LESTNDARD

Lestndard s un model de llengua que facilita la comunicaci entre els parlants. Aix
com els dialectes sn elements diversificadors duna llengua, lestndard s un factor
de cohesi del poble, t un alt valor simblic, aglutinador. Lestndard representa la
unitat de la llengua. Utilitzant lestndard els parlants agafen concincia de pertnyer a
una comunitat lingstica determinada. Per aquest alt valor cohesionador de lestndard
es provoca que els atacs a lestndard duna llengua sn freqentment, atacs a la
comunitat lingstica amb lintenci que els seus membres no es sentin units per la
llengua.
Totes les llenges tenen distintes maneres de parlar, per quan vols que una llengua
tengui un model lingstic i posar-ne unes bases es crea lestndard. Lestndard s
molt semblant a la norma, per no exactament.
Totes les llenges necessiten un estndard, no hi ha tants destndards com varietats
parlades, per hi ha llenges que tenen ms dun estndard (e.g. angls).
Ens trobam que segons quines llenges alguna gent vol que cada dialecte tengui un
estndard. Aix s perqu lestndard s el mxim smbol de comunitat lingstica, qui
vulgui acabar amb una llengua ha dacabar amb lestndard. Els atacs a lestndard sn
atacs a la comunitat (una de les mximes unions entre persones s la llengua). Es que
es vol emiminar s la comunitat lingstica.
Atacar lestndard duna llengua amb la intenci de defensar un dialecte sol amagar un
objectiu clar: acabar amb la llengua dun territori.
Qui defensa el dialecte duna llengua enfrontant-lo a lestndard amaga unes altres
intencions.
Normalment a Mallorca molts dels que neguen la unitat lingstica del catal ho fan
parlant en castell (no en mallorqu). Les polmiques entre llengua i dialecte noms es
donen en comunitats lingstiques en les quals la llengua es troba en un procs de
minoritzaci. Aquest tipus de polmica aconsegueix afeblir la llengua prpia i enfortir la
llengua que lest substitunt.
A Mallorca el tema llengua-dialecte neix als anys 70 (gonellisme). El gonellisme es ven
perqu es decideix al parlament que el nom cientfic de la llengua ha de ser el catal.
Aix i tot els gonelles duen 30 anys dient que el mallorqu no s catal ajudant aix a la
substituci lingstica.
Gonellisme (blaverisme al Pas Valenci).
El que va iniciar la polmica (Diario de Mallorca anys 70) signava les cartes al director
com Pep Gonella. Pep Gonella criticava lestndard. Mai va quedar clar qui era. Va
mantenir la polmica amb eminncies entre elles en F. de Borja Moll. Ell sabia qui era,
per no ho va voler publicar mai. Encara que no hi hagi proves evidents, sn diverses
les persones que diuen que era Antonio Alemany. Aquest home ha dentrar a pres
perqu era qui feia els discursos de Jaume Matas i els cobrava irregularment.
Els usuaris duna llengua normal sidentifiquen amb el seu estndard, que adopten com a
model de referncia del que s correcte, adequat
Lestndard t una funci unificadora, unifica les diferncies internes, i una funci
separadora respecte a les altres comunitats lingstiques. Marca les diferncies.
De fet, un estndard que no marqui distncies amb una llengua vena i potent dins el
territori de la primera llengua, acaba subordinant-shi (e.g. cas gallec).