John Stuart Mill (1806-1873)

Va ser un filsof i economista que va destacar per la seva important teoria tica, poltica i
social.
Fill del filsof James Mill, va nixer a UK. El seu pare el va sotmetre a estudiar segons un
estricte mtode que el va portar a la depressi.
Casat amb la feminista Harriet Taylor, qui el va influir molt durant la seva amistat i
matrimoni posterior.
Els conceptes ms importants de la seva filosofia sn la llibertat i lutilitarisme.
LA LLIBERTAT
El concepte de llibertat del qual parla Mill no s el lliure albir, sin de la llibertat civil o social i els
lmits del poder que la societat pot exercir de forma legtima sobre un individu.
La societat noms ha de limitar la llibertat de l'individu quan perjudica als dems:
En qualsevol moment de la histria hi ha hagut conflicte entre la llibertat i lautoritat. En lantiguitat
hi havia una oposici entre els interessos del poble i els governants. Lautoritat del governant
pretenia ofegar la llibertat dels sbdits. En un sistema republic la llibertat no t per qu estar
assegurada, perqu el govern representa a una part del poble (a la majoria) i es pot donar el cas que
una part del poble intenti oprimir una part del poble (la tirania de la majoria).
Critica el gran esfor per part dalguns filsofs (Plat, Hobbes...) per intentar regular des de
lautoritat pblica les conductes privades. La llibertat noms s quartada quan simposen desigs en
la vida pblica i privada.
El govern ha de respectar les segents llibertats:
La llibertat de la conscincia: la llibertat de pensament i sentir, la llibertat dopini en
qualsevol mbit hum (prctic, especulatiu, cientfic, moral o teolgic).
La llibertat dacci: ocupaci, de planificar la nostra vida...
La llibertat dassociaci dels individus: llibertat de reuni.
Mill diferencia dues llibertats:
Llibertat Positiva: s la llibertat de poder actuar, de fer cadasc el que vulgui.
Llibertat negativa: sn les garanties que permeten el pensament i la opini davant de les
coses.
La llibertat de pensament i dexpressi
Mill mostra la seva oposici a la limitaci de la llibertat de pensament encara que el poble (la
majoria) hi estigui dacord. La llibertat crea diversitat per aix ens hem de regir pel principi de
tolerncia.
La llibertat de opini i d'expressi tenen una utilitat social: possibilita el desenvolupament, el
progrs comportant un major benestar en la societat. En qualsevol del casos la llibertat s positiva:
1. Si la opini admesa s falsa, el fet de silenciar l'opini diferent t'impossibilitar d'acceptar
els errors. Hem d'acceptar la nostra infal!libilitat. Noms mitjanant la discussi i
lexperincia els homes poden corregir els seus errors. Les idees sempre poden ser falses,
per aix sempre sha dacceptar la critica.
2. Si la opini admesa t part de veritat i part de falsedat llavors la pugna d'opinions contraries
pot reconixer part de veritat en les opinions dels altres.
3. Si la opini admesa fos vertadera llavors el debat obert amb altres opinions ens servir per
comprendre-la i saber-la fonamentar racionalment. En cas contrari les creences perden
vivacitat, deixen de comprendre's, es van debilitant.
Mill critica les lleis que encara limitaven la llibertat dopini (ex: els homes que no creuen en Du o
en una altra vida no podien ser testimoni dun tribunal).
La llibertat dexpressi sha dutilitzar en un clima assossegat i de respecte a totes les opinions.
Mill va ser uns dels primers pensadors en defensar la plena igualtat entre home i dona (Lesclavitud
femenina).

Llibertat dacci
El lmit a la llibertat dacci individual es troba en les accions que causen danys a altres persones.
Lautoritat de la societat sobre lindividu ha de ser el mnim possible.
Diferents tipus dintromissions il!legtimes a la llibertat de lindividu:
1. La majoria no pot limitar la llibertat individual. [Exemple: La obligatorietat de no menjar
porc en un pas de majoria musulmana; la prohibici en les societats que la majoria sn
puritans de les diversions pbliques]
2. Uns suposats drets socials no poden regular les accions dels individus.
3. El costum no pot imposar una determinada forma de viure als individus que viuen en un
determinat territori: loci, lestructura familiar...
s bo que hi hagi una gran diversitat de formes de viure; el desenvolupament de la individualitat
proporcionar progrs i benestar. Lhome excepcional, diferent, pot proporcionar ms benestar i
progrs que no aquell home normal. El seu fonament ltim torna a ser la utilitat.
