Tema 14- La dictadura de Franco

Caracterstiques de la dictadura Franquista

- Franco va assumir tots els poders.
- Hi havia un nic partit legal, FET y de la JONS.
- Es van suprimir els drets i les llibertats individuals.
- Es va rebutjar tota manifestaci de nacionalisme regional.

Suports del franquisme
La dictadura va ser sostinguda pels sectors socials que havien secundat els revoltats en
la Guerra Civil:
o Exercit: Va ser una garantia per al rgim. Molts comandaments ocuparen
crrecs importants en el govern i en les empreses estatals.
o Esglsia Catlica: Es va beneficiar dun estat confessional i va rebre
nombrosos privilegis.
o Terratinents i grans empresaris: Afermaren el seu domini. La burgesia
agrria es va beneficiar de la supressi de la reforma agrria, i la burgesia
industrial, de la inexistncia de sindicats.
o Part de la classe mitjana: Que tenia una mentalitat conservadora i
desitjava una situaci de pau.
o La repressi: Va afavorir la llarga duraci de la dictadura ja que va impedir
que es manifestara el descontentament. A afect als republicans que
molts foren condemnats a treballs forats o executats. Es va prohibir
publicar en diferents llenges al castell i les dictadures de lEsglsia
censuraren publicacions, pellcules, etc. En acabar la GC moltes persones
sexiliaren per por de caure vctimes de la repressi dels vencedors.

Consodilaci del rgim

Franco no intervingu en la II GM per es va mostrar favorable a les potncies de lEix,
acabada la guerra les potncies vencedores van intentar provocar la caiguda del
franquisme. Van sometre la dictadura a lallament internacional: Espanya no va ser
admesa en lONU. Per la situaci va canviar amb la guerra freda. Els Estats Units van
consderar que el rgim franquista al ser anticomunista podria ser un aliat. Lallament
es va suavitzar: la frontera francesa va ser reoberta i es van installar de nou les
embaixades. En 1953 es van firmar el concordat amb la Santa Seu i el tractat damistat
hispanord-americ que permitia a Estats Units installar bases militars a Espanya a
canvi dajuda econmica. En 1955, lEspanya franquista va ser admesa en lONU.
La nova situaci internacional for Franco a realitzar canvis en la forma de govern. Els
falangistes van perdre influncia, la majoria dels ministres i alts crrecs van ser ocupats
per catlics i monrquics i els aspectes ms feixistes del rgim van ser eliminats.
Canvis als anys 60
- Canvi econmic
Es va produir un creixement econmic provocat per el creixement de la indstria,
lexpansi dels servicis (destaca el turisme), modernitzaci de la agricultura grcies
a la mecanitzaci i per les inversions estrangeres atretes per salaris baixos i
imposts reduts. Per va ser desequilibrat i el govern va dissenyar plans de
desenvolupament.

- Canvi demogrfic
Va comportar un fort augment de la poblaci a causa del baby boom i duna
mortalitat minvant. La modernitzaci del camp va provocar un xode rural i
Espanya es va convertir en un pas urbanitzat. Les activitats econmiques no van
poder absorbir tota la poblaci immigrant que buscava treball i com a
conseqencia, dos milions despanyols van emigrar.

- Modernitzaci social per no poltica
Lexpansi econmica va millorar el nivell de vida i va sorgir una societat de
consum. Les noves activitats econmiques exigien nous professionals, es
necessitava una societat millor educada. Els canvis econmics i larribada de
turistes amb modes ms lliures va donar lloc a una nova realitat i nous valors: la
dona sincorpor al mn laboral i lEsglsia deix de tindre tanta influncia en la
vida quotidiana. Es va eliminar la censura amb la llei de premsa.

Crisi final de la dictadura
El canvi econmic i social provoc un augment de loposici al franquisme. En 1956 el
Partit Comunista (PCE) va llanar una poltica de reconciliaci com a objectiu laliana
dels partits opositors de la dictadura tant de dretes com desquerres. A ms nasqueren
noves formes doposici: el moviment venal que demanava la millora dels servicis als
barris, el moviment estudiantil a les universitats, els intellectuals i els artistes van
comenar a expressar pblicament el rebuig al franquisme i tamb es desenvolup el
moviment sindical Comissions Obreres (CCOO) a ms del desenvolupament de
loposici terrorista (GRAPO, FRAP i ETA).
En 14973 va esclatar la crisi econmica a causa de la crisi del petroli. La crisi va
incrementar el descontentament social i les vagues (liderades per sindicats
clandestins) que estaven prohibides van ser molt nombroses. La crisi econmica i el
creixement de loposici coincid amb la crisi poltica del rgim de Franco. Franco que
tenia la salut molt deteriorada design Joan Carles de Borb com a successor seu i cap
destat i a Luis Carrero Blanco cap de govern. Per en 1973 ETA assassin a Carrero
Blanco cosa que va deixar el franquisme sense direcci clara i el rgim reaccion amb
la repressi. Adems esclat el conflicte Shara espanyol. Aquesta colnia que
reclamava independncia aprofit la crisi del rgim per annexionar-se a la Marxa
Verda. Franco va morir el 20 de novembre de 1975.



