Dossier Veu Del Carrer

!
" $%&'(
"")*+ ,- ". /0)'.'
1%220-&( $340*-2 56 . 78
!
"
"
!

$
!
%
&
'
(
!
$!%%)%*+,
-).)/0%) 1,*+
22234!503$!(
!"##$#%&' "#$#%&'# ()*+ ()**+$# *+
DOSSIER
Articles
-$.." "-/+0$#"
1"!) !"."#"*"
2"/.$ 3"4#$
."#! 3)56
)#+)0 -#"5"()*
$0)+ 0"6)##$
3#"5!$*! ."-#+578
2$*9* ."#6:5$;
2"<+$# .)#$5) #+!)
"04$#6 #$!+)
."#+!"#.$5 681+"
.$#!= 6"62$#
FoIogrunu
"55" !"#0)6"
("5+ !)(+5"
."#! 2"<+$##$
2)"5 .)#$2>5
+-5"*+ #? #$5).
Portada
"55" !"#0)6"
Des de Carrer ens hem volgut apropar
al gran desconegut que s el Port
de Barcelona, un monstre de 830
hectries de les quals noms 56 sn
espai ciutad. La seva opaca gesti s
en un limb pblico-privat que funciona
per interessos aliens a la ciutadania
El port, lluny de la ciutat
.$#!= 6"62$#
,-$./'-0"/'0
urant poc ms de 100 anys, entre
1859 i mitjans segle XX, el port
industrial de Barcelona san
segregant poc a poc de la ciutat amb
tanques daccs, tinglados, grans naus
demmagatzematge, elements mecnics i
elctrics, noves andanes i tallers de repa-
raci i petita construcci naval.
Aquesta segregaci no va excloure en
cap moment les fortes relacions entre
porI I cIuIaI reecIIdes en IèxIsIencIa
dun veritable interland portuari situat
al front martim urb, comprs per la
Barceloneta i el passeig de Colom, els
peus de Montjuc i la Marina de Sants i
la franja martima del Poblenou.
nIre naIs deI segIe XIX I eI prImer
Ier deI segIe XX, sÌnIensIca IàcIIvIIaI
turstica de la platja (Exposici Universal
del 1888) i, arran de les propostes de lEx-
posIcI InIernacIonaI deI 1929, eI IIIoraI
barcelon esdevingu objecte de nous usos:
primer propostes per a usos balnearis i
de passeig urb (Pla Camb de Passeig
Martim, 1918) i ms tard, pel Pla Maci
(1931), que no es dugueren a terme.
Al llarg de la segona meitat del segle XX
es produiran importants canvis en el front
martim. Uns relacionats amb lampliaci
del port cap a ponent amb nous espais es-
pecialitzats en noves formes de transport i
emmagatzematge de mercaderies (contai-
ners), i amb una Zona Franca convertida
en una important zona logstica i en el po-
lgon industrial urb ms important dEu-
ropa. En parallel es produ la decadncia
dels establiments tradicionals de reparaci
i aprovisionament naval situats al passeig
de Colom i a la Barceloneta.
Desprs de diferents projectes de pas-
seig martim a les dcades 1940-1960, no-
ms en part realitzats, sorgirien iniciati-
ves ms agosarades. El Plan Especial de
Ordenacin de la zona Suroeste de Mont-
juc (1964) i el Pla de la Ribera (1965),
part del gran pla dissenyat per A. Bonet
Castellana, en ple porciolisme, per trans-
formar la faana martima de Barcelona
en zona de platja dalt standing marcaria
linici de la important transformaci del
port industrial i de la franja martima ur-
bana des de Montjuc al Bess. Tot i les
seves vicissituds i bloqueig en els anys de
la transici, grcies a les lluites venals
i dels collegis professionals el Pla de la
Ribera restaria com un element de refe-
rncia, que ressorgiria de nou arran de
Ies oIImpIades deI 1992.
La celebraci dels Jocs Olmpics actu-
arien amb la mateixa metodologia del Pla
de la Ribera, s a dir, arrasar totalment
tot el patrimoni industrial, tant el viu
com el buit que hi existia (aix s, amb un
acurat estudi histric que mai no vei la
llum), i la construcci dun nou barri, la
Vila Olmpica. Si b sesmenaren alguns
dels greus defectes del Pla de la Ribera
amb una ocupaci pblica de les platges
i de la primera franja litoral i algunes
correccIons en Ies IIpoIogIes edIcaIrIes
i dusos privats, el projecte respirava les
mateixes lnies bsiques adaptades als
nous temps poltics i socials. Les crtiques
als defectes de la construcci de la Vila
Olmpica (supressi dels espais industri-
als, absncia dhabitatge pblic, projecte
elitista) no tingueren, quasi b, cap ress
meditic enmig de leufria olmpica.
Parallelament, el Port Autnom im-
puls la transformaci de lanomenat
Port Vell (o sigui, la drsena porturia
des deI MoII Nou ns a CoIom) en espaI
doci. El projecte, si b declarava defen-
sar lobertura a la ciutat -iniciada amb
la construcci del Moll de la Fusta- plan-
tejava un seguit de construccions en al-
ada per a usos hoIeIers I dòcInes aI
moll dEspanya, tot construint un port
esportiu a lantic moll de la Barceloneta.
De nou, els elements ms emblemtics de
valor patrimonial eren esborrats.
La plataforma Salvem el Port Vell,
constituda el 1989 per associacions de
vens dels barris propers, acadmics,
professionals i artistes, desenvolup una
intensa campanya de sensibilitzaci i
defensa dels valors ciutadans daquesta
part del port de Barcelona, proposant
ubicar-hi equipaments ciutadans i cvics.
Desprs de diferents activitats, expo-
sicions, manifestacions i taules rodones,
el balan noms fou relativament positiu.
Es substituren els usos hotelers del Moll
dEspanya pel centre comercial i doci
Maremagnum que conIInuava densI-
cant la drsena, alhora que es construa
eI conjunI dòcInes I I`hoIeI WorId Trade
Centre al moll de Barcelona.
A nivell patrimonial saconsegu lin-
ventari i recollida documental dalguns
dels elements portuaris afectats per la
reforma (els Magatzems Generals de
Comer, dues edIcacIons de IànIIga em-
presa Nuevo Vulcano) i un acurat estudi
del Dic Flotant i Deposant. De tots ells,
noms el Magatzem General de Comer
|ara PaIau de Mar) I un edIcI deI Nue-
vo Vulcano foren salvats de lenderroc i
reutilitzats per a usos diversos; malau-
radament poc es va poder fer en el cas
dels tinglados, chiringitos i dels banys
de Sant Sebasti, engolits sota lobjectiu
dampliar i obrir les platges a la ciutat.
Cunvs soIu lu nuncu del Iursme
Malgrat uns anys de certa calma, ben
aviat el Port Autnom iniciaria de nou
propostes de transformaci. La ms sig-
nIcaIIva va ser Ia consIruccI de I`HoIeI
VeIa, edIcI de gran aIada que sI b per
una banda podIa ser jusIIcaI per Ia seva
ubicaci a lrea de domini de lAutoritat
Porturia, per laltra, aviat se li concedia
sortida prpia i privada a la platja.
En aquests darrers anys lAutoritat
Porturia, amb el vist i plau de lAjunta-
ment de Barcelona, ha seguit elaborant
projectes de transformaci i ocupaci tant
al Port Vell (Marina de luxe) com al costat
de I`HoIeI VeIa |edIcI comercIaI de Ia r-
ma Desigual, possible ubicaci duna seu
de lErmitatge, i la Marina Nova Bocana).
A aquestes propostes shan ajuntat les
municipals que pretenen la transformaci
del Morrot i dels barris de la Marina en
nous barris de caire turstic i
terciari, aix com incrementar
els usos ldics i turstics a la
zona del Frum; a ms dells,
laprovaci del nou Pla dUsos
de la Ciutat Vella, el Pla del
Parallel, i un nou Pla per a la
Barceloneta obren la incgni-
ta del dest del front martim
urb, i tot fa pensar en una for-
Ia IransformacI moII Inuda
per la demanda turstica, que
poc t a veure amb lequilibri
entre les necessitats del venat
i els nous usos.
Noves formes de lluita
A partir daquesta situaci,
novamenI quasI 25 anys des-
prs de la plataforma Salvem
el Port Vell, lonze de maig de
2012 es crea Ia pIaIaforma ve-
nal Defensem el Port Vell im-
pulsada per lAssociaci de Ve-
ns de lstia i antics membres
de la primera plataforma a la
qual es van sumar nombroses
entitats, acadmics i professio-
nals. Al llarg de ms dun any
es van realitzar manifestacions
i diverses activitats de difusi i denncia,
aix com debats, jornades, tallers i propos-
Ies aIIernaIIves |Jornades InIraScapeIab
sobre El futur dels ports de Barcelona) a
lentorn del projecte del Port Vell i en con-
Ira de Ia modIcacI deI PIa dùsos de CIu-
IaI VeIIa. Ia naIIIaI era aconseguIr aIu-
rar la construcci de la Marina de luxe,
naIIIaI que no sàssoII, ja que acIuaImenI
est en avanada construcci.
I mes dàbrII de 2013 es va consII-
tuir lAssemblea Porturia Venal (APV)
vinculada amb la Xarxa Venal de Ciutat
Vella per tal darticular de forma inde-
pendent la recuperaci del Port Vell com
a port urb i ciutad.
Tamb enguany sha iniciat la inves-
tigaci sobre les propostes urbanstiques
plantejades en el litoral de Barcelona.
Aquesta primera publicaci va permetre
la realitzaci el mes de juny del seminari
Geocrtica Estratgtcs t ccntctcs cn c/ pcrt
i front martim de Barcelona a la Universi-
tat de Barcelona amb una mplia partici-
paci dassistents procedents de diferents
mbits acadmics i venals. Recentment
s`han pubIIcaI 27 arIIcIes com a resuIIaI de
la jornada de debat a la Revista Biblio3W
de la Universitat de Barcelona.
Ia Iasca reaIIIzada ns ara ha de per-
meIre conIInuar Ia reexI sobre aquesIa
nova fase de transformaci del front ma-
rtim de Barcelona del Bess al Llobre-
gat, per tal de plantejar propostes dacord
amb un futur ms sostenible i socialment
ms just, en el qual la conservaci del
patrimoni permeti usos compatibles amb
les necessitats socials i culturals dels ha-
bitants dels barris propers.
D
La lluita social pel Port Vell
La transformaci del port ha

