Tema 10

BLOC
280
SISTEMES MECNICS
4
10
BLOC 4
Les mquines tenen una gran importncia dins el mn de la tecnologia. Sabries dir qu s una
mquina?
La resistncia que soposa que una roda giri sanomena el rodolament, i en els ferrocarrils s
molt baix. Sabries dir per qu?
Ten recordes, de quin s el principi de la palanca?
Saps qu s una molla de ballesta?, i un rodament o coixinet de boles?
MQUINES SIMPLES
I ELEMENTS DE MQUINES
11
BLOC 4
Els mecanismes tenen una gran importncia dins el mn de la tecnologia. Sabries anomenar-
ne uns quants i dir-ne la funci?
A lESO vas comenar a estudiar els engranatges; recordes de quins tipus nhi ha?
Saps qu s una transmissi?
MECANISMES DE TRANSMISSI
DEL MOVIMENT
12
BLOC 4
Creus que la utilitzaci de laire comprimit s una tcnica relativament recent? Quan nestabliries
els orgens?
Quines aplicacions de la pneumtica coneixes?
El mercat, actualment, ofereix una mplia gamma de components per ser accionats mitjanant
aire comprimit o oli. En coneixes cap?
ACCIONAMENTS PNEUMTICS
Unitat 10 Unitat 11 Unitat 12
Mquines simples
i elements de mquines
Mecanismes de transmissi
del moviment
Accionaments
pneumtics
10
BLOC 4
Les mquines tenen una gran importncia dins el mn de la tecnologia. Sabries dir qu s una
mquina?
La resistncia que soposa que una roda giri sanomena el rodolament, i en els ferrocarrils s
molt baix. Sabries dir per qu?
Ten recordes, de quin s el principi de la palanca?
Saps qu s una molla de ballesta?, i un rodament o coixinet de boles?
MQUINES SIMPLES
I ELEMENTS DE MQUINES
282 BLOC 4. SISTEMES MECNICS
10
1. Sistemes mecnics.
Esttica de mquines
Els sistemes mecnics estan formats per les mquines i els mecanismes i comprenen tots
els conjunts organitzats delements mecnics (barres, guies, rodaments, etc.) entre
els quals intervenen forces i moviments. Lestudi dels sistemes mecnics representa
un dels captols ms interessants de la tecnologia i que ms aplicacions ha generat.
Una mquina s un sistema format per un o ms conjunts mecnics amb parts
mbils i eventualment per altres conjunts (elctrics, electrnics, ptics, etc.), con-
cebut per realitzar una tasca determinada, que normalment comporta la realitzaci
de treball o la transformaci denergia.
Un mecanisme s un conjunt delements mecnics que realitza funcions de guiatge
i transmissi relacionades amb els moviments i les forces en el si duna mquina. Un
mecanisme, per tant, forma part duna mquina dins la qual realitza una funci deter-
minada, com ara una caixa de canvis, una transmissi, etc.
A lhora de dissenyar o analitzar una mquina, cal partir de les lleis de la mecnica,
laplicaci de les quals permet determinar les forces i els moviments que intervindran.
La mecnica compren tres grans apartats: lesttica, la cinemtica i la dinmica. Per
aix, en primer lloc, cal fer un estudi esttic, en qu sanalitzen els aspectes relatius
a lequilibri de les forces que hi actuen. En segon lloc, cal entrar en lestudi cinemtic
i dinmic, que comprn lanlisi de les forces i els moviments que soriginen dacord
amb els mecanismes adoptats per tal que realitzin la funci que han de dur a terme.
Lesttica s la part de la mecnica que estudia lequilibri dels cossos en estat de
reps, s a dir, en absncia de moviment. Per tant, socupa del disseny i clcul de les
estructures de suport tant en mquines com en edicis i construccions. Tamb per-
met determinar les forces que es generen en les barres i peces mbils duna mquina
o un mecanisme com a conseqncia de les forces que shi apliquen. Dins lesttica
es poden distingir dues parts: lequilibri del punt material i lequilibri del slid rgid.
En aquesta unitat ens centrarem en lestudi esttic de les mquines simples i dels
elements que les constitueixen, deixant per a la propera lestudi dels mecanismes, que
ens portar a lanlisi cinemtica i dinmica.
1.1 Equilibri del punt material o de la partcula
Quan les forces que actuen en un cos extens sn concurrents, podem reduir el cos
a una partcula o a un punt material sobre el qual se situen les lnies dacci de les
forces. Un punt material o una partcula s un cos duna determinada massa per
adimensional, s a dir, sense dimensions. Segons la primera llei de Newton:
Quan en un cos la suma de les forces que hi actuen s nulla, el cos roman en reps
o en moviment rectilini uniforme.
Fig. 10.1. Mecanismes de direcci i amor-
timent en un quad.
10
283 MQUINES SIMPLES I ELEMENTS DE MQUINES
Dacord amb aquesta llei, podem armar que per tal que hi hagi equilibri esttic sha
de complir que:

F = 0
Si considerem que les forces actuen en el pla, aleshores de lexpressi anterior tamb
es dedueix que:

F
x
= 0
F
y
= 0
Una planxa dacer de 2 1 m i 4 mm de gruix est suspesa del suport A per uns cables tal com es representa a la
gura. Determinem la fora que suporten els ls BC i BD en la conguraci representada, si lacer t una densitat
= 7 850 kg/m
3
.
Resoluci
Primer hem de calcular la massa de la planxa a partir de la densitat i del volum, i
desprs obtenir-ne el pes:
m
=
V
don: m = V
Aleshores,
V = 2 m 1 m 0,004 m = 0,008 m
3
m = 7 850 kg m
3
0,008 m
3
= 62,8 kg
don: G = m g = 62,8 kg 9,81 ms
2
= 616 N
A continuaci, prenem el punt B on conueixen les tres forces que actuen en el sistema com a
punt material o partcula. Aleshores, per tal que hi hagi equilibri sha de complir que:

F
B
= 0
De lesquema es dedueix que els angles sn de 45 i, per tant, el polgon de forces s un triangle
rectangle issceles.
El mdul de T s 616 N, ja que el punt A aguanta tot el pes de la planxa que est aplicat al seu
centre de masses G en la mateixa vertical que el punt A; llavors, aplicant el teorema de Pit-
gores, tenim que:
T
2
C
+ T
2
D
= 616
2
I com que T
C
= T
D
, llavors:
T
2
C
+ T
2
C
= 616
2
don nalment queda: 2T
2
C
= 616
2
T
C
= T
D
= 435,57 N
Exemple
Fig. 10.2
T
T
D
C
616 N
B
T
C
T
D
T
A
45
45
T
T
D
C
616 N
B
T
C
T
D
T
A
45
45
Fig. 10.3
10
1.2 Equilibri del slid rgid
Es considera un slid rgid un cos duna determinada massa en el qual la distncia
entre dos punts qualssevol no varia siguin quines siguin les forces que hi actuen.
El seu equilibri esttic depn tamb del que estableix la primera llei de Newton, per cal
tenir en compte que no sempre les forces que actuen en un cos sn concurrents. Aquest
fet implica que, per tal de garantir-ne lequilibri, a ms de les condicions establertes
per lequilibri de la partcula, caldr afegir-hi que la suma dels moments que hi actuen
tamb sigui nulla:

F = 0 ;
M (Z) = 0
Si considerem que les forces actuen en el pla, de lexpressi anterior es dedueix que:

F
x
= 0
F
y
= 0
M(Z) = 0
El moment (
M
o
) duna fora (
F ) respecte dun punt (O) es deneix com el producte

vectorial del vector posici ( r
o
) de la fora respecte del punt, per la fora.

M(O) = r (O)
F
El valor del mdul del moment val:
M(O) = r F sin
i com que r sin = d , llavors queda:
M(O) = F d (N m)
On d s la distncia mnima del punt O a la lnia dacci de la fora i, per tant, perpen-
dicular a aquesta lnia. Les unitats de moment sn newtons per metre (Nm).
Els moments sempre provoquen una tendncia a fer girar els cossos sobre els quals actuen,
per tant, si la seva suma s nulla el cos no girar, la qual cosa tamb s una condici
dequilibri.
Fig. 10.4. Moment duna fora.
O
L
n
ia
d
a
c
c
i
d
e
F
F
d
9
0
a
ro
6
0
7
5
0

m
m
d
500 N
O
Fig. 10.5
Determinem el moment duna fora de 500 N respecte del punt O situat segons es mostra a la
gura.
Resoluci
En primer lloc, caldr determinar la distncia mnima d entre la lnia dacci de la fora i el
punt O:
d = 750 mm cos 60 = 375 mm = 0,375 m
Un cop coneguda la distncia d, el moment de la fora respecte dO val:
M(O) = F d = 500 N 0,375 m = 187,5 N m
Exemple
10
1.3 Parell de forces
Dues forces amb les seves direccions paralleles, per de sentit contrari, equidis-
tants dun punt O (g. 10.6), generen un moment respecte del punt O anomenat
moment dun parell de forces () o simplement parell.
El seu valor s el segent:
= F d + F d
i com que F = F i d + d = D, llavors: = F D (N m)
on D s la distncia mnima entre les dues lnies dacci de les forces. Aquest cas s
molt freqent en mquines, motors i mecanismes; aix, per exemple, en els arbres de
transmissi, el moviment rotacional quasi sempre s originat per parells de forces.
A. Diagrama del cos lliure
Per resoldre els problemes dequilibri resulta molt convenient fer el diagrama del cos
lliure, el qual consisteix a dibuixar el cos objecte destudi allat de la resta de cossos
que estan en contacte amb aquest. Aleshores, shan de dibuixar totes les forces ex-
teriors que actuen sobre el cos i les reaccions que tamb exerceixen els altres cossos
que hi estan en contacte.
Analitzem el diagrama del cos lliure representat a la dreta del pedal de la gura 10.7. En
larticulaci A actuen dues forces, o reaccions, una horitzontal i una altra de vertical,
R
Ax
i

