Amat Molero Borrs

1





PERSPECTIVA DISCAPACITADA, O DIVERSA

BREU ASSAIG SOBRE LA DISCAPACITAT I LA
INSTITUCI PER A DISCAPACITATS












Amat Molero Borrs


Amat Molero Borrs
2

1) CONCEPTUALITZACI:

- Anormal: el terme anormal no s'usa aqu de manera despectiva, sin que
fa referncia a ls que va fer Foucault en el seu curs de 1974-1975 al
Collge de France per referir-se a tots aquells etiquetats i discriminats
per no reproduir lestereotip construt socialment com a normal.
- Habitus: terme creat per Bourdieu que es defineix com a un sistema de
categories, percepcions de pensmaents, accions i apreciacions que cada
persona t integrades i assimilades en la seva ment i conducta.
Aquestes estructures sn normalitzades per lindividu, aquesta
normalitzaci inconscient lanomenarem habitus.
- Instituci: terme reinterpretat i definit per Goffman com a establiment
social on es desenvolupen regualement determinades activitats.
Aquestes activitats es duen a terme collectivament segons lestatus
social dels individus. Poden ser formals o informals, per totes elles
reclamen part del temps lliure de cada individu. Aquesta absorci de
temps proporciona a lindividu, en certa manera, una manera de veure el
mn prpia de la instituci. Hi ha molts tipus dinstitucions, les que
parlarem en aquesta investigaci sn les institucions que Goffman
anomena: institucions totals.
- Discurs: terme usat per Foucault que fa referncia a una srie de
significats, metfores, representacions, imatges, histories, afirmacions...
que dalguna manera o altra, produeixen collectivament una
determinada versi de les situacions, una manera determinada de
representar una certa situaci.
- Diversitat funcional terme poltic usat per Asun Pi Balaguer per referir-
se als discapacitats de manera no discriminatria, i per realitzar i
potenciar un canvi paradigmtic de cara al collectiu. Ben cert s que el
llenguatge estroctura pensament, per tant, si elaborem llenguatge no
discriminatori i potenciador de les habilitats i potencialitats de lindividu
es deixar de percebre aquest com a persona estigmatitzada com a
discapacitada.
- Estigma: terme usat per Goffman per referir-se a la categoria i atributs
atorgats o imposats a una persona que suposen una valoraci cap a ella
totalment desacreditadora. Aquesta estigma elabora una identitat social
vulnerable i negativa cap a lindividu que la rep.






Amat Molero Borrs
3

2) DE LHABITACI AL CENTRE
(Histria i Discapacitat)

La historia cultural de los invisisiblizados nace de la necesidad de una parte de
la ciudadana de conocer y dar a conocer las aportaciones de aquellos que han
sido invisibilizados de la conciencia histrica de cada uno de nosotros (I
Jornades sobre historia cultural dels invisibilitzats 2011-2012)

El collectiu de persones amb discapacitat han estat discriminades
histricament, aix com ho sn en lactualitat. La nostra cultura occidental es
caracteritza des del XVIII, amb el naxiement de la cincia moderna, per
primordialment unes lgiques productivistes, darwinistes i discriminatries.
Aquestes lgiques han fet que les persones amb diversitat funcional (Pi
Balaguer, 2011), qui per la seva condici bio-psicolgica perceben i actuen en
el mn de manera diversa, hagin estat discriminades i categoritzades de
diferents maneres, per sempre com a sub-persones o persones menys
vlides, en conclusi, persones discapacitades. En aquest apartat intentarem
realitzar un breu anlisi histric de la discapacitat per comenar a crear una
base de la histria daquests.
El periodista Jose Lus Fernandez Iglesias -en la seva contribuci amb la
Histria, Discapacidad i Vala dins la publicaci La imagen social de las
personas con discapacidad- realitza un recull molt interessant de les
percepcions histriques sobre els discapacitats que hi ha hagut en les diferents
grans poques de la histria de la humanitat. Humanitat que no sempre ha
categoritzat a les persones amb diversitat funcional com a humanes.
Si realitzem una breu sntesi del treball de Fernndez (2008) podem veure com
la concepci de la persona amb discapacitat mai ha estat positiva. Des de
lantiguitat sha percebut al discapacitat com a un destorb, fins i tot Aristtil,
escriu Fernndez, arriba a publicar que shauria de prohibir la cria de persones
lisiades. Si Scrates, Plat i Aristtil, grans pensadors i fabricadors de la
nostra cultura i pensament, ja creaven aquest mite o cosmologia de
supervivncia i diferncia, s normal que el nostre pensament resti
discriminatori, ja que es troba en el nostre substrat cultural.
A Roma, ja que la llei ho permetia, tamb van seguir aquesta lgica, prohibint i
assassinant a tots els nadons discapacitats. Aquestes eren algunes de les
aberracions comeses a lEdat Antiga en vers la persona amb diversitat
funcional.

