Alumnes Adoptats

ANNEXOS
VALORACI I INTERVENCI PSICOPEDAGGICA EN CASOS DINFANTS ADOPTATS

Valoraci i intervenci psicopedaggica en casos dinfants adoptats
Assumpci Roqueta Sureda. (Llicncia destudis 2008-2009)

1

ANNEX I: INSTRUMENTS UTILITZATS EN LA RECERCA

2
ANNEX I: INSTRUMENTS UTILITZATS EN LA RECERCA

Pgina
1.- Gui per fer lentrevista amb les famlies 3
2.- Qestionari per als mestres 7
3.- Pauta de buidatge de lobservaci a laula 9
4.- Pauta de revisi dels treballs a laula: pauta I per a infantil i pauta II
per als cicles inicial i mitj de primria.
15
5.- Quadre de valoraci global en relaci amb el nivell de laula per als
tutors
19
6.- Gui per fer lentrevista als alumnes de cicle superior de primria i
ESO
20


3
LENTREVISTA A LA FAMLIA

s un instrument fonamental i privilegiat, ja que permet incidir en la famlia, tant
en intercanvi dinformaci com en loferiment de suport emocional i dajuda i
assessorament.

Sha pogut constatar la importncia de considerar la famlia com a objecte
datenci en si mateixa i alhora com a protagonista dels processos de millora, ja
que ens pot aportar elements de reflexi tils.

Actualment no cal dir que hi ha molta desorientaci per part dels pares i mares
a lhora dassumir les seves funcions parentals en el marc de la relaci familiar.
I ms en el cas dels infants adoptats, on hi ha molta ms complexitat.

Lescola i la famlia tenen un objectiu com que s el deducar les criatures, per
aix es fa molt necessari establir ponts de connexi.

OBJECTIUS
Valorar conjuntament aspectes sobre el rendiment escolar, de
comportament i relacionals del nen/a
Obtenir informaci i dades de la situaci familiar, del tipus de relacions
que shi estableixen i del paper del nen/a dins aquestes interrelacions
Escoltar el que els pares ens volen explicar o consultar
Demanar la collaboraci de la famlia per tal de poder entendre millor
qu est passant

Continguts:
Genograma
Dades del nen/a adoptat
Adaptaci i evoluci de la integraci familiar
Adaptaci i integraci escolar
Informaci del seu origen, del seu passat i de la seva histria
Organitzaci familiar actual

4
Entrevista amb la famlia
Dades:
Edat actual del nen/a:
Edat que tenia en el moment de ladopci:
Data en qu es va realitzar ladopci:
Temps que fa que conviu amb la famlia actual:

Persones que componen la seva famlia (i lloc que ocupa el nen/a entre els germans/es)

Horaris laborals del pare i/o mare:

Temps diari de dedicaci al nen o nena. Qui el cuida?

Manteniu relacions amb la famlia extensa, amb amics, amb associacions dinfants adoptats o
altres?

Adaptaci i aprenentatges escolars:
Temps que va passar de larribada a casa a linici de lescolaritat:
Nivell en qu va comenar lescolaritat:
Rep algun suport extraescolar?
Desenvolupament de laprenentatge a lescola. Segueix el curs amb (atenci, dificultats de
concentraci, bon o mal seguiment de les explicacions, inseguretat per fer alguns treballs,
retard daprenentatge...):

Grau de coneixement de la llengua:

Com s la relaci del seu fill/a amb lescola?

En el moment de ladopci, el nen/a estava en el nivell adequat a la seva edat?


5
En aquests moments, est en un nivell adequat a la seva edat?

Lescola ha tingut en tot moment la informaci que s adoptat/ada? Quina informaci han
volgut compartir?

Davant daquest coneixement creu que ha existit una atenci especial per part del professorat?

I per part dels companys?
Creu que els professors estan preparats en el tema de ladopci?

Informaci del seu origen, el seu passat i la seva histria
Tenen informaci de la histria personal del seu fill/a?

Vivncies que ha pogut tenir amb la famlia biolgica i/o en la instituci en qu ha estat, nivell
destimulaci, costums, hbits...

Va poder establir algun vincle afectiu o el cuidaven moltes persones?

Informaci que t el nen/a sobre el seu passat i la seva histria
Quin nivell de coneixement t el nen/a sobre la seva histria personal?

Quants anys tenia quan se li va dir, en quin moment se li va dir, qui li va dir i reacci que va
tenir el nen/a:

Freqncia de les preguntes que es fa el nen/a, quines preguntes els fa, i com li ho expliquen:

Vocabulari que sutilitza a casa quan es parla de ladopci:

Mant el nen/a alguna relaci amb el pas dorigen?


6
Quina s la vostra opini sobre lavantprojecte de reforma del Codi Civil pel que fa a larticle
sobre lobligaci dels pares dinformar el fill adoptat sobre ladopci?

Article 235-49. Obligaci dinformar el fill adoptat sobre ladopci.
Els adoptants han de fer saber al fill que el van adoptar tan aviat com aquest tingui prou
maduresa i, en tot cas, des que ha complert dotze anys.


7
Objectius del qestionari per als mestres:

. Corroborar la seva opini sobre si els nens adoptats comporten necessitats
educatives especials i de quin tipus.
. Saber si els recursos que tenen sn suficients per atendre aquestes
necessitats.
. Recollir si a laula treballen tenint en compte, en les activitats que realitzen, la
diversitat familiar i de lalumnat.
. En cas de necessitar ms recursos de quins parlarem: materials, humans...
. Que facin demanda si tenen un nen/a adoptat i volen la meva collaboraci.


