La lista de Schindler

Fitxa tcnica:
Ttol: La lista de Schindler
Ttol original: Schindler's list
Direcci: Steven Spielberg
Pas: Estats Units
Any: 1993
Duraci: 195 min.
Gnere: Drama, Histric, Bllic, Biogrfic
Gui: Steven Zaillian
Distribuidora: United International Pictures (UIP)
Productora: Universal Pictures, Amblin Entertainment
Pressupost: 25.000.000,00 $
Disseny de producci: Allan Starski
Efectes especials: Bruce Minkus, Drago Poldrugac, Ivo Sambol, Marijan
Karoglan
Efectes visuals: Barbara Brennan, Bill Kimberlin, Bruce Vecchitto, Gail
Currey, George Gambetta, Jack Mongovan, Jeff Mann, Jill Brooks, Jim
Morris, Joel Aron, Josh Pines, Kathleen Beeler, Louis Rivera, Matthew
Hendershot, Mike Ellis, Patricia Blau, Randall K. Bean, Robert Weaver,
Roberto McGrath, Sandy Houston, Steve Price, Tim Geideman, Tom Williams
Fotografia: Janusz Kaminski
Llibre original: Thomas Keneally
Maquillatge: Alicja Kozlowska, Christina Smith, Czeslawa Baldo, Iwona Swierzawska, Jane Royle, Judith A.
Cory, Lisa Tomblin, Malgorzata Zawadzka-Lewik, Mariusz Kusia, Matthew W. Mungle, Pauline Heys, Waldemar
Pokromski
Muntatge: Michael Kahn
Msica: John Williams
Producci associada: Irving Glovin, Robert Raymond
Producci executiva: Kathleen Kennedy

Fitxa Artstica:
Liam Neeson: Oskar Schindler
Ben Kingsley: Itzhak Stern
Ralph Fiennes: Amon Goeth
Caroline Goodall: Emilie Schindler
Jonathan Sagalle: Poldek Pfefferberg
Embeth Davidtz: Helen Hirsch
Malgoscha Gebel: Victoria Klonowska
Mark Ivanir: Marcel Goldberg
Beatrice Macola: Ingrid
Andrzej Seweryn: Julian Scherner
Freidrich von Thun: Rolf Czurda
Krzystof Luft: Harry Nehring,
Norbert Weisser: Albert Hujar
Adi Niktzan: Mila Pferfferberg
Michael Schneider: Juda Dresner
Miri Fabian: Chaja Dresner
Anna Mucha: Danka Dresner

