Avianca

1
Avianca
L'article necessita algunes millores de traducci.
El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automtiques de paraules i/o ttols d'obres que poden no correspondre al seu
equivalent en catal. Collaboreu-hi!
[1]
Avianca
Aerovas del Continente Americano S.A.
IATA
AV
OACI
AVA
Indicatiu
AVIANCA
Fundaci Juny 14, 1940
Inici de les operacions 5 de desembre de 1919 com a SCADTA
Aeroport principal Aeroport Internacional El Dorado
Centre de connexi Terminal Pont Aeri
Aeroport Internacional Jos Mara Crdova
Aeroport Internacional Alfonso Bonilla Aragn
Aeroport Internacional Ernesto Cortissoz
Aeroport Internacional Mariscal Sucre
Centre de connexi secundari Aeroport Internacional de So Paulo-Guarulhos (per part d'Avianca Brasil)
Aeroport Internacional John F. Kennedy
Aeroport Internacional de Miami
Ciutat focal Cali
Cartagena
Medelln
Pereira
Pla de vol freqent AviancaPlus
Sal de l'aeroport Avianca VIP Lounges
Aliana Star Alliance (2012)
Subsidiries 22
Flota 178 (incl. Avianca Brazil, SAM, AeroGal, TACA i altres subsidiries d'Avianca)
Destinacions 64 (Inclou solament les destinacions d'Avianca Colombia, Avianca Brazil i SAM.)
Holding Avianca-TACA
Synergy Group
Eslgan de la companyia Amb tot gust!
Aqu estan passant coses!
L'Aerolnia de Colmbia
Primera Aerolnia d'Amrica
Seu Bogot, Colmbia
Dirigents Germn Efromovich
Fabio Villegas (president)
Avianca
2
Pgina web: www.avianca.com
[2]
Avianca (acrnim de Aerovas del Continente Americano, anteriorment Aerovas Nacionales de Colmbia) s la
primera aerolnia fundada a Amrica i la segona del mn, un parell de mesos desprs de la neerlandesa KLM. Des de
1919, Avianca ha estat l'aerolnia bandera de Colmbia i en l'actualitat es destaca per ser l'aerolnia ms gran del pas
i una de les ms importants de l'Amrica del Sud. El centre de connexions d'Avianca s a l'Aeroport Internacional El
Dorado de Bogot des d'on opera vols programats i xrter a diferents destinacions nacionals i internacionals a
Europa, Amrica del Nord, el Carib, amrica Centrasl i amrica del Sud. Avianca opera quatre aerolnies filials, dues
a Colmbia, una a Brasil i una altra a l'Equador: Helicol, SAM, OceanAir i VIP, respectivament. Les seves principals
unitats de negoci sn Avianca Cargo, Avianca Services, Deprisa i DesKubra.
El seu centre de connexions est localitzat en el Aeroport Internacional El Dorado de Bogot, des d'on opera vols
programats i xrter a diferents destinacions nacionals i internacionals en Amrica i Europa. Desprs d'una forta crisi
econmica com a conseqncia dels atemptats terroristes de l'11 de setembre de 2001, l'aerolnia va formar una
aliana amb Aces, la qual es va dissoldre en 2003 amb la liquidaci de l'ltima, la submissi de la companyia al C-11
i la seva posterior venda en 2004 al Synergy Group.
Avianca forma part del Synergy Group, un grup aeroespacial sud-americ creat en 2003 i dirigit per Germn
Efromovich. El grup compta a ms amb sis aerolnies filials, tres a Colmbia, una en Brasil i una altra en Equador:
Helicol, Societat Aeronutica de Medelln, Tampa Cargo, OceanAir i VIP; a ms de Cabdal Airlines en Nigria,
igual que Wayra en Per fins a la seva liquidaci en 2006.
En l'any 2007, la companyia va anunciar la compra de 60 aeronaus al fabricant europeu Airbus, aeronaus que s'han
anat incorporant paulatinament en 2008. Al mateix temps es va dur a terme la compra de 10 avions tipus Boeing 787,
sent aquest el client inaugurador sud-americ en l'any 2012. A ms el Synergy Group ha signat una ordre de compra
de 10 equips Airbus 350.
L'any 2010 s'anuncia l'entrada de l'aerolnia a Star Alliance, la qual ser oficial l'any 2012.
Histria
La histria d'Avianca es divideix en 5 etapes principals:
Societat Colombo Alemanya de Transport Aeri SCADTA (1919-1940)
Boeing 707 d'Avianca aterrant en Zurich 1976.
Els alemanys Werner Kaemerer, Stuart Hosie i
Alberto Tietjen; i els colombians Ernesto Cortissoz
(el primer president de l'aerolnia), Rafael Palacio,
Cristbal Restrepo, Jacobo Corretja i Aristides
Noguera, van fundar el 5 de desembre de 1919 a la
ciutat de Barranquilla (Colmbia), la Societat
Colombo Alemanya de Transport Aeri - SCADTA,
la qual va realitzar el primer vol entre Barranquilla
i la poblaci propera de Port Colmbia, a bord d'un
Junkers F-13 en el qual es van transportar 57
cartes. El vol va estar al comandament del pilot
alemany Helmuth Von Krohn. L'avi Junkers F-13,
i un altre del mateix tipus, van formar part la
primera flota de l'aerolnia. Eren monoplanos d'ala baixa i de construcci completament metllica que els seus
motors van haver de modificar-se per poder operar eficientment en les condicions climtiques del pas. Tenien 9,50
metres de llarg i d'alt 3,50 metres. La seva capacitat de vol era de 850 quilmetres i podien portar fins a 4 passatgers,
Avianca
3
a ms dels dos tripulants. A causa de les caracterstiques topogrfiques del pas, se'ls van adaptar dos flotadors als
Junkers per realitzar acuatizajes
[3]
en els rius de diferents poblacions. Aix, el 20 d'octubre de 1919 i seguint el curs
del riu Magdalena, Helmuth Von Krohn va realitzar el primer vol cap a l'interior de Colmbia. Van ser vuit hores
amb quatre aterratges d'emergncia inclosos.
En la mateixa lnia del grup de fundadors, Peter Von Bauer, un cientfic i filntropo alemany, es va interessar en
SCADTA i va aportar a la companyia coneixements, diners i un altre avi. Igualment, va obtenir per SCADTA la
concessi del Govern colombi per al transport del correu aeri del pas, amb el que la SCADTA es va consolidar
definitivament. Ms endavant, en setembre de 1920, SCADTA va realitzar el primer vol entre Barranquilla i Port
Berro amb Fritz Hammer com a pilot, Wilhem Schnurrbush com a copilot i Stuart Hosie com a passatger. En
octubre d'aquest mateix any, Helmuth Von Krohn va fer el primer vol cap a Girardot. En 1922 SCADTA va
comenar a prestar el servei de correu aeri. En aquest mateix any, el General Pedro Nel Ospina, President de
Colmbia en aquells dies va utilitzar per primera vegada el servei de SCADTA per complir una missi oficial. En
juliol de 1923, SCADTA va transportar un carregament de or i paper moneda des de Port Berro cap a Girardot per
salvar el pas de la fallida. Desprs SCADTA va inaugurar les rutes internacionals que cobrien inicialment
destinacions en Veneuela i Estats Units. Lamentablement en 1924, l'avi on es desplaaven entre altres Ernesto
Cortissoz i Von Krohn, es va precipitar a terra a la zona que avui es coneix com Boques de Cendra, i van morir els
seus ocupants. Desprs d'aix i donades les circumstncies de la Segona Guerra Mundial, el senyor Von Bauer,
ciutad colombo - alemany, havia hagut de vendre les seves accions de SCADTA a la companyia nord-americana Pa
American World Airways. Ja en 1931 es va establir el primer servei de correu entre Bogot i Nova York, i temps
desprs l'aerolnia va adquirir 10 Boeing 247 amb els quals va poder ampliar la seva oferta de rutes nacionals.