de respectar el patrimoni i
permetre un s compatible
amb les necessitats socials
i culturals del barris propers
Per saber-ne ms
!"#$%& "()*+ ,+" -*(-("#+"
$*)./0"#&1$+" ., ,&#(*., %+ 2.*3+,(/.
!!!"#$%&'&()*&"#)+
4*#&3,+" %+, "+5&/.*& 6+(3*0#&3.
"()*+ +, -(*# & +, 7*(/# 5.*0#&5
!!!"%,"-.%/0-)#*$&/,1!23456"7&+
2)"5 .)#$2>5
A dalt, vista del moll de Barcelona. A
lesquerra, cartell reivindicatiu de la
Plataforma Salvem el Port Vell (1989)
!"##$#%&' "#$#%&'# ()*+ ()**+$# *,
El mirall duna burgesia
-"./$ 0"1#$
-#'./".$01 . 2.$0/'.1"/'
l pont ancorat al port de Bar-
celona era un dels objectius
preferents de totes les revoltes
populars barcelonines. Aquella vella
embarcaci de fusta sense pals era uti-
litzada per lautoritat governativa per
mantenir-hi tancats els presos poltics, i
alliberar-los formava part del ritual revo-
lucionari. El setembre de 1868, els anti-
isabelins no van oblidar-ho, un cop defe-
nestrats els retrats reials de tots els llocs
pblics i llenat a les aiges del port un
busI dÌsabeI II que es guardava aI CercIe
del Liceu, desprs darrossegar-lo per la
Rambla.
Ies ames deI ponI IncendIaI eI 1868
van illuminar el naixement de la Junta
dObres del Port de Barcelona, primera
que es va crear a Espanya, quatre anys
abans que la de Bilbao. A la decisi go-
vernamental de crear-la no va ser sens
dubte aliena la presncia del general
Prim com a cap del gabinet.
El Decret de creaci de la Junta
dObres del Port descentralitzava la ges-
ti de les obres del port i les posava en
bona part en mans dels qui hi estaven
ms interessats: comerciants i naviliers.
Que una Junta dObres amb una compo-
sici semblant fos una creaci de la Re-
voluci de Setembre ajuda a entendre
una mIca Ies forces que van InuIr en Ia
caIguda de Ia monarquIa. I Iamb resuI-
ta revelador que la mateixa Junta orga-
nitzs amb gran pompa, mitja dotzena
danys desprs de la seva creaci, la re-
buda a AIfons XII, que va Iornar a spa-
nya desembarcant al port de Barcelona.
El president de la Junta que el va rebre
era el mateix que shavia posat al davant
de lorganisme quan va ser creat pels qui
havIen acabaI amb Ia monarquIa. I ho va
seguIr essenI ns aI 1880.
Sota la gesti de la Junta va realit-
zar-se el conjunt de molls, dics i altres
installacions porturies que avui conei-
xem com Port Vell.
I porI de arceIona, IImIIaI ns aIes-
hores prcticament al moll de la Riba,
ran de la Barceloneta, havia quedat cla-
ramenI InsucIenI I obsoIeI a parIIr deIs
anys trenta, quan havia comenat la
substituci dels vaixells de vela pels de
vapor i casc de ferro. El Ministeri de Fo-
ment, creat per Javier de Burgos, shavia
atribut lany 1851 la competncia de les
obres dels ports. Tot seguit va estudiar la
transformaci del port de Barcelona, in-
sistentment reclamada des de feia anys.
Diverses propostes van concrrer a la
crida del Ministeri de Foment. Darrera
de cada projecte tcnic hi havia una em-
presa constructora interessada en fer-se
crrec duna obra de la importncia que
es preveia.
Es va repetir ms o menys el mateix
que havia passat uns mesos abans amb
el projecte dEixample de Barcelona. Aix
com en aquest cas el govern va decidir el
1859 a favor dÌIdefons Cerda en conIra
de les altres proposicions que presenta-
ven eIs propIeIarIs I nancers caIaIans,
el Ministeri de Foment va rebutjar el
1860 els projectes de port que li havien
presentat els empresaris catalans i va
imposar el redactat per lenginyer Jos
Rafo Tolosa, nascut a Reus per que des
del 16 anys havia desenvolupat la seva
carrera a Madrid. El projecte de Rafo va
ser el que es va portar endavant, deixant
de banda, entre altres, el presentat pels
germans nancers caIaIans Jaume I Ma-
nuel Girona.
Qui va pagar les obres del Port
Amb Ia creacI de Ia JunIa, eI nana-
ment de les obres va passar a les seves
mans i deixava destar gestionat directa-
ment pel Ministeri de Foment. Els cabals
necessaris sortien dun arbitri per dret de
descrrega i embarcament i desembar-
cament de passatgers, primer, i desprs
per altres exaccions que la junta va anar
creant a canvi de la prestaci de serveis:
grues, IIoguer de magaIzems, dIc oIanI,
bscules...
No obstant, com que aquests ingressos
es mosIraven cIaramenI InsucIenIs I eI
govern central no donava ni una pesseta,
la Junta va recrrer, ja des de bon princi-
pi, a lendeutament a travs de lemissi
dobligacions. Daquesta manera, les en-
titats i personalitats vinculades a la Jun-
ta van acabar participant directament
o IndIrecIamenI en eI nanamenI. Ies
emissions dobligacions es van mantenir
duranI cInc anys I a parIIr de 1875, quan
ja es comenaven a pagar amortitzacions
i interessos, ja no sen va fer cap ms, so-
bretot perqu les obres del port havien
quedat paralitzades perqu hi havia dife-
rncies amb el govern de Madrid respecte
a la propietat dels terrenys guanyats al
mar. Els diners recaptats per larbitri del
dret de descrrega i altres, i els obtinguts
de la venda dobligacions, sacumulaven a
les arques de la Junta, el que s el mateix
que dir que a les butxaques de Manuel
Girona, en el Banc del qual eren diposi-
tats. No hi havia gaireb pagaments a
fer. I 1879, Iàny de maxIma acumuIa-
ci, va arribar-hi a haver al Banc de Bar-
ceIona 2.792.723 pesseIes InacIIves, una
fortuna important per aquell moment.
Quan el 1888 es va celebrar a Barcelo-
na lExposici Universal, les obres es tro-
baven encara en una fase inicial, i bona
part dels vaixells daltres pasos que van
venir a la ciutat amb motiu del certamen
van haver-se de quedar fondejats a la
rada i traslladar els passatgers a terra
amb bots.
Fins al 1909 -quaranta anys desprs
de la creaci de la Junta- no va arribar
la primera aportaci directa de capital
procedent dels pressupostos de lEstat i la
Junta dObres va seguir supeditada du-
rant aquests anys als trmits administra-
tius de la burocrcia governamental, que
constantment entrebancava el desenvolu-
pament dels projectes, paralitzats a les-
pera dels oportuns permisos de Madrid.
Finalment, el 1899, el govern va cedir
i va atorgar un rgim especial al port de
arceIona que va ser IèmpenIa denIII-
va per tirar endavant unes obres inaca-
bables que feia quaranta anys que sar-
rossegaven. El nou estatut portuari va
donar entrada en la presidncia del port
al qui seria la personalitat ms rellevant
de la seva histria, Rmul Bosch i Alsina.
Els presidents
Al llarg de la histria de la Junta del Port
shan anat alternant al seu davant els
representants dels interessos de la bur-
gesIa, IndusIrIaI, comercIaI o nancera.
n Ies epoques que eI nanamenI de Ies
obres esdevenia el problema fonamental,
eren homes vinculats a bancs els qui la
presIdIen. Quan Ies dIcuIIaIs per ob-
tenir matria primera apressaven en el
pas, els industrials collocaven homes de
conana. Quan Ies exporIacIons I Impor-
tacions havien de ser tutelades de prop,
eren els comerciants i naviliers el qui
agafaven les regnes. En la llista de presi-
dents de la Junta dObres hi ha, sobretot,
homes de conana deIs grans banquers
com Manuel Girona i naviliers com Anto-
nio Lpez, empresaris txtils i qumics, i
gures desIacades de Ia Cambra de Co-
mer, IndsIrIa I NavegacI.
Donar una ullada a la Junta dObres
s fer-ho a una part important, i ben so-
vint oblidada, dels industrials, comerci-
anIs I poIIIIcs deI segIe XIX I de Ies seves
relacions amb el govern de Madrid. A
travs dells es pot resseguir un itinera-
ri vital apassionant i molt revelador del
funcionament de la societat catalana en
les esferes directives. Massa cops es cau
en la temptaci, quan sescriu la hist-
ria de Catalunya, de creure que tots els
empresaris i poltics van sentir-se tocats
per la Renaixena. Per no cal aprofundir
gaire per comprovar que van ser molts, i
molt importants, els homes que van ig-
norar compIeIamenI eI caIaIanIsme ns
i tot quan, al comenar el segle XX, la
Lliga va esdevenir una fora hegemnica.
Un exemple que els interessos econ-
mics estan habitualment per sobre de les
decisions poltiques ns que just quan
els partits dinstics havien de comenar
a plegar veles davant de limpuls de la
Lliga i dels republicans, va arribar a la
presidncia del port, i shi va mantenir
ns a Ia morI, en vIgIIIes deI cop d`sIaI
de Primo de Rivera, un home com Bosch i
AIsIna, deI IoIa Ia vIda a un parIII dInas-
tic. Una prova encara ms clara: Bartri-
na i Roca, el successor de Bosch i Alsina
eI 1923, que perIanyIa Iamb a un parIII
dinstic, encara que va mantenir excel-
E
A la presidncia del Port

shan anat alternant els
representants dels interessos
de la burgesia industrial,
comercIaI o nancera
Desprs del trgic interludi

de la guerra les cambres van
prendre protagisme
I InuencIa aI PorI,
desplaant els naviliers
1023.14#"/)5 /"5$56
GruvuI que llusIru lu cremu del "ponI" l'uny 1868, vuxell especulmenI oduI pels burcelonns perqu huvu
servI de pres polIIcu. Les seves umes vun llumnur el nuxemenI de lu JunIu d'Obres del PorI de Burcelonu
Antonio Lpez, navilier, empresari
i banquer, va fer la seva fortuna
umb el Irnc d'escluus ulIres
negocis colonials. Va mantenir
sempre collocats homes de palla
u lu JunIu d'Obres del PorI
!"##$#%&' "#$#%&'# ()*+ ()**+$# *,
lents relacions amb la Lliga -va ser
vice-president de la Mancomunitat-,
va arribar al crrec amb la Dictadura
de Primo de Rivera, shi va mantenir
amb la Repblica i, curiosament, va
caure durant el Bienni Negre.
Desprs del trgic interludi de
la guerra, en qu la Junta dObres
va funcionar de manera excepcional
amb una composici fonamentalment
governativa i va estar presidida pels
successius consellers dObres Pbli-
ques de Ia GeneraIIIaI I naImenI peI
ministre del mateix departament, els
naviliers van ser substituts pels co-
merciants i industrials a travs duna
InuencIa decIsIva de Ies cambres,
que es Iornaven pacIcamenI en Ia dI-
recci del port, dacord amb un pacte
tcit.
A diferncia del que havia passat
des de lorigen, la presidncia del port
va passar progressivament a estar
ocupada per persones que no estaven
directament interessades en els ne-
gocis portuaris, i es va valorar ms
aviat la seva representativitat en el
mn empresarial i la seva capacitat
de gesti i de conciliaci dinteressos
a vegades contraposats, cosa que els
era possible precisament per la seva
escassa o nulla vinculaci amb els
afers portuaris.
En certa manera, el franquisme va
utilitzar tamb la presidncia del port
com una concessi a la dreta ms o
menys catalanista, com un crrec per
acontentar sectors o personalitats ca-
talanes a les que la naturalesa del r-
gim impedia laccs a crrecs poltics
de ms entitat. Maurici Serrahima
explica a les seves memries que el
ministre de la governaci Blas Prez,
persona molt vinculada a Catalunya,
havia connectat el setembre de 1945
amb el secretari del Collegi dAdvo-
cats, Manuel Goday, per demanar-li
que elabors una llista de gent que
sentin, pensin i parlin en catal i que
no siguin de Falange, per fer-los servir
de moment com a consultors i ms en-
davant per ocupar una certa mena de
crrecs en les corporacions pbliques.
AIxI, ns a IòbIencI deI regIm
dàuIonomIa es van succeIr un nan-
cer -Flix Escalas-, un industrial txtil
-Mart Carreto-, el gendre de Miquel
Mateu -Artur Suqu- i el gendre de
Francesc Camb, Ramon Guardans.
El Port Autnom
Ramon Guardans va ser lltim pre-
sident de la Junta dObres del Port
i el primer del Port Autnom. Va
caIdre esperar a Ia deI franquIsme
perqu un ministre dObres Pbli-
ques -GarrIgues WaIker- es decIdIs
a aplicar a Barcelona una llei dau-
tonomia porturia que havia estat
aprovada el 1968 ms per les pressi-
ons del Banc Mundial que per linte-
rs del govern. Guardans va ser re-
llevat deu anys ms tard per Carles
Gell de Sentmenat, besnt de la pu-
billa del marqus de Comillas i molt
vIncuIaI a Ia Cambra dÌndsIrIa.
En la seva persona sunien les dues
principals fonts de presidents del
port. Amb la seva marxa es va aca-
bar una tradici de presidents vin-
culats a loligarquia barcelonina. El
seu substitut, Carles Ponsa, va tenir
un mandat breu. Josep Munn el va
subsIIIuIr eI 6 de mar de 1987. SoIa
el seu mandat es va desenvolupar
lambicis projecte de transforma-
ci daquell port creat per la Junta
dObres en un espai bsicament pen-
sat per a lesplai i els negocis, com
a port esportiu i amb una moderna
terminal de passatgers. El veritable
port de mercaderies sha anat des-
plaant, des de fa anys, cap al seu
emplaament ms remot, al peu de
Montjuc, aquell que ja van escollir
els romans i que havia anat quedant
oblidat des de lEdat Mitjana. Aix
ha enIraI eI porI aI segIe XXI. Per
aquesta ja s una altra histria.
Al servei dels interessos privats
-"#! .)/0
l Port de Barcelona
s una infraestruc-
tura pblica i tant
els terrenys on subica com
lorganisme que el gestiona
tamb ho sn. Ara b, a la
pracIIca es poI armar que
est bsicament al servei
duns determinats inte-
ressos, que gaireb mai no
coincideixen amb els de la
majoria de la ciutadania.
Els negocis sn la mxima
prioritat del port i aix que-
da reecIII a Ia pagIna veb
de Ia InfraesIrucIura |vvv.
portdebarcelona.cat). Port
per als negocis, sentencia
el primer apartat que hi
trobem.
De la gesti se nocu-
pa lAutoritat Porturia
de Barcelona (APB), que
depn de Ports de lEstat,
un organisme pblic que,
al seu torn, forma part del
Ministeri de Foment i que,
segons Ia denIcI ocIaI,
sencarrega de la poltica porturia del
govern i de la coordinaci i control de
IècIencIa deI sIsIema porIuarI, formaI
per 28 porIs dÌnIeres generaI a IoI I`s-
tat. LAPB compta amb representants de
les administracions estatal, autonmica
i municipals al consell dadministraci
i t com a missi liderar el desenvolu-
pament del Port de Barcelona, generar i
gestionar infraestructures i garantir la
abIIIIaI deIs serveIs per conIrIbuIr a Ia
competitivitat dels seus clients i crear
valor per a la societat.
Ia IIeI de porIs de I`sIaI de 2011
assumeix models dexplotaci neta-
ment privats per a les infraestructures
daquest tipus, amb autonomia de gesti,
auIonanamenI I una auIorIIaI admI-
nistrativa [lAutoritat Porturia] que es
regeix pel dret privat, explica ladvocat
Daniel Jimnez Schlegl. Lespecialista en
Dret Administratiu i Urbanisme afegeix
a Carrer que, grcies a aquest marc le-
gal, lAPB es colloca com una veritable
forIIcacI fronI a Ia capacIIaI de conIroI
democrtic de les seves accions i de la
possibilitat dun rendiment de comptes
pblic i transparent, malgrat que en el
seu consell hi hagi persones nomenades
per les administracions. En opini de Ji-
mnez Schlegl, es permet una privatit-
zaci de facto del domini pblic portuari
amb casos que suposen autntics guetos
privatius en territori pblic.
Negoci turstic
El port, segons dades de lAPB, va fac-
Iurar 160,8 mIIIons dèuros eI 2012, va
obIenIr uns benecIs de 43,2 mIIIons I
va ser Ia porIa de sorIIda deI 70% de Ies
exportacions de Catalunya. A banda de
lestricte trnsit comercial, tamb desta-
ca per ser la via dentrada a Barcelona
de mIIIons de IurIsIes cada any -uns 2,5
noms lany passat-. Laposta pels creue-
ristes s compartida tant per lAutoritat
Porturia com per les grans empreses
deI secIor, que es veuen benecIades per
inversions pagades amb els recursos del
port, que els permeten incrementar el
nombre de passatgers transportats i, per
tant, els guanys.
Dos exemples. L1 de juliol, la navi-
liera Grimaldi va inaugurar una nova
IermInaI, desprs dùna InversI de 20
milions deuros. En lacte destrena de
la installaci, Sixte Cambra -president
de lAPB- va afegir que el port shavia
gastat 10 milions per habilitar el moll
de Ia cosIa. A naI de seIembre, va ser
la nord-americana Carnival -lder mun-
dial en el sector- la que va anunciar que
InverIIrIa 20 mIIIons per compIar amb
una nova terminal a la infraestructura
barcelonina. Dels accessos i la senyalit-
zaci del nou equipament, per, sen far
crrec lAPB, que hi destinar 3,5 mili-
ons deuros.
Sixte Cambra va ser nomenat per la
Generalitat president del Port de Bar-
ceIona eI gener de 2011. AI conseII dàd-
ministraci de lAutoritat Porturia hi
ha quatre representants ms del govern
autonmic, tres de lexecutiu estatal i dos
dels municipis on subica -Llus Tejedor,
alcalde dEl Prat; i Antoni Vives, vice-
president de lorganisme i tercer tinent
dalcalde de lAjuntament de Barcelona.
Tamb hi tenen un representant cada
un la Cambra de Comer, lAssociaci
dEmpreses Estibadores i els sindicats
CCOO i UGT. Diverses fonts consultades
asseguren que, a lhora de la veritat, el
funcionament del consell dadministraci
del port s similar al que tenien les cai-
xes destalvis, s a dir, les persones que
lintegren no exerceixen una autntica
tasca de control, sin que es dediquen
a aprovar per inrcia -o per desconeixe-
ment- all que sels proposa.
nIers publc o prvuI?
En opini de ladvocat Daniel Jimnez
Schlegl, la creixent prdua dautonomia
del sector pblic davant el poder del sec-
tor econmic privat provoca que les admi-
nIsIracIons quaIIquIn dÌnIeres pbIIc
projectes que noms persegueixen linte-
rs purament lucratiu del negoci privat.
Tenint en compte que el creixement eco-
nmic sha convertit gaireb en lnic in-
ters general perseguible, els ciutadans
es veuen apartats de qualsevol poltica
dabast macroeconmic i les normatives
sadapten per fer viable el projecte inver-
sor en la privatitzaci del domini pblic.
En els darrers anys, el Port de Barcelo-
na presenta dos projectes paradigmtics
dàquesI IIpus dàcIuacI, com sn IèdI-
cacI de I`hoIeI W |VeIa) I Ia reforma de
luxe de la Marina del Port Vell.
En el primer cas, es va aixecar la pro-
hibici de construir hotels a lespai del
domini pblic portuari per lexistncia
dunes suposades raons dinters gene-
ral. En el segon, es va decidir transfor-
mar el Port Vell en un aparcament per
a megaiots de multimilionaris, ignorant
les demandes ciutadanes i afavorint ni-
cament linters de Salamanca Group, la
societat inversora que hi ha darrere el
projecte. En ambds casos, els projectes
afecten lespai pblic i impliquen la pri-
vaci del seu s per part dels ciutadans.
La creaci duna marina esportiva a la
Bocana Nord -les obres i explotaci van
adjudicar-se el setembre a Formentera
Mar- s el darrer exemple de privatit-
zaci de lespai pblic executat pel port
de Barcelona. Noms preocupen els in-
teressos duna minoria, mentre saccen-
tua lopacitat de lAPB i es limiten els
processos participatius de la ciutadania.
Business is business a la ciutat aparador
on es governa per a I`1%.
E
0e 61 anys, SIxte Cambra va ser collocat al capdavant
del Port de 8arcelona per Artur |as el gener de 2011.
Cambra, que va ser senador per CIU entre el 199J I
el 2004, t una estreta relacIo amb el presIdent de la
CeneralItat, amb quI l'uneIx l'esperIt busIness frIendly.
7a ser un dels assIstents a la boda de la lla del cap
de l'executIu autonomIc, celebrada el juny de 201J
a |enorca. SocI fundador de la rma de caatalents
SeelIger I Conde que fa uns mesos va contractar
Esperanza AguIrre I en la que Cambra ja no hI t
presencIa, va ser el dIrector del Trofeu Comte de Codo de tennIs durant 2J
anys I vIcepresIdent del 8ara en l'era Nuez, amb quI s'arrIbarIa a enfrontar
a les urnes el 1989. 7Inculat a sectors elItIstes de la socIetat barcelonIna, va
defensar l'arrIbada frustrada d'Eurovegas amb l'argument que els projectes
que "generIn ocupacIo I vInculats al turIsme han de ser benvInguts". Tota una
declaracIo d'IntencIons.
Un president business friendly
LAutoritat Porturia de
Barcelona sha convertit en
una forIIcacI InexpugnabIe
front a la possibilitat
de control democrtic
("/+ !)(+/"
Sent una infraestuctura pblica, el Port es regeix pel dret privat
!"##$#%&' "#$#%&'# ()*+ ()**+$# *,
-$.." "-/+0$#"
la ville de... Barcelona! Era el
1986. Aquestes paraules canvia-
rien per sempre ms la fesomia de
la ciutat. La preparaci dels Jocs Olmpics
de 1992 IransformarIa eI PorI VeII I dona-
ria forma al Port Olmpic i la Mar Bella.
Barcelona recuperava el seu carcter ma-
rtim i el mar sobria als ciutadans. Amb
el temps sanirien succeint intervencions
al Moll dEspanya i el Maremgnum, el
WorId Trade CenIer I eI MoII de arce-
Iona, I ms recenImenI, I`dIcI VeIa I Ia
Nova Bocana. Aquesta transformaci ha
tingut un impacte directe, no sempre posi-
tiu, sobre els barris que estan en contacte
directe amb el Port: Poble Sec, Raval, G-
tic, Casc Antic, Ribera i Barceloneta. Per
la ciutat, la societat i leconomia shan
transformat massa com per poder mante-
nir vigent un model dintervenci en la fa-
ana marIIIma pIanIcada fa gaIreb Ires
dcades. Cal repensar el futur del litoral
metropolit mirant de satisfer les noves
necessitats de leconomia catalana -el Port
ja gesIIona eI 71% deI comer exIerIor ma-
rIIIm de CaIaIunya I eI 21% de I`sIaI, I
genera I`1,6% deI PI caIaIa- I fer-Ies com-
patibles amb els vincles histrics de la ciu-
tat i els vens amb el mar.
Pero... qu h hu, ul PorI?
La zona comercial-logstica
El moll de lenergia
|Ilers de contenIdors de colors ben
vIus s'apIlen al port comercIal. 7an
carregats d'objectes I productes que
van des del cacau, el cafe I la fruIta
ns als vehIcles I productes d'alt valor
afegIt, I esperen a ser embarcats en
una de les 100 rutes maritImes que
dIstrIbuIran els productes pels ms de
J00 ports connectats amb 8arcelona.
A la termInal TC8 s'hI va sumar el
setembre de 2012 la nova termInal
8arcelona Europe South TermInal
(8EST), gestIonada per l'empresa
Tercat, lIal del grup xInes HPH que se
centra en l'Extrem orIent I l'ndIa. En
aquesta termInal, de 100 hectrees I
una capacItat per a moure 2,5 mIlIons
de contenIdors cada any, els processos
de crrega I descrrega ja estan
prctIcament automatItzats. A tocar
d'aquesta termInal, el Port va decIdIr
armar dos braos de cIment ms que es
mengen mar per assegurarse espaI per
a crIxer en un futur.
Tamb s prou desconeguda la zona
d'actIvItats logistIques, un centre
Intermodal que, connectat a tots els
modes de transport en un radI InferIor
a 5 quIlometres, ofereIx als seus
clIents serveIs a la carta a travs del
s la planta d'emmagatzematge I dIstrIbucIo de gas ms
gran de l'Estat I una de les majors termInals petroliferes
del |edIterranI. 0'aspecte ms sobrI I prou retIrat de la
cIutat, el |oll de l'EnergIa, hIstorIcament conegut com a
|oll d'namables, s el gran desconegut del Port. Pero s
la clau per al sostenIment energetIc de Catalunya, I s un
dels punts ms Importants de la descrrega I canalItzacIo de
gas natural de l'Estat. A 8arcelona els vaIxells descarreguen
el gas lIquat I a les InstallacIons es converteIx en gas que
s'Injecta a la xarxa general, des d'on arrIba a les llars I la
IndustrIa. HI operen tres grans companyIes, la russa LukoIl I
les catalanes |eroIl I Tradebe, que dIstrIbueIxen hIdrocarburs
a la resta del |edIterranI occIdental I el nord d'AfrIca. A
ms, aquest |oll dIsposa de l'atracador de ms calat de la
|edIterrnIa occIdental, de 16 metres, preparat per a rebre
els vaIxells ms grans d'Europa. El 2011 va entrar en serveI la
central termIca de cIcle combInat de Cas NaturalFenosa, que
genera uns 850 |W de potencIa, l'equIvalent al consum de
800.000 cIutadans. Aquest espaI tamb concentra la recepcIo I
dIstrIbucIo de gasolIna I bIodIesel per al sector de l'automocIo.
lloguer de naus construdes a mIda,
regIm duaner propI, serveI Integral de
telecomunIcacIons, economIes d'escala
I sInergIes entre les seves empreses.
Actualment hI ha Installades 1J0
empreses, entre les quals, 0ecathlon
I Carrefour. 0es d'aquesta ZAL,
les companyIes poden fer tasques
relacIonades amb la preparacIo dels
seus productes, com ara embalatge I
manIpulacIons especiques.
El futur del litoral ha de