Biografia de Steven Spielberg

Steven Allan Spielberg (Cincinnati, Ohio,
18 de desembre de 1946) s un
director, guionista i productor de
cinema, dissenyador de videojocs i
empresari de l'entreteniment
estatunidenc que ha rebut l'Orde de
l'Imperi Britnic. La revista Forbes situa
el patrimoni net d'Spielberg en 3.100
milions de dlars. El 2006, la revista
Premiere va situar-lo com la figura ms
potent i influent de la indstria del
cinema. El Time el va classificar com a
una de les 100 persones ms
importants del segle. A finals del segle
XX, la revista Life el va nomenar la persona ms influent de la seva generaci. En una carrera d'unes
quatre dcades, les pellcules d'Spielberg han tocat tot tipus de temes i gneres. Les primeres pellcules
de cincia-ficci i aventures, de vegades molt dirigides al pblic infantil, es van considerar com un
arquetip de les superproduccions de Hollywood. Els anys segents les seves pellcules van comenar a
enfocar temes com l'Holocaust, l'esclavatge, la guerra i el terrorisme.
Spielberg va guanyar l'Oscar al millor director el 1993 per La llista de Schindler i el 1998 per Salvar el
soldat Ryan. Tres pellcules d'Spielberg, Jaws (1975), ET, l'extraterrestre (1982), i Jurassic Park (1993),
van batre rcords de taquilla, convertint-se en la pellcula amb ms recaptaci fins al moment. Fins ara,
la recaptaci total de totes les pellcules dirigides per Spielberg s de ms de 8.500 milions de dlars a
tot el mn.
Fundador de la societat de producci Amblin Entertainment i cofundador dels estudis DreamWorks SKG,
tamb ha creat la Shoah Foundation Institute for Visual History and Education, amb l'objectiu de recollir
els testimonis de tots els supervivents de l'holocaust.
Filmografia:
HOMICIDIO DE ACUERDO CON EL
LIBRO (1971, DTOR)
EL DIABLO SOBRE RUEDAS (1971,
DIRECTOR)
ALGO DIABLICO (1972, DIRECTOR)
LOCA EVASIN (1974, DIRECTOR)
TIBURN (1975, DIRECTOR)
ENCUENTROS EN LA TERCERA FASE
(1977, DTOR GUION)
MIL NOVECIENTOS CUARENTA Y UNO
(1979, DIRECTOR)
1941 (1979, DIRECTOR)
GRANUJAS A TODO RITMO (1980,
ACTOR / ACTRIZ)
EN BUSCA DEL ARCA PERDIDA (1981,
DIRECTOR)
POLTERGEIST (FENMENOS
EXTRAOS) 1982, GUION
E.T. EL EXTRATERRESTRE (1982,
DIRECTOR)
EN LOS LMITES DE LA REALIDAD: EL
FILM (1983, DTOR)
INDIANA JONES Y EL TEMPLO
MALDITO (1984, DTOR)
GREMLINS (1984, ACTOR)
LOS GOONIES (1985, GUIONISTA)
EL COLOR PRPURA (1985, DIRECTOR
Y PRODUCCIN)
EL IMPERIO DEL SOL (1987, DIRECTOR)
PARA SIEMPRE (1989, DIRECTOR)
INDIANA JONES Y LA LTIMA
CRUZADA (1989, DTOR)
HOOK (EL CAPITN GARFIO) (1991,
DIRECTOR)
FIEVEL VA AL OESTE (1991,
PRODUCCIN)
PARQUE JURSICO (1993, DIRECTOR)
LA LISTA DE SCHINDLER (1993,
DIRECTOR Y PROD.)
EL MUNDO PERDIDO: JURASSIC PARK
(1997, DIRECTOR)
AMISTAD (1997, DIRECTOR Y
PRODUCCIN)
SALVAR AL SOLDADO RYAN (1998,
DIRECTOR)
DEEP IMPACT (1998, PRODUCCIN)
THE LAST DAYS (1999, PRODUCCIN)
PARQUE JURSICO III (2001,
PRODUCTOR EJECUTIVO)
INTELIGENCIA ARTIFICIAL (2001,
DIRECTOR -GUIONISTA)
ATRPAME SI PUEDES (2002,
DIRECTOR-PRODUCCIN)
MINORITY REPORT (2002, DIRECTOR)
LA TERMINAL (2004, DIRECTOR-
PRODUCCIN)
MEMORIAS DE UNA GEISHA (2004,
PRODUCCIN)
LA LEYENDA DEL ZORRO (2005,
PRODUCCIN)
LA GUERRA DE LOS MUNDOS (2005,
DIRECTOR-PROD.)
MUNICH (2005, DIRECTOR)

Qestions:
1. Qu era un gueto
A la segona guerra mundial, els alemanys van introduir un sistema dexclusi per a els
jueus, anomenat gueto, on desprs de ser desterrats de les seves terres i forats a
complir les normes imposades (despullar-se dels seus objectes, retallades de cabell,
entre altres) eren enviats al gueto amb unes condicions de vida deplorables, un cop ahi
els separaven entre les persones servibles i els no servibles.
2. Qu va passar amb el poble jueu a la 2 guerra mundial?
La segona guerra mundial va ser el cop ms fort per a la gent jueva, van patir
innumerables baixes, un tractament del ms miserable i van viure intranquils, amb el
por de que facis el que facis podies morir. Quan va comenar la 2 guerra mundial, va
ser la mentalitat racista i mediocre dels nasis que amb Hitler van fer lextermini dels
jueus, noms per no ser gent ria entre altres aspectes. En aquesta guerra mundial,
van morir milers de jueus sense pietat alguna i van ser tractats com animals. Sense
dubte alguna la pitjor massacre de la gent jueva i la del mon.
3. Els jueus duien una estrella de David al bra per ser identificats. Sabeu si existien
altres identificacions diferents per altres tipus de presoners als camps de
concentraci? Quines?
Si, a partir del 1939 per a identificar les categories dels presoners, van utilitzar un
sistema de marques que era un triangle de color invertit amb lletres. Els criminals sels
marcaven amb triangles invertits de color verd, els presoners poltics amb vermell, els
asocials amb negre (de vegades de color marr), els homosexuals amb triangles de
color rosa, i els testimonis de Jehov de color prpura. Els presoners no alemanys sels
identificaven amb la lletra del nom del seu pas natal en alemany, la qual es cosia. Els
jueus els marcaven dos triangles que formaven el distintiu de lestrella jueva que era
de color groga (lestrella de David).