Els primers bitllets aeris de SCADTA costaven: entre $50.oo i $85.oo en les rutes des de Bogot cap a Barranquilla,
Cartagena, Cartago i Cali.
Aerovas Nacionals de Colmbia (1940-1994)
Torre Avianca (1969), Bogot Colmbia
El 14 de juny de 1940, en Barranquilla, davant notari pblic, es va
signar l'escriptura de constituci d'Aerovas Nacionals de
ColmbiaS.A. - Avianca, grcies a la fusi de SCADTA, ja en mans
nord-americanes i SACO, Servei Aeri Colombi. Van participar en
aix els colombians Rafael Mara Palacio, Jacobo A. Corea, Cristbal
Restrepo, Aristides Noguera i Ernesto Cortissoz Rodrguez (fill del
fundador i primer president de l'Aerolnia, Ernesto Cortissoz), i els
ciutadans alemanys Alberto Teitjen, Werner Kaemerer i Stuart Hosie.
En aquest moment va assumir el crrec de primer President d'Avianca
el senyor Martn del Corral. En 1939 l'aerolnia va adquirir els primers
DC-3 que volaven a una velocitat de 200 millas per hora. Aix mateix
en 1946 es van establir les rutes cap a Quito, Lima, Ciutat de Panam,
Miami, Nova York i algunes ciutats de Europa que van ser operades en
DC-4 i DC-54. Desprs ja amb el nom d'Avianca es van adquirir
aeronaus Lockheed Constellation 0749 i Sper Constellation 1049L,
que eren de les ms rpides de l'poca. En 1956 la companyia va
aconseguir un de les seves majors fites en aconseguir transportar a la
delegaci colombiana per participar en els Jocs Olmpics de Melbourne en un viatge de 61 hores d'operaci contnua
fent escales noms per reposar combustible. En 1960 l'aerolnia va prendre en arrendament dos Boeing 707-200 per
servir algunes rutes internacionals, al mateix temps que va adquirir els seus propis Boeing 720-100 als quals va
batejar amb els noms de Bolvar i Santander. En 1976, la aerolnia es va convertir en la primera operadora en
Amrica Llatina a usar de forma contnua un Boeing 747, el que va marcar una altra important fita en la histria de la
Avianca
4
companyia.
Boeing 767 d'Avianca en Bogot
Amb la inauguraci del Terminal Pont Aeri en
1981 s'amplia el servei en terra per als passatgers
en Bogot, servint inicialment les rutes a Miami,
Nova York, Cali, Medelln, Pastura i Montera. Set
anys desprs, en 1988, es va produir un dels pitjors
accidents de l'aerolnia. Un Boeing 727 que volava
entre Bogot i Cali va esclatar en ple vol i van
morir tots els seus ocupants. Posteriorment
s'averig que va ser un atemptat perpetrat per
Pablo Escobar amb l'objectiu de assassinar a Csar
Gaviria Trujillo. En 1990, es va accidentar un avi
que volava de Medelln a Nova York i van morir
73 persones. En aquest mateix any, Avianca va
adquirir dues aeronaus tipus Boeing 767-200ER.
Finalment en 1993 es van comprar 10 Fokker 50
per a vols nacionals de curt abast, acabant aix aquesta part de la histria de l'aerolnia.
Sistema Avianca (1994-2002)
En 1994 es va establir una aliana d'aerolnies estratgica que va vincular a les tres empreses ms importants del
sector aeronutic a Colmbia: Avianca, SAM (Societat Aeronutica de Medelln), i Helicol (Helicpters Nacionals
de Colmbia). Aix va donar vida al Sistema Avianca, el qual va comptar amb serveis a les rees de crrega
(Avianca Crrega) i correu (Serveis Postals, desprs sota la marca De pressa) aix com amb aeronaus tipus: Boeing
767 -200 i -300, Boeing 757, McDonnell Douglas MD-83, Fokker 50 i Helicpters Bell. A ms el Sistema Avianca
cobria a Colmbia destinacions ara extintes com: Arauca, Leticia, Capurgan, Badia Solano, Nuqu, Caucasia i
Chigorod; i al mn a diferents ciutats de Amrica i Europa. En desembre de 1998 Avianca va posar en servei el
Centre de Connexions a Bogot, on els viatgers podien accedir a 6.000 possibles connexions setmanals, amb major
nombre de freqncies, horaris i destinacions, aprofitant la ubicaci geogrfica de la capital del pas.
Aliana Summa (2002-2004)
Boeing 757-200 d'Aliana Summa en el Aeroport de Quito.
El 20 de maig de 2002, desprs d'un
acurat i complex procs per enfrontar la
crisi que venia travessant la indstria
aria, desprs dels atemptats terroristes
del 11 de setembre de 2001, Avianca i
Sam van conformar juntament amb
ACES (Aerolnies Centrals de
Colmbia) una aliana estratgica
coneguda com l'Aliana Summa. No
obstant aix, per circumstncies
adverses en la indstria i els mercats, i a
pesar els excellents resultats de la uni,
al novembre de 2003 els accionistes van
decidir iniciar la liquidaci de la
Societat Aliana Summa, i centrar-se a
enfortir la marca Avianca.
Avianca
5
Una part important per a la recuperaci de l'aerolnia va ser el procs de Captol 11 (C-11) al que Avianca i la seva
filial a Estats Units (Avianca Inc.) es van acollir el 21 de mar de 2003, amb el propsit de comptar amb l'ajuda legal
mentre es millorava l'operaci de l'empresa i es treballava en la reducci de costos. El C-11 va ser una mesura que
van prendre aerolnies com Continental Airlines, US Airways i United Airlines. Va ser dissenyada per la llei
nord-americana per facilitar la recuperaci d'empreses i assegurar la seva estabilitat financera. La companyia va
mostrar a la cort un pla de reestructuraci econmica, amb la seva supervisi i assistncia. Amb aquest procs, les
aerolnies podien renegociar qualsevol contracte que tinguessin a Estats Units per iniciar el seu reestablecimiento,
baixar els costos i enfortir la seva operaci.
Aquesta decisi es va prendre a causa de diverses circumstncies que concorrien a nivell mundial, com la baixa
demanda de passatgers desprs dels atemptats terroristes de l'11 de setembre, la recessi econmica, l'augment en el
cost del petroli, l'inici de la guerra en Orient Mitj, l'increment en el cost de les assegurances i la forta devaluaci
que es va presentar a Colmbia per la crisi en Veneuela i Sud-amrica i la situaci poltic-social d'aquest moment al
pas. Amb les normes de Reestructuraci Econmica d'Estats Units, Avianca va iniciar el Pla de Vol de la
Transformaci, en el qual es va redissenyar la seva xarxa de rutes, dirijindose als mercats ms rendibles, reevalu
la flota d'aeronaus, va agilitar processos, va comenar un programa de reducci de costos, va millorar la planta de
collaboradors i va negociar millores a la productivitat amb alguns dels seus collectius sindicals.
