir a la millora de la salut. Amb
el benents que es reconeix que encara queda molt per fer en la
salubritat i la seguretat dins el nostre entorn vital, urb o rural,
a travs de les garanties bsiques mediambientals, especialment
amb relaci a laire, a laigua (tant la que arriba al consum com
la de carcter residual), i tamb a la gesti dels residus slids i la
planicaci urbana.
Lefecte que el medi ambient, la natura, el paisatge i la pla-
nicaci urbana tenen sobre la salut fsica, psquica i social est
documentat a bastament (Jackson, 2003). Sn nombroses les
publicacions que han mostrat lefecte positiu que t el medi na-
tural sobre el benestar i la salut global a travs de la restauraci de
la salut (Ulrich, 1984), especcament en el terreny de lestrs
i la fatiga de latenci (Frumkin, 2003). Tamb sest emprant i
avaluant en diversos llocs del mn el seu potencial com a instru-
ment per a la promoci de la salut i la prevenci de la malaltia
(Lavis, 2002).
La recerca epidemiolgica descriptiva ha mostrat una rela-
ci positiva entre laugment despais verds en lentorn ms im-
mediat en qu vivim i la salut fsica i mental, la longevitat i el
sentiment de seguretat (Maas, et al., 2006). Aquesta recerca ha
analitzat lentorn sota diverses perspectives: tant el medi natu-
ral global com el ms proper als entorns habitats i, ns i tot, els
microambients que constitueixen els parcs i jardins saludables,
entesos com uns recursos de promoci de salut, de prevenci i
tamb dordre teraputic (Groenewegen, Berg, Vries i Verheij,
2006; Nielsen i Hansen, 2007).
Actualment estan en marxa estudis que investiguen els me-
canismes mitjanant els quals es produeix aquesta relaci. Aix
mateix, comencen tamb a desenvolupar-se intervencions a tra-
vs de poltiques de salut pblica, en termes amplis, en lespai on
convergeixen la planicaci urbana i territorial, la salut pblica i
la seguretat (Hoek, et al., 2002). La seguretat del medi, urb i na-
tural, s un element rellevant perqu determina la conducta dels
usuaris potencials i permet ajudar a lestabliment dels estils de
vida saludables. En denitiva, sest avanant pel que fa a posar
nmeros i signicacions estadstiques a un coneixement innat
que lsser hum contemporani t quan reconeix la natura com
el seu espai propi, el bressol don va sortir. John Muir (1838-
1914), lescocs que es va convertir en un dels primers natura-
listes i proteccionistes, deia a mitjan segle xix:
Puja les muntanyes i sentirs la bona nova. La pau
de la natura uir dintre teu com la llum del sol ba-
nya els arbres. El vent et donar la seva frescor i les
tempestes, la seva energia, i et cuidar com les fulles
de la tardor (Muir, 1901: p. 101-116).
Els models explicatius de les relacions entre paisatge i salut
es troben encara en construcci. Sestan generant les teories de
les respostes cognitives i les afectives enfront del paisatge. Una
gran part daquesta recerca es desenvolupa a travs de metodolo-
gies qualitatives que no sn alienes a les construccions culturals
que la societat incorpora com a bagatge que vehicula la salut i el
225
benestar (Kaplan, 1974). Altres lnies dinvestigaci afegeixen
la recerca quasiexperimental. Ambdues metodologies comple-
menten i corroboren resultats. El mateix concepte de paisatge,
una noci culturalitzada de la natura, s emprat com el subjecte
datenci, com una variable independent, a travs de la qual pot
expressar-se la salut.
De la mateixa manera que el paisatge juga un paper positiu
per a la salut, presenta tamb riscos. Estan documentats canvis
epidemiolgics, aguts o persistents, com a conseqncia de les
modicacions de lentorn per causes naturals o per lacci hu-
mana. El fenomen de canvi climtic que vivim s, actualment, un
repte per a la salut pblica. Laparici o el ressorgiment de pro-
blemes de salut, que estan clarament determinats pels canvis en
lentorn, pot explicar-se per factors tan diversos com les trans-
formacions en els patrons de morbimortalitat per malalties cr-
niques, en les zoonosis, les exposicions a substncies txiques,
lemergncia de patgens nous, els desastres naturals, el clima
i les noves formes de vida per modicacions de les estructures
territorials (Glazier i Booth, 2007).
Si el medi proporciona els elements bsics per a la satisfac-
ci de les necessitats materials (laigua, els aliments i el refugi),
el paisatge tamb proporciona als ssers humans la satisfacci de
les necessitats psicolgiques, emocionals i espirituals. Aquestes,
encara en procs destudi, estan sent considerades en la recerca,
des dels aspectes poltics, ecolgics, psicolgics i antropolgics.
Des duna perspectiva ms dialctica per no exempta de prag-
matisme, lany 2005, lInstitute of Medicine del Estats Units, en
un informe titulat Rebuilding the unity of health and the environ-
ment (Jones, Porretto i Coussens, 2005), considera que lentorn
ha de ser ents com la interacci entre els contexts ecolgic, fsic,
social, poltic, esttic i econmic.
s dacord amb aquest marc de referncia que es tractar de
formular lactual estat de la qesti des duna perspectiva de sa-
lut pblica mplia. A ms, no es far duna forma especulativa,
malgrat les incerteses, sin com qui se situa en les primeres pas-
ses dun procs innovador, en qu ineludiblement el medi am-
bient, la natura i el paisatge es presenten com a valors de salut
objecte destudi (Leger, 2003).
Cal recordar que la Carta dOttawa per a la protecci de la sa-
lut (1986) subratlla la importncia dun entorn que doni suport
a la salut, i estableix que els inextricables llaos entre les perso-
nes i el seu entorn sn la base per a un acostament socioecolgic
a la salut. La Carta defensa la protecci dels paisatges naturals i
urbans i que la conservaci dels entorns naturals s essencial en
qualsevol estratgia de protecci de la salut. Un tema crucial per
a la seva promoci s el valor saludable dels paisatges quotidians:
el lloc on la gent aprn, on viu, on treballa i on juga, com a recurs
de salut. En conseqncia, una de les preguntes s qu han de
fer amb els parcs i els espais naturals les persones que viuen en
entorns urbans, i com ho han de fer.
Imatge 1. La qualitat dels paisatges quotidians afavoreix la salut de les persones.
s oport exposar algunes consideracions conceptuals pr-
vies. Tenint en compte les diferncies terminolgiques entre
paisatge, entorn, medi ambient i planicaci urbana i territorial,
227
shi far referncia com una unitat i dacord amb la denici de
Maller i altres (Maller, Townsend, Brown i St. Leger, 2002) que
aquest conjunt de conceptes serien el lloc com on es produeixen
la majoria dels processos de lecosistema hum: el naixement,
el creixement, les relacions, la reproducci i la mort dels ssers
vius, i all que els envolta. Tamb es far referncia a la salut p-
blica, de forma operativa, a travs de les principals formes en les
quals sexpressa: promoci, protecci, vigilncia i control de la
salut, aix com prevenci de la malaltia. No ser tampoc absent
daquest conjunt de conceptes la creixent visi ms globalitza-
dora de la salut que tendeix a ampliar lobjecte del seu inters i
inclou termes com benestar i felicitat. Aquests ltims han estat
uns conceptes progressivament emergents en el discurs de la
salut pblica i esdevenen objectius compartits en la necessria
forma intersectorial dabordar-la. Per posar-ne un exemple, es
pot destacar que la Universitat de Leicester (Regne Unit) ja ha
elaborat el primer mapa de la salut, el benestar i la felicitat (Eure-
kalert, 2006).
Si es fa una mirada al passat recent sobserva que la relaci
entre la salut i el medi natural comena a ser considerada, primer
ocasionalment i ms tard de forma sistemtica, a partir de la d-
cada de 1960. Una de les mostres inicials ms reconegudes que
contribuir a difondre aquests lligams ser el llibre Primavera
silenciosa (Carson, 2005 [original de 1962]) de lescriptora i eco-
logista Rachel Carson (1907-1964), en el qual alerta dels perills
que, sobre la salut, inclosa la humana, tenen els pesticides com a
responsables de malalties agudes i crniques. La darrera edici
del llibre est prologada, no casualment, per lexvicepresident
dels Estats Units, Al Gore. Rachel Carson va esdevenir una de
les personalitats ms importants i inuents en la moderna con-
cepci de les cincies mediambientals. La seva visi ha resultat
fonamental per a la defensa aferrissada de la salut mediambiental
com un dret hum i per a la necessitat destendre la dimensi del
medi ambient a larquitectura i a la planicaci urbana i territo-
rial, desenvolupant un model danlisi de la realitat i promovent
una sistemtica dintervenci sobre ells a travs de patrons de
protecci del paisatge a partir de les relacions amb la salut huma-
na. Un exemple daquestes accions va ser la creaci, lany 1970,
de lAgncia de Protecci Ambiental dels Estats Units.
A les darreres tres dcades sest assistint, amb creixent in-
tensitat, als fenmens de les migracions i de la urbanitzaci. Aix,
es constaten moviments dun nombre elevat dhabitants que es
desplacen des dentorns, cultures i pasos notablement diferents
cap a grans nuclis de poblaci, cosa que es tradueix en lexpansi
signicativa de les ciutats, tant des dun punt de vista fsic com
demogrc. Aix comporta la necessitat de garantir un nivell de
subministrament daigua, producci daliments, altres matries
primeres, fonts denergia i presncia de serveis educatius i so-
cials per cobrir les demandes creixents dels seus habitants, aix
com de disposar duna sucient estructura higienicosanitria.
A ms de laugment demogrc i del progressiu envelliment, a
lexpansi urbana es vinculen canvis en els estils de vida i en els
valors socials i culturals que redunden tant en les poblacions que
hi arriben com en les receptores.
La dimensi de la petjada que generen les demandes es-
mentades sobre el medi resulta indubtable. De manera comple-
mentria shi ha dafegir la repercussi sobre la salut de les per-
sones, derivada de les alteracions en lentorn, a causa de les seves
transformacions fsiques o dels residus que hi deixen substncies
contaminants com els pesticides. Els pesticides, si b s cert que
sutilitzen amb la pretensi daugmentar els rendiments en la
producci de les collites, tamb poden ser lorigen de diversos
problemes de salut, per la seva simple manipulaci o en ser in-
troduts en la cadena alimentria.
Els darrers anys ha comenat a aparixer en la literatura cien-
tca un seguit destudis, revisions, propostes destudi i experi-
ncies empriques sobre les relacions entre el paisatge, el medi
natural i la salut (Wong, 1996). La temtica daquests treballs
s variada. Va des de les interaccions dels animals i la rehabili-
taci dels malalts psiquitrics ns a lefecte positiu del paisatge
229
natural dentorns hospitalaris sobre els malalts que es recuperen
dintervencions quirrgiques, passant per lefecte dels animals
de companyia i les estades a la natura per tractar trastorns men-
tals menors i mitigar malalties orgniques; tamb shi tracten
les condicions del lloc de feina amb relaci a la salut dels qui hi
treballen (Larsen, et al., 1998; Leather, Pyrgas, Beale i Lawrence,
1998).
Els aspectes ms destacats publicats en el domini de la lite-
ratura cientca sn: el paper de la natura com a font de produc-
tes botnics amb valor per a la salut; la destrucci dels ecosiste-
mes i els desequilibris biolgics que amenacen la salut humana,
fonamentalment a travs de les zoonosis; ls de pesticides com
un dels exponents de la degradaci del medi ambient i de genera-
ci de riscos creixents per a la salut; el foment del contacte social
i lexploraci de les oportunitats que la natura ofereix com a ins-
trument per desenvolupar poltiques de salut pblica. Concre-
tament, sembla que els que ofereixen ms possibilitats pel des-
envolupament de poltiques de salut pblica sn els relacionats
amb la salut mental i la promoci de lactivitat fsica.
Especcament es far referncia a les aportacions prctiques
daquelles dimensions de la relaci entre paisatge i salut que es
localitzen en lmbit de treball de la salut pblica. Estan desenvo-
lupades generalment per institucions i organitzacions pbliques
que, amb extensi i intensitat variables, treballen en labordatge
del repte que suposa les interrelacions entre salut, paisatge i medi
ambient. Habitualment es tracta dinstitucions o departaments
universitaris que se centren en la recerca i en tasques formatives.
Entre els seus objectius hi ha els de proporcionar assessorament
als governs en els temes relacionats amb lentorn; donar suport a
les intervencions efectuades, que ocasionalment avaluen; plani-
car lespai, tant urb com rural, i conservar la natura. Sintenta-
r, doncs, situar les aportacions en les diferents lnies dacci de
la salut pblica.
Protecci de la salut
La protecci de la salut s, sobretot, lacci de la salut pblica so-
bre lentorn i els riscos per a la salut que pugui comportar. Aix
implica reconixer que en lentorn resideixen gran part dels de-
terminants de la salut del medi i, per descomptat, de la salut hu-
mana. Histricament, ambdues orientacions de la salut, la que
posa laccent en la salut del medi i la que el posa en la salut huma-
na, han tingut evolucions paralleles i separades, amb elements
de connexi puntuals, derivats dels seus paradigmes de partida.
Luna centrada en lecosistema i laltra centrada en la persona,
quasi ignorant que ambdues formen part del mateix procs. Pro-
bablement les procedncies i els referents culturals dels qui les
practicaven van seguir camins allunyats, que la lgica de la salut
global i els reptes comuns van obligar a acostar i a fusionar, tant
pel que fa als processos de treball com a lestabliment de vincles
conceptuals, estratgics, organitzatius i operatius.
El moment ms signicatiu de la uni entre les dues orien-
tacions esmentades va ser la Conferncia de les Nacions Unides
sobre Medi Ambient i Desenvolupament, lany 1992, ms co-
neguda com a Cimera de la Terra, celebrada a Rio de Janeiro, i
lestabliment del programa mundial cap a la sostenibilitat, deno-
minat Agenda 21 (Guia de lAgenda 21, 1993). Aquesta confe-
rncia de lONU ja havia estat precedida per una altra, vint anys
abans, duta a terme a Estocolm (1972). La cimera de Rio de Ja-
neiro va denir una estratgia mundial posant especial mfasi en
les relacions nord-sud i entre els pasos rics i pobres. Pel que fa
a la protecci i la promoci de la salut va redundar en la decla-
raci que tots els ssers humans sn el centre de la preocupaci
relacionada amb el desenvolupament sostenible i tenen el dret
a una vida sana i productiva en harmonia amb la naturalesa. La
Cimera de la Terra va tenir continutat, una dcada desprs, amb
la Cimera per al Desenvolupament Sostenible de Johannesburg
(2002), on es va fer el seguiment de lesmentada Agenda 21, que
va establir els camins per a lacci. La gran majoria de temes re-
231
lacionats amb la terra, les aiges, les muntanyes, la ramaderia, la
seguretat alimentria i el desenvolupament sostenible sn lide-
rats per lOrganitzaci de les Nacions Unides per a lAgricultura
i lAlimentaci (FAO).
Les intervencions dels serveis de protecci de la salut bus-
quen gestionar els perills que per a la salut tenen les infraestruc-
tures i els elements bsics de la vida, entenent-los com a deter-
minants estructurals de la salut. En efecte, la protecci de la salut
socupa davaluar, gestionar i comunicar els riscos que poden de-
teriorar-la i que sn presents a laire, a laigua i als aliments. Lava-
luaci dels riscos pretn la seva identicaci i caracteritzaci. Ho
fa a travs del coneixement de limpacte que determinades carac-
terstiques o components daquests tres elements tenen sobre la
salut humana. Sovint sn les activitats de la vigilncia i la recerca
epidemiolgica les que xen linici del procs davaluaci. Aix
succeeix quan sobserva laparici de problemes de salut amb
una freqncia superior a lesperada i, entre les seves hiptesis
explicatives, hi apareix la possibilitat que lafectaci sobre la sa-
lut sigui deguda a lacci dalgun factor extern a la persona. Ms
enll destudiar els mecanismes etiolgics i siopatognics que
expliquen laparici dels problemes de salut, la salut pblica bus-
ca, una vegada identicats els factors associats, protegir la perso-
na i el conjunt de la poblaci de la seva exposici. Lavaluaci del
risc mesura no nicament la presncia de perills i la manera en
qu actuen, sin tamb la possibilitat que sestenguin. Per tant,
exigeix un procs sistemtic rigors, que sovint es situa en lm-
bit de la recerca. Aquesta metodologia de treball s la que aplica
la salut pblica en lmbit especc de la protecci de la salut i la
seguretat alimentria (Agncia de Protecci de la Salut, 2006).
En el vessant del paisatge, lactuaci en termes de protecci
de la salut aniria dirigida a fer una valoraci del risc que sobre la sa-
lut exerceix el paisatge en qesti o les seves modicacions. Aple-
garia les condicions davaluaci de limpacte dun paisatge i de les
seves alteracions sobre la salut pblica a partir del coneixement
existent. Aquest seria un procediment anleg a les avaluacions
dimpacte ambiental a les quals s sotms el mateix paisatge quan
s analitzat des de la perspectiva mediambiental. Val a dir que
s una rea poc desenvolupada per on no falten, tampoc, refe-
rents documentats de propostes amb metodologies especques
(Rodrguez i Prieto, 1999) que inclouen la construcci dun marc
devidncies i bones prctiques. Daquesta manera es pot ajudar
els responsables de poltiques pbliques de salut a prendre decisi-
ons amb visi intersectorial (Mindell, et al., 2004a) i amb possibi-
litats daplicaci reals (Mindell, et al., 2004b; Alenius, 2001).
La gesti del risc estaria constituda pel conjunt dactuaci-
ons adreades a intervenir modicant el potencial de dany, per a
la salut present en lobjecte davaluaci. En aquesta gesti, leina,
des del punt de vista de la salut pblica, s la regulaci i la seva
aplicaci. La seva legitimitat social permet lexercici de lautori-
tat sanitria. En termes de paisatge, ents com un element cultu-
ral, aquestes actuacions encara no existeixen. En tot cas, noms
es podria armar el contrari quan en el paisatge existissin ele-
ments que fossin objecte dintervenci de la protecci de la salut
en sentit estricte, prioritriament laire i laigua. Aix mateix, cal
tenir present que el paisatge actua com a variable que modica
lexpressi dels riscos per a la salut a travs de la identicaci
de variacions en la seva concentraci o dispersi. Si es recupera
lanalogia de lavaluaci dimpacte ambiental, les intervencions
en matria de correcci dels riscos potencials per a la salut deri-
vats del paisatge obligarien a prendre mesures cautelars, aix com
la suspensi o la modicaci de determinats projectes.
Ara per ara s difcil que aquesta opci sigui aplicable com a
consideraci exclusiva i, segurament, la via dexpressi de les in-
tervencions requeriria les accions relacionades amb el medi am-
bient. En aquest mbit es disposa de coneixement, experincia i
legitimitat tcnica i social sucients. En aquest sentit la dimensi
de la valoraci que el paisatge t sobre la salut seria una extensi
o prolongaci de lmbit de la gesti mediambiental. Tenim aqu,
doncs, un altre exemple dacci intersectorial de la salut pblica.
233
La visi que sacaba doferir respecte dels riscos per a la salut
s combativa i, probablement, s la que ocupa ms energia i re-
cursos als organismes o institucions que sencarreguen i que bus-
quen, en la denici del marc normatiu, leina de treball ms im-
portant. No obstant aix, des del punt de vista de la formulaci de
les poltiques de salut pblica, la protecci del medi natural, dels
paisatges i dels ecosistemes han de ser uns elements presents, no
sols perqu sn un recurs per a la salut de la poblaci sin perqu
la seva destrucci pot tenir-hi conseqncies irreparables. Aix
vol dir, tant per a la salut global com per a la de grups especcs
de poblaci, entre els quals els habitants ms vulnerables sn
els ms sensibles als impactes negatius sobre la seva salut. Des
daquest enfocament, lacci de la protecci de la salut, sota una
perspectiva de salut pblica, quan aborda poltiques paisatgsti-
ques i mediambientals, esdev una oportunitat per integrar len-
torn, la societat i la salut tot facilitant la presa de decisions.
Promoci de la salut i prevenci de la malaltia
En el terreny de la promoci de la salut i la prevenci de la malaltia
s on hi ha les accions ms analitzades i creatives que involucren
el paisatge i la natura. La majoria dels arguments sobre els quals
es basen sn de caire antropolgic, i ns i tot gentic (Wilson,
1984). Es fonamenten en la creena que lhbitat natural dels s-
sers humans ha estat la natura, i que la urbanitzaci no deixa de
ser un fenomen recent que porta aparellada lexposici a factors
que posen en perill la salut dels individus. Per, simultniament,
es considera que la urbanitzaci s una formulaci construda del
paisatge, ats que la ciutat s molt ms que edicis, carrers i pla-
ces. La ciutat s un cos viu que permet promoure la salut amb
la participaci activa dels qui la integren i assolir nivells de salut
millors dels que es tindrien en entorns on les condicions natu-
rals fossin, aparentment, ms favorables.
La urbanitzaci ha doblat lesperana de vida de les perso-
nes, per ha creat desigualtats i nous estils de vida que propicien,
alhora, nous problemes de salut. Entre aquests, els ms signi-
catius se situen en el terreny de la salut mental i en el terreny
social. La salut pblica, davant daquestes noves realitats, ha de
considerar les accions sobre els riscos derivats dels nous estils de
vida a travs de la recuperaci de la interdependncia entre les
persones, la seva salut, i els entorns fsic i social. La rellevncia
dels problemes adquirir, progressivament, majors dimensions.
Ja, ara, la meitat de la poblaci del planeta viu en rees urbanes
i ms de mil milions de persones ho fan en unes condicions de
greus decincies daigua, dhigiene i dhabitatge.
Aquesta reexi no pretn entrar en la discussi sobre els
models dun paisatge urb contraposat a un paisatge rural o na-
tural. Cal entendrels, ambds, com a escenaris sobre els quals es
pot construir un determinat patr de salut en beneci dels qui
hi viuen (Duffy, 1992). De fet, el desenvolupament de la salut
pblica, tal com lentenem ara, es va originar en les intervenci-
ons salubristes o higienistes sobre les precries condicions de la
vida urbana al segle xix. En aquest marc van aparixer diversos
brots epidmics, juntament amb els conictes entre classes soci-
als propis de la Revoluci Industrial. Val a dir que ser lany 1848
quan al Regne Unit es promulgar la primera llei de salut pblica
del mn (Public Health Act).
s en el sentit descrit abans que la mirada de la promoci
de la salut sobre el paisatge li pot permetre jugar un paper com
a generador de salut. Es tracta de recuperar lentorn, no importa
quin sigui, no noms com un instrument sin com un sistema
en el qual es pot retrobar i construir salut. Aquest sistema, que s
el substrat de la vida, superaria les divisions entre urb i rural per
esdevenir un espai socioecolgic necessari per a les estratgies de
la promoci de la salut i en maximitzaria les capacitats per inse-
rir-se en les accions de la vida quotidiana de les persones. Aix
tant pot esdevenir-se en el medi urb, en els seus parcs i carrers,
com en mbits rurals, on la relaci s ms immediata.
235
Si durant un temps el paisatge era contemplaci, la pers-
pectiva potencial des de la promoci de la salut consisteix a in-
teractuar-hi (Frumkin, 2001). La lgica de creaci dels parcs va
en aquesta direcci. En efecte, la natura i, concretament, els parcs
i jardins sn uns facilitadors de contactes interpersonals i, per
tant, delements socialitzadors. Hi ha una mplia literatura sobre
accions que, utilitzant la naturalesa, milloren les condicions de la
salut en un sentit ampli: afavorint la cohesi social, millorant les
relacions amb les altres persones i reforant la capacitat per im-
plicar-se en lentorn (Herzog, Herbert, Kaplan i Crooks, 2000).
s conegut que la gran majoria dels condicionants de salut sn
poc susceptibles de ser modicats a travs del sistema datenci
a la salut, per s que es poden realitzar accions que utilitzin len-
torn per millorar la salut i el benestar.
Imatge 2. Els parcs afavoreixen les relacions socials i el benestar fsic i psquic.
La millora de la salut a travs del contacte directe amb el paisatge
natural ha estat explicada per mecanismes siolgics i psicol-
gics mitjanant canvis en el sistema nervis central que enfor-
teixen lactivitat cerebral. Sn uns mecanismes que, sens dubte,
saniran explicant millor en el decurs del temps, per que aniran
aclarint per qu lentorn natural aporta benecis per a la salut.
Kaplan ho explica a travs de quatre fases: la fascinaci, que s
aquesta forma involuntria datenci que requereix poc esfor o
curiositat; la percepci de trobar-se lluny, devasi, com si ses-
caps del lloc o de la situaci habitual; lextensi o abast, que s
la percepci de formar part dalguna cosa gran; i la compatibilitat
amb les inclinacions personals, o la satisfacci dels desitjos indi-
viduals (Kaplan, 1995). s a partir daquestes bases que se nha
desenvolupat ls preventiu, teraputic o restauratiu i que sest
generant evidncia emprica (Kuo, Sullivan, 2001).
Les potencialitats del medi per contribuir a lacci de la pro-
moci de la salut sn mltiples. Lactual focalitzaci de la salut
pblica en la promoci destils de vida saludables com la forma
ms eca per contribuir a la salut t algunes rees prioritries
entre les quals destaca el foment de lactivitat fsica i lalimen-
taci equilibrada, variada i sana. Els benecis de lactivitat fsi-
ca per a la salut sn inqestionables. Lactivitat fsica t efectes
desitjables sobre la salut i redueix lobesitat i el sobreps; tamb
actua sobre factors de risc de les malalties cardiovasculars, la di-
abetis i algunes malalties crniques de laparell locomotor. Hi ha
nombrosos estudis que ho avalen i shan dissenyat intervencions
especques sobre aquesta qesti (Vallbona, Roure i Violan,
2007). Aquestes intervencions inclouen informaci sobre lac-
tivitat fsica, quan sha de practicar, amb quina intensitat, com
conciliar-la amb la vida laboral i la familiar, com sha dadequar a
cada grup de poblaci i quins sn els benecis esperats (Depar-
tament de Salut, 2006).
Cal, per, una poltica de lespai pblic, del seu disseny i la
seva disponibilitat, especialment en lentorn urb, que privile-
gi aquesta prctica, que la faci propera al domicili o al treball,
en qu domini lhbit de caminar i anar amb bicicleta de forma
accessible, estimulant i adaptada. Sols aquesta poltica permetr
garantir laplicabilitat duna intervenci de salut en qu el repte
fonamental s ladopci de lactivitat fsica com a prctica habi-
237
tual de la poblaci. Lexemple de les vies verdes, amb la recupe-
raci dantigues lnies ferroviries abandonades com a itineraris
a peu i amb bicicleta, s una mostra de la possibilitat de gesti de
lentorn en aquesta direcci.
Aquest disseny no s ali al relacionat amb el transport p-
blic com un recurs de salut. Els serveis de salut no gaudeixen de
competncies en el disseny del transport pblic per tenen coses
a dir a lhora daportar el seu punt de vista sobre aquells detalls
que s que poden beneciar la salut. En seria un exemple la uti-
litzaci de les escales convencionals en lloc de les mecniques o
les facilitats daccs i compatibilitat de la bicicleta en la xarxa de
transports pblics per posar a labast de la poblaci les alternati-
ves ms saludables.
Imatge 3. El disseny de la ciutat hauria de facilitar un estil de vida saludable.
Tamb hi ha molt a fer en el camp del disseny de les trames ur-
banes o la planicaci urbana per facilitar els contactes socials.
Les relacions socials que sestableixen a partir de ls de lentorn
fan que les persones se sentin ms receptives, ms cohesionades
i que millorin el seu benestar. s un fet que sesdev, especial-
ment, entre la gent gran; les seves relacions socials fan dismi-
nuir la prevalena de depressions i de deterioraments cognitius.
A ms, tenen repercussions positives que redueixen la solitud,
estimulen la creaci de xarxes informals de suport mutu i pro-
mouen conductes ms sanes.
Els usos mixtos que caracteritzen el nostre model de des-
envolupament urb tenen loportunitat de crear trames urbanes
saludables propers al lloc on viuen les persones. Alhora, per,
sha de ser curs respecte a limpacte que sobre la salut poden
tenir algunes de les activitats que sustenten aquest model, com
les industrials. Aquesta situaci no s exclusiva de lentorn urb
i pot produir-se, tamb, en el rural. La percepci que tenen els
individus del dany potencial duna activitat sobre la seva salut s
un altre element que ha de ser adequadament valorat i que est
molt lligat a la ubicaci de certes activitats de risc. Per tant, cal
reconsiderar la pretesa neutralitat geogrca daquells emplaa-
ments i usos que poden afectar la salut.
Per una agenda de canvi
Davant lincrement imparable de la demanda de serveis
de salut (sobre lefectivitat real dels quals no sempre es disposa
devidncia) i de les expectatives dels ciutadans, les actuacions
des de lmbit de la salut pblica es fan cada vegada ms relle-
vants i exigents. A ms, la globalitzaci dels riscos per a la salut i
la creixent sensaci de vulnerabilitat fan encara ms necessari el
paper dels serveis de salut pblica per generar conana i segure-
tat davant de situacions de risc collectiu.
Els grans eixos dactuaci de la salut pblica han de ser les
poltiques intersectorials, la integraci preventiva clnica, lac-
ci comunitria i la participaci ciutadana. Per aix cal lideratge
poltic, serveis resolutius i propers, aliances amb la societat, els
sectors productius i els mitjans de comunicaci, a ms del nan-
ament adequat.
239
Com tota organitzaci de serveis, la salut pblica utilitza
models de gesti centrats en lassoliment dobjectius determi-
nats per les poltiques de salut pblica i per la planicaci es-
tratgica. A Catalunya sest produint la reforma dels serveis de
salut pblica. Aquests, des duna concepci administrativa, bu-
rocrtica i fragmentria, es transformaran en una organitzaci
executiva, lAgncia de Salut Pblica de Catalunya, que realitzar
les actuacions determinades pels encrrecs que rebi del Departa-
ment de Salut i daltres instncies del Govern i de lAdministra-
ci local. Seran aquests organismes els qui dictaran les poltiques
que shan de desenvolupar.
El paper de lAgncia de Salut Pblica de Catalunya, com a
organisme provedor central de serveis de salut, s participar de
manera cooperativa i coordinada amb altres dispositius assisten-
cials de salut i, per tant, pel que fa als aspectes relacionats amb la
promoci de la salut i la prevenci de la malaltia. Aix en funci
dels encrrecs que sen derivin de la funci asseguradora, de pla-
nicaci operativa i de compra que realitza el Servei Catal de la
Salut en lmbit de les competncies del Departament de Salut.
Amb relaci a les seves funcions, lAgncia, com a administra-
dora de lautoritat sanitria en el terreny de la salut pblica que
correspon al Departament de Salut, actuar dacord amb aquests
encrrecs i en estreta relaci amb la Direcci General de Salut P-
blica.
No obstant aix, com ja sha dit, no sn nicament les ac-
cions de salut pblica les que deriven de les competncies del
Departament de Salut. Bona part dels determinants de la salut
es troben en mbits de competncies daltres departaments del
Govern i en altres administracions pbliques. s, per tant, ne-
cessari dissenyar i organitzar serveis que responguin a la capa-
citat dexecutar les poltiques que procedeixin de diverses rees
amb un impacte notable en la salut de la poblaci. No seria erroni
considerar que aquesta s una dimensi de lacci de salut p-
blica que t ms potencialitats des del punt de vista de la inci-
dncia real en la salut de les persones. Noms, a tall dexemple,
recordem les repercussions de les accions sobre la salut que te-
nen lexercici de les competncies de medi ambient i habitatge,
dagricultura, de ramaderia, dalimentaci, dindstria i comer,
deducaci, del mn del treball, del trnsit, del benestar social,
de la gesti de laigua o de lordenaci del territori, incloent-hi la
gesti dels paisatges.
No hi ha dubte que lexercici daquestes competncies i les
activitats que sen deriven impacten notablement en la salut i el
benestar de les persones i de les comunitats on viuen. Durant
el segle passat es van aconseguir importants millores en la salut
de les persones, que shan tradut en modicacions cabdals dels
patrons de mortalitat i morbiditat, aix com de qualitat de vida,
a travs daccions de salut pblica. Algunes de les millores han
estat les vacunacions, la difusi de laigua de beure, el control de
bona part de les malalties infeccioses, lincrement de la seguretat
en el trnsit, la millora de la salut maternoinfantil, la millora en la
seguretat al lloc de treball, labordatge del tabaquisme, laugment
de la seguretat alimentria, la planicaci familiar, un major con-
trol de les malalties cardiovasculars i dels accidents vasculars ce-
rebrals, aix com la detecci preco de determinats tipus de cn-
cer. Tant es aix que alguns dels estudis ms rigorosos assenyalen
que la meitat de lincrement de lesperana de vida dels darrers
cent anys es pot atribuir a les activitats de salut pblica (Bunker,
2001). Aquesta s una xifra comparable a lassolida pels disposi-
tius assistencials. Si tenim en compte el cost econmic dels ser-
veis de salut pblica i dels serveis assistencials, lecincia de la
inversi s ms que notria.
Ara ms que mai, la salut pblica pren un protagonisme
inqestionable, especialment amb els reptes que suposa el man-
teniment de les tes assolides i els desaaments globals propis
de la societat actual. Hi ha tot un seguit de fenmens i de din-
miques dabast mundial que determinen i determinaran un pes
creixent dins les poltiques i activitats prpies de la salut pblica,
com ara els moviments migratoris intensos que es produeixen
a escala mundial i regional; la globalitzaci de leconomia amb
241
la important mobilitat de les mercaderies; les amenaces, com el
bioterrorisme o el canvi climtic, amb tot el que representa; el re-
brot de malalties infeccioses que es creien controlades i laparici
daltres de noves; els problemes de salut lligats als canvis dhbits
alimentaris i a la manca dactivitat fsica saludable (es pot em-
marcar aqu lepidmia emergent de diabetis); el consum de dro-
gues i substncies psicoactives; els problemes de salut relacionats
amb la sexualitat i lafectivitat; els problemes de salut mental;
lenvelliment de la poblaci; els canvis de comportament social;
limpacte dels desastres naturals en la salut; la necessitat gaireb
exigible de seguretat per part de la poblaci, i les poltiques go-
vernamentals garantistes.
En denitiva, existeix un consens cada cop ms gran que els
avenos en la salut de les poblacions vindran, en el futur, de les
accions dels programes preventius que shi apliquin. Els serveis
assistencials experimentaran transformacions substancials i fa-
ran ms mfasi en la promoci i la prevenci individuals; els cal-
dr, per tant, lajuda i el suport dels serveis de salut pblica que
estendran i amplicaran les estratgies. Per tant, ser necessari
crear un nou tipus de professional de salut pblica que sigui capa
de gestionar i donar resposta a un vast camp de treball que ara tan
sols es comena a albirar. Aquest tipus de prctica tindr un fort
component de coneixement cientc centrat en lepidemiologia,
per tamb en el coneixement de les intervencions amb evidn-
cies ms slides i en les formes de dur-les a terme, per la qual
cosa hi haur tasques que tindran un pes prioritari, entre elles la
comunicaci, especialment en entorns socials ms desfavorits, i
en sectors molt propers a les institucions, organitzacions i asso-
ciacions, sense defugir la relaci directa amb la poblaci general.
A ms, caldr seguir investigant sobre limpacte en la salut de les
intervencions proposades i les formes de dur-les a terme per tal
de generar evidncies sobre leccia i factibilitat de les actuaci-
ons de salut pblica.
Conclusions
Tot i que encara hi ha molt camp per crrer en el coneixement
actual sobre les relacions entre lentorn i la salut, es pot armar
que hi ha un beneci siolgic quan les persones observen o in-
teractuen amb animals, plantes o paisatges naturals en general;
que el medi natural ajuda a la recuperaci de la fatiga crnica; que
existeixen formes teraputiques centrades en la natura que han
tingut xit en pacients prviament tractats amb procediments
tradicionals o convencionals; que hi ha una preferncia de les
persones pels entorns naturals respecte als urbans, condicionada
per variables com la nacionalitat o la cultura; que la majoria dels
indrets que els individus consideren preferibles per restaurar la
salut sn llocs propers a la natura; que les persones experimen-
ten una satisfacci ms gran per la vida quan es troben prop de la
natura; que lobservaci de la natura millora la recuperaci de la
salut i de la productivitat; i que la natura i el paisatge sn un valor
per a la vida de les persones.
A Catalunya estem en un moment ptim per propiciar una
revoluci cultural tranquilla, que posi la salut pblica en el cen-
tre de les poltiques pbliques i de lacci en salut, en la qual el
ciutad, en particular, i la comunitat, en general, siguin coprota-
gonistes essencials. Cal, doncs, recuperar els valors dautonomia
i solidaritat que defensava el prestigis metge Jordi Gol i Gorina
(1924-1985) (Congrs de Metges i Bilegs en Llengua Catalana,
1976) per a la salut individual, per situant-los en un context de
responsabilitat i dimplicaci collectives. Aquest procs planteja
loportunitat nica dincorporar el coneixement creixent sobre
els vincles entre la salut, per una banda, i el paisatge, per laltra,
amb el suport duna agenda operativa de canvi que promogui el
disseny, la implantaci i lavaluaci daccions i poltiques de sa-
lut innovadores, molt especialment a nivell local.
243
Agncia de Protecci de la Salut
(2006). Procediment de classicaci
destabliments segons el risc (PROCER).
Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Alenius, Karin (2001). Consideration of
health aspects in environmental impact
assessment for roads. Estocolm: National
Institute of Public Health.
Bunker, John (2001). Medicine matters
after all: Measuring the benets of medical
care, a healthy lifestyle and a just social
environment. Londres: The Nufeld Trust.
Carson, Rachel (2005). Primavera
silenciosa. Barcelona: Crtica. [Ttol original
Silent Spring de 1969].
Congrs de metges i bilegs de
llengua catalana (10: 1976:
Perpiny). Des Congrs de Metges i Bilegs
en Llengua Catalana. Barcelona: Acadmia
de Cincies Mdiques de Catalunya i de
Balears: Societat Catalana de Biologia.
Departament de Salut (2006). Pla
integral per a la promoci de la salud
mitjanant lactivitat i lalimentaci
saludable. Barcelona: Generalitat de
Catalunya.
Duffy, George W. (1992). Urban
perceptions of the natural landscape:
Implications for public awareness of
wilderness as a distinct resource, dins
Deborah J. Chavez (coord.). Proceedings
of the Symposium on Social Aspects and
Recreation Research, February 19-22,
1992, Ontario, California. Albany: Pacic
Southwest Research Station, Forest Service,
p. 46-47.
Eurekalert (2006). University of
Leicester produces the rst-ever world map
of happiness [en lnia]. <http://www.
eurekalert.org/pub_releases/2006-07/uol-
uol072706.php> [consulta: 24.04.08]
Frumkin, Howard (2001). Beyond
toxicity: Human health and the natural
Preventative Medicine, vol. 20, nm. 3, p.
234-240.
Frumkin, Howard (2003). Healthy
places: exploring the evidence, American
Journal of Public Health, vol. 93, nm. 9, p.
1451-1456.
Gepkins, Annemieke; Gunning-
Schepers, Louise J. (1996). Interventions
to reduce socioeconomic health
differences, European Journal of Public
Health, vol. 6, nm. 3, p. 218-26.
Glazier, Richard; Booth, Gillian (2007).
Neighborhood environments and resources
for healthy living - A focus on diabetes in
Toronto. Toronto: Institute for Clinical
Evaluative Sciences.
Groenewegen, Peter; Berg, Agnes E.
van den; Vries, Sjerp de; Verheij, Robert
(2006). Vitamin G: effects of green space
on health, well-being, and social safety,
BioMed Central Public Health, vol. 6, nm.
1, p. 149.
Guia de lAgenda 21: laliana global
per al medi ambient i el desenvolupament;
Conferncia de les Nacions Unides per
al Medi Ambient i el Desenvolupament
(Cimera per a la Terra) (1993). Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament de
Medi Ambient.
Herzog, Thomas; Herbert, Eugene;
Kaplan, Rachel; Crooks, C.L. (2000).
Cultural and developmental comparisons
of landscape perceptions and preferences,
Environmental and Behaviour, vol. 32, nm.
3, p. 323-337.
Hoek, G.; et al. (2002). Association
between mortality and indicators of trafc-
related air pollution in the Netherlands: a
cohort study, Lancet, vol. 360, nm. 9341,
p. 1203-1209.
Institute of Medicine (1988). The
future of Public Health. Washington:
National Academy Press.
Jackson, Laura E. (2003). The
relationship of urban design to human
health and condition, Landscape and
Urban Planning, vol. 64, nm. 4, p. 191-
200.
Jones, Lovell; Porretto, John;
Coussens, Christine M. (2005). Rebuilding
the unity of health and the environment,
The Greater Houston Metropolitan Area.
Washington: Institute of Medicine of the
National Academies.
Kaplan, Rachel (1974). Some
psychological benets of an outdoor
challenge program, Environment and
Behavior, vol. 6, nm. 1, p. 101-116.
Kaplan, Stephen (1995). The restorative
benets of nature: toward an integrative
framework, Journal of Environmental
Kuo, Frances E; Sullivan, William C.
(2001). Environment and crime in the
inner city: does vegetation reduce crime?,
Environmental and Behaviour, vol. 33, nm.
3, p. 343-367.
Larsen, Larissa; et al. (1998). Plants in the
workplace: the effects of plant density on
productivity, attitudes, and perceptions,
Environment and Behaviour, vol. 30, num.
3, p. 261282.
Lavis, John N. (2002). Ideas at the
margin or marginalized ideas? Nonmedical
neterminants of health in Canada, Health
Affairs, vol. 21, nm. 2, p. 107-112.
Leather, Phil; Pyrgas, Mike; Beale,
Di; Lawrence, Claire (1998). Windows
in the workplace, Environment and
Behaviour, vol. 30, nm. 6, p. 739763.
Leger, Lawrence St. (2003). Health
and naturenew challenges for
health promotion, Health Promotion
International, vol. 18, nm. 3, p. 173-175.
Maller, Cecily; Townsend, Mardie;
Brown, Peter; St. Leger, Lawrence
(2002). Healthy Parks, Healthy People.
Melbourne: Victoria Deakin University and
Parks Victoria.
Navarro, Vicente; et al. (2006). Politics
and health outcomes, Lancet, vol. 368,
nm. 9540, p. 1033-1037.
Maas, Jolanda; et al. (2006). Green space,
urbanity, and health: how strong is the
relation?, Journal of Epidemiology and
Community Health, vol. 60, p. 587-592.
McKinlay, John B. (1993). The
promotion of health through planned
sociopolitical change: challenges for
research and policy, Social Science and
Medicine, vol. 36, nm. 2, p. 109-117.
Mindell, J.; et al. (2004a). Enhancing
the evidence base for health impact
assessment, Journal of Epidemiology and
Community Health, vol. 58, nm. 7, p.
546-551.
Mindell, J.; et al. (2004b). Health impact
assessment as an agent of policy change:
improving the health impacts of the mayor
of Londons draft transport strategy,
Journal of Epidemiology and Community
Health, vol. 58, nm. 3, p. 169 - 174.
Muir, John (1901). Our National Parks.
Boston: The Riverside Press Cambridge.
Nielsen, Thomas Sick; Hansen, Karsten
Brunn (2007). Do green areas affect
health? Results from a Danish survey on the
use of green areas and health indicators,
Health and Place, vol. 13, nm. 4, p. 839-
850.
Oliver, Adam; Healey, Andrew; Le
Grande, Julian (2002). Addressing health
inequalities, Lancet, vol. 360, nm. 9346 ,
p. 565-567.
Ottawa Charter for Health
Promotion. First International Conference
on Health Promotion, Ottawa, 21 November
1986 (1986) [en lnia]. <http://www.paho.
org/spanish/HPP/OttawaCharterSp.pdf >
[consulta: 24.04.08].
Rodrguez Sordia, Doraida S.; Prieto
Daz, Vicente (1999). Criterios de salud
en la evaluacin del impacto ambiental de
proyectos de desarrollo, Revista Cubana
de Higiene y Epidemiologa, vol. 37, nm.
1, p. 25-31.
Terris, Milton (1992). Tendencias actuales
de la Salud Pblica de las Amricas: la
crisis de la salud pblica. Washington:
Organizacin Panamericana de la Salud.
(Publicacin cientca; 540).
Ulrich, Roger (1984). View through
a window may inuence recovery from
surgery, Science, vol. 224, nm. 4647, p.
420-421.
Vallbona, Carles; Roure, Eullia;
Violan, Mariona (dir.) (2007). Guia de
prescripci de lexercici fsic per a la salut.
Wanless, Derek (2004). Securing good
health for the whole population. Londres:
HM Treasury.
Wilson, Edward O. (1984). Biophilia.
Cambridge: Harvard University Press.
Wong, Judy Ling (1996). The cultural and
social values of plants and landscapes, dins
Judy Ling Wong (ed.). Ethnic Environmental
Participation: key articles. Llanberis: Black
Environment Network, vol. 2, p. 7-13.
245
Intervencions integrals
per a la reducci de les
desigualtats en salut en
lmbit local: el Programa
Salut als Barris
Isabel Sierra i Antoni Plasncia
En lestudi de les caracterstiques ambientals i urbanstiques dels
paisatges (tant rurals com urbans) sovint es deixa de banda un
dels aspectes cabdals: la poblaci que hi viu. Si acordem que mol-
tes de les accions humanes tenen repercussions en el nostre pai-
satge i en les seves particularitats, tamb haurem de reconixer
que lestat i les transformacions del paisatge afecten la qualitat
de vida de les persones, la seva percepci de lentorn on habiten i
les seves oportunitats per gaudir dels bns comuns socials o, ans
al contrari, de situar-se en una posici de marginalitat respecte
daquests, amb les conseqncies familiars, personals i socials
que aix comporta.
En el Programa Salut als Barris, que es descriu en aquest ca-
ptol, shan tingut en compte els condicionants fsics i socials dels
entorns de les persones (en uns territoris concrets) a danalit-
zar-ne els efectes en la salut, aix com les oportunitats que pro-
porciona una estratgia de renovaci integral dun barri (el seu
paisatge urb) per a la millora de la salut de les persones. Aquest
Programa aprota loportunitat que li brinda la Llei de millora de
barris, rees urbanes i viles que requereixen una atenci especial
(Generalitat de Catalunya, 2004) per identicar territoris, sec-
tors i collectius amb especial vulnerabilitat pel que fa a la salut,
analitzar-ne els condicionants i els mecanismes de desigualtat
i proposar mesures concretes que, tant des del sistema sanitari
com des de lacci local i comunitria, ajudin a minimitzar els
efectes de les desigualtats en la salut i afavoreixin la prevenci
primria i secundria de trastorns fsics i psquics de la poblaci.
Context dintervenci
Per situar millor el context dintervenci es fa necessria una
breu introducci als parmetres socioculturals de la nostra so-
cietat actual. En els darrers vint-i-cinc anys, Europa ha experi-
mentat diferents moviments migratoris que tenen origen en
altres continents. s un fenomen que respon, principalment, a
247
motivacions econmiques i sovint est relacionat amb el procs
previ de colonitzaci que van mantenir alguns pasos europeus a
frica o sia en el decurs dels segles xix i xx. A banda del repte
que suposa el fenomen de la immigraci en els mbits laboral,
social i educatiu, el sector sanitari ha hagut de tenir presents di-
ferents substrats socioculturals que actuen com a condicionants
de la salut per als collectius que sintegren a les nostres societats
i ha vist modicats els estndards tradicionals de relaci entre
metge i pacient.
El progrs econmic, personal i familiar dels darrers vint
anys a Catalunya ha generat moviments socials i demogrcs a
linterior de les mateixes ciutats, de forma que alguns barris han
estat abandonats pels seus habitants originaris i, en gran mesu-
ra, els barris shan anant deteriorant, amb les conseqncies que
representa per al sector del comer, els serveis, el preu dels ha-
bitatges i, en general, per a la qualitat de vida de les persones. La
degradaci daquests paisatges i la prdua de valor dels habitat-
ges, resultat daquesta degradaci, han afavorit la concentraci
de poblaci immigrant en aquests barris, que coexisteix amb les
persones grans autctones que hi han viscut sempre per que
han anat perdent la seva autonomia personal i tamb la xarxa
social de referncia que proporciona la famlia. s una tendncia
que pot degenerar en processos de guetitzaci i dexclusi soci-
al accentuada. En aquests barris la degradaci dalguns paisatges
urbans s una de les mostres visuals ms palpables; a linterior
dels seus carrers, darrere els murs dels habitatges samaguen si-
tuacions i vivncies humanes en molts casos portades al lmit.
Seria, en certa manera, una dinmica inversa als fenmens deli-
titzaci o gentrication (ennobliment) de certs barris en els quals
es produeix una mobilitat social ascendent que, davant lenca-
riment dels preus immobiliaris, expulsa aquells segments dha-
bitants amb un menor poder adquisitiu. Una dada que serveix
per illustrar part dels moviments socials i demogrcs apuntats
s levoluci de la immigraci a Catalunya, que ha protagonitzat
un increment exponencial en deu anys. Segons dades del padr
municipal recollides per lInstitut Nacional dEstadstica, sha
passat duns 100.000 immigrants lany 1996, a 800.000 el 2005
(Institut Nacional dEstadstica, 2007).
Actuacions integrals per a la cohesi social
Un plantejament global de les condicions de vida, tant fsiques
com comportamentals, que afecten el benestar, la qualitat de
vida i, en darrer terme, la salut de les persones, s el que susten-
ta la intervenci del Departament de Salut de la Generalitat de
Catalunya. La Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, re-
es urbanes i viles que requereixen una atenci especial, impulsa-
da per la Secretaria per a la Planicaci Territorial del Departa-
ment de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de
Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2004), ha proporcionat un
context afavoridor daquesta estratgia.
En aquesta Llei sestructuren els criteris i els procediments
per tal que els ajuntaments de Catalunya sacullin a subvencions
nalistes per a la millora integral dels seus barris i zones urbanes
identicats com a prioritaris, dacord amb un sistema dindica-
dors socials, econmics i urbanstics. Lestructura general dels
projectes inclou els camps dactuaci segents:
La millora de lespai pblic i la dotaci despais verds; la re-
habilitaci i equipament delements collectius dels edicis; la
provisi dequipaments per a s collectiu; la incorporaci de les
tecnologies de la informaci en els edicis; el foment de la soste-
nibilitat del desenvolupament urb, especialment en all que fa
referncia a lecincia energtica, lestalvi en el consum daigua
i el reciclatge dels residus; lequitat de gnere en ls de lespai
urb i dels equipaments; el desenvolupament de programes que
comporten una millora social, urbanstica i econmica del barri;
i laccessibilitat i supressi de barreres arquitectniques.
249
Imatge 1. Procs de millora integral del barri vell dOlot.
En aquest marc dactuaci, la salut ocupa un espai central
en lmbit del benestar personal i comunitari, de forma que les
poltiques orientades a la millora de la qualitat de vida de les per-
sones, i tamb a la cohesi social, inclouen aspectes de promoci
i prevenci de la salut, i millora de lactivitat assistencial i de la
capacitat de detecci de situacions de risc psicosocial que poden
tenir efectes en la salut, especialment en els collectius ms fr-
gils o en situaci despecial vulnerabilitat, aquells en els quals
est provat que es produeixen desigualtats en la salut.
Les desigualtats en salut
El marc teric i poltic en qu se situa la intervenci del Depar-
tament de Salut s aquell que permet analitzar i actuar sobre els
determinants socials, econmics i culturals que afecten la salut
de les persones, tal com marca lobjectiu de lOrganitzaci Mun-
dial de la Salut en relaci amb la reducci de les desigualtats en
salut per al segle xxi:
Lany 2020, les diferncies sanitries entre els
grups socioeconmics de cada pas shauran de re-
duir almenys en una quarta part en tots els estats
membres, mitjanant la millora substancial del ni-
vell de salut dels grups ms desfavorits. (Palomo,
2001: p. 29).
Les desigualtats en salut tenen lorigen en una estructura so-
cial que genera diferncies. Lobjectiu dels sistemes sanitaris que
mostren una sensibilitat respecte a aquest fenomen pot abastar
diferents mbits de treball, des de la identicaci dels condicio-
nants, la seva anlisi cientca i una acci proactiva respecte als
sectors que les produeixen (sector laboral, educaci, relacions
productives), ns a la generaci de mecanismes compensatoris de
les esmentades desigualtats des del sistema mateix. Aix tenint
en compte els mecanismes desencadenants: manca de recursos
econmics, dcits en la comprensi de les pautes preventives,
desconeixement dels estndards de salut o desconana respec-
te als professionals. Qualsevol estratgia consisteix, en primer
lloc, a comprendre la seqncia que desencadena les diferncies
quant a lepidemiologia i la forma dabordar els problemes de sa-
lut. Aix sha fet en estudis recents, que han fet mfasi en lanlisi
del fenomen abans que en la descripci de les intervencions i les
estratgies daproximaci (Borrell i Benach, 2003 i 2005).
Per denici, el fenomen de les desigualtats socials s com-
plex, en tant que sorigina com efecte de mltiples factors socio-
lgics, econmics i estructurals de les societats. A nivell general,
es pot denir aquest camp dactuaci en lanlisi de les difern-
cies, en els indicadors de salut entre poblacions que provenen de
nivells socioeconmics i culturals diversos, aix com en lrea de
les intervencions orientades a minimitzar els efectes en la salut
del fenomen sociolgic alludit. En aquest sentit, el pes de lan-
lisi es centra ms en els condicionants socials i ambientals i en
els estils de vida de les persones que en el potencial gentic o bi-
251
olgic demmalaltir, malgrat que la interconnexi evident entre
les variables biolgiques, de personalitat, de xarxes socials i de
context socioeconmic i cultural s la que determina el compor-
tament del fenomen, aix com la seva traducci en la salut de les
persones.
Model dintervenci del Programa Salut als Barris
El Programa Salut als Barris s un programa dacci, de promo-
ci de dinmiques de cooperaci i treball en xarxa amb una base
territorial. No s, per tant, un document conceptual i metodo-
lgic que es deneix des duna ptica terica, encara que aporta
elements terics i tamb metodolgics. Es construeix i es des-
envolupa des de lexperincia ns a la conceptualitzaci. Vol ser
pragmtic, adaptat a les necessitats concretes de cada territori i
basat en la prctica i la cooperaci entre els professionals daten-
ci directa a les persones que conguren la poblaci dun espai
redut.
La conceptualitzaci que sha desenvolupat ns al moment,
desprs de dos anys devoluci del Programa, s interdisciplin-
ria i transversal. s un producte collectiu, idoni en el moment
present i en el context actual, malgrat incloure elements que po-
den generalitzar-se. Pretn ser, per tant, la millor opci de desen-
volupament duna estratgia de lluita contra les desigualtats en
salut actualment i en lmbit de Catalunya.
Els coneixements previs que sustenten els principals cri-
teris dintervenci del programa provenen de perspectives di-
ferents: les metodologies clssiques de la salut comunitria i
latenci primria orientada a la comunitat; la comprensi del
substrat personal i cultural que fonamenta els estils de vida i
la cura del propi cos, que desenvolupa la psicologia de la salut;
els aspectes antropolgics i sociolgics que se situen en el fons
de comportaments collectius que poden afectar la salut, en els
quals aprofundeix la psicologia social i lantropologia; lanlisi de
les organitzacions i els equips, les seves dinmiques i possibili-
tats dinteracci i cooperaci mtues, que sn estudiades per la
psicologia de les organitzacions i la consultoria organitzacional;
i nalment, els conceptes de planicaci situacional, recolzats
en lanlisi dels agents socials que intervenen en els processos de
planicaci, amb una base cooperativa, que facilita la construc-
ci duna anlisi i unes propostes dactuaci en xarxa i des duna
relaci de forces horitzontal i no jerarquitzada.
Lestructura i els objectius del Programa han estat denits,
per tant, dacord amb el coneixement de la realitat, aix com de
les possibilitats reals dintervenci en el context actual. El Pro-
grama sestructura entorn duns eixos dintervenci comuns a
tots els territoris daplicaci: desenvolupament duna estratgia
de cooperaci entre el sistema de salut i els ajuntaments, tant per
a lanlisi de les necessitats com per a la prioritzaci i denici
dactuacions; mfasi en uns collectius determinats o grups
dacci preferent; aportaci duns recursos especcs de forma
intensiva, a escala territorial, i dotaci dun sistema continuat
danlisi i avaluaci a de validar resultats.
Es tracta, com sha apuntat abans, dun programa trans-
versal que afecta totes les rees dactuaci del Departament de
Salut, en tant que labordatge de les situacions que produeixen
desigualtats es dna en tots els mbits de la salut: la salut pbli-
ca, latenci sanitria i latenci sociosanitria. Aquest Programa
semmarca en una orientaci terica poltica que situa latenci
primria en el centre del sistema i que afavoreix la diversicaci
de competncies i funcions en el primer nivell del sistema, in-
closes algunes de salut pblica, facilitant aix els mecanismes per
a una acci en xarxa amb els altres dispositius i ms propera a
lusuari.
253
Proximitat en la planifcaci i en lacci
La visi dels problemes de salut de les comunitats objecte din-
tervenci ha de realitzar-se des del punt dobservaci ms pro-
per a la persona, s a dir, latenci primria de salut i latenci
primria de serveis socials. La visi propera permet identicar
situacions de risc, dinmiques en el procs demmalaltir, valo-
raci de contextos socials, identicaci clara de collectius de risc
i dels problemes de salut a partir de latenci individualitzada.
Ofereix, aix, una perspectiva tridimensional, dinmica i ms
analtica, encara que no es disposi, a dia davui, dinstruments de
mesura estandarditzats que facilitin aquesta concreci en lan-
lisi des de latenci primria de salut. Aquesta anlisi propera
dels problemes de salut, els estils i les condicions de vida que els
generen o sustenten permet, alhora, identicar accions a desen-
volupar coherents amb aquests problemes, amb una seqncia
lgica de la planicaci operativa: anlisi, denici dobjectius a
assolir, estratgies i metodologies, recursos necessaris i sistema
davaluaci.
El fet que lobjecte de la intervenci sigui redut per a un
collectiu i/o territori facilita la seqncia de la planicaci ope-
rativa, permetent alhora tres aspectes collaterals per no per
aix menys importants: la cooperaci i coordinaci entre equips
professionals; una major autonomia en la presa de decisions i un
paper ms actiu dels professionals en latenci a la poblaci de la
seva zona i, nalment, una major implicaci en les intervencions
i ms oportunitats per fer una avaluaci.
Els collectius dacci preferent
Els collectius shan identicat tenint en compte la seva fragili-
tat en condicions socioculturals desfavorides, aix com un ma-
jor risc inherent a les caracterstiques de maduraci i manteni-
ment de lautonomia personal. Sha pres en consideraci des de
la visi ecosistmica que inspira el programa a les condicions
generals dels collectius en risc, s a dir, el nivell baix dingres-
sos i la poca capacitat dorganitzaci domstica, latur laboral de
llarga durada, el baix nivell educatiu, la superpoblaci (densitat
i sobreocupaci dels habitatges), els elevats nivells de violncia
i delinqncia, la fragmentaci social (absncia destructura co-
munitria i de suport), les prctiques de risc (drogodependnci-
es, accidents de trnsit i domstics), els desastres naturals, o els
riscos ambientals.
Seguint amb la lgica de la prioritzaci, els collectius iden-
ticats per a una intervenci preferent han estat els infants i
adolescents, les famlies amb especial fragilitat (famlies mo-
noparentals amb infants a crrec, mares adolescents, famlies
nombroses amb baixos ingressos, famlies amb persones grans
i/o discapacitades al seu crrec, famlies amb un o ms membres
amb malaltia mental i/o drogodependncies, famlies amb un o
ms membres en conicte amb la justcia), les minories tniques
i la poblaci immigrada, les persones grans (amb diferents ni-
vells dautonomia personal), els adults amb dicultat o risc social
(aturats de llarga durada, malalts crnics en situaci de pobresa
i, en general, persones amb manca de recursos econmics suci-
ents i/o absncia de xarxa social de suport).
Els objectius del Programa sn participar, en tant que De-
partament de Salut, en lestratgia de millora dels barris i de les
rees de Catalunya que requereixen una atenci especial; intro-
duir la dimensi de salut en els projectes dactuaci intensiva;
afavorir els contextos de cooperaci institucional i tcnica entre
el sistema de salut i els ajuntaments i altres ens locals en lanli-
si dels condicionants de salut, en la denici dactuacions i en
lexecuci daquestes, i identicar les millores necessries per
abordar les desigualtats en salut, tant en latenci assistencial
com en els serveis de salut pblica, afavorint la transversalitat de
lacci en la lluita contra les desigualtats en salut en lmbit del
Departament.
255
Resultats inicials
En els 25 primers estudis de necessitats realitzats a barris de
Catalunya, amb una metodologia qualitativa que es fonamenta
en les tcniques de consens en grups nominals, es van destacar
unes conclusions comunes a totes les poblacions estudiades que
es detallen a la taula 1.
Collectiu Condicions de vida Processos de risc
Infants Habitatges en mal estat
Amuntegament
Baix nivell de renda
Pobresa
Baix nivell datenci als infants: control,
seguiment educatiu, atenci familiar
Baix rendiment escolar
Absentisme. Fracs escolar
Mals hbits alimentaris i son
Adolescents i joves Desarrelament social
Desestructuraci familiar
Insufcincia de serveis de
suport i atenci
Habitatges en mal estat
Amuntegament
Pobresa
Desarrelament social
Insufcincia de serveis de suport
i atenci
Baix nivell descolaritzaci
Comportaments delictius
Conductes de risc
Conductes sexuals de risc
Tabac, alcohol, drogues
Dfcit dhbits saludables i higiene
Conductes violentes
Adults (immigrants) Habitatges en mal estat
Amuntegament
Pobresa
Desarrelament social
Dol migratori
Manca dhbits saludables
Alimentaci, higiene, tabaquisme
Manca de cultura preventiva
Conductes sexuals de risc
Violncia familiar. Masclisme
Manca de suport familiar
Exclusi social. Delinqncia
Baix nivell educatiu
Crregues familiars (especialment les dones)
Gent gran I nsufcincia de serveis de suport
i atenci
Barreres arquitectniques i culturals
Alimentaci defcitria. Sedentarisme
Tabaquisme, alcoholisme
Automedicaci. Poc control
Solitud, allament social. Dependncia
extrema daltres
Sobrecrrega familiar (especialment les
dones)
Taula 1. Resultats inicials de lestudi de les necessitats sanitries dels barris de Catalunya.