R
Ay
(ja que
F est inclinada) i, a ms a ms, un moment
M en sentit contrari al moment

que generen
F, el pes
G i les reaccions, ja que si no el pedal giraria, en no existir altres

forces que el puguin equilibrar.
Fig. 10.6. Parell de forces.
F
F'
O
d
d
D
Fig. 10.7. Diagrama del cos lliure.
La tapa AP de massa m = 50 kg s suportada pel tirant BP de longitud
L = 800 mm (g. 10.8). Determinem:
a) La fora que suporta el tirant BP.
b) Les forces que actuen a larticulaci A.
c) El dimetre del tirant si es pensa utilitzar acer amb un lmit elstic
e
= 230
MPa i amb un coecient de seguretat n = 2.
Resoluci
a) Primer hem de calcular el pes de la tapa AP: G = m g = 50 kg 9,81 m s
2
=
= 490,5 N
Desprs cal realitzar el diagrama del cos lliure de la tapa AP. Llavors, per tal que
hi hagi equilibri, sha de complir que:

F = 0 ;
M = 0
Aleshores, aplicant moments des de A (considerem moments positius els que fan
girar la tapa en sentit antihorari i negatius els que la fan girar en sentit horari
com el pes), tenim que:
0,8 m

M (A) = 0 don: T
BP
0,8 m sin 36 490,5 N cos 36 = 0

2
don T
BP
= 337,56 N
Exemple
Fig. 10.8
10
Acti vi tats
1> En la uni C dels dos ls, penja un pes de 1 800 N.
Determina la fora que suporta cada un dels ls.
2> El tauler de la gura 10.11 penja per larticulaci
O i per mantenir-lo en la posici representada
sestira pel vrtex P amb una fora horitzontal F.
El tauler s de contraplacat de gruix e = 25 mm i
de densitat = 650 kg/m
3
.
Determina:
a) La fora F (dibuixa el diagrama de cos lliure del
tauler).
b) La fora vertical F
V
i la fora horitzontal F
H
a
larticulaci O.
c) Si la fora a P fos vertical: raona si seria ms gran
o petita que lhoritzontal.
3> Determina el valor mxim del moment en el sentit
que sindica a la gura 10.12, que es pot aplicar al
punt A de la barra dalumini BA, de 600 mm
2
de sec-
ci i densitat = 2 700 kg/m
3
, per tal que la fora
del tirant BC no sigui superior a 40 N.
4> La taula de massa m = 15 kg est articulada en el
punt O i es mant en reps mitjanant el tub PQ
de secci resistent s = 12,5 mm
2
. Determina:
a) Langle del tub PQ.
b) La fora T que fa el tub PQ.
c) Les forces vertical F
v
i horitzontal F
h
en larticu-
laci O.
d) La tensi normal del tub PQ a causa de la fora
que fa.
A
B
F =1800 N
C
T
a
T
b
0
,
4

m
1 m
a
0,8m
Fig. 10.10
Fig. 10.11
40 N
M
A
B C
300 mm
2
8
0

m
m
g
G
b) Del diagrama del cos lliure (g. 10.9) es dedueix:

F
x
= 0 , R
Ax
T
BP
= 0 don R
Ax
= T
BP
= 337,56 N

F
x
= R
Ay
G = 0 R
Ay
= p = 490,5 N
c) El dimetre del tirant el calcularem a partir de la secci necessria per tal que
pugui suportar la tensi normal o esfor de tracci de treball del material:
s
e
230 F F 337,56
s
t
= = = 115 MPa ; s
t
= A = = = 2,93 mm
2
n 2 A s
t
115
D
2
4A 4 2,93
A = D =
ll
=
2 mm
llllll
4
Fig. 10.9
Fig. 10.12
g
O
m = 15 kg
s = 12,5 mm
2
P
2L
4L
L
Q a
Fig. 10.13
10
2. Mquines simples
Las mquines simples com la roda, la palanca i el pla inclinat sutilitzen per amplicar
forces; aix saconsegueixen elevar o desplaar cossos o crregues pesants fent petits
esforos.
Per determinar les forces que es poden contrarestar amb una mquina, partirem de les
condicions dequilibri esttic que acabem destudiar. En alguns casos, per, ser ms
fcil partir del principi de conservaci de lenergia.
Cal recordar que, si el rendiment duna mquina s del 100 %, el treball o energia que
rep s el mateix que subministra. El treball que fem sobre una mquina simple es diu
treball motriu i el que fan les crregues per contrarestar, treball resistent.
2.1 La palanca
La palanca s una barra rgida que es recolza en un punt de suport o fulcre.
Si sapliquen forces sobre la barra soriginen moments que fan girar la barra en un
sentit determinat i que en poden contrarestar daltres que la farien girar en sentit
contrari. Aleshores, perqu hi hagi equilibri, la suma de moments respecte al punt de
suport ha de ser igual a zero:

M(O) = 0
En una palanca, el moment de la fora (F) que saplica s igual al producte daquesta
per la distncia mnima al punt de suport, i sanomena bra de palanca. En conseqn-
cia, perqu hi hagi equilibri, el bra de palanca ha de ser igual al moment resistent, s
a dir, el que genera la fora o resistncia (R) que es vol equilibrar:
F d
1
R d
2
= 0, don F d
1
= R d
2
Aquesta s lexpressi matemtica de la llei de la palanca que diu: fora pel seu bra
igual a resistncia pel seu.
Fig. 10.14. Forces que actuen sobre la pa-
lanca.
d
1
d
2
F R
Fulcre
F
R
30 30
O
F
A
B
R
Fig. 10.15
Determinem la fora F que cal aplicar a lextrem B de la barra de la gura per
tal dequilibrar la fora R = 100 N situada a laltre extrem, si OA = 300 mm i
OB = 200 mm.
Resoluci
Si apliquem moments en O i fem
M(O) = 0 , tenim que:

F OB cos R OA = 0
F 200 mm cos 30 100 N 300 mm = 0
F = 173,20 N
Observem que el moment de F respecte dO s F OB cos , ja que OB no s la
distncia mnima sin OB cos .
Exemple
10
2.2 La roda
Les aplicacions de la roda sn molt nombroses; entre les quals, la primera segura-
ment fou com a element de desplaament de crregues en el transport. Si una cr-
rega es desplaa sobre un vehicle de rodes en lloc de ser desplaada arrossegant-la,
en comptes de fricci es parla de rodolament.
Per tal que una roda rodoli sobre una superfcie ha dexistir una fricci entre totes
dues; si no fos aix la roda, en lloc de rodolar, patinaria. Ara b, aquesta fricci es
produeix perqu la roda o la superfcie, o totes dues, es deformen com a conseqncia
de la fora que fa el pes (G) de la roda sobre la superfcie. Per tant, si saplica una
fora sucient F a leix de la roda, en direcci horitzontal, al llindar del rodolament o
rodolament imminent, la normal N deguda al pes de la roda, savana una distncia
anomenada coecient de rodolament. Llavors, si calculem els moments respecte del
punt O (g. 10.16), tenim:

M(O) = 0 , don
N
F r
r
= N , don F = (N)
r
r
i per tal diniciar el moviment caldr que:
N
F (N)
r
r
on : coecient de rodolament en m.
F: fora a aplicar al centre de la roda en N.
N: normal equivalent al pes (G
r
) de la roda en N.
r
r
: radi de la roda en m.
El coecient de rodolament no s adimensional i es mesura en metres. El seu valor
varia des de 0,25 10
3
m, per a rodes dacer sobre superfcies dacer, com ara en el
cas dels ferrocarrils, ns a 0,125 m per a rodes i superfcies toves.
Fig. 10.16. Diagrama del cos lliure duna
roda o corr, al llindar del rodolament o
rodolament imminent.
G
G
Q
F
D
Per transportar una crrega Q = 5 000 N sutilitzen dos
corrons de dimetre D = 200 mm i de pes negligible, tal
com es mostra a la gura 10.17.
Determina la fora mnima F necessria que cal fer per
comenar a desplaar la crrega, si els coecients de
rodolaments entre els corrons i el terra i entre aquest i
la crrega sn iguals i valen = 1 mm.
Resoluci
Sobre cada corr actua la meitat de la crrega i de la
fora, i el rodolament afecta tant la part inferior com
la superior de cada corr. Llavors, per tal diniciar-se
el moviment, cal que el moment fet per la fora sigui
superior als que fan les normals als punts de contacte.
Q = 5 000 N
D = 200 mm
= 1 mm
Exemple
Fig. 10.17
10
2.3 El torn
El torn s una mquina destinada bsicament a lelevaci de crregues (g. 10.19a).
Consta dun cilindre horitzontal recolzat en els seus extrems per dos coixinets. Dels
extrems del cilindre surten dues barres en forma de maneta que permeten fer girar el
cilindre on senrotlla una corda o cable en qu se suspn la crrega.
Per tal que hi hagi equilibri (g. 10.19b), si es prenen els moments respecte dun dels
punts de suport, el moment generat per la crrega ha de ser igual al moment que es
provoca a travs de la maneta, de manera que:
M(O) = 0 don F r
1
= R r
2
Si es fa fora a les dues manetes, al mateix temps, caldr considerar que F val el doble.
Una variant s el torn diferencial (g. 10.20), on se situen dos cilindres concntrics
de diferent dimetre, de manera que quan es pretn elevar un pes el cilindre de ms
dimetre enrotlla la corda i el de menys dimetre la desenrotlla.
Fig. 10.19a. Torn.
R
F
F
Fig. 10.19b. Forces sobre el cilindre i dis-
tncia de la seva lnia dacci a leix.
F
r 2
r
1
R
O
Fig. 10.20. Torn diferencial.
R
F
F
Fig. 10.21. Forces sobre el torn diferencial.
N = Q/2
F/2
N = Q/2
Ff
o
D
Fig. 10.18
En conseqncia, a partir del diagrama del cos lliure dun corr i aplicant mo-
ments al punt O (g. 10.18):

M(O) = 0
F Q
D 2 = 0
2 2
F Q
i per iniciar el moviment cal que: D 2
2 2
2 Q 2 5 000 0,001
don: F 50 N
D 0,2
10
Llavors, si considerem les condicions dequilibri a partir del diagrama del cos lliure
(g. 10.22), i prenem els moments respecte al punt O, tenim:
R R
M(O) = 0 ; F d + r
2
r
1
= o
2 2
R (r
1
r
2
)
don F =
2d
Aleshores, la fora F que sha daplicar a la maneta del torn diferencial per tal dequi-
librar una crrega R i tenint en compte el rendiment , es pot determinar a partir de
lexpressi segent:
R (r
1
r
2
)
F =
2 d
De lexpressi es dedueix que com ms petita sigui la diferncia entre els dimetres
dels cilindres ms poder multiplicador sobt de la fora aplicada; daquesta manera es
poden vncer crregues elevades.
Fig. 10.22
La longitud de la maneta dun torn diferencial s 80 cm i els dimetres dels
dos cilindres sn 250 i 200 mm, respectivament. Si la fora mxima que es
pot aplicar sobre cadascuna de les manetes s de 200 N i el rendiment de la
mquina s del 90 %, determinem:
a) Quina s la crrega mxima que es podr elevar.
b) Quantes voltes caldr donar a la maneta per elevar la crrega 4 m.
Resoluci
R (r
1
r
2
)
a) F =
2 d
En aplicar 200 N a cadascuna de les manetes: F = 2 200 N = 400 N
R (0,125 m 0,1 m)
400 N =
2 0,8 m 0,9
R = 23 040 N
b) Per determinar les voltes de la maneta, partirem de la base que el treball
fet per la fora sobre la maneta en n voltes amb un rendiment del 90 % ha
de ser el mateix que el que fa la resistncia en 4 m:
23 040 N 4 m
400 N n 2 0,8 m =
0,9
320
n = = 50,95 voltes
2
Exemple
10
2.4 El ternal
El ternal s una mquina formada per tres politges: dues xes i concntriques, de
diferents dimetres i xades al mateix eix, i una mbil (g. 10.23). El ternal tamb
rep el nom de sistema de politges diferencial.
El seu funcionament s el mateix que el del torn diferencial. En estirar la corda, la longi-
tud de corda enrotllada per la politja de ms dimetre s superior a la desenrotllada
per la politja de menys dimetre, amb la qual cosa saconsegueix que selevi la crrega
que penja de la politja mbil. La fora F que sha daplicar per contrarestar una deter-
minada crrega R est determinada per lexpressi:
R (r
1
r
2
)
F =
2 r
1

on r
1
: radi de la politja gran.
r
2
: radi de la politja petita.
: rendiment.
Existeixen moltes altres aplicacions de les rodes en qualitat de mquines simples, com
ara les corrioles i els polispasts, entre daltres.
2.5 El pla inclinat
El pla inclinat s una mquina utilitzada des de lantiguitat, tot i
que avui dia no susa a penes, per s altres mquines que en sn
una derivaci, com les rosques i les falques o tascons.
Per tal de determinar la fora que cal fer per remuntar un cos en
un pla inclinat, partirem de les equacions dequilibri del punt
(fig. 10.25). En conseqncia,
F
x
= 0 ; don F F
x
F
f
= 0
i com que F
x
= G sin i F
f
= N = G cos
llavors tenim que F G sin G cos = 0
i nalment,
F = G (sin + cos ) (N)
Fig. 10.23. Ternal.
F
R
r
2
r
1
Fig. 10.24. Pla inclinat.
Fig. 10.25. Forces en el pla inclinat.
X
10
2.6 El caragol
El caragol s una de les aplicacions ms importants del pla inclinat. Efectivament,
una rosca o caragol s un pla inclinat que remunta una superfcie cilndrica.
En una rosca o caragol, quan sefectua una volta del caragol sobre la femella, o a linre-
vs, existeix un desplaament dun sobre laltre igual al pas (p) de la rosca.
Llavors, si sutilitza el caragol com una mquina, es pot obtenir treball i, com sempre, es
complir que el treball motriu s igual al resistent. En conseqncia, si amb una maneta
fem una fora per caragolar un caragol per tal de vncer una resistncia (g. 10.29),
aleshores tenim que el treball fet per la fora s igual al fet per la resistncia, s
a dir:
F 2 r = R p
on p s el pas i F r s el moment M.
Fig. 10.26
Fig. 10.27. Equivalncia caragol / pla in-
clinat.
Fig. 10.29. Premsa amb rosca.
Fig. 10.28. Pas de rosca.
pas (p)
pas (p)
Quina fora caldr aplicar per remuntar un cos de m = 1 000 kg, per
un pendent del 5 % si el coecient de fricci entre la crrega i el
pendent s de = 0,15?
Resoluci
Un pendent del 5 % equival a tg = 0,05, don = 2,86.
Llavors, com que
F = G (sin + cos ) (N)
substitum valors,
F = 1 000 9,8 (sin 2,86 + cos 2,86 0,15) = 1 957,14 N
Exemple
10
Aleshores tenim que la resistncia R que es podr vncer ser:
R =
2 M
p
Tanmateix, en les rosques existeix una enorme fricci entre els lets del caragol i de la
femella; llavors sintrodueix el rendiment :
R =
2 M
p

El rendiment per a una rosca quadrada est relacionat amb la fricci i langle de la rosca
mitjanant la frmula:
=
tg
tg ( + )

on els valors de i es poden obtenir mitjanant les expressions:
tg =
p
2r
c
i tg =
on r
c
s el radi mitj del caragol i el coecient de fricci entre els lets del caragol i
la femella. A partir de les expressions anteriors es dedueix:
R =
M
tg ( + ) r
c
(N)
Cal tenir present que aquesta expressi s vlida quan es caragola per tal que la rosca
elevi una crrega o premi de manera que la pressi sefectu entre la cara superior del
caragol i la inferior de la femella, com en el cas duna premsa o un cric elevador dau-
tombils.
Fig. 10.30. Smil caragol / pla inclinat: forces i variables que hi intervenen.
P
10
Fig. 10.33
R
Rosca
0,5 m 2 m
M
Fig. 10.32
Fig. 10.31
8 mm 200 mm
R
M
En una premsa de vi hi ha una rosca de 8 mm de pas i se li aplica un moment
de 600 Nm. Si la rosca t un dimetre mitj de 200 mm i un coecient de
fricci = 0,018, quina ser la fora que exerceix la premsa en la premsada?
I el rendiment de la rosca?
Resoluci
En primer lloc calcularem els valors dels angles:
tg =

p

=

8

= 0,0127 don = 0,7298
2r
c
2
i com que tg = = 0,018 ; llavors = 1,0312
La fora de premsada llavors seria:
R =

M

=
600

= 195 188,98 N
tg ( + ) r
c
tg (0,7925 + 1,0312) 0,1
i el rendiment de la rosca:
=
tg