En el procs de reestructuraci, l'aerolnia va estendre els seus serveis al voltant del mn amb la signatura d'acords
comercials i de codi compartit amb aerolnies internacionals com Iberia LAE (Espanya), Delta Air Lines (Estats
Units) i LACSA (Costa Rica), del Grup TACA. Amb aquestes mesures, la companyia es va situar com a lder en
innovaci i agilitaci dels processos de viatge, en posar al servei dels seus clients la primera pgina web
transaccional a Colmbia, permetre reserves i compra de bitllets i l'i-check in.
Aerovas del Continent Americ (des de 2004)
Presentaci del primer Airbus A330 en Bogot.
El 10 de desembre de 2004, desprs de
complir tots els requisits exigits per la
Cort del Districte Sud de Nova York i
estipulats en l'Acord d'Inversi amb
Synergy Group, Avianca i Avianca
Inc. van sortir del Captol 11, Grcies
al procs de C-11 Avianca va
aconseguir un enfortiment financer, la
qual cosa al seu torn va fer possible la
protecci dels deutes laborals, el
pagament a provedors i liquidar els
deutes amb entitats Estatals com la
DIAN, el Segur Social i la Aerocivil.
Aix mateix la companyia est
cancellant el deute contret amb
CAXDAC. Al desembre de l'any 2004,
l'aerolnia va celebrar el 85 aniversari del seu naixement.
El 28 de febrer de 2005, Avianca va presentar la seva nova imatge, en la qual rescata els seus smbols insgnia,
renovats sota la inspiraci dels valors emprats al llarg dels 85 anys en servei. En aquesta imatge entrellaa els colors
patrios amb l'emblemtic cndor que reflecteix el deixant del seu vol pels cels. Aix la companyia comena una nova
etapa en el qual pretn potenciar la seva posici com a lla de comunicaci dels hispanoparlants, aix com aconseguir
les principals capitals de Amrica i Europa.
Avianca
6
En l'mbit de la seguretat, Avianca t diferents certificacions internacionals que avalen la qualitat dels seus
procediments i estndards de seguretat en els seus serveis de manteniment, formaci i assistncia a les aeronaus. A
ms el 27 de novembre de 2008 rep la certificaci ISAGO, sent la primera lnia aria mundial a rebre-la, aix va ser
possible grcies al compliment dels ms de 480 estndards (de control i gesti) que exigeix la IATA per expedir el
prestigis ttol. En desembre de 2008, rep la certificaci ISO 9001:2000 a la qualitat del seu sistema de gesti en els
diferents processos de viatge (seguretat, manteniment, talent hum i tecnologia).
Avianca s una de les aerolnies ms grans de Amrica Llatina i la ms gran de Colmbia. T una plantilla integrada
per uns 5.000 collaboradors directes i una flota composta per 58 aeronaus, que operen en 19 destinacions en
Colmbia i 23 punts en Amrica i Europa. La seva principal competncia s l'aerolnia AeroRepblica amb una flota
de 15 avions i amb un total de 15 destinacions. Des del seu centre d'operacions en Bogot, a travs del Aeroport
Internacional El Daurat i el Terminal Pont Aeri ofereix una mitjana de 220 vols diaris entre diferents destinacions
dins del pas i cap a l'exterior. A ms els viatgers compten amb ms de 6.000 possibilitats de connexi entre
destinacions operades directament o a travs d'acords de codi compartit amb altres aerolnies que s'han unit al
programa com: Mexicana i Air Canada. A aix s'uneixen els serveis de transport aeri de passatgers. L'aerolnia, per
mitj de les seves unitats de negocis De pressa, Avianca Services i Avianca Tours t una oferta de serveis turstics.
Va ser aix com en mar de 2009 els principals mitjans de comunicaci del pas van donar a conixer el total dels
ingressos de l'empresa en l'any 2008, que va ascendir a ms de USD1,9 bilions de dlars.
En l'any 2009, la companyia va emetre bons per un valor proper als $500.000 milions de pesos disposats en la Borsa
de Valors de Colmbia (BCV), aquesta operaci comercial es va realitzar amb la finalitat de tenir ms fonts
d'inversi per als canvis que s'estan realitzant en l'aerolnia, entre ells, el procs de modernitzaci de flota i la
implementaci de noves tecnologies. Aix mateix, es va inaugurar oficialment la nova seu administrativa situada a la
ciutat de Bogot, aquesta construcci disposa d'un edifici intelligent de 34.000 m amb capacitat per albergar 2.000
persones, les caracterstiques bioclimtiques per les quals va ser construt permeten estalvi d'energia aprofitant
diverses fonts de energia natural com la llum solar, des de l'edificaci es controlaran totes les activitats
administratives i de servei al client d'Avianca com el call center. La nova seu explica a ms amb accs aeri a travs
d'un heliport.
El 10 de novembre de 2010 es va anunciar l'ingrs de Avianca-TACA a Star Alliance amb aprovaci unnime per
part de la junta directiva de l'aliana, amb aquesta confirmaci es va donar inici a l'estandarditzaci de processos per
a l'entrada oficial del grup.
Aerolnies filials
Fokker 100 de OceanAir (ara Avianca Brasil) en el Aeroport de Curitiba, Brasil.
Les aerolnies filials formen part del
Synergy Group, que a continuaci es
descriuen:
Capital Airlines s una aerolnia que va
ser fundada en l'any 2003 i la seva base
d'operacions es troba en l'Aeropuero
Internacional Murtala Muhammed, en
Lagos, Nigria, opera vols charter i
domstics entre Abuja, Benn, Enugu i
Lagos. Helicol va nixer en 1955 com a
operadora de helicpters, en 1994 va fer part de "El sistema Avianca" juntament amb Avianca i SAM, ms endavant
en 2007 el Synergy Group va comprar el total de les accions de la companyia. Avianca Brasil (abans denominada
OceanAir) s una aerolnia brasilera, t com a base el Aeroport Internacional de So Paulo-Guarulhos, en Sao Paulo,
Avianca
7
Brasil, va ser creada en 1988, opera vols comercials dins de Brasil i cap a l'exterior, La seva flota est composta per
prop de 20 aeronaus entre Boeing i Fokker. A la fi d'agost de 2009, el CEO d'Avianca Germn Efromovich va
anunciar que Avianca prendr el control d'Ocean Air, companyia que actualment tenen una facturaci anual propera
als 200 milions de dolares i que compta amb una participaci propera al 3% del mercat aeri comercial en Brasil, en
acabar d'efectuar aquest control sobre l'aerolnia, Avianca entrar al mercat brasilero, ats que Ocean Air passar a
cridar-se tamb: Avianca.