fer compatible la necessitat
econmica amb el vincle
histric de la ciutat i el mar
%&' $.1#$*$*
+2*3"040"($* " 0"
5)2" 0)-6*3+!" 75"08
9:;< .+0+)2* ($
3)2$* ($ .$#!"($#+$*
3#"2*1)#3"($*
*=>+ 1)($2
$.."-35$."# ?+2*
" %@'''@''' .& ($
1#)(/!3$* $2$#-A3+!*
!"##$#%&' "#$#%&'# ()*+ ()**+$# *,

Els creuers
Un Port ciutad?
Algunes xifres globals
Presentat com a paradIgma
d'IntegracIo portcIutat, el Port
7ell es troba Immers en l'enesIm
procs de reurbanItzacIo d'en
de la decada dels vuItanta, quan
l'Ajuntament de 8arcelona va
obrIr una part del Port 7ell als
cIutadans amb InstallacIons com
el |aremgnum, l'max Port 7ell I
l'AqurIum. Ara, pero, la remodelacIo
de la |arIna Port 7ell entre la
Fonda LItoral I el passeIg de Joan de
8orbo per a convertIrla en un espaI
per a Iots de luxe podrIa esborrar
denItIvament la hIstorIa d'una zona
dedIcada fonamentalment al comer
I a la pesca.
Una prIvatItzacIo progressIva
de l'espaI publIc ha dIbuIxat un
Port 7ell abIllat amb hotels de
luxe, edIcIs d'ocInes, zones
recreatIves I, la darrera, una planta
d'11.000m2 que la rma 0esIgual
ha comprat a un preu que no ha
transcendIt. Aquesta reforma afecta
especIalment el Front |aritIm I els
barrIs de la 8arceloneta, FIbera,
CotIc, Faval I Poble Sec.
L'actIvItat economIca del Port
7ell representa entre el 6 I el
10 del total generat pel Port de
8arcelona, que prov dels espaIs
per al lleure, la prctIca esportIva,
la cultura, la nutIca, I les res,
entre d'altres. Amb una extensIo de
56Ha, prop del 6 del a superficIe
total del Port de 8arcelona, el Port
7ell s un trencaclosques de molls
I places publIques que recorden a
vens I turIstes que 8arcelona s,
encara, una cIutat maritIma. AIxi
el Port 7ell est Integrat pel |oll
de la Fusta ocIalment |oll 8osch
I AlsIna; el |oll d'Espanya on
s'ubIquen el |aremagnum, l'max
Port 7ell I l'AqurIum; el |oll de la
8arceloneta; el |oll de 0rassanes,
presIdIt per la plaa del Portal de
la Pau; la Fambla de |ar; el |oll
de 8arcelona, que acull el World
Trade Center; el |oll del 0IposIt; el
|oll del Fellotge; la plaa de |ar;
el passeIg Joan de 8orbo; la Nova
8ocana I la Plaa de la Fosa dels
7ents.
8arcelona s el prImer port de creuers
d'Europa I el quart port base del mon,
noms precedIt pels grans ports de l'estat
nordamerIc de FlorIda. Amb la nova
termInal de CarnIval, el port dIsposar
de vuIt termInals per atendre els vaIxells
de grans dImensIons amb capacItat per a
6.000 passatgers. L'actIvItat creueristIca
el 2012 va sumar 2,6 mIlIons de passatgers
I va efectuar 900 embarcaments o escales
de vaIxells turistIcs. En ms d'una ocasIo,
les termInals han arrIbat a tenIr 9 vaIxells
atracats amb gaIreb 40.000 persones,
tantes com els habItants de les cIutats
d'gualada o 7Ic. Tot plegat t un Impacte
dIrecte en l'economIa de 8arcelona I
del pais quantIcada en uns J00 mIlIons
d'euros l'any, una xIfra conservadora sI
es t en compte que noms calcula la
despesa dIrecta dels turIstes en botIgues,
restaurants I ocI, pero no t en compte
la que fan els mateIxos vaIxells o la
trIpulacIo, per exemple. Com a curIosItat,
a les termInals de creuers del Port cada
any els vaIxells deIxen prop de 80.000
metres cubIcs de resIdus, un volum
equIvalent a sIs pIsos d'altura de mItja
Illa de l'EIxample barceloni. A ms, es
generen 8 mIlIons de lItres d'aIgues grIses
provInents de les neteges dels vaIxells I la
hIgIene dels passatgers.
Port comercial i logstic
Port dEnergia
Port de creuers
Port ciutad
%%-'''./ )!01" 2"
*$0 ($ ($*+30"2 "2
1)#4 5$22
/67 .+2+)8* ($
!#$0$#+*4$* 1"**$8
1$# 9"#!$2)8"
%:-''' 22)!* ($ 4#$9"22

(+#$!4$* + %;-'''
+8(+#$!4$*
*01$#<=!+$ )!01"(">
;&' ?$!4@#$$*
$2 AAB ($2* *$!4)#*
(C"!4+5+4"4
$!)8D.+!" ($
!"4"208E" *F8
!2+$84* ($2 1)#4
%'' 2=8+$* #$302"#*
($ 4#"8*1)#4 ($
.$#!"($#+$* ".9
($*4+8"!+F " &''
1)#4* ($2 .F8
!
1#+.$# 1)#4 ($ 2C$*4"4
1$# <"!40#"!+F> %7'6;
.+2+)8* (C$0#)*
1#+.$# 1)#4 ($ 2C$*4"4 1$#
5"2)# ($ 2$* .$#!"($#+$*
4#"8*1)#4"($*> G%-7H&
.+2+)8* (C$0#)*
9$8$<+!+ 8$4 /'%/>
:&6/ .+2+)8*
(C$0#)*