=
tg 0,7925

= 0,4344 s a dir, 43,44 %
tg ( + ) tg (0,7925 + 1,0312)
Exemple
Acti vi tats
5> Per extreure aigua dun pou sutilitza una bomba
manual com la de la gura 10.32. Calcula la fora
que cal aplicar a lextrem de la maneta si la pres-
si de laigua provoca una fora de R = 1 000 N
sobre lmbol.
6> Quin moment caldr aplicar a la rosca de la premsa
de la gura 10.33 per efectuar una fora de prem-
sada de 50 kN? La rosca quadrada s de 6 mm de
pas amb un let, un dimetre mitj de 180 mm i un
coecient de fricci de 0,15.
10
3. Elements de mquines
La majoria de mquines i mecanismes estan formats per diferents parts que sanomenen
elements mecnics. Uns tenen la funci de subjectar o unir les diferents peces com ara
caragols, clavetes, passadors, i altres fan la funci mecnica de guiatge o de transmissi de
forces i moviments, com les barres, les rodes o les politges. Ara nestudiarem alguns dels ms
importants corresponents al primer grup, i deixarem els altres per a la propera unitat.
3.1 Unions fixes i unions desmuntables
Totes les mquines consten dun cert nombre delements, i cada un compleix unes deter-
minades funcions. Aquests elements shan de subjectar entre si per poder realitzar la seva
funci. En aquest apartat estudiarem com se subjecten, o com estan units, s a dir, les
unions.
Les unions poden classicar-se segons siguin xes o desmuntables:
Les unions xes normalment sutilitzen quan la uni ha daguantar esforos mecnics
importants i no s necessari el seu desmuntatge, com ara els elements que formen les-
tructura metllica duna grua, el xasss dun cotxe, les unions de les baules que formen
una cadena de transmissi duna moto, etc. Les ms importants sn les soldades i les
reblades. Les unions soldades, per la seva complexitat, les estudiarem ms endavant,
dins els processos de fabricaci de la indstria metallrgica.
En canvi, quan aquests elements que estan units shan de desmuntar amb facilitat, suti-
litzen les unions desmuntables, com ara les caragolades, amb clavetes, passadors... Per
exemple, la subjecci de la roda dun cotxe, la subjecci del bloc del motor duna moto, etc.
Unions
Unions fixes
Soldadures
Rebladures
Unions desmuntables
Caragolades
Unions delements de mquines: clavetes, passadors, coixinets
Taula 10.1. Classificaci de les unions.
7> De les mquines estudiades, quina et sembla que s
la ms efectiva, des del punt de vista de reducci
de lesfor, per contrarestar crregues pesants?
8> Dissenya un torn diferencial per elevar crregues
de 5 000 N aplicant una fora mxima de 400 N a la
maneta.
9> Calcula la fora que cal fer per elevar una cr-
rega de 800 kg amb un ternal, en el qual el di-
metre de la politja gran s de 250 mm i el de
la petita de 230 mm, amb un rendiment de la
mquina del 75 %.
10> Quina fora sha daplicar a la maneta dun cric
per aixecar un autombil de 1 200 kg si la ma-
neta t 500 mm de longitud? El caragol t un
dimetre mitj de 20 mm i la rosca s de pas de 4
mm i = 0,1.
11> Sobre les rodes de radi r = 150 mm duna vagoneta
ha dactuar una crrega Q. Si el coecient de rodo-
lament entre les rodes i els carrils s de = 1,25
mm, determina la crrega mxima Q que es podr
aplicar a cada una per tal que la fora mnima per
iniciar al moviment sigui F = 500 N.
Fig. 10.34. Unions xes.
Fig. 10.35. Unions desmuntables.
10
3.2 La reblada
Quan shan dunir peces planes de poc gruix que
no admeten la soldadura o peces en les quals les
soldadures podrien provocar tensions internes
en el material i deformar-lo, ens queda el recurs
dutilitzar la reblada.
Lelement que es fa servir s el rebl, el qual est
provet duna cabota en un dels seus extrems i
sintrodueix en uns forats fets prviament en les
peces a unir, de tal manera que, una vegada so-
breposades, els forats coincideixin. La part que
surt del rebl sha de picar ns a formar la ma-
teixa cabota de laltre extrem. El fet de picar la
part de rebl que sobresurt de les peces a unir
fa que el material ompli tot el forat de les peces,
la qual cosa dna com a resultat una compres-
si entre les dues peces que impossibilita el seu
moviment.
Fig. 10.36a. Execuci duna reblada.
Fig. 10.37b. Rebladora i reblons passants dalumini.
piqueta o boterola
subjectador
de xapes a
les mquines
de reblar
cap de
tancament
cap de
seient
contraboterola
F
F
F F
rebl
Fig. 10.37a. Reblada amb rebl passant.
rebl
F
Acti vi tats
12> Anomena dos o tres exemples de mquines o aparells en qu hi hagi
unions xes, i dues o tres de desmuntables. Indica, en la mesura que
ho coneguis, els tipus duni que existeix entre les parts i intenta
justicar-la.
Fig. 10.36b. Uni reblada.
10
El procediment de reblar es pot fer automticament. Per aix sutilitza un rebl espe-
cial que porta un eix en el seu interior amb lextrem embotit i que, per via mecnica
o hidrulica, s estirat endarrere perqu el seu extrem emboteixi el rebl, sempre que
aquests no excedeixin de 4,8 mm de dimetre.
Els caps dels reblons poden tenir diferents formes. El material del rebl sol ser molt di-
vers i depn de la fora que hagi de fer la uni; sen poden trobar dacer suau, de coure,
dalumini...
Hi ha diferents maneres de distribuir les reblades per fer les unions:
Unions per a recobriments, en qu les dues peces se sobreposen.
Unions per a cobrejuntes, en qu les dues peces estan en el mateix pla, juntes i
unides per mitj duna planxa reblonada que agafa les dues peces a unir.
Unions amb dues cobrejuntes, en qu les peces estan en el mateix pla, juntes i uni-
des per mitj de dues planxes reblonades, una en cada cara.
3.3 Unions caragolades
Quan dues peces shan dunir duna manera no permanent que permeti muntar-les i des-
muntar-les rpidament, sutilitza lelement duni roscat.
Ja hem estudiat el caragol com una de les aplicacions del pla inclinat, utilitzat en prem-
ses, mquines elevadores, etc. Aqu estudiarem el caragol com a element duni, que s,
sens dubte, una de les seves principals aplicacions en la construcci de maquinria. Ms
endavant veurem tamb les seves aplicacions com a element transmissor del moviment.
Fig. 10.38. Xapes duna canonada rebla-
das en cobrejuntes.
Fig. 10.39. Uni per recobriments. Fig. 10.40. Uni per cobrejuntes. Fig. 10.41. Uni amb dues cobrejuntes.
Acti vi tats
13> En qu consisteix la uni amb reblons? Quan creus
que s necessria?
14> De quin material poden estar fets els reblons?
15> Quin tipus de cabota porten els reblons que es fan
servir en caldereria?
16> Anomena les diferents formes de reblar.
10
En unions muntables i desmuntables els caragols realitzen
funcions de subjecci de dues o ms peces.
Les subjeccions amb caragols es componen dels segents
elements: el caragol que est format per un cilindre ros-
cat o pern, una superfcie llisa o tija i un cap; la femella
i la volandera. La part ms important, per, s la rosca.
A. Caracterstiques duna rosca
Una rosca queda ben denida quan en coneixem el pas, la inclinaci i la geometria.
Pas de rosca. Est format per una superfcie solcada que forma un let que senrotlla
helicodalment sobre un cilindre, anomenat caragol. Quan aquest mateix let es fa
dins un forat, rep el nom de femella.
Per passar del let 1 al let 2 (g. 10.43) haurem de donar tota la volta al caragol,
per aconseguir amb el desplaament rotacional un desplaament lineal equivalent a la
distncia entre els lets 1 i 2. Aquesta distncia, com ja saps, sanomena pas de rosca.
Inclinaci de la rosca. Segons on comenci lenrotllament del let podrem saber si
el cargol ha de girar cap a la dreta o cap a lesquerra quan lhgim dintroduir dins la
femella. En el cargol roscat de la gura 10.44 lenrotllament del let comena des-
querra a dreta, llavors aquest cargol sanomena de rosca dreta i si es vol caragolar
shaur de fer girar la cabota del caragol en el sentit del moviment de les agulles del
rellotge. En canvi, si lenrotllament comena de dreta a esquerra es parla de rosca
esquerra i la cabota haur de girar en sentit contrari al de les agulles del rellotge
per caragolar.
En la majoria dels casos les rosques sn dretes; noms en aquelles situacions en qu
el caragol aguanti peces que girin, per exemple, les moles esmerils, els caragols sn
de rosca esquerra per evitar que aquest es descaragoli.
Geometria del let. Existeixen moltes formes geomtriques de lets, cada una amb
una nalitat diferent: les formes triangulars es fan servir per a la subjecci de peces;
les formes trapezials i quadrades per transmetre forces importants; les arrodonides
per buscar estanquitat, per exemple, en material contra incendis; les tallants o au-
toroscants es fan servir per a xapes molt nes...
Fig. 10.42. Caragol de subjecci.
Femella Volandera Tija
Cap
o cabota
Fig. 10.43. Pas de rosca dun caragol.
1 volta
Pas
Desplaament = Pas
Filet
Fig. 10.44. Rosca dreta i rosca esquerra.
Rosca dretes
Rosca esquerres
Fig. 10.45. Diferents geometries de lets.
Rosca quadrada Rosca de dent de serra Rosca trapezial
Rosca triangular
Rosca rodona
10
B. Rosques normalitzades. Rosca ISO mtrica
Les rosques tamb es troben sota normalitzaci, s a dir, shan de fabricar segons unes
condicions que determinen totes les formes i dimensions de la rosca per facilitar la seva
intercanviabilitat. A ms de denir la geometria de la rosca, tamb es deneix el joc entre
la rosca del caragol i de la femella, el radi de les puntes de la rosca, langle del let, el
dimetre exterior i linterior.
La forma normalitzada que es fa servir ms en la uni delements de mquines s la rosca
mtrica de geometria triangular que pertany al SI i fou adaptada per UNE. Les caracte-
rstiques daquesta rosca sn que el seu let t forma triangular i langle que formen els
seus costats s de 60, i forma un triangle equilter. A la gura 10.46 es poden veure
totes les dimensions duna rosca mtrica.
Un altre tipus de rosca s la rosca Whitworth, que es caracteritza per langle de 55 que
formen els costats. Les seves dimensions sexpressen en polzades.
C. Caragols, femelles i volanderes. Tipus i representaci grfica
Caragols i femelles. Ja hem dit abans que aquests elements serveixen per unir entre
si dues peces, de manera que es puguin muntar i desmuntar. Perqu aix sigui aix cal
que el caragol i la femella tinguin les mateixes caracterstiques dimensionals i geom-