SAM va nixer en 1945 com a "Societat Aeronutica de Medelln", operava destinacions entre les principals ciutats
de Colmbia, fins que en 1994 es va unir juntament amb Avianca i Helicol al que es va denominar "El sistema
Avianca", en l'any 2003 va entrar a fer part de la "Aliana Summa" juntament amb Aces i Avianca. Actualment
opera equips Fokker 100 per a la seva operaci nacional i internacional com a aerolnia filial d'Avianca, la seva base
d'operacions es troba en el Aeroport Internacional El Dorado, en Bogot, Colmbia, el dia 31 de juliol de l'any 2009
en una assemblea general d'accionistes realitzada en Barranquilla, es va prendre la decisi de fusionar per complet a
SAM amb Avianca, on la primera es liquidar i unir el seu patrimoni juntament amb el d'Avianca. Tampa Crrec s
la ms nova del Synergy Group, al mar de 2008 es va donar a conixer la compra de Tampa per part d'Avianca, per
enfortir la marca Avianca Crrec, Tampa s una aerolnia carguera que es va fundar en 1973, opera entre diferents
ciutats de Colmbia i Amrica amb equips Boeing 767, el seu centre d'operacions s el Aeroport Internacional Jos
Mara Crdova, en Rionegro, Departament d'Antioquia. VIP s una aerolnia equatoriana, va ser fundada en 1997
com una operadora de vols charter, ms tard en 2003 va ser adquirida pel Synergy Group, i des de llavors opera vols
nacionals comercials dins de Equador amb equips Dornier 328.
Unitats de negoci
Cua del Airbus A330.
Avianca Crrec*
Avianca Crrec* s l'encarregada del transport de crrega a
nivell nacional i internacional des de la seva fundaci en
1919, entre les diferents ciutats de Colmbia i el mn. Aix
mateix, s'ha encarregat d'oferir un cobriment nacional i
internacional per a despatxos i rebuts de crrega, per la qual
compta amb l'aliana amb Tampa Crrec.
Avianca Services
Avianca Services s la unitat de negoci d'Avianca
encarregada de comercialitzar i proporcionar serveis
d'enginyeria i manteniment, assistncia en els aeroports, i la
formaci a les organitzacions del sector aeronutic amb un
programa d'entrenament on es capacita al personal referent
a manteniment i maneig de mercaderies perilloses. Avianca
Services es troba a l'Aeroport Internacional El Dorado de
Bogot. Acreditada per l'Agncia Europea de Seguretat
Aria, l'Administraci Federal d'Aviaci dels Estats Units
d'Amrica i l'Aeronutica Civil de Colmbia, Avianca
Services proveeix els seus serveis a les segents
companyies aries:
Iberia
Air France
Avianca
8
Aeromxico
Aires
American Airlines
Avianca Brasil
Delta Airlines
Air Canada
JetBlue Airways
Lufthansa
Aerolneas Argentinas
Varig
LAN Airlines
Satena
Spirit Airlines
TAM Airlines
TACA
Copa Airlines
Copa Airlines Colombia
AeroGal
I lnies aries de crrega com:
FedEx
United Parcel Service
DHL
De pressa
En 1996 es va crear De pressa, com a evoluci d'Avianca Serveis Postals, per al maneig logstic especialitzat de
documents, paquets i crrega, amb el respatller de l'operaci i les mplies freqncies d'Avianca?SAM i les seves
aliances.
Avianca Tours
Avianca Tours (abans cridada Deskubra) promou diferents plans turstics a Colmbia i el mn, a travs de les
destinacions d'Avianca i SAM, aprofitant les aliances amb diferents hotels i restaurants en cadascun de les seves
destinacions, ofereix diferents alternatives d'acord a les necessitats del client.
Avianca
9
Flota
A330 d'Avianca en la seva presentaci oficial.
La flota d'Avianca estava composta per aeronaus de
les companyies Boeing i Fokker, i ltimament ha
incorporat, les primeres de les 60 noves aeronaus
airbus. El negoci de la Companyia colombiana amb
el consorci europeu ascendeix a US$ 4.700 milions
de dlars i inclou la compra directa de 57 aeronaus
Airbus de les famlies A320-200, A319-100 i
A330-200, paquet al que se sumen tres aeronaus
A320 preses sota la modalitat d'arrendament a la
companyia C.I.T, quedant l'opci de compra per 10
A319/A320 addicionals per fins al moment no ha
estat materialitzada.
D'aquest total d'aeronaus, Avianca va rebre en 2008,
vuit equips aix: quatre avions Airbus A319-100, dos avions A320-200 i dos A330-200. Aix, el 23 de febrer de
2008, el primer Airbus d'Avianca, tipus A320, registrat com HK-4549-X, va arribar a Bogot a les 3:50 pm hora
local, tot aix desprs d'un vol de lliurament a travs de Tolosa de Llenguadoc - Tenerife Sud - Fortalesa - Bogot,
iniciant operacions el dia 29 de febrer de 2008 en la ruta de Bogot a Barranquilla, posteriorment va realitzar vols
entre les principals ciutats del pas, per desprs comenar a operar la ruta Cali - Miami.
El dia 30 de setembre en una cerimnia de lliurament celebrat en la planta de Airbus en Tolosa de Llenguadoc,
Frana es va realitzar el lliurament oficial del primer Airbus A330 d'Avianca, amb matrcula N948AC, aquest ltim
va arribar a Bogot el 1 d'octubre de 2008 per ser presentat oficialment a Colmbia l'endem. L'avi comenar amb
alguns vols cap a Miami i Lima, per desprs comenar en gener de 2009 amb les rutes cap a Europa. Amb el procs
de renovaci de flota Avianca ha decidit implementar un nou sistema d'entreteniment a bord, tenint en tota la seva
flota de Airbus: A319, A320 i A330 pantalles individuals en cada cadira tant en classe econmica com en executiva,
el que li permetr competir amb altres aerolnies que presten el mateix servei.
