Els ensenyaments artstics i leducaci emocional

Marta Guerrero



Abstract

Aquesta comunicaci pretn fer una reflexi sobre la importncia dels ensenyaments artstics
dins lmbit educatiu com a medi de transmissi, reconeixement i alliberaci de les emocions.
Segons les instruccions dinici de curs a lensenyament obligatori cal prioritzar lassoliment,
per part de lalumnat de les competncies bsiques necessries per laprenentatge i pel
desenvolupament personal i social. Quan es parla daquestes competncies generalment es
refereix a les primeres, les rees anomenades instrumentals per sovint sobliden de les
ltimes referides a lequilibri emocional i la convivncia. Cal considerar lestudi de les arts,
tamb les ms oblidades com sn la dansa i el teatre, dins el currculum escolar com a
matries instrumentals per ladquisici de la sensibilitat, de la comprensi de llenguatges
universals i de lessncia de lsser hum.





Introducci
Arrel de la Conferncia Nacional dEducaci (2000-02) on es pretenia fer una avaluaci i
diagnstic del actual sistema educatiu, quines eren les mancances, les intencions, cap on sha
danar, i quines haurien de ser les Competncies Bsiques es va veure que lmbit menys
considerat i que requereix duna profunda reestructuraci, donant-li el valor que realment li
correspon, sn els ensenyaments artstics.

Una de les propostes que van sorgir va ser crear una rea de matries artstiques que inclogui
la plstica, la msica, la dansa i el teatre. En especial les dos ltimes molt arraconades en el
currculum i molt tils per aprendre i entendre les emocions.
Recordem que lart no s ms ni menys que un medi dexpressi i comunicaci: de
sentiments, emocions, estats dnim etc.
Per qu no potenciar veritablement aquesta rea com a font tamb de laprenentatge
emocional?

Com va dir Yehudi Menuhin en la seva visita al CEPA Oriol Martorell lany 1998 El
moviment i el so es desenvolupen des de abans del naixement. Si es cultiven ajuden a crear un
equilibri interior que aporta benestar i satisfacci als infants
Totes aquestes matries actuen com a facilitadores del coneixement i reconeixement de les
emocions a la vegada que ajuden a lalliberaci daquestes de forma controlada asserenant
lestat dnim fet que permet afrontar posteriorment els esdeveniments amb una visi ms
positiva i ms racional de lentorn. Podem recordar la dita popular: la msica amansa les
feres
La manifestaci pblica de cadascuna de les arts s a ms un esdeveniment social. No sha de
oblidar que forma part del patrimoni cultural de la humanitat. s aquest rerefons social el que
lidentifica com a medi ampli i universal de comunicaci. No oblidem que es pot utilitzar
com a eina dintegraci en les escoles cada cop amb ms alumnes nouvinguts procedents
daltres pasos que no parlen la nostre llengua.

Problema
En els resultats de la CNE es va constatar que fins aquell moment hi havia hagut un especial
inters en laprenentatge dunes determinades matries (matemtiques, llengua, socials etc.)
que shan considerat com a indispensables per tenir xit en el mn laboral i daltres a les que
sha etiquetat de suprflues. Malauradament en aquests darrers anys les coses no han canviat
gaire.

A lhora de definir les competncies bsiques ning posa en dubte la necessitat dadquirir les
matries instrumentals per possibilitar ladquisici dels coneixements, per aquesta
focalitzaci per les cincies arbitrries, els codis, el llenguatge matemtic, lescriptura i la
parla ens fa considerar ms suprflues aquelles ms inherents a lhome, ms primitives com
sn la msica i la dansa.

Aquelles assignatures considerades Maries com sn totes les arts en general dins lescola
cal reconsiderar-les com a matries instrumentals per leducaci de les emocions. Les arts sn
ms antigues que el llenguatge oral o escrit, els nostres avantpassats ballaven, tocaven ritmes,
pintaven i expressaven emocions amb el gest i el moviment corporal. Cal retornar als orgens
per entendre la seva funci.
s essencial que una rica experincia dels sentits precedeixi qualsevol aprenentatge
abstracte de smbols o estructures (Yehudi Menuhin).
No noms s la parla el que ens distingeix dels animals sin lexpressi artstica.