Liberalisme econmic:
Defensa la bondat de la llibertat aplicada en l'mbit econmic:
Creu que la competncia beneficiaria a tota la societat en el seu conjunt, on ha de prevaldre el dret
dexpressar-se i a viure.
Proposa tot el contrari del sistema gremial prpia de la societats estamentries dels s XIII fins al
XIX (qu regulaven qui podia produir, com es tenia que produir, el preu dels productes, etc) i la
planificaci econmica de les societats comunistes (en que la comunitat (Estat) regula la producci
d'una manera racional i centralitzada buscant la mxima eficincia).
El principi utilitarista del b com li permet defensar la intervenci de l'Estat per tal de disminuir
les desigualtats socials provocades pel capitalisme. Defensa la limitaci del " deixeu fer, deixeu
passar". En aquest sentit defensa la limitaci de la jornada laboral, la prohibici del treball infantil,
el control dels productes per evitar el frau, promoure la salut, l'educaci i la igualtat entre homes i
dones.
Conceptes sobre lEstat:
Sha de construir un ordre moral: conciliar els desitjos individuals amb la societat en conjunt.
Sha dordenar i educar la societat i buscar la lliure iniciativa.
Lestat sha de basar en ltica utilitarista. Aquesta s agregativa (es pot calcular leficincia, el
millor s la felicitat pel major nombre de gent), i no transcendental (no hi ha cap principi a priori).
Lnica condici s la voluntat: considerar els desitjos dels dems.
No sha de basar en sentiments sin en principis raonats.
Destaca la voluntat de tenir les necessitats cobertes, s a dir, el benestar.
El govern ideal s el sistema entre el comunisme i el capitalisme, s a dir el cooperativisme, per
tant el sistema ms aproximat s la democrcia com a concepte del govern de tots els habitants i no
de la majoria, cal remarcar la importncia de la felicitat dels grups minoritaris. Sempre sha
dintentar arribar al mxim nombre de persones. Els principis que han de regir-la sn:
1. Autodesenvolupament.
2. Individualitat i respecte a la diversitat (benevolncia), amb la importncia de la vida privada.
3. Universalitat respecte a un mateix en front la societat
LUTILITARISME molt influt per Epicur i Aristtil
s una tica teleolgica, s a dir, finalista la qual busca sempre la felicitat. Es basa en lamplitud de
les accions, s a dir, contra ms gent implicada millor sense caure en la tirania de la majoria. Per
tant inspira lestat de benestar (ideologia social-demcrata).
El criteri de la felicitat es basa en la prudncia, s a dir en lequilibri.
Es basa en la realitzaci daccions tils per ser felios. Mill defineix en b com tot all que sutilitza
per fer felios. Per tant sempre mesurem les accions segons la seva utilitat: sm felios al fer coses
tils.
El concepte d'utilitat:
"El credo que acepta como fundamento la moral de la utilidad, o el principio de la mayor felicidad,
mantiene que las acciones son correctas en la medida que tienden a promover la felicidad, e
incorrectas en la medida que tienden a producir aquello que es contrario a la felicidad. Por felicidad
se entiende el placer y la ausencia de dolor; por infelicidad el dolor y la falta de placer"
La felicitat s l'nic fi de totes les nostres accions:
De vegades un mitj per aconseguir la felicitat es transforma en un fi en si mateix: "Lo que una vez
se dese como instrumento para el logro de la felicidad, ha llegado a desearse por s mismo. [...]
llegando a ser en s mismas fuentes de placer ms valiosas que los placeres primitivos"
Els mitjans es tornen de vegades en fins en si mateixos:
La virtut, s el mitj superior a tots els altres.
"La virtud, segn la doctrina utilitaria, no es natural y originariamente una parte del fin: pero
puede llegar a serlo. As ocurre con aquellos que la aman desinteresadamente. La desean y la
quieren, no como un medio para la felicidad, sino como una parte de la felicidad."
Els diners
[El dinero] "No tiene otro valor que el de las cosas que se compran con l; no se le desea por
s mismo, sino por las otras cosas que permite adquirir. Sin embargo, el amor al dinero es no
slo una de las ms poderosas fuerzas motrices de la vida humana, sino que en muchos
casos se desea por s mismo; el deseo de poseerlo es a menudo tan fuerte como el deseo de
usarlo, y sigue en aumento a medida que mueren todos los deseos que apuntan a fines
situados ms all del dinero, pero son conseguidos con l."
El poder i la fama
La superioritat de la virtut respecta tots els altres desigs.
El que es just s all que s til: Noms amb l'anlisi de les seves conseqncies podem saber si
una acci s bona o dolenta. No hi ha una autoritat externa en el judici moral: s'ha d'avaluar
empricament. No hi ha valors universals.