Aeronaus en operaci
Avianca
Aeronaus Total Motors Passatgers
Econmica/Executiva
Rutes Notes
Airbus A350-800 (+10) (10
opcionals)
Rolls-Royce
Trent XWB
312 Vols internacionals de llarg
abast
Client inaugurador
sud-americ, en servei al
2015
Boeing 787-8 (+12) (8
opcionals)
Rolls-Royce
Trent 1000
250 Vols internacionals de llarg
abast
Client inaugurador
sud-americ, en servei al
2013
Airbus A330-200 5 Rolls-Royce
Trent 700
252 (222/30) Vols internacionals de llarg
abast
Va entrar en servei el 1
d'octubre de 2008
Airbus A320-200 20 CFM56-5 150 (138/12) Vols nacionals i
internacionals de curt i mig
abast
Va entrar en servei el 23 de
febrer de 2008
Airbus A319-100 6 CFM56-5 120 (108/12) Vols nacionals i
internacionals de curt i mig
abast
Va entrar en servei el 20
d'abril de 2008
Avianca
10
Airbus A318-100 3 (+7) CFM56-5 100 (88/12) Vols nacionals i
internacionals de curt i mig
abast
Va entrar en servei el 4 de
febrer de 2011
Boeing
767-300ER
1 P&W
PW4000-94
210-213 Vols internacionals de mitj i
llarg abast
Fora de servei durant 2010 i
2011
Boeing
767-200ER
2 P&W
PW4000-94
175-181 Vols internacionals de mitj i
llarg abast
Fora de servei durant 2010 i
2011
McDonnell
Douglas MD-83
3 P&W JT8D-217C 147 (139/8) Vols nacionals i
internacionals de curt i mig
abast
Fora de servei al mar de
2011
Fokker F100 13 Rolls-Royce Tay
650
97 (89/8) Vols nacionals i
internacionals de curt abast
Fora de servei en 2011
Fokker 50 9 Pratt & Whitney
127B
50 (50/0) Vols nacionals de curt abast Fora de servei en 2012
Grandria de la flota: 62 aeronaus ltima actualitzaci: 18 de mar de 2011 Fonts:
Aeronaus prviament operades
Aeronau Any de retir Reemplaament Foto
Junkers F.13 - Boeing B247
J.13
[4]
Boeing B247 - Douglas DC3 -
Douglas DC-3 - Boeing B737
DC-3
[5]
Douglas DC-4 - Lockheed L-749 Constellation i Lockheed L-1049-G Super Constellation
DC-4
[6]
Douglas C-54 Skymaster - Lockheed L-749 Constellation i Lockheed L-1049-G Super Constellation
DC-54
[7]
Lockheed L-749 Constellation - Boeing B707 i Boeing B720
L-749
[8]
Lockheed L-1049-G Super Constellation - Boeing B707 i Boeing B720
L-1049
[9]
Boeing B707 1992 Boeing B757
B707
[10]
Boeing B737 1971 -
B737
[11]
Boeing B720 1984 Boeing B757
B720
[12]
Boeing B747 1995 Boeing B767
B747
[13]
McDonnell Douglas MD-11 - Boeing B757
MD-11
[14]
Boeing B727 1999 McDonnell Douglas MD-83
B727
[15]
Boeing B757 2010 Airbus A320
B757
[16]
Avianca
11
Colors corporatius a travs del temps
Data Aeronau Nota Foto
Inicis dels trenta Junkers F13 Avianca com SCADTA
[4]
Novembre de 1968 Boeing B737-159 -
[11]
Abril de 1973 Boeing B727-24C -
[17]
Juny de 1977 Boeing B747-124 Client inaugurador en Sudamerica
[18]
Juny de 1979 Boeing B747-124 -
[19]
Mar de 1980 Boeing B727-21 -
[20]
Intervinguts dels vuitanta Boeing B747-123 Colors de American Airlines
[21]
Deciembre de 1980 Boeing B707-321C Colors de Pa Am
[22]
Setembre de 1988 Boeing B727-225/Adv Colors de Eastern Airlines
[23]
Desembre de 1989 Boeing B727-225/Adv Colors de Eastern Airlines
[24]
Inicis dels noranta Boeing B757-23A -
[25]
Intervinguts dels noranta Boeing B747-128 Colors de Air Atlanta Icelandic
[26]
5 de desembre de 1993 Boeing B757-236 Colors de Ambassador Airlines
[27]
Abril de 1995 Boeing B727-2H3/Adv -
[28]
Febrer de 1998 Boeing B727-2H3/Adv Colors del Banc Bancoquia
[29]
16 d'agost de 1998 Boeing B727-2A1/Adv Prengui's ja unes Aviancaciones. Vost les hi mereix.
[30]
Gener de 1999 McDonnell Douglas MD-11ER Colors de World Airways
[14]
Setembre de 1999 Boeing B767-3S1/ER Colors del Grup TACA
[31]
9 d'octubre de 2000 Boeing B757-2Q8 Colors dels seixanta
[32]
15 d'agost de 2002 Boeing B767-284/ER Colors de la Aliana Summa
[33]
28 d'octubre de 2002 Boeing B757-2Q8 80 anys
[34]
24 d'octubre de 2003 Boeing B757-256 Colors de AeroMar
[35]
23 de novembre de 2003 Boeing B757-236 Colors de TransMeridian Airlines
[36]
12 de gener de 2005 Boeing B757-208 Colors de Icelandair
[37]
17 d'abril de 2005 Boeing B767-3I0/ER 85 anys
[38]
22 d'octubre de 2005 Boeing B767-2B1/ER Colors actuals
[39]
30 de desembre de 2005 Boeing B757-28A Colors de North American Airlines
[40]
8 de juliol de 2006 Boeing B767-283/ER Colmbia s passi
[41]
Avianca
12
Destinacions
Avianca i les seves aerolnies filials viatgen a 87 destinacions en 19 pasos (setembre de 2009). Aquesta s una llista
dels aeroports servits per Avianca.
Carib
Aruba
Oranjestad - Aeroport Internacional Reina Beatrix
Repblica Dominicana
Punta Cana - Aeroport Internacional de Punta Cana
Santo Domingo - Aeroport Internacional de les Amriques
Antilles Holandeses
Curaao - Aeroport Internacional Hato
Amrica Central
Costa Rica
San Jose de Costa Rica - Aeroport Internacional Juan Santamara
Panam
Ciutat de Panam - Aeroport Internacional de Tocumen
El Salvador
San Salvador - Aeroport Internacional d'El Salvador
Amrica del Nord
Mxic
Ciutat de Mxic - Aeroport Internacional Benito Jurez
Estats Units
Fort Lauderdale - Aeroport Internacional Fort Lauderdale-Hollywood
Los Angeles - Aeroport Internacional de Los Angeles
Miami - Aeroport Internacional de Miami
Nova York - Aeroport Internacional John F. Kennedy
Washington, D.C. - Aeroport Internacional Washington-Dulles
Amrica del Sud
Argentina
Buenos Aires - Aeroport Internacional Ministre Pistarini
Brasil
So Paulo - Aeroport Internacional Guarulhos-Governador Andr Franco Montoro
Xile
Santiago de Xile - Aeroport Internacional Comodoro Arturo Merino Benitez
Colmbia
Armnia - Aeroport Internacional El Edn
Barrancabermeja - Aeroport Yarigues
Barranquilla - Aeroport Internacional Ernesto Cortissoz
Bogot - Aeroport Internacional El Dorado Hub Principal
Avianca
13
Bucaramanga - Aeroport Internacional Palonegro
Cali - Aeroport Internacional Alfonso Bonilla Aragn Ciutat Focal
Cartagena - Aeroport Internacional Rafael Nez Ciutat Focal
Ccuta - Aeroport Internacional Camilo Daza
Ibague - Aeroport Perales
Manizales - Aeroport La Nubia
Medelln - Aeroport Internacional Jos Mara Crdova Ciutat Focal
Montera - Aeroport Los Garzones
Neiva - Aeroport Benito Salas
Pasto - Aeroport Antonio Nario
Pereira - Aeroport Internacional Matecaa Ciutat Focal
Popayn - Aeroport Guillermo Len Valencia
Riohacha - Aeroport Almirante Padilla
San Andrs y Providencia - Aeroport Internacional Gustavo Rojas Pinilla
Santa Marta - Aeroport Internacional Simn Bolvar
Tumaco - Aeroport La Florida
Valledupar - Aeroport Alfonso Lpez Pumarejo
Equador
Guayaquil - Aeroport Internacional Jos Joaqun de Olmedo
Quito - Aeroport Internacional Mariscal Sucre Hub
Per
Lima - Aeroport Internacional Jorge Chvez
Veneuela
Caracas - Aeroport Internacional Simn Bolvar
Valncia - Aeroport Internacional Arturo Michelena
Europa
Espanya
Barcelona - Aeroport de Barcelona-El Prat
Madrid - Aeroport de Madrid-Barajas
Centre de connexions a Bogot
El 10 de desembre de 1998, Avianca va posar al servei dels viatgers de Colmbia i el mn el seu centre de
connexions en Bogot, per al desplaament entre les destinacions nacionals i internacionals les quals sn operades
directament i mitjanant acords de codi compartit amb diferents aerolnies. Para aix s'inclouen, per exemple,
mostradors per a revisi mdica de viatgers en connexi, a ms de busetas per a transport intern entre el Terminal
Pont Aeri i Aeroport Internacional El Dorado, i una sala per a atenci exclusiva dels viatgers en connexi.