Amat Molero Borrs
4

Ms tard, a lEdat Mitjana, es concebia la discapacitat com quelcom mgic.
S'entenia que noms la mgia i lanimisme podien haver creat aquella criatura
que no era del tot persona. El cristianisme es va encarregar que durant tota
lEdat Mitjana es percebs al discapacitat com un defecte o com un cstig div,
fent que la poblaci, aborregada i dcil per efecte de lEsglsia - entre altres
mecanismes de poder -, es forms una percepci discriminatria del collectiu
de persones amb diversitat funcional. Durant aquella poca es van cometre
grans genocidis i aberracions cap al collectiu, i va ser aix fins que de les
visions dodi i el cstig es va passar a les de caritat i humilitat, que no deixaven
de ser discriminatries i diferenciadores, per que no atacaven ni vulneraven la
integritat fsica daquests.
Posteriorment, a lEdat Moderna, sestableixen dos bndols ideolgics que
soposen. Per una banda tenim la percepci catlica i protestant que perceben
encara a aquest collectiu com a ssers habitats per Satans i, per tant,
castigats per Du, fet que fa que sels tracti de manera caritativa o saugmenti
la punici contra ells.
Per altra banda, humanistes com Juan Luis Vives o Pedro Ponce de Len,
promocionen i creen un discurs segons el qual s'ha de reeducar les persones
amb diversitat funcional per tal que es puguin inserir a dins la societat. Aquest
ser el pensament de reeducaci i normalitzaci que comenar a crear un
discurs educatiu en el collectiu. Durant aquesta poca es van comenar a
crear els primers psiquitrics.
Durant lEdat Contempornia els discursos i les visions es van multiplicar. Les
cincies i discursos sanaven ampliant i relativitzant. Se seguien elaborant
discursos humanistes sobre potenciar leducaci, per per altra banda es
creaven, amb major pes i legitimitat social, discursos cientfics com el
Darwinisme que elaboraven un discurs sobre la classificaci i jerarquitzaci de
la societat, intentant provar que collectius com els discapacitats o els negres
eren genticament inferiors. Diferents intellectuals darreu doccident
publicaven opinant i analitzant el collectiu, cadasc amb la seva perspectiva,
per - si ens hi fixem b coincidint en la percepci del collectiu com a dbil,
inferior, depenent i objecte destudi, fet que no deixava de retroalimentar
l'etiqueta i la percepci social negativa.
Durant lpoca Contempornia tamb es van dur a terme grans aberracions
com lholocaust Nacional Socialista, qui promocionava leugensia, per tant
permetre noms els naixements fruits de parelles ries, cristianes i afins al
rgim, alhora que es potenciava leliminaci de tots aquells inferiors a la raa
ria i, per tant, leliminaci les persones amb diversitat funcional. Posteriorment
a aquesta eliminaci i matana mundial de discapacitats, va haver-hi una
resposta per part dels organismes mundials, creats pels pasos democrtics del
continent europeu, i es va comenar a eliminar el discurs anti-discapacitats i