1)#4 ($ 9"#!$2)8"
!"##$#%&' "#$#%&'# ()*+ ()**+$# *,
-".+$# /)#$0) #+!)
-./0#'1
veces, en la descripcin de las
diferentes reas en que se divide
el espacio portuario de Barcelo-
na, la Autoridad Portuaria de Barcelona
(APB) utiliza la denominacin de Puerto
Ciudadano (PC) para referirse al arco
portuario comprendido entre el muelle de
Barcelona y la nueva Bocana. En otras
ocasIones, Ia AP uIIIIza eI caIIcaIIvo
Port Vell (PV). Esta doble nomenclatu-
ra no es una ambigedad. Al contrario, se
trata de una maniobra consciente y opor-
tunista. La denominacin PC la utiliza
ante el pblico general tal como ocurre
en la exposicin permanente que la Au-
toridad Portuaria de Barcelona tiene
montada en el hall del Museo Martimo.
Y la de PV es la que suele emplear en
los contextos publicitarios y mercantiles.
As, por ejemplo, el Saln Nutico tiene
lugar en el PV y no en el PC.
La realidad es que ambos nombres ca-
recen de sentido. Ese espacio portuario ni
es vell y desde luego, hoy por hoy, no es
ciutad.
Un Puerto ciudadano para los
especuladores extranjeros
El conjunto de muelles y drsenas situa-
do en el vrtice septentrional del puerto
constituye el antiguo puerto industrial
consIruIdo enIre naIes deI sIgIo XIX y
principios del XX.
A mediados de los aos ochenta de la
pasada centuria, los cambios producidos
en el transporte martimo -cuyo rasgo
ms caracterstico es el empleo general
de los contenedores- convirtieron en ob-
soletas las instalaciones del puerto situa-
das a Poniente de la Barceloneta.
A pesar del fuerte movimiento ve-
cinal a favor de que aquella parte del
puerto retornara a la ciudad, la Autori-
dad Portuaria de Barcelona, al socaire
de los vientos modernizadores de la po-
ca preolmpica, opt por explotar la zona
a imitacin de lo que se haba hecho en
otros lugares, como Boston. El resultado
lo venimos disfrutando desde entonces:
Maremagnum, Imax, acuarIo, marIna
del Port Vell, etc.
Ahora, exprimidas ya todas las po-
sibilidades de aquel modelo -Mare-
magnum en crIsIs permanenIe, Imax
cerrado, acuario en horas bajas, la ma-
rina obsoleta- se ha puesto en marcha
una nueva operacin controlada por
especuladores extranjeros. Se pretende
convertir la parte histricamente ms
valiosa de nuestro puerto en una base
exclusiva de yates de lujo. Esta opera-
cin contempla varios aspectos -especia-
IIzacIn de Ios IaIIeres de MarIna 92 en
reparacin de grandes yates, apoyo a un
determinado tipo de eventos deportivos
como Ia arceIona WorId Race.- y se
complementa con otras actuaciones de
escasa IegaIIdad, dudoso benecIo cI-
vico y nula sensibilidad urbanstica y
medioambiental, como es la construc-
cin del hotel Vela o la instalacin de
una franquIcIa deI HermIIage. Todo
encaminado a convertir esta parte del
frente portuario barcelons en una mez-
cla de Miami y Mnaco.
Conviene remarcar, entre todas las
actuaciones, la transformacin de la ma-
rina del Port Vell en un puerto de refugio
para megayates. Las obras, todava en
curso de realizacin, para adecuar a la
Marina del Port Vell al nuevo uso, aca-
rrean la destruccin de una parte muy
valiosa de nuestro patrimonio portuario
y la usurpacin a la ciudadana de un
espacio de naturaleza pblica. Esta zona
del puerto quedar vallada y rodeada de
fuertes medidas de seguridad. De hecho,
sera como si alguien se apropiara de la
plaza Catalunya para aparcar sus auto-
mviles de lujo.
nIre Ias obras pIanIcadas, IambIn
conviene destacar las encaminadas a
trasformar la drsena pesquera y su en-
torno. Segn las informaciones -siempre
confusas, por cierto-, se trata de ganar
ms espacio de atraque para los yates
y renovar las instalaciones pesqueras.
Con eI n de IncremenIar Ios benecIos
de los pescadores se instalar un restau-
rante -estrellado, por supuesto-, se har
accesible la lonja de subasta al pblico y
-genial, pues se trata de una distancia
de no ms de 150 metros!-, se establecer
un servicio de vaporetos que conexio-
ne el muelle de Espaa con el muelle de
Baleares. La Torre del Reloj, emblema
del puerto de Barcelona, tiene su papel
pendIenIe de ser denIdo. Io nIco cIaro
es que quedar rodeada por un rea de
aparcamiento y seguir tan maltratada
como lo est ahora.
Lu cunInelu de los benencos
econmicos
La APB, el Ayuntamiento, la Generali-
tat, determinados sectores econmicos
y Ios correveIdIIes de sIempre deen-
den esta brbara intervencin en el
puerto industrial pregonando sus be-
necIos econmIcos y Ia generacIn de
empleo que comportar. Es la cantinela
de siempre. En mi opinin, la parte del
Ien de Ios benecIos Ira a parar a Ios
bolsillos de inversores extranjeros y de
los puestos de trabajo ya hablaremos
cuando los veamos, que ojal! Pero es-
tos argumentos a favor son torticeros.
La presencia de megayates en el puerto
de Barcelona viene de antiguo y a falta
de otras alternativas -por qu se per-
miti la desaparicin de la Unin Naval
de Barcelona?- puede ser admisible. Lo
que no es aceptable es la forma en que
se quiere establecer esa presencia: en
el corazn del puerto y usurpando un
territorio que debera retornar al uso
vecinal. En el puerto hay espacios, hoy
vacos o infrautilizados -port Frum,
port Olmpic, port Nueva Bocana-, que
podran albergar a los megayates.
Seguramente Barcelona, con sus cua-
tro puertos deportivos, es una de las ciu-
dades del Mediterrneo con mayor n-
mero de amarres para embarcaciones de
recreo, as como es igualmente cierto que
Ia pIanIcacIn y Ia coordInacIn -para
cuatro puertos hay tres entes gestores-,
sI es que Ia hay, es mas que decIenIe.
La razn del empecinamiento de los
responsables en que las cosas se hagan
de esta forma radica en que la actual ope-
racin de transformacin del puerto in-
dustrial es una pieza clave de la gran ma-
niobra especulativa que ha comenzado a
desarrollarse en la parte ms antigua del
frente martimo de Barcelona. La marina
de lujo sirve para revalorizar ese franja
del espacio urbano. sa es su autntica
razn de ser.
Este asunto, como otros, pone en evi-
dencia la incompetencia, la soberbia y el
sometimiento a los grandes especulado-
res de quienes nos administran.
El puerto para megayates

acarrea la destruccin del
patrimonio portuario y la
usurpacin a la ciudadana
de un espacio pblico
La especulacin en el antiguo
puerto industrial
A
-)"0 /)#$-10
Exprimidas todas las posibilidades del modelo Maremgnum, ahora se pone en marcha la operacin para crear una base exclusiva de yates de lujo
Se han impulsado actuaciones

de escasa legalidad, dudoso
benecIo cIvIco y nuIa
sensibilidad urbanstica
y medioambiental
!"##$#%&' "#$#%&'# ()*+ ()**+$# *,
Novu onudu genIrncudoru
-#".!$*! /"0#+.12
"-./-' #01203#' "# .4%20$
2 5'&402$/4
l procs de globalitzaci del mo-
viment de capitals t uns efectes
cada vegada ms devastadors en
els teixits tradicionals de les ciutats, com
ha estat el cas dels barris del Gtic i Casc
Antic a Barcelona. Si no sevita, en un fu-
tur prxim, tamb succeir en els barris
de la Barceloneta i el Poble Sec.
Aquests processos estan centrats en
una IgIca de benecI de Ies rendes deI
capital per avantatges del que David
Harvey denomIna Ia renda de posIcI
|Harvey, 2012). Ia dIferencIa en aques-
Ia darrera onada genIrIcadora s que
els projectes estan associats a canvis en
les concessions porturies, com s el cas
de la Marina de Luxe de la Barceloneta
|2010), I`hoIeI VeIa |2010), o IèdIcI dò-
cInes esIguaI |2011). AquesIs exempIes
sn el preludi, si res no ho canvia, duna
ocupaci despais de la zona porturia de
carcter urb dins de la zona martimo-
terrestre per a usos no martims en be-
necI de negocIs rendIsIes permesos per
lAutoritat Porturia al marge del control
democrtic de proximitat.
Un canvi de paradigma
El perill daquestes inversions no rau
tant en les activitats que permeten, sin
en les expectatives despeculaci dels
projectes associats liderats per fons din-
versi. Entre els ms destacats se situa
el de Salamanca Group que especula en
un canvi dusos radical del barri de la
arceIoneIa, aproIanI Ia moraIrIa de
la Llei dArrendaments Urbans de 1993
que naIIIza aIs 30 anys, s a dIr, eI 31 de
desembre de 2013. arceIona esIa vIvInI
limpacte duna nova onada liberalitza-
dora que t implicacions importants en
processos acceIeraIs de genIrIcacI que
poden alterar radicalment la fesomia ur-
bana de la part central de la ciutat.
HI ha dIferenIs causes que caracIerII-
zen aquest canvi de paradigma: una gran
mobIIIIaI de capIIaIs nancers assocIaIs
al procs de globalitzaci de capitals
que busquen rendibilitats altes; la dis-
minuci de poltiques pbliques i de les
inversions associades; lexistncia duna
forta crisi econmica que legitima la in-
troducci de negocis a qualsevol preu des
de poltiques liberals, i especialment les
associades a lactivitat turstica, per que
darrera delles juguen amb el canvi de
valor del sl dels terrenys. Aquests pro-
cessos sn ms accentuats en els espais
pblics associats a potencials activitats
de comer i als espais de domini pblic,
com sn els terrenys de les zones portu-
ries cedits en forma de concessions; la
nova regulaci de les activitats econmi-
ques associades a la llei darrendaments
urbans; els plans dusos que prioritzen
un s ms intensiu de lespai pblic asso-
ciat a les terrasses de bars i restaurants
en detriment de la prpia activitat social
de les poblacions que hi habiten.
Neil Smith planteja que cal fer front
aI fenomen de genIrIcacI: IòbjecIIu
principal s la construcci i organitzaci
dùn poder popuIar amb fora sucIenI
per imposar al programa la possibilitat
de construir ciutats que responguin a les
necessitats populars i socials, abans que
a la lgica de la propietat privada i a la
necessIIaI dòbIenIr benecIs. |Harvey
&SmIIh, 2005).
n aquesI senIII caI armar que hI ha
alternatives. No s veritat que aquest pro-
cs s inevitable. Evidentment, els capi-
tals busquen nnxols on treure rendibilitat
en un mn globalitzat, per en qualsevol
cas un territori urb pot plantejar unes
regles de joc que limitin certes revaloraci-
ons de sl, o almenys que aquestes rever-
teixin de forma ms clara a la poblaci. El
que queda clar, en qualsevol cas, s que
Barcelona s un punt del territori atrac-
tiu per a qualsevol emprenedor sempre
que existeixi un model clar de generaci
de R+D+i. El que cal tenir s un model de
ciutat que tingui lloc per als emprenedors
que no busquin el negoci en la revaloraci
del sl, sin en activitats econmiques de
carcter productiu, siguin dindstries de
la tecnologia o de serveis.
En primer lloc caldr revisar la funci
de lactivitat turstica a escala metropo-
litana i la seva distribuci espacial. Lac-
tivitat turstica ha de ser una activitat
sostenible en ella mateixa i no pot ser un
fenomen de terra cremada, com ha estat
en el cas del Gtic, i est a punt de ser-
ho als barris de la Barceloneta i Poble
Sec. Lactivitat turstica t uns impactes
molt negatius especialment al districte
de Ciutat Vella, on es multiplica per ms
de 6 vegades el nombre de places hote-
leres/superfcie respecte de la mitjana
de la ciutat. Aix comporta: lincrement
dels preus de tot tipus de productes i ser-
veis que erosionen el poder adquisitiu
de molta gent; el desplaament del tei-
xit comercial local per negocis orientats
cap al turisme; molsties pels sorolls i
desperfectes ocasionats pels turistes que
lloguen apartaments, siguin legals o no,
i la conducta dels quals altera la vida
quotidiana del venat; inconvenients per
circular o caminar per alguns llocs de
la ciutat a causa de la presncia massi-
va de turistes. Aquests efectes posen en
qesti la mateixa viabilitat de lactivitat
|Canada, 2013). Ies proIesIes venaIs sn
part del procs necessari per establir els
lmits i equilibris duna determinada ac-
tivitat econmica, en aquest cas el turis-
me. Caldria aprendre de les experincies
de Lloret i Salou, que posen en evidncia
que cert tipus de turisme i certes taxes
doferta porten a una degradaci de la
prpia activitat turstica. En aquest sen-
tit s simptomtic que autors que tracten
el desenvolupament dactivitats econmi-
ques i la seva correlaci amb el desenvo-
lupament del turisme alerten dels efectes
negatius dun desenvolupament massa
accentuat daquesta activitat: A llarg
termini, les regions com Barcelona hau-
rien denfortir poltiques de desenvolu-
pament econmic que no es limitessin al
sector del turisme, ja que sense el suport
dùn mercaI IocaI forI que generI un ux
constant de viatgers de negoci s molt
complicat aconseguir vols intercontinen-
tals que siguin viables econmicament i
assegurar-se, al mateix temps, una po-
sici competitiva a la xarxa mundial de
cIuIaIs |Suau, 2013).
En segon lloc cal revisar la gesti de la
genIrIcacI. CaI armar que Ies poIIII-
ques dinversi pblica dels darrers anys
no han estat capaces de reequilibrar els
barris del districte de Ciutat Vella i el
barri del Poble Sec respecte dels altres
barris de la ciutat (Alabart, 1996), especi-
alment perqu no han substitut la desa-
parici de lactivitat econmica del Born
i de lEstaci de Frana, aix com dun
allunyament dactivitats logstica i por-
turia per altres activitats econmiques.
Actualment, en la transformaci del port
cal distingir dos fenmens diferenciats.
Duna banda se situen els empresaris de
les activitats associades als creuers, que
sn principalment els empresaris del sec-
tor hoteler i de la restauraci en general.
La seva ubicaci estar prop dels molls
dels creuers i especialment a lentorn del
Moll Barcelona i lavinguda del Parallel.
Un segon grup s lactivitat especulado-
ra dels grans fons dinversi que esperen
Ireure benecIs dùn procs de genIrIca-
ci accelerat. Els referents en aquest cas
sn les inversions especulatives a lhotel
Vela, les inversions a Desigual, o el cas
deI grup SaIamanca InvesImenI, que voI
genIrIcar eI barrI de Ia arceIoneIa I eIs
entorns del Pla de Palau, comenant pels
porxos de Xifr i el passeig de Joan de
Borb. Tots ells esperen capitalitzar una
renda de posIcI |Harvey, 2012).
Un debat metropolit
Aquest no s un debat de barri o de distric-
te, s un debat metropolit que shauria de
situar com un dels punts centrals del futur
Pla General Metropolit de Barcelona. En
ell caldr elaborar estudis seriosos sobre
limpacte de les activitats econmiques
situant entre elles lactivitat turstica i
la seva correlaci amb el tipus de llocs de
treball que generen; una poltica portu-
ria que gestioni conjuntament els ports
que afecten la metrpolis de Barcelona; i
un pla dusos metropolit i no de districte
que redistribueixi el turisme al conjunt de
lescala metropolitana. A ms, s essencial
supeditar lacci de certs ens de gesti p-
blica que actualment estan en mans delits
privatitzadores que no estan al servei de
les necessitats de la poblaci, com sn Tu-
risme de Barcelona, la Fira i el Consorci de
la Zona Franca. Cal construir una nova go-
vernana al servei de les classes populars
i no al servei de les elits rendistes que faci
fronI a Ia nova onada genIrIcadora.
E
Lactivitat turstica ha de ser