L'operaci del centre de Connexions d'Avianca a Bogot, permet que els seus viatgers realitzin connexions aix:
Des d'una destinaci nacional cap a un altre dins de Colmbia.
Des d'una destinaci nacional cap a una destinaci internacional en El Carib, Europa, Nord, Centro i Sud-amrica.
Des d'una destinaci internacional cap a un altre dins de Colmbia.
I tamb connectar entre dues destinacions internacionals.
Avianca
14
IFE de Classe Executiva del A330.
Acords de codi compartit
Actualment Avianca mant acords de codi compartit
amb aerolnies de Amrica i Europa (al gener de 2011):
AeroGal
Aerolneas Argentinas
Air Canada
Delta Airlines [Finalitza al juny de 2011]
Iberia
Satena
Avianca Brasil
TACA
Lufthansa
United Airlines
A partir del 2012 Avianca tindr acords de codi
compartit amb tots els membres de Star Alliance, s a
dir:
Adria Airways
Aegean Airlines
Air China
Air New Zealand
ANA
Asiana Airlines
Austrian Airlines
Blue1
BMI
Brussels Airlines
Copa Airlines
Copa Airlines Colombia
Croatia Airlines
EgyptAir
LOT Polish Airlines
SAS
Singapore Airlines
South African Airways
Spanair
Swiss International Air Lines
TAM Airlines
TAP Portugal
Thai Airways International
Turkish Airlines
US Airways
Avianca
15
Afinitat en programes de viatger freqent
AviancaPlus s el programa de fidelitzaci que premia als viatgers freqents, oferint-los diferents beneficis.
AviancaPlus compta amb nivells determinats pel nombre de milles volades, acumulades en el compte personal, les
quals poden ser redimides per ascensos de classe i tiquets beneficio per a viatges gratis en Avianca, aix com en les
aerolnies associades al programa, amb la targeta que identifica a cada viatgers com a soci AviancaPlus, s'acumulen
milles en els trajectes volats via Avianca, a ms d'en els seus viatges amb altres aerolnies i en adquirir els productes
i serveis d'empreses afiliades al programa, com bancs, hotels i rentadoras de actes, entre unes altres.
Avianca mant afinitat en programes de viatger freqent amb aerolnies de Amrica i Europa (al gener de 2011):
Air Canada
Air France
United Airlines
TACA
Iberia
Avianca Brasil
VIP
Lufthansa
Satena
Serveis
Classe executiva
La classe executiva s el servei diferencial en terra i a bord, per les persones que viatgen amb tarifa de classe
executiva i els viatgers AviancaPlus amb major nombre de milles acumulades en el seu compte. En terra disposen de
mduls exclusius de revisi mdica i accs a les Sales VIP. Tenen a ms prioritat d'embarqui, distintiu especial de
equipatge i prioritat en el lliurament del mateix. Una vegada a bord, aquests viatgers disposen d'una cabina exclusiva
amb seients ms cmodes i espais ms amplis. El men t ms varietat de menjars, licors i canaps. Durant el viatge
tenen mltiples opcions de entreteniment audiovisual i material de lectura. Amb la posada en servei del nou Airbus
A330, els viatgers en aquesta classe tamb compten amb un nou sistema d'entreteniment que consisteix en una
pantalla "touch screen" individual en cadascuna de les cadiras del fabricador Panasonic,
Silla de la Classe Executiva dels nous A330.
a ms de diferents tecnologies per al
treball com el SkyOffice, connectors USB
i preses de energia entre uns altres.
Sales VIP
Les Sales VIP d'Avianca o Avianca VIP
Lounges sn l'espai del que gaudeixen els
viatgers en Classe Executiva i els viatgers
AviancaPlus amb major nombre de millas
acumulades en el seu compte. Avianca
compta amb Sales VIP en els principals
aeroports de Colmbia, i en altres
aeroports nacionals i internacionals,
mitjanant convenis amb aerolnies i
Avianca
16
hotels. En aquestes sales, els viatgers gaudeixen d'un confortable espai dotat amb diverses facilitats i serveis, com
chequearse a la sala (si viatgen sense equipatge), servei d'aliments i begudes, espais per a reunions i descans, servei
de telfon, fax, televisi i connexi gratuta a internet, mitjanant la tecnologia WiFi.
Avianca i les seves aerolnies filials disposen d'una xarxa de sales VIP en els seus centres de connexions i
destinacions ms importants (para setembre de 2009):
Colmbia
Armnia: Aeroport Internacional L'Edn
Barranquilla: Aeroport Internacional Ernesto Cortissoz
Bogot:
Aeroport Internacional El Dorado (Principal, HUB d'Operacions)
Terminal Pont Aeri (Centre de Connexions Nacional)
Bucaramanga: Aeroport Internacional Palonegro
Cali: Aeroport Internacional Alfonso Bonilla Arag
Ccuta: Aeroport Internacional Camilo Daza
Medelln: Aeroport Internacional Jos Mara Crdova
Pereira: Aeroport Internacional Matecaa
Bus privat
La companyia ofereix en Estats Units el servei de transport (a travs d'un autobs) per als viatgers entre New Jersey i
el Aeroport Internacional John F. Kennedy, per facilitar la comunicaci dels passatgers que viatgin per aquest.
l'autobs t com a estacions:
32 St. & Bergenline Avenue.
262 Morris Avenue,
Elizabeth, NJ.
406 32nd Street.
Union City, NJ.
Accidents i incidents
Al llarg de la seva histria, Avianca ha tingut diversos accidents i incidents aeris com:
El 15 de febrer de 1947, un DC-4 d'Avianca amb matrcula C-114, es va estavellar contra el tur El Tablazo en la
sabana de Bogot. Van morir els 53 ocupants de l'avi. L'accident es va produir per falles humanes, ja que els
pilots de l'avi eren de nacionalitat nord-americana i tenien poc coneixement de la geografia colombiana. Va ser
en aquell moment el pitjor accident aeri del mn.
El 15 de gener de 1966, poc desprs d'enlairar-se de l'Aeroport Internacional Rafael Nez en Cartagena, el Vol 4
d'Avianca es va estavellar contra el mar per causes no esclarides. Van morir 58 persones i, miraculosament, 8 van
aconseguir sobreviure.
El 27 de novembre de 1983 Vol 11 d'Avianca que cobria la ruta Pars - Madrid - Bogot, es va estavellar en
Millorada del Camp, durant la seva aproximaci al Aeroport de Madrid-Barajas en Madrid. L'avi un Boeing
747-283B amb matrcula HK-2910, portava 190 persones a bord de les quals van morir 181. La causa de
l'accident va ser una fallada del pilot durant l'aproximaci final al aeroport. Ha estat el pitjor accident sofert per
Avianca.
El 17 de mar de 1988,el Vol 410 d'Avianca un Boeing 727 d'Avianca, de matrcula HK-1716, que acabava
d'enlairar-se de l'aeroport Aeroport Internacional Camilo Daza de Ccuta, es va estavellar contra el tur
Espardillo. Van morir els 143 ocupants de l'aeronau. La investigaci va determinar que diverses causes tant
passives com a actives van provocar l'accident, per la principal ra va ser la distracci per part del pilot.
Avianca
17
El 27 de novembre de 1989 el Vol 203 d'Avianca es precipita a terra en el municipi de Soacha, l'avi un Boeing
727 amb matrcula HK-1803 que cobria la ruta Bogot - Cali, desprs d'enlairar-se una bomba posada en
l'aeronau esclata el que va fer que l'avi explots i caigus. Moren els seus 107 ocupants a ms de 3 persones en
terra, es responsabilitza de l'atemptat terrorista a Pablo Escobar.