4. Camp de concentraci i camp dextermini era el mateix? Enumeren alguns i situals
en un mapa de lEuropa Central (Alemanya, Polnia, Txquia, ustria...)
No eren al mateix, els camps de concentraci eren centres de detenci o confinament
- com si fossin presoners- a les persones que pertanyien a un collectiu genric, com
per exemple: Opositors poltics, grups tnics o creences religioses, encara aix moria
gent per el maltractament i les condicions. En canvi els camps dextermini, era com un
tipus de camp de concentraci, no obstant, estaven construdes especficament per a
leliminaci de les persones, implantada en la Segona Guerra Mundial per a matar al
jueus i altres grups indesitjables per als nazis.
Mapa dEuropa en el segle XX
Camps de concentraci:
Dachau
Shachsenhausen
Bunchenwald
Flossenbrg
Mathausen
Ravensbruck
Bergen-Belsen, entre altres
Camps dextermini:
Chelmno
Auschwitz
Majdanek
Belzec
Sobibor
Treblinka
Maly Trostenets
c
c
5. Sabeu si el poble alemany recorda dalguna manera lhorror de lholocaust viscut a
la 2 Guerra Mundial? (on i de quina forma)
Investigant una mica shan fet els segents successos produts per aquesta causa:
La Uni Europea ha sancionat una llei que va entrar en vigor a finals de 2007 penant el
negacionisme de l'holocaust, a ms va crear al 2010 la base de dades "EHRI"
Infraestructura europea per a la investigaci de l'Holocaust encarregada de reunir i
unificar tots els arxius sobre aquest genocidi . D'altra banda l'ONU ve rendint
homenatge a les vctimes de l'Holocaust des de 2005, fixant la data 27 de gener com El
Dia Internacional de la Memria de les Vctimes de l'Holocaust per ser el dia en qu es
va alliberar el camp de concentraci d'Auschwitz.
6. Qu creieu que representa la nena de vermell qu apareix en alguns moments a la
pellcula?
Crec que representa dos coses en especial, pot ser que hagin ms per, ressaltar ms
el que a primera vista vol representar. Primer fer-se les preguntes: Per qu una noia
petita? i Per qu un abric de color vermell? Ho vaig pensar molt i finalment crec que al
voler representar aquesta escena amb un noi petit es la innocncia i insignificana
daquests. Per no noms aix sin tamb lesperana i a ms la representaci dels
tots el jueus morts, on potser que hagi una petita llum de esperana.
Junt amb el seu abric de color vermell la segona cosa que representa s la gran taca
vermella de sang que es molt visible en tots els aspectes, per que ning fa alguna
cosa per a ajudar. Aix en el sentit de la seva aparici en el pellcula, per desprs. En
que va influir ella? El primer cop que el va veure Schindler va generar en ell el
sentiment de compassi i desprs de veurel morta els sentiments dimpotncia que li
va afectar i fer-li obrir els seus ulls.
7. Comenteu per qu creieu que lSteven Spierlberg (director de la pellcula) fa la
peli en blanc i negre.
Crec que sn dues les raons per la que el fan en blanc i negre. Moralment la segona
guerra mundial va ser el ms terrible que va existir en el mn. Representar aquests fets
(que cal dir sn molt fortes) duna manera realista i sincera, on la millor forma de
donar-li un ambient ms fosc i dramtic va a ser amb el blanc i el negre, ressaltant amb
color detalls que el director considera important. Amb aix el director vol provocar
sensacions de patiment, desesperaci, dolor. Aquest plantejament ens porta a la
segona ra, on el director escenifica els successos veritablement. Per aix com si fos un
documental descenes gravades en els mateixos moments, el fa en blanc i negre.

8. Per qu creieu que la pellcula comena i acaba com ho fa.
La pellcula comena amb una famlia jueva que est dinant i sembla que estan resant
el sabbat. Poc a poc lescena a color es va enfocant en les veles i convertint-se en blanc
i negre... Crec que est molt clar perqu ho fan aix. Tot era pau i tranquillitat fins que
els nazis van arribar a las cases jueves. I el final s un detall de part del director, fer
honor a un gran personatge que s Schindler, s un agrament per tot el que va fer i dir
que sempre estar en els cors jueus.
9. Qu us sembla la msica de la pellcula?
La msica ha anat molt b sincronitzada en els moments que tocaven una mica
dexpressivitat i per posar tamb una mica de sentiment en les escenes, a ms a tingut
un altre objectiu al mostrar ironia quan en algunes escenes com per exemple un soldat
alemany comena a tocar el piano en mig de la matana del gueto. Per sobretot a
sigut una msica reflexiva, que portaven el missatge o tenia que veure amb lescena.