triques; per assegurar-ho els dos elements han destar normalitzats.
Volandera. s una pea generalment de forma anular dacer dol, en qu el seu dime-
tre exterior sobresurt del vrtex de la femella uns 2 o 3 mm. Les volanderes solen anar
ubicades entre la cabota del caragol i la pea a subjectar o entre la femella i la pea a
subjectar. La utilitzaci de volanderes s necessria en les segents situacions:
Quan el material que sha dunir s molt tou i no es vol aixafar (fusta, cuiro, cautx...).
Quan la superfcie on ha de descansar la femella o la cabota del caragol sigui irregular.
Si es vol evitar que la femella ratlli la superfcie que pressiona.
Quan es vol augmentar la superfcie de subjecci per evitar que el caragol es descolli.
Tipus de caragols. Per anar a comprar caragols i femelles cal denir: el mtric del ca-
ragol, la forma de la cabota i la seva llargada. Les gures segents illustren la gran
varietat de cargols i cabotes que existeix, cadascuna per a una nalitat diferent.
Per exemple, podrem anar a la ferreteria a comprar un caragol M8 de 50 de llargada de
cabota allen amb volandera per a M8 i una femella M8 de cabota hexagonal.
Fig. 10.46. Rosca M8 1,25: t un dime-
tre de 8 mm i un pas de rosca d1,25 mm.
8
Fig. 10.47. Caragols, femelles i volanderes.
Fig. 10.48. Tipus de caragols segons la forma de la cabota.
Caragol de papallona
Caragol allen Caragol cabota quadrada Caragol cabota rodona
D
L
Caragol cabota cilndrica
L
D
L
D
Caragol aixamfranat
L
D
L
Caragol sisavat
D
D
L
D
L
10
Representaci grca. La normativa simplica la representaci de les rosques substi-
tuint el perl de la rosca per una lnia na. La gura 10.49 mostra la representaci dun
caragol, duna femella i lacoblament dambdues peces.
D. Sistemes duni i fixaci amb caragols
La gura 10.50 illustra un sistema duni de les peces i els mecanismes de xaci
perqu els caragols no es descollin, sobretot a causa de les vibracions produdes quan la
mquina es troba en funcionament.
3.4 Clcul dunions. Resistncia al cisallament.
Esforos tallants
A la unitat 6 sha estudiat el concepte desfor
o esfor unitari. Quan les forces que solliciten
a la secci dun element mecnic sn perpen-
diculars a aquesta, tenim esforos de tracci o
compressi o tensions normals. Ara b, en el cas
que les forces siguin paralleles a la secci en
estudi, llavors parlarem desforos tallants o
tensions tangencials. El valor de lesfor ta-
llant ve donat per la segent expressi:
t
e
=
F
A
(MPa) i t
t
=
t
e
n
(MPa)
Fig. 10.49. Acoblament caragol-femella.
M
-
1
2
M
-
1
2
Fig. 10.50. Sistema de xaci del cigonyal
duna mquina de vapor.
Acti vi tats
17> Quines sn les caracterstiques ms importants
duna rosca?
18> Si per descaragolar un caragol el fem girar en sentit
contrari al moviment de les agulles del rellotge,
podem assegurar que es tracta duna rosca...
a) ...de dretes
b) ...desquerres
19> Anomena els diferents tipus de rosques i esmentan
alguna aplicaci.
20> Explica quines sn les caracterstiques de la rosca
mtrica?
21> Quines caracterstiques shan de conixer per anar
a comprar un caragol, una femella i una volandera
a una ferreteria?
Fig. 10.51a.
F
F
F
F
A
A
Secci
10
Lexemple ms rellevant desfor tallant el constitueixen les unions amb caragols o re-
blons, encara que tamb s daplicaci en les unions per clavilles i passadors.
Aix doncs :
Per a una uni simple tindrem:
F = N
D
2
4
t
t
(N)
Per a una uni composta, lexpressi ser:
F = 2 N
D
2
4
t
t
(N)
on,
- N: El nombre de reblons o caragols.
- D: El dimetre del rebl o del nucli de la rosca
del cargol en mm.
- t
t
: La tensi a tallant de treball en MPa.
Acti vi tats
22> Calcula la tensi tallant a qu est sotms el caragol
de la gura sabent que el dimetre del seu nucli s
de 22 mm i la fora aplicada val 3 000 N.
23> A la uni de la gura, calculeu el dimetre del rebl
si la fora aplicada val 50 kN i t = 150 MPa per un
coecient de seguretat n = 2.
F
2
F
2
F
F
F
Fig. 10.53. Fig. 10.54.
Fig. 10.51b.
F
F
Uni simple
Uni composta
2
F
2
F
F
Una uni est formada per 2 caragols de M-12 en connexi composta, que tenen
una secci en el nucli de la rosca de 71,44 mm
2
. Calcula la fora mxima que podr
suportar per un n = 2 si t
e
= 145 MPa.
t
t
=
t
e
n
=
145
2
= 72,5 MPa
F = 2 N
D
2
4
t
i
=
2 2 71,44 72,5 = 20 717,6 N ~21 kN
Exemple
F
2
F
2
F
Fig. 10.52.
10
3.5 Unions delements de mquines. Clavetes,
entalles, clavilles i passadors
Quan cal unir dues peces cilndriques, com ara un eix i una politja, de manera que es
puguin desacoblar fcilment, es fan servir les clavetes.
Les clavetes sn unes peces, generalment dacer, que van ubicades dins uns rebai-
xos o entalles duna geometria determinada fets a leix i al forat.
Les formes de les clavetes varien depenent dels esforos que els transmetin els elements
que subjecta.
Segons el tipus desfor es distingeixen entre: clavetes transversals i passadors, clavetes
longitudinals, llengetes i eixos estriats.
A. Clavetes transversals i passadors
Les clavetes transversals es fan servir per unir dues peces cilndriques que han dencai-
xar quan aquestes treballen a tracci o compressi, a ms de permetre la seva intercan-
viabilitat. La seva forma geomtrica sassembla a la duna falca, per amb la diferncia
que per un costat s recta i per laltre sol tenir una inclinaci de l1 al 5 %. Aquesta
geometria evita la debilitaci de la secci de la pea.
Quan els esforos sn petits, es poden substituir aquestes falques per passadors o cla-
villes, que s una de les formes dunir peces ms senzilles i antigues que es coneixen.
Els passadors sn elements de fusta o metall de secci cilndrica o cnica que sintro-
dueixen en un forat que travessa les peces que es volen unir. Presenten lavantatge que
lajustament s molt ms senzill.
Una aplicaci molt important de les clavilles s fer-les servir per assegurar la posici
recproca de dues peces, per exemple la part superior i inferior duna caixa de canvi de
marxa dun cotxe.
Una altra varietat de passadors sn els elstics que es fan servir com a element duni
entre ambdues peces i poden transmetre esforos de torsi. La seva forma geomtrica
s cilndrica, oberta per la meitat i de dimetre ms gran que el forat; en anar-se intro-
duint es va tancant per ajustar-se al dimetre del forat. Aix s possible perqu lacer
amb qu sha construt t un lmit elstic bastant elevat.
Fig. 10.56a. Passador cnic. Fig. 10.56b. Uni amb passadors elstic.
Fig. 10.55. Claveta transversal.
10
B. Clavetes longitudinals
La nalitat daquesta claveta s la de transmetre un parell de gir i al mateix temps
assegurar la immobilitat axial de les peces que uneix. La claveta sha de repartir de la
mateixa manera dins de les entalles.
Les cares inferior i superior de la claveta entren en contacte amb els elements a aco-
blar. La cara superior de la claveta i lentalla del forat de lelement a ajustar, anome-
nat cub, tenen una petita conicitat per garantir que no hi haur desplaament axial.
La forma de la claveta permet picar-la amb un martell per tal de clavar-la com si es
tracts duna falca. La pressi que sexerceix entre el cub de lrgan de la mquina i
leix s tan gran (uns 1 200 kp/cm
2
) que permet que ambdues peces girin conjunta-
ment, sense perill que llisquin una sobre laltra.
Si per alguna ra la claveta no pot portar inclinaci, un cop ajustada i per evitar el
desplaament axial, aquesta es xa amb caragols.
C. Llengetes
De vegades les clavetes longitudinals han de permetre el desplaament axial de les pe-
ces acoblades sense deixar de transmetre el parell de gir; aquest tipus de clavetes reben
el nom de llengetes. La cara superior de la claveta no pot tocar lentalla del cub, ja
que en aquest cas la fora la fan les cares laterals de la claveta i entalles.
Una altra varietat de clavetes sn les llengetes rodones o Woodruff, que tenen la
cara inferior en forma de semicercle; evidentment, lentalla de leix ha de tenir la ma-
teixa forma. Aquesta mena de clavetes es fa servir quan lespai i els esforos a suportar
sn petits; per exemple, quan els eixos tenen forma de con o quan leix t un rebaix. Per
assegurar que no hi hagi desplaament axial, leix i el cub es xen amb caragols.
D. Eixos estriats
Un altre sistema duni emprat en el muntatge de peces que han destar rgidament
unides per poder transmetre grans esforos s practicar un seguit dentalles en tota la
perifria de leix i del forat que sha dacoblar.
Fig. 10.57b. Clavetes longitudinals.
Politja
Claveta
Eix
Fig. 10.58a. Llengeta.
Politja seccionada
Eix
Llengeta
Fig. 10.58b. Llengeta Woodruff.
Llengeta Woodruff
Fig. 10.59. Eix estriat.
Acti vi tats
24> Quines sn les funcions dun passador?
25> En quines ocasions faries servir una claveta, i en
quines un passador?
26> Qu s una claveta? I una entalla? Quins tipus des-
foros poden transmetre o aguantar?
27> Quina s la diferncia entre una claveta i una llengeta?
Claveta
F
Eix
Politja
10
3.6 Molles i unions elstiques
Les molles i les unions elstiques es fan servir per absorbir energia o com a crregues
de xoc, com a element motor o font denergia i per produir una fora o pressi.
Del primer cas sn exemples les molles per als xassissos dels autombils o les molles per
als topalls en els vagons de ferrocarril. Del segon, la corda dels rellotges, i del tercer el
contacte entre una lleva i el seu seguidor.
Reben el nom de molles tots aquells elements el material dels quals tenen la pro-
pietat elstica, s a dir, la capacitat de deformar-se quan reben una fora exterior
amb absorci denergia, i de recuperar la seva posici inicial, amb alliberament de
lenergia absorbida, quan aquesta fora desapareix.
Els materials amb la propietat elstica sn aliatges en qu intervenen els segents
elements: ferro, crom, vanadi, silici i molibd. La seva denominaci UNE s de
F-1430 a lF-1460. El material que es fa servir per fer molles no s necessriament
de carcter metllic: pot ser de goma sinttica.
A. Classificaci de les molles
Les molles tenen formes geomtriques diferents, segons la funci que han de fer
en les mquines. Existeix una gran diversitat de molles segons el tipus desfor
que hagin de suportar o la funci que hagin de fer. Les ms importants sn: les