una activitat sostenible en
ella mateixa i no pot ser un
fenomen de terra cremada,
com ha estat el cas del Gtic
Qu s la
gentrihcaci?
La gentrIfIcacIo s un procs de
transformacIo fisIca, economIca,
socIal I cultural d'un barrI (o
rea/poblacIo ms o menys
extensa) antIgament degradat o
de classe obrera que acaba essent
de classe mItjanaalta. Els edIfIcIs
hI son restaurats o modIfIcats, tot
Incrementantne el valor, canvIa la
tIpologIa dels comeros I serveIs,
menys orIentats a les necessItats
de la poblacIo local, cosa que a la
llarga n'acaba expulsant els antIcs
habItants.
+0."*+ #3 #$.)/
!"##$#%&' "#$#%&'# ()*+ ()**+$# ()
El puerto y la ciudad en transformacin
-"#+!"#-$. /"0+" 12-$3
,'-./0#10, .'&,2/$0,
os distintos proyectos realizados
o previstos en el rea portuaria
de Barcelona conllevan diver-
sas repercusiones sobre la ciudad en su
conjunto y, muy especialmente, sobre los
barrios inmediatos a las zonas de trans-
formacin.
Ichos efecIos ponen de manIesIo Ia
necesIdad de reexIonar sobre eI caracIer
y evolucin que se desea para la ciudad.
Esto implica decidir el para quin, el qu
y el cmo, es decir, qu actividades se lle-
varan a cabo y cmo se relacionaran la
ciudad y la ciudadana con el mar.
La autenticidad del centro histrico
radica en la diversidad de sus activida-
des cotidianas y la vida residencial que le
conere rIImos, vIda e Ingresos que ase-
guran determinados niveles de cohesin
ciudadana. Es esta autenticidad la que
atrae y la que otorga a Ciutat Vella su
excepcionalidad respecto a centros hist-
ricos de otras capitales.
Los proyectos planteados en la zona
portuaria no se rigen por los instrumen-
tos legales que regulan el suelo urbano
-pIanIcacIn urbana, Iey de CosIas-; sIn
embargo, afectan directamente a la es-
tructura de la ciudad por su magnitud,
los usos que proponen y el impacto pai-
sajstico.
Vida residencial y actividad
turstica
A partir de la necesidad de establecer
un equilibrio entre quienes habitan y
quIenes vIsIIan Ia cIudad, en eI ano 2010
se aprob el Pla dUsos de Ciutat Vella
que buscaba generar ese equilibrio en el
centro histrico, en especial en torno a la
capacidad hotelera y las reas de desa-
rrollo. Por el contrario, la McJtcact6 Jc/
Pla dUsos de Ciutat Vella, aprobada en
julio de este ao, rompe este equilibrio,
permitiendo descongelar las licencias y
abrir nuevos hoteles, en un centro que ya
cuenIa con eI 40% de Ios hoIeIes de Ia cIu-
dad. Estas actividades se localizaran en
el permetro de Ciutat Vella, que incluye
toda la franja inmediata al mar.
I IncremenIo de Ia compra de edI-
cios por grandes corporaciones e inver-
sores aumenta el precio de la vivienda,
lo que deja en una situacin de desigual-
dad en trminos de acceso a la vivienda
o, directamente, obliga a los residentes
a abandonar el lugar donde siempre han
vivido.
Finalmente el cambio de uso, es decir,
de las actividades que se pueden realizar,
tambin genera un efecto negativo en la
vida residencial, a medida que se con-
vierten espacios histricos en espacios
temticos, carentes de vecinos y de las
actividades que solan tener lugar.
Urbanismo y estrategia
Uno de los retos del urbanismo es cmo
organizar de la mejor manera las activi-
dades de las personas en la ciudad, basa-
das en el bien comn y el desarrollo soste-
nible. Sin embargo, los procesos actuales
parecen contrarios a estos principios.
Si bien los Planes Estratgicos tenan
como objetivo agilizar ciertos procesos
puntuales de reconversin de la ciudad,
hoy estn siendo utilizados como nica
herramienta, debilitando cualquier ba-
rrera o creando mejores condiciones para
desarrollar proyectos que requieren de
cuantiosas inversiones pblicas para ur-
banizar sus entornos inmediatos.
De esta manera, parecen estar nti-
mamente relacionados los proyectos en
Ia IInea de mar con Ia modIcacIn de
planes locales en los barrios inmediatos
para permitir su desarrollo, como son el
Pla de millora i revitalitzaci del Paral-
lel, que afecta a los barrios de Poble Sec y
el Raval, con una gran inversin en mejo-
ras de espacio urbano y zona de ocio y ho-
teles; la McJtcact6 Jc/ PER| Jc /a Bar-
celoneta per a la refosa i actualitzaci del
planejament vigent, que incorpora la ur-
banizacin de solares libres en el barrio
y replantea la discusin del lmite cons-
truible de este barrio inmediato al mar;
y la McJtcact6 Jc/ P/a JÙscs Jc Ctutat
Vella, en el centro histrico de Barcelona,
distrito que incluye los barrios del Raval,
Gtic, Casc Antic y la Barceloneta.
Privatizacin del Patrimonio
Cultural
Para las corporaciones, las inversiones
realizadas sobre patrimonio histrico son
especialmente rentables; de ah su inte-
rs en cIerIos edIcIos, Ios que sI ademas
se localizan en reas singulares como el
frente martimo o espacios pblicos rele-
vantes, resultan particularmente atrac-
tivos.
En los barrios inmediatos al mar se
dan esIas condIcIones, con edIcIos y zo-
nas de valor histrico-cultural; as lo re-
conoce el propio Catlogo de Patrimonio,
que dene Ia IoIaIIdad de CIuIaI VeIIa
como un espacio relevante y protegido.
No obstante, el nivel de proteccin es
mnimo: nivel D -Bienes de inters docu-
menIaI: edIcIos que pueden desaparecer
o edIcIos IrasIadabIes- Io que ImpIIca en
la prctica que si se derriba, se debe ela-
borar un informe histrico documental
de Ia nca.
Existen en Ciutat Vella numerosos
edIcIos caIaIogados IndIvIduaImenIe
con un mayor nivel de proteccin, aunque
InsucIenIe ya que pueden sufrIr fuerIes
transformaciones. Por otra parte, no se
especIca eI uso que puede o no reaIIzar-
se; tampoco genera plazos o compromiso
de remodelacin, lo que permite dejar
edIcIos vacIos duranIe anos.
En torno a la franja urbana, inme-
diata al mar, una parte importante del
patrimonio es pblico y tampoco est
adecuadamente protegido. Los usos y la
propiedad forman parte del valor cultu-
raI deI edIcIo, por Io que vacIarIos repre-
senta desvirtuar sus valores intrnsecos
y su sIgnIcado cuIIuraI. xIsIen en esIa
area dIversos edIcIos pbIIcos suscepII-
bles de cambiar, porque se encuentran
con una baja proteccin patrimonial, es-
tn infrautilizados, en mal estado o sobre
ellos ya se ha planteado anteriormen-
te su venta, como: la Aduana Vella, los
PorIxos dèn XIfr, eI edIcIo de Correos,
la Capitana General, el Gobierno Mili-
tar, la Antiga Fonera, la Comandancia
de MarIna, Ia Aduana Nueva, eI edIcIo
de Obras deI PuerIo y naImenIe, Ia re-
cIenIe puesIa en venIa deI edIcIo de Ia
Facultad de Nutica.
Dada la magnitud de los proyectos
propuestos en el puerto, en trminos del
tamao e impacto socio cultural que re-
presentan, cabe preguntarse a qu costo
se realizan y si es sostenible este modelo.
L
Una parte importante de

la franja urbana inmediata
aI mar son edIcIos deI
patrimonio pblico que no
tienen la proteccin adecuada
4)". -)#$42.
Los barrios cercanos al puerto estn perdiendo a sus residentes debido al cambio de usos y el precio de la vivienda
!"##$#%&' "#$#%&'# ()*+ ()**+$# (*
Nous negocis i nous operadors
"-.$#/ #$!+)
,'-.#$$-' "/#0-1-%23 3,4203"3
ls ports sempre han estat grans
espais de negocis, bsicament
lligats als moviments de merca-
deries i de persones. La novetat del per-
ode actual deconomia neoliberal s que
sest incrementant el poder dels grans
grups en la gesti del trnsit portuari.
Per exemple, lactivitat destiba (crrega
i descrrega), en altres temps gestionada
per un ens pblic, ha passat a mans dels
grans gesIors de IermInaIs. I per aIIra
banda, han aparegut noves oportunitats
de negoci, sobretot dexplotaci dels vells
ports com a espais de lleure i comer. Els
negocis del port estan per tant diferenci-
ats entre diverses activitats, cadascuna
amb els seus protagonistes.
El port de mercaderies:
el negoci de les terminals
El trnsit de mercaderies s el que ge-
nera ms activitat Evidentment hi ha
moltes empreses implicades, per el gran
negoci s per als operadors de terminals,
que sn empreses privades que exploten
una parcella del port.
Els principals operadors sn per
exemple Terminal Catalunya S.A., propi-
eIaI deI grup prIvaI xInes |de Hong Kong)
HuIchInson Whampoa, eI ms gran deI
mn. HuIchInson va aproIar eIs probIe-
mes legals del seu soci, el Grup Mestre,
per conIroIar eI 100% de Ia IermInaI. I
propietari del Grup Mestre ha estat pro-
cessaI en un compIex probIema de Irac
de drogues.
Un altre s Terminal de Contenedores
de Barcelona S.A, propietat del grup P-
rez y Cia S.A, (un important grup navili-
er de Cantbria, de la vella burgesia del
segIe XIX, emparenIada amb eIs oIIn),
assocIaI a capIIaI nancer ausIraIIa. Au-
toterminal, com el seu nom indica, ges-
tiona limportant terminal de vehicles.
s propietat de Noatum Ports i del grup
Suardiaz, una empresa que era propietat
deI grup ACS I que eI 2011 es va vendre
a un grup inversor amb suports de capi-
tal estranger (Morgan Stanley). La Ter-
minal Port Nou est controlada pel grup
basc Berg y Cia (un altre dels grups
histrics del sector martim, que compta
tamb amb una important activitat en el
comer dautombils).
De menor importncia sn les termi-
nals especialitzades, com la de produc-
tes qumics Terquimsa (controlada per
CIH, IànIIga Campsa, avuI propIeIaI
de dIversos socIs nancers), rgransa
(cellers de grans, una de les grans fons
de contaminaci a la ciutat) propietat del
grup CondemInas. CaIaIana dÌnIcIaII-
ves PorIuarIes |MoII dÌnamabIes) on eI
Port est associat al Grup Landon de la
famlia Gallardo (propietaris de Labora-
toris Almirall). La terminal petroliera de
Meroil (una empresa creada per diversos
empresarIs de gasoIIneres IocaIs) - IukoII
(petroliera russa).
El port comercial s tamb espai dac-
tivitats industrials com la planta de ga-
sIcacI d`nagas, Ia cenIraI eIecIrIca de
Gas Natural Fenosa o les installacions
de Tradebe, empresa catalana dedicada
al reciclatge dels residus que generen els
vaixells.
Per completar la llista de grans ope-
radors cal situar la ZAL (Zona dActivi-
tats Logstiques), un espai generat amb
el desviament del Llobregat i dedicat a
la installaci dempreses, fonamental-
ment logstiques. A la ZAL lAutoritat
Porturia mant la majoria de capital,
associada a la divisi logstica del grup
SABA (escindit dAbertis) i sota control
de CaIxa ank I eIs seus socIs: Ies nan-
ceres TorreaI, KKR I Pro-A.
El port dels viatgers:
transport regular i creuers
El transport regular de viatgers ha estat
una activitat tradicional. Sovint associat
a Transmediterrnea, el quasi monopoli
del transport regular a les Balears. Avui
Ièmpresa s una IIaI deI grup AccIona
(el grup constructor i de serveis de la
famlia Entrecanales). En el transport
a Balears noms t la competncia de
Balearia, empresa en la qual el soci ms
important s la famlia Matutes (consi-
derats els propietaris dEivissa i que
compten amb lexministre dAznar, Abel
Matutes com a principal representant). A
aquests operadors shi ha afegit el grup
itali Grimaldi, amb terminal prpia,
que uneix Barcelona amb diversos ports
del Tirr.
Per sens dubte el negoci en ala ha
estat el dels creuers. Les terminals estan
gestionades per Creuers del Port, funda-
da Iàny 2000 en assocIar-se IÀuIorIIaI
Porturia amb el grup Suardiaz (un al-
tre dels grans del sector, controlat per la
famlia Riva, dorigen asturi i molt ben
relacionada amb les elits del franquis-
me), Acciona (que juga a tots els negocis)
I W!G spana |IànIIga AIdeasa), Ia
principal operadora de botigues tax-free
a ports i aeroports, avui controlada pel
grup Autogrill de la famlia Benetton.
Recentment Acciona ha venut la seva
participaci a Royal Caribbean. El Port
tamb prepara la venda de la seva par-
ticipaci. Els nord-americans Carnival
(Ibercruceros, P&O, Costa Cruceros -la
de IàccIdenI dÌIaIIa-) operen una aIIra
terminal.
Operen 29 companyIes de creuers,
moltes delles relacionades amb els grans
grups turstics internacionals, com la ja
esmentada Royal Caribbean (Pullman-
tur), la noruega Fred Olsen, la britnica
Thomson, Ies aIemanyes T!I I Hapag
Lloyd, etc.
El Port Vell:
treure diners dels vells espais
El Port Vell, ara inutilitzat per als grans
transports, s objecte duna altra forma
de negocI, com eIs projecIes de genIrI-
caci i privatitzaci dels espais que van
comenar als anys 80 amb la construcci
del Maremgnum. Desprs de diverses
vIcIssIIuds, eI 2006 va ser adquIrII peI
fons immobiliari holands Corio.
La segona agressi va ser la cons-
trucci de la Nova Bocana del Port, les-
pai dominat per lhotel Vela. Promogut
per una associaci de 4 grups, les cons-
IrucIores !CC, OHI, Comsa I eI grup
IocaI CN GodIa. I 2010 ha esIaI ve-
nut a capital de Qatar (al pas que anem
Catalunya ser una colnia catar). Al
costat de lhotel shan anat promovent
nous negocis: la seu de la fashion em-
presa txtil Desigual, la marina de luxe
promoguda per Formentera Mar o el
nou projecIe d`HermIIage barceIonI en
sn els exemples ms clars.
El tercer pas del viacrucis del Port
Vell s el projecte de marina de luxe pro-
moguda pel grup britnic Salamandra
InvesImenIs, I que I IoIes Ies benedIc-
cions dun Ajuntament que noms pensa
que cal promocionar el turisme en gene-
ral i el de rics en particular.
Segur que encara oblidem altres ope-
radors importants. Per aquestes pinze-
llades ens mostren dues coses. La gran
privatitzaci dun espai pblic (que a ms
s opac a la ciutat), i el paper que en ell
hi juguen tant grans grups tradicionals
espanyols com cada vegada ms dinter-
nacionals.
E
0)"1 2)#$031
Uns dels negocis ms lucratius del Port sn els relacionats amb la gesti de les terminals, tant de mercaderies com de creuers
El perode actual deconomia

