Corrent Electric 2013 14

Circuits de corrent continu
Departament de Tecnologia
ndex
1. Qu s el corrent elctric?
2. Magnituds elctriques
3. Llei dOhm
4. Instruments de mesura
5. Resistncies
6. Clcul V, I, P en circuits resistius
7. Generadors reals
8. Lleis de Kirchhoff
9. Conductors reals
10.Elements de protecci
2
ndex
ndex
3. Llei dOhm
5. Resistncies
7. Generadors reals
9. Conductors reals

3
ndex
4
?
1.Qu s el corrent elctric
Tots estem acostumats a utilitzar lenergia
elctrica en el dia a dia.
Per, qu s el corrent elctric?
Naturalesa del corrent elctric
5
Part ms petita
dun element
qumic que
conserva les
seves
propietats
Crrega:
+1,602 10-
19
C
Amb massa
Sense crrega
Amb massa
Crrega:
-1,602 10-
19
C
Massa
menyspreable
Es poden moure
En equilibri ltom s neutre
Crrega elctrica (Q): lexcs o el defecte
delectrons
Es mesura en Coulombs (C)
1 Coulomb = 6,24 10
18
electrons
Si guanya o perd electrons queda ionitzat
Crrega elctrica
6
-
-
Neutre
Crrega
positiva
Crrega
negativa
p
+
= e
-
Si perd e
-
Si guanya e
-
Sentit convencional
Sentit real
Corrent elctric

7
Els electrons es mouen de cossos carregats
negativament a cossos carregats positivament.
El corrent elctric s el desplaament ordenat
delectrons a travs dun material.
Propietats elctriques dels materials

8
Conductors: Ofereixen poca dificultat al
desplaament dels electrons. Ex: metalls

Allants: Ofereixen molta dificultat al pas dels
electrons. Ex: plstics, la cermica, fusta

Semiconductors: Condueixen noms en
determinades condicions de temperatura i
impureses i noms en un sentit. Ex: silici,
germani
En funci de la mobilitat dels electrons, els
materials es classifiquen en:
ndex
3. Llei dOhm
5. Resistncies
7. Generadors reals
9. Conductors reals
9
ndex
Circuit elctric: Conjunt delements actius (proporcionen
energia) i passius (dissipen energia) connectats de manera
que permeten el pas del corrent elctric i la transferncia
denergia.
+

R
I
+ A
B
V
Generador
(actiu) Resistncia
(passiu)

10
Corrent
elctric
Diferncia
de
potencial
Conductor
+

Generador: dispositiu que transforma
una altra classe denergia en E
elctrica, mantenint la diferncia de
potencial entre els seus borns
Generador 1/2

11
+

Generador 2/2

12
Q
W
= c
C
J
V
1
1
1 =
: fora electromotriu, f.e.m.: energia
aplicada per unitat de crrega per a
crear una determinada diferncia de
potencial
: f.e.m.( Volts V )
W: Energia ( Joules J )
Q: Crrega elctrica ( Coulombs C)
+

R
I
+ A

B
V
Intensitat

13
t
Q
I =
s
C
A
1
1
1 =
Intensitat del corrent
elctric: quantitat de
crrega elctrica que
circula per un circuit
per unitat de temps
I: Intensitat (Amperes, A)
Q: Crrega (Coulombs, C)
t: Temps (Segons, s)
Ex.1, 2

14
Calcula la crrega elctrica transportada per un corrent
elctric de 3 A durant 3 minuts.
t
Q
I =
t I Q =
m
s
m A Q
1
60
3 3 =
Calcula la intensitat de corrent que circula per un circuit si
en 5h 20 minuts hi ha passat 65280 C.
t
Q
I =
m
s
m
h
s
h
C
I
1
60
20
1
3600
5
65280
+
=
A 4 . 3 =
C 540 =
+

R
I
R
I
S

Tipus de corrent 1/2

15
t
I
t
I
Corrent continu:
flux delectrons
constant i sempre en
el mateix sentit
Corrent altern: flux
delectrons variable
i que varia
constantment de
sentit.
R
I
S

Tipus de corrent 2/2

16
t
I
Corrent polsant:
flux delectrons
variable per
sempre en el mateix
sentit
t
I
Resistncia elctrica

17
Resistncia elctrica (R): s la dificultat que
un circuit presenta al pas del corrent elctric.
Es mesura en Ohms. ()
Conductncia (G): representa la facilitat que
el circuit ofereix al pas del corrent elctric. s
linvers de la resistncia.
Es mesura en Siemens. (S)
R
G
1
=
R
Resistncia o Resistor

18
R
Resistor Assecador
Resistncia o resistor:
component especialment
dissenyat per oferir una
determinada resistncia al pas
del corrent.
Es mesura en Ohms. ()
Diferncia de potencial