Estratgies dintervenci
Abordar les desigualtats en salut signica actuar a tres nivells. En
primer lloc, realitzar una anlisi continuada i detallada dels me-
canismes que aboquen a la desigualtat, tant en el sistema sanitari
com en altres de vinculats. En segon lloc, recticar les orientaci-
ons en la planicaci sanitria, la dotaci de recursos, els crite-
ris dassignaci, de forma que els mecanismes que produeixen
desigualtats dins el funcionament ordinari del sistema sanitari
quedin minimitzats o anullats. Finalment, dissenyar i executar
accions especques orientades a establir ponts i escurar les dis-
tncies que generen desigualtats. Aix implica la incorporaci
daccions de discriminaci positiva vers alguns collectius, ac-
cions especques de promoci de la salut i millora de laccs a
les prestacions del sistema, tant les preventives, de promoci i
protecci com les assistencials.
Respecte al primer punt, cal recordar que el captol sem-
marca dins la perspectiva duna administraci pblica, no duna
universitat o dun centre destudis. Lobjectiu, per tant, s actuar
per tal de reduir les desigualtats en salut, per mitj de poltiques
concretes, accions especques i metodologies provades que
shan mostrat ecaces. Sha comptat amb lajuda de les tcniques
de recerca qualitativa de la Ctedra de Recerca Qualitativa de la
Fundaci Doctor Robert vinculada a la Universitat Autnoma
de Barcelona, on sn coneixedors de lmbit de la sociologia i
la psicologia social, aplicada a lmbit de la salut, i sha aprotat
lexperincia per crear sinergies entre els professionals de laten-
ci primria de salut, els centres de salut mental i drogodepen-
dncies i els serveis socials i de salut municipals. La comprensi
de les poblacions afectades, de les seves dinmiques i el context
particular requereixen una mirada pluridisciplinria i multisist-
mica per ser exhaustiva.
En el moment de tancar aquest document el Departament
de Salut est nalitzant la diagnosi duns trenta barris, amb els
seus equips locals corresponents, i incentivant la proposici
257
destratgies dintervenci per part daquests de forma que, com
en tot el Programa, lenergia creativa sorgeixi de baix a dalt i no
al contrari. s cert que no existeix encara gaire evidncia cient-
ca en lmbit de les intervencions per reduir les desigualtats en
salut, per aix tamb es podria aplicar a algunes accions en pre-
venci i promoci de la salut i no per aix es deixen de realitzar.
Des del Departament de Salut es vol facilitar que els equips tc-
nics indaguin sobre les metodologies provades que shan vist e-
caces i sadaptin a la seva realitat particular, que estructurin pro-
postes innovadores i dissenyin sistemes davaluaci de resultats
que permetin compartir amb altres equips mtodes i tcniques i
construir, aix, bones prctiques que es vagin consolidant i millo-
rant progressivament. Sactuar a tres nivells: oferint suport tc-
nic per al disseny de les intervencions orientades a la reducci de
les desigualtats en salut; oferint recursos especcs (relacionats
amb les estratgies prioritries del Pla de Salut general del De-
partament) per aplicar als camps que sinclouen en el Programa
(reducci del tabaquisme, prevenci de les drogodependncies i
malalties de transmissi sexual, salut maternoinfantil, entre dal-
tres); i oferint formaci en metodologies de salut comunitria en
xarxa i en avaluaci de leccia de les intervencions, sempre des
del model de cooperaci interadministrativa i interdisciplinria.
Per orientar les intervencions, el Departament t en comp-
te lexperincia daltres pasos i el consens sobre les estratgies
ms efectives (Catford, 2002; Mackenbach i Stronks, 2002; Ol-
denberg, McGuffog i Turrell, 2000). En primer lloc, es tenen en
compte les poltiques macroeconmiques en diferents mbits: la
reducci de les diferncies en els ingressos de les persones, per
mitj de poltiques scals especques i ajuts econmics a per-
sones pobres o amb altres dicultats per accedir a una feina que
generi sucincia econmica. La reducci de latur i la inversi
en bns fsics, com en habitatge, aix com en ms serveis sani-
taris, de transport i deducaci per a tots els estaments socials.
En segon lloc, les millores en les condicions de vida de la pobla-
ci principalment a travs de la millora dels llocs de treball i de
lhabitatge, de manera que les persones puguin disposar de llocs
de treball i habitatges agradables, saludables i adaptats a les seves
necessitats al llarg del seu cicle vital. En tercer lloc, s fonamental
lacci ms propera dirigida a collectius especcs en risc, a pa-
tologies concretes, identicant limpacte dels condicionants que
els afecten i les seves repercussions en la salut. La pretensi de
les accions s, en denitiva, minimitzar aquestes repercussions
i compensar situacions per tendir una mena de pont que les
elevi als estndards mitjans de salut i daccs als serveis. Aques-
tes accions compensatries ns i tot poden actuar preventiva-
ment, s a dir, abans que es manifesti el problema de salut, ja que,
coneixent el resultat de diferents condicionants creuats, es pot
intuir la probabilitat que el problema es produeixi. Les accions,
s factible desenvolupar-les en els diferents nivells del sistema
sanitari: des de latenci primria de salut, en un treball en xarxa
amb altres dispositius de salut; des dels serveis especialitzats i de
segon nivell; i des del nivell central del sistema, facilitant presta-
cions per a collectius que presenten ms uctuacions en deter-
minades patologies i dicultats daccs per raons econmiques
(a tractaments de salut bucodental, tabaquisme i altres), adaptant
les estratgies de promoci de la salut i prevenci de collectius
que, per dcits dinstrucci i/o culturals, no sn permeables als
missatges majoritaris.
En denitiva, el plantejament del Departament de Salut vol
traduir en acci els tractaments transversals i intensius de la in-
tervenci en collectius i territoris amb especial dicultat social,
acostant els parmetres de la salut comunitria i el treball en xarxa
a les circumstncies actuals de la poblaci a Catalunya. Ens tro-
bem, com hem dit al comenament, en un moment de transfor-
maci social en qu, si no sinterv en una direcci concreta, es
pot conduir a la segregaci dalguns collectius, tant socialment
com culturalment, amb la fractura consegent en les oportuni-
tats de gaudir de salut i qualitat de vida i beneciar-se del sistema
sanitari. Per altra banda, tamb ens podem trobar en el pol opo-
sat, s a dir, la sobresaturaci del sistema causada per collectius
259
concrets, amb el desequilibri que aix signica i, sobretot, la ina-
dequada assignaci de recursos.
Imatge 2. Les condicions de vida de la poblaci milloren considerablement amb uns
habitatges en bon estat.
El Departament de Salut ha volgut aprotar la renovaci
integral de diferents barris de Catalunya per conixer amb ms
detall la realitat social del pas i, daquesta manera, poder vetllar
per la salut de tota la poblaci. En els propers dos anys sespera
aconseguir algunes tes: dibuixar amb ms exactitud i justcia
els processos de degradaci urbana i marginaci social i les seves
conseqncies en la salut i en la qualitat de vida de les persones,
aix com identicar els punts forts i febles del sistema i tamb del
de serveis socials en labordatge de les desigualtats. Aix hauria
de permetre traduir en un mapa concret els punts vermells de
la nostra poblaci, en tant que sn ms vulnerables i requereixen
una acci intensiva, i assajar metodologies de prevenci, promo-
ci, detecci i assistncia adaptades a poblacions en risc social i
amb una base de treball en xarxa. Sn reptes que acompanyen
tot el procs de modernitzaci del sistema sanitari, dadequaci
dels seus recursos humans a les necessitats de la ciutadania, i de
millora contnua de les metodologies complexes de tractament
de problemtiques tamb cada cop ms complexes.
Borrell, Carme; Benach, Joan (coord.)
(2003). Les desigualtats de salut a
Catalunya. Barcelona: Mediterrnia.
-- (coord.) (2005). Evoluci de les
desigualtats en la salut a Catalunya.
Barcelona: Mediterrnia.
Catford, John (2002). Reducing health
inequalities. Time for optimism, Health
Promotion International, nm. 17, p. 1-4.
Generalitat de Catalunya (2004).
Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de
barris, rees urbanes i viles que requereixen
una atenci especial, Diari Ocial de la
Generalitat de Catalunya, nm. 4151, p.
11094.
Instituto Nacional de Estadstica
(2007). Anuario 2006. Madrid: Instituto
Nacional de Estadstica.
Mackenbach, Johan; Stronks, Karien
(2002). A strategy for tackling health
inequalities in the Netherlands, British
Medical Journal, nm. 325, p. 1029-1032.
Palomo, Luis (2001). Poltica salud 21
para Europa: 21 objetivos para el siglo XXI,
Gaceta Mdica de Bilbao, vol. 98, nm. 2 p.
29-32.
Oldenberg, Brian; McGuffog, Ingrid;
Turrell, Gavin (2000). Socioeconomic
determinants of health in Australia. Policy
responses and intervention options,
Medical Journal of Australia, nm.172, p.
489-492.
Experincies
i terpies
III.
264
Paisatge
i diversitat cultural
Klaus Seeland
265
En una poca en qu la multiculturalitat s ms la regla que no
pas lexcepci, moltes cultures es veuen reectides per les seves
diferents representacions en el paisatge i la natura i per les lgi-
ques i les preferncies dominants al si de la societat. La percepci
i lacceptaci de la transformaci del paisatge en espais que res-
ponguin a les necessitats i les preferncies socials, tant de les re-
es urbanes com de les rees rurals, representa un important fac-
tor per mesurar la identicaci i el benestar de la poblaci local.
Per satisfer les expectatives de diferents grups culturals i sectors
de la societat del futur s fonamental prioritzar lavaluaci dels
elements del paisatge en el marc de la planicaci paisatgstica.
Els humans sapropien de la natura com a cultura (Seeland,
1997); o, dit duna altra manera, inevitablement donen forma
als paisatges a mesura que desenvolupen la seva prpia cultura.
Es tracta alhora dun procs empric i simblic, a travs del qual
valors, percepcions i creences troben les seves expressions ma-
terials i immaterials. Aquests factors culturals shan de valorar i
interpretar en el context dels processos que codiquen i xifren la
cultura en el paisatge i que el modelen constantment com a con-
seqncia de la gesti o dels diversos usos. A ms, les percepci-
ons, els gustos i les preferncies individuals modiquen els codis
culturals, afegint-hi una nota molt personal i, en certs moments,
artstica.
Els paisatges sn, doncs, autntics hbitats per a les cultu-
res que hi viuen i hi conviuen. Cadascuna daquestes perspec-
tives culturals revela que els entorns naturals noms es poden
entendre si sen desxifra lessncia social que shi representa. Per
tant, es necessiten codis per llegir i entendre els diversos paisat-
ges culturals del mn. Els paisatges sn elements que inclouen
els entorns natural, social i construt en un procs de modelatge
i remodelatge constant; sn conguracions dinmiques en qu
intervenen molts interessos, un context en qu el poder poltic
III. Experincies i terpies
i el potencial econmic prenen rellevncia, ja que hi interactuen
els diversos agents. El potencial econmic sestn a travs duna
gran diversitat cultural i biolgica i ns als lmits climtics duna
regi geogrca concreta. Els paisatges traspuen la histria pol-
tica duna regi, com tamb la histria de la seva cultura i els seus
principals productes agrcoles. A ms, ens aporten pistes sobre
el potencial econmic i tamb sobre el carcter cultural, el sentit
de lhumor, les preferncies esttiques i lestil de vida dels seus
habitants.
No hi ha paisatges sense persones i, stricto sensu, no hi ha
paisatges naturals, perqu cada rac de la Terra ha pres forma,
directament o indirectament, a partir de la intervenci humana.
Els paisatges sn sempre conguracions culturals vinculades als
motors econmics i als canvis socioculturals amb qu se nha
congurat el teixit, un teixit que t un patr diferent i, per tant,
un valor nic per a cada paisatge.
El paisatge com un tot integral
Qualsevol esdeveniment cultural rellevant des del punt de vista
de la histria social deixa una determinada empremta en el pai-
satge. En el paisatge contemporani hi conviuen diferents etapes
de la histria social que conformen una construcci de la consci-
ncia cultural. Aix, els monuments histrics, el llegat dels diver-
sos usos agrcoles i la histria del creixement de la poblaci i de la
urbanitzaci formen un ens nic. Els paisatges tenen molt a veu-
re amb les biograes dels habitants duna zona, els seus records
i all que lrea signica o ha signicat en un context histric o
geogrc ms ampli (Harrison, 1992; Schama, 1995). El llegat
dun paisatge rau en el seu potencial natural i en levoluci del
seu s. Hi ha determinats elements del paisatge ms valorats que
daltres, per el que compta realment s el carcter del paisatge
des dun punt de vista global. Un paisatge s una combinaci, o
ns i tot una amalgama, delements que sinuencien mtua-
267
ment i que normalment shan anat formant duna manera org-
nica i histrica durant un vast perode de temps.
Al llarg de la histria no trobem massa exemples de pla-
nicaci duna zona amb lobjectiu explcit de conformar un
paisatge, sin que la manera com shavia anat congurant un
paisatge cultural amb el pas dels segles responia, normalment,
a motius funcionals o esttics. En canvi, la planicaci paisat-
gstica del passat recent i davui dia intenta aportar pautes per al
desenvolupament del paisatge i introduir-hi una visi basada en
la planicaci paisatgstica. Normalment, la manca de criteris de
desenvolupament del paisatge i els diferents interessos implicats
en la planicaci esdevenen veritables limitacions, sobretot si es
compara amb el passat. Els processos davaluaci de caire orgnic
i basats en valoracions i en preferncies es guien per les pau-
tes de lesttica i les tendncies de les persones o dels diferents
grups socials i interessos econmics a lhora de percebre i viure
el paisatge. En un paisatge, podem observar-hi les petges del lle-
gat cultural, que ens ajuden a ponderar si el sistema poltic duna
societat s capa de relligar la seva histria amb el seu propi ritme
de desenvolupament modern.
Imatge 1. El paisatge t molt a veure amb les biografes dels seus habitants i amb all que
lrea signifca o ha signifcat per a ells (antic poble de Sau, actualment sota les aiges del
pant).
Carcter i esttica del paisatge
Lesttica del paisatge representa els valors culturals dels habi-
tants duna regi, aix com la seva economia i les seves instituci-
ons poltiques en un moment determinat (Sheppard, Harshaw,
2000). La valoraci del paisatge s un procs emocional i una res-
posta a lentorn amb tots els sentits. En general, depn de com les
persones interactuen activament amb paisatges concrets i de si
el paisatge est integrat a les seves activitats socials, o viceversa.
Percebrels com una metfora cultural duna identitat regional i
nacional vol dir, per exemple, que els estanys, les muntanyes, els
boscos o les ciutats duna zona constitueixen una combinaci
nica. Un paisatge que destaqui per una gran bellesa i que susci-
ti una admiraci general crea vincles emocionals i culturals ms
forts, cosa que al seu torn es reecteix en el paisatge.
Plachter (1995) sost que no hi ha acord a lhora denten-
dre qu representa un determinat paisatge per a cadasc. Pre-
cisament per aix, podrem dir que el paisatge s una realitat
opaca, impossible de copsar, ats que en un espai gran podem
trobar-hi empremtes dun gran nombre de cultures. Un paisat-
ge contemporani s una mena de museu collectiu dels elements
ms transcendents de diferents generacions i cultures, i tamb
de les subcultures, que hi han conviscut. Un paisatge reecteix
la diversitat social en un espai com i, per tant, unicador. Els
diferents valors i patrons esttics socials i culturals es fan pale-
sos en els trets distintius del paisatge, que al seu torn marquen el
seu tarann i impacte sobre les persones. Qualsevol paisatge, per
tant, s una projecci sociocultural, un procs pel qual diversos
fenmens paisatgstics es connecten amb manifestacions dun
estil de vida particular i un codi de conducta que percep aquests
fenmens com a naturals.
269
Els paisatges i els reptes de la modernitat
En els processos de planicaci shan de tenir en compte les so-
cietats que treballen amb mitjans virtuals i porten principalment
un estil de vida sedentari per que, en canvi, tenen el costum
desbargir-se en entorns verds amb qu les persones se sentin fa-
miliaritzades. Per tant, els indicadors per mesurar els valors pai-
satgstics des dun punt de vista social, cientc i de planicaci
han de valorar la demanda de paisatges propers a la natura com a
construccions culturals, els paisatges gestionats i els paisatges no
gestionats, lavaluaci econmica dels paisatges i les preferncies
i els valors culturals, i, nalment, els paisatges com a metfores
de benestar que uneixen els serveis urbans amb uns entorns sa-
ludables.
Paisatges propers a la natura com a construccions culturals
Els paisatges sn interpretacions socials i culturals de la natura
i construccions de la ment humana per denir la relaci que hi
mantenen la poblaci i les seves institucions socials. En aquest
sentit, un paisatge sempre denota una relaci social entre aquest
i qui lobserva. De la mateixa manera que el pintor paisatgista
sent afecte pel paisatge que est pintant, igual com el pags pen-
sa en el seu paisatge quan parla del paisatge en general, i de la
mateixa manera que lecologista i lactivista simaginen com era
o com hauria de ser el paisatge per a les futures generacions: el
paisatge s lexperincia dels entorns, que poden ser iguals fsi-
cament, per que cada persona percep de manera diferent. Nor-
malment, la valoraci del paisatge no parteix dun punt de vista
ben denit ni de linters dels experts, sin que s lobservador
com qui est exposat a un paisatge en el sentit ms ampli, i el
percep com un tot integral. En un mateix paisatge hi conviuen
aspectes de curt i de llarg termini, s a dir, amb ms o menys pos-
sibilitats de canviar al llarg de la vida de tres o quatre generacions
que comparteixin una mateixa poca.
Fins a quin punt podem apropar-nos a la natura i en quina
mesura les nostres percepcions de la natura donen forma a la re-
alitat o shi reecteixen? Des de lpoca de la Illustraci, quan
J. J. Rousseau, acionat a passejar pels boscos en solitari, va in-
ventar un dels ideals de la seva poca, el del bon salvatge que
se suposa que viu a la natura com a prototip dun tarann lliure
i independent, la naturalitat i el carcter salvatge han esdevin-
gut una constant en el discurs social, que t un gran impacte en
la percepci mediambiental de les societats modernes (Willers,
1999). Les activitats a laire lliure i lacampada, juntament amb
lexcursionisme i el senderisme en zones inexplorades al bell mig
de la civilitzaci, han esdevingut expressions representatives
duna vida lliure i independent. Lescepticisme que qestiona el
progrs simposa entre els segments de la societat que en descon-
en i que, de vegades, el titllen dantihum i contrari a una for-
ma de vida natural. Als indrets en qu la producci industrial en
massa ha desplaat els petits agricultors i artesans, on els estils de
vida urbans han esdevingut habituals, on sha clavat la bandera
de la civilitzaci, es denuncia que la natura est amenaada i que
desapareixer. El progrs tcnic (i aquesta visi prcticament ja ni
es discuteix) va de bracet de fenmens darticialitzaci del medi
ambient. Com ms millora el nivell de vida, ms contaminada i
ms pobra en biodiversitat esdev la natura, una mxima que es
pot constatar amb el model de desenvolupament experimentat
a lAmrica del Nord. J. B. Jackson (1979) interpreta el procs de
conguraci del paisatge dels Estats Units de la segent manera:
Conv que analitzem lpoca de mitjan segle xviii,
un moment en la histria del paisatge creat per lho-
me a Amrica en qu un paisatge nou i darrel racio-
nalista estava a punt de substituir lantic paisatge me-
dieval i tradicional heretat dEuropa. Era una poca
en qu moltes relacions de lAmrica colonial esta-
271
ven canviant: els vincles entre els diferents membres
de la famlia i de la societat, entre les persones i el seu
treball, entre els individus i el seu entorn natural, tot
i que potser el canvi ms important de tots, i alhora
el ms difcil de denir, t a veure amb el fet que les
persones comenaven a ser conscients de si matei-
xes i a qestionar-se les denicions tradicionals de
la condici humana. Sacostava, doncs, el moment
en qu el mn visible, especialment el mn creat per
lhome, comenaria a fer palesos aquests canvis en
les relacions. I s que els vincles entre homes i dones
solen implicar espais, i les noves relacions al seu torn
generen noves idees relacionades amb les dimensi-
ons i la localitzaci espacials, el canvi o el creixe-
ment. Laspecte del territori, i ns i tot el de les cases,
reecteix inevitablement aquestes idees. (Jackson,
1979: p. 154).
Qu signica la construcci cultural en aquest context?
Aquest concepte, similar al del canvi social, que abasta tot el con-
junt de lacci i del desenvolupament social, conrma les reivin-
dicacions de realitat cultural procedents de tots aquells que par-
ticipen en la vida pblica i que sentn que sn representatius de
la seva cultura. El consens en normes com lesttica de la natura
i la conservaci del patrimoni cultural es materialitza en lleis i
reglaments, basats en part en la tradici i les convencions socials.
Aquestes regles es basen en supsits i signicats implcits que es
donen per descomptat. Per tant, avui dia saccepta unnimement
que la proximitat a la natura s un valor compartit per gaireb
totes les societats industrials modernes del mn, mentre que tot
all que sallunyi de la natura o del que s natural es considera
menys desitjable. Tant si es tracta de paisatges productius com
protegits, tant si sn gestionats com si no ho sn, han de semblar
paisatges naturals. Aquesta percepci, bviament, sincorpora a
les idees actuals sobre paisatge i natura dels pasos econmica-
ment desenvolupats. Al Tercer Mn segurament el punt de vista
s completament diferent.
Paisatges gestionats i paisatges no gestionats
Hem partit del supsit que cada paisatge s un paisatge cultu-
ral que ha pres forma grcies a les intervencions humanes. Des
daquesta perspectiva, la gesti dels paisatges est condiciona-
da per ls de determinats recursos durant un perode de temps
concret. Lexplotaci minera a cel obert, lagricultura de carcter
industrial o la tala darbres a gran escala responen a un determi-
nat tipus de visi econmica del territori que t un impacte molt
acusat en el paisatge. Lobjectiu ltim de la seva gesti s obtenir
una plusvlua de qualsevol s del sl. Els paisatges no gestionats
sexpliquen perqu o b no es valoren en termes de productivi-
tat o b no sen planteja la gesti. Normalment, els paisatges no
gestionats es perceben com a espais naturals, tot i que a vegades
no sn gens naturals (Lewis, 1979). La intervenci humana i la
gesti paisatgstica es consideren necessitats inevitables; tanma-
teix, hi ha dhaver espais que cren la illusi de sentir-se a prop
de la natura o ns i tot daccedir a la natura verge (Willers, 1999).
Aquesta illusi s imprescindible per satisfer el somni hum
dun espai verge per a la fauna i la ora, sobretot per a les esp-
cies menys comunes i en perill dextinci; un espai per al silen-
ci, lesbarjo, o per a les generacions futures. Els espais naturals
imaginats responen a un objectiu fonamental: constatar que la
penetraci humana no ha de ser necessriament invasiva i om-
nipresent. La preservaci de la natura, les rees protegides o les
reserves naturals esdevenen baluards psicolgics que tranquil-
litzen les societats en procs de desenvolupament accelerat amb
el missatge que el medi natural ha de poder sobreviure. La su-
pervivncia de leconomia moderna ja no depn dels favors de
la natura, per la humanitat tampoc no pot deixar que les seves
arrels naturals acabin engolides pel desenvolupament. Aquests
aspectes psicolgics de la conservaci del paisatge i de lentorn
constitueixen els fonaments de la poltica conservacionista mo-
273
derna: normalment, els paisatges no gestionats es consideren
ms valuosos que els que s que ho estan. Duna manera implci-
ta, el valor esttic es considera ms alt que el valor de la plusvlua
derivada de ls i la gesti del paisatge.
Una vegada avaluats els paisatges per part de les poltiques
de conservaci de la natura o dusos del sl, cal valorar la idone-
tat de les decisions corresponents. Per detectar els valors ms o
menys ocults en els paisatges, cal distingir les diverses dimensi-
ons dels valors que shi troben codicats. Aquests valors passen
ms desapercebuts per a qui adopta un punt de vista predomi-
nantment tcnic i menys per a qui intenta mirar ms enll de la
superfcie dels paisatges, com un recurs per copsar-ne alguns
dels abundants signicats. En general, podem distingir entre
les qualitats prpies o denides de manera natural i les qualitats
transformades o culturalment atribudes a un paisatge. Aquests
valors sn els de freqentaci, funcional, de salut, dintegraci i
dacceptaci.
Valor de freqentaci
El valor de freqentaci dun paisatge est estretament lligat a
latractiu i al poder datracci que exerceix sobre els visitants com
a espai verd preferit. El seu indicador s la freqncia de visites
amb un perl sociodemogrc determinat per unitat de temps.
El valor de freqentaci depn tant dels components propis del
paisatge com dels components transformats. Els paisatges ms
ferstecs, a causa de la manca dinfraestructures i seguretat, no
acostumen a rebre gaires visites. De manera similar, els paisatges
totalment articials i dissenyats expressament tampoc no sn
molt freqentats, perqu els manca la dimensi histrica que
donen, per exemple, els arbres centenaris, els edicis histrics,
els vestigis de conreus o altres indicis dantigor.
Valor funcional
El valor funcional de ls i la gesti del paisatge indica quants
factors vitals trobem en un determinat paisatge, com ara la bio-
diversitat, la fertilitat del sl i els seus rgims demmagatzemat-
ge daigua i nutrients, laplicaci de principis de sostenibilitat, la
salut, el lleure, el valor de la bellesa i el prestigi, etc. Aquest valor
presenta un retrat de les qualitats paisatgstiques naturals i trans-
formades amb un valor econmic quanticable i regulades dins
del sistema legal duna societat determinada. El valor funcional
dun paisatge est subjecte a dinmiques culturals relacionades
amb canvis de valoraci, com ara les variacions en el gust, les
preferncies esttiques, la composici per edats de la societat, la
composici i el percentatge de grups tnics, els estrangers pre-
sents en una collectivitat, les ltimes innovacions econmiques
i el sistema poltic en general.
Valor de salut
El valor de salut correspon al grau de serveis o propietats que es
busca que un paisatge aporti a una societat. Aquestes qualitats
poden ser laire net, la tranquillitat, la bellesa i lharmonia, la
composici i laroma de les plantes, la varietat i la quantitat de
fauna, labsncia de molsties esttiques o delements contami-
nants i les condicions climtiques i meteorolgiques dominants.
Per tant, es tracta dun valor que combina qualitats paisatgsti-
ques naturals i transformades que es defensen a travs de me-
sures de protecci i preservaci del paisatge. En les societats
postindustrials econmicament desenvolupades, les poltiques
paisatgstiques tenen entre els seus objectius prioritaris que els
paisatges considerats saludables permetin de dur-hi a terme acti-
vitats de lleure aix com la recuperaci fsica i psquica.
Valor dintegraci
El valor dintegraci dels paisatges mesura ns a quin punt els
grups socialment dominants i daltres de marginals fan un s
actiu dels entorns a laire lliure. T una gran importncia saber
lopini de la poblaci sobre la inuncia dels paisatges en la seva
vida social; s a dir, amb quina freqncia visiten els espais verds
pblics i hi interactuen duna manera que valorin com a positiva i
275
enriquidora. La integraci destrangers dorigen cultural diferent
en el teixit de la societat dacollida mitjanant elements naturals
i alhora transformats reecteix el paper, des del punt de vista de
les poltiques socials, que pot assumir un paisatge en una poca
de societats multiculturals. Cal modicar un paisatge per acollir
i fer sentir cmodes els estrangers de diferent origen cultural?
Com hauria de ser aquesta modicaci?
Valor dacceptaci
El valor dacceptaci dels paisatges reecteix quins dels seus
elements accepta o no accepta cada segment duna societat i per
qu. Lacceptaci o preferncia per un paisatge particular depn
de factors socials com ara la composici per edats, les poltiques
ambientals, i el sistema de producci. Tamb hi intervenen fac-
tors culturals com el gust i la preferncia per la bellesa del paisat-
ge, els hbits esportius i una conscincia general sobre limpor-
tant valor dun paisatge. Aquests elements sn els que motiven
una valoraci positiva o negativa de determinats fenmens i la
seva classicaci i importncia a lhora dabordar la planicaci
paisatgstica i de prendre decisions en aquest mbit.
Valoraci econmica dels paisatges i preferncies i valors
culturals
En aplicar aquestes categories a la valoraci dels paisatges, es fan
evidents les mltiples dimensions socials i culturals que inter-
venen quan es parla de fenmens tan transversals com els paisat-
ges. El benestar ha esdevingut un indicador de riquesa i qualitat
de vida, especialment en llocs en qu el nivell de vida mitj s
elevat en comparaci amb el daltres pasos, i evidentment molt
ms alt que en les societats en vies de desenvolupament del Sud
i les societats en transici dels pasos de lantiga Europa de lEst.
El benestar est vinculat a una demanda dexpectatives cada cop
ms elevada entre les societats benestants, que consideren que
es mereixen estar millor. La legitimitat daquesta demanda es re-
colza en lacceptaci general de les bondats de lhedonisme per
aquells qui es poden permetre el benestar econmic. Lobtenci
del mxim de prestacions per les persones que sen declaren me-
reixedores sha convertit en un objectiu central en les societats
consumistes modernes amb alts nivells de creixement econmic
i expectatives de consum. La forta i creixent tendncia cap a la
urbanitzaci ha de fer front al repte de combinar all que per a la
classe mitjana-alta constitueix un estil de vida apropiat amb els
serveis de zones desbarjo periurbanes dalta qualitat, dotades de
gran varietat dinstallacions esportives i parcs o restaurants ru-
rals. La salut i la bellesa estableixen un nexe fonamental entre el
cos i la ment, tal com reecteix el paisatge dels indrets de descans
i benestar i la seva promesa de proporcionar aquests valors als
visitants. Valors que tenen una gran difusi entre grups destrats
socials idntics o similars, constitueixen importants factors que
determinen lautoestima social i actuen alhora com a indicadors
per denir la categoria social.
La identitat regional i els vincles amb la comunitat tamb es-
tan relacionats amb les caracterstiques del paisatge, que generen
per als qui hi resideixen una srie davantatges (ms dies de sol,
vistes excellents, menys sorolls, menys contaminaci o boira) i,
alhora, produeixen admiraci entre els residents dindrets menys
afavorits. La posici de privilegi de certs paisatges en comparaci
amb daltres es percep com un indicador duna bona qualitat de
vida. Lexistncia duna classicaci socialment valorada de qua-
litats del paisatge evidencia la importncia que tenen les percep-
cions i preferncies culturals en relaci amb els paisatges en el
moment de planicar-ne un.
La valoraci econmica ha de tenir en compte les diverses
percepcions i preferncies vinculades a la diversitat social i cul-
tural. Els estrats socials ms benestants que viuen en els centres
econmics i a les grans ciutats o a la seva perifria dins el mn
postindustrial valoren els entorns verds i naturals. En una po-
ca marcada per una economia globalment interconnectada i per
277
lassimilaci dels mercats, particularment dels mercats immobi-
liaris, els preus de les zones ms bones estan condicionats per les
valoracions transculturals dels paisatges. Com menys desenvo-
lupada econmicament o ms rural sigui una societat, menys va-
lor confereix als entorns naturals i, en canvi, ms prioritat dna
als immobles ubicats al centre urb. La gran majoria de la classe
benestant darreu del mn, independentment del seu nivell cul-
tural, considera que els habitatges propers a zones verdes sn
llocs saludables per viure-hi i que confereixen prestigi. Per a les
classes baixa i mitjana que no es poden permetre viure en rees
suburbanes o periurbanes predominantment verdes, la diversi-
tat cultural del paisatge t importncia des del punt de vista de la
salut i el lleure. Un paisatge de lleure, per tant, constitueix un be-
neci macroeconmic per a tota la societat, ja que pot contribuir
a mantenir el bon estat de salut de la poblaci i ajudar a reduir les
despeses del sector sanitari.
Imatge 2. Les zones verdes urbanes sn molt valorades com a font de salut i de lleure.
Els paisatges com a metfores de benestar que combinen els
serveis urbans amb els entorns saludables
Els paisatges sn omnipresents: no hi ha cap indret al mn que
no en tingui. De manera anloga, la salut s una necessitat omni-
present des de sempre, arreu del mn. En el context dun planeta
en rpid procs durbanitzaci, independentment de la cultura
de qu es tracti, els espais verds i saludables en un entorn urb
seran cada cop ms escassos i menys assequibles. Els entorns sa-
ludables vinculats als centres urbans sn un producte de luxe, i
aconseguir benestar amb laccs a paisatges saludables per re-
mots no s gens fcil, ja que les metrpolis i grans ciutats sn
ms paisatges dasfalt (cityscape) que paisatges prpiament dits
(landscape). Tard o dhora, els estils de vida adaptats al sedenta-
risme i les vlvules descapament a travs del mn ciberntic dels
mitjans electrnics i les realitats en xarxa acabaran dominant les
societats tecnolgicament avanades. Els paisatges seran accessi-
bles mitjanant Google Earth o cmeres web i esdevindran me-
tfores del benestar, destinacions turstiques que visitar gent
que no hi viu per que els consumeix durant un curt perode de
temps.
El turisme internacional s el sector econmic ms impor-
tant de la Terra, amb un mercat en constant creixement, que ven
experincies basades en el paisatge, el lleure i els records. Depn
de la diversitat cultural dels paisatges com a destinacions tursti-
ques amb un preu que els clients ms benestants estan disposats
a pagar i eixampla labast de lexperincia i el vincle emocional
amb els paisatges, ja que tots ells, tard o dhora, esdevenen ex-
tics, s a dir, fascinants, perqu el turista els coneix menys que no
pas el seu propi mn vital. Els paisatges que envolten les grans
ciutats reben, durant el cap de setmana o les vacances, la visita
dels ciutadans per als quals el camp s una metfora dun estil de
vida romntic, malgrat que hagi deixat de ser autntic. La poblaci
urbana satansa als paisatges com si fossin museus a laire lliure o
centres teraputics. Tanmateix, cal que ens preguntem qu passa
279
amb el coneixement i la saviesa, per no parlar del valor cultural
simblic, integrats en paisatges que han esdevingut totalment
extics amb el pas del temps. Desprs de leducaci ambiental,
algun dia sacabar imposant leducaci paisatgstica i de la na-
tura, s a dir, sensenyar a llegir i a interpretar els paisatges?
Lalienaci de la societat postindustrial amb relaci a la natura i
al paisatge i als seus signicats inherents, que van molt ms enll
de benecis per a la salut i lesbarjo, esdevindr una amenaa per
a la mateixa cultura. Una societat que ja no sigui capa denten-
dre el signicat del seu paisatge s una societat que ha perdut el
llegat cultural i que no transmetr cap missatge en aquest sen-
tit a les futures generacions. Llavors, el paisatge es convertir en
un element del record i es conservar congelat en el punt en qu
la societat va deixar de fer-lo servir activament i guanyar-shi la
vida. Aleshores, la gesti del paisatge passar a mans dels con-
servacionistes i els paisatges ms valorats es convertiran en una
zona natural planicada o es mantindran com a jard de la so-
cietat a travs daportacions econmiques substancials. Seran els
jardiners paisatgstics els que gestionaran les illusions esttiques
del passat i no el sector productiu primari, tal com shavia fet ns
aleshores. Durant segles, o ns i tot millennis, les necessitats de
la producci agrcola han donat forma als paisatges darreu del
mn. No obstant aix, levoluci de leconomia mundial basa-
da en xarxes globalitzadores de producci i subministrament
daliments canviar aquesta funci de la producci agrcola. La
urbanitzaci i el turisme transformaran les caracterstiques del
paisatge i tamb la manera de pensar de la poblaci rural. Els pa-
gesos deixaran destar subordinats a la productivitat de la seva
terra, per dependran dels mercats dimportaci i dexportaci,
de les poltiques agrries i de la voluntat de la collectivitat de
pagar diners per un paisatge ents de manera consensuada com
a representaci duna societat agrria que ha deixat dexistir. La
qesti de si, en un futur lluny, aquest paisatge sassociar a la
cultura, a la salut o a qualsevol beneci per a la societat, continua
oberta.
Paisatge i diversitat
Els paisatges es caracteritzen principalment tant per la seva di-
versitat cultural com per la biodiversitat de la ora i la fauna, per
la seva olor, per la intensitat de la llum i dels sons i per les con-
guracions sempre niques daquesta diversitat. Per molt similars
que puguin semblar els paisatges, mai no sn iguals. En aquesta
poca de globalitzaci, en qu prevalen les pautes tecnolgiques
internacionals i les preferncies dels consumidors, la diversitat
ha esdevingut una qualitat poc comuna, i la singularitat, un va-
lor per ella mateixa. La diversitat cultural s una conguraci di-
ferenciada de models culturals amb un disseny deliberadament
diferent dels patrons daltres cultures (Benedict, 1989) amb re-
laci al lloc on estan situats. De la mateixa manera que els indrets
geogrcs sn diferents entre si, les cultures tamb ho sn.
Lassimilaci i laculturaci shan produt i continuaran
produint-se. La preservaci de la diversitat cultural en un pla-
neta globalitzat s una tasca encara ms delicada del que era en
poques anteriors, en qu la comunicaci entre cultures que
vivien en indrets allats era ms aviat escassa o espordica. La
identitat cultural constitueix una distinci dels models daltres
cultures, per tamb una resposta a les condicions dun parat-
ge o hbitat nics. Cada vegada ms cultures poden viure en un
mateix hbitat, per hi responen de maneres culturalment di-
ferents; davant aquest fet sorgeix el dubte de qu distingeix una
cultura duna altra, si no s el seu hbitat. Durant generacions,
els representants de les cincies ambientals han debatut i discu-
tit aquesta qesti (Milton, 1996: p. 106). Aquest discurs sobre
qu sadapta a qu, a mig cam entre el determinisme ambiental
i el cultural, per acabar conjuminant tots dos punts de vista, mai
no ha pogut resoldre de deb aquest problema teric. La respos-
ta ms convincent s que cada cultura percep, interpreta i entn
un paisatge de manera diferent. Per ms que els trets fsics dun
paisatge siguin idntics, el seu signicat i qualitats emocionals es
281
perceben de manera diferent segons el rerefons cultural sobre el
qual es reecteixen.
Diversitat cultural i paisatges saludables
En els terrenys de larquitectura paisatgstica i la recerca terapu-
tica, sha observat que els paisatges i jardins tenen propietats sa-
ludables i poden contribuir a diferents tipus de terpia (Burnett
1997; Gerlach-Spriggs, Kaufman i Warner, 1998; Sachs, 2003;
Tyson, 1998; Ulrich, 1979, 1986). No obstant aix, ns ara, ni
cientcs ni facultatius shan interessat gaire per la dimensi
cultural dels paisatges i jardins, que, tot i ser-hi inherent, cal fer
palesa per valorar el paper de la cultura en el disseny i la plani-
caci paisatgstica. La relaci entre els humans, els animals, les
plantes i la forma dels entorns fsics que han convertit en casa
seva, mitjanant la incorporaci daquests fenmens naturals a
la seva cultura, conforma el procs de la histria cultural de la
humanitat (Ingold, 1986, 1992; Croll i Parkin, 1992). La inter-
connexi entre humans, animals i plantes s un factor de des-
envolupament de qualsevol cultura i, per tant, tamb part de la
seva histria mdica, abans i, ns i tot, desprs de larribada de
la medicina alloptica. Les relacions socials entre les plantes, els
animals i els fenmens paisatgstics estan ben documentades
dins la histria cultural, i han culminat en els extensos volums
del llibre La branca daurada de James G. Frazer (Frazer, 1993
[1890]). Segons estudis recents (com ara Knight, 2000; Rival,
1998; Seeland, 1997), la interconnexi ha sobreviscut parti-
cularment en cultures no europees, on encara mant un paper
determinant. Els valors espirituals de les plantes, els animals i
els paratges, menystinguts arran de la modernitzaci dels segles
xix i xx en el marc de les cultures occidentals, shan rehabilitat
i reanimat parcialment a travs de la medicina i les terpies alter-
natives. El concepte espiritual grec de genius loci, que es remunta
a lantigor, i altres de similars pertanyents a les mitologies roma-
na, celta i germnica, integrats sobretot pel cristianisme, encara
estan presents en el folklore contemporani i la teoria i la prctica
geomntiques. Aix, els paisatges es presenten com a represen-
tacions duna histria cultural que unica les transformacions
fsiques de lentorn amb la seva interpretaci i la saviesa de la na-
tura. Les substncies naturals que sn saludables per als animals
i els humans formen els sistemes de la matria mdica de cada
cultura. La naturalesa i la qualitat diferenciades de les plantes te-
nen repercussions concretes sobre els integrants duna cultura
determinada. En aquest sentit, sha estudiat parcialment lapli-
caci daquests efectes en la recuperaci fsica i psicolgica dels
humans (Lewis, 1995; Shoemaker, 2002).
De forma similar, estudis recents parlen de les propietats
curatives dels paisatges relacionades amb les percepcions i inter-
pretacions culturals del seu potencial de curaci en casos des-
trs (Grahn i Stigsdotter, 2003), Alzheimer, sndrome desgota-
ment professional, demncia, incapacitat i trastorns propis de la
tercera edat en general. Lepidemiologia comparativa indica que
labast i la propagaci de les malalties varien en funci de la ubi-
caci geogrca i estan molt inuenciades per lestat de progrs
duna societat. En societats altament postindustrials, on la pobla-
ci est ms distanciada dels estils de vida naturals i la producci
primria, la terpia basada en paisatges i jardins ha anat guanyant
pes en les ltimes dcades. Aquestes terpies sn tils per a les
persones que busquen en el paisatge loportunitat desbargir-se,
fugir dels problemes diaris i recuperar-se de les malalties. Lusu-
ari o espectador (o ns i tot podrem dir-ne el consumidor) dun
paisatge pot sentir i experimentar el contingut cultural dun pai-
satge, encara que no sempre en pugui detectar i desxifrar la his-
tria i el signicat. Per aix, la diversitat cultural dels paisatges
enriqueix la percepci dels visitants forans respecte a com dal-
tres cultures sexpressen en els seus entorns. s una oportuni-
tat per viure noves experincies en els regnes animal, vegetal i
hum, ms enll dels propis lmits culturals (Selin, 2003). Com
en qualsevol altre intercanvi cultural, els aspectes inusuals i des-
283
coneguts dun paisatge poden tenir conseqncies imprevisibles
entre els seus consumidors, especialment si nesperen uns efec-
tes positius. La capacitat dun paisatge per fer paleses les seves
propietats curatives depn, en gran mesura, del dileg que ses-
tableixi entre el carcter del paisatge i la receptivitat de la persona
que, daquesta manera, representa el tarann obert duna cultura
i la seva capacitat per assimilar altres missatges codicats en di-
ferents paisatges. La descoberta dels paisatges xifrats, mitjanant
la seva lectura, interpretaci i comprensi, representa un factor
important de recuperaci o, ns i tot, el procs de curaci ma-
teix.
Imatge 3. La terpia basada en paisatges i jardins ha anat guanyant pes en les ltimes
dcades.
Paisatges sagrats
Els paisatges sagrats representen lassignaci ms profunda de
signicat cultural a una conguraci de fenmens fsics, naturals
i vius i els propis de la imaginaci mtica, la fe religiosa o lespe-
culaci mstica. Aix s aix des dels temps immemorials en qu
els paisatges teraputics eren paisatges sagrats, i viceversa. Tant
lun com laltre sn espais destacats dels paisatges i llocs extraor-
dinaris amb un signicat especial per a la seva cultura correspo-
nent. El seu carcter sagrat sintueix en la histria particular, el
que coneixem com a spiritus o anima loci, tant si es tracta dun
miracle com dun esdeveniment misteris o heroic associat a un
indret. No pot sorgir dintents de dirigir i controlar un lloc, sin
de la participaci conscient en les qualitats ja presents de les quals
brolla una presncia enaltidora (Pennick, 1996: p.14). Els pai-
satges sagrats reecteixen una diversitat cultural. Estan dedicats
exclusivament a una detat o a un sant particular, a un poder so-
brenatural o a una allegoria, i principalment sn venerats en fes-
tivitats concretes o amb motiu de llocs de peregrinaci concrets.
En la tradici cristiana, per exemple, aquest principi sha materi-
alitzat batejant Judea i alguns indrets de Palestina amb el nom de
Terra Santa, per la gran quantitat de llocs sagrats que contenen.
Normalment, els paisatges sagrats estan exempts dusos quotidi-
ans o productius, ja que es tracta de manifestacions simbliques
de les dimensions espirituals i sobrenaturals en qu els humans
no han dinterferir. Aix doncs, no es dissenyen, sin que es ba-
sen en la creena que foren concebuts un dia per voluntat divina
i que es troben en el seu estat original, ats que el seu poder rau
en una inrcia intacta des dels orgens. I daquesta inrcia neix la
fora que suposadament sassocia al carcter sagrat del paisatge.
En excloure un indret de la lgica ds i de transformaci com a
recurs natural, aquest es distingeix de la resta de paisatges. Lab-
sncia de valor utilitari daquests determinats paisatges contri-
bueix a la seva aura despiritualitat i salvaci i proporciona als
dels la sensaci de trobar-se prop de la creaci, que representa
el fet de donar forma a all que no en tenia. El procs dassignaci
duna forma prpia i nica a alguna cosa o algun sser constitueix
un acte de creaci que els humans no han dalterar, ats que cons-
tituiria una transgressi dels dominis sagrats.
285
Conclusions
En observar qualsevol paisatge, hem dafrontar automticament
cara a cara laspecte de la diversitat cultural, per les raons abans
esmentades. Les diverses dimensions de valor paisatgstic, tant
si sn naturals com si sn fruit de la transformaci, han contri-
but al fet que els paisatges ms destacats es considerin, ahir i
avui, patrimoni mundial. Tots ells representen lexcepcionalitat
en virtut dun concepte dominant dapreciaci de la diversitat.
Des de temps immemorials, la importncia de la cultura en els
paisatges ha estat un tret, en part inconscient i en part consci-
ent, determinat per la grandesa i la decadncia de les cultures.
La dinmica cultural de la modernitzaci ha condut a lestan-
darditzaci a lhora de donar forma a lentorn construt de les
ciutats darreu del mn. Aix, el paisatge rural sha convertit ms
que mai en un indicador caracterstic de la identitat cultural i del
carcter nacional.
Els problemes de salut fsica i mental dels ciutadans, vincu-
lats a un estil de vida modern i al desenvolupament econmic,
representen un risc generalitzat per al futur de les societats pos-
tindustrials. Per tal de fomentar un entorn saludable, el disseny
paisatgstic ha de tenir en compte les antigues rpliques dun dis-
seny de paisatge autnom en regions ms o menys allades his-
tricament. Aix, al llarg de la histria cultural duna regi, es do-
nava per descomptada lexistncia dentorns saludables i despais
que no ho eren, ns que els avenos tecnolgics i el desenvolupa-
ment de les infraestructures, especialment al segle xix, van co-
menar a posar a lallament local. Si volem tornar a un paisatge
la seva qualitat o preservar-ne els vestigis didentitat cultural en
les societats econmicament desenvolupades, cal apostar per la
planicaci paisatgstica i de la salut. Unes condicions de vida sa-
ludables i un paisatge que permeti identicar-shi han ajudat les
societats postindustrials a assolir el nivell de benestar actual, ns
al punt que poden destinar diners i coneixements a serveis socials
que en poques anteriors ning no es podia permetre. En teoria,
al segle xxi ning no posa en dubte el nexe entre la protecci del
paisatge i els entorns saludables, un punt que cal tenir en compte
per incorporar el respecte per la cultura i la salut a larquitectura
i la planicaci del paisatge. Aix mateix, cal assumir els reptes
que comporta la combinaci de la modernitzaci global amb la
preservaci del carcter propi dels paisatges locals, especialment
els dels pasos econmicament ms desenvolupats.
Benedict, Ruth (1989). El hombre y la
cultura. Barcelona: Edhasa.
Burnett, James D. (1997). Therapeutic
effects of landscape architecture, dins
Marberry, Sara O. (ed.). Healthcare
design. Nova York: John Wiley and Sons, p.
255-274.
Croll, Elisabeth; Parkin, David
(1992). Cultural understandings of the
environment, dins Croll, Elisabeth;
Parkin, David (ed.). Bush base: forest farm.
Culture, environment and development.
Londres: Routledge, p. 11-36.
Frazer, James George (1993). La
rama dorada. Madrid: Fondo de Cultura
Econmica. [Ttol original Golden Bough
de 1890].
Gerlach-Spriggs, Nancy; Kaufman,
Richard Enoch; Warner, Sam Bass (1998).
Restorative gardens: the healing landscape.
New Haven: Yale University Press.
Grahn, P.; Stigsdotter, Ulrika A.
(2003). Landscape planning and stress,
Urban Forestry and Urban Greening, vol. 2,
nm. 1 (juny de 2003), p. 1-18.
Harrison, Robert Pogue (1992). Forests.
The shadow of civilization. Chicago:
University of Chicago Press.
Ingold, Tim (1986). The appropriation
of nature: essays on human ecology and
social relations. Manchester: Manchester
University Press.
--- (1992). Culture and the perception of
the environment, dins Croll, Elisabeth;
Parkin, David (ed.). Bush base: forest farm.
Culture, environment and development.
Jackson, John Brinckerhoff (1979). The
order of a landscape. Reason and religion
in Newtonian America, dins D. W.
Meinig (ed.). The interpretation of ordinary
landscapes. Geographical essays. Nova York:
Oxford University Press, 1979, p. 153-163.
Knight, John (ed.) (2000). Natural
enemies. People-wildlife conicts in
anthropological perspective. Londres:
Routledge.
Lewis, Charles A. (1995). Human
health and well-being: the psychological,
physiological, and sociological effects of
plants on people, Acta Horticulturae, vol.
391 (mar de 1995), p. 31-39.
Lewis, Peirce (1979). Axioms for
reading the landscape. Some guides to the
american scene, dins D. W. Meinig (ed.).
The interpretation of ordinary landscapes.
Geographical essays. Nova York: Oxford
University Press, p. 11-32.
Milton, Kay (1996). Environmentalism
and cultural theory. Exploring the role of
anthropology in environmental discourse.
Londres: Routledge.
Pennick, Nigel (1996). Celtic sacred
landscapes. Londres: Thames and Hudson.
287
Plachter, Harald (1995). Functional
criteria for the assessment of cultural
landscapes, dins Droste, Bernd von;
Plachter, Harald; Rssler, Mechtild
(ed.). Cultural landscapes of universal value.
Components of a global strategy. Jena: G.
Fischer, p. 393-404.
Rival, Laura (ed.) (1998). The social life of
trees. Anthropological perspectives on tree
symbolism. Oxford: Berg.
Sachs, Naomi (2003). Healing
landscapes, ArcCA, vol. 3, nm. 4, p.
36-39, 51.
Schama, Simon (1995). Landscape and
memory. Londres: HarperCollins.
Seeland, Klaus (1993). Der Wald als
Kulturphnomen. Von der Mythologie zum
Wirtschaftsobjekt, Geographica Helvetica,
nm. 2, p. 61-66.
--- (ed.)(1997). Nature is culture.
Indigenous knowledge and socio-cultural
aspects of trees and forests in non-european
cultures. Londres: Intermediate Technology
Publications.
Selin, Helaine (ed.) (2003). Nature
across cultures. Views of nature and the
environment in non-western cultures.
Dordrecht: Kluwer Academic Publishers.
Sheppard, Stephen R.J.; Harshaw,
Howard W. (ed.) (2000). Forests and
landscapes. Linking ecology, sustainability
and aesthetics. Wallingford: CABI
Publishing.
Shoemaker, Candice A. (ed.) (2002).
Interaction by design: bringing people and
plants together for health and well-being.
Ames: Iowa State Press.
Tyson, Martha M. (1998). The
healing landscape: therapeutic outdoor
environments. Nova York: McGraw-Hill.
Ulrich, Roger S. (1979). Visual
landscapes and psychological well-being,
Landscape Research, vol. 4, nm. 1, p.
17-23.
--- (1986). Human responses to vegetation
and landscapes, Landscape and Urban
Planning, vol. 13, p. 29-44.
Willers, Bill (ed.) (1999). Unmanaged
landscapes. Voices for untamed nature.
Washington: Island Press.
288
Paisatges quotidians
i diversitat social i de
gnere: la seva relaci amb
la salut i el benestar
Anna Ortiz Guitart, Mireia Baylina Ferr i Maria Prats Ferret
289
En aquest captol es pretn reexionar sobre tres conceptes que
es poden interrelacionar fcilment a nivell teric: paisatge, salut
i vida quotidiana. Tot i que les connexions entre aquests concep-
tes poden semblar evidents, no s senzill mantenir la perspecti-
va triangular quan es tracta dexemplicar aquestes connexions
amb estudis de cas. Per aix es far successivament mfasi en un
aspecte o en laltre, amb lobjectiu global de pensar de quina ma-
nera la connexi entre aquests tres conceptes t relaci amb la
construcci de ciutats ms humanes i amigables per a tothom.
El concepte de vida quotidiana s molt til per introduir la
diversitat social i de gnere en relaci amb la salut i el paisatge.
Justament perqu la vida quotidiana s rica, imprevisible i e-
xible, permet prendre en consideraci collectius o aspectes que
altrament no quedarien visibles per a la concepci general de la
planicaci, que habitualment no t prou en compte el que passa
a escala de carrer, en els espais i els paisatges en qu les dones i els
homes viuen, treballen, consumeixen, es relacionen i construei-
xen la seva identitat (Vaiou i Lykogianni, 2006). Concretament,
el captol es centrar en les visions i experincies de les dones i
els infants i es mostrar com els paisatges urbans serien ms vi-
vibles i ms saludables per a tothom si els dissenyssim pensant
en collectius com aquests, pensant en les diferents identitats se-
gons gnere i edat i les diverses percepcions i necessitats que sen
deriven. Com assenyala Hubbard (2006), lestudi de les prcti-
ques quotidianes fa surar la brossa, el soroll, el trc, el fum i les
pudors; permet tenir en compte els qui caminen i els qui trans-
gredeixen i posen en evidncia la possibilitat de resistncia inhe-
rent a la vida quotidiana, s a dir, dna sentit a la formulaci de
poltiques de la vida quotidiana que, sense cap dubte, incideixen
en la salut de les persones.
Abans de res s important veure qu sentn per cadascun
daquests conceptes. En primer lloc, el terme paisatge sutilitza
en geograa per referir-se a laparena duna rea (o un lloc), fent
especial mfasi en els processos socials, culturals i poltics que la
formen (Johnston, et al., 1994). Si relacionem aquest terme amb
el de salut ens apareix directament el concepte de paisatge tera-
putic. Aquest concepte, utilitzat per primera vegada per Gesler
(1996 i 2005) i desenvolupat posteriorment per altres autors
(Andrews, 2004; Dyck i Dossa, 2007; Wakeeld i McMullan,
2005) es refereix a un paisatge on la combinaci dels espais cons-
truts, les condicions socials i les percepcions humanes dna lloc
a una atmosfera que condueix al guariment, en un sentit general.
Malgrat lespecicitat i linters daquesta temtica, en aquest ca-
ptol sentendr la salut i el paisatge des duna perspectiva ms
mplia. Per aix resultar til incorporar els conceptes de qua-
litat de vida i vida quotidiana, el primer en relaci amb la salut
i el segon en relaci amb el paisatge, ents com a escenari que
dna identitat a un lloc i com a espai on transcorre la vida. En
denitiva, el que interessa s reexionar sobre els paisatges de la
quotidianitat i la seva importncia en la salut i el benestar de la
poblaci. Per fer-ho el captol es centrar particularment en els
espais pblics urbans, tema sobre el qual el Grup dEstudis de
Geograa i Gnere del Departament de Geograa de la Univer-
sitat Autnoma de Barcelona, al qual pertanyen les autores, ha
desenvolupat diverses recerques en els darrers anys, tant des de
la perspectiva de la geograa del gnere com des de lenfocament
ms recent de les geograes de la infncia.
Linters dels estudis geogrcs per la diversitat i la difern-
cia es deu principalment a laparici, als anys vuitanta, de les no-
ves geograes culturals i a lanomenat gir cultural en geograa.
Les seves aportacions teriques i metodolgiques, aix com lm-
fasi en la interdisciplinarietat i el comproms poltic, han perms
apropar-se a la societat, lespai i el lloc des de nous enfocaments
i mltiples mirades. Lestudi de les prctiques espacials i socials
(tenint en compte la diversitat didentitats segons el gnere, la
condici social, la cultura, ledat, les habilitats fsiques i psqui-
ques) ha estat, sens dubte, una de les aportacions ms rellevants
291
daquesta nova geograa cultural. Les perspectives ms noves
en geograa (la geograa del gnere, la geograa de les sexuali-
tats, les geograes de la infncia i les geograes postcolonials,
entre altres) han afavorit que esdevinguessin visibles collectius
que romanien invisibles en la geograa humana tradicional. Les
dones, les persones migrants, les persones grans, els nens i les
nenes, el jovent, entre daltres, formarien part daquests grups
tradicionalment neutralitzats per una identitat (la masculina,
heterosexual, de classe mitjana, de mitjana edat i occidental)
sota la qual shan generalitzat totes les experincies, percepcions
i imaginaris.
El fet de fer visible lexperincia de les dones en lespai aju-
da a interpretar espais i paisatges duna manera diferent i aix,
conseqentment, t els seus efectes a lhora de donar respostes
a les necessitats de les dones (aix com dels infants, la gent gran,
les persones amb habilitats fsiques redudes, etc.) i reivindicar
noves mirades per a una planicaci ms igualitria de lespai
pblic.
En els darrers anys han sorgit a lEstat espanyol collectius
de dones procedents del mn de la geograa, larquitectura i lur-
banisme que treballen per reivindicar un nou model de ciutat
pensada per viure i no tan sols per moures i treballar; aix, per
exemple, el Colectivo de Mujeres Urbanistas i la Fundaci Maria
Aurlia Capmany, entre daltres, proposen una srie dactuacions
per tal de reconstruir el paisatge urb i fer-lo ms habitable: posar
lmits a lextensi i el creixement espacial de la ciutat; afavorir la
proximitat i la barreja dusos, la rehabilitaci i la regeneraci de la
ciutat davant la creaci de nou sl urb, i ls del transport pblic
enfront de ls del vehicle privat; afavorir la mobilitat dels via-
nants i reduir les necessitats del transport motoritzat; eliminar
les barreres arquitectniques per afavorir laccessibilitat a lhabi-
tatge, als equipaments i als serveis, i recuperar el carrer com a lloc
de trobada social (Boll, Dumenj i Segura, 1998; Justo, 2000;
Romn, 2004).
1
Aquestes lnies dactuaci poden resumir-se en
quatre criteris bsics: laccessibilitat, lautonomia, la sociabilitat
i lhabitabilitat, que conjuguen el vessant ms ecolgic i social de
la prctica urbanstica (Caz, Gigosos i Saravia, 2002).
Espais pblics: salut i benestar
Espais de relaci i didenticaci, de contacte entre
les persones, danimaci urbana, de vegades dex-
pressi comunitria (Borja i Mux, 2001: p. 48).
Aquesta denici tan clara i precisa dels espais pblics con-
t tots els atributs que sespera que aquests espais fomentin: la
comunicaci, la trobada i lintercanvi. Existeix una extensa lite-
ratura que emfatitza el paper dels espais pblics com a espais po-
tenciadors de la sociabilitat, el benestar i la salut a la ciutat, aix
com nombroses denicions que permeten veure tot un ventall
de possibilitats per conixer millor els seus atributs.
William H. Whyte (1980), un dels primers investigadors
sobre ls i lapropiaci dels espais pblics en diverses ciutats
dels Estats Units i membre del grup de recerca Project for Pu-
blic Space (2002),
2
ha establert, juntament amb altres membres
del grup, un conjunt de criteris per avaluar lxit dels espais p-
blics. Segons ells, aquests espais han de tenir una alta proporci
de persones que vagin a lespai pblic acompanyades. El fet que
1 Algunes de les propostes donades per Bofill, Dumenj i Segura (1998) sobre les caracte-
rstiques que shaurien datribuir al carrer i als espais pblics sn: posar ms bancs a les
places, projectar espais interiors a les illes de cases, eliminar totes les barreres arquitec-
tniques, humanitzar el disseny dels espais pblics, coresponsabilitzar els habitants de
la cura dels espais pblics, millorar la illuminaci pblica, projectar espais verds segons
la densitat de poblaci i no macroespais als afores de la ciutat, crear petites rees verdes
als barris antics, posar ms noms de dones als carrers, etc.
2 Project for Public Spaces s una organitzaci no governamental fundada lany 1975 que
t com a objectiu ajudar a construir espais pblics de qualitat mitjanant asistncia tc-
nica, recerca, educaci, planificaci i disseny. El seu lloc web (www.pps.org) proporcio-
na una rica informaci sobre els seus interessos, programes, i publicacions.
293
les persones vagin a la plaa en grups de dues o tres indica que
decideixen anar-hi expressament empeses per la confortabilitat
del paisatge escollit; una proporci elevada de dones,
3
ja que in-
dica que lespai s percebut com a segur; una diversitat de per-
sones de diferents edats; una varietat dactivitats que mostra la
polivalncia i multifuncionalitat de lespai; i un nombre elevat
de manifestacions pbliques dafectivitat (abraades, somriures
o petons), fet que mostra el benestar i la llibertat dexpressi en
lespai.
Imatge 1. Un espai pblic agradable afavoreix la interacci i comunicaci social.