8
El meu nom s Assumpta Roqueta, psicloga de lEAP del Girons, molts de vosaltres ja em
coneixeu. Aquest curs mhan concedit una llicncia destudis i la faig sobre Valoraci i
intervenci psicopedaggica en casos dinfants adoptats, per aix necessito la vostra
collaboraci, omplint-me aquest qestionari. Moltes grcies.

Aprofito per oferir-vos la meva ajuda si creieu que us pot ser til i teniu algun alumne adoptat.
Centre:
Tutor/a del curs:
1. Quants anys fa que treballes a leducaci?
menys de 5 anys ms de 5 anys ms de 10 anys

2. Has introdut a laula el concepte de diversitat familiar en les activitats escolars?
S No No s com fer-ho

3. Has tingut experincia amb nens adoptats?
S No No ho s

4. Has tingut formaci i/o informaci sobre el tema de ladopci?
S No No ho recordo

5. Diries que sn alumnes que requereixen una atenci especial?
S No No ho s

6. En cas afirmatiu, marca quins tipus de dificultats creus que presenten ms
sovint:
Motrius Llenguatge Personalitat Conducta
Raonament Atenci Relaci Motivaci
Altres. Quines?..........................................................................................................

7. Actualment a la teva aula tens alumnes adoptats?
S No No ho s

8. En cas afirmatiu, creus que tens els recursos suficients per donar-los la
resposta educativa que necessiten?
S No No ho s

9. Si creus que necessites recursos assenyala els que creguis ms convenients i
necessaris:
Materials Suport escolar Suport extraescolar
Formaci en el tema Altres. Quins?...............................................

10. Treballes amb els alumnes les diferncies a classe a tots nivells (races,
sexe...)?
S No No s com fer-ho
11. En el cas que tinguis alumnes adoptats a la teva aula, tinteressaria la meva
collaboraci per valorar les necessitats i trobar la resposta educativa ms
adient.
S No No ho s
Moltes grcies.


9
Estudi de casos: Observaci a laula

Far servir lobservaci a laula com un recurs psicopedaggic que permet fer
una anlisi de la situaci del nen/a a lescola en el context aula, que s all on
passa ms hores.

Aquesta observaci es far de tots els nens/es adoptats que hi ha a les escoles
on es realitza lestudi, independentment de levoluci i resultats dels
aprenentatges.

Per poder-ho portar a terme, primer de tot amb lequip directiu es fa el llistat
dels nens/es que han passat per un procs dadopci, es demana perms a les
famlies i se les informa daquest estudi. Posteriorment sorganitzen totes les
observacions que shan de fer.

Objectius: Quina informaci busquem?
Conixer:
- La dinmica i la interacci que estableix amb els companys i amb el
mestre
- Com resol les activitats proposades
- El rol que desenvolupa a laula
- Lactitud de lalumne: atenci i participaci
- La seva autonomia de treball
- La ubicaci de lalumne a laula
- Ajuts que necessita
- El grau dadequaci dels treballs que lalumne fa a la classe en relaci
amb les seves capacitats i/o dificultats, i en relaci amb el nivell de la
classe
- Grau de motivaci

Em centrar en lactivitat que sestigui fent a laula, en el desenvolupament
sencer duna activitat i en tots els aspectes que serveixin per explicar el que
est passant a laula i que repercuteixi i tingui significat per a lalumne que
observem: quina s la situaci densenyament aprenentatge que es dna

10
dins laula? Com s capa de resoldre les activitats proposades? Quin
paper t dins el grup classe?

Pauta dobservaci:
Camps a observar:
- Context de lobservaci
- Valoraci general de la tasca
- Actitud de lalumne durant la tasca
- Realitzaci del treball
- Relaci alumne-mestre
- Relaci amb els companys
- Interacci amb lobservador
- Comentaris del mestre i amb el mestre
- Valoraci global de lobservaci
- Conclusions de lobservaci

Indicadors de cada camp:
Context de lobservaci
. Dia i hora en qu es fa lobservaci
. Nombre dalumnes
. Situaci espacial de lalumne observat

Valoraci general de la tasca del nen/a
. Organitzaci i estructura de la tasca
. Claredat de les instruccions i consignes
. Grau de realitzaci de lactivitat
. Avaluaci de lactivitat

Actitud de lalumne/a davant de la tasca
Actitud que mostra lalumne durant linici, el desenvolupament i el final de
lactivitat.

Relaci alumne/a mestre

11
Ens fixarem en qui pren la iniciativa, en el tipus de relaci, en la distncia fsica
entre el noi/a i el mestre, en el nombre dintervencions...

Relaci amb els companys
Tipus de relacions que estableix amb els companys, nombre dalumnes amb
qu es relaciona i percepci que tenen els altres del nen/a observat.

Interacci amb lobservador
Si es dna aquesta interacci cal anotar el tipus, la freqncia i les
caracterstiques.

Comentaris del mestre
Al final recollir els comentaris del mestre en relaci amb lalumne observat
durant aquella estona.

Valoraci global i conclusions
Far un resum que recollir dades de tots els indicadors i de les valoracions
ms rellevants per informar sobre el desenvolupament de lalumne/a.


12


13

PAUTA DE BUIDATGE DE LOBSERVACI

Nom i cognoms: Data:
Nivell:
Nom del tutor/a:

Context de lobservaci

Horari: Situaci espacial de lalumne:
Nombre dalumnes:

Valoraci general de lactivitat (consignes, organitzaci, avaluaci, grau de realitzaci...)

Actitud de lalumne/a davant de la tasca (inters, atenci, participaci...)

Realitzaci del treball (grau de seguiment, nivell de realitzaci, ritme, hbits de treball,
ajudes...)

Relaci alumne/a mestre (tipus dinteraccions, iniciativa en la relaci, freqncia, situaci i
collocaci...)