Amat Molero Borrs
5

deliminaci al discapacitat per altres discursos que potenciaven la
normalitzaci i la reeducaci. s llavors quan metges, mestres, educadors,
psiquiatres i psiclegs adquireixen el monopoli i control dels discapacitats,
creant centres i institucions especialitzats en la cura, readaptaci, socialitzaci i
educaci daquests.
Arribats aqu, un es pregunta llavors si aquestes institucions no seran tamb
discriminatries. Es tracta d'institucions emancipadores i promotores de
lautonomia daquest collectiu, com es presenta a la societat? No reprodueixen
la mateixa histria del pensament o discurs creat en lantiguitat (Foucault,
1973)?
En aquesta breu investigaci intentarem aproximar-nos a una resposta des
duna perspectiva basada en la psicologia social, antropologia i filosofia
dautors com Goffman, Bourdieu, Foucault o Pi Balaguer.



















Amat Molero Borrs
6

3) LA IMATGE DEL DISCAPACITAT
(Imatge i Percepci Social)

Las representaciones que proceden a la literatura y de las pelculas los
peridicos y documentales, etc. Cada una con su obvia particularidad- poseen
la capacidad de presentar la alteridad deficiente en trminos de una mirada
pendular. Mirada pendular que, sistemticamente, oscila entre la peligrosidad,
el primitivismo, la oscuridad y la ignorancia, o bien sus opuestos, es decir, el
heroicismo, el emblema de la calma, la superacin, civildad, etc. (Skilar, 2003 i
extret de Pi Balaguer, 2009)

En aquest apartat intentarem aproximar-nos a la imatge sobre el discapacitat i,
per tant, entendre perqu sel concep com una persona dis-capacitada
(depenent i sense autonomia). Per aix ser interessant analitzar la prpia
imatge i representaci social de la discapacitat.
Com hem vist, histricament aquest collectiu minoritari ha provocat en cada
societat diferents reaccions bsicament negatives o retroalimentadores de la
seva dependncia i marginaci. Aquestes reaccions poden haver estat per un
fet clau que condiciona la nostra visi, reacci i valoraci del que ens envolta:
la nostra percepci de la realitat. Aquesta percepci ve totalment condicionada
per una cultura, assimilada socialment per una majoria, que normalment est
carregada de prejudicis o manipulada pels poderosos mitjans de comunicaci i
grans poders fctics que ens influencien i manipulen de manera inconscient
(Ramonet i Chomsky, 1995) alhora delaborar una imatge sobre la discapacitat.
L'assimilaci i integraci daquesta imatge i discurs crearia en nosaltres un
habitus (Bourdieu, 1998) i per tant ens condicionaria, en gran mesura,
inconscientment i totalment el nostre pensament i acci.
Les pellcules ens mostren tal i com s limaginari social de lpoca
contempornia, alhora que creen una imatge i imaginari pels espectadors que
observen i habituen. Per aix resulta interessant analitzar algunes pellcules en
les que apareixen persones amb diversitat funcional (Freaks, Hijos de un dios
menor, El Hombre Elefante, Cube, El Jorobado de Notre Dame, Blancanieves,
Forrest Gum... entre altres). En aquestes pellcules podem veure com la
representaci de lindividu discapacitat s sempre estigmatitzada i
estigmatizadora, no s imatge normalitzada. Alhora, aquesta representaci
sempre recrea la percepci i reacci paternalista i diferenciadora.
Aquesta imatge de persona amb discapacitat, desprs que haguem acceptat i
assimilat la consigna que sn diferents i rars, provoca en nosaltres diferents
reaccions fora tipificades i que podem veure en els films mostrats. Com ens