molles de tracci, les de compressi, les de torsi, les despiral, les de ballesta i les
de goma.
Molles de tensi o tracci
Aquestes molles estan fetes dun fil de secci circular enrotllat helicodalment; els
seus extrems estan doblegats en forma de ganxo. Estan dissenyades per suportar
esforos que tenen tendncia a estirar-les. Aquest tipus de molles t les espires
juntes perqu el fabricant els ha donat una determinada tensi de compressi
inicial.
Fig. 10.60a. Molla de ballesta per a la sus-
pensi dun remolc de cami.
Fig. 10.60b. Molla de tensi o tracci.
10
Molles de compressi
Les molles de compressi tenen la mateixa geometria que les anteriors, per estan pensa-
des per aguantar esforos que intentin comprimir-les. Els seus extrems solen tenir forma
plana per permetre un millor repartiment de la crrega a suportar.
Molles de torsi
Senrotllen de la mateixa manera que les anteriors, helicodalment, per els seus ex-
trems tenen una forma diferent que permet suportar esforos de torsi.
Molles de ballesta
Consisteix a muntar una sobre laltra fulles planes dacer corbades i unides pel mig
per mitj duna brida. Les xacions dels seus extrems estan articulades per uns braos
giratoris als suports, per permetre que la molla es pugui estirar. La seva aplicaci ms
important es troba en les suspensions dels vehicles.
Molles despiral
La nalitat daquestes molles s acumular o esmorteir un moment de gir dun eix que
est unit per lextrem interior de la molla, mentre que laltre extrem es troba unit a una
bancada o suport. Sapliquen en els recollidors de les cintes mtriques o per acumular
energia en els mecanismes amb corda com els rellotges o les joguines.
Fig. 10.62. Molla de torsi.
Real Secci Convencional
Fig. 10.61. Molla de compressi.
Real Secci Convencional
Real Secci Convencional Real Secci Convencional
Fig. 10.63. Molla de ballesta.
Real Convencional Real Convencional
10
Molles de goma
La goma sutilitza en les suspensions de mquines, vehicles, aparells i, sobretot, es fa
servir per esmorteir vibracions, xocs i soroll. Tamb sutilitza per a articulacions que
no requereixen manteniment i amb petites oscillacions angulars (suspensi de les ro-
des de cotxes). Les molles de goma poden treballar a compressi i a cisallament, amb
lavantatge que es redueix considerablement el pes de la mquina en comparaci amb
una molla dacer.
3.7 Rodaments
Perqu la roda davantera dun cami o de qualsevol altre vehicle pugui girar lliurement
al voltant dun eix amb el mnim de fricci, restar xa en una posici i aguantar part del
pes del vehicle, cal lexistncia dun element intermedi entre la roda i leix. Lelement
que reuneix totes aquestes caracterstiques sanomena rodament.
El rodament, tamb conegut amb el nom de coixinet, s un element intermedi
muntat entre dos rgans dun mecanisme que giren un respecte de laltre, per acon-
seguir que la fricci entre aquests sigui mnima i, al mateix temps, assegurar que
aquests dos rgans quedin units.
Fig. 10.64. Molla despiral.
Real Convencional Real Convencional
Acti vi tats
28> Quines sn les funcions de les molles i de les uni-
ons elstiques?
29> Quin tipus de molla es fa servir en els rellotges que
funcionen amb corda? Per qu?
30> Camions, remolcs i en general vehicles pesants duen
molles de ballesta en les suspensions. Saps per qu?
Buscan informaci i redactan un breu informe.
31> De quin material estan fetes les molles que absor-
beixen les vibracions? Raona la resposta.
32> Quin nom reben les molles que asseguren el retorn
de les mines dels bolgrafs?
33> Dibuixa la simbologia normalitzada duna molla de
ballesta, duna de torsi i duna de compressi.
10
A. Parts dun rodament
Un rodament generalment est constitut per quatre parts: un anell exterior, un anell
interior, els cossos rodants i els separadors.
Anell exterior. La seva part exterior entra a pressi dins lelement que gira o dins
lelement x, i la part interior serveix de pista de rodament o cam de rodament dels
cossos rodants. En el cas de la roda del cami, est lligat a lelement que gira.
Anell interior. La seva part interior pot estar lligada a lelement que gira o a lele-
ment x, i lexterior serveix de pista de rodament dels cossos rodants. En lexemple
anterior aquest anell estaria xat a leix.
Cossos rodants. Fan que la fricci sigui noms la que provoquen els cossos
rodants en girar per les pistes. En funci dels esforos a suportar solen tenir
diferents geometries; nhi ha en forma de bola, cilndrica, cnica o dagulla.
Separadors. Fan la funci de tenir els cossos rodants equidistants entre si.
Anell exterior Anell interior Boles o cossos
rodants
Separadors
Cam de rodament
Fig. 10.66. Parts dun coixinet.
Rodaments
Molla de
goma
Llanta
Fig. 10.65. Roda davantera dun cami.
Fig. 10.67. Cossos rodants.
Cilndrics
Cnics
Boles
Agulles
10
B. Classes de rodaments
Tot rodament ha de suportar unes crregues, ja siguin el mateix pes de lrgan que
aguanten o els esforos que poden rebre de lexterior, com ara lesfor que ha daguantar
el coixinet de la biela duna moto.
Imaginem la roda del cami quan aquest va en lnia recta; podem assegurar que lesfor
que ha daguantar el rodament s el pes que ha daguantar la roda del cami. En canvi,
quan el cami agafa un revolt, lesfor que ha daguantar el rodament es pot descom-
pondre en dues forces: una continuar essent una fora perpendicular i una altra ser
una fora horitzontal que intentar desacoblar la roda de leix.
Quan la fora que ha daguantar el rodament s perpendicular a la lnia imaginria que
passa pel centre del coixinet s anomenada fora radial; quan aquesta fora s paral-
lela a aquesta lnia imaginria o de centre rep el nom de fora axial, i la combinaci de
les dues es coneix amb el nom de fora obliqua.
Daqu la importncia de conixer molt b quin tipus desfor haur de suportar un coi-
xinet abans de fer-ne lelecci. A continuaci es descriuen els coixinets ms comuns i
les seves caracterstiques ms importants:
Rodament rgid de boles
Es caracteritza per les seves pistes molt profundes; grcies a aix pot aguantar
esforos axials i, com que les boles poden tenir un dimetre ms gran, la seva capa-
citat de crrega radial s tamb molt gran. Altres caracterstiques que cal destacar
daquest coixinet serien les altes velocitats de gir, una fricci mnima entre les boles
i les pistes, i un preu molt econmic. Si es vol augmentar la capacitat de crrega
existeixen rodaments rgids de doble la de boles.
Fig. 10.69. Rodament rgid de boles. SKF Fig. 10.70. Rodament amb contacte angular. SKF
Fig. 10.68. Tipus de fora que ha daguantar el rodament.
R
'
F = R + A
A
Obliqua Radial Axial
F
Rodament
Eix
F
F
10
Rodament duna lera de boles amb contacte angular
La disposici de les seves pistes de rodament permet rebre una pressi obliqua respec-
te a la lnia de centres de leix del coixinet. Com a conseqncia, aquest rodament pot
suportar crregues radials i axials, aquestes ltimes sempre que el muntem en contra-
posici amb un altre coixinet que pugui rebre crregues axials en sentit contrari. Si
aquest rodament tingus dues leres de boles, llavors podria suportar crregues axials
per totes dues cares.
Rodament de rodets cilndrics
Pot suportar crregues radials grans i aguantar velocitats altes. En alguns casos el
rodament t guiats els rodets per una guia rectangular que es troba a la part interior
de lanell superior; en canvi, lanell interior s llis. Aquest disseny t lavantatge de
permetre que leix del coixinet es pugui desplaar axialment, evidentment dins duns
certs lmits.
Rodament de rodets cnics
La posici obliqua dels rodets i de les pistes de rodament fa que sigui el ms indicat per
resistir crregues radials i axials alhora. Aquest tipus de rodament tamb requereix lacom-
panyament dun altre rodet, muntat en contraposici, capa de suportar esforos axials.
Rodaments dagulles
Els coixinets dagulles permeten dissenyar construccions lleugeres de pes i que
requereixen molt poc espai, a ms de permetre una bona lubricaci. Els ms cor-
rents sn els rodaments dagulles per contactes radials i axials.
Fig. 10.72. Rodament de rodets cnics. SKF Fig. 10.73. Rodament dagulles. SKF
Acti vi tats
34> Quina s la funci dun rodament? Quines sn les
parts ms importants que t?
35> Quins sn els coixinets que poden treballar radialment?
36> Quan parlem de fora axial, radial i obliqua, a qu
ens referim?
Fig. 10.71. Rodament de rodets cilndrics.
SKF
10
3.8 Lubrificants
Quan les mquines entren en funcionament, per ms coixinets que hi intervinguin, s
prcticament impossible fer desaparixer els fregaments entre els seus elements. Aix
comporta prdues denergia per fricci que ocasiona despreniment descalfor i que fa que
el rendiment de la mquina o mecanisme es redueixi sensiblement. Al mateix temps es
produeix un desgast important que pot arribar a malmetrels seriosament. Per evitar tots
aquests problemes es procedeix a la lubricaci de les parts mbils.
La lubricaci consisteix en la collocaci dunes substncies, els lubricants, entre les
superfcies de peces mbils que llisquen en contacte mutu per tal de reduir la fricci aix
com les prdues denergia i el desgast que es produeix entre aquestes.
Un lubricant s aquella substncia capa de disminuir la fricci que existeix entre
els elements en contacte duna mquina quan es mouen uns respecte dels altres.
Els lubricants han de formar una pellcula entre les superfcies en contacte, de manera
que la fricci es produeixi entre un slid i un lquid i no entre dos slids. El coecient
de fricci per a superfcies metlliques netes sol tenir valor d1 10
1
; en canvi, per a
superfcies lubricades pot tenir valors de 1 10
3
i per a superfcies especials pot arri-
bar a valors de 1 10
6
.
Per la seva importncia, els lubricants sn un element ms a tenir en compte en el
projecte duna mquina.
Els lubricants poden ser lquids o pastosos i en algunes circumstncies slids. Els ms
corrents sn, per, els olis i els greixos. Els ms utilitzats sn els que sobtenen a partir del
petroli, encara que tamb nhi ha que sobtenen a partir dolis o greixos vegetals o animals.
Per les seves aplicacions, els podem classicar en lubricants automotrius i industrials
(emprats en motors de gasolina, disel, motos i motors forabord, transmissions, etc.),