14
Relaci amb els companys (iniciativa, tipus, freqncia, caracterstiques...)

Interacci amb lobservador (si es dna, tipus, freqncia, caracterstiques...)

Comentaris del mestre

Valoraci global i conclusions


15
Revisi dels treballs a laula
Aquest s un altre recurs de valoraci psicopedaggica que complementa
lobservaci i que ens permet analitzar els treballs de lalumne i com utilitza els
materials.

Com en lobservaci a laula, es far de tots els alumnes que han passat per un
procs dadaptaci.

Objectius: Quina informaci busquem?
Conixer:
- Com sn les seves produccions, errors ms freqents i tipus de treballs
- Possibles dificultats i estratgies que utilitza
- Implicaci del mestre en els treballs, correccions, notes i valoracions
- Nivell de qualitat dels treballs comparant-los amb la resta del grup
classe, si hi ha diferncies i si aquestes sn significatives o no

Es comentaran els treballs amb el nen/a i amb el mestre, ja que ens aportaran
la seva opini i a la vegada ms dades.


16
Parvulari i Cicle Inicial

Pauta de revisi dels treballs a laula
Nom i cognoms:
Nivell:
Escola:
Data:
Suport material dels treballs (llibreta, fulls, llibres, carpeta...):

Ordre i organitzaci (ordre, presentaci, netedat...):

Hbits grfics (ttols, marge, data, distribuci...):

Regularitat dels treballs, treballs inacabats...

Dibuix
Collocaci dels dibuixos (omple tot el full, el centre, un rac...):

Colors (riquesa de colors, utilitzaci que en fa, realisme...):

Nivell de representaci (maduresa respecte al grup, realisme, transparncies, detalls, figura
humana...):

Reomplir figures (perfeccionisme, ratllades, impulsiu...):

Escriptura/grafisme (direccionalitat, enllaos, tra, mida...):


17
Continguts (adquisicions, errors...):

Anotacions del mestre (notes, correccions, valoracions...):

Comentaris del mestre (valoracions positives i negatives, grau dajut que ha tingut lalumne,
comunicaci casa-escola pel que fa als deures...):

Comentaris del nen/a (recorda i sap explicar els treballs fets? Grau de satisfacci dels seus
treballs, justificacions...):


18
Cicle Mitj i Cicle Superior
Pauta de revisi dels treballs a laula
Nom i cognoms:
Nivell:
Escola:
Data:
Suport material dels treballs (llibreta, fulls, llibres, carpeta...):

Ordre i organitzaci (ordre, presentaci, netedat...):

Hbits grfics (ttols, marge, data, distribuci...):

Regularitat dels treballs, treballs inacabats...:

Anotacions del mestre/a (notes, correccions, valoracions...):

Continguts (adquisicions, errors...):

Comentaris del nen/a (recorda i sap explicar els treballs fets? Grau de satisfacci dels seus
treballs, justificacions...):

Comentaris del mestre (valoracions positives i negatives, grau dajut que ha tingut lalumne,
comunicaci casa-escola pel que fa als deures...):


19
Nom del nen/a: Data:

Nivell:

Tutor/a:

Valoraci global en relaci amb el nivell de laula
agafant com a referncia la mitjana de laula

A nivell de:

Continguts daprenentatge
1-molt per sota; 2-una mica per sota; 3-
mitjana de laula; 4-una mica per sobre; 5-
molt per sobre

Motivaci i inters
1-molt poc motivat; 2-una mica motivat; 3-
motivat; 4-bastant motivat; 5-molt motivat

Conductes a laula
1-molt problemtiques; 2-una mica
problemtiques; 3-adequades; 4-fora
adequades; 5-molt adequades


20
ENTREVISTA ALUMNE/A Data:

Nom i cognoms: Data de naixement:
Nivell: Tutor/a:
Adrea:

Telfon:

Persones que viuen a casa teva:

Nom del pare:

Treball que fa:

Nom de la mare:

Treball que fa:

Nombre de germans:
Nom i edats dels germans:

Lloc que ocupes entre ells:

Activitats doci que ms tagraden:

En fas alguna? Quina?

Quina valoraci faries dels teus resultats acadmics?
Bons Regulars Dolents:

Per qu creus que tens aquests resultats?

Quines expectatives de futur tens?

Qu s el que ms et preocupa en aquests moments?


21
(Preguntes especfiques per a alumnat adoptat de CS de primria i secundria)

A quina edat vas ser adoptat/ada?
Tens inters per buscar i trobar els teus orgens?

Quan et van adoptar et van canviar el nom?
Qu en penses daquest fet?

Tens records dabans de ser adoptat/ada?
Quins sn els teus primers records de la infncia?

Tens germans? Han estat adoptats o sn fills biolgics dels vostres pares?
Creus que hi ha diferncies entre els fills biolgics i els adoptats?

Saps el nom de la teva mare biolgica?
Saps si tens germans biolgics?
s important per a tu?


22

ANNEX II: PROPOSTES DE TREBALL I EXEMPLES

23

ANNEX II: PROPOSTES DE TREBALL I EXEMPLES

Pgina
1.- Informaci bsica que ha de conixer lescola de linfant adoptat. 24
2.- Recomanacions en ls del llenguatge en el tema de ladopci. 25
3.- Model dactivitat per a letapa infantil: Protagonista de la setmana. 26
4.- Programaci del treball sobre les famlies dirigida a alumnat de
primria.
31

24
(Aquestes dades shan dafegir a les que es demanen abans dentrar el nen o
nena a lescola per als casos de nens/es adoptats)

Dades dels nens/es adoptats:
Edat en qu va ser adoptat Temps que fa que conviu amb la famlia

Condicions en qu va viure abans de ladopci (vivncies que ha pogut tenir amb la famlia
biolgica o en la instituci en qu ha estat, nivell destimulaci, costums, hbits, cuidadors, i si
va poder establir algun vincle afectiu o el cuidaven moltes persones):
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................