Tot aquest conjunt de circumstncies que ajuden a mesurar
lxit dels espais pblics pot resumir-se en quatre atributs prin-
cipals: el confort i la imatge, laccs i la connexi, ls i lactivitat,
i la sociabilitat (Project for Public Space, 2002). El concepte de
confort en relaci amb els espais pblics tamb ha estat fora ela-
borat per Fenster (2004), que en la seva recerca sobre les ciutats
de Londres i Jerusalem utilitza els conceptes de confort, perti-
3 Whyte (1980) s un dels primers investigadors que estudia els espais pblics tenint en
compte les diferncies de gnere. Lautor assenyala que les dones pateixen una major
discriminaci a lespai pblic que els homes i que, per tant, el fet que en una plaa hi hagi
una alta proporci de dones demostra el bon funcionament de lespai pblic.
nena i comproms. Indica que es tracta de conceptes que tamb
sutilitzen en el marc de la planicaci urbana com a indicadors
de qualitat de vida, especialment quan tots es troben presents i
sinterrelacionen.
Altres criteris utilitzats per mesurar les bondats dels espais
pblics sn la interacci social i la comunicaci que es dna entre
les persones que usen aquests espais que no es coneixen prvia-
ment i que pot anar des de la mera observaci, el contacte visual
i lintercanvi de paraules, ns al desenvolupament duna conver-
sa sencera (Paravicini, 2002). Tots aquests diferents graus din-
teracci contribueixen de forma molt efectiva tant a la inclusi
social dindividus o collectius com a lexperincia de benestar
en la seva vida quotidiana. Histricament els espais pblics han
estat espais dexpressi collectiva i escenaris de manifestacions
poltiques i festives multitudinries que han fet visibles les de-
mandes i la cultura popular de la ciutadania. Des duna dimensi
poltica els espais pblics tenen, tamb, un paper important en
la redistribuci de la riquesa, la integraci i la cohesi social a la
ciutat. La qualitat de vida al carrer i als espais oberts s una con-
dici necessria perqu una societat tingui un alt nivell de con-
vivncia i perqu els espais pblics siguin lexpressi fsica duna
societat democrtica (Lpez de Lucio, 2000; Rogers, 1998). En la
mateixa lnia, Garcia (1989) recorda que les intervencions sobre
aquests paisatges haurien de convertir-se en prioritats per a les
administracions locals per tal dajudar a disminuir les desigual-
tats econmiques, socials i de qualitat de vida a la ciutat. Com s
evident, lurbanisme no pot, per si mateix, corregir les desigual-
tats socials si no va acompanyat de mesures socials (Gans, 2002),
per s que pot ajudar, en canvi, a millorar les condicions de vida
de la poblaci.
La dimensi simblica deneix els espais pblics com a
espais dexpressi cultural i artstica, s a dir, com a espais pri-
vilegiats per a la socialitzaci de lesttica i de lart. La poltica
urbanstica municipal a la Barcelona dels anys vuitanta i la seva
preocupaci per la installaci descultures als espais pblics,
295
tant als barris centrals com als perifrics, reecteix perfectament
una voluntat de democratitzar la societat i reequilibrar la ciu-
tat (Berdoulay i Morales, 1999). Lesttica, segons Borja i Mux
(2001: p. 71) s tamb una tica, ja que el bon disseny i la bona
qualitat dels materials en un espai pblic situat en un barri pe-
rifric, pobre i degradat pot ajudar les persones que hi habiten a
sentir-se orgulloses del seu paisatge, millorar objectivament la
seva qualitat de vida, afavorir lemergncia duna identitat social
positiva i facilitar, daquesta manera, la interrelaci amb la resta
de la ciutat (Pol i Valera, 1999).
La dimensi urbanstica, morfolgica i funcional considera
els espais pblics elements ordenadors de lurbanisme i els es-
tudia tenint en compte les seves qualitats formals. Les condici-
ons fsiques dun espai pblic (degradat o ben conservat), el seu
disseny (ds quotidi o poc funcional), el seu mobiliari (que hi
hagi o no una rea de jocs infantils o una font daigua), la seva il-
luminaci (bona o escassa) i el seu emplaament (articulat dins la
trama urbana o poc accessible), entre daltres, poden motivar-ne
o desincentivar-ne ls per part de certs collectius com els in-
fants, les dones o la gent gran. Chelkoff i Thibaud (1992-1993)
deneixen lespai pblic com un espai dinteracci entre formes
espacials (formes i esttiques), formes sensitives (so, llum, vi-
sibilitat) i formes socials (intercanvis socials), i introdueixen el
concepte dobservabilitat compartida per explicar el que real-
ment fa que un espai sigui pblic: la possibilitat de mostrar-se i
dobservar els altres.
Paravicini (2000 i 2002) arriba a la conclusi que una alta
qualitat ambiental contribueix a lxit dels espais pblics. Ms
encara, el disseny daquests espais ha de comprendre equili-
bradament rees dacci i rees de reps i de descans, rees ds
lliure que permetin una gran diversitat dactivitats, rees ms es-
pecialitzades, que poden arribar a ser veritables pols datracci
social (cafeteries, rees de jocs infantils, etc.), aix com rees de
pavimentaci dura i de vegetaci, que contribueixen a produir
espais duna gran diferenciaci paisatgstica.
Un dels debats ms estesos en els darrers anys en les socie-
tats occidentals s la prdua de protagonisme dels espais pblics
oberts tradicionals (principalment parcs i places) com a llocs de
proximitat (Noebel, 1999; Stevan, 1999; Zukin, 1995). Els can-
vis poltics, econmics i tecnolgics reectits en les societats de
consum a travs de la privatitzaci del lleure (centres comerci-
als), la revoluci tecnolgica (Internet), les noves tipologies re-
sidencials (suburbanitzaci), els nous paisatges caracterstics de
la sobremodernitat (nusos dintercanvi, espais relacionats amb
el transport rpid, com les estacions de trens o els aeroports: els
no llocs dAug, 1994) han anat transformant el concepte de
sociabilitat i potenciant una fragmentaci espacial i social ns
al punt dexcloure els collectius de persones sense capacitat de
consum (poblaci immigrada, dingressos baixos, pobra, etc.)
(Day, 1999). Aquesta nova realitat s especialment colpidora en
les ciutats nord-americanes, on el control sobre els espais pblics
arriba a situacions extremes com les descrites per Davis (2001)
a Los ngeles i Zukin (1995) a Nova York, on la contractaci de
seguretat privada per a la vigilncia dequipaments, centres co-
mercials, carrers i places als indrets ms benestants de la ciutat
provoca lexpulsi dels grups ms desafavorits, especialment
de les persones indigents. Aquesta nova realitat s possible pel
poder del capital privat, que tematitza i converteix aquests in-
drets en espais de consum (Bridge i Watson, 2000), ns a arri-
bar a desproveir-los de tots els atributs lligats als espais pblics
tradicionals i daquells que, com sindica a lanterior apartat, sn
indicadors dxit de lespai i de benestar de la poblaci usuria.
Malgrat levidncia daquestes noves realitats, per, una
passejada per Barcelona i altres ciutats compactes europees de-
mostra que els espais pblics tradicionals sn encara importants
en la vida quotidiana de les persones i que aquests preocupen les
administracions locals. Per si, per una banda, diriament sob-
serven nens i nenes jugant a les places desprs de lescola, gent
gran asseguda als bancs i poblaci nouvinguda xerrant a les pla-
ces, per una altra, i des dels anys noranta, els espais pblics shan
297
anat revalorant i la seva estetitzaci (lligada, com s el cas de
Barcelona i Bilbao, amb nous museus dart contemporani i amb
els noms darquitectes de renom, com Richard Meier i Frank Ge-
hry, respectivament) ha passat a formar part de la imatge de la
ciutat i del paisatge urb que els turistes busquen, visiten i con-
sumeixen (Zukin, 1995; McNeill, en premsa). Els espais pblics
europeus sn, encara, espais quotidians de trobada social, per
tamb van incorporant de mica en mica les noves formes de con-
sum i de sociabilitat. Aquestes dues realitats manifesten com les
ciutats viuen ritmes diferents en els processos de la globalitzaci
econmica i cultural i, per tant, els signicats socials dels seus
espais pblics sn tamb diferents.
Espais pblics i gnere: lexperincia diferenciada de les
dones
Lespai pblic s viscut i percebut de manera diferent per les do-
nes segons la seva sexualitat, condici social, edat i el seu origen
cultural i tnic, aix com segons la concepci que tinguin delles
mateixes i del mn que les envolta (Corpas i Garcia, 1999; Vz-
quez, 1989). Des de la geograa feminista sha estudiat com
aquestes variables inueixen en la construcci de les percepcions
individuals i les experincies dels paisatges quotidians (Coutras,
1987; Little, Peake, Richardson, 1988).
Els espais formen part de lexperincia quotidiana i tan-
quen continguts poderosos per a la interpretaci social i cultu-
ral (Valle, 1997: p.25). Amb aquestes paraules Valle recorda el
paper diferencial que tenen els espais pblics en la conguraci
de la vida quotidiana dels homes i les dones i la manera com les
seves vivncies elaboren el sentit cultural de lespai. La utilitzaci
de lespai no s gratuta, sin que respon a una determinada for-
ma destructuraci social (Garcia Ballesteros, 1989). Daquesta
manera sobserva que la presncia de les dones en tots els espais
pblics de la ciutat (carrers, places, parcs, etc.), treballin o no fora
de casa, est mediatitzada per les responsabilitats familiars i do-
mstiques (com anar a buscar les lles i els lls a lescola, acom-
panyar la mainada i els familiars grans al metge o anar a comprar)
(Coutras, 1996), fet que provoca que les dones mantinguin una
relaci ms estreta que els homes amb el barri i amb el seu paisat-
ge ms immediat (Franck i Paxson, 1989; Justo, 2000).
4
La percepci de por, la sensaci damenaa i els compor-
taments espacials que els homes i les dones desenvolupen als
espais pblics depenen, en bona mesura, de la seva edat, tnia,
sexualitat i habilitats fsiques (Day, 1999; Madge, 1997; Pain,
2001). Malgrat lheterogenetat dexperincies i la diversitat de
posicions que les dones tenen dins la societat, la violncia urba-
na, amb les seves mltiples cares, s potser un dels temors que
ms comparteixen totes les dones, sigui quina sigui la seva iden-
4 Les dones no solament es mouen per la ciutat duna manera diferent dels homes, sin
que el seu s del temps s tamb diferent. Els temps de la ciutat depenen fonamental-
ment dels temps productius i no sadeqen a lorganitzaci de la vida quotidiana, cosa
que fa encara ms difcil la incorporaci de les dones al mercat laboral i la compaginaci
de les responsabilitats familiars i domstiques, assumides majoritriament per les do-
nes (Prats, 1997).
Imatge 2. Lespai pblic s percebut de manera diferent segons la sexualitat, condici
social, edat i origen de les persones.
299
titat. Per no tan sols les dones perceben la por i sn vctimes,
en el pitjor dels casos, de la violncia a lespai pblic, sin que
els homes homosexuals, els de raa negra i els indigents poden
arribar a sentir tamb aquesta inseguretat, i sn tamb vctimes
freqents de les agressions al carrer (McDowell, 2001).
Si b s veritat que les dones han anat reivindicant al llarg
dels anys els principis digualtat de gnere que haurien de regir
els mbits personals i laborals, sembla que no shagin qestionat
amb la mateixa convicci el dret a circular sense por pels carrers
i espais pblics de la ciutat a qualsevol hora del dia i de la nit com
ho fan els homes (Bondi i Domosh, 1998). Sn conscients de la
seva vulnerabilitat com a dones en passejar soles per un carrer
fosc a la nit i aquest fet les fa naturalitzar certs comportaments
(modicar el recorregut per evitar passar per determinats carrers,
demanar a algun amic que les acompanyi ns a casa i, ns i tot,
limitar les seves sortides nocturnes) per sentir-se ms segures.
Algunes gegrafes feministes han fet estudis sobre la segu-
retat de les dones als espais pblics i han demostrat com les ge-
ograes quotidianes dels homes i les dones sn totalment dife-
rents pel que fa als estils de vida, la mobilitat i el comportament
a la ciutat. Aix, per exemple, sha observat com les dones res-
tringeixen sovint els seus moviments per la ciutat per tal de mi-
nimitzar la seva percepci de por als espais pblics (Pain, 1997).
Segons Valentine (2001), la percepci de por de les dones al car-
rer est estretament associada amb les percepcions de les perso-
nes que ocupen lespai i les que el controlen. La por, afegeix, est
associada al desordre, i s per aix que els grats, les escombra-
ries, els grups de joves o els indigents al carrer poden ser senyals
que representin la manca de control a lespai. El que s realment
important en el debat sobre la seguretat als espais pblics s que
les dones no siguin considerades noms com a vctimes poten-
cials que han de ser constantment protegides, sin que, per con-
tra, han de ser vistes com a subjectes autnoms que, amb la seva
presncia, enriqueixen la vida urbana (Paravicini, 2000: p. 8).
Imatge 3. Les dones sovint eviten caminar per espais associats a la manca de seguretat.
Des dun punt de vista ms urbanstic, Bowlby (1996),
Morrell (1998) i Michaud (2002) consideren que la planicaci
i el disseny del paisatge urb tenen un paper decisiu en la segu-
retat objectiva (la que es constata) i subjectiva (la que t a veure
amb la percepci) de les dones, ja que els factors que inueixen
en la sensaci dinseguretat de les dones en lentorn urb estan
relacionats tant amb la falta de civisme (barris deteriorats, des-
trucci dinstallacions urbanes, conductes agressives i sorollo-
ses, presncia dindividus percebuts com a amenaadors, etc.)
com amb determinats elements del paisatge urb (foscor, falta
dilluminaci, llocs deserts, racons, amagatalls, carrerons, bros-
sa al carrer, etc.).
La planicaci dun espai equilibrat no consisteix noms a
eliminar els usos monofuncionals apropant el lleure, la produc-
ci, la residncia i el consum amb la nalitat devitar rees fun-
cionalment segregades, sin tamb per crear paisatges urbans de
qualitat, saludables, accessibles i amb visibilitat que ajudin a dis-
minuir i evitar totalment lagorafbia viscuda per algunes dones
(Hernndez, 1998; Ortiz, 2005). Diversos urbanistes han afegit
301 III. Experincies i terpies
la importncia del que anomenen la vigilncia natural propor-
cionada per les persones que usen un determinat espai pblic i
afavorida per les caracterstiques fsiques dels espais, el seu em-
plaament i la diversitat dactivitats que shi desenvolupin. Lani-
maci de les terrasses dels bars situades al carrer i a les places s
un dels exemples ms destacats de vigilncia natural per la fun-
ci que desenvolupen, ja que ofereixen vivacitat i seguretat als
espais pblics i a les persones que usen aquests espais (Loudier i
Dubois, 2002; Montgomery, 1997).
La taula 1 sintetitza tots aquells aspectes fsics que contri-
bueixen a crear espais pblics atraients per a tothom tenint en
compte demandes i propostes especques dels collectius dar-
quitectes i urbanistes feministes.
Aspectes fsics
Planifcaci i disseny dels espais
pblics
Resultats socials
Sociabilitat i convivncia
als espais pblics
Disseny polivalent i multifuncional
de lespai: equilibri drees dacci
i de reps
Existncia drea de jocs infantils
i terrasses
Components verds (arbres, gespa,
plantes) i fonts daigua
Visibilitat i transparncia
Bona illuminaci
Bona accessibilitat (sense barreres
arquitectniques)
Bon manteniment (neteja i renovaci
del mobiliari urb)
Bona connexi (transports pblics,
etc.)
Entorn multifuncional (rodejat de
residncies, serveis, equipaments,
botigues, etc.)
Participaci ciutadana en el disseny
dels espais pblics
Diversitat de persones segons el
gnere, ledat, la condici social,
ltnia, les habilitats fsiques, etc.
Diversitat dactivitats (gent asseguda
als bancs, gent passejant, nens i
nenes jugant, etc.)
Interacci i comunicaci social entre
persones que es coneixen i entre les
que no es coneixen
Manifestacions pbliques
dafectivitat
Celebracions de trobades i festes
populars als espais pblics
organitzades per associacions de
base (associacions venals, etc.)
Taula 1. Aspectes fsics que fomenten ls igualitari dels espais pblics. Font: elaboraci
prpia a partir de Project for Public Spaces (2002), Karsten (2003) i Paravicini (2002).
Els espais pblics en el benestar i la salut dels infants
Fins ara sha vist com lespai pblic s un espai viscut, en cons-
trucci permanent, on es desenvolupa la vida quotidiana espon-
tniament, malgrat els esforos de planicadors i urbanistes per
establir-hi un ordre social (Valentine, 2004; Vaiou i Lykogianni,
2006). Prcticament totes les persones utilitzen lespai pblic,
per hi ha collectius que en sn usuaris molt dels i per als quals
aquests espais suposen un lloc i un temps important en la seva
vida diria. s el cas dels infants i de les persones grans.
Shan fet molts estudis sobre lexperincia quotidiana de
nens i nenes en rees urbanes, i molt particularment sobre lor-
ganitzaci del seu temps diari i ls que fan dels espais pblics i
de joc en el seu entorn immediat (Karsten, 1998; Gagen, 2000;
Thomson i Philo, 2004; Valentine, 2004). Daquests estudis
han sortit temes dinters com la vulnerabilitat de la infncia en
lespai pblic (amb especial atenci a les diferncies de gnere),
les cultures locals de la paternitat i la maternitat en relaci amb
leducaci espacial dels infants, o lexclusi de la mainada dels
processos de planicaci urbana. Tots aquests estudis coincidei-
xen a percebre lespai pblic com un lloc amb moltes potencia-
litats per al bon desenvolupament fsic, social i emocional dels
infants i el reclamen des de punts de vista molt diversos. No
obstant aix, fora anlisis, sobretot les que provenen del mn
anglosax, parteixen duna relaci entre infncia i espai pblic en
crisi deguda a qestions com la por, la inseguretat, la privatitza-
ci de loci, o lexcessiva urbanitzaci i motoritzaci del paisatge
urb. No s el cas daltres estudis realitzats en contextos com el
mediterrani, on aquesta relaci encara no sembla tan malmesa,
malgrat que hi hagi una certa inquietud social per la prdua de
lespai lliure a favor del negoci i una voluntat de control dels in-
fants ms acusada que fa dcades (Baylina, Ortiz, Prats, 2006;
Benvenuty, 2008).
El temps que els nens i les nenes passen jugant als espais
de joc de proximitat (al barri, prop de casa o prop de lescola) s
303
molt important en la seva vida diria i, en aquest sentit, estudis
diversos sobre les prctiques espacials i quotidianes dels infants
a la ciutat i sobre ls i lapropiaci que fan daquests paisatges
mostren la importncia que donen les persones usuries a lofer-
ta daquests llocs i a la seva accessibilitat. La utilitzaci de les-
pai pblic com a lloc desbarjo es valora fonamentalment per la
seva relaci amb lactivitat fsica desenvolupada a laire lliure
(Fjortoft i Sageie, 2000; Dyment i Bell, 2007; Veitch, Salmon i
Ball, 2007).
5
En les societats occidentals, cada vegada ms pre-
ocupades per laugment de pes dadults, joves i infants, relacio-
nat tant amb la ingesta desmesurada de lanomenat fast food (o
aliments rics en greixos i baixos en nutrients) com en un estil de
vida sedentari i en uns models docupaci de lespai que inciten
a ls del vehicle en la mobilitat quotidiana, els espais oberts sn
llocs ideals per caminar, passejar, crrer, jugar, anar en bicicleta,
moures en denitiva (Frumkin, Frank, Jackson, 2004; Burchell,
Downs, McCann i Mukherji, 2005; Krenichyn, 2006). Aix
doncs, s clar que lespai pblic i de joc proporciona benestar a
les persones usuries, tant infants com adults; en primer lloc, els
dna la possibilitat de gaudir dun paisatge de qualitat, i en segon
lloc, els facilita relacionar-se amb altres persones.
La qualitat ambiental del paisatge s molt important per
diverses raons, i el benestar que proporciona sassocia signi-
cativament a la presncia de vegetaci, aigua, bona llum, equi-
paments cmodes i de qualitat, bona accessibilitat, bona vista,
bona distribuci dels espais de sol i dombra, aix com a labsn-
cia de sorolls, fums i trnsit viari. Estudis emprics demostren la
preocupaci de les persones que usen aquests espais per la poca
atenci al manteniment de les rees de joc, i expressen queixes
concretes respecte a la cura i reposici del mobiliari malms, la
conservaci del paviment, la brutcia provocada pels gossos, les
5 Cal dir que les potencialitats de lespai pblic obert van ms enll del medi construt,
urb o rural. En determinats contextos on la natura s encara part de la cultura, com s el
cas de Noruega, es considera el medi natural (a partir de la seva diversitat vegetal i topo-
grfica) com un espai de joc ideal per a la mainada per la seva capacitat de desenvolupar
les habilitats motores i millorar la salut preventiva (Fjortoft i Sageie, 2000).
pintades a les parets i la manca de conservaci de les zones de jar-
d. En general, abunda la idea que es creen els espais i es deixen
estar, i els mateixos responsables de ladministraci ho reconei-
xen, la qual cosa posa en evidncia lescassa cultura de conser-
vaci que existeix encara a la nostra societat. En alguns casos, la
innovaci en el disseny ha anat en contra de la funcionalitat, com
pot ser el cas de fonts que generen bassals daigua amb el perill
consegent per als infants, la gent gran i les persones amb alguna
minusvalidesa. A ms, la qualitat de lentorn ambiental incideix
en altres aspectes que afecten la salut i el benestar. Un espai dete-
riorat, brut, fosc o desrtic inueix en la sensaci dinseguretat,
en particular de grups socials ms vulnerables com les dones o
els infants, i que poden desencadenar falses teories sobre la por
en lespai pblic o la incompetncia dels infants per desenvolu-
par-se autnomament en aquests llocs.
Daltra banda, si es parteix de la capacitat educativa de les-
pai, s a dir, del fet que a travs de laspecte fsic i social dun lloc,
la qualitat de la llum i del so, dels objectes, sinterv en lapre-
nentatge, la manca de manteniment adequat desvirtua aquest
procs educatiu. Si els paviments es deterioren, els ornaments
sespatllen, si els arbres o els parterres no se substitueixen quan
cal, comena un procs de degradaci i es perd leccia educado-
ra. En estudis emprics sobre el tema, els mateixos nens i nenes
reclamen en les seves propostes de millora una major neteja i un
millor estat de la vegetaci.
Els espais pblics sn essencialment espais de relaci. s
evident la seva capacitat per propiciar oportunitats per a la in-
teracci i la comunicaci social entre persones que es coneixen
i entre persones que no es coneixen. Algunes investigacions as-
senyalen com les actuals formes de vida, ms autosucients i in-
dividualistes, fan que a vegades es tingui la necessitat de recrear
nous vincles socials, noves formes de venat (Tonucci, 2004) que
valorin el capital social com un element important en el desen-
volupament dels infants (Frumkin, Frank, Jackson, 2004). Ales-
hores, els amics sn les persones que treuen el gos a la mateixa
305
hora o aquells que acompanyen els infants a la mateixa escola.
La concentraci duna gran diversitat de persones desconegudes
entre si, objectes, signicats i oportunitats per a lacci en els es-
pais pblics estimula laparici duna gran varietat dactivitats
creatives, comportaments i relacions (Stevens, 2004). Conver-
ses, salutacions amb els vens, frases intercanviades per pregun-
tar quelcom, manifestacions dafectivitat, contacte visual, sn
algunes de les formes dinteracci i de relaci observades entre
les persones adultes i els infants que usen els espais pblics.
En les rees de jocs infantils la mainada juga i daquesta ma-
nera aprn a conixer el seu propi cos i el paisatge que lenvol-
ta, a lhora que es relaciona amb altres persones de la seva edat.
En aquest sentit, s important tenir present que lentorn fsic i
el disseny dels espais pblics sn fonamentals per al desenvolu-
pament i ladquisici progressiva dautonomia. Una conguraci
clara i acotada de lespai pblic que limiti el trnsit i afavoreixi
ls dels vianants, de persones grans i dinfants avana ledat en
qu aquests darrers poden anar sols; es redueix aix la necessi-
tat dacompanyants que tutelin constantment la seva activitat
(Snchez de Madariaga, 2004). Si aix s possible, els guanys
Imatge 4. El joc en espais pblics s molt important pel desenvolupament i benestar fsic
i mental dels infants.
dels infants en autonomia, independncia, seguretat, privacitat
i autoestima sn clars (Frumkin, Frank, Jackson, 2004).
Daltra banda, els infants tenen necessitats diverses, de mo-
viment i reps, de sentir-se segurs i darriscar-se, de socialitzar i
de sentir-se autnoms, dimitar i de crear, dimaginar i dexplorar
lentorn. Observacions quotidianes mostren que els nens i les
nenes gaudeixen corrent, enlant-se, pujant i baixant i, a vega-
des, tamb creant o imaginant qualsevol cosa. Per tant, potser no
s tan necessari dotar els espais de ms equipament, sin oferir
ms lloc per a la interacci i la creaci. Segons Alderoqui (2000),
els bons espais daprenentatge sn necessriament desordenats,
proveeixen un ampli ventall de situacions per realitzar eleccions
i donen oportunitats de crear el seu propi ordre entre una varie-
tat delements. Els espais de joc han de convidar a la reacci. En
aquest sentit, s cert que la mainada demana, ms que elements
concrets, ms espai per jugar (Baylina, Ortiz i Prats, 2006).
Quan els infants han parlat, b com a informants en les in-
vestigacions acadmiques o com a ciutadans en els seus frums
dexpressi comunitria, han deixat clares les seves prioritats; i
en aquest sentit, destaca una conscincia mediambiental i cvica
ms important de la que ens podrem imaginar. En primer lloc,
els infants voldrien ciutats ms netes i amb ms parcs; desitjari-
en accedir ms fcilment a la natura, arbres, espais pblics, rius,
muntanyes, boscos, fonts, i voldrien gaudir de ms tranquil-
litat i llum (Chawla, 2002; Baylina, Ortiz i Prats, 2006; Mane-
ja, 2006). Els infants es mostren preocupats per les qestions
de neteja i manteniment urb i expressen el seu malestar per la
contaminaci, lexcs de vehicles, els excrements dels gossos, els
papers a terra i els grats. Tamb indiquen la seva posici con-
trria a lexcs dobres, edicis i fbriques, fet que pot associar-
se a la contaminaci ambiental (acstica i visual) i fan una crtica
de lactual creixement urbanstic (Baylina, Ortiz i Prats, 2006).
El nivell de concreci i el convenciment amb qu expressen les
seves idees aporten molta lgica i sentit com, i mostren ns a
quin punt observen i viuen el seu paisatge quotidi. Acceptar i
307
implementar la ciutadania dels infants s tot un canvi cultural
que sembla que la societat actual no est disposada o preparada
a emprendre del tot, o almenys de cop. En aquesta lnia, val a dir
que cada vegada hi ha ms administracions locals que establei-
xen canals de participaci de la infncia en diversos temes que
els afecten directament, com per exemple a travs de consells
dinfants. El rigor amb qu desprs sexaminin i sexecutin les
propostes s un camp interessant per explorar.
La relaci dels infants amb lespai pblic del seu entorn quo-
tidi s i hauria de continuar sent intensa, precisament per una
qesti de salut fsica i mental. Garantir aquest recurs s una res-
ponsabilitat social i moral de les administracions cap a una po-
blaci ms vulnerable per ra dedat (i sovint de gnere).
Alderoqui, Silvia (2000). Los espacios
pblicos urbanos provocadores de
aprendizaje para nios y jvenes [en lnia].
<http://www.accesible.com.ar/recursos/
general/los-espacios-publicos-urbanos-
provocadores-de-aprendizaje-para-ninos-
y-jovenes/> [consulta: 28.04.2008]
Andrews, Gavin J. (2004). (Re)thinking
the dynamics between healthcare and place:
therapeutic geographies in treatment and
care practices, Area, vol. 36, nm. 3, p.
307-318.
Aug, Marc (1994). Los no lugares. Espacios
del anonimato. Una antropologa de la
sobremodernidad. Barcelona: Gedisa.
Baylina, Mireia; Ortiz, Anna; Prats,
Maria (2006). Geografa de la infancia:
espacios de juego en ciudades medias de
Catalua, Geographicalia, vol. 50, p. 5-26.
Benvenuty, Luis (2008). Aqu no se
juega, La Vanguardia, suplemento Vivir
(24.02.08), p. 1-2.
Berdoulay, Vincent; Morales,
Montserrat (1999). Espace public
et culture: strategies barcelonaises,
Gographie et Cultures, vol. 29, p. 79-96.
Boll, Anna; Dumenj, Rosa Maria;
Segura, Isabel (1998). Las mujeres y la
ciudad. Barcelona: Fundaci Maria Aurlia
Capmany.
Bondi, Liz; Domosh, Mona (1998). On
the contours of public space: a tale of three
women, Antpode, vol. 30, nm. 3, p.
270-289.
Borja, Jordi; Mux, Zaida (2001). Espai
pblic: ciutat i ciutadania. Barcelona:
Diputaci de Barcelona.
Bowlby, Sophie (1996). Women and the
designed environment, Built Environment,
vol. 16, nm. 4, p. 245-248.
Bridge, Gary; Watson, Sophie (2000).
City interventions, dins Gary Bridge;
Sophie Watson (eds.). A companion to the
city. Oxford: Blackwell, p. 505-516.
Burchell, Robert W.; Downs, Anthony;
McCann, Barbara; Mukherji, Sahan
(2005). Sprawl costs: economic impacts of
unchecked development. Washington: Island
Press.
Carmona, Matthew (ed.)(2003). Public
placesurban spaces. The dimensions of
urban design. Oxford: Architectural Press.
Caz, Rosario del; Gigosos, Pablo;
Saravia, Manuel (2002). La ciudad y los
derechos humanos. Una modesta proposicin
sobre derechos humanos y prctica
urbanstica. Madrid: Talasa.
Chawla, Louise (2002). Toward better
cities for children and youth, dins Louise
Chawla (ed.). Growing up in an urbanising
world. Londres: Earthscan i Unesco, p.
219-240.
Chelkoff, Grgoire; Thibaud, Jean-Paul
(1992-1993). Lespace public, modes
sensibles, Les Annales de la Recherche
Urbaine, nm. 57-58, p. 7-16.
Corpas, M del Carmen; Garca, Jos
Diego (1999). La ciudad y el urbanismo
desde una perspectiva de gnero: el uso del
espacio y el tiempo. Crdova: Servicio de
Publicaciones de la Universidad de Crdoba.
Coutras, Jacqueline (1987). Hommes
et femmes dans lespace public franais
depuis un sigle, Cahiers de Gographie du
Qubec, vol. 31, nm. 83, p. 143-155.
--- (1996). Crise urbain et espaces sexus.
Pars: Armand Colin.
Davis, Mike (2001). Ms all de Blade
Runner. Control urbano: la ecologa del
miedo. Bilbao: Virus.
Day, Kristen (1999). Embassies and
sanctuaries: womens experiences of race
and fear in public space, Environment and
Planning D: Society and Space, vol. 17, nm.
3, p. 307-328.
Dyck, Isabel; Dossa, Parin (2007). Place,
health and home: gender and migration in
the constitution of healthy space, Health
and Place, vol. 13, nm. 3, p. 691-701.
Dyment, Janet E.; Bell, Anne C. (2007).
Active by design: promoting physical
activity through school ground greening,
Childrens Geographies, vol. 5, nm. 4, p.
463-477.
Fenster, Tovi (2004). The global city and
the holy city. Narratives on knowledge,
planning and diversity. Harlow: Pearson.
Fjortoft, Ingunn; Sageie, Jostein (2000).
The natural environment as a playground
for children. Landscape description and
analyses of a natural playscape, Landscape
and Urban Planning, vol. 48, nm. 1, p.
83-97.
Franck, Karen A.; Paxson, Lynn (1989).
Women and urban public space, dins
Irwin Altman i Ervin H. Zube (eds.). Public
places and spaces. Nova York: Plenum Press,
p. 121-146.
Frumkin, Howard; Frank, Lawrence;
Jackson, Richard (2004). Urban sprawl
and public health. Washington: Island Press.
Gagen, Elizabeth (2000). Playing the
part. Performing gender in Americas
playgrounds, dins Sarah Holloway; Gill
Valentine (eds.). Childrens geographies.
Gans, Herbert J. (2002). The sociology
of space: a use-centered view, City and
Community, vol. 1, nm. 4, p. 329-339.
Garcia Ballesteros, Aurora (1989).
Espacio masculino, espacio femenino?
Notas para una aproximacin geogrca
al estudio del uso del espacio en la vida
cotidiana, dins Aurora Garca Ballesteros
(ed.) El uso del espacio pblico de la vida
cotidiana. Madrid: Universidad Autnoma
de Madrid, p. 13-27.
Gesler, W.M. (1996). Lourdes: healing in
a place of pilgrimage, Health and Place, vol.
2, nm. 2, p. 95-105.
--- (2005). Therapeutic landscape: an
evolving theme, Health and Place, vol. 11,
nm. 4, p. 295-297.
Hernndez, Carlos (1998). La ciudad
compartida. El gnero de la arquitectura.
Madrid: Consejo Superior de los Colegios de
Arquitectos de Espaa.
Hubbard, Phil (2006). City. Londres:
Routledge.
Johnston, R.J.; et al. (1994). The
dictionary of human geography. Oxford:
Blackwell
309
Justo, Aurora (2000). La planicacin
urbana desde la perspectiva de gnero. Por
un derecho a la ciudad igualitaria, dins
Seminario ciudad posible, ciudad deseable:
la planicacin urbana en un mundo
cambiante, Universidad Internacional
Menndez Pelayo, 10-14 de julio de 2000.
[Indit].
Karsten, Lia (1998). Growing up in
Amsterdam: differentiation and segregation
in childrens daily lives, Urban Studies, vol.
35, nm. 3, p. 565-581.
--- (2003). Childrens use of public space:
the gendered world of the playground,
Childhood, vol. 10, nm. 4, p. 457-473.
Krenichyn, Kira (2006). The only place
to go and be in the city: women talk about
exercise, being outdoors, and the meanings
of a large urban park, Health and Place, vol.
12, nm. 4, p. 631-643.
Little, Jo; Peake, Linda; Richardson,
Pat (1988). Introduction: geography and
gender in the urban environment, dins
Jo Little; Linda Peake; Pat Richardson
(eds.) Women in cities. Gender and the
urban environment. Londres: MacMillan
Education, p. 3- 24.
Lpez de Lucio, Ramn (2000). El
espacio pblico en la ciudad europea: entre
la crisis y las iniciativas de recuperacin.
Implicaciones para Latinoamerica, Revista
de Occidente, nm. 230/231, julio-agosto
2000, p. 105-121.
Loudier, Cline; Dubois, Jean-Louis
(2002). Scurit et espaces publics: le
rle de lamnagement urbain, Cahiers
de lIAURIF (Institut dAmnagement et
urbanisme de la Region dIle-de-France), vol.
133-134, p. 25-37.
Madge, Clare (1997). Public parks and
the geography of fear, Tijdschrift voor
Economische en Sociale Geograe, vol. 88,
nm. 3, p. 237-250.
Maneja, Roser (2006). Interpretaciones
de las percepciones socioambientales
infantiles y adolescentes. Propuestas de
implementacin a escala local y regional.
La Huacana (Michoacn, Mxico). Tesi
no publicada, Universitat Autnoma de
Barcelona
McDowell, Linda (2001). Women,
men, cities, dins Paddison, Ronan (ed.)
Handbook of Urban Studies. Londres: Sage
Publications, p. 206-219.
McNeill, Donald (en premsa). Les
poltiques darquitectura a Barcelona,
Treballs de la Societat Catalana de Geograa.
Michaud, Anne (2002). La seguridad
de las mujeres: de la dependencia a la
autonoma. Montreal: Femmes et ville.
Montgomery, John (1997). Caf culture
and the city: the role of pavement cafs in
urban public social life, Journal of Urban
Design, vol. 2, nm. 1, p. 83-102.
Morrell, Helen (1998). Seguridad de las
mujeres en la ciudad, dins Chris Booth;
Jane Darke; Susan Yeandles. La vida de
las mujeres en las ciudades. La ciudad, un
espacio para el cambio. Madrid: Narcea
ediciones, p. 131-145.
Noebel, Walter A. (1999). El espacio
pblico ha muerto. Viva el espacio pblico,
dins Paolo Caputo (ed.). La arquitectura del
espacio pblico. Formas del pasado, formas
del presente. Sevilla: Junta de Andaluca, p.
44-45.
Ortiz, Anna (2005). Espacios del
miedo, ciudad y gnero: experiencias
y percepciones en algunos barrios de
Barcelona, dins Coloquio de Geografa
Urbana. La ciudad y el miedo. Girona:
Universitat de Girona, p. 299-311.
Pain, Rachel H. (1997). Social geography
of womens fear of crime, Transactions of
the Institute of British Geographers, vol. 22,
nm. 2, p. 231-244.
Pain, Rachel H. (2001). Gender, race, age
and fear in the city, Urban Studies, vol. 38
nm. 5/6, p. 899-913.
Paravicini, Ursula (2000). Rol y uso social
de espacios pblicos en una perspectiva de
gnero [en lnia]. <http://www.pem.org.
ar/biblioteca/articulos/Paravicini_Ursula-
Rol_y_uso_social_de_espacios_publicos_
en%20.pdf> [consulta: 28.04.2008].
Paravicini, Ursula (2002). Public spaces
as a contribution to egalitarian cities,
Terlinden, Ulla (ed.) City and gender.
Intercultural discourse on gender, urbanism
and architecture. Opladen: Schriften der
Internationalen Frauenuniversitt, p. 57-82.
Pol, Enric; Valera, Sergi (1999).
Symbolisme de lespace public et identit
sociale, Villes en parallle, vol. 28-29, p.
13-33.
Prats, Maria (1997). Temps i vida
quotidiana de les dones de Barcelona.
Tesi doctoral no publicada, Universitat
Autnoma de Barcelona.
Project for Public Spaces (2002). How
to turn a place around. A handbook for
creating successful public spaces. Nova York:
Project for Public Spaces.
Rogers, Richard (1998). Ciutats per
viure-hi: la importncia de lespai pblic
a les ciutats del futur, dins Els carrers de
la democrcia. Lespai pblic de les noves
ciutats. Barcelona: Diputaci de Barcelona,
p. 29-37.
Romn, Marta (2004). La reconstruccin
del espacio cotidiano, Cuadernos de
Investigacin Urbanstica, nm. 42, p.
75-81.
Snchez de Madariaga, Isabel (2004).
Urbanismo con perspectiva de gnero.
Sevilla: Junta de Andaluca.
Stevan, Cesare (1999). Los espacios
pblicos en el tiempo de la globalizacin,
dins La arquitectura del espacio pblico.
Formas del pasado, formas del presente.
Sevilla: Junta de Andaluca, p. 64-66.
Stevens, Quentin (2004). Urban
escapades: play in Melbournes public
spaces, dins L. Lees (ed.). The emancipatory
city? Paradoxes and possibilities. Londres:
Sage Publications, p. 139-157.
Thomson, Joanne; Phlio, Chris (2004).
Playful spaces? A social geography of
childrens play in Livingston, Scotland,
111-130.
Tonucci, Francesco (2004). Quan els
infants diuen prou. Barcelona: Gra.
Vaiou, Dina; Lykogianni, Rouli (2006).
Women neighbourhoods and everyday
life, Urban Studies, vol. 43, nm. 4, p.
731-743.
Valentine, Gill (2001). Social
Geographies. Space and Society. Londres:
Pearson.
--- (2004). Public space and the culture of
childhood. Hants: Ashgate.
Valle, Teresa del (1997). Andamios
para una nueva ciudad. Lecturas desde la
antropologa. Madrid: Ctedra.
Vzquez Anton, Carmen (1989).
Concepcin de la mujer: concepcin
del espacio pblico, dins Aurora Garca
(ed.). El uso del espacio pblico de la vida
cotidiana. Madrid: Universidad Autnoma
de Madrid, p. 89-96.
Veitch, Jenny; Salmon, Jo; Ball, Kylie
(2007). Childrens perceptions of the use
of public open spaces for active free-play,
409-422.
Wakeeld, Sarah; McMullan, Colin
(2005). Healing in places of decline:
(re)imagining everyday landscapes in
Hamilton, Ontario, Health and Place, vol.
11, nm. 4, p. 299-312.
Whyte, William H. (1980). The social life
of small urban spaces. Nova York: Project for
Public Spaces.
Zukin, Sharon (1995). The cultures of cities.
Oxford: Blackwell.
--- (1998). Politics and aesthetics of public
space: the American model [en lnia].
<http://urban.cccb.org/urbanLibrary/
htmlDocs/acrossCities_docViewer.
asp?gIdioma=A&gDoc=A013-
C.html&gPDF=A013-C.pdf> [consulta:
29.04.2008].
311
Paisatge, tranquillitat
i salut
Duncan Fuller, Claire Haggett i Helen Dunsford
Aquest captol, dedicat a la relaci entre la salut i lentorn, se
centra en una caracterstica ambiental concreta: la tranquillitat.
s sabut des de fa temps que hi ha una connexi entre els espais
viscuts i les repercussions per a la salut i el benestar que generen.
La recerca mostra que alguns paisatges poden perjudicar la salut
fsica i mental. Per exemple, Bodin i Hartig (2003) sostenen que,
malgrat que la gent tendeix a adaptar-se als elements estressants
com el soroll i la contaminaci atmosfrica, aquests processos
dadaptaci afecten la salut. El contacte amb altres entorns, en
canvi, pot aportar molts benecis per a la salut de les persones.
Hartig, Mang i Evans destaquen el fet que la recerca emprica
demostra clarament que els espais naturals tenen efectes re-
constituents (Hartig, Mang i Evans, 1991: p. 21); Mace, Bell i
Loomis (1999) assenyalen ms de cent estudis que han demos-
trat, de forma convincent, la contribuci de lentorn natural a
lhora de recuperar-se de lestrs.
En aquest sentit, com subratlla Morris (2003), la contem-
placi de paisatges verds o de la natura en general no solament
proporciona un plaer esttic, sin que tamb fa augmentar el
benestar emocional, redueix lestrs i, en determinades situaci-
ons, millora la salut. Arma que, segons el seu estudi sobre salut,
benestar i espais oberts, el contacte amb espais naturals contri-
bueix a millorar la salut humana principalment de cinc maneres
diferents: millora les aptituds comunicatives personals i socials;
refora la salut fsica; augmenta la salut mental i espiritual; po-
tencia la capacitat de percepci espiritual, sensorial i esttica;
rearma lautocontrol i augmenta la sensibilitat en relaci amb
el benestar personal.
Algunes teories de la psicologia ambiental ajuden a explicar
la relaci entre paisatge i salut de les persones. Aix, Stephen Ka-
plan apunta la teoria de recuperaci de latenci (TRA) (Kaplan,
2001) i explica les quatre caracterstiques daquesta teoria que
basteixen els pilars dun entorn de recuperaci (2001: p. 482): la
llunyania (estar en un lloc diferent de lentorn quotidi, ja sigui
fsicament o conceptualment), la fascinaci (estar en un indret
que capta latenci sense esfor), la magnitud (estar en un lloc
amb un abast i una coherncia que permetin mantenir-hi un ni-
vell dimplicaci), i la compatibilitat (tot all que hi ha a lentorn
sadiu amb les nostres pretensions o inclinacions i hi contribu-
eix).
Hi ha caracterstiques concretes dels entorns naturals que
fan possible que es produeixin aquests processos de recuperaci.
Aix, quan es viu lexperincia de recuperaci en algun indret di-
ferent del quotidi, el factor clau de la millora s ms la difern-
cia que no la distncia. De fet, Kaplan i Kaplan (1989) sostenen
que la peculiaritat i la singularitat dun paisatge natural respecte
al quotidi poden ser tan importants per a la recuperaci com la
distncia real entre aquests dos paisatges. Els autors encara van
ms enll, ja que se centren en els efectes de la natura sobre les
persones i les circumstncies en qu sesdevenen. Per exemple,
demostren que la vegetaci i la natura reforcen latenci espon-
tnia, relaxen laparell sensorial i infonen una energia renovada.
Altres estudis parlen daspectes concrets dels entorns naturals
que hi contribueixen i dels factors dun paisatge que generen
ms inters. Alguns dels autors que han tractat aquest tema sn
Balling i Falk (1982), Purcell i Lamb (1984), i Fredrickson i An-
derson (1999). Aquests darrers expliquen com els participants
en el seu estudi destacaven la gran capacitat de comunicaci del
paisatge i la presa de conscincia sobre el poder inabastable de la
natura com a elements importants per tal de gaudir duna expe-
rincia valuosa. Per a Hartig, Kaiser i Bowler (2001), les experi-
ncies de recuperaci tenen relaci amb la renovaci de recursos
psicolgics esgotats, i s que, de fet, la recerca ha mostrat que la
reducci de lestrs i la voluntat de fugir de situacions estressants
sn motivacions cabdals a lhora desbargir-se a laire lliure. Dit
aix, afegeixen que els quatre factors de la teoria de la recupera-
ci de latenci constitueixen les qualitats fruit de les interacci-
ons entre lindividu i lentorn que no existeixen ni a lentorn ni a
la persona de manera allada. En base a aix, per aquest captol el
ms interessant s lexperincia destar en un indret.
Tanmateix, els paisatges presenten un altre tret que permet
el desplegament daquests processos de recuperaci. Herzog i
Chernick (2000) descriuen els escenaris que capten latenci o
la fascinaci sense necessitat de cap esfor i permeten centrar
latenci en la resta. Armen que lexpressi fascinaci lleu-
gera es va encunyar per referir-se a la combinaci de fascinaci
moderada i plaer esttic que caracteritza els entorns teraputics
ms efectius. Altres autors, com Herzog i Bosley (1992), han em-
prat el terme tranquillitat per referir-se a la mateixa combinaci
terica. Herzog i Barnes (1999) addueixen que els dos compo-
nents de la tranquillitat (plaer esttic i fascinaci moderada) sn
una caracterstica essencial dels entorns teraputics ptims.
Imatge 1. La tranquillitat s molt present en entorns naturals.
La tranquillitat dun entorn no noms incideix positiva-
ment en els seus efectes teraputics, sin que constitueix un ele-
ment molt buscat per tothom qui pretn assolir aquests efectes.
MacNaghten i Urry (2000) van observar que el camp constitua
un espai descapada i que proporcionava la necessria relaxaci
de la pressi laboral. Segons el seu parer, el desig de tranquil-
litat hi tenia molt a veure (MacNaghten i Urry, 2000: p. 172).
Herzog i Chernick (2000) van adonar-se que la tranquillitat
era ms present als entorns naturals que als urbans, mentre que
Mace, Bell i Loomis (1999) ressalten que entre les raons princi-
pals per visitar entorns naturals hi ha el fet de fugir de lestrs de
les rees urbanes i trobar tranquillitat i solitud (Bell i Loomis,
1999: p. 228).
Comprensi de la tranquillitat
Si la presncia en un entorn concret pot traduir-se en efectes po-
sitius sobre la salut fsica i emocional, i si la tranquillitat consti-
tueix un aspecte clau daquests entorns, sens dubte val la pena
aprofundir en aquests temes i determinar els elements daquests
indrets que benecien les persones, ja que ns ara no ha quedat
gaire clar. Concretament, el signicat de tranquillitat ha estat
sempre envoltat dambigitat. Tot i que s un terme mpliament
utilitzat i que apareix en la publicitat de productes, en declara-
cions poltiques i en materials de promoci turstica, ns ara no
shan fet massa esforos per assimilar-ne el sentit. Sovint ens re-
ferim a la tranquillitat com un dels principals benecis o actius
socials que aporten els entorns rurals o campestres, com una ra
fonamental per visitar espais percebuts com a agradables o poc
alterats, i com a elements que cal protegir i potenciar. Tanmateix,
arran dels mltiples usos i signicats del terme tranquillitat,
tamb sha ents com una noci efmera, massa subjectiva, mas-
sa experiencial i difcil de conceptualitzar i de precisar en sen-
tits processables i/o aplicables, acadmics o rellevants. Sovint
es considera que els aspectes experiencials i qualitatius dun
paisatge sn molt ms difcils dexplicar en termes quantitatius.
Arran daquesta terica dicultat detectada, hi ha el risc que es
passin per alt trets ambientals com la tranquillitat. De fet, la
majoria dindicadors ambientals i paisatgstics es concentren en
atributs tangibles i quanticables, com la longitud dels marges
arboris i arbustius, la qualitat de laigua o laccessibilitat fsica de
lespai verd. Tanmateix, tal com posa en relleu la bibliograa ms
contrastada en matria de salut i paisatge, sn precisament les
caracterstiques experiencials les que cal tenir ms en compte.
En aquest punt, val la pena fer esment del projecte de recer-
ca britnic anomenat Tranquillity Mapping,
1
desenvolupat per
les universitats de Northmbria i Newcastle, situades al nord-
est dAnglaterra, i nanat per la Campaign to Protect Rural En-
gland (CPRE) i per la Countryside Agency (ara coneguda com a
English Nature), entre daltres. El projecte ha demostrat que es
pot integrar la consulta qualitativa duna mplia selecci dac-
tors i usuaris dentorns rurals en un marc quantitatiu danlisi
i de Sistemes dInformaci Geogrca o SIG.
2
Aquest projecte
ha posat de relleu la importncia destudiar i representar les di-
ferents opinions sobre conceptes com tranquillitat estudiant el
signicat que t aquest terme per als uns i els altres, els indrets
escollits per experimentar-la i les raons per les quals es con-
sidera rellevant. Des de lany 2004, aquesta recerca ha perms
fer-se una idea dall que caracteritza les zones tranquilles o els
indrets en qu la gent troba tranquillitat. Un dels aspectes en
qu sha insistit ms s en la importncia de la tranquillitat com
un element crucial de lexperincia rural, un element que es pot
utilitzar com a indicador vlid i amb implicacions signicatives
sobre diferents indrets, moments i grups de persones. A ms,
grcies a la metodologia desenvolupada, la tranquillitat esdev
un concepte til, amb valor prctic a lhora de prendre decisions,
i inueix en els objectius, els indicadors, les poltiques i els plans
relacionats amb la qualitat de vida, la qualitat de lentorn rural,
1 Aquest projecte ha estat encarregat i finanat per la Campaign to Protect Rural England
(CPRE), la Countryside Agency, el govern regional del Nord-est, el Consell del Comtat
de Durham, la Northumberland Strategic Partnership i lAutoritat del Parc Nacional de
Northumberland.
2 Nota dels editors: mitjanant un sistema dinformaci geogrfica o SIG s possible as-
sociar una base de dades georeferenciables amb una cartografia i elaborar els correspo-
nents mapes temtics que permetin desenvolupar lanlisi espacial vinculada a aquestes
dades. Actualment, existeixen diversos programes informtics que permeten imple-
mentar aquesta metodologia geogrfica.
les estratgies paisatgstiques i la gesti ambiental. Tanmateix, el
present captol se centra en les respostes a la consulta pblica,
i no en el procs de classicaci (en trobareu ms informaci a
www.northumbria.ac.uk/tranquillity), amb un mfasi especi-
al en la relaci entre tranquillitat i els aspectes ms relacionats
amb la salut. No obstant aix, tot seguit es presentar breument
el projecte Tranquillity Mapping, a de contextualitzar el debat.
Estudis previs sobre classifcaci de la tranquillitat
Simon Rendel, dASH Consulting (1997), va ser el primer
a plantejar la idea innovadora de cartograar la tranquillitat per
a un estudi del departament de transport del govern britnic
destinat a valorar els efectes dun nou corredor de transport als
comtats de Hertfordshire i Bedfordshire, al nord de Londres, en
el qual es van identicar i cartograar com a recurs de ple dret les
rees rurals properes no alterades. Aquest estudi inicial va menar
a lelaboraci de mapes drees tranquilles, a crrec de Rendel i
ASH Consulting, publicats per la Campaign to Protect Rural En-
gland i la Countryside Commission (1997). En aquests mapes,
les rees tranquilles es denien de la manera segent: Llocs su-
cientment apartats dintrusions visuals o acstiques generades
pel desenvolupament urb o el trnsit com per considerar-los in-
alterats per les inuncies urbanes.
Aquests indrets es van determinar a partir del clcul de les
distncies respecte a diversos factors pertorbadors; per exem-
ple, es va decidir que una zona tranquilla havia destar situada
a quatre quilmetres de grans centrals elctriques, a tres quil-
metres de carreteres molt transitades i de grans zones industri-
als i a dos quilmetres dautopistes i altres carreteres principals.
Aix, es van dibuixar els mapes a escala regional, prescindint de
les afectacions ms locals i apostant, en canvi, per una visi apro-
ximada general de les zones rurals lliures dintrusions urbanes.
Segons Rendel, aquest estudi no pretenia ser totalment objectiu
per, tot i aix, els mapes no es van modicar radicalment perqu
sajustessin als criteris. El projecte original es va traslladar i dur
a terme a altres indrets, com ara el Pas de Galles i Esccia. En el
cas de Galles, es va posar en marxa lany 1997 per encrrec del
Countryside Council for Wales, mentre que en el cas dEsccia,
concretament en diferents zones entre Inverness i Aberdeen, va
ser implantat lany 2000 per lAssociation for the Protection of
Rural Scotland (APRS).
Posteriorment, Bell (1999) va aprofundir encara ms en la
plasmaci cartogrca de la tranquillitat. Rendel denia aquest
concepte en termes dabsncia dimpactes visuals i acstics,
mentre que Bell va introduir-hi la idea de naturalitat rural i va
descriure la tranquillitat com la qualitat que ens permet sentir
que ens hem alliberat de tot (Bell, 1999: p. 1). El seu planteja-
ment era, en molts aspectes, similar al de Rendel i avaluava els
impactes en la tranquillitat a partir de diversos factors, com ara
el soroll procedent de carreteres, vies frries i aeroports, i la in-
trusi visual provocada per zones edicades, rees industrials i
lnies elctriques. Un cop denits, Bell va calibrar-ne els efectes
i hi va afegir buffers o zones dinuncia al seu voltant per tal de
representar lmbit dinuncia relatiu, que desprs va cartogra-
ar.
Aquests estudis previs van proporcionar els fonaments reals
per al projecte Tranquillity Mapping, amb la idea de respondre a
les crtiques posteriors, com les de Levett (2000), i de desenvo-
lupar el plantejament mitjanant les tcniques actualment dispo-
nibles de recerca social i cartograa geogrca. El projecte tenia
la voluntat de respondre a la necessitat de fonamentar un estudi
daquestes caracterstiques en les percepcions del pblic, reec-
tir-ne nicament lopini i els valors, desembolcallar el concepte
de tranquillitat i extreure els criteris que el conguren per analit-
zar-los i treballar-hi. El projecte seguia, doncs, lexemple daltres
estudis que havien partit de conceptes subjectius similars, com el
de natura salvatge (vegeu, per exemple, Knopft, 1983; Virden
i Schreyer, 1988; Olds, 1989; Kliskey i Kearsley, 1993; Lesslie,
1994; Tarrant, Haas i Manfredo, 1994; Miller, 1995; Coeterier,
1996; Habron, 1998; Graefe, Donnelly i Vaske, 1986; Carver,
Evans i Fritz, 2002; Fritz i Carver, 1998; Mace, Bell i Loomis,
1999; Shultis, 1999; i Fredrickson i Anderson, 1999).
Concretament, lobjectiu del projecte Tranquillity Mapping
ha estat partir de la idea original de cartograar la tranquillitat i
anar una mica ms enll, bsicament de tres maneres: en lloc de
partir duna denici elaborada per experts dall que inclou la
tranquillitat, sha iniciat el procs amb una extensa feina de con-
sulta prvia per obtenir-ne la denici. En conseqncia, sha
tingut en compte un conjunt de variables ms ampli que en recer-
ques prvies. En comptes de centrar-se exclusivament en factors
que perjudiquen la tranquillitat, al projecte Tranquillity Map-
ping tamb shan volgut incloure factors positius que contribu-
eixen a aquesta sensaci. Aix, shan ponderat els factors positius
i els negatius segons la importncia que hom els atribueix a lhora
de determinar la tranquillitat dun indret. I, nalment, ls de
tcniques avanades delaboraci de models per representar la
difusi de limpacte de qualsevol variable sobre lespai ha perms
obtenir mapes continus de superfcie de tranquillitat relativa, en
lloc de zones tranquilles o no tranquilles, o de tranquillitat alta,
mitjana o baixa. Les zones relativament tranquilles sn les que
tenen un nombre ms elevat de factors positius i un nombre in-
ferior de factors negatius que altres indrets. La tranquillitat rela-
tiva, doncs, depn del context.
Aquest projecte sha dut a terme en dues rees destudi del
nord-est dAnglaterra, determinades, en gran mesura, pels pa-
trocinadors abans dengegar la recerca. La primera s el Parc Na-
cional de Northumberland (NNP), el parc nacional menys visitat
dAnglaterra i del Pas de Galles, recentment promogut com un
indret on trobar solitud, zones inexplorades i qualitat paisatgs-
tica. La segona rea, seleccionada sobretot com a anttesi del parc
nacional, s West Durham Coaleld (WDC), una rea geogr-
cament ms reduda que el parc, per amb molta ms densitat de
poblaci i fragmentada per un bon nombre de carreteres i una via
de tren. Correspon a lrea duna antiga conca minera relativa-
ment deprimida, malgrat que, en general, el nivell de les tasques
de recuperaci de la zona ha estat elevat. Gran part de la zona
presenta caracterstiques tpiques dun entorn urb perifric,
amb nivells de pressi intensos sobre un espai redut.
Per a la consulta corresponent a aquestes rees es va utilit-
zar lavaluaci participativa, una varietat denquesta centrada en
lanlisi de la percepci, els valors i les opinions de la gent, con-
cebuda per permetre que els participants sexpressin amb les se-
ves prpies paraules. Mitjanant preguntes obertes, sanima les
persones consultades a explicar els seus posicionaments sense
imposar-los opinions externes. Lavaluaci participativa tracta
tots els enquestats com a experts en el tema, com a persones
que saben ben b com sn les coses. Es prioritza ls deines i
tcniques molt visuals, amb ms recorregut que les emprades en
estudis que conen nicament en ls de la paraula escrita (o par-
lada). Lobjectiu principal s eliminar barreres en la participaci i
incloure la visi de tantes persones diferents com sigui possible.
Les preguntes principals de la consulta van ser les segents:
Qu s la tranquillitat?
Qu s el que fa que una zona sigui tranquilla?
Qu signica tranquillitat per a vost?
Per qualicar una zona de tranquilla, quines caracters-
tiques hauria de tenir?
Quines zones tranquilles podria anomenar?
Quins factors conformen la tranquillitat?
Qu s el que fa que una zona sigui ms tranquilla?
Qu s el que fa que una zona sigui menys tranquilla?
Quines repercussions tenen les zones tranquilles?
Quan es troba en una zona que considera tranquilla,
com se sent?
Quin aspecte t una zona tranquilla?
Els llocs sn ms o menys tranquils en funci del moment?
(dia/nit, setmanes, mesos, estacions, anys, etc.)
En aquesta recerca, es va utilitzar lavaluaci participati-
va amb grups dagents clau que viuen a la zona i amb usuaris de
lentorn. Entre els agents del territori hi havia representants de
ladministraci local, dorganitzacions dedicades al patrimoni, el
turisme i la conservaci, i grups de protecci del medi ambient.
A les sessions davaluaci participativa hi van participar tamb
persones enquestades en catorze punts daccs a aquests en-
torns (centres dinformaci per als visitants, prquings de punts
dinters pblics i zones desbarjo). En aquests punts, lequip va
muntar un estand on convidava els visitants a prendre part en la
recerca. Grcies a la inclusi daquests participants es va obtenir
una resposta ms mplia de la que shauria recollit si el concep-
te shagus estudiat noms a partir de lopini dels agents. Als
punts daccs a les zones rurals, es van entrevistar ms de qua-
tre-centes persones i unes trenta ms a les sessions destinades
als agents del territori.
La vericaci de les conclusions inicials s una part essencial
de la recerca de lavaluaci participativa. Per completar-la, es van
fer dues sessions dinformaci pbliques, que van oferir als en-
questats loportunitat de contrastar els resultats provisionals de
la recerca. A ms, tamb es van obrir les portes a la participaci
dun grup ms ampli i nombrs a la recerca. Els actes organitzats,
un per cada rea destudi, van basar-se en les respostes aplegades
durant les sessions de treball de camp i hi va assistir ms dun
centenar de persones. En aquestes assemblees es van conrmar,
amb escreix, els resultats que es desprenien a la recerca principal i
es van observar notables coincidncies entre els enquestats quant
a les idees bsiques del que s i del que no s la tranquillitat.
Grcies a la profusi de respostes generada en lavaluaci
participativa, es van poder denir els factors que contribueixen
a la tranquillitat o la perjudiquen. A dobtenir mapes a partir
de les dades de lavaluaci participativa, es va recrrer al Sistema
dInformaci Geogrca (SIG). Com ja sha apuntat anterior-
ment, un SIG s una eina informtica per a la integraci, lanlisi
i la classicaci de conjunts de dades geogrques. Quan es vol
elaborar un model, sintrodueix al SIG la totalitat de la informa-
ci disponible. Tots els models SIG es basen en les dades propor-
cionades, les operacions que shi duen a terme i els parmetres
que sassignen a aquestes operacions. En aquesta recerca, les de-
cisions sobre la naturalesa daquestes caracterstiques les va de-
terminar, en la mesura del possible, lavaluaci participativa, no
els modelistes. Per poder dibuixar-hi mapes de tranquillitat,
es va sobreposar una quadrcula amb celles de 250 m per 250 m
a totes dues zones, la qual cosa va permetre calcular la puntuaci
de tranquillitat que corresponia a cada cella i comparar-la amb
la de la resta.