Amat Molero Borrs
7

exposa Asun Pi Balaguer en el seu llibre Educaci Social i Teoria Queer
(2009), aquestes les podrem dividir en dues; per una banda tindrem la por i
rebuig davant lestrany, davant all anormal i monstrus (Pedraza, 2011),
davant aquella imatge que trenca lesttica de persona normal; i per altra banda
tindrem la pietat i la compassi cap a laltre, ja que socialment es construeix la
discapacitat com el que el seu terme ens la defineix: una persona amb
problemes i dificultats per a desenvolupar-se en el seu entorn i context, i, per
tant, lhem dajudar, lhem de mimar i lhem de protegir.
Aquesta imatge crea una percepci social tant estigmatitzadora, que fins i tot
els centres educatius i els professionals que treballen amb aquest collectiu
cauen en aquestes visions. I el que s pitjor, fan que la persona amb
discapacitat tamb incorpori aquesta representaci social que ell no ha pogut
contradir i assumeixi un rol que mai ha pogut elegir o canviar.
Veient la imatge del discapacitat, podem dir que aquesta suposa una negaci
dautonomia i una exclusi social molt profunda que cal replantejar-se.
Havent creat aquest petit marc de la imatge del discapacitat podrem entendre
els segents apartats daquesta altra memria, i percebre que lautor daquesta
investigaci no parla de manera discriminatria sin que intenta ser el ms fidel
a una percepci i perspectiva de la realitat inspirada en les aportacions dels
autors referenciats.














Amat Molero Borrs
8

4) LA INSTITUCI NORMALITZADORA I REEDUCATIVA
(Instituci, Mecanismes de Control i Reproducci Social)

Puede extraar que la prisin se asemeje a las fbricas, a las escuelas, a los
cuarteles, a los hospitalies, todos los cuales se asemejan a las prisiones?
(Foucault, 1979)
La psicologia y la psiquiatria (...) corren el riesgo de ser la gran coartada tras la
cual se mantendr, en el fondo, el mismo sistema (Foucault, 1975)

Per seguir analitzant la Instituci concretarem aquest anlisi en una de les
qestions plantejades en lanterior punt: el perqu de la creaci i aparici
daquestes institucions i la finalitat daquestes.
Un cop realitzat un breu anlisi de la histria de la percepci social dels
discapacitats podem destacar un fet clau: laparici de la instituci per a la
persona discapacitada. Durant gran part de la histria de la humanitat els
discapacitats resten fora de les mans de qualsevol instituci, sn jutjats,
torturats i marginats per en cap moment sn institucionalitzats. s durant els
segles XVIII i XIX quan comencen a aparixer i crear-se, de forma
generalitzada, institucions com la pres, els hospitals, psiquitrics i escoles.
Totes aquestes institucions es creen amb la finalitat de remodelar el model i
paradigma de control, dominaci i gesti de problemtiques socials per part del
poder dirigent que anteriorment era punitiu, mentre daquesta manera es
transformaria en educatiu, reformador, disciplinador, normalitzador i curatiu.
Qu millor per controlar a tots aquells indesitjats o anormals que la creaci
duna instituci que els recluts? s aix com els discapacitats i persones
diagnosticades amb problemes de salut mental foren traslladats a centres per
tal de curar-los (des de la perspectiva mdica) i reeducar-los (des de la
perspectiva educativa), i daquesta manera, segons la visi de les institucions i
professionals daquestes, poder readaptar-los i aconseguir normalitzar-los dins
la societat.
Aquest breu, esquemtic i simple anlisi correspon, a grans trets, a lanlisi que
Michel Foucault (1975) realitza sobre les presons. Com diu Foucault, s el pas
de la punici a linternament i a la disciplina dels cossos. LEstat transforma la
seva manera de palliar els seus problemes delictius, en el cas dels
discapacitats lanormalfobia (Riu, 2007), creant institucions i allant a aquests
anormals (Foucault 1974-1975) i transformant-los dins daquelles institucions.
Aquestes institucions tenen la caracterstica que nicament professionals amb
certes competncies especfiques - actualment anomenats psiquiatres, metges,