Qu li han explicat al nen o nena dels seus orgens? Com li han explicat? Quines preguntes els
fa?
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................

25

S DEL LLENGUATGE
Es tracta dutilitzar un llenguatge respectus amb els diferents models familiars
i amb la diversitat social i cultural.

Evitar: Parlem de:
Pare o mare verdader o natural Pare o mare biolgic/a
s adoptat Va ser adoptat
Color carn o color pell Color taronja
Fill/a natural, propi, meu Fill biolgic
Infants difcils Infants amb necessitats especials


26
EL/LA PROTAGONISTA DE LA SETMANA

Amb la programaci daquesta activitat pretenem dedicar un espai temporal a
cada nen nena perqu sigui protagonista i, a la vegada, donar-li un tracte
personalitzat a cadasc i tamb fer present la diversitat del grup-classe.

Es tracta duna iniciaci al treball de leducaci de les habilitats socials; les que
pretenem treballar sn:
Afirmaci i acceptaci personal.
Expressi de Sentiments.
Valoraci positiva de laltre.
Resoluci de problemes i conflictes.
Habilitats de relaci social.
Per altra banda, amb aquesta activitat tamb afavorirem la comunicaci i
lexpressi verbal, ja que la motivaci de ser protagonista s molt gran, aix
com tamb ho s linters per preguntar als altres companys.

OBJ ECTIUS DIDCTICS REFERENTS AL NEN/NENA PROTAGONISTA
Tenir iniciativa per parlar i explicar les prpies experincies:
- Recordar vivncies de la seva prpia vida
- Manifestar els seus gustos i preferncies
- Expressar els seus sentiments. Reconixer i identificar els familiars i
amics ms propers
- Identificar la seva prpia vivncia de lescola i laula
- Conixer algunes dades personals: nom, cognom dels pares, germans,
carrer on viu...
- Ser capa de compartir objectes personals
- Expressar-se en un to de veu correcte i adequat a lambient
- Comenar a reconixer paraules significatives

Amb aquest motiu, quan toqui al vostre fill/filla ser protagonista rebreu a casa
una circular en la qual us demanarem la vostra collaboraci tant en la
recopilaci de material com en el treball previ amb el vostre fill per tal que ell o
ella desprs, a classe, pugui explicar les fotografies o objectes que ha portat.

Necessitarem que recopileu fotografies de la famlia, pares, avis germans... on
es vegi ell de petit i ms actuals. Objectes (roba, xumets, joguines...)
significatius per a ell o ella.

Durant tota la setmana a la classe hi haur el rac del/de la protagonista, amb
tot el material exposat per tal que tots els nens i nenes el puguin veure. Cada
protagonista tindr una medalla amb la seva fotografia per a tota la setmana.
Les activitats saniran treballant al llarg de la setmana de manera que a final de
setmana el nen o nena sendur a casa el seu Llibre de protagonista per tal
de poder-lo compartir a casa amb els pares i la resta de la famlia.

Moltes grcies per endavant.



27
SC PROTAGONISTA

BENVOLGUTS PARES DEL/DE LA ,

DURANT LA SETMANA DEL AL DE EL VOSTRE FILL/A
SER EL PROTAGONISTA.

COM JA US VREM INFORMAR, NECESSITEM QUE PORTEU A
LESCOLA UN RECULL DE COSES SIGNIFICATIVES PER A ELL/ELLA.

AQU TENIU UNA LLISTA ORIENTATIVA.
- FOTOGRAFIES DE PETITS I DE MS GRANDETS AMB
FAMILIARS, PARES, MARES, GERMANS...
- ROBA DE QUAN EREN PETITS/ES, XUMETS...
- PETITES JOGUINES...



28
Qui s la CLUDIA?

s una nena que actualment fa P3 i que va ser adoptada per un pare i una
mare que la van anar a buscar a un orfenat de la Xina quan tenia 9 mesos. s
filla nica.

s una nena molt trempada i llesta, li agrada manar i agafa rols dadult. En el
seu entorn hi ha moltes persones grans, cosins grans, tietes... i a la mateixa
escala on viu hi ha una famlia xinesa amb dues filles petites.

Se la veu una nena molt cuidada i valorada pels que lenvolten, s molt xerraire
i extravertida.

Agafant com a referncia la mitjana de laula, la Cludia, tant en els aspectes
de continguts daprenentatge com de motivaci, dinters i de conducta, est
per sobre de la mitjana.

Histria dels orgens
La van trobar uns 4 dies desprs de nixer a les portes dun local pblic; estava
ben alimentada, encara tenia el cord umbilical, va estar 15 dies a lhospital en
observaci, no se sap res de la famlia biolgica.

Qu expliquen els pares de lorfenat de la Xina?
En tenen molt bon record. Van poder visitar lorfenat de la Xina, nou i petit. La
Cludia va ser la primera nena donada en adopci, va sortir foto a la premsa,
creuen que la nena va tenir afecte sobretot per part duna senyora gran, que li
havia fet roba ella mateixa i abans de marxar li va regalar una polsera perqu
tingus sort. T fotos de lorfenat amb totes les cuidadores.

Van estar tres dies amb la nena a la ciutat i quan van tornar a lorfenat la
Cludia es va tirar als braos de la cuidadora.

A lorfenat hi havia molts infants malalts.

Un cop va arribar
Li va costar caminar, fins els 17 mesos.
Va estar a casa els 10 primers mesos, la mare no treballava i en tenia cura.
Desprs, amb 1 any i 7 mesos, va entrar a la Llar dInfants, on va fer dos
cursos.
El metge quan va arribar li va trobar colesterol, sembla que li donaven ous.
Va molt contenta a lescola, per en iniciar la Llar dInfants es va tornar a fer
pip.
Li agrada la dansa i la msica, que fa com extraescolars.
Dorm molt b.