Els mapes elaborats en aquest estudi sn producte de lapor-
taci directa de la consulta. Les dades de lavaluaci participativa
eren molt variades i extremadament qualitatives, la qual cosa va
obligar a prendre decisions sobre la manera dagrupar les respos-
tes i ordenar-les per categories, per tal de nodrir el procs carto-
grc. Les decisions sobre la interpretaci de les dades i laplica-
ci al model SIG van basar-se en la consulta amb el grup director
del projecte i les bones prctiques publicades. El vincle entre els
resultats de lavaluaci participativa i el model SIG era doble. Per
una banda, els resultats de lavaluaci participativa identicaven
quines eren les qestions importants per als enquestats. Alesho-
res, aquests aspectes es relacionaven amb els conjunts de dades
disponibles a escala nacional, com les cobertes del sl (vegeta-
ci), el terreny, les rees urbanes i altres infraestructures huma-
nes que representen les diferents dimensions de tranquillitat.
Per altra, els resultats de lavaluaci participativa identicaven la
rellevncia relativa daquests temes. Aix va facilitar la inclusi
a lanlisi de la ponderaci de les dades duna manera diferen-
ciada, cosa que posteriorment va permetre dibuixar els mapes
de tranquillitat relativa. Cal reiterar en aquest punt que, com a
principi, les decisions dels experts sobre qu calia incloure-hi
i quins factors de ponderaci shavien de tenir en compte es va
reduir a un mnim absolut. Els resultats de la consulta de lava-
luaci participativa es van utilitzar per denir els parmetres del
model sempre que va ser possible.
Evidentment, a aquest resum del procs li manquen molts
detalls. Aix no obstant, com sha indicat al comenament del ca-
ptol, lobjectiu s proporcionar una visi general, abans dabor-
dar ms especcament les respostes recollides durant el treball
de consulta, que ressalten la importncia de la tranquillitat i els
indrets tranquils de formes molt variades, sempre centrades espe-
cialment en la salut. Desprs desmentar la manera com sn pre-
sentats els resultats, seguidament es comentaran quins han estat.
La fase de redacci dun projecte basat en una avaluaci par-
ticipativa pot resultar complicada, sobretot perqu la funci del
redactor s transferir la informaci obtinguda a travs de la recer-
ca sense manipular-ne el signicat original. Tots els comentaris
formulats durant la recerca apareixen a linforme nal en la seva
forma original, sense corregir-ne els errors dortograa o gram-
tica. El redactor tamb ha de decidir ns a quin punt savaluen o
analitzen les respostes segons la seva rellevncia, ms enll del
que pugui transmetre el pes o la insistncia del comentari. Mal-
grat aquest objectiu, el redactor ha de tenir, evidentment, un cert
criteri sobre la millor ubicaci dun comentari concret, tant si
es tracta duna paraula individual com duna declaraci, frase, un
comentari o fragment ms llarg. Sens dubte, s possible que, fora
del context original, la persona responsable del buidatge de les
respostes no tingui clar qu volia dir exactament lenquestat amb
la seva contribuci, ni com caldria classicar-la. No obstant aix,
lexperincia ha demostrat que, gaireb sempre, el grau de criteri
necessari s dun nivell cognitiu bastant baix; s a dir, el grau en
qu sanalitzen o es ponderen realment els comentaris s limitat,
mnim. Si el signicat dalgun comentari no est clar (i aix ho
haurien hagut devitar els dinamitzadors de la sessi davaluaci
participativa, mitjanant lobservaci atenta i linterrogatori
que gura al gui), al llarg de la fase de vericaci hi ha lopor-
tunitat de recticar els malentesos, i es distribueixen esborranys
de linforme per poder-lo comentar. Si, tot i aix, el context o la
ubicaci no estan clars, o sadiu a ms dun apartat de linforme,
el comentari o la idea pot aparixer en ms dun punt de lesmen-
tat informe.
Amb la presentaci que es duu a terme a les pgines se-
gents, els resultats poden semblar un pl repetitius. Tanmateix,
es vol mostrar el que van dir els enquestats amb les seves parau-
les, i deixar que el lector treballi, pensi i reexioni sobre el signi-
cat que la gent atribueix al terme tranquillitat.
Els signifcats de tranquillitat: conclusions de lavaluaci
participativa
Una gran proporci i una mplia varietat de les respos-
tes recollides durant lenquesta participativa relacionaven la
tranquillitat amb el fet de sentir, veure i/o experimentar diver-
sos aspectes de la natura observada. Per exemple, esmentaven la
importncia de trobar-se enmig de la natura, sentir sons na-
turals (com ara el cant dels ocells i el vent entre les fulles) i
experimentar un paisatge natural. Alguns enquestats van cen-
trar-se en caracterstiques generals o de gran abast, que suggeri-
en paisatges encisadors i paisatges inexplorats. Nhi va ha-
ver que van suggerir altres tipus de paisatges o caracterstiques
essencials, com els camps, les clarianes dels boscos i els prats.
Daltres van centrar les respostes en caracterstiques dun nivell
ms detallat, com ara la bellesa de la ora i la fauna. Molts par-
ticipants van ressaltar la importncia de laigua i altres aspectes
relacionats amb aquest element. De fet, el so de laigua, els rius,
les ones va ser la resposta ms freqent durant la vericaci. El
mar, descrit com un element que se sent i es veu en un indret
tranquil, gaudia de molts adeptes. Daltres es van centrar en la
importncia de les vistes, els horitzons llunyans i els paisatges
oberts. Per a molts enquestats, hi havia aspectes de la fauna i la
ora determinants en la seva idea de tranquillitat, i considera-
ven fonamental loportunitat dobservar la fauna i la ora en el
seu hbitat natural.
No obstant aix, si b durant la recerca hi va haver un bon
grapat delements interrelacionats de la natura molt valorats per
un nombre considerable denquestats, un altre aspecte clau de la
tranquillitat contraposava les inuncies internes a les inu-
ncies externes. Els enquestats sostenien que el concepte de
tranquillitat i els nivells de tolerncia depenen dels seus hbits
i del context que envolta la seva vida quotidiana. Per exemple,
els visitants de Lake District procedents de Londres valoren la
tranquillitat daquell paisatge de manera diferent de com ho fa
la poblaci local. Aix mateix, altres consultats van suggerir que
la tranquillitat es valora segons un marc de referncia personal,
que depn del teu sentit del ritme, de ns a quin punt et sents se-
gur. A ms, van afegir-hi que es tracta dun concepte relatiu.
Imatge 2. Un paisatge tranquil ajuda a recuperar lequilibri personal.
Moltes de les persones enquestades van considerar la
tranquillitat com una qesti cabdal per un seguit de raons re-
lacionades amb la salut personal. Les ms generalitzades van ser
recuperar lequilibri personal, desestressar-se, els avantat-
ges de sentir-se a quilmetres de qualsevol lloc, la necessitat de
preservar indrets amb zones verges tranquilles, els benecis
de sentir-se en harmonia amb un mateix, sense estrs, la
quietud, la sensaci de benestar, la calma mental i fsica, la
tranquillitat desperit, la calma interior, no sempre exterior,
i el fet que la tranquillitat s el veritable signicat de lesbarjo:
dna loportunitat de sentir-se renovat.
Els enquestats van comentar les repercussions benecioses
dallunyar-se del soroll, fer una escapada, com estar en un al-
tre mn, sense estrs, distanciar-se de la vida quotidiana i des-
connectar, fugir de tot i canviar daires, desconnectar de tot,
no patir estrs, estar descansat, b i calmat, apreciar lharmo-
nia positiva, s agradable apartar-se de tot... amb tantes presses
com tenim sempre, no estar envoltat de soroll, anem massa de
blit, anem atrafegats i vivim envoltats de soroll, preservar
els indrets naturals i conservar el patrimoni, tamb per fugir de la
pressi de la vida diria, relaxaci, calma, relaxaci, oblidar-
se de la feina, allunyar-se de la gent, fer marxar els problemes
o els neguits, s indispensable, tothom necessita alguna forma
de tranquillitat a la vida, encara que no ho spiga i no estar lo-
calitzable. La tranquillitat ajuda a pensar.
Aparentment, molts daquests raonaments tenien a veure
amb la noci ambigua de (trobar) la pau. La paraula pau sem-
pra per referir-se a una manca total de soroll, amb la paraula si-
lenci com a resposta habitual, i lafegit que el silenci absolut pot
fer molta por. Tamb pot entendres com una absncia de soroll
per poder sentir els sons naturals, o, ms enll dels simples as-
pectes acstics, la idea destar en pau, com a sensaci de benes-
tar mental o psicolgic. Totes aquestes respostes sidentiquen
ms avall, per b que amb comentaris formulats juntament amb
les idees de tranquillitat (com quan es parla de pau i tranquil-
litat), seguits dobservacions amb un mats psicolgic ms im-
plcit o explcit.
Alguns dels enquestats van associar indrets concrets amb la
tranquillitat, com el mercat de Hexham, la catedral de Durham,
Holy Island i els jardins de Cragside. Aix mateix, van esmentar
elements com el cant dels ocells i la llunyania del trnsit. Daltres
alludien a tranquillitat i relaxaci, pau i tranquillitat, boscos
solitaris, tossals, el camp, quan hi ha pau i tranquillitat, pas-
sejar-hi en pau i tranquillitat i serenitat silenciosa. Un en-
questat va exposar que massa tranquillitat s avorrida. Una de
les persones consultades que havia parlat de la importncia dels
perodes de silenci va afegir que li agrada passejar acompanyat,
per que hi ha moments en qu no li ve de gust parlar; que frueix
dels instants de silenci tot contemplant plantes, ocells, mamfers.
Un altre, la resposta del qual havia estat silenci, va afegir durant
la conversa que, per b que s possible estar acompanyat, els altres
poden arribar a espatllar la tranquillitat, sobretot fent soroll.
Com sha exposat ms amunt, es pot considerar que les al-
tres respostes que tenien en compte la idea de pau suggereixen un
signicat que va ms enll de labsncia de soroll, o, com armava
un enquestat, s un indret on et sents en pau, s a dir, es tracta
ms de la sensaci que del fet destar en pau. Van ser molts els
que van destacar un element intern de la tranquillitat, la qui-
etud, una sensaci de calma, tant interna com externa. Luna s la
resposta de laltra. Bsicament, es tracta de la tranquillitat com
a pau mental, en mltiples i variades formes. Per aix parlaven
de pau, pau i calma, sentir-se descansat, en pau amb un ma-
teix, calma interior, pau mental i sense estrs. Un parti-
cipant va suggerir la presncia de la calma. Qu fa que hi hagi
calma? Humor, naturalitat, espai, un recinte que impedeixi les
intrusions externes, solitud, i pau, calma, estar sol amb el meu
gos. Al darrer enquestat, el que li interessava concretament era
allunyar-se del soroll, especialment de la msica. Una persona
consultada va esmentar la pau sense interferncies externes...
no necessriament tot sol, tot i que la gent pot arribar a treuret
de polleguera. Lautor del darrer comentari va remarcar que lab-
sncia de tranquillitat no depenia necessriament del nombre de
persones, sin del tipus de persones. Per a ell, la tranquillitat
consistia a fer coses amb fusta, metall o altres materials.
Nhi va haver que reivindicaven la necessitat despai per
reexionar, dempatia amb lentorn, de temps per pensar,
la tranquillitat com un estat mental en un indret agradable, la
tranquillitat desperit, seure en silenci i fondres amb Du,
calma mental i fsica, calma i karma, pau i serenitat inte-
rior, no exterior. Tot hi ajuda, una sensaci de pau en un en-
torn natural amb ocells o abelles de fons, calma, tranquillitat,
pau, relaxaci, cap neguit. Pau, passejades silencioses, un
estat mental calmat, relaxat, solitud, silenci, natura, difcil
de descriure... una sensaci, no un espai concret... calma, silenci
(un estat mental), relaxaci acompanyat, sol, la llar, el mo-
ment de ser all, descans articial en silenci, una resposta emo-
cional ms que una sensaci fsica, la tranquillitat s un somni
de pau mental i llibertat desperit, desaparici del temps i les-
pai, sensaci de benestar, espai per pensar, temps per pen-
sar, sentiments i pensaments, sentir-se cmode, temps
per a un mateix, sensaci dhistria, absncia dinuncies,
espai per reexionar, que el Fulham Football Club guanyi per
quatre gols, interior, no exterior, pensaments agradables,
un ritme diferent del de la vida urbana, conscincia espiritu-
al, conduir llargues distncies en solitari... pensar, qualitat
de vida, sensaci de retrocedir en el temps i un lloc segur.
Una enquestada, desprs de parlar de la pau mental, va afegir
que odiava els turistes i no suportava sentir-sen: sho carreguen
tot. Una altra persona consultada parlava de desconnectar.
Al llarg del debat, tamb es va comentar que la pesca nocturna
enmig del vent i la pluja constitueix una experincia tranquilla,
i que latrafegament pot ser necessari per assaborir desprs la
tranquillitat: limitar-se a jeure no s tranquil, s avorrit. Du-
rant la conversa, lenquestat que havia suggerit la pau perfecta
va afegir el segent: Blanchland, un vespre de juliol, sortir amb
els gossos, ning ms al voltant... noms el guardabosc. Noms
veure el bruc per tot arreu... mgic.
Daltres armaven que la tranquillitat equivalia a allunyar-
se de tot i de tothom, tot afegint-hi que me nhe apartat bas-
tant i pot arribar a ser esgarrifs! Per exemple, les glaceres, les
muntanyes amb mal temps, lluny del soroll, amb els ocells,
qualsevol lloc apartat del soroll, de la televisi, sentir-se com
a quilmetres de qualsevol lloc, lluny de tot, sentir-se lluny
de la ciutat, escapar-se de tot, distanciar-se del remol,
allunyar-se de la vida quotidiana, sense plans concrets, una
zona que pots visitar per deixar enrere els problemes... fugir
de lestrs de la vida normal, buscar el que no trobes a casa,
allunyar-se de lestrs de la feina i les pressions del dia a dia,
fugir de la gent, de les inuncies humanes, ning, fugir
de les presses, que no timportunin, poder dormir sense
que et molestin, estar sol, que visqui a prop gent com cal,
lluny de tothom, que no hi hagi gaire gent, ning, sen-
se gent, ni gossos, que no hi hagi gent, jo i prou, no gaire
gent, avui aqu nhi ha massa, distanciament, allat, gent
cordial, poca gent, estar sol, absncia de gent i del seu mal
humor (que et fan pagar a tu), solitud a Cheviot, allunyar-se
de la gent, del soroll i de la brutcia, ning que timpedeixi la
contemplaci, necessitat dinteractuar, no estar en un indret
atapet, que no hi hagi gent amb presses, per exemple, amb
vehicles; magrada el ritme lent, per exemple, veure bestiar que
pastura, absncia de gent. Pot semblar elitista... jo hauria de ser
lnica persona all, solitud, tranquillitat s igual a menys
gent i menys gent s igual a ms pau, estar sol, sol o acom-
panyat, no gaire gent, sense gent, s bo no veure prcti-
cament ni una nima, sense gent (i que continu aix), sense
multituds, estar ben lluny dels altres, ning ms, que no
timportunin amb enquestes, i poca gent, un lloc que no esti-
gui ple de gom a gom.
Un dels enquestats que va suggerir allunyar-se de la gent
va comentar que treballava a la xarxa de metro del comtat de
Tyne and Wear, al nord-est dAnglaterra, i que li agradava apar-
tar-se de la feina, la gent i la ciutat i passejar. Un altre enquestat
va esmentar sense intolerants. Al llarg del debat va comentar
que tenia amics homosexuals que havien viscut en zones rurals
i que no sho havien passat massa b, per lactitud daltres resi-
dents. De dues dones enquestades (mare i lla), una va proposar
tenir un lloc que et pertanyi... on no hi entri ning... el teu propi
espai. Tot xerrant, la lla va dir que li agradava el seu dormitori,
perqu era el seu espai, li pertanyia i podia impedir-hi lentra-
da dels altres. Nhi havia que relacionaven la tranquillitat amb
la histria dels indrets, el record dun lloc especial i un mo-
ment especial, arribar-hi atret per un lligam o una histria i
evocar la histria.
Imatge 3. El soroll dels autombils es considera incompatible amb la tranquillitat.
Finalment, i no per aix menys important, tamb es va
plantejar qu no era la tranquillitat. En general, per a molts dels
enquestats, la presncia humana restava tranquillitat, en espe-
cial launcia de massa gent. Es considerava que alguns tipus
de conducta i activitats humanes atemptaven contra la tranquil-
litat. En gran part, aquesta armaci tenia a veure amb els sorolls
no desitjats i les alteracions, tant visuals com acstiques. Uns
quants enquestats van esmentar limpacte negatiu de diverses
formes de transport i vehicles. El trnsit (especialment el soroll
dels cotxes) es considerava un element incompatible amb un lloc
tranquil. Les motocicletes, els quads, els avions i les aeronaus
militars tamb sesmentaven sovint. Es va parlar duna variant
ms general dimpacte negatiu: diferents formes de manifesta-
cions al paisatge lligades a la urbanitzaci, especialment aquelles
que es consideraven massa comercialitzades o que emetien so-
rolls industrials.
Les conclusions de la consulta de lavaluaci participati-
va van conrmar moltes de les teories sobre la importncia que
satribueix al fet de trobar-se en entorns determinats i els bene-
cis que sen deriven. Com la possibilitat de descansar, pensar,
allunyar-se de la vida quotidiana; estar en entorns relaxats i allu-
nyats de lestrs; gaudir dindrets naturals i dels trets dun paisat-
ge, i experimentar el fet destar en un lloc nou i diferent; i fruir
amb la pau, el silenci i la calma. La recerca que es va dur a terme
demostra el paper clau que la gent concedeix a aquestes coses i
aporta arguments slids per preservar o millorar les oportunitats
de gaudir-ne.
Conclusions
El projecte Tranquillity Mapping es va engegar per dissenyar una
metodologia slida, capa de donar cabuda a una srie dactivi-
tats, com ara la planicaci dels usos del sl. Com a rerefons del
projecte, sha mantingut sempre la convicci que molts dels con-
ceptes emprats en gesti ambiental sn relatius, que les caracte-
rstiques o qualitats corresponen a un espectre i que les catego-
ries diferenciades, binries (com els binomis qualitat alta/baixa,
natural/no natural, salvatge/controlat o tranquil/no tranquil),
no sn capaces dabastar ni la variabilitat de la percepci humana
ni el carcter difuminat dels lmits en lespai i el temps. Per aix
aquest projecte sha centrat en la identicaci i classicaci de la
tranquillitat relativa, fent esment a zones relativament tranquil-
les, que sn aquelles en qu s ms probable que les caracters-
tiques fsiques i experiencials del paisatge proporcionin als
usuaris dels entorns rurals lespai i les condicions per relaxar-se,
trobar un equilibri mental i experimentar una sensaci de dis-
tanciament de lestrs. El projecte ha evidenciat que les zones re-
lativament tranquilles es caracteritzen per una baixa densitat de
poblaci, nivells mnims de soroll articial i un paisatge que es
considera relativament natural, amb pocs signes evidents din-
uncia humana.
Quant a temes relacionats amb la tranquillitat relativa,
aquest projecte ha destacat que la tranquillitat s un concepte re-
alment signicatiu i una experincia enriquidora: t importncia
per a les persones, especialment pel que fa a diversos aspectes de
la seva salut i benestar. No ens hauria de sorprendre, ats que una
part important de la recerca ha establert una clara relaci entre
entorns concrets i la salut i el benestar. Avui dia, aquest concepte
ja forma part de molts documents, poltiques i estudis destacats.
En aquest sentit, noms sobtindran garanties de protecci to-
tal i efectiva del paisatge, del mn rural i de la qualitat ambiental
de cara al futur si saconsegueix que els aspectes experiencials
o de sensaci i/o percepci del paisatge es tinguin en compte
juntament amb les caracterstiques ms fcils de quanticar i de
visualitzar. La gent valora la tranquillitat; per tant, sembla ben
lgic identicar i protegir els indrets on s ms probable que sex-
perimenti.
Association for the Protection
of Rural Scotland (2000). Mapping
Tranquillity in Scotland (Inverness to
Aberdeen): concept, methodology, and
potential. Edimburg: Association for the
Protection of Rural Scotland.
ASH Consulting Group (1997). Tranquil
areas Wales. Bangor: Countryside Council
for Wales.
Balling, John D.; Falk, John H. (1982).
Development of visual preference for
natural environments, Environment and
Behaviour, vol. 14, nm. 1, p. 5-28.
Bell, Simon (1999). Tranquillity mapping
as an aid to forest planning. Edimburg:
Forestry Commission.
Bodin, Maria; Hartig, Terry (2003).
Does the outdoor environment matter for
psychological restoration gained through
running?, Psychology of Sport and
Exercise, vol. 4, nm. 2, p. 141-153.
Carver, Steve; Evans, Andy; Fritz,
Steffen (2002). Wilderness attribute
mapping in the United Kingdom,
International Journal of Wilderness, vol. 8,
nm. 1, p. 24-29.
Coeterier, J. (1996). Dominant
attributes in the perception and evaluation
of the Dutch landscape, Landscape and
Urban Planning, vol. 34, nm. 1, p. 27-44.
Camping to Protect Rural England
(1995). Tranquil Areas England Map.
Edimburg: Countryside Commission.
Fredrickson, Laura; Anderson,
Dorothy (1999) A qualitative exploration
of the wilderness experience as a source
of spiritual inspiration, Journal of
Environmental Psychology, vol. 19, nm. 1,
p. 21-39.
Fritz, Steffen; Carver, Steve (1998).
Accessibility as an important wilderness
indicator: Modelling Naismiths. [Treball
indit]. Rule University of Leeds, School of
Geography.
Graefe, Alan; Donnelly, Maureen;
Vaske, Jerry (1986). Crowding and
specialization: a re-examination of
the crowding model, dins Lucas,
R. (ed.). Proceedings of the National
Wilderness Research Conference: current
research. Ogden: USDA Forest Service
Intermountain Research Station, p. 333-
338.
Habron, Dominic (1998). Visual
perception of wild land in Scotland,
Landscape and Urban Planning, vol. 42,
nm. 1, p. 45-56.
Hartig, Terry; Kaiser, Florian; Bowler,
Peter (2001). Psychological restoration
in nature as a positive motivation for
ecological behaviour, Environment and
Behaviour, vol. 33, nm. 4, p. 590-607.
Hartig, Terry; Mang, Marlis; Evans,
Gary (1991). Restorative effects of natural
environment experiences, Environment
and Behaviour, vol. 23, nm. 1, p. 3-26.
Herzog, T. R.; Chernick, K. K. (2000).
Tranquillity and danger in urban and
natural settings, Journal of Environmental
Psychology, vol. 20, nm. 1, p. 29-39.
Herzog, T. R.; Barnes, G. J. (1999).
Tranquillity and preference revisited,
Journal of Environmental Psychology, vol.
19, nm. 2, p. 171-181.
Herzog, T. R.; Bosley, P. J. (1992).
Tranquillity and preference as affective
qualities of natural environments, Journal
of Environmental Psychology, vol. 12, nm.
2, p. 115-127.
Kaplan, Stephen (2001). Meditation,
restoration, and the management of mental
fatigue, Environment and Behaviour, vol.
33, nm. 4, p. 480-506.
University Press.
Kliskey, A. D.; Kearsley, G. W.
(1993). Mapping multiple perceptions
of wilderness in southern New Zealand,
Applied Geography, vol. 13, nm. 3, p.
203-223.
Knopf, Richard (1983). Recreational
needs and behaviour in natural settings,
dins Irving Altman; Wohlwill, Joachim
(eds.). Behaviour and the natural
environment. Nova York: Plenum Press, p.
205-240.
Lesslie, Rob (1994). The Australian
National Wilderness Inventory: wilderness
identication, assessment and monitoring
in Australia, dins International Wilderness
Allocation, Management and Research
Proceedings of the 5
th
World Wilderness
Congress. Golden: Fulcrum Publishing, p.
31-36.
Levett, Roger (2000). A headline indicator
of tranquillity: denition and measurement
issues. Interim Report to CPRE by CAG
Consultants.
Mace, Britton; Bell, Paul; Loomis, Ross
(1999). Aesthetic, affective, and cognitive
effects of noise on natural landscape
assessment, Society and Natural Resources,
vol. 12, nm. 3, p. 225-242.
Macnaughten, Phil; Urry, John (2000).
Bodies in the woods, Body and Society,
vol. 6, nm. 3-4, p. 166-182.
Miller, Jonathan (1995). Australian
approaches to wilderness, International
Journal of Wilderness, vol. 1, nm. 2, p.
38-40.
Morris, Nina (2003). Health, well-being
and open space literature review. Edimburg:
OPENspace Research Centre for Inclusive
Access to Outdoor Environments.
Olds, Anita Rui (1989). Nature as healer,
Childrens Environments Quarterly, vol. 6,
nm. 1, p. 27-32.
Powe, Neil; Shaw, T. (2003). Landscape
assessment: visitor survey report to the
Northumberland National Park Authority.
University of Newcastle: Centre for
Research in Environmental Appraisal and
Management. School of Architecture,
Planning and Landscape.
Purcell, Terrence; Lamb, Richard (1984).
Landscape perception an examination
and empirical investigation of two central
issues in the area, Journal of Environmental
Management, vol. 19, nm. 1, p. 31-63.
--- (1998). Preference and naturalness: An
ecological approach, Landscape and Urban
Planning, vol. 42, nm. 1, p. 57-66.
Shultis, John (1999). The duality of
wilderness: comparing popular and political
conceptions of wilderness in New Zealand,
Society and Natural Resources, vol. 12,
nm. 5, p. 389-404.
Tarrant, Michael; Haas, Gleen;
Manfredo, Michael (1994). Factors
affecting visitor evaluations of aircraft
overights of wilderness areas, Society
and Natural Resources, vol. 8, nm. 4, p.
351-360.
Virden, Randy J.; Schreyer, Richard
(1988). Recreation specialization as an
indicator of environmental preference,
Environment and Behaviour, vol. 20, nm.
6, p. 721-739.

335
Lactivitat fsica i la
contemplaci del paisatge
Oriol Sallent i Bonaventura
Lexperincia humana en el medi s clau per a la
nostra salut i benestar i font dinspiraci per a mol-
tes persones. (Campaign to Protect Rural England,
2006: p. 2).
Des de temps immemorials lsser hum ha tingut cons-
cincia dels benecis que lactivitat fsica aporta al benestar de
lindividu; els romans ja ho van evidenciar en la dita mens sana
in corpore sano. Avui dia, pocs dubtes hi ha sobre aquest aspecte.
Lactivitat fsica, realitzada en unes condicions determinades, s
un element imprescindible per a la millora de la qualitat de vida
de lindividu. La importncia daquest fet arriba al punt que, ns
i tot, lAdministraci incorpora lactivitat fsica en les seves pol-
tiques. La progressiva sedentaritzaci i la creixent popularitzaci
duns hbits higinics i nutritius poc saludables han generat un
inters per estudiar les possibilitats de lesport en beneci del
benestar de lindividu. Per tant, shan anat dissenyant uns pro-
grames socials que en popularitzen la prctica.
De la mateixa manera que els conceptes desport i dactivitat
fsica shan matisat amb el temps, tamb el concepte de paisatge
ha sofert canvis amb motiu de la transformaci cultural i soci-
al dels individus, determinats per la seva situaci personal, les
seves emocions i les seves necessitats (Eichberg, 2006). Tanma-
teix, els benecis dun paisatge de qualitat per al benestar de les
persones s actualment inqestionable tal com constata el Con-
veni europeu del paisatge i ho certiquen les conclusions cient-
ques emeses sobre aquesta matria. De fet, en el prembul del
Conveni europeu del paisatge, signat loctubre de lany 2000 a
Florncia per iniciativa del Consell dEuropa, es reconeix que el
paisatge contribueix al benestar dels ssers humans i que s un
element cabdal de la qualitat de vida de les poblacions indepen-
dentment del seu emplaament geogrc. Els paisatges es valo-
ren, entre daltres raons, com a recurs i factor de gaudi.
Aix doncs, paisatge, natura i esport, entesos com a mbits
propis, sn elements rellevants per al benestar de la persona. Des
daquesta constataci, s evident que el binomi esport i paisat-
ge natural multiplica les conseqncies positives en lindividu,
ja sigui per la combinaci de lambient natural i lexercici, o per
lestmul que produeix la natura per tal de ser molt ms actiu.
Aquest captol es centra en una visi fenomenolgica (Li
2000: p. 866) que permet entendre els benecis que es poden
generar de lassociaci entre la visi esttica de la natura, com
una vivncia enriquidora i agradable, i el gaudi de lactivitat fsi-
ca, com a experincia poderosament plaent. Percebre la intensi-
tat dun paisatge mentre ens traslladem, grcies a la nostra prpia
activitat fsica, s una de les prctiques recreatives ms antigues i
ms profundes que els humans han viscut i que, sovint, han ex-
pressat mitjanant la literatura. Si partim de levidncia que les
experincies recreatives sn benecioses per a la salut i produ-
eixen benestar en lindividu (Tinsley, 2004: p. 59), i que tant el
paisatge com lexercici sn generadors dexperincies intenses,
llavors podem plantejar-nos una qesti prou interessant per
merixer un estudi: quines sn les experincies que originen
lactivitat fsica en contacte amb un paisatge determinat? Com
es manifesten? Quins sn els seus atributs i quins els benecis
per al benestar?
A de contextualitzar aquesta qesti, sinicia, primera-
ment, un breu recorregut per alguns dels estudis ms destacats
sobre les conseqncies favorables que exerceixen sobre la salut
tant els paisatges naturals com lactivitat fsica. A continuaci
es descriuen les relacions entre activitat fsica i paisatge. Final-
ment, es detallen les recerques que plantegen el beneci sinrgic
de practicar activitat fsica en un paisatge natural, el que es co-
neix com green exercise (exercici verd) (Pretty, Grifn, Sellens i
Pretty, 2003).
Ens endinsem, a continuaci, des duna perspectiva feno-
menolgica en el vessant de lexperincia ldica i lanlisi dels
seus benecis. Aix ens servir per posar damunt la taula com,
des de lmbit purament recreatiu, la realitzaci dexercici en un
paisatge agradable pot proporcionar una experincia que sobre-
passa els rendiments fsics de lindividu per reportar, tamb, un
beneci psicolgic i social.
Activitat fsica i benestar
La complexitat i la diversitat de distincions que es poden fer de
lmbit esportiu segons les diferents modalitats, les formes de
prctica, la seva naturalesa, els seus objectius, la seva organitza-
ci i la integraci dactivitats associades (comercials, mdiques,
culturals) expliquen lexistncia de diferents accepcions i la di-
cultat per denir-lo. Les ltimes teories consideren lesport
com un sistema obert al que es van incorporant noves prctiques
i noves concepcions a partir de lesport tradicional que apareix
al segle xix associat a valors de disciplina, de consecuci de re-
sultats i organitzat en el marc del club esportiu (Garcia, Puig i
Lagardera, 2002: p. 35). Seguint aquest enfocament Heinemann
i Puig proposen quatre models per a lesport contemporani (Puig
i Heinemann, 1991). El primer model, el competitiu, s lhereu
de lesport tradicional, lanomenat esport dalt rendiment o es-
port professional. El cos, preparat com una mquina, intenta ba-
tre rcords o vncer al contrincant en una prctica cada vegada
ms elitista i exclusiva.
En segon lloc, el model espectacle, regulat per les lleis del
mercat prpies duna societat de masses i per voluntats polti-
ques (Puig i Heinemann, 1991: p. 127), generador de mites i de
passions massives, s segurament el fenomen cultural ms glo-
bal en la societat postmoderna.
Un altre model s linstrumental, associat a aquelles prc-
tiques que promouen la salut i lesttica i que acostumen a estar
organitzades en el marc dempreses comercials o campanyes ins-
titucionals desport per a tothom, que promouen la participaci
de manera regular i constant.
Per ltim, el model expressiu que engloba les prctiques
esportives poc organitzades i sotmeses a processos constants
dinnovaci i diversicaci (activitats a la natura, activitats de
lliscament, etc.) genera estils de vida i grups socials propis; amb
una concepci recreativa de lactivitat fsica, on la natura s un
company inseparable, tot i que molt sovint s viscuda com a de-
corat, com a suport de lactivitat.
Tot i la multitud de realitats empriques i de percepcions,
es considera que en la denici i conceptualitzaci del fenomen
esportiu sha de tenir en compte, en primer lloc, que cal distin-
gir lesport com a activitat individual del fet social, en segon lloc,
que lesport t ingredients desfor fsic molt notables i nal-
ment, que lobjectiu de lesport pot ser nal o instrumental.
LObservatori de lEsport pren com a denici desport les-
tablerta a la Carta europea de lesport de maig de 1992, adoptada
a la conferncia de ministres de lesport del Consell dEuropa. A
larticle 2 diu:
Esport signica tota forma dactivitat fsica que,
mitjanant la participaci casual o organitzada,
tendeixi a expressar o millorar la condici fsica i
el benestar mental, establint relacions socials o ob-
tenint resultats en competici a qualsevol nivell.
(UNISPORT, 1993: art. 2)
Lesport, en les ltimes dcades, ha viscut dues transfor-
macions essencials. Duna banda sha convertit en un fenomen
cultural, social i econmic de primer ordre, introdut en molts
sectors de la vida quotidiana de la majoria dels pobles de la terra.
Lesport ha entrat a tots els nivells de les societats contempor-
nies i ha afectat i inut elements tan dispars com ara lestatus,
les relacions entre diferents sectors socials, la vida empresarial,
els estils de vestir, el concepte dheroi, els llenguatges o els valors
tics. Alhora, hi ha hagut un procs transformador caracteritzat
tant pel declivi de les organitzacions esportives jerarquitzades
tradicionals en contraposici a leclosi contnua de formes di-
ferents i individuals dexercitar-se corporalment i fer esport com
pel contrast entre lesport recreatiu, participatiu i ldic, per una
banda, i la tecnicaci, la selecci i la competici, per laltra.
Actualment utilitzem la paraula esport per designar lacti-
vitat que realitzen els esportistes competitius, els que busquen
benestar, els que cerquen la realitzaci personal i una millora en
la salut, els jugadors de cap de setmana, els de la tercera edat, etc.
I amb totes aquestes formes, conviu lesport federat, lesport per
a tothom i lesport no organitzat (vegeu la gura 1). Mai abans
shavia constitut una oferta tan mplia i variada de prctiques
(ldiques, higiniques, esttiques, blliques, tradicionals o
competitives) posades al servei dun oci creixent, la demanda del
qual es mou per un intens corrent consumista (Olivera i Olivera
1995: p. 20).
En aquest marc general, la prctica de lactivitat fsica per
aconseguir el benestar fsic i mental s cada vegada ms exten-
sa. Els estudis que proven els benecis que lactivitat fsica t en
el benestar de la persona abasten un gran ventall denfocaments
i mbits (vegeu, entre daltres, els reculls de Frumkin, Frank i
Jackson, 2004: p. 94; Pretty, et al., 2005: p. 316). Shi inclouen
la reducci de malalties coronries, atacs de cor, diabetis, cncer,
artritis, obesitat, osteoporosi, fractures de maluc, depressi, es-
trs, insomni i millora del benestar general (Bird, 2004).
Laugment acusat de la inactivitat i la manca dexercici t
greus repercussions sobre el benestar de la persona i, tamb, en
les despeses dels sistemes nacionals de salut. s per aix que la
majoria daquests sistemes ha realitzat la seva prpia investigaci
per provar la inuncia del sedentarisme en problemes de cor,
dobesitat i de desequilibris mentals, entre daltres, aix com els
resultats favorables duna prctica fsica moderada i contnua.
1

Sn uns estudis que selaboren a nivell mundial (Organitzaci
Mundial de la Salut, 2004), europeu (Comissi de les Comuni-
tats Europees, 2005) o nacional (Ministeri de Sanitat i Consum,
2007). Lactivitat fsica, doncs, ja est reconeguda com un factor
codeterminant de la salut.
1 Les recomanacions actuals sn de mitja hora dexercici moderat cinc dies a la setmana.
A Catalunya, cal fer esment del Pla dimplantaci progres-
siva de la prescripci dactivitat fsica (conegut com PIP), que
sintegra dins del Pla integral per a la promoci de la salut mit-
janant lactivitat fsica i lalimentaci saludable (PAAS) del De-
partament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Des de la seva
creaci, el 2004, pretn garantir, estendre i possibilitar la pres-
Figura 1. La disgregaci de lesport en prctiques.
Esport federat
(institucionalitzat
i reglat)
Esport
recreatiu
Esport
medi
natural
Esport
tercera
edat
Esport
espectacle
Esport de
lliscament
i risc
Esport
per a tothom
Esport
benestar
Esport
rendiment
Esport
salut
Esport
escolar
cripci mdica i el seguiment de lactivitat fsica com a element
bsic dun programa de salut.
Natura, paisatge i benestar
La multiplicitat daproximacions losques fa difcil la de-
nici del concepte de natura des dun altre punt de vista que
no sigui lestrictament naturalstic. La visi de la natura s una
construcci social dimatges, smbols i representacions que es
transformen, al llarg del temps, pels usos i coneixements que
es desenvolupen en el si duna societat o dun grup social (Cor-
neloup, Bouhaouala, Vache i Soul, 2001: p. 6). Segons la Llei
8/2005, de 8 de juny, de protecci, gesti i ordenaci del paisat-
ge, sentn per paisatge qualsevol part del territori, tal com la
collectivitat la percep, el carcter de la qual resulta de lacci de
factors naturals o humans i de llurs interrelacions (Generalitat
de Catalunya, 2006: p. 18). La concepci integradora daquesta
denici engloba les rees naturals, rurals, forestals, urbanes i
periurbanes (Generalitat de Catalunya, 2006: p. 15).
Els gegrafs utilitzen el terme paisatge cultural amb tres
enfocaments diferents. El primer considera la transformaci hu-
mana de la Terra i lestudi de com les societats han anat modelant
el paisatge fsic segons les seves prctiques. El segon sorgeix de
la constataci que el paisatge s una construcci mental en qu
la persona est implicada no noms per trobar-se immersa, sin
per esdevenir un agent actiu en inventar el lloc. Un tercer enfo-
cament incideix en el fet que el paisatge s el producte duna so-
cietat particular, la construcci duna comunitat en un temps i
en un lloc particulars. Aquestes tres perspectives han contribut
a laparici del concepte de paisatge teraputic. Els paisatges tera-
putics sn territoris que han aconseguit ser valorats socialment,
al llarg duna trajectria temporal dilatada, perqu sn capaos
de proveir de salut entesa en un sentit holstic. Els factors que hi
contribuiran sn les caracterstiques naturals (escenari magnc,
aigua i arbres), construccions humanes (balnearis o centres ter-
mals), aportacions a la sensaci del lloc (sentiment de calidesa,
identitat, arrelament o autenticitat) i fets simblics (mites cura-
tius, incorporaci de rutines familiars) (Kearns i Gesler, 1998:
p. 8).
Un nombre creixent dinvestigadors duna mplia varietat
de disciplines han mostrat que el contacte amb la natura pot be-
neciar la salut mental i fsica. Els contextos destudi abasten des
de lefectivitat de lentorn natural en la contribuci del benestar
espiritual ns al treball en jardins o la presncia despais verds
en els centres urbans (vegeu lextens recull de Pretty, Grifn,
Sellens i Pretty, 2003: p. 20). De fet, la connexi innata amb la
natura s el principi duna lnia investigadora que suggereix que
lapropament a aquest medi incrementa la sensaci de benestar
per la inuncia que t en el nostre desenvolupament emocional,
cognitiu, esttic i ns i tot espiritual. Tamb per la possibilitat de
generar una propensi a comprendre la natura i a tenir-ne cura
ns al punt darribar a transformar la persona (Wilson, 1993;
Milton, 2004).
Imatge 1. La realitzaci dactivitat fsica en paisatges agradables t benefcis per a la salut.
Pel que fa al paisatge, els benecis de la contemplaci dun
paisatge agradable tamb shan estudiat. En aquest sentit, sha
constatat que les persones amb nestres encarades a zones ver-
des tenen menys malalties, estan menys frustrades, sn ms pa-
cients i expressen un entusiasme ms gran per la feina (Pretty i
Barlett, 2005: p. 304). Tamb resulten favorables les repercus-
sions que tenen els paisatges agradables en el cam cap a la feina
o els efectes de lactivitat fsica realitzada en el medi natural. Un
exemple clar de la importncia que ha adquirit aquest aspecte en
la nostra societat s lestudi del grau de confort de diferents zo-
nes de Gran Bretanya amb uns criteris en qu la tranquillitat i la
qualitat del paisatge hi tenen un paper fonamental (Campaign to
Protect Rural England, 2006).
Lactivitat fsica al medi natural. Histria de les relacions
Segons David Abram, abans de lescriptura i la divisi horria
del temps, lsser hum estava ntimament lligat a la natura. El
paisatge parlava de la histria i marcava les pautes temporals. Era
una experincia de comuni existencial, de sintonia i de sereni-
tat de pertnyer a una estructura estable que es va perdre amb el
progrs tecnolgic (Abram, 2000). A partir de llavors, la natura
ha estat percebuda simultniament com a enemiga i companya,
s a dir, com un terreny de joc per entrenar-se fsicament i tcti-
cament, com un obstacle per provar la fortalesa i resistncia hu-
mana o com un espai de pau i retrobament entre els homes.
De la mateixa manera que el concepte de natura no s un-
voc, tampoc no ho s la prctica de lesport a laire lliure. Lactivi-
tat fsica a la natura ha evolucionat de manera complexa a travs
de la modernitat. Cal destacar, especialment, tres cicles o onades
(Eichberg, 2006: p. 3). La primera onada es produeix en el canvi
del segle xviii al xix, amb linici de lalpinisme. rees munta-
nyoses properes, ns aleshores evitades, descobreixen els seus
paisatges atractius i somplen despecials valors sentimentals. Al
mateix temps, es comena a practicar lexercici fsic en entorns
naturals. A Alemanya, els jocs, les passejades i les competicions
gimnstiques a laire lliure es combinen amb discursos alterna-
tius, canons provocatives i manifestacions de tipus patritic,
aix com amb la literatura i pintura romntiques. No va ser per
accident que la relaci humana amb la natura canvis justament
amb el perode de revoluci democrtica: la lluita per tornar a la
natura o tornar als boscos tenia accent dalliberament popular
(Eichberg, 2006: p. 3).
La segona onada, en iniciar-se el segle xx, la impulsen grups
de joves, proletaris i associacions patritiques en una expressi
neoromntica de relaci amb la natura a travs dacampades, jocs
i la prctica desports. Ser en aquest context que lesport mo-
dern es comenar a convertir en una activitat popular de mas-
ses, a labast de noves generacions i classes socials (orientaci,
ciclisme, esports aqutics). Al mateix temps, les activitats a laire
lliure es combinaran amb el nudisme, la medicina i la nutrici
natural. (Eichberg, 2006: p. 4). Als pasos nrdics apareix el ter-
me Friluftsliv (un estil de vida basat en experincies a la natura i
la connexi espiritual amb el paisatge [Gelter, 2006: p. 12]) que
inclou, a ms de la jardineria i una nova proposta nutritiva, un
ampli ventall dactivitats com el bany, la nataci, el ciclisme, la
gimnstica i els jocs a laire lliure, aix com una proposta de prc-
tiques corporals alternatives (Frode Sadolin, 1906 citat per Eicb-
herg, 2006: p. 4).
La tercera onada t lloc entre la dcada dels seixanta i la dels
setanta del segle xx en parallel al turisme de masses, de lesport
per a tothom i de levoluci tecnolgica. Llavors es viu una nova
revoluci, molt sovint contradictria, en combinar competici-
ons multitudinries a laire lliure amb reptes personals impen-
sables pocs anys abans, com ara les ascensions dun gran nombre
de grups a lEverest, els espais tematitzats per al golf, els esports
daventura i una nova conscincia ecolgica. A Catalunya aques-
ta dinmica es manifestar a la dcada dels vuitanta.
Benefcis de la prctica esportiva a la natura per a la salut.
Tres lnies destudi
La majoria danlisis sobre els benecis per a la salut de lacti-
vitat fsica a la natura es fonamenten, en part, en com les con-
dicions fsiques del territori (lalta concentraci doxigen, les
diferncies de relleu o laltitud) augmenten els efectes ja salu-
dables de lesport. Altres estudis, en canvi, fan referncia a la
coincidncia del sedentarisme amb els problemes dobesitat o
cardacs dins els estils de vida urbans. En aquesta segona lnia
shan desenvolupat molts projectes, com ara el de Chopwell
Wood Health Project (Powell, 2005: p. 8) o la campanya Ac-
tive woods naturally good for you, que t com a objectiu
conscien ciar la poblaci de la relaci entre la salut, el benestar
i els boscos, amb la nalitat de promoure i estimular estils de
vida ms saludables (OBrien, 2006: p. 59). Es tracta dun dels
projectes de lAcci de Cooperaci Intergovernamental Euro-
pea en matria dInvestigaci Cientca i Tecnolgica COST
E-39 denominada Forests, Trees and Human Health and Well-
being, sorgida amb el propsit daugmentar el coneixement so-
bre les prioritats dominants de la salut identicades dins dels
pasos europeus i de les oportunitats que ens brinden els espais
verds per fer front a problemes associats a aquestes necessitats
(Pecurul, Cristbal i Moscoso, 2007: p. 56). A lEstat espanyol,
shi han presentat set iniciatives que vinculen els boscos i altres
rees naturals amb els benecis per a la salut humana i el ben-
estar. Entre elles shan incls projectes relacionats amb espais
naturals protegits i esports de muntanya, la xarxa estatal de les
vies verdes o el calendari de marxes de Catalunya (vegeu la p-
gina 207 del present llibre).
2
Finalment, una de les altres lnies dinvestigaci i actuaci
neix davant la constataci que resulta ms fcil practicar lactivi-
tat a laire lliure en espais que sn atractius, estticament agrada-
2 Altres exemples al butllet Countryside Recreation, nmero 13, primavera 2005.
bles i tranquils.
3
Aix pot voler dir bellesa natural amb la presn-
cia darbres, rius o grans panormiques, o senzillament carrers i
parcs ben dissenyats (Frumkin, Frank i Jackson, 2004: p. 103).
Hi ha fora estudis que identiquen un paisatge amable com una
condici determinant per motivar lhbit dexercici fsic. Aix, les
zones on es detecta un grau ms elevat de prctica fsica esportiva
(catalogades dalt nivell caminable), es caracteritzen, entre di-
ferents factors, per una esttica plaent (Frumkin, Frank i Jackson,
2004: p. 105). Ladopci dactivitats fsiques quan sest exposat
a laire lliure s el que sha denominat green exercise o exercici
verd (Pretty, Grifn, Sellens i Pretty, 2003). Els efectes positius
shan classicat de diferents maneres, per a nivell general inclo-
uen el benestar fsic, psicolgic i social. Aquests estudis indiquen
que els benecis poden obtenir-se no noms per lactivitat en
lmbit de la natura (com caminar o passejar amb bicicleta) sin
tamb pel fet dobservar-la simultniament (OBrien, 2006).
I s que una vida ms llarga no vol dir una millor qualitat de
vida. La sensaci de benestar tamb ens la proporcionen les expe-
rincies graticants i memorables (Lacroix, 2005). Des daquest
punt de vista, ms enll de la pura activitat, cal considerar la re-
llevncia de lexperincia per si mateixa.
En lestudi de la demanda recreativa de Driver i Brown sen-
tn que la voluntat de realitzar activitats com a opci recreativa
es troba en el nivell ms supercial duna jerarquia basada en
la complexitat, la visibilitat i la comprensi dels quatre nivells
dexigncia que es mostren en la gura 2. En un nivell ms pro-
fund de requeriment respecte a les prpies activitats hi trobar-
em els espais, els escenaris on es produeix aquesta activitat. En
el tercer nivell, la demanda sexpressa per les experincies. Aix
vol dir que la gent simplica en activitats recreatives en uns in-
drets determinats (en el cas que ens ocupa, la natura) per aconse-
guir unes experincies satisfactries. En essncia, els practicants
seleccionen uns atributs espacials especcs i construeixen lex-
3 Per una apologia centrada i fonamentada de la tranquillitat, vegeu Campaign to Protect
Rural England, 2006.
perincia ptima, que cont dimensions com laventura, el rep-
te, la solitud o la llibertat. En el quart nivell de la demanda, que
s el ms profund, se situa la noci de beneci (com la salut o la
relaci social). Sespera que la prctica recreativa aporti unes con-
seqncies desitjables a partir dunes activitats determinades, en
uns espais concrets que ens facin viure unes experincies plaents
(Mc Cool, 2006).
Activitat
Escenari
Experincia
Benefici
Figura 2. Nivells dexigncia en la jerarquia de la demanda recreativa.
Lexperincia recreativa i els benefcis de loci
A partir de la dcada de 1990-1999 sha produt un gran inte-
rs acadmic i empresarial envers la importncia de lexperin-
cia en lmbit de loci, tant pel que fa a lestudi de les reaccions
que es produeixen com al procediment per oferir-les i les pau-
tes de consum existents (Tofer, 1970; Carlzon, 1987; Jensen,
1999; Pine i Gilmore, 2000; Csickszentmihalyi, 1993 i 1996;
Schmitt, 1999; Harris, Harris i Baron, 2003; Andereck, Bricker,
Kerstetter i Nickerson, 2006).
4
Tot i que les fronteres entre les
experincies sn difuses i de difcil estudi i identicaci, una vi-
si fenomenolgica permet entendre que lindividu es mou per
diferents motivacions i que, en els darrers temps, sha convertit
en un sser errtic i de comportament complex. Es busca viure
intensament i donar sentit al temps lliure saltant duna experi-
4 Vegeu interessants recopilacions a Grtsch, 2003: p. 45; Goytia, 2004: p. 19 i Jennings,
2006: p. 8-11.
ncia a una altra, en una sessi de zping vivencial que sembla
obeir a una necessitat imperiosa de sentir-se viu. Aquesta ses-
si salimenta duna estudiada estratgia de mercat que identica
emoci i illusi amb els productes i serveis consumibles per tal
de poder-los vendre (Holbrook i Hirschmann, 1982).
Lexperincia, com a manifestaci personal de les activitats
ldiques, depn de lacci del subjecte, de la seva voluntat i de
lactitud que adopti; s un recurs important de desenvolupament
personal i social, una font de salut i benestar i un dret hum. Els
benecis de loci identicats per Driver, Brown i Peterson i en-
tesos com els canvis positius o el manteniment duna situaci
anhelada, resultat de la participaci en activitats de lleure, es po-
den apreciar tant individualment com en grups socials (Tinsley,
2004: p. 59). La millora de la salut, tant pel que fa a la prevenci
com a la cura, s una de les conseqncies ms conegudes i ha-
bitualment associades a la prctica de loci (Monteagudo, 2004:
p. 63), un beneci a mig cam cap al benestar i la qualitat de vida.
Tinsley mant la teoria que la satisfacci de les necessitats per-
sonals mitjanant experincies doci contribueix a la millora de
la seva salut fsica i, per tant, la satisfacci vital. Aquest procs
allibera tot un seguit de recursos psicolgics que permeten lau-
toexploraci i el creixement psicolgic (Tinsley, 2004: p. 60).
Aix, lexperincia ldica en el marc dun oci positiu (Cuenca,
2000) permet millorar la condici o situaci duna persona,
grup o entitat en el marc dun oci generatiu o proactiu, prevenir
una condici no desitjada i/o el manteniment duna condici
desitjada en el marc dun oci preventiu o sostingut i aconseguir
una experincia psicolgica en el marc dun oci ajustat (Montea-
gudo: 2004: p. 65 citant a Driver i Bruns, 1991).
Aquesta ltima qualitat fa referncia a la satisfacci de lex-
perincia ldica per si mateixa. s un element especialment
signicatiu en la percepci del paisatge, condicionada tant pels
elements de lespai visualitzat per lobservador com per les ca-
racterstiques i lestat emocional daquest. Aix, el paisatge, a tra-
vs de la seva contemplaci i valoraci, juga un paper cabdal en el
lleure de les persones (Aguil, et al., 2004: p. 483).
Les quatre experincies de lesport a la natura i el rol del
paisatge
Reconeguda la vessant benca de loci i les experincies que
sen poden derivar, s interessant detectar quines sn les vivn-
cies que se susciten en la prctica dactivitats sicoesportives a la
natura (Sallent, 2007) i la funci que hi juga el paisatge. Un gran
nombre destudis mostra que lindividu cerca una gran diversitat
de valors quan visita el medi natural, en particular un desig de
tranquillitat i bellesa i un intent descapar de lestrs de la vida
urbana per assolir unes experincies intenses i transcendentals
(Pretty, Grifn, Sellens i Pretty, 2003: p. 21).
Es poden identicar quatre experincies en la prctica de lac-
tivitat sicoesportiva en el medi natural. En primer lloc, lexpe-
rincia de sensacions fortes. Es basa en la vivncia democions
xoc (Lacroix, 2005), sensacions impactants que fan que es
segregui adrenalina (descens dun riu, salt en paracaigudes, etc.).
La percepci del risc dependr de la distorsi perceptiva genera-
da per lentorn social (espectacularitat o freqncia daccidents
mortals), pel grup (motivador o atenuador) o per la capacitat i
habilitat del practicant (Fuster y Elizalde, 1995). En aquest cas el
paisatge es percep com un espai de joc, com el marc que assegu-
ra la vivncia de lemoci. Per aquesta ra, sovint, sarticialitza,
sadapta i es tematitza i constitueix una bona soluci per a fam-
lies i consumidors que han perdut els referents identitaris i shan
acostumat a loci urb, garantit i immediat.
En segon lloc, lexperincia a partir de les relacions soci-
als. El medi natural pot servir despai dexperincies comparti-
des de comuni, diferenciaci, reconeixement o tribalitat social
(Bouchet y Lebrun, 2004: p. 84). Cada tipus de relaci tindr el
seu marc natural i el seu temps i viur les mateixes activitats amb
enfocaments diferents. Si considerem les necessitats de contacte
duna societat urbana cada vegada ms annima, individualista i
virtual, el carcter classista de loci i la complicitat que es produ-
eix en els nuclis de prctica, llavors el paisatge es transforma en
un marc de percepci contrastat i diferent que genera un espai
especc per allar, unir o diferenciar els grups socials.
En tercer lloc, lexperincia del descobriment. A travs de
les activitats fsiques que permeten desplaar-se pel territori, es
descobreix el patrimoni cultural, natural o social amb una vari-
ant dautenticitat, llibertat, profunditat o incertesa segons cada
persona. Aquesta prctica possibilita introduir-se en nous espais
territorials ms o menys desconeguts i viure directament o indi-
rectament lespecicitat del lloc (des de lidioma, als jocs popu-
lars o la gastronomia). El paisatge pot ser tant el marc on subica el
patrimoni visitat com la nalitat mateixa de lactivitat. En aquest
segon cas s interessant remarcar com est sotms el paisatge a la
generalitzaci del clix paisatgstic creat a mitjan segle xviii. s
aquest clix el que marca les decisions de viatge duna gran majo-
ria dels qui recollecten paisatges com si fossin mostres de caa.
La quarta experincia a qu alludim s la del desenvolupa-
ment personal. Les variacions de paisatge ja han estat estudiades
com una font de creixement, de desenvolupament personal i de
transformaci de lsser hum (Li 2000: p. 871) i la simple pre-
sncia de natura es reconeix com una font de relaxaci, de pre-
venci de lestrs i de benecis curatius (Pretty i Barlett, 2005: p.
305). s la relaci de lindividu amb el seu entorn el que engendra
lexperincia i el que li genera desenvolupament i coneixement
(Milton, 2002: p. 40). Aquesta s la nalitat daquells practicants
que busquen, amb lactivitat fsica en la natura, ladquisici dal-
gun aprenentatge (noves habilitats tcniques, actituds directi-
ves, creixement personal), lampliaci dels lmits propis (reptes i
rcords personals) o la millora de la salut (esttica, mental, higi-
nica). Les diferents experincies de desenvolupament personal
es mouen en un entorn ms o menys estructurat segons el seu
objectiu. Poden servir com a exemple els cursets desqu, les ex-
pedicions extremes o les estades actives en resorts de muntanya.
Es tracta duna experincia en clara expansi que saprota dels
nous corrents deducaci en la natura, del redescobriment espi-
ritual daquesta com a producte consumible (Gelter, 2006) i de
la preocupaci per la degradaci ambiental. Des de la construcci
de valors tics (Milton: 2002: p. 74) ns a la creaci de referents
autntics (Mc Canell, 1973; Wang, 1999) o mites aventurers,
el paisatge es converteix en un recurs que facilita els objectius
o un obstacle que incrementa el repte i el posa en relleu. Dins
daquest grup shi troben aquelles experincies en qu el paisatge
juga un rol de productor dun canvi psicosomtic, duna sorpresa
esttica. s una experincia que difereix de totes les anteriors pel
fet dhaver-hi una decisi positiva danar a un espai, a un entorn
(natural i paisatgstic) determinat, ms que ser-hi merament ex-
posat mentre es realitza alguna altra activitat.
La importncia de la combinaci de lexperincia esttica
del paisatge i lexperincia fux de lactivitat fsica en el
benestar de la persona
Si lexperincia s limpacte de lentorn en lindividu (Milton,
2002: p. 40), lexperincia del paisatge s una experincia ldica
o formativa que sorgeix de la interacci espacial individual amb
el que es veu i el que t lloc en la conscincia geogrca de lindi-
vidu. Aquesta conscincia s la substncia de la implicaci perso-
nal en el mn i concerneix les emocions, la ment i lsser complet
de lindividu (Li, 2000: p. 865).
Aix com lexperincia ha estat molt sovint vinculada a lac-
tivitat fsica, tamb el paisatge t una molt destacada faceta feno-
menolgica. De fet, lsser hum no noms estableix una relaci
amb el paisatge per analitzar-lo cientcament, sin tamb per
experimentar-lo emocionalment (Aguil, et al., 2004: p. 481)
segons les caracterstiques de cada individu: religi, pas, ideo-
logia, cultura (Corneloup, Bouhaouala, Vache i Soul, 2001: p.
6). A travs de la contemplaci del paisatge lobservador experi-
menta un gaudi esttic, per tamb sentiments i emocions.
Imatge 2. La realitzaci dactivitats esportives en el medi natural sovint est relacionat
amb el desig descapar de lestrs de la vida urbana per assolir experincies intenses.
El valor de lexperincia del paisatge, des del moment que
incita emocions, est ntimament lligat a lanomenada experi-
ncia esttica i s difcil dexplicar si no s des dun enfocament
fenomenolgic. El que diferencia lexperincia esttica daltres
experincies amb les quals ens relacionem s lactitud, s la se-
paraci de lexperincia esttica de les necessitats i desigs de la
vida ordinria i de les respostes que donem de costum al nostre
ambient, com a persones prctiques (Amig, 2000: p. 64). En
denitiva, una nova forma de veure que t una funci descobri-
dora, una font de plaer desinteressada en la qual lespectador es
desprn de lexcs demotivitat que el pertorba i arriba a la pau
interior en una restauraci dequilibri plaent que respon a una
necessitat espiritual (Amig, 2000: p. 85).
Moltes persones no saben viure les emocions abans esmen-
tades, les perceben com a massa espirituals i han perdut lhabi-
litat dexperimentar la natura subjectivament. El paisatge es viu
com una fotograa per ser colleccionada, un espai de joc, un
centre de terpia o un santuari (Gelter, 2006). Aquestes emoci-
ons noms es viuen si hi ha un encontre incondicional amb la
natura, ms que una rpida ullada al paisatge. Demana connexi
i participaci. Sense vinculaci, la persona noms s espectado-
ra i consumidora: sense participaci ni connexi converteix la
natura en un museu per observar-lo, per aprendren per no per
interactuar-hi (Gelter, 2006: p. 4).
Csikszentmihalyi descriu una experincia ptima en activi-
tat fsica com aquell estat mental en qu lesportista est comple-
tament immers en una acci que s graticant per ella mateixa
i que es caracteritza per una sensaci de focalitzaci energtica,
dimplicaci absoluta i dxit en el procs de lactivitat. Per tal que
aquesta es produeixi cal complir uns objectius clars i a labast de
les capacitats fsiques i tcniques de la persona que la practica, la
concentraci i lenfocament en all que es realitza per poder per-
dre la sensaci de conscincia dun mateix i arribar a una sensaci
distorsionada del temps, amb la possibilitat davaluar lacci de
manera directa i immediata per tal de poder ajustar-shi. (Csiks-
zentmihalyi, 1996; Csikszentmihalyi i Jackson, 2002).
Lexperincia esttica del paisatge i lexperincia de lacti-
vitat fsica es basen en parmetres semblants: plantejar reptes,
assumibles per desaants al cos i a la ment; aconseguir experi-
ncies esttiques en el moment en qu hi ha un equilibri entre la
dicultat de lobra que ens ofereix i la destresa receptiva que no-
saltres podem aportar (Amig, 2000: p. 80; Csikszentmihalyi,
1996).
En lmbit de loci creador o en el de loci esportiu es reque-
reixen uns hbits, uns aprenentatges que, duna banda, possibi-
liten que es desplegui la llibertat que permet el gaudi i, de laltra,
fan possible allunyar-nos de lavorriment i la buidor. Com un
ux, sn aquelles experincies que ens proporcionen emoci i
gaudi, i ens hi concentrem de manera que gaireb ens impedei-
xen abandonar-les (Amig, 2000: p. 9; Csikszentmihalyi i Jack-
son, 2002: p.18). Luna i laltra sn experincies que tenen en si
mateixes el beneci de la seva prpia vivncia i amb freqncia
s tanta la seva qualitat que ens produeixen una profunda sensa-
ci de formar part duna realitat compartida amb els altres ssers
humans i entendre millor el que succeeix a linterior de nosaltres
mateixos (Amig, 2000: p. 9; Csikszentmihalyi, 1993: p. 72).
Lexperincia esttica amplica les sensacions, el receptor uneix
en el seu interior el plaer de les accions que est duent a terme.
Aquesta recepci activa i dinmica s una forma destar viu, de
sentir-se membre dun entorn i duna comunitat dindividus.
Segons R. Arnheim, citat per Amig, el fenomen de la res-
sonncia consisteix a rebre alguna cosa ms del que transmet la
imatge. El receptor experimenta formes de sentir-se viu (Ami-
g, 2000: p. 189) en tenir conscincia dun o diversos processos
amb una intensitat determinada i unicats al voltant dun esde-
veniment, duna situaci. El plaer esttic intensica i perfecciona
les activitats i, per tant, el viure de les persones. Aix, les expe-
rincies ptimes de lactivitat fsica combinades amb el paisatge
porten en elles mateixes, com un tot, una qualitat esttica que
permet que sels doni una unitat emocional.