Per tot aix he elaborat un projecte que pretn comprendre i interpretar les emocions a travs
de lart.

Justificaci
Si les emocions tenen una relaci directe amb la percepci que tenim dels estmuls i aquests
es detecten a travs dels sentits, s important desenvolupar aquests ltims el mxim per tal de
no perdre informaci rellevant.
Per desenvolupar els sentits lestudi de les arts pot ser beneficis ja que s un cam abonat per
aprendre a escoltar, a mirar, a moures i en definitiva reconixer els estmuls que ens ajudaran
a interpretar el mn, les persones i el context.
S. de la Torre (2000) ens diu de les persones que prefereixen lmbit sensoperceptiu: Quan
predomina la inclinaci per aquest mbit estem en front de persones que valoren lo sensorial
i perceptiu, lo esttic i artstic, el llenguatge plstic i icnic sobre el simblic. Prefereixen la
informaci en termes sensoperceptius i imaginatius. Sn persones duna gran sensibilitat
artstica i gaudeixen com poques del plaer provenint dels sentits: vista, oda, gust, olfacte,
tacte i a ms gaudeixen de la bellesa de la msica, de la poesia, de lexpressi motriu i de tot
lo sensual.
Desenvolupar els sentits s una tasca que hauria de ser ms present en leducaci. Es diu que
no hi ha res a la intelligncia que no hagi passat pels sentits.
Lactivitat sensorial sexercita enfortint la capacitat dobservaci i percepci aix com la
seva expressi. (F.Menchn 1998).

Objectius
Lobjectiu del projecte s utilitzar els diferents llenguatges que lart ens aporta per a travs
daquests conixer el mn de les emocions.
Les emocions tenen el poder de modificar els pensaments en major mesura que el inrevs, per
aquest motiu cal conixer, identificar, retrobar i fer conscients aquestes de manera que podem
controlar-les i canalitzar-les adequadament per poder raonar de manera ms objectiva.

El projecte pretn elaborar una programaci deducaci emocional que inclogui els segents
aprenentatges:
- Identificar emocions prpies
- Capacitat dexpressar-les
- Identificar les emocions dels altres
- Comunicaci no verbal
- Autocontrol de les emocions
- El contagi emocional
- La influncia de lambient

Identificar factors externs que faciliten determinades emocions a travs de:
- La msica
- Lexpressi facial
- Lexpressi corporal
- El moviment
- La veu
- El tacte
- Els colors
- Lespai
- Les imatges
Aquesta programaci va adreada als alumnes de cicle superior de primria (nens i nenes
dedats compreses entre els 10 i els 12 anys)
Es pot incloure dins la matria de msica en la que hi ha una petita part del currculum
dedicada a la dansa i la matria de visual i plstica.

Utilitat i repercussions
La utilitat dadquirir els coneixements o objectius daprenentatge definits a la pgina anterior
sn els segents:
- Adquirir una sensibilitat envers lart en general
- Interpretar el llenguatge no verbal
- Expressar-se amb altres tipus de llenguatge (musical, gestual, corporal i plstic)
- Obtenir un control adequat de les emocions
- Ser conscient del contagi emocional
- Considerar els factors externs que eliciten emocions
- Millorar la percepci auditiva, visual i tctil
- Millorar la propiocepci

Tot aix repercuteix en:
- Un augment de la cultura personal envers tot tipus de manifestacions artstiques
- Adquirir una major transparncia comunicativa i per tant una millora de les relacions
interpersonals, sent capaos de detectar les emocions produdes en els altres i
expressar en ms convenciment les prpies.
- Millorar lhabilitat de ser assertius en les nostres manifestacions segons el lloc, el
context i linterlocutor.
- Facilitar un raonament ms objectiu
- Ser ms conscients de linfluencia emocional produda pels membres dun determinat
grup i ser capa dapartar-la o de deixar-se portar depenen de s aquesta s positiva o
negativa, moral o amoral, convenient o perjudicial.
- Considerar lentorn fsic, psquic i social en les emocions
- Augmentar la sensibilitat desenvolupant una major conscienciaci dels sentits per tant
major capacitat de detecci dels petits detalls.
- Millorar el coneixement de les prpies emocions.