Tema 16- Espanya: transici i democrcia
Transici espanyola
En 1975 va morir el general Franco. Joan Carles I va ser coronat rei. Es va mantindre
Carlos Arias Navarro com a cap de govern. Aquest renov el seu equip amb la
incorporaci de diversos ministres reformistes. Per lavan cap a la democrcia era
massa lent i lopossici es manifest successivament. Finalment el rei for a Arias
Navarro a dimitir del crrec, el qual va ser succet per Adolfo Surez que va aprovar la
Llei per a la reforma poltica, va decretar una amnistia per als presos poltics, legalitz
els partits poltics i va convocar eleccions al juny de 1977. Les eleccions donaren la
victria a la Unin de Centro Democrtico (UCD), liderada per Adolfo Surez. Les Corts
resultants tenien com a labor principal acordar una constituci democrtica. El nou
govern (que no tenia majoria absoluta) practic una poltica de consens (van firmar els
pactes de la Moncloa, es va redactar una constituci plenament democrtica i pos en
marxa un sistema poltic que atorgara autonomia a les diferents regions espanyoles),
daquesta manera es crearen les bases de la nostra democrcia. En 1979 es
convocaren noves eleccions on tornaren a guanyar UCD per la divisi interna van
provocar la dimissi de Adolfo Surez. El 23 de febrer de 1981 durant la sessi
parlamentaria on es votava Leopoldo Calvo Sotelo com a successor a la presidncia hi
hagu un intent de colp destat dirigit per Antonio Tejero que fracass. El govern de
Calvo Sotelo va haver dafrontar lagreujament de la crisi econmica i un augment de
lactivitat terrorista. Espanya entr en lOTAN en 1982. Les eleccions de 1982 donaren
el triomf al PSOE i aquesta alternana pacfica es consider el fi de la transici.

Constituci de 1978
En 1978 els espanyols aprovaren una constituci redactada per acord entre els
principals partits poltics del pas.
- Espanya es defineix com un estat social i democrtic de dret.
- Es reconeix que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol que elegeix els
representants en el govern mitjanant eleccions lliures.
- La forma poltica de lestat s la monarquia parlamentaria.
- Sestableix la separaci de poders.
- Es garanteix un gran repertori de drets i llibertats.
- Es reconeix lestat dautonomies (cada comunitat i les 2 ciutats autnomes t un
estatut dautonomia que regula les competncies i funcionament i unes
institucions de govern prpies).
Algunes institucions com el Tribunal Constitucional i el Defensor del Poble tenen per
missi vetlar perqu les lleis i les autoritats respecten la Constituci i no es vulneren
els drets i llibertats.


Governs de la democrcia

Govern PSOE PP PSOE
Durada 1982-1996 1996-2004 2004-2011
Lder Felipe Gonzlez Jos Mara Aznar Jos Luis Rodrguez Zapatero
xits Es van assolir lestat del benestar,
milloraren la xarxa de transports, es va
estendre la seguretat pblica, es va
aconseguir eixir de la crisi, va dur a terme
una reconversi industrial i va emprendre el
procs dincorporaci a la CEE.
Va disminuir el deute
de lestat, va reduir la
desocupaci i va
implantar leuro.
Va retirar les tropes destinades
a Iraq, va realitzar mesures de
carcter social, va conseguir que
ETA renunciara al terrorisme,
fort creixement econmic i
reducci de la desocupaci.
Fracassos Augment de la desocupaci i elevat deute
de lestat. Escndols de corrupci i escndol
del GAL.
La intevenci militar
a Iraq va proudir
atemptats islamistes
en diversos trens.
Crisi econmica al 2008 i
augment de latur



























Idees Clau
Estat Confessional: Estat que reconeix una religi oficial, a la doctrina de la qual
sajusten les lleis.
Divisin Azul: Tropes que senviaren per donar suport a lAlemanya de Hitler en el
front rus.
Autarquia: Model econmic en el qual saspirava a lautosuficincia del pas, per
assolir-lo es crearen el Servicio Nacional del Trigo i lInstituto Nacional de Industria
(INI).
Maquis: Partides de guerrillers que van lluitar en serres allades fins al final dels anys
cinquanta.
Mercat Negre: Conegut com a estraperlo era un lloc on es podien adquirir mercaderies
a preus elevats.
Racionament: Assignaci de productes bsics a les persones dun estat per a palliar-ne
el desabastiment.
Concordat: Acord entre el Vatic i un altre estat. En el concordat firmat en 1953 es
reconeixien els privilegis que el rgim franquista havia concedit a lEsglsia.
Tecncrates: Persones vinculades al grup catlic Opus Dei que arribaren al govern i
aportaren criteris tcnics per a desenvolupar leconomia.
Baby Boom: Creixement extraordinari de la natalitat durant un perode breu de cinc o
deu anys.
Divises: Capitals procedents de lestranger que sinverteixen en el mateix pas.
Estat dexcepci: Ordre del govern que suspenia les escasses llibertats que la dictadura
concedia a la poblaci.
Amnistia: Perd oficial dels delictes que eximeix les persones que els han comesos de
complir les penes.
Majoria absoluta: Aquella majoria en qu un partit poltic t almenys la meitat ms un
dels diputats del parlament.
GAL: Grups Antiterroristes dAlliberament destinats a combatre ETA amb els mateixos
mtodes i en el qual es veren implicats membres de les forces de seguretat i del
govern socialista.
Pactes de la Moncloa: Acord que firmaren totes les forces poltiques parlamentries
en 1977 com a mesura contra la crisi del petroli de 1973.
Estat del benestar: Estat que finana molts servicis amb lobjectiu de garantir una
qualitat de vida digna per a tots els ciutadans.
Reconversi Industrial: Procs de modernitzaci duna indstria que requereix una
reorganitzaci completa del procs de treball i de lestructura de lempresa.
Estatut de Benicssim: Document que va ser fruit del consens dels principals partits
valencians i que va tancar el procs autonmic. Es va recuperar aix la instituci de la
Generalitat i es van establir les competncies del nou govern valenci.