19
+

R
I
+

V
Q
W
V =
A
B
Pel fet de circular un corrent a
la resistncia hi haur una
determinada caiguda de
tensi o una determinada
diferncia de potencial (V)
entre els extrems de la
resistncia
Diferncia de potencial: energia necessria per
traslladar la unitat de crrega des de B fins a A.
V: Diferncia de potencial ( volts V )
W: Energia ( Joules J )
Q: Crrega elctrica ( Coulombs C )
ndex
3. Llei dOhm
5. Resistncies
7. Generadors reals
9. Conductors reals
20
ndex
+

R
I

+

V

La llei de Ohm estableix que el corrent
que travessa un circuit elctric depn
directament de la diferncia de
potencial entre els seus extrems i
inversament de la resistncia del circuit
V: Tensi o diferncia de potencial entre dos
punts del circuit (Volts, V)
I: Intensitat o corrent que circula entre aquests
dos punts (Amperes, A)
R: Resistncia que hi ha entre aquests dos
punts (Ohms, )
3. Llei dOhm

21
R I V =
R
V
I =
I
V
R =
3. Llei dOhm
Ex.3, 4

22
Calcula la intensitat que circula per una resistncia de 1200
si entre els borns de la resistncia hi ha una diferncia de
potencial de 3V.
Calcula el valor de la intensitat en el segent circuit:
+

= 4V
R=250
I
R
V
I =
O
=
1200
3V
I
R
V
I =

+
V

V V 4 =
Per observaci
del circuit
3. Llei dOhm
250
4
=
mA A 5 , 2 10 5 , 2
3
= =

mA A 16 016 , 0 = =
+

Potncia : quantitat
denergia transformada
en treball desenvolupat
en la unitat de temps
+

I
Potncia i energia (1/2)

23
V I
t
V Q
t
W
P =
= =
t
W
P =
I V P =
P: Potncia (Watt, W)
W: Energia, treball (J)
t: Temps (s)
V: Tensi (V)
I: Intensitat (A)
Unitats
W = J / s
W = V A
No confondre
3. Llei dOhm
Q
W
V =
V Q W =
Potncia i energia (2/2)

24
R I I R I I V P = = =
2
P: Potncia
(Watt, W)
V: Tensi (V)
I: Intensitat (A)
R:Resistncia ()
Tamb sutilitzen les frmules:
R
V
R
V
V I V P
2
= = =
3. Llei dOhm
Energia consumida

25
t P W =
W: Energia, treball (J)(kWh)
P: Potncia (Watt, W)(kW)
t: Temps (s)(h)
t
R
V
t R I t I V W = = =
2
2
Tamb:
Relaci entre Joule i kWh
kW kWh 1 1 =
s W J 1 1 1 =
3. Llei dOhm
La quantitat denergia transformada en treball es
calcula com:
h kW kWh 1 1 1 =
h 1
kW
W
1
1000
h
s
1
3600
J
6
10 6 , 3 =
Ex.5, 6

26
Calcula lenergia que consumeixen 3 bombetes de 12 W enceses
durant 6h, en joules i en kWh.
Una estufa elctrica de 2000W de potncia , funciona a 230V.
Calcula la seva resistncia interna i la intensitat que circula.
t P W =
R
V
I V P
2
= =
P
V
R
2
=
R
V
I =
J 777600
3. Llei dOhm
3600 6 12 3 =
2000
230
2
=
45 , 26
230
=
J 777600 =
O = 45 , 26
A 69 , 8 =
6
10 6 , 3
1
kWh
kWh 216 , 0 =
Magnitud Smbol Unitat Smbol unitat
Crrega elctrica Q Coulomb C
Intensitat elctrica I Ampere A
Potencial elctric V Volt V
Resistncia
elctrica
R Ohm
Potncia elctrica P Watt W
Energia
consumida
W Joule J
Sistema Internacional dunitats

27
Multiple/
Submltiple
Nom Smbol
10
9
giga G
10
6
mega M
10
3
quilo k
10
-3
milli m
10
-6
micro
10
-9
nano n
10
-12
pico p
Mltiples i submltiples

28
ndex
3. Llei dOhm
5. Resistncies
7. Generadors reals
9. Conductors reals
29
ndex
V
Polmetre o tster: pot mesurar diferents
magnituds elctriques, com ara voltatges,
intensitats, resistncies, etc.
Voltmetre: permet mesurar la diferncia de
potencial entre dos punts.
Sha de connectar en parallel
Ampermetre: permet mesurar la intensitat que
circula.
Sha de connectar en srie
A
V