greixos automotrius... ns a greixos industrials (emprats en motors marins, hidrulics,
compressors daire, engranatges, turbines i sistemes circulatoris, mquines-eina, etc.).
A. Caracterstiques dels lubrificants
Un bon lubricant ha de realitzar una srie de tasques bsiques que, tal com ja hem
comentat, sn les segents:
Reduir la fricci entres les peces mbils.
Actuar com a refrigerant.
Suportar les agressions dels possibles contaminants (aigua, aire, partcules en sus-
pensi...) que es barregen amb el lubricant.
Per reduir la fricci, cal mantenir la pellcula de lubricant entre les superfcies que
es mouen per evitar que aquestes entrin en contacte. Una manera de tenir les peces
mbils allades s fer servir la lubricaci hidrodinmica, que consisteix a mantenir
la pellcula de lubricant entre les peces fent que aquestes estiguin en otaci. Aix
saconsegueix bombejant el lubricant cap a les superfcies de contacte entre les peces.
Per altra banda s necessari refrigerar, ja que el moviment entre les capes doli pro-
voca fricci; a ms, pot ser que loli es trobi en zones de combusti o estigui en con-
tacte amb substncies a temperatures altes o que hagi de passar per zones de secci
reduda. Tots aquest factors poden alterar lestabilitat trmica de loli. La recirculaci
de loli o ls dadditius pot ajudar a mantenir la temperatura de treball.
10
Finalment, un increment de temperatura far que loli perdi les seves propietats amb el
pas del temps a causa de loxidaci. Un oli que s estable a 85 C pot durar uns quants
anys, mentre que si el mateix treballa a 90 C, la seva oxidaci augmentar exponen-
cialment, i per a valors de 315 C comenar la descomposici trmica. Loxigen de
laire i de laigua fa que loli soxidi, i si hi afegim calor aquesta aigua pot combinar-se
amb loli i pot formar una mena de llot que sacabar barrejant amb les partcules en
suspensi que hi pugui haver a loli, amb la formaci de psits de brutcia.
B. Lubrificaci amb olis
Es fan servir olis quan les temperatures i les velocitats dels elements sn altes. A ms
de lubricar tamb ha de fer funcions de refrigerant i netejador de partcules slides.
Aix saconsegueix fent un circuit tancat doli, de manera que aquest hagi de passar
per les zones a lubricar, per un ltre que el netegi de partcules slides i per un re-
frigerador que absorbeixi la calor de loli.
En llocs on les velocitats sn altes, com ara caixes dengranatges i sistemes hidrulics,
es fa servir aquest tipus de lubricant.
Actualment s molt utilitzada una nova generaci de lubricants, els lubricants
sinttics (SHC). Bsicament, la diferncia dels SHC amb els olis minerals s que els
primers tenen totes les molcules de la mateixa mida i conguraci, en canvi els olis
minerals derivats del petroli no tenen una estructura molecular uniforme i les seves
propietats varien depenent de la qualitat i lorigen del cru. Els avantatges dels SHC
respecte dels olis convencionals sn els segents:
Estalvi denergia. La fricci interna del lubricant es redueix perqu les seves mo-
lcules sn uniformes. Aix representa un estalvi denergia dun 2 a un 5 % a lhora
darrencar una mquina (parell motor).
Duraci. Un SHC dura entre 5 i 10 vegades ms que un oli convencional, amb els avan-
tatges consegents destalviar costos en canvis doli i fer menys aturades de producci.
Oxidaci. Sn menys susceptibles a loxidaci per laugment de la temperatura.
Estabilitat trmica. s elevada i tenen ms udesa a temperatures baixes.
En canvi, el preu s un inconvenient, ja que pot ser 5 vegades superior al dun oli
convencional.
C. Lubrificaci amb greixos
Es fa servir generalment en la manutenci dels rodaments; la seva elecci no s una
feina fcil: el ms recomanable s seguir els consells del fabricant que es troben en
els catlegs. Lelecci dun determinat greix dependr de la temperatura a dissipar,
de la velocitat a qu es mouen els components a greixar, de les vibracions de la m-
quina i de la crrega de treball que ha de suportar lelement.
Acti vi tats
37> En qu consisteix la lubricaci? Per qu s tan important?
38> Quines sn les caracterstiques ms importants que ha de tenir un bon
lubricant?
39> Per qu loli sinttic permet guanyar parell motor?
40> Quins sn els dos tipus de lubricaci ms emprats? Quan s ms adient
aplicar-ne un o laltre?
41> Quines sn les caracterstiques ms importants dels olis sinttics (SHC)?
10
La techn grega
La civilitzaci grega clssica fou probablement la que
ms va influir en el pensament i la cincia occidentals
dels segles posteriors. Homes com Pitgores, Arqui-
medes, Euclides, Plat, Aristtil, Demcrit i altres es-
tabliren les bases de les matemtiques, la filosofia i
del pensament en general que han perdurat fins avui.
Arquimedes, conegut tamb com a Arquimedes de Si-
racusa (287-212 aC), va destacar tamb en el camp de
la tcnica, no solament en el de la cincia. Arquime-
des fou un dels matemtics ms notables de lpoca,
per a ms va intentar trobar aplicaci prctica als
seus invents i molts daquests van sorgir per tal de
resoldre problemes quotidians, com per exemple el
transport de laigua per regar camps.
Aquesta actitud lapropa als cientfics actuals i lallu-
nya dels pensadors de la seva poca com Plat i Aris-
ttil, que consideraven la cincia i el pensament com
coses superiors i que no havien de tenir efectes prc-
tics. El mateix Arquimedes considerava les aplicacions
prctiques del coneixement com una obra menor; tot i
aix, va fer aportacions importantssimes a la tcnica
i va ser un dels primers que va exposar la teoria del
funcionament de les mquines simples.
En aquells temps es consideraven cinc mquines com
les ms importants: la roda, la palanca, el pla in-
clinat, la falca i el caragol. Les cinc grans, les ano-
menaven, tot i que les tres ltimes estan molt rela-
cionades entre si. Malgrat tot, el cas dArquimedes
s un cas excepcional en la Grcia clssica, ja que es
considerava que la techn o tcnica era una qesti
reservada a classes socials inferiors: esclaus i treba-
lladors. Existia, doncs, una separaci clara entre la
cincia i la tcnica. La cincia pertanyia a les clas-
ses dominants sense cap relaci amb la prctica i el
mn productiu, i la tcnica era patrimoni desclaus i
treballadors.
Cincia, tecnologia i societat
Fig. 10.74. Caragol dArquimedes.
10
Activitats nals
Qestions
1> La barra CB est articulada a la paret vertical a C i es
mant en equilibri grcies al cable AB. Determina la
fora que el cable fa sobre la barra en aplicar la fora
vertical F = 180 N al mig de la barra. (Negligeix la
massa de la barra i del cable.)
a) 0
b) 360 N
c) 180 N
d) 90 N
2> En lextrem A del suport de la mquina de la fi-
gura actua una fora F = 300 N de la manera in-
dicada. Quin ser el valor mxim de la resistncia
R que pot actuar a laltre extrem B, per tal de
mantenir lequilibri?
a) 38 N
b) 519,61 N
c) 600 N
d) 150 N
3> A travs de dos corrons iguals de pes G = 100 N i
radi r = 15 mm sactua sobre una tela per tal de
mantenir-la plana i suficientment tensada abans
denrotllar-la al plegador, tal com es mostra a la
figura. Si la fora necessria per iniciar el movi-
ment s de F = 20 N, quant val el coeficient de
rodolament entre els corrons i la tela?
a) 3 mm
b) 2 mm
c) 5 mm
d) 1,5 mm
4> Amb un ternal es vol aixecar una crrega R = 500 N.
Quina ha de ser la relaci dels dimetres D
1
/D
2
de les
politges superiors per tal que la fora F necessria per
remuntar la crrega no sigui superior a 62,5 N? El ren-
diment total del sistema savalua en h = 0,8.
a) 0,833
b) 0,125
c) 1,25
d) 8
30
o
R
d =
d
F
1
2
150 mm
= 300 mm
= 300 N
d
1
O
A
F
d
2
Fig. 10.76
Fig. 10.75
Fig. 10.77
g
F
r
r
G =
r
F
100 N
= 15 mm
= 20 N
R
F
r
1
r
2
R =
F <
500 N
h = 0,8
62,5 N
Fig. 10.78
10
5> Amb un torn diferencial es vol aixecar una cr-
rega R = 3 360 N. Si els cilindres concntrics tenen
D
1
= 250 mm i D
2
= 200 mm, a quina distncia d
sha daplicar la fora F per tal que aquesta no
sigui superior a 70 N? ( = 0,75)
a) 0,8 m
b) 1,25 m
c) 1,05 m
d) 1,35 m
6> Determina el valor mxim de langle dun pla incli-
nat amb coeficient de fricci , per tal que un cos de
massa m es mantingui en equilibri sense relliscar.
a) tg
b) tg
c) tg 2
d) tg /2
7> Un cric du una rosca quadrada de pas p = 3 mm
i dimetre D = 25 mm. Si per aixecar una crrega
R = 10 000 N ha estat necessari aplicar un moment
de 15 Nm, quin s el rendiment de la rosca?
a) 0,3183
b) 1,002
c) 0,5
d) 0,4567
8> Quin s lesfor tallant t que suporta la secci dun
rebl de dimetre D = 10 mm de dimetre sotmesa a
una fora de cisallament de 4 kN?
a) 50,92 Pa
b) 12,73 MPa
c) 203,72 MPa
d) 50,92 MPa
9> Indica quin sistema utilitzaries en la xaci dels
elements de mquines segents:
a) Una politja amb un eix cilndric.
b) Un engranatge desplaable sobre un eix amb trans-
missi de parell.
c) Roda xada a un eix amb esforos laterals.
d) Eix cnic amb una roda.
10> Indica quin tipus de molla utilitzaries en els casos
segents:
a) Per a un amortidor de cops.
b) Per compensar el moviment duna agulla girat-
ria.
c) Per absorbir les vibracions en la xaci duna
mquina o un motor.
d) Per a la suspensi del darrere dun cami.
R
M
p
D
R
p
D
M
= 10000 N
= 3 mm
= 25 mm
= 15 Nm
Fig. 10.81
Fig. 10.79
G
g
a
Fig. 10.80
10
Exercicis
1> Sha de penjar una pancarta rgida de massa m = 150 kg
tal com sindica a la figura. Els cables AP i BQ sn de
dimetre d = 5 mm. Determina:
a) La distncia l
3
a la qual shan de posar els an-
coratges P i Q perqu langle dels cables amb la
horitzontal sigui de a = 30, tal com sindica.
b) La fora que fa cada un dels cables.
c) La tensi normal dels cables a causa de fora
que fan.
R: a) l
3
= 3,7856 m
b) F = 1 471 N
c) G 75 MPa
2> En un torn diferencial les manetes tenen 700 mm
de longitud, i la fora mxima que es pot efectuar
sobre cadascuna s de 100 N. Si el cilindre gran
s de 300 mm de dimetre, determina:
a) Quin ha de ser el dimetre del cilindre petit per
poder elevar crregues de 25 kN, si el rendiment
de la mquina s del 80 %.
b) Quina alada selevar la crrega per cada volta
completa de les manetes.
R: a) 282 mm
b) 28,26 mm.
3> Determina la fora que suporta el cable BC i el valor
de les reaccions A i B del sistema en equilibri si el
pes de la barra AD s negligible.