Temps dedicaci dels pares
La mare fins el curs passat feia mitja jornada, actualment t botiga i no tanca
fins a les 20 hores; sorganitza per portar-la a lescola al mat i dinar amb la
nena. El pare s comercial i ha de viatjar molt, per dedica a la nena tot el cap


29
de setmana, el dissabte ell sol i el diumenge juntament amb la mare. Lvia s
la que sencarrega danar a buscar la nena a les 17 hores a lescola i es queda
amb ella fins que arriba la mare.

Preguntes que es fa sobre els seus orgens
Sap que va nixer a la Xina, que el pare i la mare la van anar a buscar.
A partir de veure dones embarassades ella va preguntar si havia sortit de la
panxa de la seva mare; se li ha dit que no, que era a la panxa duna altra
senyora. Ella t clar que va nixer a la panxa duna altra mam
Se li ha explicat per mitj de jocs, canons del viatge que sinventen els seus
pares, ho ha sabut des de sempre.

Reuni amb la mare i la tutora per preparar La protagonista de la setmana

La mare explica que la nena ho est esperant amb molta illusi, i que tant ella
com el pare tenen ganes de veure com explica la seva histria.

La tutora explica que aquesta s una activitat en la qual collaboren els pares,
ja que ells tamb sn els protagonistes i sn els responsables dorganitzar part
daquesta activitat.

Objectes que poden portar: Han de ser objectes que siguin significatius per a la
nena, com fotografies, vdeo, joguines, roba de quan eren petits, contes,
msica...

Tots aquests objectes formaran part del rac de la protagonista, que es
portaran i posaran el dilluns.

En el cas de la Cludia la mare explica que t una capseta molt maca on hi van
posar la polsera de la sort que li va regalar la cuidadora de la Xina; un altre
objecte s un pergam amb el seu nom en xins, fotos del viatge a la Xina, el
retall de premsa amb la foto dells tres com els primers que adopten una nena
en aquell poble, altres fotos familiars, joguines de quan era petita...

La nena haur de saber explicar totes les coses que porti als seus companys.

Durant la setmana es faran diverses activitats entorn a la protagonista; algunes
sn les del Llibre de la protagonista (Descobrim jo i els altres)

La mestra durant la setmana treballar contes sobre ladopci com Testimo
amb bogeria, sobre una nena que va ser adoptada de la Xina.

Lltim dia de la setmana els pares vindran a lescola a parlar sobre la nena i a
explicar conjuntament amb la Cludia vivncies, records i el que la nena vulgui
explicar. Aquesta activitat durar aproximadament 30 minuts.

Conclusi: quedem que el fet de ladopci es tractar com un fet que va ser, la
manera com ella va arribar a la famlia, per desprs hi ha tots els anys passats


30
amb el pare i la mare i totes les vivncies que hagi pogut viure. El tema de
ladopci no ha de ser lnic. Cal deixar que la Cludia sexpressi lliurement.



31
TREBALL SOBRE LES FAMLIES

La societat s cada vegada ms diversa i
heterognia, diferents estils de vida, diferents
models de famlia, costums i cultures diverses,
lescola ha dajudar a fer entendre la realitat que
rodeja els infants.

Aquesta diversitat tamb es reflecteix en les
nostres escoles, que estan actualment en canvis
continus, els infants es fan preguntes de per qu
alguns nens i nenes de la classe sn tan diferents
i tenen estructures familiars molt diferents de la
que ells coneixen, per aix es fa necessari ajustar la visi de la famlia a la
realitat actual i parlar sobre les famlies en plural.

Lescola ha de contribuir a fer que tots els nens i nenes spiguen que hi ha
diferents formes de vida familiar, totes elles vlides, i que hi ha tolerncia zero
a la discriminaci de qualsevol tipus. No es pot admetre cap discriminaci ni
per motius daspectes fsics, ni esttics, ni de creences ni de composici
familiar.

Cada persona s diferent i com a tal sha de relacionar amb els altres. s
necessari educar en la diversitat. s important que lalumnat vegi i conegui
situacions noves encara que algunes no es trobin entre els alumnes amb qui
conviu, per cal preveure que ms endavant o quan siguin adults puguin formar
famlies de diferents tipus.

Hi ha diferents maneres de formar part duna famlia: per naixement, per
adopci o per acollida, i totes tres sn igual de vlides i acceptables.

Tamb s important que cap infant es pugui sentir marginat o excls pel fet de
pressuposar, com es fa a vegades, que tots els alumnes viuen en famlies
tradicionals, per aix cal revisar algunes de les activitats que demanem als
alumnes, com poden ser el dia de la mare o del pare, dibuixar larbre
genealgic...

Actualment existeix un ampli ventall de models de famlia, com:
. Famlia tradicional, pare, mare i fills/es
. Famlia pares separats i els infants
. Famlia monoparental o monomarental, 1 pare o 1 mare i els infants
. Famlies reconstitudes, de maneres molt diverses
. Famlies diverses amb infants adoptats
. Famlies compostes pels infants que viuen amb avis o tiets
. Famlies formades per parelles homosexuals i els infants
. Infants que viuen amb famlies acollidores



32

Les funcions bsiques de tota famlia respecte als seus fills sn tres:
1.- Funci afectiva i/o emocional
Els infants necessiten que els seus pares i mares els donin
seguretat afectiva i emocional i que sels dediqui temps i atenci.
2.- Funci educativa
Aquesta funci s compartida amb lescola. Els pares i mares han
destablir normes i lmits per tal de proporcionar als menors un
entorn on puguin desenvolupar totes les seves capacitats.
3.- Funci socialitzadora
La llar s el primer context social de linfant, on saprenen els
primers comportaments interpersonals, i constitueix un punt de
referncia molt important per als nens i nenes que hi creixen.