30
Tster

31
Pantalla
Escales
Connectors
Escales del tster (1/2)

32
Intensitat
Resistncies
Volts
contnua
Volts alterna
Escales del tster (2/2)

33
2M
Resistncies
200k
R=14,8 k R=0,014 M
Es la mateixa resistncia R= 14800
Mesura de volts i amperes

34
Intensitat: en srie
Volts: en parallel
V
A
ndex
3. Llei dOhm
5. Resistncies
7. Generadors reals
9. Conductors reals
35
ndex
Color
1a 2a X Tolerncia
Negre
0 1 5%
Marr
1 1 10 10%
Vermell
2 2 10
2
20%
Taronja
3 3 10
3
1%
Groc
4 4 10
4
2%
Verd
5 5 10
5
Blau
6 6 10
6
Lila
7 7 10
7
Gris
8 8 10
8
0,1
Blanc
9 9 10
9
0,01
5. Resistncies

36
5. Resistncies.
Codi de colors
Verd 5
Taronja 3
Groc x10
4
Plata 10%
R
nominal
= 5310
4
= 530 k
Tolerncia 10%
R
mxim
= 530000 + 53000 = 583000 = 583 k
R
mnim
= 530000 53000 = 477000 = 477 k
Ex.7
37
Taula
= 530000 % 10 de
O =
= 53000
100
530000 10
477k < R < 583 k
5. Resistncies.
Marr 1
Groc 4
Vermell x10
2
Or 5%
R
NOMINAL
= 1410
2
= 1400
Tolerncia 5%
R
mxim
= 1400 + 70 = 1470
R
mnim
= 1400 70 = 1330

Ex.8

38
Taula
= 1400 % 5 de
O =
= 70
100
1400 5
1330 < R < 1470
5. Resistncies.
Lila 7
Blau 6
Marr x10
Plata 10%
R
NOMINAL
= 7610 = 760
Tolerncia 10%
R
mxim
= 760 + 76 = 836
R
mnim
= 760 76 = 684

Ex.9

39
Taula
= 760 % 10 de
O =
= 76
100
760 10
684 < R < 836
5. Resistncies.
Taronja 3
Negre 0
Verd x10
5
Plata 10%
R
NOMINAL
= 3010
5
= 3M
Tolerncia 10%
R
mxim
= 3000000 + 300000 = 3300 k = 3,3 M
R
mnim
= 3000000 300000=2700 k = 2,7 M

Ex.10

40
Taula
= 3000000 % 10 de
O =
= 300000
100
3000000 10
2,7 M < R < 3,3 M
5. Resistncies.
Connexi
Srie
Parallel
Mixta
R
1
R
2
R
1
R
2
R
2
R
3
R
1
Connexi de receptors resistius (1/2)

41
5. Resistncies.
Connexi de receptors resistius (2/2)

42
R
1
R
2
R
1
R
2
R
n
Srie
R
n
n T
R R R R + + + = ...
2 1
Parallel
n T
R R R R
1
...
1 1 1
2 1
+ + + =
2 1
2 1
R R
R R
R
T
+
=
Si i noms si hi ha
dues resistncies:
I si hi ha dues
iguals:
2
R
R
T
=
I n iguals:
n
R
R
T
=
5. Resistncies.
ndex
3. Llei dOhm
5. Resistncies
7. Generadors reals
9. Conductors reals
43
ndex
+

=10V R
1
=5
I
1
+

V
1
Calcula V
1
, I, i la
potncia dissipada
per la resistncia R
1
V
1
=10 V per
observaci del circuit
Circuit bsic:
6.Clcul V, I, P en circuits resistius

44
1
1
1
R
V
I =
1 1 1
I V P =
6. Clcul V, I, P en circuits resistius.
A 2
5
10
= =
W 20 2 10 = =
+
V
T
R
1

I
1
+
V
1
Clcul de V, I, P en circuits srie 1/3

45

R
2

I
2
+
V
2

R
3

I
3
+
V
3

Per observaci del circuit:
I
T
3 2 1
I I I I
T
= = =
1 1 1
R I V =
2 2 2
R I V =
3 3 3
R I V =
+
V
T
R
T

I
T
T T T
R I V = Si calculem R
T

podem calcular
I
T
i tota la resta
Ens
falten
dades
T
T
T
R
V
I =
I ja podem calcular les
tensions amb les frmules
dabans.
Dibuixem el
circuit equivalent
3 2 1
R R R R
T
+ + =
+
V
T
R
1