neoliberal ha fet augmentar
el poder dels grans grups
privats estrangers en la
gesti del trnsit portuari
Lobsolescncia dels vells

ports per acollir grans
vaixells ha donat pas a una
altra oportunitat de negoci,
privatitzant-los per al lleure
!"##$#%&' "#$#%&'# ()*+ ()**+$# ((
Montjuc, port, urbanitzaci i natura
)#+)- .#"/"()*
,#-.'# "/#$.0"1$ "# %2-.304,
onIjuc, ns a Ia segona meIIaI
deI segIe XIX, havIa formaI parI
dels lmits costaners de Barcelo-
na. Constitua una part del paisatge molt
sInguIar I IdenIIcadora de Ia cIuIaI que
sàIbIrava des deI mar. I perI abrupIe
del vessant sud-est el caracteritzaven
els penya-segats -molt accentuats per
lexplotaci del gres de Montjuc durant
segles- i la punta rocosa que sortia cap
a mar, eI MorroI I, a mIIja aIada ns aI
1814, lermita de Sant Bertran.
La construcci de la carretera que
connectava Can Tunis amb la ciutat, la
via frria i les successives ampliacions
del port lanaren retirant del lmit costa-
ner. La construcci del nou cementeri del
sud-oesI ja havIa ocupaI eI 1883 denI-
tivament lextrem sud de la muntanya i
Ies baIerIes de cosIa eIIavIsIa edIcades
amb urgncia el 1898, conjuntament amb
el berenador Miramar langle est. Lany
1926, en prevIsI de Ia reaIIIzacI de
laleshores, futur Port Franc, saixec el
far a mig vessant sud-est. Just en aquest
perode siniciava el procs dexpropiaci
dels terrenys de la zona de Can Tunis
cap al riu Llobregat, fet que portar a la
deslocalitzaci, degradaci i desaparici
daquest barri residencial i industrial i, a
la llarga la prdua total de la platja.
Al peu de muntanya, que ja havia es-
tat ocupat per la lnia del ferrocarril i
lestaci de mercaderies i per la implan-
taci industrial promoguda a Can Tunis
pel Crdito Agrcola, es constru una
IreIarIa que adquIrI I ampIIa duranI Ia
segona meIIaI deI segIe XIX Ia famIIIa
Rivire. De fet, desprs de la urbanitza-
ci i enjardinament del recinte de lex-
posici, aquest vessant litoral era una
de les zones de Montjuc que restava
encara lliure de construccions, tot i que
sompl de barraques al peu de la carre-
tera de Can Tunis. Cap als anys seixan-
ta, una vegada es va cedir la fortalesa
militar a lAjuntament, es va proposar
un projecte dins el Plan especial de Or-
denacin de la zona Sur-Oeste de Mont-
juc, redactat pels arquitectes Antoni
Bonet, Oriol Bohigas i Josep Martorell,
sota el patrocini de lempresa BEOSA,
per tal de crear un barri residencial de
grans blocs a la faana martima, i eli-
minar el cementiri. Sortosament, no es
dugu a terme.
Tots els projectes per prolongar la
ciutat cap a la banda sud es pensaven
en detriment del valor paisatgstic iden-
IIcador I naIuraI que represenIava per
si mateixa la muntanya, ocultant-la, en
considerar-la simplement un accident i
un soIar edIcabIe ms de Ia cIuIaI, I no
com un veritable parc central i pulm de
la ciutat.
El Morrot, gran problema a resoldre
La construcci del cintur que fou obert
el 1981 com a part dun sistema de co-
municacions per al transport (en especial
el pesant) de tota la banda litoral barce-
lonina des del Llobregat al Bess, amb
el port justament a la part central, cre
una nova barrera i requer lexpropiaci
dels terrenys, inclosos els de la fbrica
Rivire, per necessitat de la vialitat i per
destinar-los a parc metropolit, s que,
amb eI Iemps, fou quaIIcaI com a ser-
veis tcnics.
Avui, el pas del Morrot, amb un gran
impacte sobre la muntanya, constitueix
un dels gran problemes a resoldre. Els
projectes en aquest punt estan orientats,
entre altres qestions, a la connexi de
la Barcelona del costat del riu Llobregat
-amb un aII pes demograc que es voI
incrementar amb el desenvolupament
de la Marina del Prat Vermell- i el nucli
central de la ciutat. Tamb, el port sha
ests ms enll del Llobregat i ha barrat
denIIIvamenI eI pas aI mar a IoIa Ia Ma-
rina, la Barcelona del sud-oest.
La gran ampliaci del port ha deixat
zones en dess. Aix dna lloc a projec-
tes, dins lrea porturia, com el nou bar-
ri del Morrot, un total de 60 hectrees on
es preveu IèdIcacI de 2.000 habIIaIges,
aixecats entre el cintur litoral i el moll,
amb la dotaci dequipaments, habitatge
social i investigaci, especialment la vin-
culada amb les cincies del mar. El pro-
jecte en fase inicial de desenvolupament,
resta adormit, per qestions poltiques,
per no abandonat.
Cal considerar la pressi que tota
aquesta actuaci suposa per a un dels
vessants de la muntanya de Montjuc,
justament el ms naturalitzat pel llarg
temps que ha restat allat i intocat, fet
que ha donat lloc a un gran valor que
Barcelona no pot perdre.
Per aquesI moIIu, Iàny 2006, eI Cen-
tre dEstudis de Montjuc conjuntament
amb Galantus i Depana, va realitzar
un informe per proposar la declaraci
dels penya-segats del front martim de
Montjuc com una reserva natural par-
cial, a causa de la seva riquesa biol-
gica. Aquesta proposta, recolzada per
un gran nombre dentitats, va ser pre-
sentada des de la Favb als mitjans de
comunicaci, als responsables dUrba-
nisme de lAjuntament i als diferents
parIIIs. JusI aqueII maIeIx any 2006,
el Centre dEstudis de Montjuc va pre-
sentar una denncia a lAjuntament per
les obres que lAutoritat Porturia feia
sense autoritzaci al Far, en una zona
declarada verd metropolit que resulta-
va durament afectada, per convertir-lo
en seu dActivitats Socials de lAutoritat
Porturia de Barcelona i al seu interior
fer un petit museu, fet que comportava
la creaci de zones daparcament i lam-
pliaci del cam daccs. Aconseguida la
paraIIIzacI, sembIa ser que ara IèdI-
ci, totalment en dess, podria esdevenir
un centre dinterpretaci o equipament
amb un s adequat a la zona protegida,
tot depenent dels acords entre lAjunta-
ment i lAutoritat Porturia.
M
0)"/ -+/123!/
MonIjuIc lu cuIuI murIImu huven IormuI purI d'un muIex pusuIge nns u nnuls del segle XX
Les allegacIons durant els processos partIcIpatIus al llarg
d'aquests anys han aconseguIt que la nova |odIcacIo del
Pla Ceneral |etropolIt no tan sols qualIquI els penya
segats com rees naturalItzades, sIno, tamb, l'antIc
solar de la trelarIa FIvIere S. A., de J,1 hectrees, que
passa de la qualIcacIo de serveIs tecnIcs a espaI llIure,
verd de |ontjuc NaturalItzat. s a dIr, retorna a un dels
usos pel qual va ser expropIat. Aquesta zona naturalItzada
constItueIx un contInu que, des de la part superIor del
penyasegat I el mIrador del |IgdIa, vorejant el cementIrI
per la part del torrent de Canyelles I, delImItat per la
vora del Fossat de la Pedrera I el Sot de |IgdIa, arrIba ns
al carrer dels FerrocarrIls Catalans I l'equIpament de la
8scula. Aquesta unItat es volIa trencar amb la construccIo
del Centre d'AcollIda d'AnImals de CompanyIa, que,
nalment, ha estat elImInat.
FIns ara les perdues de verd a la muntanya han estat
constants. SImplement cal assenyalar en aquesta part
maritIma, a l'extrem sud, el museu de carruatges funebres
del cementIrI, I, a l'extrem est de la muntanya, a la
conuencIa del passeIg de |ontjuc amb el de Josep Carner,
sota el passatge de les 8aterIes I al peu de |Iramar, un parc
de bombers, construt sobre una zona de verd metropolIt.
La rIquesa natural que encara atresora |ontjuc s
un prIvIlegI que una cIutat medIterrnIa com 8arcelona
no pot perdre de cap manera. L'oblIt d'aquesta part tan
notorIament sIngular donarIa lloc a un empobrIment I a
una perdua Irreparable I IrreversIble dels valors que encara
conserva la cIutat. CreIem que aIxo ha de ser consIderat com
una premIssa IndIscutIble per a tots els projectes que puguIn
afectar la muntanya que ha de ser un verItable parc central
I pulmo verd.
Prdues de verd constants
Tots els projectes per

prolongar la ciutat a la
banda sud shan pensat en
detriment del valor natural
que representa la muntanya
Les zones un dess que ha

deixat lampliaci del port
donen joc a projectes com el
barri del Morrot, que afegeix
ms pressi a Montjuc
!"##$#%&' "#$#%&'# ()*+ ()**+$# (+
El front martim de Barcelona,
IrugmenIur per recuperur?
"--" #)*" ."#/0-$1
&,-./01
n vaig prendre conscincia amb
un colleccionable sobre Barce-
lona publicat per un diari. All
estava: un foto del front litoral de Bar-
ceIona, a naIs deIs 70. !na gran pIaIja,
en qu jo, nascuda una dcada abans, no
mhavia banyat mai perqu estava molt
contaminada, entre altres, per les emissi-
ons dErcros a Badalona, les aportacions
del riu Bess i les prpies aiges negres i
grises de la capital. Les barraques del So-
morrosIro, enIre I`HospIIaI dÌnfeccIosos
|avuI, I`HospIIaI deI Mar), eI ogaIeII I Ia
fbrica de gas de lArenal eren encara un
record recent. Per tot arreu, una barrera
de lnies ferroviries i de fbriques bar-
rava el pas directe de la ciutat a la platja.
Una lnia de costa urbansticament molt
degradada, per a una ciutat que vivia
desquenes al mar.
Per una IInIa aI cap I a Ia , una
gran platja en qu les interaccions en-
tre els vents, els corrents, la crrega de
sediments (all que es coneix com a di-
nmica litoral) li donava un lloc entre
els ecosistemes que, tot i molt alterats
per les activitats humanes, conserven
les seves caracterstiques estructurals
naturals.
La construcci del Port Olmpic
Tot aix va canviar quan, amb els Jocs
Olmpics, Barcelona es va proposar re-
cuperar el front litoral sense que en
cap moment la conservaci de la din-
mica litoral fos en la llista dels criteris
a seguir. Ans al contrari: es va decidir
crear el Port Olmpic, que senzillament
va trencar la unitat tot barrant el pas
a la sorra cap a les platges de la Bar-
celoneta. La muni de ports esportius
costa amunt, la davallada de les apor-
tacions de sorra dels rius per lexplota-
ci drids... van fer la resta. Sobtada-
ment, va caler regenerar les platges de
Barcelona, que de ser un actiu natural
contaminat i sense valoritzar, van es-
devenir un atractiu turstic de primera
magnIIud... IoIaImenI arIIcIaIIIzaI I de
carssima manutenci. Carssima, tant
des del punt de vista econmic com per
limpacte ambiental dels dragatges i les
regeneracions, que van comportar la
prdua, avui total, dels caladors de bi-
valves per a la Confraria de Pescadors
de Barcelona.
Potser el ms greu s que les obres
deI !rum 2004 van demosIrar que nI
des de lAjuntament de Barcelona ni
des de la Generalitat es van aprendre
les llions del Port Olmpic: es va optar
per arIIcIaIIIzar Ia desembocadura deI
Bess, per un nou port esportiu, per
menjar terreny al mar tot i lamenaa
dhaver-se de fer crrec de les conse-
qncies: la necessitat de regenerar
unes platges encara ms precries. Fi-
nalment, la ministra Cristina Narbona
va accedir a fer-se crrec econmic de
Ia soIucI naI: Ia muraIIa dèspIgons
ms o menys submergIIs que denIIIva-
ment transformen les platges de Barce-
Iona en un enIorn summamenI arIIcI-
al. La factura: 33 milions deuros.
En la destrucci del litoral del front
metropolit de Barcelona, el Port mereix
un captol a part. Limpacte de la seva
ampliaci va comportar des del desvia-
ment de la desembocadura del Llobregat
I eI rebIImenI de IànIIga IIera ns a Ia
desaparici i degradaci dels ecosistemes
marIns ns ms enIIa deI PraI deI IIobre-
gat. Jo mateixa vaig comprovar que lEs-
IudI dÌmpacIe AmbIenIaI de IàmpIIacI
no en contemplava limpacte submar
i, de fet, lAutoritat Porturia, desprs
duna llarga lluita legal, va indemnitzar
amb poc ms de 2 mIIIons dèuros eIs pes-
cadors darts menors de la Confraria de
Barcelona, que van documentar com ha-
vien perdut importants caladors de bival-
ves i de peixos, en una afectaci que ar-
rIbava ns a Ies cosIes de CasIeIIdefeIs.
Iàcord, assoIII eI 2007, nàcompanyava
un altre pel qual la Confraria es despla-
ava cap als molls de les Balears i la Dr-
sena de Ia IndsIrIa, deIxanI eI MoII deIs
Pescadors lliure perqu lAPB li pogus
donar usos ms lucratius.
De fet, en el marc de lliure compe-
tncia entre els diversos ports de lEs-
tat promogut pel ministeri de Foment,
ladministraci porturia (en qu, cal no
oblidar-ho, hi participen tant la Genera-
litat com lAjuntament) no ha dubtat en
uIIIIIzar Ies modIcacIons IegIsIaIIves
que afecten el domini pblic portuari
-sobretot la duta a terme mitjanant la
Llei dacompanyament dels pressupostos
Iàny 2002- per aIraure acIIvIIaIs econ-
miques que la Llei de Costes ha limitat,
de manera ms o menys efectiva, en el
domini pblic martim-terrestre. Aix, el
Port de Barcelona allotja lhotel Vela i,
entre altres, les seus de diverses empre-
ses i la futura seu de la Fundaci Pasqual
Maragall. A ms, la llei garanteix als
ports de lEstat una reserva de territori
al seu voltant per poder crixer.
La Marina Port Vell s la culminaci
dunes poltiques de revaloritzaci de la
costa empesa per les administracions ba-
sades en la promoci immobiliria i tu-
rstica: ara es tracta de fer dels entorns
del Moll Vell un barri de Richistan, el
pas, alhora virtual i globalitzat, dels me-
garics, i aix assegurar-ne la presncia
a Barcelona. Per Richistan s un pas
exclusiu, incompatible amb la presncia
dels vens dun barri de Barcelona, la
deIs pescadors I ns I IoI Ia deIs propI-
etaris de velers i embarcacions recrea-
tives de menor grandria, que veuran
minvar els amarratges disponibles de
413 a 167. IàposIa deIs poders pbIIcs
pel Richistan s ara inequvoca. El que
cal preguntar-se s si aquest peatge s
imprescindible per aconseguir que Bar-
celona segueixi sent referent mundial
del turisme, o si senzillament ser aquest
referenI esIa jusIIcanI una expropIacI
dun barri oblidat quan Barcelona encara
vivia... desquenes al mar.
E
La conservaci de la
dinmica del litoral no va ser
en cap moment un criteri a
seguir quan es va proposar
recuperar el front martim
Les obres del Frum