Tal com podem percebre quan ens trobem en lentorn natu-
ral, moltes activitats al medi rural, com ara caminar o treballar
la terra, el soroll dels ocells i el vent, ampliquen lexperincia de
la tranquillitat (Campaign to Protect Rural England, 2006: p.
9). Caminant ens podem sentir partcips del mn. La diversitat i
la riquesa del paisatge desvetlla la sensibilitat i linters de lindi-
vidu grcies a un acte, un espai i una temporalitat humana natu-
rals: caminar. La forma de les muntanyes que el nostre cos sha
esforat a superar i per les quals ha caminat ja no s la mateixa
que abans; la seva bellesa est amplicada pel nostre moviment:
A les quatre del mat partem de Bo seguint la ri-
bera dreta del riu ns que embranca amb la riera de
Comaltes o de Sant Nicolau. Llavors la deixrem per
esta. Una i altra estan ombrejades de mates i pins i
algun avet, sense faltar-hi el freixe, amic de les ri-
beres. Quin delit se t, en aquella hora, a la fresca,
i anant a la descoberta dhermosos paisatges que es
desitja veure, de boscries, tresor daquells pobres
i virtuosos pobles, i damples llacs, mirall del cel!
(Verdaguer, 2002: p. 128 [Del Canig a lAneto:
edici comentada i illustrada de les llibretes dex-
cursi de 1882 i 1883, a cura de Narcs Garolera i
Curt Wittlin]).
Imatge 3. Caminar en un paisatge natural permet gaudir de lexperincia de la tranquil-
litat.
Sn emocions semblants a les que expressaran Puig i Fer-
rater a Camins de Frana (1982), Carles Bosch de la Trinxeria a
Records dun excursionista (2005), Max Roqueta a Verd Parads
(1961) o Josep Pla en moltes de les seves obres. Una emoci del
caminar en paisatges carregats de simbolisme que est sent ex-
plotada en abundants rutes literries que sorgeixen darrerament
pel territori catal (la Ruta Verdaguer pel Parc de Collserola s
una de les rutes literries pels parcs organitzades per la Xarxa de
Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona).
Conclusions
Provades les conseqncies positives de la natura i de lactivitat
sicoesportiva, la literatura cientca evidencia les relacions be-
necioses de lactivitat fsica en entorns naturals i, en aquestes
relacions, lefecte que la visi de la natura t per la predisposici
a ser actiu. Tanmateix, les conseqncies daquesta uni so-
brepassen els aspectes fsics i biolgics. La vivncia experien-
cial de lactivitat fsica en un paisatge agradable, experincia es-
ttica i emocional que situem en lmbit de loci, s una sensaci
primria, la que vivim gaudint i que est a labast de qualsevol
persona a la qual aporta els anomenats benecis nals (Driver,
Brown i Peterson, 1991). Entre aquests, la formaci interior,
lautoestima i lhumor (Pretty, et al., 2005: p. 2), la maduresa i el
desenvolupament de valors (Pretty i Barlett, 2005: p. 309), sen-
timents de pertinena a un lloc, un inters ms gran per protegir
lentorn (Milton, 2002) i, en general, canvis a llarg termini en el
pensament.
La majoria de sistemes de salut senfoquen primordialment
sobre la malaltia. El mateix succeeix amb el nostre entorn i estil
de vida. Tendim a preocupar-nos-en noms si algun aspecte de
la salut queda afectat, quan la millor aproximaci i la ms econ-
mica seria concentrar els esforos en la creaci dentorns i estils
de vida saludables. Si el contacte amb un paisatge, amb la natu-
ra i un estil de vida actiu poden fomentar la restauraci psico-
lgica, el desenvolupament siolgic i oferir oportunitats per a
lestimulaci, la fascinaci i el gaudi amb benecis no noms per
a lindividu, sin tamb per a la comunitat (Kaplan, 2005), lla-
vors cal promoure una vivncia holstica en qu activitat i natura
despertin i multipliquin (Amig, 2000) sentiments de joia (La-
croix, 2005), sensacions de concentraci energtica (Csikszent-
mihalyi, 1996) i conscincia de lloc i didentitat (Fredrickson i
Anderson, 1999).
No s, doncs, una tasca estril o frvola. Atenent a la gran
potencialitat de loci en tant que generador dimpactes positius
(Monteagudo, 2004: p. 71) i especialment la uni de lexperi-
ncia esttica i la plenitud de lactivitat fsica, tots els agents shi
haurien dimplicar: els investigadors i acadmics generant nous
cossos de coneixement sobre els efectes daquesta experincia
unicada amb criteris rigorosos i resultats entenedors i fcil-
ment aplicables; les administracions promovent la participaci
dels ciutadans i garantint espais de contemplaci i activitat, tot
evitant, sempre que sigui possible, les contradiccions que po-
den generar-se al voler privilegiar el paisatge (limitaci daccs
al medi natural als caminants) o b lactivitat fsica (asfaltat de
pistes per a s cicloturista).
5
Finalment, el sector privat ha de tro-
bar alternatives al procs de tematitzaci de la natura que falseja
lentorn i luniformitza globalment. En aquest procs satorga la
preponderncia a les emocions xoc, breus i intenses, que sem-
blen haver pres el lloc a lemoci contemplaci, experincia
duradora i plena de sentiment (Lacroix, 2005).
Retrobar el gaudi de contemplar el paisatge tot caminant,
dues activitats plaents i properes que ens han acompanyat des
de linici del temps, possibilita el retorn als moments en qu el
ritme i el rumb els marcaven la persona i la natura. Aix s es-
pecialment escaient en el context duna societat accelerada que,
a les palpentes, busca contnuament dreceres per sentir noves
emocions i sensacions, en qu els trastorns psicolgics avancen
perillosament i la manca de referents s angoixant. Daltra banda,
seria una tendncia del tot desitjable des del punt de vista dunes
prctiques ms sensibles amb lentorn, de la valoraci dels seus
atributs, molt ms properes i amb un major encaix dins els objec-
tius recollits en el marc del paradigma sostenibilista.
5 Vegeu altres recomanacions a les administracions (Pretty, et al., 2005: p.4).
Aguil, Alonso; et al. (2004). Gua para
la elaboracin de estudios de medio fsico.
Madrid: Ministerio de Medio Ambiente.
Abram, David (2000). La magia de los
sentidos. Barcelona: Kairs.
Amig, M. Luisa (2000). El arte como
vivencia de ocio. Bilbao: Universidad de
Deusto.
Andereck, Kathleen; Bricker, Kelly;
Kerstetter, Deb; Nickerson, Norma
(2006). Connecting experiences to quality:
understanding the meanings behind
visitors experiences, dins Gayle Jennings;
Norma Nickerson (eds.). Quality tourism
experiences. Oxford: Elsevier, p.81-96.
Bird, William (2004). Natural t: can
green space and biodiversity increase levels
of physical activity? [en lnia] <http://
www.rspb.org.uk/Images/natural_t_
full_version_tcm9-133055.pdf> [consulta:
13.09.2007].
Bosch de Trinxeria, Carles (2005).
Records dun excursionista. Barcelona: Brau.
[Ed. original de 1887].
Bouchet, Patrick; Lebrun, Anne-Marie
(2004). Segmentation de loffre de
tourisme sportif partir des expriences
recherches, Cahiers Espaces, nm. 81,
p.78-89.
Campaign to Project Rural England
(2006). Saving tranquil places. Londres:
CPRE.
Carlzon, Jan (1987). Moments of truth.
Cambridge MA: Ballinger Pub. Co.
Comissi de las Comunitats
Europees (2005). Libro verde. Fomentar
una alimentacin sana y la actividad fsica:
una dimensin europea para la prevencin
del exceso de peso, la obesidad y las
enfermedades crnicas [en lnia]. <http://
europa.eu.int/eur-lex/lex/LexUriServ/
site/es/com/2005/com2005_0637es01.
pdf> [consulta: 26.07.2007].
Corneloup, Jean; Bouhaouala,
Malek; Vache, Ccile; Soul, Bastien
(2001). Formes de dveloppement et
positionnement touristique des espaces
sportifs de nature, Loisir et Socit, vol. 24,
nm. 1, p.21-46.
Csikszentmihalyi, Mihaly (1993). The
evolving self: a psychology for the third
millennium. Nova York: Harpercollins.
-- (1996). Fluir (Flow). Una psicologa de la
felicidad. Barcelona: Kairs.
Csikszentmihalyi, Mihaly; Jackson,
Susan. A (2002). Fluir en el deporte.
Barcelona: Paidotribo.
Cuenca, Manuel (2000). Ocio humanista:
Dimensiones y manifestaciones actuales del
ocio. Bilbao: Universitat de Deusto.
Driver, B. L.; Brown, Perry. J.;
Peterson, George. L. (1991). Benets of
leisure. State College: Venture Publishing.
Eichberg, Henning (2006). Outdoor
activities, green education and landscaping
[en lnia]. <http://www.cisc.sdu.dk/
Publikationer/qHE2006_6.pdf> [consulta:
26.07.2007]
Fredrickson, Laura. M; Anderson,
Dorothy, H. (1999). Qualitative
exploration of the wilderness experience as
a source of spiritual inspiration, Journal of
Environmental Psychology, vol.19, nm. 1,
p. 21-39.
Frumkin, Howard; Frank, Lawrence;
Jackson, Richard (2004). The public health
impacts of sprawl. Washington: Island
Press.
-- (2004). Urban Sprawl and Public Health.
Londres: Island Press.
Fuster, Joan; Elizalde, Beatriz (1995).
Risc i activitats fsiques en el medi natural:
un enfocament multidimensional, Apunts,
Educaci Fsica i Esports, nm. 41, p. 94-
107.
Garcia, Fernando; Puig, Nria,
Lagardera, Francisco (2002). Sociologia
del Deporte. Madrid. Alianza Editorial
Gelter, Hansi (2006). Genuine friluftsliv
as a way to great natural experiences and
professional experience production, dins
Mika Kylnen (ed.). Articles on experiences
2. Rovaniemi: Lapland Centre of Expertise
for the Experience Industry, p.10-28.
Generalitat de Catalunya (2006).
Llei 8/2005 i Reglament de protecci,
gesti i ordenaci del paisatge. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. (Quaderns de
legislaci).
Goytia, Ana (2004). La experiencia
de ocio en la sociedad emocional. Luces y
sombras de la teatralizacin de experiencias
de ocio en la economa de la experiencia,
Boletn ADOZ: Revista de Estudios del Ocio,
nm. 28, p.19-22.
Grtsch, Kart (2003). Economa de
Sensaciones o la gestin de las emociones,
dins Amaia Apraiz; M. Felisa Iribar (coord.).
Experiencias y tcnicas en la gestin del ocio.
Bilbao: Universidad de Deusto, p. 43-54.
Harris, Richard; Harris, Kim; Baron,
Steve. (2003). Theatrical service
experiences, International Journal of
Service Industry Management, vol.14, nm.
2, p.184-199.
Holbrook, Morris B.; Hirschmann,
Elisabeth C. (1982). The experiential
aspects of consumption: fantasies, feelings
and fun, Journal of Consumer Research,
vol. 9, nm. 2, p.132-139.
Jennings, Gayle (2006). Perspectives
on quality tourism experiences. An
introduction, dins Gayle Jennings; Norma
Polovitz (ed.). Quality tourism experiences.
Oxford: Elsevier, p.8-13.
Jensen, Rolf (1999). The dream society.
Estats Units: Mc Graw Hill.
Kaplan, Stephen (1995). The restorative
benets of nature: toward an integrative
framework, Journal of Environmental
Psychology, nm.15, p. 169-182.
Kearns, Robin, A.; Gesler, Wilbert, M.
(1998). Putting health into place: landscape,
identity & well being. Nova York: Syracuse
University Press.
Lacroix, Michael (2005). El culte a
lemoci. Atrapats en un mon democions
sense sentiments. Barcelona: La Campana.
Lagardera, Francisco (1995). El sistema
deportivo: dinmica y tendencias, Revista
Espaola de Educacin Fsica, nm. 61, p.
23-45.
Leonard, Olivier (2006). Rpondre au
besoin de dcouvertes lors de randonnes
pdestres: innover par une approche
gographique du paysage [en lnia]. <http://
www.sportsnature.org/telechargements/
articles/Leonard1.pdf> [consulta:
2.08.2007].
Li, Yiping (2000). Geographical
consciousness and tourism experience,
Annals of Tourism Research, vol. 27, nm.4,
p. 863-883.
Maller, Cecily; et al. (2006). Healthy
nature healthy people: contact with
nature as an upstream health promotion
intervention for populations, Health
Promotion International, vol. 21, nm. 1,
p. 45-54.
Martin, B. W.; et al. (2001). Economic
benets of the health-enhancing effects
of physical activity: rst estimates for
Switzerland, Schweizerische Zeitschrift fr
Sportmedizin und Sporttraumatologie, vol.
49, nm. 3, p. 131-133.
Mc Cannell, Dean (1973). Staged
authenticity: arrangements of social space
in tourist settings, American Journal of
Sociology, vol. 79, nm. 3, p.589-603.
Mc Cool, Stephen, F. (2006). Managing
for visitors experiences in protected areas:
promising opportunities and fundamental
challenges, Parks, vol.16, nm. 2, p. 3-9.
Milton, Kay (2002). Loving nature.
Towards an ecology of emotion. Nova York:
Routledge.
Ministeri de Sanitat i Consum (2007).
Activitat fsica [en lnia]. <http://www.
msc.es/ciudadanos/proteccionSalud/
adolescencia/actividad_sica.htm>
[consulta: 9.7.2008].
Monteagudo, Mara Jess (2004). Los
benecios del ocio qu son y para qu
sirven?, Boletn ADOZ, Revista de Estudios
de Ocio, nm. 28, p. 63-72.
OBrien, Liz (2006). Fortalecer el
corazn y el espritu: utilizar los bosques
para mejorar el bienestar fsico y mental,
Unasylva, nm. 224, vol. 57, p.56-61.
Observatori del Paisatge de
Catalunya (2006). LObservatori
del Paisatge [en lnia]. <http://www.
catpaisatge.net/txers/OBS_cat.pdf>
[consulta: 9.07.2008]
Olivera, Javier; Olivera, Alberto (1995).
La crisi de la modernitat i ladveniment de
la postmodernitat: lesport i les prctiques
fsiques alternatives en el temps doci actiu,
Apunts deducaci fsica i esports, nm. 41,
p.10-29.
(2004). Estrategia mundial sobre rgimen
alimentario, actividad fsica y salud.
Ginebra: OMS.
Pecurul, Mireia (ed.) (2006). Contribucin
de los Espacios Verdes a la Salud y el
Bienestar Humano. Solsona: Centre
Tecnolgic Forestal de Catalunya.
Pecurul, Mireia; Cristbal, Roser;
Moscoso, David (2007). La contribucin
de los espacios verdes y los bosques a la
mejora de la salud y el bienestar. La Accin
Cost E 39 en Espaa, Ambienta, nm. 64,
p. 55-60.
Pine, Joseph. B.; Gilmore, James, H.
(2000). La economa de la experiencia.
Barcelona: Granica.
Powell, Nicholas (2005). The Chopwell
Wood Health Pilot Project, Countryside
Recreation, vol.13, nm. 1, p.8-12.
Pretty, Jules; Barlett, Peggy, F. (2005).
Concluding remarks: nature and health
in the urban environment, dins Peggy F.
Barlett (ed.). Urban place. Reconnecting
with the natural world. Cambridge ;
Massachusetts: Mitt Press, p.299 - 319.
Pretty, Jules; Grifn, Murray; Sellens,
Martin; Pretty, Chris (2003). Green
exercise: complementary roles of nature,
exercise and diet in physical and emotional
well-being and implications for public health
policy. University of Essex. (CES Occasional
Paper).
Pretty, Jules; et al. (2005). A Countryside
for health and wellbeing: the physical and
mental health benets of green exercise,
Countryside Recreation, vol. 13, nm. 1,
p.2-7.
Puig i Ferrater, Joan (1982). Camins de
Frana. Barcelona: Edicions 62. (Ed. original
de 1934).
Puig, Nria; Heinemann, Klaus (1991).
El deporte en la perspectiva del ao 2000,
Papers de Sociologia, nm. 38, p.123-41.
Rifkin, Jeremy (2000). The age of access.
Nova York: Penguin Putnam.
Roqueta, Max (1961). Verd Parads.
Tolosa: Institut dEstudins Occitans.
Sallent, Oriol (2007). El valor de proveer
experiencias nicas en turismo activo:
aportaciones prcticas para la oferta,
Boletn ADOZ, Revista de Estudios de Ocio.
[Pendent de publicaci].
Schmitt, Bernd, H. (1999). Experiential
marketing: how to get companies to sense,
feel, think, act, and relate to your company
and brands. Nova York: Free Press.
Tinsley, Howard, E. A. (2004). Leisure
Benets, Boletn ADOZ, Revista de
Estudios de Ocio, nm. 28, p.59-61.
Tofer, Alvin (1970). Future shock. Nova
York: Bantam Books.
Unisport (1993). Carta europea del
deporte. Mlaga: Junta de Andaluca
Verdaguer, Jacint (2002). Del Canig a
lAneto. Lleida: Pags editors. [Ed. original
de 1888].
Wang, Ning (1999). Rethinking
authenticity in tourism experience, Annals
of Tourism Research, vol. 26, nm. 2, p.
349-370.
Wilson, Edward, O. (1993). Biophilia
and the conservation ethic, dins Stephen
R. Kellert; Edward O. Wilson (ed.). The
biophilia hypothesis. Washington: Island
Press.
362
Lecoterpia: els efectes
teraputics dels espais
verds urbans
A partir del concepte de terpia horticultural lautora va desen-
volupar inicialment linters per combinar la salut de les per-
sones amb la de lentorn, per sempre mirant de trobar algun
concepte que nexpresss una visi ms mplia. A mesura que
va anar aprofundint en la matria, va comenar a sentir a parlar
de lecoterpia. Lecoterpia (Roszak, Gomes i Kanner,1995;
Clinebell, 1996) s una aproximaci essencialment holstica ba-
sada en la promoci de la salut i en laprenentatge, un cam que
aparentment havia de permetre ampliar lmbit de la recerca cap
a aplicacions directes i concretes en el marc de lactual prctica
multidisciplinria. Els conceptes terics i loscs de lecoter-
pia es poden assolir superposant els de models teraputics ms
tradicionals de promoci de la salut amb una relaci explcita,
activa i recproca entre lsser hum i la natura. Tot buscant un
nnxol actiu (Conn, 1995) en la cura i la protecci de la natura
local, les persones, guiades per equips de terapeutes, educadors
i horticulturalistes poden aprendre a vetllar delles mateixes com
a elements dun sistema integral. A travs de la utilitzaci de
metfores amb rerefons mediambiental, lecoterpia pretn po-
sar de relleu les capacitats autocorrectives de la natura i dels
sistemes vius que ens envolten, descobrir-ne els equilibris i ac-
ceptar-ne les redundncies i exibilitats (tant culturals com bi-
olgiques). Tot plegat, mobilitza competncies per reaprendre a
afrontar els obstacles, canvis i esdeveniments vitals de manera
no patolgica (Tamburini, 2000). El model de lecoterpia sha
descrit com un procs personal de curaci i creixement segons
les necessitats individuals. La losoa de fons es basa en la pro-
moci dun vincle autntic amb lecosistema que es tradueixi, a
ms, en una major sensibilitat ecolgica. Aquesta realitat con-
tempornia, tangible i aplicada, va signicar una porta dentrada
a lestudi de la viabilitat i el desenvolupament duna formaci
mdica innovadora en aquest nou camp.
Activitats ecoteraputiques
Actualment no hi ha dubte (Sempik, Aldridge, Becker, 2005) que
lhorticultura social i teraputica t efectes beneciosos entre les
persones ms vulnerables i marginades. Sabem que les plantes
constitueixen un element intrnsec del mn natural i que poden
aportar una via directa perqu aquells que per algun motiu han
deixat de tenir relaci amb la natura hi reprenguin el contacte.
No obstant aix, si volem ser realistes, cal considerar lecoterpia
com un entramat dactivitats molt ms ampli, que pot destacar
per un perl ambiental, econmic i sociopoltic ms marcat. En-
tre aquestes activitats, es poden esmentar les segents:
La recuperaci de zones verdes urbanes per a usos municipals i
per al desenvolupament del municipi.
Les tasques de conservaci destinades a la preservaci sosteni-
ble de lhbitat de la ora i la fauna autctones.
El treball constant als jardins botnics i valoraci de les plan-
tes silvestres, gesti de la ora etnobotnica, conreus especcs
amb valors histrics o singulars i plantes comestibles i medici-
nals que puguin afavorir les comunitats tniques i les persones
amb necessitats especials.
Les activitats educatives que permetin a les persones reconixer
i conixer lhbitat propi de les plantes silvestres i els animals
salvatges o insectes en lmbit de la seva comunitat local o al
camp, com tamb adquirir coneixements i experincies sobre
botnica i conservaci de lentorn.
Lavaluaci i documentaci despcies en boscos, parcs i zones
naturals, amb lobjectiu de catalogar i identicar la ora i la fau-
na autctones o endmiques, tot contribuint aix a la recerca
cientca i, si sescau, als projectes de repoblaci.
Les tasques de rescat de fauna salvatge i de tractament en cen-
tres de recuperaci.
Lavaluaci de les necessitats de protecci i regeneraci de lh-
bitat de la fauna i ora locals (per exemple, construcci de nius,
alimentaci o desenvolupament especc de lhbitat).
Les intervencions diverses que augmentin el valor esttic i sos-
tenible dels espais naturals locals, com tamb la difusi entre la
poblaci del plaer de gaudir de la natura.
Lecoterpia es basa en la premissa que la nostra societat est
desconnectada de la natura, fet que genera un desig material; la
necessitat de satisfer aquest desig provoca una dependncia de
les coses tangibles, materials (Tice-Deering, 2000). Segons Ruf-
folo (1994), lhiperdesenvolupament de la producci provoca
una crisi no tan sols de lequilibri ecolgic, sin tamb del social
i, quan supera determinats lmits, transforma el benestar en in-
comoditat. Diriament sens bombardeja amb una gran quanti-
tat dinformaci que, en lloc de transformar-se en coneixement,
es converteix en desconcert (Tamburini, 2000).
Imatge 1. Lecoterpia t com a principal objectiu facilitar la curaci i assolir el benestar a
travs del treball i el contacte amb la natura.
Un nombre signicatiu de terapeutes ha utilitzat la natura
de moltes maneres diferents, conscients que lentorn natural
exerceix una inuncia particular en la salut de les persones. s
possible que el terme ecoterpia no estigui plenament recone-
gut per tots els corrents de pensament del mn teraputic. No
obstant aix, aquest estudi de recerca es va inspirar en el punt
de vista de Burns (1998) segons el qual els objectius principals
de lecoterpia sn facilitar la curaci (el procs de correcci de
desequilibris relacionats amb la situaci emocional, social, fsica
i espiritual de la persona) i assolir el benestar: un estat interior
de benestar, que inclogui un estat fsic, mental i emocional equi-
librat, integrat en un entorn saludable i basat en una connexi
harmnica amb aquesta ecologia (Burns, 1998: pg. 20).
Clinebell (1996) s lautor de lnic llibre existent ns ara
amb el ttol tan especc dEcoterpia. El seu model es basa en la
triple relaci entre la persona, el terapeuta i la natura, on la na-
tura s un coterapeuta o educador amb vida prpia. El model de
Clinebell, teraputic i educatiu alhora, abasta tota la seqncia
que va de la malaltia a la salut, passant pel benestar. La tasca tera-
putica i de recuperaci es desplega al llarg de fases dinterven-
ci que es desenvolupen gradualment i generen nous resultats
educatius i daprenentatge. Aquest model se sustenta en una se-
qncia de tres etapes fonamentals que sn: prendre conscincia
del nostre espai dins el mn natural i la nostra interdependncia;
superar els problemes personals propis i adquirir un sentiment
de pertinena a un tot ms gran, cosa que fa possible la percep-
ci espiritual duna relaci amb el mn natural, la nostra llar; i -
nalment, desenvolupar la necessitat autodirigida de ser solidari,
aix com preservar i respectar el nostre mn natural, alhora que
es fomenten estils de vida que hi contribueixin.
Aquest model, per, t limitacions, ja que noms aborda els
elements de la ment, el cos i lesperit com a mbits de millora
de la salut i deixa de banda factors importants, com ara la salut
social. Tampoc se centra clarament en laprenentatge basat en
lexperincia, que mena a ladaptabilitat interna i externa, al des-
envolupament de les habilitats i a la reintegraci social a travs de
locupabilitat i duna pertinena social prolongada.
Berger (2004) tamb considera la terpia natural com un
plantejament segons el qual la natura s una part implicada i amb
vida prpia en el viatge teraputic. Burls (2007a) va utilitzar el
terme ecoterpia contempornia desprs dobservar de prime-
ra m i prendre part en aplicacions actuals daquest tipus de ter-
pia en acci, on la natura, un participant viu, explcit i integral,
transmet signicats dinmics fonamentals per al participant i el
terapeuta o educador. Segons el gruix de la recerca actual, el gua-
riment a partir duna vinculaci amb la natura es pot assolir des
de la participaci passiva o des duna interacci conductual po-
sitiva ms directa, mitjanant els elements interaccionals i inte-
grats de la relaci entre la natura i lsser hum (Burns, 1998).
Shan denit tres mbits de contacte en la relaci entre la
natura i lsser hum: observaci de la natura (Ulrich, 1984;
Kaplan, 2001; Kuo i Sullivan, 2001); presncia de la natura cir-
cumdant (Cooper-Marcus i Barnes, 1999; Ulrich, 1999; Hartig
i Cooper-Marcus, 2006); i participaci i implicaci actives en
la natura (Pretty, Peacock, Sellens i Grifn, 2005; Pretty, et al.,
2005; Frumkin, 2001).
Les activitats ecoteraputiques comprenen tots tres aspec-
tes, sobretot quan el terapeuta les orienta i desenvolupa hbil-
ment en el marc dun viatge teraputic especc i ben encaminat
per al participant. No obstant aix, el component ms poders
dall que Burls (2007a) anomena ecoterpia contempornia rau
en la participaci activa, amb un objectiu ecolgic i/o ambiental
afegit. Fins ara, al Regne Unit i en altres indrets sen deia jardine-
ria, agricultura, senderisme, marxa o equitaci. A la bibliograa
sobre gimnasos verds (green gyms) (Reynolds, 2002; Yerrell,
2004) i al llibre blanc de la sanitat pblica britnica titulat Cho-
osing health, sincorporen algunes referncies a la conservaci
activa de la natura, un objectiu social expressat mitjanant es-
quemes que ajudin les persones a tenir cura dels jardins o de len-
torn local i que, alhora, ofereixin oportunitats per fer exercici i
teixir xarxes socials (Choosing health, 2004: p. 79).
Noms Townsend (2005), Burls i Caan (2005), Burls (2005)
i Hall (2004) es refereixen explcitament a projectes en qu tre-
ballar amb la natura implica el comproms directe dels usuaris i
la seva contribuci al disseny, la gesti, la restauraci i el mante-
niment de zones verdes pbliques. Hall (2004) es refereix a di-
ferents objectius de conservaci per a un projecte de preservaci
teraputica destinat a delinqents, que fomenti i contribueixi a
la conservaci amb lobjectiu dafavorir la ora i la fauna, i alhora
les persones en procs de recuperaci (Hall, 2004: p. 7).
La recerca a lentorn daquests objectius no solament mos-
tra efectes beneciosos en la salut dels participants, sin tamb
en el paisatge, com ara laugment de la ora i la fauna i la millora
de laccessibilitat dels entorns naturals. Tot plegat consolida la
importncia social daquestes activitats, tot i que, aparentment,
aquests benecis socioeconmics afegits, tant per a la salut dels
que hi estan activament implicats com per al paisatge, encara no
shan tradut en resultats directes a travs de la provisi de zones
verdes de qualitat als municipis. En el cas de lecoterpia contem-
pornia, aquest doble impacte sobre la salut es produeix mitjan-
ant la prolongaci de la fora de les persones. Sobserva que el
carcter daquestes activitats fomenta per denici un tipus de
participaci local que pot traduir-se en benecis ambientals sos-
tenibles. Lecoterpia contempornia tamb sajusta als parme-
tres de les iniciatives socials, descrits com a noves perspectives
que impliquen les comunitats locals i intensiquen la fora de
les persones a lhora dactuar en el marc de les seves comunitats,
tot comprometent-se amb les famlies i les comunitats amb qu
viuen. Les habilitats, els coneixements, les experincies, les xar-
xes socials, la motivaci, la capacitat de resistncia, la tradici i la
cultura presents a les collectivitats poden ser una arma molt po-
derosa a lhora de fomentar i protegir la salut (Choosing health,
2004: p. 80). Els elements amb valor afegit daquestes activitats
van en la lnia del concepte dacceptaci (embracement) (Burls
i Caan, 2004), mitjanant el paper actiu i participatiu que adopta
lindividu o el grup.
El procs dacceptaci
El procs dacceptaci (Burls i Caan, 2004) neix duna visi ms
mplia de lapoderament personal autodirigit, mitjanant lad-
ministraci dun espai verd en beneci de laltre, b siguin la
comunitat, lecosistema o ambds. El concepte de bioflia
1
(Wil-
son, 1984; Kellert i Wilson, 1993) refora la idea que la gent
t una inclinaci inherent a identicar-se amb els processos na-
turals i la diversitat... [cosa que s] una eina per al desenvolupa-
ment fsic i mental dels humans (Kellert i Derr, 1998: p. 63). La
bioflia, per tant, sha associat a diversos aspectes del creixement
i el desenvolupament fsic, emocional i intellectual. Lecoterpia
sinspira en el concepte de bioflia, tan rellevant per a la nostra
salut i per a la del nostre hbitat o ecosistema.
El procs dacceptaci (Burls i Caan, 2004) que shi produ-
eix fomenta una necessitat espontnia i social de ser inclosos, de
continuar creixent creativament com a membres de la comuni-
tat, la qual cosa propicia el creixement personal, la integritat i el
sentiment de pertinena, i desencadena un impuls per defensar
els nostres ecosistemes. Des dalguns sectors sha apuntat que als
nens del mn occidental cada cop els costa ms desenvolupar-se
com a persones biofliques. Una possible soluci seria permetre
que ms infants i les seves famlies contribussin activament i
collectivament a les millores en el paisatge, com ara els jardins
naturals, els miniparcs o les intervencions per a la recuperaci
dhbitats. Aquesta contribuci no noms tindria efectes favora-
bles en el seu benestar mental i fsic, sin que tamb estimularia
una relaci enriquidora amb el seu entorn.
La participaci personal i lacolliment social dins dun grup
comproms amb la conservaci de la natura han estat algunes de
les caracterstiques ms observades al llarg de la recerca de lau-
tora. Els enfocaments ecoteraputics ajuden les persones amb
problemes biopsicosocials (dorigen biolgic, psicolgic i social)
1 Edward Wilson (1984) defineix la bioflia com el plaer espontani que sentim en con-
tacte amb la natura salvatge.
a sentir-se menys allades i a comprendre millor la seva situaci.
Tamb obtenen nous coneixements i valors, i les seves accions
les estimulen a reestructurar cognicions i a generar noves expec-
tatives de la seva prpia realitat. Aix equival a una visi holsti-
ca i bioflica del mn, i implica la rehabilitaci i recuperaci amb
xit de les persones malaltes.
El valor afegit s lobtenci dun resultat directe en termes
de capital i justcia social, a travs de la implicaci directa i la in-
clusi social autodirigida, basada en la responsabilitat ecolgica.
Aquells ciutadans que, en la vida quotidiana, estarien marginats
i totalment indefensos poden aspirar a un nivell nou o millorat
de salut i benestar social com a agents de transformaci de les
seves comunitats. Deixen de ser simples espectadors i passen a
comprometres amb la comunitat digual a igual i amb un sen-
tit dimplicaci intensa i directa. En conseqncia, sofereixen
de bon grat a difondre informaci i a educar els altres. Hi poden
contribuir com a promotors de la salut, decididament compro-
mesos amb la seva prpia salut, per tamb amb els objectius
comuns dels projectes en qu intervenen. Lexemple del projecte
Meanwhile Wildlife Garden, del qual es parlar ms endavant,
indica que les activitats ecoteraputiques no solament poden
traduir-se en resultats positius per a la salut i la inclusi social.
La planicaci, lexecuci i la gesti de projectes ambientals i
paisatgstics poden tenir el valor afegit de complir objectius de
salut socials i ambientals duna manera integrada i per a tota la
comunitat. Aquesta estratgia se sustenta en esforos multidis-
ciplinaris que poden emprendre conjuntament els planicadors,
els professionals sanitaris i els poltics, a i efecte daugmentar la
participaci de la collectivitat, la seguretat i la salubritat de co-
munitats i barris, aix com el nombre de collaboracions positives
en lmbit de la millora de la salut pblica. Aquest enfocament
conjunt est basat en el concepte conegut com a ecosalut (But-
ler i Friel, 2006).
El concepte decosalut
Butler i Friel (2006) informen que des de 1986, levidncia que
vincula la salut amb factors ecolgics i ambientals (com el canvi
climtic, la prdua de la biodiversitat i els efectes beneciosos del
contacte amb la natura per a la salut mental) sha accentuat subs-
tancialment, fet que ha propiciat laparici duna nova disciplina
anomenada ecosalut. Les perspectives ecolgiques han intervin-
gut en els models de promoci de la salut, aix com en la seva
formulaci (Kickbusch, 1989), i aquests models han contribut
a la consolidaci de les estratgies i les prctiques que fomenten
la salut, b sigui als llocs de treball, als centres educatius o a esca-
la de ciutat. No obstant aix, Butler i Friel (2006) armen que a
les persones compromeses amb la promoci de la salut encara els
costa reconixer plenament la importncia que els factors ambi-
entals i ecolgics tenen en la salut de les persones. La majoria dels
anomenats marcs holstics de la promoci de la salut se centren
principalment en labordatge, la mortalitat i la morbiditat, i tan
sols mostren predisposici per tractar els problemes immediats
de la persona i transformar-ne lleugerament la conducta i estil
de vida (St. Leger, 2003). Les accions especques ben poques
vegades impliquen modicacions positives del paisatge que ens
envolta ni lobjectiu de mantenir-hi una relaci afectiva.
Aix, sembla que els professionals sanitaris, la psicologia
contempornia i els models teraputics ms consagrats (Butler
i Friel, 2006; Roszak, Gomes i Kanner 1995) han abandonat
lecologia. Key (2006) s del parer que, per invertir aquesta ten-
dncia a labandonament de lecologia, cal fer-ho amb accions
orientades a latenci a la salut i a la seva recuperaci, en lloc de
fer-ho mitjanant leducaci ambiental tradicional o poltiques
socials. Curar vol dir esdevenir un tot i... pretn trencar amb
la desconnexi entre un mateix i els altres (Key, 2006: p. 3).
Lecosalut amplia els vincles existents entre la salut i lecosiste-
ma, i hi inclou factors ecolgics com la biodiversitat, tot ressal-
tant la importncia de les relacions entre els humans i les altres
espcies. Aquest concepte associa la sostenibilitat de la nostra
civilitzaci i, per tant, la salut humana amb les forces sistmi-
ques i en interacci que regulen la vida (Vernadsky, 1998). A
ms, si considerem els humans com una part de la biosfera glo-
bal, aquest concepte refora el missatge de poltiques com el de la
Carta dOttawa per a la promoci de la salut (1986), que declara
el segent: Les condicions i els requisits fonamentals per a la sa-
lut sn la pau, leducaci, lhabitatge, lalimentaci, la renda, un
ecosistema estable, uns recursos sostenibles, la justcia social i la
igualtat (Ottawa Charter, 1986: p. 1). Aix implica lexistncia
de sinergies entre les activitats de promoci de la salut i el ben-
estar de les comunitats, les persones i lentorn en qu viuen. Cal
que els individus que habiten en un entorn en tinguin cura i el
protegeixin, per tal que es produeixi un beneci mutu. La nali-
tat primordial de lecosalut s proporcionar tes socials, econ-
miques i ambientals duna manera integrada. Aquesta estratgia
socioecolgica de promoci de la salut hauria dapostar per una
major participaci de la comunitat, per uns municipis i barris
ms segurs i saludables, aix com per collaboracions fructferes
en lmbit de la millora de la salut pblica mitjanant un s soste-
nible de les zones verdes i del paisatge en sentit ampli.
Barton i Grant (2006) han presentat una versi actualitza-
da del grc de la salut de lOrganitzaci Mundial de la Salut en
qu han introdut clarament lecosistema global, lentorn natural
i la biodiversitat entre el ventall de factors determinants per a la
salut i el benestar dels nostres barris. La gura 1 est dissenyada
de manera que constitueixi una eina dinmica que afavoreixi
una collaboraci transversal entre diferents mbits professionals
i sectorials (Barton i Grant, 2006: p. 253), directament relacio-
nada amb el desenvolupament sostenible de barris saludables.
Figura 1. Diagrama actualitzat de lOrganitzaci Mundial de la Salut. Font: Barton i Grant,
2006.
El grc de la gura 1 dibuixa lenfocament holstic de pro-
moci de la salut que hauria dintegrar el nostre entorn natural.
La inclusi social tamb t relaci amb la incorporaci de leco
(en grec, casa, entorn, hbitat) hum. Hi ha un neologisme que
enllaa molt b amb aquest enfocament conjunt i que proposa
pensar glocalment (thinking glocally), s a dir, actuar local-
ment, per duna manera que es tradueixi en unes millores am-
bientals globals, tot mirant de deixar uns llegats duradors i sos-
tenibles per a les futures generacions (Sullivan, 2008; Johnston,
Bohlin i Clements, 2000). En aquesta lnia, lecoterpia i el con-
cepte dacceptaci adquireixen una gran importncia, tant a lho-
ra daportar ecosalut com en lobjectiu de pensar glocament.
PERSONES
Edat, sexe
i factors
hereditaris
D
i
e
t
a
,
a
c
t
i
v
i
t
a
t
f
s
ic
a
E
S
T
IL
DE VIDA
E
q
u
ilib
r
i
v
id
a
p
e
r
s
o
n
a
l
i
p
r
o
f
e
s
s
i
o
n
a
l
C
a
p
i
t
a
l
s
o
c
i
a
l
C
OMUNITAT
X
a
r
x
e
s
G
e
n
e
r
a
c
i
d
e
r
i
q
u
e
s
a
E
C
ONOMIA LOCA
L
M
e
r
c
a
t
s
T
r
e
b
a
l
l
a
r
,
c
o
m
p
r
a
r
,
d
e
s
p
l
a
a
r
-
s
e
ACTIVITATS
J
u
g
a
r
,
a
p
r
e
n
d
r
e
E
d
i
f
i
c
i
s
,
i
n
d
r
e
t
s
E
N
TORN CONSTRU
T
C
a
r
r
e
r
s
,
c
a
r
r
e
t
e
r
e
s
H
b
i
t
a
t
s
n
a
t
u
r
a
l
s
ENTORNNATURAL
A
i
r
e
,
a
i
g
u
a
,
t
e
r
r
a
C
a
n
v
i
c
l
i
m
t
i
c
ECOSISTEMA GLOBAL
B
i
o
d
i
v
e
r
s
i
t
a
t
CONDICIONANTS
DE LA SALUT I EL BENESTAR
DELS NOSTRES BARRIS
M
a
c
r
o
e
c
o
n
o
m
ia
, p
o
l
t
ic
a
C
u
lt
u
r
a
, f
a
c
t
o
r
s
g
lo
b
a
ls
A
lt
r
e
s
b
a
r
r
is
/
A
lt
r
e
s
r
e
g
io
n
s
Les experincies al Regne Unit
Lecoterpia ja es practica en molts entorns teraputics de les Illes
Britniques. No obstant aix, probablement la majoria dels pro-
jectes que en fan s no sn plenament conscients del concepte
decoterpia tal com es pretn i consideren que les activitats que
duen a terme pertanyen ms aviat a la categoria de lhorticultura
social i teraputica. Aquesta perspectiva ha estat el que ha espe-
ronat la constituci de lorganitzaci Thrive. Aix mateix, la ma-
joria dactivitats horticulturals abasten implcitament una gran
varietat de ora i fauna, i poden desencadenar les iniciatives de
conservaci; per tant, seria bo que tots els grups que les practi-
quin en facin una anlisi ms minuciosa per tal davaluar-ne els
elements ecoteraputics.
Hi ha altres enfocaments loscs, com els pocket parks
(parcs de butxaca), els gimnasos verds (Reynolds, 2002) i lano-
menat exercici verd (Pretty, et al., 2005), que tamb poden te-
nir una vinculaci ben estreta amb els resultats ms globals de
lecoterpia. En qualsevol cas, el fet que hi hagi pasos europeus
atents a lexperincia i a les prctiques anglosaxones com a mo-
dels inspiradors evidencia que el Regne Unit ocupa una posici
capdavantera en aquest terreny. Per tant, sembla perfectament
escaient destacar un exemple de bones prctiques al Regne Unit.
El projecte Meanwhile Wildlife Garden: un exemple de bones
prctiques
El projecte Meanwhile Wildlife Garden ha proporcionat un punt
de vista clar sobre el model ms actual duna ecoterpia contem-
pornia en acci. Durant la fase de la seva recerca (Burls, 2007b)
al Meanwhile Wildlife Garden, ubicat dins els jardins Meanw-
hile de Londres, lautora ha observat activitats ecoteraputiques.
Aquest espai, considerat un cas de bones prctiques, tipica els
serveis destinats a la creaci i el manteniment de zones verdes
per a les comunitats locals, mitjanant la generaci dhbitats per
a la ora i la fauna, i la promoci de la biodiversitat dins de lrea
urbana. Per aquesta ra, les activitats del projecte sn coherents
amb les poltiques en matria de biodiversitat i amb lesfor per
reexionar sobre la nostra petjada ecolgica. Com a observado-
ra participant durant un perode de ms dun any, lautora va ser
capa dintervenir directament en la feina duta a terme al jard. A
partir daqu, va tenir loportunitat dextrapolar dades del grup
dusuaris del servei i dels terapeutes que formaven part daquest
projecte.
Els jardins Meanwhile sn un corredor verd de 12.000 m
2

de superfcie situat als barris de Kensington i Chelsea de Londres,
en una zona urbana ja consolidada delimitada pel Grand Union
Canal a una banda i una urbanitzaci a laltra. Aquest gran cor-
redor pblic es va fer realitat desprs de llargues i difcils con-
verses entre les autoritats locals i els agents socials. No obstant
aix, la campanya iniciada per la poblaci local amb lobjectiu de
conservar tota lrea com a parc pblic va reeixir, i aix s com es
va reestructurar la zona entre nals dels anys setanta del segle
xx i ms recentment, durant lany 2000. Com que les disputes
no sacabaven, la zona es va comenar a conixer amb el malnom
de Meanwhile (mentrestant, en angls). Aquest s lorigen del
nom dels jardins Meanwhile, avui totalment consolidat.
Dins el permetre dels jardins Meanwhile hi ha el Meanw-
hile Wildlife Garden que comprn un jard teraputic de 3.000
m
2
emmarcat en una extensa zona verda pblica. Es gestiona
com un jard natural a travs de lorganitzaci de voluntaris de
salut mental MIND.
En el jard hi ha un estany, arbusts naturals i algunes zones
dedicades a les plantes aromtiques culinries, per la major
part de la collecci arbria i botnica s autctona i endmica.
Les plantes estan repartides en petits vivers pel jard i a la teulada
dun edici destinat a ocina, espai de formaci, menjador i sala
de reunions i que es va construir a partir dun antic contenidor de
crrega recuperat.
Imatge 2. Antic contenidor de crrega recuperat com a ofcina, espai de formaci i menja-
dor al Meanwhile Wildlife Garden a Londres.
La direcci del jard t un especial inters a crear un hbitat
particular per a les espcies locals, fet que es posa de manifest en
recrrer les zones verdes dels voltants i en descobrir que aquest
jard s molt ms respectus amb la ora i la fauna que la resta
del parc. La fauna local, que hi resideix o el visita peridicament,
comprn les segents espcies: esquirols, ratolins silvestres, gui-
neus (mamfers), granotes, gripaus, tritons crestats (ambis),
libllules, libllules mosca (insectes), pit-roigs, mallerengues
carboneres, mallerengues blaves o ferrerets, mallerengues peti-
tes, reietons, merles, diverses espcies de mussols i altres ocells
comuns o poc habituals (aus). Larribada daquests animals es ca-
taloga i registra durant tot lany i les dades obtingudes es trame-
ten a organitzacions de protecci de la ora i la fauna per als seus
estudis de poblaci.
Es tracta dun espai natural creatiu i delimitat, amb uns ob-
jectius predenits, tant per a les persones implicades com per a
lespai natural. s un centre neurlgic dactivitats ecoteraputi-
ques, per tamb una rea dinters ecolgic. Aquest projecte
tamb actua com a aparador en termes de salut pblica, educaci
ecolgica i capital social. Els seus participants, autntics prota-
gonistes de ladministraci daquest recurs natural, hi aporten
la seva contribuci abordant reptes ambientals a escala local.
Ofereixen un servei a la comunitat tot tenint cura daquest petit
espai natural saludable, accessible, recreatiu i educatiu i, a ms,
venen plantes al mercat ve de Portobello.
La prctica de lecoterpia sha centrat ns ara en els bene-
cis teraputics per a les persones (Clinebell, 1996; Burns, 1998;
Berger, 2004), en virtut dels quals el paisatge natural es concep
com un entorn per a la reexi personal guiada. No obstant aix,
el Meanwhile Wildlife Garden proposa un model basat en lac-
ci ms directa, un model alhora autoguaridor i ecolgic. Tots
aquells que es formen a Meanwhile treballen per buscar un im-
pacte directe en la sostenibilitat ecolgica i tamb per millorar
la seva prpia salut i benestar. A ms, adquireixen habilitats que
els facilitaran la inserci laboral. Sens dubte, aquestes activitats
recullen els principis dels organismes de protecci de lentorn,
per, alhora, permeten que els participants tinguin accs a la re-
habilitaci i la reintegraci social i, per tant, que treguin prot
directament de la prestaci dun servei ecolgic i vital per a la co-
munitat. Aix, desenvolupen un sentit del jo i un sentit del lloc.
En implicar-shi daquesta manera directa, treballen activament
en la gesti de les implicacions socials i ambientals ms globals.
Aquest procs fa possibles la inclusi i la reintegraci social
daquests ciutadans, que no es limiten a fer front als seus propis
problemes personals i patolgics, un mecanisme que coneixem
com a acceptaci automotivada.
El Meanwhile Wildlife Garden, un microentorn situat dins
una trama urbana, constitueix un exemple de bones prctiques
en matria de promoci de la salut de la poblaci, dels espais
verds, dels barris, de les ciutats i dels ecosistemes, amb un espe-
rit de reciprocitat de les persones en relaci amb la seva comuni-
tat, de lsser hum amb el paisatge. Fomenta la diversitat en tots
els sentits i tots els vessants socials de la paraula. A Meanwhile es
produeix una successi de fases de desenvolupament personal,
de grup i ambiental, fruit de les necessitats i els desigs dels par-
ticipants (persones en prctiques o professionals) o del jard. In-
teractua amb el pblic, atreu visitants, fomenta interaccions que
van ms enll dels lmits de lentorn construt i la natura i de les
relacions humanes i no humanes.
Els resultats duna recerca
El projecte Meanwhile Wildlife Garden ha constitut lestudi de
cas principal del projecte de recerca sobre ecoterpia contempo-
rnia desenvolupat per lautora (Burls i Caan, 2004, 2005; Burls,
2005, 2007a, 2007b). Lobjectiu principal daquest projecte era
investigar com les tasques de manteniment i conservaci dun
boc despai verd urb poden ajudar un grup de persones (en
aquest cas, amb problemes de salut mental) a recuperar-se. Les
notes de camp aportaven informaci sobre les opinions dels par-
ticipants i la seva relaci amb les plantes, el paisatge i la comuni-
tat. Les persones en prctiques, el personal i el pblic que visita el
jard habitualment van convertir-se en els actors diaris daquest
ens en evoluci que s el Meanwhile Wildlife Garden. Les
apreciacions i experincies de les persones en prctiques i dels
metges van comenar a aportar dades molt valuoses. A partir de
les converses, les trobades de grup i del mateix bloc de notes dels
participants es va congurar un corpus dinformaci enorme-
ment valus que es va afegir a les notes de camp, compaginant
aix les bases teriques de lecopsicologia amb el capital social
(Field, 2004; Fine, 2003) i laprenentatge experiencial (Beard,
2002). La prctica de lecoterpia contempornia va comenar a
adoptar una forma ms clara i tangible i una nova denici pr-
pia. Daltra banda, van comenar a sorgir altres conceptes relaci-
onats amb tot all que es podia observar. Aquests conceptes sn
la pedagogia curativa (aprenentatge i ensenyament amb un
efecte teraputic directe sobre la persona [Willenbring, 2002]),
sovint assolida mitjanant laprenentatge experiencial (aprendre
mitjanant lacci), que, al seu torn, es basa en la creativitat, la re-
exi i el coneixement aplicat. Les activitats generaven un elevat
grau dabstracci i un sentiment profund de responsabilitat.
Imatge 3. Els participants del projecte Meanwhile Wildlife Garden experimenten una millo-
ra del benestar fsic, psicolgic i social.
Lanitat i el respecte per lhbitat, valors cultivats diri-
ament a Meanwhile, generen el desig, entre tots aquells que hi
treballen i hi interactuen, de formar-ne part. Al mateix temps,
es fomenta una alfabetitzaci mediambiental (Coyle, 2005).
En aquest sentit, cal destacar la presncia dun simbolisme pro-
cedent del model sostenible dactivitats de Meanwhile i que
aparentment es reecteix en la recuperaci tangible de la salut
de molts dels participants. Les activitats no tan sols ajuden els
practicants a recuperar-se en termes de salut, sin que tamb es-
timulen un desenvolupament dhabilitats en lmbit de la soste-
nibilitat ambiental i paisatgstica, aix com la jardineria, lhorti-
cultura i la venda al detall de les plantes, la capacitat docupaci
i de conguraci dun nou espai personal que tingui cabuda dins
la societat. En administrar aquest espai verd pblic, adquireixen
un sentiment de propietat de lindret, un sentiment de pertinen-
a a un conjunt ms gran, a un espai ms ampli, a un sistema ms
extens. Els resultats descrits per les persones participants descri-
uen la sensaci dexperimentar un major benestar fsic, psicol-
gic i social, uns majors estndards de qualitat de vida, cosa que
comprn lequilibri emocional i una sensibilitat positiva ms
profunda envers els riscos que poden derivar-se de la manera
com ens relacionem amb el nostre entorn (Burls, 2005; Burls i
Caan, 2005) (Vegeu la gura 2).
Psicolgics:
Tranquillitat, reflexi,
gaudi de les petites
coses, satisfacci,
descobriment,
diversi
i entreteniment
Fsics:
Energia, conscincia
del propi cos,
exercici i relaxaci,
equilibri fsic
Qualitat de vida:
Realitzaci personal,
sentiment del jo,
reconciliaci amb el
jo, adaptaci
Socials:
Esperana, auto-
estima, complicitat,
integraci social,
sentit de lindret,
feina, autovaloraci,
realitzaci
collectiva/grupal
Por sana envers
els riscs:
Acceptaci dels
bacteris, insectes,
microorganismes,
terra, i provocaci
destmuls
intuts i viscerals
Formar part dun sistema:
Enriquiment recproc, relacions
directes i espontnies, respecte
mutu, replantejament de les
posicions socials a partir de la
coexistncia i no de la
supremacia
Equilibri emocional:
Sensibilitat envers la
renovaci permanent
mitjanant la presa de
conscincia sobre la vida i
la mort, cicles naturals
Ecoterpia:
Treballar
en benefici
dunes persones
i uns ecosistemes
saludables
Figura 2. Resultats de la recerca a Meanwhile.
Els temes clau que es desprenen daquesta recerca duta a
terme amb diferents mtodes han estat parcialment reproduts
per altres estudis (Sempik, Aldridge, Becker, 2005). Entre les
valoracions dels usuaris destaca la importncia que confereixen
a lanomenat espai obert i als seus efectes teraputics. Les perso-
nes, a laire lliure, en contacte amb el paisatge exterior, experi-
menten una sensaci de pau i tranquillitat, la percepci de tren-
cament i de llibertat. Aquestes impressions shan apuntat com a
resultats signicatius, ja que no sexperimenten en altres entorns
teraputics. Destaca tamb la inclusi social, el sentit del jo i de
lindret, com tamb de loportunitat descollir. Entre les opcions
que es poden escollir hi ha la de la proximitat dels altres o el fet
de treballar en solitari, per sense perdre el contacte proper amb
els companys de feina. Aquest aspecte s apreciat per tots aquells
que necessiten temps per recuperar la competncia social. Per
exemple, una vctima de tortures el va batejar com lhospital
del cel blau.
Daquesta recerca sen desprenen dos nivells dimpacte,
identicats com el micronivell i el macronivell (Burls, 2007b).
El micronivell seria el lloc al qual la gent recorre per al restabli-
ment de la salut i del benestar, amb els corresponents processos
per recuperar aquests elements i lentorn teraputic on sesde-
venen aquests processos (ecoterpia). El macronivell, en canvi,
s la implicaci polifactica de la mateixa persona amb lentorn
ms ampli (acceptaci), social o ecolgic, que es produeix duna
manera directa i activa, i proporciona un espai saludable per a la
comunitat (ecosalut), arran de les activitats del micronivell.
Formaci prctica per als terapeutes
El propsit daquesta recerca era denir criteris per a la formaci
de nous professionals especialitzats. Les dades necessries, ob-
tingudes dinformants adequats (usuaris del servei, terapeutes i
educadors), han facilitat un conjunt clar de parmetres per a la
formaci dels professionals que incorpora habilitats teraputi-
ques, a banda de coneixements i experincies ecolgiques, per
tal que tant els usuaris del servei com el paisatge treguin prot
de les activitats. Aquesta ta semmarca en la losoa bsica de
lecoterpia i lecopsicologia.
Lecoterapeuta treballa per a la valoraci tant dels recursos
humans com dels mediambientals i paisatgstics, tot actuant en
beneci de la comprensi del nostre lloc dins de sistemes com-
plexos i la pluralitat de les relacions que hi establim. Podrem de-
nir aquesta disciplina com lart de connectar lsser hum amb
lentorn en una dimensi daprenentatge i implicaci recprocs
(Tamburini, 2000). Per tant, es pot armar que la prctica eco-
teraputica pressuposa una complexitat de relacions associades
a la presncia del raonament i les emocions. s un procs educa-
tiu i teraputic que pretn potenciar la pau interior i la superaci
personal a partir de la responsabilitat ecolgica i les relacions so-
cials positives que sen deriven. A ms, es pot traduir tamb en
un grau superior de responsabilitat cultural i poltica envers la
comunitat, aix com didentitat local i de comprensi global.
Gregory Bateson (1980) va denir la capacitat daprendre for-
mes autocorrectives i sentir-se part dun sistema ms ampli com
saviesa sistemtica, mentre que P. Levy va batejar com a intel-
ligncia collectiva el fet de trobar coneixements, tcniques, sig-
nes i relacions comuns que ens permetin pensar conjuntament,
concentrar lenergia intellectual, multiplicar la imaginaci i mo-
bilitzar competncies (Tamburini, 2000).
En la tasca de lecoterapeuta, hi ha un cert nombre de pa-
rmetres socioecolgics que exigeixen un nivell superior de
comprensi global del seu paper com a professionals i que en-
globen factors ms extensos que les dimensions teraputiques
habituals. La seva tasca tamb hauria dincloure, entre daltres, la
cohesi social i lecoinclusi, els espais verds per a la salut i el
capital social i natural.
La cohesi social i lecoinclusi
Els ecoterapeutes haurien dadoptar una visi holstica de la pro-
moci de la salut que inclogui el nostre entorn natural i shau-
rien de comprometre a fomentar la cohesi social, lacceptaci
(embracement) i les collaboracions que valorin obertament el
nostre vessant eco. Amb la seva feina, a ms, seria bo que fo-
mentessin un disseny integrat i espacial que dons prioritat a la
connectivitat, a la inclusi social, a lespai pblic dalta qualitat i
a la sostenibilitat. El document de lOrganitzaci Mundial de la
Salut (2005) Health impact assessment toolkit for Cities podria
ajudar els terapeutes a quanticar els benecis dels espais verds
mitjanant una major implicaci en els processos de disseny de
poltiques i de presa de decisions; a potenciar els processos de-
mocrtics, especialment cap als grups de la societat exclosos o b
que shi senten; a lapoderament; a ladquisici dhabilitats; a la
reexi sobre com reduir els factors generadors de desavantatges
o de desigualtats; i a la potenciaci i laccs a serveis que respon-
guin millor a les necessitats de la poblaci local.
El terapeuta tamb hauria de recrrer a les pautes dels
Twenty steps for developing healthy cities projects (Organitzaci
Mundial de la Salut, 1997), un document que aposta per una es-
tratgia mltiple de planicaci, basada en lacci intersectorial i
alhora en la conscincia de salut, en la poltica pblica saludable,
en la participaci comunitria i en la innovaci.
Segons la Unitat dExclusi Social del Regne Unit (2005),
els serveis pblics sn interdependents i, per tant, tot enfoca-
ment holstic hauria dabastar diferents actors i un bon nombre
de sectors (McDaid, 2001). Un punt de vista com aquest ajuda-
ria les comunitats a avanar envers lEstratgia de Lisboa (Lisbon
Strategy for Jobs and Growth, 2006). Aquesta estratgia euro-
pea reclama la intersectorialitat, que t en compte la formaci
i el suport dels professionals, el desenvolupament de les infra-
estructures i lestabliment dobjectius de sostenibilitat com ara
el desenvolupament sostenible i la inclusi social, per mitj de
limpuls a la innovaci, la cohesi social, ladquisici dhabilitats
i la plena igualtat doportunitats laborals, aix com un s adapta-
ble i ecient dels recursos naturals.
Els espais verds per a la salut
El terapeuta hauria de plantejar-se, com a part de la seva tasca,
la possibilitat de fomentar la inclusi social, un objectiu que no
es limita a tenir en compte nicament les persones que treballen
en el micronivell, sin tamb les que ho fan en el macronivell.
El terapeuta shauria dadrear a tots dos segments en el marc
de les seves activitats quotidianes i dels objectius generals de la
seva feina. En aquest sentit, Natural England (English Nature,
2003) recomana calcular com a mnim dues hectrees despai
verd natural accessible per cada 1.000 habitants i procurar que
ning visqui a ms de 300 metres (o a cinc minuts de distncia a
peu) de la zona verda ms propera (Center for Urban and Regio-
nal Ecology, 2002; Pauleit, Slinn i Handley, 2002). Aquests or-
ganismes aconsellen garantir que les comunitats locals tinguin
accs a una combinaci apropiada despais verds que els permeti
satisfer les diverses necessitats de lleure (English Nature, 2003:
p. 2) i armen que hi ha raons evidents que justiquen la pro-
tecci daquestes zones en beneci de qui en t necessitat, que
sovint sn els membres ms vulnerables de la societat (Lloyd
Jones, 2006: p. 1). A que la gent gaudeixi dels benecis per a la
salut fsica i mental de les zones verdes duna manera regular (s
a dir, tres cops per setmana o ms), cal que siguin espais dmbit
local. En aquest sentit, sha parlat especialment del concepte de
natura propera, amb aplicacions per a la salut (Kaplan i Kaplan,
1989; Wells, 2000; Taylor, Kuo i Sullivan, 2001; Kuo i Sullivan,
2001), per la seva importncia en lmbit de latenci social i sa-
nitria. Com sha esmentat abans, cal que laccs als espais verds
naturals propers esdevingui un objectiu irrenunciable per tal
de combinar els valors teraputics i ecolgics que sn inherents
a aquests recursos. El terapeuta hauria destar preparat per pro-
porcionar als usuaris oportunitats reals dentrar en contacte amb
la natura i accs als jardins, parcs i espais naturals. Tot plegat t
unes implicacions directes en lapoderament, les solucions cre-
atives collectives per als problemes i la consecuci dels objec-
tius comuns de totes les parts implicades. Linforme Green spa-
ces, better places (Green spaces, 2002) tamb exposa els efectes
beneciosos del treball en equip a lhora de posar l a lagulla i
generar collaboracions estratgiques dmbit local. Aquestes
collaboracions contribueixen a la millora dels espais verds com
a recurs per a la salut, per tamb obren la porta a un sentit ms
profund de propietat, fomenten la cohesi social i assoleixen
tes particulars, com ara leixamplament de les opcions daccs
pblic.
Imatge 4. s important garantir laccs de la poblaci als espais verds de les ciutats per
afavorir una major qualitat de vida.
El treball Healthy Parks, Healthy People (Maller, Townsend,
Brown i St. Leger, 2002) fa referncia al concepte de triple bottom
line (triple objectiu) de Brown, basat en els principis duna teoria
ecolgica de salut portada a la prctica. Aquesta idea emfatitza la
millora de la salut, el benestar i lassistncia de les persones i les
comunitats a travs duna via de desenvolupament econmic que
no afecti el benestar de les generacions futures, que proporcioni
igualtat entre les diferents generacions i dins de cada generaci,
que protegeixi la biodiversitat i mantingui processos ecolgics
essencials i sistemes de suport a la vida (Brown, 1996: p. 60). El
concepte triple bottom line s utilitzat per mesurar i informar so-
bre actuacions empresarials que atempten contra els parmetres
econmics, socials, ambientals i paisatgstics (Elkington, 1997).
Aquesta idea confereix un gran protagonisme a la salut i el benes-
tar de les persones. La missi dels terapeutes, per tant, hauria de
ser lobtenci de la salut i el benestar dels individus tot comer-
cialitzant lmbit rural com a font de salut.