I
1
+
V
1

46

R
2

I
2
+
V
2

R
3

I
3
+
V
3

I
T
I I I I I
T
= = = =
3 2 1
3 2 1
V V V V
T
+ + =
3 2 1
R I R I R I R I
T
+ + =
3 2 1
R R R R
T
+ + =
+
V
T
R
T

I
T
Aquest exemple tamb serveix per calcular la frmula de la R
T

de resistncies en srie:
T T T
R I V =

47
El procs en un circuit srie s:
1. Calcular R
T
i dibuixar el circuit equivalent

2. Calcular I
T

3. Calcular V
1
, V
2
, V
3

4. Calcular P
1
, P
2
, P
3
3 2 1
R R R R
T
+ + =
3 2 1
I I I
R
V
I
T
T
T
= = = =
1 1 1
R I V =
2 2 2
R I V =
3 3 3
R I V =
1 1 1
I V P =
3 3 3
I V P =
2 2 2
I V P =

Ex.11

48
Calcula la tensi que cau, el corrent que travessa i la potncia
que dissipa cada una de les resistncies del segent circuit.
+
9V

R
1
=16 R
2
=34 R
3
=22
+
V
T
=9V
R
1
=16
I
1
+
V
1
I
2
+
V
2
I
3
+
V
3
I
T
R
2
=34 R
3
=22
Indiquem les
tensions i intensitats
al circuit:
+
V
T
=9V
R
1=
16
I
1
+
V
1
I
2
+
V
2
I
3
+
V
3
I
T
R
2=
34 R
3=
22
1. Calculem R
T
i
dibuixem el circuit
equivalent

49
+
V
T
=9v
R
T
=72
I
T
3 2 1
R R R R
T
+ + =

Ex.11

O = + + = 72 22 34 16
50
+
V
T
=9V
R
T
=72
I
T
2. Calculem I
T
A 125 , 0
72
9
= =
1 1 1
R I V =
3. Calculem V
1,
V
2,
V
3
2 2 2
R I V =
3 3 3
R I V =
+
V
T
=9V
R
1
=16
I
1
+
I
2
+
I
3
+
I
T
R
2
=34 R
3
=22
V
1
V
2
V
3

Ex.11

T
T
T
R
V
I =
3 2 1
I I I = = =
V 2 16 125 , 0 = =
V 25 , 4 34 125 , 0 = =
V 75 , 2 22 125 , 0 = =
51
+
V
T
=9V
R
T
=72
I
T
3. Calculem P
1,
P
2,
P
3
1 1 1
I V P =
2 2 2
I V P =
3 3 3
I V P =
+
V
T
=9V
R
1=
16
I
1
+
I
2
+
I
3
+
I
T
R
2=
34 R
3=
22
V
1
V
2
V
3

Ex.11

W 25 , 0 125 , 0 2 = =
W 53 , 0 125 , 0 25 , 4 = =
W 34 , 0 125 , 0 75 , 2 = =
+

V
T
R
1

I
1
+
V
1
Clcul de V, I, P en circuits parallel 1/2

52

I
T
V V V V V
T
= = = =
3 2 1
3 2 1
I I I I
T
+ + =
Substituint:
3
3
2
2
1
1
R
V
R
V
R
V
R
V
T
T
+ + =
R
2

I
2
+
V
2

R
3

I
3
+
V
3

3 2 1
R
V
R
V
R
V
R
V
T
+ + =
3 2 1
1 1 1 1
R R R R
T
+ + =
1
1
1
R
V
I =
2
2
2
R
V
I =
3
3
3
R
V
I =
Aqu no necessitem calcular
R
T
per calcular les I ja que
per observaci del circuit:
Directament:
Aquest exemple tamb serveix per calcular la frmula de la
R
T
de resistncies en parallel. Per observaci del circuit:
Clcul de V, I, P en circuits parallel 2/2

53
El procs en un circuit parallel s:
1. Directament

2. Calcular I
1,
I
2
, I
3

3. Calcular P
1
, P
2
, P
3

1 1 1
I V P =
3 3 3
I V P =
2 2 2
I V P =
1
1
1
R
V
I =
2
2
2
R
V
I =
3
3
3
R
V
I =
3 2 1
V V V V
T
= = =
+

V
T
=15V
R
1
=25
I
1
+
V
1

Ex.12

54

1. Per observaci del circuit:
I
T
V V V V V
T
15
3 2 1
= = = =
R
2
=15
I
2
+
V
2

R
3
=50
I
3
+
V
3

1
1
1
R
V
I =
2
2
2
R
V
I =
3
3
3
R
V
I =
En un circuit de 15 V es connecten en parallel tres resistncies de
25, 15 i 50 . Calcula la tensi i la intensitat de cada resistncia.
Dibuixo el circuit, i indico tensions i intensitats:
2. Calculo les intensitats:
A 6 , 0
25
15
= =
A 1
15
15
= =
A 3 , 0
50
15
= =
Clcul de V, I, P en circuits mixtos

55
Exemples de circuits mixtos:

Per analitzar-los shan de trobar les resistncies i els
circuits equivalents fins a tenir un circuit srie o
parallel, s a dir, fins que es tinguin dades per aplicar
la llei dOhm. Desprs sha danar desfent els canvis.