2004 van demosIrar que
ni lAjuntament ni la
Generalitat havien aprs les
llions del Jocs Olmpics
".(*
Pescadors a Can Tunis. Al fons, les restes de la fbrica de cartr, 1960
("-+ !)(+-"
Lampliaci del Port va comportar el desviament de la desembocadura del Llobregat i la degradaci i desaparici dels ecosistemes marins ms enll del Prat
!"##$#%&' "#$#%&'# ()*+ ()**+$# (,
Crnica de una visita a la terminal Best
-$*.* /"#012$3
uinientos ocho contenedores.
Podran ser 1.501. Podran ser
219. PodrIan ser mas o podrIan
ser menos. Nunca Io sabremos. I 27 de
sepIIembre deI 2012, eI rey don Juan Car-
los inaugur la nueva terminal anexa al
Port de Barcelona, en el Moll Prat (Best,
Barcelona Europe South Terminal, co-
nancIada por Ia !nIn uropea), en Ia
desembocadura del ro Llobregat. El Rey
no se entretuvo en contar el nmero de
contenedores; tampoco le habran dejado.
La poltica de la empresa es muy poco
transparente, no te puedo informar de
cifras porque ni yo las tengo, bisbisear
con gentileza la responsable de comunica-
cin de la operadora Terminal Catalunya,
S. A. |TerCaI), IIaI deI grupo HuIchIson
PorI HoIdIngs, subsIdIarIa, a su vez, de
HuIchIson Whampoa, propIedad deI chI-
no Cheung Kong HoIdIngs |52 puerIos de
una veintena de pases son suyos; aqu
Ia WIkIpedIa pIerde eI rasIro). n denI-
tiva, la compaa portuaria ms grande
deI mundo, con sede en Hong Kong y con
ramIcacIones en IecnoIogIa, comunIca-
ciones, energa... Los hongkomitas, espe-
cie de adinerados inversores orientales,
se han jado en arceIona para que sea
el puerto del Mediterrneo que atraiga la
inversin del sureste asitico.
Contenedores con nombres en grandes
IeIras sIn moIde: Maersk, vergreen, Han-
jIn, KIIne, MSC, Cosco, Hapag-IIoyd.
De tipos diferentes: dry van (hermti-
cos), metlicos (para residuos), high cube
(de 40 pies, unos doce metros de largo),
reefer (con termostato), open top (abier-
tos), at rack (con cargas atpicas?),
open side (sin una de las paredes) tank
(contenedor cisterna, para lquidos a gra-
nel, percolados), cxt-tank (con un dep-
sIIo exIbIe de poIIeIIIeno).
En el Best, nadie sabe qu puede ca-
ber en un contenedor granate o amarillo,
colores predominantes. Televisores, cin-
tas magnticas, bobinas de acero?
Podran transportar mercanca pe-
IIgrosa IMO |por sus sIgIas en IngIs,
InIernaIIonaI MarIIIme OrganIzaIIon),
como ojIvas nucIeares, susIancIas Ina-
mables y cidos ntricos, o bien transpor-
Iar panIuas, IncensarIos y yoys.
Roberto Saviano, en su Gomorra (De-
oIsIIIo, 2008), asegura que InmIgran-
tes indocumentados viajan como fardos
en su InIerIor. HasIa que se mueren:
El contenedor se balanceaba mientras
la gra lo transportaba hacia el barco.
Como sI esIuvIera oIando en eI aIre, eI
spreader, el mecanismo que engancha
el contenedor a la gra, no lograba con-
trolar el movimiento. Las puertas mal
cerradas se abrieron de golpe y empeza-
ron a llover decenas de cuerpos. Parecan
maniques. Pero en el suelo las cabezas
se partan como si fueran crneos de
verdad. Y eran crneos. Del contenedor
salan hombres y mujeres. Tambin al-
gunos nios. Muertos.
Las gras-araa
En la terminal Best, las gras tejen sus
redes de araa. Porque son araas de
hierro fundido, con poleas, sistemas hi-
drulicos y contrapesos.
Sentada en su cabina blanca, se en-
cuentra la gra Shuttle Carrier, araa
de seis ruedas y cuatro patas como tent-
cuIos meIaIIcos, descrIIas por H. G. WeIIs
en La guerra de los mundos y que se
materializaron en la pelcula de Steven
SpIeIberg |ParamounI PIcIures, 2005).
Se podran llamar Latrodectus mactans
(LM), como la viuda negra, araa con ar-
tejos, ojos simples y canales de veneno.
En vilo, sin aliento, pestio, la araa LM
sigue la lnea roja que la lleva desde las
plazoletas de estiba a la zona de inter-
cambio y el muelle.
La LM recorre, prolija, fractal, mar-
cescente, los 18 bloques de contenedo-
res de la terminal Best, que ocupa unas
cien hectreas (ms o menos, doscientos
Camps Nou), espacio vallado y vigilado
por cmaras de seguridad.
En cada uno de estos 18 bloques rec-
tangulares, alargados y pavimentados, se
emboscan las gras elctricas azules (de
la 01 a la 18), llamadas Automatic Stac-
kIng Cranes, Ias madres de Ias IM. Ias
AuIomaIIc SIackIng Cranes se podrIan
llamar Theraphosa blondi (TB), nombre
cIenIIco de Ia IaranIuIa GoIIaI, Ia mas
grande del mundo. Las TB, automticas,
tramposas y mortales, funcionan por con-
trol remoto desde una base prxima (el
edIcIo de ocInas de esI, a cIncuenIa
metros), y adictas devoradoras del juego
de videoconsolas AssassinS Creed reven-
taran las tripas de quien se le ponga por
delante.
Cada uno de los 18 bloques est parti-
do por cinco solitarias calles, que ningn
humano jams ha pisado. Fuera de este
permetro, en la zona delimitada de fran-
jas amarillas, rebuscan en los contenedo-
res sIn marcar |CCNI, ChIna ShIppIng,
IIbra.) Ias gras Reach SIackers, Ias
araas con tenazas, las Gluvia dorsalis
(GD), cruce desventurado de alacrn y
alma de gato. Las GD, con tintes anaran-
jados, quisquillosas y curiosas, apresan
los contenedores y los trasladan de un
lugar a otro, como en el juego del Tetris.
En el lado Bess del Best, la estacin
ferroviaria, con ocho vas y dos gras
RMG, la araa de los pantanos Dolome-
Jcs mbrtatus (DF).
En el muelle puntillado de gaviotas,
de un kIImeIro de Iargo y aI que no acce-
den las araas GD ni las DF, ocho gras
Super-Post-Panamax con forma de pico
de pato, blancas y rojas (fabricadas por
ShanghaI Zhenhua Heavy IndusIry Co.),
dan servicio de varada, tartaleando
como las Loxosceles laeta (LL), las araas
de los rincones, reclusas pardas, picadas
y peligrosas. Las LL tienen el abdomen
blanco y rojo por orden de la Organiza-
cIn de AvIacIn CIvII InIernacIonaI |Ia
altura baja a la que vuelan los Airbus
que aterrizan en el aeropuerto de El Prat
asI Io aconseja; con ese camuaje se bus-
ca la mxima visibilidad desde el aire).
No te puedo decir nada, no quieren
que diga nada, ahueca el ala la respon-
sable de comunicacin, una de las ciento
ochenta personas de la plantilla de Ter-
Cat. No se juntan con los manipuladores
RoRo (Roll On-Roll Off, carga y descar-
ga), estibadores de cargamento rodado.
Cerca de la terminal ha atracado el bu-
que de carga Le Mans Express, con capa-
cidad para casi treinta y siete mil tonela-
das y repleto de coches hasta la bandera
(bandera de Gibraltar, por cierto).
Hace poco mas de un ano que enIr
en funcionamiento la terminal Best, con
una inversin de unos trescientos millo-
nes de euros.
Las gras-araa Latrodectus mac-
tans, Theraphosa blondi, Gluvia dorsa-
lis, Dc/cmcJcs mbrtatus y Loxosceles
laeta se enredan entre s, escarchadas de
aceite, plomizas, impvidas.
NI Juan CarIos I de spana, nI eI pre-
sidente de la Generalitat de Catalunya,
Artur Mas, ni la ministra de Fomento,
Ana Pastor, ni los alcaldes de Barcelona,
Xavier Trias, y El Prat, Llus Tejedor,
adivinaron aquel da qu haba en los
contenedores.
Los chinos no quieren que se sepa.
n junIo deI 2010, Ia poIIcIa deIuvo aI
entonces director de TerCat, Jos Mes-
tre, por culpa de la mercadera escondida
en los contenedores de un barco.
Un barco cargado de cocana.
Q
La compaa portuaria
ms grande del mundo se
ha jado en eI puerIo de
Barcelona para atraer la
inversin del sureste asitico
/"#! -"4+$##$
Lu Iermnul BesI esI gesIonudu por lu empresu TerCuI, nlul del grupo HuIchson, que u su vez es propedud de Cheung Kong Holdngs
!"##$#%&' "#$#%&'# ()*+ ()**+$# (,
Mariners, els visitants invisibles
$-)+ -".)##$
n Paolo ens rep a dalt de lesca-
leta de lStefan K, un vaixell de
mercaderies que espera, atracat
a un dels molls del Port de Barcelona, per
descarregar unes quantes tones de cere-
als. Em diu que poden tardar uns sis dies
a culminar loperaci. Per aix a mi ja
no mincumbeix, precisa. Dimarts ple-
go. Se macaba el contracte. En Paolo es
va embarcar fa deu mesos. Ell s de Fili-
pines i ara la naviliera que el va reclutar,
que s alemanya (tot i que el vaixell du
bandera holandesa), el repatriar per via
aria al seu pas, perqu aix est esta-
blert al contracte. Mexplica aix mentre
ens acompanya a lentrada de les cabi-
nes, uns espais de dimensions que intuei-
xo cIausIrofbIques on convIuen IIpIns,
russos I un ocIaI hoIandes.
He arrIbaI ns aquI, a Ies enIranyes
del port, acompanyant lOrlando, un
comptable jubilat que ara fa de voluntari
per a Stella Maris, una organitzaci in-
ternacional vinculada a lEsglsia catli-
ca (tamb es coneix com lApostolat del
Mar) dedicada a lassistncia dels mari-
ners un cop arriben a port. LOrlando s
un dels dotze cooperants que cada mat
van a visitar els vaixells que atraquen a
Barcelona i sofereixen a les tripulacions
per transportar-les a la ciutat i atendre-
les en qualsevol necessitat.
Canvi de model de contractaci
Ricard Rodrguez-Martos, delegat dioce-
s de lApostolat del Mar a Barcelona,
mha explicat dies abans que avui ja sha
acabat la clssica imatge del mariner que
feia tota la carrera en una sola navilie-
ra. Simposen els contractes temporals,
per a una campanya concreta. Com en
tants mbits laborals, la inestabilitat i
la precarietat tamb sest convertint en
norma a la marina mercant, i no noms
entre la marineria sin tamb per als ca-
pIIans I eIs ocIaIs.
Als que procedeixen de pasos llu-
nyans els agafen per perodes dentre sis
i deu mesos -aclareix Rodrguez-Martos-
i durant aquest temps treballen sense ni
un sol dia de vacances. Solen trobar les
feines a travs dagncies de contractaci
internacional, que fan dintermediries
amb les navilieres. Fa uns anys per la
bandera ja sabies don era el vaixell i tota
la tripulaci, mapunta lOrlando, per
avui la cosa ha canviat: les banderes de
convenIencIa, de pasos de scaIIIaI Iaxa
com Panam o Libria, shan convertit
en norma. I Ies naus que fan ruIes In-
ternacionals sn torres de Babel a petita
escala on conviuen nacionalitats, llen-
ges i cultures ben diverses, cosa que,
es vulgui o no, complica la convivncia
en un espai redut i amb poca intimitat.
AvuI, IndIs, IIpIns, russos I ucranesos
sn clara majoria entre els mariners que
trepitgen el port barcelon.
Pugem a un vaixell de bandera pa-
namenya per amb tripulaci formada
justament per russos i ucranesos. El
mariner que ens rep diu que no ens po-
den atendre perqu estan treballant.
Han aIracaI de maIInada I a mIIja Iar-
da ja tenen previst salpar. LOrlando
els deixa uns fulletons amb informaci
dStella Maris i un butllet en rus amb
notcies dels ltims dies. Amb la tecni-
cacI acIuaI de Ies Iasques de carrega
i descrrega els temps destada a port
shan redut molt, explica Rodrguez-
Martos. Un vaixell de contenidors sol
fer la feina en quatre o sis hores, men-
tre que els que transporten gas o petroli
s que necessiten tot un dia i els grane-
lers que carreguen cereals o soja- shi
estan sis o set dies. A aix cal afegir que
el nombre de tripulants tamb es va re-
duint: en un vaixell estndard de crre-
ga no hi sol haver avui ms de quinze
mariners. A sobre quan sn a port tots
han de IrebaIIar, ns I IoI aIs quI per
torn els toca descans.
El mariner t una gran necessitat de
trepitjar terra -aclareix el responsable
de lApostolat del Mar- per dos motius:
per desconnectar de la manca dintimi-
tat i lestructura jerrquica del vaixell;
per tamb per contactar amb la famlia
per IeIefon o InIerneI ja que, a aIIa mar,
no poden connectar-shi. Al club de ma-
riners que Stella Maris t a Barcelona
hI ha uns quanIs ordInadors I vI- que,
segons reconeix Rodrguez-Martos, s
avui el servei ms sollicitat. Tamb hi
ha un bar, una pista esportiva on orga-
nitzen partits entre tripulacions, una
resIdencIa amb 32 IIIIs que acuII a genI
del mar en situacions diverses, un servei
dassistncia jurdica i una capella ober-
ta a activitats ecumniques i de dileg
intereligis.
El treball als creuers,
encara ms dur
Lentitat tamb disposa duna petita
ocIna aI MoII AdossaI on sàIuren eIs
grans creuers, cada cop ms habituals
en el paisatge del port, equipada amb
telfons, terminals dordinador i prem-
sa del dia. Els creuers sn un cas apart.
El nombre de tripulants es dispara: en
un creuer de luxe poden arribar a ha-
ver-hi 1.500 treballadors. Els seus torns
de treball solen ser encara ms llargs
que els de mercaderies i a ms, quan ar-
riben a port tenen tanta o ms feina que
a alta mar. s rar que surtin del moll...,
detalla Ricard Rodrguez-Martos.
Al port de Barcelona hi entren cada
dIa uns 22 vaIxeIIs per dIa, sI b eIs caps
de setmana lactivitat descendeix nota-
blement. Per el transport per les instal-
IacIons Iamb s ms dIcuIIs. Is
ports estan cada cop ms allunyats dels
centres urbans -apunta el delegat dSte-
IIa MarIs- I eI IransporI s decIenI I amb
uns horaris pensats ms en el personal
de Ierra que no en eIs deIs vaIxeIIs. Ho
comprovo mentre, amb la furgoneta de
IènIIIaI, ens acosIem aI amanI IermInaI
TERCAT-Prat, una explanada immensa
guanyada al mar a tocar de la desembo-
cadura del Llobregat on sapilen formaci-
ons inacabables de contenidors entre gru-
es gegants. All, a bord del Maria Laura,
una nau amb ms de 6.000 contenidors
i tripulaci ntegrament ndia, tots els
treballadors sinteressen vivament per
les targetes de telefonia mbil que els
ofereix lOrlando. Cap mostra intenci
datansar-se a la ciutat. Em deixen la im-
pressi que, per a ells, Barcelona s una
postal tan llunyana i desdibuixada com
ho s per a molts barcelonins la realitat
que samaga al cor del seu port martim.
E
Els ports estan cada vegada