OBJECTIUS DEL PROGRAMA
1- Identificar les emocions prpies.
Segons J ames Langediu les emocions sorgeixen de la nostre interpretaci dels patrons
dactivaci fisiolgica
Aquests dos autors defensen que els canvis corporals no segueixen a lexperincia emocional
sin que sn les experincies emocionals les que es produeixen desprs dels canvis corporals.
s interessant la teoria del feedback facial de Tomkin que diu el aspecte subjectiu de
lemoci s en realitat la conscincia que es te del feedback propioceptiu de lacci facial. El
feedback facial s tan rpid i reflexiu que escapa a la conscincia per igualment activa
lemoci.
Totes les emocions alteren la imatge corporal, quan sentim odi el cos es contrau, en canvi
quan experimentem afecta o amor el cos tendeix a expandir-se.
Cal dons conixer, reconixer i adquirir un bon domini de la postura corporal ja que s una
bona font dinformaci sobre les prpies emocions.
Els sentits ens donen una informaci catica quan no els eduquem, un cos no entrenat es
mou de forma desgarvada i torpe; un ull insensible no est interessat en el que veu, o ho
veu lleig; lorella que no t educaci musical sent sorolls que li molesten ...
(M.Csikszentmihalyi 1997)..

2- Expressar les emocions.
Actualment s molt important saber expressar-se, no es suficient tenir bones idees si no sabem
transmetre-les. Aquesta expressi per ser efica ha de ser holstica, es ha dir que integri no
sols lexpressi oral, tamb la corporal, la plstica, la gestual etc.
Leficcia del gest en el mon hum resideix en primer lloc en la seva significaci
expressiva.
Lexpressi emocional s, en primer terme una crida espontnia del nen al seu medi sota el
impuls de les seves necessitats, per aviat lactitud dels altres, en particular lactitud de la
mare, tindr una influncia sobre el sentit de les manifestacions expressives que cada cop es
faran ms especfiques. ( Jean Le Boulch 2000).
Si pensem en les capacitats expressives del gest per exemple hi ha persones que parlen amb
les mans, que no saben articular el seu discurs sense lajuda del gest o que podrem interpretar
el que diuen noms mirant-los, no tant el contingut semntic sin la intencionalitat, lhumor,
la transcendncia, el seu estat dnim.
Un mateix gest adquireix diferent significat segons lexpressi de la mirada, la direcci, la
seva torbaci o illuminaci.. (J aques Dalcroze 1945 en Marie Laure Bachmann 1984).

Podem pensar en infinites possibilitats noms amb lexpressi facial: uns ulls que riuen, que
supliquen o que desafien, unes celles que mostren enfado, sorpresa o tristesa, una boca que
riu, somriu o mostra amargura .
Pel que fa a les actituds corporals podem observar quines parts del cos movem i com les
movem segons les emocions que sentim o simplement segons lestat dnim del moment. Uns
moviments tancats amb les extremitats properes al cos o b oberts i amplis denoten actituds
diferents.
s important que els nens aprenguin a expressar-se fent una autoobservaci del seu
moviment, gest, postura, to de veu en el que parla i si aquest s adequat al contingut del
discurs, a la situaci i a linterlocutor. Cal comprovar com ho han interpretat els altres, tant el
contingut com la intenci.
Les emocions del nen es manifesten externament duna manera ms intensa i moltes vegades
desordenada, quan no ha estat sotmesa a una educaci que li proporcioni el domini de s
mateix (J aques Dalcroze 1942 en Bachmann M. L. 1984).
Lexpressi a travs de la msica i la dansa. s ms fcil descriure la intensitat, el grau, la
manera en que una persona est molt alegre mitjanant una msica o expressant-ho en
moviments que dient oralment de forma esttica, sense moviment corporal que est molt
alegre.
Isadora Duncan (H.Gardner 1995) reconeguda com a iniciadora de la dansa moderna
considerava que el cos era sobre tot un vehicle per expressar continguts emocionals.
Martha Graham (H.Gardner 1995) va dir en una ocasi No vull que mentenguin, noms vull
que em sentin..