R
1
=10
15 V

R
2
=20
R
3
=30
+

20 V
R
1

R
2
=2
R
3
=8
5

Ex.13

56
Calcula V i I en totes les resistncies daquest circuit:

R
1
=10
15 V

R
2
=20
R
3
=30
R
1
=10
15 V

R
A
=12
R
T
=22
15 V

3 2
3 2
R R
R R
R
A
+
=
A T
R R R + =
1
R
A

R
T
O = =
+
= 12
50
600
30 20
30 20
O = + = 22 12 10

Ex.13

57
Ara calculem I en lltim circuit :

R
1
=10
15 V

R
A
=30
R
T
=22
15 V

T
T
T
R
V
I =
1 1 1
R I V =
A A A
R I V =
A I I I
T A
68 , 0
1
= = = Ara tornem un circuit enrere.
R
T
Ja podem calcular algunes
tensions
A 68 , 0
22
15
= =
V 8 , 6 10 68 , 0 = =
V 16 , 8 12 68 , 0 = =

Ex.13

58
Tornem al primer circuit.

R
1
=10
15 V

R
2
=20
R
3
=30
2
2
2
R
V
I =
3
3
3
R
V
I =
V V V V
A
16 , 8
3 2
= = =
R
A

Ja podem calcular les intensitats que ens falten:

A 408 , 0
20
16 , 8
= =
A 272 , 0
30
16 , 8
= =

Ex.14

59
Calcula V i I en totes les resistncies daquest circuit:
+

20 V
R
1

R
2
=2
R
3
=8
5
+

20 V
R
1

R
A
=10
5
R
A

3 2
R R R
A
+ =
Aqu no necessito calcular cap altre circuit equivalent ja que
conec les tensions.

1
1
1
R
V
I =
A
A
A
R
V
I =
V V V
A
20
1
= =
Ja puc calcular
aquestes intensitats
O = + = 10 8 2
A 4
5
20
= =
A 2
10
20
= =
Ex.14
60
+

20 V
R
1

R
2
=2
R
3
=8
5
+

20 V
R
1

R
A

5
R
A

Ara tornem al primer
circuit.
A I I I
A
2
3 2
= = =
2 2 2
R I V =
3 3 3
R I V =
Ja podem calcular les
tensions que ens falten
V 4 2 2 = =
V 16 8 2 = =
ndex
3. Llei dOhm
5. Resistncies
7. Generadors reals
9. Conductors reals
61
ndex
Els generadors reals tenen resistncia interna, per la
qual cosa la diferncia de potencial que presenten
entre els seus borns depn de la crrega.
+

r

+
V

7. Generadors reals

62
Un generador real s equivalent a un generador ideal ms una resistncia.
Generador real
V
+

+
V

Generador ideal
V=
R R
+

,r
R

+
V

Substitueix al
generador
real
El generador real t una
resistncia interna
7. Generadors reals
+

, r

+
V

R
Clcul de V

63
+

r
+
V

R
R I V =
T
T
R
V
I =
r
V V = c
+

r
R
+
+

V
V
r

+

+
V
T

R
T
=R+r
3. Calcular V.
Hi ha dos camins:
V
r

+
s un circuit srie.
1. Calcular la R total.
I
2. Calcular la I total.
7. Generadors reals
Per analitzar un circuit safegeix la resistncia interna com un nou element i
sopera normalment. En el cas ms simple es poden deduir les frmules:
T
R
c
=
r R +
=
c
R
r R

+
=
c
r I = c
r
r R

+
=
c
c
+

, r
+
V

R
Calcula la tensi que cau a la resistncia externa si:
a) R=220 b) R=1 Dades: =4,5 V r =0,5
Ex.15
64
+

r
R
+
+

V
V
r

+

+
V
T

R
T

I
I
7. Generadors reals
MOLT
DIFERENTS
r R R
T
+ = 220 5 , 0 + = O = 5 , 220
T
T
R
V
I =
5 , 220
5 , 4
=
A 0204 , 0 =
R I V =
V 48 , 4 220 0204 , 0 = =
a)
r R R
T
+ = 1 5 , 0 + = O = 5 , 1
T
T
R
V
I =
5 , 1
5 , 4
= A 3 =
R I V = V 3 1 3 = =
b)
n
n
,r
n generadors en srie
T
= n
r
T
= n r
T
=
r
T
= r /n
,r ,r
,r
,r
,r
n
n
generadors
en parallel
Connexi de generadors reals 1/2