Amat Molero Borrs
9

mestres deducaci especial, educadors, psiclegs i psicopedagogs - per poder
treballar amb ells. Per tant, es crea un barrera elitista entre els qui saben i
poden tractar amb ells i la gran majoria social qui no poden i no nentenen.
Tenint en compte les anteriors reflexions, podem dir que la creaci daquestes
institucions per a discapacitats (juntament amb lescola, la universitat, lexrcit,
la pres i els hospitals) tenen la finalitat implcita de ser un efica mecanisme
de control per a la societat, ja que alguns dels efectes de la creaci daquestes
s:
- Que la instituci i lEstat cren normes formals i no formals que
condicionen la poblaci nicament a interactuar, intervenir i decidir sobre
els cossos dels discapacitats amb aquelles persones que tenen unes
competncies especfiques adquirides mitjanant determinades
titulacions. Titulacions que no tothom pot arribar a adquirir i, algunes
delles, titulacions de cincies socials, per tant, no objectives que
sautolegitimen com a dogmes inqestionables. A part daix, a l'
elaborar un argot especfic alhora per parlar delles selimina la
possibilitat que les persones no titulades puguin opinar amb legitimitat
sobre el que sest fent amb les persones amb diversitat funcional. Per
tant, que el monopoli del tracte amb aquest collectiu no estigui a labast
de tothom s un clar mecanisme de control i poder.
- Que la instituci alli i cre una barrera i una distinci entre la societat
dels normals i els anormals. Aquesta distinci s un altre mecanisme de
control i poder sobre la societat, que funciona creant un estereotip de
persona normal que, en cas que no segueixi les normes socials
establertes, ser considerada anormal i potser tancada en un daquells
centres. Per tant, susa la disciplina del cos i la ment perqu les
persones interioritzin i incorporien que ser i actuar com a normals s una
qesti de naturalesa, un fenomen que no es pot posar en dubte. Amb la
incorporaci daquest habitus lindividu que es veu desposset de la
normalitat i s catalogat com a minoria despreciada i discriminada,
juntament amb totes les manques de llibertat i prejudicis que suposa. En
conclusi, reproduir la societat tal i com els qui controlen el poder ho
desitgin.
- Que les institucions de persones amb discapacitat o problemtiques de
salut mental siguin en s mateixes una metodologia i una tecnologia de
poder ms fina i quotidiana, un control de poder sobre els cossos i les
ments. Un espai tancat on disciplinar la persona anormal i transformar-
la. Un espai allat i especialitzat en la suposada reeducaci daquesta.
Tenint en compte que la reeducaci daquesta mai suposar
lemancipaci ni la creaci dautonomia complerta per a elles, sin un
simple pegat.

Amat Molero Borrs
10

s llavors quan cal tornar-se a preguntar si verdaderament aquestes
institucions busquen la llibertat i emancipaci dels subjectes o si realment el
que potencien s la reproducci i homogenetzaci del sistema tal i com est
establert.

























Amat Molero Borrs
11

6) DISCIPLINARIETAT: COSSOS I MENTS ALIENADES I DCILS
(Instituci, Poder, Control, Vigilncia, Cossos i Ments)