3- Identificar les emocions dels altres.
A pesar de les possibilitats dinhibici i de control que es pot exercir sobre la mmica i el
gest i a pesar de les possibilitats de simulaci i dissimulaci, lexpressi del cos parla amb
major eloqncia de la persona que la expressi oral.
En el nostre anlisi del moviment com a forma dexpressi, posarem de manifest que el to,
base de ladaptaci postural, s tamb larrel com de les emocions i de les actituds mentals
(J.Le Boulch 2000)
Les emocions es reflecteixen tamb en el to muscular, la tensi emocional provoca tensi
muscular. s per aquest motiu que el moviment que es caracteritza per un joc de tensi-
relaxaci dels diferents grups musculars te un significat expressiu. Els moviments revelen
emocions i sentiments, el tremolor dunes mans expressa por o ansietat, el picar amb els dits
sobre una taula pot significar irritabilitat o impacincia etc.
Els moviments poden tenir un carcter defensiu, protegir lorganisme contra les agressions
externes o expansiu i obert de comunicaci i apropament.
Una manera de comprendre les emocions dels altres s mitjanant la imitaci. Tenint en
compte la teoria del feedback facial de Tomkin en la que es considera que la prpia emoci
sinterpreta a partir de lexpressi facial i per tant la possibilitat de generar emocions
modificant aquesta; el repetir lexpressi facial de linterlocutor ens revelaria la seva emoci.
La actitud corporal tamb es significativa s una manifestaci observable des de lexterior
que en absncia dun desplaament o dun moviment traeix les disposicions o les intencions
dun subjecte cap el medi...(J .Le Boulch).
Es cert que hi ha expressions o gests universals com es el saludo, la rialla o el crit de pnic i
per tant sn inherents a la persona. Aquests sn fcils dinterpretar, per cal i s possible dins
una mateixa cultura aprendre a observar i comprendre les manifestacions expressives dels
altres.
La sensibilitat cap als sentiments dels altres i la seva manipulaci, mitjanant la conducta
emocional expressiva, est en lessncia de les habilitats socials (D.G. Gilbert i J .J .Connolly
1991).
4- La comunicaci no verbal.
En els punts anteriors faig referncia a lexpressi i la identificaci de les emocions prpies i
dels altres, basant-me sobre tot en lobservaci de les manifestacions expressives no verbals.
La comunicaci no verbal no sacaba per en lexpressi facial, el gest, la postura o el
moviment corporal sin que s encara molt ms amplia.
Laprenentatge emocional comena a travs del tacte (Flora Davis). Els primers contactes
duna mare amb el fill sn tctils, posteriorment aquests es substitueixen ms tard per
expressions facials.
El contacte fsic s una forma dexpressi que varia en funci de la cultura. Tamb varia en
funci de lestatus social, el fet dacariciar el cap dun nen petit per un adult es ms freqent
que no pas que ho faci el nen a ladult. El metge toca els seus pacients, per no a la inversa.
Hellen Keller(1945) cega i sorda als pocs mesos de vida explica en el seu llibre El mundo en
que vivo quan parla de les mans dels altres ..Desenvolupament extrem no sols de la textura
sin de la sensaci, significaci duna ma les propietats psicolgiques, el carcter, la
personalitat, el temperament, la sensibilitat, lestat dnim etc
En molt pocs casos sento les qualitats fsiques dall que s viu (com la ma) s dels
objectes. Hellen Keller es refereix al contacte fsic entre persones com a medi de
comunicaci molt important. En aquest passatge es refereix al fet de donar la ma.