65
,r ,r
,r
T
, r
T

,r
,r
,r
n
T
, r
T

7. Generadors reals
Quan en un circuit hi ha diversos generadors, tots es poden substituir per un de
sol. Quant sn tots iguals es poden calcular les frmules de la i r total.
n
n
n
Finalment:
T
= n
r
T
= n r/x
,r ,r ,r
,r ,r ,r
,r ,r ,r
x
Mixt:
x branques
amb n
generadors
en cada una.
Connexi de generadors reals 2/2

66
n
n
n
,r ,r ,r
,r ,r ,r
,r ,r ,r
x
, r

, r

x
, r

, r

, r

x
, r

T
, r
T

= n
r= n r
T
=
r
T
= r/x
7. Generadors reals
Aqu shan de fer dos
passos. Primer
lequivalent srie i
desprs el parallel
Ex.16,17
67
Si connectem en srie quatre piles d1,5 V i 1 de resistncia
interna, a quina pila ser equivalent?
Tenim un motor que funciona a 3 V i necessita I=200 mA. Si
disposem de 4 piles d1,5 V i I
max
= 0.1 A, com les connectarem?
c c n
T
=
Com estan en srie:
nr r
T
=
1,5V 1,5V
1,5V 1,5V
0,2A
0,1A
0,1A
+
3V

3V

0,2A
7. Generadors reals
V 6 5 , 1 4 = =
O = = 4 1 4
ndex
3. Llei dOhm
5. Resistncies
7. Generadors reals
9. Conductors reals
68
ndex
Nus: Punt on suneixen tres o ms
branques.
8. Lleis de Kirchhoff (1/3)

69
Serveixen per calcular les
magnituds elctriques dun
circuit sistemticament.
Definicions prvies:
Malla: Cam tancat sense repetir nusos
ni branques.
Sn dues:
Lleis de Kirchhoff 2/3

70
1. En els nusos, la suma dintensitats que
arriben menys les que surten s igual a zero.
I
1
I
2
I
3
I
1
= I
2
+ I
3
I = 0
I
1
I
3
I
2
I
2
= I
1
+ I
3
Exemples:
Depn de com definim les
intensitats sortiran diferents
equacions . No importa mentre ho
mantinguem fins el final.

I
1 I
1
Si surt pel positiu: + Si surt pel negatiu:
Si coincideix: +I
1
Si no coincideix: I
1
Lleis de Kirchhoff 3/3

71
2. En cada malla (fent un recorregut en sentit horari) la
suma de generadors s igual a la suma de caigudes de
tensi, seguint el segent criteri de signes:
= R I
Generadors:
Intensitats:
Depn de si el sentit de recorregut
de la malla surt pel + o el del
generador.
Depn de si el sentit de recorregut de
la malla coincideix o no amb el sentit
de les intensitats a cada una de les
branques , definit prviament.
Si els generadors sn reals,
la r es considera una
resistncia ms del circuit.
1. Determinar el nom i sentit de la
intensitat de cada branca.
Resoluci de problemes

72
2. Determinar el sentit de
recorregut de les malles (horari).
3. Escriure un sistema amb:
1. Equacions de nusos en tots
els nusos 1
2. Equacions de malles en totes
les malles
4. Resoldre el sistema
I
1
I
2
I
3
I = 0
= R I
Calcula el valor de les intensitats que circulen per cada branca
aplicant les lleis de Kirchhof.
I
1
I
2
I
3
R
1
=6
R
2
=12
R
3
=5
R
4
=8
V
1
=12 V
R
5
=4
V
2
=4 V
V
3
=10 V
1. Dibuixem les intensitats
en un nus
2. Determinem el sentit
de les malles (horari)
3. Escrivim el sistema.
+ + = +
5 2 4 2 3 3 3 2
R I R I R I V V

+ + = +
+ + =
+ =
2 2 3
3 1 1
3 2 1
4 8 5 10 4
5 12 6 4 12
I I I
I I I
I I I
Ex.18
73
I = 0
= R I
Primer de tot, hi ha:
2 nusos (1 equaci).
2 malles (2 equacions)
+ =
3 2 1
I I I
+ + =
3 3 2 1 1 1 2 1
R I R I R I V V
= R I
Substitum els valors.
+ + = +
+ + =
+ =
2 2 3
3 1 1
3 2 1
4 8 5 10 4
5 12 6 4 12
I I I
I I I
I I I
=
+ =
+ =
3 2
3 1
3 2 1
5 12 14
5 18 8
I I
I I
I I I
=
+ + =
3 2
3 3 2
5 12 14
5 ) ( 18 8
I I
I I I
=
+ + =
3 2
3 3 2
5 12 14
5 18 18 8
I I
I I I
=
+ =
3 2
3 2
5 12 14
23 18 8
I I
I I
Substitueixo I
1
de la primera
equaci a la segona equaci.
Ara tinc un sistema de dues
equacions i dues incgnites
Ex.18
74
4. Resolem el sistema:
18
23 8
3
2
I
I