Un altre tema rellevant en aquest anlisi de la instituci i el discapacitat s la
disciplina. Foucault, a Vigilar i Castigar, ens defineix la disciplina com aquell
conjunt de tcniques que garantitza la ordenaci i dominaci de les
multiplicitats humanes incrementant les forces del cos en termes econmics de
utilitat i disminut les forces del cos en termes poltics dobedincia. Aquesta
disciplina ha de ser imposada amb el menor cost possible i la mxima intensitat
i lextensi dels seus efectes per augmentar la docilitat i la utilitat a la societat.
Aquestes disciplines simposen com a engranatge per reproduir el sistema i
controlar els cossos i ments de les persones en diferents institucions i
organitzacions de la societat: lescola, lexrcit, els tallers, les presons, les
fbriques, els hospitals, els psiquitrics, la famlia... la societat en s gira en torn
una societat disciplinria. Aquesta disciplina tamb s imposada sobre els
cossos i ments de les persones amb discapacitat a travs de les institucions
que els reeduquen i normalitzen. I ben b perqu?
El cost dimplicaci i dificultat de la instituci i els seus professionals en
entendre, adaptar-se i empoderar al discapacitat s major que el cost i la
facilitat dimposar una disciplina i reproduir la imatge i etiqueta del discapacitat
tal i com ens v donada histricament i culturalment. s per aix que abans
demancipar verdaderament a la persona amb diversitat funcional susen
mtodes per a reeducar-lo, disciplinar-lo i normalitzar-lo per a poder controlar el
seu cos i ment, i transformar-lo en una persona dcil i alienada.
La docilitat i alienaci venen donades per un control total de tots els seus
espais i moments de la vida, venen donades per una ocupaci imposada
d'activitats de tot tipus que orienten a la persona cap a una manera de ser que
ell no ha elegit. Aquesta no elecci o condicionament complert sobre tot el que
shagi de fer suposa una falta de control sobre un mateix i una manca de
llibertat. Per tant, podrem dir que el paternalisme s creador dun sistema de
control disciplinari de la persona que decideix sobre el cos del discapacitat,
transformant-lo en una persona encara ms depenent, ocupada, alienada i
dcil. Alhora, moltes de les ofertes dactivitats consumides per les persones
amb diversitat funcional solen ser doci, lleure o treball, que acaben sent altre
cop alienadores sota la fallcia de ser teraputiques, com per exemple la
terpia ocupacional.
Hi ha tamb un fet clau en la docilitat i alienaci daquests individus: la
medicalitzaci. Des del discurs psiquitric i mdic sha creat un precedent
histric en el qual susa la medicalitzaci com a mtode per a alleugerir o

Amat Molero Borrs
12

palliar smptomes, conductes, reaccions, brots... i llavors, estabilitzada la
persona, poder-la tractar amb ms facilitat. Des de moviments antipsiquitrics
sha denunciat labs daquesta medicaci argumentant que la medicalitzaci
nicament serveix per aixafar i atontar els individus per tal que siguin ms
dcils, manipulables i menys problemtics. s a dir, la medicalitzaci, usada i
acceptada per la gran majoria daquestes institucions, s un mtode ms de
control per a facilitar la disciplinarietat del cos.
Tamb cal parlar del model conductista i sistema de gratificaci-sanci imposat
metodolgicament per les institucions esmentades. Un model que permet el
control de la persona amb una incidncia sobre la seva conducta directa, i que
per tant t uns resultats disciplinaris molt eficients i visibles. Alhora, aquest
model metodolgic limita la diversitat dactuaci i pensament en els centres, ja
que la conducta correcta v molt determinada i limitada, i el desviat ser
castigat i sancionat.
Per culminar amb la qesti de la disciplina cal parlar del panptic de
Bentham. El panptic representa la visibilitat total i la individualitzaci de les
conductes i els cstigs, ja que la visibilitat total permet un rpid control i
vigilncia permanent i constant. Una de les altres claus del panptic s el veure
sense ser vist, la eficcia de saber que et controlen sense veure el controlador
permet i obliga a lautocontrol. Les institucions que estan dissenyades
arquitectnicament pel control visual i auditiu de tots els espais permeten
reprodueixen el model de pres del panptic de Bentham. I daquesta manera
la facilitat per controlar, vigilar i disciplinar els cossos i les ments sigui ms fcil
i resulti ms efica i eficient.
En conclusi, una mquina de control, vigilncia i manipulaci totalment efica i
eficient. O tamb anomenada una instituci de cura i educaci totalment efica i
eficient.