El 25 de gener de 1990, el Vol 52 d'Avianca que cobria la ruta Medelln - Nova York s'estavella en Long Island,
l'aeronau un Boeing 707 amb matrcula HK-2016 es va precipitar a terra per falta de combustible, en l'accident
van morir 69 de les 158 persones a bord.
El 12 d'abril de 1999, el Vol 9463 d'Avianca, un Fokker 50 de l'aerolnia s segrestat en ple vol, l'avi va ser
desviat cap a Simit, Bolvar on va haver d'aterrar, les 46 persones a bord sn segrestades pel ELN, l'aeronau
cobria la ruta Bucaramanga - Bogot.
Reconeixements
En la seva histria recent la companyia ha estat nominada i ha guanyat diferents premis a nivell sud-americ, com:
Premis
Airbus A320 d'Avianca.
El 19 de maig de 2008, Avianca obt el segon
lloc com una de les aerolnies amb millor servei
de Sud Amrica en els Best Cabin Staff Awards
(2007), a ms el 10 de maig de 2006, la sala VIP
de l'Aeroport Internacional El Dorado d'Avianca,
va guanyar el premi a La Sala VIP de l'Any 2006
a la Regi d'Amrica Llatina i el Carib entre
setanta sales d'atenci preferencial en 18 pasos,
grcies a la votaci dels afiliats a Priority Pass,
el programa ms ampli d'entrada a sales VIP
d'aeroports al mn.
Nominacions
En l'any 2009 Avianca s nominada novament
com a "Millor aerolnia sud-americana" en els
XVI Premis World Travel (2009). L'aerolnia va ser nominada en 2008 com a "Millor aerolnia sud-americana" en
els XV Premis World Travel (2008). En 2007, Avianca s nominada com a "Millor aerolnia sud-americana",
"Millor pgina Web d'una aerolnia sud-americana", i "Millor classe executiva d'una aerolnia sud-americana" en
els XIV Premis World Travel (2007). En 2006, Avianca va ser nominada com a "Millor aerolnia sud-americana" i
"Millor classe executiva d'una aerolnia sud-americana" en els XIII Premis World Travel (2006). En 2005, Avianca
va ser nominada com a "Millor aerolnia sud-americana" i "Millor classe executiva d'una aerolnia sud-americana"
en els XII Premis World Travel (2005).
Avianca
18
Referncies
[1] http:/ / ca.wikipedia.org/ w/ index.php?title=Avianca& action=edit
[2] http:/ / www. avianca.com
[3] acuatizar en el DRAE (http:/ / rae. es/ acuatizar)
[4] http:/ / p. airliners. net/ photos/ photos/ 2/ 0/ 5/ 0236502.jpg
[5] http:/ / p. airliners. net/ photos/ photos/ 9/ 5/ 1/ 0273159.jpg
[6] http:/ / p. airliners. net/ photos/ photos/ 0/ 5/ 3/ 0609350.jpg
[7] http:/ / p. airliners. net/ photos/ photos/ 5/ 8/ 8/ 0229885.jpg
[8] http:/ / p. airliners. net/ photos/ photos/ 4/ 7/ 9/ 0107974.jpg
[9] http:/ / p. airliners. net/ photos/ photos/ 6/ 2/ 1/ 0095126.jpg
[10] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 1/ 5/ 4/ 0000451.jpg
[11] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 2/ 7/ 9/ 0107972.jpg
[12] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 1/ 0/ 5/ 1036501.jpg
[13] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 4/ 3/ 1/ 1064134.jpg
[14] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 7/ 3/ 9/ 0117937.jpg
[15] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 8/ 9/ 3/ 1014398.jpg
[16] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 4/ 8/ 8/ 1502884.jpg
[17] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 7/ 2/ 4/ 0981427.jpg
[18] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 4/ 5/ 6/ 0113654.jpg
[19] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 3/ 6/ 4/ 0797463.jpg
[20] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 7/ 6/ 6/ 0000667.jpg
[21] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 4/ 2/ 1/ 1011124.jpg
[22] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 7/ 1/ 8/ 0766817.jpg
[23] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 5/ 3/ 1/ 0096135.jpg
[24] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 6/ 2/ 5/ 0126526.jpg
[25] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 6/ 7/ 5/ 0640576.jpg
[26] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 6/ 7/ 4/ 0147476.jpg
[27] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 6/ 3/ 4/ 0214436.jpg
[28] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 9/ 9/ 4/ 0827499.jpg
[29] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 5/ 2/ 4/ 0147425.jpg
[30] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 8/ 9/ 9/ 0104998.jpg
[31] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 6/ 3/ 4/ 0049436.jpg
[32] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 9/ 3/ 1/ 0114139.jpg
[33] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 1/ 7/ 2/ 0266271.jpg
[34] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 9/ 4/ 2/ 0290249.jpg
[35] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 1/ 0/ 1/ 0460101.jpg
[36] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 9/ 0/ 3/ 0464309.jpg
[37] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 4/ 8/ 6/ 0771684.jpg
[38] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 2/ 4/ 0/ 0828042.jpg
[39] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 3/ 9/ 2/ 0995293.jpg
[40] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 3/ 1/ 7/ 0986713.jpg
[41] http:/ / p.airliners.net/ photos/ photos/ 8/ 0/ 5/ 1080508.jpg
Enllaos externs
A Wikimedia Commons (http:/ / commons. wikimedia. org/ wiki/ Pgina_principal?uselang=ca) hi ha contingut multimdia relatiu a:
Avianca
Avianca - lloc web oficial (http:/ / www. avianca. com/ )
Antigitat de la flota d'Avianca (http:/ / www. airfleets. net/ ageflotte/ Avianca. htm)
SCADTA-Avianca Timetables images (http:/ / www. timetableimages. com/ ttimages/ av2. htm)
Fonts i contribudors de l'article
19
Fonts i contribudors de l'article
Avianca Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=12108606 Contribudors: AndRiiw, Bestiasonica, Beusson, CarlesMartin, CommonsDelinker, Davidpar, F. Xavier Agull, Joancreus,
Juancameneses11, Judesba, Kippelboy, Luisfege, Manlleus, Panotxa, Pdg, Pedro Felipe, 7 modificacions annimes
Fonts, llicncies i contribudors de la imatge
Image:Tango Globe of Letters.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Tango_Globe_of_Letters.svg Llicncia: desconegut Contribudors: -
Imatge:Avianca_Logo.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Avianca_Logo.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: User:Juancameneses11
Imatge:Flag_of_Colombia.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Colombia.svg Llicncia: desconegut Contribudors: -
Fitxer:Avianca Boeing 707 Zurich Airport - April 1976.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Avianca_Boeing_707_Zurich_Airport_-_April_1976.jpg Llicncia:
desconegut Contribudors: -
Fitxer:Ed Avianca desde cra 7.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Ed_Avianca_desde_cra_7.JPG Llicncia: Creative Commons Attribution-Sharealike 3.0
Contribudors: Pedro Felipe
Fitxer:Avianca 767-200 at El Dorado.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Avianca_767-200_at_El_Dorado.JPG Llicncia: Public Domain Contribudors: Carlos
Colina, jewbask@gmail.com
Fitxer:Pichincha.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Pichincha.jpg Llicncia: GNU Free Documentation License Contribudors: User:Gerd Breitenbach
Fitxer:A330 Avianca.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:A330_Avianca.JPG Llicncia: Creative Commons Attribution 3.0 Contribudors: Creado por Javier Franco
"Topper" para http://www.aviacol.net
Fitxer:OceanAir F100 Curitiba.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:OceanAir_F100_Curitiba.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported
Contribudors: Morio
Fitxer:Cola A330 Avianca.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Cola_A330_Avianca.JPG Llicncia: Creative Commons Attribution 3.0 Contribudors: Creado por
Javier Franco "Topper" para http://www.aviacol.net
Imatge:Flag_of_Spain.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Spain.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: Pedro A. Gracia Fajardo, escudo de Manual de
Imagen Institucional de la Administracin General del Estado
Imatge:Flag_of_France.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_France.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: User:SKopp, User:SKopp, User:SKopp,
User:SKopp, User:SKopp, User:SKopp
Imatge:Flag_of_Mexico.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Mexico.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: Alex Covarrubias, 9 April 2006 Based on the
arms by Juan Gabino.