ms allunyats del centres
urbans i el transport s
decIenI I no esIa pensaI per
als treballadors de la mar
$-)+ -".)##$
Els mariners ja no fan tota la carrera en una mateixa naviliera: simposen els contractes temporals
En els ultIms anys s'han detectat alguns casos de
prctIques maoses en la contractacIo de marIners,
ja que alguns IntermedIarIs de dubtosa abIlItat
exIgeIxen el pagament prevI de comIssIons abusIves
per embarcarse. La cosa es complIca ms en els
casos dels vaIxells abandonats: l'armador fa fallIda
I desapareIx sense deIxar rastre I la trIpulacIo es
queda en un port per a ells desconegut, sense que
nIngu en responguI, I en unes condIcIons enormement
precrIes. FIcard Fodriguez|artos, responsable
de Stella |arIs a 8arcelona, em recorda el cas
dramtIc d'un capIt pakIstanes que, fa uns 7 o 8
anys, va sobrevIure sol, durant deu mesos, als molls
de 8arcelona, en un vaIxell grec pero de bandera
panamenya: "TemIa que, sI abandonava la nau, perdrIa
tota possIbIlItat de recuperar el deute pendent amb
l'empresarI". FInalment va aconseguIr trobar feIna
en una altra embarcacIo on tamb va tenIr problemes
d'Impagament del sou I, en el summum de l'InfortunI,
va acabar morInt en un naufragI.
Per combatre els casos ms greus de vulneracIo
dels drets dels marIners, aquest passat agost ha
entrat en vIgor el ConvenI de Treball |aritIm
2006, un protocol acordat pels estats membres de
l'DrganItzacIo nternacIonal del Treball (DT) l'any
2006 que entre altres coses dota de competencIes
les autorItats porturIes per ImmobIlItzar els
vaIxells que no estIguIn al corrent de pagament de
salarIs o no respectIn les condIcIons contractuals
amb la trIpulacIo.
Abusos i explotaci
$/-/
!"##$#%&' "#$#%&'# ()*+ ()**+$# (,
Crmenes portuarios
-"!) !"."#"*"
'#$-./$0&1# "# 10 12&'#'30 /#4'0
5 6'2%2/01
n el imaginario del crimen, pa-
recera que un puerto sera un
escenario ideal para cometerlo.
Un lugar ms o menos cerrado, rincones
oscuros a rebosar, grandes tinglados,
gras, hombres duros como lo estibado-
res, de cualquier latitud y condicin, or-
ganizados sindicalmente o no. Pero no.
El puerto no es un lugar habitual ni para
la novela enigma, quin fue?, ni para la
novela negra, por qu fue? Es induda-
bIemenIe un escenarIo cInemaIograco,
pero no un escenario literario.
El puerto, los puertos, aparecen en
muchas novelas negrocriminales, pero no
son el lugar del crimen. Desde el barco
incendiado en el puerto de San Francis-
co y que ha trado El halcn malts que
despus buscar Sam Spade, el detective
creado por ashIeII HammeII, hasIa Ia
presencia inquietante en El hombre de
Londres o Mara, la del Puerto, de Geor-
ges SImenon. GIasgov, sus asIIIIeros y
sus almacenes portuarios forman parte
del paisaje, junto a la niebla y la contami-
nacin, de las novelas de Craig Russell.
Estambul, de Joseph Kannon, se InIcIa
en el puerto mientras los personajes es-
peran que el vendaval arrecie y pueda
llegar el barco esperado.
Barcelona no es una excepcin
El puerto de Barcelona no poda ser me-
nos, aunque Barcelona sea la capital de
la novela negra europea. Y lo es entre
otras cosas por su cercana a las fronte-
ras, es decir, la frontera con Francia, con
la libertad, durante el largo perodo de
la dictadura franquista, y porque tiene
puerto, que es la otra frontera.
Barcelona es la capital de la novela
negra europea porque ninguna ciudad al-
berga tantas novelas, tantos personajes,
tantos autores, tantas colecciones y edi-
IorIaIes. IncIuso en IIempos deI franquIs-
mo. Agatha Christie ya haba sido edita-
da y traducida, de aquella manera, antes
de la guerra. Despus seguira siendo
la autora ms vendida en las libreras y
quioscos para regocijo de sus editores (la
mtica Molino). Que tambin traducira
al castellano las novelas de Perry Mason,
Nero WoIfe y Ios demas proIagonIsIas de
la novela anglosajona de intriga.
Pero al mismo tiempo Ferran Canya-
meres, al retornar a Barcelona del exilio
en Francia, comenzar la ardua tarea de
traducir y editar a su amigo Georges Si-
menon.
En el exilio, escribir y publicar Ra-
fael Tasis, en cataln, sus novelas poli-
ciales. Mientras que en el exilio interior,
Manuel de Pedrolo y Mario Lacruz inten-
taban contar historias policiales alejadas
de la parafernalia propagandstica de los
Gil Llamas y compaa, ms prximos al
sensacionalismo de El Caso que a la na-
rrativa criminal.
Es cierto, en Madrid, Francisco Garca
Pavn haba puesto en marcha a Plinio,
el sargento de la Polica Municipal de To-
melloso; un digno intento de crear una
saga policial.
Tambin en Barcelona se encontraba
Bruguera, la factora de tebeos y bolsi-
libros que inundaba cada semana los
quioscos de Espaa y Latinoamrica. En
esas novelas de a duro aprendieron du-
ramenIe eI ocIo de escrIbIr narradores
fundamentales en la historia de la novela
negra europea como Francisco Gonzlez
Ledesma, el jefe de la banda, al que la
censura conocIa como SIIver Kane.
La Barceloneta y el Barrio Chino
Pero seguimos sin el puerto, sin su barrio
portuario, la Barceloneta. Aunque algu-
nos piensan que el autntico barrio por-
tuario de Barcelona es el Barrio Chino.
Porque el Barrio Chino no existira
sin la proximidad del puerto. Es, por
un lado, y como ha explicado repetidas
veces Manuel Vzquez Montalbn, un
barrio de derrotados. No confundan
con perdedores, una terminologa ms
propia de ascensos empresariales y
que parece contraponerse a los triun-
fadores. En el Chino vivan derrotados,
porque los otros, los de siempre, los
poderosos, eran los victoriosos, los que
haban ganado la guerra. No se pare-
ca en nada a la fea pobreza prefabri-
cada por especuladores prefabricados
prefabricadores de barrios prefabrica-
dos. Es preferible que la pobreza sea
srdida y no mediocre.
Un barrio prximo al puerto, donde
cohabitarn la pobreza y la prostitucin,
y que ser el referente de la mejor nove-
la negrocriminal barcelonesa y europea,
con dos personajes fundamentales: el
detective Pepe Carvalho y el inspector
Mndez, el inspector que nunca lleg a
ser comisario, ni le importaba.
Guetos donde se hacinaba la prostitu-
cin existan, existen, en todas las ciuda-
des, espaolas y europeas. Pero ninguno
junto al puerto. Por ejemplo, podran
haber Ido Ios marInos de Ia VI !IoIa yan-
qui a la calle Ballesta de Madrid? Madrid
tena la base de Torrejn de Ardoz, llena
de aviadores, tcnicos y personal de man-
tenimiento. No iban a la calle Ballesta,
no eran Ia VI !IoIa.
Nunca entend por qu los barrios
de prostitucin de Valencia, Bilbao o
Gijn, estaban alejados del puerto. La
VI !IoIa, pero IambIn Ios marIneros
griegos, porque hubo un tiempo, cuando
los barcos necesitaban marineros, que
los marineros eran griegos o de clan-
destina nacionalidad, pero no tamiles,
camboyanos, caboverdianos o senegale-
ses. An hoy te invitarn a un vaso de
ouzo si entras en algunos de los bares
populares de El Pireo, mientras quien
te invita llena sus ojos de nostalgia y
su sonrisa de recuerdos de la Barque-
loneta (como la pronuncian ellos), las
Ramblas, y con sus manos dibujan una
silueta femenina.
Un Barrio Chino vivo en las novelas
de Pieyre de Mandiargues, Jean Genet,
etc. Donde tiene su despacho Carvalho,
aunque l viva en Vallvidrera. Una de
las ventajas de vivir en Vallvidrera es
que te puedes despedir de toda una ciu-
dad con solo una mirada.
Pero en Tatuaje, el cadver tatuado
y desgurado aparece en Ia pIaya de Ia
Barceloneta, y no en las aguas del puerto.
Y la Barceloneta, como barrio que mira al
mar, es decir, al horizonte abierto, s apa-
recer en bastantes ms novelas, desde
los anarcosindicalistas de La bicicleta de
Leonardo de Paco IgnacIo TaIbo II, hasIa
la calle de La Sal 5, en cuyo stano si-
ta Andreu Martin el depsito de armas
de Ia !AI, en Cabaret Pompeya. Desde
la existencia de la librera Negra y Cri-
minal (que eligi la Barceloneta para su
ubicacin por su carcter de barrio por-
tuario), los autores quieren homenajear-
la situando algn momento de la novela
en la Barceloneta.
Pero la Barceloneta no sera nada
sin la existencia secular del puerto, de
sus pescadores, sus estibadores, de las
mercancas que llenaban los stanos del
barrio, los murmullos de sus gentes. El
Barrio Chino ya no existe, ahora es el
multicultural Raval. Qu ser de la Bar-
ceIoneIa cuando denIIIvamenIe desapa-
rezca el puerto? Porque tiene que quedar
claro que un amarradero de yates no es
un puerto. En un yate no hay vida, y no
la expande a su alrededor.
En el puerto de Barcelona no ha ha-
bido crmenes literarios, aunque parece
que ahora se est cometiendo un asesina-
to con premeditacin y alevosa. La vcti-
ma: el propio puerto.
E
/"0#+$1 !"*"* 2"3!4
Vista nocturna de una calle del Barrio Chino de Barcelona, 1930
Barcelona es la capital de la
novela negra europea porque
ninguna ciudad alberga tantas
novelas, personajes, autores,
colecciones y editoriales

Dossier Veu Del Carrer

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dossier Veu Del Carrer

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

!

La transformaci del port ha

A la presidncia del Port

Desprs del trgic interludi

El futur del litoral ha de

!"##$#%&' "#$#%&'# ()*+ ()**+$# *,

%:-''' 22)!* ($ 4#$9"22

El puerto para megayates

Se han impulsado actuaciones

Lactivitat turstica ha de ser

Una parte importante de

El perode actual deconomia

Lobsolescncia dels vells

Tots els projectes per

Les zones un dess que ha

Les obres del Frum

Els ports estan cada vegada

You might also like