El capital social i natural
Cal que els ecoterapeutes adoptin una perspectiva socioecolgi-
ca (Maller, et al., 2006), ja que en convertir jardins, parcs i altres
zones verdes accessibles en recursos de salut vitals, els ecote-
rapeutes assumeixen un paper crucial en la protecci de sistemes
essencials i interdependents, com la biodiversitat i les poblaci-
ons sanes. El terme serveis de la natura engloba les maneres en
qu la natura i el paisatge en general benecien les persones, so-
bretot si aquests benecis sn mesurables en termes econmics.
Els serveis que la natura i el paisatge presten a la humanitat
han estat objecte dexhaustives anlisis econmiques (Costanza,
1996; Costanza, et al., 1997). Reconixer els sistemes naturals
com a capital signica que es poden millorar per lacci de ls-
ser hum i que, per tant, poden pensar-se en termes dobtenci
de benecis en favor dels humans, cosa que els converteix en
serveis de la natura.
El capital natural s una expressi utilitzada per designar els
minerals, les plantes i els animals de la biosfera terrestre, que es
consideren com un mitj per proporcionar serveis de la natura
o lecosistema. Es tracta duna manera de donar valor al nostre
ecosistema i, alhora, es postula com a alternativa a la perspectiva
tradicional que tota vida no humana s un recurs natural passiu.
La comprensi humana de lentorn natural encara est evolucio-
nant i, per tant, el concepte de capital natural evolucionar en la
mesura que adquirim ms coneixements. No obstant aix, hi ha
un vincle estret entre el capital social i el capital natural. Porritt
assenyala lexistncia duna desconnexi negativa en relaci amb
les nostres comunitats i barris que amenaa la xarxa de relaci-
ons i responsabilitats que vetllen pel capital social del qual depe-
nem, empobreix les nostres vides i, al mateix temps, perjudica
la integritat dels ecosistemes locals i globals (Porritt, 2003: p.
ix) . Les conclusions de la recerca suggereixen que la poblaci
est constituda tant pel pblic en general en un sentit ampli
(macronivell) com per les persones considerades desfavorides
i/o en terpia (en el micronivell). Com que, aparentment, les
activitats teraputiques no sassocien als resultats del capital so-
cial, no es considera que aquestes persones contribueixin direc-
tament a les estratgies de sostenibilitat i ecosalut tan evidents
en el cas del macronivell. Lecoterapeuta shauria de proposar
assolir aquests objectius ms ambiciosos quant a salut ambien-
tal i pblica. A hores dara, ja shan estudiat uns quants projectes
ecoteraputics que contribueixen directament a oferir els espais
verds naturals accessibles abans esmentats i estan compromesos
amb la conservaci de la biodiversitat en rees urbanes com Lon-
dres (Burls, 2007a).
Un procs creatiu de planicaci i gesti despais verds pot
implicar, i hauria de fer-ho, el conjunt de la ciutadania. Cal en-
tendre aquest model com un mitj de protecci i gesti global
dels recursos naturals a crrec de les persones ms preparades i,
alhora, com un criteri de progrs envers possibles sinergies mul-
tidisciplinries que comprenguin diversos organismes. El punt
de vista multidisciplinari subjacent en aquesta perspectiva ad-
quireix ms rellevncia, ats que es tracta duna opci assequi-
ble, accessible i equitativa per prevenir les malalties i recuperar
la salut pblica (Maller, et al., 2006: p. 52).
El futur
s important donar suport als terapeutes a lhora de demostrar
que la seva labor t implicacions directes tant entre els ciutadans
concrets com entre les comunitats. Cal que es reconeguin els pa-
pers professionals polivalents dels terapeutes i la seva condici
de protagonistes directes dels benecis. De la mateixa manera,
conv estimular les persones que es benecien directament de
lecoterpia, tant en termes de millora de la salut com dinclu-
si social, perqu donin a conixer les seves experincies als
investigadors, als responsables de les poltiques i als professi-
onals de la salut i lassistncia social. I s que aquests ciutadans
sn els millors ambaixadors de lecoterpia i grcies a ells alguns
organismes la poden conixer i nanar-ne algunes iniciatives.
Per tant, sembla plausible pensar que la formaci dels professi-
onals i el reconeixement dels terapeutes tamb pot contribuir a
assolir aquest objectiu. Caldria que apareguessin ms projectes
com el de Meanwhile, projectes que apostessin per les avalua-
cions de les repercussions sanitries i els informes dimpacte en
la sostenibilitat, ja que podrien constituir una font essencial de
dades cientques. Daquesta manera, es faria molt ms mfasi
en ladopci dactivitats ecoteraputiques.
La previsi s que les dades recollides a Meanwhile i daltres
fonts determinin els programes de formaci, que serien revisats i
valorats per molts actors diferents. La recerca va generar una gran
profusi didees per a lelaboraci dun pla destudis actualitzat
i factible destinat als ecoterapeutes. I perqu tot plegat prospe-
ri i lecoterpia contempornia ocupi una posici professional
prpia i visible, cal adoptar una perspectiva multidisciplinria i
multinacional.
La formaci, tal com la detallen els experts participants en
la recerca, hauria dabastar uns determinats requisits, com, en-
tre daltres, lexperincia prvia i/o la qualicaci en assistncia
social i sanitria o enfocaments teraputics contrastats; lex-
perincia prvia i/o la qualicaci en el sector rural, ecolgic,
horticultural, conservacionista; coneixements, experincies i
qualicaci previs en psicologia ambiental; noves destreses de
formaci, experincia i coneixement de mltiples perspectives
teraputiques; coneixement de processos psicoteraputics i edu-
catius; capacitat de gestionar projectes (cosa que inclou la gesti
de dissenys i la gesti comercial); destreses relacionades amb la
recerca (incloent lanlisi basada en les proves i lanlisi cost-
beneci); valoraci de riscs i habilitats de gesti; capacitat per de-
dicar atenci tant a les persones com a la natura a de promoure
tant la inclusi social com la sostenibilitat ambiental; i capacitat
de reexi personal i comproms daprenentatge continuat.
Per tal que es reconegui aquest tipus de formaci especia-
litzada als camps apropiats, un requisit fonamental s que sigui
intrnsecament creble i efectiva. Per assolir-ho cal, sobretot, que
simparteixi en el marc destudis de segon o tercer cicle universi-
tari i en centres de qualitat, que compleixi els requisits necessaris
per a la categoritzaci apropiada dels professionals, i que exigeixi
sistemes clars destinats a lactualitzaci peridica, tant en ter-
mes de parmetres cientcs com de desenvolupament i reciclat-
ge personal i professional.
Debat
La prctica de lecoterpia es caracteritza aparentment per una
mutualitat denida (Halpern, Bates, Beales i Heatheld,
2004; Kelly i Thibaut, 1978) que pot incidir positivament en
un canvi de comportament collectiu. Halpern i Bates (Halpern,
Bates, Beales i Heatheld, 2004) parlen dintervencions en la
conducta que tendeixen a donar ms fruits quan hi ha una re-
laci igualitria entre qui inueix i linut, i on ambdues parts
poden sortir beneciades dels resultats (Halpern, Bates, Beales
i Heatheld, 2004: p. 25). En el camp de la salut pblica, aques-
ta mutualitat sobserva parcialment en els vincles entre els tera-
peutes i els usuaris del servei, ja que els usuaris assumeixen ms
responsabilitat amb relaci al canvi de conducta personal. En les
perspectives ecoteraputiques, hi ha un altre nivell de mutuali-
tat: el que correspon a aquells que, arran de la seva situaci vul-
nerable, normalment es classicarien com els inuts, adopten
el paper dinuenciadors. Pel fet de beneciar-se dels canvis en
els estils de vida personals i de la recuperaci que sen deriva, els
participants desenvolupen un sentiment de reciprocitat envers
lentorn i la seva comunitat. Daquesta manera, inuencien els
altres perqu tinguin cura del paisatge, el respectin i valorin els
espais verds locals com a fonts de salut i benestar. Els sentiments
dintervenci personal i capacitat adquirits al llarg de la terpia
menen la persona envers una posici de legitimitat, mitjanant
una connexi amb el pblic en termes de salut. Aquestes interac-
cions tan poderoses poden mostrar una gran eccia, per exem-
ple, a lhora de modicar el seu comportament. Es tracta destra-
tgies assequibles i prctiques que, a ms, representen una opci
viable i innovadora per millorar la salut pblica. I s que les avala
levidncia que ls dels espais verds afavoreix la salut.
Lecoterapeuta, des de la seva posici, pot arribar a assolir
una posici de lideratge en lobtenci de resultats positius al
micronivell de lentorn teraputic, per tamb a lhora dinci-
dir en poltiques clau basades en els resultats del macronivell.
Sens dubte, el prestigi que sen podria derivar seria fruit duns
resultats econmicament tangibles i dun perl professional res-
pectat en tant que educadors ecosanitaris. Per tant, caldria que
els responsables poltics sanimessin a adoptar una perspectiva
holstica amb relaci a aquestes activitats, dins el context de la
salut pblica, i haurien de ser conscients que la tasca daquests
terapeutes pot traduir-se en objectius importants.
Aquest model podria servir per donar resposta a un bon
nombre de reptes ecolgics i paisatgstics locals i globals. Al
mateix temps, les persones discapacitades i desfavorides sen
beneciarien, en termes de rehabilitaci i de reintegraci soci-
al. Persones de totes les edats sabrien veure en lecosistema un
vincle essencial amb la salut i gaudirien directament de la seva
aportaci a la creaci despais verds per a les comunitats. La bibli-
ograa en matria decopsicologia illustra com es pot aprotar
la reciprocitat entre lindividu i el paisatge i com es pot explotar
en el context teraputic i educatiu, per tamb com la terpia i
leducaci afavoreixen directament i activament lentorn local i
intrnsecament global. El concepte de sistemes de parentiu, apli-
cat a la curaci mtua i activa, no shauria de restringir als lmits
loscs, sin que els responsables de la promoci de leducaci
sanitria nhaurien de fer s.
Lentitat Natural England ha engegat recentment una cam-
panya basada en levidncia cada cop ms clara sobre el fet que
laccs a un paisatge natural benecia tant la salut com el benestar
de les persones. No obstant aix, encara no saccepta de manera
unnime que laccs a espais verds propers que fomentin la salut
es pugui crear, mantenir o conservar no solament amb organis-
mes ambientals especialitzats, sin tamb a travs del compro-
ms directe de la mateixa ciutadania, tot potenciant una pers-
pectiva que vagi de baix a dalt. Els enfocaments ecoteraputics
actuals uneixen aquestes visions a la suma dels benecis tera-
putics del micronivell i dels benecis socials del macronivell re-
presentats per la gesti del capital natural daquells que, en unes
altres circumstncies, estarien mancats de poder. Les persones
marginades van declarar que tenir cura de lentorn els ajudava a
autoarmar-se (Wong, 1997), aspecte aquest que pot ressusci-
tar un sentiment possibilista i facilitar una vlvula descapatria
i laparici de noves oportunitats socials. El contacte amb la na-
tura propera hauria de ser, per tant, un element intrnsec de la
promoci de la salut pblica, de la justcia social i duna major
participaci ciutadana. Tot aix contribuiria a integrar els objec-
tius del capital social amb la democratitzaci del capital natural.
Conclusions
A partir daquests resultats, sembla obvi que cal denir el pai-
satge natural com un mediador educatiu i teraputic. Linters
i la motivaci que genera representen un vincle directe amb el
benestar i lautonomia social i la inclusi de les persones ms
desfavorides. Tot plegat adquireix ms rellevncia si hi sumem
el valor afegit de les responsabilitats i la conscincia ecolgica,
que no s patrimoni exclusiu dels qui estan cientcament quali-
cats, sin tamb daquells ciutadans que normalment estarien
marginats i no tindrien lopci dexercir dagents del canvi eco-
tic a les seves comunitats. Maller i altres (2002) aposten per no
aspirar a un coneixement complet abans demprendre accions
i suggereixen facilitar la presa de decisions i la formulaci de po-
ltiques tot fomentant la recerca interdisciplinria sobre els be-
necis que el contacte amb la natura pot aportar a les persones i
a les comunitats.
Aquestes conclusions refermen la necessitat duna recer-
ca interdisciplinria i animen a continuar considerant els espais
verds pblics com un recurs en termes de salut pblica. Els pro-
vedors de serveis haurien daprotar la rendibilitat daquestes
disposicions per defensar la tasca dels terapeutes als nombrosos
espais verds que ja hi ha i ajudar-los a dibuixar un futur ms clar
per a les activitats ecoteraputiques. Arran de les conclusions
daquesta recerca, ja sha establert una interessant collaboraci
amb dues universitats italianes, i tamb amb dos centres dedu-
caci superior del Regne Unit, per impartir-hi formaci en eco-
terpia i/o ecosalut. Ja comena a haver-hi cursos experimentals
i comencen a planicar-se mduls de nivell superior entre les
activitats educatives que sexecuten en aquest camp. Laportaci
daquestes activitats ser crucial per a lobtenci dun nou dis-
seny curricular que sintetitzi totes les complexitats exposades
anteriorment. Levoluci de lecoterpia de cara al futur shauria
de sustentar en la terpia sostenible i en models de recuperaci,
una salut pblica i uns espais verds pblics sostenibles i saluda-
bles, en el marc dun enfocament holstic de la salut de les perso-
nes i el seu hbitat, s a dir, el planeta.
Barton, Hugh; Grant, Marcus (2006).
A health map for the local human habitat,
The Journal of the Royal Society for the
Promotion of Health, vol. 126, nm. 6, p.
252-253.
Bateson, Gregory (1980). Espritu y
naturaleza. Buenos Aires: Amorrortu.
Beard, Colin; Wilson, John (2002). The
power of experiential learning. A handbook
for trainers and educators. Londres: Kogan
Page.
Berger, R. (2004). Therapeutic aspects of
nature therapy: therapy through the arts,
Journal of the Israeli Association of Creative
and Expressive Therapies, nm. 3, p. 60-69.
Brown, V. A. (1996). Double or nothing:
the changing relationship between the
health of the biosphere and the health
of the people, dins Survival, health and
wellbeing into the twenty-rst century:
proceedings of a Conference Held at The
Australian National University, November
30 - December 1, 1995. Canberra: Nature
and Society Forum, p. 59-67.
Burls, Ambra (2005). New landscapes
for mental health, Mental Health Review,
nm. 10, p. 26-9.
--- (2007a). With nature in mind. Londres:
Mind Publications.
--- (2007b). People and green spaces:
promoting public health and mental
well-being through ecotherapy, Journal
of Public Mental Health, vol. 6, nm.3, p.
24-39.
Burls, Ambra; Caan, A. Woody (2004).
Social exclusion and embracement: a
helpful concept?, Primary Health Care
Research and Development, nm. 5, p.191-
192.
--- (2005). Human health and nature
conservation, British Medical Journal, nm.
331, p. 1221-1222.
Burns, George (1998). Nature-guided
therapy - brief integrative strategies for
health and wellbeing. Nova York: Brunner/
Mazel.
Butler, Colin; Friel, Sharon (2006).
Time to regenerate: ecosystems and health
promotion, PloS Medicine, vol. 3, nm. 10,
p. 394.
Clinebell, Howard (1996). Ecotherapy:
healing ourselves, healing the earth.
Minneapolis: Fortress Press.
Cooper-Marcus, Clare; Barnes, Marni
(1999). Healing gardens: therapeutic benets
and design recommendations. Nova York:
John Wiley and Sons.
Conn, Sarah (1995). When the earth
hurts, who responds?, dins Theodore
Roszak; Mary E. Gomes; Allen D. Kanner
(eds.). Ecopsychology: Restoring the earth
healing the mind. San Francisco: Sierra Club
Books, p. 156-171.
Costanza Robert (1996). Ecological
economics: reintegrating the study
of humans and nature, Ecological
Applications, vol. 6, nm. 4, p. 978-990.
Costanza, Robert; et al. (1997). The
value of the worlds ecosystem services
and natural capital, Nature, vol. 387, p.
253-260.
Coyle, Kevin (2005). Environmental
literacy in america. What ten years of
NEETF/Roper Research and related studies
say about environmental literacy in the U.S.
Washington: The National Environmental
Education and Training Foundation.
Centre for Urban and Regional
Ecology (2002). Developing standards for
accessible natural greenspace in towns and
cities. Manchester: Centre for Urban and
Regional Ecology, School of Planning and
Landscape, University of Manchester.
Choosing health. Making healthy choices
easier (2004). Londres: Department of
Health for England.
Elkington, John (1997). Cannibals
with Forks: The Triple Bottom Line of 21st
Century Business. Oxford: Capstone
Publishing Limited.
English Nature (2003). Providing
accessible natural greenspace in towns and
cities. A practical guide to assessing the
resource and implementing local standards
for provision. [Esborrany davaluaci]
Field, John (2004). Social Capital. Londres:
Routledge.
Fine, Ben (2003). Social capital versus
social theory. Political economy and social
science at the turn of the millennium.
Londres: Routledge.
Frumkin, Howard (2001). Beyond
toxicity. Human health and the natural
Preventive Medicine, vol. 20, nm. 3, p.
47-53.
Green spaces, better places, nal report
of the urban green spaces taskforce (2002).
Londres: Department for Transport, Local
Government and the Regions.
Hall, Jon (2004). Phoenix House
Therapeutic Conservation Programme:
underpinning theory. Peterborough: English
Nature. (Research Reports; 611).
Halpern, David; Bates, Clive; Beales,
Greg; Heatheld, adam (2004). Personal
responsibility and changing behaviour:
the state of knowledge and its implications
for public policy. Londres: Prime Minister
Strategy Unit.
Hartig, Terry; Cooper-Marcus, Clare.
(2006). Healing Gardens places for
nature and health care, Lancet, nm. 368,
p.536-537.
Herzog, Thomas; Black, Andrea;
Fountaine, Kimberlee; Knotts,
Deborah (1997). Reection and
attentional recovery as distinctive benets
of restorative environments, Journal of
Environmental Psychology, nm. 17, p.
165-170.
Herzog, Thomas; Herbert, Eugene;
Kaplan, Rachel; Crooks, C.L. (2000).
Cultural and developmental comparisons
of landscape perceptions and preferences,
Environment and Behaviour, nm. 32, p.
323-337.
Johnston, Peter; Bohlin, Eric;
Clements, Bernard (2000). Towards a
sustainable information society. Report of
the Conference on 21-22 february 2000.
Brusselles: Directorate General Information
Society, European Commision.
University Press.
Kaplan, Rachel (2001). The nature of the
view from home: psychological benets,
Environmental and Behavior, nm. 33, p.
507 542.
Kellert, Stephen; Wilson, Edward
(eds.) (1993). The biophilia hypothesis.
Washington: Island Press.
Kellert, Stephen; Derr, Victoria (1998).
A national study of outdoor wilderness
experience. New Haven: Yale University
School of Forestry and Environmental
Studies.
Kelly, Harold; Thibaut, John (1978).
Interpersonal relations: a theory of
interdependence. Nova York: Wiley.
Key, David (2006). Ecotherapy: working
with the healing power of wild places. [en
lnia] <ttp://www.mjrust.net/downloads/
Ecotherapy%20course%20Oct%2007.pdf>
[consulta: 30.04.08].
Kickbusch, Iloma (1989). Approaches to
an ecological base for public health, Health
Promotion, nm. 4, p. 265268.
Kuo, Frances; Sullivan, William (2001).
Environment and crime in the inner
city: does vegetation reduce crime?,
Environment and Behavior, nm. 33, p.
343-367.
Lisbon Strategy for Jobs and
Growth. UK National Reform Programme
2006 (2006). Londres: HM Treasury.
Lloyd Jones, J. (2006). Foreword,
dins English Nature. Providing accessible
natural greenspace in towns and cities a
practical guide to assessing the resource and
implementing local standards for provision
in Wales. Bangor: Countryside Council for
Wales, p.1.
Maller, Cecily; Townsend, Mardie;
Brown, Peter; St. Leger, Lawrence
(2002). Healthy parks healthy people.
Melbourne: Victoria Deakin University and
Parks Victoria.
Maller, Cecily; et al. (2006). Healthy
nature healthy people: Contact with
nature as an upstream health promotion
intervention for populations, Health
Promotion International, nm. 21, p. 45-54.
McDaid, David (2001). Towards social
inclusion: quo vadis?, Eurohealth7, nm.
6, p. 27-28.
(1997). Twenty steps for developing a
Healthy Cities project. 3a ed. Copenhaguen:
World Health Organization, Regional
Ofce for Europe.
--- (2005). The WHO health impact
assessment toolkit for cities - Document 3
- Brochure on how health impact assessment
can support decision-making. Copenhaguen:
Centre for Urban Health.
--- (1997). Sustainable development and
health: Concepts, principles and framework
for action for European cities and towns.
Copenhaguen: World Health Organization,
Regional Ofce for Europe. (European
Sustainable Development and Health
Series; 1).
Ottawa Charter for Health
Promotion. First International Conference
on Health Promotion, Ottawa, 21 November
1986 (1986) [en lnia]. <http://www.
who.int/hpr/NPH/docs/ottawa_charter_
hp.pdf> [consulta: 24.04.08].
Pauleit S.; Slinn P.; Handley, J. (2002).
Accessible natural greenspace standards
in towns and cities: a review and tool-kit
for their implementation. Peterborough:
English Nature. (Research Reports; 526).
Porritt, Jonathan (2003). Foreword,
dins Hugh Barton; Marcus Grant; Richard
Guise (2003). Shaping neighbourhoods. A
guide for health, sustainability and vitality.
Londres: Spon Press.
Pretty, Jules; Peacock, Jo; Sellens,
Martin; Grifn, Murray (2005). The
mental and physical health outcomes of
green exercise, International Journal of
Environmental Health Research, vol. 15,
nm. 5, p. 319-337.
Pretty, Jules; et al. (2005). A countryside
for health and wellbeing: the physical and
mental health benets of green exercise:
executive summary. Shefeld: Countryside
Recreation Network, Shefeld Hallum
University.
Northamptonshire County Council
(2002). Pocket Parks [en lnia]. <http://
www.pocketparks.com/> [consulta:
24.04.08].
Reynolds, Veronica (2002). Well-being
comes naturally: an evaluation of the BTCV
Green Gym at Portslade, East Sussex.
Oxford: Oxford Brookes University, School
of Health Care. (Report; 17).
Roszak, Theodore; Gomes,
Mary E.; Kanner Allen D. (eds.)
(1995). Ecopsychology - restoring the earth,
healing the mind. San Francisco: Sierra Club
Books.
Ruffolo, Giorgio (1994). Lo sviluppo dei
limiti. Roma: Laterza Bari.
Sempik, Joe; Aldridge, Jo; Becker,
Saul (2005). Health, well-being and social
inclusion. Therapeutic horticulture in the UK.
Bristol: The Policy Press.
Seymour, Linda (2003). Nature and
psychological well-being. Peterborough:
English Nature. (Research Reports; 533).
Social Exclusion Unit (2005).
Improving services, improving lives.
Evidence and key themes. A social exclusion
unit interim report. Londres: Ofce of the
Deputy Prime Minister.
St. Leger, Lawrence (2003). Health
and nature - new challenges for
health promotion, Health Promotion
International, vol. 18, nm. 3, p. 173-175.
Sullivan Sian (2008). Conceptualising
glocal organisation: from rhizomes to
holoux in becoming post-human,
dins N. Shah; et al. (eds.). Metaphors of
globalisation: mirrors, magician and,
mutinies. Basingstoke: Palgrave Macmillan,
p. 233-258.
Tamburini, Paolo (2000). Verso una
comunicazione ecologica. [S. l.]: Centro
Didattico INFEA.
Taylor, Andrea Faber; Kuo, Frances E.;
Sullivan, William C. (2001). Coping
with ADD: the surprising connection to
green play settings, Environment and
Behavior, nm. 33, p. 54-77.
Tice-Deering, B. (2000). Nature: the
unacknowledged and endangered healer,
The New Times, desembre de 2000.
Townsend, Mardie (2005). Pathways to
health through australian woodlands and
forests: signposts from recent research and
practice, dins Christos Th. Gallis (ed.). 1st
European COST E39 Conference, Forests,
Trees, and Human Health and Well-Being
Proceedings. Tessalnica: Medical and
Scientic Publishers, p. 49-70.
Ulrich, Roger S. (1984). View through
a window may inuence recovery from
surgery, Science, vol. 224, nm. 4647, p.
420-421.
--- (1999). Effects of gardens on health
outcomes: theory and research, dins Clare
Cooper Marcus; Marni Barnes (eds). Healing
gardens. Therapeutic benets and design
recommendations. Nova York: John Wiley
and Sons, p. 27-86.
Vernadsky, Vladimir (1998). The
biosphere. Nova York: Copernicus. [Ed.
original de 1926].
Wells, Nancy M. (2000). At home with
nature: effects of greenness on childrens
cognitive functioning, Environment and
Behavior, vol. 32, nm. 6, p. 775-795.
Willenbring, Monika (2002). Mutter,
Vater, Zappelkind. Die Zusammenarbeit
mit Eltern von hyperaktiven Kindern,
Lernchancen, vol. 5, nm. 30, p. 30-35
Wilson, Edward O. (1984). Biophilia.
Cambridge: Harvard University Press.
Wong, Judy Ling (1997). The cultural and
social values of plants and landscapes, dins
Judy Ling Wong (Ed.). Ethnic environmental
participation: key articles. Llanberis: Black
Environment Network, vol. 2, p. 7-13.
Yerrell, Paul (2004). National evaluation
of BTCV Green Gym. October 2004 Report.
Oxford: Oxford Centre for Health Care
Research and Development.

397
Horts urbans
i horticultura teraputica
Nicolau Forns Puch
Histricament, la major part de les ciutats estaven emmarcades
per parcelles dhorts que abastien la poblaci urbana de produc-
tes frescos i nasseguraven la supervivncia. Es cultivaven, de
forma ordenada i cuidada, les varietats locals de fruites i verdu-
res prpies de cada estaci; potser aquesta s la ra per la qual,
en algunes llenges, hort i jard sanomenen prcticament de la
mateixa manera.
En les darreres dcades, per, el paisatge hortcola de casa
nostra ha experimentat una gran transformaci com a conse-
qncia de les pressions urbanstiques sobre el sl agrcola, les-
pecialitzaci econmica i lecincia de la distribuci de merca-
deries, que permet que a les botigues hi hagi sempre productes
frescos i a preus relativament accessibles. El resultat s la desapa-
rici de molts daquests paisatges tradicionals dhorta.
Parallelament, hi ha hagut un procs de construcci i recu-
peraci dhorts amb un carcter molt diferent dels anteriors. Els
nous horts, en contrast amb els tradicionals, es caracteritzen per
prioritzar les funcions ldica, social o teraputica enfront de la
productiva. Shan creat i recuperat horts en espais marginals de
la ciutat o als seus voltants, en parcs i jardins urbans o en terras-
ses i balcons, i els paisatges generats en cada cas sn molt dife-
rents. Pensem, per exemple, en els horts que utilitzen productes
reciclats per a la seva delimitaci o per construir les barraques,
molt diferents dels horts meticulosament planicats per tcnics
dajuntaments o dels microhorts cultivats en terrasses de les ciu-
tats. Ara b, malgrat la diversitat de prctiques i formes, actual-
ment la major part dels horts urbans comparteixen un mateix
objectiu: la recerca duna major qualitat de vida per a les persones
que en tenen cura.
Tipologies dhorts urbans i sistemes de gesti
Com viem ms amunt, en les ltimes dcades, a casa nostra, els
horts han deixat de tenir una funci principalment productiva
per passar a tenir altres funcions ms socials. Segons el predomi-
ni duna funci o duna altra, tenim horts per al consum familiar,
horts educatius, horts socials, horts per a la gent gran i horts te-
raputics (Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques,
2008). Aix, els horts per al consum familiar responen al desig
dobtenci de vegetals i fruites per a la famlia i, sobretot, per a
la realitzaci duna activitat doci en contacte amb la natura; els
horts educatius solen estar molt vinculats a escoles i pretenen
sensibilitzar els escolars sobre lalimentaci saludable i la cura de
lentorn; els horts socials tenen lobjectiu dafavorir les relacions
socials de collectius amb risc dexclusi (gent gran que viu sola,
immigrants, joves amb problemes); els horts per a la gent gran
pretenen fomentar lenvelliment actiu i lincrement de lautono-
mia personal de la poblaci jubilada; i, per ltim, com ja sexpli-
car ms endavant, els horts teraputics tenen lobjectiu princi-
pal de donar suport en processos teraputics. A part de classicar
els horts per la seva funci, tamb s til classicar-los segons
la seva propietat i mecanisme de gesti. I, si ho fssim aix, ens
trobarem amb horts creats a iniciativa de lAdministraci, amb
horts privats gestionats per lAdministraci, horts creats per la
demanda de la prpia poblaci de forma autogestionada i horts
privats familiars.
La tipologia dhort que darrerament est creixent ms s la
dels horts de nova creaci ubicats en terrenys pblics a iniciativa
duna administraci. Ladministraci dissenya lespai (parcelles
i serveis) i redacta un reglament per als hortolans que prenen la
responsabilitat de cultivar un hort. Els horts de ladministraci
tenen funcions principalment socials, per tamb educatives
i teraputiques. Ns un exemple la Xarxa dHorts Urbans de
Barcelona, creada lany 1997 amb lobjectiu de fomentar la inte-
graci social i lenvelliment actiu de la poblaci jubilada.
En algunes ocasions, ladministraci gestiona horts de pro-
pietat privada. En aquesta tipologia dhort, a diferncia de lante-
rior, el sector pblic interv amb la intenci dordenar els usos i
activitats sobre un conjunt de parcelles privades dhorts ja exis-
tents, normalment tradicionals. Labandonament de lactivitat
productiva comercial, la subdivisi de les parcelles, lincrement
del nombre dusuaris o la marginalitzaci creixent daquests es-
pais originen una problemtica social que cal regular. Com en el
cas anterior, aquests horts tenen funcions socials, educatives i
teraputiques. Un exemple daquesta tipologia s la zona de tren-
ta hectrees dhorta privada del barri de Santa Eugnia de Ter, a
Girona. LAjuntament de Girona des de lany 2005 t cura dels
seus equipaments (xarxa principal de reg, camins) i serveis gene-
rals aix com de lordenaci dels seus usos i activitats.
Imatge 1. Horta del barri de Santa Eugnia de Ter de Girona.
Un altre tipus dhortes sn les que es creen a partir de la ma-
teixa demanda de la poblaci i que sautogestionen. Responen a
situacions molt variades, per tenen en com que el cultiu del
terreny el du a terme un collectiu de forma comunitria i amb
esperit de cooperaci i solidaritat entre els membres del grup. A
casa nostra, a diferncia del que succeeix en altres indrets com, per
exemple, a Argentina, desprs de la crisi de lany 2001, aquestes
iniciatives no responen a una exigncia econmica ni a la neces-
sitat de supervivncia sin tot el contrari. A vegades, ns i tot, els
usuaris estan disposats a esmerar ms diners dels que es recu-
peren en forma de productes per tal dobtenir vegetals delevada
qualitat. En alguns casos el cultiu dun hort sha convertit en una
mena de petit acte revolucionari o subversiu contra un model
de vida hegemnic que prioritza el valor comercial per sobre la
resta. Aquestes experincies es podrien denir com a horta de
combat pel fet dintentar recuperar el control sobre els factors
que intervenen en la vida quotidiana. Parlarem de sostenibili-
tat, de permacultura, dautarquia de servei social, deducaci, de
gent gran, de gent jove, dimmigrants, dhorts collectius. s un
moviment incipient i amb molta empenta en qu el factor col-
lectiu est estretament recolzat en els individus que, a la vegada,
tenen molt clara la necessitat destructurar-se collectivament.
Un exemple dhortes autogestionades a Catalunya s el de Can
Masdu, al peu de Collserola. En una antiga leproseria okupa-
da, cent persones gestionen dues hectrees dhortes de manera
assembleria, amb el sistema dhorticultura ecolgica, treballs en
comissions i convivncia intergeneracional. A nivell internacio-
nal, cal destacar el cas de Green Guerrillas que, des de 1973, re-
cuperen espais de la ciutat de Nova York per a ubicar-hi jardins
i horts. Finalment, tenim la tipologia dhorts privats familiars.
Dins daquesta categoria sinclouen tant els horts tradicionals
com els horts en precari o marginals per diversos motius.
La catalogaci del sl s un element determinant a lhora de
denir el tipus dhorta existent i la seva gesti. Al sl rstic, on hi
ha previsions que pugui ser requalicat en urbanitzable, es gene-
ren processos de marginalitzaci. De fet, a la dcada dels setanta
aquests tipus dhorts samuntegaven vora les vies del ferrocarril,
la xarxa viria o les lleres dels rius i a les perifries de qualsevol
gran ciutat o rea dinuncia donant lloc a un paisatge desorde-
nat i degradat de coberts, hivernacles, tanques i dipsits cons-
truts amb materials de rebuig. Es va aconseguir reduir aquestes
manifestacions a la dcada dels noranta, grcies a la intervenci
de lAdministraci i al creixement econmic. De totes maneres,
la demanda per crear nous horts no ha minvat; en gran part shan
ubicat a les urbanitzacions on sovintegen les segones residncies
que envolten les grans ciutats (freqentment, al marge de nor-
matives) i tamb en zones periurbanes. Lempenta amb qu els
horts tornen a sorgir en llocs on la propietat del terreny s tran-
sitria a lespera de construir infraestructures per a la ciutat o en
un procs de requalicaci del sl s sorprenent.
Imatge 2. Barraques per guardar eines al barri de Santa Eugnia de Ter de Girona.
A casa nostra hi ha molt pocs exemples dhortes comuni-
tries i prevalen els sistemes de treball ms individual. Per regla
general, els hortolans volen decidir sobre la seva parcella: qu,
quan i de quina manera han de plantar-hi. Lhort esdev el regne
de lhortol i la barraca representa molt ms del que sembla: s
laixopluc, ms emocional que no pas fsic, i un lloc propi on ser
i estar, lliure i independent. La tanca s el reforament explcit
de la necessitat dun espai de llibertat individual. Lhort s, per a
molts dels qui el menen, un lloc on es somnia, on es du a terme
tot all que la realitat laboral i social els impedeix fer. Sn espais
emocionals i vocacionals. Per aquesta ra, sol ser molt difcil in-
tentar implantar pautes dorganitzaci i ordenaci paisatgstica
en els horts ja existents. Es percep la normativa i lentitat que la
sustenta com lenemic com que cal abatre; tamb s un factor
que proporciona cohesi al grup, sovint una cohesi que abans
no existia. Per tant, es pot dir que a les hortes urbanes no tot sn
ors i violes. s relativament ms fcil gestionar zones dhorts
creades de nou en qu es marquen unes pautes que permeten als
hortolans acceptar-les o no.
Principis teraputics de lhorticultura
LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) arma que la salut
no s tan sols labsncia de malaltia, sin lestat total de benes-
tar fsic, psquic i espiritual. Alguns estudis (Aldridge i Sempik,
2004) han demostrat que la prctica hortcola s beneciosa per
a la salut i propicia el benestar fsic, psquic i espiritual. En con-
cret, afavoreix una vida sana, permet recobrar lequilibri mental,
fomenta lautoestima i lautoconana, estimula les relacions so-
cials i ajuda a reduir lestrs.
La salut del cos comena per lexercici regular i una nutrici
sana. Cuidar un hort implica la realitzaci dun esfor fsic mode-
rat i continuat (caminar, exionar braos i cames, aixecar pesos)
en un paisatge agradable, fet que ajuda a prevenir o superar al-
gunes malalties com lobesitat, la diabetis o les malalties cardio-
vasculars, i a incrementar la salut i el benestar personal. A ms,
consumir vegetals de qualitat, sobretot si sn cultivats segons el
model dagricultura ecolgica, s un requisit imprescindible per
a una vida sana.
El treball a lhort, pel fet de tractar-se duna activitat fsica i
manual no rutinria que requereix atenci, ajuda a concentrar-
se i evita la dispersi mental. Cultivar un hort implica observar
(els cicles de la vida, les diferents variables del cultiu), sentir (els
sons, les olors, les textures) i, tot seguit, actuar segons el que
shagi percebut. s una tasca que permet entretenir la ment i
parar atenci a all que est succeint a lentorn, trencar amb els
pensaments obsessius i recobrar un cert equilibri mental.
La prctica de lhorticultura no individual tamb ofereix
oportunitats de conixer persones i establir una xarxa de rela-
cions socials. Els ssers humans som socials per naturalesa i les
relacions socials amb altres persones ens proporcionen compa-
nyia, afecte, entreteniment, suport i alegria, de manera que afa-
voreixen el nostre benestar. Veure crixer, recollir i menjar les
hortalisses o els llegums plantats amb les prpies mans ajuda a
recuperar la conana personal i lautoestima. Quan aconsegueix
una collita, la persona se sent til malgrat la seva problemtica
i comena a conar en les seves prpies capacitats i habilitats.
Aquest fet s molt important, ja que gran part de les patologies
mentals i socials se sustenten en la falta dautoestima i, en mi-
llorar lautoestima, es trenca el cicle de la malaltia i es propicia la
curaci. Treballar lhort tamb implica estar en contacte amb la
natura i, en la majoria de casos, contemplar paisatges de qualitat.
Sha demostrat que la simple percepci daquests paisatges ajuda
a recuperar-se de lestrs i afavoreix la tranquillitat i la pau espi-
ritual (Morris, 2003).
Imatge 3. El treball a lhort fomenta les relacions socials.
Ats el nombre i la diversitat de benecis per a la salut hu-
mana que t lactivitat hortcola es pot armar que lhort s te-
raputic per a gaireb tothom, per s especialment til com a
eina de terpia en patologies mentals o fsiques i en processos de
rehabilitaci per addicci a lalcohol o a les drogues. Tamb suti-
litza per fomentar la inserci de collectius en risc dexclusi so-
cial (aturats de llarga durada, gent gran que viu sola, adolescents
conictius, immigrants no integrats).
Aix, els terapeutes hortcoles treballen en presons, resi-
dncies de gent gran, centres de rehabilitaci, escoles i hospitals
dissenyant programes adaptats a qualsevol edat i condici amb
lobjectiu de millorar lestat fsic i mental dels seus pacients. Se-
gons el tipus o la gravetat de la patologia, el tractament requerir
el control i la direcci constant dequips experts de terapeutes.
En daltres ocasions, en canvi, no ser necessria aquesta atenci
tan directa, sin que el sol fet de compartir el treball amb per-
sones amb la mateixa problemtica (com, per exemple, dones
maltractades, joves amb dicultats descolaritzaci, immigrants
amb problemes dadaptaci, discapacitats fsics o persones amb
dicultats dincorporaci laboral) o, senzillament, el fet que coe-
xisteixin individus amb problemtiques diverses, els pot ajudar a
millorar, especialment pel que fa a les aptituds socials.
Generalment, els programes teraputics consisteixen a im-
plicar el pacient en tots els aspectes i fases del cultiu de lhort
a la recerca del seu equilibri fsic i mental. Escollir la superfcie
adequada per treballar o decidir quines llavors plantar en cada
cas forma part de la terpia. Resoldre aquests dilemes enfronta
els pacients amb les seves prpies capacitats. Per exemple, les
persones amb baixa autoestima es fan grans propsits que dif-
cilment assoleixen i, concretament, en el cas del treball a lhort,
solen adoptar dues actituds contrries entre si. Una primera seria
intentar abastar molt: fer un hort molt gran, treballar exagera-
dament, comprar maquinria i fer-hi participar moltes persones
implicant-hi tota la famlia, els amics, el venat. La segona actitud
seria la meticulositat exagerada, que consisteix a conrear poca
superfcie per tenir-la molt ben controlada (comptar les lla-
vors i la distncia millimtrica entre plantes, recrrer a llibres de
consulta, cavar cada dia lhort, portar un registre informtic del
creixement diari dels enciams i la taxa de germinaci dels cent
raves que shan plantat, etc; i, en els casos ms extrems, plantar
menhirs i elctrodes per reconduir les forces del cosmos).
Quan es treballa en aquest tipus de terpies s important
ajustar el concepte de curaci de tal manera que les persones amb
una conguraci mental diferent de la considerada normal
1
no
lhagin dassumir com a prpia. Precisament, la terpia hortcola,
a diferncia daltres terpies que requereixen un maneig verbal
(paraula i reexi), utilitza capacitats no verbals com la memria
visual, olfactiva i sensorial. Daquesta manera, tots aquells col-
lectius amb dicultats de comunicaci verbal no es veuen limi-
tats per treballar amb aquest mitj.
Experincies dhorts teraputics
El reconeixement dels benecis de la prctica de lhorticultura
sobre la salut s relativament recent en el nostre pas. Tanmateix,
en el mn anglosax, les terpies mitjanant el cultiu dhorts o
de plantes de jard es practiquen des de fa ms de cinquanta anys.
Ja en el segle xix, el doctor Benjamin Rush, considerat el pare
de la psiquiatria americana, defensava els efectes beneciosos
dels jardins en malalts mentals: cavar la terra amb les mans t
un efecte curatiu en els malalts mentals. Posteriorment, en el
perode 1940-1950 es va comenar a utilitzar la prctica hort-
cola per a la recuperaci dels veterans de guerra hospitalitzats.
Amb lobjectiu de desenvolupar aquest tipus de terpia, lany
1973 es va crear lAmerican Horticultural Therapy Association,
1 Malgrat el domini actual de les intelligncies verbals i abstractes per davant de les al-
tres, a les quals generalment es dna menys valor, Goleman, en el llibre Inteligencia
emocional (Goleman, 1995), afirma que, a priori, no es pot valorar quines sn les mi-
llors intelligncies per gaudir de la vida.
que ja compta amb ms de 800 socis procedents principalment
dels Estats Units, el Canad i el Jap. Al Regne Unit, la Society
for Horticultural Terapy des de la dcada dels vuitanta promou
i dna suport a ls de lhorticultura amb persones vulnerables.
Disposa duna detallada base de dades amb informaci sobre
projectes dhorticultura teraputica.
Actualment existeixen diverses iniciatives que utilitzen
aquesta terpia en casos de reinserci de collectius en risc dex-
clusi social. Cal destacar la fundaci Stiftung Interkultur dAle-
manya que gestiona, des de lany 2002, horts interculturals en
quasi totes les ciutats grans del pas. Els horts ofereixen als immi-
grants loportunitat de fer arrels en la nova societat i, amb laju-
da de terapeutes, superar experincies traumtiques. En aquest
mateix sentit, el projecte Green House, realitzat per la New York
Horticulture Society i lAjuntament de Nova York, o el projecte
Tamadaba, en el marc del Programa dAtenci a la Joventut In-
terna de la Direcci General de Joventut del Govern de Canries,
utilitzen la prctica de lhorticultura com a mecanisme per a la
reinserci de presos. Els dos projectes permeten que els interns
estiguin en contacte amb un paisatge de qualitat, que aprenguin
un oci i millorin la seva autoestima.
Pel que fa a terpies en malalts mentals, fsics o crnics, el
centre de la Asociacin de Familiares y Enfermos Mentales de
Vern, a Galcia, disposa duna parcella de 300 metres quadrats
amb un hivernacle amb cultius dhorta com a terpia per a perso-
nes esquizofrniques. Treballant a lhort, els malalts adquireixen
hbits laborals (rutina del treball, horaris, responsabilitat, treball
en equip) i milloren les habilitats socials i lautoestima, fet que
els ajuda a disminuir els smptomes de la malaltia no controlables
per la medicaci (manca de motivaci, iniciativa i atenci). La Fe-
deration to Promote Horticulture for Disabled People del Regne
Unit utilitza lhorticultura com a part de la terpia per millorar
les habilitats motores, la salut i la qualitat de vida de persones
amb minusvalideses fsiques. Cal fer notar que per poder portar a
terme aquesta terpia s imprescindible dissenyar i adaptar les-
pai a les limitacions fsiques dels pacients (camins adaptats per a
cadires de rodes, espais de treball adaptats a les persones que no
es poden mantenir dretes). Pel que fa a les terpies per a malalts
crnics, cal destacar la tasca duta a terme per lempresa privada
de centres de dilisi renal Fresenius que, amb lajuda del progra-
ma Pro Huerta de lInstitut Nacional de Tecnologia Agropecuria
dArgentina, va crear un hort per ajudar els malalts renals crnics
a recuperar dimensions perdudes com a conseqncia de la seva
malaltia. El treball a lhort els ha perms realitzar una activitat
productiva i alhora agradable que ha afavorit la recuperaci de
lautoestima i el domini de la prpia vida. Un exemple dutilit-
zaci del cultiu dhorts com a eina de rehabilitaci de drogoad-
dictes el trobem en el centre teraputic Ses Sitjoles que lONG
Projecte Home t a Campos (Mallorca). Un cas similar s el del
Programa de Liderazgo Juvenil Natura Vista dUruguay.
Finalment, la Xarxa dHorts Urbans de Barcelona, creada
lany 1997, s una bona experincia dhorts per a la gent gran
que, a travs del foment de lactivitat fsica i mental de la poblaci
jubilada i de lestabliment de relacions socials, adquireix tamb
una funci teraputica. Lxit daquesta iniciativa ha animat al-
tres municipis a dur a la prctica experincies similars.
Horticultura ecolgica
Els benecis teraputics de lhorticultura sn molt ms evidents
quan aquesta es basa en els principis de lagricultura ecolgica.
Tot seguit veurem per qu. Formalment, es considera que lhor-
ticultura s ecolgica quan compleix uns certs requeriments de
lentitat que en regula la denominaci. A Catalunya lens que
ns responsable s el Consell Catal de la Producci Agrcola
Ecolgica (CCPAE), que accepta ls duna srie de productes,
que es considera que no perjudiquen ni el medi ni les persones, i
que en prohibeix uns altres, com s el cas dels productes de snte-
si (herbicides i pesticides) i els adobs qumics. En contraposici,
lhorticultura industrialitzada permet tota mena de tractaments
tosanitaris. A part de ser inoperant per resoldre els problemes
cabdals (la fam i la pobresa mundials) i de resultar perillosa per
a les persones i el medi, aquesta horticultura convencional xa
les regles per aplicar uns productes i tractaments que sovint no
solucionen el problema. Sapliquen preventivament per eliminar
tots els factors no controlables, de manera que a lhortol no li
cal capacitat dobservaci ni de decisi. Per a aquest tipus dhor-
ticultura, lhort perfecte seria un entorn estril amb un substrat
inert on saplicarien els nutrients que es consideressin necessa-
ris. Per aquesta via no es crea un vincle entre lhortol i la natu-
ra, i els efectes beneciosos que proporciona lobservaci de les
respostes de la natura a les decisions preses disminueixen i, en
general, la capacitat teraputica del treball a lhort es veu reduda
en bona mesura.
Lhorticultura ecolgica, en canvi, parteix de la conana
en la capacitat regeneradora de la naturalesa i se centra en la in-
troducci dun nombre altssim de variables que es compensen
internament entre elles. Lhorticultor ecolgic t present que
cada cosa que succeeix a lhort respon a un moviment de la na-
tura per compensar un desequilibri. No oblidem que lhorticul-
tura consisteix en la creaci dun desequilibri: si preparem un
terreny per cultivar, aix implica deixar un tros de sl amb els
nivells remoguts, amb excs de nutrients i daigua exposats a
la llum i lescalfor del sol. Lhorticultor ha de comprendre com
actua lentorn per tal de mantenir el desequilibri i aprotar les
forces regeneradores en beneci propi. Dit duna altra manera, el
que fa s observar com la natura resol els desequilibris i recrear
lentorn perqu pugui actuar. Lagricultura ecolgica parteix de
la premissa que no es pot tenir cura de tots els factors que inter-
venen en lequilibri i, per tant, sopta per generar un entorn amb
la mxima variabilitat perqu la natura tingui els elements que li
calen per mantenir i restablir els equilibris. Aix, es procura que
lhort estigui ubicat en un entorn on es potenci la biodiversitat,
amb tanques vegetals que puguin oferir refugi i aliment al major
nombre possible dssers vius (insectes, ocells, ambis, rptils i
mamfers). No s estrany, doncs, que aquest model dhorticul-
tura afavoreixi el benestar de la gent que el practica: un paisatge
divers, un entorn natural sense productes qumics dalta toxici-
tat, un contacte ms ntim amb la terra i, alhora, una necessitat
ms gran dobservaci, concentraci i habilitat de lhortol, que
aconsegueix equilibri mental, redueix lestrs i veu fomentada la
seva autoestima.
Conclusions
Sha demostrat que lhorticultura s un mitj eca per promou-
re el benestar i la salut fsica i mental de la poblaci, i molt espe-
cialment la de les persones vulnerables i amb dicultats, ja que
estimula les relacions socials. s una activitat altament relaxant,
que promou la vida sana i enforteix els vincles entre lsser hum
i la natura, tan difcils de mantenir en lactualitat, especialment
en un entorn urb. Al mateix temps, els horts tamb afavorei-
xen la millora paisatgstica i ambiental de la ciutat a travs de la
diversicaci de la vegetaci en els seus espais lliures. Paisat-
gsticament, els horts aporten sentit de continutat en el temps
i reforcen la percepci de formar part de lentorn, tan imprescin-
dible per a la majoria de la poblaci. Davant levidncia dels seus
mltiples benecis, cal concedir a lhorticultura ms espais nor-
malitzats i incloure-la entre les opcions de lleure habitual per a
tota la poblaci. En aquest sentit, t una importncia cabdal que,
en el moment de planicar les ciutats, es destinin espais per a les
diferents prctiques hortcoles (socials, teraputiques, educati-
ves), tant en els centres urbans com als afores. En el centre de les
ciutats es poden aprotar parts dels parcs i jardins municipals o
solars no urbanitzats per crear horts on plantar tomateres i enci-
ams. Al voltant de la ciutat, les zones dhorta, regulades i orde-
nades, poden tenir una important funci de contenci urbana i
actuar com anella verda de la ciutat, fet que, alhora, evitaria el
creixement en taca doli.
Brooks, Charles V.W. (1992). Consciencia
sensorial. Barcelona: Obelisco.
Departament de Poltica Territorial
i Obres Pbliques (2008). Guia
dintegraci paisatgstica: hortes urbanes.
Fukuoka, Masanobu (1999). La Revoluci
dun bri de palla: una introducci a
lagricultura natural. Palma: Universitat de
les Illes Balears.
Goleman, Daniel (2004). Intelligncia
emocional. Barcelona: Kairs
Hellinger, Bert (2004). Reconocer lo que
es: conversaciones sobre implicaciones y
desenlaces logrados. Barcelona: Herder.
Krishnamurti, Jiddu (1984). La madeja
del pensamiento. Barcelona: Edhasa.
Lpez, Myriam (2000). Medicina
complementaria, terapia hortcola: una
tcnica que cura a los enfermos en el jardn,
El Mundo, suplemento salud, nm. 388
dissabte 20 de maig de 2000.
Morris, Nina (2003). Health, well-being
and open space literature review. Edimburg:
OPENspace Research Centre for Inclusive
Access to Outdoor Environments.
Nogu, Joan (2007). Jardines comestibles
y teraputicos, La Vanguardia: Culturas,
dimecres 10 de gener de 2007, p. 16-17.
Sempere, Jordi (2007). Lagricultura de
les perifries urbanes: el cas de Barcelona i
Toulouse. Barcelona: Llibres del Consell de
Treball Econmic i Social de Catalunya.
Sempik, Joe; Aldridge, Jo (2004). Social
and therapeutic horticulture in the UK: the
Growing Together Study [en lnia]. <http://
www.lboro.ac.uk/research/ccfr/growing_
together/Openspacepaper.pdf> [consulta:
12.05.2008].
Sempik, Joe; Aldridge, Jo: Becker,
Saul (2005). Health, well-being and social
inclusion: therapeutic horticulture in the UK.
Bristol: University of Bristol.

Resmenes
en castellano
I.
Paisaje,
bienestar
y calidad
de vida
Paisaje y bienestar
individual y social
Yves Luginbhl
Existe una discusin sobre la inuencia que
el paisaje tiene para el bienestar humano, en-
tendiendo como bienestar algo ms comple-
jo que una concepcin materialista o sio-
lgica. Desde los orgenes de la humanidad,
el principal objetivo de la actividad social ha
sido organizar el espacio en busca de la mxi-
ma ecacia, aunque el deseo de un entorno
satisfactorio tambin ha estado presente. A
pesar de que el paisaje, como tal, es un trmi-
no relativamente moderno, la preocupacin
por un paisaje bello y ordenado se pone de
maniesto desde tiempos antiguos en dife-
rentes intervenciones por parte del poder o
del pueblo. Y es que, tal como apunta Elise
Reclus, el ser humano se satisface en encon-
trar en el paisaje su propia huella, buscando
en l la esperanza de una vida mejor, una
utopa posible.
Un ejemplo que plasma la vieja preocu-
pacin por el bienestar y el paisaje antes que
existiera la palabra paisaje son los frescos
Alegoras del buen y del mal gobierno, pin-
tados por Ambrogio Lorenzetti en el Palacio
Ducal de Siena. Los frescos ilustran dos esce-
nas opuestas, la de un territorio prspero y
bonito, fruto de la accin de un gobernante
sabio, en contraposicin con un panorama
muy diferente: la escena de un paisaje degra-
dado y catico resultado de una mala gestin
del poder. En la obra encontramos un vncu-
lo entre bienestar y paisaje inherentemente
relacionado con la belleza, que en este caso
adquiere una dimensin utpica.
Un paisaje considerado bello es necesa-
riamente armnico, y no slo desde el punto
de vista esttico, sino tambin desde la pers-
pectiva de la relacin entre el ser humano y
la naturaleza, y en el seno de la misma socie-
dad. A travs de estos vnculos el paisaje se
traduce en bienestar. Igualmente, la libertad
es un concepto vinculado al paisaje cuando
entendemos aqulla como la oportunidad o
el poder para modelar el entorno con el n de
saciar los propios deseos o necesidades y de
experimentar, como resultado de esta inter-
vencin, un bienestar espiritual a causa de la
trascendencia de la accin transformadora de
un paisaje que va ms all de la simple com-
binacin de formas.
El bienestar se puede concebir como
la satisfaccin de la que goza un individuo
a travs de los sentidos y, en lo referente al
paisaje, la vista es su perceptor evidente, que
discierne lo que es bello y que, a su vez, est
fuertemente inuida por un sustrato cultu-
ral. Pero hay otros sentidos que tambin pue-
den tener su implicacin en la percepcin del
paisaje. Se puede citar la inuencia del tacto
en la apreciacin de un lugar a partir del
propio caminar sobre determinadas super-
cies, por ejemplo. El olfato tambin puede
convertirse en esencial en la valoracin de
un paisaje y puede despertar sensaciones
agradables o desagradables que determinen
el bienestar individual. En la misma lnea,
el odo es un sentido que tambin participa
de la apreciacin que se tiene de un paisaje, a
travs, por ejemplo, de los sonidos naturales
o entraables, en oposicin a los ruidos mo-
lestos o ensordecedores. En el caso del gusto,
esta relacin no es tan clara, pero, sin embar-
go, a menudo se han asociado alimentos con
el territorio donde se han cultivado.
Como se ha comentado anteriormente,
el ser humano siempre ha aspirado a mode-
lar el paisaje para crear un entorno agrada-
ble que satisfaga sus necesidades materiales
pero tambin sea fuente de bienestar. En
este sentido, es cada vez ms frecuente que
los habitantes de un lugar muestren el deseo
de colaborar en la planicacin de su terri-
torio. ltimamente este anhelo se ha ido
satisfaciendo, en parte con los cada vez ms
numerosos procesos de participacin en las
decisiones que afectan al paisaje. Es cierto
que la situacin actual del paisaje queda lejos
de ser la ms deseable, en gran medida por
las rpidas y numerosas transformaciones
que ha sufrido el territorio en los ltimos
sesenta aos. La bsqueda de la mxima pro-
ductividad de la agricultura, con la ayuda de
nuevos medios tcnicos dentro del marco de
un capitalismo fuertemente competitivo, ha
destruido no slo la complejidad y belleza
de los antiguos paisajes rurales, sino que se
ha mostrado incompatible con una gestin
esmerada de la naturaleza. El resultado es
415
una cierta connotacin negativa del campo,
motivo por el cual la sociedad, en una pro-
porcin creciente, tiende a vincular ms el
paisaje con los espacios naturales que con el
medio agrcola. En lo referente a la ciudad, la
situacin no es ms positiva. La preponde-
rancia de los benecios inmobiliarios ha pro-
vocado la banalizacin del paisaje urbano, lo
que, junto con otros motivos, ha conducido a
la percepcin de la ciudad moderna como un
espacio de inseguridad y fealdad, de males-
tar, en denitiva.
La degradacin de los paisajes rurales y
urbanos que afecta directamente al bienestar
de la poblacin est generando una preocu-
pacin e implicacin cada vez mayor de la
ciudadana. El futuro de la planicacin del
territorio debe pasar por la concepcin de
una sociedad reexiva en la que todos los
actores implicados (polticos, cientcos, ac-
tores sociales, etc.) participen en la toma de
decisiones, en la bsqueda del bienestar en
paisajes concebidos e imaginados por el con-
junto de las personas que viven en ellos.
Paisaje y calidad de vida
Enric Pol, Angela Castrechini y Andrs di Masso
La relacin entre paisaje, bienestar y salud es
muy compleja, ya que la capacidad restaura-
dora de un paisaje se asocia a su capacidad
de facilitar la relajacin, la desconexin de la
vida cotidiana, el olvido de las preocupacio-
nes y la capacidad de estimular la reexin
tranquila sobre uno mismo y sus cuestiones
personales. Pero estas cualidades que se le
suponen a un paisaje restaurador no siempre
son objetivas. Dependen, entre otros, de as-
pectos y matices de tipo subjetivo, de atribu-
cin de causas, de valores simblicos varia-
bles y cambiantes; en denitiva, de procesos
de construccin social de la realidad.
Es crucial tener presente que no perci-
bimos estmulos aislados o desagregados,
sino conguraciones selectivas a partir de
lo que estamos dispuestos a percibir. Y todo
ello por diversos motivos: porque estamos
sensibilizados por el tema, porque es con-
gruente con nuestra organizacin cognitiva,
porque es lo que hace sentirnos integrantes
del grupo del que nos gusta formar parte.
Este formar parte del grupo es otro de los
factores determinantes que hay que destacar
en la preferencia y el uso de los paisajes. Los
valores dominantes en nuestra sociedad nos
han convertido no slo en usuarios del paisa-
je, sino tambin en consumidores de paisaje,
con unos efectos depredadores terribles. En
una sociedad acelerada como la nuestra, se da
la paradoja que cada vez queremos preservar
ms paisajes a los que atribuimos cualidades
restauradoras, pero al mismo tiempo de-
mandamos la posibilidad de tener un acceso
rpido a unos servicios de estndares eleva-
dos que, inevitablemente, generan un fuerte
impacto sobre el paisaje.
Si bien algunos trabajos establecen una
cierta jerarqua de paisajes en relacin con el
bienestar, la preferencia esttica de la perso-
na y, de paso, la capacidad restauradora del
paisaje se construyen sobre el signicado del
lugar (y no al revs). Es esta relacin signi-
cado-esttica la que apoya el bienestar gene-
ral de los individuos. Adems, la atribucin
de efectos beneciosos a un paisaje tambin
incrementa sus repercusiones favorables;
son atribuciones que se pueden imputar, al
menos parcialmente, al denominado efecto
placebo. Pero no debemos olvidar que estas
atribuciones no son individuales, sino socia-
les, y se mediatizan a travs del conjunto de
elementos referenciales, representaciones
sociales, valores, creencias y actitudes que
conguran los estndares de lo que de una
manera global llamamos calidad de vida. Y
es que la calidad de vida, como el paisaje, es
una cuestin subjetiva que no se consigue
automticamente a partir de una determi-
nada acumulacin de bienes materiales; ms
bien es el resultado del ajuste entre deseo y
realidad, es decir, de alcanzar el equilibrio
personal, social y ambiental.
As pues, la preferencia compartida por
paisajes es un elemento necesario de estabi-
lidad cultural, que se basa en los signicados,
tambin compartidos, que son socialmente
construidos y aprendidos, a la vez que cubren
las necesidades innatas de estimulacin de
las personas y el buen desarrollo de las fun-
ciones sociales que stas tienen asignadas.
Las intervenciones para la mejora del
paisaje y de la salud y el hecho de profun-
dizar en las sinergias entre ambos, tienen
como objetivo ltimo incrementar la calidad
de vida de los ciudadanos. Es necesario, por
lo tanto, tener en cuenta las relaciones de
causalidad objetivas entre paisaje y salud. El
trabajo que se efecte en el mbito citado de-
ber orientarse no hacia la acumulacin, sino
hacia el equilibrio; deber centrarse en los
aspectos que se asocien a la calidad de vida,
as como en los valores y en las atribuciones
sociales del paisaje.
Resmenes en castellano
La prdida traumtica
del sentido del lugar:
degradacin del paisaje y
patologas depresivas
Francesco Vallerani
La degradacin de un paisaje, tanto en sus as-
pectos ecolgicos como morfolgicos, puede
inuir fuertemente en la serenidad existen-
cial de la poblacin. De hecho, hay una estre-
cha relacin entre la degradacin ambiental
y paisajstica y el creciente aumento del des-
asosiego y la angustia entre los habitantes de
territorios amenazados por la urbanizacin
intensiva de zonas suburbanas o la construc-
cin de grandes infraestructuras de transpor-
te. Dicho pesimismo crece con el aumento de
la sensibilidad ambiental y paisajstica de la
poblacin, hecho que genera preocupacin
y miedo respecto a la calidad de vida actual,
as como la de las generaciones futuras. Esta
situacin nos conduce a hablar de las geo-
grafas del miedo, es decir, de una angustia
social que puede causar estados depresivos y
prdida de los vnculos de identidad con res-
pecto a los propios paisajes, que son los que
aportan seguridad a las personas.
Las personas tienen vnculos afectivos
muy estrechos con su propio lugar de origen.