Imatge:Flag of the United States (3-2 aspect ratio).svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_the_United_States_(3-2_aspect_ratio).svg Llicncia: Public Domain
Contribudors: Dbenbenn, Zscout370, Jacobolus, Indolences, Technion, CMBJ
Imatge:Flag_of_Brazil.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Brazil.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: Brazilian Government
Imatge:Flag_of_Canada.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Canada.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: User:E Pluribus Anthony, User:Mzajac
Imatge:Flag of Germany.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Germany.svg Llicncia: desconegut Contribudors: -
Imatge:Flag_of_Argentina.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Argentina.svg Llicncia: desconegut Contribudors: -
Imatge:Flag_of_Chile.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Chile.svg Llicncia: desconegut Contribudors: -
Imatge:Flag_of_El Salvador.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_El_Salvador.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: user:Nightstallion
Imatge:Flag_of_Panama.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Panama.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: -xfi-, Addicted04, Alkari, Cycn, Duduziq,
Fadi the philologer, Fry1989, Huhsunqu, Hystrix, Klemen Kocjancic, Liftarn, Mattes, Nightstallion, Ninane, Pumbaa80, Reisio, Rfc1394, SiBr4, TFCforever, Thomas81, ThomasPusch,
Zscout370, , , 19 modificacions annimes
Imatge:Flag of Ecuador.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Ecuador.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: President of the Republic of Ecuador,
Zscout370
Fitxer:Pres. A330 Avianca.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Pres._A330_Avianca.JPG Llicncia: Creative Commons Attribution 3.0 Contribudors: Creado por
Javier Franco "Topper" para http://www.aviacol.net
Fitxer:PTV Bussines Avianca.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:PTV_Bussines_Avianca.JPG Llicncia: Creative Commons Attribution 3.0 Contribudors: Creado
por Javier Franco "Topper" para http://www.aviacol.net
Imatge:Civil Ensign of Slovenia.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Civil_Ensign_of_Slovenia.svg Llicncia: desconegut Contribudors: -
Imatge:Flag_of_Greece.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Greece.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: (of code) cs:User:-xfi- (talk)
Imatge:Flag_of_the People's Republic of China.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_the_People's_Republic_of_China.svg Llicncia: desconegut
Contribudors: -
Imatge:Flag_of_New Zealand.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_New_Zealand.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: Achim1999, Adabow, Adambro,
Arria Belli, Avenue, Bawolff, Bjankuloski06en, ButterStick, Cycn, Denelson83, Donk, Duduziq, EugeneZelenko, Fred J, Fry1989, George Ho, Hugh Jass, Ibagli, Jusjih, Klemen Kocjancic,
MAXXX-309, Mamndassan, Mattes, Nightstallion, O, Peeperman, Poromiami, Reisio, Rfc1394, Sarang, Shizhao, SiBr4, Tabasco, TintoMeches, Transparent Blue, Vsk, Xufanc, Zscout370, 40
modificacions annimes
Imatge:Flag_of_Japan.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Japan.svg Llicncia: desconegut Contribudors: -
Imatge:Flag of South Korea.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_South_Korea.svg Llicncia: desconegut Contribudors: -
Imatge:Flag_of_Austria.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Austria.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: User:SKopp
Imatge:Flag of Finland.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Finland.svg Llicncia: desconegut Contribudors: -
Imatge:Flag of the United Kingdom (3-2 aspect ratio).svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_the_United_Kingdom_(3-2_aspect_ratio).svg Llicncia: desconegut
Contribudors: -
Imatge:Flag_of_Belgium (civil).svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Belgium_(civil).svg Llicncia: Public Domain Contribudors: Bean49, Cathy Richards,
David Descamps, Dbenbenn, Denelson83, Evanc0912, Fry1989, Gabriel trzy, Howcome, IvanOS, Mimich, Ms2ger, Nightstallion, Oreo Priest, Pitke, Ricordisamoa, Rocket000, Rodejong, SiBr4,
Sir Iain, ThomasPusch, Warddr, Zscout370, 7 modificacions annimes
Imatge:Civil Ensign of Croatia.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Civil_Ensign_of_Croatia.svg Llicncia: desconegut Contribudors: -
Imatge:Flag_of_Egypt.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Egypt.svg Llicncia: desconegut Contribudors: -
Imatge:Flag of Poland.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Poland.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: Mareklug, Wanted
Imatge:Flag_of_Sweden.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Sweden.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: User:Jon Harald Sby
Imatge:Flag_of_Singapore.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Singapore.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: Various
Imatge:Flag_of_South Africa.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_South_Africa.svg Llicncia: desconegut Contribudors: Adriaan, Anime Addict AA,
AnonMoos, BRUTE, Daemonic Kangaroo, Dnik, Duduziq, Dzordzm, Fry1989, Homo lupus, Jappalang, Juliancolton, Kam Solusar, Klemen Kocjancic, Klymene, Lexxyy, MAXXX-309,
Mahahahaneapneap, Manuelt15, Moviedefender, NeverDoING, Ninane, Pitke, Poznaniak, Przemub, Ricordisamoa, SKopp, Sarang, SiBr4, ThePCKid, ThomasPusch, Tvdm, Ultratomio, Vzb83,
Zscout370, 37 modificacions annimes
Imatge:Flag of Switzerland.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Switzerland.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: User:Marc Mongenet Credits:
User:-xfi- User:Zscout370
Fonts, llicncies i contribudors de la imatge
20
Imatge:Flag_of_Portugal.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Portugal.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: Columbano Bordalo Pinheiro (1910;
generic design); Vtor Lus Rodrigues; Antnio Martins-Tuvlkin (2004; this specific vector set: see sources)
Imatge:Flag_of_Thailand.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Thailand.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: Zscout370
Imatge:Flag_of_Turkey.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Turkey.svg Llicncia: Public Domain Contribudors: David Benbennick (original author)
Fitxer:ClaseEjecutivaAvianca.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:ClaseEjecutivaAvianca.JPG Llicncia: desconegut Contribudors: -
Fitxer:A320-Avianca.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:A320-Avianca.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution 3.0 Contribudors: Jcolombia2007
Image:Commons-logo.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Commons-logo.svg Llicncia: logo Contribudors: SVG version was created by User:Grunt and cleaned up by
3247, based on the earlier PNG version, created by Reidab.
Llicncia
Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0
//creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/