=
El resolc per igualaci: (puc utilitzar un altre mtode)
12
5 14
3
2
I
I
+
=
12
5 14
18
23 8
3 3
I I +
=
) 5 14 ( 18 ) 23 8 ( 12
3 3
I I + =
3 3
90 252 276 96 I I + =
96 252 276 90
3 3
= I I
156 366
3
= I
A I 426 , 0
366
156
3
=
=
Substitueixo en alguna de les
equacions de dalt
A
I
I 988 , 0
18
) 426 , 0 ( 23 8
18
23 8
3
2
=

=
=
Substitueixo en lequaci de
nusos:
3 2 1
I I I + =
A I 562 , 0 426 , 0 988 , 0
1
= =
=
+ =
3 2
3 2
5 12 14
23 18 8
I I
I I
El signe indica que I
3
en realitat va
en el sentit contrari.
Ex.18
75
ndex
3. Llei dOhm
5. Resistncies
7. Generadors reals
9. Conductors reals
76
ndex
+

R
I
+

V
9, Conductors reals

77
s
l
R =
9, Conductors reals
Per unir els elements
sutilitzen els conductors
Fins ara hem considerat
conductors ideals, sense
resistncia i sense
caiguda de potencial.
Els conductors reals: Tenen resistncia. Es calcula:
R: Resistncia
: Resistivitat del material m ;
mm
2
/m
l: Longitud del conductor m
s: Secci del conductor m
2
; mm
2
Resistivitat,

78
s
l
R =
Material Resistivitat (m)
Plata 16 10
-9
Coure 17 10
-9
Alumini 28 10
-9
Zinc 61 10
-9
Nquel 72 10
-9
Estany 12 10
-8
Ferro 13 10
-8
Constat (aliatge Cu-Ni-Mn) 5 10
-7
Nicrom ( aliatge Ni-Cr-Fe) 1 10
-6

Fusta 10
8
- 10
14

Vidre 10
10
-10
14

Es caracterstica del material. s la resistncia al pas del
corrent dun conductor d1m de longitud i 1 m
2
de secci .
9, Conductors reals
Secci del conductor, s

79
s
l
R =
2
r A =t
4 2
2
2
d d
A =
|
.
|
\
|
= t t
h b A =
r
b
h
I
I
9, Conductors reals
Ex. 19, 20
80
Calcula la resistncia que presenta un fil de coure de 30 m
de longitud i 2 mm
2
de secci.
Amb un fil de constat de 0.2 mm de radi es vol construir una
resistncia de 100 . Calcula la longitud que ha de tenir el fil.
s
l
R =
O =
O =

255 . 0
10 2
30
10 17
2 6
9
m
m
m R
s
l
R =
s
R l =

9, Conductors reals
m
m
m
13 , 25
10 5
) 10 2 , 0 (
100
7
2 2 3
=
O

O =

t
Caiguda de tensi (c.d.t.(e)):
s
l
R =
RI e =
s
l
R
2
=
V
Z V
z
+

l
l
Lnia de
corrent
En un conductor
En una lnia
Resistncia duna lnia de corrent

81
e: caiguda de tensi a la lnia(V)
I: Intensitat que consumeix el receptor (A)
R: Resistncia del conductor/lnia()
: resistivitat (m)
l: longitud del conductor/lnia (m)
s: secci (m
2
)
+

e/2
e/2
+
+

9, Conductors reals
REBT: Especifica una cdt mxima (%) en el conductor en funci de
la tensi a lorigen (V). Aquest valor permet calcular la secci
mnima dels conductors duna lnia (normalitzada).
Secci mnima dels conductors duna lnia
(1/2)

82
Les seccions dels conductors
normalitzades en el Reglament
Eletrotcnic per a baixa tensi (REBT)
sn de 0,5; 0,75; 1; 1,5; 2,5; 4; 6; 10;
16; 25; 35; 50; 70; 95; 120; 150 fins
arribar als 800 i 1000 mm
2
.
9, Conductors reals
100
% e V
e

=
e%
3% en enllumenat
5% en motors,
forns,
RI e = I
s
l e V 2
100
%
=
%
200
e V
I l
s