La reciente homologacin urbanstica est
demostrando que los paisajes ya no pueden
ser amados, sino explotados y transforma-
dos en mercanca por la especulacin inmo-
biliaria, la expansin industrial y las grandes
infraestructuras que sirven a los ujos glo-
bales. La contaminacin del aire y del agua,
los incendios forestales o la salvaje vorgine
inmobiliaria en entornos protegidos son
aspectos que aumentan el sentido de riesgo
y de angustia entre los habitantes de las so-
ciedades posmodernas y que pueden llegar a
provocar estados de depresin y de ansiedad.
Se considera que el estado depresivo est re-
lacionado con la acumulacin de sensaciones
negativas que determinan el surgimiento de
pensamientos negativos que excluyen cual-
quier atisbo de esperanza. La ansiedad catas-
trosta es, sin embargo, una especie de auto-
defensa inconsciente, una alarma preventiva
que ayuda a prevenir ulteriores ataques a la
sensibilidad de aquellas personas que viven
en paisajes en riesgo. Cuando los territorios
sufren un dao y la comunidad ve alterada su
relacin de identidad con el paisaje, el trau-
ma geogrco se transforma en trauma
psicolgico. Para entender esta sensacin de
desconcierto y el aumento de los conictos
ambientales y paisajsticos es necesario rea-
lizar estudios conjuntos entre las ciencias del
territorio y las ciencias de la mente.
No obstante, no todos los estados de
miedo y desasosiego se convierten en pato-
logas depresivas claras; stos son los casos
ms extremos. Mucho ms difuso, y no por
ello menos preocupante, es el imparable pe-
simismo y la infelicidad que se percibe entre
los miles de personas que forman parte de
plataformas de defensa del paisaje. Las pla-
taformas tienen como objetivo presionar a
los responsables polticos para que encuen-
tren soluciones adecuadas a los problemas
ambientales y paisajsticos, pero, al mismo
tiempo, ayudan a aumentar el espritu cvi-
co de sus miembros y llevan a cabo una clara
funcin de terapia de grupo para combatir
los efectos negativos de la depresin.
El espacio urbano y la salud:
una visin histrica
Francesc Muoz
La asociacin actualmente aceptada entre
paisaje y salud ha sido conrmada desde
el determinismo de los comportamientos
en unos casos y desde la estetizacin de los
lugares en otros, a la luz del discurso antiur-
bano que se desarroll en Europa. As, para
tratar la relacin entre paisaje y salud, es til
centrar la atencin en el momento histri-
co en que la relacin entre paisaje urbano y
salud precaria queda fundamentada como
base del discurso antiurbano del siglo XIX,
un momento histrico en el que las ciudades
presentan tal multiplicacin de situaciones
insalubres que acabarn siendo denidas a
partir de la mxima de las ansiedades posi-
bles desde el punto de vista del bienestar: el
riesgo de muerte.
El discurso culturalista antiurbano es-
tablece claras diferencias entre naturaleza
y cultura, entre ruris y urbis, y el paisaje
ur bano, en general, es percibido como un
escenario de riesgo. Se ha producido un pro-
ceso de taylorizacin de la vida urbana y su
inuencia sobre la creacin y el desarrollo de
polticas de salud en la ciudad. En este senti-
do existe una clara continuidad entre las me-
didas tayloristas que empezaban a gestionar
los escenarios de la produccin industrial
y las nuevas normas de convivencia, tanto
pblica como domstica, que inspiraron los
primeros protocolos de salud pblica.
Esta mirada sanitarista sobre el espacio
problematizado de la ciudad encuentra la me-
jor expresin en la consolidacin de la medi-
417
cina higienista, que parte de la deteccin del
riesgo urbano de enfermedad o muerte para,
proyectando las ansiedades de la sociedad
moderna burguesa emergente, practicar un
anlisis pormenorizado del paisaje urbano
en trminos de salud. Se institucionaliza, de
este modo, un saber mdico profundamente
arraigado, no slo en el conocimiento de la
ciudad y de sus partes, sino entendido a par-
tir del establecimiento de lmites de riesgo
en funcin de las caractersticas del paisaje
urbano. Los mercados y cuarteles, primero,
los hospitales y prisiones, despus, o nal-
mente los pantanos, concentraron la aten-
cin de este mdico detective higienista que
consideraba la calidad del aire como el mejor
indicador de salud, siguiendo los principios
heredados de la medicina hipocrtica y las
teoras miasmticas que caracterizaban la
concepcin del aire todava vigente en la me-
dicina del siglo XIX.
Si la calidad del aire era el elemento de-
nitorio de la calidad del paisaje urbano en
trminos de salud pblica, no es extrao que
la mxima alerta del higienismo se pusiera
sobre las extremas condiciones de densidad
urbana, principal atributo de la ciudad in-
dustrial europea en el siglo XIX. La crtica a la
densidad urbana ser el argumento principal
del higienismo en su propuesta de ciudad
sanitaria denida desde las polticas pblicas
de salud. La densidad ser, pues, el origen y
la causa del riesgo de muerte en la ciudad.
Densidad y sobremortalidad urbana se en-
tendern en trminos de causa-efecto y esta
asociacin explica en gran parte la propuesta
de soluciones tcnicas, desde la arquitectura
o la ingeniera, orientadas a mejorar la circu-
lacin del aire y la ventilacin, y, sobre todo,
a reducir la densidad urbana.
Sin embargo, la paradoja de la medicina
higienista ser que, despus de un siglo y
medio de deniciones alrededor de los gran-
des principios del problema urbano y de las
ansiedades que generaba, las soluciones a la
crisis de salubridad vendrn de fuera de su
mbito de accin, de la inspiracin de otras
disciplinas y, en particular, del binomio in-
geniera-bacteriologa. En este sentido, la
vacuna ser la metfora de la accin del m-
dico-bacterilogo, de la misma manera que
la mquina sintetizar la del ingeniero-ur-
banista. Esta solucin tcnica, en la prctica,
signicar, adems, la separacin denitiva
entre poltica urbana y poltica de salud. Dos
ramas de la gestin urbana anteriormente
muy ligadas a la gura del mdico higienista
y, a la vez, gestor urbano.
As, mientras la tecnicacin de la ges-
tin del riesgo urbano culminar con la im-
plementacin progresiva del alcantarillado,
la revolucin lavoisieriana, primero, y pas-
teuriana, ms tarde, signicarn un giro co-
pernicano en lo referente a la aproximacin
mdica a la enfermedad y a la infeccin. Del
miasma se pasar al microbio y, por lo tanto,
del anlisis exhaustivo del espacio urbano,
entendido como foco de contagio, se pasar
al conocimiento profundo del cuerpo huma-
no. El escrutinio exhaustivo del paisaje urba-
no ceder paso a la observacin meticulosa
del organismo humano, cambiando el paseo
atento del detective por la mirada concreta
del bacterilogo, la vigilancia olfativa por la
mirada microscpica.
Ser a partir de esta doble orientacin
cientco-tcnica que se implementarn los
primeros protocolos estables de salud p-
blica urbana. Esta progresiva medicalizacin
de la sociedad urbana no habra sido posible
sin la consolidacin de nuevas pautas y usos
del espacio urbano. Se trata de un proceso de
institucionalizacin de la higiene que abarca
diversas esferas (pblica, domstica, produc-
tiva) y que muestra la exportacin de proto-
colos de comportamiento y uso gestados en
el hospital y en la fbrica y comprobados en
el hogar y en la ciudad. Ser, precisamente,
en el espacio urbano donde esta transicin de
la crtica higienista a la solucin tcnica se ex-
prese con toda claridad a partir de la idea de la
reforma urbana. La reforma urbana, con sus
nuevos bulevares y ensanches, ejemplicar
de manera rotunda la respuesta urbanstica
a la sobremortalidad urbana. Esta reforma
presentar la orientacin cientca y racional
de la gestin del riesgo y transformar igual-
mente el paisaje de la ciudad higienista en el
paisaje de la ciudad moderna.
La arquitectura de la salud
Itziar Gonzlez Virs
La salud es un lugar: a la salud se llega;
en la salud se est; de la salud se sale.
Slo porque tenemos salud elegimos y re-
conocemos determinados lugares como
aquellos en los que debe discurrir nuestra
vida. Y por ello, el principal argumento que
explica asentamientos humanos y fundacio-
nes de ciudades es siempre la benignidad de
sus campos, de sus vientos y de sus aguas. Y
es que slo queremos vivir all donde quede
garantizado el hogar, tan humano, de nuestra
salud. Por ello, de hecho, podramos desear
que no existiera otra arquitectura que la de
la salud, ni ninguna aspiracin tcnica ni
esttica que no busque, en primer trmino,
garantizar la curacin espontnea del cuerpo
y del alma de quien la contempla y la vive.
Porque, si no fuera sta la aspiracin actual
de nuestros arquitectos y de nuestras ciuda-
des, estaramos desatendiendo la inspiracin
y gua de la naturaleza, su poder sanador (vis
medicatrix naturae), su pauta milenaria.
Y cules son los atributos del lugar de
la salud? Cules son las cualidades de los
mbitos curativos, de los espacios vitales y
revitalizadores? En primer lugar, y si se trata
de preservar la vida, es necesaria la pulsin
profunda de la raz, el tanteo ciego que busca
el agua subterrnea que nutre la vida entre
las piedras que la esconden. Se trata de po-
der garantizar la permanencia en el lugar de
salud y, por ello, la renovacin del aire y del
entorno, la apertura y la conexin con todos
los elementos portadores de nutrientes. Ha-
blo de espacios que disfrutan de contexto,
lugares de la memoria y la vivencia, mbitos
entraables que nos identican y sitan en
medio del mundo, de los ahora y aqu, de
los que te hacen decir que ests en casa, que
te sientes como en casa. Porque no hay arqui-
tectura de la salud sin contexto, sin entorno,
sin interaccin entre el dentro y el fuera, sin
que se pueda renovar el aire que se respira y
la forma de las acciones que se despliegan en
l. No hay salud sin la posibilidad de sentir-
se vertebrado por el eje de la raz y la perte-
nencia que te permite sentir que nada pasa a
pesar de que todo cambia a tu alrededor. Por
ello, hay que rehabilitar y habitar los centros
histricos como garanta de larga vida y salud
para nuestras ciudades.
En segundo lugar, es necesario el impul-
so complementario de la verticalidad ascen-
dente, la estructura slida que soporte los
mil hogares y las mil posibilidades de tantas
maneras de vivir como personas libres exis-
ten. Es necesario el tronco que amplia con el
tiempo sus anillos concntricos y conduce la
savia de los caminos cotidianos. Es necesario
que la ciudad tenga ordenados sus sistemas
de espacios libres y verdes, calles e infraes-
tructuras, y es necesario que a cada lugar se
llegue por un camino claro y seguro, por un
camino digno; accesible a cuerpos de nios
y a cuerpos cansados: caminos humanos y
humanitarios. Para ello hay que reconocer
las redes que trenzan la vida de nuestras ciu-
dades y procurar que uyan por ellas las ca-
denas innitas de mensajes y comunicacin,
de encuentros y despedidas. Porque de nada
sirve sentirse como en casa si el camino que
nos lleva a ella se nos hace largo y extrao.
En tercer lugar, es necesario el fajo abier-
to de ramas y hojas de la copa de un rbol
que hace sombra y que cobija al que no tiene
raz y siempre camina. No hay salud en una
arquitectura que no disea sus umbrales de
acogida al forastero que an no ha llegado
a casa. Por ello, las ciudades del futuro slo
se podrn considerar verdaderas ciudades
si tambin preservan la vida de los que se
sienten indefensos y desprotegidos. No ha-
br ciudad que viva en la salud si aqulla no
consigue mantener su condicin milenaria
de bastin y lugar seguro para todo el mun-
do. La ciudad no es un lugar que amontona
vidas; es el lugar que las revitaliza y las hace
conuir con otras. Es el lugar donde, sin que
nadie te conozca, sin que conozcas, toda
accin te compromete a vivir y a sobrevivir.
Y es que nalmente parece claro que la ciu-
dad, la buena ciudad, engendra comunidad y
sta s que es la verdadera fuente que siem-
pre mana y engendra salud. Porque ms all
de las primeras auscultaciones rituales para
descubrir los lugares saludables a los que
nos referamos antes, el mantenimiento del
bienestar comunitario y ambiental ha sido
siempre una preocupacin inherente a los
que han planeado y construido la ciudad.
De hecho, el gran reto de la arquitectura del
siglo XXI no es otro que la construccin de
los hogares en medio del lugar de la salud:
arraigados en una historia, vertebrados por el
impulso cotidiano de la vivencia y coronados
por la accin solidaria y de comunidad capaz
de generar excedentes, sombra y frutos para
aquellos que los necesiten.
La reivindicacin de la ciudad como es-
pacio saludable y generador de salud no es
otra que la de la necesidad urgente de renovar
las herramientas del planeamiento sobre esta
ciudad y sobre todo el territorio. La salud co-
lectiva depende de esto, de la capacidad de
sus planicadores y arquitectos de proyectar
pensando en la calidad de nuestra vida y de
nuestras relaciones comunitarias. Se trata de
la superacin de una visin mercantilista, en
la que todo tiene un precio, y una visin este-
ticista, en la que todo proyecta una imagen,
por el ejemplo edicante de la gratuidad del
don de la vida. Para garantizar la salud de la
ciudad, por lo tanto, es necesario saber des-
cifrar el mensaje vital del organismo que se
autorregula e interacta con su entorno y es
necesario dejar de estar en una ciudad para
pasar a ser un trozo de ciudad. Cosicarnos
y situarnos: convertirnos en lugar y arraigar
en la salud. Ya lo deca Marcial: Non est vi-
419
vere, sed valere vita est (la vida no consiste
en vivir, sino en tener salud). No hay ciudad
que no vele y arraigue en la salud y por
la salud.
II.
Medio
ambiente,
paisaje
y salud.
Las polticas
pblicas
Clima, meteorologa y salud
Merc Medina Ramn y Josep Maria Ant Boqu
De entre todas las inuencias ambientales
que recibe nuestro cuerpo, el clima y la me-
teorologa son una de las ms importantes a
la hora de determinar nuestro estado de sa-
lud y bienestar. La existencia de esta relacin
se conoce desde la antigedad y contina
siendo notable en nuestros das, a pesar de
los avances tecnolgicos de que dispone-
mos para hacer frente a las inclemencias del
tiempo.
El clima, entendido como el tiempo me-
teorolgico predominante de una regin, de-
termina no slo el paisaje de la regin, sino
tambin las costumbres de las sociedades
que la habitan y su adaptacin a la meteo-
rologa predominante. Estos factores tienen
un impacto indirecto sobre nuestra salud
(por ejemplo, a travs de la dieta basada en
los cultivos tradicionales o favoreciendo la
actividad fsica al aire libre). Adems, adap-
tarse a los fenmenos meteorolgicos predo-
minantes hace que sus efectos adversos sean
menores. Se ha visto, por ejemplo, que las
consecuencias del fro son mucho ms dra-
mticas en las regiones con inviernos mo-
derados (como en los pases mediterrneos)
que en las regiones ms fras, donde la ropa y
las casas estn diseadas para soportar bajas
temperaturas.
La inuencia del clima en nuestra salud
tambin queda constatada en los patrones
estacionales que siguen las tasas de mortali-
dad y morbilidad, es decir, la proporcin de
personas que mueren y las que enferman en
un sitio y momento determinado, as como
en determinados cambios siolgicos. En in-
vierno, por ejemplo, las tasas de mortalidad
son entre un 10 % y un 25 % ms elevadas
que en verano. Las tasas de suicidio y enfer-
medades como las depresiones o las alergias
tambin presentan un marcado aumento en
determinadas estaciones del ao.
El tiempo meteorolgico, entendido
como los cambios en las condiciones atmos-
fricas que se dan en una escala temporal
ms pequea (de horas o das), tiene tambin
una gran inuencia en nuestra salud. A me-
nudo resulta difcil separar el efecto que cada
uno de los elementos meteorolgicos tiene
sobre nuestro organismo. Enfermedades
como la artritis reumatoide, por ejemplo, se
ven inuenciadas por la accin conjunta de
cambios en la temperatura, la humedad y la
presin atmosfrica. A pesar de ello, la ma-
yora de estudios cientcos han investigado
la accin de cada uno de los elementos por
separado.
Temperaturas por encima o por debajo
de la temperatura de confort se han relacio-
nado con aumentos de la mortalidad total,
cardiovascular, respiratoria y accidental. Una
exposicin excesiva a la radiacin solar, por
su parte, se ha relacionado con la aparicin
de trastornos dermatolgicos y oculares,
incluido el cncer de piel. La falta de exposi-
cin a la radiacin solar, por otro lado, se ha
relacionado con deciencias de vitamina D,
que ayuda a prevenir enfermedades como
la osteoporosis, la diabetes o determinados
cnceres. Las tormentas de rayos han pro-
vocado muertes y heridos, las epidemias
de asma estn estrechamente vinculadas a
los perodos de polinizacin y la ansiedad,
irritabilidad y jaqueca a los vientos clidos
secos. Asimismo, tanto el viento como la
humedad pueden modicar el efecto que la
temperatura tiene sobre nuestro organismo
al interferir en los mecanismos termorregu-
ladores de nuestro cuerpo.
Los fenmenos meteorolgicos extre-
mos tienen tambin un gran impacto sobre
la salud de las personas. En Catalua, los
extremos meteorolgicos de ms relevancia
son las olas de calor y los del ciclo hidrol-
gico (sequas y riadas). Las olas de calor se
han relacionado con aumentos marcados
de la mortalidad, especialmente por causas
respiratorias y cardiovasculares. Los grupos
de poblacin ms vulnerables parecen ser
las personas de edad avanzada y los nios
pequeos, as como las mujeres y las per-
sonas con problemas de salud preexistentes
o de nivel socioeconmico bajo. El impacto
directo de las precipitaciones torrenciales
consiste principalmente en muertes y heri-
dos a causa de ahogos, traumatismos o elec-
trocuciones. Sus impactos indirectos estn
relacionados con la alteracin del ecosistema
y de la organizacin social y pueden incluir
infecciones, diarreas, problemas respirato-
rios y falta de atencin sanitaria adecuada.
Por otro lado, las sequas tienen impacto so-
bre la produccin agrcola (que se relaciona
con el hambre y la malnutricin en los pases
pobres) y favorecen los incendios forestales,
que pueden conllevar, adems de importan-
tes transformaciones en el paisaje, muertes
y heridos directos, as como exacerbar pro-
blemas cardacos y respiratorios a travs de
la inhalacin de partculas procedentes de la
combustin.
Finalmente, sealar la inuencia que el
paisaje urbano tiene sobre los efectos del cli-
ma. Debido a sus caractersticas y a la concen-
tracin de poblacin, los efectos negativos
de segn qu fenmenos meteorolgicos,
como las olas de calor o las precipitaciones
torrenciales, son mucho ms pronunciados
en las ciudades. Adems, el clima tambin
tiene la capacidad de modicar el efecto que
la contaminacin atmosfrica de las grandes
urbes tiene sobre la salud de las personas.
Determinados contaminantes atmosfricos
resultan ms txicos a temperaturas eleva-
das y, en general, los efectos de la contami-
nacin atmosfrica son mucho ms pronun-
ciados durante los meses clidos. Asimismo,
la meteorologa tiene un papel clave a la hora
de determinar los niveles de contaminantes,
ya que inuye en su formacin y dispersin.
Cambio climtico y salud
Pedro Alonso y Cristina de Carlos
La posibilidad de encontrarnos ante un cam-
bio climtico global se ha hecho evidente en
los resultados de diversos estudios realizados
en los ltimos aos. Estos estudios advierten
de las consecuencias que este cambio clim-
tico puede tener para la salud de las personas,
especialmente en las regiones ms empobre-
cidas y vulnerables, donde el aumento de las
enfermedades infecciosas y la desnutricin
puede causar estragos.
Si nos remontamos a nuestros orgenes,
el clima ha sido un factor determinante para
la humanidad: muchos rasgos de las diferen-
tes especies de homnidos se han desarrolla-
do como respuesta a las condiciones clim-
ticas, que, a su vez, han ido variando. Los
cambios climticos tambin han afectado en
diverso grado al desarrollo de las diferentes
civilizaciones a lo largo de la historia, hasta
el punto que han inuido en su expansin o
en su declive. Sin embargo, desde la Revolu-
cin Industrial estas variaciones naturales
se han visto alteradas por un componente
antropolgico que est afectando al clima de
una manera profunda y que est acelerando
el proceso de cambio. Las grandes emisiones
de CO
2
, producidas por la quema y defores-
tacin de los bosques y, sobre todo, por la
utilizacin de combustibles fsiles desde el
siglo XIX, estn acentuando el efecto inver-
nadero, lo que, consecuentemente, conlleva
el aumento de la temperatura mundial. Un
informe reciente alerta de que la temperatu-
ra del planeta ha aumentado en 0,6 C en el
ltimo siglo y de que podra aumentar entre
1,1 C y 6,4 C a lo largo del siglo XXI. Las evi-
dencias del calentamiento global son nume-
rosas e inequvocas: se ha reducido la super-
cie de hielo, el nivel del mar se ha elevado,
los fenmenos climticos extremos son ms
frecuentes y se ha modicado la distribucin
y la fenomenologa de un gran nmero de ve-
getales y animales.
En lo que a la salud se reere, el cambio
climtico tiende a acentuar las diferencias
existentes entre pases. En efecto, las des-
igualdades sociales han llevado a una cre-
ciente disparidad en trminos de salud entre
los pases posindustriales y los ms empo-
brecidos, fcilmente visible si analizamos
las principales causas de mortalidad. En las
reas con buenos indicadores de salud, como
Europa, la causa principal de defuncin son
las enfermedades no transmisibles, mientras
que en el caso de las regiones con una espe-
ranza de vida baja, como frica, son las en-
fermedades transmisibles.
Las consecuencias del cambio climti-
co sobre la salud humana son numerosas y
complejas. Pueden ser de efecto directo, a
partir de fenmenos como las temperaturas
extremas o las precipitaciones torrenciales,
o bien pueden tener una inuencia ms su-
til, pero no por ello menos importante, en
factores como la alimentacin o las enferme-
dades transmitidas por vectores (animales
421
infectados). Adems, las repercusiones del
cambio climtico tambin dependen de los
condicionantes ambientales, sociales y sani-
tarios de cada regin y, por lo tanto, resulta
muy difcil cuanticar sus efectos netos. Lo
que podemos armar con seguridad es su
contribucin a la carga global de enfermedad
y muerte prematura. As, es probable que las
enfermedades infecciosas sean las que expe-
rimenten un aumento ms importante, no
slo directamente a causa de la alteracin de
las temperaturas y la consiguiente expansin
de virus favorecidos por las nuevas condi-
ciones ambientales, sino tambin debido a la
poca disponibilidad de agua y de alimentos
(hecho que empeora las condiciones higi-
nicas y debilita el sistema inmunitario). En
este sentido, tambin deberamos hablar de
un incremento importante de las enferme-
dades diarreicas, con un impacto evidente
en los pases ms empobrecidos. Otro efec-
to esperado del cambio climtico es que los
fenmenos meteorolgicos extremos, como
los huracanes, sean ms frecuentes y tengan
consecuencias dispares en funcin de los re-
cursos sanitarios y econmicos de los que se
disponga para hacerles frente.
En denitiva, el cambio climtico pro-
vocar unos riesgos injustamente desiguales,
ya que, si bien los principales responsables
de estas alteraciones son los pases desa-
rrollados, los ms afectados sern los pases
empobrecidos, con menos recursos para
hacerles frente. Las estrategias para afrontar
el cambio climtico pasan por prevenir sus
efectos y adelantarse a los impactos, median-
te una mejora y adaptacin de los programas
de salud pblica a los nuevos riesgos. Hay
que reducir la vulnerabilidad de la poblacin
mediante un mayor acceso a la sanidad, una
alimentacin completa y la extensin de
campaas de educacin. Por lo tanto, para
hacer frente al cambio climtico se requiere
la intervencin y la implicacin de los go-
biernos, con el n de que implementen las
medidas adecuadas para minimizar y corre-
gir su impacto sobre la salud de las personas
y de que colaboren en su desarrollo.
La contribucin de los
espacios verdes y de los
bosques a la mejora de la
salud
David J. Moscoso, Mireia Pecurul y Roser
Cristbal
La vida sedentaria, el estrs y otros factores
asociados al ritmo de vida acelerado en las
sociedades avanzadas han dado lugar a pre-
ocupantes desequilibrios tanto de la salud
fsica como mental, sobre todo entre las po-
blaciones que residen en los entornos ms
urbanizados. En los ltimos aos se ha hecho
evidente que estos desequilibrios no pueden
regularse slo desde una perspectiva mdica
tradicional, sino que hay que incidir en el
estilo de vida de las personas. Por su parte,
el bosque y otros entornos naturales han
perdido valor productivo y se han abandona-
do, lo que ha dado lugar a grandes espacios
no gestionados. La realizacin de actividad
fsica en entornos naturales y rurales puede
contribuir de una manera muy ecaz tanto a
mejorar el bienestar general de la poblacin
como a minimizar la degradacin de estos
espacios naturales y rurales.
En el Estado espaol encontramos algu-
nos ejemplos de polticas relacionadas con
el medio natural, la planicacin territorial,
el deporte y la naturaleza, que tienen el ob-
jetivo comn de trabajar para promover ac-
tividades en entornos naturales. Un ejemplo
es el Plan de Medio Ambiente de Andaluca
2003-2010, uno de cuyos objetivos es me-
jorar el entorno ambiental y paisajstico de
la poblacin andaluza, recuperando los sue-
los contaminados y facilitando el uso y ocio
ordenado en espacios naturales. Otro ejem-
plo es el Plan Nacional Forestal, que recoge
acciones socioeconmicas y culturales que
subrayen el valor social del bosque como eje
prioritario de actuacin.
A pesar de que la sociedad empieza a re-
lacionar los espacios verdes con la mejora de
la salud y el bienestar, no se puede decir que
en el Estado espaol haya todava suciente
conciencia pblica sobre la incidencia de es-
tos espacios en la calidad de vida de la pobla-
cin. Las experiencias en este sentido todava
son escasas, aisladas y no acaban de integrar
todos los mbitos de intervencin. As, en el
mbito de la Administracin pblica se han
implementado polticas que abordan este
problema, pero lo hacen de un modo sec-
torial. En este sentido, las entidades locales
adquieren un papel dinamizador muy im-
portante y a menudo promueven actividades
puntuales relacionadas con el medio natural,
como huertos urbanos, vas verdes, museos
tradicionales o itinerarios teraputicos. Estas
actividades facilitan el contacto con el paisa-
je natural y mejoran la calidad de vida de la
poblacin en general, pero especialmente de
la gente mayor, de los nios y de las personas
con determinadas carencias, dicultades o
riesgo de exclusin social.
En lo referente a las iniciativas empresa-
riales privadas, la potenciacin de los paisa-
jes naturales y rurales como generadores de
salud y bienestar es una fuente prometedora
de desarrollo rural. Este nuevo ln de ocu-
pacin puede contribuir a contrarrestar el
abandono del mundo rural. Aunque todava
son pocas las iniciativas en este sentido, des-
tacan los parques agroecolgicos y las em-
presas de deportes en la naturaleza.
La buena aceptacin del conjunto de
iniciativas puestas en marcha demuestra
en cierta manera la inuencia positiva en la
salud y el bienestar humano de la realizacin
de actividades en el paisaje natural y rural. Y,
al mismo tiempo, evidencia su poder para
revalorizar paisajes naturales y rurales que,
en muchos casos, estn en proceso de de-
gradacin por falta de gestin. Es necesario
desarrollar estudios cientcos en este cam-
po para detectar evidencias mdicas y poder
justicar cambios en las prioridades polticas
sanitarias y forestales actuales. A escala in-
ternacional encontramos diversos estudios
que analizan esta temtica, pero a escala es-
tatal nicamente hay proyectos asociados
a aspectos muy concretos que, a su vez, no
estn elaborados ni de manera multidisci-
plinaria ni integrada. Se hace evidente, por
lo tanto, la necesidad de poner en marcha un
conjunto de experiencias piloto coparticipa-
das que permitan constatar estas hiptesis
y los resultados obtenidos en otros pases
europeos.
Paisaje, medio ambiente y
salud pblica: implicaciones
para el cambio
Josep Llus de Peray y Antoni Plasncia
La salud pblica contribuye a mejorar la sa-
lud y el bienestar de la poblacin mediante
la promocin de estilos de vida saludables
y la prevencin de enfermedades. La reali-
zacin de estas acciones es compleja, ya que
se llevan a cabo en un entorno de ausencia
de demanda, hecho que obliga a prever las
necesidades y a saber qu hay que hacer para
satisfacerlas.
Diversas disciplinas cientcas, pero
tambin todo el conjunto de servicios asis-
tenciales, educativos y de proximidad, traba-
jan en temas de salud pblica, generan y de-
sarrollan polticas al respecto, implementan
programas, administran servicios y dirigen
recursos a la formacin y la investigacin en
la materia. La determinacin de cules deben
ser las principales polticas de salud tiene
una indudable dimensin poltica, ya que
hay que tomar decisiones y establecer priori-
dades condicionadas a los recursos disponi-
bles. De esta manera, una de las prioridades
debera ser la garanta de equidad entre gru-
pos sociales en trminos de salud.
En este contexto, son indudables las
oportunidades y retos que el paisaje y el
medio ambiente ofrecen a la salud pblica.
Aunque hasta ahora han tenido una esca-
sa consideracin, sus efectos sobre la salud
fsica, psquica y social estn ampliamente
documentados. Sabemos que si el medio
proporciona a los seres humanos la satisfac-
cin de las necesidades materiales, el paisaje
proporciona la satisfaccin de las necesida-
des psicolgicas, emocionales y espirituales
y que, del mismo modo que puede tener un
papel positivo para la salud, tambin presen-
ta riesgos.
Es en el terreno de la promocin de la sa-
lud y la prevencin de la enfermedad donde
ms se ha analizado el vnculo entre paisaje
y salud, especialmente en lo referente al im-
pacto de los paisajes urbanos sobre la salud,
en contraposicin a los paisajes rurales o ms
naturalizados. Por un lado, el fenmeno de
urbanizacin ha representado un aumento
de la esperanza de vida a causa de un siste-
ma sanitario ms accesible y ecaz, pero, por
otro, ha propiciado la aparicin de proble-
mas de salud asociados a la contaminacin
y a los nuevos estilos de vida. De hecho, la
salud pblica, tal como la entendemos hoy
da, nace con las intervenciones higienistas
sobre las precarias condiciones de la vida
urbana en el siglo XIX. En todo caso, est
demostrado el efecto positivo que algunos
paisajes tienen sobre la salud de la pobla-
cin. Hay que recuperar el entorno como
un sistema en el que reencontrar y construir
salud. Si durante un tiempo el paisaje era,
principalmente, un simple escenario, ahora
buscamos interactuar con l. Hay abundante
literatura y documentacin referidas a expe-
riencias que utilizan el paisaje para mejorar
la salud y el bienestar y se est trabajando en
423
el uso preventivo, teraputico y restaurador
del mismo. En este sentido, es necesaria una
poltica del espacio pblico, especialmente
en el entorno urbano, que facilite y fomente
prcticas saludables y que tenga en cuenta el
impacto que sobre la salud pueden tener al-
gunas actividades de riesgo o la percepcin
de su riesgo por parte de la poblacin. As,
el paisaje deber ser incluido en el contexto
de una revolucin cultural tranquila que
coloque la salud pblica en el centro de las
polticas pblicas.
En el caso concreto de Catalua se est
produciendo una reforma de los servicios
de salud pblica para hacer frente a las nue-
vas dinmicas sociales, como el incremento
constante de la demanda de salud, las expec-
tativas de los ciudadanos y la creciente sen-
sacin de vulnerabilidad ligada a los efectos
de la globalizacin. La reforma de los servi-
cios de salud pblica llevar a la creacin de
la Agencia de Salud Pblica de Catalua, en-
tidad que unicar todas las actuaciones en
este mbito determinadas por el Gobierno y
la Administracin local.
Intervenciones integrales
para la reduccin de las
desigualdades en salud a
nivel local: el Programa
Salud en los Barrios
Isabel Sierra y Antoni Plasncia
El anlisis de las condiciones de vida y de los
entornos fsicos de las personas, de su hbitat
y de sus caractersticas es un objeto de traba-
jo multidisciplinario en la encrucijada entre
algunas tendencias urbansticas, la antropo-
loga cultural, la psicologa social y la socio-
loga. Desde esta perspectiva, la inuencia
mutua entre los espacios (rurales o urbanos)
y sus habitantes es un sector emergente en el
anlisis de las polticas pblicas que promete
un interesante camino en el futuro.
La oportunidad que nos plantea la Ley
2/2004 de 4 de junio, de mejora de barrios,
reas urbanas y villas que requieran una
atencin especial de la Generalidad de Cata-
lua, conocida como Ley de barrios, lleva al
Departamento de Salud a denir un progra-
ma especco denominado Programa Salud
en los Barrios. Este Programa pretende hacer
conuir, como mnimo, cuatro ejes estratgi-
cos del Gobierno y del mismo Departamen-
to: la lucha contra las desigualdades sociales,
sus determinantes y, en particular, sus efec-
tos sobre la salud de las personas; la coopera-
cin con los ayuntamientos de Catalua en
los mbitos competenciales que les son pro-
pios y la conguracin de un solo proyecto
en el mbito de la salud; la participacin de
los profesionales en la denicin de los pro-
blemas y de las estrategias de intervencin,
con una base comunitaria y territorializada;
y la reforma de la salud pblica en Catalua
y la integracin de algunos de sus elementos
en la atencin primaria de salud, eje verte-
brador de todo el sistema sanitario.
El Programa se desarrolla en los prime-
ros sesenta barrios beneciarios de la Ley
de barrios y empieza con un diagnstico de
necesidades, una base participativa y una
metodologa cualitativa; sigue con la priori-
zacin de acciones de promocin de la salud,
prevencin y atencin sanitarias y con la rea-
lizacin de las acciones priorizadas y su eva-
luacin. Dadas las caractersticas de la pobla-
cin que se atiende, las acciones que hay que
realizar tienen el objetivo comn de hacer
ms accesibles y tiles las prestaciones del
sistema sanitario, salvando los puentes cul-
turales, sociales y econmicos para acceder
a ellas. Esta accin puente se reere tanto
a la educacin en materia de salud como a la
sensibilizacin hacia las acciones preventi-
vas (vacunaciones, uso del preservativo, no
consumo de drogas, alimentacin saludable,
actividad fsica, pruebas diagnsticas del cri-
baje de determinadas patologas, etc.).
Los resultados esperados en los dos
prximos aos van en tres direcciones. En
primer lugar, se pretende que los equipos
implicados en el Programa consoliden la co-
operacin mutua y que traten comunitaria-
mente los problemas de salud y de bienestar
social; en segundo lugar, que desde el sistema
sanitario y el sistema de servicios sociales se
lleven a cabo acciones concretas y nalistas
para minimizar los efectos de las desigualda-
des sociales en la salud de la poblacin que
atienden; y, en tercer lugar, que las acciones
individuales de cada equipo y barrio creen
sinergias y cooperacin mutua, generen
evidencia cientca respecto a las buenas
prcticas y la ecacia de las intervenciones y
ayuden a conceptualizar con rigor sobre las
desigualdades en salud y las estrategias para
evitarlas o para reducir sus efectos.
III.
Experiencias
y terapias
Paisaje y diversidad cultural
Klaus Seeland
Los paisajes son fenmenos omnipresentes:
no hay lugar en el mundo sin paisaje. Muchas
culturas se proyectan a travs de sus diferen-
tes representaciones en el paisaje y la natu-
raleza y en las lgicas y preferencias domi-
nantes de la sociedad. All donde viven, los
seres humanos se apropian de la naturaleza
en trminos culturales, esto es, modelan los
paisajes al tiempo que desarrollan su propia
cultura. No existen paisajes sin personas y,
en sentido estricto, no existen paisajes na-
turales, ya que hasta el ltimo rincn del
planeta ha sido modelado por la intervencin
humana, directa o indirectamente, por ejem-
plo, por causas climticas favorecidas por
la accin humana. Los paisajes constituyen
siempre estructuras culturales expuestas a
las dinmicas econmicas y a las actuaciones
socioculturales, que conforman la materia
prima a partir de la cual se teje cualquier pai-
saje, cada uno con su diseo particular y, por
ende, su valor nico. Cualquier evento cultu-
ral relevante desde el punto de vista de la his-
toria social deja sus huellas en el paisaje. As,
las diferentes fases de la historia social se van
sincronizando en el paisaje contemporneo,
a modo de construccin de una conciencia
cultural. El legado de un paisaje lo forman su
potencial natural y la evolucin de su uso y,
aunque los atractivos ms sobresalientes de
un paisaje reciben una consideracin espe-
cial, en ltimo trmino lo ms importante
es siempre el carcter global del mismo. Tal
y como nos ensea la historia, son escasas las
ocasiones en que podemos detectar una in-
tencin realmente deliberada de modelar un
paisaje, puesto que el desarrollo de un paisaje
cultural a lo largo de los siglos responde ms
bien a motivos funcionales o estticos.
La esttica del paisaje encarna los valores
culturales de los habitantes de una regin y
de su economa e instituciones polticas en
un momento determinado. Normalmente,
dicha esttica depende de la interaccin acti-
va de las personas con los paisajes concretos
y de si el paisaje est integrado en sus activi-
dades sociales o viceversa. La percepcin de
un paisaje como metfora cultural de una
identidad regional o nacional signica, por
ejemplo, que lagos, montaas, bosques o
ciudades puedan conformar una combina-
cin singular. Un paisaje que destaque por
su gran belleza y que goce de la admiracin
general genera vinculaciones emocionales y
culturales ms intensas que, a su vez, tienen
su reejo en el paisaje. Un paisaje contempo-
rneo es una especie de museo colectivo de
los elementos ms transcendentes de dife-
rentes generaciones, culturas y subculturas
que conviven en l. Un paisaje reeja la di-
versidad social en un espacio comn y, por
extensin, unicador, por lo que cualquier
paisaje equivale a una denicin sociocultu-
ral, un proceso mediante el cual varios fen-
menos paisajsticos se vinculan a fenmenos
de un determinado estilo de vida humano y
a un cdigo de conducta que percibe dichos
fenmenos como algo natural.
Los paisajes son interpretaciones socia-
les y culturales de la naturaleza y construc-
ciones de la mente humana pensadas para
denir la posicin de los seres humanos y
sus instituciones sociales en relacin con los
mismos. En este sentido, un paisaje siempre
denota una relacin social entre el paisaje y
su observador y, aunque la experiencia del
entorno pueda ser fsicamente la misma,
puede traducirse en percepciones diferentes
en funcin de cada persona.
Si las polticas de conservacin de la
naturaleza y de usos del territorio desean
considerar los paisajes, stas deben calibrar
la idoneidad de las decisiones teniendo en
cuenta los valores funcionales, sanitarios,
de frecuentacin, de integracin y de acepta-
cin. La valoracin de los paisajes con arreglo
a estas categoras de valores demuestra las
mltiples dimensiones de los aspectos so-
ciales y culturales que intervienen en fen-
menos tan polidricos como los paisajes.
Desde tiempos inmemoriales, los pai-
sajes teraputicos se han asociado a paisajes
sagrados y viceversa. En ambos casos, se tra-
ta de espacios de gran relevancia en los paisa-
jes, de lugares con un signicado importante
para su cultura. Los paisajes sagrados reejan
una diversidad espiritual y, por lo general,
escapan a los usos cotidianos o productivos.
Al valorar cualquier paisaje debemos afron-
tar automticamente el tema de la diversidad
cultural, por los motivos expuestos en los
prrafos anteriores, ya que el paisaje rural se
ha convertido, ahora ms que nunca, en una
425
marca caracterstica de la identidad cultural y
del carcter nacional.
Hasta la fecha, ni los cientcos ni los
gestores han prestado demasiada atencin
a la dimensin cultural de los paisajes, una
propiedad inherente pero que debe explici-
tarse si queremos valorar el papel de la cultu-
ra a la hora de disear y planicar los paisajes.
Las relaciones sociales entre plantas, anima-
les y fenmenos paisajsticos se han docu-
mentado ampliamente en la historia cultu-
ral. Los elementos inusuales y nuevos que
se encuentran en el paisaje, especialmente
si de su vivencia esperamos ciertos efectos
teraputicos, pueden acarrear consecuencias
difciles de predecir sobre el consumidor del
paisaje, al igual que cualquier otro encuentro
cultural. El hecho de que un paisaje transmi-
ta o no sus propiedades teraputicas depende
en gran medida de la interaccin entre el ca-
rcter del paisaje y la receptividad de la per-
sona. Por este motivo, a la hora de recuperar
la calidad de un paisaje o de preservar lo que
queda de identidad cultural en los paisajes de
las sociedades econmicamente ms desa-
rrolladas, la planicacin paisajstica y de la
salud deben desempear un papel decisivo.
Paisajes cotidianos y
diversidad social y de
gnero: su relacin con la
salud y el bienestar
Anna Ortiz Guitart, Mireia Baylina Ferr y Maria
Prats Ferret
Aunque las conexiones entre paisaje, salud y
vida cotidiana pueden parecer evidentes en
el aspecto terico, no es sencillo mantener
la perspectiva triangular cuando se trata de
ejemplicar estas conexiones con estudios
de caso. Por ello hay que analizar cada uno de
los conceptos, con el objetivo de encontrar
de qu manera la conexin entre ellos tiene
relacin con la construccin de ciudades ms
humanas y amigables para todo el mundo.
Para entender la salud y el paisaje des-
de una perspectiva ms amplia hay que in-
corporar los conceptos de calidad de vida y
vida cotidiana, el primero en relacin con la
salud y el segundo en relacin con el paisaje,
entendido como escenario que proporciona
identidad a un lugar y como espacio donde
transcurre la vida. De esta manera podremos
reexionar sobre los paisajes de la cotidiani-
dad y su importancia en la salud y el bienes-
tar de la poblacin.
El concepto de vida cotidiana es muy
til para introducir la diversidad social y de
gnero en relacin con la salud y el paisaje.
Justamente porque la vida cotidiana es rica,
imprevisible y exible, permite tomar en
consideracin colectivos o aspectos que, de
otro modo, resultaran invisibles a la luz de la
concepcin general de la planicacin. sta,
normalmente, no tiene sucientemente en
cuenta lo que pasa en la calle, en los espacios
y en los paisajes en los que las mujeres y los
hombres viven, trabajan, consumen, se rela-
cionan y construyen su identidad. De hecho,
existe una extensa literatura que enfatiza el
papel de los espacios pblicos como espacios
potenciadores de la sociabilidad, el bienestar
y la salud en la ciudad.
El estudio de las prcticas espaciales y
sociales teniendo en cuenta la diversidad
de identidades segn el gnero, la condicin
social, la cultura, la edad y las habilidades
fsicas y psquicas ha sido, sin duda, una de
las aportaciones ms relevantes de la nueva
geografa cultural. El hecho de hacer visible
la experiencia de las mujeres en el espacio
nos ayuda a interpretar espacios y paisajes
de una manera diferente y todo ello, conse-
cuentemente, tiene sus efectos a la hora de
dar respuestas a las necesidades de las muje-
res (as como de los nios y nias, de la gente
mayor, de los inmigrantes no integrados o
de las personas con habilidades fsicas re-
ducidas) y reivindicar nuevas miradas para
una planicacin ms igualitaria del espacio
pblico. Se observa que la presencia de las
mujeres en todos los espacios pblicos de
la ciudad (calles, plazas o parques), trabajen
o no fuera de casa, est mediatizada por las
responsabilidades familiares y domsticas (ir
a buscar a los hijos e hijas al colegio, acom-
paar a los familiares de edades avanzadas al
mdico, ir a comprar, etc.), lo que comporta
que las mujeres mantengan una relacin ms
estrecha que los hombres con el barrio y con
su entorno ms inmediato.
En lo referente a la experiencia de las ni-
as y los nios, cabe decir que el tiempo que
pasan jugando en los espacios ldicos prxi-
mos (en el barrio, cerca de casa o cerca de la
escuela) es muy importante en su vida diaria.
La utilizacin del espacio pblico como lugar
de recreo se valora fundamentalmente por su
relacin con la actividad fsica desarrollada al
aire libre. La calidad ambiental es muy im-
portante por diversas razones y el bienestar
que proporciona a las personas se asocia sig-
nicativamente a la presencia de vegetacin,
agua, equipamientos cmodos y de calidad,
a una buena accesibilidad, a una luz y vistas
buenas, a una distribucin correcta de los
espacios de sol y de sombra, as como a la au-
sencia de ruidos, humos y trco.
As pues, los paisajes urbanos seran ms
habitables y saludables para todo el mundo
(mujeres, hombres, nios y nias, jvenes,
personas inmigrantes, personas mayores y
personas con minusvalidez) si se disean
pensando en todos los colectivos y en las di-
ferentes identidades segn gnero y edad, as
como en las diversas percepciones y necesi-
dades que de ellos se derivan.
Paisaje, tranquilidad y salud
Duncan Fuller, Claire Haggett y Helen Dunsford
Se tiene constancia, desde hace mucho tiem-
po, de la relacin entre las experiencias de
las personas con su entorno y los efectos
sobre su salud y bienestar. As, diferentes
estudios han puesto de maniesto que al-
gunos paisajes pueden resultar beneciosos
o dainos para la salud fsica o mental. En el
caso de esta ltima, las ventajas van ms all
del placer esttico, ya que abarcan el bienes-
tar emocional, la reduccin del estrs y, en
algunos casos, la mejora de la salud de dife-
rentes modos, que van desde la potenciacin
de las aptitudes de comunicacin personal y
social y la mejora de la salud fsica, mental y
espiritual hasta el aumento de la percepcin
espiritual, sensorial y esttica. Asimismo,
los estudios han evidenciado que existen
aspectos concretos de los paisajes naturales
que pueden propiciar la aparicin de diferen-
tes procesos teraputicos. En esta lnea, algu-
nos autores sostienen que la singularidad del
paisaje en relacin con la cotidianidad puede
resultar igual de importante en los procesos
de curacin que la distancia fsica. Si avanza-
mos en el sentido de esta reexin, algunos
estudios demuestran que la vegetacin y la
naturaleza refuerzan nuestra capacidad de
atencin espontnea, ayudan a relajar el apa-
rato sensorial y nos inyectan energa fresca,
mientras que otras investigaciones han se-
alado los aspectos concretos del paisaje que
permiten accionar estos mecanismos.
Sin embargo, existe otra caracterstica de
los entornos que da lugar a este proceso tera-
putico. Algunos autores describen los par-
metros que activan la atencin espontnea y
la fascinacin y que permiten centrar la aten-
cin en lo dems. Arman que el trmino
fascinacin ligera se reere a la combina-
cin de una fascinacin moderada y el placer
esttico que caracterizan los entornos tera-
puticos ms ecaces y que, en algunos casos,
se ha empleado el trmino tranquilidad para
referirse a la misma combinacin. Deenden
que los dos componentes de la tranquilidad
(el placer esttico y la fascinacin moderada)
constituyen una parte fundamental de los
entornos teraputicos ptimos.
La tranquilidad de un paisaje no slo
contribuye a sus efectos teraputicos, sino
que representa un valor enormemente apre-
ciado por las personas en busca de dichos
efectos. Si la presencia en un paisaje concre-
to puede aportar efectos positivos sobre la
salud fsica y emocional y si la tranquilidad
constituye un elemento importante de di-
chos paisajes, resulta imprescindible analizar
este aspecto con mayor profundidad y deter-
minar qu elementos de los paisajes aportan
benecios a la poblacin. Sin embargo, hasta
la fecha este mbito de estudio no ha des-
tacado por su transparencia, sino ms bien
por la ambigedad en relacin con el signi-
cado del trmino tranquilidad. Aunque se
trata de un trmino ampliamente utilizado,
que aparece tanto en marketing como en
declaraciones polticas y en materiales pro-
mocionales, de momento no se ha realizado
una reexin a fondo al respecto. A menudo
se habla de la tranquilidad como uno de los
muchos benecios o activos sociales deriva-
dos del contacto con el mundo rural, como
un motivo decisivo para visitar los espacios
rurales y como un elemento que debe prote-
gerse y fomentarse. No obstante, a causa de
los diferentes usos y signicados de dicho
trmino, tambin se ha asociado a un valor
efmero, subjetivo, demasiado vinculado a la
experiencia y difcil de conceptualizar y de
denir con un sentido acadmico o aplica-
ble. En general, se considera especialmente
difcil tener en cuenta, en trminos cuanti-
tativos, los aspectos del paisaje de cariz ms
cualitativo y vinculados a la experiencia, una
supuesta dicultad que hace que no se valo-
ren caractersticas del paisaje que suponen
un riesgo para la tranquilidad. As, la mayo-
ra de los indicadores del entorno se centran
en aspectos tangibles y cuanticables, como
la longitud de los setos, la calidad del agua o
la accesibilidad fsica de un espacio verde. Sin
embargo, son precisamente las propiedades
vinculadas a la experiencia las que deben ser
objeto de mayor atencin.
El proyecto Tranquillity Mapping, reali-
zado por las universidades de Northumbria
y Newcastle, en el noreste de Inglaterra, y
nanciado por la organizacin Campaign
to Protect Rural England y la Countryside
Agency, entre otras entidades, ha apostado
427
por integrar la consulta cualitativa con dife-
rentes segmentos de usuarios y actores ru-
rales en un marco cuantitativo de anlisis y
de sistemas de informacin geogrco. Asi-
mismo, el proyecto ha destacado la impor-
tancia de analizar y representar la diversidad
de opiniones en torno a conceptos como la
tranquilidad, mediante la reexin sobre el
signicado de este trmino para cada perso-
na, los lugares donde stas acuden para ex-
perimentarlo y los motivos por los cuales lo
consideran importante. Desde el ao 2004
este estudio ha permitido esbozar un retra-
to de los elementos que caracterizan, y per-
judican, las zonas consideradas tranquilas,
es decir, los paisajes en los que las personas
pueden encontrar tranquilidad. Uno de los
aspectos ms reseados es el valor de la tran-
quilidad como elemento esencial de la expe-
riencia de las personas en las zonas rurales
y como indicador de trabajo, por su repre-
sentatividad en diferentes lugares, pocas y
grupos de personas. Adems, la metodologa
desarrollada otorga al concepto de tranquili-
dad una gran utilidad y un importante valor
prctico en cuanto a la toma de decisiones,
tambin por sus implicaciones a la hora de
plantear objetivos, indicadores, polticas y
planes relacionados con la calidad de vida, la
calidad rural, las estrategias paisajsticas y la
gestin del entorno.
La actividad fsica y la
contemplacin del paisaje
Oriol Sallent
Los humanos hemos tenido, desde el inicio
de los tiempos, una relacin variante y com-
pleja con la actividad fsica y, sobre todo, con
la naturaleza. La relacin entre ambos fen-
menos tambin ha sido cambiante y ha teni-
do mltiples variantes, pasando por visiones
utilitarias (la naturaleza como terreno de
juego), anatmicas (la naturaleza como reto)
o ecolgicas (la naturaleza como compaera
de camino).
La actividad fsica y la naturaleza se han
estudiado ampliamente como generadoras
de bienestar para el individuo, entendiendo
la vertiente ms amplia del trmino bienestar
(vertiente fsica, mental y social). Sin embar-
go, el estudio de los benecios de su relacin
slo ha sido objetivo de los investigadores
en la ltima dcada. De esta relacin ha sur-
gido el concepto de green exercise (ejercicio
verde), que se reere a la sinergia beneciosa
que se obtiene al realizar una actividad fsica
en contacto con la naturaleza. Esta inciden-
cia entre el paisaje natural y actividad fsica
se ha estudiado en tres niveles: presenciar la
naturaleza (desde una ventana, contemplar
una pintura de paisaje, por ejemplo), estar
rodeado de naturaleza de manera accidental
mientras se realizan diferentes actividades
(caminar o ir en bicicleta) o participar e im-
plicarse con la naturaleza cuando se realiza
una actividad fsica. Segn algunos autores
los resultados obtenidos son cambiantes e
incluyen el incremento de la autoestima, la
mejora del estado de nimo y de la depre-
sin, la motivacin para realizar ms activi-
dad fsica y el alivio del estrs.
Sin embargo, los benecios de la activi-
dad fsica en un paisaje natural agradable, en
un paisaje bonito y ordenado, inciden, pro-
bablemente, de manera ms profunda. Para
analizarlo, hay que adoptar una visin feno-
menolgica que permita estudiar la viven-
cia subjetiva de la experiencia recreativa. La
experiencia es parte fundamental del ocio. El
ocio no se tiene, ni se gasta ni se consume, se
vive, porque, desde una perspectiva huma-
nista, el ocio es experiencia, una experiencia
de benecios probados para el bienestar de la
persona.
En la naturaleza las experiencias se
pueden generar al descubrir el patrimonio
natural o cultural de un territorio, al dar-
se relaciones sociales satisfactorias, al vivir
emociones chocantes e impactantes o al de-
sarrollarse como individuo en la bsqueda
del bienestar. Es en este ltimo supuesto que
el deporte nos puede hacer vivir experiencias
agradables de ujo armnico y graticante, y
el paisaje, fuente de experiencias estticas,
intensica y perfecciona nuestras sensacio-
nes. La convergencia de ambas experiencias
permite hacernos llegar a estados de gozo y
bienestar sin necesidad de estructuras com-
plejas. As pues, aceptar que la vivencia gra-
ticante de combinar la actividad fsica con
la contemplacin del paisaje es fuente de
benecios para el bienestar del individuo re-
presenta el primer paso para exigir medidas
que garanticen esta experiencia.
La ecoterapia: los efectos
teraputicos de los espacios
verdes urbanos
Este artculo parte de un estudio inspirado
en la terapia hortcola, realizado con el ob-
jetivo de combinar la salud de las personas
y del entorno y de presentar una perspectiva
ms global que contribuya a sentar las bases
de una formacin profesional en el campo de
la ecoterapia.
La ecoterapia parte de un enfoque fun-
damentalmente holstico, basado en la
promocin y el aprendizaje de la salud. A
partir de este enfoque, el mbito de trabajo
del estudio abarca aplicaciones directas y
concretas pertenecientes a la prctica mul-
tidisciplinar actual. Los conceptos tericos
y loscos en que se sustenta la ecoterapia
pueden moldearse con la superposicin de
diferentes modelos teraputicos ms tradi-
cionales de promocin de la salud sobre una
relacin explcita, activa y recproca entre el
hombre y la naturaleza. Buscando un nicho
activo en la defensa y la conservacin de su
paisaje, las personas, guiadas por equipos de
terapeutas, educadores o horticulturalistas,
pueden aprender a cultivarse a s mismas en
el marco de un sistema global. A partir del
uso de metforas del mbito ambiental se
puede decir que la ecoterapia pretende hacer
hincapi en las posibilidades autocorrecto-
ras de la naturaleza y los sistemas vivos que
nos rodean, descubrir sus equilibrios, acep-
tar sus redundancias y exibilidades, tanto
en el plano cultural como en el biolgico, con
el objetivo ltimo de poner en prctica com-
petencias que nos permitan de nuevo apren-
der a responder a los obstculos, los cambios
y las circunstancias de la vida de manera no
patolgica. El modelo de la ecoterapia se de-
ne como un proceso teraputico y de creci-
miento personalizado con arreglo a las nece-
sidades individuales. Uno de sus principios
clave consiste en impulsar los lazos reales
con el ecosistema, estableciendo una rela-
cin que se traduzca en una potenciacin de
la sensibilidad ecolgica. Esta realidad actual
tangible y aplicada se constituy en punto de
partida para el estudio de su viabilidad y para
el desarrollo de una formacin profesional
innovadora en este nuevo campo.
La prctica de la ecoterapia parece carac-
terizada por un principio de mutualidad
consolidado, capaz de impulsar un cambio
en las actitudes colectivas. En lo que con-
cierne a la salud pblica, esta mutualidad
puede apreciarse en las relaciones entre los
terapeutas y los beneciarios de la terapia,
por cuanto estos ltimos asumen una mayor
responsabilidad en los cambios de actitudes
personales. La bibliografa en materia de
ecopsicologa pone de maniesto cmo la
reciprocidad entre el ser humano y la natu-
raleza puede aprovecharse en la terapia y la
educacin, pero tambin de qu forma la te-
rapia y la educacin actan, directa y activa-
mente, en benecio del entorno a escala local
y, por extensin, global. En los enfoques
ecoteraputicos encontramos otro nivel de
mutualidad: las personas que normalmente
recibiran la consideracin de inuencia-
das por su condicin vulnerable adoptan
el papel de inuyentes. Al beneciarse de
los cambios en los estilos de vida personales
y de las consiguientes mejoras teraputicas,
los participantes en estas terapias desarro-
llan una reciprocidad con el entorno y su
comunidad. De este modo inuyen sobre
los dems y les animan a respetar y cuidar el
entorno y a valorar los espacios verdes como
fuentes de salud y bienestar. La percepcin
de intervencin personal y los conocimien-
tos forjados a lo largo de la terapia sitan a
las personas en una posicin de legitimidad,
gracias a la vinculacin con la sociedad a tra-
vs de la salud.
Estas poderosas interacciones pueden
resultar enormemente ecaces, por ejemplo,
a la hora de transformar las actitudes pbli-
cas. Se trata de un enfoque barato, prctico y
que abre la puerta a formas innovadoras de
mejora de la salud pblica, sustentndose en
pruebas que corroboran los benecios para la
salud derivados del uso de los espacios ver-
des. Dicho modelo podra ayudar a afrontar
muchos de los retos ecolgicos y paisajsticos
de mbito local y mundial. Adems, las per-
sonas discapacitadas y ms desfavorecidas
mejoraran su situacin en lo que a recu-
peracin y reinsercin social se reere. En
general, los ciudadanos de todas las edades
podran aprender a valorar su paisaje cotidia-
no al descubrir la relacin que guarda con su
propia salud y, por tanto, obtendran bene-
cios directos fruto de la colaboracin con los
espacios verdes de sus comunidades.
El profesional de la ecoterapia est en una
posicin idnea para aanzar su liderazgo en
la obtencin de resultados positivos en el
entorno teraputico, pero tambin por su in-
uencia en mbitos clave de las polticas re-
lacionadas con avances sociales. El prestigio
que de todo ello podra derivarse sera conse-
cuencia de unos resultados econmicamente
tangibles y de un perl profesional respeta-
do en calidad de educadores ecosanitarios.
Por tanto, los gobernantes deberan adoptar
una visin holstica de estas actividades en
el marco de la salud pblica, teniendo siem-
pre presentes los objetivos importantes que
pueden alcanzarse mediante el trabajo de
estos profesionales. La evolucin de la eco-
terapia actual de cara al futuro debe basarse
429
en modelos teraputicos y de recuperacin
sostenibles, en una salud pblica sostenible y
en unos espacios verdes pblicos saludables
y sostenibles, estructurados a partir de un
enfoque holstico de la salud de las personas
y del planeta.
Huertos urbanos y
horticultura teraputica
Nicolau Forns Puch
La horticultura, especialmente la ecolgica,
ha demostrado ser un medio ecaz para pro-
mover la salud y el bienestar fsico, psquico
y espiritual. En concreto, favorece una vida
sana, permite recobrar el equilibrio mental,
fomenta la autoestima y la autoconanza,
estimula las relaciones sociales y ayuda a
reducir el estrs. Al mismo tiempo, el culti-
vo de huertos urbanos tambin favorece la
mejora paisajstica y ambiental de la ciudad
a travs de la diversicacin de la vegetacin
en sus espacios libres. Paisajsticamente, los
huertos aportan sentido de continuidad en el
tiempo y refuerzan la percepcin de formar
parte del entorno, tan imprescindible para la
mayora de la poblacin.
Dado el nmero y la diversidad de be-
necios para la salud humana que tiene la
prctica hortcola, se puede armar que el
cultivo del huerto es teraputico para todo
el mundo, o prcticamente, pero es especial-
mente til como herramienta de terapia en
patologas mentales o fsicas y en procesos
de rehabilitacin por adiccin al alcohol o a
las drogas. Tambin se utiliza para fomen-
tar la insercin de colectivos en riesgo de
exclusin social (parados de larga duracin,
personas mayores que viven solas, adoles-
centes conictivos, inmigrantes no integra-
dos). As, los terapeutas hortcolas trabajan
en prisiones, residencias de la tercera edad,
centros de rehabilitacin, escuelas y hos-
pitales, diseando programas adaptados a
cualquier edad y condicin con el objetivo
de mejorar el estado fsico y mental de sus
pacientes. Segn el tipo o la gravedad de la
patologa, el tratamiento requerir el control
y la direccin constante de equipos expertos
de terapeutas. En otras ocasiones, en cambio,
no ser necesaria esta atencin tan directa,
sino que el mero hecho de compartir el tra-
bajo con personas con el mismo problema
(como, por ejemplo, mujeres maltratadas,
jvenes con dicultades de escolarizacin,
inmigrantes con problemas de adaptacin,
discapacitados fsicos o personas con di-
cultades de incorporacin laboral) o, senci-
llamente, la coexistencia de individuos con
problemas diversos, les ayudar a mejorar,
especialmente en las aptitudes sociales.
Generalmente, los programas teraputi-
cos consisten en implicar al paciente en todos
los aspectos y fases del cultivo del huerto con
el n de buscar el equilibrio fsico y mental.
La seleccin de la supercie adecuada para
trabajar, o de las semillas que deben plantar-
se en cada caso, forma parte de la terapia, ya
que al resolver estos dilemas los pacientes
afrontan sus propias capacidades. La tera-
pia hortcola, a diferencia de otras terapias
que requieren un manejo verbal (palabra y
reexin), utiliza capacidades no verbales
como la memoria visual, olfativa y sensorial.
De este modo, ninguno de los colectivos con
dicultades de comunicacin verbal se ve li-
mitado para trabajar con este medio.