R: TBC = 166,67 N, RAx = 166,67 kN i RAy = 200 kN
4> A les tenalles de la figura, calcula el dimetre del
rebl de larticulaci O si la fora aplicada val P =
200 N per t
t
= 120 MPa.

R: D = 2,78 mm 3 mm
5> La pantalla paravent de la figura est articulada
amb el terra pel punt A, i es mant vertical mitjan-
ant la barra articulada en el punt B, que recolza
a terra en el punt C, on no llisca. Lacci del vent
equival a una fora resultant F = 840 N aplicada al
centre de la pantalla. Les masses de la pantalla i de
la barra es consideren negligibles.
a) Dibuixa el diagrama de cos lliure de la pantalla.
Determina:
b) La fora, F
BC
, que fa la barra BC sobre la pantalla.
c) Les forces vertical, F
V
, i horitzontal, F
H
, que rep la
pantalla en el punt A.
A B
P Q
l
2
m
g
l
3
l
2
l
1
Fig. 10.82
4 m
7
,
5
6
D
C
A
B
200 kN
d
T
BC
R
Ax
R
Ay
P
P
R
75 mm 200 mm
O
Fig. 10.83
Fig. 10.84
10
d) La fora horitzontal, F
T
, que fa el terra sobre la
barra BC.

R: F
BC
= 1 050 N, F
V
= 903,3 N , F
H
= 315 N i F
T
=
525 N
6> Es vol construir una premsa de rosca per tal de poder
exercir una fora de 150 kN. Si es parteix dun cara-
gol de rosca quadrada de 150 mm de dimetre mitj,
dun filet de 8 mm de pas i m = 0,01, quina haur de
ser la longitud de la maneta de caragolar, si la fora
mxima que shi podr aplicar s de 450 N?
R: 672 mm
7> Quan creus que s necessari ls de rodaments de
boles en els acoblaments eix-roda?
8> Busca informaci sobre el tipus de rodaments que
duen els cotxes en les rodes i si duen lubrificaci
dalguna mena. Descriu com sn i intenta justificar
el tipus i la forma que tenen, aix com el tipus de
lubrificaci.
9> Qu es pot fer per reduir la fricci entre els diferents
membres dun mecanisme?
10> Informat de quins sn els lubrificants que necessita
un cotxe, en quines parts sutilitzen i amb quina pe-
riodicitat cal renovar-los. Realitzan un breu informe.
F
L
s
A
a
B
g
C
L = 2 m s = 1,25 m
a = 60
o
F = 840 N
Fig. 10.85

Tema 10

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 10

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BLOC

F ) respecte dun punt (O) es deneix com el producte

F est inclinada) i, a ms a ms, un moment

M en sentit contrari al moment

G i les reaccions, ja que si no el pedal giraria, en no existir altres

M(O) = 0 , tenim que:

You might also like