El que defineix la famlia no s la composici, ni els llaos biolgics, sin les
relacions dafecte, dajuda, datencions que es donen entre tots els que la
componen. Les famlies estan formades per persones que sestimen i que es
cuiden.

Objectius:
. Reconixer i valorar la prpia famlia
. Conixer i respectar els diferents tipus de famlies i ser capaos de
conviure-hi amb naturalitat
. Transmetre un concepte nou de famlia, en el qual famlia estable no
sigui sinnim de famlia nuclear tradicional: pare-mare-fills i filles, sin
que pugui ser diferent
. Aprendre qu significa una famlia, quines sn les funcions que fa la
famlia
. Analitzar les semblances i diferncies dunes famlies amb les altres
. Respectar i valorar les diferents formes de convivncia familiar per tal
que cap infant es pugui sentir excls
. Viure de manera positiva les diferncies

Activitats: A partir del vdeo Famlies
Abans de veure el vdeo:
. Utilitzeu el conte de Lnega Renata com a motivaci per donar peu a
introduir el tema de les famlies.

. Dins del marc de foto que poden triar ells, que es dibuixin amb la seva
famlia, per desprs presentar-la a tots els companys de laula.

. Es tracta de fer el mateix que en el vdeo, presentar com s la seva
famlia.

En aquesta presentaci han de parlar de:
. qui hi ha a la teva famlia
. com sn cadascun dells
. quines festes celebreu
. qu us agrada fer junts


33
. a qu tajuden
Es pot demanar que escriguin el text per darrere abans de fer la presentaci.

. Entre tots omplir aquest quadre, que es far a la pissarra a partir de les
semblances i diferncies de les seves famlies.

En qu sassemblen? En qu es diferencien?



34
TREBALL SOBRE LES FAMLIES

Benvolguts pares i mares,
Us volem explicar el treball realitzat per tots els
nens i nenes de les classes de 1r, 2n i 3r.
El tema que hem estudiat ha estat el de les
FAMLIES. Estareu dacord que avui dia hi ha
formes molt diferents de vida familiar, i aix ens
podem trobar:

. Famlia tradicional, pare, mare i fills/es
. Famlia pares separats i els infants
. Famlia monoparental o monomarental, 1 pare o 1 mare i els infants
. Famlies reconstitudes, de maneres molts diverses
. Famlies diverses amb infants adoptats
. Famlies compostes pels infants que viuen amb avis o tiets.
. Famlies formades per parelles homosexuals i els infants.
. Infants que viuen amb famlies acollidores.

El que defineix la famlia no s la composici, ni els llaos biolgics, sin les
relacions dafecte, dajuda, datencions que es donen entre tots els que la
formen. Les famlies estan formades per persones que sestimen i que es
cuiden.

Com ho hem fet? A partir del conte Lnega Renata, que us fem arribar.
Tamb hem vist un vdeo en qu es veuen tots els tipus de famlies i sn
explicats pels mateixos nens i nenes. I finalment hem fet el mateix que havien
pogut veure en el vdeo, cada nen i nena ha fet, en un marc de fotos, el dibuix
de la seva famlia amb un petit text explicant-la, per desprs presentar-lo i
explicar-lo a tota la classe.



35
Ha estat molt interessant i creiem que us agradar que us el fem arribar.
Daquesta manera podreu collaborar en el treball tot comentant-lo i valorant-lo
amb els vostres fills i filles. Aqu teniu el treball, esperem que us agradi!


36
* CONTE: LNEGA RENATA, de N. Bueno Basurto

Aquest conte s lalternativa al conte de Laneguet lleig.
Per qu s necessari canviar aquest conte?
- Per racista i per discriminaci: laneguet lleig s rebutjat i se sent
desgraciat pel fet de ser daspecte diferent i de color negre. s rebutjat
tant per la mare com pels pollets i per tothom. Siguala diferent amb lleig
i laneguet noms troba la felicitat amb els de la seva espcie, no t cap
ms altra alternativa que tornar amb els de la seva espcie.
- Si ets lleig ning no et vol i no vals res.

En el conte que es presenta, Lnega Renata, la mare Renata adopta i integra
el puput com un fill ms, sense fer diferncies de cap tipus. Accepta tots els
pollets tal com sn. En aquest conte la mare s un bon model per als pollets,
que aprenen imitant-la, i aix es veu com sajuden i sestimen entre ells, com
una famlia que sn.

Objectius:
- Valorar la diversitat, tots som diferents i semblants i aix ens enriqueix
- Respectar els diferents companys i companyes de laula, ajudant-se els
uns amb els altres
- Conixer i respectar diferents tipus de famlia
- Conixer les funcions de la famlia
- Ensenyar que tothom necessita ajuda i suport per ser feli
- Integrar tots els nens i nenes, que ning es pugui sentir excls per cap
circumstncia

Activitats proposades:
- Explicaci del conte, fent-los participar, fent servir el llenguatge verbal i no
verbal
- Proposarem preguntes que portin a reflexionar i parlar sobre la histria, de
manera que vagin sorgint tots els temes que reflecteix el conte
- 2 fitxes: illustraci del conte i retallable amb les imatges dels personatges, per
realitzar una composici
- Portar el conte a casa perqu pugui ser llegit i comentat en famlia

Guia Didctica: En materia de Adopcin para Educacin Infantil y Primaria. ARFACYL



37
LNEGA RENATA

Vet aqu que una vegada hi havia un estany tranquil daiges netes en un gran
parc ple darbres, animals i flors, en el centre duna petita ciutat. En una vorera
de lestany, la ms amagada, la mare nega com tots els anys havia posat ms
o menys mitja dotzena dous, que, en unes setmanes, donant-los calor amb les
seves plomes, es convertirien en sis meravellosos aneguets. Que nerviosa
estava! Totes les seves venes sinteressaven per ella.
- Com van els seus pollets, senyora nega? li preguntava la coloma.
- Com est? Incubant els seus ous? volia saber lesquirol.

