24

societat
DIUMENGE, 17 DAGOST DEL 2014 ara
RETRATS DEL NATURAL
amb el sempre suggestiu virus de
lart. La capritxosa semntica eti-
quetaria el Pere dactivista cultural,
per a ell no li agrada gaire aquesta
nomenclatura. Prefereix colleccio-
nista o arxiver. s llicenciat en tra-
ducci francesa, italiana i rab pe-
r confessa que no ha exercit gaire.
Ha treballat com a revisor de trens
de nit en el trajecte entre Barcelona
i ciutats com Pars, Zuric i Mil.
De manera autodidacta comen-
a a interessar-se intensament per
lart i el seu cap hi va a parar quasi
sense adonar-sen. El 2007 compra
una obra de Jos Prez Ocaa, el
mtic artista andals que va revolu-
cionar la vida cultural barcelonina
dels anys setanta i principis dels
vuitanta. Amb intuci ms que no
pas amb cap mena de certesa, co-
mena a interessar-se per la seva
immensa figura, a investigar i a
comprar ms obra seva. Aviat acu-
mula un fons important i vol que
pugui ser accessible al pblic. Mun-
ta la Galeria Rosa del Vietnam al
Raval de Barcelona, des don a ms
a ms de poder mostrar lobra
dOcaa es proposa una empresa
ms ambiciosa: recuperar lart ca-
tal oblidat del tardofranquisme, la
Transici i els inicis de la democr-
cia. Aquell ingent corpus artstic
parit durant uns anys convulsos, de
molta activitat i molta inquietud
cultural, per en massa casos silen-
ciat per loficialisme i lortodxia
Art contra els silencis imposats
PERE PEDRALS I PORTABELLA
ARXIVERI COLLECCIONISTA
que marquen els cnons del que es
considera art i el que no, del que ha
de constar en catlegs i exposicions
i el que val ms que no transcendei-
xi gaire. Ja se sap, el fams no fos
cas que... Est molt interessat en la
idea de la normalitzaci que es va
dur a terme durant la dcada dels
vuitanta i que va culminar amb els
Jocs Olmpics del 1992. Una calcu-
lada i necessria operaci dactua-
litzaci i recuperaci dels valors so-
cials i culturals catalans maltrac-
tats sistemticament durant les
quatre dcades de dictadura. Per
que simultniament tamb va com-
portar la marginaci duns valors i
actituds ms incmodes, anormals
i dissidents. Lactivisme homose-
xual dins lart s un daquests valors
que pretn valoritzar, aix com
tamb recuperar la memria del
moviment Act Up BCN, constitut
el 1991 com a plataforma dactivis-
me i conscienciaci sobre la sida, en
aquells anys una amenaa descon-
trolada per tot el mn.
Li agradaria posar-se en contacte
amb els membres duna plataforma
que va agafar com a model lAct Up
dels Estats Units, que uns anys
abans havia ocupat la Borsa de No-
va York, havia orquestrat sonores
protestes contra les empreses far-
macutiques que venien carssims
els medicaments i havia llanat cen-
dres contra la Casa Blanca. Mil ma-
neres efectives de lluitar contra una
pandmia que estava fent estralls.
En el cas de lAct Up BCN, docu-
mentar les seves accions i donar fe
del seu comproms seria un bonic
homenatge. La crisi iniciada lany
2008 va ser un impediment compli-
cat de superar i va haver de tancar la
galeria. Per no va ser un motiu des-
encoratjador. Al contrari. El Pere es
mant actiu i en plena forma. Com a
expert en la matria i possedor dun
valus fons, va participar en lexpo-
sici que fa uns anys la Virreina va
dedicar a Ocaa.
Un altaveu desbocat
Entre la vasta obra que conserva de
lartista hi ha les seves famoses ver-
ges de paper maix. I ara estan a
punt de viatjar fins al Brasil per ser
exposades a la biennal dart de So
Paulo. Dins el seu afany investiga-
dor i reivindicador de rareses molt
reivindicables (valgui la redundn-
cia), tamb segueix el rastre de la
Mostra dArt Nou del 1974, per la
qual la marca de cotxes Seat va im-
pulsar que un grup dartistes cata-
lans del moment tunegs els seus
vehicles, cadascun amb el seu parti-
cular estil. Dissortadament, els cot-
xes no es conserven perqu les au-
toritats del moment, amb la seva
sensibilitat habitual, els van desba-
llestar. El Pere no es resigna a cap
mena de silenci imposat. s un alta-
veu desbocat i apassionat. Un entu-
siasta, vaja.e
Homenatge
Munta la
Galeria Rosa
del Vietnam i
mostra lobra
dartistes
dissidents
Moviment
Vol valoritzar
i recuperar la
memria de
lactivisme
homosexual
dins lart
RUTH MARIGOT
(24)
D
urant la Guerra del Vi-
etnam era bastant ha-
bitual que els soldats
americans violessin les
dones vietnamites. Per
lluitar contra aquesta xacra, els ma-
teixos orinds van crear un virus ar-
tificial que inoculaven ells mateixos
a les dones. Aix, en produir-se el
contacte sexual, els soldats queda-
ven infectats duna malaltia molt
agressiva i dolorosa que provocava
que el gland sels parts per la mei-
tat. Lefecte ptic era el duna rosa
obrint-se. Lautodefensa desespe-
rada esdevenia tamb aix un atac
contundent. La Rosa del Vietnam,
en van dir. Quan el Pere Pedrals
buscava nom per a la seva galeria
dart dedicada a artistes catalans
oblidats, soterrats sobre la pesant
llosa del temps, va pensar que Rosa
del Vietnam seria una elecci dall
ms oportuna.
Una bona manera de fer un pa-
rallelisme amb la malaltia i pensar
la galeria com un viver de virus, un
focus dinfecci positiva, una forma
de resistncia artstica. Una guer-
rilla, vaja: plantar-se al cor del bar-
ri del Raval i atacar amb lobra
dOcaa i daltres artistes dissidents
tothom que volgus ser infectat
BARCELONA
TONI VALL