10. I la interpretaci dels 3 personatges principals? (Liam Neeson, Ben Kingsley,
Ralph Fieness)
Una excellent interpretaci del actor Liam Neeson, al moment de tractar a Schindler
totes les caracterstiques que caracteritzen a una persona conscient de tot el que passa
el seu voltant, a ms que el seu paper de Schindler no era fcil de interpretar, amb els
gestos i les accions va donar una gran mfasis a la pellcula i el seu personatge. Per si
parlem daquest personatge cal ressaltar moltes coses, pensar que comena sent un
empresari egoista que noms veia per ell, termina sent un gran heroi per a tothom el
mn. Just com diu la pellcula: Si salvas una vida, salvas todo el mundo s totalment
cert, pensar que Schindler una persona egocntrica va canviar per el benestar daltres
persones es digne duna persona mereixedora duna gran riquesa en el parads.
Desprs la valoraci de lactor Ben Kingsley, amb un carcter ser, tranquil, hbil. La
seva interpretaci va ser la meva favorita, conservar la tranquillitat no s un paper
fcil al veure tanta pressi, a ms que sha de ser molt hbil al voler fer actituds duna
persona poc expressiva per a la vegada molt profunda i sentimental. A ms el seu
personatge si sha de destacar alguna cosa, es el seu valor de enfrontar-se amb les lleis
alemanyes i el voler salvar vides. Una persona i un personatge dignes dadmirar.
Per ltim el personatge que va interpretar Ralph Fieness. Aquest actor el va fer b
representant a Goeth, amb les similituds duna persona freda, sense molts sentiments i
que t una mentalitat mediocre... El seu personatge per el simple fet de ser part del
assassinat de jueus em va produir una rbia i no em va a agradar res. Com es divertia
matant, com no valorava res, era deplorable.

11. Per qu creieu qu sn especialment greus els fets que varen passar a Alemanya
durant tot el perode del nacionalsocialisme (nazime), i que fan que la humanitat
anys desprs qualifiqui com un dels episodis ms immorals de la histria?
Es molt fcil respondre aquesta pregunta, tots el assassinat, injustcies, discriminacions
entre altres aspectes son molt ms que immorals, no pots matar a una persona perqu
creguis que ets superior, aix es un mn de complexos. Son molt greus per tot labs
coms per una ideologia errnia, morts innecessries i gent que no sap el que s
felicitat. Per aquestes raons i moltes altres aquests fets son criticats, jutjats,
sentenciats i posades en qestions perqu no existeix cap ra per viure pensant aix.

Valoraci Personal

Destaca l'essncia veritable de l'sser hum: Aquesta lluita eterna entre el b el mal.
Nosaltres vivim constantment tractant d'equilibrar aquesta lluita i gent com Schindler
destaca el ms sublim que tenim, tot i que era nazi i va sentir por al principi, desprs es
commou davant tanta barbaritat.
Els seus descendents han d'estar orgullosos de l'exemple que van rebre d'ell, qui lluito
contra l'adversitat per ajudar aquells que estaven sent reprimits i humiliats, sense
importar la seva seguretat econmica ni el seu estatus social, simplement mostrar la
seva desaprovaci al que succea al seu voltant.
Aquest film ens mostra que cada un de nosaltres som capaos de canviar al mn,
perqu Schindler va canviar per b la vida d'aquest grapat de jueus als quals va ajudar,
i grcies a aquest gest de solidaritat, ells van poder viure lluny de l'horror i veure
crixer als seus fills, que avui en dia han d'estar agrats a totes aquelles persones que
van ajudar als seus ascendents a escapar.
El film destaca el millor i el pitjor que som capaos de fer. La decisi s la nostra.
La banda sonora s'estremeix cada cllula del cor, ja que en cada moment la msica et
transporta en el temps i sents que ests vivint all, el cor se't encongeix.
s veritat va deixar a la dona en la misria i ella va ser el pilar d'aquesta gest
meravells, per aquest el preu que va haver de pagar, qui sap si desprs la seva sort
va canviar, o rebre ajuda d'altres. Qui obra b t la seva recompensa, la vida s un
bumerang.

Conclusions

En el mn trobarem de totes les persones, algunes amb sentiments, altres fredes com
les pedres, bsicament puc dir que aquesta pellcula mha ensenyat valorar a les
persones, estimar-les, i respectar-les. Per ho tant crec que les meves conclusions son
lamor a la vida, com una persona pot valorar tant la vida de les persones com arriscar
fins la seva vida per ajudar a altres. No hi ha millor compensaci que la satisfacci de
salvar gent. Una altre es el que una persona pot arribar a fer per el b dels dems.