Fins i tot el mussol li feia alguna visita nocturna per a saber com anava tot. La
mare nega sempre contestava el mateix: - Els dono calor, perqu surtin els
meus aneguets.

Un dia, mentre la mare nega es banyava a lestany, va passar una cosa
increble: un ocell que mai ning no havia vist per aquells llocs, va baixar i va
baixar fins que es va posar uns pocs moments en el niu de mare nega i va
emprendre de nou el vol. La mare nega va sortir de laigua immediatament per
comprovar si tot estava en ordre. Quan va tornar a incubar els seus pollets, va
notar alguna cosa estranya.
- J o diria que hi havia sis ous i ara en veig set. Que estrany! Haur
comptat malament. J o diria que aquest ou s ms blanc i brillant que els
altres. Que estrany! Els donar caloreta perqu surtin els meus
aneguets.

Tots els dies la mare nega cuidava amb molt damor els seus ous, i aix va
passar un dia, i un altre, i un altre ms, i una setmana, i una altra...
- Qu fas, Renata? va passar en aquell moment el cregut gall dindi.
- Aqu estic en el meu niu, dono caloreta perqu surtin els meus... Oh!

Lnega Renata ni tan sols va poder acabar la frase. El primer dels seus
aneguets ja apuntava el seu cap. Era una preciosa anegueta, tan suau, tan
petita, tan nerviosa; saltava i saltava sense parar. Com sassemblava a la seva
mam!

Quan Renata li estava fent un pet de benvinguda... Xas! Es va obrir un altre
ou, va sortir una altra anegueta, tan bonica, blanca com la neu. La mare nega
lestava acariciant amb el seu bec i... va sortir un altre aneguet!

El tercer aneguet era ms petitet, de plomes blanques i marrons, bec groc, rod
i ample, potes curtetes. Que contenta estava mare nega! Tots els animals del
parc sacostaven a saludar-la. - J a en surt un altre! deien. I lnega Renata no
parava de petonejar-los, de picar-los amb el seu bec, que s com es fan petons
els necs i les negues.

Va sortir la quarta anegueta, tamb blanca i molt baixeta. Va dir qua-qua
noms de treure el nas (perd, el bec) per la closca de lou. I la mare es va
emocionar.


38

- Ui! Que llesta s la meva anegueta! i tamb li va acariciar les plomes
amb el bec. El cinqu, el cinqu ja trencava la closca. Va, va!
lanimaven tots. Va sortir fent saltets, i queia cada dos per tres.
- No mimporta que tingui poca grcia i sigui una mica parat. Total, s un
nec. J o ja tensenyar, anem, anem... i li va estendre lala.
- Que macos aquests aneguets! va dir el pardal molt baixet.
- Que bufons, quina grcia, que llestos, que espavilats sn! deien tots els
animals del lloc a la vegada. Fins i tot el gall dindi, ho va dir.

El sis es feia el mandrs: primer va trencar lou; desprs es va ajupir.
- Surt, aneguet meu, no tinguis por, aqu estem la mam i els teus
germans els aneguets.
- I el sis aneguet es va decidir a sortir. El van aplaudir i el van abraar i la
seva mare Renata el va rebre amb un somriure. En queda noms un!
Quina emoci!
- Toc, toc, toc es va sentir.
- Qu s aix? Alg pica? Si no hi ha cap porta tancada! Don ve aquest
so? Silenci, escolteu!
- Toc, toc, toc-toc, toc es va sentir de nou.
- Aquest soroll surt de lou! J o ho he sentit primer!
- Deixeu-me, deixeu-me passar va demanar la mare nega.
- Quan es va acostar, una cosa llarga, afilada, sortia per un foradet de la
closca de lou.
- Toc, toc. Toc, toc.

I lltim aneguet va sortir. Era alt i primet, el seu bec llaaaaaarg, llaaaaaarg, les
seves plomes negres i blanques i una cresta vermella al cap.

La mare nega Renata, quan va veure el seu ltim aneguet, es va quedar
bocabadada, va pensar i va dir:
- Soc lnega ms afortunada del mn! Tinc set pollets tan diferents...
La Primera, nerviosa
La Segona, blanca i maca
El Tercer, petitet
La Quarta, llesta i xerraire
El Quint, una mica parat
El Sis, poruc
El Set... El set, especial

- Oh, oh. Aquest nec s molt estrany! va cridar el gall dindi. El set, et
dic, no s un nec. No s un nec, s horrors, no magrada, s diferent
a tots vosaltres... que sen vagi a un altre parc! Que sen vagi ara mateix!

La mare nega el va ignorar i aix va donar la primera lli a les seves cries:
- Als que no saben res, als ximples, no els veig: els ignoro.

Les primeres setmanes dels pollets van ser fantstiques. Tots sajudaven i
sestimaven. Es cuidaven uns dels altres. La Quarta els va ensenyar a tots a dir


39
qua. El Quint queia i saixecava sense parar. El Sis, el poruc, feia uns crits
horrorosos. La Segona anava al seu aire i la Primera la perseguia nerviosa. El
Set picotejava els arbres fent forats molt macos. El Tercer, tan petit, es perdia
amb facilitat.

