Historia de la navegaci

La navegaci al mediterrani sinicia fa ms de 6000 anys al riu Nil. Shan trobat vaixells
funeraris a algunes pirmides fets a partir de la planta de papir. Es creu que algunes
van arribar a creuar lAtlntic. Linvestigador Thor Heyerdal va aconseguir fer 2
expedicions creuant lAtlntic en embarcacions daquest tipus amb 7 tripulants i
vaixells de 15 metres deslora (llargada).
Els fenicis (1000 a.C.) van ser el poble que ms destac per la seva habilitat navegant.
Alguns mariners van ser capaos dorientar-se mitjanant la navegaci astronmica
(amb lestel Polar i lOsa Menor). Van arribar a aprofitar les corrents de lestret per
sortir, malgrat els possibles vents en contra, llenant una ancora a 200 metres de
profunditat, per arribar a aprofitar-lo ms feien servir veles quadres.
Els Maories van ser, potser, els primers navegants importants de la historia, ja que es
creu que van poder creuar el Pacfic a les seves balses que sestabilitzaven amb un
balanc lateral i que portaven una vela en V. El mateix investigador, Thor H., va intentar
demostrar aquesta teoria sobre el Pacfic amb lexpedici Kontiki, per no ho va
aconseguir.
Per altra banda, els vkings tamb van ser coneguts com a grans navegants de lpoca,
ja que es sap que van arribar a Islndia (terra de gel) i a Groenlndia (terra verd) al
voltant del segle XI. Tamb van poder arribar a la pennsula de Terranova, aix els faria
ser els primers en trepitjar Amrica.
Totes aquestes exploracions es van fer per la necessitat dels homes dexpandir-se per
un rpid creixement de la poblaci.

Rumbs
Definicions:
Proa vent: s quan el vaixell orsant, no arriba a passar la lnia del vent, resta en ella i
satura.
Posici neutra: s quan el vaixell atravessat al vent es deixa les veles amollades i
flamejant totalment.
Orsar: s dirigir la proa de lembarcaci cap al vent.
Arribar: s el contrari dorsar, allunyar la proa de la direcci del vent.
Sobrevent: s la part del vaixell que rep el vent.
Sotavent: s la part contrria, per on surt el vent.
Cenyir: s navegar fent langle menor possible amb la direcci del vent.
Navegaci a travs: s quan el vaixell rep el vent perpendicularment.
Navegaci al llarg: s quan el vaixell rep el vent per laleta.
Navegaci en popa: s quan el vaixell rep el vent per la part posterior.
Virar: s variar el rumb fins que les veles canvien de banda.
Virada per avant: s virar donant la proa al vent.
Virada en rod (trabujar): s virar donant la popa al vent.
Amurat a estribord: s quan el vaixell rep el vent per estribord.
Amurat a babord: s quan el vaixell rep el vent per babord.