Amat Molero Borrs
13

5) TATUATGES BUROCRTICS I MENTALS
(Educaci, Discurs, Llenguatge, Instituci i Etiquetatge)

En las remotas pginas de cierta enciclopedia china est escrito que los
animales se dividen en a) pertenecientes al emperados; b) embalsamados; c)
amaestrados; d) lechones; e) sirenas; f) fabulosos; g) perros sueltos; h)
incluidos en esta clasificacin; i) que se agitan como locos; j) innumerables; k)
dibujados con un pincel finsimo de pelo de camello; l) etctera; m) que acaban
de romper el jarrn; n) que de lejos parecen moscas ( J.L. Borges, 1952)

Per tal dentendre millor aquest estigma (Goffman, 1963) que recau sobre les
persones amb diversitat funcional intentar fer un breu anlisi discursiu, basat
en la idea de discurs de Foucault, per tenir una visi ms complexa, sistmica i
global.
Com hem pogut veure anteriorment, al llarg de la histria del mn dels
discapacitats els discursos i institucions biomdiques i educatives han construt
un horitz de significat en qu les persones enteses com a normals o
capacitades estableixen una relaci de total dominaci i violncia sobre les
persones que han etiquetat com a discapacitades, fins al punt de marginar-les,
desprestigiar-les, privar-les de llibertat, anormalitzant-les i construint-les com a
persones dbils i dependents. Per tant, la nostra societat, hegemnicament
capitalista i productivista, ha fet que aquests subjectes perdessin la seva
autonomia pel simple fet de coincidir amb un patr o model patolgic concret, i
que per aix adquirissin la classificaci de discapacitades: persones amb
problemes funcionals per seguir una vida amb normalitat segons lentorn on
viuen.
Aquesta denominaci, com anteriorment sha comentat, ha estat elaborada per
dos discursos molt influents en la nostra societat actual: el discurs biomdic i
leducatiu. Per una banda, el discurs biomdic, mitjanant la seva legitimitat i la
de les veritats inqestionables, ha produt arguments per anormalitzar i
patologitzar aquests subjectes per tal de poder-los internar i vigilar en centres i
institucions, fomentant aix lallament social, letiquetatge de rar i la percepci
social i individual que els qui resideixen en els centres sn persones inferiors,
amb dificultats i que necessiten una cura i una readaptaci per tal de ser
normals. Per sobretot, aquesta readaptaci i cura (reeducaci) shaur de
realitzar fora de lambient normalitzat i tractada per professionals.
Tenim, per altra banda, el discurs educatiu que, sent conscient de la seva
eficcia per socialitzar, crear i produir ciutadans normals, ha elaborat una
educaci diferenciada per aquestes persones en la qual el principal objectiu s

Amat Molero Borrs
14

incloure-les dins la majoria i normalitzar-les, ja que sn diferents i tenen ms
dificultats. Aquesta educaci ha anat seguint diversos corrents pedaggics per
normalitzar i incloure els discapacitats, per els resultats sempre han estat els
mateixos: retroalimentaci de letiquetatge, exclusi social i fracs personal. No
deu ser que lanomenada educaci noms s una mquina per produir un
model de persones que les persones amb diversitat funcional no poden
reproduir?
Aquests dos grans discursos, amb el suport dinstitucions amb gran poder dins
la nostra societat, han fet que histricament les persones titllades com a
discapacitades es discapacitessin ms, que es retroliments la seva etiqueta i
ning no es qestions una altre tipus de normalitat o un altre tipus de realitat
en qu els discapacitats perdessin la seva classificaci. Daquesta manera sha
fomentat que la gran majoria de ciutadans capacitats es creguessin normals i
no es qestionessin cap tipus dalternativa a all establert, alhora que
inconscientment volguessin preservar aquesta condici que els fa estar en una
posici jerrquicament ms favorable i, per tant, conscient o inconscientment,
transformant-se en partceps i reproductors de les idees del discurs dominant i
de la cultura occidental capitalista.
Els discursos hegemnics produeixen un llenguatge especfic substituint la
paraula 'anormal' per daltres, daquesta manera es titlla i sexclou
automticament a les persones que salten els llindars de la seva suposada
normalitat. Les fan vulnerables i dbils davant una majoria social que els
percebr com a estranys i diferents. Aquestes paraules que substitueixen
lanormal estan carregades darguments i connotacions negatives que
patologitzen i discriminen el subjecte titllat de bord. Algunes daquestes
paraules poden ser persona amb discapacitat, desviat, malalt, persona
amb necessitats especials, retardat mental, deficient, inadaptat.
Davant aquest efica poder dels discursos biomdic i educatiu es fa imperant la
necessitat dintentar comprendre, veure i viure amb les persones considerades
com a discapacitades des duna altra perspectiva. Perqu l'elaboraci
daquests estigmes no tant sols sn els nics tatuatges imposats, sin que el
funcionament dels propis centres obliga a elaborar informes que condicionaran
i tatuaran a lindividu burocrticament. I aquest tatuatge burocrtic s per
sempre. Un informe mdic consta per sempre, una valoraci de discapacitat
consta per sempre, una avaluaci individualitzada dins els centre consta per
sempre... sn diferents documents que faran que lindividu, si t la possibilitat
de canviar de centre o espai, sempre estigui etiquetat de la mateixa manera, ja
que els seus precedents ho diuen i preescriuen com s i que far.
Cal prescindir i alliberar-los daquestes etiquetes (tatuatges mentals i simblics)
i tatuatges burocrtics si volem, verdaderament, fer-los persones ms lliures i
autnomes.