El primer que van fer tots va ser aprendre a volar.
- Vola molt estrany, el Set, i no dir res ms va tornar a opinar el gall
dindi.
- s el que vola millor, van dir tots els aneguets i la seva mare. I molt aviat
el Set els va ensenyar alguns trucs que podrien fer servir.

Desprs van aprendre a nedar, tots menys el Set, que es negava a saltar a
laigua.
- Vine, s divertit! li deia la Primera per animar-lo.
- Salta a laigua! li demanava la seva mare.
- Ni parlar-ne deia el Set molt decidit.
- Em fa por, hi ha alguna cosa que em diu que em podria ofegar. Us
esperar a la vorera, mentre pico algunes branques.
- No lesquitxeu, li molesta va dir la Quarta, que s la ms xerraire

Va ser llavors quan va passar el gall dindi, que, en veure el que passava, es va
posar a riure molt fort, tant que el Set es va espantar.

- J a sabia jo que eres diferent: no ets dels nostres, ets una bestiola
estranya. Tens les potes amb quatre dits llargs, i el llom negre, i la
cresta... Ha, ha, ha, ha...

El Set es va amagar en un forat que havia fet dins larbre perqu no el
veiessin plorar.

La Renata, en no veurel a la vorera, es va espantar i immediatament va anar a
buscar-lo. Va buscar en cadascun dels quinze forats que el Set havia fet en
els arbres dels voltants.

Va mirar al pi.
- Aqu no hi s li va dir lesquirol. El Set mha ajudat a fer aquest forat i
ara visc aqu. J o tajudar a buscar-lo!.

Van anar a lavet. All hi havia el pardal buscant menjar: - No lhe vist passar,
per us ajudar. Sense perdre temps lanem a buscar. Demanarem consell al
savi mussol. Ell sabr per on hem de comenar.

El mussol es va despertar de mal humor. Acostumava a dormir de dia, per
quan va saber el que passava, va obrir de seguida els ulls.
- Deixeu-me pensar... Tots els animals es van reunir. - Ens repartirem i
cap aqu i cap all el buscarem.

Sense trigar es van ajuntar ms de trenta animals.


40
- El trobarem, Renata. Cuida tranquillament les teves cries li deia el
mussol.

Tots es preguntaven qu havia ocorregut, com podia haver desaparegut.
Perdut, un accident, sha escapat...?

En veure tant de xivarri, el gall dindi es va comenar a sentir estrany i una mica
trist... responsable del que estava passant. Va anar immediatament a sota
larbre on va deixar el Set plorant al seu forat.
- Set, surt daqu, ja est b... tots testan buscant... Una i una altra
vegada el va cridar per no va obtenir cap resposta.

Llavors va trobar el Puput que no sabia res de la desaparici del Set,
sentretenia buscant cucs.

- Pss, pss, pss. Diguem, Puput, tu tassembles molt al Set, ets diferent
de tots els que estem aqu... Podries mirar per aquest forat a veure si per
casualitat s all amagat? J o sc massa gran i no hi puc entrar.
- Sha perdut? Hi traur el cap sense trigar.

El Puput va treure el cap, per all no hi havia ning. Ni el Mussol, ni lEsquirol,
ni el Pardal, ni el Puput no van poder trobar-lo.

Passaven les hores i tots havien perdut lesperana. Alguns tornaven a casa
seva i a les seves feines. Va ser llavors quan la senyora Granota, en apropar-
se a lestany, va veure com alg havia caigut a laigua i aletejava sense parar.
Era el Set! - Croa, croa... Imprudent, qu fas? li deia mentre saltava de fulla
en fulla fins arribar on era ell. El va agafar amb la seva llengua tan gran com va
poder i va saltar amb molt desfor fins arribar a la vorera. En Set quasi no
podia respirar, les seves ales estaven xopes, tampoc podia volar.

- Croa, croa, croa raucava la granota cridant aix tots els animals. I la
Renata va arribar juntament amb la Primera, la Segona, el Tercer, la
Quarta, el Cinqu i el Sis.
- Set! el van rodejar i abraar tots els seus germans i germanes.
- Volia ser com tots els altres i vaig decidir que havia daprendre a nedar.
Per aix vaig venir a aquest lloc ms apartat, vaig pujar a un arbre i vaig
volar en picat, i pluf! Em vaig tirar a laigua sense pensar. Desprs les
ales sem van comenar a xopar i no podia nedar!
- No necessites nedar. Saps volar! li va dir la Quarta. - I fas forats molt
macos amb el teu tac-tac-tac-tac-tac!

Que llesta i sensata s la Quarta per a la seva edat, va pensar la Renata
sentint-se molt orgullosa de la seva famlia.

Aix va ser com van tornar a casa seva:
La Primera, saltant.
La Segona, ballant.
El Tercer, fent passets.


41
La Quarta, explicant.
El Cinqu, ensopegant pel cam.
El Sis, espantant per qualsevol soroll.
I el Set, volant i picant amb el seu tac-tac-tac-tac-tac.

I us preguntareu qu va passar amb el gall dindi. Al final va canviar, va
comenar a escoltar, a respectar els altres, a deixar de molestar i insultar?

Tant de bo! Per aix noms passa en els contes i aquesta s una histria real.
Acostuma a ser al parc, durant la primavera, amb la seva cua oberta i el seu
cap aixecat com si fos lamo del lloc.

Encara aix, si el veieu doneu-li una oportunitat. Sabem que s una bestiola
rara per pot canviar. I aix s tan veritat com que el conte de locell Pica-
soques sha acabat!


1


1

Alumnes Adoptats

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Alumnes Adoptats

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ANNEXOS

VALORACI I INTERVENCI PSICOPEDAGGICA EN CASOS DINFANTS ADOPTATS

You might also like