=
%
200
2
e V
P l
s

=
Secci mnima dels conductors duna lnia
(2/2)
83
S: secci mnima lnia (m
2
)
: resistivitat (m)
V: Tensi dalimentaci (V)
I: Intensitat que consumeix el receptor (A)
e%: cdt mxima permesa (V)
P: Potncia del receptor (W)
V
Z
V
z
+

l
l
+

e/2
+
+

e/2
9, Conductors reals
Allant s:
I V P = En funci de P
Ex. 21
84
Calcula la secci normalitzada dels conductors duna lnia de CC
que alimenta un receptor que consumeix 15 A, connectat a
230V, si la cdt no pot ser superior al 3%, els conductors sn de
coure i la llargada de la lnia s de 75m.
V=230V
Z
V
Z
+

l=75m
l=75m
I=15A

%
200
e V
I l
s

=
6 mm
2
de secci
Normalitzat:
2 6 9
10 54 , 5
3 230
15 75 200
10 17 m

=

=
Ex. 21
85
Calcula tamb la cdt mxima, la resistncia de la lnia i la caiguda
real en aquesta. Dibuixa la lnia indicant les caigudes de tensi.
=230V
Z 223,62V
+

I=15A

100
%
max
e V
e

=
RI e =
s
l
R
2
=
La cdt mxima:
La resistncia dels
conductors de la lnia:
La caiguda de
tensi a la lnia:
+

+
3,18 V
+

3,18 V
9, Conductors reals
V 9 , 6
100
3 230
=
=
O =
425 , 0
10 6
75 2
10 17
6
9
V 375 , 6 15 425 , 0 = =
Els materials conductors recorreguts per un
corrent sescalfen i augmenten la seva
temperatura.
Efecte
Joule
Q: Energia transformada en calor (Joules, J)
R: Resistncia (Ohms , )
I: Intensitat (Amperes, A)
t: Temps (segons, s)
Aplicacions.
A casa: Estufes elctriques, planxa, torradora, forns, assecadors,...
Altres. Soldadura elctrica, forns (siderrgia),...
Efectes trmics del corrent elctric

86
t I R Q =
2
9, Conductors reals
Ex. 22,23
87
Quina quantitat de calor produir una estufa elctrica de 20 de
resistncia interna en dues hores si est connectada a 230V?
Quina quantitat de calor produir un escalfador dimmersi de 30
de resistncia interna en 5 minuts, si es connecta a 230V?
t I R Q =
2
t I R Q =
2
R
V
I =
R
V
I =
9, Conductors reals
3600 2 5 , 11 20
2
= J 19044000 =
60 5 66 , 7 30
2
=
J 4 , 528080 =
A 5 , 11
20
230
= =
A 66 , 7
30
230
= =
Densitat de corrent: Intensitat de corrent que circula
per unitat drea en un conductor.
s
I
J =
Com el conductor sescalfa, es pot malmetre . Haur
una densitat mxima de corrent, s a dir una intensitat
mxima en funci de la secci.
J: Densitat de corrent (A/m
2
)
I: Intensitat (amperes)
S: secci (m
2
)
Densitat de corrent

88
9, Conductors reals
Ex. 24, 25
89
Calcula la densitat de corrent en el conductor de la activitat del
exemple 21.
Calcula la secci mnima que ha de tenir un conductor pel qual
ha de circular un corrent de 15A si la seva densitat de corrent
permesa s de 5 10
6
A/m
2
.
s
I
J =
s
I
J =
J
I
s =
9, Conductors reals
2 2 6
6
3 10 3
10 5
15
mm m = =
=

2
6
6
10 5 , 2
10 6
15
m
A
=
=

Dissipen
millor la
calor
Conductors nusos, sense allament
exterior.
Conductors a laire que els canalitzats
en un tub.
Hi ha una secci mxima de dissipaci.
Desprs disminueix.
REBT especifica la intensitat mxima admissible per a cada
conductor, en funci de la secci, el tipus de material,
lallant i el sistema de fabricaci.
Densitat de corrent mxima

90
9, Conductors reals
ndex
3. Llei dOhm
5. Resistncies
7. Generadors reals
9. Conductors reals
91
ndex
Sobreintensitat: Intensitat superior a la nominal
provocada per:
Curtcircuit: connexi de dos punts dun
circuit. Normalment per un defecte a
lallament.
Sobrecrrega. Excs de crrega. No t
perqu haver cap defecte.
En els circuits elctrics es poden produir averies
Incendis provocades per sobreintensitats.
10. Elements de protecci

92
Fusible: Aparell de protecci que t la funci
dobrir el circuit a on est installat quant la
intensitat passa de cert valor durant un
temps.
Interruptor magnetotrmic: interruptor
automtic que posseeix dos sistemes de
desconnexi, un de trmic ( lmina que es
deforma en cas de sobrecrrega ) i un
magntic ( electroimant en cas de curtcircuit).
Fusibles i magnetotrmics

93
94
94
Bibliografia:
J. Joseph, R. Hoyos, J.Garrav, F. Garfano, F. Vila.
Tecnologia Industrial 1 Batxillerat Editorial Mc.Graw Hill
(Madrid, 2008)
Circuits de corrent continu
Departament de Tecnologia

Corrent Electric 2013 14

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Corrent Electric 2013 14

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Circuits de corrent continu

You might also like