As pues, para favorecer los benecios
que la prctica hortcola tiene sobre la salud
de las personas y el paisaje, es esencial que
en el momento de planicar las ciudades se
destinen espacios para el cultivo de huertos
(huertos para el consumo familiar, huertos
educativos, huertos sociales, huertos para la
gente mayor y huertos teraputicos), tanto
en los centros urbanos como en las perife-
rias. En el centro de las ciudades se pueden
aprovechar sectores de los parques y jardines
municipales o solares no urbanizados para
crear huertos donde plantar tomateras y le-
chugas. Alrededor de la ciudad, las zonas de
huerta reguladas y ordenas pueden tener una
importante funcin de contencin urbana y
actuar como anillo verde de la ciudad, hecho
que, a su vez, evitara el crecimiento difuso y
mejorara el paisaje.
Abstracts
in English
I.
Landscape,
well-being
and quality
of life
Landscape and the well-
being of society and the
individual
Yves Luginbhl
A current debate focuses on the inuence of
landscape for human well-being, in a more
complex way than materialistic and physi-
ological concepts. From the dawn of human-
ity, the main aim of our social activity has
been the organisation of space in search of
maximum efciency. The notion of land-
scape as such may be relatively modern, but
the desire for a pleasing environment has
been present throughout history. Concern
for a beautiful, orderly landscape is mani-
fest in interventions by ordinary people and
by those in power. Elise Reclus remarks,
moreover, on the human satisfaction of
leaving our mark upon the landscape, and
therein investing hopes for a better life or an
achievable utopia.
The Good and Bad Government frescoes
by Ambrogio Lorenzetti in the Ducal Palace
at Siena depict humans concern with the
well-being and the landscape even before the
existence of the word landscape. The scenes
illustrate the contrast between a charming,
prosperous land resulting from manage-
ment by a wise government and a degraded,
chaotic environment resulting from bad
management. In this artwork there is a clear
link between well-being and an inherently
beautiful landscape, that in this case acquires
a utopian dimension.
A landscape must be harmonious (and
not only from the aesthetic point of view)
in order to be considered beautiful. It must
also reect the harmony between humans
and nature, and the harmony residing in
the heart of society. Landscape becomes
well-being through these very associations.
Landscape is also linked with freedom, when
freedom is understood as the opportunity to
sculpt the environment to satisfy our needs
or desires, and to feel the spiritual well-be-
ing that comes from transforming the land-
scape beyond a mere combination of shapes
and forms.
Well-being can be dened as the satis-
faction enjoyed by individuals through their
senses. We perceive the landscape mainly
through our sense of sight, which discerns
beauty through the prism of our cultural
background. However, the other senses
also come into play in our appreciation of
landscape. Through the sense of touch we
perceive the different surfaces of the land
beneath our feet. The sense of smell is also
basic for arousing pleasant (or unpleasant)
sensations that may determine our level of
personal well-being. Furthermore the sense
of hearing enables us to distinguish natural,
pleasing sounds from irritating or deafening
noises. The sense of taste is less obvious, but
we often associate certain foods with their
place of origin.
As it has been said, human beings have
always aspired to mould the landscape in
order to create a pleasant environment that
satises their material needs but also to be
a source of well-being. In this sense, it is in-
creasingly frequent that the inhabitants of
any given place wish to actively engage in
the planning of their own territory, and re-
cently this has been reected in the increase
of public participation in decision-making
processes concerning the landscape. It is also
true, however, that the state of todays land-
scape leaves much to be desired: the land has
undergone a great transformation over the
last sixty years. In our highly competitive
capitalist world, the search for maximum ag-
ricultural productivity using new technol-
ogy has not only destroyed the beauty and
complexity of traditional rural landscapes
but is also incompatible with the judicious
management of natural spaces. The negative
connotations of farmland today make peo-
ple tend to associate landscape with natural
spaces rather than with agricultural land.
In the cities, the situation is not much bet-
ter. The preponderance of real estate prots
has led to the banalization of the urban
environment. As a result of this and other
factors, many people perceive the modern
city as a place of danger, insecurity and un-
easiness.
The degradation of rural and urban land-
scapes, insofar as it directly affects the well-
433
being of the population, is causing increas-
ing citizen concern and involvement. Future
territorial planning must engage with a
thinking society, and involve the different
(political, scientic and social) sectors in tak-
ing decisions to achieve well-being in land-
scapes that have been imagined or thought
out by the people who live therein.
Landscape and quality of life
Enric Pol, Angela Castrechini and Andrs Di
Masso
The relations between landscape, well-be-
ing and health are extremely complex. The
restorative powers of a landscape are seen in
terms of its value as a place in which to relax,
unwind and forget about our worries, as well
as a place where we can reect on our lives
and our personal concerns. However, the
qualities associated with a restorative land-
scape are not always objective. They depend
on a series of subjective factors and nuances;
on our attribution of variable causes and
symbolic values; in short, on our social con-
struction of reality.
We should bear in mind that people do
not perceive isolated, disintegrated stimuli,
but selective clusters of stimuli from which
we have a predisposition to perceive. The
reasons for this are diverse: the stimuli may
respond to some prior sensitization in us,
they may be congruent with our cognitive
organisation; they may make us feel part of
the group to which we want to belong. Be-
longing to the group is another factor that
determines our preference for landscapes
and the use we make of them. The prevail-
ing values of our society have not only made
us into users of the landscape, but also into
consumers of the landscape, with terrible ef-
fects. One of the paradoxes of our accelerated
society is that while we want to preserve an
increasing number of restorative land-
scapes, we also want rapid access to high-
quality services that inevitably impact on
the very landscapes we want to preserve.
Research studies sometimes draw up
hierarchies of landscapes in relation to well-
being. However, our aesthetic preference for
one particular landscape (and its perceived
restorative capacity) is based on the sig-
nicance of the landscape in question, and
not the other way round. This association
between signicance and aesthetics under-
lies the well-being of the person. Further-
more, the ascription of benecial effects to
a landscape also increases its benets. This
phenomenon can be partially attributed to a
placebo effect, but the ascribed benets are
more of a social than an individual nature,
channelled through a series of social refer-
ences and all the values, beliefs and attitudes
that go to make up what we call quality of
life. However, quality of life is a subjective
state that does not automatically come from
an accumulation of material goods; quality
of life comes from a balance between desire
and reality, the achievement of equilibrium
on a personal level, within society and with-
in our environment.
The collective preference for certain
landscapes is an element that is needed for
cultural stability based on collectively held
meanings and values. Society as a whole con-
structs and assimilates these meanings and
values; if they are to work as such, they must
both satisfy our innate need for stimulation
and develop our functions within society.
Interventions designed to enhance the
landscape and improve health (and policies
for exploiting the synergy between land-
scape and health) share the ultimate aim
of improving the quality of life among the
population. It is essential to bear in mind the
objective cause-and-effect relationship be-
tween the environment and health. Policies
carried out in this eld should aim at equilib-
rium rather than accumulation; they should
focus on quality of life in relation to the val-
ues and social attributes of the landscape.
Traumatic loss of the sense
of place: degradation of the
landscape and depressive
pathologies
Francesco Vallerani
The degradation of a landscape, both from
the ecological and the morphological point
of view, can have strong effects on the peace
of mind of the people living there. Indeed,
there is a close link between environmental
and landscape degradation and the increasing
unease and anxiety among the inhabitants of
places under threat of intense suburban de-
velopment or the construction of large-scale
transport systems. Pessimism grows apace
with environmental and landscape aware-
ness, which is a source of concern and fear
regarding the quality of life for present and
future generations. This situation forces us
to talk about the concept of geographies of
Abstracts in English
fear, which expresses a collective anxiety
that can lead to states of depression and the
loss of identity bonds concerning the own
landscapes that give people a sense of secu-
rity.
People hold very close affective links
with their place of origin. The sameness of
recent urban development, however, shows
that the landscape is no longer an object of
love, but a commodity to be exploited and
transformed by real estate speculation, in-
dustrial expansion and large-scale infra-
structure networks. Air and water pollu-
tion, forest res and the savage advances of
real estate into protected areas are aspects
that are contributing to the growing sense
of risk and anxiety in post-modern societies
and they can lead to states of depression and
anxiety. State of depression is linked to an
accumulation of negative sensations, which
give rise to negative thoughts and exclude
any ray of hope. Catastrophist anxiety, on
the other hand, is an unconscious form of
self-defence, a preventative alarm that helps
to ward off further attack on the sensitivities
of people living in landscapes at risk. Geo-
graphical trauma turns into psychologi-
cal trauma when damage to the landscape
signies change in peoples identity with
their landscapes. The territorial sciences and
the mental sciences should work together
towards an understanding of the perplexity
arising from the growing conict over the
landscape and the environment.
However, only the most extreme cases
of fear and anxiety derive into clear depres-
sive pathologies. Much more widespread,
and just as disturbing, is the relentless pes-
simism and unhappiness now observed
among the thousands of persons who join
landscape defence platforms, where they
try to exert pressure on the authorities to
nd proper solutions for environmental and
landscape problems. On the other hand,
the platforms heighten civic spirit and act
as a form of group therapy that combats the
negative effects of depression.
Urban space and health: a
historical vision
Francesc Muoz
The currently accepted association between
landscape and health has been conrmed
by the determinism of behaviour in some
instances and by the aestheticisation of
places in others, in the light of the European
anti-urban discourse. Thus to study the re-
lationship between landscape and health, it
is useful to look back to the rst connections
between urban environment and precarious
health, out of which grew the original anti-
urban discourse in the 19th century. This
was an age when cities were insalubrious in
so many ways that they came to be described
in terms of the risk of death run by their in-
habitants.
The cultural anti-urban discourse
clearly differentiates between nature and
culture, between ruris and urbis. The urban
landscape, on the whole, is perceived as a
high-risk scenario. Life in the city, including
the development of health policies for the
city, has been progressively taylorised. From
this perspective, there is a clear continuity
between the original taylorist measures used
to manage the early industrial production ar-
eas and the public and domestic community
welfare regulations underlying the rst pub-
lic health protocols.
The sanitarist approach to the prob-
lems related to city spaces is best illustrated
by the consolidation of hygienism. This
branch of medicine started by detecting
risks of illness or death in the city and, in a
projection of the anxieties of the emerging
bourgeois society, proceeded to analyse the
urban landscape in terms of health risk. This
led to the institutionalisation of a body of
medical know-how, based on the city and
its component parts, which was concerned
with the various risk thresholds of the ur-
ban landscape. Hygienist doctor-detectives
rst examined markets and barracks, then
hospitals and prisons, and nally reservoirs;
the main indicator of public health was said
to lie in the quality of the air, according to
the principles of Hippocratic medicine and
the miasma theories that were still current
in 19
th
century medicine.
If the quality of the air dened the qual-
ity of the urban landscape in terms of public
health, it is not surprising that the hygienists
were alarmed at the extreme urban density
that characterised European industrial cit-
ies in the 19
th
century. Criticism of urban
density was the main argument of the hygi-
enists, who put forward proposals for a sani-
tary city as dened by public health policies.
Urban density lurked behind the greatest
fear of city dwellers: the risk of death. Urban
density and the high mortality rate in the
city were seen as a matter of cause-and-ef-
fect; hence the search for technical solutions
in architecture and engineering to improve
435
ventilation and air circulation and, above all,
to reduce urban density.
The paradox of hygienist medicine,
however, is that after a century and a half of
dening the urban problem and the fears it
generated, the solutions to the health crisis
came from other sources and through other
disciplines, notably the engineering-bacte-
riology tandem. Vaccination was now the
metaphor of the bacteriologist-doctor, just as
the machine was the metaphor of the town
planner-engineer. In practice, this technical
solution heralded the denitive separation
between health policies and urban policies;
between the two branches of urban man-
agement formerly united in the gure of the
doctor as both hygienist and urban manager.
The use of technology in urban risk
management culminated with the progres-
sive implementation of the sewerage sys-
tem. Meanwhile, however, the Lavoisier
revolution followed by the Pasteur revolu-
tion brought about a Copernican turn in the
medical approach to illness and infection.
Doctors attention turned from the miasma
to the microbe, from the exhaustive analy-
sis of urban space as a focus of contagion
to a deeper knowledge of the human body.
Painstaking scrutiny of the urban landscape
was replaced by meticulous observation of
the human organism; earnest doctor-detec-
tives snooping around the city streets were
replaced by bacteriologists hunching over
their microscopes.
The rst stable public health protocols in
the city were set up on the basis of this dou-
ble-edged scientic-technical approach. The
progressive medicalisation of urban society
would not have happened without the con-
solidation of new patterns and uses of urban
space. Hygiene was institutionalised and ex-
tended into public, domestic, and production
spheres; hospital protocols were exported to
the factory, the home and the city.
The transition from the hygienists
criticism to the search for technical solutions
was clearly illustrated by the urban reform
movement. The urban reform movement
responded to the high death rate in the city
with new boulevards and urban expansion; a
rational, scientic approach to risk manage-
ment transformed the hygienist city land-
scape into the modern city that we know
today.
The architecture of health
Itziar Gonzlez Virs
Health is a place. We say that somebody is
in good health, is nursed back to health,
or leaves their health behind. We recog-
nise and choose certain spots as places in
which to lead our life for the simple reason
that they are healthy places. The benevo-
lence of the land and the elements has always
been why humans have settled and founded
their cities. Our human desire is to make our
home in such a place, where our health will
be guaranteed.
For this very reason we yearn for no oth-
er architecture than architecture for health;
we have no other technical or aesthetic as-
pirations than those that seek the spontane-
ous healing of the beholders body and soul.
If todays architects and cities disregard this
aspiration, they will be disregarding the
guiding inspiration of nature with its heal-
ing powers (vis medicatrix naturae) and its
ancient patterns.
What constitutes a healthy place? What
are the characteristics of a healing environ-
ment? What are the attributes of a life-giv-
ing, revitalising space? In the very begin-
ning, there has to be a root pushing down
deeply into the rocky soil and blindly seeking
out the nurturing water that preserves life
itself. This is necessary to guarantee perma-
nence in a healthy place, renovation of the air
and the environment, and communion with
nutrient-bearing elements. I am talking here
about spaces with a certain context, places
that store up memories and life-experience,
cherished atmospheres that identify us and
situate us within the world, here and now
places that tell us that we are home and that
make us feel at home. Architecture for health
cannot exist without context, without sur-
roundings, without an interaction between
inside and outside. Architecture for health
must renew the air we breathe and the shape
of the actions we perform. There can be no
health without the stability of roots and a
sense of belonging that makes us feel im-
mune to changes happening all around us.
This is why we must rehabilitate and inhabit
the historic town centres as a guarantee of
health and long life for our cities.
The next step is the upward thrust, that
solid structure that will sustain the thousands
of homes and the myriad of freely chosen life-
styles. In due course, the tree trunk expands
in concentric rings and spreads out its sap-
bearing branches, just like the city spreads
out its infrastructures, road systems and
open green spaces. Clear pathways must lead
us safely to each place; paths that are accessi-
ble for children and for people who are feeling
tired; human paths, humanitarian paths. We
must become aware of the networks that bind
our cities together; and ensure that the end-
less chains of messages, encounters and fare-
wells can ow freely through these networks.
If the homeward path is long or strange, we
will not feel at home.
Finally, the canopy of branches and
leaves reaches out to provide shade and shel-
ter for those without roots and for those on
the move. Architecture for health must de-
sign a threshold to welcome strangers seek-
ing a home. The city of the future will be a
true city when it safeguards the defenceless
and the unprotected. A healthy city must up-
hold its ancient role as a bastion and a place of
safety. The city is not a place where lives just
simply pile up, but a revitalising place where
lives come together and walk apace; where
each action commits us to life and survival,
without us knowing or being known by
others. A good city engenders community
spirit, the true source of health.
Beyond the ritual sounding out of the
healthy place, city planners and builders
have been and are concerned with maintain-
ing community and environmental wellbe-
ing. The great challenge for 21
st
century ar-
chitecture is the construction of dwellings
in health-giving places; places rooted in his-
tory, sustained by the daily momentum of
living and canopied by supportive commu-
nity action providing shelter and sustenance
for the needy.
The demand for a healthy, health-gener-
ating city is none other than the urgent need
for new city and territorial planning. Collec-
tive health depends on the town planners
and architects ability to design projects in
terms of community relationships and the
quality of life. We must go beyond the mer-
cantile notion of price-tagging everything
and the aesthetic notion of projecting im-
ages; we must let ourselves be guided by the
gift of life itself.
In order to guarantee the health of a
city, we must decipher the hidden message
of those organisms that self-regulate and in-
teract with the environment. We must stop
being in a city and start being part of the
city; we must become a body and a place;
we must put down healthy roots. Martial
claimed that non est vivere, sed valere vita
est (life is not merely being alive but being
healthy). A city is not a city unless it is root-
ed and nurtured in and for health.
II.
Environment,
landscape
and health.
Public
policies
Climate, meteorology and
health
Merc Medina Ramn and Josep Maria Ant
Boqu
Climate and meteorology are among the
major environmental inuences that affect
our body and determine our state of health
and well-being. This relationship has been
known ever since ancient times and is still
relevant today, despite all the technological
advances now at our disposal to face the in-
clemency of the weather.
Climate, understood as the predomi-
nant meteorological weather conditions in
any particular region, does not merely de-
termine the landscape of that region but also
the lifestyle of its inhabitants, as well as their
adaptation to the prevailing meteorology.
These factors have an indirect impact on our
health (e.g. a diet based on traditional crops
or the advantages afforded by open-air phys-
ical activity). Furthermore, adaptation to the
predominant meteorological phenomena
decreases the adverse effects of the same.
It has been observed, for example, that the
effects of cold weather are much more dra-
matic in regions with mild winters (such as
the Mediterranean countries) than in colder
regions where both housing and clothing are
designed to withstand low temperatures.
The inuence of climate on our health
is also evidenced by the seasonal patterns
of mortality and morbidity rates, that is,
the proportion of deaths and illnesses in a
certain place and time, and by certain physi-
ological changes. In winter, for example,
mortality rates are 10%-25% higher than
in summer. Suicide rates and the incidence
437
of illnesses such as depression and allergies
also show a marked increase during certain
seasons of the year.
Meteorological weather, or changes in
atmospheric conditions on a shorter time
scale (hours or days), also exerts a strong
inuence on our health. It is often difcult
to isolate the effect that each separate me-
teorological element has on our organism.
Certain illnesses, such as rheumatoid arthri-
tis, are affected by the joint action of changes
in temperature, humidity and atmospheric
pressure. However, most scientic research
has focussed on the single effect of each ele-
ment by themselves.
Temperatures above or below the com-
fort temperature have been linked to global
increases in mortality and also in mortality
from cardiovascular, respiratory and acci-
dental causes. Excessive exposure to solar
radiation has been linked to the appearance
of dermatological and eye disorders, includ-
ing skin cancer. Lack of exposure to solar ra-
diation, on the other hand, has been linked
to deciency of the vitamin-D that helps to
prevent illnesses such as osteoporosis, dia-
betes and certain types of cancer. Lightning
storms have caused deaths and injuries,
asthma epidemics are linked to pollination
periods and anxiety, irritability and migraine
to the warm, dry winds. Moreover, both
wind and humidity can modify the effect of
temperature on our organism by interfering
with the thermoregulation mechanisms of
our body.
Extreme meteorological phenomena
also have a great impact on peoples health.
The main meteorological extremes experi-
enced in Catalonia are heat waves and the
extremes of the hydrological cycle (droughts
and ash-oods). Heat waves have been
linked to marked rises in mortality, chiey
due to respiratory and cardiovascular causes.
The most vulnerable groups in the popula-
tion appear to be elderly persons, young
children and women, as well as persons with
pre-existing health problems or persons in
a low socio-economic bracket. The direct
impact of torrential rains consists mainly
of deaths and injuries caused by drowning,
traumatism or electrocution. The indirect
impacts are related to alterations in the eco-
system and in social organisation, and may
include infections, diarrhoeas, respiratory
problems and lack of adequate health care.
On the other hand, droughts have an impact
on agricultural production (linked in turn to
famine and malnutrition in poor countries);
and they help in the occurrence of forest
res, which can cause, apart from impor-
tant landscape transformations, deaths and
injuries and may also exacerbate heart and
respiratory problems through the inhalation
of combustion particles.
Finally, we should mention the inu-
ence of the urban landscape on climate ef-
fects. The negative effects of certain meteor-
ological phenomena, such as heat waves and
torrential rains, are much more pronounced
in cities, due to their characteristic features
and the concentration of population. Moreo-
ver, climate can modify the effect of city at-
mospheric pollution on our health. Certain
atmospheric polluting agents are more toxic
at higher temperatures and the effects of
atmospheric pollution are generally higher
during the warmer months of the year. Mete-
orology inuences the formation and spread
of polluting agents and therefore plays a vital
role in determining pollution levels.
Climate change and health
Pedro Alonso and Cristina de Carlos
Recent research proves that we are facing a
global climate change and warns us of the
ways in which this may affect health, espe-
cially in poorer and more vulnerable areas
where an increase in infectious diseases and
malnutrition can cause disaster.
Climate has been a determining factor
for humanity right from the beginning: the
various species of hominids evolved largely
in response to variations in climate condi-
tions. Climate changes also inuenced, to
varying degrees, the rise and fall of civiliza-
tions throughout history. With the Indus-
trial Revolution, however, a new man-made
component began to alter the natural cli-
matic variations: CO
2
emissions are now se-
riously affecting the climate and accelerating
the process of change. Deforestation, forest
res and above all the constant use of fossil
fuels since the 19th century all continue to
produce massive CO
2
emissions that ag-
gravate the greenhouse effect and cause the
world temperature to increase.
A recent report alerts to the fact that
the temperature on our planet has risen by
0.6C over the last hundred years and could
further increase by 1.1C - 6.4C during the
21
st
century. Evidence of global warming is
multiple and unequivocal: the ice cover has
decreased, the sea-level has risen, extreme
climate phenomena have become more fre-
quent, and the distribution and life-cycles
of many animal and vegetal species have un-
dergone changes.
From the health point of view, climate
change tends to accentuate the differences
that already exist between countries. Indeed,
social differences have led to a growing dis-
parity in terms of health between post-in-
dustrial and impoverished countries. This is
easily seen when we analyse the main causes
of mortality. Non-transmittable illnesses are
the main cause of death in areas with good
health indicators such as Europe, whereas
transmittable illnesses are the main cause
of death in regions with low life expectancy
such as Africa.
Climate change can affect human health
in many complex ways, ranging from the
direct consequences of extreme tempera-
tures or torrential rainfall to the subtler (but
equally important) inuence of other factors
such as food products or illnesses transmit-
ted by vectors (infected animals). Further-
more, the repercussions of climate change
depend greatly on the environmental, social
and sanitary conditions existing in each re-
gion, thus making it harder to quantify the
overall effects. It is true to say, however, that
climate change contributes to the global toll
of illness and premature death. In all likeli-
hood, infectious diseases will witness a
heavy increase in the near future, not only
because of temperature changes and the
spread of virus in the new environmental
conditions, but also because of food and wa-
ter scarcity (which deteriorates hygiene con-
ditions and weakens the immune system).
Increase in diarrhoeal diseases will also have
a greater impact on the more impoverished
countries. Another expected effect of cli-
mate change is more frequent occurrence
of extreme meteorological phenomena such
as hurricanes, which will affect countries to
varying degrees depending on the economic
and sanitary resources available to combat
the effects.
To sum up, climate change will produce
an unfair distribution of unequal risks: de-
veloped countries are responsible for the
changes, but impoverished countries with
fewer available resources will bear the main
brunt. Strategies to combat climate change
include forecasting the effects and keeping
ahead of their impact, improving and adapt-
ing public health programmes in the face
of the new risks. The vulnerability of the
population must be reduced via better access
to the health system, correct nutrition and
more wide-ranging education campaigns.
Governments must become involved and
work together to set up corrective measures
that will minimise the impact of climate
change on the health of their respective
populations.
The contribution of woods
and green spaces to health
improvement
David J. Moscoso, Mireia Pecurul and Roser
Cristbal
A sedentary lifestyle, stress and other factors
associated with the fast pace of highly devel-
oped societies have given rise to worrying
disorders in physical and mental health, es-
pecially among persons living in built-up ar-
eas. In recent years, it has become clear that a
change in lifestyle can deal with these disor-
ders more efciently than traditional medi-
cal practice. Over the same period, decline in
the productive value of woodlands and other
natural environments has led to neglect and
non-management of large rural areas. Physi-
cal activity carried out in a natural or rural
setting can make a real contribution to gen-
eral well-being among the population while
at the same time offsetting the deterioration
of the countryside.
In Spain, there are few instances of
wide-ranging outdoor activity policies that
embrace territorial planning, the environ-
ment, sport and nature. The 2003-2010
Andalusia Environment Plan includes land-
scape and environmental improvement in
towns and cities, regeneration of polluted
land and regulation of usage and leisure in
natural spaces; another example is the Na-
tional Forestry Plan, which prioritises a cul-
tural, socio-economic programme that em-
phasises the social value of woodlands.
People in Spain are now starting to think
of green spaces in terms of improved health
and well-being. However, there is still a lack
of public awareness as to how such spaces
can affect our quality of life; positive action
in this direction is only found on rare, iso-
lated occasions and without a framework of
guiding principles. The Public Administra-
tion has implemented certain policies, but
only in a very sectorial way. On the other
hand, local institutions and associations play
a major dynamizing role and may promote
one-off environmentalist policies such as ur-
ban allotments, greenways, folk museums,
therapeutic routes and nature walks. These
policies are designed to bring people into
439
contact with nature and improve the qual-
ity of life among the population, especially
in the case of children, the elderly, persons
suffering from handicaps or other difcul-
ties, and persons at particular risk of social
exclusion.
Promotion of the natural landscape as a
generator of health and well-being is also a
promising source of rural development for
private enterprise, and the new trend to-
wards this type of rural occupation can go
some way towards offsetting the abandon-
ment of rural areas. However, with the ex-
ception of agro-ecological parks and nature
sports, private initiatives are still few and far
between.
Favourable response to the above-de-
scribed initiatives proves the positive effects
of outdoor activities in rural and natural
landscapes on human health and well-being.
At the same time, they re-valorise natural
landscapes that have often become spoiled
as a result of general mismanagement. How-
ever, scientic research should be developed
in this eld in order to build up a body of
medical evidence that would justify changes
in current health and forestry policy priori-
ties. Research studies exist for in other coun-
tries but here in Spain there have only been
a few specic projects, without the backing
of a multidisciplinary approach. There is a
crying need for joint pilot research to prove
the above hypotheses and compare them
with results obtained in other European
countries.
Landscape, environment and
public health: implications
for change
Josep Llus de Peray and Antoni Plasncia
The public health system contributes to
the improvement of health and well-being
among the population through the promo-
tion of healthy lifestyles and the prevention
of health-related problems. The policies are
complex to put into practice: absence of pub-
lic demand requires prediction of needs and
decision-making on the correct course of ac-
tion to follow.
The eld of public health involves sev-
eral branches of science, as well as the entire
welfare, social and education service, all of
which are working towards designing and
developing policies, implementing pro-
grammes, administrating health services
and channelling resources into training and
research. However, the ultimate resolution
on health policies has an indisputable po-
litical dimension, insofar as concerns deci-
sion-taking and establishing priorities based
on the resources available. Hence, one of our
main priorities must be to guarantee social
equality in terms of health.
In this context, the landscape and the
environment present undeniable opportu-
nities and challenges for public health. The
positive effects of nature on physical, men-
tal and social health are well documented,
even if they have received scant attention
up to now. It is known that the environment
provides satisfaction for our material needs,
whereas the landscape meets our psycho-
logical, emotional and spiritual needs; it is
also known that both play a positive role for
health, but this is not without certain draw-
backs.
The link between health and landscape
has mainly been researched in the eld of
health promotion and illness prevention, es-
pecially in terms of the health impact of the
city landscape as opposed to rural or more
natural surroundings. On the one hand,
the phenomenon of city development has
increased life expectancy due to its more ac-
cessible and efcient health system; on the
other hand, however, cities have generated
their own health problems linked to pol-
lution and new urban lifestyles. In fact, the
public health system as we understand it to-
day originated in the hygienist interventions
made to improve the precarious urban living
conditions in the 19
th
century.
Evidence supporting the positive effect
of certain types of landscapes on the health
of the population invites us to consider na-
ture as a means by which we can regenerate
and build up health, to start interacting with
our landscape, rather than just contemplat-
ing it as a backdrop. There is abundant lit-
erature and documentary evidence on us-
ing the environment to improve health and
well-being; preventative, therapeutic and
restorative uses of the natural environment
are all currently being developed. In this
respect, we need a policy on public spaces
(especially urban spaces) that will facilitate
and promote healthy living practices and de-
termine the health impact of certain activi-
ties that are either risky or perceived as such
by the population. The landscape should be
included within the context of a gentle cul-
tural revolution and public health placed at
the hub of health policies.
The Catalan public health service is
currently being updated to respond to new
social dynamics, which include increasing
demand for health services, higher health
expectations, and a growing feeling of vul-
nerability in the face of globalisation. The
reform of the public health service will in-
volve the creation of a Public Health Agency
of Catalonia designed to unify all the health
policies taken by the Government and the
local administration bodies.
Integral interventions for
the reduction of health
inequalities at a local level:
District Health Programme
Isabel Sierra and Antoni Plasncia
Peoples life conditions, habitat and physi-
cal surroundings are the subject of multi-
disciplinary research straddling sociology,
social psychology, cultural anthropology
and certain trends in town planning. From
this approach, the interaction between ru-
ral or urban spaces and their inhabitants is
an emerging sector in public policy analysis
that opens up an interesting line of future
research.
The Act 2/2004, passed by the Govern-
ment of Catalonia on the 4th of July 2004,
on the Improvement of Neighbourhoods,
Urban Areas and Villages requiring special
attention, also known as Neighbourhoods
Act, has given the Health Department the
opportunity to design a specic District
Health programme dovetailing four of the
Government and Health Department core
policies: the ght against social inequal-
ity and its causes, with special emphasis on
health; the need for cooperation with town
and city councils in Catalonia, under their
respective responsibilities, to create a sin-
gle health project for the whole country;
the need for participation by professional
workers in dening the main issues and in-
tervention strategies required on a territorial
community basis; the reform of the public
health service in Catalonia and the transfer
of certain of its elements to the core primary
health care section.
The programme is being developed
in the rst 60 districts entitled to benets
under the new District Law. The starting
point is to diagnose needs, carried out on
a participation basis and with a qualitative
methodology. The next step is to prioritize
interventions relating to health promotion,
preventative measures and sanitary care.
These interventions are then put into prac-
tice and the results assessed. The nature of
the target population has prompted actions
designed to bridge the existing cultural, so-
cial and economic differences and to make
the health services more useful and acces-
sible. The bridge-action also extends to
health education and awareness of preventa-
tive measures such as vaccinations, use of
condoms, drug abstinence, physical activity,
healthy eating habits, and screening tests for
certain pathologies.
Expected results, over the next two
years, point in three directions. Firstly,
the teams involved in the programme will
consolidate their mutual cooperation and
develop a community approach to issues of
health and social well-being; secondly, spe-
cic, long-ranging actions will be developed
in the health system and the social services
with the aim of minimising the effects of
social inequalities on the health of the tar-
get population; the actions of each team in
each district will create synergy and a spirit
of mutual cooperation; will produce scien-
tic evidence of the praxis and efciency of
the interventions; and nally, will help to
build up a rigorous approach to inequality in
health and the strategies needed to forestall
or lesson its impact.
III.
Experiences
and therapies
Landscape and cultural
diversity
Klaus Seeland
Landscapes are ubiquitous phenomena.
There is no place in the world without land-
scape. Various cultures are reected by their
different representations in landscape and
nature and by the societys dominating ra-
tionales and tastes at times in which mul-
ticultural societies are more the rule than
441
the exception. Wherever human beings
live, they appropriate nature as culture, i.e.
human beings are inevitably shaping land-
scapes in developing their own culture.
There are no landscapes without people
and there are, strictly speaking, no natural
landscapes, because every spot on earth
has been shaped, directly or indirectly (e.g.
by climatic impact by human intervention).
Landscapes are always cultural congura-
tions exposed to economic energies and so-
cio-cultural performances out of which the
fabric of any landscape is woven and each
has its distinct pattern and thus its unique
value. Everything that is culturally relevant
in social history leaves its markings on the
landscape. Phases of social history are syn-
chronised in contemporary landscape and
become a construction of cultural conscious-
ness. The legacy of a landscape consists of its
natural potential and the history of its use.
Prominent attractions in a landscape are par-
ticularly valued, yet it is the entire character
of the landscape what ultimately matters. As
we learn from history, there was very rarely
a planning intention to shape a landscape as
such, but the way a cultural landscape usu-
ally developed over centuries was for func-
tional or aesthetic reasons.
Landscape aesthetics represent the cul-
tural values of regions residents and their
economy and political institutions at a given
time. It generally depends on how people
do actively interact with particular land-
scapes and whether the respective landscape
is embedded into their social activities or
vice versa. Perceiving landscapes as cultural
metaphor for regional and national identity
means, for instance, that lakes, mountains,
forests, cities, etc. make up a unique blend.
High standards of publicly appreciated
landscape beauty represent a high standard
of emotional and cultural attachment that
becomes visible in the landscape. A con-
temporary landscape is a we-and-the-oth-
ers-museum of what matters for various
generations and cultures, as well as sub-cul-
tures living together. A landscape reects
the social diversity in a common and thus
unifying space. Any landscape is therefore a
socio-cultural denition, a process by which
diverse landscape phenomena are related to
phenomena of a particular human life style
and a code of conduct which perceive these
phenomena as natural.
Landscapes are social and cultural in-
terpretations of nature and constructions
of the human mind to dene the position of
human beings and their social institutions
towards it. In this sense a landscape always
denotes a social relationship between the
landscape and the observer and is the experi-
ence of surroundings which may physically
be the same but could be perceived by differ-
ent people in different ways.
Once nature conservation or land use
policy assesses landscapes it has to measure
the appropriateness of policy decisions tak-
ing frequentation value, functional value,
health value, integration value and accept-
ance value into account. The valuation of
landscapes according to the application of
these value categories shows the multiple
dimensions of societal and cultural aspects
that matter with such highly aggregated
phenomena as landscapes are.
Since times immemorial healing land-
scapes were sacred landscapes and vice versa.
Both are prominent elements in landscapes
and extraordinary places of outstanding
meaning to their respective culture. Sa-
cred landscapes reect a spiritual diversity.
Sacred landscapes are generally exempted
from being used for everyday or production
purposes. With a view on any landscape one
is automatically confronted with cultural di-
versity for the reasons given above because a
rural landscape has become more than ever a
characteristic marker of cultural identity and
national character.
Little attention has hitherto been given
by scientists as well as by administrators to
the cultural dimension of landscapes, which
is an inherent quality, but has to be made
explicit to assess the role of culture in land-
scape design and planning. Social relation-
ships between plants, animals and landscape
phenomena have been well documented in
cultural history. The unusual, the new which
is encountered in a landscape, particularly if
one expects a healthy effect from visiting it,
may have unpredictable consequences on
the landscape consumer, such as any cultural
encounter. Whether a landscape reveals
its healing properties to someone depends
largely on a mutual responsiveness between
the landscape character and the receptive-
ness of the person who thus represents the
openness of a culture and its ability to absorb
other messages encrypted in different land-
scapes. To bring a landscape quality back or
to preserve what cultural identity is left in
the landscapes of economically developed
societies is where landscape as well as health
planning comes into the picture.
Everyday landscape and
social and gender diversity
in the context of health and
well-being
Anna Ortiz Guitart, Mireia Baylina Ferr and
Maria Prats Ferret
The connections between landscape, health
and daily life may seem obvious in theory,
but it is not so easy to nd real case studies
to bear out the three-way relationship. Each
concept should be analysed separately in or-
der to nd out how the interconnections can
be brought to bear on building more human
and person-friendly cities.
In the wider perspective on health and
landscape, we should consider the concepts
of quality of life and daily life, the rst in
relation to health and the second in relation
to the landscape, understood here as the
identity of a given place and the stage upon
which we live out our lives. This leads us to
a reection on the importance of everyday
landscapes on the health and well-being of
the population.
The concept of everyday life is useful
to introduce social and gender diversity in
relation to health and landscapes. Precisely
because daily life is rich, unforeseeable and
exible, we can consider groups or aspects
that would otherwise remain invisible. The
overall plan often neglects to see what is ac-
tually happening at street level, in the spaces
and landscapes where men and women live,
work, consume goods, interact and build
their identities. A large body of literature
nevertheless emphasises the role of public
spaces as places that promote sociability,
health and well-being in the city.
The new cultural geography has con-
tributed much research on spacial and social
behaviour, and diversity of identity by gen-
der, social condition, cultural background,
age, physical and mental capacity. Explora-
tion of womens experience of space enables
us to see spaces and landscapes in a different
light; to seek new solutions for the needs of
women, children, the elderly, non-integrat-
ed immigrants, persons with reduced mobil-
ity and so on; and to demand a more egalitar-
ian use of public space. It has been observed
that the presence of women in public spaces
around the city (streets, squares, parks) is
related to their family and domestic obliga-
tions. Women (whether they work inside or
outside the home) use public spaces to pick
up children from school, bring children or
elderly persons to the doctor, do the shop-
ping, etc. In this respect, women have a
closer link than men with their own area and
their immediate environment.
The time that children spend playing in
local playgrounds (in their own area, near
home or near school) is of the utmost im-
portance for their daily life. The use of public
space for leisure is valued as a place for out-
door physical activities and so the quality
of the environment is important for many
reasons. Well-being is linked to such fac-
tors as vegetation, water, light, good quality
amenities, ease of access, nice views, sunny
areas and shady areas, as well as the absence
of noise, smoke and trafc.
Urban landscapes would be healthier
and more liveable places for everybody
(men, women, children, young people, im-
migrants, the elderly and the handicapped)
if they were designed to cater for each and
every one of these groups, taking into ac-
count identities according to gender and age
and the different perceptions and needs of
each group.
Landscape, tranquillity and
health
Duncan Fuller, Claire Haggett, and Helen
Dunsford
It has long been established that there is a
link between the environments that people
experience, and the effects on their health
and well-being. Research has illustrated
how some landscapes can be both detri-
mental or benecial to physical and mental
health, with the latter benets going beyond
aesthetic enjoyment to include enhance
emotional well-being, reduced stress, and,
in certain situations, improved health in a
range of ways including enhanced personal
and social communication skills, increased
physical health, and enhanced mental and
spiritual health, and spiritual, sensory, and
aesthetic awareness. Research has also dem-
onstrated that there are particular features of
natural landscapes that may allow a variety
of restorative processes to take place, indeed
some authors argue that the distinctiveness
and separateness of the natural landscape
from the everyday may be as important as
the literal distance. Taking this a stage fur-
ther, some authors show that vegetation and
nature reinforce our spontaneous attention,
allow our sensory apparatus to relax, and
infuse us with fresh energy, whereas other
443
work has highlighted particular aspects of
a natural environment that aid this, and the
factors of a landscape that are more or less
preferred.
But there is another feature of environ-
ments that allows these restorative processes
to take place. Some authors describe the set-
tings which engage effortless attention, or
fascination, and allow directed attention to
rest. They state that the phrase soft fascina-
tion was coined to refer to the combination
of moderate fascination and aesthetic pleas-
ure that characterises the most effective re-
storative environments, and that others have
used the term tranquillity to refer to the same
theoretical combination. They argue that the
two components of tranquillity (aesthetic
pleasure and moderate fascination) make it
an essential feature of optimally restorative
environments.
Not only does the tranquillity of a land-
scape add to its restorative effects, but it is
something that people actively seek in order
to allow this to happen. If being in particu-
lar landscapes can have a positive impact on
physical and emotional health, and if tran-
quillity is an important aspect of these land-
scapes, then it is clearly important to explore
this further and establish what it is about
landscapes that allow people to benet from
them. However, there has until now been lit-
tle clarity about this; and particularly, much
ambiguity about what tranquillity might
mean. While it is a widely used term, and
appears in product marketing, policy state-
ments, and place promotion materials, any
more in-depth understanding has remained
obscured. Tranquillity is often referred to
as one of a number of key social benets or
assets that exposure to the rural or coun-
tryside brings, a central reason for visiting
rural spaces, and something that should be
protected and enhanced; but because of the
diverse uses and meanings that tranquillity
has, it has also been regarded as ephemeral,
too subjective, almost too experiential and
difcult to conceptualise and pin down in
any meaningful, academic or actionable/
applicable sense. Qualitative, experiential
aspects of landscape are often considered
to be far harder to account for in quantita-
tive terms and so landscape characteristics
such as tranquillity risk being overlooked
because of this perceived difculty. Indeed,
most landscape indicators focus on tangible,
quantiable attributes such as the length of
hedgerows, water quality or the physical ac-
cessibility of green space. But it is precisely
experiential qualities that are important to
consider.
The ongoing UK-based Tranquillity
Mapping project, undertaken by Northum-
bria and Newcastle universities from the
north-east of England, and funded by the
Campaign to Protect Rural England, Coun-
tryside Agency (now English Nature) and
others, has established that qualitative con-
sultation of a wide range of countryside us-
ers and stakeholders can be accommodated
within a quantitative framework for analysis
and GIS mapping. It has highlighted the
importance of exploring and representing
diversity of opinion around such concepts
as tranquillity through examination of what
tranquillity means to people, where they go
to experience it and why it is important to
them. Since 2004 this research has allowed
the development of a picture of what char-
acterises, and detracts from tranquil areas, or
landscapes that enable people to nd tran-
quillity. It has persistently highlighted that
that tranquillity is a vital element of peoples
experience of the countryside, one that can
be used as a workable indicator, and that it
has signicance that resonance across dif-
ferent places, times, and groups of people.
Moreover, the methodology developed al-
lows tranquillity to be a useful concept,
of practical value in decision making, and
having implications for targets, indicators,
policies and plans relating to quality of life,
countryside quality, landscape strategies and
environmental management.
Physical activity and
contemplation of the
landscape
Oriol Sallent Bonaventura
From the beginning of time, human beings
have had a chequered relationship with
physical activity and with nature. The link
between both phenomena has changed over
the years, with approaches ranging from the
utilitarian (nature as a playing eld), the an-
tagonistic (nature as a challenge) to the eco-
logical (nature as a lifelong companion).
Nature and physical activity have been
studied as sources of individual well-be-
ing, in the widest (physical, mental and so-
cial) sense of the word, but research on the
joint benets derived thereof has only been
done over the last decade. The concept of
green exercise denotes the benecial synergy
coming from physical activity performed
in contact with nature. The link between
the natural landscape and physical activity
has been approached from three different
angles: contemplation of nature (through
a window or in a landscape painting), ac-
tivities performed in natural surroundings
(walking, cycling) and active participation
and involvement with nature. According to
some authors, the results include increased
self-esteem, improved state of mind, relief
from stress and/or depression, and motiva-
tion for greater physical activity.
However, the benets of physical activ-
ity in a pleasant landscape or in attractive,
well-ordered landscape probably run much
deeper. A phenomenological approach is
needed to study the fundamentally subjec-
tive experience of leisure. Leisure cannot be
possessed, spent or consumed, but must be
experienced. From the humanist perspec-
tive, leisure is an experience with proven
benets for the well-being of the person.
Experiencing nature can mean discov-
ering the natural or cultural heritage of a
particular place, having satisfactory social
relationships (with people like or unlike
ourselves), feeling new emotions and de-
veloping oneself as a person. In the latter
case, sport brings us pleasant sensations in
a gratifying, harmonious way, and landscape
brings us aesthetic delight that intensies
and perfects these sensations. The conu-
ence of sport and nature affords states of joy
and well-being without requiring complex
structures.
Recognition of physical activity com-
bined with the contemplation of a landscape
as a gratifying, benecial source of individ-
ual well-being marks the rst step towards
demanding measures that will guarantee
this source of well-being for all.
Ecotherapy: effects of
therapeutic urban green
spaces
The author embarked on a research study
inspired by horticultural therapy and its ob-
jective of combining the health of people and
that of the environment. However, the study
was to embody a broader vision which could
provide the foundations for professional
training in ecotherapy.
Ecotherapy is an essentially holistic
approach, based on health promotion and
learning. This broadened the scope of the
research into direct and specic applica-
tions in current multidisciplinary practice.
The theoretical and philosophical concepts
of ecotherapy can be achieved by overlaying
more traditional therapeutic and restorative
models of health promotion, on an explicit,
active and reciprocal relationship between
man and nature. By nding an active niche
in nurturing and conserving their land-
scape, individuals can be guided by teams of
therapists, educators and horticulturalists to
learn how to nurture themselves as part of
a whole system. Through the use of meta-
phors taken from the environmental back-
ground, ecotherapy seeks to draw attention
to the self-corrective capabilities of nature
and the living systems around us, discover
their equilibriums, accept their redundan-
cies and exibilities, both on the cultural and
the biological level, deploying competencies
to re-learn how to respond to obstacles,
life changes and events, in non-pathologi-
cal ways. The model of ecotherapy has been
described as a healing and growth process
which is personalised according to the in-
dividuals needs. Its main philosophy is to
encourage a real bond with the ecosystem,
which brings about ecological sensitivity as a
further outcome. This was a tangible and ap-
plied contemporary reality and it provided
a gateway into researching its viability and
developing innovative practitioner training
in this new area.
The practice of ecotherapy seems to
have a denitive mutuality which can sup-
port collective behavioural change. In public
health, part of this mutuality can be found
in the relationships between therapists
and service users, where the latter assume
greater responsibility towards the change
in personal behaviour. The ecopsychology
literature illustrates how the reciprocity be-
tween man and nature can be harnessed and
exploited in therapy and education, but also
how the therapy/education is directly and
actively of benet to the environment lo-
cally and, intrinsically globally. The concept
of kinship systems at work to actively heal
each other, should not be left enclosed at the
philosophical level and should be exploited
by all health education promoters. In eco-
therapeutic approaches there is a further lev-
el of mutuality: people who would normally
be classed as the inuenced in their vulner-
able status take the role of the inuencers.
In beneting from personal lifestyle changes
445
and associated recovery, the participants
develop a reciprocity towards the environ-
ment and their community. In doing so,
they inuence others to care for and respect
the environment and to see their local green
spaces as a source of health and well-being.
The sense of personal intervention and ex-
pertise developed in the course of therapy
brings the person to a position of legitima-
cy through a healthy connection with the
public. These powerful interactions can be
highly effective towards changing public be-
haviour. These approaches are inexpensive,
practical and a viable and innovative route
towards a better public health. They are sup-
ported by evidence which shows the health
benets of using green spaces. This model
could address many local and global ecologi-
cal and landscaping challenges. At the same
time, the disabled and disadvantaged would
derive benets in terms of rehabilitation and
social re-integration. People of all ages would
be able to appreciate their landscape as an es-
sential link to their health, thus beneting
directly from contributing in the provision
of greenspaces for their communities.
The ecotherapy practitioner is in a po-
tential position of becoming a leader in
achieving positive outcomes in the thera-
peutic environment, but also inuencing
key policy areas based on the social capital
outcomes. The kudos which could derive
from this, would certainly emerge from di-
rect value for money results and from a pro-
fessional and respected prole as ecohealth
educators. Policy makers should therefore
be encouraged to take a holistic view of
these activities within the context of public
health and be inuenced by the evidence
that important targets can be met through
the work of these practitioners. The future
development of contemporary ecotherapy
should be based on sustainable therapy and
recovery models, sustainable public health
and sustainable healthy public green spaces
as a holistic approach to the health of people
and our planet.
Vegetable gardens in
the city and therapeutic
horticulture
Nicolau Forns Puch
Horticulture (and ecological horticulture in
particular) is known to be an effective means
of promoting health as well as physical, men-
tal and spiritual well-being. To be more pre-
cise, horticulture fosters a healthy lifestyle,
restores mental equilibrium, increases self-
esteem and self-condence, stimulates social
relationships and helps to reduce stress. Fur-
thermore, the existence of urban vegetable
gardens improves the city environment and
landscape by diversifying the vegetation in
empty spaces. Urban vegetable gardens give
city dwellers a sense of continuity in time as
well as reinforcing the much-needed feeling
of belonging to a landscape.
The amount and variety of benets for
human health deriving from horticulture
would suggest that vegetable gardening is
therapeutic for (nearly) everyone. It is espe-
cially useful as a therapeutic tool for mental
or physical pathologies and for alcohol and
drug addiction rehabilitation processes.
It can also be used as a social re-insertion
programme among people at risk of social
exclusion (long-term unemployed, elderly
people living alone, troublesome teenagers
and non-integrated immigrants).
Horticultural therapists work in pris-
ons, residences for the elderly, rehabilitation
centres, schools and hospitals. They design
programmes adapted to different ages and
circumstances with the aim of improving
the mental and physical condition of their
patients. Treatment for certain types of pa-
thology may require constant supervision
by a team of expert therapists. In other cases,
however, direct supervision is not as impor-
tant as the fact of working alongside other
persons with the same problems (battered
women, children with learning difcul-
ties, immigrants with adaptation problems,
physically handicapped persons and persons
with job-seeking difculties). The mere fact
of being in a group of persons with problems
can improve peoples social skills and help
them to feel better about themselves.
Therapeutic programmes usually try to
involve patients in every step and aspect of
vegetable growing, as a means of restoring
their physical and mental equilibrium. Solv-
ing dilemmas such as choosing the right plot
of land and deciding which seeds to plant is
all part of a therapy that confronts the pa-
tients with their own abilities. Unlike other
therapies that require verbal skills (speech
and reection), horticultural therapy relies
on non-verbal skills (visual, olfactory and
sensorial memory) that enable verbally-chal-
lenged persons to carry out this type of work
without feeling aware of their limitations.
In order to promote the benets of hor-
ticulture for individual health and for the
446
landscape, city planners should allot space
for horticulture (vegetable gardens for fami-
lies and for the elderly, for social, educational
and therapeutic purposes) both in the city
centre and on the outskirts. In the city cen-
tre, good use could be made of unused sites
or municipal parks for starting up vegetable
gardens where people can grow their own
tomatoes and lettuces. On the outskirts of
the city, an allotment system could be used
as a green belt that would simultaneously
restrain urban sprawl and improve the city
landscape.
Notes sobre
els autors
Pedro Luis Alonso s catedrtic de Salut Pbli-
ca a la Universitat de Barcelona, cap del Servei
de Salut Internacional de lHospital Clnic de
Barcelona, director del Centre de Recerca en
Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) i di-
rector cientfc del Centre dInvestigaci en Salut
de Manhia (Moambic). La seva tasca professio-
nal ha estat centrada en els grans problemes de
salut global, especialment en els pasos en vies
de desenvolupament. Guardonat amb el premi
Prncep dAstries de cooperaci internacional
lany 2008.
Josep Maria Ant Boqu s llicenciat i doctor
en Medicina per la Universitat Autnoma de
Barcelona. Desde lany 1988 forma part de lInsti-
tut Municipal dInvestigaci Mdica (IMIM-Hospi-
tal del Mar) on ha estat director de la Unitat de
Recerca Respiratria i Ambiental. Actualment s
catedrtic de Medicina de la Universitat Pompeu
Fabra i director del Centre de Recerca en Epide-
miologia Ambiental. Tamb s director del Centre
dInvestigaci Biomdica en xarxa Epidemiologia
i Salut Pblica.
Mireia Baylina Ferr s doctora en Geografa
per la Universitat Autnoma de Barcelona i pro-
fessora titular del Departament de Geografa de
la mateixa universitat. La seva principal lnia de
recerca s la geografa i gnere, aplicada al tre-
ball i la vida quotidiana en entorns rurals i ur-
bans; el gnere i les geografes de la infncia, en
particular en ls dels espais pblics per part dels
infants; i la representaci de gnere en el mn
rural actual.
Cristina de Carlos s llicenciada en Farmcia
per la Universitat Complutense de Madrid i ha re-
alitzat el mster en Comunicaci Cientfca, Mdi-
ca i Mediambiental de la Universitat Pompeu Fa-
bra de Barcelona. Actualment treballa al Centre
de Recerca en Salut Internacional de Barcelona
(CRESIB) on desenvolupa activitats de comunica-
ci i documentaci cientfca, especialment ela-
borant informes cientfco-tcnics.
Angela Castrechini s professora associada
de psicologia social i de psicologia ambiental al
Departament de Psicologia Social de la Univer-
sitat de Barcelona. Ha fet recerca vinculada al
Grup de Recerca en Psicologia Social, Ambiental
i Organitzacional (PsicoSAO). Des del 1994 fns a
lactualitat s membre del comit directiu de la
International Association for People-Environment
Studies (IAPS).
Roser Cristbal s enginyera agrnoma per la
Universitat Politcnica de Catalunya. Responsa-
ble de lrea de Productes Secundaris del Bosc
del Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya. Les
seves lnies de treball actuals sn la incidncia
del medi natural en la salut de la poblaci; la
producci de plantes aromtiques i medicinals;
laproftament de la fora til i la conservaci de
recursos naturals; i el desenvolupament rural i la
cooperaci per el desenvolupament.
Helen Dunsford s professora del Departament
de Geografa de la Universitat de Northumbria.
Compta amb una dilatada experincia en recerca,
especialment en el camp de laplicaci dels sis-
temes dinformaci geogrfca a la resoluci de
problemes mediambientals i socioeconmics. En
el marc daquesta tasca, ha desenvolupat noves
metodologies que incorporen lanlisi de viabi-
litat, el modelatge cartogrfc i lavaluaci dels
trets paisatgstics.
Nicolau Forns s enginyer tcnic agrcola per
la Universitat Politcnica de Barcelona. Ha estat
productor agrari, responsable de manteniment i
cap de laborterpia a la Comunitat teraputica
Can Serra (ATARTS) i ha collaborat amb Enric
Mars en conscincia sensorial. Actualment tre-
balla amb hortes ecolgiques i s tcnic de Medi
Ambient de lAjuntament de Girona.
Duncan Fuller s professor titular de geogra-
fa humana del Departament de Geografa de
la Universitat de Northumbria. Especialista en
geografa socioeconmica, la seva recerca sha
centrat principalment en les geografes emer-
gents de la nova economia i les seves formes i
espais econmics, com tamb en aspectes com
la tranquillitat, lactivisme acadmic, les geogra-
fes participatives, lintellectualisme pblic i les
geografes pbliques.
Itziar Gonzlez Virs s arquitecta i saurina.
Ha estat professora de lEscola Tcnica Superi-
or dArquitectura de Barcelona de la Universitat
Politcnica de Catalunya. Va ser tcnica inde-
pendent en el procs venal de participaci ciu-
tadana i reforma de la plaa Lesseps i redactora
del projecte dintervenci integral del barri de
lErm de Manlleu. Treballa en diversos processos
de mediaci i resoluci de confictes en lespai
pblic. Actualment s regidora de Ciutat Vella a
lAjuntament de Barcelona.
Claire Haggett s sociloga i professora de
geografa humana de la Universitat dEdimburg
(Regne Unit). Haggett sha especialitzat en dife-
rents aspectes relacionats amb el medi ambient i
el paisatge, amb especial mfasi en les relacions
entre les persones i els seus entorns. La seva
obra destaca per una anlisi crtica de la teoria
i el mtode i per uns plantejaments que aposten
per fusionar recerca i prctica.
449
Yves Luginbhl s enginyer agrnom, doctor en
Geografa i director de recerca del Centre Naci-
onal de Recerca Cientfca (CNRS), antic director
i fundador del laboratori LADYSS del CNRS. Co-
redactor del Conveni europeu del paisatge, presi-
dent del Comit Cientfc del programa de recerca
Paysage et dveloppement durable del Ministe-
ri francs dEcologia, Energia, Desenvolupament
Sostenible i Ordenaci del Territori.
Andrs Di Masso s professor ajudant de psico-
logia social aplicada i comportament collectiu al
Departament de Psicologia Social de la Universi-
tat de Barcelona. s membre del Grup de Recerca
en Psicologia Social, Ambiental i Organitzacional
(PsicoSAO). Entre les seves rees destudi fguren
lanlisi de processos de participaci ciutadana i
lestudi de segones generacions dorigen immi-
grant.
Merc Medina Ramn s llicenciada en Cin-
cies Ambientals per la Universitat Autnoma de
Barcelona i doctora en Cincies de la Salut i de
la Vida per la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat
investigadora post-doctoral a lEscola de Salut
Pblica de Harvard (Boston, EUA). Actualment
treballa al Centre de Recerca en Epidemiologia
Ambiental, on investiga els efectes del canvi cli-
mtic i la contaminaci atmosfrica sobre la salut
humana.
David J. Moscoso s llicenciat en Cincies Po-
ltiques i Sociologia per la Universitat de Grana-
da. Desenvolupa la seva investigaci a lInstitut
dEstudis Avanats (IESA) del CSIC a Crdova.
Els temes dinvestigaci estan relacionats amb
lanlisi dels impactes de les poltiques de desen-
volupament rural i el turisme actiu en els espais
naturals protegits, aix com aspectes relatius a la
qualitat de vida i el benestar.
Francesc Muoz s doctor en Geografa i pro-
fessor titular de geografa urbana a la Universitat
Autnoma de Barcelona. Sha especialitzat en
urbanisme, planifcaci urbana i disseny destra-
tgies territorials. Ha treballat en la transforma-
ci actual dels paisatges urbans i metropolitans.
Actualment, s director de lObservatori de la
Urbanitzaci i del mster en Intervenci i Ges-
ti del Paisatge de la Universitat Autnoma de
Barcelona.
Anna Ortiz Guitart s doctora en Geografa per
la Universitat Autnoma de Barcelona i professo-
ra titular del Departament de Geografa de la ma-
teixa universitat. Va realitzar una estada com a
docent i investigadora a la Universitat Autnoma
Metropolitana (Ciutat de Mxic). El seus temes de
recerca shan centrat en la geografa del gnere
i, recentment, en les geografes de la infncia. Ha
publicat en diferents revistes espanyoles i inter-
nacionals.
Mireia Pecurul s enginyera forestal i doctoran-
da en Poltiques Ambientals per la Universitat de
Leeds (Regne Unit). El seu mbit dinters s la
gesti de poltiques que milloren la qualitat de
vida, aix com lentorn fsic. Ha estat coordina-
dora de lAction COST E39 representant al Centre
Tecnolgic Forestal de Catalunya, marc en el qual
ha coordinat linforme nacional sobre la contri-
buci dels espais verds a la salut i el benestar.
Actualment treballa a lInstitut de Recerca en
Sostenibilitat de la Universitat de Leeds.
Ambra Pedretti Burls ha treballat com a tera-
peuta especialitzada en salut mental i ha estat
professora a la Facultat dAtenci Sanitria i So-
cial de la Universitat dnglia Ruskin del Regne
Unit. Ha integrat la salut i la inclusi social de les
persones i la conservaci sostenible de la biodi-
versitat en un estudi de recerca per desenvolupar
models educatius i de prctiques innovadores.
Antoni Plasncia s doctor en Medicina i Ci-
rurgia per la Universitat Autnoma de Barcelona,
especialista en medicina preventiva i salut pblica
i en epidemiologia. Les seves principals rees de
recerca sn la vigilncia de la salut pblica i dels
seus determinants; lepidemiologia i la contamina-
ci atmosfrica i la salut. Actualment s el director
general de Salut Pblica del Departament de Salut
de la Generalitat de Catalunya.
Josep Llus de Peray s llicenciat en Medicina
i Cirurgia en lespecialitat de Medicina Familiar i
Comunitria i diplomat en Sanitat. Actualment s
el coordinador per a la creaci de lAgncia de
Salut Pblica de Catalunya, a la Direcci General
de Salut Pblica del Departament de Salut de la
Generalitat de Catalunya. Ha treballat en la ges-
ti de latenci primria a lInstitut Catal de la
Salut i en la planifcaci sanitria al Servei Catal
de la Salut.
Enric Pol s catedrtic de Psicologia Social i de
Psicologia Ambiental del Departament de Psicolo-
gia Social de la Universitat de Barcelona. Director
del Mster en Intervenci Ambiental: Persona, So-
cietat i Gesti. Dirigeix les Monografes Socio/Am-
bientals de Publicacions Universitat de Barcelona.
La seva recerca i docncia shan centrat en lan-
lisi i intervenci social i ambiental, i en la gesti
ambiental.
Maria Prats Ferret s doctora en Geografa Hu-
mana per la Universitat Autnoma de Barcelona.
Actualment s professora titular danlisi geo-
grfca regional del departament de Geografa
de la Universitat Autnoma de Barcelona. Forma
Notes sobre els autors
part del Grup dEstudis de Geografa i Gnere del
mateix departament. Ha fet recerca sobre treball
femen en agricultures de plantaci, usos del
temps a la ciutat, aix com sobre espais pblics
i geografes de la infncia.
Oriol Sallent Bonaventura s professor a la
Universitat de Vic en esport i recreaci i turisme
i esport. Est realitzant la seva tesi doctoral a la
Universitat de Girona en Turisme, Esport i Desen-
volupament Local. s consultor en els mbits de
desenvolupament territorial i gesti empresarial
a partir del turisme actiu, del turisme esportiu
i de les activitats fsiques-esportives en el medi
natural.
Klaus Seeland s llicenciat en Sociologia i Cin-
cies Poltiques. Ha centrat la seva recerca i for-
maci en els boscos, gesti de recursos naturals i
de la salut, percepci de la natura i coneixement
local des duna perspectiva transcultural. Actual-
ment, s el cap del grup interdisciplinari Society,
environment and culture del Departament de
Cincies Ambientals de lInstitut Federal Sus de
Tecnologia.
Isabel Sierra doctora en Psicologia, especia-
litzada en Psicologia Clnica, ha treballat en el
sector de la intervenci social, especialment en
els mbits del desenvolupament comunitari, les
poltiques de famlia i dinfncia. La seva recerca
es centra en la terpia familiar, la desestructura-
ci social i les poltiques dinfncia. Actualment
s la coordinadora del Programa Salut als Barris,
del Departament de Salut de la Generalitat de
Catalunya.
Francesco Vallerani s doctor en Geografa per
la Universitat de Pavia i professor de geografa
a la Universitat de Vencia C Foscari. Ha estat
docent a les universitats de Pdua, Feltre i Mil i
professor visitant a Chicago, Londres i Melbour-
ne. La seva investigaci ms recent es centra
en la relaci entre la decadncia del paisatge i
langoixa social i en les possibles estratgies de
recuperaci mediambiental i paisatgstica.

Paisatge I Salut

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Paisatge I Salut

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Plecs de Paisatge: Reflexions 1

You might also like