La proxmica s lestudi de com lhome estructura inconscientment el microespai. Aquest
espai imaginari al voltant del cos com a regulador de les distncies interpersonals varia en
funci de les diferents cultures.
Si un estrany ocupa lespai personal provoca una reacci de fugida o datac.
Els humans prefereixen posar-se ms a prop de les persones que els agraden, per tant s
tamb una forma de comunicaci i expressi democions.
No hi ha la mateixa distncia entre dos enamorats, que entre dos companys de feina o que un
subordinat amb el seu cap. Inconscientment es marquen unes distncies fsiques que
reflecteixen el grau de proximitat o atracci emocional.
La msica, la dansa, els colors, la imatge, la llum i les formes tamb sn medis de
comunicaci no verbal que valdria la pena aprendre ja que sn llenguatges universals. Tots
expressen o indueixen determinades emocions segons el seu ampli espectre de contrastos,
combinacions i matisos.

5- Lautocontrol de les emocions.
El sentir determinades emocions davant determinats estmuls s fins a cert punt incontrolable,
el que s sha daprendre a controlar sn les respostes provocades per aquestes. Es ha dir no es
tracta de reprimir lemoci sin de controlar la conducta immediata donant un temps a la
reflexi.
Tenir una percepci clara de la intenci i les emocions dels altres pot ajudar a fer una
interpretaci ms acurada de la realitat. Alhora ser conscient de les prpies emocions pot
ajudar a un major coneixement dun mateix i per tant a un raonament ms lgic.
Les emocions les podrem classificar no sols en positives o negatives sin en funci de la seva
intensitat en elevada, moderada o baixa.
Com a exemple duna mateixa emoci en distint grau podrem dir que no s el mateix estar
malhumorat, que alterat o que furis, no es el mateix estar tens que estar espantat o que sentir
pnic, o entretingut, divertit o eufric etc. Serien diferents intensitats duna mateixa emoci.
Podem al menys controlar aquesta intensitat a travs de la conscincia o detecci de les
prpies emocions mitjanant les senyals fisiolgiques. Quan tenim por per exemple premem
les dents, posem els msculs de lestmac en tensi, suem, respirem ms de pressa, notem la
boca seca, el cor ens va ms accelerat, ens posem vermells o ens tremolen les mans etc.
Una forma dautocontrol s dons lautoobservaci daquestes senyals i intentar modificar-les
en el seu inici.
Cal a vegades trobar un medi per alleugerir les tensions, en aquest cas a travs de les arts,
escoltant o fent msica, admirant o pintant un quadre, visionant o ballant una dansa etc. En
definitiva gaudir a travs dels sentits.

6- El contagi emocional.
Le Bon (1895) s considerat com liniciador de la teoria del contagi.
Molt criticat per la seva visi patolgica de les masses apuntava el fet de que era lemoci i
no la ra el que arrossegava a la gent cap a una determinada conducta collectiva.
El contagi emocional s el procs en el qual les emocions, actituds i comportaments es
comuniquen rpidament entre els participants i sn acceptats incondicionalment. (Le Bon,
Tarde 1901) (Young 1945) (Zimbardo 1970).
La rialla, el plor provoquen en els altres reaccions similars, per no sn les niques
manifestacions emocionals que es contagien, ni ha de ms complexes.
William Condon estudiava pellcules per tal de trobar patrons de conducta, va descobrir que
en formes mnimes el cos de lhome balla constantment al comps del seu discurs. El mes
sorprenent del cas s que la persona que escolta es mou al comps del relat del que parla. A
aquest fenmen lanomena sincronia interaccional.
Sembla clar que el ser hum s un gran imitador, especialment sensible a les senyals corporals
dels seus iguals. Ens comuniquem algunes coses de la mateixa manera que els animals
(Flora Davis).
Aix s un fet que el personal docent em de tenir en compte. Un professor t un efecte sobre
la classe a causa de les seves qualitats personals, moltes de les quals son revelades en els
seus patrons de moviment. (M.North1973).
s important que els nens coneguin la capacitat de contagi i siguin conscients tamb de la
vulnerabilitat al contagi. Podem imaginar algunes situacions dagressions verbals que s
donen fcilment en un cap de futbol com a exemple del contagi emocional i que la majoria de
vegades no tenen cap raonament objectiu.