Amat Molero Borrs
15


Pero somos conscientes de que el camino es largo, un recorrido tal vez sin fin,
porque nuestra permanencia nos pide estar involucrados de forma constante i
conscientes, activos donde aparecen las fracturas sociales (intuimos que
pueden aparecer). Tal vez nos sirvan las lcidas palabras de Hessel: Cuidado
con el futuro y vive el futuro! No subestimemos los peligros, y sepamos al
mismo tiempo que todo peligro puede ser afrontado y superado. No obstante,
desconfo del puro vive el futuro, vamos all, adelante, forzosamente la cosa ir
muy bien. (Jordi Planella i Asun Pi, 2011)






















Amat Molero Borrs
16

7) BIBLIOGRAFIA
ANTICH, Xavier (Coord.). De animales y monstruos. Edicions MACBA i Servei
de Publicacions de la UAB, 2011.
BARRIGA, Jose Julin. La imagen social de las personas con discapacidad.
Grupo Editorial CINCA, 2008.
BOURDIEU, Pierre. La dominacin masculina. Traducci (Joaqun Jord). 7
edici 2012. Anagrama. 1 edici, 1998.
CHOMSKY, Noam i RAMONET, Ignacio. Cmo nos venden la moto. Traducci
(Joan Soler i Mara Mndez). Icaria editorial, 1995.
DROIT, Roger-Pol. Entrevistas con Michel Foucault. Traducci (Rosa Rius i
Pere Salvat). Editorial Paids Ibrica, 2006. 1a edici Editions Odile Jacob,
2004.
FOUCAULT, Michel. El orden del discurso. Traducci (Alberto Gonzlez
Troyano). 5 edici 2010. Fbula. 1 edici, 1973.
FOUCULT, Michel. Vigilar y castigar. Traducci (Aurelio Garzn del Camino).
1a edici a Espanya, 1979. Siglo XXI. 1a edici en francs 1975, Editions
Gallimard, Pars.
FOUCAULT, Michel. Anormales: Curso del Collge de France 1974-1975.
Traducci (Horacio Pons). Edicions Akal, 2001.
GOFFMAN, Erving. Estigma. Amorrortu Editores Espaa, 2001. Primera edici
lany 1963.
GOFFMAN, Erving. Internados. Traducci (Mara Antonia Oyuela de Grant).
Amorrortu Buenos Aires, 2009. Primera edici lany 1961.
PI, Asun i PLANELLA, Jordi. Militancia y diversidad funcional. Editorial UOC,
2012.
PI, Asun (Coord.). Deconstruyendo la dependencia. Editorial UOC, 2012
PI, Asun. Educaci Social y Teoria Queer. Editorial UOC, 2009.
RIU, Carme. El normalisme: una prctica violenta (2007)