7-La influncia de lambient.
Qualsevol tipus de manifestaci artstica pot produir emocions. Les arts en general sn
llenguatges molt rics a lhora de comunicar emocions i com sha dit anteriorment les
emocions es contagien.
Una de les funcions ms antigues i potser la ms popular de la msica s enfocar latenci
dels oients en models adequats a lestat dnim desitjat (M.Csikszentmihalyi 1997). Podem
distingir entre msica per ballar, per escoltar, per casaments o enterraments etc.

Hi ha un altre factor ambiental que s la veu humana. No em refereixo als continguts del
discurs i per tant no minteressa en aquest cas la part semntica del missatge.
Qualsevol intervenci verbal sigui en lidioma que sigui t un rerefons comunicatiu que no t
ha veure amb all que es diu sin com es diu.
Sovint una mateixa pregunta feta amb un to o un altre, amb una veu greu o aguda, amb un
ritme o un altre pot variar enormement la intenci del missatge.

Per ltim els colors, lespai i les imatges tenen tamb qualitats intrnseques que comuniquen o
produeixen sensacions i emocions de tota mena.
Una habitaci fosca i petita no te el mateix impacte emocional que un paisatge ampli i
llumins. Els colors mateix sels hi atribueix connotacions emocionals, tots em sentit dites
com ho veia tot negre tot sembla de color rosa etc.

Com he dit al inici sembla que en el mon educatiu no s dona la importncia a les arts que s
mereix. En aquest plantejament vull posar de relleu el valor de les arts en leducaci
emocional.
M.Csikszentmihalyi tamb denncia leducaci en el mon occidental La nostra cultura
sembla posar poc mfasi en ensenyar les habilitats musicals en els nens i els joves. Quan sha
de retallar un pressupost duna escola, els cursos de msica aix com els dart i educaci
fsica sn lo primer que selimina.
s trist no valorar el potencial de les arts en el mon educatiu.



Referncies bibliogrfiques

lvarez Gonzlez, M (2001) Diseo y evaluacin de programas de
educacin emocional. Ciss Praxis
Aragons, J .I & Amrigo, M. cols. (2000) Psicologa ambiental Madrid:
Pirmide
Argyle & Cook (1976) Comunicacin no verbal
Bisquerra, R. (2002) Educacin emocional y bienestar. Praxis
Csikszentmihalyi, M. (1997) Fluir Kairs
Davis, F. Comunicacin no verbal
Gardner, H. (1995) Mentes creativas Paids
Gardner, H. (1997) Arte, mente y cerebro Paids
Gilbert, D. G. & Connolly, J . J . Personalidad, habilidades sociales y
psicopatologa Omega
Keller, H. (1945) El mundo donde vivo Buenos Aires
Laville, A. (1976) Lergonomie Paris: Presses universitaires de France
Le Boulch, J . (2000) Hacia una ciencia del movimiento humano Paids
Menchn, F. ( 1998) Descubrir la creatividad Pirmide
North, M. (1973) Movement and dance education Northcote House
Reeve, J . Motivacin y emocin McGraw Hill
Schilder, P.(1994) Imagen y apariencia del cuerpo humano Paids

Webgrafia
www.colour-affects.co.uk/psyprop.html
www.harvestfields.netfirms.com/meditation/color.htm